-1-

Índex :

-Introducció

1-Publicitat audiovisual .................................................................................................................................... pàg.2

2-Història ......................................................................................................................................................... pàg.3

2.1-La televisió obliga a canviar .................................................................................................................... pàg.6

3-Els processos de comunicació ...................................................................................................................... pàg.10

3.1-Classificacions dels actors de la comunicació ........................................................................................ pàg.12

3.2-Els mitjans de comunicacions de masses ............................................................................................... pàg.12

4-Llenguatge audiovisual ................................................................................................................................. pàg.14

4.1-La narració audiovisual ........................................................................................................................... pàg.14

4.2-El temps audiovisual ............................................................................................................................... pàg.14

4.3-El moviment intern i extern ..................................................................................................................... pàg.15

4.4-L’articulació de la continuïtat ................................................................................................................... pàg.15

4.5-Les relacions d’imatge i so ...................................................................................................................... pàg.16

4.6-La continuïtat narrativa ........................................................................................................................... pàg.17

5-Temàtiques ..................................................................................................................................................... pàg.18

5.1-Cotxes....................................................................................................................................................... pàg.19

5.2-Esports...................................................................................................................................................... pàg.20

5.3-Cosmètics ................................................................................................................................................. pàg.24

5.4-Detergents ................................................................................................................................................ pàg.25

6-El màrqueting .................................................................................................................................................. pàg.27

6.1-Introducció ................................................................................................................................................ pàg.27

6.2-Tecniques de màrqueting ........................................................................................................................ pàg.27

7-Treball pràctic (fer un espot esportiu). ............................................................................................................ pàg.31

7.1 -Sobre l’esport ........................................................................................................................................... pàg.32

7.2 -Story board .............................................................................................................................................. pàg.32

8-Conclusions .................................................................................................................................................... pàg.35

9-Bibliografia i documentació ............................................................................................................................. pàg.36

-2-

1.Publicitat audiovisual :

La publicitat és una eina de comunicació que serveix per a informar o difondre

al públic sobre l’existència d’un producte o bé algun tipus de servei a través

dels diferents tipus de mitjans de comunicació que podem utilitzar.

En el meu cas parlaré sobre la publicitat audiovisual que és la que engloba els

anuncis a la televisió, cinema, Internet... és a dir, tots els mitjans capaços de

reproduir vídeo.

Principalment aquest mitjà és el que abarca més tècniques per poder

transmetre al receptor una millor idea del que volem vendre, es pot jugar tant

amb el so, que en moltes ocasions és el protagonista de l’anunci i fa que ens

recordem del producte gràcies a la melodia que se’ns queda gravada a la ment,

i també es pot jugar amb la imatge en moviment, en el qual podem utilitzar

colors, personatges, efectes especial, per captar l’atenció del receptor.

Per poder vendre un producte s’han de seguir uns passos per tindre èxit a la

publicitat, els quals són:

- Primerament cridar l’atenció.

- Segon, despertar interès per aquest producte o oferta que s’anunciï.

- Tercer , despertar el desig d’adquisició.

- I finalment despertar la reacció.

Llavors, al aplicar aquest passos per mitjà de tècniques especialitzades i

estudiades minuciosament per tal de conèixer com reaccionarà el públic,

s’aconseguirà tindre èxit en la venda del producte.

-3-

2.Història :

El dia 1 de juliol de 1941, la cadena de tv nord-americana WNBT va començar

a emetre el partit de bèisbol que enfrontava als Brooklyn Dodgers contra els

Philadelphia Phillies. Eren les 2,30 h. de la matinada, quan en la cantonada

inferior dreta, en un petit requadre, va aparèixer durant deu segons un cartell

que anunciava els rellotges Bulova, amb una veu en off que llegia l’anunci.

Aquella brevíssima aparició es va convertir en el primer anunci de televisió de

la història.

Nou dòlars va ser el cost d’aquell anunci,4 dòlars per a

la publicació i 5 per utilitzar les instal·lacions.

És llavors, quan de forma reiterada, es copia la idea

d’anunciar productes per televisió.

A Espanya, la primera emissió de Televisió Espanyola es remunta al 28

d’octubre de 1956. Poc menys d’un any després, el 1957, el poc públic que

podia presumir de tenir un televisor a casa va poder assistir al missatge en el

qual s’anunciava uns refrigeradors de la marca Westinghouse.

Abans de què apareguès la televisió , existia el cinema en el qual ja s’utilitzava

com eina per promocionar productes, però en aquest camp la presència de la

publicitat sempre ha estat limitada, segurament perquè es finança a través

d’una altra font, el pagament per l’entrada a la sala.

- Com va començar la publicitat a la televisió ?

-4-

També hi havia existència d’altres espais on anunciar-se, els diaris, les

revistes, etc, però ningun mitjà ha canviat i ha revolucionat tant com l’aparició

de la televisió.

És llavors quan apareixen les dues formes d’anunciar-se dins la televisió,

existien dues maneres :

- Programes patrocinats:sobre els que els anunciants mantenien un control.

Alguns fins i tot produïen els seus propis programes .

- Petits missatges o espots : proposat per anunciants que no podien patrocinar

un programa que, malgrat això no volien renunciar a la televisió.

L’espot és l’ anunci creat específicament per a televisió, s’implanta durant

dècades com la forma tradicional d’aparició dels anunciants. Durant un temps

les cadenes es plantegen lliurement la forma d’organitzar la presència

d’aquests anuncis durant l’emissió fins a l’arribada de la regulació de la

publicitat en el mitjà i a la signatura d’acords per fer compatibles els drets de

tots els implicats.

