iespatacona.edu.gva.esiespatacona.edu.gva.es/b/documents/download/... · ÍNDEX INTRODUCCIÓ...

IES LA PATACONA

ALBORAIA

CURS 2015-2016

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

TALLER DE LLENGUA: VALENCIÀ

1r ESO2n ESO


1r BATXILLERAT2n BATXILLERAT

1

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ GENERAL 8

PRIMER CURS D’ESO

1. INTRODUCCIÓ A) JUSTIFICACIÓB) CONTEXTUALITZACIÓ

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA O MATÈRIA.

9

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIESBÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERISD’AVALUACIÓ.

4. CONTINGUTS.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES.

A) Organització de les U. D.

B) Distribució temporal

6. METODOLOGIA ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA:

A) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

B) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge. Activitatscomplementàries.

7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.

A) Criteris d’avaluació.

B) Instruments d’avaluació.

C) Criteris d’avaluació.

D) Activitats de reforç i ampliació.

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DESUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

9. ELEMENTS TRANSVERSALS.

A) FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.

B) COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

C) EMPRENEDORIA.

2

D) EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D'ÈXIT.

SEGON CURS D'ESO.

1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA O MATÈRIA.2. CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ. 3. TÈCNIQUES DE TREBALL.4. UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.5. CRITERIS D'AVALUACIÓ I CONTINGUTS MÍNIMS.

6. METODOLOGIA ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA: ACTIVITATS IESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE.

7. AVALUACIÓ.

7.1. Tipus d’avaluació.

7.2. Instruments d’avaluació.

7.3. Criteris de qualificació.

7.4. Activitats de reforç i ampliació.

7.5. Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.

7.6. Criteris de recuperació de cursos anteriors.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DESUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

9. FOMENT DE LA LECTURA.

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LACOMUNICACIÓ.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

13. TEMES TRANSVERSALS.

40

TERCER CURS D’ESO

1. INTRODUCCIÓ A) JUSTIFICACIÓB) CONTEXTUALITZACIÓ



4. CONTINGUTS.

51

3

5. UNITATS DIDÀCTIQUES.A) Organització de les U. D.

B) Distribució temporal

6. METODOLOGIA ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA:

A) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

B) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge. Activitatscomplementàries.

7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.

A) Criteris d’avaluació.

B) Instruments d’avaluació.

C) Criteris d’avaluació.

D) Activitats de reforç i ampliació.

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DESUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.




C) EMPRENEDORIA. D) EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL.


QUART CURS D'ESO.

1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA O MATÈRIA.2. 3. TÈCNIQUES DE TREBALL.4. UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.5. CRITERIS D'AVALUACIÓ I CONTINGUTS MÍNIMS.


7. AVALUACIÓ. 7.1. Tipus d’avaluació.




148

4





10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LACOMUNICACIÓ.




TALLER DE LLENGUA: VALENCIÀ 169



3. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE L’ETAPA.

3. 1. 0. Continguts, estructura i classificació.

3. 1. 1. Primer Curs d'ESO.

3.1.1.1. Continguts, estructura i classificació.

3.1.1.2. Unitats didàctiques: organització i distribució temporal.

3.1.1.3. Criteris d'Avaluació i continguts mínims.

3. 1. 2. Segon Curs d'ESO.





5. AVALUACIÓ.




5






8. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.




VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA. BATXILLERAT 180

1. INTRODUCCIÓ.A) JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

B) CONTEXTUALITZACIÓ

2. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

3. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA DE VALENCIÀ LLENGUA ILITERATURA

4. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

5. COMPETÈNCIES

6. METODOLOGIA

7. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT

8. RECURSOS DIDÀCTICS

9. INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. MÍNIMS EXIGIBLES. CRITERIS PER A LA

6

RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT AMB LA MATÈRIA PENDENT DEL CURS

ANTERIOR.

SEGON DE BATXILLERAT 200

1. OBJECTIUS GENERALS .

2. DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS

3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

4. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS CURRICULARS

5. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR

L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ.

MÍNIMS EXIGIBLES. CRITERIS PER A LA RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT AMB

LA MATÈRIA PENDENT DEL CURS ANTERIOR.

6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

8. TEMES TRANSVERSALS

9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

10. FOMENT DE LA LECTURA

7

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

INTRODUCCIÓ GENERAL

El departament de Valencià imparteix les següents matèries d’acord amb la càrrega horàriaque a continuació s’exposa:

Valencià: llengua i literatura 1r curs ESO 12Valencià: llengua i literatura 2n curs ESO 9Valencià: llengua i literatura 3r curs ESO 9Valencià: llengua i literatura 4t curs ESO 6Opt. Inst. de valencià 1r curs ESO 2Opt. Inst. de valencià 2n curs ESO 2Valencià: llengua i literatura 1r curs batxillerat 6Valencià: llengua i literatura 2n curs batxillerat 3Àmbit Lingüístic FPB 2 4Valors ètics 1r ESO 2Tutories 1r, 4t ESO 4

8


PRIMER D’ESO


L’objectiu d’una programació és planificar, ordenar i concretar el projecte educatiu per reduirla improvisació o l’arbitrarietat.

La programació didàctica és el tercer nivell de concreció curricular i, per tant, estàlligada als dos nivells superiors: el currículum oficial (primer nivell) i el Projecte Curricular deCentre, el Projecte Educatiu de Centre i la Programació General Anual (segon nivell).

La programació ha de ser oberta, dinàmica i en contínua evolució respecte de lesmúltiples variables que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Aquesta programació va dirigida a un grup de Primer de l’ESO i per confeccionar-las’ha tingut en compte la legislació vigent.


El centre educatiu al qual va adreçada aquesta programació reuneix les següentscaracterístiques:

Situat en una població de la comarca de l'Horta Nord, en un àmbit urbà.

b) El centre compta amb 12 unitats d’ESO i 3 de Batxillerat. (També s’imparteixen ciclesformatius)

c) El claustre de professorat està format per 65 membres, 4 dels quals formen elDepartament de Valencià.

d) L’alumnat és bàsicament castellanoparlant i un 10 % és alumnat immigrant procedent dediversos països d'Europa, el nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i Xina.

e) Es desenvolupen els programes PEV/PIP.

f) Es duen a terme diferents programes d’atenció a la diversitat:

PDC, FPB per a respondre a les necessitats de l’alumnat que ho requerisca.

g) El grup al qual va adreçada aquesta programació és un grup de tercer de l’ESOheterogeni format per 82 alumnes que presenten diferents ritmes d’aprenentatge. Hi haalumnes amb NEE o NCE.

9


1. Comprendre discursos senzills, orals i escrits, de tipologia expositiva, narrativa,

descriptiva i conversacional, reconeixent-ne les seues diferents finalitats i lescaracterístiques més generals de les diverses situacions de comunicació en què esprodueixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit, de manera adequada i coherent en cada situació decomunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendreconsciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la pròpia conducta, adoptantuna actitud respectuosa i de cooperació.

3. Conéixer la realitat plurilingüe d’Espanya i les varietats de la llengua.

4. Conéixer i analitzar els elements formals i els mecanismes de la llengua en els plansfonològic (reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes); lexicosemàntic(coneixent les relacions existents entre paraules que constitueixen famílies lèxiques icamps semàntics); textual (coneixent les propietats formals del text: cohesió, connexió imitjans lingüístics d’ús més comú per a articular i proporcionar unitat als textos; elsprincipis de coherència, de versemblança, no-contradicció, així com les condicions deproducció dels missatges en els contextos socials de comunicació més pròxims al’experiència de l’alumnat, amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular lespròpies produccions lingüístiques.

5. Conéixer i utilitzar en les produccions pròpies les normes d’ús lingüístic.

6. Conéixer i diferenciar els principals gèneres literaris.

7. Interpretar i produir textos literaris orals i escrits pertanyents al gènere narratiu des depostures personals crítiques i creatives.

8. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura de textos adequats ales característiques evolutives del cicle pel que fa als interessos i coneixements propis del’edat, com a formes de comunicació i de coneixement del món i com a fontsd’enriquiment cultural i de plaer personal.

9. Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics queimpliquen judicis de valor.

10. Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous coneixements, mitjançantla consulta de fonts de documentació, elaboració de guions, resums, esquemes, mapesconceptuals, agenda d’activitats per mitjans tradicionals i informàtics.

10

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELSOBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Competències bàsiquesEl currículum d’aquesta matèria, com que té l’objectiu de desenvolupar la capacitar perinteractuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitatsocial, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que formenla competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i les estratègies per a l’úsd’una llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d’observació,tot i que s’adquireixen des d’una llengua, es tranfereixen i apliquen a l’aprenentatge d’altres.Aquest aprenentatge millora, al seu torn, aquesta competència sobre l’ús del llenguatge engeneral.

S’aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció comunicativa, però tambéper a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és unmitja de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L’accés alsaber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament ambla competència per aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre lallengua recopilen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) iprocedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l’úsconscient de certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l’enunciat per d’altresgramaticalent equivalents, usar diferents esquemes sintàctis per a expressar una mateixa idea,diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s’adquireixen en relació amb les activitats decomprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l’aprenentatge lingüístic,és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.

D’altra banda, aprendre a usar la llengua també és contribuir a l’autonomia i iniciativapersonal. S’aprén a analitzar i resoldre problemes, fer projectes i iniciar processos de decisió,ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra activitat. Per això,l’adquisició d’habilitats lingüístiques contribueix a progressar en la iniciativa personal i en laregulació de la pròpia activitat amb autonomia progressiva.

La matèria contribueix al tractament de la informació i competència digital, ja que una deles metes n’és proporcionar coneixements i destresses per a la recerca i selecció d’informaciórellevant d’acord amb diferents necessitats, per a la reutilització d’aquesta en la producció detextos orals i escrits propis. La recerca i selecció de moltes d’aquestes informacions requeriràl’ús adequat de biblioteques i l’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació.La recerca quiada constituirà un mitjà per a desenvolupar la compètencia digital. A aixòcontribueix també el fet que el currículum inclou l’ús de suports electrònics en la composició detextos per tal que es tracten més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procésd’escriptura (execució del text, revisió…) Cal dir, però, que tot i aparéixer aquestos continguts ala nostra programació es fan molt difícils de tractar ja que no disposem d’odinadors a l’aula.Extraordinàriament, per les limitacions de temps, pel que fa a l’aula d’informàtica, i d’espai, pelque fa als ordinadors de la biblioteca, tenim alguna sessió amb l’alumnat. Com que és del totinsuficient recorrem als ordinadors personals dels alumnes i treballen aquestos continguts a lesseues cases.

L’aprenentatge de la llengua concebut com a desenvolupament de la competènciacomunicativa contribueix decisivament a desenvolupar la competència social i ciutadana,entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte il’enteniment entre les persones. Aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, acomprendre el que aquests transmeten i a aproximar-se a altres realitats. D’altra banda,l’educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta competència: la

11

constatació de la varietat dels usos de la llengua i la diversitat lingüística i la valoració de totesles llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i representació.També s’aporta des de la matèria a aquesta competència en la mesura que s’analitzen elsmodes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipadesdel món, per a contribuir a eradicar els usos discriminatoris del llenguatge.

Dins d’aquesta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribueixende manera rellevant a desenvolupar una competència cultural i artística, entesa com aaproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió depreocupacions essencials de l’ésser humà. L’aportació serà més rellevant en tant que esrelacione l’estimació de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, comla música, la pintura o el cine. També es contribueix a aquesta competència procurant que elmón social de la literatura (autors, accés a bibioteques, llibreries, catàlegs, o la presència de laliteratura en la premsa) adquiresca sentit per a l’alumnat.

Relació entre les competències bàsiques i els objectius i els criteris d’avaluació

Competènciesbàsiques

Objectius primeri segon ESO

Criteris primeri segon ESO

Objectius terceri quart ESO

Criteris tercer iquart ESO

Comunicaciólingüística

Tots Tots Tots Tots

Aprendre aaprendre

1, 2 i 10 1, 2, 10 i 12 1, 2 i 12 1, 2, 4, 5, 12 i 15

Autonomia iiniciativa

2, 4, 5 2, 4, 5, 8 i 12 2, 5, 6 i 7 2, 6, 7, 10 i 15

Tractament de lainformació

10 10 12 12

Social iciutadana

2, 3 i 9 3, 9, 11 i 12 2, 3, 4,7 i 11 3, 6, 11,13 i 15

Cultural iartística

6, 7, 8 6 i 7 8, 9 i 10 8 i 9

L’àrea de Valencià: llengua i literatura té com a meta el desenvolupament de la capacitat per ainteractuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitatsocial. Per tant, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectesque constitueixen la competència en comunicació lingüística. És a dir, contribueix a adquirir lesdestreses necessàries en les quatre grans macrohabilitats lingüístiques que es concreten enles següents microhabilitats:

12

DIMENSIÓ ACTIVITATS

COMPRENSIÓORAL

Respondre qüestions sobre una determinada informació verbal.

Expressar verbalment el contingut d’una audició o exposició oral.

Desenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics, dibuixos,imatges...

Traduir a diferents codis la informació obtinguda oralment: escrits,esquemes, mapes conceptuals...

Distingir la informació rellevant de la complementària.

EXPRESSIÓ

ESCRITA

Efectuar dictats apropiats al nivell.

Realitzar resums dels continguts tractats.

Elaborar composicions sobre temes d’actualitat social.

Respondre per escrit qüestions plantejades.

Copiar informació extreta de diferents fonts.

Usar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits.

COMPRENSIÓ

ESCRITA

Elaborar resums o mapes conceptuals.

Expressar verbalment les idees principals d’un text escrit.

Respondre qüestions plantejades sobre un text escrit.

Expressar mitjançant diversos canals comunicatius la informació d’untext: cançons, expressió corporal...

Usar diferents fonts d’informació per ampliar coneixements ivocabulari.

EXPRESSIÓORAL

Llegir en veu alta, de manera individual i col·lectiva, sobre diversostemes.

Debatre sobre qüestions relacionades amb l’actualitat i els interessosde l’alumnat.

Planificar i efectuar exposicions i conferències orals individuals, enxicotet grup o en gran grup.

Respondre verbalment a qüestions plantejades a classe.

Produir missatges orals utilitzant diversos registres i fontsd’informació.

A més, l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura també contribueix a l’adquisició de la resta de competències.

Relació de les competències clau amb els objectius d’àrea i els criteris d’avaluació

13

OBJECTIUS D’ÀREA COMPETÈNCIA C.AVALUACIÓ

Comprendre discursos orals i escrits enels diversos contextos de l’activitat sociali cultural.

Comunicació lingüística

Aprendre a aprendre

Socials i cíviques

BL. 1.3

Utilitzar el valencià i el castellà per aexpressar-se oralment i per escrit, demanera coherent i adequada en cadasituació de comunicació i en els diversoscontextos de l’activitat social i cultural,per a prendre consciència dels propissentiments i idees, i per a controlar lapròpia conducta.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

BL. 1.1, BL.1.2, BL. 1.3

Utilitzar la llengua oral en l’activitat sociali cultural de manera adequada a lesdistintes funcions i situacions decomunicació.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


BL. 1.1, BL.1.5, BL. 1.6

Reconéixer les diverses tipologies delstextos escrits, i les seues estructuresformals, per mitjà dels quals es produeixla comunicació amb les institucionspúbliques, les privades i les de la vidalaboral, així com fer-ne un ús correcte.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


BL. 2.1, BL.2.2,

Utilitzar el valencià i el castellà per aadquirir nous coneixements, així comper a buscar, seleccionar i processarinformació de manera eficaç en l’activitatescolar i per a redactar textos propis del’àmbit acadèmic.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


BL. 2.1, BL.2.2, BL. 2.3,BL. 2.4, BL.2.5, BL. 2.6,

BL. 2.7,

Conéixer i valorar com a patrimoni detots els espanyols la riquesa lingüística icultural d’Espanya, i considerar,adequadament i amb respecte, lesdiferents situacions que originen lesllengües en contacte en les comunitatsbilingües.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Comprendre i valorar, a partir delconeixement de la realitatsociolingüística, la necessitat de


Socials i cíviques

BL. 3.7

14

recuperar un ús normalitzat del valencià,símbol d’identitat cultural i mitjàirrenunciable per a entendre la realitatde l’entorn i accedir al patrimoni culturalpropi.

Analitzar els diferents usos socials delvalencià i del castellà per a evitar elsestereotips lingüístics que impliquenjudicis de valor i prejudicis classistes,racistes o sexistes.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Apreciar les possibilitats que ofereix elvalencià, llengua pròpia de la ComunitatValenciana, com a vehicle decomunicació i de vertebració.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Conéixer els principis fonamentals de lagramàtica del valencià i del castellà, ireconéixer les diferents unitats de lallengua i les seues combinacions.

Comunicació lingüística BL. 3.1

Aplicar, amb una certa autonomia, elsconeixements sobre la llengua i lesnormes de l’ús lingüístic per acomprendre textos orals i escrits i per aescriure i parlar amb adequació,coherència, cohesió i correcció.


Aprendre a aprendre

BL. 3.2

Comprendre textos literaris utilitzant elsconeixements sobre les convencions decada gènere, els temes i motius de latradició literària i els recursos estilístics.Apreciar-ne les possibilitatscomunicatives per a la millora de laproducció personal.


Aprendre a aprendre

BL. 3.2

Aproximar-se al coneixement de mostresrellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzarl’experiència individual i col·lectiva endiferents contextos historicoculturals.


Aprendre a aprendre


Consciència i expressió cultural

BL. 4.3, BL.4.4

Conéixer i distingir les principalsèpoques artístiques i literàries, els seustrets característics, les obres, i lesautores i els autors més representatius


Aprendre a aprendre

Sentit d’iniciativa i esperit

BL. 4.3, BL.4.4

15

de cada època. emprenedor


Interpretar i utilitzar la lectura il’escriptura com a fonts de plaer,d’enriquiment personal i de coneixementdel món, i consolidar hàbits lectors permitjà de textos adequats a l’edat.




BL. 4.1, BL.4.2

Aprendre i utilitzar tècniques senzilles demaneig de la informació: recerca,elaboració i presentació amb l’ajuda delsmitjans tradicionals i l’aplicació de lesnoves tecnologies.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


Digital

BL. 1.4

Utilitzar, amb una autonomiaprogressiva, els mitjans de comunicaciósocial i les tecnologies de la informacióper a obtenir, interpretar i valorarinformacions de diversos tipus i opinionsdiferents.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


Digital

BL. 1.2, BL.1.4

L’aportació de l’àrea de Valencià a la competència matemàtica i les competències bàsiquesen ciència i tecnologia es fa mitjançant l’ús de textos de temes relacionats amb aquestscontinguts, però també, en el cas de la competència matemàtica és tractada de maneratangencial en algunes activitats en què siga necessari fer ús d’algun procediment matemàtic.

4. CONTINGUTS. relacionats els continguts amb els criteris d'avaluació i amb lescompetències clau segons l'establert al Decret 87/2015.

Continguts i criteris d’avaluació de l’assignatura Valencià : llengua i literatura Curs 1r ESO

Bloc 1: Escoltar i parlar. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

CONTINGUTS COMUNSAMB LLENGUACASTELLANA ILITERATURA Gèneres dialogats de lacomunicació oral.Diferències entre oralitat i

BL1.1. Participaractivament irespectuosament enconversacions, discussionsi deliberacions,especialment per a resoldreconflictes interpersonals,

CCLI CAA CSC

16

escriptura. Aplicació detècniques d’escolta activa iús del diàleg igualitari.Responsabilitat i eficàcia enla resolució de tasques.Assumpció de distints rolsen equips de treball.Aplicació de les propietatstextuals en els intercanvisde comunicació oral(adequació, coherència,cohesió i correcció).Valoració de la conversaciócom a ferramenta de leshabilitats socials, demediació, d’expressió de lacreativitat i de respecte perles opinions dels altres.Creació del pensament deperspectiva. Foment de lasolidaritat, de la tolerància idel respecte i l’amabilitat.Coneixement d’estructures itècniques d’aprenentatgescooperatiu.Característiques dels textosorals conversacionals,narratius i descriptius.Aplicació delsconeixements de latipologia i de les propietatstextuals en l’anàlisi delstextos conversacionals,narratius i descriptius. Úsde tècniques dememorització i retenció dela informació: prendrenotes, paraules clau iresums. Utilització guiadade diccionaris i fontsd’informació en diferentssuports. Aplicació detècniques d’avaluació,autoavaluació i coavaluacióen les produccions orals.Selecció raonada delsproductes que s’incloguenen el portfolio.Coneixement dels entornslaborals, professions iestudis vinculats alsconeixements de l’àrea.Autoconeixement defortaleses i debilitats. CONTINGUTS

seguint instruccions,demanant el torn deparaula, disculpant-se iresponent a una disculpa,etc., utilitzant el lèxicadequat al nivell educatiu iles estratègies d’interaccióoral.BL1.2. Participar en equipsde treball per a aconseguirmetes comunes assumintdiversos rols amb eficàcia iresponsabilitat; donarsuport a companys icompanyes demostrantempatia i reconeixent lesseues aportacions, així comutilitzar el diàleg igualitariper a resoldre conflictes idiscrepàncies. BL1.3. Interpretar textosorals i audiovisuals degèneres, tipologies iregistres diferents,especialmentconversacionals, narratius idescriptius propis delsàmbits personal, acadèmic isocial pròxims alsinteressos de l’alumnat,analitzant lescaracterístiques formals ide contingut i els elementsno verbals, utilitzant,seguint models, lesestratègies de comprensióoral adequades al text i alpropòsit de l’escolta. BL1.4. Produir de formaoral, amb el suport de lesTIC i l’ajuda del professor,textos breus dels àmbitspersonal, acadèmic i social,de temes pròxims al’alumne, especialment detipologia textual narrativa idescriptiva, utilitzant lesestratègies d’expressió orali els elements no verbalsadequats a la situaciócomunicativa i a l’objectiuproposat, aplicant lespropietats textuals i el lèxicadequat al nivell, per apracticar aprenentatges

CCLI SIEE CSC

CCLI CAA CSC

CCLI CAA CSC SIEE

CCLI CAA

CSC SIEE

17

ESPECÍFICS Participacióen situacions decomunicació(conversacionsespontànies, discussions ideliberacions de normes declasse, llibres de lectura,viatges, activitatsd’adaptació, relació idinamització, programes demediació del centre, difusióde les activitatsextraescolars, etc.) quedesenrotllen les relacionssocials en l’entornacadèmic. Participació enreformulacions delmissatge en contextosmultilingües. Aplicació deles característiques delllenguatge conversacional(cooperació, espontaneïtat,economia i subjectivitat),dels principis de cooperació(aportar informació certa,de manera clara, breu iordenada, etc.), de leshabilitats socials,especialment en les formesde tractament i respecte, al’iniciar, mantindre iconcloure els intercanviscomunicatius (saludar iacomiadar-seadequadament al context,disculpar-se i respondre auna disculpa, etc.), en lespeticions del torn deparaula, etc. Utilització dellèxic del nivell educatiu id’un llenguatge nodiscriminatori. Escoltaactiva, comprensió,interpretació i anàlisi detextos orals i audiovisualsconversacionals, narratius idescriptius (conversacionstelefòniques formals iinformals, descripcionsd’itineraris, relatsaudiovisuals, cançons,fragments teatrals, poemes,endevinalles, travallengües,seqüències narratives idescriptives de reportatges,

lingüístics i estructurar elpensament. BL1.5. Avaluar, amb l’ajudadel professorat, lesproduccions orals pròpies idels companys, atenent laquantitat, qualitat,rellevància, pertinència iclaredat, i les normes deprosòdia, per a progressaren la competènciacomunicativa oral. BL1.6.Reconéixer els estudis iprofessions vinculats alsconeixements del nivelleducatiu i identificar elsconeixements, habilitats icompetències quedemanen per a relacionar-les amb les seuesfortaleses i preferències.

18

notícies, entrevistes, etc.) iels que generen estosaprenentatges i projectesde treball. Anàlisi de lainformació no verbalcorporal (gestos, mirada,postura, contacte físic, etc.)i paralingüística (la dicció,l’accentuació, el ritme i el tode veu). Utilització de lesestratègies de comprensióoral en els textosconversacionals, narratius idescriptius: activació deconeixements previs,anticipació; mantenimentde l’atenció, confirmació orebuig d’hipòtesis; resolucióde problemes decomprensió lèxica;reformulació, extracció iselecció d’informacionsconcretes presents en eltext, etc. Aplicació delsconeixements de latipologia i de les propietatstextuals en la produccióoral de textosconversacionals, narratius idescriptius. Producció detextos orals dialogats,narratius i descriptius(lectura en veu alta decontes, poemes,seqüències narratives idescriptives, dramatitzacióde còmics, fragmentsteatrals, narraciód’experiències viscudes,descripcions depersonatges, d’estats, deprocessos, endevinalles,travallengües, etc., i els quegeneren estosaprenentatges i projectesde treball. Anàlisi, aplicaciói avaluació delsprocediments lingüísticsd’expressió oral de textosdialogats, narratius (ordecronològic i connectorstemporals, etc.) idescriptius (abundànciad’adjectivació, ús decomparacions, etc.),

19

prestant atenció a lesinterferències lingüístiques.Anàlisi, aplicació i avaluaciódels elements d’expressióoral no verbals, corporals iparalingüístics,especialment de lapronunciació i de lagesticulació, amb l’ajudadels companys i delprofessor.

Bloc 2: Llegir i escriure. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

CONTINGUTS COMUNSAMB LLENGUACASTELLANA ILITERATURA Característiques bàsiquesdels textos narratius idescriptius: funciócomunicativa, estructura,marques lingüístiques,recursos verbals i noverbals, gèneres. Reflexiósobre la importància del’escriptura en eldesenrotllament personal,com a instrumentpotenciador de lacreativitat. Seleccióraonada dels textosproduïts que s’inclouen enel portfolio. Ús de fonts deconsulta impreses i digitalscom a suport per a larevisió ortogràfica,gramatical i lèxica. Busca,localització i extracciód’informació en diferentstipus de textos i fontsdocumentals i nodocumentals, amb l’ajudade guies, dels companys idel professorat. Utilitzacióde diferents tipus debiblioteques (aula, centre,pública, personal, virtual)per a obtindre informació.Avaluació de processos iresultats. Valoració del’error com a oportunitat.Reflexió sobre laimportància de la lectura il’escriptura com a mitjans

BL2.1. Interpretar textosescrits en suports diversos,dels àmbits personal,acadèmic i social, detipologies diverses(especialment narratius idescriptius de formaautònoma, instructius iexpositius breus,relacionats amb l’activitatacadèmica, amb l’ajuda delprofessorat i delscompanys, i seqüènciesargumentatives breus isenzilles), a través del’anàlisi dels elementsformals i de contingutpropis del nivell acadèmic,utilitzant les estratègies decomprensió lectoraadequades al text i al’objectiu de la lectura, pera construir el significatglobal del text i per al gaudipersonal. BL 2.2. Planificar i escriure,amb adequació,coherència, cohesió,correcció ortogràfica,gramatical i lèxica del nivelleducatiu, textos en suportsdiversos dels àmbitspersonal, acadèmic i social,de diverses tipologies(especialment narratius idescriptius, de formaautònoma i creativa,instructius i expositiusbreus relacionats ambl’activitat acadèmica ambl’ajuda del professorat i

CCLI CAA CSC

CCLI CAA CSC SIEE

CCLI CAA

CCLI CAA

20

lúdics i d’aprenentatge.Autoconeixement. Valoracióde fortaleses i debilitatsAutoregulació d’emocions,control de l’ansietat iincertesa i capacitatd’automotivació. Superaciód’obstacles i fracassos.Mostrar iniciativa, ideesinnovadores, perseverançai flexibilitat. Utilització delpensament alternatiu.Desenrotllament del sentitcrític. Ús de ferramentesdigitals de busca enpàgines webespecialitzades, diccionarisi enciclopèdies en línia,bases de dadesespecialitzades, etc., ivisualització.Emmagatzematge de lainformació digital. Valoraciódels aspectes positius deles TIC per a la busca i elcontrast d’informació.Disseny de presentacionsmultimèdia. Ús de lesferramentes més comunesde les TIC per a col·laborari comunicar-se amb la restadel grup amb la finalitat deplanificar el treball, aportaridees constructives pròpies,comprendre les ideesalienes, etc. Utilització delcorreu electrònic i mòdulscooperatius en entornspersonals d’aprenentatgecom ara blogs, fòrums,wikis, etc. Adquisiciód’hàbits i conductes per a lacomunicació i la proteccióde l’individu i per a protegirels altres de les malespràctiques com elciberassetjament. Anàlisidel públic destinatari iadaptació de lacomunicació en funciód’este. CONTINGUTSESPECÍFICS Aplicació delsconeixements sobre lescaracterístiques bàsiques

dels companys, ijustificacions breus isenzilles), aplicant lesestratègies del procésd’escriptura i utilitzant unllenguatge nodiscriminatori. BL2.3. Avaluar, amb ajudade guies i del professorat,individualment i en equip,els textos escrits propis oaliens, com a part delprocés d’escriptura,identificant els errorsd’adequació, coherència,cohesió i correcció delnivell educatiu, i resolentels dubtes de formareflexiva i dialogada, ambl’ajuda de diccionarisimpresos o digitals i altresfonts de consulta. BL 2.4. Resumir textosorals i escrits narratius idescriptius, seleccionantles informacionsessencials, generalitzantinformacions relacionades ielaborant un text coherent icohesionat que noreproduïsca literalmentparts del text original, ambla finalitat d’informar delcontingut dels textos altrespersones. BL2.5. Realitzar ambcreativitat tasques oprojectes de treballindividuals o col·lectius,amb ajuda de guies imodels i la direcció delprofessorat, sobre temesmotivadors per a l’alumnat,seguint les fases del procésd’un projecte de treball, pera obtindre un producte finaloriginal de caràcter narratiuo descriptiu, fent unaprevisió de recursos itemps ajustada alsobjectius proposats;adaptar-lo a canvis iimprevistos transformantles dificultats enpossibilitats; avaluar amb

CD CAA SIEE

SIEE

21

dels textos narratius idescriptius a la comprensió,interpretació i anàlisid’estos: identificació de laintenció comunicativa,l’àmbit d’ús i el canal;distinció de la ideaprincipal, les ideessecundàries i l’organitzaciódel contingut; identificaciódels elements dels textosnarratius (narrador,personatges, espai, temps,diàlegs, etc.); localitzaciód’informació explícita iimplícita; anàlisi delsmecanismes gramaticals(connexió, referència, eixtemporal de passat), dellèxic i dels recursosexpressius (comparació,hipèrbole, etc.);interpretació de lainformació contextual i noverbal (títol, il·lustracions,etc.), etc. Ús d’estratègiesde planificació, com a partdel procés d’escriptura,especialment en textosnarratius i descriptius:determinar la intenció, eldestinatari i el tipus de text;observar textos model;generar idees (pròpies idels companys); ordenarles idees seguint esquemestemporals o espacials. Úsde processadors de textosen l’escriptura: gestiód’arxius i carpetes, edicióbàsica (desplaçament,selecció, copiar, apegar),format de caràcter,alineació, ortografia,inserció d’imatges, etc. Úsd’estratègies detextualització o escriptura,com a part del procés deproducció escrita, ambl’ajuda de guies, delscompanys i del professorat:redactar esborranys, usardiccionaris i gramàtiques,controlar la progressió de lainformació, reescriure. Ús

ajuda de guies el procés iel producte final, icomunicar de formapersonal els resultatsobtinguts. BL2.6. Realitzar projectesde treball individuals i enequips cooperatius, sobretemes del currículum (ambespecial interés per lesobres literàries) o sobretemes socials, científics iculturals, del nivelleducatiu, buscant iseleccionant informació enmitjans digitals de formacontrastada; crearcontinguts per mitjàd’aplicacions informàtiquesd’escriptori, i col·laborar icomunicar-se amb altresfiltrant i compartintinformació i contingutsdigitals de forma segura iresponsable. BL2.7. Realitzar amb ajudade models, de forma eficaç,tasques o projectes; tindreiniciativa per a emprendre iproposar accions sentconscient de les seuesfortaleses i debilitats;mostrar curiositat i interésdurant el desenrotllament, iactuar amb flexibilitatbuscant amb suportsolucions alternatives.

22

de fonts de consultaimpreses i digitals com asuport per a la revisióortogràfica, gramatical ilèxica. Ús i aplicaciód’estratègies decomprensió lectora,especialment en textosnarratius i descriptius.Abans de la lectura: establirels objectius de lectura;formular prediccions sobreel tema, l’acció, elspersonatges, etc., a partirde la informació paratextual(títol, il·lustracions, capítols,etc.); observar l’estructuraexterna. Durant la lectura:mantindre l’atencióconstant; comprovar lesprediccions i formular-ne denoves; reflexionar al final decada paràgraf sobre lacoherència i la progressióde l’acció narrativa;formular inferències sobrel’acció, l’estructura, elspersonatges, etc.; consultarel diccionari per a resoldreproblemes de comprensiólèxica. Després de lalectura: determinarl’organització del contingut;resumir l’acció; respondre apreguntes sobre elselements textuals (narrador,personatges, espai, temps,diàlegs, etc.), sobreaspectes formals(connectors temporals iespacials, temps verbals,sinònims i altresmecanismes de referència,etc.), sobre dades explícitesi implícites; localitzar iexplicar els recursosexpressius; valorar lesprediccions efectuades.Lectura, comprensió,interpretació i anàlisi detextos escrits narratius(contes, novel·les,rondalles, còmics, cartespersonals, etc.), descriptius(seqüències descriptives en

23

textos literaris narratius,fitxes de dades personals,catàlegs comercials, etc.),instructius (avisos i normesdel centre, instruccions pera realitzar activitatsescolars, etc.), expositius(definicions del diccionari,preguntes d’activitats oproves amb resposta breu,etc.), argumentatius(opinions breus en lainteracció escrita en la web,en ressenyes o comentarisde textos literaris, etc.).Producció de textos escritsnarratius (diaris i cartespersonals, narracionsinventades, còmics,biografies, etc.), descriptius(de personatges de textosliteraris, inventades, perfilspersonals, etc.), instructius(normes de classe, de labiblioteca d’aula, etc.),expositius (definicions,resposta breu a preguntesd’activitats o proves, etc.),argumentatius(justificacions personalsbreus, valoracions breussobre llibres llegits, etc.),amb adequació,coherència, cohesió icorrecció, d’acord amb lescaracterístiques pròpiesdels gèneres. Creació detextos escrits de caràcternarratiu o descriptiu,individuals i col·lectius, apartir de propostes quepromoguen la creativitat i elgaudi personal, usantrecursos lingüístics(comparació, metàfora,hipèrbole, paral·lelisme,etc.), recursos delllenguatge no verbal(il·lustracions, etc.) iferramentes digitals d’ediciói presentació a partir demodels. Aplicació delconeixement sobre lespropietats textuals(adequació, coherència i

24

cohesió) en l’escriptura detextos narratius idescriptius. Ús detècniques de selecció,organització i revisió dellèxic nou. Revisió deproduccions pròpies ialienes, identificant icorregint els errorsortogràfics, gramaticals ilèxics, d’acord amb lesnormes de correcciódeterminades per al nivelleducatiu. Reescriptura totalo parcial dels textos escrits,corregint els errors en’adequació, coherència,cohesió i correcciódetectats en el procésd’avaluació i revisió.Planificació i realització,amb ajuda de guies imodels i la direcció delprofessorat, de projectes detreball individuals i enequip, seguint les fases delprocés: presentació(coneixement de l’objectiudel projecte, activació deconeixements previs,organització i planificació),busca d’informació(planificació, obtenció,selecció, reorganització iposada en comú de lainformació), elaboració delproducte final (procésd’escriptura), presentació(exposició del productefinal) i avaluació (avaluació,autoavaluació i coavaluaciódel producte final i delprocés d’elaboració delprojecte). Actuació eficaçen equips de treball, demanera guiada: participaren la planificació i divisiódel treball, realitzar lestasques personals i el rolassignat, aportar ideesconstructives, col·laboraramb els companys iacceptar-los, utilitzar eldiàleg per a la resolució deconflictes, usar estratègies

25

de supervisió i resolució deproblemes, prendredecisions raonades encomú, etc. Utilització guiadade les TIC en totes lesfases del procésd’elaboració d’un projecte:localitzar, seleccionar,tractar, organitzar iemmagatzemar lainformació; crear textosescrits o audiovisuals;presentar el treball.Realització, formatat senzilli impressió de documentsde text. Construcció d’unproducte o meta col·lectiu,compartint informació irecursos. Utilitzar elpensament com un mitjà iun fi, per a la reflexióguiada, a través deqüestionaris o iniciant-se enl’escriptura d’un diari, sobreel procés d’aprenentatge iels coneixements dequalsevol tipus adquiritsdurant la realització d’unprojecte de treball.Avaluació de lesproduccions pròpies oalienes, com a part delprocés d’escriptura, ambajuda de guies, delprofessorat, individualment ien equip, comparant elresultat amb el pla original,jutjant si el text respon al’objectiu d’escriptura ianalitzant l’adequació,coherència i cohesió, ambla finalitat de millorar elstextos.

Bloc 3: Coneixement de la llengua. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA ILITERATURAIdentificació d’enunciats.Identificació de l’oració simple i dels seus components (subjecte i predicat).

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componenunenunciat, establint la concordança gramatical entre estes, i classificar-lesireconéixer el paper

CCLI

26

Reconeixement del subjecte i dels seus tipus (omés i múltiple).Introducció als complements del predicat: complement directe,complement indirecte i complements circumstancials.Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietatstextuals en textos narratius i descriptius.Anàlisi de la coherència textual: identificació d’ideesprincipals i secundàriesi organització del contingut,en funció de la intenció comunicativa.El plurilingüisme i la realitatplurilingüe d’Espanya.Identificació de les llengüesd’Espanya, dels seus trets característics i de laseua distribució geogràfica.CONTINGUTS ESPECÍFICSReconeixement i ús de classes de paraules flexives i no flexives:El substantiu: gènere, nombre i classes.L’adjectiu qualificatiu :gènere, nombre, grau i classes, i posició de l’adjectiuqualificatiu.Els determinants: article (gènere, classes; absència)i adjectiu determinatiu(gènere, nombre i classes: demostratius, possessius, indefinits, numerals).El pronom: gènere i nombre, classes (personals, demostratius, possessius,numerals, indefinits).El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, modes indicatiu) itipus (verbs regulars,

gramatical i semàntic que exercixen en el discurs, perautilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius idescriptius.BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normesortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis delnivell educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altresllengües, per a enriquir el vocabulari.BL3.4. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietatque s’establixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.BL3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la concordançaamb el verb, i el predicat, així com els complements del verb adequats alnivell educatiu, per a expressar-se i redactar textos narratius i descriptiusamb major correcció i propietat.BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textosnarratius i descriptius i justificar si complixen les propietats textuals, atenentprincipalment la coherència, pròpies del nivell educatiu, per a, després d’unprocés de reflexió, realitzarun ús adequat de la llengua.BL3.7. Reconéixer les

CCLICAA

CCLICAA

CCLICAA

CCLICAA

CCLICAACSC

CCLICSC

27

irregulars i auxiliars). Formes no personals.L’adverbi.Les preposicions.Les conjuncions.Les interjeccions.Establiment de la concordança nominal i verbal.L’abecedari. El nom de les lletres i correspondència entre grafemes ifonemes.Ús de grafemes i seqüències de grafemes especials (c-q, g-gu, c-ç, g-j, t-g, t-j, bv,h, tx-ig-x, s-ss-z).Els dígrafs.Separació de paraules en síl·labes.Reconeixement del diftong,triftong i hiat.Aplicació de les regles generals d’accentuació.Accentuació de monosíl·labs. Accent diacrític.L’apòstrof.Ús de la dièresi.Ortografia de noms propis.Ús de les majúscules i accentuació de lletres majúscules.Ús del punt i de la coma, dels dos punts i dels punts suspensius.Ús dels signes d’interrogació i exclamació.Identificació dels elements constitutius de la paraula (arrel i afixos) i creacióde famílies lèxiques.Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: paraulessimples, paraules compostes i derivades.Explicació del significat de neologismes i préstecs lèxics atenent el seuorigen i procedència (anglicismes, gal·licismes)Reconéixer gentilicis d’Espanya.

diferents llengües que conformen la realitatplurilingüe d’Espanya, explicar els seus trets característics i establir ladistribució geogràfica d’eixes llengües, per a enriquir-se i desenrotllar unaactitud respectuosa cap a un entorn plurilingüe i pluricultural.

