DIMECRES · 19 d’agost del 2020. Any XLV. Núm. 15456 - AVUI / Any XLII. Núm. 14326 - EL PUNT

1,20€

NACIONAL P6-8

La prohibició de fumarindigna els restauradorsVIGENT · Ja no es potfumar al carrer si no éspossible mantenir ladistància de seguretat

2% de positiusasimptomàtics

en els cribratges

Un home fumant amb pipa pel carrer, complint la distància de seguretat, el primer dia que està prohibit fer-ho sense guardar-la ■ JOSEP LOSADA

CONTRA · El sector dela restauració i de l’ocinocturn creuen que se’lsdona el cop de gràcia

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Un tast de... ‘Miquel Montoro. El símbol d’unarevolució vital?’, de Sebastià Bennasar PUNT DE VISTA. Planes 4 i 5

Protagonistes Elías CampoDirector de recerca del Clínic Nacional. Planes 18 i 19

Bartomeu diu quedimitir no seriaresponsable iconfirma Koeman

“Tenimuna crisiesportiva,no de club”

Bartomeu, president delBarça, no dimiteix ■ EFE

La sortidad’Álvarez deToledo obrepas a acordsPP-PSOELa destitució de laportaveu al Congrésfacilitaria la renovaciódel poder judicialEUROPA-MÓN. Planes 20 i 21

La mesa blinda elsecretari generaldel Parlament, encontra de JxCatCosta acusa ERC d’alinear-se amb Csi el PSC per avalar la censuraNACIONAL. Plana 11

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 D’AGOST DEL 20202 |

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

quest estiu escommemora als

Estats Units una efe-mèride que, de fet, ésuna fita universal pelque va suposar. Em

refereixo al centenari del dret a vot deles dones. La lluita pel vot va suposaruna de les manifestacions més signifi-catives dels moviments feministes quevan conduir les dones tant d’Europacom d’Amèrica del Nord a organitzar-se per assolir l’emancipació del seu gè-nere des de mitjan segle XIX. I ho vanfer a través de la petició del dret al su-fragi femení. Per a totes elles, no no-més es tractava d’aconseguir el dret avot, sinó també de batallar per la igual-tat jurídica i pel dret a l’educació, al tre-ball i a l’administració dels seus propisbéns. Entre el juliol i l’agost de 1920. Iaquests dies en aquell país que tot-hom mira, repassa, critica, admira, s’hiemmiralla o en recela més que de lavacuna del coronavirus, de les fakenews contra Trump o dels abusos con-tra la població negra, se n’ha parlatmés que mai, d’aquesta efemèride. Iha sigut a propòsit d’una dona, KamalaHarris. És l’exfiscal general de Califòr-nia que ha estat designada com a nú-mero dos del tiquet presidencial de-mòcrata per a les eleccions d’aquestnovembre que ve. Que el candidat de-mòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden,hagi confiat la vicepresidència, el seubraç dret, en la figura d’una dona iafroamericana és un gest que vol dirmolt. Biden, que va ser el vicepresidentde Barack Obama, el primer presidentnegre dels Estats Units, obre ara laporta perquè les dones tornin a fer his-tòria en aquell país perquè en poctemps veiem com a la sala oval s’hi as-seu la senyora presidenta.

A

Keep calmMartí Gironell

Senyorapresidenta

La pandèmia de Covid-19 con-tinua provocant patiment en

forma de mort, malaltia, precaritzacióeconòmica i estrès sanitari, però tam-bé per la pèrdua de drets i llibertatsque estan comportant des de fa me-sos les mesures restrictives per com-batre la propagació del virus. El tanca-ment de l’oci nocturn, la limitació ho-rària de la restauració i la prohibició defumar en espais oberts, que van en-trar en vigor ahir a Catalunya, en sónels últims exemples. El debat de fonsés recurrent i ja l’hem viscut en aques-ta crisi o anys enrere, arran de l’atacterrorista contra les torres bessonesde Nova York. En aquell cas, la segure-tat era el bé a preservar i ara ho és lasalut, però en tots dos casos els drets i

les llibertats individuals n’han sortitperdent. No es pot negar la pandèmia,ni el mal que està fent, i és obvi que calenfrontar-s’hi amb mesures extraor-dinàries, però també és un fet consta-tat que el poder té tendència a impo-sar-se utilitzant tots els mitjans, lícitso il·lícits, i contextos favorables coml’actual li aplanen el camí.

Es tracta d’un equilibri difícil i de-licat, que qualsevol societat democrà-tica ha de preservar a tota costa, tantamb els mecanismes de vigilància delmateix estat, com amb l’activisme dela societat civil. Per tant, és no noméslegítima, sinó necessària l’actitud pro-activa dels ciutadans, exigint als go-verns la idoneïtat i proporcionalitat de

les mesures, defensant els límits ma-terials i temporals d’aquesta lamina-ció de drets i llibertats, i vigilant el seutotal restabliment, perquè aquestsobjectius, igual que les mesures sani-tàries, tenen a veure amb l’interès ge-neral. Justament per això cal desem-mascarar el negacionisme irracional iirresponsable que practiquen algunsgrups, ja siguin d’ultradreta, antivacu-nes, conspiracionistes o antisistema,que alimenten manifestacions com lade fa dos dies a Madrid contra l’ús dela mascareta, utilitzant barroeramentel paraigua de la defensa dels drets illibertats dels ciutadans. Els seus ob-jectius no tenen res a veure amb l’in-terès general i, a més, posen en risc lasalut pública.