Els espots d’avui dia solen durar poc, degut al preu que està el minut a la

televisió, només les marques o empreses amb més possibilitats econòmiques

poden disposar d’un anunci a la televisió, els preus d’avui dia varien depenent

de la cadena, però els 20 segons a la cadena més vista i l’hora de màxima

audiència poden pujar fins als 44.500 €

I no oblidem que parlem de només 20 segons. S’ha de comentar que els

anunciants amb menys pressupost poden obtenir anuncis per 170 € com a

mínim per 20 segons a la cadena menys vista a la pitjor hora d’audiència.

-5-

A continuació podem veure una mica el preu general depenen de les cadenes i

horaris en aquesta taula.

(Apareixen cadenes que ara mateix no anuncien, com TV1 i La 2,pel fet de ser

cadenes públiques, no les tindrem en compte a la taula).

Taula de preus per poder anunciar a les diferents cadenes i horaris:

Alguns anuncis històrics que van marcar època.(sobretot a Espanya)

-L’anunci del producte Cola-Cao : en el que el seu jingle és reconegut per

tothom “Yo soy aquel negrito del África tropical...”

-6-

- L’anunci de “Aceituna La Española” que també té un jingle bastant sabut per

molts “Es La Española una aceituna como ninguuuuuna! está relleeena, de rica

anchoooooaaa!”

- “La muñeca de famosa” un altre anunci amb un jingle conegut però amb un

toc nadalenc.

- “Leche,cacao,avellanas y azúcar! Nociallaaa!” un clàssic que es va renovant

mentre passen els anys en el que el jingle no canvia quasi bé.

- Un altre anunci que es va renovant , però el jingle segueix pràcticament

intacte és el de “Vuelve a casa por navidad” un altre espot nadalenc que

acostuma a ser anual.

- Un mític ja és el de Coca Cola un dels productes( sinó el que més) venuts a

tot el món, que té diversos anuncis , però un destacable és el seu eslògan “ La

chispa de la vida”.

Com podem observar quasi bé tots són recordats pel seu jingle però això ho

parlarem més endavant, quan parlem del llenguatge publicitari.

2.1 La televisió obliga a canviar

La televisió emergeix a la postguerra (1945-1952) als EE.UU., amb la publicitat

com a finançadora neta –seguint el model ja vist en la ràdio- i ofereix un procés

d’implantació molt ràpid. Al 1948 hi ha un milió de televisors en les cases dels

nord-americans,un lustre després es superen el 15.

A Europa arriba una mica més tard,en els anys cinquanta,i en principi la

publicitat té una influencia notablement inferior,al considerar-se en quasi tots

-7-

els països com un servei públic que ofereix l’estat, que el finança. No és el cas

d’Espanya, on l’inici de la televisió inclou publicitat. Això converteix a TVE en un

ens molt rendible,que financia també a RNE,que no té ingressos publicitaris.

Ja abans de la privatització del medi, apareix la publicitat en els canals estatals

de molts països.

Una campanya institucional per fomentar el consum de pèsols crea el primer

ninot popular de la televisió francesa,Pipiou. Molt curiós el cas d’Itàlia, on la

televisió pública no admet publicitat,la RAI, no l’admet excepte –des de 1957-

per un programa on tot era publicitat,Carrosello,un

programa molt peculiar, amb gran força creativa i

molt sol·licitat per ser l’únic; a més a més,crea

personatges que salten de la publicitat a l’animació,

com “el pollito Calimero” , per al detergent Ava, o el

ratolí “Topo Gioggio”, per les galetes Pavesini. Gran Bretanya admet publicitat

per a la televisió privada, quan aquesta arriba a mitjans dels anys cinquanta

amb l’ITV –Independent Television-, mentre la BBC es manté al marge de la

publicitat.

Gran Bretanya serà el país durant un quart de segle l’únic a Europa amb

televisió privada. A Alemanya la publicitat a la televisió comença el 1959. En

molts països europeus, com els nòrdics, la publicitat no arribarà a la televisió

fins avançats els vuitanta.

En els seus primers temps la publicitat televisiva recorda molt a la radiofònica:

abundants programes patrocinats i anuncis amb cançonetes i versos, aviat

adquireix autonomia i es configura l’espot com una via pròpia i idònia. Un

anunci amb impacte visual i poques paraules. El patrocini, no obstant,

-8-

domina la publicitat a la televisió nord-americana fins a finals dels anys

cinquanta. Les empreses de tabac i sabons estan entre els principals

patrocinadors de programes en aquests anys. També aquí hi haurà

personatges que saltin de la publicitat a l’animació, com Mister Magoo, l’home

miop que protagonitzava molts anuncis de la General Motors en els inicis del

nou mitjà, als Estats Units; els grans patrocinadors imposen les seves

exigències als espais televisius – per exemple, que en el programa no posessin

comentaris o elements visuals contra el consum de tabac si és una tabaquera

qui la patrocina-,circumstàncies que no donarà la televisió europea durant

diverses dècades al imposar les cadenes úniques les seves condicions.

Ja en els anys seixanta la televisió obté en tots els països desenvolupats

audiències milionàries que superen les de la premsa i radio. Es converteix per

això, en un medi apropiat per grans campanyes d’àmbit estatal, llançament de

nous productes, campanyes institucionals dels governs.

Com no hi ha competència –a Europa- no preocupa en excés l’audiència ni la

medició , que només serà rellevant a partit de la privatització del medi i per

pressió del món publicitari. Aquesta privatització només arriba en els anys

vuitanta i noranta (a Espanya,1991). Als EE.UU. sí tindrà rellevància des dels

inicis de la medició de les audiències i la pràctica de retirar programes, amb

independència de la seva qualitat, aquells que no assoleixin els nivells exigits

de públic i no atreguin per això als anunciants.

