NA 2: Valoracio de l'estat nutricional

UD 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica

NA 1: Introducció a la dietoteràpia i a les dietes terapèutiques

NA 2: Valoració de l’estat nutricional

13/04/23 2

Programació crèdit 3: Dietoteràpia.

Unitat didàctica 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica (50 h.)

Unitat didàctica 2: Aspectes generals i tècnics (40 h.)

Unitat didàctica 3: Obesitat i trastorns de la conducta alimentària (47 h.)

Unitat didàctica 4: Dietoteràpia en malalties metabòliques i endocrines (50 h.)

Unitat didàctica 5: Dietoteràpia en malalties de l’aparell digestiu (35 h.)

Unitat didàctica 6: Dietoteràpia en malalties cardiovasculars i renals (30 h.)

Unitat didàctica 7: Dietoteràpia en diferents patologies (20 h.)

13/04/23 3

Programació crèdit 3: Dietoteràpia.

Unitat didàctica 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica (50 h.):

• NA 1: Introducció a la dietòteràpia i a les dietes terapèutiques.

• NA 2: Valoració de l’estat nutricional.

Unitat didàctica 2: Aspectes generals i tècnics (40 h.):

• NA 3: Dietes progressives i vies de nutrició: oral, enteral i parenteral.

• NA 4: Intolerància alimentària i interacció medicaments – aliments.

• NA 5: Dietes per a la realització de proves i exploracions.

13/04/23 4

VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL

• Estat nutricional:

grau en el qual es satisfan les necessitats fisiològiques de nutrients.

?HC

Aigua

Minerals

Vitamines

Proteïnes

Lípids

Tòxics

Microorganismes

AdditiusEstat nutricional

13/04/23 5


Alimentació = Nutrició ?• Procés fisiològic format per digestió i

metabolització.

• Acte d’ingesta a través de la boca.

Automàtic

Voluntari

13/04/23 6


Un correcte aport de nutrients es pot

aconseguir amb molts tipus diferents d’alimentació

13/04/23 7


Quins consells s’ha de donar als pacients ?

• Alimentació ?

• Nutrició ?

Hauria d’augmentar la ingesta de fibra

Hauria de menjar més verdura

...més verdura ???

Hauria de menjar dues racions de verdura diàries

13/04/23 8


Cal un equilibri entre ingesta de nutrients i necessitats...

això depèn de molts factors

SALUT =EQUILIBRI

NECESSITATS NUTRIENTS

INGESTAALIMENTS

DISPONIBILITATNUTRIENTS

13/04/23 9


SALUT =EQUILIBRI


INGESTAALIMENTS


Conducta

Economia

Estat emocional

Cultura

Malalties

...

Digestió

Absorció

Metabolització

Creixement

Exercici

Estrès

Malalties

...

13/04/23 10


Equilibri ingesta de nutrients i necessitats

SALUT =EQUILIBRI


INGESTAALIMENTS


13/04/23 11


DESEQUILIBRIDESNUTRICIÓ


INGESTAALIMENTS


13/04/23 12


DESEQUILIBRI:OBESITAT,...


INGESTAALIMENTS


13/04/23 13

El dietista ha de valorar l’estat nutricional de tots els individus.

• Sans: detectar carències o desequilibris nutricionals abans manifestin malalties.

• Malalts: dissenyar un pla nutricional per la recuperació de la salut.

13/04/23 14

Una valoració completa de l’estat nutricional inclou:

1. Història clínica i valoració de la ingesta.

2. Exploració clínica i dades antropomètriques.

3. Dades de laboratori i índex nutricionals.

4. Dades psicosocials.

13/04/23 15

La dieta s’ha d’adaptar a la persona i no a l’inrevés.

L’aplicació de dietes estàndards, és difícil de

seguir.

Principi en dietètica

13/04/23 16






13/04/23 17

Història clínica dietètica és molt important.

Recull diversos tipus de dades:• Interès mèdic.

• Ingesta alimentària.• Estat nutricional (exploració).


Annex 1

13/04/23 18

Valorar de forma precisa i real la ingesta d’aliments és molt difícil...

...però molt útil.