La salut i la llibertatEDITORIAL

La vinyeta. FerLa frase del dia

“No podem tenirconsellers méspendents d’uneseleccions que de lasortida de la crisi”

JoanCanadellPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ

l’agost de fa quinze anys, el ci-neasta Marc Recha i el seu germàbessó David van agafar una furgo-

neta i van fer un viatge per terres catala-nes de l’Ebre. No van fer sols el viatgeperquè, en companyia d’un equip tècnicreduït en què brilla l’aportació de la fotò-

A

grafa Hélène Louvart, n’havien de sortirles imatges per un “film de carretera” perrespondre a una proposta del màster dedocumental de creació de la UPF. MarcRecha havia pensat a realitzar un docu-mental sobre el periodista Ramon Bar-nils, mort el 2001, però, com es fa pre-sent a Dies d’agost, va acumular unmunt d’entrevistes enregistrades ambles quals no sabia què fer: és així que lapel·lícula conté dins seu una altra d’invi-sible que reconeix un fracàs que a la ve-gada posa en qüestió aquesta mena dedocumentals biogràfics que pretenenabastar una persona.

Tanmateix, Ramon Barnils palpita aDies d’agost com un fantasma mentre

que, amb un guió concebut per a la inter-venció de l’atzar, la pel·lícula segueix el va-gareig dels bessons Recha (en una comu-nió lliure i a la vegada mandrosament esti-uenca amb la naturalesa) i les seves imat-ges donen compte de la mirada sensoriald’un cineasta atent al fluir de la vida, a lapresència del paisatge amb la seva mate-rialitat palpable i els seus misteris intangi-bles, als efectes del clima en els cossos i lescoses. És així que m’atreviria a dir que ésde les ocasions en què les imatges i elssons cinematogràfics fan sentir més in-tensament l’estiu a través de la calor ma-nifesta, la suor a la pell, l’alegria de menjaruna síndria fresca i sucosa, les mosquesempipadores que volten el pa amb toma-

ta. També amb les terres assecant-se finsa esquerdar-se que, testimoniant l’avençdel canvi climàtic, transmeten una inquie-tud davant de la naturalesa amenaçada.

Les trobades amb els vius conviuenamb la presència dels morts, de la matei-xa manera que en el present hi ressona elpassat, que, en el muntatge sonor, es faaudible amb les canonades que evoquen labatalla de l’Ebre. Voltant-ne per la ribera imirant els seus turons esquerps, Recha,com sempre, ens descobreix cinematogrà-ficament un paisatge. Una mostra del ci-nema errant d’algunes de les pel·lículesmés lliures de primers del segle XX. Conti-nuarà: demà Honor de cavalleria, AlbertSerra, 2006.

Ombres d’agostImma Merino

Dies d’agost

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 D’AGOST DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

obre Cayetana. Tants de sacrifi-cis, tant de dir veritats, i ara re-sulta que el PP de Casado t’ho

agraeix destituint-te com a portaveu alCongrés de Diputats i pràcticament etconvida a marxar del partit. No deu ser,marquesa, que és perquè ets diputadadel PP per Barcelona? Vejam si deu seranticatalanisme del PP, això que et pas-sa. I què faràs ara? Diuen (diuen, diuen,diuen) que després de la destitució ful-minant de Pablo Casado t’estàs plante-jant abandonar la política. De cap ma-nera, Cayetana Álvarez de Toledo y Pe-ralta-Ramos. Queda’t! No deixis la polí-tica. Qui els cantarà, si no, les veritatsal PP, als catalans i a tothom qui et vul-gui escoltar? Qui anirà als debats elec-torals a Catalunya vestida de color groci amb aquell posat altiu i arrogant? Quis’hauria atrevit, si no tu, a dir a l’alesho-res alcaldessa de Madrid, Manuela Car-mena, que era una “ velleta senil”? Què

P “Tants desacrificis, tant de dirles veritats, i araresulta que volenprescindir de tu. Nos’hi val!

s’ha cregut, aquest tal Casado, fer-te fo-ra per dir quatre veritats, com la que livas dir indirectament (o directament,vaja) a l’entrevista d’El País de l’altredia en què afirmaves que “un partit noha de ser una estructura militar”. Diusla veritat, Cayetana, i s’enfaden. Not’entenen. Qui, si no tu, li hagués dit a

Pedro Sánchez que el que li cal és “una’lobotomia’ que el reconverteixi al cons-titucionalisme”? Qui, si no tu, s’hauriaatrevit a dir-los a aquells que protesta-ven contra una visita teva que eren“uns pijos, uns reaccionaris, uns con-sentits i uns subvencionats”. I quis’hauria atrevit a dir ben clar que “la lleide violència de gènere és un despropò-sit perquè no és raonable imposar pe-nes diferents en funció del sexe”. I, ésclar, marquesa, vejam si ara Casado etfa fora per haver dit coses com que “elprocés és més greu que el 23-F, que Te-jero i Milans del Boch, perquè és un copd’estat postmodern”. Què passa ara?Que Casado vol moderar-se, centrar elPP i obrir una etapa de bona relacióamb Pedro Sánchez per aprovar-li elspressupostos? Són uns desagraïts, mar-quesa. Ja és gros que el PP, tolerantcom ets, vulgui prescindir de tu. Creu-me. No pleguis. Queda’t.

Queda’t, Cayetana, queda’t!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat / @xevi_xirgoA la tres.

ITV

b El passat dia 22 de juliol vaiganar amb el meu cotxe a lesinstal·lacions que té la ITV alcarrer Motors de la Zona Francade Barcelona per tal que fessinel control tècnic del vehicle.

Per l’antiguitat del vehicles’ha de fer el control ITV anual.L’any passat vaig passar la revi-sió el 31 de maig del 2019; en-guany, degut a la pandèmia i al’estat d’alarma, el cotxe no hasortit del garatge fins al mes dejuliol i he aprofitat per anar apassar la ITV. En la nova etique-ta identificativa que m’han do-nat, s’indica que la pròxima re-visió l’he de fer com a màxim el31 de maig del 2021, total, alcap de 10 mesos. No quedemque la cobertura és de 12 me-sos? Per què ara me la rebaixena 10?

