Necessitats de salut mental en persones amb discapacitat intel·lectual

Click here to load reader

  • date post

    29-Jan-2017
  • Category

    Documents

  • view

    226
  • download

    6

Embed Size (px)

Transcript of Necessitats de salut mental en persones amb discapacitat intel·lectual

  • San

    itat

    Necessitatsde salut mentalen persones ambdiscapacitatintellectual(SM-DI)

    Quaderns

    de salut

    mental

    5

    CONSELL

    ASSESSOR

    SOBRE

    ASSISTNCIA

    PSIQUITRICA

    I SALUT

    MENTAL

  • Necessitats de salut mental en persones ambdiscapacitatintellectual(SM-DI)

    CONSELL

    ASSESSOR

    SOBRE

    ASSISTNCIA

    PSQUITRICA

    I SALUT

    MENTAL

    Quaderns

    de salut

    mental

    5

  • Necessitats de salut mental en persones amb discapacitat intellectual (SM-DI). 2002

    President:Jos Garca Ibez

    Sanatori Villablanca (Grup Pere Mata)Secretari:

    Anna CamprubGerncia dAtenci Psiquitrica i Salut Mental

    Vocals:Consol Almenar

    Centres Assistencials Torribera

    Slvia ngelSant Joan de Du, Serveis de Salut Mental

    Xavier BouzasInstitut dAssistncia Sanitria (IAS)

    Laura CardonaFederaci Catalana Pro Persones amb Disminuci

    Psquica (APPS)

    Antoni LaligaDirecci General de Serveis Penitenciaris i de

    Rehabilitaci - Departament de Justcia i Interior

    Carme MariscotInstitut dAssistncia Sanitria (IAS)

    Ramon NovellCentre Ave Maria

    Ramon PlanellaGerncia dAtenci Psiquitrica i Salut Mental

    Rosa PassolsDepartament de Benestar i Famlia

    Pere RuedaDepartament de Benestar i Famlia

    Jordi TudelaFederaci Catalana Pro Persones amb Disminuci

    Psquica (APPS)

    Josep TristanySagrat Cor, SSM de les Germanes Hospitalries del

    Sagrat Cor de Jess

    Carmen VargasBenito Menni, Complex Assistencial en Salut Mental

    Per a lelaboraci daquest document sha tingut molt en compte el treball dun grup anterior que lany 1998va estudiar el mateix tema i en el qual van participar,juntament amb altres membres del grup actual, lespersones segents: Carme Guijarro (Programa de SalutMental), Josep Codonys (CO La Bvila), Joan Escol(Associaci ASPROS de Lleida), Carles Jacobo (ICASS-Departament de Benestar Social), J. Antonio Larraz(Sagrat Cor SSM), ngel Logan (Centre Especial deTreball), Llus Miquel Mart (CSMA, Sant Feliu deLlobregat), Francesc Pelac (Centre Mas Casadevall) iJordi Peris (Institut Pere Mata).

    Lestudi realitzat als hospitals psiquitrics ha comptatamb la collaboraci dels equips de les unitats dedisminuts psquics de mitja i llarga estada. AntonioInfante (Universitat Rovira i Virgili i Centre Villablanca),amb la collaboraci de Misericrdia Malet i Eva GarcaMartnez, ha dut a terme el tractament i lelaboraci deles dades.

    Generalitat de CatalunyaDepartament de Sanitat i Seguretat Social

    Edici: CatSalut1 edici: Barcelona, juny de 2003Disseny grfic: Anechina-OsambelaProducci grfica: Uan-Tu-TriTiratge: 2000 exemplarsISBN: 84-393-6163-7Dipsit legal:

    Necessitats de salut mental en persones amb discapacitat intelectual (SM-DI). (Quaderns de salut mental ; 5)ISBN 84-393-6163-7I. Consell Assessor sobre Assistncia Psiquitrica i Salut Mental (Catalunya) II. Servei Catal de la Salut III. Institut Catal d'Assistncia iServeis Socials IV. Collecci: Quaderns de salut mental ; 51. Discapacitats mentals Assistncia psiquitrica Catalunya 2.Discapacitats mentals Salut mental Catalunya364.26.05(467.1)

  • ndex

    Introducci

    Problemtica actual en els diferentsrecursos de la xarxa

    Necessitats datenci en salut mental

    Exploraci i diagnstic

    Instruments de treball

    Definici dels recursos

    Formaci del personal de la xarxa dediscapacitat intellectual i trastornmental

    Funcionament del circuit assistencial

    Avaluaci

    Reconversi de les unitats de retardmental destada mitjana i llarga(MILLE) als hospitals psiquitrics

    Recomanacions

    Annex 1 - Estudi de la poblaci ambretard mental hospitalitzadaactualment a les unitats destadamitjana i llarga (MILLE)

    Annex 2 - Recursos per a personesamb trastorns de conducta

    Bibliografia

    Necessitats desalut mentalen persones ambdiscapacitatintellectual(SM-DI)

    5

    9

    13

    15

    18

    19

    29

    31

    35

    37

    42

    43

    54

    55

  • Necessitats de salut mental en persones amb discapacitat intellectual (SM-DI) 5

    Introducci

    Retard mental. Un repte sociosanitari

    s difcil trobar en medicina un cas semblant aldel retard mental (RM). Es tracta duna entitat fre-qent, les conseqncies de la qual sestenen alllarg de tot el cicle vital de la persona. Actualmentno es disposa dun tractament curatiu, tret dal-guns casos excepcionals relacionats amb proble-mes metablics. El RM afecta aproximadamentl1,5 % de la poblaci en pasos amb una econo-mia consolidada i la seva prevalena es duplicaen les regions menys desenvolupades del planeta(OMS, 1983). Les despeses sociosanitries asso-ciades a aquesta entitat sn enormes, com ho stamb la crrega de dependncia per al mateixsubjecte i per a les persones properes, la famliao els que en tenen cura. De fet, els estudis recentsrealitzats a Holanda i al Regne Unit indiquen queel retard mental no noms encapala la taula declassificaci de les despeses directes i indirectesderivades dels trastorns mentals, sin tamb delconjunt de tot el sistema sanitari (Smith i cols,1995; Beecham i cols, 1997).