Cal reconèixer les limitacions de les dades:

• Persones no recorden tipus i quantitat d’aliments ingerits.

• Taules composició d’aliments incompletes i imprecises

• Contingut nutritiu dels aliments és variable (vitamines)...


13/04/23 19

Els mètodes més utilitzats són:

a.- Recordatori de 24 hores.

b.- Qüestionari de freqüència de consum.

d.- Diari dietètic o registre d’aliments.

e.- Història dietètica.

f.- Observació de la ingesta.


13/04/23 20

• mètode més utilitzat.• cal recordar que va menjar el

dia o dies anteriors.• qüestionari escrit o entrevista.• un sol dia és poc precís.• millor diversos dies.


a.- Recordatori de 24 hores:

13/04/23 21

• recull ingesta habitual aliments determinats o grups.

• període de temps (dia, setmana o mes).


b.- Qüestionaris de freqüència de consum:

13/04/23 22

• pacient anota que menja en un període (3 a 7 dies).• també l’hora, lloc, amb qui menja...• permet calcular consum diari mitjà de cada nutrient.• si es vol precís cal pesar aliments.• cal col·laboració pacient i formació prèvia.


d.- Diari dietètic o registre d’aliments:

13/04/23 23

• permeten una major precisió.• combina diferents tècniques.• Exemple: recordatori de 24

hores, qüestionari de freqüència de consum i diari dietètic de tres dies.


e.- Història dietètica:

13/04/23 24

• mètode més precís.• sols es pot aplicar en

pacients hospitalitzats, llars d’avis, escoles, estudis controlats...


f.- Observació de la ingesta d’aliments:

13/04/23 25


REFLEXIÓ: Avantatges i inconvenients dels diversos mètodes: quin es el més...

Ràpid?

Precís?

Altera la ingesta?

Cal més col·laboració?

Cal més alfabetització?

Apliclable a grans grups?

Econòmic?

Pràctic?

13/04/23 26

• Els valors obtinguts es comparen amb les racions dietètiques recomanades per a persones sanes (RDA).

• Ingesta inferior a la RDA suggereix risc nutricional, es pot valorar objectivament amb estudis analítics i clínics.

•


A partir de la valoració de la ingesta es determina:

1. balanç energètic.

2. ingesta de cada nutrient.

13/04/23 27






13/04/23 28

2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.

pèrdua de greix a les àrees tricipitals i toràciques

Exploració clínica

pèrdua muscular en el quàdriceps i deltoides

presència d’edemes o ascitis

estructures que manifesten alteracions per dèficit nutricional: pell, pèl, dents, genives, llavis, llengua i ulls.

13/04/23 29


Exploració clínicaPresència d’edemes o ascitis

13/04/23 30


Exploració clínicaPresència d’edemes o ascitis

13/04/23 31


Exploració clínicaSignes de desnutrició- Pèl: sense brillantor, sec, prim i escàsKwashiorkor

(desnutrició proteica).

- Cara: seborrea nasolabialRiboflavina.

cara de llunaKwashiorkor.

- Ulls: Pal·lidesa conjuntivalAnèmia.

Xerosi (sequedat)Vit.A.

Fissures angles palpebralsRiboflavina.

Anell blanc corneal i xantelasmes (acúmuls de greix voltant ulls)hiperlipèmies.

13/04/23 32


Exploració clínicaSignes de desnutrició- Llavis: queilosi angular (lesions blanques) Riboflavina.

- Llengua: violàciaRiboflavina.

hipertròfia papil.larÀcid fòlic.

- Dents: esmalt tacatFluorosi.

càriesExcés de sucres.

- Genives: hemorràgiquesVit.C.

- Tiroides: hipertròfiamanca iode.

- Sistema nerviós: confusió mental, pèrdua sensorial, debilitatTiamina.

demènciaVit. B12.

13/04/23 33

Kwashiorkor

13/04/23 34

Anell blanc corneal i xantelasmes

13/04/23 35

Fluorosi.

13/04/23 36

Excés de sucres: càries

13/04/23 37

Hipertròfia de la tiroides

13/04/23 38


pèrdua de greix a les àrees tricipitals i toràciques

Exploració clínica

pèrdua muscular en el quàdriceps i deltoides

presència d’edemes o ascitis

estructures que manifesten alteracions per dèficit nutricional: pell, pèl, dents, genives, llavis, llengua i ulls.

