NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

11
DILLUNS · 24 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14769 - AVUI / Any XL. Núm. 13639 - EL PUNT 1,20€ 871941-1194127Q 137635-1190108Q +85,7% I n c r e m e n t m i t j à 2 0 0 3 - 2 0 1 8 -2,5% i -4% entre E s t a l v i a m b l a m e s u r a d e l E s t a t Preu mitjà de la factura mensual de la llum (mes d’agost). [Font: Facua] NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en 15 anys CLAM · Consumidors, indústria i entitats reclamen una reforma real del mercat elèctric MENOR · La rebaixa de l’impost de generació del PSOE suposa estalviar només dos euros NACIONAL P6-8 El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena enviava, ara fa sis mesos, cinc líders sobiranistes més a la presó, entre ells Jordi Turull en ple debat d’investidura Acte per l’alliberament de Dolors Bassa, ahir a la presó del Puig de les Basses JOAN SABATER Sis mesos, un dia i 32 nits Dos gols del gironí Stuani van anul·lar els de Messi i Piqué L’expulsió de Lenglet va marcar un partit espès dels de Valverde L’ESPORTIU El Barça ensopega amb el Girona L’àrbitre expulsa Lenglet, després de veure repetida la jugada al VAR, en considerar que va agredir un contrari. L’expulsió va marcar el partit EFE Europa - Món P20 La UE mira ara a Egipte per aturar les entrades d’immigrants pel sud

Transcript of NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

Page 1: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

DILLUNS · 24 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14769 - AVUI / Any XL. Núm. 13639 - EL PUNT

1,20€

8719

41-1

1941

27Q

1376

35-1

1901

08Q

+85,7%Incr

ement mitjà 2003-2018

-2,5% i -4% entre

Esta

lvi amb la mesura de l’EstatPreu mitjà de la factura mensual de la

llum (mes d’agost). [Font: Facua]

NACIONAL P14

El preu de l’electricitat hapujat un 85% en 15 anysCLAM · Consumidors, indústria i entitats reclamenuna reforma real del mercat elèctric MENOR · Larebaixa de l’impost de generació del PSOEsuposa estalviar només dos euros

NACIONAL P6-8

El jutge del Tribunal Suprem PabloLlarena enviava, ara fa sis mesos, cinclíders sobiranistes més a la presó, entreells Jordi Turull en ple debat d’investidura

Acte per l’alliberament de Dolors Bassa, ahir a la presó delPuig de les Basses ■ JOAN SABATER

Sis mesos, undia i 32 nits

Dos gols del gironíStuani van anul·lar els de Messi i Piqué

L’expulsió de Lenglet va marcar un partitespès dels de Valverde

L’ESPORTIU

El Barçaensopegaamb elGirona

L’àrbitre expulsa Lenglet, després de veure repetida la jugada al VAR, enconsiderar que va agredir un contrari. L’expulsió va marcar el partit ■ EFE

Europa - Món P20

La UE mira ara a Egipteper aturar les entradesd’immigrants pel sud

Page 2: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 2018

ra fa un any totbullia. Era difícil

preveure el final. Enles paelles d’estiu elcomentari era sobrela tardor calenta, que

es va avançar amb l’aprovació, el 6 i 7de setembre, al Parlament, de les lleisde desconnexió i que van portar Car-me Forcadell a al presó. La BBC, per ci-tar un mitjà internacional, es va instal-lar a Barcelona i parlava cada dia delsesdeveniments. Feia mesos que les en-titats preparaven una mobilització per-manent per defensar el referèndum del’1 d octubre. Tots aquells dies, i enconcret el 10 i 27 d’octubre, “procla-mació d’independència”, van ser d’unaintensitat que encara ara, un any des-prés, s’està interpretant. Queda tempsper fer una història completa i rigorosad’aquells dies. Serà de gran interès lle-gir el llibre que Carles Puigdemont haescrit des del seu exili a Brussel·les.Probablement, en aquest exemplar, hihaurà detalls del perquè uns conse-llers van quedar-se i d’altres van mar-xar. Públicament, Puigdemont ha anatdient que ell havia convidat tots elsconsellers i conselleres a abandonar elpaís. Aquest fet porta interpretacionsque s’hauran de contrastar.

Un any és poc temps per fer unaanàlisi rigorosa. Només els protagonis-tes en poden desvelar els detalls. Encanvi, el pas d’un any és molt detemps perquè encara no s’hagi cele-brat el judici. Els historiadors faranl’anàlisi dels fets concrets i pot espe-rar. La instrucció, l’ha de fer el jutge so-bre els fets que són jutjats i això sí queno pot esperar més. Un any de presópreventiva és més que suficient per-què els empresonats no hagin d’estarni un minut més entre reixes. La ins-trucció hauria d’estar enllestida fa diesi assenyalar com més aviat millor ladata del judici. Hi ha hagut temps sufi-cient per no devorar més una causad’aquest abast social i polític. Han co-mençat a sortir veus de mitjans de co-municació i de les defenses sobre elfet que el judici del “procés” hauria deser televisat en la seva integritat.Aquest fet suposaria una millor entesade la realitat d’allò que va passar persaber si són justes o injustes les penesdemanades. Amb tot, la decisió finaldepèn del jutge i televisar el judici lipot suposar un maldecap, ja que tot-hom tindria l’oportunitat de veure lescares, tant del guàrdia civil que diu queels Jordis van pujar al cotxe patrullasense permís com la d’altres testimo-nis.

A

Keep calmLluís Falgàs

Un any isense judici

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

n dels esdeveniments artísticsde la temporada haurà estat lagran operació organitzada per

rehabilitar públicament Gala. Era lapeça que faltava per acabar de daurarel procés permanent de mercantilitza-ció de tot allò que tingui a veure ambDalí. I quina peça! Implacable, mani-puladora, avariciosa, garrepa; odiadade jove per la seva promiscuïtat se-xual, escarnida de gran pel patetismeamb què exhibia les pelleringues delseu mite eròtic... Sembla mentida quela dona al voltant de la qual s’ha cons-truït bona part del cercle màgic queprotegeix Dalí fins ara no hagi rebutl’atenció que li pertocava. L’exposiciódel MNAC, amb la imprescindible col-laboració de la Fundació Gala-Dalí, haestat el colofó de tot un treball de re-paració moral que va començar el2011, amb la publicació del Diari in-èdit descobert poc abans per sorpresaentre la paperassa procedent del cas-tell de Púbol. Fenòmens editorialsd’aquesta magnitud semblaven ja des-terrats des que la proliferació de ma-nuscrits extraviats i de sobte reapare-guts a cal drapaire va tornar sospitosa

U

aquesta mena de troballes, però en elcas del quadernet blau de Gala el pro-digi sembla bastant convincent: haviaquedat oblidat entre fulls solts atribu-ïts a Dalí i pendents de classificar,com la seva mateixa autora, en esperade ser redimida. Però en el món de Da-lí, “el geni” –nom amb què es va coro-nar a si mateix, potser en un gest au-toparòdic, i que li han comprat sensecap sentit del ridícul tants de sequa-ços–, no pot haver-hi res banal, i Gala,per força, no podia ser només Gala, si-nó Gala elevada al cub. Així doncs, to-ta l’operació de desgreuge s’ha susten-tat a desarmar-la com a musa i cons-

truir-la com a artista; a fer de l’objecteun subjecte i reivindicar-la com unacreadora activa que murmurava al’orella del marit tot d’idees abracada-brants. Tot això està molt bé, però lesrelíquies reunides per fonamentar eldiscurs de la coautoria desprenen mésaviat un tuf melancòlic: unes figuresdel tarot, unes icones russes, els seusexemplars de Puixkin i Tsvietàieva, unmolinet de cafè pintat, els seus vestitsde madrastra de la Ventafocs i, sobre-tot, molts de retrats. Gala continuasent la dona vista a través dels ullsdels altres, en la pintura de Dalí iErnst, en les fotografies de Cecil Bea-ton o Man Ray, encara que projectantuna ombra de dubte sobre allò que elshomes veien, o creien veure, o volienveure, o detestaven veure. La veritatés que no haurà estat mai tan a propde la “dona objecte”, mal que pesi, comen el moment de sotmetre-la a aquestsexercicis revisionistes, ajaguda a lataula de dissecció amb els ulls oberts,la pell d’oliva, el seu vestit de col·legia-la i el somriure dur de qui sap el quevol però, estranyament, es conforma abuscar-ho en l’obra d’un altre.