28

Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (sinonímia, polisèmia ihomonímia) i d’oposició-contrarietat (antonímia) entre les paraules.Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals(d’addició, oposició, temporals, etc.); de mecanismes lexicosemàntics comara repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia,antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució permitjà de pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elementsgràfics.Aproximació a l’adequació textual: àmbit d’ús i finalitat comunicativa,relació entre emissor i receptor, reconeixement demarques lingüístiques demodalització (adjectius qualificatius i lèxic valoratiu, etc.) i ús nodiscriminatori del llenguatge.

Bloc 4: Educació literària. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA ILITERATURAAproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de lalectura.Utilització, de manera progressivament autònomai responsable, dediferents tipus de biblioteques (d’aula, centre,pública, virtual).Coneixement i respecte de les normes de

BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triadeslliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant,si ésel cas, tècniques expressives i teatrals.BL4.2 Elaborar un portfolio,amb una selecció de documents i creacionsrealitzats a partir de lectures, literàries i no

CCLISIEECEC

CCLISIEECEC

29

funcionament, consulta guiada decatàlegs digitals i en línia.CONTINGUTS ESPECÍFICSLectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb elnivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudipersonal.Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de labiblioteca o d’altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia,etc.).Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) detextos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjàd’aprenentatge i enriquiment personal.Dramatització de textos literaris adaptats i adequatsal nivell educatiu.Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-losamb el cine, la ràdio i la televisió.Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o d’investigaciósenzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.Creació d’un portfolio de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de

literàries, pròximes als interessosde l’alumnat, de forma reflexiva i crítica.BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de forma guiada, lesconclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, lesarts i la ciència, analitzant icomparant obres, personatges, temes i tòpicsuniversals en creacions de diferent naturalesa.BL4.4 Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionatsentorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura,identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènereirealitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadamentles conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

CCLICAASIEECEC

CCLICAASIEECEC

30

lectura, infografies, creacions a partir de ferramentes web, citacions i pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu de l’elaboració,objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del resultat).Foment de l’hàbit lector permitjà de la participació en iniciatives que impulsen la realització de lectures amenes (club de lectors, ciberlectures,tertúlies literàries, pla lectordel centre, etc.).Connexió entre la literaturai la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.), relacionant obres, personatges i temes universals: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i antiherois, el joc literari i l’avantguarda.Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes a partir de la comparació d’obres de totala història de la cultura.Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades.Introducció a la literatura o a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.Temes: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois iantiherois, el joc literari, l’avantguarda, etc.Tòpics: carpe diem, etc.Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partird’una selecció de textos enprosa i en vers.

31

La narració en prosa i en vers. Elements de les narracions.La lírica i els recursos mètrics en vers.El teatre en prosa i en vers.La literatura d’idees: aforismes.Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari iintenció de l’autor); figures retòriques (pla lexicosemàntic: prosopografia,etopeia, retrat, topografia, hipèrbole, comparació, antítesi, metàfora, etc.;pla morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton, polisíndeton, derivació, etc.; pla fònic: versificació, onomatopeia, etc.).

5. UNITATS DIDÀCTIQUES.

A) ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

Les unitats tenen una estructura fixa que presenta els següents blocs de continguts:

Títol i presentació de la unitat: índex de continguts amb suport visual.

Comprensió lectora: bloc centrat en el treball de les destreses lingüístiques bàsiques

(comprensió i expressió orals i escrites) a partir de textos de diversa tipologia,majoritàriament literaris. La selecció dels textos s’ha fet atenent a criteris d’actualitat iadequació per temàtica, nivell de dificultat, etc.

Lèxic: s’hi treballen continguts relacionats amb la lexicologia i la lexicografia.

Tipus de text: anàlisi de tipologies textuals.

Gramàtica: continguts gramaticals (morfologia i sintaxi).

Ortografia: normes ortogràfiques.

Literatura: anàlisi dels gèneres literaris, lectura de textos significatius.

Llengua i societat: apartat eminentment pràctic dedicat als continguts sociolingüístics.

32

Taller de comunicació: a partir dels continguts conceptuals assolits al llarg de les unitats, es

presenten estratègies procedimentals amb la finalitat que l’alumne siga capaç de produirtextos orals i escrits.

Els continguts, criteris d’avaluació i estàndard d’aprenentatge fixats per al primer cursd’Educació Secundària Obligatòria s’han agrupat en les nou unitats didàctiques que detallem acontinuació.

B) DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestreUnitat 1- Com ets?Unitat 2- De què parleu?Unitat 3- Dia a dia

Unitat 4- Temps eratempsUnitat 5- On et robes?Unitat 6- De què rius?

Unitat 7- Conte contatUnitat 8- Carretera imantaUnitat 9- Comença lafunció.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

A) METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

Com a orientacions metodològiques generals que cal aplicar en l’ensenyament secundari, enprimer lloc, es parteix de tres principis: Principi de Qualitat, Principi d’Esforç i Principi d’Eficàcia.

A aquests principis bàsics cal afegir les fonts curriculars: sociològica, psicològica,pedagògica i epistemològica, tenint en compte que la font psicològica i la pedagògicaconstitueixen la base de la metodologia que seguirem.

L’aprenentatge entés com a construcció de coneixements és el plantejament que rau enel desenvolupament d’aquesta programació didàctica. Es concep que l’alumne és agent actiude la construcció dels coneixements i s’entén l’aprenentatge com l’apropiació d’uns sabers ques’interrelacionen amb uns coneixements adquirits, en un procés complex de construcció ireconstrucció. Aquest procés es desenvolupa en la interacció social que té lloc a l’aula entre elprofessor i els companys, i també en interacció amb els continguts a aprendre.

L’aprenentatge ha de ser significatiu perquè l’alumne establisca vincles substantius i noarbitraris entre el nou contingut a aprendre i el que ja es troba en l’estructura cognitiva de lapersona. Els aprenentatges conceptuals han de tenir una correlació amb els procedimentals perno caure en l’abstracció i aturar la motivació de l’alumne. Aquesta motivació, cal fomentar-la ambla presentació dels continguts per mitjà de textos i activitats lligats als seus interessos i querecreen situacions contextualment properes i recognoscibles per l’alumnat.

El personal docent actua com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatgealhora que l’alumnat s’hi implica. L’alumnat ha d’aprendre a aprendre, aquest fet implical’adquisició d’estratègies cognitives de planificació i autoregulació.

La interdisciplinarietat evita possibles repeticions de continguts, raó per la qual ésimportant coordinar la programació amb les de les diferents assignatures de l’àrea de llengües.

33

A més, tots els continguts treballats han de contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició deles competències clau.

Pel que fa a l’àmbit lingüístic, les orientacions metodològiques faran èmfasi en l’ús de lallengua, en la seua funcionalitat i en el que s’aconsegueix utilitzant-la. L’ús de la llengua és unaactivitat intencional i és la intenció la que es constitueix en motor de les activitats discursives.La paraula clau que defineix aquesta nova visió de la llengua i que s’oposa a l’anterior éscomunicació. L’ús i la comunicació són el veritable sentit últim de la llengua i l’objectiu reald’aprenentatge.

Segons aquest nou plantejament, aprendre llengua significa aprendre a usar-la, acomunicar-se, o si ja se’n sap, aprendre a comunicar-se millor en situacions més complexes ocompromeses. La gramàtica i el lèxic passen a ser els mitjans tècnics per a aconseguir aquestpropòsit.

L’ensenyament d’una llengua implica l’exercitació dels processos cognitius complexos:comprensió i producció. La metodologia per a l’àrea propicia i necessita la realitzaciód’activitats molt vinculades a allò cognitiu: recerca de la idea central, jerarquització d’idees,organització lògica del discurs, etc.

El concepte de competència comunicativa implica la competència pragmàtica. L’alumnatha d’assolir les convencions pragmàtiques per intervenir en el discurs de manera adequada.

Finalment, l’ensenyament del valencià ha de fomentar la creativitat i l’hàbit lector.

B) ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D'ENSENYANÇA I APRENENTATGE. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

L’aprenentatge se sustentarà en un seguit d’activitats que es concretaran en eldesenvolupament de les unitats didàctiques del llibre Comunica 1 d’Edicions Bromera. Demanera general presentem la classificació:

a) De comprensió i expressió: en cada unitat didàctica hi ha diversos textos que ajuden atreballar la comprensió, i que es plantegen com a models d’expressió, tant oral comescrita.

b) De reforç: Edicions Bromera proporciona al professorat material de suport amb activitatssimplificades (fitxes de Reforç, adaptacions curriculars…) adreçades a l’alumnat amb unritme de treball més lent que la resta de la classe.

c) De consolidació de continguts: activitats de discriminació i reconeixement i activitats deproducció (elaboració d’exposicions orals, textos de diferents tipologies). Dificultatmitjana.

d) D’ampliació: com que la complexitat de les activitats és progressiva, depenent de lespossibilitats del grup es podran treballar la totalitat de les activitats que planteja cadaunitat didàctica. A més, el projecte d’Edicions Bromera proporciona fitxes d’Ampliació(en Atenció a la diversitat) amb activitats adreçades a l’alumnat amb un ritme de treballmés ràpid.

e) D’autoavaluació: activitats que evoquen els continguts treballats en la unitat ambl’objectiu que docent i alumnat controlen els avanços aconseguits i preparar la provaobjectiva, a més, de diversos models d’avaluació per continguts i per competències.

34

7. AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT.

A) CRITERIS D'AVALUACIÓ.

L’avaluació es pot definir com l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permetverificar la coherència i el grau d’eficàcia amb què s’han de concretar cadascun dels passos del’esmentat procés i ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de l’alumnat. Elprimer referent que cal tenir en compte en el procés avaluatiu són els criteris d’avaluaciómarcats en el currículum i que ja estan especificats al punt 4

B) INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ.

Per a poder avaluar correctament el procés d’aprenentatge de l’alumnat, cal diversificar elsinstruments avaluatius; des d’aquesta perspectiva, qualsevol activitat de classe pot ser útil pera obtenir informació. L’enregistrament de totes les dades ens permetrà ser objectius i coherentsamb els criteris establerts.

Instruments:

Interpel·lació directa a l’aula: enquestes, qüestionaris i posades en comú.

Observació sistemàtica a l’aula: intervencions a classe, realització de les tasques i

realització del quadern.

Lectures (preceptives i voluntàries).

Proves objectives específiques (orals i escrites).

Elaboració de resums i esquemes.

Treballs optatius de recerca i aprofundiment.

Exposicions orals.

Autoavaluació i la coavaluació: la informació que l’aprenent mateix ens proporciona sobre el

seu treball i la percepció que en té de l’ensenyant i dels seus companys/es.

A més, l’ús de rúbriques permetrà establir contractes d’aprenentatge entre l’alumnat i elprofessor/a, en el sentit que serà possible que cada xiquet o xiqueta siga conscient de la relacióentre la qualitat de les seues produccions i els ítems que esdevenen, finalment, la qualificacióde l’assignatura.

Finalment, els diferents objectes d’avaluació requereixen estratègies distintes segons alumnat o pràctica docent, i és condició indispensable que siguen coherents amb les finalitats educatives, els continguts treballats i les activitats realitzades, així com que puguen fer possibleel compliment de les característiques del procés d’avaluació formativa que pretenem i definida en el primer apartat.

C) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.Pel que fa als criteris de qualificació, tindrem en compte la valoració de:· la participació i col·laboració en el correcte desenvolupament de la classe,· l’elaboració i revisió del quadern de classe amb tots els continguts treballats,· la presentació dels treballs que s’hi plantegen,· l’execució de les proves específiques orals i escrites,· la lectura dels llibres proposats, com a mínim tres al llarg del curs.35

i s’avaluarà positivament l’alumnat que realitza eficaçment les activitats proposades tot tenint en compte llur estat inicial i valorant el progrés individual. La lectura dels llibres proposats éscondició indispensable per aprovar cada avaluació i, per extensió, el curs.

S’assignen els següents percentatges als diferents continguts i cursos:

Conceptes Proves específiques orals i escrites60% Procediments - ActitudsQuadern de classePresentació de treballsParticipació i col·laboració a classeÚs del valenciàTreball a casa30%

Llibres de lectura Proves orals i escrites 10%

Per aprovar el curs és condició indispensable la lectura de tres textos literaris complets.

NOTA IMPORTANTPer tal d'evitar indefinicions a l'hora d'avaluar, sobretot a fi de curs, aquest Departamentestableix els següents mínims:

Conceptes: cal aprovar amb un mínim de 3,6 punts (sobre el 60% establert) Procediments: íd. un mínim de 1,8 punts (sobre el 30%) Actitud: íd. un mínim de 0,6 punts (sobre el 10%)

En aquest últim apartat, cada professor podrà acumular el tant per cent de Procediments al'apartat d'Actitud, en aquells casos –individualment o col·lectiva-- que considere pertinent, quanl'actitud d'un o diversos alumnes siga manifestament pertorbadora.

Faltes d’ortografia i/o sintàctiques: es restarà un màxim d’1 punt en cada examen.

A més, les faltes d'assistència a classe no justificades comportaran una penalitzacióen la nota global de cada avaluació i, evidentment, en la qualificació final. Es tindrà en comptela reiteració de les faltes, de manera que faltar injustificadament un 20% dels dies en cadaavaluació suposarà un descompte de 2 punts en la nota d'avaluació.

D) ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ.

Les activitats plantejades en les diferents unitats estan seqüenciades de menor a major grau dedificultat. D’aquesta manera les primeres activitats són de reforç, es tracta d’exercicis bàsics isenzills que permeten als alumnes assolir millor els continguts de la unitat.

A més, el Projecte Comunica disposa de material fotocopiable d’atenció a la diversitatque es farà servir quan siga oportú, i també adaptacions curriculars i comprensions orals adisposició de l’alumnat que necessite un suport extra.

A l’interior de manual, les activitats d’ampliació estan diferenciades tipogràficament de laresta, es presenten sota l’epígraf Per a saber-ne més i van adreçades a l’alumnat méscapacitat. Aquests exercicis presenten un grau de complexitat més elevat i estan destinats aampliar els continguts treballats en el bloc corresponent, en què l’alumnat haurà de reflexionar

36

o cercar informació sobre algun aspecte concret. A més, estan relacionades amb estratègiesd’autoaprenentatge i amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORTEDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

Pel que fa al tractament de l’atenció a la diversitat dins de les aules:· els continguts abasten un conjunt d’elements bàsics, assumibles per la pràctica totalitatde l’alumnat.· s’utilitza el treball en grup en bona part de les activitats de reflexió i de planificació per afacilitar la interacció entre alumnes amb diferents capacitats i coneixements i per amillorar la motivació i competència dels que tenen més dificultats.· es valora l’esforç i es tenen en compte les capacitats i els coneixements previs.· es programen activitats d’ampliació i reforç.Amb l’alumnat fora de l’aula de referència amb professorat de suport i dins de les possibilitats organitzatives del centre es fa un tractament individual o en petit grup, de l’alumnat que té una competència baixa, molt baixa o nul·la, com és el cas de part de l’alumnat que està més d’un any en el mateix curs o d’alumnat procedent de l’estranger o de fora de la CV. En el cas d’alumnes que repeteixen curs treballem principalment la comprensió i l’expressió oral i escrita.Amb l’alumnat que desconeix completament el valencià treballem amb una metodologiacomunicativa i un enfocament nocional-funcional de la llengua.En aquest curs 2015-16 hem fet desdoblamets en els grups C i D.reforç on aniran els alumnes amb necessitats educatives especials per diferents motius:alumnat d’incorporació tardana i alumnat amb necessitats d’ajuda, sobretot per repetició decurs. Intentarem portar una programació paral·lela, en la mesura del possible, en els dossubgrups durant les dues hores amb la professora i la tercera hora, en què seran atesos pelprofessor de compensatòria, estarà destinada al reforç de l’ús oral i escrit de la llengua. A més,l’alumnat haurà de portar el material que li propose la professora per tal de treballar-lo a l’aula de referència.



La lectura és important, ja que és una de les millors eines per a aprendre una llengua. Comassenyala el currículum, cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees de l’ESO.L’ensenyament de la lectura mecànica ha de donar pas a la lectura comprensiva i s’ha depotenciar el fet de llegir com un mecanisme per a assolir tot un seguit d’objectius relacionats nosols amb la lingüística, sinó amb tots els àmbits d’aprenentatge. A més, cal crear en l’alumnatl’hàbit lector.

Per aquest motiu, manllevat del camp de l’ensenyament de segones llengües,actualment s’ha de potenciar dos tipus de lectura diferents: la lectura intensiva i la lecturaextensiva.

La lectura intensiva es treballa a l’aula, amb textos curts que ens permeten treballar lesmicrohabilitats i els diversos tipus de comprensió. El primer apartat de cada unitat (Comprensiólectora) conté una gran varietat de textos per a treballar la comprensió i, al mateix temps,l’expressió oral i escrita.

37

La lectura extensiva es durà a terme fora de l’aula, durant el curs els alumnes hauran derealitzat 3 lectures preceptives que valorarem com a contingut procedimental. A més, podranrealitzar lectures voluntàries triades de la selecció proposada pel Departament.


Els alumnes durant l’educació secundària han d’acabar d’assolir la competència digital, és adir, dominar les habilitats necessàries per a cercar, obtenir, processar i comunicar informacióen diferents formats (textual, digital, audiovisual, gràfic i sonor).

Per a afavorir aquest aprenentatge, durant el curs els alumnes posen en pràctica lesnormes bàsiques per a presentar correctament treballs en diferents formats. Diverses sessionsestan planificades a l’aula d’informàtica i es duran a terme les següents activitats:

Recerca d’informació i ús de diccionaris en línia

Aspectes formals per a la presentació de treballs en format digital

Activitats interactives de reforç dels continguts treballats

Els dispositius mòbils afavoreixen les funcions motivadora i innovadora. L’ús de l’ordinador,facilita la recerca d’informació o com a mitjà d’elaboració de treballs i materials és molt positiu,però un ús incorrecte pot convertir-lo en un mitjà reductor, simplificador i estereotipat.

En el treball de classe, utilitzarem, a més, altres dispositius: Pissarra digital interactiva.

Llibre digital.

Activitats interactives: serveixen d’introducció a les que es treballen sobre el llibre i són

prèvies a l’activitat individual. Poden ser realitzades col·lectivament o individualment si disposem de tauletes digitals o netbooks a classe. La seua disponibilitat a través d’Internet permet que siguen treballades pels alumnes a casa, reforçant d’aquesta manera el treball realitzat a classe.

Recursos d’Internet: també a través de la PDI o dels netbooks accedirem a imatges,

vídeos o enregistraments que reforcen els continguts treballats a classe. Aquests poden ser preparats amb antelació en cas de no disposar del suficient ample de banda. Poden ser emprats per a il·lustrar les explicacions de classe, i posteriorment per a construir activitats específiques.

C) EMPRENEDORIA.

Pel que fa a l’emprenedoria, la llengua contribueix a desenvolupar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor, ja que afavoreix la creativitat i la capacitat d’interaccionar amb la resta de persones i amb el medi. Un treball adequat de la capacitat comunicativa contribueix a fer que els alumnes se senten segurs a l’hora de defensar els seus punts de vista. La capacitat d’escoltar i entendre permet desenvolupar actituds empàtiques amb els companys i les companyes, posar-se en el lloc de l’altre per a aprendre a ser solidari i treballar en equip a la recerca de solucions per a projectes comuns.

Un nivell d’expressió adequat facilita el treball en equip, així com la interiorització de microhabilitats com el respecte del torn de paraula, l’ús de paraules com «per favor»,

38

«gràcies», «perdó»… contribueix a fer dels xiquets de hui uns adults responsables, solidaris i capaços d’acarar reptes en un món competitiu i complex.

D’altra banda, la innovació en la recerca de realitzacions artístiques, la capacitat de reacció i improvisació, permet l’expressió de pensaments, sentiments i estats d’ànim. Així, a través dels continguts de la present programació de Valencià: llengua i literatura, s’afavoreix el coneixement propi, es facilita la consciència d’un mateix, es desenvolupa la percepció i es facilita l’encontre i la cooperació amb els altres. Tot açò ens permet que l’alumnat tinga una actitud oberta i respectuosa de cara a noves propostes, lectures i llengües de diferents països i cultures, a l’interés pel coneixement d’una realitat multicultural en un món globalitzat. Del coneixement, passarà a la comprensió i, per tant, a l’estima.

D) EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL.La llengua, sobretot en el seu vessant literari, facilita la construcció de la identitat individual i potencia les relacions interpersonals enriquidores, per a enfortir la convivència, d’acord amb elsvalors cívics socialment reconeguts.

La literatura permet desenvolupar al màxim les possibilitats de xiquets i xiquetes, formar-se en el respecte als drets humans i llibertats fonamentals i preparar-se per a assumir una vida responsable en una societat lliure i tolerant amb les diferències.

Així, a través de la literatura, de l’aprenentatge de llengües i de l’intercanvi dialèctic, potenciem l’adquisició de competències socials i cíviques personals, interpersonals i interculturals per a participar en una societat cada vegada més diversificada. També fomentem els processos que potencien la participació individual per a aconseguir fins col·lectius, enriquint les experiències socials de l’alumnat, el respecte als altres i la convivència, de manera que es facilita l’adquisició d’habilitats socials per a les relacions, i la participació activa en la vida cívica i democràtica.


L’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge és un component del procés educatiu,a través del qual s’observa, es recull i s’analitza informació significativa respecte a les possibilitats, les necessitats i els assoliments dels alumnes, amb la finalitat de reflexionar, emetre judicis de valor i prendre decisions pertinents i oportunes per a la millora dels aprenentatges. La finalitat n’és millorar la intervenció didàctica, controlant tots els elements queintervenen en la programació per adequar-la cada vegada més als alumnes i comprovar si aquestes intervencions didàctiques han estat eficaces.

L’avaluació de la pràctica docent, així com de l’assoliment de tots els objectiusprogramats a principi de curs, ens permetrà modificar aquells elements que han plantejatalguna dificultat i millorar així el procés d’ensenyament. Les propostes de millora que esrealitzen seran incloses en la memòria de fi de curs i figuraran en la programació del curssegüent. D’altra banda, es tracta d’un procés que és part integrant del procés educatiu i, peraixò, ha de realitzar-se de manera contínua, amb la finalitat no sols de valorar elsresultats obtinguts segons les competències adquirides i els objectius aconseguits, sinód’analitzar tot el procés d’ensenyament i aprenentatge. Serà decisiva per a detectar lesdificultats en el moment en què es produïsquen, esbrinar-ne les causes i, en conseqüència,

39

reorientar la intervenció educativa i acomodar-la a la diversitat de capacitats, ritmesd’aprenentatge, interessos i motivacions de l’alumnat.

Indicadors per a l’avaluació de la programació Sí NoLa programació s’adequa a les necessitats de l’entorn i de l’alumnat La programació és un instrument orientador i de referència.La programació respon a la línia pedagògica del centre.La programació té en compte els interessos i el nivell de desenvolupament del’alumnat.La programació respon a la necessitat social de determinats continguts.La programació s’aplica en la pràctica.La programació recull les propostes de la memòria anterior.La programació contempla els objectius del cicle, la programació de lescomissions, de recursos: biblioteca, periòdic, projectes de formació...Es fa un seguiment i avaluació trimestral de la programació.En la programació s’identifiquen aspectes que es poden millorar a partir de lamemòria.

Indicadors per a la valoració del pla d’activitats extracurriculars icomplementàries

Sí No

La planificació de les eixides didàctiques i activitats complementàries éscoherent amb la programació.Hi ha una programació trimestral de les eixides i activitats complementàries.Aquest pla d’activitats està implementat en la programació d’aula.En la programació del pla, es fa després una valoració de les activitats.L’alumnat valora positivament aquest pla.Les activitats complementàries potencien la participació de les famílies.Aquest pla fa que l’escola siga més oberta, interessant i divertida.Aquest pla promou la implicació i col·laboració amb organismes culturals idiverses institucions de la localitat.

Indicadors per a la valoració de la formació i innovació Sí NoIncidència en la pràctica diària a l’aula.El contingut de cursets de formació ha cobert les nostres expectatives.La col·laboració dels ponents ha estat l’adequada.El nombre de les sessions de treball ha estat l’adequat.Grau de satisfacció personal del curset.El curset ha donat resposta a les necessitats dels docents assistents al curs.

SEGON CURS D'ESO.


40

1. Comprendre discursos senzills, orals i escrits, de tipologia expositiva, narrativa, descriptiva iargumentativa, reconeixent-ne les seues diferents finalitats i les característiques mésgenerals de les diverses situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit, de manera adequada i coherent en cada situació decomunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendreconsciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la pròpia conducta, adoptant unaactitud respectuosa i de cooperació.


4. Conéixer i analitzar els elements formals i els mecanismes de la llengua en els plansfonològic (reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes); lexicosemàntic (coneixentles relacions existents entre paraules que constitueixen famílies lèxiques i campssemàntics); textual (coneixent les propietats formals del text: cohesió, connexió i mitjanslingüístics d’ús més comú per a articular i proporcionar unitat als textos; els principis decoherència, de versemblança, no-contradicció, així com les condicions de producció delsmissatges en els contextos socials de comunicació més pròxims a l’experiència de l’alumnat,amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccionslingüístiques.




8. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura de textos adequats a lescaracterístiques evolutives del cicle pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat,com a formes de comunicació i de coneixement del món i com a fonts d’enriquiment cultural ide plaer personal.


10. Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous coneixements, mitjançant laconsulta de fonts de documentació, elaboració de guions, resums, esquemes, mapesconceptuals, agenda d’activitats per mitjans tradicionals i informàtics.

2. CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

COMUNICACIÓ

Conceptes

1. La comunicació oral i escrita:

Els elements formals de la comunicació: lingüístics, contextuals (emissor-destinatari, tipusde destinatari, relacions existents entre els interlocutors), temps i lloc.

La intenció comunicativa. Trets distintius de la comunicació oral: lingüístics i no lingüístics.

41

Trets distintius de la comunicació escrita: ortografia, puntuació i distribució de paràgrafs. Funcions del llenguatge. Les modalitats de l’oració.

2. Tipus i formes de discurs en la comunicació oral i escrita:

Estructures narratives. Estructures expositives. Estructures argumentatives. Estructures dialogades. Registres lingüístics.

Procediments

1. Comprensió i anàlisi de textos orals i escrits de la vida quotidiana, dels mitjans decomunicació i de l’àmbit acadèmic pròxims als interessos, les experiències i les necessitatsde l’alumnat:

reconstrucció del significat del contingut informatiu: seleccionar els significats mésrellevants del text; reconstruir el significat global del contingut informatiu a partir delssignificats seleccionats; identificar paraules, expressions, frases fetes, frases amb doblesentit i amb sentit figurat, i interpretar-ne el significat.

reconstrucció del significat del context de producció: identificar la intenció comunicativa;reconéixer les característiques de l’emissor; identificar les relacions entre elsinterlocutors; situar el temps i el lloc de producció del discurs.

reconstrucció del significat dels elements formals: identificar l’estructura seqüencialdominant (narrativa, descriptiva, explicativa, conversacional); interpretar el significat delselements prelingüísticis (intensitat, entonació, pauses, ritme) i extralingüístics (gestos,moviments...) que acompanyen la comunicació oral

2. Lectura expressiva en veu alta: dicció, entonació, pauses, èmfasi...

3. Producció de textos orals i escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i del’àmbit acadèmic pròxims als interessos, les experiències i les necessitats de l’alumnat, ambdiferents finalitats i adaptats a diverses situacions de comunicació i contextos distints.Preparació, realització i avaluació d’intervencions orals personals o en grup de diferentstipus: narracions (orals, amb guió), exposicions (d’informacions d’actualitat procedents delsmitjans de comunicació, especialment cròniques), diàlegs, debats.

4. Utilització de les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits.

5. Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialmenten la petició d’aclariments, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, en ladescripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en l’intercanvi d’opinions i enl’exposició de conclusions.

6. Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escoltaatenta, exposició clara, respedte pel torn de paraula, control de la impulsivitat i respectepels altres.

42

Actituds

1. Estima i utilització de la llengua com a instrument per a satisfer diverses necessitats decomunicació, transmetre informació, expressar sentiments i idees, contrastar opinions i per aregular i modificar conductes.

2. Receptivitat, interés i respecte per les opinions d’altres persones expressades oralment.Cooperació en situacions d’aprenentatge compartit.

3. Valoració i respecte per les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu en diàlegs,debats...

4. Interés, esforç i autoexigència en l’elaboració de les pròpies produccions orals i escrites,reconeixent l’error com a part del procés d’aprenentatge.

5. Respecte per les convencions de la norma escrita.

6. Actitud reflexiva i crítica respecta a la informació dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

7. Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

LLENGUA I SOCIETAT

Conceptes

1. Les varietats geogràfiques i socials.

2. Registres lingüístics. L’estàndard.

Procediments

1. Observació i anàlisi de les diferents varietats de la llengua segons els contextos.

2. Observació de la utilització de l’estàndard als mitjans de comunicació.

3. Identificació en textos orals i escrits de diferents varietats dialectals.

4. Ús de la varietat estàndard en les seues produccions orals i escrites.

5. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals,ètniques o de gènere.

Actituds

1. Actitud positiva i activa pel que fa a la normalització del valencià

43

2. Valoració de les diferents varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa lingüística icultural.

3. Valoració de l’estàndard com a varietat imprescindible en tot procediment de normalitzaciólingüística.

4. Superació del prejudici que suposa la valoració negativa del terme “dialecte”

5. Actitud de rebuig davant els usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant estereotips i prejudicis sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.

6. Valoració de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar.

7. Respecte pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixementsexpressats pels parlants d’altres llengües.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Conceptes

1. Fonètica i ortografia

Sons i grafies. Principals normes ortogràfiques i fonètiques. L’accent gràfic i tònic. La dièresi. El guionet, cometes, parèntesis. La puntuació. Signes d’exclamació i interrogació.

2. Gramàtica

Pronoms personals tònics i àtons. Substitució pronominal. Interrogatius. El verb: conjugació regular i irregular. L’adverbi. L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions. Connectors (ordre, explicatius, contrast)

3. Lèxic

Polisèmia. Homonímia. Sinonímia. Antonímia. Dialectalismes

Procediments

44

1. Anàlisi, classificació i reconeixement d’unitats lingüístiques: categories gramaticals.

2. Manipulació d’unitats lingüístiques: manipulació de les estructures del discurs: reconstrucció, substitució, ampliació,

contracció i reescriptura. manipulació de les estructures de l’oració: reconstrucció, substitució, ampliació,

transformació. manipulació de l’estructura de la paraula: transformació

3. Utilització en les produccions orals i escrites dels principals mecanismes de correcció,cohesió, coherència i adequació textual. Observació dels diferents registres i dels factorsque incideixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials.

4. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques en la producció escrita.

5. Ús de distints tipus de diccionari en la producció i comprensió de textos propis i aliens, oralsi escrits, i com a mitjà d’enriquir el vocabulari.

6. Producció de textos cuidant la seua coherència i els elements connectors.

7. Correcció de textos amb construccions impròpies, agramaticals i ambigües.

8. Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial.

Actituds

1. Actitud afavoridora de l’ús de la llengua normativa.

2. Valoració de la qualitat (adequació, coherència i correcció) de textos propis i aliens com amitjà per aconseguir una comunicació clara i fluida.

3. Reconeixement del valor social de les normes ortogràfiques i de la necessitat de cenyir-se ala norma lingüística en els escrits.

4. Valoració de la importància d’usar el registre adequat segons la situació comunicativa.

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Conceptes

1. Els gèneres literaris: trets característics.

La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel.la. La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i la comèdia.

Procediments

1. Lectura de textos literaris de gènere narratiu, poètic i dramàtic

2. Lectura i/o audició i interpretació de textos literaris.45

3. Lectura expressiva individual i col·lectiva en veu alta de textos literaris.

4. Distinció de textos literaris i no literaris.

5. Anàlisi de les característiques formals de la narrativa, la lírica i el teatre.

6. Reconeixement d’alguns recursos estilístics i ús en les produccions pròpies.

7. Contacte, a través de la lectura, en visites al centre, amb la lectura de ressenyes i laparticipació en altres actuacions d’animació lectora, amb les autores i els autors de literaturajuvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica commoderna.

8. Producció de textos d’intencionalitat literària de gènere narratiu, poètic i dramàtic:planificació i realització del text

9. Realització de tres lectures fora de l’àmbit de la classe. Identificació d’argument, tema,personatges, temps i lloc.

Actituds

1. Interés i gust per la lectura de textos literaris.

2. Valoració de la importància de la Literatura com a font de plaer i de coneixement del món idel patrimoni cultural valencià.

3. Iniciativa, autonomia i voluntarietat per a la lectura de textos literaris.

4. Valoració crítica dels contingut d’obres literàries que suposen alguna discriminació social,racial, sexual, etc.

3. TÈCNIQUES DE TREBALL

Procediments

1. Interpretació de documents que continguen informacions relacionades amb activitatsquotidianes: recerca d’informació, coneixement de persones, situacions i idees, diversió, etc.

2. Consulta i aprofitament de les fonts de documentació escrita per a la realització de tasquesconcretes.

3. Utilització de distints tipus de diccionaris, enciclopèdies, correctors ortogràfics sobre textosen suport digital i altres obres de consulta en la comprensió i producció de textos.

4. Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i lesaltres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques dellèxic i normativa.

5. Resolució de dubtes en la comprensió i producció de textos mitjançant la consulta avocabularis, diccionaris i gramàtiques.

46

6. Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura, fent servir signes per distingir les ideesprincipals de les secundàries.

7. Realització d’esquemes, resums i mapes conceptuals.

8. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.

Actituds

1. Actitud positiva cap a l’obtenció d’informació mitjançant diverses fonts qualsevol que siga lallengua vehicular.

2. Interés per la bona presentació dels textos escrits tan en suport de paper com digital irespecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

4. UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

Primer trimestre

Comunicació

Funcions del llenguatge: trets lingüístics. La intenció comunicativa. Els tipus de text. Els textos explicatius. Finalitat i estructura. Característiques lingüístiques. El fullet

informatiu.

Llengua i societat

Les varietats geogràfiques i socials.

Coneixement de la llengua

Fonètica i Ortografia

Signes de puntuació. Ús de les majúscules. Grafies B i V. La H.

Gramàtica

L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions segons l’estructura del predicat. La modalitat oracional Conjugació regular. Interrogatius.

Lèxic

La precisió lèxica.

47

Els barbarismes. Els neologismes. Processos de formació. Dialectalismes.

Educació literària

Els gèneres literaris. Narrativa, poesia i teatre. Característiques. Textos teatrals. Estructura, intervencions i espai escènic. Els gèneres teatrals: tragèdia, comèdia i drama.

Tècniques de treball

Recerca i selecció de la informació. Extracció d’informació.

Segon trimestre

Comunicació

Textos expositius: els materials de consulta. Textos argumentatius. Finalitat i estructura. Característiques lingüístiques. L’article

d’opinió.

Llengua i societat

Registres lingüístics. L’estàndard.


Fonètica i ortografia

Sons nasals, laterals i vibrants. La essa sorda i la essa sonora. Els sons palatals.

Gramàtica

Conjugació irregular. Formes no personals. Perífrasis verbals. Els pronoms febles. Substitució pronominal.

Lèxic

Sinonímia. Antonímia. Els camps semàntics. Hiperònims i hipònims.

48

Els camps nocionals.


Textos narratius. Característiques: estructura, narrador, personatges. Gèneres narratius.

Tècniques

Extracció, deducció i comparació d’informació. Anàlisi i síntesi de la informació.

Tercer trimestre

Comunicació

Textos argumentatius. El debat. La publicitat. Textos instructius. Explicació de processos. Tipologies mixtes.



Sons palatals. Accentuació i dièresi. El guionet, cometes i parèntesis

Gramàtica

Pronoms febles. Substitució de complements. L’adverbi. Connectors textuals.

Lèxic

Monosèmia. Polisèmia. Homonímia. Dialectalismes.


Textos poètics. Ritme, rima, metre. Versos i estrofes. Figures retòriques. La poesia visual.

49

Tècniques

Treballs amb diccionari Anàlisi i síntesi de la informació. Redacció d’informació. Ús de ferramentes informàtiques.

5. CRITERIS D'AVALUACIÓ I CONTINGUTS MÍNIMS.

El procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua s’encamina a l’obtenció de lacompetència lingüística i literària de l’alumnat. Els criteris fonamentals per avaluar aquestacompetència en segon curs d’ensenyament secundari són:

1. Captar les idees generals i les intencions de textos de diferents tipus i distint nivell deformalització i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits.

2. Sintetitzar oralment i per escrit textos orals i escrits de diferent tipus i de distint nivell deformalització, identificant-ne les intencions, diferenciant les idees principals i les secundàriesi aportant una opinió personal.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant-ne les normes:usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions delsaltres.

4. Intervindre oralment (exposició, narració) de forma ordenada i fluïda ajustant-se a un guióprevi.

5. Reconéixer i produir textos orals i escrits expositius, narratius, descriptius i dialogats, adequant-los a la situació de comunicació, organitzant-ne el contingut de forma coherent i procurant usar correctament la norma gramatical, ortogràfica i lèxica.

6. Fer la lectura de tres textos literaris complets. Reconéixer les característiques formals mésrellevants (gènere, tema, argument, personatges, espai, lloc) i emetre una opinió personalsobre els seus aspectes més i menys apreciats.

7. Elaborar textos literaris narratius.

8. Reconéixer les unitats de la llengua, les classes i les relacions. Utilitzar la reflexió sobre elsmecanismes de la llengua i els seus elements formals per a una millor comprensió delstextos que escolten i lligen i per a la revisió i millora de les produccions pròpies.

9. Conéixer la realitat plurilingüe. Identificar trets lingüístics propis dels usos socials de lallengua.

10. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració ipresentació amb ajuda dels mitjans tradicionals i de les noves tecnologies.

11. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació i evitar-ne el seu ús.

50

12. Elaborar un quadern de classe, amb els diferents continguts treballats, corregir-lo i revisar-lo. Participar en el desenvolupament de les classes i intervindre en el treball en grup.Presentar els treballs de manera estructurada i amb ordre.

Els mínims exigibles per aprovar el curs són l’acompliment dels criteris d’avaluació 2, 3, 5, 6,8, 10 i 12. És condició indispensable la lectura de tres textos literaris complets.

NOTA IMPORTANT

Vid 1r ESO

TERCER CURS D’ESO.