Considero que darrere aques-ta maniobra hi ha un interèseconòmic de l’empresa i hoconsidero una estafa.ANTONI-JOAN GILI FARRÉSEl Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

Costa moltdesallotjaro desocuparb El sentit comú ens diu que nopodem oposar-nos als que de-fensen el dret a tenir un habi-tatge. També ens diu que no po-dem oposar-nos als ecologis-tes. Tot i que el sentit comú ensimpedeix protestar contra cer-tes pretensions, els governantstenen dificultats per fer efecti-ves aquestes dues demandes,relacionades amb la casa indivi-dual i la global. “Volem una ca-sa digna, i un planeta sa!” Ditaixò, cal afegir-hi quatre coses:1. El dret a un habitatge dignede moment no és un dret real,ja que no està regulat, peròs’hauria de progressar. 2. Elsdrets del propietari sobre la se-va propietat no estan en perill.Tot i que la dreta diu queaquest govern “comunista” volabolir la propietat privada. 3.S’ha de modificar la llei perquèel propietari no tingui dificul-tats per recuperar la seva casa,en cas que l’ocupin il·legalment.En general, a Europa no costatant. 4. A Europa costa menysexpulsar els ocupes. Però costamés mantenir un pis buit. Emconsta que a Alemanya i a Dina-marca els propietaris poden sermultats.MARTÍN MARTÍNEZBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

SísifJordiSoler

Les cares de la notícia

Va posar cara a un lideratge esportiu exercit pel presi-dent Bartomeu i ara en paga els plats trencats, perquè lagestió dela plantilla ha estat deficient, la regeneració del’equip un miratge i el canvi d’entrenador un pal de cec.Còmplice necessari del fracàs històric de Bartomeu.

DIPUTADA DEL PP AL CONGRÉS

Balanç negatiu

Nova ziga-zaga de Pablo Casado per consolidar el seulideratge en el PP; fa un any imposava el discurs agres-siu d’Álvarez de Toledo a la llista del PP a Catalunya idesprés com a portaveu del PP al Congrés; ara la desti-tueix buscant un perfil més moderat i també més dòcil.

-+=

-+=

El premi CanigóJosep Espar i Ticó

Descavalcada en el PPCayetana Álvarez de Toledo

-+=

Eric Abidal

La Universitat Catalana d’Estiu que se celebra a Prada haatorgat el premi Canigó al veterà empresari i un dels em-prenedors més actius en el camp de la cultura, fundadordel diari Avui i actualment immers en el projecte del ParcHistòric Cultural de les Franqueses de Balaguer.

ADVOCAT, EMPRESARI I PROMOTOR CULTURAL

SECRETARI TÈCNIC DEL FCBARCELONA

De reüll.Cati Morell

Fidels al contextdemocràtic

ls que hi entenen diuen que la sentència a favor deLluís Puig tindrà un efecte dominó que afectarà tots

els polítics catalans que estan a l’exili i, fins i tot, els queestan a presó. És la peça que faltava per demostrar unavegada més que les diferències polítiques no es podenresoldre per la via judicial i que l’única manera de trobaruna solució en un context democràtic és el diàleg.Mentrestant, el president Torra reclama que s’incloguinl’amnistia i un referèndum d’autodeterminació en les

converses de la taula de diàleg ambel govern espanyol. Torra, però,demana que la taula de diàleg estraslladi a Europa per mantenir-sefidel a un context democràtic. Deuser que el govern espanyol no hadonat proves d’interès suficient perresoldre el conflicte polític per la viapolítica.La fugida del rei emèrit fora de

l’Estat espanyol amb la connivència del govern de l’Estatno és la millor targeta de presentació per a undemòcrata, sobretot si se’n va després de les sospitesque hi ha sobre ell. Els que hi entenen diuen que lafugida de Joan Carles I tindrà un efecte dominó sobre lacorona espanyola i que els actuals reis estan callatsperquè es preparen per posar el punt final. Hi ha capmanera de resoldre aquesta situació per la via política ifidels al context democràtic?

E

Torra vol ques’incloguinl’amnistia i elreferèndum ala taula dediàleg

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 D’AGOST DEL 20204 | Punt de Vista |

Miquel Montoro témés de 160.000seguidors al seu canalde Youtube i quasi600.000 a Instagram.És en aquesta darreraxarxa social on penjaun vídeo en quèexpressa la sevasatisfacció pel fet quela seva mare, naSandra, ha fet pilotesper dinar. I ho diu ambuna frase destinada afer història: “Hòstia,pilotes, que són debones, m’encanten.”Aquesta mostraespontània d’amor esconverteix algunsmesos després i senseque ningú sàpiga perquè en viral, i de sobtecomença a circularfent que adolescentsde tot Espanya quemai no havien dit niuna paraula en catalàla incorporin amb totalnormalitat al seurepertori de frasesfetes.

Abans de les pilotes, Miquel Montoroja parlava d’unes altres esferes, de “sestaronges” i les seves propietats ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un tast de... ‘Miquel Montoro. El símbol d’una revolució vital?’, de Sebastià B

Partint de “l’hòstia, ps el 6 de febrer de 2020 i a Mallorca hi haexpectació. A les 22.15, al programaUep, com anam?, hi haurà un reportat-

ge molt especial: per primera vegada i en ex-clusiva es podrà veure com la Sandra Fons,la mare de Miquel Montoro, cuina amb ell lesfamoses pilotes que han convertit el seu fillen una estrella mediàtica, acabada de desco-brir pels espanyols (a Mallorca ja fa anys queté nombrosos seguidors gràcies a les sevesaparicions en aquest programa). Però, dequè estem parlant, que són aquestes pilotesi qui és en Miquel Montoro? Doncs exacta-ment això és el que es demana bona part dela premsa espanyola des del passat diven-dres dia 31 de gener quan aquest nin de tret-ze anys va anar a un dels programes més se-guits de la televisió actualment: La Resis-tencia, de Movistar Plus, presentat per Da-vid Broncano. Només l’anunci que ell seria elconvidat havia provocat una veritable revo-lució a les xarxes socials. Després de l’emis-sió del programa tothom s’omplia la bocaamb el nom de Montoro, tothom volia saberd’on sortia aquest al·lot que havia enamoratuna autèntica gernació.