“En lloc d’artista,Gala continua sent ladona vista a travésdels ulls dels altres

Eva VàzquezCaiguda lliure

Gala al seu castell

La vinyetaFer

Page 3: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 2018

Les cares de la notícia

Només ens faltava aquest. Quan Europa viu undels seus pitjors moments pel que fa a l’auge del’extrema dreta, per no parlar de l’Estat, nomésens faltava el desembarcament de l’extrema dretanord-americana, responsable de centenars d’as-sassinats. Ni una concessió a aquesta gent.

MINISTRA DE TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Més perill populista

El preu de la llum s’ha encarit un 85% en els dar-rers 15 anys, amb governs del PSOE i del PP. Ladespesa ha arribat a ser una llosa per a molts ha-bitatges, com es demostra cada hivern. Per això,la rebaixa de l’impost de generació elèctrica és unprimer pas però una mesura que queda curta.

-+=

-+=

Directes al títol mundialMarc Márquez

Mesura massa curtaTeresa Ribera

-+=

Steve Bannon

El pilot cerverí té fam de títols i ahir ho va tornar ademostrar guanyant en el Gran Premi d’Aragó deMotoGP amb l’habitual suficiència. Márquez ja haguanyat sis curses d’aquest mundial i sobrepassaen 72 punts el segon classificat. Només un cata-clisme impedirà un nou títol mundial català.

PILOT DE MOTOGP

EXASSESSOR DE DONALD TRUMP

La causa judicial contra elsdirigents independentistes

acumula irregularitats, informespolicials plens de fal·làcies i interlo-cutòries partidistes i parcials quetenen com a màxima expressió devulneració de drets l’empresona-ment de nou persones i l’exili d’al-tres encausats. Segurament, l’abúsabsolut de la presó provisional ésara mateix l’aberració més gran. Unfet que ha estat denunciat per orga-nitzacions i instàncies internacio-nals, a més de centenars de juristes.Però l’empresonament sense judicipren un caire especialment cruenten el cas del reingrés a la presó, avuifa sis mesos, de Dolors Bassa, Jo-sep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva iCarme Forcadell. Perquè, un cop enllibertat després de la seva primeraestada a la presó –en el cas de lapresidenta del Parlament, una nitgràcies a una forta fiança–, el canvide les mesures cautelars per partdel jutge Llarena ordenant el retorna la presó de tots cinc només es potexplicar per una voluntat de venjan-ça i escarment pel fet de no haverabandonat l’activitat política. Per-què resulta inversemblant la justifi-cació del risc de fuga quan cap delscinc no van marxar un cop posatsen llibertat i, a més, van acudir a lacitació del jutge. A excepció de la se-cretària general d’ERC, Marta Rovi-ra, que va decidir exiliar-se a Suïssa.

El cas de Jordi Turull té un capí-tol a banda en l’extralimitació deLlarena pel fet que va ser empreso-nat en plena sessió d’investidura ise li va vetar l’accés a la presidènciade la Generalitat. Vulnerantd’aquesta manera tots els seusdrets polítics i els dels seus votants,i interferint en els altres poders,com són el Parlament i l’executiu.Un menyspreu absolut a les institu-cions catalanes que cal qualificar decop judicial a la voluntat democràti-ca de la ciutadania.

Quan lapresó és puravenjança

EDITORIAL

itjans dels anys noranta. ASabadell hi ha dos jutjats pe-nals. L’un, el dirigeix el jutge

Santi Vidal, i l’altre, José María Mer-los. Òbviament, tracten milers de te-mes però n’hi ha dos de molt medià-tics: els judicis a joves insubmisos –lacocapital vallesana va ser una ciutatamb molts casos– i els judicis a empre-saris, especialment del ram tèxtil deltint, per abocar residus al riu Ripoll. Sieres insubmís i et jutjava Vidal, absolt.Si et jutjava Merlos, condemnat, aixòsí, amb una petició d’indult a partir defer-se més evident aquesta contradic-ció. Si eres empresari contaminador iet jutjava Vidal, condemnat. Si et jut-java Merlos, absolt, “ja que el riu Ripollja és mort” i no passa res. No sé què enpensarien ara, d’aquesta afirmació, elsusuaris d’aquest riu i del Besòs per ferexcursions a peu i en bicicleta fins a ladesembocadura, aquesta sí que és unaveritable rambla, com ha demostrat

M “Els jutges sónhumans i tenenideologia. El quefalla són lesmesures de control

aquesta Mercè.En tot cas, aquesta contradicció fla-

grant només posa en evidència que,òbviament, la llei és interpretable ique els jutges són éssers humans i,com a tals, tenen ideologia. I això s’had’admetre i no pensar que vivim en unmón teòric ideal en què els jutges no-més apliquen la llei basant-se en uns

fets i no estan contaminats pel seu en-torn. Per això és tan important que hihagi unes mesures de control, i aquíl’Estat espanyol té el problema mésgran. Perquè és cert que, com demos-tren els missatges del xat del ConsellGeneral del Poder Judicial (CGPJ), ala carrera judicial hi ha entrat gentque no sembla pas capacitada per feraquesta feina, però el problema greués a dalt de tot de la judicatura.

Les diferents fases d’un procés judi-cial a l’Estat espanyol fan que aquestsigui, en teoria, prou garantista, ja queun error en una primera instància espot resoldre en una altra. Però no entots els casos. Per què? Doncs perquèal Tribunal Suprem, a l’Audiencia Na-cional o als seients del CGPJ hi ha elmés carca de la professió, els que ja esveuen mantenint els seus privilegis to-ta la vida. Les darreres plantofades dela justícia europea en són un exemple.I no seran les darreres.

Independència judicialJoan Rueda / [email protected] / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

Perdre-hotot

cabem de commemorar els fets del 20-S: el dia enquè l’independentisme s’ho va creure, el dia que els

ciutadans van perdre la por i van ocupar els carrers,plantant cara a les forces policials de l’Estat, brandantclavells i amb mans alçades. Va ser a partir del 20-S quela celebració del referèndum ja no es va veure com unautopia, sinó com un dret que calia defensar. I així es va ferl’1-O. Ara, però, ens trobem en un punt seguramentinimaginable fa un any enrere. Amb presos polítics iexiliats, amb centenars de persones investigades i

arrossegant encara els efectesd’una intervenció total de la nostraautonomia mitjançant el 155.Cal rebaixar la tensió, diuen desd’Espanya. Cal obrir una via dediàleg, hi afegeixen. La cirereta,però, és l’afegitó final: es pot parlarde tot menys d’independència.Doncs ja em diran de què volen

parlar totes aquelles persones que van sortir al carrer el20-S! O les que van participar, de nou, en lamultitudinària mobilització de la Diada! Qualsevol cosaque no sigui l’exercici del dret a l’autodeterminació per lavia democràtica hauria de ser inacceptable. Si no, ja emdiran de què ha servit tot el que ha succeït el darrer any:tot el patiment que estan sofrint les persones privadesde llibertat, aquest apoderament, sense precedents, queha exercit la ciutadania i aquesta resistència que estàmantenint el govern català als embats de l’Estat. Abaixarel llistó seria el gran error. Seria perdre-ho tot.

A

Ja em dirande què volparlar totaaquella gentque va sortirel 20-S

http://epa.cat/c/wkdubf

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Page 4: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El conseller d’Interior de laGeneralitat, Joaquim Forn, esnega a acceptar que el governespanyol assumeixi la direcciódel cos policial català.

10anys

20anys

Un estudiant assassina 10companys d’institut i se suïcida.La policia ja l’havia interrogatdilluns per penjar amenaces ainternet.

José María Aznar i JosepBorrell escenifiquen al Congrésun eix PP-PSOE per donarresposta a la treva anunciadad’ETA.

