NARCÍS OLLER

LA SEUA VIDA Narcís Oller i Moragas va ser un advocat i escriptor que va cultivar

el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època.

Naix a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846 i mor a Barcelona, el 26 de juliol de 1930. Orfe de pare, l'educa el seu oncle, J. de Moragas, i té una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart.

Treballà de primer com a funcionari de la Diputació de Barcelona i, més tard, s'instal·là com a procurador dels Tribunals. Es dedicà a aquesta darrera professió gairebé fins a la seva mort.

Oller fou un home moderat i liberal, políticament adscrit al catalanisme conservador i perfectament emmotllat dins la classe social, la burgesia, el món de la qual retratà amb detall a les seves narracions.

Entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible. En aquest determini van influir diversos factors, entre els quals sembla que s'han de destacar l'impacte que li va fer els Jocs Florals d'aquest any i la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries, en especial amb el grup de la revista La Renaixença.

Oller gaudia d'un gran respecte i estimació entre els autors castellans contemporanis (Galdós, Pereda, Valera...) i s'hi relacionava amb freqüència. Aquests, per la seva banda, l'insistien sovint perquè escrivira en castellà, adduint, entre altres, raons de fama i fortuna literària. Oller, però, que tenia plena consciència del que suposava escriure en català, mai s'hi va avenir.

En la darrera etapa vital es retira de l'escena pública i centra els esforços en la redacció de les Memòries literàries.

LA SEUA OBRA Novel·la

- La papallona. Novel·la de costums del nostre temps. Significa l'entrada de Narcís Oller al naturalisme. L'argument, pròxim a la novel·la fulletonesca, planteja la història d'una noia òrfena, ingènua i malaltissa que és seduïda i abandonada per un xicot que actua com si fos una papallona.

- L'escanyapobres. És una novel.la que contraposa dues visions econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes.

- Vilaniu. Novel·la de costums del nostre temps. Planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que desencadena tot un seguit de desgràcies. A La febre d'ornarra l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna.

- La febre d'or. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una família menestral de Barcelona.

- La bogeria. Novel·la de costums del nostre temps. És una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del protagonista. Segurament aquesta és la novel·la més naturalista d'Oller.

- Pilar Prim. Novel·la de costums del nostre temps. Planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se. Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment.

El tema que més atrau Narcís Oller és el del fenomen d'ascensió social de la burgesia del segle XIX, però al mateix temps ignora la situació d'injustícia social que vivien les capes populars.

Narrativa breu

- Cròquis del natural.

- Isabel de Galceran i altres narracions.

- Figura i paisatge.

- Rurals y urbanes.

- Al llapis y a la ploma.

- Contes.

Amb Narcís Olles pot dir que la narrativa de l'època de la Renaixença assoleix uns nivells formals i ideològics realment importants. Oller fou un dels primers escriptors peninsulars que s'entusiasmà pel naturalisme francès, però malgrat que els crítics de l'època l'encasellaren dins aquests corrent, ja el mateix Émile Zola s'adonà que

el nostre escriptor se'n separava de manera substancial.

Teatre

- Teatre d'aficionats: comedies y monolechs. .

- Renyines d'enamorats.

Obres completes

- Obra completa [XII volums].

- Obres completes [estudi crític de Manuel de Montoliu].

Altres

- Memòries literàries: història dels meus llibres [pròleg de Gaziel]

- La societat catalana de la restauració.

- Narcís Oller, memòries teatrals. A cura d'Enric Gallén

LA SEUA INFLUÈNCIA L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració

d'un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es remunta a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es considera Narcís Oller el patriarca de l'actual novel·lística de la literatura catalana.

Narcís Oller adopta el model realista i intenta oferir una reproducció objectiva de la societat del seu temps. Tot i la falta de recursos i models narratius, troba l'estil personal i incorpora una temàtica i una visió del món inèdites a la literatura catalana vuitcentista. Supera els obstacles i les deficiències de la llengua de l'època. Malgrat produir per al sector més selecte de la població, arriba a capes prou àmplies i es converteix en un autor popular.

Tota la vida és considerat com un catalanista conservador, especialment pel seu liberalisme moderat. Entra en contacte amb escriptors com Àngel Guimerà, Emili Vilanova, Víctor Català, Benito Pérez Galdós, o José María Pereda entre d'altres.

Llengua i estil.

- D'una banda hi ha una textura superficial que és natural i, fins a cert punt, invisible, perquè, al nivell primari de la intel·lecció d'un teixit verbal, els seus objectes són precisament la naturalitat i una mena de transparència. El llenguatge de la novel·la construïda amb el patró realista del XIX cultivava la sobrietat i un aspecte natural, senzill, expressiu i modest.

- Veure aquestes característiques, aquest grau de maduresa, en l'estil de L'Escanyapobres ens obliga a reconèixer també l'esforç que pressuposava una tal consecució dins les condicions anormals de la llengua literària col·lectiva (i especialment la llengua narrativa) amb què treballa Narcís Oller.

- L'esforç estilístic opera igualment en un nivell més pregon, on harmonitza amb l'estilització de la composició total.