L’objectiu d’una programació és planificar, ordenar i concretar el projecte educatiu per reduir laimprovisació o l’arbitrarietat.



Aquesta programació va dirigida a un grup de tercer de l’ESO i per confeccionar-la s’hatingut en compte la legislació vigent.

b) Contextualització




51

c) El claustre de professorat està format per 65 membres, 4 dels quals formen el Departamentde Valencià.





g) El grup al qual va adreçada aquesta programació és un grup de tercer de l’ESO heterogeniformat per 82 alumnes que presenten diferents ritmes d’aprenentatge. Hi ha alumnes ambNEE o NCE.

2. OBJECTIUS DE L’ETAPA VINCULATS AMB LA MATÈRIA

Els objectius són les metes que guien els processos d’ensenyament-aprenentatge. Elsobjectius s’expressen en termes de capacitats, les quals han d’assolir els alumnes durantaquesta etapa del procés d’aprenentatge. Estan fixats per la LOE i concretats en el Decret112/2007.

La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenvolupament integral i harmònic dela persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. D’aquesta manera els diferentsobjectius es poden agrupar en:

a) Cognitius: L’alumnat ha d’adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en elsseus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.

b) Afectius: Cal que l’alumnat desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treball individual i enequip. Ha d’enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en lesseues relacions amb els altres.

c) Socials: Hem de preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a laseua inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com aciutadà.

Objectius generals

L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitatsque els permeten:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en elrespecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i elsgrups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitatsentre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici dela ciutadania democràtica.

52

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com acondició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjàde desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones, o qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seuesrelacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, elscomportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, ambsentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies,especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferentsdisciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversoscamps del coneixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític,la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumirresponsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en valencià i en castellà, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres,així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències,afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esportper afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de lasexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb lasalut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, per contribuir a la seua conservaciói millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacionsartístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

A banda d’aquests, que es descriuen a la legislació d’àmbit estatal, la concreció del currículumvalencià inclou els objectius següents:

a) Adquirir els elements basics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.

b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat del’alumnat propis de l’etapa.

53

c) Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si es menor d’edat, sobre el progres acadèmic i la proposta d’itineraris educatius mes adequats per a cada alumne o alumna.

d) Preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral.

e) Desenvolupar bones practiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacifica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacifica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.

h) Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

i) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la practica de l’educació inclusiva en l’aula.

j) Basar la practica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa ien l’avaluació de la pròpia practica docent.

k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes, i garantint l’ús normal, lapromoció i el coneixement del valencià.

Per tant, l’ensenyament de la llengua i la literatura en aquesta etapa tindrà com a objectiu eldesenvolupament de les següents capacitats:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent iadequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social icultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpiaconducta.

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintesfuncions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, permitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les dela vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar,seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textospropis de l’àmbit acadèmic.

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i culturald’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen lesllengües en contacte en les comunitats bilingües.

54

7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna per atotes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parlacastellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals mésimportants del món.

8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansióper Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlantsde l’idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat derecuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per aentendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotipslingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana,com a vehicle de comunicació i de vertebració.

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixerles diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’úslingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació,coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cadagènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne lespossibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com unamanera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextoshistoricoculturals.

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics,les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i elsfragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i deconeixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració ipresentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i lestecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus iopinions diferents.

55

3. COMPETÈNCIES CLAU

El terme competència indica la capacitat d’un individu per a reorganitzar allò aprés, per atransferir-ho a noves situacions i contextos. L’adjectiu clau indica la seua rellevància en elprocés d’ensenyament-aprenentatge. Les competències exerceixen un paper d’enllaç entre ladefinició dels objectius i la selecció dels continguts.

Les competències clau es caracteritzen perquè:

– Són d’aplicació en l’ensenyament obligatori.

– Constitueixen uns mínims que proporcionen tant als professors com als centres educatiusreferències sobre els principals aspectes en els quals cal centrar els esforços.

– S’insisteix en l’enfocament interdisciplinari en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

– Suposen la capacitat per a usar funcionalment els coneixements i les habilitats adquirits, laqual cosa implica comprensió, reflexió i discerniment.

Les competències clau es classifiquen en bàsiques o disciplinars i transversals.

Bàsiques odisciplinars

Competència en comunicació lingüística

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia

Transversals

Competència digital

Competència d’aprendre a aprendre

Competències socials i cíviques



Contribució de l’àrea de valencià a l’adquisició de les competències clau

L’àrea de Valencià: llengua i literatura té com a meta el desenvolupament de la capacitat per ainteractuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitatsocial. Per tant, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectesque constitueixen la competència en comunicació lingüística. És a dir, contribueix a adquirir lesdestreses necessàries en les quatre grans macrohabilitats lingüístiques que es concreten enles següents microhabilitats:

DIMENSIÓ ACTIVITATS

56

COMPRENSIÓORAL

Respondre qüestions sobre una determinada informació verbal.

Expressar verbalment el contingut d’una audició o exposicióoral.

Desenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics,dibuixos, imatges...

Traduir a diferents codis la informació obtinguda oralment:escrits, esquemes, mapes conceptuals...

Distingir la informació rellevant de la complementària.

EXPRESSIÓESCRITA

Efectuar dictats apropiats al nivell.

Realitzar resums dels continguts tractats.

Elaborar composicions sobre temes d’actualitat social.

Respondre per escrit qüestions plantejades.

Copiar informació extreta de diferents fonts.

Usar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits.

COMPRENSIÓESCRITA

Elaborar resums o mapes conceptuals.

Expressar verbalment les idees principals d’un text escrit.

Respondre qüestions plantejades sobre un text escrit.

Expressar mitjançant diversos canals comunicatius lainformació d’un text: cançons, expressió corporal...

Usar diferents fonts d’informació per ampliar coneixements ivocabulari.

EXPRESSIÓORAL

Llegir en veu alta, de manera individual i col·lectiva, sobrediversos temes.

Debatre sobre qüestions relacionades amb l’actualitat i elsinteressos de l’alumnat.

Planificar i efectuar exposicions i conferències orals individuals,en xicotet grup o en gran grup.

Respondre verbalment a qüestions plantejades a classe.

Produir missatges orals utilitzant diversos registres i fonts d’informació.

A més, l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura també contribueix a l’adquisició de la resta de competències.

57

Relació de les competències clau amb els objectius d’àrea i els criteris d’avaluació

OBJECTIUS D’ÀREA COMPETÈNCIA C.AVALUACIÓ

Comprendre discursos orals i escrits enels diversos contextos de l’activitat sociali cultural.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques

BL. 1.3

Utilitzar el valencià i el castellà per aexpressar-se oralment i per escrit, demanera coherent i adequada en cadasituació de comunicació i en els diversoscontextos de l’activitat social i cultural,per a prendre consciència dels propissentiments i idees, i per a controlar lapròpia conducta.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


BL. 1.1, BL.1.2, BL. 1.3

Utilitzar la llengua oral en l’activitat sociali cultural de manera adequada a lesdistintes funcions i situacions decomunicació.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


BL. 1.1, BL.1.5, BL. 1.6

Reconéixer les diverses tipologies delstextos escrits, i les seues estructuresformals, per mitjà dels quals es produeixla comunicació amb les institucionspúbliques, les privades i les de la vidalaboral, així com fer-ne un ús correcte.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


BL. 2.1, BL.2.2,

Utilitzar el valencià i el castellà per aadquirir nous coneixements, així comper a buscar, seleccionar i processarinformació de manera eficaç en l’activitatescolar i per a redactar textos propis del’àmbit acadèmic.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


BL. 2.1, BL.2.2, BL. 2.3,BL. 2.4, BL.2.5, BL. 2.6,

BL. 2.7,

Conéixer i valorar com a patrimoni detots els espanyols la riquesa lingüística icultural d’Espanya, i considerar,adequadament i amb respecte, lesdiferents situacions que originen lesllengües en contacte en les comunitatsbilingües.


Socials i cíviques

BL. 3.7

58

Comprendre i valorar, a partir delconeixement de la realitatsociolingüística, la necessitat derecuperar un ús normalitzat del valencià,símbol d’identitat cultural i mitjàirrenunciable per a entendre la realitatde l’entorn i accedir al patrimoni culturalpropi.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Analitzar els diferents usos socials delvalencià i del castellà per a evitar elsestereotips lingüístics que impliquenjudicis de valor i prejudicis classistes,racistes o sexistes.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Apreciar les possibilitats que ofereix elvalencià, llengua pròpia de la ComunitatValenciana, com a vehicle decomunicació i de vertebració.


Socials i cíviques

BL. 3.7

Conéixer els principis fonamentals de lagramàtica del valencià i del castellà, ireconéixer les diferents unitats de lallengua i les seues combinacions.

Comunicació lingüística BL. 3.1

Aplicar, amb una certa autonomia, elsconeixements sobre la llengua i lesnormes de l’ús lingüístic per acomprendre textos orals i escrits i per aescriure i parlar amb adequació,coherència, cohesió i correcció.


Aprendre a aprendre

BL. 3.2

Comprendre textos literaris utilitzant elsconeixements sobre les convencions decada gènere, els temes i motius de latradició literària i els recursos estilístics.Apreciar-ne les possibilitatscomunicatives per a la millora de laproducció personal.


Aprendre a aprendre

BL. 3.2

Aproximar-se al coneixement de mostresrellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzarl’experiència individual i col·lectiva endiferents contextos historicoculturals.


Aprendre a aprendre



BL. 4.3, BL.4.4

Conéixer i distingir les principals Comunicació lingüística BL. 4.3, BL.

59

èpoques artístiques i literàries, els seustrets característics, les obres, i lesautores i els autors més representatiusde cada època.

Aprendre a aprendre



4.4

Interpretar i utilitzar la lectura il’escriptura com a fonts de plaer,d’enriquiment personal i de coneixementdel món, i consolidar hàbits lectors permitjà de textos adequats a l’edat.




BL. 4.1, BL.4.2

Aprendre i utilitzar tècniques senzilles demaneig de la informació: recerca,elaboració i presentació amb l’ajuda delsmitjans tradicionals i l’aplicació de lesnoves tecnologies.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


Digital

BL. 1.4

Utilitzar, amb una autonomiaprogressiva, els mitjans de comunicaciósocial i les tecnologies de la informacióper a obtenir, interpretar i valorarinformacions de diversos tipus i opinionsdiferents.


Aprendre a aprendre

Socials i cíviques


Digital

BL. 1.2, BL.1.4

L’aportació de l’àrea de Valencià a la competència matemàtica i les competències bàsiquesen ciència i tecnologia es fa mitjançant l’ús de textos de temes relacionats amb aquestscontinguts, però també, en el cas de la competència matemàtica és tractada de maneratangencial en algunes activitats en què siga necessari fer ús d’algun procediment matemàtic.

60

Relació de les competències clau amb els blocs de continguts

COMPETÈNCIA

BLOCS DE CONTINGUTS


Lectura inicial Lèxic Tipus de

textos Gramàtica

Ortografia Literatura Llengua i

societat Taller de

comunicació

Autoavaluació Tècniques de

treball

Aprendre aaprendre


textos Gramàtica


societat Taller de

comunicació


treball

Consciènciai expressió

cultural

Lectura inicial Tipus de

textos

Literatura Taller de comunicació

Socials icíviques

Lectura inicial Literatura Llengua i societat

Sentitd’iniciativa i

esperitemprenedor


textos


societat

Taller de comunicació


treball

Digital


textos

Gramàtica Ortografia Literatura

Llengua i societat

Tècniques de treball

Autoavaluació

61

4. CONTINGUTS

Estructura i classificació

Els diferents objectius que marca el currículum es concreten en els continguts específics decada curs. Actualment, els diferents continguts del currículum s’organitzen en els següentsblocs:

BLOC 1: Escoltar i parlar

BLOC 2: Llegir i escriure

BLOC 3: Coneixement de la llengua

BLOC 4: Educació literària

L’eix del currículum són les habilitats i estratègies per a parlar i escoltar –incloent-hi lainteracció, escriure i llegir– en àmbits significatius de l’activitat social. Aquests aprenentatgess’arrepleguen en els dos primers blocs de continguts del currículum, mentre que els dos últimsreuneixen els continguts que fan referència a la capacitat de l’alumnat per a observar elfuncionament de la llengua i per a parlar-ne, als coneixements explícits sobre la llengua i lesseues formes d’ús que es deriven de la diversitat geogràfica, social i d’estil, així com de lesactituds adoptades pels usuaris de les llengües oficials.

Els blocs de continguts exposen, d’una manera analítica, els components de l’educaciólingüística i literària, i n’assenyalen els nivells assolibles en cada curs.

CONTINGUTS DE TERCER D’ESO

Bloc 1 Escoltar i parlar

CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de comunicació

social (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes, etc.).

Aplicació de tècniques d’escolta activa i ús del diàleg igualitari.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

Assumpció de distints rols en equips de treball. Adequació dels usos formals i informals al

context.

Valoració de la conversació com a ferramenta de les habilitats socials, de mediació,

d’expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres.

Creació del pensament de perspectiva.

Foment de la solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

62

Característiques dels textos orals argumentatius.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos

expositius i argumentatius.

Ús de les tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes, resums i

comentaris personals.

Utilització autònoma de diccionaris impresos i de manera guiada d’altres fonts d’informació.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral

de textos expositius i argumentatius.

Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en les produccions orals.

Utilització de guies i gravacions.

Selecció raonada dels productes que s’incloguen en el dossier (portfolio).

Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de l’àrea.

Autoconeixement d’aptituds i interessos.

Procés estructurat de presa de decisions.

CONTINGUTS ESPECÍFICS

Estudi, anàlisi i pràctica del debat: estructura habitual i moderador, tema, arguments,

posicions inicials i finals, etc.

Estudi i aplicació dels procediments lingüístics de l’argumentació: tipus d’arguments, la

refutació, la modalització, la reformulació, emfatització, etc.

Participació en intercanvis comunicatius dels àmbits acadèmic i social, especialment dels

gèneres periodístics (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes, activitats de relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les activitats extraescolars, etc.).

Participació en reformulacions del missatge en contextos multilingües.

Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat,

economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment de les pròpies opinions, en la identificació dels estats d’ànim, etc.

Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral

(adequació, coherència, cohesió i correcció).

Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics: gesticulació, mirada, to, dicció, espai, etc.

Utilització de l’estàndard i d’un llenguatge no discriminatori.

Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals

argumentatius (debats, col·loquis, tertúlies, taules redones, etc.).

63

Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, postura, contacte físic, etc.) i

paralingüística (la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu).

Aplicació de les estratègies de comprensió oral en els textos argumentatius (activació de

coneixements previs, anticipació; manteniment de l’atenció, confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.).

Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres

grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos

expositius i argumentatius: ordre, claredat i rigor en l’exposició, riquesa expressiva, tipus d’arguments, recursos d’emfatització, etc., prestant atenció a les interferències lingüístiques.

Detecció d’incoherències, repeticions de connectors, etc.

Estudi i aplicació de l’estàndard oral formal.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i

paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i elocució).

Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió),

documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació,textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

Bloc 2. Llegir i escriure


Característiques bàsiques dels textos argumentatius: funció comunicativa, estructura,

marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenvolupament personal com a

organitzador del pensament que facilita l’aprenentatge.

Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el dossier (portfolio).

Ús de tècniques de síntesi de la informació: mapa conceptual i resum de textos expositius.

Actuació eficaç en equips de treball: gestionar el temps, sentir-se motivat pels objectius

compartits, intercanviar materials, assumir compromisos individuals, usar estratègies de supervisió i resolució de problema, realitzar observacions i avaluacions del procés i del resultat, comunicar-se amb confiança, etc.

Busca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals,

en llengües diverses, i utilització de procediments per ala citació bibliogràfica.

Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual) per a

obtenir informació.

64

Utilitzar el pensament com un mitjà i un fi, per a la reflexió sobre la importància de la lectura

i l’escriptura com a mitjans d’aprenentatge i de desenvolupament del sentit crític i de la creativitat.

Valoració de l’error com a oportunitat.

Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats.

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació.

Superació d’obstacles i fracassos. Mostrar iniciativa, idees innovadores, perseverança i

flexibilitat.

Utilització del pensament alternatiu.

Desenvolupament del sentit crític.

Ús de ferramentes digitals de busca en pàgines web especialitzades, diccionaris i

enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., i visualització.

Aplicació d’estratègies de filtratge en la busca de la informació.

Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa.

Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i el contrast d’informació.

Organització de la informació seguint diferents criteris.

Disseny de presentacions multimèdia.

Escalat, rotació i retallada d’imatges. Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de

publicació.

Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la

resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals

d’aprenentatge.

Ús de serveis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc.

Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l’individu i per a

protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’aquest.


Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos argumentatius

a la comprensió, interpretació i anàlisi d’estos: anàlisi de la situació comunicativa; identificació de la tipologia textual; identificació o generació de la tesi, els arguments i l’organització del contingut; localització o deducció d’informació explícita i implícita; identificació de punts de vista i distinció entre informació i opinió; anàlisi dels mecanismes gramaticals(modalització, etc.), de les relacions lèxiques i dels recursos expressius(paradoxa, hipèrbaton, etc.); interpretació de la informació contextual i no verbal, etc.

65

Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments

narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius(textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).

Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius.

Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura,a través de la reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals iparatextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, perla forma de la paraula, etc.). Després dela lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes(aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text.

Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.),descriptius

(endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius (comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

Ús d’estratègies de textualització o escriptura com a part del procés de producció escrita,

amb la supervisió del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

Creació de textos escrits de caràcter argumentatiu, individuals i col·lectius, a partir de

propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos lingüístics (paradoxa, hipèrbaton, etc.) i recursos del llenguatge no verbal (gràfics, etc.), i utilitzant ferramentes digitals d’edició i presentació deforma reflexiva i dialogada.

Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió)

en l’escriptura de textos argumentatius.

Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment en textos

argumentatius: expressar com es vol que siga el text; generar idees i informacions (pròpies ide fonts documentals), ordenar la informació en paràgrafs amb tècniques diverses (mapes conceptuals, etc.),fer plans d’escriptura de forma guiada.

Ús de tècniques de selecció, organització i revisió del lèxic nou.

Ús de processadors de textos en l’escriptura: format de paràgraf; encapçalament, peu,

notes, numeració; inserció de gràfics, etc.

66

Avaluació de les produccions pròpies o alienes com a part del procés d’escriptura, amb la

supervisió del professorat, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics,

gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell educatiu.

Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació,

coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió.

Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica,

gramatical i lèxica.

Planificació i realització, de forma reflexiva i dialogada, de projectes de treball individuals i

en equip, sobre temes del currículum, amb especial interés per les obres literàries, o sobre temes socials, científics, culturals i literaris motivadors per a l’alumnat seguint les fases del procés: presentació(coneixement de l’objectiu del projecte, activació de coneixements previs, organització i planificació), busca d’informació (planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de la informació), elaboració del producte final (procés d’escriptura), presentació (exposició del producte final), avaluació (avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d’elaboració del projecte).

Utilització, amb la supervisió del professorat, de les TIC en totes les fases del procés

d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els enunciats literals de les fonts; presentar el treball.

Reflexió, a través de l’escriptura d’un diari, sobre el procés d’aprenentatge i els

coneixements de qualsevol tipus adquirits durant la realització d’un projecte de treball.

Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

Construcció d’un producte o meta col·lectiu compartint informació i recursos.

Bloc 3. Coneixement de la llengua


Ús del parèntesi, dels claudàtors, de la ratlla i de les cometes.

Ús de la cursiva.

Anàlisi morfosintàctica del subjecte agent, pacient i causa.

Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, del

complement de règim i del complement agent.

Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i

predicatives (actives -transitives -reflexives i recíproques- i intransitives-, i passives) i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).

67

Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en

textos argumentatius.

Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives dels textos argumentatius

fonamentalment, i de la progressió temàtica; identificació d’idees principals i secundàries; resum, destacant la tesi explícita o implícita defesa per l’autor i els arguments utilitzats; justificació de la progressió temàtica i de l’estructura, en funció de la intenció comunicativa.

Els orígens històrics de les llengües d’Espanya.

Reconeixement de les varietats geogràfiques de la llengua i dels trets diferencials bàsics.


1) Els pronoms: reflexius i recíprocs.

2) Combinació de pronoms enclítics i proclítics.

3) El verb. Tipus (verbs transitius i intransitius, pronominals i preposicionals).

4) Les locucions i perífrasis verbals. Valors del present.

5) Establiment del plural de noms propis, d’abreviatures, sigles i acrònims.

6) Incorreccions en formes de verbs impersonals.

7) L’escriptura d’abreviatures i sigles.

8) Ortografia de veus d’altres llengües.

9) Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures.

10) Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent l’origen i procedència(veus ameríndies, basquismes, catalanismes, castellanismes, galleguismes, altres llengües.) i la manera d’incorporació en la llengua (xenismes, calcs semàntics).

11) El canvi semàntic. Causes i mecanismes (metàfora, metonímia).

12) Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) entre les paraules.

13) Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals d’explicació, causals, consecutius, condicional, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia; antonímia; hiponímia; hiperonímia; substitució lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

14) Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social, impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives -hipèrboles, ironia-, variació del registre, etc.) i de l’úsd’un llenguatge no discriminatori, en funció dels elements de la situació comunicativa.

68

Bloc 4. Educació literària


Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura.

Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de

biblioteques (d’aula, centre, pública, virtual).

Coneixement i respecte de les normes de funcionament, i consulta guiada de catàlegs

digitals i en línia.


Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell, com a

base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la biblioteca o

d’altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.).

Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos

literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.

Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell.

Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el cine,

la ràdio i la televisió.

Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.

Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o d’investigació senzilla i

supervisada sobre una lectura realitzada.

Creació d’un dossier (portfolio) de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o

en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de lectura, infografies, creacions a partir de ferramentes web, citacions i

pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu de

l’elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del resultat).

Foment de l’hàbit lector per mitjà de la participació en iniciatives que impulsen la realització

de lectures amenes (club de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries, pla lector del centre, etc.).

Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres,

personatges i temes universals: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el goig de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins.

Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes a partir de la comparació

d’obres, amb especial dedicació als relacionats amb la història de la cultura des de l’edat mitjana fins al segle XVIII.

Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades.

69

Introducció a la literatura de l’edat mitjana al Segle d’Or a partir dels textos d’autoria

masculina i femenina.

Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.

Temes: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el goig de viure, el temps fugitiu,

estereotips femenins, etc.

Tòpics: locus amoenus, descriptio puellae, carpe diem, tempus fugit, ubi sunt ?, etc.

La literatura medieval. Característiques generals.

La lírica. La poesia trobadoresca.

Les quatre grans cròniques.

El teatre. El Misteri d’Elx.

El Segle d’Or. Característiques generals

La lírica. Ausiàs Marc.

La literatura religiosa i moralitzadora.

La prosa humanista.

La novel·la. Tirant lo Blanc.

La poesia satírica.

La valenciana prosa.

La literatura de l’edat moderna. Renaixement, manierisme i barroc. Joan de Timoneda,

Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.

Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció

de textos en prosa i en vers.

La narració en prosa i en vers.

La lírica i els recursos mètrics en vers.

El teatre en prosa i en vers.

La literatura d’idees: aforismes i assaig.

Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric;

identificació de l’època literària; trets presents en el text llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic(versificació, etc.)

70

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

a) Organització de les unitats didàctiques

Els continguts, criteris d’avaluació i estàndard d’aprenentatge fixats per al tercer cursd’Educació Secundària Obligatòria s’han agrupat en les nou unitats didàctiques que detallem acontinuació.

El llibre de text que emprarem és de l'editorial Bromera: Xarxa. Valencià. Llengua i Literatura.

71

Unitat 1 Comença l’aventura

Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlarContinguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge Descriptors i activitats

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, expositius i argumentatius.

Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius.

Producció de textos orals narratius, explicatius i argumentatius.

Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge nodiscriminatori en la producció de textos orals.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura,

BL1.1 Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant unregistre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.2 Participar en equips de treball que tenen metes comunes,amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies.(CCLI, SIEE, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositiusi argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzantles característiques formals i de contingut i els elements no

BL1.1.1 Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos.

BL 1.1.2 Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral.

BL 1.1.3 Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions.

BL 1.1.4 Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat.

BL1.2.1 Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat.

BL1.2.2 Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia.

Interpretació de textos narratius (lectura i/o audició inicial).

Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 7)

Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 10, 11, 56)

Participació activa en un debat(Act. 9, 56)

Locució radiofònica amb especial atenció a la dicció, la pronunciació i el ritme. (act. 29)

Pronúncia acurada de síl·labesàtones i tòniques. (act. 38, 41)

Lectura dramatitzada de textos. (act. 46)

Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 44)

Exposició oral dels coneixements apresos, de forma adequada al

72

tema, posicions inicials i finals,etc..

Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oralno verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral i el propòsit d’escolta.(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir de forma oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a lasituació comunicativa i a l’objectiuproposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i ellèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL1.5. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent a la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i a les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

BL1.2.3 Participa en equips de treball que tenen metes comunes i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3.1. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisualspropis de l’àmbit personal, periodístic i literari.

BL1.3.2. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius, orals i audiovisuals, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals.

BL1.3.3. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisuals, utilitzant de manera autònoma les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit d’escolta.

BL1.4.1. Produeix oralment textosnarratius, expositius i argumentatius, dels àmbits personal, acadèmic i social, per a practicar aprenentatges lingüísticsi estructurar el pensament.

BL1.4.2. Produeix de forma oral

context. (act. 50).

73

textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a lasituació comunicativa.

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.4.4. Produeix, de forma oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.

BL1.5.1 Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent a la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i a les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriureContinguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge Descriptors i activitats

1. Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, expositius i argumentatius.

BL2.1 Interpretar textos escrits ensuports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositiusi argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als

BL2.1.1 Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construirel significat global i com a suport per aprendre.

BL2.1.2 Interpreta textos escrits

8. Interpretació de textos narratius (lectura inicial i act. 1, 3, 4, 5, 6, 8).

9. Redacció de textos narratius. (act. 48)

10. Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act.

74

2. Busca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius.

3. Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

4. Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball.

5. Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos narratius, expositius i argumentatius.

6. Producció de textos escrits narratius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

7. Reconeixement dels diferents gèneres periodístics i literaris.

interessos de l’alumnat, analitzantles característiques formals i de contingut , utilitzant les estratègies de comprensió lectoraper a construir el significat global ique servisca per aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos narratius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL2.3 Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)

BL2.4 Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informacióper a crear nous textos amb diverses finalitats. (CCLI, CAA)

BL2.5 Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre

analitzant els elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic.

BL2.1.3 Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura.

BL2.2.1 Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura.

BL2.2.2 Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte l’adequació, coherència i cohesió.

BL2.2.3 Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica, gramatical.

BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica.

BL2.2.5. Escriu textos utilitzant unllenguatge no discriminatori.

BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat

8, 9, 20, 21, 22, 50, 51, 57)11. Recerca d’informació en

diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 1, 2, 18)

12. Distinció entre premsa d’informació general i especialitzada. (20)

13. Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital. (21)

14. Reconeixement dels diferents gèneres periodístics. (22)

Interpretació i anàlisi de les característiques de textos de l’àmbit periodístic. (act. 23, 24,25, 26)

Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act. 55)

Elaboració de textos propis del’àmbit periodístic. (act. 27, 28.Taller de comunicació)

Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 10 autoavaluació)

Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital. (act. 21)

75

temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; crear continguts digitals, col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

final.

BL2.3.2. Avalua i identifica els errors de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura.

BL2.3.3. En el procés de revisió de textos escrits, resol els dubtes,de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diverses fonts de consulta.

BL2.4.1 Sintetitza per escrit textosnarratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa.

BL2.4.2. Elabora un text coherent i cohesionat que no reprodueix literalment parts del text original niinclou interpretacions personals.

BL2.5.1 Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració.

BL2.5.2 Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les

76

referències.

BL2.5.3 Fa una previsió́ de recursos i temps ajustada als objectius proposats, l’adapta a canvis i imprevistos i transforma les dificultats en possibilitats.

BL2.5.4 Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de forma personal els resultats obtinguts.

BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació́ en mitjans digitals, i la registra en formats diversos.

BL2.6.2. Comparteix informació́ i continguts digitals i utilitza les ferramentes de comunicació́ TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.

Bloc III. Coneixement de la llenguaContinguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge Descriptors i activitats

4. Reconeixement de les diverses relacions entre paraules: camps semàntics i famílies lèxiques.

5. Els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predicat.

6. Tipus d’oracions segons el

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre elles; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el

BL3.1.1 Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, expositiu i argumentatiu; estableixla concordança entre elles i les classifica.

Identificació de les categories gramaticals de les paraules d’un text. (act. 2)

Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act. 12 a

77

nombre de verbs: simples i compostes.

7. Tipus d’oracions segons el predicat: atributives i predicatives.

8. Tipus d’oracions predicatives: transitives, intransitives, actives, passives, reflexives, recíproques i impersonals.

9. Els aplecs sil·làbics: diftongs, triftongs i hiats.

10. L’accentuació. 11. La diversitat lingüística: les

llengües a Europa.

paper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs, i utilitzar-les correctamentper comprendre i crear textos textos. (CCLI)

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA)

BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA)

BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge, així com reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic) i d’inclusió (hiperonímiai hiponímia) que s’estableixen entre les paraules, per a captar el sentit global d’un text. (CCLI, CSC)

BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple i classificar-la segons la

BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs.

BL3.1.3. Crea i revisa textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant correctament les categories gramaticals.

BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

BL3.3.1 Identifica els distints procediments de creació del lèxic,propis del nivell, educatiu per a enriquir el vocabulari.

BL3.4.2. Reconeix les relacions d’igualtat-semblança i d’inclusió que s’estableixen entre les paraules, per a captar el sentit global d’un text.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple: subjecte, predicat icomplements del verb, per a expressar-se i redactar textos narratius, expositius i

17) Tria i producció de paraules

d’una família lèxica. (act. 18-19)

Reconeixement del subjecte i del predicat en l’oració. (30-31-32)

Anàlisi dels diferents tipus d’oracions. (33-34-35)

Separació sil·làbica i reconeixement dels diftongs, triftongs i hiats. (36-37-38)

Ús de l’accent gràfic. (39 a 43) Reflexió, respecte i valoració

de la diversitat lingüística al món i a Europa. (55-56-57)

Deducció de les normes d’accentuació a partir de la classificació de les paraules d’un text. (39-40)

78

naturalesa del predicat (oracions atributives, predicatives, actives, transitives, reflexives, recíproques, intransitives, passives, impersonals) per a, de forma autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius, expositius i narratius amb major correcció i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius, expositius i narratius i justificar si compleixen les propietats textualsadequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, realitzar un Ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

argumentatius amb major correcció i propietat.

BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica segons el predicat per a expressar-se i redactar amb major correcció i propietat textos narratius, expositius i argumentatius.

BL3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, expositius i argumentatius. També en els textos de l’àmbit literari.

BL3.6.2. Justifica si els textos compleixen les propietats textualsper a, després d’un procés de reflexió, realitzar un Ús adequat de la llengua.

BL3.7.1 Reconeix les diferents llengües que conformen la realitatplurilingüe d’Espanya i Europa.

BL3.7.2. Estableix la distribució geogràfica de les llengües d’Europa partint de la lectura, i la interpretació de textos de diferents tipologies i àmbits.

Bloc IV. Educació literària.

79

Continguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge Descriptors i activitats

El concepte de literatura. Els elements de la

comunicació en els textos literaris.

Els gèneres literaris. Les primeres manifestacions

literàries en llengua romanç. Les primeres manifestacions

literàries en la nostra llengua.

BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries a proposta del professor,en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.3 Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, ambespecial incidència en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE,CEC)

BL4.4 Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la

BL4.1.1. Realitza lectures d’obres literàries a proposta del professor,en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

BL4.31. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, ambespecial incidència en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua.

BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura.

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats.

Identificació i distinció de gèneres literaris diversos. (act.45, 52)

Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. (act. 47)

Enumeració de les primeres manifestacions literàries en la nostra llengua. (act. 53 i 54)

Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (act. 28, 48, 49)

80

formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

BL4.4.3. Realitza un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris dels inicis de la la literatura en romanç i de la nostra literatura, per mitjà d’opinions personals.

81

Unitat 2 Un univers en connexió


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos de l’àmbit periodístic.

Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos de l’àmbit periodístic.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos explicatius i argumentatius.

Producció de textos orals explicatius i argumentatius seguint un procés de planificació, documentació, selecció de la informació i textualització


Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals,etc..

BL1.1 Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals i informals, amb arguments, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant unregistre formal i respectant les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.2 Participar en equips de treball amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment expositius i argumentatius, propis de l’àmbit periodístic analitzant les característiques formals i de contingut, els elements no verbals, i utilitzant les estratègies de comprensió oral.(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir de forma oral, individualment o cooperativa,

BL1.1.1 Participa activament en intercanvis comunicatius sobre temes actuals o pròxims als seus interessos.

BL 1.1.2 Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral.

BL 1.1.3 Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats que defensen les pròpies opinions.

BL 1.1.4 Participa activament en intercanvis comunicatius atenent la pronúncia i la gestualitat.

BL1.2.2 Participa en equips de treball donant suport als companys amb empatia.

BL1.2.3 Participa en equips de treball i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3.1. Interpreta textos expositius i argumentatius orals i audiovisual propis de l’àmbit

Interpretació de textos narratius (lectura i/o audició inicial).

Exposició raonada i argumentada de les opinions i les preferències pròpies. (Act. 4, 49, 50)

Participació activa en un debatrespectant les normes que regulen aquests actes de comunicació (Act. 10, 52

Escenificació d’una conversa (act. 11, 24)

Transformació d’una crònica escrita en una crònica radiofònica (25)

Exposició oral dels coneixements apresos, de forma adequada al context. (act. 18)

82


Valoració de la conversa com a ferramenta social, de mediació, d’expressió de la creativitat i de respecte a totesles opinions.

textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats, i aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per aprendre i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL1.5. Avaluar, individualment i enequip, les produccions orals pròpies i dels companys per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

quotidià i periodístic .

BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals quan interpreta textos expositius i argumentatius, orals i audiovisuals.

BL1.3.3. Utilitza estratègies de comprensió adequades per a interpretar textos expositius i argumentatius, orals i audiovisuals.

BL1.4.1. Produeix oralment textosnarratius, expositius i argumentatius, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir de forma oral textos narratius, expositius i argumentatius.


BL1.4.4. Produeix, de forma oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.

83

BL1.5.1 Avalua les produccions orals pròpies i dels companys per a progressar en la competència comunicativa oral.


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos de l’àmbit periodístic.

Busca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius.


Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos expositius i argumentatius.

Producció de textos escrits narratius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord

BL2.1 Interpretar textos escrits ensuports diversos de gèneres periodístics, tipologies i registres diferents, analitzant-ne les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègiesde comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos periodístics aplicant les propietatstextuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL2.3 Avaluar, individualment i cooperativa, les produccions escrites pròpies i dels altres per a progressar en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)

BL2.4 Sintetitzar per escrit textos iusar la informació per a crear-ne de nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA)

BL2.1.1 Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construirel significat global i per aprendre.

BL2.1.2 Analitza els elements formals i de contingut en els textos escrits.

BL2.1.3 Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura.

BL2.2.1 Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura.

BL2.2.2 Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies amb adequació, coherència i cohesió.

BL2.2.3 Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies amb correcció ortogràfica,

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 1, 2, 12, 13, 15, 48)

Lectura de textos de l’àmbit periodístic. (act. 20)

Interpretació i anàlisi de cròniques i reportatges periodístics. (act. 5, 6, 8, 17, 19, 21, 22)

Preparació d’esquemes i realització de resums sobre textos de l’àmbit periodístic. (act. 7)

Elaboració d’una crònica seguint el procés de planificació, redacció i revisió. (act. 23, Taller de comunicació)

Redacció d’un text expositiu (act. 3, 9)

Recerca d’informació en mitjans escrits i digitals. (act. 18, 48)

84

amb les característiques dels diferents gèneres.

Reconeixement i comparació dels diferents gèneres periodístics.

BL2.5 Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius seguint les fases del procés per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

gramatical.

BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies amb correcció lèxica.

BL2.2.5. Escriu textos amb un llenguatge no discriminatori.

BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió i millora del resultat final.

BL2.3.2. Avalua i identifica els errors ortogràfics i gramaticals dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió́ de l’escriptura.

BL2.4.1 Sintetitza per escrit textosexpositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa.

BL2.4.2. Elabora un text coherent i cohesionat que no reprodueix literalment parts del text original niinclou interpretacions personals.

BL2.5.1 Segueix les fases d’elaboració per a realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius.

85

BL2.5.2 Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències.


BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació́ en mitjans digitals.

BL2.6.2. Comparteix informació́ i continguts digitals i utilitza les TICi entorns virtuals d’aprenentatge.


Significat d’estrangerismes i de préstecs lèxics atenent l’origen i procedència.

Els préstecs innecessaris. Les funcions sintàctiques dins

de l’oració. Els complements verbals.

La substitució pronominal delscomplements verbals.

L’accent diacrític. Casos particulars

BL3.1. Identificar les categories gramaticals d’un text; establir la concordança entre elles; classificar-les; analitzar-les i utilitzar-les correctament per comprendre i crear textos. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctament les normes ortogràfiques de la llengua per a crear i revisar textosescrits. (CCLI, CAA)

BL3.3. Identificar i distingir els

BL3.1.1 Identifica les categories gramaticals d’un text; estableix la concordança entre elles i les classifica.

BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza i reconeixel seu paper en el discurs.

BL3.1.3. Crea i revisa textos diversos utilitzant correctament les categories gramaticals.

Identificació de les categories gramaticals de les paraules d’un text. (act. 2)

Identificació de préstecs adoptats i adaptats segons la llengua de procedència. (act. 12,13)

Reconeixement i correcció de préstecs innecessaris. (14, 15, 16)

Identificació de les funcions sintàctiques dins l’oració i

86

d’accentuació. Multilingüisme. Bilingüisme

individual, territorial i social.

procediments de creació i adquisició del lèxic per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA)

BL3.5. Analitzar l’oració simple i classificar els seus components per a expressar-se i redactar textos amb major correcció i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer si els textos compleixen les propietats textualsadequades al nivell i realitzar un Ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

BL3.2.1. Aplica correctament les normes ortogràfiques de la llengua per a crear i revisar textosescrits.

BL3.3.1 Identifica els procediments de creació i adquisició del lèxic per a enriquir el vocabulari.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple: subjecte, predicat icomplements del verb, per a expressar-se i redactar textos de diverses tipologies amb major correcció i propietat.

BL3.6.2. Justifica si els textos compleixen les propietats textualsi reflexiona per a usar adequadament la llengua.

BL3.7.1 Reconeix la realitat plurilingüe d’Espanya, d’Europa i del món.

substitució dels complements verbals per pronoms febles. (act.26 a 37)

Ús de l’accent diacrític. (act. 41) Aplicació de la normativa

ortogràfica en els casos particulars de l’accentuació. (act.42 a 47)

Reflexió sobre el multilingüisme i els diversos tipus de bilingüisme (act. 49, 50, 51, 52)

Bloc IV. Educació literàriaContinguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge Descriptors i activitats

La poesia trobadoresca: característiques, gèneres i autors.

La poesia del segle XIV

BL4.1 Llegir obres literàries en silenci o en veu alta aplicant tècniques expressives. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.3 Exposar en suports diversos les conclusions extretes

BL4.1.1. Llig obres literàries en silenci o en veu alta aplicant-hi tècniques expressives.