Xoc pels Mossos Matança anunciada Consens per ETATal diacomavui fa...

mb tota probabi-litat, Iolanda Ba-

tallé, proposada per laconsellera de Cultura,serà nomenada direc-tora de l’Institut Ra-

mon Llull, institució que té com a finali-tat la promoció de la llengua i la culturacatalanes. Ho serà si la junta rectoraaixí ho decideix el dia 26. Formen partde la junta el president de la Generali-tat de Catalunya, la presidenta del go-vern balear i l’alcaldessa de Barcelona.En el cas que es confirmi el seu nome-nament, substituirà el poeta i especia-lista en llengües i cultures de l’OrientMitjà Manuel Forcano. Bàsicament,Batallé és editora, però té també unamirada transfronterera que la pot aju-dar molt en el càrrec: ha estudiat i haviscut a l’estranger i és filòloga angle-sa. La seva experiència editorial s’hamogut durant molts anys en l’àmbitdel llibre infantil, un camp que l’Institutha treballat força i bé. Sobretot peruna reeixida presència a la Fira del Lli-bre Infantil i Juvenil de Bolonya. Enaquest àmbit, Catalunya té un recone-

gut talent. Mostrar-lo a fora no és unexercici de folklòrica autoestima, sinótambé una viable possibilitat de fer ne-goci. Batallé va treballar com a editorad’infantil a Random House, on tambéportava premsa, atès que també és lli-cenciada en periodisme. Ha treballaten mitjans i els coneix de prop. Va pas-sar a La Galera, també a infantil, peròla seva aposta ara són els segells Rata iBridge, de Catedral, una divisió, comLa Galera, d’Enciclopèdia Catalana,apostes adultes i de risc. És també au-tora literària. L’any 2009 va publicar lanovel·la La memòria de les formigues, iel 2011, el recull de contes El límit exac-te dels nostres cossos. L’any 2013 vaguanyar el premi de novel·la PrudenciBertrana per Faré tot el que tu vulguis.Això li dona una perspectiva diferent ala d’una gestora. Comprendre el crea-dor és important per fer tasques depromoció de la cultura. I, amb tot això,la barcelonina Iolanda Batallé va néixerel 1971. Alguns hi afegirien: “I és dona.”No, aquest nomenament no és qüestiónomés de paritat, sinó d’idoneïtat.

A

Full de rutaSignatura

Quan no calla paritat

Si Iolanda Batallés ésescollida directora del’Institut Ramon Llull no hoserà per qüestions paritàriessinó per una escaienti intensa trajectòria

“Pel que es veu,els únics quecomplim somels de sota de tot

n temps del famós i disbauxat pa-pa Alexandre VI (ja saben, el pa-pa Borja que en va fer de seques i

de verdes), diu que molts sacerdots ibisbes no tenien oremus de predicarcap forma de moralitat des de la trona,sobretot allà on millor es coneixien lesfacècies d’aquell pare sant. Es veu quehi va haver una mena de treva o silencigeneralitzat, sobretot a condemnescontra el pecat de la carn, el favorit imés practicat al Vaticà de l’època.

TROBO QUE SI ELS QUE MANEN de veritat(parlo en general) tinguessin la vergo-nya, la dignitat, la lògica (o les tres co-ses) que se suposa que cal tenir, hau-rien de suspendre immediatament totaixò de les inspeccions d’hisenda, lescondemnes a ciutadans i ciutadanes,les multes i les presons, fins que no esdemostrés clarament que tothom (vulldir ells principalment) compleixenamb tot rigor allò que legislen o han le-gislat. Pel que es veu, els únics que com-plim som els de sota de tot (ho fem perforça, això sí, almenys un servidor) i encanvi, a les altes esferes sembla que

E s’ho maneguen com els rota i s’ho pas-sen tot per la barrusca. S’ha provocat lamalfiança de la majoria d’honestos i ci-vilitzats ciutadans que, tal com deia elsenyor Pla, ho són perquè “practiquenla monogàmia, s’afaiten cada dia i pa-guen la contribució”. És una impressió,però amb bon percentatge de realitat,no em diguin que no.

I ÉS QUE EL CIUTADÀ PELAT, contribuent ipedestre, té tot el dret a tenir-se per unhome bo, i per tant no entén ni pot en-tendre com és que les classes dirigentshagin fet el que han fet i tothom tan

tranquil i cofoi, mentre que a ell li ex-igeixen tant i tant, amb amenaces i pe-nes immediates. Li costa de creure queels qui governen i menen l’economia si-guin els seus representants, i es pre-gunta com és que no esclata una revol-ta social o per què no es practica massi-vament la desobediència civil. I de capmanera no es pot pas demanar marxaenrere en el pensament general, lesidees formades no s’aturen ni es can-vien pas així com així.

PERÒ TOT AIXÒ NO ÉS NOU ni molt menys.Fa cinc mil anys el salmista ja se’n quei-xava en el famós 118 Sederunt princi-pes: “Els poderosos van seure en reuniói parlaven contra mi, i em condemna-ven sense haver-me ni tan sols escoltat.Senyor, apiadeu-vos de mi.” El salm de-nuncia la impunitat dels poderosos perinsultar i perseguir els innocents, perdisposar a pleret d’ells en definitiva, pe-rò l’innocent té l’esperança posada enel Senyor. El problema és que avui nosabem a quin Senyor adreçar-nos, nitan sols sabem si hi ha algun Senyorque ens pogués fer cas.

Josep Valls. Escriptor

‘Sederunt principes’Tribuna

Gràcies,ciutadans de laRepública!b Com a barcelonina i ciuta-dana de la República Catalana,crec que tinc l’obligació de do-nar moltes, moltíssimes grà-cies a tota la gent de comar-ques, ciutadans de la Repúbli-ca Catalana, que es van aple-gar al llarg de l’avinguda Dia-gonal de Barcelona. Vull agrair-vos l’esforç de venir a la CiutatComtal, tot i els entrebancsque això us pugui significar,per celebrar la Diada de Cata-lunya, aquest any i d’altres. Pe-rò, enguany, més que mai, ushe de regraciar la vostra assis-tència donada la situació queviu el país, amb polítics cata-lans empresonats i exiliats, os-tatges de l’Estat espanyol. Haestat una Diada exemplar,magnífica, poderosa! Sensevosaltres no hauria estat pos-sible! Hem mostrat al món quesom una nació! I també vullagrair a tothom de fora de les

nostres contrades que ens vaacompanyar el seu suport i laseva solidaritat. Visca Catalu-nya lliure!LLÚCIA NASPLEDA PARDOBarcelona

No és la festamajorb Com en moltes altres co-ses, el Rivera, l’Arrimadas, l’Al-biol i els socialistes catalanstenen una gran confusió so-bre la Diada de l’11 de setem-bre. Es pensen que és la festamajor de Barcelona i confo-nen l’11 amb el 24. L’Onze deSetembre no és una festa enquè tothom hi és convidat, si-nó que és un dia en què escommemora la victòria de lestropes espanyoles que l’any1714 es van apoderar de Bar-celona per la força de les ar-mes. Els que no refusen l’úsde la violència emprada perles tropes de Felip V el 1714 (ol’1 d’octubre de l’any passat)què volen celebrar el dia 11 de

setembre? La Diada no excloua ningú, en tot cas són aquellsque no reconeixen el que vapassar el 1714 els que s’auto-exclouen i utilitzen la seva de-magògia barata per fer-noscreure que l’11 de setembre ésel 24 de setembre.ANTONI DURAN BAUSILISant Feliu de Llobregat (Baix Llo-bregat)

Dos últimsBorbonsb En una entrevista de la TVsuïssa el 1969 al llavors prín-cep Joan Carles, aquest afir-mava en francès: “El generalFranco és una figura decisivahistòricament i política per aEspanya. És un dels que ensvan treure i va resoldre la nos-tra crisi [guerra] de 1936. Des-prés d’això ell va fer el paperpolític per treure’ns de la SGM.I per tot, durant els últims 30anys ha establert les bases peral desenvolupament d’avuidia.” I a la pregunta que li fa el

periodista sobre què represen-ta per a ell Franco, contesta:“Per a mi és un exemple vivent,dia a dia, pel seu acomplimentpatriòtic al servei d’Espanya i,per això, jo tinc per ell una granadmiració.” Quin demòcrataadmet aquestes paraules? Al-guns que defensaren la Coro-na i la Constitució que es vaaprovar quan ell era cap d’es-tat, afirmaren que no és quefossin franquistes o monàr-quics, sinó joancarlistes! Quinoxímoron barrejar Joan Carlesi democràcia! A alguns actualsexcomunistes i socialistes (opotser exsocialistes) no elscau la cara de vergonya defen-sar una monarquia d’origenfranquista i corrupta; boquesagraïdes! Igual que va passaramb el seu pare, l’actual nodeixa de ser un titella políticdel règim del 155. Qui li hi es-criu els discursos i li organitzael protocol?SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

Page 5: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 5

José Luis Ábalos, SECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSOE

“L’Estat s’ha anat independitzant de Catalunya fa temps, iho va fer el PP. La dreta s’ha independitzat de Catalunya”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“L’amenaçad’un cismaplana sobre unacomunitat dividida,que ha de saberdonar respostes

rancesc d’Assís és un dels santsmés acceptats, no només perquèels ecologistes hi veuen un aliat, o

els animalistes un protector, sinó perla seva radicalitat i conversió. No agra-den, els sants que ja eren sants de pe-tits. Francesc d’Assís té una força èpi-ca, de pel·lícula de Hollywood. La con-versió potent, el despullar-se de tot,també físicament, com a metàfora de lapobresa, la precarietat, la poesia –notothom seria capaç dins del cristianis-me d’anomenar germana la lluna, o lamort– el fan un sant atractiu. També laseva relació amb santa Clara. I el seullegat. Els franciscans com a orde queha sacsejat l’Església i li ha recordatl’austeritat com a motor.