13/04/23 39


Antropometria

estudia la constitució i composició corporal amb els objectius:

1. Avaluar l’estat nutricional.

2. Controlar el creixement i desenvolupament dels nens.

3. Valorar els efectes de les intervencions nutricionals

13/04/23 40


Mesures i tècniques antropomètriques:1) Alçada i pes.

2) Relació de la circumferència de la cintura i del maluc (WHR).

3) Mesura dels plecs cutanis.

4) Massa muscular del braç.

5) Circumferència cefàlica.

6) Força de pressió manual.

7) Impedància bioelèctrica (AIC o BIS).

8) Densitometria òssia.

Antropometria

13/04/23 41


Fins a 24 mesos alçada en decúbit supí (estadímetre) i a partir d’aquesta edat en bipedestació (tallímetre).

Valoració del creixement a partir de la comparació amb les corbes de pes per alçada estàndards de referència

En aquestes corbes el valor es considera normal entre els percentils 10 i 90.

Antropometria 1.- Alçada i pes: nens

Annex 4

13/04/23 42


Antropometria 1.- Alçada i pes: nens

13/04/23 43


Antropometria 1.- Alçada i pes

13/04/23 44


Tècnica de mesura de l’altura amb el tallímetre:

1 Fer la mesura a primera hora del matí.

2 Posar al pacient descalç, el més vertical i estirat possible d’esquena al tallímetre.

3 Col·locar el cap recte, amb la línea de visió paral·lela al terra.

4 El peus han d’estar units i a uns tres centímetres de la paret o part posterior del tallímetre.

5 Braços units al tronc.

6 Esquena tocant a la paret posterior a l’alçada d’espatlles i maluc.

7 Desplaçar l’extrem superior de l’aparell fins a recolzar en el vértex del cap.

Antropometria 1.- Alçada i pes: adult

13/04/23 45


Guany o pèrdua de pes permet valorar variacions del teixit greixós o muscular, sempre hi quan no hi hagi retenció o pèrdua de líquids.

El pes obtingut en un pacient s’ha de comparar amb:

Fórmules.

2.- Taules de pesos estàndard.


13/04/23 46


Fórmules.Fórmula de Lorenz


Pes ideal (KG) = Talla (cm) – 100 - 4 (homes) 2 (dones)

Talla (cm) – 150 -

13/04/23 47


1.- Taules de pesos estàndard

Cal determinar la complexió corporal1.- Amplada del braç a nivell del colze.

2.- Coeficient r.


13/04/23 48


1.- Amplada del braç a nivell del colze:

(distància d’epífisi radial a cubital).

El valor es compara amb taula de valors de complexió normal.

Valors superiors indiquen complexió gran i valors inferiors petita.

2.- Coeficient r:

Fórmula: alçada (cm) / perímetre del canell (cm).

El valor obtingut es compara amb una taula.


Annex 5

13/04/23 49


1.- Taules de pesos estàndard


Annex 6

13/04/23 50


1.- Índex ponderals:

Es calculen a partir del pes i la talla, i són:• Percentatge de pes ideal.• Percentatge de canvi de pes.• Índex de massa corporal (IMC).

2.- Necessitats energètiques:• Equació de Harris Benedict.• Equació de la OMS.• Càlcul en nens.


13/04/23 51


1.- Índex ponderals: Percentatge de pes ideal.


Relació entre pes pacient i el que indiquen les taules, expressat en percentatge:

% de pes ideal = (pes pacient / pes normal) x 100

< 90% desnutrició, >110% sobrepès, >120% d’obesitat i >150% d’obesitat greu.

13/04/23 52


1.- Índex ponderals: Percentatge pèrdua de pes


((pes habitual - pes actual) / pes habitual) x 100

Temps PP significativa PP severa

1 setmana 1-2% >2%

1 mes 5% >5%

3 mesos 7,5% >7,5%

6 mesos 10-15% >15%

13/04/23 53


1.- Índex ponderals: Índex de massa corporal (IMC)


Índex de Quetelet o BMI.

expressa la relació entre el pes i la talla.