La publicitat a la televisió obliga a les agències a desenvolupar noves tècniques

o pràctiques: imatges expressives en moviment i no paraules. Aviat aquesta

publicitat a la televisió serà un element decisiu en les grans agències. No és

una sorpresa, als EE.UU. la televisió, amb l’experiència de l’evolució de la

-9-

ràadio, neix com a medi essencialment bolcat a la publicitat. Ja el 1954

l’agència Ted Bates ,amb el seu creatiu Rosser Reeves, fa una campanya de

20 milions de dòlars per a difondre l’analgèsic Anacin, que es fa immediatament

popular i demandat per tot el país. També se’ls hi obren nous camps, la tele-

venda, per exemple, o la publicitat política, que troba a la televisió un medi molt

influent, quasi temible.

La televisió suposa una gran competència pels demés medis. Mentre el cine ,

la ràdio, i la premsa no competien entre si, la televisió té un efecte “depredador”

innegable, afecta sobretot a la ràdio, que deu de reorganitzar-se a fons , fins i

tot tendeix a fer-se dependent de la publicitat televisiva: es treballa sobretot

l’espot televisiu, i en molts casos la banda sonora de la televisió passa a ser el

tascó a la ràdio. El mitjà no obstant es salva o es recupera gràcies al transistor

–audiència individualitzada – i la irrupció de la freqüència modulada, que

rellança la ràdio com suport musical amb públics molt definits i diferenciats.

Afecta també a la premsa, sobretot a les revistes gràfiques, que inicien la seva

decadència, ja que la publicitat d’articles de gran consum, tan visuals, troben un

millor acomodament i més públic a la petita pantalla, i al cinema. A mesura que

es difon aquella petita pantalla va decaient la presència davant la gran, que

amb això perd rellevància publicitària.

La televisió imposa en un principi unes tarifes més cares –té més despeses i

ofereix més audiència-, i en principi encareix la publicitat, però després la

privatització, al augmentar la competència, fa que caiguin les tarifes, que

s’apropen a les d’altres medis.

La televisió aporta un públic massiu, però indiferenciat. En els últims vint anys

la necessitat de publicitat obliga a les cadenes de televisió a lluitar per

-10-

l’obtenció d’audiència a tota costa –augmenten contínuament els canals i els

modes de recepció del medi-, i a recórrer en molts casos a la tele escombraries

i els continguts de menor qualitat.

El creixement de la publicitat en la televisió ve plantejat també en els últims

anys amb el problema de la seva eficiència. Si cada dia hi ha més anuncis i són

més els canals, amb la consegüent dispersió de l’audiència –en molts països,

cas de Espanya, no hi ha amb prou feines canals que obtinguin ja més d’un 20

% de l’audiència total- , i a més a més sorgeix la còmoda possibilitat del

zapping, és a dir, de canviar de canal mitjançant el comandament a distància

quan apareix la publicitat, l’ eficiència del mitjà – que no és barat perquè obliga

a nombroses insercions en molt canals- el nivell de récord dels espots,

l’impacte, tendeix a disminuir. L’auge de la publicitat en Internet, amb

possibilitats interactives, contribueix també a l’estancament recent de la

publicitat televisiva.

3.Els processos de comunicació:

En tot procés de comunicació existeixen el diferents factors i diferents

participants:

- Emissor: és el que transmet alguna mena de missatge als demés.

- Missatge: informació que l’emissor envia al receptor.

- Canal: element físic que estableix la connexió entre l’emissor i el receptor.

- Receptor: persona que rep el missatge a través del canal i l’interpreta.

-11-

- Codi: conjunt d’elements que es combinen seguint unes regles per donar a

conèixer alguna cosa.

- Context: relació que s’estableix entre les paraules d’un missatge i que ens

aclareix i facilita la comprensió d’allò que es vol expressar.

- Situació : Hi ha situacions extralingüístiques que ens ajuden a interpretar el

missatge.

En tot procés de comunicació pot aparèixer el Feed Back , que es pot definir

com un mecanisme de la comunicació que suposa que les conseqüències que

un missatge ha generat en el receptor tornen l’emissor, i aquest ho té en

compte. És la manera que té l’emissor de conèixer els efectes que el seu

missatge ha produït.

Podem contemplar el fenomen Feedback des de dos punts de vista:

- Com capacitat del receptor per respondre als missatges i els estímuls que li

arriben dels mitjans, com és el cas de les trucades telefòniques dels oients

durant un programa de ràdio en directe.

- Com l’estudi d’una resposta que té l’audiència. Moltes vegades l’emissor

necessita conèixer l’acceptació dels seus missatges per millorar-los en un futur.

Si l’emissor arriba a conèixer l’acceptació dels seus missatges, es produeix el

fenomen de Feedback, perquè l’emissor rep del receptor la resposta al

missatge.

-12-

3.1 Classificacions dels actors de la comunicació: productor , reproductor

i consumidor.

Com a qualsevol producció, en la comunicació també ens trobem amb les

figures del productor, el reproductor i el consumidor.

Però en aquest cas, el paper del productor és el de produir el producte a

comunicar, això és, l’encarregat d’organitzar i aconseguir els mitjans

necessaris per aconseguir el resultat esperat.

El reproductor és el que s’encarregarà d’aconseguir treure endavant el resultat

final.

I el consumidor serà el receptor del producte elaborat pel productor i el

reproductor.