Retrocedim una mica en el temps. MiquelMontoro té més de 160.000 seguidors al seucanal de Youtube i quasi 600.000 a Insta-gram. És en aquesta darrera xarxa social onpenja un vídeo on expressa la seva satisfac-ció pel fet que la seva mare, na Sandra, ha fetpilotes per dinar. I ho diu amb una frase des-tinada a fer història: “Hòstia, pilotes, quesón de bones, m’encanten”. Aquesta mostraespontània d’amor per un plat que s’estàcuinant a casa es converteix uns mesos des-prés i sense que ningú sàpiga per què, en vi-ral, i de sobte comença a circular a tota velo-citat fent que adolescents de tota Espanyaque mai no havien dit ni una paraula en ca-talà la incorporin amb total normalitat alseu repertori de frases fetes (tot i que des-contextualitzades). D’aquí a aparèixer alprograma més trencador que es fa enaquests moments a la televisió espanyola,La Resistencia, hi ha només una passa. Idesprés tothom es rendeix a en Miquel Mon-toro, que ja no és el nin de l’“hòstia pilotes”sinó en Miquel Montoro Fons, amb nom i lli-natges.

Mentre esperam a veure com són les fa-moses pilotes d’en Montoro –que ell mateixja s’ha encarregat de desmuntar perquè haafirmat, amb aquella espontaneïtat seva,que només són carn picada i que el que real-ment el du boiet és la porcella– arriba el mo-ment d’intentar anar donant forma aaquest llibre que teniu a les mans i que volser, sobretot, una reflexió sobre l’autentici-tat en aquest món absolutament globalitzaten què ens movem. Perquè el principal valorque representa en Miquel Montoro ésaquest: vol viure del camp, tocant de peus aterra (o al tractor), i ho vol fer d’una maneraautèntica, cobrant un preu just per la sevafeina i treballant per a gent que valori comtoca els seus productes. I ho vol fer sense re-nunciar a la seva manera de ser, a la sevamanera de parlar i a les tradicions que ha

É

après a ca seva. I tot això, que a alguns els potsemblar vés a saber què, és molt lloable. Ihauria de ser possible.

Tot i això, en Miquel Montoro ha posatuna marxa més. Ha descobert que peracomplir aquest somni té una darrera opor-tunitat i ha decidit aprofitar-la. Les novestecnologies s’han convertit en un aliat d’ex-cepció per a pagesos i ramaders i són una deles eines més importants per intentar rever-tir la despoblació que tan bé ha estudiat Ser-gio del Molino al seu assaig imprescindibleLa España vacía. Gràcies a l’arribada d’in-ternet i a les aplicacions per a mòbil, els pas-tors poden dur un major control dels seuscaps de bestiar i també de la comptabilitat, ocontrolar millor la producció del formatge,per exemple, i també controlar en temps re-al la climatologia. Al mateix programa on enMiquel i sa mare fan les pilotes apareix unformatger que rep les comandes per Was-happ i el serveix a domicili, una mostra decom la tecnologia pot ésser una aliada més.En Miquel Montoro sap que si vol viure delcamp aquest camp s’ha de conservar i had’aconseguir crear i consolidar un nou mer-

cat per als seus productes.Hi ha complicitats però també enormes

dificultats. Entre les complicitats hi ha unaconscienciació cada vegada més gran que elmón en què vivim se n’està anant en orris.Els menjars ultraprocessats, els processosde conservació de fruites i verdures als su-permercats i, en definitiva, l’enverinamental qual sotmetem els nostres cossos a l’horade menjar cada dia és una preocupació cadavegada major. Les malalties associades a lanostra forma de vida, també: l’estrès és unade les principals causes de mortaldat i ma-laltia a les societats avançades. La contami-nació de l’aire a les grans ciutats és una deles principals causes d’infertilitat, junta-ment amb el tabaquisme. Sembla que, d’al-guna manera, s’ha començat a dir prou itant a les escoles com entre els joves, cadavegada hi ha més consciència ecològica. Itambé les administracions intenten posar-se les piles, com a mínim en un tema tancomplex com la gestió dels residus o les res-triccions als vehicles contaminants, tot ique cal que pressionin a les empreses i no alsconsumidors. Hi ha una altra manera deviure i de menjar i en Miquel Montoro n’ésun dels paladins. I les noves tecnologies, enaquest sentit, estan de part seva per fer arri-bar el missatge a quanta més gent millor.

Ell, per descomptat, les empra amb unanaturalitat esfereïdora. És el que té aquesta

MiquelMontoroPagès EditorsAutor:Sebastià BennasarGènere: biografiaPàgines: 172Preu: 15,00 €

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 D’AGOST DEL 2020

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bennasar Avançament editorial

pilotes”generació, la dels anomenats nadius digi-tals. Miquel Montoro fa servir les xarxessocials i el telèfon mòbil amb tanta solvèn-cia com remena un engrut de figues de mo-ro i farina per donar de sopar als porcs queviuen a la seva finca. En realitat, qui millores maneja amb tota aquesta tecnologia ésna Laura, la seva germana, la persona queestà normalment darrera la càmera. Ellaés qui edita els vídeos i els penja al seu canali en Miquel li reconeix la feina sempre. Sónun equip ben avingut.

En Miquel, a més, té una cosa afegida:diu les veritats com només les diuen elsborratxos i els infants. És espontani, natu-ral, graciós sense passar-se de llest i sobre-tot transmet autenticitat. Veurem quantdura i si sap mantenir totes aquestes vir-tuts a mesura que es faci gran, que segura-ment serà que sí perquè a ca seva ja procu-ren que no s’enfili pels niguls. Ho explica samare mentre cuina les pilotes més famo-ses del món: “la gent s’està portant molt béamb en Miquel, noltros això ni mos ho es-peràvem ni ho cercàvem, i el que hem deprocurar és que en Miquel segueixi envol-tat de la gent de sempre, fent lo que li agra-da i que no canviï la seva forma de ser”. Se-ny.