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions de l’anàlisi i comparació d’obres

Comentari de textos pertanyents a la lírica trobadoresca. (act. 48)

Recerca i selecció d’informació en mitjans escrits i digitals sobre temes literaris. (act. 48)

87

de l’anàlisi i comparació d’obres poètiques dels inicis de la literatura en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC)

BL4.4 Analitzar textos poètics, dels inicis de la literatura en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

poètiques dels inicis de la literatura en la nostra llengua.

BL4.4.1. Analitza textos poètics, dels inicis de la literatura en la nostra llengua, triats com a forma d’aproximació a la literatura.

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos poètics dels inicis de la literatura en la nostra llengua.

BL4.4.3. Realitza un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris dels inicis de la poesia en la nostra llengua.

88

Unitat 3 El soroll etern


Utilització de les estratègies de comprensió oral en textos narratius i entrevistes.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos.

Producció de textos orals seguint un procés de planificació, documentació, selecció de la informació i textualització



Aplicació dels trets del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, subjectivitat, economia) i de les habilitats socials per a expressar experiències i opinions personals.

BL1.1 Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals i informals, amb arguments, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant unregistre formal i respectant les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.2 Participar en equips de treball amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i resolent conflictes i discrepàncies amb diàleg. (CCLI, SIEE, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, analitzant les característiques formals i de contingut, els elements no verbals, i utilitzant lesestratègies de comprensió oral.(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir textos, individualment o cooperativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats, aplicant les

BL1.1.1 Participa activament en intercanvis comunicatius sobre temes actuals o pròxims als seus interessos.

BL 1.1.2 Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes i les estratègies d’interacció oral.

BL 1.1.3 Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensarles pròpies opinions.

BL 1.1.4 Participa activament en intercanvis comunicatius atenent la pronúncia i la gestualitat.

BL1.2.1. Participa en equips de treball assumint diversos rols ambeficàcia i responsabilitat.


BL1.2.3 Participa en equips de treball i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies.

Interpretació de textos orals (audició inicial).

Resum d’un text i intercanvi comunicatiu de textos orals.(4)

Exposició oral dels coneixements apresos i intercanvi comunicatiu. (6, 44)

Comentari oral d’un text narratiu (9)

Lectura dramatitzada d’un diàleg (16)

Escolta activa d’un text literari. (38, 39)

Exposició raonada i intercanvi d’opinions. (43)

Escolta activa de textos orals. propietats textuals i la riquesa lèxica, per aprendre i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL1.5. Avaluar les produccions orals pròpies i dels companys per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

BL1.3.1. Interpreta textos orals propis de l’àmbit literari i periodístic.

BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals quan interpreta textos orals.

BL1.3.3. Utilitza estratègies de comprensió adequades per a interpretar textos orals.

BL1.4.1. Produeix oralment textosexpositius i argumentatius, per a practicar aprenentatges lingüísticsi estructurar el pensament.

BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir de forma oral textos expositius i argumentatius.

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos expositius i argumentatius.

BL1.4.4. Produeix textos orals expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.

BL1.5.1 Avalua les produccions orals pròpies i dels companys

com a eina de progrés en la competència comunicativa oral.


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació de textos narratius i conversacionals de l’àmbit periodístic.

Busca, localització i extracció d’informació per a elaborar textos expositius i presentacions digitals.


Ús de les TIC per a obtenir informació, col·laborar, comunicar-se i planificar el treball i revisar el resultat final.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos descriptius, narratius i conversacionals de l’àmbit periodístic d’acord amb les característiques dels gèneres.

BL2.1 Interpretar textos escrits ensuports, tipologies i registres diversos, analitzant-ne les característiques formals i de contingut i utilitzant les estratègiesde comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos narratius, descriptius i conversacionals de l’àmbit periodístic aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL2.3 Avaluar les produccions escrites pròpies i dels altres per a progressar en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)

BL2.4 Sintetitzar per escrit textos iusar la informació per a crear-ne de nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA)

BL2.1.1 Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i per aprendre.


BL2.1.3 Utilitza estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura per a interpretar textos escrits.

BL2.2.1 Planific les estratègies del procés d’escriptura.

BL2.2.2 Escriu textos amb adequació, coherència i cohesió.

BL2.2.3 Escriu textos amb correcció ortogràfica, gramatical.

BL2.2.4. Escriu textos amb correcció lèxica.


BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textosescrits com a part del procés de revisió i millora del resultat final.

BL2.3.2. Avalua i identifica els errors ortogràfics i gramaticals dels textos escrits en el procés de

Recerca d’informacióen diccionaris convencionals i telemàtics. (1, 17, 37,40)

Interpretació i anàlisi de textos narratius i conversacionals de l’àmbit periodístic. (3,22)

Lectura de textos de l’àmbit periodístic. (21)

Classificació de les preguntes d’una entrevista segons el contingut i segons la forma. (19)

Planificació i redaccióde textos narratius. (5, 10)

Planificació i redaccióde textos descriptius.(8)

Planificació i redacciód’una entrevista. (20,

Producció de textos escrits descriptius, narratius i conversacionals de l’àmbit periodístic d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

Ús de tècniques de síntesi de la informació: resum de textos expositius.

BL2.5 Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius seguint les fases del procés per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

B2.7. Emprendre i proposar accions per a dur avant tasques i projectes, mostrar interés, curiositat i flexibilitat per a trobar solucions alternatives.

revisió de l’escriptura.

BL2.4.1 Sintetitza per escrit textos diversos, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situaciócomunicativa.

BL2.4.2. Elabora resums coherents i cohesionatsque no reprodueixen literalment parts del text original ni inclouen interpretacions personals.


BL2.5.2 Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i anota les referències.


BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació en mitjans digitals.

BL2.6.2. Comparteix informació i continguts digitals i utilitza les TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.

BL2.6.3. Elabora presentacions digitals.

BL2.7.1. Té iniciativa per a proposar i emprendre tasques o projectes individuals o col·lectius.

BL2.7.3. Mostra interés i curiositat per a dur

Taller de comunicació)

Recerca d’informacióen mitjans escrits i digitals. (6)

Planificació i elaboració d’una presentació digital.(44)

avant tasques i projectes.

BL2.7.4. Actua amb flexibilitat i busca, amb supervisió, solucions en el desenvolupament delsprojectes individuals o col·lectius.

Bloc III. Coneixement de la llenguaContinguts Criteris i competències

clauEstàndards d’aprenentatge Descriptors i activitats

Les unitats fraseològiques: locucions, frases fetes i refranys.

Els pronoms personals febles: forma, funció i combinació.

La dièresi. Manifestacions escrites de l’elisió:

l’apòstrof i la contracció. Les llengües de l’Estat espanyol:

oficialitat i graus de protecció.

BL3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les seues normes d’ús per a resoldre problemes de comprensió i creació de textos orals i escrits, i per a la composició i revisió autònoma de textos propis ialiens. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctamentles normes d’ús de la llengua per a crear i revisartextos escrits. (CCLI, CAA)

BL3.3. Identificar els valors semàntics de les unitats fraseològiques per a enriquir el vocabulari i l’ús de la llengua. (CCLI, CAA)

BL3.5. Analitzar l’oració simple, classificar els seus

BL3.1.1 Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús d’untext, estableix la concordança entre ells quan cal quan cal i elsclassifica.

BL3.1.2. Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús d’untext, els analitza i reconeix el seu paper en el discurs.

BL3.1.3. Crea i revisa textos diversos utilitzant correctament els elements lingüístics i les normes d’ús .

BL3.2.1. Aplica correctament lesnormes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits.

BL3.3.1 Enriqueix el vocabulari iempra adequadament unitats fraseològiques i altres elements del lèxic.

Identificació de les categories gramaticals de les paraules d’un text. (1)

Recerca de paraules sinònimes en un text. (2)

Classificació de les locucions. (11)

Anàlisi, interpretació del significati ús de locucions, frases fetes i refranys. (11, 12, 13, 14, 15, 16)

Identificació i classificació de pronoms forts i febles. (23, 24)

Substitució dels complements verbals per pronoms febles i combinació correcta. (25, 26, 27)

Ús de la dièresi. (28, 29, 30, 31) Ús de l’apòstrof i la contracció.

(32 a 36)Delimita en un mapa les llengües parlades a l’Estat espanyol. (41, 42)

components, i substituir-losper elements equivalents per a expressar-se i redactar textos amb major correcció i propietat. (CCLI,CAA)

BL3.6. Reconéixer si els textos compleixen les propietats textuals adequades al nivell i realitzar un Ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

BL3.7. Explicar la realitat lingüística d’Espanya, reconéixer les seues diferents llengües i varietats i desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple, classifica els seus components i els substitueix per elements equivalents per a expressar-se i redactar textos de diverses tipologies amb major correcció i propietat.

BL3.6.2. Justifica si els textos compleixen les propietats textuals i reflexiona per a usar adequadament la llengua.

BL3.7.1 Reconeix la realitat plurilingüe d’Espanya.

BL3.7.2. Explica els trets de les llengües d’Espanya i explica la seua distribució geogràfica.


Ramon Llull: vida i obra. Les quatre grans cròniques:

BL4.1 Llegir obres literàries en silenci o en veu alta aplicant

BL4.1.1. Llig obres literàries en silenci o en veu alta aplicant-hi

Interpretació i anàlisi de textos literaris. (38, 40)

finalitat i característiques principals.

tècniques expressives. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.4 Analitzar textos literaris de Ramon Llull o les quatre grans cròniques, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

tècniques expressives.

BL4.4.1. Analitza textos de Ramon Llull o de les quatre grans cròniques, triats com a forma d’aproximació a la literatura.

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere detextos de Ramon Llull o de les quatre grans cròniques.

BL4.4.3. Realitza un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris de Ramon Llull o de les quatre grans cròniques.

Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (5, 8, 10, 16, 39)

Unitat 4 Un país de paraules


Aplicació dels coneixements dela tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos orals.

Utilització de tècniques d’escolta activa i de les estratègies de comprensió en textos orals i audiovisuals.

Aplicació dels coneixements dela tipologia i de les propietats textuals en la producció oral detextos explicatius, descriptius i argumentatius.

Producció de textos orals explicatius, descriptius i argumentatius seguint un procés de planificació, documentació, selecció de la informació i textualització.

Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals explicatius, descriptius i argumentatius .

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos descriptius, expositius i

BL1.1 Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius formals i informals, amb arguments raonats, atenent la pronúncia i la gestualitat, usantun registre formal i respectant lesestratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.2 Participar en equips de treball amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i resoldre conflictes i discrepàncies amb diàleg. (CCLI, SIEE, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, analitzant les característiques formals i de contingut, els elements no verbals, i utilitzant les estratègies de comprensió oral.(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir textos utilitzant lesestratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats, aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per aprendre i

BL1.1.1 Participa activament en intercanvis comunicatius sobre continguts actuals o pròxims als seus interessos.

BL 1.1.2 Usa un registre formal, respecta les normes i les estratègies d’interacció oral quan participa activament en intercanvis comunicatius.

BL 1.1.3 Empra arguments raonats per a defensar les pròpies opinions quan participa activament en intercanvis comunicatius.

BL 1.1.4 Atén la pronúncia i la gestualitat en participar activament en intercanvis comunicatius.

BL1.2.1. Participa en equips de treball i assumeix diversos papersamb eficàcia i responsabilitat.


BL1.2.3 Utilitza el diàleg per a


Explicació oral de paraules i expressions. (5, 7)

Exposició raonada de les pròpies opinions i intercanvi comunicatiu. (9, 47)

Escolta activa d’un text literari. (47)

Exposició oral dels coneixements apresos, extretsde fonts diverses. (12, 15, 20, 49)

Audició d’un text sobre antropònims pronunciats incorrectament. (14)

Representació d’una escena cinematogràfica atenent elements verbals, corporals i paralingüístics. (27)

Reconeixement dels sons de la esse sorda i sonora, i identificació correcta amb la seua representació gràfica. (35, 41, 45)

Pronunciació correcta de paraules que contenen el

argumentatius: orde, claredat, rigor, riquesa expressiva, tipus d’arguments, emfatització, etc.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Aplicació dels trets del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, subjectivitat, economia) i de leshabilitats socials per a expressar experiències i opinions personals.

Utilització de diccionaris impresos i d’altres fonts per a obtenir informacions orals.

estructurar el pensament, amb elsuport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)


resoldre conflictes i discrepàncies quan participa en equips de treball.

BL1.3.1. Interpreta textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents.

BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals quan interpreta textos orals i audiovisuals.

BL1.3.3. Utilitza estratègies de comprensió adequades per a interpretar textos orals.

BL1.4.1. Produeix oralment textosdescriptius, expositius i argumentatius, per a practicar aprenentatges lingüístics.

BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir textos orals descriptius, expositius i argumentatius.

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos descriptius, expositius i argumentatius.

BL1.4.4. Produeix textos orals

fonemes esse sorda i sonora. (36)

descriptius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.

BL1.5.1 Avalua les produccions orals pròpies i dels companys per a progressar en la competència oral.


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació de textos expositius i d’un guió cinematogràfic.

Recerca, localització, síntesi i extracció d’informació de diccionaris i fonts diverses per a elaborar textos expositius i presentacions digitals.

Ús de les TIC per a col·laboraramb el grup, comunicar-se, planificar el treball i revisar el resultat final.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos descriptius, expositius i d’un guió cinematogràfic d’acord

BL2.1 Interpretar textos escrits en suports, tipologies i registres diversos, analitzant-ne les característiques formals i de contingut i utilitzant les estratègiesde comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos descriptius, expositius i d’un guió cinematogràfic aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb unllenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)


BL2.4 Sintetitzar per escrit textos i

BL2.1.1 Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construirel significat global i per aprendre.



BL2.2.1 Planifica les estratègies del procés d’escriptura de maneraautònoma.


BL2.2.3 Escriu textos amb correcció ortogràfica i gramatical.

BL2.2.4. Escriu textos amb

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (5, 6, 7, 50, 51)

Interpretació i anàlisi de textosexpositius. (1, 2, 4, 8, 10, 11)

Elaboració d’un text descriptiu (12, Taller de comunicació)

Planificació i elaboració d’una presentació digital. (12)

Interpretació i anàlisi textual d’un guió cinematogràfic. (22, 23, 24)

Anàlisi de plans i angles de visió. (25)

Identificació del moviment de la càmera adequat per a filmarsituacions diverses. (26)

Transformació d’un text narratiu en una escena d’un guio literari. (28)

Recerca d’informació en mitjans

amb les característiques dels gèneres.

Ús de recursos creatius, lingüístics i no lingüístics, en laproducció de textos escrits i de presentacions digitals.

Avaluació i revisió de les produccions escrites pròpies i d’altres com a part del procés de millora de l’escriptura.

usar la informació per a crear-ne de nous amb finalitats diverses. (CCLI, CAA)

BL2.5 Realitzar projectes de treball individuals o cooperatius amb creativitat i correcció, amb unprocés reflexiu i documentat, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar-ne elsresultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; col·laborar amb altres compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

B2.7. Emprendre i proposar accions per a dur avant tasques i projectes, mostrar interés, curiositat i flexibilitat per a trobar solucions alternatives.

correcció lèxica.


BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textos escrits com a part del procés de revisió i millora del resultat final.

BL2.3.2. Identifica i avalua els errors ortogràfics i gramaticals dels textos escrits en el procés derevisió de l’escriptura.

BL2.4.1 Sintetitza per escrit textosdiversos, selecciona les informacions essencials i les usa amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

BL2.4.2. Elabora resums coherents i cohesionats que no reprodueixen literalment parts del text original que poden incloure interpretacions personals.



escrits i digitals. (3, 12, 20, 49)

referències.

BL2.5.4 Comunica de forma personal els resultats obtinguts.


BL2.6.2. Comparteix informació i continguts digitals i utilitza les TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.


BL2.7.1. Proposa i emprén tasques o projectes individuals o col·lectius.

BL2.7.3. Mostra interés i curiositatper a realitzar tasques i projectes.

BL2.7.4. Actua amb flexibilitat i busca, solucions en el desenvolupament dels projectes individuals o col·lectius.


L’onomàstica: topònims i antropònims.

Els gentilicis: morfologia i ús.

BL3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua, els seus elements i les seues normes d’ús

BL3.1.1 Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús d’un text, estableix la concordança

Identificació de les categories gramaticals de les paraules d’un text. (6)

El guió cinematogràfic: característiques i estructura.

Recursos cinematogràfics: els tipus de plans i angles i els moviments de càmera.

Els verbs de la segona conjugació: formes, temps i irregularitats.

Ortografia dels fonemes esse sonora i la esse sorda.

Els orígens de les llengües peninsulars: les llengües romàniques i el basc.

per a resoldre problemes de comprensió i creació de textos orals i escrits, i per a la composició i revisió autònoma de textos. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits. (CCLI, CAA)

BL3.5. Analitzar l’oració i els seus components, amb especial atenció al nucli del predicat, per a expressar-se i redactar textos amb major correcció i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer si els textos compleixen les propietats textuals i realitzar un Ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

BL3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya, respectar i valorar el nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

entre ells i els classifica.

BL3.1.2. Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús d’un text, els analitza i reconeix el seu paper en el discurs.


BL3.2.1. Aplica correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple, classifica els seus components, especialment els verbs, i els usa correctament i adequada per a expressar-se i redactar textos de diverses tipologies.

BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament els components de l’oració, amb especial atenció als verbs.

BL3.6.2. Justifica si els textos compleixen les propietats textuals i reflexiona per a usar adequadament la llengua.

BL3.7.1 Reconeix la realitat plurilingüe d’Espanya.

Classificació dels topònims i antropònims d’un text (8, 16)

Identificació, classificació i ús de topònims, antropònims i gentilicis. (13, 17, 18, 19, 20)

Conjugació de temps verbals complets. (29, 30, 34, 44)

Identificació de formes verbalsde la segona conjugació i construcció d’oracions. (31, 32)

Correcció de formes verbals mal usades. (33)

Ús adequat a la normativa de les grafies corresponents a la esse sorda i a la esse sonora. (37, 38, 39, 40, 42, 43, 44)

Comparació de paraules en diverses llengües romàniques ino romàniques. (51)

Traducció de paraules a diverses llengües romàniques ino romàniques. (51)

Elaboració d’un mapa de les comarques valencianes amb la divisió lingüística entre les valencianoparlants i les castellanoparlants. (Taller de comunicació)

BL3.7.3. Explica orígens històrics de les llengües d’Espanya.


L’humanisme: orígens i característiques generals.Bernat Metge i Antoni Canals: biografia i obra.

BL4.1 Llegir obres literàries en silenci o en veu alta d’autors humanistes aplicant tècniques expressives. (CCLI, SIEE, CEC)BL4.3. Exposar, en suports diversos, les conclusions crítiques i raonades sobre les connexions i influències dels autors humanistes italians en els nostres autors. (CCLI, CAA, SIEE, CEC)BL4.4 Analitzar textos literaris de Bernat Metge i Antoni Canals, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i realitzant un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

BL4.1.1. Llig obres literàries en silenci o en veu alta aplicant-hi tècniques expressives. BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions crítiques i raonades sobre les connexions i influències dels autors humanistes italians en els nostres autors. BL4.4.1. Analitza textos de Bernat Metge i Antoni Canals, triats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere de textos de Bernat Metge i Antoni Canals. BL4.4.3. Realitza un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris de Bernat Metge i Antoni Canals .

Interpretació i anàlisi de textos literaris d’autors humanistes. (46, 48)Síntesi del contingut d’un text literari. (48)Recerca i selecció d’informació en mitjans escrits i digitals sobre temes literaris. (49)

Unitat 5 En clau de futur


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos orals de l’àmbit acadèmic. Utilització de tècniques d’escolta activa i de les estratègies de comprensió dels textos orals.Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos explicatius i argumentatius.Producció de textos orals explicatius i argumentatius amb un procés de planificació, documentació, selecció de la informació i textualització.Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals explicatius i argumentatius. Ús de tècniques memorístiques per a fer exposicions orals. Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis deldebat: estructura, tema, posicions inicials i finals, etc.Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics

BL1.1 Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius formals i informals de l’àmbit acadèmic, amb arguments raonats, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant unregistre formal i respectant les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)BL1.2 Participar en equips de treball amb eficàcia, responsabilitat i empatia per a resoldre conflictes i discrepàncies amb diàleg. (CCLI, SIEE, CSC)BL1.3. Interpretar textos orals de l’àmbit acadèmic, analitzant les característiques formals i de contingut, els elements no verbals, i utilitzant les estratègies de comprensió oral.(CCLI, CAA, CSC)BL1.4. Produir textos orals utilitzant les estratègies i els elements no verbals adequats, aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per estructurar el pensament i aprendre, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC,

BL1.1.1 Participa activament en intercanvis comunicatius sobre continguts pròxims als seus interessos. BL 1.1.2 Usa un registre formal, respecta les normes i les estratègies d’interacció oral quan participa activament en intercanvis comunicatius.BL 1.1.3 Empra arguments raonats per a defensar les pròpies opinions quan participa activament en intercanvis comunicatius.BL 1.1.4 Atén la pronúncia i la gestualitat en participar activament en intercanvis comunicatius.BL1.2.1. Participa en equips de treball i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat. BL1.2.2 Participa en equips de treball donant suport als companys amb empatia. BL1.2.3 Utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies quan participa en equips de treball.BL1.3.1. Interpreta textos orals de

Interpretació de textos orals (audició inicial).Exposició raonada de les pròpies opinions i intercanvi comunicatiu. (45, 54)Escolta activa d’un text literari i recerca de recursos propis del llenguatge oral. (50, 51)Exposició oral dels coneixements apresos, extrets de fonts diverses.(7, 21)Reconeixement dels sons palatalsafricats sonors, i identificació correcta amb la seua representació gràfica. (31, 42)Participació activa en un debat respectant les normes que regulenaquests actes de comunicació. (10)

d’expressió oral en textos expositius: orde, claredat, rigor, riquesa expressiva, etc. Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.Aplicació dels trets del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, subjectivitat, economia) i de les habilitats socials per a expressar experiències i opinions personals amb respecte i creativitat.

SIEE) BL1.5. Avaluar les produccions orals pròpies i dels companys per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

l’àmbit acadèmic.BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals quan interpreta textos orals de l’àmbit acadèmic.BL1.3.3. Utilitza estratègies de comprensió adequades per a interpretar textos orals de l’àmbit acadèmic.BL1.4.1. Produeix oralment textosexpositius i argumentatius, per a practicar aprenentatges lingüístics.BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir textos orals expositius i argumentatius.BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos expositius i argumentatius.BL1.4.4. Produeix textos orals expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.BL1.5.1 Avalua les produccions orals pròpies i dels companys per a progressar en la competència oral.

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure.Continguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge Descriptors i activitats

Aplicació dels coneixements de la BL2.1 Interpretar textos escrits de BL2.1.1 Interpreta textos escrits en Recerca d’informació en diccionaris

tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació de textos expositius.Recerca, localització, síntesi i extracció d’informació de diccionaris i fonts diverses per a elaborar textos expositius.Ús de les TIC per a col·laborar ambel grup, comunicar-se, planificar el treball i revisar el resultat final. Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos expositius d’acord amb les característiques del gènere.Ús de recursos creatius, lingüístics i no lingüístics, en la producció de textos escrits. Ús d’estratègies de planificació i textualització en el procés de producció d’un text expositiu: redacció d’esborranys, ordenació i progrés de la informació i reescriptura. Avaluació i revisió de les produccions escrites com a part delprocés de millora de l’escriptura.

tipologies i registres diversos, analitzant-ne les característiques formals i de contingut i utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)BL2.2 Planificar i escriure textos expositius aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)BL2.3 Avaluar les produccions escrites pròpies i dels altres per a progressar en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)BL2.4 Sintetitzar per escrit textos i usar la informació per a crear-ne denous amb finalitats diverses. (CCLI,CAA)BL2.5 Realitzar projectes de treball individuals o cooperatius amb creativitat i correcció, amb un procés reflexiu i documentat, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo i avaluar-lo adequadament i comunicar-ne els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)BL2.6 Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals; col·laborar amb altres compartint informació i continguts

suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i aprendre.BL2.1.2 Analitza els elements formals i de contingut en els textos escrits.BL2.1.3 Utilitza estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura per a interpretar textos escrits.BL2.2.1 Planifica les estratègies delprocés d’escriptura de manera autònoma.BL2.2.2 Escriu textos amb adequació, coherència i cohesió. BL2.2.3 Escriu textos amb correcció ortogràfica i gramatical.BL2.2.4. Escriu textos amb correcció lèxica.BL2.2.5. Escriu textos amb un llenguatge no discriminatori. BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textos escrits com a part del procés de revisió i identificales errades.BL2.3.2. Identifica i avalua els errors ortogràfics i gramaticals dels textos escrits quan revisa l’escriptura. BL2.4.1 Sintetitza per escrit textos diversos, selecciona les informacions essencials i les usa amb finalitats diverses atenent la

convencionals i telemàtics. (2, 3, 15, 43)Elaboració de textos expositius partint de la informació obtinguda en mitjans escrits o digitals. (5, 9, 19, Taller de comunicació)Anàlisi i interpretació de textos expositius de l’àmbit acadèmic. (1, 4, 6, 15, 16, 17, 18, 20)Elaboració d’una fitxa a partir de la informació obtinguda. (8)

digitals de forma segura i responsable. (CD, CAA, SIEE) B2.7. Mostrar interés i curiositat pera emprendre tasques. (SIEE)

situació de comunicació.BL2.4.2. Elabora esquemes i resums coherents i cohesionats que no reprodueixen literalment parts del text original. BL2.5.1 Segueix les fases d’elaboració per a realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius.BL2.5.2 Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències. BL2.5.4 Comunica de forma personal els resultats obtinguts.BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació en mitjansdigitals. BL2.6.2. Comparteix informació i continguts digitals i utilitza les TIC i entorns virtuals d’aprenentatge. BL2.7.1. Proposa i emprén tasqueso projectes individuals o col·lectius. BL2.7.3. Mostra interés i curiositat per a realitzar tasques i projectes.


L’habilitació: identificació i ús del mecanisme de creació lèxica.

BL3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua, els seus elements i les seues normes d’ús

BL3.1.1 Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús d’un text, estableix la concordança

Identificació de les categories gramaticals i les locucions d’un text. (3)

Els textos cientificotècnics: tipus, característiques i estructura.

Els verbs de la tercera conjugació: formes, temps i irregularitats.

Ortografia dels fonemes africats palatals sonors: j, g, tj,tg.

Les varietats geogràfiques del català: bloc oriental i bloc occidental.

per a resoldre problemes de comprensió i creació de textos orals i escrits, i per a la composició i revisió autònoma de textos expositius. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits expositius. (CCLI, CAA)

BL3.3. Identificar l’habilitació com a mecanisme de creació de lèxic per a enriquir el vocabulari. (CCLI,CAA)

BL3.5. Analitzar l’oració i els seus components, amb especial atenció al nucli del predicat, per a expressar-se i redactar textos amb major correcció i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer si els textos compleixen les propietats textuals i realitzar un Ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

BL3.7. Reconéixer les varietats geogràfiques de la nostra llengua idesenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat. (CCLI, CSC)

entre ells i els classifica.

BL3.1.2. Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús d’un text, els analitza i reconeix el seu paper en el discurs.


BL3.2.1. Aplica correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits.

BL3.3.1 Identifica l’habilitació coma mecanisme de creació de lèxic per a enriquir el vocabulari.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple, classifica els seus components, especialment els verbs, i els usa correctament i adequada per a expressar-se i redactar textos.

BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament els components de l’oració, amb especial atenció als verbs.

BL3.6.2. Reconeix el compliment de les propietats textuals i reflexiona per a usar adequadament la llengua.

Identificació de paraules habilitades i del canvi de categoria gramatical. (11, 12, 13, 14)

Conjugació de temps verbals complets. (22, 28, 35, 40)

Identificació de formes verbalsde la tercera conjugació i construcció d’oracions. (23, 24, 27)

Correcció de formes verbals mal usades. (25)

Elaboració d’un esquema dels verbs irregulars de la segona i tercera conjugació. (26)

Ús adequat a la normativa de les grafies i dígrafs corresponents als fonemes africats palatals sonors: g, j, tg, tj. (29, 30, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40)

Escriptura d’oracions a partir de paraules que contenen g, j, tg, tj. (41, 43)

Situació en un mapa de diverses ciutats del nostre domini lingüístic i indicació de la varietat dialectal que s’hi parla. (55)

BL3.7.2 Explica les varietats geogràfiques i la distribució geogràfica de la nostra llengua.


La literatura religiosa i moralitzant.

Francesc Eiximenis: biografia iobra.

Sant Vicent Ferrer: biografia i obra.

Anselm Turmeda: biografia i obra.

Isabel de Villena: biografia i obra.

BL4.1 Llegir obres literàries en silenci o en veu alta aplicant tècniques expressives de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Isabel de Villena. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.3. Exposar les conclusions crítiques i raonades sobre l’obra literària de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena. (CCLI, CAA, SIEE, CEC)

BL4.4 Analitzar textos literaris de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals.

BL4.1.1. Llig obres literàries en silenci o en veu alta aplicant-hi tècniques expressives.

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions crítiquesi raonades sobre l’obra literària de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

BL4.4.1. Analitza textos de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena, triats com a forma d’aproximació a la literatura.

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere en textos de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

BL4.4.3. Realitza un comentari de

Interpretació i anàlisi de textosliteraris de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena. (44, 46, 50, 52, 53)

Expressió escrita de les pròpies opinions a partir d’un text literari. (47, 48)

Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (49)

Anotació d’informacions i valoraciódel contingut d’un poema. (51)

(CCLI, CAA, CEC, SIEE) forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris de Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

Unitat 6 Narracions i novel·les


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi iinterpretació dels textos narratius en diversos suports.

Utilització de tècniques d’escolta activa i de les estratègies de comprensió dels textos orals i audiovisuals.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius.

Producció de textos orals narratius, expositius i argumentatius seguint un procés de planificació, documentació, selecció de la informació i textualització.

Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge nodiscriminatori en la producció de textos orals narratius, expositius i argumentatius.

Aplicació pràctica i avaluació dels procediments lingüístics

BL1.1 Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius formals i informals, amb arguments raonats, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, analitzant les característiques formals i de contingut, els elements no verbals, i utilitzant lesestratègies de comprensió oral.(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir textos orals narratius, expositius i argumentatius utilitzant les estratègies i els elements no verbals adequats, aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per estructurar el pensament i aprendre, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)



BL 1.1.3 Empra arguments raonats per a defensar les pròpiesopinions quan participa activament en intercanvis comunicatius.

BL 1.1.4 Atén la pronúncia i la gestualitat quan participa activament en intercanvis comunicatius.


BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals quan interpreta textos narratius orals i audiovisuals.


Exposició raonada de les pròpies sensacions i opinions iintercanvi comunicatiu. (3, 8)

Participació activa en un debatrespectant les normes que regulen aquests actes de comunicació. (6)

Comentari oral sobre l’estructura i el contingut de textos narratius. (17, 18, 21)

Explicació i comentari d’un textnormatiu. (38)

Reconeixement dels sons que representen i identificació correcta de les grafies x, -ig, g, j. (42, 45)

Comentari oral dels coneixements apresos, extretsde fonts diverses. (46)

Escolta activa d’un text literari.(55)

Identificació de trets dialectals orals en una cançó. (57)

110

propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals,etc.

Aplicació pràctica i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos narratius, expositius i argumentatius: ordre, claredat,rigor, riquesa expressiva, tipusd’arguments, emfatització, etc.

Aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Aplicació dels trets del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, subjectivitat, economia) i de les habilitats socials per a intercanviar experiències i opinions amb respecte i creativitat.


BL1.3.3. Utilitza estratègies de comprensió adequades per a interpretar textos narratius orals .

BL1.4.1. Produeix oralment textosnarratius, expositius i argumentatius, per a practicar aprenentatges lingüístics.

BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir textos orals narratius, expositius i argumentatius.


BL1.4.4. Produeix textos orals narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.



Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi,

BL2.1 Interpretar textos narratius, en suports, tipologies i registres diversos, analitzant-ne les

BL2.1.1 Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (1, 14)

111

comprensió lectora i interpretació de textos narratius.

Recerca, localització, síntesi i extracció d’informació de fontsdiverses per a elaborar textos de diverses tipologies en diversos formats.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos narratius i descriptius d’acord amb les característiques del gènere.

Ús de recursos creatius, lingüístics i no lingüístics, en laproducció de textos narratius i descriptius escrits.

Avaluació i revisió de les produccions escrites com a part del procés de millora de l’escriptura.

característiques formals i de contingut i utilitzant les estratègiesde comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos narratius aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)


BL2.4 Sintetitzar per escrit textos iusar la informació per a crear-ne de nous amb finalitats diverses. (CCLI, CAA)

BL2.5 Realitzar projectes de treball individuals o cooperatius amb creativitat i correcció, mitjançant un procés reflexiu i documentat, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo iavaluar-lo adequadament i comunicar-ne els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, buscant i seleccionant informació

el significat global i aprendre.





BL2.2.3 Escriu textos amb correcció ortogràfica i gramatical.



BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textos escrits com a part del procés de revisió i identifica les errades.

BL2.3.2. Identifica i avalua els errors ortogràfics i gramaticals dels textos escrits quan revisa l’escriptura.

BL2.4.1 Sintetitza per escrit textosdiversos, selecciona les

Interpretació i anàlisi de textosnarratius. (5, 15, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27)

Identificació de textos narratius basats o no en fets reals. (16)

Planificació i elaboració d’un mural o d’una presentació digital. (7)

Reescriptura d’un text narratiu canviant el punt de vista de la narració. (28)

Planificació i redacció de textos narratius. (3, 5, Taller decomunicació. )

Planificació i redacció d’un textdescriptiu. (48)

Recerca d’informació en mitjans escrits i digitals. (4, 7, 46, 52)

112

en mitjans digitals. (CD, CAA, SIEE)

informacions essencials i les usa amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

BL2.4.2. Elabora esquemes i resums coherents i cohesionats que no reprodueixen literalment parts del text original.







La composició: identificació i ús del procediment de creació lèxica.

BL3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua, els seus

BL3.1.1 Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús de

Identificació de les categories gramaticals. (1, 10)

Reconeix les paraules d’un

113

El text narratiu: estructura i elements de la narració literària.

Les formes no personals del verb: infinitiu, gerundi i participi.

Les perífrasis verbals. Normes ortogràfiques d’ús de

la grafia x i dels dígrafs tx, -ig. Les varietats geogràfiques de

la llengua: el dialecte central.

elements i les seues normes d’ús per a resoldre problemes de comprensió i creació de textos orals i escrits, i per a la composició i revisió autònoma de textos de diverses tipologies. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits narratius i descriptius. (CCLI, CAA)

BL3.3. Identificar la composició i utilitzar la derivació com a mecanismes de creació lèxica pera enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA)

BL3.5. Analitzar l’oració i els seus components, amb especial atenció a les formes no personals del verb i a les perífrasis verbals, per a expressar-se i redactar textos amb major correcció i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer el compliment de les propietats textuals i realitzar un Ús adequat de la llengua en els textos de diverses tipologies. (CCLI, CAA, CSC)

BL3.7. Reconéixer les varietats geogràfiques de la nostra llengua i

textos de tipologies diverses, estableix la concordança entre ells i els classifica.

BL3.1.2. Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús de textos de tipologies diverses, els analitza i reconeix el seu paper enel discurs.

BL3.1.3. Crea i revisa textos de tipologies diverses utilitzant correctament els elements lingüístics i les normes d’ús .

BL3.2.1. Aplica correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits narratius i descriptius.

BL3.3.1 Identifica la composició i utilitza la derivació com a mecanismes de creació lèxica pera enriquir el vocabulari.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple, classifica els seus components, especialment les formes no personals del verb i les perífrasis verbals, i les usa correctament i adequada per a expressar-se i redactar textos de tipologies diverses.

BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament els components de l’oració, amb

text a partir de la seua definició. (1)

Classifica les paraules d’un text en el seu camp semàntic. (2)

Formació i correcció de mots compostos amb guionet i sense. (9, 10, 11, 12, 14)

Formació de paraules derivades de mots compostos i producció d’oracions. (13)

Identificació, anàlisi i correccióde les formes no personals delverb. (29, 30, 32, 33, 34, 39)

Identificació, anàlisi i correccióde les perífrasis verbals. (35, 36)

Producció d’oracions usant formes no personals del verb i perífrasis verbals. (31, 37, 38)

Ús adequat a la normativa de les grafies x, j, g i dels dígrafs tx, -ig. (40, 41, 43, 44)

114

desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat. (CCLI, CSC)

especial atenció a les formes no personals dels verbs i les perífrasis verbals.

BL3.6.1. Reconeix elements de la comunicació que apareixen en textos narratius.

BL3.6.2. Reconeix el compliment de les propietats textuals i reflexiona per a usar adequadament la llengua en textos de diverses tipologies.



La narrativa del Segle d’Or: les novel·les cavalleresques, Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.

La narrativa del Segle d’Or: Joan Roís de Corella i l’estil de valenciana prosa.

BL4.1 Llegir obres literàries de la narrativa del Segle d’Or en silenci o en veu alta aplicant tècniques expressives. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.3. Exposar les conclusions crítiques i raonades sobre la narrativa del Segle d’Or. (CCLI, CAA, SIEE, CEC)

BL4.4 Analitzar textos literaris de la narrativa del Segle d’Or, identificant els trets essencials delcontext sociocultural i literari de l’època i les característiques del

BL4.1.1. Llig obres literàries de la narrativa del Segle d’Or en silenci o en veu alta aplicant-hi tècniquesexpressives.

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions crítiquesi raonades sobre la narrativa del Segle d’Or.

BL4.4.1. Analitza textos de la narrativa del Segle d’Or, triats com a forma d’aproximació a la literatura.

Interpretació i anàlisi de textosliteraris pertanyents a les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa. (47, 48, 49, 50, 51)

Interpretació i anàlisi de textosliteraris de Joan Roís de Corella. (53, 54, 55, 56)

Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (48)

Recerca de versions en còmic del Tirant lo Blanc i identificació de fragments del text. (52)

115

gènere, realitzant un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere en textos pertanyents a la narrativa del segle d’Or.

BL4.4.3. Realitza un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos pertanyents a la narrativa del segle d’Or.

Unitat 7 La força de les paraules


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi iinterpretació dels textos narratius i poètics en diversos suports.

Utilització de tècniques d’escolta activa i de les estratègies de comprensió de textos orals i audiovisuals.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i conversacionals.

BL1.1 Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius formals i informals, amb opinions raonades, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, analitzant les característiques formals i de contingut, els elements no verbals, i utilitzant lesestratègies de comprensió oral.



BL 1.1.3 Utilitza arguments raonats per a defensar les pròpiesopinions quan participa activament en intercanvis comunicatius.


Exposició raonada de les pròpies sensacions i experiències en els intercanviscomunicatius. (6, 11)

Exposició oral dels coneixements apresos, extretsde fonts diverses. (9)

Invenció i representació d’un diàleg en estil directe, atenent elements verbals, corporals i paralingüístics. (12)

Escolta activa de poemes i cançons per analitzar-ne la

116

Producció de textos orals narratius, expositius i conversacionals seguint un procés de planificació, documentació, selecció de la informació i textualització.

Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge nodiscriminatori en la producció de textos orals narratius, expositius i conversacionals.

Aplicació pràctica i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos narratius, expositius i conversacionals: ordre, claredat, rigor, riquesa expressiva, intercanvi de papers, etc.