3.2 Els mitjans de comunicació de masses

Quan parlem de mitjans de comunicació de masses ens referim als

instruments, mitjans,infraestructures i sistemes que s’encarreguen de produir,

transportar, rebre i emmagatzemar els missatges.

En aquest punt parlaré dels mitjans que intervenen en el meu treball:

- Cinema: de tots els mitjans de comunicació és el que més es basa en la

il·lusió de l’espectador.

Com a característiques comunicatives podem apuntar:

- El cinema exigeix atenció total de l’espectador, però és aquest el qui escull el

moment , al sel·leccionar la pel·lícula, l’ hora i la sala de la projecció.

- Durant la pel·lícula, l’espectador només presta atenció a la pantalla (en

teoria).

-13-

- És un mitjà d’entreteniment i el seu ús té dues vessants:

- És un acte social, on acudeix gent.

- El visionament de la pel·lícula és una activitat molt íintima.

- La televisió: pel que fa a valors comunicatius és el resultat de la fusió de la

ràdio i el cinema.

Utilitza un llenguatge audiovisual i el muntatge d’imatges com al cinema.

Compta amb una difusió molt extensa, com la ràdio.

Hi ha hagut canvis tecnològics, com l’emissió via satèl·lit, o la fibra òptica, que

facilita una oferta televisiva més elevada.

Totes aquestes novetats afecten a les pròpies característiques del medi. Però

podem confirmar que:

- L’espectador s’ha de cenyir a un horari per veure un programa

- Al ser un mitjà audiovisual, exigeix una alta dedicació.

- La televisió ocupa un lloc important a la casa.

-Es veu de forma fragmentària, ja que l’espectador pot canviar de canal quan

vulgui.

I també , en aquest apartat entraria a formar part Internet, on a moltes pàgines

s’utilitzen eines per reproduir vídeo, dins la mateixa pàgina web, per tal

d’anunciar-se, i així captar l’atenció de l’Internauta.

Internet té un munt d’eines per anunciar-se, una d’elles és que et “saltin”

finestres de publicitat encara que tu no ho vulguis,també posen publicitat abans

d’alguns clips de vídeo que vols mirar. També es promocionen a través de

pàgines webs als costats no utilitzats d’aquestes.

-14-

4. El llenguatge audiovisual

4.1 La narració audiovisual: Fragmentació de l’espai i del temps.

És impossible plasmar la vida real en el seu lloc, temps, i duració en una

narració audiovisual . Per això en realitzar en una narració audiovisual es

produeix la fragmentació de l’espai i del temps.

Per exemple:per representar un caçador, ens basta amb posar-li una

vestimenta de caça i una escopeta i, després, vestit de carrer estar menjant-se

un colom .Tots interpretem que el caçador ha caçat al colom i se l’està cruspint.

Per tant, podem ressenyar que qualsevol narració audiovisual està basada en

un llenguatge audiovisual al què tots estem acostumats i que és un llenguatge

que no necessita de la continuïtat, ni de l’espai ni del temps.

Abans, en el cinema més antiquat, els plans eren generals i pretenien

representar les escenes segons el model del teatre, però les coses han canviat

i han millorat molt: els plans són més ràpids, des de més angles, en moviment,

etc.

4.2 El temps audiovisual:Temps real i temps narratiu

- Temps real: El que dura la narració visual.

- Temps narratiu: El que dura el que estem contant.

Al crear una pel·lícula, un programa o un documental,no sempre el temps real

ha de ser equivalent al temps narratiu.

-15-

Les creacions audiovisuals poden ser de la següent manera :

- Condensació temporal:

El temps real és major que el temps narratiu.

- Adequació temporal:

El temps real és similar al temps narratiu.

- Dilatació temporal:

El temps real és inferior que el temps narratiu.

4.3El moviment intern i extern

El moviment intern:

És el moviment que es produeix dins l’enquadre quan mantenim la càmera fixa.

El moviment extern:

És el que es produeix quan movem la càmera. N’hi ha tres tipus:

-Panoràmica: Moviment de la càmera de rotació sobre el seu propi eix.

-Tràveling: Moviment amb desplaçament de la càmera.

-Zoom: Dos variables: Zoom In: per apropar-te a l’objecte i Zoom Out:per

allunyar-te.

4.4L’articulació de la continuïtat i discontinuïtat de l’espai i el temps:

L’el·lipsis.

Les el·lipsis estan relacionades amb l’espai, el temps, i el contingut narratiu.

Quan són relacionades amb l’espai, es relacionen amb la relació camp-fora de

camp.

- Camp: espai representat

-16-

- Fora de camp: espai per l’espectador.

L’el·lipsi temporal es veu representada en el ritme. Si traiem el

temps,accelerem el ritme. Hi ha tres tipus d’el·lipsis temporals:

- Condensació temporal : El temps del relat és major que el temps de la

representació

- Adequació temporal: El temps del relat és similar al temps de la representació

- Dilatació : El temps del relat és inferior al temps de la representació.

Es poden fer tres tipus d’el·lipsis en una pel·lícula:

- El·lipsi estructural: - Objectiu: quan tenim obligacions narratives.

Exemple: suspens: et demana treure informació.

- Subjectiu: per utilitzar un punt de vista.

Exemple: el del protagonista.

- El·lipsi simbòlica : Quan el que eliminem és simbòlic.

Exemple: “La batalla del desert”- no es veuen els guerrillers, perquè no es

veuen de normal

- El·lipsi de contingut: Marcats per la censura social.

4.5Les relacions d’imatge i so.

