EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

Com va canviar l'Humanisme la manera de pensar?Al cap d'un segle de conflictes i de crisi econòmica, els segles XV i XVI van ser de gran dinamisme per a Europa.S'hi va difondre una nova manera de pensar, l'Humanisme, i uns gustos artístics nous, el Renaixement, que van comportar un trencament profund en relació amb l‘Edat Mitjana.L'Església es va enfrontar amb una concepció nova de la religiositat pel sorgiment de la Reforma protestant, que va fragmentar la comunitat cristiana.

Per què l'edat moderna comença al segle XV?

A la segona meitat del segle XV, Europa va superar la crisi de la darreria de l‘Edat Mitjana i va entrar en una etapa de recuperació demogràfica i econòmica, d'enriquiment de la burgesia i d'enfortiment de la monarquia.Aquests canvis van ser protagonitzats per la puixança del comerç, que va empènyer Europa a l'exploració de territoris nous, i per la puixança de la burgesia, que va donar un gran impuls al creixement de les ciutats.Aquesta nova societat en expansió va rebutjar el pensament medieval i es va impregnar d'un esperit crític que va denunciar els abusos de l'Església.També va proposar una nova manera de comprendre el món: l'Humanisme, que situava l'ésser humà al bell mig de totes les reflexions.Quins van ser els canvis que van condicionar el pas de l‘Edat Mitjana a l‘Edat Moderna?

La recuperació demogràfica i econòmica

La desaparició de les grans epidèmies i l'augment de la natalitat van perderte l’increment de la població. A la fi del segle XV, Europa tenia una població d'uns 70 milions d'habitants.L'augment de la demanda va fer que es posessin en conreu terres noves i, a més, les rendiments agrícoles van millorar. A poc a poc, van començar a generar-se excedents agrícoles que podien ser comercialitzats.Les millores en la navegació van facilitar l'activitat comercial en les rutes marítimes del Mediterrani, el Bàltic i el mar del Nord. Aquesta expansió del comerç va incrementar la producció artesanal, el desenvolupament de les manufactures i el creixement de les ciutats, sobretot les que eren ports marítims o fluvials.La necessitat de capitals per finançar els viatges i la compra de mercaderies van comportar el creixement de la banca. També es van crear les lletres de canvi per facilitar els intercanvis i els pagaments.

A través del Mediterrani arribaven a Europa les espècies d'Orient, tan necessàries per conservar els aliments i molt valorades en la cuina i fins i tot en cosmètica: canyella, nou moscada, pebre...

L'ascens de la burgesia

El poder econòmic de la burgesia no es basava en la possessió de terres, com en el cas de la noblesa, sinó en la possessió de capital, que invertien en activitats (viatges comercials, manufactures, banca...) que els proporcionaven beneficis.D'aquesta manera van sorgir les primeres empreses capitalistes i es van assentar les bases del capitalisme comercial, en el qual els intercanvis comercials es van convertir en una font de riquesa molt important.Algunes famílies de comerciants i banquers van acumular grans fortunes que els van permetre exercir una gran influència política.

L'enfortiment de la monarquia

Durant el segle XV, els reis, que al llarg de l'Edat Mitjana havien anat perdent poder en favor de la noblesa feudal, van aconseguir finalment d'imposar als nobles la seva autoritat.Van centralitzar el poder i el van retenir amb mà ferma i, de manera progressiva, van anar prescindint dels parlaments per governar. Així es va consolidar un model nou d'organització del poder: la monarquia autoritària.Per afermar-se, els monarques autoritaris van crear exèrcits permanents, van desenvolupar un sistema burocràtic i van instaurar la hisenda per controlar l'administració i les finances del regne. També van crear una diplomàcia per establir i gestionar les relacions amb els països aliats.Són exemples de monarquies autoritàries la dels Reis Catòlics a Castella, la de Francesc I a França i la d'Enric VIII a Anglaterra.

L'Humanisme, una revolució cultural

Al segle XV es va difondre per Europa un nou corrent cultural que va revolucionar la manera de pensar. Ens referim a l'Humanisme, que va estar unit íntimament al Renaixement artístic.