IMC = pes (kg) / talla2 (m) = kg / m2

També es pot determinar amb nomograma.

13/04/23 54




Valors elevats:•Obesitat.•Hipertròfia muscular.•Retenció de líquids.

13/04/23 55




El valor obtingut es compara amb les dades de referència de la Sociedad Española para el estudio de la obesidad (2000)

IMC Valoració

<16 Desnutrició severa

16-18 Desnutrició moderada

18-20 Desnutrició lleu

20 – 24,9 Normopès

25 – 29,9 Sobrepès

30 – 34,9 Obesitat tipus I

35 - 39,9 Obesitat tipus II

40 – 49,9 Obesitat mòrbida

> 50 Obesitat extrema

13/04/23 56

13/04/23 57

13/04/23 58

13/04/23 59


2.- Necessitats energètiques: Equació de Harris Benedict

Antropometria

Metabolisme basal:

Homes: 66 + (13,7 x pes) + (5 x alçada) - (6,8 x edat)

Dones: 655 + (9,6 x pes) + (1,9 x alçada) - (4,7 x edat)

Activitat física: multiplica al MB:

Homes: molt lleugera 1.4, lleugera 1,56, moderada 1,78 i intensa 2,1.

Dones: molt lleugera 1.4, lleugera 1,55, moderada 1,64 i intensa 1,82.

Situacions especials: malalties, embaràs (2ontrim.+100Kcal i 3ertrim.+250Kcal.) i lactància (+500Kcal), creixement, estrès...

13/04/23 60


2.- Necessitats energètiques: Equació de la OMS

Antropometria

Metabolisme basal:

Homes: 11,6 x pes + 879. Dones: 8,7 x pes + 829.

Activitat física: Homes Dones

Lleugera 1,55 1,55

Moderada 1,78 1,64

Intensa 2,1 1,82

Reducció per edat: 40 a 49 anys: 5%

50 a 59 anys: 10%

60 a 69 anys: 20%

> 70 anys: 30%.

Situacions especials: com HB

13/04/23 61


2.- Necessitats energètiques: Càlcul en nens

Antropometria

Annex 7

13/04/23 62


Antropometria Exercici

13/04/23 63


Relació cintura maluc o waist to hip ratio

Antropometria 2.- WHR

permet valorar la distribució del greix corporal.

Classifica els individus en:•Distribució del greix androide o central.•Distribucio del greix ginoide o perifèric.•Es considera androide quan la relació cintura/maluc és >1 en homes i >0,85 en dones.

•Androide: major risc cardiovacular i metabòlic.

13/04/23 64


Relació cintura maluc o waist to hip ratio

Antropometria 2.- WHR

13/04/23 65


Càliper

Antropometria 3.- Mesura dels plecs cutanis

13/04/23 66


Càliper

Antropometria 3.- Mesura dels plecs cutanis

13/04/23 67


Antropometria

Valora el contingut greixós; el 50% del greix corporal es troba a nivell subcutani.

Punts de mesura:• tríceps (PCT)*

• bíceps braquial (PCB)

• regió subescapular (PCS)*

• abdomen (PCA)

• zona superior de les crestes ilíaques (PCI)

• part superior de la cuixa

3.- Mesura dels plecs cutanis

13/04/23 68


Antropometria

• Mesura tres vegades i es fa la mitja.• El valor obtingut es compara amb taules de referència.• Permeten calcular:

• Greix corporal total (GCT) (fórmula de Lohman)GCT (Kg)= 0,153 x Pes (Kg) + 0,373 x PCT (mm) + 0,389 x PCS (mm) – 3,967

• Percentatge de greix corporal % de greix corporal = (Pes (Kg) / GCT (kg)) x 100

• Massa magra corporal (MMC)MMC = Pes (Kg) – GCT (Kg)

3.- Mesura dels plecs cutanis

Annex 8

13/04/23 69


Antropometria

• Bona indicació de la massa magra corporal. • Es mesura en el braç no dominant. • Es pot determinar la:

a.- Circumferència muscular del braç (CMB):CMB = circumferència del braç (cm) - (0.314 x PCT)

b.- Àrea muscular del braç (AMB):Nomograma de Gurney.