Des del principi el so ha tingut un paper important i de gran rellevància al anar

unit a la imatge. El so aporta dramatisme, sentiment,por, etc. a una escena.

Les imatges i el so poden estar amb sincronització o no, depenent de l’ús que

es vulgui fer en cada moment per donar un determinat ritme.

-17-

És tal la unió d’imatge i so, que la mateixa música pot accelerar un pla estàtic.

I el mateix passa amb una música lenta i pausada pot frenar una seqüència

ràpida d’imatges.

4.6 La continuïtat narrativa: Els Raccords.

En qualsevol tipus d’audiovisual, ha d’existir una continuïtat. Tant en la

programació de TV, com en una pel·lícula de cinema.

Els errors de continuïtat es denominen Raccord.

Per això qualsevol narració audiovisual ha de complir amb els següents tipus

de continuïtat :

- Continuïtat temàtica: ha de tindre una continuïtat lògica en els elements. Ex:

Sol i nuvolat.

- Continuïtat perceptiva: ha d’haver-hi continuïtat en l’acció, no pot variar

l’enquadrament sense ordre aparent. Ex: el pla de detall d’unes ulleres i acte

seguit la roda d’un tren sense vindre a compte.

- Continuïtat Raccord: Quan la protagonista surt rossa i en la següent escena

surt pèl-roja.

Tampoc poden utilitzar-se molts zooms, o que la càmera tremoli molt.

Ha de haver-hi:

- continuïtat de direcció: per exemple sortir per l’esquerra i entrar per

l’esquerra més endavant.

- continuïtat temporal: ha de seguir l’acció i l’orientació per no perdre la

continuïtat.

-18-

No ha de tindre necessàriament una continuïtat seguida i real, es poden posar

el·lipsis i avançar el temps, però la historia ha de que tindre una continuïtat

lògica.

5. Temàtiques

En aquest apartat parlaré dels productes que actualment més s’anuncien a la

televisió, tot esmentant els prototips estàndards que s’utilitzen per atreure

l’atenció al públic per al qual està enfocat l’anunci. Un exemple molt clar és el

del cotxe, en quest àmbit automobilístic quasi bé sempre veiem o un cotxe

conduit per un home, o només veiem el cotxe per fora sense assabentar-nos

de qui el condueix, aquest és un clixé una mica masclista que avui en dia es

segueix veient a la televisió.

Altres temes que tocaré en aquest apartat són les tècniques que acostumen a

utilitzar els publicistes per obtenir un major impacte i atenció en els seus

espots, normalment solen innovar i intenten ser originals en els seus treballs, el

ser únic és el que et fa especial i per tant en moltes ocasions reps més

importància. També hi ha algunes tècniques que s’utilitzen molt sovint, com és

el cas dels jingles musicals, per tal que el producte sigui recordat, o

efectes,tràvelings, etc.

Bàsicament parlaré de les generalitats que s’utilitzen en cada camp dels

productes que més s’anuncien en televisió.

-19-

6.1 Cotxes.

Anteriorment a la introducció de l’apartat, he parlat sobre el clixé de l’home com

a conductor estàndard en els anuncis d’automobilisme, doncs bé, normalment

si es representa una parella, l’home condueix el cotxe, perquè ell és el mascle

dominant i el que mana, si es veu a una família dins el cotxe, el que

acostumem a veure és el pare conduint perquè és el cap de família, la mare al

costat en el seient del copilot i els fills darrere. En els anuncis que promocionen

cotxes també acostumem a veure com aquests circulen per paisatges, de

carreteres, mostrant la seva potència, la seva capacitat de frenada i de precisió,

és a dir ens fan veure les prestacions del cotxe en una demostració molt bonica

visualment on veiem el cotxe en diferents tipus de

plans en els que varien de plans generals per veure

la “preciositat” del paisatge per on circula el

“meravellós” vehicle, alternant amb primers plans de

les rodes per transmetre velocitat, i en el moment

de la frenada també solen fer un primer pla de la

roda de com para en sec, i seguidament un pla

general del cotxe. Actualment s’està intentant

expandir el mercat automobilístic al sector femení, i s’estan intentant deixar

aparcats els clixés de l’home com a conductor predominant. Però s’estan

creant uns altres clixés com ara que els cotxes petits s’adhereixen

perfectament a les necessitats de la dona, s’ha de dir que els fan mes

“apetitosos” però no per això s’adeqüen més al gènere femení.

-20-

Una altra curiositat que he vist cercant informació és que fins i tot s’ha intentat

separar el mercat entre els dos gèneres, però la iniciativa no va funcionar,

aquesta idea va sorgir de Cïtroen on a un cotxe li posaven el nom de Bravo (

per referir-se al gènere masculí) i el nom de Brava (referent al femení).

5.2 Esports

L’apartat dels esports, un altre apartat en el que predominen els homes com a

imatge, sobretot al anunciar grans marques esportives. Estrelles de les

diferents lligues professionals són els que protagonitzen aquest tipus d’anuncis,

és normal perquè en el cas del futbol hi ha una diferència bestial de popularitat,

sous, retransmissions televisives que no els causa cap problema als publicistes

en escollir qui serà i representarà la imatge de la marca que es pretén

patrocinar. S’ha de dir que les lligues masculines estan a un nivell molt superior

en comparació amb les femenines atès a que els nois practiquen més esports

que les noies, per tant hi ha més competència i millora la qualitat gràcies a la

competitivitat i l’innegable component físic que acostuma a tindre l’home més a

favor que la dona.