Els perills que el persegueixen sónmolts. D’una banda tenim la pobresa. Del’altra el possible menyspreu i en tercer llocla comoditat. La pobresa és quelcom queestà molt present en les societats occiden-tals encara que els nostres dirigents vul-guin ocultar-la de forma sistemàtica. Hi haun nombre absolutament intolerable denins que només fan una menjada completaal dia, que és la que fan a l’escola. Això en unmón on els empresaris compten els eurosper milions i a ciutats com Barcelona, capi-tals de la indústria tecnològica més avan-çada, com es palesa amb el congrés anualdel Mobile, que a mesura que avanci la re-dacció del llibre sabrem que se suspendrà acausa de la darrera gran crisi sanitària, elCoronavirus, o a la mateixa capital Balear,Palma, amb una renta per càpita ben altapels ingressos que deixa el turisme cadaany, però amb una realitat social molt dife-rent, amb moltes diferències socials entreles elits extractives i els treballadors.

I hi ha un elevat grau de precarietat en lafeina i sobretot en la consecució d’una llarper viure. Aquesta situació de pobresa –dela qual no estan exempts ni molt manco elspagesos, ans al contrari- va molt en contrad’aquest nou model de vida que es propug-na, sobretot perquè el producte de proxi-mitat no pot competir en preus amb el quees paga als supermercats, com a mínim ales ciutats. És un peix que es menja la cua,perquè molt sovint els preus barats de lesgrans superfícies s’han aconseguit a basede l’explotació sense miraments dels pro-ductors, als quals se’ls paga un preu total-ment ridícul per les seves collites, condem-nant-los a ells mateixos a l’empobriment.Hi ha casos encara pitjors, que és quan elsproductes són d’importació i s’han pagat

encara uns preus molt més baixos que elspreus paupèrrims que es paga als produc-tors locals. Hi ha pràctiques fins i tot de se-miesclavatge que ens farien vomitar els al-vocats que ens cruspim si en coneguéssimla veritable història.

En segon lloc hi ha el menyspreu. Hi hatot un seguit de gent que rebutja els valorsque representa en Miquel Montoro perquèper a ells Mallorca hauria de ser quelcomabsolutament cosmopolita, modern i so-bretot ciutadà, un lloc en què Palma sigui elgran referent i on tot el que “fa pagès” mo-lesta. Hi ha una certa intel·lectualitat queacompanya aquest moviment i també tro-bem una bona part de les elits extractives,essencialment turístiques, instal·lades enaquest discurs. Creuen que el que repre-senta Montoro és un fre a les seves ànsiesde poder i a la seva riquesa econòmica, ba-sada en explotar els recursos naturals almínim preu possible per poder-ho vendre aturistes amb cada vegada menys poder ad-quisitiu que si no es mouen de l’hotel i noconsumeixen res fora del complex turístic,molt millor.

D’aquest perill també en parlarem quanvegem que tot i tenir catorze anys acabatsde fer en Miquel també té alguns detrac-tors perquè ha tocat el crostó més d’una ve-gada a aquest poder real que veu amb pa-vor com en Miquel i els moviments quebusquen una altra manera de viure mésapropada als valors ancestrals poden afec-tar d’alguna manera la seva butxaca. Evi-dentment, estem parlant de grans hote-lers, però també de tot un seguit de gentque varen ser capaços d’encunyar frasescom “Mallorca está muy bien si no fuesepor los mallorquines” i que tenen la sevamàxima plasmació política en José RamonBauzà, l’expresident pel PP representantmàxim d’una dreta allunyada del mónagrari, per contraposició a la figura de Ga-briel Cañellas, el primer president autonò-mic de les Illes, que tenia per sobrenom“l’amo”, un malnom que prové precisa-ment del camp. Miquel Montoro, com tot elnou moviment de consciència ecològica,inquieta a tots els que hauran de prendremesures a les seves empreses per adaptar-se a uns nous temps a mesura que els go-verns exigeixin aquestes noves mesuresque reclamen infants com Miquel Monto-ro que volen poder continuar vivint enaquest planeta.

El tercer gran perill, i potser el mésmal de combatre, és el de la comodi-tat. Consumir productes de proxi-mitat implica a més a més de teniruna mica més de poder adquisitiutenir temps i ganes de defugir d’al-gunes de les comoditats que com-porta la compra a les grans super-fícies comercials. És molt fàcilanar de tant a comprar a una firao a un mercat i gaudir del bongust dels productes de proximi-tat, però encara costa moltanar-hi amb la carmanyola devidre per evitar que ens posinpapers d’alumini o plàstic o es-tar disposats a haver de ferunes bones cues i anar a dife-rents parades per aconse-guir el proveïment per a to-ta la setmana o per a unsquants dies, perquè d’anara comprar cada dia, com esfeia antigament, no cal ni

parlar-ne. Per tant, la mandra, la comodi-tat, és un altre dels perills que han de com-batre els pagesos que volen viure del campara i a la llarga. Diuen els principals detrac-tors d’aquesta nova manera de viure recer-cant l’autenticitat, la proximitat i la justí-cia social que el que s’està fent és un retro-cés, negar l’evolució, voler tornar enrere.En aquest sentit, una vegada més, la pilotase situa damunt dels consumidors i no da-munt dels grans empresaris: caldrà co-mençar a pensar en regular què es pot ven-dre a les grans superfícies i com es ven. Nocal traslladar tota la responsabilitat en elcomprador, el venedor també té la sevaresponsabilitat i el compromís mediam-biental i la defensa del producte local i detemporada hauria de ser una de les sevesobligacions.

De tot això parla aquest llibre, de lesoportunitats i dels perills i del que suposaen Miquel Montoro tant en un sentit comen un altre, sense oblidar que és un nin decatorze anys que ha de continuar anant al’institut per molt que el vegem com unsímbol de moltes revolucions possibles (iper molt que a nosaltres també ens encan-tin les pilotes) i que ha de continuar envol-tat de la seva gent i gaudint de la seva vida.En Miquel Montoro pot ser unsímbol que ens expliquique és possible unanova manera deviure, però entretots hem de fer elpossible perquèell i tots els ninsque algun diavulguin ser pa-gesos, puguinviure la seva vi-da.