Aplicació pràctica i avaluació dels elements d’expressió oralno verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Aplicació dels trets del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, subjectivitat, economia) i de les habilitats socials per a intercanviar experiències i sensacions amb respecte i creativitat.

Utilització de diccionaris

(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir textos orals narratius, expositius i conversacionals utilitzant les estratègies i els elements no verbals adequats, aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per estructurar el pensament i aprendre, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)


BL 1.1.4 Atén la pronúncia i la gestualitat quan participa activament en intercanvis comunicatius.


BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals quan interpreta textos narratius orals i audiovisuals.

BL1.3.3. Utilitza estratègies de comprensió adequades per a interpretar textos narratius i poètics orals .

BL1.4.1. Produeix oralment textosnarratius, expositius i conversacionals, per a practicar aprenentatges lingüístics.

BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir textos orals narratius, expositius i conversacionals.

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i conversacionals.

forma i el contingut. (18, 23, 44, 45)

Unir oralment oracions per a formar una oració composta. (30)

Reconeixement dels sons que representen i identificació correcta de les grafies b i v. (38)


Planificació i realització d’un recital poètic. (Taller de comunicació)

117

impresos i d’altres fonts per a obtenir informacions orals.

BL1.4.4. Produeix textos orals narratius, expositius i conversacionals amb riquesa lèxica.



Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació de textos narratius i poètics.

Recerca, localització, síntesi i extracció d’informació de fontsdiverses per a elaborar textos expositius.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos d’acord amb les característiques de gènere.

Ús de recursos creatius, lingüístics i no lingüístics, en laproducció de textos escrits.

Ús d’estratègies de planificació i textualització en

BL2.1 Interpretar textos narratius ipoètics, en suports, tipologies i registres diversos, analitzant-ne les característiques formals i de contingut i utilitzant les estratègiesde comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives ambun llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)


BL2.4 Sintetitzar per escrit textos iusar la informació per a crear-ne

BL2.1.1 Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construirel significat global i aprendre.

BL2.1.2 Analitza els elements formals i de contingut en els textos narratius i poètics.

BL2.1.3 Utilitza estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura per a interpretar textos narratius i poètics.



BL2.2.3 Escriu textos amb

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (1, 2, 17, 19, 37)

Anàlisi i interpretació de textosnarratius. (4, 5, 7, 10)

Anàlisi i interpretació de textospoètics. (19, 20, 21, 22, 23)

Planificació i redacció d’un textexpositiu. (8)

Planificació i redacció d’un textnarratiu. (11)

Recerca d’informació en mitjans escrits i digitals. (8, 9)

118

el procés de producció d’un text expositiu: redacció d’esborranys i guions, ordenació i progrés de la informació i reescriptura.


de nous amb finalitats diverses. (CCLI, CAA)

BL2.5 Realitzar projectes de treball individuals amb creativitat i correcció, mitjançant un procés reflexiu i documentat, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo i avaluar-lo adequadament i comunicar-ne elsresultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball buscant i seleccionant informació en mitjans digitals. (CD, CAA, SIEE)

correcció ortogràfica i gramatical.





BL2.4.1 Sintetitza per escrit textosdiversos, selecciona les informacions essencials i les usa amb finalitats diverses atenent la situació de comunicació.

BL2.4.2. Elabora esquemes i resums coherents i cohesionats que no reprodueixen literalment parts del text original.

BL2.5.1 Segueix les fases d’elaboració per a realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball.


119

referències.




La derivació: identificació i ús del mecanisme de creació lèxica.

El text poètic: recursos expressius, mètrica, versificació i rima.

L’oració composta: definició, estructura i classificació.

Les oracions compostes juxtaposades, coordinades i subordinades.

Normes ortogràfiques d’ús de la grafia h.

Normes ortogràfiques d’ús de les grafies b i v.

Les varietats geogràfiques de la llengua: el dialecte balear i l’alguerés.

BL3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua, els seus elements i les seues normes d’ús per a resoldre problemes de comprensió i creació de textos orals i escrits, i per a la composició i revisió autònoma de textos de diverses tipologies. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits. (CCLI, CAA)

BL3.3. Identificar la derivació com a mecanisme de creació lèxica que enriqueix el vocabulari. (CCLI, CAA)

BL3.5. Analitzar els components de l’oració́ així com la seua

BL3.1.1 Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús de textos de tipologies diverses, estableix la concordança entre ells i els classifica.


BL3.1.3. Crea i revisa textos de tipologies diverses utilitzant correctament els elements lingüístics i les normes d’ús .

BL3.2.1. Aplica correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits de tipologies diverses.

Identificació de les categories gramaticals. (2)

Classificació de les paraules d’un text en el seu camp semàntic. (3, 16)

Formació de paraules derivades i identificació dels elements que en formen part. (13, 14, 15, 16, 17, 41)

Classificació de les oracions en simples i compostes i identificació d’elements que les integren. (24, 25, 26, 27, 28, 29)

Producció d’oracions compostes. (31)

Ús adequat a la normativa de la grafia h. (32)

Conjugació de temps verbals complets on s’utilitzen les

120

classificació, per a expressar-se i redactar textos amb major correcció́ i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer el compliment de les propietats textuals i realitzar un ús adequat de la llengua en els textos de diverses tipologies. (CCLI, CAA, CSC)


BL3.3.1 Identifica la derivació coma mecanisme de creació lèxica que enriqueix el vocabulari.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració, classifica els seus components, i els usa correctament i adequada per a expressar-se i redactar textos de tipologies diverses.


BL3.7.2 Explica les varietats geogràfiques i la distribució́ geogràfica de la nostra llengua.

grafies b i v. (34, 35) Ús adequat a la normativa de

les grafies b i v. (36 39, 40)Producció d’oracions usant paraules amb h, b i v. (33, 37)


La poesia del Segle d’Or: Jordide Sant Jordi i Ausiàs March.

La poesia del Segle d’Or: Jaume Roig i l’Escola Satírica Valenciana.

BL4.1 Llegir obres literàries de la poesia del Segle d’Or en silenci o en veu alta aplicant tècniques expressives. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.3. Exposar les conclusions crítiques i raonades sobre la poesia del Segle d’Or. (CCLI, CAA, SIEE, CEC)

BL4.4 Analitzar textos literaris de la poesia del Segle d’Or,

BL4.1.1. Llig obres literàries de la poesia del Segle d’Or en silenci o en veu alta aplicant-hi tècniques expressives.

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions crítiquesi raonades sobre la poesia del Segle d’Or.

BL4.4.1. Analitza textos de la poesia del Segle d’Or, triats com a

Lectura, interpretació i anàlisi de textos poètics de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. (42,43, 44, 45)

Lectura, interpretació i anàlisi de textos de l’Espill, de Jaume Roig. (46, 47)

121

identificant els trets essencials delcontext sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, realitzant un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

forma d’aproximació́ a la literatura.

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere en textos pertanyents a la poesia del segle d’Or.

BL4.4.3. Realitza un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos pertanyents a la poesia del segle d’Or.

122

Unitat 8 Tots a escena!


Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi iinterpretació dels textos teatrals.

Utilització de tècniques d’escolta activa i de les estratègies de comprensió de textos orals.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos teatrals, expositius i argumentatius.

Producció de textos orals expositius, argumentatius i teatrals seguint un procés de planificació, documentació, selecció de la informació i textualització.

Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge nodiscriminatori en la producció de textos orals argumentatius, expositius i teatrals.

Aplicació pràctica i avaluació dels procediments lingüístics

BL1.1 Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius formals i informals, amb opinions raonades, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals teatrals, de gèneres diferents, analitzant les característiques formals i de contingut, els elements no verbals, i utilitzant lesestratègies de comprensió oral.(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir textos orals argumentatius, expositius i teatrals utilitzant les estratègies i els elements no verbals adequats,aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per a estructurar elpensament i aprendre, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL1.5. Avaluar les produccions orals pròpies i dels companys per

BL1.1.1 Participa en intercanvis comunicatius sobre continguts actuals o pròxims als seus interessos.

BL 1.1.2 Usa un registre formal, respecta les normes i les estratègies d’interacció oral quan participa en intercanvis comunicatius.

BL 1.1.3 Utilitza arguments raonats per a defensar les pròpiesopinions quan participa en intercanvis comunicatius.

BL 1.1.4 Atén la pronúncia i la gestualitat quan participa en intercanvis comunicatius.

BL1.3.1. Interpreta textos orals teatrals, de gèneres i registres diferents.

BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals quan interpreta textos teatrals orals.

BL1.3.3. Utilitza estratègies de


Lectura dramatitzada de textosteatrals. (8)

Improvisació teatral. (11) Escolta d’una lectura

dramatitzada. (19) Exposició oral dels

coneixements apresos, relacionats amb el teatre. (4, 20, 38)

Reconeixement de les pauses i l’entonació d’un text oral i identificació dels signes de puntuació que les representen en l’escriptura. (35)

Exposició raonada de les pròpies opinions. (40)


123

d’expressió oral en textos argumentatius, expositius i teatrals: ordre, claredat, rigor, riquesa expressiva, tipus d’arguments, emfatització, etc.

Aplicació pràctica i avaluació dels elements d’expressió oralno verbals: pronunciació, gesticulació, mirada, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Aplicació dels trets del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, subjectivitat, economia) i de les habilitats socials per a teatralitzar experiències i sensacions personals amb respecte i creativitat.

a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

comprensió adequades per a interpretar textos teatrals orals.

BL1.4.1. Produeix oralment textosteatrals, expositius i argumentatius, per a practicar aprenentatges lingüístics.

BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir textos orals teatrals, expositius i argumentatius.

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos teatrals, expositius i argumentatius.

BL1.4.4. Produeix textos orals teatrals, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.



Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi,

BL2.1 Interpretar textos teatrals, analitzant-ne les característiques formals i de contingut, i utilitzant

BL2.1.1 Interpreta textos teatrals, construeix el significat global i

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (2, 16, 36)

124

comprensió lectora i interpretació de textos teatrals.

Recerca, localització, síntesi i extracció d’informació de fontsdiverses per a elaborar textos expositius.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos teatrals, expositius i narratius d’acord amb les característiques de gènere.

Ús de recursos creatius, lingüístics i no lingüístics, en laproducció de textos escrits teatrals, expositius i narratius.

Ús d’estratègies de planificació i textualització en el procés de producció d’un text expositiu: redacció d’esborranys i guions, ordenació i progrés de la informació i reescriptura.


les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos teatrals, expositius i narratius aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives ambun llenguatge no discriminatori i normatiu. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)


BL2.4 Sintetitzar per escrit textos iusar la informació per a crear-ne de nous amb finalitats diverses. (CCLI, CAA)

BL2.5 Realitzar projectes de treball amb creativitat i correcció, mitjançant un procés reflexiu i documentat, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo iavaluar-lo adequadament i comunicar-ne els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball buscant i seleccionant informació en mitjans digitals.

aprén.

BL2.1.2 Analitza els elements formals i de contingut en els textos teatrals.

BL2.1.3 Utilitza estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura per a interpretar textos teatrals.


BL2.2.2 Escriu textos teatrals, expositius i narratius amb adequació, coherència i cohesió.

BL2.2.3 Escriu textos teatrals, expositius i narratius amb correcció ortogràfica i gramatical.

BL2.2.4. Escriu textos teatrals, narratius i expositius amb correcció lèxica.

BL2.2.5. Escriu textos teatrals, narratius i expositius amb un llenguatge no discriminatori.


BL2.3.2. Identifica i avalua els

Interpretació i anàlisi de textosteatrals. (1, 3, 5, 6, 7, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 39)

Planificació i elaboració d’una fitxa bibliogràfica. (9)

Transformació d’unt text teatralen una narració. (10)

Planificació i redacció d’un textexpositiu. (40)

Recerca d’informació en mitjans escrits i digitals. (9, 40)

Planificació i redacció d’un text teatral. (Taller de comunicació).

125

(CD, CAA, SIEE) errors ortogràfics i gramaticals dels textos escrits quan revisa l’escriptura.

BL2.4.1 Sintetitza per escrit textosdiversos, selecciona les informacions essencials i les usa amb finalitats diverses atenent la situació de comunicació.

BL2.4.2. Elabora textos coherentsi cohesionats que no reprodueixenliteralment parts del text original.

BL2.5.1 Segueix les fases d’elaboració per a realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball.


BL2.5.4 Avalua i comunica de forma personal els resultats obtinguts.


126


Els col·loquialismes i els disfemismes.

Les onomatopeies. El text teatral: definició,

gèneres, estructura i elements.

Les oracions compostes subordinades substantives.

Les oracions compostes subordinades adjectives.

Els signes de puntuació: el punt, la coma, el punt i coma i els dos punts.

Les varietats geogràfiques de la llengua: el dialecte nord-occidental.

BL3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua, els seus elements i les seues normes d’ús per a resoldre problemes de comprensió i creació de textos orals i escrits, i per a la composició i revisió autònoma de textos de diverses tipologies. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits narratius, expositius i teatrals. (CCLI, CAA)

BL3.3. Identificar les onomatopeies com a mecanisme de creació lèxica que enriqueixen el vocabulari i detectar col·loquialismes i disfemismes. (CCLI, CAA)

BL3.5. Analitzar els components de l’oració composta, així com la seua classificació, per a expressar-se i redactar textos amb major correcció i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer el compliment de les propietats textuals i

BL3.1.1 Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús de textos de tipologies diverses, estableix la concordança entre ells i els classifica.


BL3.1.3. Crea i revisa textos de tipologies diverses utilitzant correctament els elements lingüístics i les normes d’ús.

BL3.2.1. Aplica correctament les normes d’ús de la llengua, amb especial atenció als signes de puntuació, per a crear i revisar textos escrits de tipologies diverses.

BL3.3.1 Identifica les onomatopeies com a mecanisme de creació lèxica que augmenta elvocabulari i detecta col·loquialismes i disfemismes.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració́ composta, classifica els seus components, i els usa

Classificació dels col·loquialismes i substitució per formes normatives. (12, 13)

Identificació de disfemismes i substitució per formes neutres.(14, 22)

Relació de les onomatopeies amb el seu significat. (15, 16, 17)

Traducció d’onomatopeies i reflexió.(18)

Producció, identificació dels components i classificació d’oracions subordinades substantives. (26, 27)

Producció, identificació dels components i classificació d’oracions subordinades adjectives. (28, 29)

Ús adequat a la normativa del punt, la coma, el punt i coma i els dos punts. (30, 31, 33, 34)

Producció d’oracions usant normativament els dos punts i el punt i coma. (32)

Adequació a la normativa del text d’una cançó. (41)

127

realitzar un Ús adequat de la llengua en els textos de diverses tipologies. (CCLI, CAA, CSC)


correctament i adequada per a expressar-se i redactar textos de tipologies diverses.

BL3.5.2. Analitza els components de l’oració composta, i classifica els tipus d’oracions.




El teatre medieval: característiques i tipus.

El Misteri d’Elx.

BL4.1 Llegir obres literàries del teatre medieval en silenci o en veu alta aplicant tècniques expressives. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.3. Exposar les conclusions crítiques i raonades sobre el teatre medieval. (CCLI, CAA, SIEE, CEC)

BL4.4 Analitzar textos literaris del Misteri d’Elx, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i

BL4.1.1. Llig obres literàries del teatre medieval en silenci o en veu alta aplicant-hi tècniques expressives.

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions crítiquesi raonades sobre el teatre medieval.

BL4.4.1. Analitza textos del Misteri d’Elx, triats com a forma d’aproximació́ a la literatura.

Lectura, interpretació i anàlisi de textos, pertanyents al Misteri d’Elx. (39)

Interpretació, anàlisi i explicació d’elements i espais escènics del Misteri d’Elx. (37, 38)

128

les característiques del gènere, realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere en textos pertanyents al Misteri d’Elx.

BL4.4.3. Realitza un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos pertanyents al Misteri d’Elx.

129

Unitat 9 L’era de la informació

Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlarContinguts Criteris i competències

clauEstàndards

d’aprenentatgeDescriptors i activitats

Aplicació dels coneixements de la tipologia ide les propietats textuals en l’anàlisi i interpretació dels textos assagístics.

Utilització de tècniques d’escolta activa i de les estratègies de comprensió detextos orals.

Aplicació dels coneixements de la tipologia ide les propietats textuals en la producció oral de textos expositius i argumentatius.

Producció de textos orals expositius i argumentatius seguint un procés de planificació, documentació,selecció de la informació i textualització.

Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals argumentatius

BL1.1 Participar activament irespectuosament en intercanvis comunicatius formals i informals, amb opinions raonades, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.2 Participar en equips de treball amb eficàcia, responsabilitat i empatia per a resoldre conflictes i discrepàncies amb diàleg. (CCLI, SIEE, CSC)

BL1.3. Interpretar textos orals assagístics, de gèneres diferents, analitzant les característiques formals ide contingut, els elements no verbals, i utilitzant les estratègies de comprensió oral.(CCLI, CAA, CSC)

BL1.4. Produir textos orals argumentatius i expositius utilitzant les estratègies i els elements no verbals adequats, aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica per a estructurar el pensament i aprendre, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC,SIEE)


BL1.1.1 Participa en intercanvis comunicatiussobre continguts actuals o pròxims als seus interessos.

BL 1.1.2 Usa un registreformal, respecta les normes i les estratègies d’interacció oral quan participa en intercanvis comunicatius.

BL 1.1.3 Utilitza arguments raonats per adefensar les opinions pròpies quan participa en intercanvis comunicatius.

BL 1.1.4 Atén la pronúncia i la gestualitat quan participa en intercanvis comunicatius.

BL1.2.1. Participa en equips de treball i assumeix diversos papers amb eficàcia i responsabilitat.

BL1.2.2 Dóna suport als companys amb empatia quan participa en equipsde treball.

BL1.2.3 Utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies quan participa en equips de treball.

BL1.3.1. Interpreta textos orals assagístics, de gèneres i registres diferents.

BL1.3.2. Analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals

Interpretació de textos orals (audició inicial). Explicació oral de paraules i expressions. (1, 2) Exposició raonada de les pròpies opinions i intercanvi comunicatiu. (7, 8, 18, 19) Participació activa en un debatrespectant les normes que regulen aquests actes de comunicació. (11) Escolta activa d’un text literari. (29, 30) Escolta i lectura expressiva reproduint l’entonació indicada pels signes depuntuació. (26) Identificació de trets dialectals orals en una cançó. (33)

130

i expositius. Aplicació

pràctica i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals, etc.

Aplicació pràctica i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos argumentatius i expositius: ordre, claredat, rigor, riquesa expressiva, tipus d’arguments, emfatització, etc.

Aplicació pràctica i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, mirada, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Aplicació dels trets del llenguatge conversacional(cooperació, espontaneïtat, subjectivitat, economia) i deles habilitats socials per a intercanviar

quan interpreta textos assagístics orals.

BL1.3.3. Utilitza estratègies de comprensió adequades per a interpretar textos assagístics orals.

BL1.4.1. Produeix oralment textos expositius i argumentatius per a practicar aprenentatges lingüístics.

BL1.4.2. Utilitza estratègies d’expressió oral i elements no verbals adequats a la situació comunicativa per a produir textos oralsexpositius i argumentatius.

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos expositius i argumentatius.

BL1.4.4. Produeix textosorals expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.


131

experiències i opinions amb respecte i creativitat.

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure.Continguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora iinterpretació de textos assagístics.

Recerca, localització i extracció d’informació de diverses fonts per a elaborar textos expositius i argumentatius.

Ús de tècniques de síntesi de la informació d’un text.

Ús dels reculls lèxics impresos i digitals.

Aplicació dels coneixements sobrela tipologia i les propietats textuals en la producció escrita de textos expositius i argumentatius d’acord amb les característiques de gènere.

Ús de recursos creatius, lingüístics ino lingüístics, en la producció de textos escrits expositius i argumentatius.

Ús d’estratègies de planificació i textualització en el procés de producciód’un text expositiu: redacció d’esborranys i

BL2.1 Interpretar textos assagístics, analitzant-ne les característiques formals i de contingut, i utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i aprendre.(CCLI, CAA, CSC)

BL2.2 Planificar i escriure textos expositius i argumentatius aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori i normatiu. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL2.3 Avaluar les produccions escrites pròpies idels altres per a progressar en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)

BL2.4 Sintetitzar per escrit textos i usar la informació per a crear-ne de nous amb finalitats diverses. (CCLI, CAA)

BL2.5 Realitzar projectes de treball amb creativitat i correcció, mitjançant un procés reflexiu i documentat, per a obtenir un producte finaloriginal; adaptar-lo i avaluar-lo adequadament i comunicar-ne els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

BL2.6 Realitzar projectes de treball buscant i seleccionant informació en mitjans digitals.(CD, CAA, SIEE)

BL2.1.1 Interpreta textos assagístics,

construeix el significat global i aprén.

BL2.1.2 Analitza els elements formals i

de contingut en els textos assagístics.

BL2.1.3 Utilitza estratègies de comprensió

lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura per a interpretar textos assagístics.

BL2.2.1 Planifica les estratègies del procés d’escriptura demanera autònoma.

BL2.2.2 Escriu textos expositius i argumentatius amb adequació, coherència i cohesió.

BL2.2.3 Escriu textos expositius i argumentatius amb correcció ortogràfica i gramatical.

BL2.2.4. Escriu textos teatrals, narratius i expositius amb correcció lèxica.

BL2.2.5. Escriu textos argumentatius i expositius amb un llenguatge no discriminatori.



BL2.3.3. Resol dubtes, de forma reflexiva i dialogada, ambl’ajuda de diverses fonts de consulta quan revisa l’escriptura.

BL2.4.1 Sintetitza per escrit textos diversos, selecciona les informacions essencials i les usa amb finalitats diverses atenent la situació de comunicació.

BL2.4.2. Elabora resums coherents i cohesionats que no reprodueixen literalment parts del text original.

BL2.5.1 Segueix les fases d’elaboració per a realitzar ambcreativitat i correcció projectes de treball.

BL2.5.2 Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla lesreferències.

BL2.5.4 Avalua i comunica de forma personal els resultats obtinguts.

BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant,

132

guions, ordenació i progrés de la informació i reescriptura.


seleccionant i contrastant la informació en mitjans digitals.

Bloc III. Coneixement de la llenguaContinguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge

L’assaig: definició, característiques, estructura i recursos.

Les oracions compostes subordinades adverbials.

Els signes d’entonació: l’interrogant i l’admiració.

Els signes de puntuació: punts suspensius, parèntesis, guió i cometes.

Les varietats geogràfiques de la llengua: el valencià.

BL3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua, els seus elements iles seues normes d’ús per a resoldre problemes de comprensió icreació de textos orals i escrits, i per a la composició i revisió autònoma de textos de diverses tipologies. (CCLI)

BL3.2. Aplicar correctament les normes d’ús de la llengua per a crear i revisar textos escrits expositius i argumentatius. (CCLI, CAA)

BL3.5. Analitzar els components de l’oració composta, així com la seua classificació, per a expressar-se i redactar textos amb major correcciói propietat. (CCLI, CAA)

BL3.6. Reconéixer el compliment deles propietats textuals i realitzar un Ús adequat de la llengua en els textos expositius i argumentatius. (CCLI, CAA, CSC)

BL3.7. Reconéixer les varietats geogràfiques de la nostra llengua i desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat. (CCLI, CSC)

BL3.1.1 Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús de textos de tipologies diverses, estableix la concordança entre ellsi els classifica.

BL3.1.2. Identifica els elements lingüístics i les normes d’ús de textos de tipologies diverses, els analitza i reconeix el seu paperen el discurs.

BL3.1.3. Crea i revisa textos de tipologies diverses utilitzant correctament els elementslingüístics i les normes d’ús.

BL3.2.1. Aplica correctament les normes d’ús de la llengua, amb especial atenció als signes d’entonació i de puntuació, per a crear i revisar textos escrits de tipologies diverses.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració composta, classifica els seus components, i els usa correctament i adequada per a expressar-se i redactar textos de tipologies diverses.

BL3.5.2. Analitza els components de l’oraciócomposta, i classifica els tipus d’oracions.

BL3.6.1. Reconeix elements de la comunicació en textos argumentatius.



Bloc IV. Educació literàriaContinguts Criteris i competències clau Estàndards d’aprenentatge

Característiques de la BL4.1 Llegir obres literàries del BL4.1.1. Llig obres literàries del 133

literatura durant l’edat moderna.

El Renaixement. El Barroc. La Il·lustració.

Renaixement, el Barroc i la Il·lustració en silenci o en veu alta aplicant tècniques expressives. (CCLI, SIEE, CEC)

BL4.3. Exposar les conclusions crítiques i raonades sobre la literatura del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. (CCLI, CAA,SIEE, CEC)

BL4.4 Analitzar textos literaris del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, amb opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

Renaixement, el Barroc i la Il·lustració en silenci o en veu alta aplicant-hi tècniques expressives.

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions crítiques i raonades sobre la literatura del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

BL4.4.1. Analitza textos literaris del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració, triats com a forma d’aproximació a la literatura.

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere en textos del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

BL4.4.3. Realitza un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos delRenaixement, el Barroc i la Il·lustració.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

L’àrea de Valencià: llengua i literatura, com que és una matèria de lliure configuracióautonòmica amb rang semblant a les troncals, compta amb tres sessions setmanals durant elperíode lectiu. Convencionalment en un curs es donen aproximadament 105 sessions divididesequitativament en tres trimestres de 35 cadascun.

Considerant que la programació consta de nou unitats, hem planificat el treball incloent-ne tres en cada trimestre. Dedicarem deu sessions a cadascuna d’elles. La distribució delsdiferents blocs de continguts treballats en aquestes deu sessions dependrà de les necessitatsde l’alumnat. La resta de sessions estan dedicades a la realització d’activitats complementàriescom extraescolars, lectura extensiva i/o activitats d’ampliació i reforç.

La temporització ha de ser flexible, perquè durant el curs pot haver-hi imprevistos quereduïsquen el nombre de sessions programades. En aquest cas, caldrà readaptar latemporització a la situació real mitjançant diferents estratègies que ens permeten recuperar elritme. Aquests imprevistos no poden afectar els objectius i continguts fixats en les darreresunitats.

134

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6.1. Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius

Com a orientacions metodològiques generals que cal aplicar en l’ensenyament secundari, enprimer lloc, es parteix de tres principis: Principi de Qualitat, Principi d’Esforç i Principi d’Eficàcia.

A aquests principis bàsics cal afegir les fonts curriculars: sociològica, psicològica,pedagògica i epistemològica, tenint en compte que la font psicològica i la pedagògicaconstitueixen la base de la metodologia que seguirem.

L’aprenentatge entés com a construcció de coneixements és el plantejament que rau enel desenvolupament d’aquesta programació didàctica. Es concep que l’alumne és agent actiude la construcció dels coneixements i s’entén l’aprenentatge com l’apropiació d’uns sabers ques’interrelacionen amb uns coneixements adquirits, en un procés complex de construcció ireconstrucció. Aquest procés es desenvolupa en la interacció social que té lloc a l’aula entre elprofessor i els companys, i també en interacció amb els continguts a aprendre.

L’aprenentatge ha de ser significatiu perquè l’alumne establisca vincles substantius i noarbitraris entre el nou contingut a aprendre i el que ja es troba en l’estructura cognitiva de lapersona. Els aprenentatges conceptuals han de tenir una correlació amb els procedimentals perno caure en l’abstracció i aturar la motivació de l’alumne. Aquesta motivació, cal fomentar-la ambla presentació dels continguts per mitjà de textos i activitats lligats als seus interessos i querecreen situacions contextualment properes i recognoscibles per l’alumnat.

El personal docent actua com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatgealhora que l’alumnat s’hi implica. L’alumnat ha d’aprendre a aprendre, aquest fet implical’adquisició d’estratègies cognitives de planificació i autoregulació.

La interdisciplinarietat evita possibles repeticions de continguts, raó per la qual ésimportant coordinar la programació amb les de les diferents assignatures de l’àrea de llengües.A més, tots els continguts treballats han de contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició deles competències clau.

Orientacions metodològiques de l’àrea de llengua

Pel que fa a l’àmbit lingüístic, les orientacions metodològiques faran èmfasi en l’ús de lallengua, en la seua funcionalitat i en el que s’aconsegueix utilitzant-la. L’ús de la llengua és unaactivitat intencional i és la intenció la que es constitueix en motor de les activitats discursives.La paraula clau que defineix aquesta nova visió de la llengua i que s’oposa a l’anterior éscomunicació. L’ús i la comunicació són el veritable sentit últim de la llengua i l’objectiu reald’aprenentatge.

Segons aquest nou plantejament, aprendre llengua significa aprendre a usar-la, acomunicar-se, o si ja se’n sap, aprendre a comunicar-se millor en situacions més complexes ocompromeses. La gramàtica i el lèxic passen a ser els mitjans tècnics per a aconseguir aquestpropòsit.

L’ensenyament d’una llengua implica l’exercitació dels processos cognitius complexos:comprensió i producció. La metodologia per a l’àrea propicia i necessita la realització135

d’activitats molt vinculades a allò cognitiu: recerca de la idea central, jerarquització d’idees,organització lògica del discurs, etc.

El concepte de competència comunicativa implica la competència pragmàtica. L’alumnatha d’assolir les convencions pragmàtiques per intervenir en el discurs de manera adequada.

Finalment, l’ensenyament del valencià ha de fomentar la creativitat i l’hàbit lector.

6.2. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Activitats complementàries

L’aprenentatge se sustentarà en un seguit d’activitats que es concretaran en eldesenvolupament de les unitats didàctiques. De manera general presentem la classificació:

De contacte: abans d’acarar un contingut nou, el llibre de text planteja en un fragment

previ a la teoria i la pràctica, els dubtes que possiblement es plantegen els xiquets i lesxiquetes amb relació a cada tema dels es treballaran.

De reforç: activitats simplificades (fitxes de Reforç, adaptacions curriculars…).

De consolidació de continguts: activitats de discriminació i reconeixement i activitats de

producció (elaboració d’exposicions orals, textos de diferents tipologies). Dificultatmitjana.

D’ampliació: en alguns apartats es presenten activitats adreçades a l’alumnat amb més

capacitat o amb un ritme de treball més ràpid, a més de les fitxes d’Ampliació (enAtenció a la diversitat).

D’autoavaluació: activitats que evoquen els continguts treballats en la unitat amb

l’objectiu que docent i alumnat controlen els avanços aconseguits i preparar la provaobjectiva, a més, de diversos models d’avaluació per continguts i per competències.

Activitats complementàries

Al llarg del curs es faran una sèrie d’activitats extraescolars i complementàries que triarem enfunció de la relació amb els continguts del curs i de l’oferta al nostre abast. Aquesta proposta hade ser del tot flexible, atés que depenem de programes externs al centre on desenvolupem lanostra tasca.

ACTIVITATS PROGRAMADES:

Eixida a una representació teatral o projecció cinematogràfica.

Visita al centre d’un escriptor de narrativa juvenil o d’un contacontes.

Visita a la biblioteca i participació en una jornada de foment de la lectura.

Visita a exposicions temporals o a museus.

136

Excursió o viatge de més d'un dia a una població del País Valencià.

Viatge a Barcelona-Girona.

137

7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

L’avaluació es pot definir com l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permetverificar la coherència i el grau d’eficàcia amb què s’han de concretar cadascun dels passos del’esmentat procés i ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de l’alumnat. Elprimer referent que cal tenir en compte en el procés avaluatiu són els criteris d’avaluaciómarcats en el currículum.

7.1. Criteris d’avaluació

Bloc 1. Escoltar i parlar CC

BL1.1. Participar activament i respectuosament en intercanviscomunicatius reals o dramatitzats dels àmbits acadèmic i social sobretemes de l’actualitat pròxims als seus interessos, aportant argumentsraonats per a defendre les pròpies opinions de manera clara i ordenada,prestant atenció a la pronunciació i a la gestualitat i utilitzant el registreformal, les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral.

BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunesassumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport acompanys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seuesaportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes idiscrepàncies.

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies iregistres diferents, amb especial atenció als expositius (de maneraautònoma) i als argumentatius (de manera guiada), propis dels àmbitspersonal, acadèmic i social, analitzant les característiques formals i decontingut i els elements no verbals, i utilitzant de manera autònoma lesestratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta,per a formar-se una opinió pròpia.

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda delprofessor, textos formals dels àmbits acadèmic i social de temesrelacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologiatextual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió orali els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiuproposat, i aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per apracticar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb elsuport de les TIC i l’ajuda del professor.

BL1.5. Avaluar, amb la supervisió del professorat i la utilització de guies igravacions, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent laquantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i les normes deprosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals,professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu;analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per aldesenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds iinteressos per a generar alternatives davant de la presa de decisionsvocacional.

CCLICAACSC

CCLISIEECSC

CCLICAACSC

CCLICAACSCSIEE

CCLICAA

CSCSIEE

138

Bloc 2. Llegir i escriure CC

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal,acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius, descriptius, instructiusi, en especial, expositius) de forma autònoma i argumentatius amb ajudadel professorat i dels companys) a través de l’anàlisi dels elementsformals i de contingut propis del nivell educatiu, utilitzant les estratègiesde comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per aconstruir el significat global del text i com a suport a les tasquesd’aprenentatge.

BL 2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió,correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos, ensuports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diversestipologies (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius deforma autònoma i argumentatius amb ajuda del professorat i delscompanys), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant unllenguatge no discriminatori.

BL2.3. Avaluar, amb la supervisió del professorat, els textos escrits propiso aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errorsd’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, i resolentels dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionarisimpresos o digitals i altres fonts de consulta.

BL 2.4. Sintetitzar textos orals i escrits expositius i argumentatius utilitzantmapes conceptuals i resums, seleccionant les informacions essencials,generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent icohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original ni inclogainterpretacions personals, per a usar la informació amb finalitats diversessegons la situació de comunicació.

BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individualso col·lectius, de forma reflexiva i dialogada, sobre temes del currículum(amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials,científics i culturals, seguint les fases del procés d’un projecte de treball,per a obtenir un producte final original de caràcter expositiu oargumentatiu, contrastant les fonts d’informació, detallant les referènciesbibliogràfiques, fent una previsió de recursos i temps ajustada alsobjectius proposats; adaptar-lo a canvis i imprevistos transformant lesdificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i elproducte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius,sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries)o sobre temes socials, científics i culturals, del nivell educatiu, buscant iseleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; crearcontinguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori, i col·laborar icomunicar amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitalsde forma segura i responsable.

B2.7. Realitzar amb supervisió, de forma eficaç, tasques o projectes, teniriniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seuesfortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant eldesenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant amb supervisiósolucions alternatives.

CCLICAACSC

CCLICAACSCSIEE

CCLICAA

CCLICAA

CAASIEE

CDCAASIEE

SIEE

139

Bloc 3. Coneixement de la llengua CC

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen untext establint la concordança entre estes; classificar-les, analitzar-lesmorfològicament, reconeixent el paper gramatical, sintàctic i semàntic queexerceixen en el discurs; utilitzar-les correctament per a avançar en lacomprensió i la creació de textos argumentatius.

BL3.2. Crear i revisar textos escrit s aplicant correctament les normesortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis delnivell educatiu, distingint entre els morfològics, els préstecs d’altresllengües, així com sigles, acrònims i abreviatures, per a enriquir elvocabulari.

BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules iles seues causes, identificant els seus mecanismes (metàfora, metonímia)per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge;reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i campassociatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entreles paraules per a captar el sentit global d’un text.

BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple i classificar-la segonsla naturalesa del predicat (oracions atributives, predicatives, actives,transitives, reflexives, recíproques, intransitives, passives, perifràstiques,reflexes i mitjanes) per a, de forma autònoma, expressar-se i redactartextos argumentatius de diverses modalitats oracionals amb majorcorrecció i propietat.

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen entextos argumentatius i justificar si compleixen les propietats textualsadequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un úsadequat de la llengua.

BL3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya ireconéixer les seues varietats geogràfiques, per a enriquir-se idesenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i unentorn plurilingüe i pluricultural.

CCLI

CCLICAA

CCLICAA

CCLICAA

CCLICAA

CCLICAACSC

CCLICSC

Bloc 4. Educació literària CC

BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos,triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta oparticipant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats alnivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

BL4.2 Elaborar un portfolio, amb una selecció de documents i creacionsrealitzats a partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes alsinteressos de l’alumnat, de forma reflexiva i crítica.

BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusionscrítiques i raonades sobre les connexions entre la literatura, les arts i laciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpicsuniversals, des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacions de

CCLISIEECEC

CCLISIEECECCCLICAASIEECECCCLICAA

140

diferent naturalesa.

BL4.4 Analitzar un corpus de textos literaris, de l’edat mitjana al segleXVIII, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a formad’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del contextsociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, irealitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadamentles conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

CECSIEE

7.2. Instruments d’avaluació

Per a poder avaluar correctament el procés d’aprenentatge de l’alumnat, cal diversificar elsinstruments avaluatius; des d’aquesta perspectiva, qualsevol activitat de classe pot ser útil pera obtenir informació. L’enregistrament de totes les dades ens permetrà ser objectius i coherentsamb els criteris establerts.

Instruments:

Interpel·lació directa a l’aula: enquestes, qüestionaris i posades en comú.

Observació sistemàtica a l’aula: intervencions a classe, realització de les tasques i

realització del quadern.

Lectures (preceptives i voluntàries).

Proves objectives específiques (orals i escrites).

Elaboració de resums i esquemes.

Treballs optatius de recerca i aprofundiment.

Exposicions orals.

Autoavaluació i la coavaluació: la informació que l’aprenent mateix ens proporciona sobre el

seu treball i la percepció que en té de l’ensenyant i dels seus companys/es.

A més, l’ús de rúbriques permetrà establir contractes d’aprenentatge entre l’alumnat i elprofessor/a, en el sentit que serà possible que cada xiquet o xiqueta siga conscient de la relacióentre la qualitat de les seues produccions i els ítems que esdevenen, finalment, la qualificacióde l’assignatura.

Finalment, els diferents objectes d’avaluació requereixen estratègies distintes segons alumnat o pràctica docent, i és condició indispensable que siguen coherents amb les finalitats educatives, els continguts treballats i les activitats realitzades, així com que puguen fer possibleel compliment de les característiques del procés d’avaluació formativa que pretenem i definida en el primer apartat.

Tipus d’avaluació

141

L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ha de ser contínua i diferenciada.L’avaluació contínua ens permetrà descobrir la diversitat d’interessos, motivacions i capacitatsde l’alumnat, així com detectar les seues dificultats per poder adequar les estratègiesdidàctiques adoptades. El professorat la prendrà com a referent fonamental per a valorar elgrau d’adquisició de les competències clau i el de consecució dels objectius.

El procés d’avaluació contínua consta de diferents fases:

Avaluacióinicial

Permet comprovar el nivell de l’alumnat en el seu procésd’aprenentatge. També es tindran en compte els informes emesosen l’etapa o el curs anterior.

Avaluacióprocessual

Al llarg del curs l’equip docent realitzarà diverses sessionsd’avaluació (mínim una per trimestre). Permetran conéixerl’evolució del procés d’aprenentatge de l’alumnat, detectar lespossibles dificultats sorgides i prendre les mesures necessàries pera solucionar-les.

Avaluació finalo sumativa

S’hi valoren els resultats obtinguts: evolució de l’alumne al llarg delcurs, nivell d’adquisició de les competències bàsiques, valoracióglobal de les activitats fetes durant el curs i superació de les provesdissenyades per a aquesta fase final.