Quan parlem d’anuncis esportius podem parlar sobretot de l’anunci de la

marca, es centren principalment en què la cara de qui porta l’equipació sigui

famosa, vengui i atragui al públic, i hi donen menys importància al producte en

si mateix, per això quan comprem unes vambes diem ” m’he comprat unes

Nike” o “m’he comprat les vambes d’en Leo Messi”

-21-

Per exemple , aquesta imatge no anuncia res en especial, només promocionen

l’eslògan i la cara d’un esportista famós, en aquest cas en Kobe Bryant,

l’eslògan que té al costat, “just do it” significa, “ només fes-ho” no importa el

resultat.

En aquests casos dels esports, normalment, utilitzen molt la idea de què els

grans jugadors són grans perquè han treballat, s’han esforçat, i transmeten

aquesta idea de què l’esforç, i la pràctica fa la perfecció. Un anunci que

transmet això molt bé és un en el qual parla una llegenda del bàsquet,

l’anomenat millor jugador de bàsquet de tota la història, Michael Jordan, en el

què en diferents espots es deixen entreveure el molt que ha treballat per

aconseguir el grau al qual ha arribat. Aquestes són les traduccions de dos dels

anuncis en els quals ell parla dient perquè té èxit :

-22-

Anunci “Maybe”

Potser és culpa meva.

Potser et vaig fer creure que era fàcil quan en realitat no ho era.

Potser et vaig fer creure que el meu salt començava a la línia de tirs lliures,

i no en el gimnàs...

Potser et vaig fer creure que tots els meus tirs eren els tirs guanyadors...

Que el meu joc estava fet per flaixos(de genialitat), i no esforç.

Potser és culpa meva que no vas veure que el fracàs em va donar força,

que el meu dolor és la meva motivació.

Potser et vaig fer creure que el bàsquet era un do que em va donar Déu

I no una cosa que vaig treballar tota la meva vida.

Potser he destruït el joc...

o potser, només estan posant excuses.

Michael Jordan

-23-

Anunci “ Failure”

He fallat més de 9000 tirs a la meva carrera...

He perdut quasi bé 300 partits...

En 26 cops m’han confiat el tir guanyador del partit, i l’he fallat...

He fallat un , vuit , vint i més cops en la meva vida...

I és per això,

Que tinc èxit.

Michael Jordan

Es veu clarament que en els dos anuncis intenten fer-te entendre que el que

has de fer és practicar, i té un factor motivacional que t’impulsa a intentar seguir

els seus passos, finalment fan fer-te comprar productes de la seva marca

sense haver-te anunciat res en general, només una marca i una imatge.

En podriem posar més exemples d’anuncis esportius del mateix estil, però ja

seria molt repetitiu, en alguns casos els anuncis esportius també opten per

escollir una faceta més humorística, que d’alguna manera arriba més al públic i

fa veure als seus fans les seves estrelles predilectes en situacions més

casuals.

Per concloure aquest apartat, esmentaré que una de les tècniques que utilitzen

molt els publicistes en l’esport és l’ús del sentiment, l’extreure grans jugades o

moments mítics que han suposat un abans i un després en la història de

l’esport.

-24-

5.3 Cosmètics

Els cosmètics són un producte molt difícil d’anunciar a la televisió pel simple fet

que no pots olorar la colònia o fragància que té estan intentant vendre per un

mitjà que només reprodueix àudio i vídeo. Llavors, com ho fan per anunciar

aquests productes per televisió? Doncs la resposta principal és amb la

utilització de models, tant femenins com masculins: normalment et venen que si

utilitzes la fragància el teu atractiu augmentarà exponencialment i lligaràs més,

tot això ho fan utilitzant models d’un atractiu físic evident.

Una altra manera de vendre cosmètics és amb la utilització de noms famosos,

encara que siguin d’altres productes, com per exemple Calvin Klein, una marca

de roba interior molt famosa, que no anuncia roba interior a la televisió perquè

aquesta ja es ven sola, i utilitzen els seus guanys per anunciar altres productes

com són les colònies per expandir el seu mercat.

Els famosos també treuen les seves pròpies fragàncies al mercat utilitzant el

seu propi nom per vendre, per exemple The secret, una de les fragàncies

d’Antonio Banderas.

-25-

5.4 Detergents

Un altre producte molt anunciat a la televisió són els detergents, en aquest cas

la utilització d’una dona, una mestressa de casa , és l’estereotip clàssic que es

sol utilitzar en aquesta classe d’anuncis. Podríem dir fins i tot que la utilització

d’aquest estereotip de la dona com a mestressa de casa és masclista, però és

una realitat que les dones en aquest camp vénen més que els homes, els quals

tenim la idea que són uns desastres en les tasques de la casa, i per aquest

motiu una dona inspira molta més confiança a l’hora d’anunciar els detergents.

Principalment el clàssic anunci que es fa en aquest tipus de producte és el típic

noi petit que està jugant fora i es taca, seguidament la mare diu que no se’n

preocupi: llavors ho renta amb el seu detergent que esborra tota resta de taca

de fang o qualsevol altre tipus de substància que s’hagi fet el noi, i es veu la

peça de roba impol·luta com si estigués acabada de comprar de la tenda.

Un altre recurs que s’ha posat molt de moda és la comparació d’altres

detergents per tal de fer veure que el que anuncien és molt millor que altres

detergents, per exemple en el que un detergent és molt més acurat amb la roba

i manté els seus colors inicials, mentre que l’altre fa descolorir la peça de roba

-26-

que posen a prova, també quan un conserva i neteja millor les peces de color

blanc o quan si utilitzes un determinat detergent, aquest farà que estalviïs tanta

energia com diners

Això sí, no acostumen a posar la marca del detergent que utilitzen per fer la

comparació, més que res perquè podrien posar una denúncia per la utilització

indeguda dels drets de la companyia i pels drets d’imatge de la mateixa.