L'ésser humà, centre de la creació

La mentalitat medieval situava Déu al centre del món (teocentrisme) i la doctrina de l'Església donava resposta a totes les preguntes que l'ésser humà podia fer-se sobre si mateix i sobre tot el que l'envoltava.Els humanistes, però, van descobrir la cultura i l'art dels grecs i els romans de l'antiguitat, que havien estat perduts i ignorats durant segles, i van admirar novament els tractats polítics, filosòfics i científics dels autors de l'antiguitat.Per poder llegir-los van aprendre el llatí i el grec i van traduir moltes obres clàssiques a les seves llengües vernacles (el castellà, l'italià, el francès...).El redescobriment del món clàssic va ser el factor que va revolucionar el pensament medieval, perquè situava l'ésser humà al centre de la natura (antropocentrisme). Aquesta va ser la idea central de l'Humanisme, que, a més, presentava l'ésser humà com a ésser lliure i amb capacitat de raonament..

Els humanistes i les acadèmiesEls humanistes van conrear centres d'interès molt diversos. L'italià Petrarca és considerat el primer gran humanista i Erasme de Rotterdam, el més prestigiós i universal. Pico della Mirandola aspirava a una síntesi de la cultura clàssica, jueva i cristiana, mentre que Baltasar Castiglione va definir el model d'humanista perfecte.L'organització política va interessar Thomas More, que va imaginar una societat ideal sense desigualtats socials, i Maquiavel, que va proposar un model de príncep que justificava tots els seus actes en la raó d'Estat.Entre els científics, van destacar Vesalius, que va practicar l'anatomia per conèixer el funcionament del cos humà, i Copèrnic, que va proposar la teoria heliocèntrica (la Terra gira al voltant del Sol). Tots dos van obrir camí a la revolució científica del segle XVII.Com a mitjà per unir els seus esforços intel·lectuals, els humanistes van crear les acadèmies, que es dedicaven a la traducció de manuscrits i a l'intercanvi de coneixements, teories i opinions.

DONES HUMANISTES

Ha passat el temps en què les severes lleis dels homes impedien a les dones dedicar-se a les ciències i els estudis.

Ha arribat l'hora que aquelles que puguin fer-ho utilitzin aquesta llibertat a aprendre elles mateixes i a mostrar als homes l'error que cometien en privar-nos d'aquest bé i d'aquest honor.

Louise LABÉ (1524-1566), poetessa humanista.

Quins ideals proposaven els humanistes?

La nova manera de pensar de l'Humanisme volia unir l'herència clàssica, l'interès pels descobriments científics i els valors cristians transmesos per la Bíblia.

• L'home nou Els humanistes van proposar una nova visió de l'ésser humà, el més perfecte dels creats per Déu, que consideraven centre del món i dels seus interessos.

• La llibertat i la raó Estaven convençuts que Déu havia creat l'ésser humà lliure, responsable dels seus actes i dotat de raó.Defensaven que l'home havia de cercar la veritat i comprendre el món que l'envolta per mitjà de la reflexió personal i de la investigació científica.

• L'interès científic Per ampliar els coneixements va emprar un mètode basat en l'observació i l'experimentació.El redescobriment dels clàssics va despertar, en part, l'interès científic i l'esperit crític.

• El redescobriment de l'antiguitat Els ensenyaments dels autors clàssics, sobretot Plató i Aristòtil, van considerar-se un model de conducta intel·lectual, social i política.

• El progrés humà El pensament humanista era optimista. Els intel·lectuals creien fonamentalment en Déu i participaven de la fe cristiana, que no només no era incompatible amb l'ús de la raó, sinó que, a més, podia contribuir al progrés humà i a la construcció d'un món millor.

• L'educació Creien en l'ensenyament com a mitjà per afavorir el progrés humà.La pedagogia havia de basar-se en el diàleg i el raonament, tal com ho havia ensenyat Sòcrates.