ABANS, QUAN SE CELEBRAVEN més elssants –alguns encara ho fem i ho re-ivindiquem–, quan felicitaves per santFrancesc els Francescs que coneixies,rebies respostes tipus “no soc d’Assís,soc sant Francesc Xavier” o un altre.Tots són fantàstics –sant Francesc Xa-vier es mereix deu articles seguits–, pe-rò el sant pobre, el “poverello d’Assisi”,agafa molt de sentit en aquest mo-ment, en aquest pontificat, i en aquestcontext de tancament mental, moral,financer i intel·lectual que està adqui-rint la societat. El papa, i no és casuali-tat, es diu Francesc, per sant Francescd’Assís, perquè s’ho creu, perquè s’hiinspira. Per la pobresa. El nom del papafa la cosa. No es diu Napoleó, Neró oAlexandre. Bergoglio vol despullar l’Es-glésia d’excessos, i ho ha desitjat desd’abans de ser papa.

AQUESTA SETMANA HE ANAT A MISSA auna parròquia dedicada a sant Fran-cesc d’Assís a Manhattan –al Poblenoude Barcelona en tenim una, també, ipodria encaixar perfectament ambl’esperit de tot el que descric–. El mos-sèn era probablement irlandès. La par-ròquia, en el sentit dels assistents,

F eren un 90% no caucàsic, que és aque-lla manera que tenen als Estats Unitsde dir negre, llatinoamericà, asiàtic. Al’entrada hi havia postals de sant Fran-cesc d’Assís i una benedicció d’animals.A la porta de l’església, un pati interioramb plantes verticals anomenat el jar-dí de la pau, amb un mural d’un arbrede la pau de sant Antoni de Pàdua. Lagent hi deixa llànties i prega, com si fosuna mena de mur de les lamentacions.El sacerdot, obedient al que ha dit el pa-pa aquest setmana, ha fet un sermó deno més de set minuts.

HO HA FET BÉ, LLIGANT LA TÍPICA EPÍSTOLAde sant Pau sobre l’amor, la que es lle-geix en tants casaments, amb una no-vel·la que va llegir a la universitat deHerman Hesse. Són bons aquests girsque es fan quan es predica, lligant con-ceptes bíblics amb literatura i ambl’imaginari popular. La part més inte-

ressant de la missa ha estat la de lespregàries. La primera pregària, contraels abusos sexuals comesos pel clergat iper les víctimes. De cop i volta, tota lagent que era a la celebració ha alçat elto de la resposta, que fins ara havia es-tat allò que en diríem regular, fins i totanodina. Aquesta és avui la ferida mésfonda que acompanya l’Església Catòli-ca als Estats Units, i tot i que sabemque els abusos no es cometen desgra-ciadament només al si de l’Església si-nó en molts altres àmbits, especial-ment el familiar, és un escàndol de di-mensions gegantines. La diferència en-tre els nord-americans i els europeusen aquest sentit és que allà són moltconscients del mal que s’ha fet i de lanecessitat de reparar. En parlen, ho ex-terioritzen, organitzen pregàries, col-lectes. Fins ara, les desgràcies no ha-vien impedit que l’Església Catòlica alsEstats Units seguís considerant-se ca-tòlica.

AVUI, PERÒ, L’AMENAÇA D’UN CISMA planasobre una comunitat dividida que ha desaber donar respostes. Mentre que al-guns grups aposten per l’anomenatevangeli de la prosperitat, i per una vi-sió capitalista –segons la qual si les co-ses et van bé és perquè t’ho mereixes iDéu et beneeix i si ets un miserable ésperquè t’ho has buscat–, el papa reblael clau i torna a demanar als catòlicsdels EUA que siguin solidaris, que nodonin suport a qui vol construir murs iels anima a seguir esperançats. Les de-sigualtats socials no han plogut del cel,sinó que són conseqüència d’un mónmolt mal repartit. Acusar els pobres deser-ho perquè volen és d’una malíciamolt poc evangèlica, i el papa amb elnom del sant d’Assís no es cansad’apuntar amb el dit a les causes es-tructurals de les desigualtats. No ho faper ideologia o perquè ha llegit llibresmarxistes, sinó perquè s’ha cregut unahistòria que es diu evangeli.

Miriam Díez Bosch. Directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

FranciscanamentTribuna

n portuguès, ca-funé és el gest

afectuós de passarels dits entre els ca-bells de qui estimes.

Ell escriu: “Jo voldria dir-te les cons-tel·lacions, i fer-te milions de caríciesen cascada. Si et fallo, vull que no emperdonis perquè no mereixes queningú et tracti malament. La tevapresència és necessària per raonsque ni el sol sap explicar. Estic agraïta gavadals perquè et vaig trobarquan no buscava què cercar. Els teuscabells sobre el meu pit, que n’és devaluós sentir-te respirar. T’ho creguiso no, em sento satisfet, perquè emvas ensenyar com d’important és es-timar. Si no vols dir res, fes-me unpetó i no em deixis anar mai més.Sento que és real, t’estimo. La dis-tància no fa el desamor. No fa faltabuscar més passió que la que em do-nà la teva olor. És que la teva miradaem desarma. Per fi et vaig trobar, elspetons i el cafuné, em vaig enamorarde la teva ànima. Les paraules emsemblen passatgeres, crec que hi hamil maneres per poder demostrarque sents alguna cosa per algú i nol’abandones encara que se’n vagi.T’esperaré, tot i que els dies es fanmés llargs i les nits no s’acaben acausa del meu pensament fosc. Sé elque sento i també sé el pes que car-rego, però guardo el teu record en elmés pur del meu centre. Sento cadamirada plasmada, les ments connec-tades i alçades, t’estimo, ja ho saps, iespero que això no s’aturi perquèaquest vincle m’agrada. T’agafo lamà mentre nedes per cada galàxiapoblada, alçant la veu en diverses to-nades dient molt fort: «Estic enamo-rada.» Tu em fas fluir i segueixo sentfort. T’haig de veure per seguir vivint.No puc viure sense tu”. Escolteu lacançó. Cafuné.

E

De set en setAnna Carreras

‘CA-FU-NÉ’

Page 6: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

El 24 de març passat, avuifa mig any, s’havia de cele-brar al Parlament la sego-na jornada del ple d’inves-tidura de Jordi Turull coma president de la Generali-tat. El candidat, però, no vapoder assistir-hi perquè vaser enviat a presó preventi-va la vigília pel jutge del Su-prem Pablo Llarena, juntamb quatre polítics més:Josep Rull, Raül Romeva,Carme Forcadell i DolorsBassa. El ple es va reiniciaramb els discursos delsgrups, però a l’hora de lavotació es va haver de sus-pendre. No se’n recordenprecedents en el món occi-dental. Sis mesos després,encara són a la presó.

Conscient del que l’es-perava l’endemà, Turull

s’havia sotmès el dia 22,amb un patent desànim, auna investidura convoca-da a corre-cuita amb l’espe-rança que la CUP li donés elvot a favor i el jutge nos’atrevís l’endemà a engar-jolar un president ja elegit.Els cupaires, però, anun-ciaven minuts abans quemantenien l’abstenció queja havien avançat si s’ha-gués fet el ple per JordiSànchez, que, aquest sí, nova arribar a començar maiperquè Llarena no el va dei-xar sortir de Soto del Real.Això feia impossible queTurull fos elegit en primeravotació, tot i que dos diesdesprés hi podia aspiraramb la majoria simple deJxCat i ERC, per bé que es-tava enlaire perquè, comara, Carles Puigdemont iToni Comín no tenien elvot delegat en ser lliures a

Bèlgica. Quan es va acabaraquell primer ple, Forca-dell, Bassa i Rovira, citadestambé l’endemà pel jutge,anunciaven que deixavenl’acta de diputada, es llegiaque com una maniobra dedefensa. Això sí, les tres se-guirien camins ben dife-rents en sortir de la Ciuta-della. Rovira marxava di-rectament i de sorpresacap a l’exili suís. Les duesprimeres, en canvi, anavencap a Madrid amb Romeva,Rull i el mateix Turull. Nohi va haver sorpreses, i Lla-rena les va enviar a elles aAlcalá-Meco i a ells a Estre-mera. Alhora, per cert,exigia al govern destituïtuna fiança solidària de res-ponsabilitat civil de 2,1 mi-lions per la possible mal-versació relatada als ates-tats policials, i reactivaval’euroordre de detenció

dels exiliats, que havia reti-rat al desembre per por delfracàs, i que va provocar ladetenció a Alemanya, alcap de dos dies, del presi-dent Puigdemont. Mesosdesprés, arran dels cops deporta primer de la justíciabelga i després de l’alema-nya, les va tornar a retirar.