Últimament aquests estereotips s’estan intentant deixar de banda, però no

s’acaba d’eradicar-los totalment. Hi ha un anunci, per exemple, en el què un

home posa una rentadora amb el pertinent detergent, llavors aquest detergent

el que fa és mantenir fresca i amb bona olor la roba durant tot el dia, i l’home

perfectament sap tornar a posar la rentadora. És un anunci sense importància,

però que intenta allunyar-se dels altres anuncis, posant i innovant tècniques

noves per tal d’evolucionar i veure com respon el públic que veu l’anunci o

l’espot publicitari.

-27-

6.El màrqueting

Introducció:

Què és el màrqueting?

“El màrqueting, és el procés social i administratiu pel qual els grups i individus

satisfan les seves necessitats al crear i intercanviar béns i serveis. Tanmateix,

hi ha altres definicions; com la que afirma que el màrqueting és

l’art o ciència de satisfer les necessitats dels clients i obtenir guanys al mateix

temps.”

Definició segons Philip Kotler

(Extret de viquipèdia)

Llavors, les tècniques que utilitzen els diferents comercials, publicistes, etc, per

tal d’obtenir un benefici i mantenir al comprador content per tal que segueixi

confiant en el venedor al qual li ha fet la compra, és l’anomenat màrqueting.

En aquest apartat parlaré de les claus, normes, i tècniques que es deurien

portar a terme per tal d’obtenir unes bones vendes i que aquestes es

mantinguin.

6.1 Tècniques de màrqueting

Les tècniques són eines, instruments que s’apliquen en el procés de venda per

persuadir el client o el possible client cap a la oferta proposada pel venedor.

Hi ha diferents tipus de tècniques, poden estar orientades o basades en la

psicologia, sociologia, etc.

Hi ha una tècnica en especial que va tindre molt d’èxit i que avui dia segueix

sent utilitzada, és el mètode AIDDA que l’any 1947, Percy H. Whaiting, va

-28-

presentar a un llibre titulat Les cinc grans veritats de la venda. En aquestes es

seguia , per primera vegada, una sistematització de totes les tècniques

elaborades amb anterioritat . El mètode segueix tenint vigor avui dia i AIDDA és

la paraula mnemotècnica de:

A: Atenció

I: Interès

D: Demostració

D: Desig

A: Acció

Indicant amb això que el primer pas per vendre un producte és captar l’atenció

del comprador, seguidament en el segon pas s’ aconseguirà l’interès. En la

següent etapa es demostrarà al comprador que el producte que està veient

satisfarà les seves necessitats per mitjà de la demostració d’algun exemple si

fes falta, d’aquesta manera farà créixer el grau de desig del comprador.

Finalment succeirà l’acció, que és el tancament del tracte o de la venda del

producte, el qual ha seguit tot el procés pertinent per ser venut.

Aquest mateix sistema es pot aplicar a la publicitat audiovisual on atreure

l’atenció és el més important, desprès es desperta l’interès mitjançant alguna

seqüència bonica, a continuació es demostraran les capacitats del producte,

es produirà un desig de compra i ja després s’anirà a comprar a la tenda

pertinent.

-29-

Es podrien esmentar més tècniques de màrqueting, però aquesta era una de

les que més s’adaptaven a l’apartat de la publicitat audiovisual. També

influeixen com a part essencial de tècniques per vendre: l’enginy, la música, el

factor humorístic , les tendències, etc. Però en especial m’agradaria fer èmfasi

en una en especial.

La publicitat subliminal és tot aquell missatge audiovisual que s’emet sota el

llindar de percepció conscient que incita al consum d’un producte. També és

aplicable a tots aquells missatges que no es poden observar a simple vista.

En el cas de les imatges en moviment, el ser humà no és capaç de percebre-

les de manera conscient, no obstant el cervell pot percebre aquestes imatges

de manera inconscient, i alguns estudiosos del tema han afirmat que aquesta

publicitat subliminal serveix de manera que poden arribar a influir la gent en les

seves compres o voluntat de l’individu.

Tot això de la publicitat subliminal encara no està demostrat del tot que sigui

cert, i que tingui un efecte en algunes conductes de l’individu. Hi ha alguns

investigadors sobre la matèria que afirmen l’existència i el funcionament de la

publicitat audiovisual, però ni ha d’altres estudiosos científics que sostenen

mitjançant estudis no tenir ninguna prova en absolut sobre la seva existència.

Si ens paréssim a pensar que aquesta publicitat subliminal existís, podria ser

una de les noves tècniques més eficients i amb millors garanties que podrien

utilitzar els publicistes per tal de vendre els seus productes, llavors ens farien

comprar de tot. Per això jo no crec que funcioni, perquè sinó ja estaríem tots

arruïnats, crec en la seva existència però no en el seu funcionament inductiu.

-30-

Alguns exemples de la publicitat subliminal:

La gran quantitat de missatges subliminals que es troben, o podem trobar, per

no dir quasi bé tots, són missatges amb un component eròtic, deu ser per la

nostra ment perversa, per les companyies de publicitat que ho fan volent, o

simplement per una sèrie de coincidències que fan assemblar-se a objectes de

forma fàl·lica o a l’òrgan reproductor femení, la vagina.

-31-

7.Treball pràctic ( espot esportiu )

Finalment he arribat a lúltim punt del treball de recerca en el qual faré, o

almenys ho intentaré, realitzar un espot esportiu mitjançant els coneixements

obtinguts a partir de tot el treball.