LES PROPORCIONS DEL COS HUMÀ

El melic és el punt central del cos humà. Si es col·loqués un home de panxa enlaire, amb les mans i els peus estirats, i, fent centre amb el compàs al seu melic, es tracés una circumferència, aquesta tocaria la punta de totes dues mans i els dits dels peus (...).

La natura ha format el cos humà de manera que els seus membres mantinguin una proporció exacta en relació amb tot el cos.

Marc VITRUVI: De Architectura, segle I a.C.

Erasme de Rotterdam, príncep dels humanistes

Erasme va ser un intel·lectual humanista i profundament cristià que va defensar el lliure pensament i la necessitat de l'educació i la tolerància.Les seves traduccions dels autors clàssics i de la Bíblia, les seves obres sobre moral i les seves intervencions en el debat religiós, van fer que tingués una gran influència sobre els seus contemporanis i que hagi estat considerat "príncep dels humanistes".Com pensava Erasme? Com es va proposar reformar l'Església i difondre uns valors de tolerància i de conciliació entre els cristians?

Qui era Erasme de Rotterdam?

Erasme (1466-1536) va néixer a Rotterdam (Països Baixos). El 1492 es va ordenar sacerdot, tot i que, disgustat per les males pràctiques i els errors de les autoritats eclesiàstiques, va demanar una dispensa papal per viure com un laic i dedicar-se a investigar manuscrits antics.En els seus nombrosos llibres, es va oposar al pensament medieval, que considerava ple d'ignorància i de superstició, i va defensar la llibertat de llegir, reflexionar i investigar per conèixer la veritat.També va proposar la compatibilitat del cristianisme amb la cultura clàssica i va propugnar una reforma moral de l'Església. Pensava que l'actitud religiosa autèntica es trobava a l'interior de l'ànima i no en la pompa de les cerimònies religioses.

La seva actitud crítica amb l'Església va fer que l'acusessin de luterà, tot i que sempre es va mantenir fidel als seus ideals cristians. Per això, no va ser ben vist ni pels uns ni pels altres, i les seves obres van ser prohibides per l'Església catòlica i denunciades per molts protestants.La influència del seu pensament es va estendre per tot Europa. Ell mateix va fer molts viatges, va ensenyar a moltes universitats europees i va mantenir correspondència amb la majoria dels humanistes del seu temps.

La difusió de l'erasmismeLes idees d'Erasme van tenir una gran difusió als regnes hispànics, especialment al nucli humanista de la universitat d'Alcalá de Henares.A Catalunya, la petjada humanista va ser menor. Tot i així, hi ha constància de la difusió de les obres d'Erasme i de la influència que va exercir sobre totauna generació de pensadors i literats.L'erasmista més important de la Península va ser el valencià Lluís Vives, un deixeble directe d'Erasme que va ensenyar a les universitats de Lovaina i Oxford.Quant a la seva obra, va ser molt innovadora en filosofia, teologia, pedagogia i política. El seu pensament conté una defensa de la pau internacional, de la unitat dels europeus i de l'atenció als més necessitats.La influència d'Erasme va minvar notablement a Espanya a partir de mitjan segle XVI, quan la inquisició va prohibir la difusió dels seus llibres i va perseguir els erasmistes..

Els temes que van interessar ErasmeLA RELIGIOSITAT I LA FE

No pensis pas que la caritat és venir molt seguit a l'església, ficar els genolls en terra davant les imatges dels sants i fer cremar davant d'elles molts ciris (...). No dic pas que això sigui dolent; dic, però, que Déu no té tanta necessitat d'aquestes coses.

Saps de què parla Pau quan parla de caritat? De donar al proïsme testimoni de vida recta i exemple amb obres de caritat (...), de preocupar-te dels béns i del profit del teu proïsme tant com dels teus propis, de posar remei als mals dels altres com als teus propis, de socórrer qui té necessitat de socors.

ERASME: Manual del cavaller cristià, 1503.LA LECTURA DE LA BÍBLIA

Voldria que els Evangelis fossin traduïts a totes les llengües perquè Jesucrist volia que la seva filosofia fos propagada extensament. (...)