Canvi inusual de criteriEls cinc nous presos polí-tics, que s’unien als Jordis,Oriol Junqueras i JoaquimForn, havien passat ja 32nits entre reixes al novem-bre –amb l’única excepcióde Forcadell, que hi haviaestat un sol dia–, però elshavien alliberat, amb elprevi pagament de fiança,el 4 de desembre, a l’inicide la campanya del 21-D.Sense que haguessin in-complert ni objectiva-ment hagués canviat res,

però, ara el mateix jutgedecidia arbitràriamentque tornessin a la presó,cosa molt poc usual, se-gons els juristes. En la re-solució justificava que elprocés “no està del tot des-activat” i hi havia “risc dereiteració delictiva”, per-què fins i tot havent deixatl’acta podien “seguir col·la-borant” en l’objectiu, tot i

que no va citar aquell diaels consellers Carles Mun-dó i Meritxell Borràs justa-ment perquè havien dei-xat la política. A més, Lla-rena usava l’exili de Roviraper dir que ells podrien ferel mateix, ja que la “temp-tació” davant una penatan alta augmenta “a me-sura que també ho fa laproximitat legal i tempo-

SOTRAC Ahir va fer mig any que Llarena va interferir de nou en la democràcia al paísenviant cinc líders més a la presó, entre ells Jordi Turull en ple debat d’investiduraENRERE La resolució, que prova el judici polític, ha anat seguida de la regressió de drets

Òscar PalauBARCELONA

Sis mesos, undia i 32 nits

Llaços grocs al Parlament pelsdiputats presos i exiliats el 24 demarç, dia que havia de fer-se la votacióen segona volta de la investidura deJordi Turull ■ J. LOSADA / ARXIU

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 2018

La rebaixa del’impost a lageneració del PSOEsuposa un estalvid’un parell d’euros

La Jove Xiquets deTarragona carrega el3 de 10 i els Minyonsdescarreguen el 2de 9

Castellsde gamma extra ireivindicatius

El rebut de lallum és ara un85% més carque fa 15 anysNacional

1798

50-1

1951

03L

Page 7: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

ral de patir-ne les conse-qüències”.

El tuit de Turull“Avui fa mig any que, en-mig d’un debat d’investi-dura, van tornar a empre-sonar els que no vam volerdeixar la política activa.Igual que l’1-O la repressióno va poder aturar la de-mocràcia, la presó no atu-

rarà el nostre compromís iconviccions, que són no-bles, pacífiques i democrà-tiques”, piulava ahir Tu-rull, al costat d’una foto dela Diada. Una declaració,de fet, que entronca ambla que ja van fer tots el ma-teix 23 de març –quan livan deixar clar a Llarenaque no els faria renunciara la seva ideologia– i amb

la que van fer el 17 d’abrilquan els va notificar el pro-cessament i li van retreurela seva manca d’imparciali-tat. Un canvi de tàctica quevenia després de compro-var que al jutge tant li feiael que diguessin perquè jatenia decidit que “en la se-va esfera psicològica inter-na” no apreciava que res-pectarien de manera “per-

manent” el que deia ni queacceptessin la “presumptail·legalitat” de la seva con-ducta. Perles aquestes queincloïa la resolució del dia23 i que, entre altres, es fani es faran servir de provaper demostrar que tant lapresó preventiva com elprocés judicial sencer sónpolítics.

Des de llavors, els cops

de porta als seus múltiplesrecursos demanant la lli-bertat ha estat constant;és més, els seus drets hananat cada vegada a pitjor.El 9 de maig se’ls va ratifi-car la presó provisional, toti que alhora els obrien lapossibilitat d’acusar-los desedició o conspiració per ala rebel·lió, amb penes me-nors. El 25 de maig Rull iTurull van presentar re-curs d’empara al TC, que el6 de juny el va acceptar atràmit, i allà es troba sinedie. El recurs també dema-nava que els deixessin serconsellers, ja que havienestat nomenats pel presi-dent Torra, però el governespanyol es negava a publi-car-ho al DOGC. El Consti-tucional, però, va dir queno era “possible” com a me-sura provisional ni deixar-los en llibertat ni obligar apublicar res al DOGC. Elseu processament, i el delsaltres acusats, va ser consi-derat ferm el 10 de juliol,quan Llarena va decretarque suspenia la seva actade diputat en una molt dis-cutible aplicació de la lleid’enjudiciament criminal,suspensió que JxCat i ERCencara no s’han posatd’acord com l’ha d’ento-mar el Parlament.

Enmig de totes aques-tes bufetades, només unapetita bona notícia, i noperquè depengués dels tri-bunals, sinó del nou go-vern espanyol: el seu tras-llat a presons catalanes,completat entre el 5 i l’11de juliol. El problema ésque el 80% no els vol més a

prop: els vol a casa.

Rovira, discretaA diferència de la UE, onles euroordres es tramitendirectament entre jutges,cal un vistiplau governa-mental previ a Suïssa, quedes del principi les autori-tats van deixar clar que nodonarien en el cas catalàen veure-hi un procés polí-tic. Ni tan sols quan vasemblar que les autoritatsespanyoles oferien a canviel perseguit enginyer infor-màtic Hervé Falciani. Tot iaixò, o potser per no aixe-car la llebre, Marta Roviraha mantingut un papermolt discret des que fa migany va arribar a Ginebra.Allà ha hagut de refer la vi-da des de zero amb la famí-lia, i a això s’ha dedicat so-bretot. Va concedir unaúnica entrevista fins ara, al’ACN, setmanes després, iha anat fent piulades ambcomptagotes. Això sí, enprivat ha seguit manant alpartit. Ella mateixa va co-municar als afectats els úl-tims canvis en l’executiva isegueix participant en lesprincipals reunions, inclúsles permanents dels di-lluns.

Fins dissabte, amb tot,no va veure la situació prouestabilitzada per reaparèi-xer en públic, en una con-nexió en directe amb elconsell nacional. “No és enl’àmbit d’un judici penal ons’han de definir els límitsde la política i la democrà-cia”, subratllava Rovira,un missatge que sap queEuropa entén. ■

El PDeCAT registrarà avui alCongrés una proposició node llei per instar el govern es-panyol a determinar les “res-ponsabilitats polítiques i ope-ratives” de les càrregues poli-cials efectuades l’1-O a Cata-lunya, “a fi d’aclarir el relatdels fets”. En concret, recla-ma que l’executiu expliqui“amb celeritat” quines direc-trius i quins protocols d’ac-tuació es van acordar enl’operació policial i quins res-ponsables polítics les vanadoptar, així com quins vanser els responsables polítics ioperatius que van ordenar lescàrregues policials en diver-sos col·legis i seus on s’haviaconvocat el referèndum.

La moció, a què ha tingutaccés El Punt Avui, consideraque el relat que es va elaborarsota mandat de l’anterior go-vern “no és neutre ni objectiu,i no té res a veure amb el queva passar”, i aquesta “tergi-versació política” dels fets hatraslladat un “debat i proble-ma polític de primera magni-tud a l’esfera d’un contenciósjudicial amb les cartes mar-

cades”. “Cal aclarir que el go-vern Rajoy no va tenir incon-venient a vulnerar drets fona-mentals de la societat catala-na”, s’assegura, ni a transferira la justícia el que correspo-nia a l’àmbit polític. “El Con-grés no pot tancar els ullsrespecte a la manipulació delrelat que ha rebut de mans del’anterior govern, sinó que hade contribuir a aclarir políti-cament el que va passar”, jaque “la transparència i la veri-tat és l’única via que perme-trà obrir processos sòlids dediàleg”, recorda. En aquestsentit, denuncia que s’hagiimputat la violència policial aqui no la va exercir per tenirl’excusa per imputar càrrecsde rebel·lió i tenir nou líders ala presó des de fa mesos.