Avaluacióextraordinària

Se celebrarà en el mes de setembre i consistirà en la realitzaciód’una prova objectiva escrita i la realització de tasques durantl’estiu.

7.3. Criteris de qualificació

Pel que fa a l’avaluació de la capacitació dels alumnes en relació amb el punt de partida i els objectius fixats, l’apartat 2 de la disposició addicional sexta del Reial Decret 1105/2014 indica que els resultats de l’avaluació s’expressaran en l’ESO mitjançant una qualificació numèrica, sense emprar-hi decimals, en una escala de l’1 al 10, que anirà acompanyada dels termes següents: Insuficient (IN), Suficient (SU), Bé (BI), Notable (NT), Excel·lent (SB).

NOTA IMPORTANT

Per tal d'evitar indefinicions a l'hora d'avaluar, sobretot a fi de curs, aquest Departamentestableix els següents mínims:

Conceptes: cal aprovar amb un mínim de 4,2 punts (sobre el 70% establert) Procediments: íd. un mínim de 1,2 punts (sobre el 20%) Actitud: íd. un mínim de 0,6 punts (sobre el 10%)


142

Faltes d’ortografia i/o sintàctiques: es restarà un màxim d’1,5 punts en cada examen.


7.4. Activitats de reforç i ampliació

Les activitats plantejades en les diferents unitats estan seqüenciades de menor a major grau dedificultat. D’aquesta manera les primeres activitats són de reforç, es tracta d’exercicis bàsics isenzills que permeten als alumnes assolir millor els continguts de la unitat.

A més, el Projecte Xarxa disposa de material fotocopiable d’atenció a la diversitat que esfarà servir quan siga oportú, i també adaptacions curriculars i comprensions orals a disposicióde l’alumnat que necessite un suport extra.

A l’interior de manual, les activitats d’ampliació estan diferenciades tipogràficament de laresta, es presenten sota l’epígraf Per a saber-ne més i van adreçades a l’alumnat méscapacitat. Aquests exercicis presenten un grau de complexitat més elevat i estan destinats aampliar els continguts treballats en el bloc corresponent, en què l’alumnat haurà de reflexionaro cercar informació sobre algun aspecte concret. A més, estan relacionades amb estratègiesd’autoaprenentatge i amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORTEDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

L’objectiu del docent és que tot l’alumnat ha d’adquirir el nivell mínim per assolir els objectiusgenerals de l’ESO i les competències clau. El procés d’ensenyament-aprenentatge es basaràen l’adquisició d’una comprensió comunicativa que els ajude a desenvolupar-se a l’aula iavançar en els aprenentatges posteriors.

L’alumnat presenta diversitat d’interessos, de motivacions i de capacitats, per tant, s’hiha de donar una atenció diferenciada i individualitzada. Aquesta es concreta en una sèrie demesures curriculars i de presa de decisions.

El docent ha de prendre decisions que afecten àmbits diversos:

Sobre objectius i continguts: s’adeqüen els objectius generals a la realitat del centre, la

selecció significativa i la seqüenciació coherent de continguts.

Metodològiques: els principis metodològics que caracteritzaran l’atenció a la diversitat

giraran al voltant de l’aprenentatge significatiu i independent, la construcció activa del’aprenentatge i la mediació del professor.

Sobre la selecció dels materials: caldrà adequar els materials a les necessitats de

l’alumnat utilitzant una gran diversitat de recursos didàctics.

143

Sobre l’avaluació: el procés avaluador es caracteritzarà per la continuïtat i l’avaluació

formativa. A més, altres mesures seran l’adequació i elaboració de criteris d’avaluació,l’elecció d’estratègies i la participació de pares i alumnes en l’avaluació.

Des del punt de vista de la legislació, les mesures d’atenció a la diversitat es tenen encompte des de diversos aspectes: l’optativitat, els tallers d’àrees instrumentals, elsdesdoblaments i agrupaments, l’adaptació curricular, la diversificació curricular i Programesd’Iniciació Professional.

Les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumnat poden estar motivades perdiferents causes i es classifiquen en:

Alumnat nouvingut

Alumnes amb necessitats especials (alumnes amb necessitats educatives greus i

permanents amb necessitat d’Adaptació d’Accés al Currículum; i alumnes amb necessitatd’ACI o ACIS).

Alumnat amb QI alt (altes capacitats).

El sistema educatiu ha previst l’atenció a aquestes necessitats creant uns programesespecífics que s’inclouen en el Contracte-programa, com ara el PASE (Programa d’Acollida alSistema Educatiu), el Pla PROA, el PAA (Acompanyament Acadèmic o Suport i Reforç), el PAE(Acompanyament Escolar), etc.

A més, en alguns casos existeix la possibilitats d’aplicar adaptacions curriculars (ACI,ACIS), PDC (Programa de Diversificació Curricular) o establir grups de FPB (FormacióProfessional Bàsica).

El nostre centre ha posat en marxa els següents programes especials:

Tots els anteriors.

En el grup per al qual està plantejada aquesta programació hi ha alumnes amb les següents necessitats:

ACI

ACIS

Les mesures que s’han pres per a aquest alumnat són:

Adaptació del material curricular.

9. ELEMENTS TRANSVERSALS

9.1. Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita

La lectura és important, ja que és una de les millors eines per a aprendre una llengua. Comassenyala el currículum, cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees de l’ESO.L’ensenyament de la lectura mecànica ha de donar pas a la lectura comprensiva i s’ha depotenciar el fet de llegir com un mecanisme per a assolir tot un seguit d’objectius relacionats nosols amb la lingüística, sinó amb tots els àmbits d’aprenentatge. A més, cal crear en l’alumnatl’hàbit lector.

144

Per aquest motiu, manllevat del camp de l’ensenyament de segones llengües,actualment s’ha de potenciar dos tipus de lectura diferents: la lectura intensiva i la lecturaextensiva.

La lectura intensiva es treballa a l’aula, amb textos curts que ens permeten treballar lesmicrohabilitats i els diversos tipus de comprensió. El primer apartat de cada unitat (Comprensiólectora) conté una gran varietat de textos per a treballar la comprensió i, al mateix temps,l’expressió oral i escrita.

La lectura extensiva es durà a terme fora de l’aula, durant el curs els alumnes hauran derealitzat 3 lectures preceptives que valorarem com a contingut procedimental. A més, podranrealitzar lectures voluntàries triades de la selecció proposada pel Departament.

LECTURES PRECEPTIVES:

Es donarà un llistat de 5 o 6 llibres, de temàtica variada, perquè l'alumnat puga triar.

9.2. Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació

Els alumnes durant l’educació secundària han d’acabar d’assolir la competència digital, és adir, dominar les habilitats necessàries per a cercar, obtenir, processar i comunicar informacióen diferents formats (textual, digital, audiovisual, gràfic i sonor).

Per a afavorir aquest aprenentatge, durant el curs els alumnes posen en pràctica lesnormes bàsiques per a presentar correctament treballs en diferents formats. Diverses sessionsestan planificades a l’aula d’informàtica i es duran a terme les següents activitats:

Recerca d’informació i ús de diccionaris en línia

Aspectes formals per a la presentació de treballs en format digital

Activitats interactives de reforç dels continguts treballats

Els dispositius mòbils afavoreixen les funcions motivadora i innovadora. L’ús de l’ordinador,facilita la recerca d’informació o com a mitjà d’elaboració de treballs i materials és molt positiu,però un ús incorrecte pot convertir-lo en un mitjà reductor, simplificador i estereotipat.

En el treball de classe, utilitzarem, a més, altres dispositius: Pissarra digital interactiva. Llibre digital. Activitats interactives: serveixen d’introducció a les que es treballen sobre el llibre i són

prèvies a l’activitat individual. Poden ser realitzades col·lectivament o individualment si disposem de tauletes digitals o netbooks a classe. La seua disponibilitat a través d’Internet permet que siguen treballades pels alumnes a casa, reforçant d’aquesta manera el treball realitzat a classe.

Recursos d’Internet: també a través de la PDI o dels netbooks accedirem a imatges, vídeos o enregistraments que reforcen els continguts treballats a classe. Aquests poden ser preparats amb antelació en cas de no disposar del suficient ample de banda. Poden ser emprats per a il·lustrar les explicacions de classe, i posteriorment per a construir activitats específiques.

9.3. Emprenedoria

145

Pel que fa a l’emprenedoria, la llengua contribueix a desenvolupar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor, ja que afavoreix la creativitat i la capacitat d’interaccionar amb la resta de persones i amb el medi. Un treball adequat de la capacitat comunicativa contribueix a fer que els alumnes se senten segurs a l’hora de defensar els seus punts de vista. La capacitat d’escoltar i entendre permet desenvolupar actituds empàtiques amb els companys i les companyes, posar-se en el lloc de l’altre per a aprendre a ser solidari i treballar en equip a la recerca de solucions per a projectes comuns.

Un nivell d’expressió adequat facilita el treball en equip, així com la interiorització de microhabilitats com el respecte del torn de paraula, l’ús de paraules com «per favor», «gràcies», «perdó»… contribueix a fer dels xiquets de hui uns adults responsables, solidaris i capaços d’acarar reptes en un món competitiu i complex.

D’altra banda, la innovació en la recerca de realitzacions artístiques, la capacitat de reacció i improvisació, permet l’expressió de pensaments, sentiments i estats d’ànim. Així, a través dels continguts de la present programació de Valencià: llengua i literatura, s’afavoreix el coneixement propi, es facilita la consciència d’un mateix, es desenvolupa la percepció i es facilita l’encontre i la cooperació amb els altres. Tot açò ens permet que l’alumnat tinga una actitud oberta i respectuosa de cara a noves propostes, lectures i llengües de diferents països i cultures, a l’interés pel coneixement d’una realitat multicultural en un món globalitzat. Del coneixement, passarà a la comprensió i, per tant, a l’estima.

9.4. Educació cívica i constitucionalLa llengua, sobretot en el seu vessant literari, facilita la construcció de la identitat individual i potencia les relacions interpersonals enriquidores, per a enfortir la convivència, d’acord amb elsvalors cívics socialment reconeguts.

La literatura permet desenvolupar al màxim les possibilitats de xiquets i xiquetes, formar-se en el respecte als drets humans i llibertats fonamentals i preparar-se per a assumir una vida responsable en una societat lliure i tolerant amb les diferències.

Així, a través de la literatura, de l’aprenentatge de llengües i de l’intercanvi dialèctic, potenciem l’adquisició de competències socials i cíviques personals, interpersonals i interculturals per a participar en una societat cada vegada més diversificada. També fomentem els processos que potencien la participació individual per a aconseguir fins col·lectius, enriquint les experiències socials de l’alumnat, el respecte als altres i la convivència, de manera que es facilita l’adquisició d’habilitats socials per a les relacions, i la participació activa en la vida cívica i democràtica.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ÈXIT

L’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge és un component del procés educatiu,a través del qual s’observa, es recull i s’analitza informació significativa respecte a les possibilitats, les necessitats i els assoliments dels alumnes, amb la finalitat de reflexionar, emetre judicis de valor i prendre decisions pertinents i oportunes per a la millora dels aprenentatges. La finalitat n’és millorar la intervenció didàctica, controlant tots els elements queintervenen en la programació per adequar-la cada vegada més als alumnes i comprovar si aquestes intervencions didàctiques han estat eficaces.

146

L’avaluació de la pràctica docent, així com de l’assoliment de tots els objectiusprogramats a principi de curs, ens permetrà modificar aquells elements que han plantejatalguna dificultat i millorar així el procés d’ensenyament. Les propostes de millora que esrealitzen seran incloses en la memòria de fi de curs i figuraran en la programació del curssegüent. D’altra banda, es tracta d’un procés que és part integrant del procés educatiu i, peraixò, ha de realitzar-se de manera contínua, amb la finalitat no sols de valorar elsresultats obtinguts segons les competències adquirides i els objectius aconseguits, sinód’analitzar tot el procés d’ensenyament i aprenentatge. Serà decisiva per a detectar lesdificultats en el moment en què es produïsquen, esbrinar-ne les causes i, en conseqüència,reorientar la intervenció educativa i acomodar-la a la diversitat de capacitats, ritmesd’aprenentatge, interessos i motivacions de l’alumnat.

Indicadors per a l’avaluació de la programació Sí NoLa programació s’adequa a les necessitats de l’entorn i de l’alumnat La programació és un instrument orientador i de referència.La programació respon a la línia pedagògica del centre.La programació té en compte els interessos i el nivell de desenvolupament del’alumnat.La programació respon a la necessitat social de determinats continguts.La programació s’aplica en la pràctica.La programació recull les propostes de la memòria anterior.La programació contempla els objectius del cicle, la programació de lescomissions, de recursos: biblioteca, periòdic, projectes de formació...Es fa un seguiment i avaluació trimestral de la programació.En la programació s’identifiquen aspectes que es poden millorar a partir de lamemòria.

Indicadors per a la valoració del pla d’activitats extracurriculars icomplementàries

Sí No

La planificació de les eixides didàctiques i activitats complementàries éscoherent amb la programació.Hi ha una programació trimestral de les eixides i activitats complementàries.Aquest pla d’activitats està implementat en la programació d’aula.En la programació del pla, es fa després una valoració de les activitats.L’alumnat valora positivament aquest pla.Les activitats complementàries potencien la participació de les famílies.Aquest pla fa que l’escola siga més oberta, interessant i divertida.Aquest pla promou la implicació i col·laboració amb organismes culturals idiverses institucions de la localitat.

Indicadors per a la valoració de la formació i innovació Sí NoIncidència en la pràctica diària a l’aula.El contingut de cursets de formació ha cobert les nostres expectatives.La col·laboració dels ponents ha estat l’adequada.El nombre de les sessions de treball ha estat l’adequat.Grau de satisfacció personal del curset.El curset ha donat resposta a les necessitats dels docents assistents al curs.

147

QUART D’ESO


1. Comprendre discursos complexos orals i escrits, de forma narrativa, descriptiva, instructiva,argumentativa, explicativa i poètica reconeixent-ne les seues diferents finalitats i lescaracterístiques més específiques de les diferents situacions de comunicació en què esprodueixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència (versemblança, no-contradicció i progressió temàtica), relacionant les distintes parts del text mitjançant l’úscorrecte i variat de connectors, procurant la unitat semàntica del mateix text mitjançantprocediments de cohesió textual, utilitzant les normes lingüístiques més adequades per a laconsecució de la intenció comunicativa i adoptant un estil expressiu propi.

3. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural i les varietats de la llengua,considerant les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.

4. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat derecuperar un ús normalitzat del valencià a tots els àmbits.

5. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els plans fonològic(reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes); morfosintàctic (coneixent la forma ifunció dels fets lingüístics que donen lloc a les oracions gramaticals compostes i a lesrelacions de coordinació, juxtaposició i subordinació; lexicosemàntic (coneixent elsmecanismes de la llengua per a crear paraules, les fonts lèxiques de la llengua per a lacreació de paraules, diferenciant els conceptes d’homonímia, sinonímia, antonímia ipolisèmia reconeixent modismes, locucions i frases fetes; textual (coneixent les propietatsformals del text: cohesió, connexió i mitjans lingüístics d’ús més comú per a articular iproporcionar unitat als textos; els principis de coherència, de versemblança, no-contradicciói progressió temàtica, així com les condicions de producció dels missatges en els contextossocials de comunicació menys familiar a l’experiència de l’alumnat, amb la finalitat dedesenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccions lingüístiques.

6. Conéixer i utilitzar en les produccions pròpies les normes d’ús lingüístic amb una atencióespecial a les ortogràfiques.

7. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, ambla finalitat d’ampliar les destreses discursives i de desenvolupar actituds crítiques davant elsseus missatges.

8. Conéixer i diferenciar les característiques de les principals èpoques i els autors i les obresmés representatives de cada una d’elles.

9. Interpretar i produir textos literaris orals i escrits pertanyents als gèneres narratiu, poètic idramàtic des de postures personals crítiques i creatives.

10. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura de textos adequats a lescaracterístiques evolutives de l’alumnat pel que fa als interessos i coneixements propis del’edat, escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i poètica, com a formesde comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

148

11. Analitzar i jutjar críticament els usos socials de les llengües, evitant els estereotipslingüístics que impliquen judicis de valor, mitjançant el reconeixement del contingutideològic del llenguatge en allò que fa referència especialment al gènere social, a la llenguaque es parla i a les consideracions racistes o classistes.

12. Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a lacomprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i pera la regulació de la pròpia activitat, mitjançant la consulta de fonts de documentació,elaboració de guions, resums, esquemes, mapes conceptuals, agenda d’activitats, plans detreball... per mitjans tradicionals i informàtics.

2. CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

COMUNICACIÓ

Conceptes

1. La comunicació oral i escrita:

Els elements formals de la comunicació: lingüístics, contextuals (emissor-destinatari,tipus de destinatari, relacions existents entre els interlocutors), temps i lloc, àmbit socialon es produeix el discurs.

La intenció comunicativa. Trets distintius de la comunicació oral: lingüístics i no lingüístics. Trets distintius de la comunicació escrita: ortografia, puntuació i distribució de paràgrafs.

2. Tipus i formes de discurs en la comunicació oral i escrita:

Estructures expositives (exàmens, treballs d’investigació, exposicions orals, informes,mapes conceptuals, esquemes, guions, instàncies, currículums...)

Estructures argumentatives (debats, articles d’opinió, reclamacions, editorials, cartes aldirector)

Registres lingüístics.

3. Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió. Gèneres argumentatius(editorial, columna, article d’opinió, cartes al director)

Procediments

1. Comprensió i anàlisi de textos orals i escrits de la vida quotidiana i de les relacions socials,dels mitjans de comunicació i de l’àmbit acadèmic.

reconstrucció del significat del contingut informatiu: seleccionar els significats mésrellevants del text; reconstruir el significat global del contingut informatiu a partir delssignificats seleccionats; identificar paraules, expressions, frases fetes, frases amb doblesentit i amb sentit figurat, i interpretar-ne el significat.

reconstrucció del significat del context de producció: identificar la intenció comunicativa;reconéixer les característiques de l’emissor; identificar les relacions entre elsinterlocutors; situar el temps i el lloc de producció del discurs.

149

reconstrucció del significat dels elements formals: identificar l’estructura seqüencialdominant (narrativa, descriptiva, explicativa, argumentiva, conversacional) i lesestructures seqüencials que s’hi insereixen; interpretar el significat dels elementsprelingüísticis (intensitat, entonació, pauses, ritme) i extralingüístics (gestos,moviments...) que acompanyen la comunicació oral

reconeixement i ús adequat dels diferents registres lingüístics.

2. Lectura expressiva en veu alta: dicció, entonació, pauses, èmfasi.

3. Producció de missatges on es combinen el llenguatge verbal amb altres llenguatges.Exposició treta de diversos mitjans de comunicació. Presentacions orals clares de formaordenada sobre temes relacionats amb l’activitat acadèmica.

4. Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialmenten les propostes de planificació de les activitats, en l’aportació d’informacions útils per altreball en comú i en l’exposició d’informes sobre les tasques realitzades.

5. Ús de les normes i estratègies per a l’intercanvi comunicatiu.

6. Producció de textos orals i escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i del’àmbit acadèmic pròxims als interessos, les experiències i les necessitats de l’alumnat, ambdiferents finalitats i adaptats a diverses situacions de comunicació i contextos distints.

7. Lectura, audició i visualització de missatges que provenen dels mitjans de comunicació.

8. Anàlisi dels elements de la comunicació en diversos missatges de premsa així com delregistre lingüístic que s’utilitza.

9. Utilització de la premsa com a documentació per a la preparació de treballs, debats,informes..

10. Utilització de les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits.

Actituds

1. Valoració de la llengua oral i escrita com a instrument per a satisfer diverses necessitats decomunicació, transmetre informació, expressar sentiments i idees, contrastar opinions i per aregular i modificar conductes.

2. Recepció activa i actitud crítica davant dels missatges dels diferents mitjans de comunicació.

3. Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma decomunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

4. Receptivitat, interés i respecte per les opinions d’altres persones.

5. Valoració i respecte per les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu en diàlegs,debats... i en situacions d’aprenentatge compartit.

6. Interés, esforç i autoexigència en l’elaboració de les pròpies produccions orals i escrites,reconeixent l’error com a part del procés d’aprenentatge.

150

7. Respecte per les convencions de la norma escrita.

8. Valoració crítica de l’ús del valencià als mitjans de comunicació com a instrument denormalització lingüística i d’enriquiment cultural.

LLENGUA I SOCIETAT

Conceptes

1. Diversitat lingüística

2. Situació actual del valencià.

3. Trets principals de les varietats geogràfiques.

Procediments

1. Observació i anàlisi de les diferents varietats de la llengua

2. Estudi de mapes lingüístics.3. Observació dels mitjans de comunicació per identificar-hi variants dialectals.

4. Identificació, en textos orals i escrits, de les principals característiques de les diferentsvarietats diatòpiques.

5. Aplicació dels conceptes sociolingüístics estudiats en l’observació i anàlisi de situacions delseu entorn relacionats amb l’elecció i el canvi de llengua segons els àmbits.

6. Anàlisi crítica de la presència del valencià en diferents àmbits d’ús.

7. Ús de la varietat estàndard en les seues produccions orals i escrites.

Actituds

1. Actitud positiva i activa pel que fa a la normalització del valencià en diferents àmbits d’ús.

2. Valoració de les diferents varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa lingüística icultural.

3. Superació del prejudici que suposa la valoració negativa del terme “dialecte”.

4. Valoració de l’estàndard com a varietat imprescindible en tot procediment de normalitzaciólingüística.

5. Actitud crítica davant les determinacions socials que regulen els usos orals i escrits i davantles expressions de la llengua oral i escrita que suposen una discriminació social, racial,sexual, etc.

151

6. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals,ètniques o de gènere.

7. Actitud positiva i activa pel que fa a la normalització del valencià en diferents àmbits d’ús.

ESTUDI DE LA LLENGUA

Conceptes

1. Fonètica i ortografia

Principals normes fonètiques i ortogràfiques Abreviatures, acrònims i sigles. Correctors ortogràfics en processadors de textos.

2. Morfosintaxi

Els relatius. Els pronoms personals àtons. Combinació de pronoms. La concordança i l’ordre. L’oració subordinada. Els connectors (causa, conseqüència, condició) Mecanismes gramaticals de referència.

3. Lèxic

Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs i neologismes. Locucions i frases fetes. Mecanismes lèxics de referència.

Procediments

1. Anàlisi i classificació d’unitats lingüístiques: oracions subordinades.

2. Manipulació d’unitats lingüístiques:

manipulació de les estructures del discurs: reconstrucció, substitució, ampliació,contracció i reescriptura.

manipulació de les estructures de l’oració: reconstrucció, substitució, ampliació,transformació.

manipulació de l’estructura de la paraula: transformació, creació.

3. Utilització en les produccions orals i escrites dels principals mecanismes de cohesió,coherència i adequació textual. Identificació dels diferents registres i dels factors queincideixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials.

4. Ús de la terminologia sintàctica necessària en la realització d’activitats.

152

5. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques en la producció escrita.

6. Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris i altres obresde consulta i ús en la producció i comprensió de textos propis i aliens, orals i escrits, i com amitjà d’enriquir el vocabulari.

7. Producció de textos cuidant la seua coherència i els elements connectors.

8. Correcció de textos amb construccions impròpies, agramaticals i ambigües.

Actituds



3. Reconeixement del valor social de les normes ortogràfiques i de la necessitat de cenyir-se ala norma lingüística en els escrits.


Conceptes

1. La literatura del segle XIX:

Romanticisme i Realisme La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. El teatre culte i popular. Eduard Escalante. La narrativa realista.

2. El Segle XX

Característiques generals. Modernisme, noucentisme i avantguardisme La poesia. Vicent Andrés Estellés L’evolució de la novel·la i el conte. Enric Valor. El teatre: text i espectacle. L’assaig. Joan Fuster.

Procediments

1. Estudi de les característiques generals dels períodes de la història de la literatura iaproximació a alguns autors i obres rellevants del segle XIX a l’actualitat.

2. Lectura i/o audició i interpretació de textos literaris adequats a l’edat de l’alumnat irelacionats amb els períodes estudiats.

153

3. Lectura expressiva individual i col·lectiva en veu alta de textos literaris.

4. Anàlisi de les característiques formals dels distints gèneres literaris.

5. Comparació i diferenciació de textos segons el gènere literari.

6. Manipulació i transformació de textos literaris.

7. Producció de textos d’intenció literària respectant les característiques estructurals i buscantun estil d’expressió propi. Planificació i realització del text.

8. Contacte, a través de la lectura, en visites al centre, amb la lectura de ressenyes i laparticipació en altres actuacions d’animació lectora, amb les autores i els autors de literaturajuvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica commoderna.

9. Realització de tres lectures fora de l’àmbit de la classe. Identificació d’argument, tema,subtemes, personatges, temps i lloc. Elaboració de treballs.

Actituds

1. Interés i gust per la lectura de textos literaris de diferents èpoques, gèneres i autors per adesenvolupar criteris propis de selecció i valoració

2. Valoració de la importància de la lectura. Iniciativa, autonomia i voluntarietat per la lectura detextos literaris.

3. Valoració crítica dels contingut d’obres literàries que suposen alguna discriminació social,racial, sexual, etc.

3. TÈCNIQUES DE TREBALL

Conceptes

1. Tècniques de busca d’informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques) i en noussuports (CD-ROM, DVD, Internet).


Procediments

1. Interpretació de documents que continguen informacions relacionades amb activitatsquotidianes: recerca d’informació, coneixement de persones, situacions i idees, diversió, etc.

2. Consulta i aprofitament de les fonts de documentació escrita per a la realització de tasquesconcretes.

3. Utilització autònoma de distints tipus de diccionaris en la comprensió i producció de textos.

4. Resolució de dubtes en la producció de textos mitjançant la consulta a vocabularis,diccionaris i gramàtiques.

154

5. Localització i recopilació de la informació necessària per realitzar una tasca.

6. Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura, fent servir signes per distingir les ideesprincipals de les secundàries.

7. Realització d’esquemes i confecció de resums, guions i mapes conceptuals.

8. Utilització de processadors de textos en la producció i revisió dels escrits.

9. Utilització de programes de disseny assistit per ordinador per elaborar esquemes, mapesconceptuals, maquetar...

Actituds

1. Actitud positiva cap a l’obtenció d’informació mitjançant diverses fonts qualsevol que siga lallengua vehicular.

2. Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, irespecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges,paràgrafs)

3. Actitud crítica davant les fonts d’informació.

4. UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

Primer Trimestre

Comunicació

Els textos expositius:

Característiques bàsiques. Estructura de l’exposició. La finalitat. Relacions emissor-receptor. Recursos didàctics i lingüístics. Exposició de la informació a l’àmbit acadèmic: el resum, l’esquema, el guió, els

mapes conceptuals. Els informes.

Llengua i societat

Llengües d’Europa en l’actualitat.

La diversitat lingüística d’Espanya.



Vocals obertes i tancades. Pronúncia i accentuació. Abreviatures, acrònims i sigles.

155

Casos especials d’apostrofació.

Gramàtica

Els díctics. Oracions actives, passives, transitives, intransitives i atributives. Els complements del verb (CD, CI, CC, CRV, C. Pred., C. Ag., Atr.) La cohesió. La connexió.

Lèxic

El lèxic patrimonial. Tecnicismes. Els préstecs lingüístics.


Literatura del segle XIX: Romanticisme i Realisme. La Renaixença. La poesia. Teodor Llorente. El teatre culte i popular. Eduard Escalante. La narrativa realista

Tècniques

Cerca d’informació en nous suports.

Les pàgines web educatives. Resums. Fitxes bibliogràfiques.

Segon Trimestre

Comunicació

Els textos expositius:

Exposició de la informació a l’àmbit acadèmic: l’exposició oral.

Els textos argumentatius:

Característiques bàsiques. Estructura. Relacions emissor-receptor. Tipus d’arguments. Les reclamacions. El debat.

Llengua i societat

Situació actual del valencià.

156

La variació lingüística. El registre.



Usos de la cursiva i la negreta. La ela geminada.

Gramàtica

Combinació de pronoms febles. Les oracions compostes per coordinació. L’oració subordinada: substantiva, adjectiva i adverbial. Els pronoms relatius. Preposicions.

Lèxic

Els neologismes. Les locucions.


El segle XX

Característiques generals Modernisme, noucentisme, avantguardisme. La poesia. Vicent Andrés Estellés.

Tècniques

Els diccionaris. Diccionaris en Internet. Les biblioteques. Tractament informàtic de textos.

Tercer Trimestre

Comunicació

Els textos argumentatius en l’àmbit dels mitjans de comunicació.

Editorial, columna, article d’opinió, cartes al director, fullet publicitari. Recursos modalitzadors.

Els textos expositius en l’àmbit administratiu i en el comercial.

Instància, currículum, carta, fullet publicitari.

Llengua i societat

157

Els dialectes geogràfics. El llenguatge no discriminatori.



Ús de la coma, punts suspensius, cometes i parèntesis. El consonantisme.

Gramàtica

Oracions subordinades causals, finals, consecutives, condicionals i concessives. Oració impersonal. Combinació de pronoms febles. La correlació de temps verbals.

Lèxic

Les frases fetes.


L’evolució de la novel·la i el conte. Enric Valor. El teatre: text i espectacle. L’assaig. Joan Fuster.

Tècniques

Reelaboració de la informació. Tractament informàtic de textos. Presentació de la informació.

5. CRITERIS D'AVALUACIÓ I CONTINGUTS MÍNIMS.

El procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua s’encamina a l’obtenció de lacompetència lingüística i literària de l’alumnat. Els criteris fonamentals per avaluar aquestacompetència en quart curs d’ensenyament secundari són:

1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos dediferents tipus i distint nivell de formalització i reproduir-ne el contingut en textos escrits.

2. Resumir oralment i per escrit textos orals i escrits de diferent tipus i de distint nivell deformalització, identificant-ne les intencions, diferenciant les idees principals i les secundàries,reconeixent-ne possibles incoherències o ambigüitats i aportant una opinió personal .

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant-ne les normes:usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions delsaltres.

4. Seguir el desenvolupament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics iplasmar-ho en forma d’esquema i resum.

158

5. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text desíntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobatscom el punt de vista propi.

6. Exposar oralment un tema de forma adequada, ordenada i fluïda ajustant-se a un guió previ imantenint l’atenció del receptor.

7. Crear textos orals i escrits expositius, narratius, descriptius i argumentatius de caràcterliterari i no literari, adequant-los a la situació de comunicació, organitzant-ne el contingut deforma coherent i cohesionada, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris decorrecció gramatical i ortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.

8. Fer la lectura de tres textos literaris complets. Identificar el gènere a què pertany un textliterari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els granstipus de recursos lingüístics, emetre’n una opinió personal i utilitzar aquests coneixementsen la producció de textos d’intenció literària.

9. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments que constitueixen un referentclau en la història de la literatura dels segles XIX i XX i els elements més destacats delcontext cultural, social i històric en què apareixen.

10. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les combinacions i la relació entre aquestesunitats i els seus significats, i ser capaç d’utilitzar-les en l’ús oral i escrit.

11. Conéixer la realitat plurilingüe. Identificar i localitzar les varietats dialectals.

12. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informaciótant en suports tradicionals com en els que proporcionen les tecnologies de la informació i lacomunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàticscomplementaris.

13. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació, evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

14. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l’elaboració i ladifusió d’informacions.

15. Elaborar un quadern de classe, amb els diferents continguts treballats, corregir-lo i revisar-lo. Participar en el desenvolupament de les classes i intervindre en el treball en grup.Presentar els treballs de manera estructurada i amb ordre. Aprofitar plans de treballorganitzat que utilitzen procediments per aprendre a aprendre.

Els mínims exigibles per aprovar el curs són l’acompliment dels criteris d’avaluació 2, 3, 4, 7,8, 10, 12 i 15. És condició indispensable la lectura de tres textos literaris complets.

NOTA IMPORTANT


Conceptes: cal aprovar amb un mínim de 4,5 punts (sobre el 75% establert)

159

Procediments: íd. un mínim de 0,9 punts (sobre el 15%) Actitud: íd. un mínim de 0,6 punts (sobre el 10%)


Faltes d’ortografia i/o sintàctiques: es restarà un màxim d’1,5 punts en cada examen.


6. METODOLOGIA ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA: ACTIVITATS I ESTRATÈGIESD’ENSENYAMENT I APRENENTATGE.

Tractem d’utilitzar en les classes un enfocament comunicatiu centrat en l’adquisició del’ús de la llengua, tot considerant l’activitat com a força motora de l’aprenentatge i propiciantuna situació on la comunicació entre els distints membres de la classe siga dinàmica i fluida enqualsevol direcció. Pretenem que l’alumnat sàpia utilitzar la llengua en qualsevol situaciócomunicativa i en els àmbits en què desenvolupa la seua activitat.

Partint dels coneixements previs de l’alumnat, de la seua capacitat per a construir i dela resolució de conflictes cognitius, intentem fer de les classes contextos que convidenl’alumnat a participar-hi, que li desperten el desig de prendre part, de veure’s implicat. Per aixòés normal que en determinades ocasions s’haja d’ampliar o modificar el camp d’acció previst ales unitats, segons les necessitats dels i de les alumnes. Procurem fer de les classes uncontext comunicatiu i d’intercanvi que ens permeta crear i introduir noves normes d’ús de lallengua.

L’activitat de l’alumnat gira en torn a la comprensió i a l’anàlisi de textos que repmitjançant un canal oral, escrit o plàstic i a la consegüent producció.

En primer lloc es fa l’explicitació dels objectius de la unitat i dels criteris d’avaluació (quèhan de ser capaços i capaces els i les alumnes de fer) i una activació i posada en comú delsconeixements previs dels alumnes i de les alumnes pel que fa a coneixements i actituds sobreel text que s’estudia i sobre l’àmbit social dins el qual aquest textual exerceix les seues funcionscomunicatives així com la destresa que tenen en l’elaboració del gènere textual programat i acontinuació la recollida de suggeriments dels i de les alumnes als objectius de la unitat: si elsconsideren suficients, interessants, adequats, útils, grau de dificultat, possibilitat d’introduircanvis, manera de treballar-los, materials utilitzats i, si s’escau, correcció de la proposta inicial.

Partim de textos, que tractem que siguen versemblants, diversos i atractius, documentsautèntics, suggerents i pròxims a les experiències lingüístiques i culturals dels i de les alumnes,orals o escrits, proposats pel professorat o per l’alumnat, individuals o en grup, que esconcreten en: textos conversacionals, descriptius, narratius, instructius, explicatius o expositius,predictius, argumentatius i literaris.

Prenem els textos com a elements oberts que ens permeten incitar l’alumnat areconéixer-los, a manipular-los, a modificar l’original, a crear-ne de nous i abordem els textossegons el principi de treballar, en primer lloc, les habilitats receptives -textos per comprendre:escoltar i llegir- i, en segon lloc, les habilitats productives -textos per produir: parlar i escriure-.

Analitzem el gènere textual que treballem segons els aspectes formals, l’estructura, lagramàtica del text i la situació de comunicació.

160

L’objectiu final de totes les activitats treballades procedimentalment a classe ésl’elaboració d’una producció per part de l’alumne seguint els següents passos: anàlisi de lasituació de producció, planificació, textualització, revisió i publicació, d’acord amb les seuespossibilitats, que les integrarà: des d’improvisar diàlegs, narrar des de diferents punts de vista,fer textos paral.lels o oposats, fins a exposar oralment o per escrit un tema, expressar opinionsi participar en discussions sobre temes determinats, passant per escriure textos diversos apartir d’unes indicacions. S’hi pretén que l’alumne s’apropie, interioritze tot allò que es treballa,tot suggerint-li activitats que suposen utilitzar els recursos lingüístics apresos i que requerirantant l’atenció individual com el treball en grup així com l’expressió oral i escrita.

Es plantegen exercicis que deriven directament del text, d’anàlisi, interpretació,manipulació, reelaboració i compleció, així com d’altres de caire fonèticoortogràfic,morfosintàctic, de coherència, adequació i cohesió o lèxicosemàntic que tot i ser difícils deconnectar-s’hi directament, intenten mantenir una progressió dins l’ordenació d’objectius icontinguts i s’organitzen a partir dels textos proposats i/o a partir d’exercicis mecànics, com asuport per al desenvolupament de la competència lingüística i comunicativa de l’alumnat.Procurem que els i les alumnes arriben a deduir les regles de funcionament intern del sistema,afavorint la reflexió.

La interacció de la classe ha de ser múltiple i variada: individual (elaboració, per part del’alumnat, del seu propi quadern d’aprenentatge on recollirà la realització de les activitats, lesinstruccions donades pel professorat i les corresponents correccions), alumne-alumne (sobretotper a potenciar i reforçar l’expressió oral: diàlegs, elaboració i correcció de produccionsescrites...), en petit grup (quatre o cinc alumnes: activitats de documentació, discussió,projectes... que resolen de manera natural alguns dels problemes plantejats per la necessitatd’incorporar el desenvolupament de les competències bàsiques al treball de l’àrea de llengües,així com l’obligació d’afrontar la diversitat de l’alumnat), en gran grup (tota la classe:exposicions, debats, conclusions, opinions...), de professor a alumne/a i de professor a grup iviceversa.

7. AVALUACIÓ.


Avaluació contínua.


Hem previst la utilització dels següents procediments i instruments d’avaluació del procésd’esenyament-aprenentatge:

1. Observació directa i sistemàtica de l’alumnat mitjançant:

escales de valoració (objectius procedimentals i actitudinals) llistes de control (objectius conceptuals) qüestionaris orals i escrits

2. Anàlisi del contingut i de l’execució de les produccions de l’alumnat, centradamajoritàriament en el quadern de classe que és l’instrument bàsic d’intercomunicació entrealumnat-professorat-àrea. S’hi recull el treball de casa i de classe: treballs d’aplicació, desíntesi, resolució d’exercicis, esborranys dels textos, anotacions de qüestions tractades,

161

ampliacions, rectificacions... Revisarem el quadern i hi anotarem correccions, observacions ipropostes de millora.

3. Proves específiques orals i escrites individuals, amb o sense material de recolzament

d’aplicació de normes d’interpretació i de creació de textos de reconeixement d’anàlisi de resolució d’exercicis proves objectives de comentari i redacció sobre les lectures fetes


Pel que fa als criteris de qualificació, tindrem en compte la valoració de:

la participació i col·laboració en el correcte desenvolupament de la classe, l’elaboració i revisió del quadern de classe amb tots els continguts treballats, la presentació dels treballs que s’hi plantegen, l’execució de les proves específiques orals i escrites, la lectura dels llibres proposats, com a mínim tres al llarg del curs.

i s’avaluarà positivament l’alumnat que realitza eficaçment les activitats proposades tot teninten compte llur estat inicial i valorant el progrés individual. La lectura dels llibres proposats éscondició indispensable per aprovar cada avaluació i, per extensió, el curs.

S’assignen els següents percentatges als diferents continguts i cursos:

1rESO

2nESO 3rESO 4tESO

Conceptes Proves específiques orals i escrites

60% 70% 75%

Procediments Quadern de classe

Presentació de treballs

Treball a casa

Lectura trimestral

30% 20% 15%

Actituds Participació i col·laboració a classe 10% 10% 10%

162

Ús del valencià

Es podrà obtindre fins a un punt, que se sumarà a la nota obtinguda, mitjançant la lecturavoluntària de llibres que es valoraran amb un 0’5.

Vid NOTA IMPORTANT en cada curs.