Sebastià Bennasar(Palma, 1976) és unperiodista que,paral·lelament, ha escrituna trentena llarga dellibres. Es va llicenciar enhumanitats per laPompeu Fabra i ésmàster en història delmón a la mateixauniversitat. Dirigeix lacol·lecció Lo MarracoNegre a Pagès Editors i larevista digital Bearn,juntament amb CarlesDomènec. Actualment elpodeu llegir al diariVilaweb i a Última Hora.

SebastiàBennasar

Foto: PAGÈS EDITORS

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 D’AGOST DEL 2020

Xavier Muro continuaràsent el secretari generaldel Parlament. La mesa dela cambra, reunida tele-màticament, va rebutjarahir l’escrit presentat perJunts per Catalunya queen reclamava el cessa-ment en considerar quecap precepte del regla-ment li atorga la potestatd’“alterar o censurar” elsacords del ple i que estàsubjecte a la direcció delpresident i la mateixa me-sa. ERC es va pronunciaral costat de Ciutadans i elPSC –sense que s’arribés avotar la qüestió–, de ma-nera que JxCat va quedarsola reivindicant el cap deMuro després que el lletratno publiqués íntegramental Butlletí Oficial de la

cambra les resolucions del7 d’agost passat de repro-vació del rei emèrit perl’escàndol de corrupcióque el persegueix fins alsEmirats Àrabs Units, enconsiderar que contrave-nien els dictats del Tribu-nal Constitucional. El pre-sident de la cambra, RogerTorrent, va defensar Muroamb l’argument que no espot exigir a un funcionarique s’arrisqui a patir con-seqüències penals per de-cisions polítiques.

“Lamentem que avui ala mesa del Parlament elspartidaris de l’autocensu-ra i de la censura (ERC, Csi PSC) s’hagin alineat peravalar la decisió de censu-rar les resolucions contrala monarquia borbònica.Sense defensar la sobira-nia del Parlament no hau-ríem fet l’1-O”, van piular

coordinadament el vice-president de la cambra,Josep Costa, i el secretariprimer de la mesa, EusebiCampdepadrós. El presi-dent del grup parlamenta-ri de JxCat, Albert Batet,criticava “que s’apliquicensura a l’única cambraparlamentària que ha con-demnat la corrupció de lamonarquia espanyola”,mentre que la portaveuadjunta, Gemma Geis, espreguntava on queden elsdrets com a diputats per aexercir l’activitat parla-mentària: “Com podemrepresentar a qui ens votasi estem censurats?”

La dignitat de ForcadellL’expresidenta de la insti-tució, Carme Forcadell, ésa la presó justament perhaver-se oposat a l’auto-censura. L’exconseller icap de files d’ERC a Barce-lona, Ernest Maragall, valamentar que el vicepresi-dent Costa “degradi” lafunció institucional que licorrespon i ho va contra-posar amb “la dignitat” dela presidenta Forcadell il’anterior mesa, sota per-secució judicial. “Substi-tuir el combat comú per laconfrontació interna ésmolt més i molt pitjor queun error”, va afegir-hi.

“La legislatura passadaes va protegir als treballa-dors del Parlament.Aquesta, en canvi, davantla forta repressió, se’ls po-sa al centre i se’ls assenya-la. Poca cultura antire-pressiva, la de la dreta. I go-ta de solidaritat”, escriviaRuben Wagensberg. El di-putat d’ERC recordavaque la legislatura va co-mençar amb el Diari Ofi-cial de la Generalitat sen-se publicar el nomena-ment dels consellers que elpresident, Quim Torra,pretenia restituir i va bes-cantar la “criminalització”d’un treballador del Parla-ment i “l’ús de la repressióper tacticisme electoral”per part de JxCat.

El president de la Gene-ralitat havia reclamat elcessament de Muro.L’equip de lletrats va sor-tir en defensa del seu se-cretari general. Entre lesparts amputades de les re-solucions hi ha una refe-rència a la monarquia coma “delinqüent” i una altra ala “voluntat expressadapel poble de Catalunya” iper la cambra catalana elsdies 1, 10 i 27 d’octubre de2017 que “l’únic camí persuperar aquest règim mo-nàrquic” és constituir laRepública catalana. ■

ERC blinda el secretarigeneral del Parlament

Emili BellaBARCELONA

a JxCat queda sola reclamant el cessament de Muro per la publicació mutilada de les resolucions dereprovació del rei emèrit a Costa acusa els republicans d’alinear-se amb Cs i el PSC per avalar la censura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

L’alcaldessa de Barcelona i lí-der de Catalunya en Comú,Ada Colau, va constatar ahirel “marge de millora” que liqueda a una democràcia es-panyola que té “un rei emèritcorrupte” als Emirats ÀrabsUnits i el poeta Federico Gar-cía Lorca i milers de demò-crates assassinats pel fran-quisme encara per desenter-

“Com podemrepresentara qui ens votasi estemcensurats?”Gemma GeisPORTAVEU ADJUNTA DE JXCAT

“Lamentem que a lamesa els partidaris del’autocensura i de lacensura (ERC, Cs i PSC)s’hagin alineat”Josep CostaVICEPRESIDENT DEL PARLAMENT

“La legislaturapassada es va protegirels treballadors delParlament. Aquesta, encanvi, se’ls assenyala”Ruben WagensbergDIPUTAT D’ERC

El vicepresident del Parlament, Josep Costa; el secretari general, Xavier Muro, i el president, Roger Torrent, en una imatge d’arxiu ■ ACN

rar en fosses comunes. Ahires complien 84 anys de l’afu-sellament del granadí. Colautindrà ocasió de debatre lafugida reial i la gestió de laqüestió que n’ha fet el governespanyol del qual els comunsformen part en el ple munici-pal extraordinari sobre la co-rona que se celebrarà –a peti-ció d’ERC i JxCat– dijous de

la setmana que ve. S’hi votaràuna declaració institucionalque pretén, entre altres me-sures, reprovar el govern es-panyol “per la seva col·labo-ració necessària en la sortidadel rei emèrit” i retirar la me-dalla d’or de la ciutat i tota laresta de títols honorífics i re-coneixements personals aJoan Carles I.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona debatrà la reprovació de La Moncloa per l’emèrit