El PDeCAT, que al novem-bre ja va demanar junt ambERC la creació d’una comis-sió d’investigació sobre elque considera una “brutal idesproporcionada” de les for-ces de seguretat de l’Estatl’1-O, insisteix ara a més enaquella petició, que està pen-dent d’aprovació al ple.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Proposició al Congrés per l’1-O

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 2018

Aquesta gent quearrenca llaços

L’APUNT cia és derrotada cada dimarts al vespre per la gentque s’aplega al pàrquing de la presó del Puig de lesBasses, sense fer soroll, amb determinació, vencent lamandra i el cansament, per reclamar la llibertat de Do-lors Bassa. Podran segar tots els camps de blat i des-prés cremar la terra, que el blat tornarà a néixer mésfort, més carregat de raons encara.Jordi Panyella

Aquesta gent que carregada de supèrbia arrenca lla-ços grocs amb aires de salvadora de la pàtria; aquestagent que amb un esprai de color negre pinta damuntd’una pintada anterior convençuda que si esborra lacrida a la llibertat dels presos que algú ha deixat im-presa a l’asfalt posarà fi al moviment de protesta ciu-tadana; aquesta gent carregada d’odi i d’intransigèn-

3811

12-1

1341

22w

Page 8: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

381695-1132083®

ap a un miler de personesvan encerclar ahir la presódel Puig de les Basses a Fi-gueres, on hi ha tancada

l’exconsellera de Benestar Social iFamília Dolors Bassa, per formaruna sardana groga i reivindicar unavegada més la llibertat de les presesi els presos polítics i el retorn de lesexiliades. Degudament organitzatsen dos grups, tots els participantsvan optar per escollir seguir elsguies a través d’un dels recorregutsproposats –com les agulles del re-llotge, els “xaiets”, i a la inversa, les“cabretes”– i poder formar la gransardana groga, acte central d’unajornada que va estar farcida de mol-tes altres accions.

La jornada reivindicativa s’haviainiciat cap a les 11 del matí, ja ambmés de 500 persones a l’esplanadadel davant de la presó, quan la JoveOrquestra de Figueres, catorze mú-sics grocs, va interpretar tres pe-ces: una clàssica barroca, Hallelu-jah de Leonard Cohen i la popula-ritzada com Viva Puigdemont, queva arrencar complicitats dels assis-tents. En acabar, la Cobla per la In-dependència, amb onze músicsmés, va prendre el relleu. Dues sar-danes i un reagrupament d’intèr-prets per tocar, amb emoció, pri-mer La Santa Espina i posterior-ment Els segadors.

Mentrestant, l’aparcament jas’havia anat omplint. Va ser llavorsque van arribar els parlaments.L’exvicepresidenta del ParlamentAnna Simó va ser la primera d’in-tervenir. Va iniciar el seu parla-ment presentant-se: “Soc Anna Si-mó, processada pel Tribunal Su-prem per haver deixat que el Parla-

C

ment de Catalunya complís el seumandat.” Simó, però, no va fer elseu discurs, sinó que va llegir unacarta de la presa de la cel·la 28 de lapresó de Mas d’Enric, l’expresiden-ta del Parlament Carme Forcadell.

En la missiva que va llegir Simó,Forcadell es va declarar “culpable”de complir el seu “deure”, d’haverdefensat la “sobirania del Parla-ment i d’haver complert el regla-ment”. Va encoratjar també els pre-sents a continuar treballant per lallibertat i va manifestar que, al seuparer, el feminisme és una de les ei-

nes més potents per fer possible elcanvi social: “Si volem millorar lasocietat fem-nos feministes.” Al fi-nal de l’acte, l’exvicepresidenta pri-mera del Parlament Anna Simó esva mostrar “convençuda” que no esproduirà cap petició d’indult, asse-gurant que “no li quadraria” des-prés del que li han manifestat elsmateixos afectats. “Si es demanaun indult el que s’està fent és reco-nèixer un tribunal, un delicte i unapena, i això cap pres ho acceptarà”,va assegurar.

Va prendre la paraula també

l’exalcaldessa de Badalona DolorsSabater, que va reclamar la lliber-tat per a tots els presos i preses po-lítiques, exiliats i confinats, i vaafirmar que “l’estat nació opressormonàrquic i imperialista, hereu delfranquisme i que es basa en un sis-tema jurídic totalment pervertitamb una democràcia en descompo-sició, persegueix la llibertat d’ex-pressió, no respecta la divisió de po-ders i té el sistema judicial descom-ponent-se”. Pilar Bosch, alcaldessade Garrigàs, poble empordanès du-rament castigat per l’acció de laGuàrdia Civil l’1-0, va manifestarles seves conviccions feministes iva afirmar que “perdre la por és laforça d’un poble”. Va recordar aixímateix l’acció de violència exercidaper la Guàrdia Civil l’1 d’octubre.“No miraven als ulls, miraven llunymentre repartien. El resultat: ullsmorats, cops, rascades i roba espar-racada.” Va cloure la seva interven-ció dient: “Ens volien agenollades iens han trobat dretes, ens volienatemorides i ens han trobat valen-tes, en volien dividides i ens hantrobat unides.”

Ahir, al Puig de les Basses hi vahaver festa per a tothom. Fins i totper als interns i les internes. Com-memorant el dia de la Mercè, patro-na de les presons, es va celebraruna festa de geganters a l’interiordel centre penitenciari. Van entrardins del recinte fins a 29 gegantersde les colles de geganters de Tor-roella de Montgrí i de Celrà. La len-titud dels procediments de segure-tat va provocar que els que haviend’entrar comencessin a fer-ho cap ales 3 de la tarda. Finalment, la festade la Mercè, amb pregó inclòs, vacomençar a les 5 de la tarda i va du-rar una hora. Una sorpresa portadaamb discreció des de feia dies. ■

ENCERCLAMENT · Més d’un miler de persones encerclen la presó del Puig de les Basses per reclamar que cap presa políticacaigui en l’oblit PATRONA · Les colles geganteres de Celrà i Torroella fan el pregó de la Mercè amb interns i internes

25músics van interpre-tar conjuntament ‘LaSanta Espina’ i poste-riorment l’himne na-cional de Catalunya,‘Els segadors’.

Joan PuntíFIGUERES

Sardana i pregó geganter

Més d’un miler d’assistents van envoltar la presó en un nou acte de suport a les preses ■ JOAN SABATER

Page 9: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1433

29-1

1950

20L

El ministre de Foment i se-cretari d’Organització delPSOE, José Luis Ábalos,de visita ahir a la Festa dela Rosa del PSC a Gavà, vaculpar el PP d’haver fetque “l’Estat s’independit-zés de Catalunya” fatemps. “La dreta s’ha inde-penditzat de Catalunya. Iho van interioritzar tantque cada cop que venia unministre a Catalunya sem-blava que venia un estran-ger, i no a terra amiga”, vaopinar.

El president espanyol,Pedro Sánchez, no hi era(és al Canadà), però Mi-quel Iceta estava acompa-

nyat a Gavà d’Ábalos i laministra Meritxell Batet.El primer secretari socia-lista va voler que la polèmi-ca per la proposta de con-cedir indults als presos po-lítics desfermada per la de-legada del govern espa-nyol, Teresa Cunillera,quedés asfixiada sota lallenya al foc que ell mateix

va llançar: “Per què tenenun embolic judicial? Coi,perquè no ens van fer cas!Que ho diguin. Si hagues-sin fet cas al socialisme ca-talà, no estaríem en l’em-bolic en què estem. I aravolen que els el resolguem.Ja ho veurem. Primer hade treballar la justícia i en-tre tots hem de fer l’esforçde deixar-los treballar. Pe-rò, home, que no ens facinresponsables dels seus er-rors.” El dirigent socialistava anar més enllà i va re-treure a l’independentis-me, especialment a Juntsper Catalunya, “el puntd’humilitat de reconèixerque s’han equivocat, queper la via unilateral no esva enlloc”, i va demanar“menys romeries a Water-loo i més Parlament”.