La idea principal és anunciar unes vambes de fer esport, concretament de

bàsquet. L’anunci girarà al voltant de les vambes intentant promoure la idea de

vendre l’objecte que suposadament estem intentant comercialitzar.

Dins d’aquest apartat es realitzarà un “story board” : és una mena de còmic que

fa tindre una idea de com serà l’anunci definitiu on s’hi representarà, per mitjà

de dibuixos, les escenes de l’anunci en qüestió fent-nos una idea de com serà

l’anunci en l’apartat visual. Ara bé, el guió tècnic serà el que ens indicarà la

seqüència en cada cas, també ens posa quin número de pla és. Apart de tot

això el guió tècnic s’encarrega de di en quins moments hi ha sons i quin tipus

de sons: músiques, melodies, etc, i ens posarà el temps que dura cada

seqüència.

Seqüència Pla Àudio Temps

So Text

Aquest seria més o menys la columna exemplar del guió tècnic que es fa servir

habitualment en espots, pel·lícules, curtmetratges, etc i és el que utilitzaré jo

per realitzar el meu espot publicitari.

-32-

7.1 Sobre l’esport ( el perquè de la meva elecció)

He escollit fer el treball pràctic sobre l’esport, perquè em sembla un dels temes

més visualment atractius per desenvolupar un espot, dinàmic, estètic i

entretingut.

També ha influït la meva afició per l’esport i el meu coneixement sobre aquest,

he pensat que l’interès que tinc per l’esport i el que en sé pot ser utilitzat molt

favorablement l’hora de fer el treball, haver vist tants anuncis em donaràidees

pel meu propi anunci de publicitat relacionat amb l’esport.

7.2 Story Board

A continuació presentaré un story board,què és un story board? Doncs és una

mena de còmic que et fa treure una idea de com serà el vídeo en si mateix,

encara que sempre pot canviar molt, però la idea està resumida en aquest

còmic. És clar que en el còmic no estaran tots els plans que tindrà el treball

pràctic, per això ho resumeix tot en una mena d’idea general.

A sota de cada imatge de l’story board hi ha una breu descripció del que intenta

representar en cada moment, per tal de situar-nos en l’acció corresponent.

-Descripció general de l’anunci:

L’anunci tracta d’uns jugadors que estan entrenant, tirant, etc, i arriba un

moment en el qual tots menys un se’n van perquè estan cansats i no tenen més

ganes d’entrenar-se. Llavors el que es queda sol comença a tirar, tirar i tirar per

practicar més i els altres els dies següents, veuen com el noi que entrena més

durament i més estona millora molt gràcies al seu esforç extra, finalment

s’escriurà un eslògan tipus “ si t’esforces,aconsegueixes els resultats”.

-33-

-34-

-35-

8. Conclusions

Aquest treball tractava d’esbrinar i descobrir quines tècniques utilitzen els

publicitaris audiovisuals per tal d’augmentar les seves vendes.

La meva conclusió es basa en dos eines fonamentals, que són les que per a mi

han estat les més importants, com són atreure l’atenció i l’originalitat de l’anunci

en qüestió.

Per tal d’atreure l’atenció els publicistes fan anuncis visualment

atractius,perquè atrapin des d’un inici al receptor i probablement futur

comprador del producte. Aquest és un punt fonamental a l’hora de fer que la

gent se n’assabenti d’aquell anunci en el moment que s’està emeten. El segon

punt és l’originalitat, i aquí és on entren moltes tècniques com la utilització de

jingles que se’ns queden gravats a la nostra ment i que probablement no

oblidem en molt de temps. Un clar exemple d’això és el clàssic “ Leche, cacao,

avellanas y azucar, Nocillaaa!”, que Nocilla porta reciclant des de fa ja un

temps. L’originalitat també en l’apartat visual és important, a l’hora de fer un

anunci amb una mena de trama que et faci gràcia o et sobti i que l’endemà

diguis “has vist l’anunci del noi que es pega amb super glu al sostre...” per

posar un exemple.

Aquest treball també m’ha servit per aprendre una mica més de Word i del seu

funcionament, a part d’això també he après molts tipus de llenguatge

audiovisual, com per exemple el tràveling,una mena de moviment en el qual la

càmera es mou per uns rails o per mitjà d’una grua per tal d’obtenir un

dinamisme molt interessant.

També m’ha servit per tocar algunes pinzellades del que és el màrqueting i

d’algunes normes que té aquest.

-36-

I aquest és el final del meu treball de recerca.( El treball pràctic serà exposat en

la presentació.)

9. Bibliografia i documentació:

- Escola de cinema i vídeo, Comunicació i expressió audiovisual, Produccions

Escivi S.A, Guipúscoa.

- Antonio Checa Godoy ,Historia de la publicitat,Netbiblo, La Corunya,2007

-Valeriano Bozal, Historia de les idees estètiques i de les teories artístiques

contemporànies,Madrid,2004

-Webs: -1º anunci en TV: http://sobrecuriosidades.com/2008/07/16/el-primer-anuncio-de-tv/#more-176 http://www.taringa.net/posts/offtopic/2776123/El-Primer-Anuncio-de-Tv.html http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20071009101042AAFIBke - Com va aparèixer i expandir-se l’anunci a la televisió: http://recursos.cnice.mec.es/media/publicidad/ - Altres: http://www.losmejoresanunciosdetelevision.com/los-mas/valorados/ http://www.marketing-xxi.com/node/1016 http://unclipalreves.blogspot.com/2010/05/coches-femeninos.html (cotxes femenins) www.wikipedia.com