Es realitzaran a classe i a casa i podran ser de diversos tipus, entre altres:

de compleció de fitxes (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic)

de comprensió de textos orals i escrits.

de producció de textos orals i escrits.

de lectures addicionals.

de consulta a diferents fonts.

de pràctica d’exercicis a pàgines web.

de pràctica d’exercicis amb el CD que proporciona el llibre de l’alumne.

per a alumnat nouvingut, segons el seu nivell.

7.5. Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Avaluem el procés d’ensenyament-aprenentatge amb el seguiment de les programacionsjuntament amb la valoració dels resultats de l’aplicació dels procediments esmentats enl’apartat “instruments d’avaluació”.

7.6.Criteris de recuperació de cada Avaluació i de cursos anteriors.

Recuperació d’avaluacions no superades. L’avaluació serà contínua. Els continguts sónacumulatius i en qualsevol prova o treball se’n podran demanar que corresponguen a la unitatque es tracta o a anteriors. Per això la recuperació de l’alumnat que no ha superat la primera i/ola segona avaluació es fa durant tot el curs, de manera que l’alumnat que aprove la terceraavaluació, aprova el curs.

L’alumnat amb la lectures pendents de qualsevol avaluació no aprova aquesta avaluació ni lesposteriors. Haurà de fer les proves corresponents per demostrar que ha realitzat la lectura.

Avaluació extraordinària de juliol. Es realitzarà una prova escrita dels continguts de lamatèria. En cas de llibres de lectura pendents es farà un control. Es podrà indicar la realitzacióde treball per al mes de juny.

L’alumnat amb l’àrea pendent de cursos anteriors la recuperarà una vegada aprovada lasegona avaluació del curs en què es troba. Amb aquest criteri de recuperació es considera el

163

caràcter instrumental i progressiu de l’àrea. En cas que no s’aprovara la segona avaluaciól’alumnat haurà de superar una prova de continguts mínims que tindrà lloc al mes d'abril.L’alumnat que haja de presentar-se a setembre amb l’assignatura del curs present i la del’anterior farà l’examen del curs present el qual inclourà qüestions bàsiques del curs anterior.


Pel que fa al tractament de l’atenció a la diversitat dins de les aules:

els continguts abasten un conjunt d’elements bàsics, assumibles per la pràctica totalitatde l’alumnat.

s’utilitza el treball en grup en bona part de les activitats de reflexió i de planificació per afacilitar la interacció entre alumnes amb diferents capacitats i coneixements i per amillorar la motivació i competència dels que tenen més dificultats.

es valora l’esforç i es tenen en compte les capacitats i els coneixements previs.

es programen activitats d’ampliació i reforç.

Amb l’alumnat fora de l’aula de referència amb professorat de suport i dins de les possibilitatsorganitzatives del centre es fa un tractament individual o en petit grup, de l’alumnat que té unacompetència baixa, molt baixa o nul·la, com és el cas de part de l’alumnat que està més d’unany en el mateix curs o d’alumnat procedent de l’estranger o de fora de la CV. En el casd’alumnes que repeteixen curs treballem principalment la comprensió i l’expressió oral i escrita.Amb l’alumnat que desconeix completament el valencià treballem amb una metodologiacomunicativa i un enfocament nocional-funcional de la llengua.

Concretament durant el curs 2013-2014 les 6 hores de reforç i desdoblaments que tenimassignades les hem destinat als grups de 1r ESO B (2 hs.), 2n ESO B (2 hs.) i 2n ESO C (2 hs.)

En 1r ESO B s’han fet dos subgrups, un serà el grup de referència i l’altre serà un grup dereforç on aniran els alumnes amb necessitats educatives especials per diferents motius:alumnat d’incorporació tardana i alumnat amb necessitats d’ajuda, sobretot per repetició decurs. Intentarem portar una programació paral·lela, en la mesura del possible, en els dossubgrups durant les dues hores amb el professor i la tercera hora, en què seran atesos pelprofessor de compensatòria, estarà destinada al reforç de l’ús oral i escrit de la llengua. A més,l’alumnat haurà de portar el material que li propose la professora per tal de treballar-lo a l’aulade referència.

En 2n ESO B i C, durant una de les 2 sessions de classe, s’atendran els alumnes quenecessiten, sobretot, un reforç de la llengua oral, els quals eixiran del grup de referència per seratesos pel professor corresponent. A més, l’alumnat haurà de portar el material que li proposela professora per tal de treballar-lo a l’aula de referència. Hi ha tres alumnes nouvinguts quenecesiten començar a tindre contacte amb la llengua des de zero i, per aquest motiu, tambéeixiran amb el professor de PT.

En tots els grups la incorporació de l’alumnat al reforç podrà ser temporal si s’han superat lesmancances inicials, o durant tot el curs en cas contrari.

164


Un dels objectius generals de la matèria (concretament el n. 8 en 1r i 2n i el n. 10 en 3r i 4t) és“Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura de textos adequats a les característiquesevolutives del curs pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat, com a formes decomunicació i de coneixement del món i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.”i per tal d’aconseguir-lo treballem continguts procedimentals i actitudinals que s’hi relacionen ique es reflecteixen a la nostra programació, sobretot al bloc d’educació literària.

Per tal d’acomplir l’objectiu l’alumnat llig obligatòriament un llibre en cada avaluació.

El pla lector previst per a aquest curs és:

1r ESO

Els alumnes podran triar per a cadascuna de les avaluacions un dels llibres del llistat proposatper la professora. Aquest llistat és el següent:

CORTÉS, J.: Dràcula. Adaptació, BromeraGISBERT, F.: El club dels Quatre secrets. Ed. BromeraORLEU, U.: L’illa del carrer dels ocells. Ed. AlfaguaraSHAKESPEARE, W.: Somi d’una nit d’estiu. Adaptació d’Eduardo Zamanillo. Ed. BromeraVERNE, J. : La volta al món en 80 dies. Adaptació Juli Isa. Ed. BromeraGOTTFRIED, A. Bürger: Les aventures del baró de Munchausen. Adaptació d’Eduardo Murias.

Ed. Vicens Vives. Col. CucanyaSTEVEN, Z. : Relats de fantasmes. Ed. Vicens Vives. Col. CucanyaDICKENS, C.: Cançó de Nadal. Ed. Vicens Vives. Col. CucanyaSERRA, J.: L’assassinat del professor de matemàtiques. Ed. Barcanova. Col. AntarianaPLA, J.: La vall dels misteris. Ed. Voramar- AlfaguaraALBEROLA, C. i GARCÍA, R.: Joan, el cendrós. Ed. Bromera

2n ESO

Els alumnes podran triar per a cadascuna de les avaluacions un dels llibres del llistat proposatper la professora. Aquest llistat és el següent:

BELDA, V.: La llegenda de l’amulet de jade. Ed. BromeraHOMER: L’Odissea. Adapt. Jesús Cortés. BromeraMOLLÀ, J.: El jove que va perdre el nom. Tàndem, Col. La motoPULLMAN, P.: El rellotge mecànic. Ed. BromeraFO, D.: Ací no paga ni Déu! Ed. BromeraGALLEGO, L.: La filla de la nit. Ed. MarjalASIMOV, I.: Amics robots. Ed. Vicens Vives. Col. CucanyaSTEVENSON, R.: El cas misteriós del doctor Jekill i el senyor Hyde. Bromera. Col. A la lluna

de ValènciaUHLMAN, F.: L’amic retrobat. Ed. Columna joveGARNER, J.F.: Contes per a nens i nenes políticament correctes. Quaderns Crema.SHAKESPEARE, W.: Romeu i Julieta. Micalet teatre. Ed. BromeraPOE, E.A.: L’escarabat d’or. Kalafat. Castellnou Edicions

3r ESO

165

LIENAS, G.: El diari vermell de la Carlota, EmpúriesMARTORELL, J.: Tirant lo Blanch, BromeraFO, D. Ací no paga ni Déu, Bromera

4t ESO

VILAPLANA, S.: Resurrecció, BromeraPLA, J.: Només la mar ens parlarà d’amor, BromeraJOAN i ARINYÓ, M.: 10.193 Escuma de mar, Perifèric Edicions

Aquest llistat no és tancat i es renovarà periòdicament tenint en compte les novetats editorials.Tractem de potenciar la lectura voluntària oferint un llistat de títols que intentem que siguenadequats per a cada alumne seguint criteris de gustos personals, de nivell maduratiu i del graude domini de la llengua.


El material curricular amb què treballem inclou l’ús de suports electrònics en la composició detextos per tal que es tracten més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procésd’escriptura (execució del text, revisió…) Cal dir, però, que tot i aparéixer aquestos continguts ala nostra programació es fan molt difícils de tractar ja que no disposem d’ordinadors a l’aula.Extraordinàriament, per les limitacions de temps, pel que fa a l’aula d’informàtica, i d’espai, pelque fa als ordinadors de la biblioteca, tenim alguna sessió amb l’alumnat. Com que és del totinsuficient recorrem als ordinadors personals dels alumnes i treballen la recerca d’informació ila composició i correcció de textos a les seues cases. Proporcionem a l’alumnat pàgines webque orienten el seu treball.

L’alumnat de quart d’ESO una vegada al mes assistiran amb el professor a la biblioteca per talde fer ús d’internet. Hauran d’elaborar individualment un bloc de poesia.


Materials curriculars:

Comunica. Valencià. Llengua i Literatura. 1r ESO. Ed. Bromera

Valencià. Llengua i Literatura. 2n ESO Ed. SM

Xarxa. Valencià: llengua i literatura. 3r ESO Ed. Bromera

Projecte Eines. Valencià: llengua i literatura. 4t ESO Ed. Castellnou

Materials de consulta (recomanat a l’alumnat):

Vocabulari de Francesc Ferrer Pastor o Diccionari. Ed. Tabarca

“La flexió verbal” Ed. 3 i 4 o “Els verbs valencians” Ed. Bromera

Recursos:

166

Textos diversos. Periòdics i revistes. Llibres de lectura, almenys tres durant el curs, un cada trimestre, a partir d’una proposta

oberta que tracta de respectar els gustos i la capacitat de l’alumnat. Enregistraments. Vídeos.


Els departaments de Valencià i Castellà d'aquest institut planifiquem en conjunt les activitatsextrescolars i complementàries. Són activitats relacionades amb la literatura en la majoria delscasos i quan es tracta de realitzar eixides del centre pensem que hauria de fer-se una eixidaper curs o nivell com a mida estàndard. La planificació d'aquestes eixides no es pot preveure aprincipi de curs perquè depenem de l'oferta d'activitats. De tota manera, en el cas de no trobaractivitats adients als nostres alumnes, els membres del departament col·laboren amb altresdepartaments i tasques dels cursos -com ara la tutoria- i participen a organitzar i dur a termeactivitats d'eixida amb l'alumnat.

Per al curs 2015-16 tenim previst:EIXIDESAssistència al teatre o al cinema a veure alguna peça teatral o pel·lícula d’interés per al’alumnat de qualsevol dels cursos.

Excursions d'un dia per visitar museus, exposicions, xarrades, intercanvis culturals, etc.

Viatges de més d'un dia a poblacions del País Valencià o de l'Estat espanyol o de l'estranger.

CONCURSOSParticipació en els tradicionals concursos de redacció del Premi Sambori.

Organització d'un concurs al centre amb la modalitat de fotografia i peu de foto més o menysliterari o suggeridor. Aquest concurs estaria presentat amb bases i premi que correria a càrrecdels departaments.

TALLERS I ACTIVITATS AL CENTRE:Intercanvi de llibres en torn al dia del llibre. S'organitzaria una donació particular d'un o dosllibres per persona, que donaria dret als donadors, de triar i emportar-se'n uns altres segonsl’aportació.

Possibles tallers de samarretes o de tasses amb inscripció de poemes o frases literàries aorganitzar si convé i es donen dies d'activitats especials al centre.

Possible visita d’algun autor dels llibres de lectura que ha llegit l’alumnat.


El tractament dels temes transversals es fa a través de l’explotació dels textos de les unitatsamb activitats de:

167

comprensió dels textos, relacionada amb els temes transversals. expressió de les pròpies opinions, sentiments, desitjos i conductes, oralment o per escrit. relació (semblances, diferències) entre diverses realitats. debat (exposició de fets i argumentació) sobre diverses realitats relacionades amb els

temes transversals.

En cada unitat es treballen un o més temes transversals relacionats amb els textos que hiapareixen.

El fet que la llengua es contemple en el currículum com un instrument per a la comprensió il’anàlisi de la realitat, així com per a desenvolupar el pensament i regular la pròpia activitat, laconverteix en un vehicle canalitzador dels temes transversals, però hi ha més relació ambl’educació moral i cívica, contemplada, pràcticament, a totes les unitats, l’educació per a la pau,l’educació per a la igualtat entre els sexes, l’educació ambiental, l’educació per al consum il’educació viària.

Educació moral i cívica

El desenvolupament del respecte per les normes de convivència i participació ciutadanas’aplica en nombroses activitats on és necessari un consens del grup per prendre una sèrie dedecisions. Es potencia l’acceptació i el respecte d’opinions distintes i s’al·ludeix a actituds nodiscriminatòries en cap ocasió, ni per raó de sexe, llengua, raça, religió...

En les activitats amb textos es treballa el canvi de punt de vista per estimular la comprensió deles diverses posicions davant dels mateixos problemes.

Educació per a la pau

S’insisteix en el diàleg com a instrument de regulació de les relacions interpersonals i socials,de manera que s’assolisquen valors com són el respecte, la justícia, la tolerància, la solidaritat,etc. i el rebuig de tot tipus d’agressió violenta.

Es planteja com a recurs el fet de comentar notícies de premsa que afecten esta temàtica.

Educació per a la igualtat d’oportunitats dels sexes

A través de l’ús del llenguatge i de les imatges es potenciarà una actitud no discriminatòria deles persones. S’analitzaran i criticaran els estereotips sexistes en els textos orals i escrits,sobretot en els diferents mitjans de comunicació. S’hi promourà l’ús per part de l’alumnat d’unllenguatge no sexista.

En el treball de textos, sovint es fa que l’alumnat canvie el gènere dels protagonistes, perquècomproven que totes les funcions són intercanviables.

Educació per al consum

L’alumnat, després de fer una anàlisi crítica sobre el seu comportament com a consumidor id’analitzar els textos publicitaris que vehiculen els missatges al consumidor, ha de saber quepot adoptar una actitud rigorosa respecte a determinats productes com a resultat d’unconeixement de la realitat i s’ha d’acostumar a ser crític amb l’oferta de productes que inciten aconsumir de manera poc racional.

Educació viària

168

A partir de la lectura de la premsa i de l’anàlisi de l’experiència de l’alumnat es potenciarà unaactitud de respecte a les normes de trànsit com un altre codi regulador de les relacionshumanes i de la convivència.

Educació per a la salut

Es potenciarà la reflexió sobre situacions que exigisquen una presa de consciència de laimportància de la salut per a la vida personal i social, mitjançant debats, lectures, anàlisis detextos.

Educació ambiental

Utilitzarem textos que facen referència a problemes del medi ambient per tractar que l’alumnatcomprenga millor la problemàtica medioambiental i per promoure actituds de respecte.

TALLER DE LLENGUA: VALENCIÀ


1.1. PRIMER D’ESO

1. Participar en l’organització i realització de les tasques grupals, amb flexibilitat iresponsabilitat.

2. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social iacadèmica.

3. Reconéixer i utilitzar tipologies descriptives, narratives, expositives i dialogades dels textosescrits i orals, per mitjà de les quals es produeix la comunicació amb les institucionspúbliques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

4. Utilitzar el valencià per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequadaa les distintes funcions, en cada situació de comunicació i en els diversos contextos del’activitat social i cultural, per a satisfer les necessitats de comunicació, per a prendreconsciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta, amb unaactitud respectuosa i de cooperació.

5. Aplicar, amb progressiva autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’úslingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació,coherència, cohesió i correcció. Reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seuescombinacions.

6. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) perparticipar de manera eficaç en diverses situacions de l’activitat escolar, tant orals comescrites, per a adquirir nous coneixements, per a buscar, seleccionar i processar informació,elaborar i memoritzar conceptes, i per escriure textos propis de l’àmbit acadèmic ambiniciativa, responsabilitat i esforç. Adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb elssentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

7. Llegir amb fluïdesa i l’entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats al’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

169

8. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigesquen i amb diversos pròpositscomunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació id’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

9. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, aquells coneixements conceptuals i estratègicsja apresos en el procés d’adquisició d’altres llengües, així com usar les semblances idiferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.


11. Comprendre textos literaris de gèneres diversos, adequats quant a temàtica i complexitat,utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere.

12. Utilitzar estratègies d’autoaprenentatge i desenrotllar hàbits de treball i estudi, identificantels factors que milloren l’eficàcia i el treball personal i grupal, i fent ús de ferramentes per al’organització i seguiment del treball personal.

13. Aprendre i utilitzar, amb progressiva autonomia, tècniques senzilles de maneig de lainformació (recerca, elaboració, interpretació i presentació) com a instruments de treball iaprenentatge, amb l’ajuda de mitjans tradicionals, les biblioteques, els mitjans decomunicació i les tecnologies de la informació.

1.2. SEGON D’ESO

1. Participar en l’organització i realització de les tasques grupals, amb flexibilitat iresponsabilitat.

2. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social, cultural iacadèmica, i analitzar-los amb sentit crític.

3. Reconéixer i utilitzar les diverses tipologies dels textos escrits i orals, i les seues estructuresformals, per mitjà de les quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, lesprivades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

4. Utilitzar el valencià per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequadaa les distintes funcions, en cada situació de comunicació i en els diversos contextos del’activitat social i cultural, per a satisfer les necessitats de comunicació, per a prendreconsciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta, amb unaactitud respectuosa i de cooperació.

5. Aplicar, amb progressiva autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’úslingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació,coherència, cohesió i correcció. Reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seuescombinacions.

6. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) perparticipar de manera eficaç en diverses situacions de l’activitat escolar, tant orals comescrites, per a adquirir nous coneixements, per a buscar, seleccionar i processar informació,elaborar i memoritzar conceptes, i per escriure textos propis de l’àmbit acadèmic ambiniciativa, responsabilitat i esforç. Adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb elssentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

170

7. Llegir amb fluïdesa i l’entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats al’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

8. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigesquen i amb diversos pròpositscomunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació id’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

9. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, aquells coneixements conceptuals i estratègicsja apreses en el procés d’adquisició d’altres llengües, així com usar les semblances idiferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.


11. Comprendre textos literaris de gèneres diversos, adequats quant a temàtica i complexitat,utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de latradició literària i els recursos estilístics.

12. Utilitzar estratègies d’autoaprenentatge i desenrotllar hàbits de treball i estudi, identificantels factors que milloren l’eficàcia i el treball personal i grupal, i fent ús de ferramentes per al’organització i seguiment del treball personal.

13. Aprendre i utilitzar, amb progressiva autonomia, tècniques senzilles de maneig de lainformació (recerca, elaboració, interpretació, presentació i valoració) com a instruments detreball i aprenentatge, amb l’ajuda de mitjans tradicionals, les biblioteques, els mitjans decomunicació i les tecnologies de la informació.

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES IELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Competències bàsiques

Ens remetem a l’exposat a la programació de Valencià: llengua i literatura per a l’etapa del’ESO. Relació entre les competències bàsiques i els objectius i els criteris d’avaluació

Competènciesbàsiques

Objectius primer Criteris primer Objectius segon Criteris segon


Tots Tots Tots Tots

Aprendre aaprendre

1, 2, 3, 6, 7, 9,12 i 13

3, 4, 5, 6, 7, 9,11 i 12

1, 2, 3, 6, 7, 9,12 i 13

1, 7, 8, 9, 14 i 15

Autonomia iiniciativa

3, 4, 6, 9, 12 i 13 1, 2, 3, 4, 6, 8 i12

3, 4, 6, 9, 12 i 13 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,14 i 15

Tractament de lainformació

6 i 13 4, 9 i 11 6 i 13 9, 10 i 14

Social iciutadana

1, 2, 3, 4, 6, 8, 1, 2, 7 i 12 1, 2, 3, 4, 6, 8, 4 i 15

Cultural iartística

10 i 11 9 10 i 11 13

171

2.2.SEGON D’ESO

1. Comprendre discursos senzills, orals i escrits, de tipologia expositiva, narrativa, descriptiva iargumentativa, reconeixent-ne les seues diferents finalitats i les característiques mésgenerals de les diverses situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit, de manera adequada i coherent en cada situació decomunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendreconsciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la pròpia conducta, adoptant unaactitud respectuosa i de cooperació.


4. Conéixer i analitzar els elements formals i els mecanismes de la llengua en els plansfonològic (reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes); lexicosemàntic (coneixentles relacions existents entre paraules que constitueixen famílies lèxiques i campssemàntics); textual (coneixent les propietats formals del text: cohesió, connexió i mitjanslingüístics d’ús més comú per a articular i proporcionar unitat als textos; els principis decoherència, de versemblança, no-contradicció, així com les condicions de producció delsmissatges en els contextos socials de comunicació més pròxims a l’experiència de l’alumnat,amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccionslingüístiques.




8. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura de textos adequats a lescaracterístiques evolutives del cicle pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat,com a formes de comunicació i de coneixement del món i com a fonts d’enriquiment cultural ide plaer personal.


10. Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous coneixements, mitjançant laconsulta de fonts de documentació, elaboració de guions, resums, esquemes, mapesconceptuals, agenda d’activitats per mitjans tradicionals i informàtics.

172

3. 1. 2. Segon Curs d'ESO.


LA LLENGUA COM A INSTRUMENT D’APRENENTATGE I DE COMUNICACIÓ

1. Elements de la comunicació.

2. Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita ientre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar.

3. Mediació per assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediarientre els interlocutors que no poden comprendre’s de forma directa.

4. Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.

5. Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat i procedents delsmitjans de comunicació audiovisual.

6. Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a lapresentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i al’obtenció d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.

7. Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació.

8. Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència,presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s’incloguen descripcions senzilles itambé sentiments i valoracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals ide les tecnologies de la informació i la comunicació.

9. Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialmenten la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la manerad’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, enl’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions.

10. Actitud de cooperació de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

11. Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escoltaatenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de laimpulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències,les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.

12. Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i elssentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

13. Coneixement de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbitspròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions, notes i avisos.

14. Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura delperiòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notíciesrelacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.

173

15. Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especials de caràcter expositiu iexplicatiu, a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris,glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.

16. Actitud reflexiva i crítica quant a la informació disponible davant dels missatges queimpliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

17. Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbitspròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes, avisos.

18. Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinatsa un suport imprés i digital.

19. Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i elsaprenentatges efectuats.

20. Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma decomunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma deregular la conducta.

21. Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos ensuport digital i altres obres de consulta.

22. Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars iles altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiquesdel lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia) i la normativa lingüística.

23. Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.

24. Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals.

25. Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, deles tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a lacomposició escrita.


27. Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, irespecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges,paràgrafs, etc.)

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

1. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social ide la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

2. Observació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua endistints àmbits socials.

3. Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades.

174

4. La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats.

5. Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.

6. Reconeixement de les principals normes fonètiques.

7. Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el gènere iel nombre.

8. Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa.

9. Lèxic: barbarismes i vulgarismes.

10. Estructura de la paraula.

11. Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). El pronom (classificació).El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.

12. Estructura de l’oració simple. La concordança.

13. Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu significat,identificació del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals i no necessariso circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb icomplements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.

14. Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes d’expressarles intencions dels parlants.

15. Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals,explicatius i d’orde, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronomspersonals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis).

16. Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció alstemps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic.

17. Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialmentla inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració derelatiu.

18. Distinció entre paraules flexives i no flexives; reconeixement de les diferents categoriesgramaticals.

19. Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals,possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.

20. Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús delguionet.

21. Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per aclarirdeterminades formes, significats i usos.

175


1. Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i deconeixement del món i del patrimoni cultural valencià.

2. Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragmentsrepresentatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.

3. El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcterliterari.

4. Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició,reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques mésrellevants.

5. Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures,reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada derondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals.

6. Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixent elsaspectes formals del text teatral.


S’hi seguirà la planificació exposada en les programacions de Valencià: llengua i literatura 1 i 2per a primer i segon d’ESO tot i que hi haurà una major flexibilitat en tant que s’abordaranprincipalment els aspectes lingüístics que presenten majors dificultats per a l’alumnat (d’acordamb el professorat que imparteix l’assignatura de Valencià en aquests cursos) Per tant,incidirem, sobretot, en els continguts que no s’han assolit bé a l’aula de Valencià.


Criteris d’avaluació

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos de diferents tipus i distint nivell deformalització i reproduir-ne el contingut en textos escrits. Utilitzar la llengua per adquirirnous coneixements.

2. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals.Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitat de lallengua i les seues combinacions.

3. Aplicar els coneixement sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per solucionarproblemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigidadels textos propis d’este curs. Identificar els elements de la comunicació.

4. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims al’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions

176

escoltades en ràdio i televisió i seguir les instruccions poc complexes per a realitzar tasquesd’aprenentatge.

5. Narrar oralment, de manera ordenada, clara i ben estructurada, experiències viscudes,partint d’un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions iarguments, adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindrel’atenció del receptor.

6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificant-ne les intencions,diferenciar les idees principals de les secundàries, reconéixer possibles incoherències oambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

7. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text desíntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobatscom el punt de vista propi.

8. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socialspròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats enquè el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniquesd’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

9. Narrar, exposar i resumir en suport paper i digital: usar el registre adequat; organitzar lesidees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectar elscriteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar eltext.

10. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.

11. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conéixeri aplicar correctament les normes d’accentuació. Conéixer l’estructura de l’oració i lesdiferents classes d’oracions.

12. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar elgènere a què pertany un text literari, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, elsgrans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.

13. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració ipresentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats iobres de consulta diverses, en el marc de breus treballs d’investigació. Iniciar-se en l’úsdels processadors de textos per aplicar-los a treballs senzills, fent ús dels mitjansinformàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).

14. Elaborar un quadern de classe, amb els diferents continguts treballats, corregir-lo i revisar-lo. Participar en el desenvolupament de les classes i intervindre en el treball en grup.Presentar els treballs de manera estructurada i amb ordre.

Continguts mínims

1) Comprensió de textos orals i escrits.

2) Desenvolupament de les estratègies adequades al llenguatge oral: escoltar, atendre,prendre notes i participar en el col·loqui.

3) Coneixement de l’estructura de diferents tipus d’escrits de diferents àmbits.177

4) Busca d’informació en diferents mitjans. Consulta de diccionaris.

5) Elaboració de resums, esquemes, fitxes...

6) Reconeixement de diferents aspectes gramaticals presents als textos.

7) Aplicació correcta de normes ortogràfiques i tipogràfiques.

8) Elaboració de diversos tipus de textos prèvia planificació i correcció

4. METODOLOGIA ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA: ACTIVITATS I ESTRATÈGIESD’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

Ens remetem a l’exposat a la programació de Valencià: llengua i literatura per a l’etapa del’ESO, encara que en aquesta matèria intentem treballar els continguts a un ritme més pausat i,en la mesura del possible, d’una manera més lúdica .

5. AVALUACIÓ.


Ens remetem a l’exposat a la programació de Valencià: llengua i literatura per a l’etapa del’ESO.



5.3.Criteris de qualificació.

Pel que fa als criteris de qualificació, tindrem en compte la valoració de:

la participació i col·laboració en el correcte desenvolupament de la classe, l’elaboració i revisió del quadern de classe amb tots els continguts treballats, la presentació dels treballs que s’hi plantegen, l’execució de les proves específiques orals i escrites,

i s’avaluarà positivament l’alumnat que realitza eficaçment les activitats proposades tot teninten compte llur estat inicial i valorant el progrés individual.





5.6.Criteris de recuperació de cursos anteriors.

Alumnat repetidor de primer. Si no cursa aquesta optativa aprovarà si

178

aprova Valencià: llengua i literatura 1.

Si no aprova Valencià: llengua i literatura 1,en juny i, si cal al juliol, farà una prova escrita.

Alumnat de segon amb l’assignaturapendent de primer.

Aprova si cursa l’optativa de segon i l’aprova.

Si no cursa l’optativa de segon, aprova siaprova Valencià: llengua i literatura 2.

Si no aprova l’optativa de segon o, en elsegon cas,Valencià: llengua i literatura 2, enjuny i, si cal al juliol, farà una prova escrita.

Alumnat repetidor de segon. Si no cursa aquesta optativa aprovarà siaprova Valencià: llengua i literatura 2.

Si no aprova Valencià: llengua i literatura 2,en juny i, si cal al juliol, farà una prova escrita.

Alumnat de tercer i 4t amb l’assignaturapendent de primer i/o segon.

Aprovarà si aprova Valencià: llengua iliteratura 3 o Valencià: llengua i literatura 4 .

Si no aprova Valencià: llengua i literatura 3, oValencià: llengua i literatura 4, en juny i, si calal juliol, farà una prova escrita.


Aquesta optativa, en si, és una matèria d’atenció a l’alumnat amb aquestes necessitats tot ique, en cas de necessitat apliquem les mesures esmentades a la programació de Valencià:llengua i literatura per a l’etapa de l’ESO, en aquest apartat.


La lectura és un dels recursos que més utilitzem en aquestos cursos, principalment a l’aula onpractiquem la lectura col·lectiva, en veu alta. Procurem triar textos interessants, de temàtiquesdiverses, entretinguts, no massa extensos. Aquestes lectures iniciades a classe tenencontinuïtat a casa dels alumnes, on les completen o en lligen determinades parts.




Materials de consulta:

Llibres de text de Valencià de 1r i 2n d’ESO curs 2011-2012Vocabularis, diccionaris, conjugacions verbals.

Recursos:

179

Textos diversos. Periòdics i revistes. Llibres de lectura. Enregistraments. Vídeos. Programes d’autoaprenentatge. Ús de l’ordinador.





VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA BATXILLERAT


L’objectiu d’una programació és planificar, ordenar i concretar el projecte educatiu per reduir laimprovisació o l’arbitrarietat.



Aquesta programació va dirigida a un grup de Batxillerat (1r i 2n) i per confeccionar-las’ha tingut en compte la legislació vigent.





c) El claustre de professorat està format per 65 membres, 4 dels quals formen el Departamentde Valencià.

180





g) El grup al qual va adreçada aquesta programació és un grup de tercer de l’ESO heterogeniformat per 82 alumnes que presenten diferents ritmes d’aprenentatge. Hi ha alumnes ambNEE o NCE.

2 Objectius generals del Batxillerat.

3. Objectius generals per a Valencià llengua i literatura.

4. Seqüenciació de continguts. Distribució temporal.

5. Com contribueix la matèria a la consecució de les competències.

6. Metodologia.

7. Mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat.

8. Recursos didàctics.

9. Instruments per a l’avaluació.

2. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació,maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetran desenvoluparfuncions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix,capacitarà l’alumnat a accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permetran:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciènciacívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels dretshumans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable iautònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictespersonals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorarcríticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de lespersones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per al’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

181

e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, el valencià i el castellà.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedentshistòrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en eldesenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitatsbàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodescientífics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en elcanvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers elmedi ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball enequip, confiança en un mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts deformació i d’enriquiment cultural.

m)Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

182

3. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA DE VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA

- La matèria de Valencià llengua i literatura, troncal a les tres modalitats de Batxillerat, té com afinalitat consolidar i ampliar els aprenentatges adquirits per l’alumnat al llarg del’ensenyament secundari. A la vegada, aprofundeix en el procés de maduració que ha deservir perquè afronten amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o deformació professional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no continuen amb la seuaformació en el món acadèmic.

- És evident que l’eix de la matèria és el lingüístic i que l’objectiu últim és que l’alumnat sigacapaç d’analitzar, explicar i produir textos orals i escrits, de diversos àmbits, amb correcció,coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, el coneixement de les categoriesgramaticals, de les unitats sintàctiques, del significat i les relacions de les paraules i de lanorma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, els aprenentatges lingüísticsnomés tenen sentit en el moment del seu ús. En definitiva, es tracta que l’alumnat reflexione ifaça servir aquells mecanismes que se li proporcionen no només a l’aula sinó també a lesinteraccions comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.

- Aquesta competència comunicativa, però, estaria incompleta sense el fet literari, entés nonomés com a estudi de moviments, autors, obres i gèneres sinó també com a procés creador,com a consolidació de l’hàbit lector i, en els dos últims sentits, com a font de gaudi. A travésdel coneixement de la literatura s’adquireixen destreses que permeten explicar el món iexpressar sentiments, vivències, experiències i emocions per refermar el procés maduratiu del’estudiant.

- Per altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodes d’investigacióacadèmica, s’afavoreix la capacitat de l’alumnat com a emissor i receptor d’interaccionscomunicatives de caire científic. Dins dels àmbits discursius a què s’ha fet referència abans,el text acadèmic esdevé, en Batxillerat, cabdal perquè l’alumnat puga interaccionar i construiraltres coneixements. La iniciació a la consulta bibliogràfica (ja siga a través de les novestecnologies o fent servir mitjans tradicionals), la correcta citació de fonts, els aspectesformals, les convencions..., en definitiva, totes les característiques que conformen allò ques’ha considerat i que encara es considera un treball acadèmic òptim, s’han d’haver assumit alfinal de l’etapa.

- En resum, es tracta que l’alumnat adquirisca els coneixements lingüístics necessaris per al’elaboració i sistematització personals que possibiliten la correcta comprensió i elaboració detot tipus de textos, i afavorisquen el seu aprenentatge autònom, tant col·lectiu com individual,l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciència de les possibilitats que lesllengües ofereixen.

183

4. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

1. GENERALITATS

El desenvolupament dels continguts en el present projecte de Valencià llengua i literatura de1r de Batxillerat segueix les directrius establides en l’actualitat per les administracionseducatives. Els continguts s’adapten a les capacitats de l’alumnat que inicia aquesta etapa, ila profunditat amb què s’han tractat permet desenvolupar-los en la seua totalitat durant elcurs acadèmic.

Per assolir les capacitats proposades com a objectius, s’han desenvolupat els contingutsque detallem més avall i que vertebren un projecte coherent i adequat a la realitat que es viua les aules.

Les disposicions legals relatives al Batxillerat agrupen els continguts en quatre blocs:comunicació oral, comunicació escrita, coneixement de la llengua i educació literària. En elprojecte que presentem les unitats s’han organitzat seguint la mateixa estructura:

- Educació literària. L’apartat «Història de la llengua i de la literatura» estudia eldesenvolupament de la llengua i dels diversos estils literaris entre els segles IX i XIX. Esrepassen breument els fets històrics de cada període i la influència que aquests han tinguten els moviments estètics dominants i, sobretot, en l’evolució de la llengua i de laliteratura. La informació que es proporciona sobre cada època i sobre els autors mésrepresentatius de cada una ajuden a conéixer i a entendre les obres que formen la històrialiterària en la nostra llengua.

- Comunicació oral i comunicació escrita: L’apartat «Comunicació» apareix en les quatreprimeres unitats i s’hi treballen continguts relacionats amb la lingüística textual i amb lacomunicació. Aquests continguts s’apliquen sistemàticament al comentari de textos, provaque cal superar en la revàlida del final d’aquesta etapa educativa. L’apartat «Tècniquesd’estudi» apareix en les quatre últimes unitats i s’hi treballen tècniques d’estudi que seranfonamentals per poder traure més profit de les hores que l’alumnat dedica a estudiar. Espresenten com una proposta de treball reflexiu per tal que les utilitze amb eficàcia i millorela seua capacitat de comunicació en l’àmbit acadèmic, tant a nivell oral com escrit.

- Coneixement de la llengua: L’apartat «Estudi de la llengua» repassa continguts quel’alumnat ja coneix de les diverses branques de la lingüística: la fonètica i la fonologia, lamorfologia, la sintaxi i la lexicologia. També s’estudien diversos aspectes de la gramàticatextual com ara la dixi, la polifonia i la modalització. Aquests continguts també s’apliquen alcomentari de textos.

Finalment, com a concreció de tots els continguts presentats i a fi de preparar les proves derevàlida que s’han de superar al final del Batxillerat en totes les unitats es farà el comentariliterari i lingüístic d’un text representatiu de l’època estudiada en la unitat o relacionat ambalgun aspecte que s’hi treballa. Els conceptes nous que es presenten en cada unitats’inclouran en els comentaris de les següents. Així s’aniran acumulant aspectes ques’analitzen i es realitzaran gradualment comentaris més complexos.

2. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

Primer trimestre: Unitats 1 a 3

Segon Trimestre: Un. 4 a 6

Tercer Trimestre: Un. 7 a 9

184

PRIMER DE BATXILLERAT

5. COMPETÈNCIES

Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de participar enel desenvolupament de les diferents competències de l’alumnat. Aquestes, d’acord amb lesespecificacions de la llei, són:

1 Comunicació lingüística.

2 Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

3 Competència digital.

4 Aprendre a aprendre.

5 Competències socials i cíviques.

6 Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

7 Consciència i expressions culturals.

En el projecte de Valencià llengua i literatura per a 1r de Batxillerat, tal com suggereix la llei,s’ha potenciat el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística; a més, perassolir una adquisició eficaç de les competències i la seua integració efectiva en el currículum,s’han inclòs activitats d’aprenentatge integrades que permetran l’alumnat avançar cap alsresultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora. Per valorar aquests, seran elsestàndards d’aprenentatge avaluables, com a elements de més concreció, observables imesurables, els que, en posar-se en relació amb les competències clau, permetran graduar elrendiment o l’acompliment assolit en cada una d’aquestes.

Les competències clau en el Batxillerat continuen el desenvolupament d’aquelles que s’hantreballat en etapes educatives anteriors i, a la vegada, preparen per a la vida activa i perafrontar estudis superiors amb eficiència. La matèria Valencià llengua i literatura és decisiva peral desenvolupament de pràcticament totes les competències clau, però és cabdal per a lacompetència lingüística i la digital.

La competència lingüística, que implica el domini del valencià en diversos suports i la seuadoble dimensió oral i escrita, esdevé, a més, una eina imprescindible per aprendre a aprendre,en el sentit que possibilita la integració efectiva tant al món acadèmic com al món social. Mai nos’insistirà prou en el fet que la competència en comunicació lingüística s’ha de desenvolupardes de totes les matèries i a totes les etapes de l’ensenyament. Per aquesta raó, ésimprescindible la coordinació entre el professorat del centre, que han d’assumir que es potensenyar llengua des de qualol matèria i que una major competència lingüística facilital’adquisició de nous aprenentatges.

La competència que té relació amb consciència i expressions culturals té un lligam directeamb el fet literari, ja que desenvolupa l’autoconeixement mitjançant les manifestacionsartístiques, no només les literàries, sinó també la relació dels textos d’intenció creativa ambaltres disciplines artístiques i amb el seu context historicosocial. La literatura esdevé, així, unaeina fonamental per al coneixement, la reflexió i l’anàlisi de la realitat actual i de l’experiènciahumana al llarg del temps, amb la qual cosa el coneixement de la nostra literatura tambéincideix en les competències socials i cíviques.

Així mateix, contribueix decisivament a la competència digital perquè hui no es potdesvincular l’ensenyament de llengües de l’ús de les noves tecnologies en el sentit queaquestes s’han convertit en referents constants en els intercanvis comunicatius. A més, les TICsón imprescindibles no només en l’àmbit acadèmic sinó també en qualsevol àmbit social oprofessional. La competència digital, parteix de la dimensió comunicativa, s’orienta en elBatxillerat d’una banda a la introducció en el camp de la investigació dirigida als estudis

185

superiors però, d’una altra, fa alumnat emprenedor, en el sentit que ha de prendre decisions enel moment de destriar, tractar i interpretar la informació rellevant entre tota l’allau discursiva dequè es disposa hui dia.