En precampanya, Icetava etzibar que la candida-tura de Jaume Collboni aBarcelona “és l’única queté en el seu centre la ciu-tat”: “Perquè alguns ve-nen del país veí a veure’ns id’altres volen viure una se-gona joventut”, amb refe-rència a Manuel Valls (Cs)i Ernest Maragall(ERC). ■

RedaccióGAVÀ

Ábalos retreu al PP que l’Estats’independitzés de Catalunyaa Iceta als presos: “Per què tenen un embolic judicial? Coi, perquè no ens van fer cas” a El primer secretaridel PSC carrega contra Valls per “venir del país veí” i contra Maragall per voler “viure una segona joventut”

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín; el ministre Ábalos; Iceta, i la ministra Batet, ahiren la Festa de la Rosa de Gavà ■ EFE / ALEJANDRO GARCÍA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Que tinguin un puntd’humilitat i reconeguinque s’han equivocat,que per la via unilateralno es va enlloc”

Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

Page 10: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

Lluís Busquets i Grabulosa Periodista. Autor de ‘Xirinacs, el profetisme radical i no violent’ (Ramon Balasch, 2017)

Mireia RoureraBARCELONA

EM PLANTO · “El moviment que va començar a la plaça Sant Jaume l’any 2000 va demanar lamobilització popular. Es va estendre com una taca d’oli” ACUSAT · “Va declarar-se amic d’ETA i Batasuna idient-se seguidor de Jesús va declarar esforçar-se per estimar, com a enemic, l’Estat espanyol”

“El llegat deXirinacs ésl’ANC i la lluitano violenta”

luís Maria Xirinacs va serun precursor de l’inde-pendentisme i de la lluitano violenta. També de la

desobediència. Les seves va-gues de fam i les estades davantde la Model per demanar la lli-bertat dels presos polítics du-rant la Transició van marcarun camí avui molt present alpaís. La seva oposició a la Cons-titució (Constitució. Paquetd’esmenes, 1978) i la denúnciadel franquisme impregnat a lesinstitucions (La traïció dels lí-ders,1993-1997) van ser pre-monitòries. El 2000 es va tor-nar a plantar a la plaça de SantJaume per mobilitzar el poblede Catalunya pels seus drets. Elmarç del 2004 va ser condem-nat a dos anys de presó i a 4d’inhabilitació per, l’11 de se-tembre del 2002, haver-se de-clarat enemic de l’Estat espa-nyol i amic d’ETA i de Batasu-na. El 2007, el dia que feia 75anys, va endinsar-se en un boscd’Ogassa i es va deixar morir.

El 1969 va fer una vaga a SantaCecília de Montserrat per exi-gir la derogació del concordatentre l’Estat i la Santa Seu.Va ser el primer sacerdot que

Lva tornar la paga de l’Estat albisbe perquè no volia aquestarelació entre l’Estat i l’Església.Aquesta vaga, em va explicarmossèn Dalmau, va ser un “en-trenament”. Un grup de cape-llans joves catalanistes, entreels quals hi eren tots dos, voliensaber com lluitar a Catalunya ivan anar al País Basc, on enaquells moments, com se sap,naixia ETA als seminaris. Des-prés del viatge ells van decidirque no seguirien cap camí vio-lent. Xirinacs va posar-se a es-tudiar Gandhi i la seva manerade lluitar va ser la no-violència.A Santa Cecília va fer una vagade fam de vuit dies.

Les més importants, però...Van ser tres: 21 dies l’any 1970quan els intel·lectuals tancats aMontserrat pel procés de Bur-

gos van fer un manifest i vandemanar que tothom s’hi adhe-rís com volgués. Ell s’hi va adhe-rir demanant eleccions lliuresals Països Catalans, quasi res!Va aturar la vaga quan li vanexplicar que s’estava preparantl’Assemblea de Catalunya. Lasegona va ser arran de la cele-bració del primer any de l’As-semblea de Catalunya; el vanagafar a la manifestació que ha-via fet a Ripoll, el van tancar alsEscolapis d’Olot i el van traslla-dar a la presó de capellans deZamora. Allà va fer una vaga defam i set... El van haver d’in-gressar a l’hospital al cap devuit dies. Gràcies al bisbe Bu-xarrais va sortir viu. La terceragrossa, de 42 dies, va ser el1973, quan van caure els 113de l’Assemblea de Catalunya al’església de Santa Maria Mit-

jancera. Ell estava tancat a Ca-rabanchel i va dir que no men-jaria fins que diguessin que els113 estaven fora. El van enga-nyar, perquè en faltaven dos otres per sortir, però és que esta-va molt malament.

Xirinacs amb Dalmau i Llimonavan participar en totes les ac-cions de no-violència en defen-sa de les llibertats nacionals,abans i després de la Transició.En totes. A més, amb Leita, Ro-dri, Lobo i altres capellans vanformar un equip, la Taula, queva arribar a escriure un articlesetmanal al Tele/eXpres. Dal-mau, després, va ser el promo-tor que Xirinacs fos candidat alpremi Nobel de la pau.

On va saber la mort de Franco?Després de sortir de la Model,l’octubre del 1975, es va tancara Montserrat amb altres com-panys, “els captaires de la pau”.El pare abat de Montserrat vaser qui els va informar de lamort de Franco. Ho sé perquèhem trobat dietaris de l’època.En Xirinacs ho escrivia tot.

Se’l recorda per les estades da-vant la Model per demanarl’amnistia dels presos polítics.S’hi va posar el Nadal del 1975 is’hi va estar dos anys. El darrer

any, dotze hores al dia, de noudel matí a nou del vespre. I s’hiva estar fins que al Congrés esva votar la llei d’amnistia. Ell vaser qui va començar a insistir adir que la nostra força era anarjunts a Madrid, que per separatno s’aconseguiria res.

Es va presentar com a senador.Sí, perquè va veure que els par-tits no anirien junts, que cadas-cú anava pel seu compte. I vaser el senador més votat de lahistòria. Ell va intervenir en laformulació de la Constitució i java profetitzar tot el que estàpassant ara... Va fer un gran lli-bre: Constitució. Paquet d’es-menes, on ho qüestionava tot.Va dir que si la Constitució nodeia que Catalunya era una na-ció sempre estaríem en guerra.

El professor Lluís Busquets iGrabulosa, expert en l’obra deLluís Maria Xirinacs ■ MANEL LLADÓ

❝Va fer una vaga defam de 42 dies perdemanar la llibertatdels 113 detinguts del’Assemblea deCatalunya

❝ Es va estar dos anysdavant la Model perdemanar l’amnistiadels presos polítics.Durant un any, dotzehores al dia

EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Page 11: NACIONAL P14 El preu de l’electricitat ha pujat un 85% en ...

I precisament és el que ha passat.

Va promoure la Marxa per la Lliber-tat l’any 1976.A la Marxa per la Llibertat, amb ellema Poble català, posa’t a cami-nar, van sortir diverses columnesde gent de diversos punts del país ies va confluir a Poblet per reclamarla lliberat, l’Estatut i la unitat delsPaïsos Catalans. Amb aquella mar-xa i, l’any següent, el 1977, el dis-curs que va fer a la Fundació Miró,un discurs durant un homenatgeque li van fer –però que va voler quees digués Homenatge a Catalunya–,on va demanar unitat a tots els polí-tics i que no es deixessin engaliparper Suárez..., va començar a ser lamosca vironera dels polítics, per-què deia coses que no els agradava.Aquell discurs puc dir que ell el con-

siderava el més important de la se-va vida. Anys més tard escriuria latrilogia La traïció dels líders.

El llegat de Xirinacs?El seu gran llegat és l’AssembleaNacional Catalana, l’ANC, i la no-violència. Per això fa tanta ràbia sa-ber que hi ha seguidors seus, de lesseves teories de la no-violència, quehavien fet els seus cursets, com enJordi Sànchez o en Junqueras, quesón a la presó. Que estiguin acusatsde violents és una contradicció tangrossa, que clama a Déu. Aquestagent, podent fer altres coses, hanseguit la línia de la no-violènciaconscientment!

La campanya ‘Jo també em planto’va ser l’embrió de l’ANC.Quan es va fundar l’ANC hi va anar

gent de l’antiga Assemblea de Cata-lunya i del moviment Jo També emPlanto. Aquest moviment va co-mençar a la plaça de Sant Jaume...Ell demanava la mobilització popu-lar, que es creés l’Assemblea Nacio-nal dels Països Catalans, volia quefos un moviment de la gent. Eral’any 2000 i la seva lluita es va es-tendre com una taca d’oli per totCatalunya. Però la desgràcia, i ellen això no hi pensava, no hi comp-tava, va ser que no ho va resistir.Estava malalt. Va ser aleshoresquan va començar a pensar que als75 anys es donaria a Déu.