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 D’AGOST DEL 202012 | Nacional |

na persona valenta en unpaís de bastants co-vards.” Definit així per

Jordi Sales, exrector de la Univer-sitat Catalana d’Estiu, la fundacióque organitza la cita de Prada valliurar ahir el premi Canigó a l’em-presari, polític i activista culturalJosep Espar i Ticó, per la sevavastíssima trajectòria en defensade la llengua i cultura catalanes,com a elements indestriables, amés, en la construcció d’unaconsciència nacional. “El Canigóno és una muntanya, és una his-tòria, una literatura”, descrivia,profundament agraït als seus 92anys, l’homenatjat. “Soc català ime n’enorgulleixo”, cloïa. “És unreferent del catalanisme polític,dels personatges més interes-sants de la segona meitat del se-gle XX a Catalunya”, ressaltava elpresident de la Diputació de Llei-da, Joan Talarn, que, com a origi-nari que és Espar de Balaguer, endestacava també la lluita contrael leridanismo amb què el fran-quisme va intentar aigualir Cata-lunya. “Sense persones com Es-par i Ticó aquest país no seria elque és”, resumia el rector actualde la UCE, Jordi Casassas, queadmetia que ja “fa uns anys” quel’haurien d’haver distingit.

L’historial d’iniciatives de tot ti-

“U

pus promogudes per Espar i Ticója des del franquisme és inacaba-ble: coimpulsor dels Fets de Palauel 1961, de la campanya “Volembisbes catalans” o una altra con-tra el director de La VanguardiaLuis Galinsoga per haver atacat elcatalà; participant de l’Assembleade Catalunya; creador del segelldiscogràfic Edigsa, que va editarla majoria dels grans èxits de laNova Cançó; fundador de la revis-ta infantil Cavall Fort, de distribu-ïdores i llibreries en català com la

primera Ona; cofundador de Con-vergència Democràtica de Cata-lunya o, més recentment, de l’As-sociació Conèixer Catalunya…També va fundar el Grup d’Estu-dis Nacionalistes (GEN), entitatamb vocació de trobar i formar li-deratges socials que va “sabertrobar l’enllaç” entre perspectivesdiverses de país, i per on van pas-sar figures ara cabdals com Joa-quim Forn, Josep Rull, Jordi Turullo fins i tot Oriol Junqueras. Aixòsí, si una fita creu que ha tingut

“més relleu”, confessava ahir, ésel Congrés de Cultura Catalana,durant la transició, que segons ell“va permetre el contacte entreels països de llengua catalana”.

Espar no para mai de barrinar, iahir –quan ja embrancava Talarnen el seu gran projecte els últimsanys, el parc històric cultural perrecuperar el monestir de SantaMaria de les Franqueses de Bala-guer– reflexionava també queCatalunya, a diferència per exem-ple de Portugal, “és la pura diver-

sificació històrica, cultural, lin-güística i de procedències”, i aixòdificulta la construcció d’un senti-ment propi. “Els sud-americanses pensen que la seva llengua éssuperior a la nostra”, exemplifica-va. Al Diari de Prada, hi aprofun-dia més: “Per homogeneïtzar ca-talanísticament tota la nació esnecessita temps; els que no volentenir temps tenen fracàs... Els úl-tims anys s’ha corregut massa imalament”, analitzava.

És clar que si un projecte d’Es-par i Ticó encara és especialmentvigent és la capçalera que tenen ales mans, que va ajudar a fundar.O almenys una part. “L’Avui erauna necessitat però alhora undret”, explicava després de l’actea El Punt Avui. “Havíem de buscarla manera de donar el tomb a laDirección General de Prensa yPropaganda”, raonava. Segons ell,ho planejaven feia un parelld’anys, però altres havien provatsense èxit de demanar un permís,i van haver d’esperar que morísFranco. “Calia imaginació lligadaa una voluntat de ferro, i ens envam sortir, però ho vam interpre-tar sempre com l’exercici d’undret, i no una concessió”, consta-tava. Ja ho diu al seu llibre de me-mòries: “Catalunya és el nostredeure diari.” Ahir, avui i sempre. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Espar i Ticó, premi a un valent

El veterà Josep Espar i Ticó va rebre ahir el premi Canigó a la Universitat Catalana d’Estiu ■ JOSEP MARIA MONTANER

Òscar Palau

mb una majoria míni-ma no n’hi ha prou perassolir la independèn-cia. Això és el que creu

l’historiador irlandès i professoremèrit de la Queen’s Universityde Belfast, Liam Kennedy, queahir va fer una intervenció vir-tual a la Universitat Catalanad’Estiu per advertir que “hi had’haver més del 50% + 1, o elnou país seria políticament in-estable”. “Aquest és un dels mis-satges que deixa l’experiènciairlandesa”, indicava en un diàlegamb l’activista catalana Anna

AArqué, en què va aconsellar quecaldria crear dos espais de dià-leg: un amb el govern de Madrid,i un altre d’intern, amb els cata-lans unionistes. “També s’ha deconvèncer els conciutadans queno hi estan a favor, és enorme-ment important”, subratllava.L’historiador va recordar el casd’Irlanda del Nord, on tot i quedos terços dels habitants volienser britànics, mai des del 1922ha aconseguit una situació deltot estable. I menys encara en-tre el 1970 i el 2000, quan hi vahaver més de 4.000 morts i45.000 ferits pels “problemes”causats per l’IRA. “Una Irlandaunida no va estar més a prop