Per què l'Església considera un inconvenient que algú llegeixi l'Evangeli en la llengua que comprèn? (...)

El que em sembla inconvenient i fins i tot ridícul és que la gent sense instrucció (...) repeteixi els salms i les oracions en llatí, sense comprendre res del que diuen.

ERASME: Prefaci a la paràfrasi de l'Evangeli segons Mateu, 1516.

L’EDUCACIÓ

La font de tota virtut és l'educació acurada, així com la instrucció descurada i viciosa contribueix a la niciesa i a la maldat.

La natura va atribuir als animals el vol, la vista aguda, la robustesa física, les escates, el pèl, les banyes (...) amb els quals poden defensar-se i proveir-se d'aliment.

Només a l'home el va infantar feble i sense defensa. En compensació, li va reservar una ment capacitada per a tota mena de disciplines i la possibilitat d'educar-la amb exercicis adients.

ERASME: Sobre l'ensenyament dels infants amb fermesa i alhora amb liberalitat, 1529.

EL BON GOVERN

Les millors lleis i el millor governant són la garantia principal de la felicitat d'un Estat o d'una nació la condició de la qual és més feliç quan el governant és obeït per tothom, ell mateix obeeix les lleis i aquestes responen a l'arquetip de la justícia i de l'honestedat (...).

Les lleis han de procurar que ningú no sigui perjudicat en el seu dret, ni el pobre ni el ric, ni el noble ni el plebeu, ni el serf ni l'home lliure, ni el magistrat ni l'home comú. Però han d'inclinar-se a ajudar els més febles, que estan més exposats a la injustícia. Que la humanitat de les lleis compensi, per tant, l'escassetat de la seva fortuna.

ERASME: L'educació del governant cristià, 1516.

La impremta

Fins a la darreria del segle XV, la difusió dels sabers es feia per mitjà dels manuscrits, que els monjos copiaven a mà als monestirs. El nombre d'exemplars que podien arribar a elaborar era molt reduït perquè trigaven molt a copiar-los. Els llibres resultaven molt cars i eren a l'abast de molt poques persones.A mitjan segle XV, la invenció de la impremta per l'alemany Johannes Gutenberg va permetre que les obres dels humanistes i dels autors clàssics es poguessin difondre àmpliament.La rapidesa amb què, gràcies a la impremta, es difonien les noves idees va provocar la desconfiança de les monarquies i de l'Església, que van intentar tenir-ne el control.Quins avantatges tenien els llibres impresos en relació amb els manuscrits? Per què va ser tan revolucionària la invenció de la impremta?

La impremta de GutenbergLa impremta va ser un invent que combinava la tipografia amb l'ús d'una premsa, paper i tinta.Aquest nou mètode va permetre l'elaboració de molts més exemplars d'un llibre en menys temps i amb un cost menor. A més, s'eliminaven molts dels errors que solien cometre els copistes.El primer llibre complet imprès amb la nova tècnica tipogràfica va ser la Bíblia en dos volums, que Gutenberg va imprimir a Magúncia (Alemanya) l'any 1455.

LA TÈCNICA TIPOGRÀFICA

El nou sistema d'impressió es basava en la tipografia, és a dir, en la combinació d'uns tipus mòbils.

Cada tipus era un motlle de fusta o de metall amb les lletres de l'alfabet, i podia ser reutilitzat moltes vegades. Cadascun d'aquests tipus es col·locava en una matriu per compondre la pàgina i imprimir-la.

1. Els tipògrafs componen el text amb els tipus mòbils sobre una placa.2. La placa es cobreix de tinta amb un tampó.3. Es situa la placa a la premsa per imprimir una pàgina.4. Es deixa que s'assequin els fulls impresos.5. Un corrector llegeix les pàgines impreses per detectar les errades.