El 2004 el van condemnar per ha-ver-se declarat enemic de l’Estatespanyol i amic d’ETA i Batasunal’11 de setembre del 2002.Li llegeixo la declaració que va ferell davant del jutge: “La meva in-tenció final en el meu discurs del’11 de setembre al Fossar de lesMoreres fou col·laborar en l’establi-ment d’una veritable pau al PaísBasc. Al meu criteri no hi hauràpau si no s’asseuen a parlar els in-dependents del País Basc per unabanda i l’Estat espanyol de l’altra.No hi ha cap mena de menyspreu ales víctimes, parents i amics de lesdues bandes del conflicte, que la-mento profundament. La frasecompromesa i conflictiva va seraquesta: «Em declaro amic d’ETA ide Batasuna», que certament vaigdir, i que havia d’anar acompanya-da de «Em declaro enemic de l’Es-

tat espanyol», que em vaig oblidarde dir. Aquesta frase és una aplica-ció de la més pura doctrina no-vio-lenta de Gandhi que he predicatsempre. Un no-violent davant unconflicte violent no pot restar neu-tral; cal que es declari amic del’oprimit, de l’envaït, i que es decla-ri enemic de l’opressor, de l’inva-sor. Són els tancs espanyols queocupen el País Basc, cap arma bas-ca no vol conquerir Espanya. Final-ment, com a seguidor de Jesús quedemana estimar també l’enemic,m’esforço a estimar de tot cor, coma enemic, aquest orgullós Estat es-panyol i tots els que li donen su-port, invasor d’Euskal Herria, deGalizia i dels meus Països Catalansi demanar-li que canviï la seva acti-tud de domini per la de defensord’una vera fraternitat entre na-cions iguals.” ■

AMICSXirinacs i Busquetsvan ser molt amics.Junts van publicar‘Plantem-nos. Temesvius i pendents per altombant del mil·len-ni’ (Proa, 2000). Haescrit molt sobre quiva ser sacerdot i polí-tic, líder de la lluita noviolenta al nostrepaís (‘Xirinacs i l’esta-fa de la transició. Laindependència no esdemana, es pren’, perexemple, d’Ara Lli-bres, 2013) i l’anypassat va escriurel’obra que podria serdefinitiva: ‘Xirinacs,el profetisme radical ino violent’, editat perRamon Balasch.Creient i progressis-ta, Busquets, que ésescriptor i periodista,és membre de Cris-tianisme al Segle XXI.Entre els seus llibresdestaquen ‘Jesús eraun heretge’ (Ara Lli-bres) o ‘Carta al papa’(Ara Llibres). La sevadarrera novel·la és‘Llums de sincrotró’,editada per RamonBalasch, on, segonsBusquets, la trama“desenvolupa una deles teories de Xiri-nacs”.

Al discurs a la FundacióMiró, deia que era elmés important de laseva vida, va demanarla unitat de tots elspartits polítics catalans

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 DE SETEMBRE DEL 2018

1076

31-1

1949

47L

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i SostenibilitatSecretaria GeneralSubdirecció General de Projectes i Expropiacions

RESOLUCIÓTES / /2018, de 14 de setembre, per la qual se sotmet a informació pública la relació dels béns iels drets afectats per l’execució de les obres del projecte: MB-16026, del terme municipal deSant Celoni.Aprovat el projecte: MB-16026 “Millora local. Ponts i estructures. Passarel·la per a vianants sobrela carretera C-35 entre el PK 57+000 i el 58+000. Tram: Sant Celoni”, del terme municipal deSant Celoni, el 23 de juliol de 2018, i atès que l’aprovació de l’Administració porta implícita la de-claració d’utilitat pública, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgent ocupació dels béns i elsdrets afectats d’expropiació, tal com disposa l’article 19 del Decret legislatiu 2/2009, pel qual s’a-prova el Text refós de la Llei de carreteres.D’acord amb el que estableixen els articles 17, 18 i 19 de la Llei d’expropiació forçosa, en relacióamb l’article 56 del seu Reglament, es disposa que, un cop rebuda la relació concreta i indivi-dualitzada dels béns i els drets afectats, s’obrirà un termini d’informació pública de 15 dies pertal que els titulars dels béns i els drets afectats puguin efectuar les al·legacions sobre tot el queestimin oportú a l’únic efecte d’esmenar possibles errors en la relació esmentada.Per tal de donar compliment als preceptes esmentats,RESOLC :Que se sotmeti a informació pública la relació, que es publica a l’annex d’aquesta Resolució,dels béns i els drets afectats per l’execució del projecte: MB-16026 “Millora local. Ponts i estruc-tures. Passarel·la per a vianants sobre la carretera C-35 entre el PK 57+000 i el 58+000. Tram:Sant Celoni”, del terme municipal de Sant Celoni, als efectes que preveuen els articles 18 i 19de la Llei d’expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, i l’article 56 del Reglament d’apli-cació.Es publica d’acord amb l’article 44 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administra-tiu comú de les administracions públiques en relació amb els titulars de finques desconegudes odomicili ignorat.Tots els interessats i els titulars de drets reals o d’interessos econòmics sobre els béns afectatspoden presentar al·legacions davant aquest Departament, durant un termini de 15 dies, per tald’esmenar, si s’escau, totes les possibles errades o omissions en la relació dels béns i els dretsafectats o dels seus titulars. Així mateix, es pot consultar aquesta informació pública i els plànolscorresponents seguint aquest enllaç https://tauler.seu.cat/inici.do?idens=1 Barcelona, 14 de setembre de 2018Alfons Garrido Espinel. Sub-director general de Projectes i ExpropiacionsAnnexExpropiacionsTerme municipal de Sant Celoni.Núm. de finca: 1.Núm. de polígon: 85581.Núm. de parcel·la: 11.Nom del titular afectat: José Deulofeu Boix.Naturalesa del bé: urbana.Ocupació temporal, en m2: 2.775,00.

COMUNITAT MINA I AIGÜES DE LA SALUT, S.A.El Consell d’Administració convoca els Srs. Accionistes a la Junta General Extraor-dinària a la Sala d’Actes del Casal d’Entitats de Sant Sadurní d’Anoia, el dia 5 de no-vembre de 2018, a les 8 del vespre, en 1a convocatòria, i el dia 6 de novembre de2018, en els mateixos lloc i hora, en 2a convocatòria, en cas de no haver-hi quòrumsuficient en la primera, d’acord amb el següent ORDRE DEL DIA:1. Ampliació del capital social fins a la quantitat d’1.434.560,00 euros, segons acordper unanimitat de la Junta General Ordinària i Extraordinària del 4 de juny del 2018,una vegada verificats positivament els comptes de la societat per l’auditor nomenat al’efecte en dita Junta, una part amb càrrec al saldo del compte de reserves de revalo-rització Llei 16/12, per 182.397,40 €, i la resta, amb càrrec a reserves voluntàries, per355.562,60 €, mitjançant augment del valor nominal de cada acció, passant de 25 a40 € cada una.2. Facultar el president del Consell d’Administració per formalitzar els acords adop-tats.3. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la mateixa Junta.4. Precs i preguntes.DRET D’INFORMACIÓ: D’acord amb la Llei vigent, qualsevol Accionista podrà exa-minar en el Domicili Social el text íntegre de la modificació proposada i l’informe so-bre la mateixa modificació, així com demanar l’entrega o enviament gratuït de ditsdocuments.Sant Sadurní d’Anoia, 4 de setembre del 2018 El president del Consell d’Administració, Enric Parera i Ros

1365

24-1

1952

24L

L’actual conseller d’AccióExterior i candidat in pec-tore d’ERC a les eleccionsmunicipals a l’Ajuntamentde Barcelona, Ernest Ma-ragall, va rebutjar de nouahir que el seu partit s’in-tegri en una llista unitària

independentista o que elln’encapçali una, però vavoler donar-li la volta a laproposta i va fer una cridaa participar en la llistad’Esquerra a tots aquellsque creguin que mante-nen “coincidències” ambla seva formació. “Deixo laporta oberta que vingui a lallista d’ERC qui cregui queté coincidències amb elprojecte”, va afirmar enuna entrevista a Catalu-nya Ràdio. El partit pensaincloure en la candidaturaindependents. ■

RedaccióBARCELONA

Maragall rebutjaencapçalar unacandidatura unitària

aOfereix a qui tinguicoincidències ambel projecte d’ERCafegir-se a la seva llista