    Malgrat tot, les poltiques de salut dels pasos de-senvolupats i els organismes internacionals rele-guen sistemticament el RM a un segon pla, o blignoren totalment. Molts pasos no tenen pol-tiques sanitries adreades al RM, que s consi-derat com un problema dels serveis socials, laqual cosa subestima les necessitats assistencialsdaquest conjunt de la poblaci, compartimentalassistncia entre diferents administracions icontrav el ms elemental principi de lequitat, ennegar els recursos i els serveis comparables dequ disposa, per exemple, un malalt diabtic. Defet, no s infreqent que els gestors sanitarisconsiderin que el retard mental no s un proble-ma sanitari, sin purament social.

    La mancana de recursos sanitaris es repeteix pelque fa a la investigaci i a la formaci sobre aquestproblema. Al nostre pas, un estudiant de qualsevoldisciplina de cincies de la salut no pot adquirir unconeixement integrat del problema i acabar la se-va formaci de pregrau sense el contacte mnimimprescindible amb aquests trastorns.

    Des de fa mig segle, aquesta actitud dabando-nament ha afectat sobretot la psiquiatria, que hadelegat una part important de latenci a les per-sones amb discapacitat intellectual al que arasinclou en la disciplina de la psicopedagogia. Defet i tret dalguns casos com el del Regne Unit, laformaci en RM ni tan sols apareix en els plansdestudi de lespecialitat. Es tracta duna tendn-cia mundial, que en els darrers anys ha canviatde sentit grcies, sobretot, als avenos espectacu-lars en el coneixement del RM en diferents mbits(gentics, detecci i atenci primerenca, avalua-ci psiquitrica, psicofarmacologia, intervencipsicosocial, etc.), la pressi de les associacions defamlies i la presa de conscincia progressiva delautentica dimensi del problema per part de lesautoritats sanitries.

    Qu sentn avui per retard mental?

    Aparentment, la definici de RM s senzilla i pre-senta poques variacions entre els tres sistemesinternacionals acceptats: la CIE-10, el DSM-IV i laclassificaci de lAAMR (Associaci Americanade Retard Mental). Se centra en tres criteris co-muns:

    1 - Nivell intellectual significativament inferior ala mitjana (inferior a 69-75 segons els criteris).

    2 - Capacitat dadquirir habilitats bsiques peral funcionament i la supervivncia:comunicaci, autocura, habilitats domstiques ivocacionals, utilitzaci de la comunitat,autodirecci, salut i seguretat, habilitatsacadmiques i oci.

    3 - Inici anterior als 18 anys.

    Malgrat tot, sota aquest aparent acord, sama-guen greus problemes conceptuals. En primer lloc,Quin nom hem dutilitzar: retard mental, mi-nusvalidesa psquica, discapacitat daprenen-tatge, discapacitat intellectual?. Actualment estendeix a considerar com a polticament correctelltim terme.

    Una altra qesti fa referncia al significat de

  • 6 Quaderns de salut mental - 5

    RM. Qu s el RM: una malaltia, un conjunt demalalties o el dficit o la discapacitat associats ala malaltia?. En realitat el RM s una agrupacisindrmica similar al concepte de demncia. Comaquella, inclou una mplia srie de malalties itrastorns dorigen gentic i ambiental, els qualstenen la caracterstica comuna dun dficit de lesfuncions cerebrals superiors duna intensitat queprodueix una interferncia significativa en el fun-cionament normal de la persona. A diferncia dela demncia, els problemes cognoscitius sn ante-riors al desenvolupament maduratiu i a ladquisi-ci dhabilitats mitjanant laprenentatge, per laqual cosa parlem de dficit i no de deteriorament.

    Les persones amb RM poden patirtrastorns de salut mental?

    En els darrers anys sha introdut el concepte dediagnstic dual (DD) per expressar la presnciade malaltia mental en el subjecte amb retardmental, si b pot conduir a certa confusi ja quetamb saplica a la poblaci que consumeix sub-stncies txiques quan sn presents trastornsmentals. La situaci de comorbiditat des dunpunt de vista clnic no implica una major preva-lena dun diagnstic sobre laltre. Malgrat tot, larealitat s que, avui per avui, la discapacitat dela poblaci afectada es reconeix com a retardmental i les seves necessitats sn cobertes pelDepartament de Benestar i Famlia. Queda,doncs, per reconixer que el seu trastorn mentalrequereix atenci sanitria.

    El diagnstic de trastorn mental ha estat eclipsaten dos mbits: pels professionals sanitaris, queen la seva majoria no el reconeixen i noms va-loren el retard mental; i per lAdministraci, queel desplaa de lmbit dactuaci de la salutmental. Cal assenyalar que un 75 % de les per-sones amb diagnstic dual no sn mai diagnosti-cades ni molt menys ateses en els serveis de salutmental, ja que aquests serveis no tenen ni la pre-par