La impremta als regnes hispànicsLa impremta va arribar als regnes hispànics a mitjan dècada del 1470, i els primers centres de difusió van ser Barcelona, València i Saragossa.Un dels primers llibres a assolir una gran difusió arreu d'Europa es va imprimir a Alcalá de Henares i va ser una Bíblia poliglota, que contenia el text bíblic en hebreu, llatí i grec. Se'n van imprimir 600 còpies, que es van exhaurir en poc temps.Tenim constància que l'any 1473 ja funcionava una impremta a Barcelona i que a principis del segle XVI ja hi havia establerts diversos tallers d'impressió a la ciutat.Als tallers d'impressió catalans es publicaven majoritàriament obres en llatí i castellà, però també s’imprimien títols en català. El primer llibre imprès en català va ser la traducció d'un llibre italià del 1480; després es van imprimir autors que escrivien en català, com Ramon Llull, Ausiàs Marc i Joanot Martorell.

La difusió del llibre imprèsLlibres impresos a Europa (segles XV-XVI)¹

¹ El total de manuscrits elaborats durant l'edat mitjana a Europa va ser només d'alguns milers.² A Catalunya, durant el segle XVI s'hi van publicar una mica més de 800 títols. A la primera meitat del segle, el 46 % van ser en català, però a la segona meitat només van ser en català el 18 %.

El temor a la impremta L'Església està obligada a vetllar perquè les iniciatives del nostre temps estiguin en consonància amb la fe catòlica. Si no és així, si són pernicioses i condemnables, han de ser extirpades de soca-rel.

La impremta es presenta com una invenció molt profitosa quan facilita la difusió de llibres útils i aprovats. En canvi, és condemnable si s'aprofita per difondre escrits perniciosos.

Per això, per la present, prohibim a tots els impressors de qualsevol nació cristiana, amb pena d'excomunió, que imprimeixin qualsevol llibre la publicació del qual no hagi estat autoritzada per les autoritats de l'Església.

Pastoral del papa Innocenci VIII, 1487.

La Reforma protestant

Cap a la fi de l'edat mitjana, existia un cert malestar en sectors molt extensos de la societat pel rumb que havia agafat l'Església. Entre els motius d'aquest descontentament cal remarcar-ne aquests:• El luxe exagerat de què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica.• L'escassa cultura i la relaxació dels costums del clero, que no era un

bon exemple de comportament tenint en compte que administrava els sagraments i interpretava la Bíblia.

• La compravenda de càrrecs eclesiàstics, no pas per vocació religiosa, sinó per treure'n beneficis econòmics.

• La venda de butlles i d'indulgències, que era una manera d'enriquir l'Església amb l'excusa d'atorgar el perdó dels pecats i de facilitar l'accés al paradís.

La crisi espiritual de l'Església

La crítica de Martí LuterEl 1517, Martí Luter, un frare agustí alemany, va publicar a l'església de Wittenberg (Alemanya) una llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.En aquell escrit condemnava l'enriquiment de l'Església, negava el valor de les indulgències i defensava una nova religiositat fonamentada en tres principis bàsics:

• La salvació per la fe, és a dir, creure que només la fe en Déu permet la salvació eterna, sense importar els actes que realitzin.

• L'autoritat de la Bíblia, que havia de ser llegida i interpretada directament pels creients, sense sacerdots.

• El sacerdoci universal, que fa de tots els batejats els seus propis sacerdots. Hi ha uns pastors que poden contreure matrimoni i treballar per obtenir ingressos.

A més, la doctrina luterana negava la sobirania del papa, eliminava els ordes religiosos i el culte a les imatges i reduïa el nombre de sagraments a dos: el baptisme i l'eucaristia (comunió).

Expansió de la ReformaLes idees reformistes de l'Església iniciades per Luter van ser l'origen d'altres esglésies protestants.Malgrat les diferències entre elles pel que fa a doctrina i pràctica, totes coincideixen en la importància de la lectura individual de la Bíblia i en el rebuig a l'autoritat del papa.

Església Luterana• Les idees de Luter van tenir el suport

dels prínceps i els nobles alemanys, que volien refermar la seva autoritat davant l'emperador Carles V i el papa.

Església Anglicana• Va sorgir a Anglaterra amb el rei Enric

VIII quan el papa es va negar a atorgar-li l'anul·lació del seu matrimoni amb la reina Caterina d'Aragó.