després de tres dècades de vio-lència”, constata Kennedy, figu-ra notòria perquè fa uns anys esva presentar a Belfast contra ellíder del Sinn Féin Gerry Adamsper protestar contra un partitque considerava involucrat di-rectament en els actes terroris-tes. L’historiador, que ara creuque el Brexit “enfortirà” el na-cionalisme irlandès al nord i hi“debilitarà” el britànic, felicitavaahir els catalans per la seva via“pacífica i democràtica”, que,segons ell, és, “amb diferència,la manera més efectiva” d’asso-lir la independència. En canvi,va acusar Madrid de ser una “fà-brica d’independentistes”, ja

que ha encarat la crisi “de ma-nera increïblement dolenta”, unfet que només “enforteix el na-

cionalisme català”.Kennedy també és escèptic

amb el paper de la UE, contràriaa les secessions. “Si Catalunyas’independitza, Escòcia també, illavors potser també parts delnord d’Itàlia... i ho poden veureperillós; en canvi, no és tan pro-blemàtic si Irlanda s’unifica”,opina el professor, que creu queel Regne Unit “està preparat peracceptar la voluntat majoritàriaa Irlanda”, a diferència d’Espa-nya amb Catalunya. “Aquí laprincipal lluita és que el governespanyol accepti el dret dels ca-talans, i fins que no ho faci esta-ran en una posició molt difícil ala UE”, cloïa. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Política

PARLAR · L’historiador irlandès Liam Kennedy, dur opositor del Sinn Féin, aconsella que hi hagi dos espais de diàleg, dins deCatalunya i amb Madrid, per assolir la independència CAMÍ · Recorda a la UCE que la via pacífica és, “amb diferència, la més efectiva”

Ò. PalauPRADA

“Cal més del 50%+1 o el país serà inestable”

L’historiador irlandès LiamKennedy, ahir a la UCE ■ UCE

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 D’AGOST DEL 2020

8444

98-1

1985

04Q

El president català, QuimTorra, proposa buscar a laUnió Europea una sortidaper al referèndum d’auto-determinació si l’Estat es-panyol no s’asseu a nego-ciar en aquests termes. Ai-xí ho defensava en una en-trevista publicada ahir perl’Agència Catalana de No-tícies (ACN) en què con-cloïa: “Prou d’enganyar-nos. Estan disposats a ne-gociar l’autodetermina-ció? Si no, anirem a nego-ciar a Brussel·les i no per-drem més el temps.” Enaquesta línia, el presidentcatalà considera demos-trat que cap independen-tista serà jutjat amb neu-tralitat a l’Estat i que a ellla justícia espanyola l’in-habilitarà “per posar unapancarta per la llibertatd’expressió”.

Davant d’aquests fetsque considera exemples,Torra conclou que passaràel mateix en el diàleg ambel govern espanyol: que non’hi haurà. Per això el lídercatalà diu: “Només troba-rem negociació fora del’Estat”, un plantejamentque Ciutadans qualifica

d’“inversemblant”. De fet,Torra ja exigeix a l’execu-tiu del PSOE i Podem queposi per escrit les condi-cions per a un referèndumi l’amnistia com a condicióper dialogar. Si no hi hacompromís escrit de par-lar-ne, Torra rebutja anarde nou a la mesa de diàleg.

D’altra banda, Torra de-mana a les forces indepen-dentistes que abordin unacord programàtic encomptes de debatre sobrenoms i candidatures elec-torals. En aquest sentit,els demana una “reflexió”de programa i estratègia,amb la fórmula de l’1-Ocom a base, i no un debatsobre lideratges. Segonsell, cal “clarificar” el com-

promís de “tornar-ho afer” que considera com-partit per l’independentis-me civil en resposta a lacondemna a presó dels lí-ders catalans.

També a l’unionismeli demana autocrítica ili reclama una propostaper abordar la situaciócrítica actual: “Com pen-sen abordar el fet que al’Estat li importi molt poco gens parlar dels fons co-munitaris que correspo-nen a Catalunya?” Una pe-tició que va ser contestadapel diputat del PSC FerranPedret, que li va recrimi-nar no haver assistit a laconferència de presidentsen què es va abordar laqüestió. ■

a Li retreu desinterès en els fons europeus per a Catalunyaa Cs veu irreal negociar a Brussel·les un referèndum

Torra proposa anara Europa si l’Estatno vol negociar

Xavier MiróBARCELONA

Torra reafirma en l’entrevistaque les eleccions catalanesno són una prioritat davantdel problema de salut exis-tent per la pandèmia. El presi-dent de la Generalitat asse-gura que té “molt pensada” ladata electoral, que no el con-dicionarà la sentència que es-pera del Suprem pel cas de lapancarta i que la prioritat és

El president de la Generalitat, durant l’entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies ■ ACN

abordar la situació “compli-cada” per la Covid-19. Torrademana posar fi al debat so-bre la data electoral perquè,segons ell, allunya l’atenciódel repte principal de fer fronta la pandèmia. “El país fun-cionarà si les escoles funcio-nen”, adverteix, per posarl’accent en la tornada de va-cances i el nou curs escolar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tornar a l’escola i no a les eleccions

El president de la Cambrade Comerç de Barcelona,Joan Canadell, creu conve-nient que les eleccions ca-talanes se celebrin a partirdel mes de març de l’any vi-nent, i també que s’hi pre-senti una llista conjuntad’unitat independentista,“a l’estil escocès”, que in-clogui JxCat, ERC i la CUP.En una entrevista emesaahir per Catalunya Ràdio,Canadell va alertar que elspròxims mesos seran un

període “crític” per lluitarcontra la pandèmia de Co-vid-19 i que abans que rescal posar en marxa la recu-

peració econòmica. “Nopodem tenir consellersmés pendents d’unes elec-cions que de la sortida de lacrisi”, va concloure.

Pel que fa a les opcionspolítiques, per Canadell se-ria important que als comi-cis hi concorressin tots elspartits independentistesen una llista unitària. “Enshi estem jugant molt”, i cal-drà, va dir, “oblidar-se delscarnets de partit”. Respec-te a si ell participaria en al-guna llista, el president dela cambra ho va descartara curt termini. ■

Canadell veu convenientretardar les eleccionsRedaccióBARCELONA

Joan Canadell ■ M.P. / EFE