Hom ha entrat, així, en la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor queaquesta matèria treballa en tot moment perquè els intercanvis comunicatius impliquennegociacions i decisions que ajuden a afrontar l’adopció de solucions diferents davant nouscontextos, tot generant uns processos que reafirmen l’autoestima, l’autocrítica i, en definitiva,l’autonomia personal.

En definitiva, i com a conclusió, s’ha d’entendre que la contribució de la matèria a lescompetències facilita aprenentatges significatius, lluny de continguts aïllats i tractats de formalineal. Aquest enfocament competencial implica una seqüenciació que possibilite el fet lingüístici l’aprehensió de les formes de comunicació diverses amb què es manifesten les societatsmodernes.

COMPETÈNCIA INDICADORS DESCRIPTORS

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Cura de l’entorn mediambiental i dels éssers vius

- Interactuar amb l’entorn natural demanera respectuosa.

- Comprometre’s amb l’ús responsable dels recursos naturals per tal de promoure un desenvolupament sostenible.

- Respectar i preservar la vida dels éssers vius de l’entorn immediat.

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’home en l’entorn natural i les repercussions que comporten per a la vida futura.

Vida saludable

- Desenvolupar i promoure hàbits devida saludable pel que fa a l’alimentació i l’exercici físic.

- Generar criteris personals sobre la relació entre la visió social de l’estètica del cos humà i l’atenció saludable d’aquest.

La ciència en el dia a dia - Reconéixer la importància de la ciència en la vida quotidiana pròpia.

- Aplicar mètodes d’anàlisi rigorosos per tal de millorar la comprensió de la realitat de l’entorn en distints àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic…).

- Manejar els coneixement sobre ciència i tecnologia per a

186

Descriptors

solucionar problemes, comprendrequè passa al nostre voltant i respondre preguntes.

Maneig d’elements matemàtics

- Conéixer i usar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques,criteris de mesurament i codificació numèrica, etc.

- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

- Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.

Raonament lògic i resolució de problemes

- Organitzar la informació emprant procediments matemàtics.

- Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.


Comprensió: oral i escrita

- Comprendre el sentit dels textos escrits i els orals.

- Mantenir una actitud favorable capa la lectura.

Expressió: oral i escrita - Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Usar el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals adequades per a elaborar textos escrits i orals.

- Elaborar diferents tipus de textos de manera creativa i amb sentit literari.

187

Normes de comunicació

- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context:mantenir el torn de paraula, escoltar atentament l’interlocutor…

- Manejar elements de comunicació no verbal, o en diferents registres, en les diverses situacions comunicatives.

Comunicació en altres llengües

- Entendre el context sociocultural i la història de la llengua per a fer-ne un ús millor.

- Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians endiferents contextos.

- Usar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.

- Produir textos escrits de diversa complexitat per a usar-los en situacions quotidianes o d’assignatures diverses.

Compètencia digital Tecnologies de la informació

- Emprar fonts diferents per a buscarinformació.

- Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la fiabilitat que presenten.

- Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà dels mitjans tecnològics.

Comunicació audiovisual

- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa.

- Comprendre els missatges que provenen dels mitjans de comunicació.

Ús de ferramentes digitals

- Manejar ferramentes digitals per a la construcció de coneixement.

- Actualitzar l’ús de les noves tecnologies per tal de millorar el treball i facilitar la vida diària.

- Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.

Consciència i expressions culturals

Respecte per les manifestacions culturals pròpies i alienes

- Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en els diferents vessants (artístic i literari, etnogràfic, cientificotècnic…), i per les persones que han contribuïta desenvolupar-los.

188

- Valorar la interculturalitat com a font de riquesa personal i cultural.

- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l’evolució del pensament científic.

Expressió cultural i artística

- Expressar sentiments i emocions des de codis artístics.

- Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat i gustper l’estètica en l’àmbit quotidià.

- Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.

Competències socials i cíviques

Educació cívica i constitucional

- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de fonts divereses, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret confirmat per una constitució.

- Aplicar els drets i els deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.

Relació amb els altres

- Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de conflictes.

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits departicipació establits.

- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i d’idees.

Compromís social

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

- Concebre una escala de valors pròpia i actuar-hi amb conformitat.

- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte pels diferentsritmes i potencialitats.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.


Autonomia personal - Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses pròpies.

- Assumir les responsabilitats encomanades i donar-ne compte.

- Ser constant en el treball superant les dificultats.

- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

189

Lideratge

- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.

- Encomanar l’entusiasme pel que s ha de fer i la confiança en la ʼpossibilitat d’aconseguir objectius.

- Prioritzar la consecució d’objectiusgrupals als interessos personals.

Creativitat

- Generar possibilitats noves i divergents des dels coneixements previs del tema.

- Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.

- Trobar possibilitats en l’entorn queels altres no aprecien.

Emprenedoria

- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.

- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques i els projectes.

- Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

Aprendre a aprendre

Perfil d’aprenent

- Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executives…

- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

- Generar estratègies per a aprendre en diferents contextos d’aprenentatge.

Ferramentes per a estimularel pensament

- Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent…

- Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

Planificació i avaluació de l’aprenentatge

- Planificar els recursos necessaris i els passos que s’han de fer en el procés d’aprenentatge.

- Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.

- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

- Prendre consciència dels processosd’aprenentatge.

190

6. METODOLOGIA

La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat per aprendreper si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiats d’investigació i també hade subratllar la relació dels aspectes teòrics de cada matèria amb les seues aplicacionspràctiques.

En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia didàcticaestiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i per lesexigències del tipus de coneixement propi de cada una.

A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l’etapa exigeix el treball amb metodologiesespecífiques i que aquestes comporten un important grau de rigor científic i dedesenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives iinterpretatives).

6.1. CRITERIS METODOLÒGICS

En relació amb el que hem exposat, la proposta didàctica de Valencià llengua i literatura s’haelaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:

- Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint activitats diversificadesd’acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa.

- Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix.

- Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula, combinantestratègies que propicien la individualització amb altres que fomenten la socialització.

- Motivació: procurar despertar l’interés de l’alumnat per l’aprenentatge que se li proposa.

- Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara,plantejant les interrelacions entre els continguts d’aquesta matèria i els d’altres disciplinesd’altres àrees.

- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques,explicatives i interpretatives).

- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seua aplicació a l’entorn, afi d’assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el desenvolupament decapacitats per a ulteriors adquisicions i la seua aplicació en la vida quotidiana.

- Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprén a partir de fórmules molt diverses.

6.2. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

La manera d’aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer delprofessorat, d’acord amb el mateix caràcter, la concepció de l’ensenyament i lescaracterístiques del seu alumnat.

No obstant això, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que combinen,de la manera que cada un considere més apropiada, les estratègies expositives,acompanyades d’activitats d’aplicació i les estratègies d’indagació.

Les estratègies expositives

Presenten a l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que had’assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i panoràmics i per

192

ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilmentl’alumnat no pot assolir només amb ajuts indirectes.

No obstant això, resulta molt convenient que aquesta estratègia s’acompanye de larealització per part de l’alumnat d’activitats o treballs complementaris d’aplicació oindagació, que possibiliten l’encadenament dels nous coneixements amb els que japosseeix.

Les estratègies d’indagació

Presenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’estructurar, seguint unespautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a situacions problemàtiques en les que ha deposar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a aixíadquirir-los de forma consistent.

L’ús d’aquestes estratègies està més relacionat amb l’aprenentatge de procediments,encara que aquests comporten al seu torn l’adquisició de conceptes, ja que proven deposar l’alumnat en situacions que fomenten la seua reflexió i posen en joc les seues ideesi conceptes. També són molt útils per a l’aprenentatge i el desenvolupament d’hàbits,actituds i valors.

Les tècniques didàctiques en què poden traduir-se aquestes estratègies són moltdiverses. Entre aquestes destaquem pel seu interés les tres següents:

- Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents opcions sónigualment possibles i vàlides, per fer reflexionar l’alumnat sobre la complexitat delsproblemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i imperfecte de les solucionsaportades per a ells i sobre la naturalesa provisional del coneixement humà.

- L’estudi de casos o fets i situacions concretes com a instrument per motivar i fer méssignificatiu l’estudi dels fenòmens generals i per abordar els procediments de causalitatmúltiple.

- Els projectes d’investigació, estudis o treballs habituen l’alumnat a afrontar i a resoldreproblemes amb certa autonomia, a plantejar-se preguntes, i a adquirir experiència en larecerca i la consulta autònoma. A més, li faciliten una experiència valuosa sobre eltreball dels especialistes en la matèria.

6.3. LES ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

En qualsevol de les estratègies didàctiques adoptades és essencial la realització d’activitatsper part de l’alumnat, ja que compleixen els objectius següents:

- Consoliden la comprensió dels conceptes i permeten al professorat comprovar-ho.

- Són la base per al treball amb els procediments característics de l’anàlisi lingüística oliterària.

- Permeten donar una dimensió pràctica als conceptes.

- Fomenten actituds que ajuden la formació humana de l’alumnat.

Criteris per a la selecció de les activitatsTant en el llibre de text com en la web, es plantegen activitats diverses la selecció de lesquals ha seguit els criteris següents:

- Que desenvolupen la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix, utilitzantdiverses estratègies.

- Que proporcionen situacions d’aprenentatge que exigisquen una intensa activitat mentali porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.

193

- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.

- Que tinguen una formulació clara, perquè l’alumnat entenga sense dificultat el que hade fer.

- Que siguen variades i permeten consolidar els conceptes; treballar els procediments(textos, imatges, mapes), desenvolupar actituds que col·laboren a la formació humana iatendre la diversitat a l’aula (tenen diferent grau de dificultat).

- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la realitat.

- Que siguen motivadores i connecten amb els interessos de l’alumnat, per referir-se atemes actuals o relacionats amb el seu entorn.

Tipus d’activitats

Sobre la base d’aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologiavariada que s’enquadra dins de les categories següents:

Activitats d’ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part importantde les activitats plantejades en el llibre de text. Es troben en els apartats següents:

- A cada un dels grans subapartats en què s’estructuren les unitats didàctiques esproposen activitats arran dels continguts estudiats. Són, generalment, de localització,consolidació, anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes.

- Al final de cada unitat didàctica es proposen activitats de definició, consolidació i sínteside continguts.

Activitats d’aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l’entorn de l’alumnat. Aquesttipus d’activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat concret del tema i, per tant,s’inclouen entre les activitats plantejades arran de l’exposició teòrica; en altres casos, espresenten com a interpretació d’experiències, o bé com treballs de camp o d’indagació.

Activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític, latolerància, la solidaritat...

D’altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat. D’aquestaforma permeten donar resposta a la diversitat de l’alumnat, ja que poden seleccionar-seaquelles més conformes amb el seu estil d’aprenentatge i amb els seus interessos.

El nivell de dificultat pot apreciar-se en el mateix enunciat de l’activitat: localitza, defineix,analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, recull informació, sintetitza, aplica, etc. Lamajoria corresponen a un nivell de dificultat mitjà o mitjà-alt, el més apropiat per a un curs deBatxillerat.

La correcció de les activitats fomenta la participació de l’alumnat a classe, aclareix dubtes ipermet al professorat conéixer, de forma quasi immediata, el grau d’assimilació delsconceptes teòrics, el nivell amb què es manegen els procediments i els hàbits de treball.

194

7. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT

Un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de laindividualització, de manera que el sistema educatiu oferisca a cada alumne o alumna l’ajudapedagògica que aquest necessita en funció de les seues motivacions, interessos i capacitatsd’aprenentatge. D’ací sorgeix la necessitat d’atendre aquesta diversitat. En el Batxillerat, etapaen què les diferències personals en capacitats específiques, motivació i interessos solen estarbastant definides, l’organització de l’ensenyament permet que els mateixos alumnes resolguenaquesta diversitat mitjançant l’elecció de modalitats i optatives. No obstant això, és convenientdonar resposta, ja des de les mateixes assignatures, a un fet constatable: la diversitatd’interessos, motivacions, capacitats i estils d’aprenentatge que l’alumnat manifesta. És precís,doncs, tenir en compte els estils diferents d’aprenentatge de l’alumnat i adoptar les mesuresoportunes per afrontar aquesta diversitat. N’hi ha molts tipus d’estudiants: de reflexius (esdetenen en l’anàlisi d’un problema) i d’impulsius (responen molt ràpidament); d’analítics(passen lentament de les parts al tot) i de sintètics (aborden el tema des de la globalitat); unstreballen durant períodes llargs i d’altres necessiten descansos; alguns necessiten ser reforçatscontínuament i d’altres no; n’hi ha que prefereixen treballar sols i n’hi ha que prefereixentreballar en xicotet o gran grup.

Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, ja que la intencióúltima de tot procés educatiu és aconseguir que l’alumnat assolisca els objectius proposats.

Com a activitats de detecció de coneixements previs suggerim:- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel professorat, a fi de facilitar una

idea precisa sobre el punt de partida. - Repàs de les nocions ja vistes anteriorment i considerades necessàries per a la comprensió

de la unitat, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.- Introducció de cada concepte, sempre que això siga possible, relacionant-lo amb els que ja té

interioritzats i assolits.

Com a activitats de consolidació suggerim:- Realització d’exercicis apropiats i tan abundants i variats com calga, a fi de consolidar els

continguts lingüístics, culturals i lèxics treballats en la unitat.

Aquesta varietat d’exercicis compleix, així mateix, la finalitat que perseguim. Amb les activitatsde recuperació-ampliació, atenem no només l’alumnat que presenta problemes en el procésd’aprenentatge, sinó també aquells que han assolit en el temps previst els objectius proposats.

Les diferents formes d’agrupament de l’alumnat i la seua distribució a l’aula influeixen, sensdubte, a tot el procés. Entenent el procés educatiu com un desenvolupament comunicatiu, ésde gran importància tenir en compte el treball en grup, recurs que s’aplicarà en funció de lesactivitats que es projecten realitzar —concretament, per exemple, en els processos d’anàlisi ide comentari de textos—, ja que considerem que la posada en comú de conceptes i ideesindividuals genera una dinàmica creativa i d’interés en els alumnes.

Es concedirà, tanmateix, gran importància en unes altres activitats al treball personal iindividual; en concret, s’aplicarà en les activitats de síntesi/resum i en les de consolidació, aixícom en les de recuperació i ampliació.

Hem d’emprendre, doncs, el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:

1. L’atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en dues fases: lainformació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançant esquemes, resums,paradigmes, etc.

195

2. L’atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats constitueixen unexcel·lent instrument d’atenció a les diferències individuals de l’alumnat. La varietat il’abundància d’activitats amb diferent nivell de dificultat permeten l’adaptació, com hem dit, ales diverses capacitats, interessos i motivacions.

196

8. RECURSOS DIDÀCTICS

Suggerim la utilització dels materials següents:

- Llibre de l’alumnat per a 1r de Valencià llengua i literatura de Batxillerat. Edit. Anaya.

- Web de l’alumnat per a 1r de Valencià llengua i literatura de Batxillerat. Amb recursosgenerals (flexió verbal, glossari de termes, qüestions gramaticals, recursos literaris, enllaçosa diccionaris en línia, etc.) i recursos per a cada unitat (textos enregistrats, altres textosliteraris, activitats interactives, tests d’autoavaluació, etc.).

- Web del professorat per a 1r de Valencià llengua i literatura de Batxillerat. Amb tots elsrecursos inclosos en la web de l’alumnat i recursos expressament adreçats als docents, comara el solucionari de totes les activitats proposades en llibre de l’alumnat, bibliografia, adrecesd’Internet, vídeos, una extensa antologia literària, etc., que l’ajudaran en l’exercici de l’activitatdocent.

197

9. INSTRUMENTS PER A L’AVALUACIÓ

En la programació, s’ha de fixar com s’avaluarà l’alumnat; és a dir, el tipus d’instrumentsd’avaluació que s’utilitzaran. Els sistemes d’avaluació són múltiples, però en qualsevol cas, alsinstruments que es dissenyen, hauran de ser presents les activitats següents:

- Activitats de tipus conceptual. Amb aquestes l’alumnat substituirà de forma progressiva lesseues idees prèvies per les desenvolupades a classe.

- Activitats que facen ressaltar els aspectes de tipus metodològic. Per exemple,identificació de models, anàlisi de resultats, aplicació de conceptes, etc.

Quant al «format» de les activitats, es poden utilitzar les següents:

- Activitats de composició.- Activitats de llibre obert.- Activitats orals.- Rúbriques.- Proves objectives tipus test.- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes o/i resolució

d’exercicis i problemes. - Treballs d’investigació, quadern de classe, rúbriques, dianes, etc.

Cada instrument d’avaluació ha de tenir diferent pes a l’hora de la qualificació final, per a laqual cosa caldrà valorar dels esmentats instruments la seua fiabilitat, objectivitat,representativitat, la seua adequació al context de l’alumnat, etc.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1r DE BATXILLERAT

1. Analitzar, interpretar i sintetitzar oralment i per escrit textos orals, escrits i iconicoverbals,pertanyents a diferents situacions de comunicació, tenint en compte la funció social, latradició cultural, l’estructura (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa...) i els valorsque transmeten, assenyalant les idees principals i les secundàries, reconeixent possiblesincoherències o ambigüitats i aportant una opinió personal.

2. Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la prèviament iadoptant l'estratègia comunicativa adequada.

3. Elaborar memòries, informes, treballs d'investigació, etc., a partir de la consulta de fonts dediversos tipus i integrar la informació en textos de síntesi.

4. Crear textos escrits expositius i argumentatius sobre temes literaris o lingüístics.

5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació i producció de textos els coneixements sobre lesdiverses unitats de la llengua i les seues combinacions.

6. Discernir els components bàsics i l'estructura del lèxic en valencià.

7. Distingir les diferents llengües constitucionals d'Espanya. Conéixer l’origen i la formació delvalencià.

8. Conéixer, identificar i analitzar en actituds discursives diverses les varietats lingüístiques(espacials, socials, d'estil) del valencià i les actituds sociolingüístiques que es manifesten.

198

9. Interpretar el contingut d’obres literàries breus i fragments significatius de la història literàriadel valencià (fins el s. XIX) utilitzant els coneixements sobre les formes literàries i els distintsperíodes, moviments i autors.

10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la informació.

Els mínims exigibles per aprovar el curs són l’acompliment dels criteris d’avaluació suaraexposats així com la lectura de tres textos literaris complets. S'haurà de fer un treball escrit i, siho considera el professor, un control de cadascuna de les lectures.

NOTA IMPORTANT


Conceptes: 80% de la nota global. Cal aprovar amb un mínim de 4,8 punts. Procediments: 10%. Cal aprovar amb un mínim de 0,6 punts. Actitud: 10%. Cal aprovar amb un mínim de 0,6 punts.

En aquest últim apartat, cada professor podrà acumular el tant per cent deProcediments a l'apartat d'Actitud, en aquells casos –individualment o col·lectiva-- queconsidere pertinent, quan l'actitud d'un o diversos alumnes siga manifestament pertorbadora.

Faltes d’ortografia i/o sintàctiques: es restarà un màxim de 2 punts en cada examen.


199

2n DE BATXILLERAT

1. OBJECTIUS GENERALS

1. Distingir i comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintesestructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans decomunicació, posar atenció els elements del context que condicionen una adequadainterpretació.

2. Produir diferents tipus de textos orals i escrits especialment de l’àmbit acadèmic ambadequació, coherència, cohesió i correcció.

3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, valorant la diversitat lingüísticacom a manifestació de la naturalesa social de les llengües i afavorint un actitud respectuosacap a totes les llengües i els seus parlants; conéixer l'origen i l'evolució de les llengüesconstitucionals d'Espanya i de les seues varietats i valorar la importància de la normalitzaciódel valencià per a aconseguir la seua plena incorporació a tots els àmbits d'ús.

4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en lacomprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correccióde les pròpies produccions.

5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos orientadors de lavida social i valorar la importància de l’aproximació a estos discursos per al coneixement dela realitat.

6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous coneixementsi per a produir i interpretar textos propis de l'àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorantinformacions de diferents tipus i procedències, així com ser capaç d'utilitzar tècniques debusca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític,mitjans tradicionals i noves tecnologies.

7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les seuesformes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics...), de la informaciópertinent sobre el context historicocultural de producció, de les condicions actuals derecepció i dels trets identificadors dels grans períodes de la nostra literatura així com d’obresi autors significatius utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentalsadequades per al seu estudi.

8. Llegir i valorar les obres literàries com a forma d'enriquiment personal i de trobar plaer, coma manifestacions de la sensibilitat artística de l’ésser humà i com a expressió de la identitatcultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representatió i d’interpretació delmón.

9. Analitzar critícament i evitar en les pròpies produccions, els usos de la llengua quemanifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder en relació amb el gènere social, ambla llengua que es parla o amb grups socials marginats en el nostre entorn.

200

2. DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS

ESTUDI DEL DISCURS

Conceptes

-Tema-Estructura organitzativa-Registre-Situació de la comunicació.-Textos acadèmics, expositius i argumentatius.-Textos periodístics.-Textos literaris.

Procediments

1. Identificació en textos de diferents varietats dialectals.

2. Localització en mapes de diferents característiques lingüístiques.

3. Utilització de la varietat estàndard en la producció de textos.

4. Aplicació dels coneixements adquirits a la identificació de textos pertanyents al discursacadèmic, al propi dels mitjans de comunicació i al literari.

5. Anàlisi dels factors físics i socioinstitucionals i de les estructures textuals que configuren elsdiferents textos.

6. Planificació, realització i avaluació de textos orals i escrits pertanyents al discurs acadèmic ials que orienten l’opinió i la conducta.

-Planificació: analitzar la situació de comunicació (triar el tema i relacionar text i context) iorganitzar la informació (triar l’estructura, preparar un guió i elegir adequadament elsesquemes textuals segons la intenció comunicativa i en el discurs oral comptar amb unsuport escrit per a preparar la intervenció)

-Elaboració de textos escrits: ajustar-se al guió preparat i redactar atenent les propietatstextuals de coherència, adequació, cohesió i correcció gramatical.

-Realització d’exposicions orals: mantenir l’atenció del receptor, adequar el registre lingüístic,ús correcte de connectors...

-Avaluació: acompliment de la intenció comunicativa, adequació del registre lingüístic,coherència, cohesió, correcció ortogràfica, claredat i precisió en l’ús de la llengua..

201

7. Interpretació dels diferents missatges informatius i persuasius del discurs periodísticconsiderant els elements que caracteritzen els gèneres informatius i d’opinió, els recursos decredibilitat i tipus d’arguments.

Actituds

1. Recepció activa i actitud crítica davant dels missatges dels distints mitjans de comunicació.

2. Actitud positiva respecte de l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge i en situacions decomunicació formals.

3. Actitud crítica davant de les expressions lingüístiques que denoten rebuig envers elsindividus, els grups socials o els pobles i que atempten conta els valors d’una societatdemocràtica (llibertat, solidaritat, justícia, participació, tolerància...)

4. Sensibilitat i actitud crítica davant de les expressions dels usos discursius verbals i noverbals dels mitjans de comunicació, que denoten discriminació i actitud crítica davant delcontingut ideològic dels seus missatges.

5. Diferenciar en el discurs acadèmic, en els que orienten l’opinió i la conducta i en els queregulen la vida social, la informació objectiva de la que respon a determinats valors morals,religiosos, a interessos de classe...

ESTUDI DE LA LLENGUA

Conceptes

-Mecanismes de coherència.-Mecanismes de referència gramatical i lèxica.-Els connectors i els marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives iadverbials)

-Les relacions entre temps verbals.-La intertextualitat.-La terminologia.

-Sistema fonològic.

Procediments

1. Resolució de dubtes en la producció de textos mitjançant la consulta a vocabularis, distinstipus de diccionaris i gramàtiques.

2. Coneixement i ús reflexiu en textos orals i escrits de les normes ortogràfiques, gramaticals itipogràgiques.

3. Aplicació dels conceptes relatius a l'estructura oracional a la producció de realitzacions pròpies.

4. Anàlisi en textos i ús en les produccions pròpies de les marques lingüístiques queidentifiquen en el text els participants en la comunicació, manifesten la relació social ques'hi estableix i assenyalen el temps i l'espai de l'enunciació.

202

5. Reconeixement en textos i aplicació en les produccions pròpies de les expressionslingüístiques que indiquen la modalitat de l'enunciat.

6. Anàlisi i ús de procediments per a inscriure altes discursos en el discurs propi.

7. Anàlisi en textos i utilització amb correcció en la producció pròpia dels procediments deconnexió, dels procediments anafòrics i de les relacions entre temps verbals.

8. Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb lacoherència de textos i la seua adequació al context. Utilització dels procediments deformació lèxica en la producció de textos.

9. Reconeixement, pronúncia i representació gràfica dels fonemes.

10. Aplicació reflexiva de tècniques d’autocorreció i autoavaluació per progressar enl’aprenentatge autònom.

Actituds



3. Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Conceptes

1. Tècniques d'anàlisi i comentari de textos: comentari lingüístic i literari.

2. Redacció de treballs acadèmics que incorporen els elements complementaris (índexs, cites,bibliografies, etc.)

Procediments

1. Aplicació d'instruments adequats per a la interpretació de textos.

2. Anàlisi crítica dels procediments utilitzats en els discursos orientadors de l'opinió i laconducta per a transmetre, interpretar o valorar la informació i crear estats d'opinió.

3. Producció de textos pertanyents al discurs acadèmic i als discursos orientadors de l'opinió ila conducta, atenent els factors del context físic i social, la planificació del significat, l'eleccióadequada dels esquemes textuals i el respecte per la normativa.

4. Elaboració de textos propis de l'àmbit acadèmic: memòries, exposicions orals, monografies,comentaris de text.

203

Actituds

1. Actitud reflexiva sobre alguns aspectes dels textos o la seua globalitat.

2. Recepció activa i actitud crítica davant dels missatges dels mitjans de comunicació.

EL DISCURS LITERARI

Conceptes

1. Les formes narratives des del Modernisme a l’actualitat.

Enric Valor. Mercé Rodoreda. Quim Monzó.

2. La poesia des del segle XX fins a l’actualitat.

Vicent Andrés Estellés. Salvador Espriu. Miquel Martí i Pol.

3. Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins els nostres dies.

Manuel de Pedrolo. Josep Maria Benet i Jornet.

4. L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat.

Joan Fuster. Joan Francesc Mira.

Procediments

1. Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres i de fragments representatius de lesdistintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàriescaracterístiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en lamanera de tractar-los.

2. Aplicació d’instruments adequats per a la interpretació de les obres, tant els propis del’anàlisi literària com les informacions sobre el context històric i cultural.

-Identificació dels elements connotatius inherents al discurs literari: figures retòriques.

204

-Identificació dels elements principals de la narrativa: esdeveniments, personatges(caracterització, característiques, classe i funció, veus), espai (fictici i real), temps (textual-recursos i ritme- i extratextual), tipus de narrador, punt de vista, modes del discurs.

-Identificació dels elements principals de la poesia: eix temàtic i motius secundaris, actitudslíriques, estructures formals de la poesia (nivells fònic, morfosintàctic i lexicosemàntic).Identificació de trops i altres figures literàries.

-Identificació dels elements principals del teatre i dels conceptes teatrals bàsics (en relacióamb el text, en relació amb l’actor-personatge i la seua forma de comunicar-se i en relacióamb l’escenificació)

-Identificació en una obra o en un fragment literari dels trets socials i culturals reflex de

l’època de la seua producció, que en permeten la interpretació: el context de l’obra literària(intenció, autor, destinatari, període, moviment...) i la relació del text literari amb l’entornhistòric, social i cultural (temes, gustos estètics, contingut ideològic)

3. Planificació i producció de textos literaris o d’intenció literària mitjançant la manipulació dels

elements formals del discurs literari

4. Comentari de textos literaris.

5. Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, deconeixement d’altres mons, temps i cultures.

6. Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i la biblioteca virtual.

Actituds

1. Valoració crítica dels factors que condicionen la recepció de l’obra literària.

2. Valoració i estima de la literatura com a manifestació de riquesa cultural i lingüística, de fontde plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.

3. Interés per conéixer els nostres autors i obres al llarg dels segles.

4. Reconeixement del contingut ideològic de les obres literàries.

3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar, interpretar i valorar textos escrits específics (humanístics, periodístics, científics,literaris...) de diferent nivell de formalització, tenint en compte la funció social que exercixen,la tradició cultural en què s'inscriuen, la seua estructura i els valors que transmeten.

2. Elaborar memòries, informes, treballs d'investigació, etc., a partir de la consulta de fonts dediversos tipus i integrar la informació en textos de síntesi.

3. Crear textos orals i escrits expositius i argumentatius de caràcter formal sobre temes literaris

205

i no literaris relacionats amb l’actualitat social i cultural.

4. Identificar en intercanvis comunicatius de tota classe, especialment en textos específics,expressions i valoracions que denoten alguna forma de discriminació, reflexionar-hicríticament i elaborar alternatives per tal d’evitar-les en les produccions pròpies.

5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccionspròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, i les seues combinacions.

6. Comprendre l'origen i la formació del valencià en la seua història i en el moment actual,valorant-ne les varietats.

7. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques i les actituds sociolingüístiques ivalorar les situacions de bilingüisme.

8. Conéixer la literatura del segle XX i els seus autors més significatius.

9. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la informació.

10. Conéixer i aplicar tècniques d'anàlisi i comentari de textos.

Els mínims exigibles per aprovar el curs són l’acompliment dels criteris d’avaluació suaraexposats així com la lectura de tres textos literaris complets. S'haurà de fer un treball escrit i, siho considera el professor, un control de cadascuna de les lectures.

NOTA IMPORTANT


Conceptes: 80% de la nota global. Cal aprovar amb un mínim de 4,8 punts. Procediments: 10%. Cal aprovar amb un mínim de 0,6 punts. Actitud: 10%. Cal aprovar amb un mínim de 0,6 punts.

En aquest últim apartat, cada professor podrà acumular el tant per cent deProcediments a l'apartat d'Actitud, en aquells casos –individualment o col·lectiva-- queconsidere pertinent, quan l'actitud d'un o diversos alumnes siga manifestament pertorbadora.



4. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS CURRICULARS

206

Primer Trimestre

Estudi del discurs

-El text expositiu

Estructura de la informació.

Aspectes pragmàtics.

-El context (finalitat, participants i relació entre ells, presència d’emissor, receptor, espai itemps)

-Marques enunciatives.

-Recursos explicatius.

-La divisió dialectal.

Estudi de la llengua

-Mecanismes de cohesió.

La connexió.

-Connectors gramaticals, lèxics i gràfics.

-Tipus de connectors (metadiscursius, temporals, d’oposició i contrast, de causa- conseqüència, additius, d’exemplificació)

La referència.

-Mecanismes gramaticals de referència.

-La cohesió lèxica.

-Les nominalitzacions.

-L’oració composta i l’oració complexa.

Tractament de la informació

-Planificació i producció de treballs monogràfics.

-Anàlisi i comentari de textos: tema, resum, estructura i valoració.

Literatura

207

-La narrativa dels segle XX.

La narrativa valenciana fins al 1939

La narrativa durant la dictadura.

-Mercé Rodoreda.

-Enric Valor.

La narrativa en l’últim terç del s. XX

-Quim Monzó.

Tècniques narratives.

Segon Trimestre

Estudi del discurs

-El text argumentatiu.


-L’argumentació. Tema. Tesi i arguments.


-L’assaig.


-Característiques.


-Recursos lingüístics i estilístics.


-Els pronoms personals.

-Aspectes bàsics de la pronúncia.

Vocals obertes i tancades.

Consonants sibilants sonores i sordes.

208

Consonants palatals sonores i sordes.

Consonants oclusives.

Enllaços fonètics.



-Anàlisi i comentari de textos: comentari lingüístic i literari

Literatura

-La poesia del segle XX. -La poesia de postguerra.

-Vicent Andrés Estellés.

-Miquel Martí i Pol.

-Salvador Espriu.

-L’assaig al segle XX.

Joan Fuster.

Joan Francesc Mira

Tercer Trimestre


-La conjugació verbal.

-Semàntica.

Camp semàntic i camp lèxic.

Relacions d’inclusió.

Sinonímia.

Antonímia.

Polisèmia i homonímia.

209



-Anàlisi i comentari de textos: comentari lingüístic i literari

Literatura

-El teatre del segle XX.

El teatre de la postguerra.

-Manuel de Pedrolo.

El teatre actual.

-Josep Maria Bernet i Jotnet

4. METODOLOGIA

La metodologia en aquest nivell és continuació de la de cursos anteriors (exposada a laprogramació de l’ESO), però en aquest cas és primordial la consolidació i ampliació de lacompetència lingüística i comunicativa de l’alumnat, el desenvolupament de la capacitat decomprensió de les tipologies textuals mitjançant el coneixement dels aspectes més rellevantsde la literatura i el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives per a potenciar lescapacitats lingüístiques i literàries per mitjà del treball sobre tècniques, mètodes i procediments.

Treballem les quatre habilitats bàsiques: parlar, escoltar, llegir i escriure i basem les classes enla lectura, l’anàlisi, la interpretació, la valoració i la producció de textos. L’explicació i elcomentari de textos ha de ser el marc d’actuació; el professorat tractarà d’educar la sensibilitat,promoure la creativitat i afavorir el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives.

Tractem que els nuclis de continguts unesquen el text, els usos de la llengua i l’anàlisi reflexivasobre aquesta, de manera que intentem que l’estudi de la llengua es faça principalment en elstextos i que l’estudi de la literatura servisca per a la consolidació de la competència lingüística.

Centrem el treball del llenguatge literari en les seues produccions i variants de gènere itreballem la lectura i l’anàlisi d’obres i fragments d’obres literàries considerant-les com afenomen comunicatiu, com a producte estètic i com a fet cultural. Treballem la resta detipologies textuals, basant-nos en l’ús, la manipulació, la constatació dels efectes d’aquestamanipulació, l’observació de regularitats i la utilització de procediments per tal de descobrir tantels aspectes sistemàtics com les diferències segons els usos.

5. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DEL’ALUMNAT. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ. MÍNIMS EXIGIBLES. CRITERISPER A LA RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT AMB LA MATÈRIA PENDENT DEL CURSANTERIOR.210

Per tal d’avaluar l’aprenentatge de l’alumnat tindrem en compte:

-l’assistència i la col·laboració en el funcionament de la classe.

-treballs individuals i en grup: treballs de síntesi, producció de textos acadèmics i literaris,comentari de text, recerca i ampliació d’informació...

-lectura de les obres literàries que es proposen, quatre en primer de batxillerat i tres a segon,al llarg del curs. L’alumnat farà un treball i/o un examen sobre cada lectura realitzada.

-proves escrites individuals, amb o sense material de recolzament, sobre conceptes iprocediments que s’han treballat a classe.

Tindrem en compte l’estat inicial de l’alumnat i la seua evolució al llarg del curs. Si és necessaris’elaboraran propostes de treball de diferent grau de dificultat.

Per a obtenir una qualificació suficient l’alumnat haurà d’acreditar que ha realitzat les tasquesanteriors amb èxit i que ha assolit els objectius implicats. S’establiran formes de recuperacióper blocs en cas que hi haja alumnes que no assolisquen els objectius totalment o parcialment.

Els mínims exigibles coincideixen amb els criteris de qualificació.


-L’alumnat amb la matèria pendent del curs anterior haurà de realitzar els exàmens i treballsavaluables esmentats anteriorment o presentar-se a les proves extraordinàries de maig, quecomprendran qüestions relacionades amb els continguts programats així com preguntes sobreles lectures proposades.

-Es considerarà que l’alumnat perd el dret a l’avaluació contínua quan no assisteix al 20% deles classes sense justificació.

6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Tot i que semble raonable en batxillerat exigir a l’alumnat que assolisca un nivell mitjà deconeixements, com que la llei marca que el currículum ha de ser obert, flexible i diversificat:

-proposem una programació de continguts bàsics, assumible per la pràctica totalitat del’alumnat d’aquest nivell,

-fem treballs en grup per tal de facilitar la interacció entre alumnes de diferents capacitats iconeixements i per tal de millorar la competència dels més febles,

-tractem de donar instruccions clares per tal que l’alumnat sàpia els aspectes essencials que espretenen estudiar i de proposar activitats flexibles

-proposem activitats de reforçament i ampliació.

211

7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Materials curriculars

Valencià: llengua i literatura 1, Ed. Anaya. Nou VENTS Valencià: llengua i literatura 2, Castellnou edicions.

Materials de consulta (recomanat a l’alumnat)

-Diccionari-La flexió verbal, Ed. 3 i 4 o Els verbs valencians, Ed. Bromera.-Guia gramatical per a l’ús de la llengua, Ed. Tabarca.

Recursos

-Textos diversos.-Periòdics i revistes.-Llibres de lectura.-Enciclòpedies.-Llibres de consulta.-Enregistraments.-Vídeos.

8. TEMES TRANSVERSALS

La matèria de valencià resulta un àmbit idoni per al tractament d’alguns temes transversals.Els continguts del nucli “la llengua i els parlants” fomenta comportaments respectuosos ambles diferències individuals i col·lectives. L’adquisició de destresses comunicatives és un pasindispensable en el desenvolupament d’hàbits de tolerància. L’anàlisi crítica d’allò que ha escrituna altra persona també contribueix a la comprensió i l’anàlisi de la realitat.

Els temes transversals es tracten a partir de textos i es concreten, de més a menys presència,en educació moral i cívica, per a la igualtat entre els sexes, per a la pau i la convivència i per alconsum.

9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

1. Participació en concursos literaris.

2. Assistència al teatre, cinema, exposicions, xarrades... segons l’oferta cultural

3. Excursions i/o viatges d'un o més dies a poblacions del nostre entorn cultural.

10. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius generals 7 i 8 de primer i segon de batxiller pretenen que l’alumnat, a més del’adquisició de coneixements, adquiresca l’hàbit de la lectura i ,si és possible, el plaer. Per tal

212

d’aconseguir-lo treballem continguts procedimentals i actitudinals que s’hi relacionen i que esreflecteixen a la nostra programació en els apartats de procediments procedimentals iconceptuals, sobretot al bloc d’educació literària.

Per tal d’acomplir l’objectiu l’alumnat de primer de batxillerat llig obligatòriament dos llibres en laprimera avaluació, un llibre en la segona i un en la tercera. L’alumnat de 2n de batxilleratobligatòriament en llig un en la primera i un altre en la segona. En la tercera un altre, segons elcompliment de la Programació.

El pla lector previst per a aquest curs és (tenint en compte que no és un llistat tancat):

1r BATX

LLULL, R. El llibre de les bèsties, BromeraJ. TEIXIDOR. L'ocell de foc. Ed. 62Anònim, Curial e Güelfa, BromeraJ. MARTORELL, Tirant lo Blanc. BromeraLOZANO, J. Crim de Germania, BromeraRUSINYOL, S. L’auca del senyor Esteve, Ed. 62

2n BATX

FUSTER, J. Ser Joan Fuster, BromeraRODOREDA, M. La plaça del diamant, BromeraTORRENT, F. Societat limitada, Bromera

213

iespatacona.edu.gva.esiespatacona.edu.gva.es/b/documents/download/... · ÍNDEX INTRODUCCIÓ...

Documents

Transcript of iespatacona.edu.gva.esiespatacona.edu.gva.es/b/documents/download/... · ÍNDEX INTRODUCCIÓ...