• El 1534 el monarca va proclamar la Llei de Supremacia, per mitjà de la qual es separava de Roma i es proclamava cap suprem de l'Església d'Anglaterra.

• La jerarquia eclesiàstica va quedar sotmesa a l'Estat, però s'hi van mantenir alguns dogmes i ritus catòlics.

Església Calvinista• Es va iniciar a Suïssa amb Joan Calví

i es va difondre per França (hugonots) i Anglaterra (puritans). A Escòcia, John Knox va fundar l'església presbiteriana.

• Es basa en la predestinació, que sosté que només algunes persones estan predestinades a aconseguir la salvació, mentre que els altres seran condemnats.

• Defensa també que el treball dignifica l'ésser humà i que l'èxit en els negocis és senyal que es gaudeix de la gràcia divina, és a dir, d'estar predestinat.

. La Contrareforma catòlica

Per frenar l'expansió del protestantisme, l'Església va iniciar un procés de renovació que ha estat anomenat Contrareforma.Amb aquesta finalitat, el papa Pau III va convocar un concili a la ciutat italiana de Trento (1545-1563), en el qual es va procurar la correcció dels errors de l'Església i es van establir els dogmes i els ritus de compliment obligatori per als catòlics.Per difondre el nou esperit de Trento, es va iniciar la reforma d'un gran nombre d'ordes religiosos que havien relaxat la seva disciplina, i se'n van crear de nous. Un dels ordes que es van crear fou la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola el 1540. Els jesuïtes, que depenien directament del papa, es van convertir en l'instrument més gran de difusió de la Contrareforma.

El concili de Trento

El tribunal de la inquisicióPer impedir la penetració del protestantisme als països catòlics, el papa va crear, l'any 1542, la Congregació del Sant Ofici o inquisició romana. Era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els qui es desviaven dels dogmes de l'Església.La inquisició sotmetia els sospitosos d'heretgia a un judici públic anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia, els condemnats havien d'abjurar públicament de les seves creences: si ho feien, podien tornar al si de l'Església; si no ho feien, eren condemnats, en alguns casos a la foguera.També es va fundar la Sagrada Congregació de l'Índex, que elaborava i publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica, la lectura dels quals estava prohibida als creients.

L'art de la ContrareformaLa Contrareforma va fer de l'art un instrument de propaganda al servei de la fe.D'aquesta manera es va anar imposant un nou art, el Barroc. Aquest estil promou l'emotivitat i la teatralitat, i presenta un gran sentit escenogràfic que utilitza la suggestió i les emocions per estimular la pietat i la devoció dels fidels.

Les guerres de religióLa ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres entre catòlics i protestants, i la intolerància religiosa es va expandir per tot Europa.Als nous països protestants es van saquejar temples, es van cremar imatges i es va expropiar l'Església. Als països catòlics es va perseguir les comunitats protestants i es van impedir per la força les noves pràctiques religioses.Després de més d'un segle de guerres devastadores i de persecucions, es va anar imposant la tolerància religiosa, una nova idea que clamava per la convivència entre persones de religions diferents.

Què es va decidir al concili de Trento?Els dogmes de la doctrina catòlica

• La salvació de l'ésser humà s'aconsegueix tant per la fe com per les bones obres.

• Confirmació dels set sagraments, de la presència de Crist en l'Eucaristia i del culte a la Verge i als sants.

• Declaració de la Vulgata, la Bíblia traduïda al llatí per sant Jeroni, com l'única interpretació vàlida de les Sagrades Escriptures.

La nova disciplina eclesiàstica• Prohibició de la venda d'indulgències.• Creació de seminaris diocesans per garantir la formació adequada del

clero.• Obligació dels bisbes i dels sacerdots de residir a la diòcesi o la parròquia

respectives.• Obligació del clero de portar una vida exemplar i de respectar el celibat.

El catecisme• Publicació del catecisme, una exposició sintètica dels continguts

essencials de la doctrina catòlica i de les pautes morals que han de seguir els creients.