Els resultats es comparen amb els taules estandart

4.- Massa muscular del braç

Annex 9

13/04/23 70


Antropometria5. Circumferència cefàlica:

Fins als 3 anys, com a indicador de dèficit nutricional.

Mesura: es passa la cinta d’antropometria lleugerament per sobre de les ceies, per sobre de les orelles i passant per la prominència occipital.

6. Força de pressió manual:

Dinamòmetre que es prem amb la mà.Pèrdua massa muscular = disminució força pressió.Permet valorar la recuperació del pacient al llarg del temps.

13/04/23 71


Antropometria7.- Impedància bioelèctrica (AIC o BIS):

Fa passar corrent elèctric entre dos punts de l’organisme.

La disminució de voltatge, per resistència dels teixits greixosos, permet calcular massa greixosa.

El corrent utilitzat és de 50 kHz a 1 MHz, de molt baixa intensitat.

8.- Densitometria òssia:

Més complert que l’anterior ja que permet determinar la distribució del teixit greixós pel cos.

Molt car i per investigació.

13/04/23 72






13/04/23 73

3.- Dades de laboratori i índex nutricionalsSón la mesura més objectiva de l’estat nutricional.

Per valorar l’equilibri proteic es mesuren en suero algunes proteïnes elaborades pel fetge:

VN Temps de vida mitja

Proteïnes totals 60 a 80 g/l

Albúmina 35 a 45 g/l 20 a 30 dies

Transferrina 2 a 4 g/l 8 a 10 dies

Prealbúmina 0,32 a 0,35 2 a 4 dies (molt sensible a recuperació nutricional)

Proteïna lligada al retinol

50 a 70 mg/l

13/04/23 74

3.- Dades de laboratori i índex nutricionalsL’albúmina és l’indicador més útil per conèixer la situació actual, mentres

que la transferrina i la prealbúmina es fan servir per controlar el tractament nutricional.

La disminució de l’albúmina sèrica.• Normal: 3.5 a 4.5 g/dl.• Desnutrició lleu: 3.0 a 3.5.• Desnutrició moderada: 2.5 a 3.0.• Desnutrició greu < 2.5

indicatiu de desnutrició proteica, hepatopatia o pèrdues quantioses (hemorràgies, cremades...).

Els nutrients que també es valoren són els següents:

- Lípids: colesterol, triglicèrits, lipoproteïnes.

- Vitamines: A, D, E, K, B12, àcid fòlic...

- Minerals: ferro, iode, calci, fósfor, zinc, magnesi, coure...

13/04/23 75

3.- Dades de laboratori i índex nutricionals

Creatinina urinària en 24 hores

en absència de malaltia renal, té relació amb la massa muscular ja que s’origina en el múscul esquelètic.

Permet valorar: reserva proteica corporal i grau de desnutrició.

Resposta immunitària cel.lular i humoral

Afectada en desnutrició proteico-calòrica; disminueixen:• Nombre de limfòcits (normal de 2,000 a 4,000 mm3).• Hipersensibilitat cutània tardana.

13/04/23 76


Balanç nitrogenat (BN)

Permet valorar guany o pèrdua de proteïnes.

Mesura grau utilització proteïnes comparant nitrogen ingerit i excretat per orina de 24 hores.

Quantitat nitrogen eliminada = consumida,: equilibri nitrogenat.• Balanç nitrogenat positiu (reté més N): nens, embaràs,

desenvolupament muscular, recuperació de lesions...• Balanç nitrogenat negatiu (elimina més N): cremades,

cirurgia, lesions, dieta hipoprotëica, febre alta, estrès, dieta hipocalòrica, malalt enllitat...

13/04/23 77

Concepto de nutriente

• Sustancias _______ que,contenidas en los alimentos, permiten al organismo obtener _______, formar y mantener ___________ y regular los procesos ___________.

Macronutrientes.Micronutrientes.

Nutrientes esenciales Nutrientes no esenciales.

R

13/04/23 78

Funciones genéricas de los nutrientes

HIDRATOS DE CARBONO

GRASA

PROTEÍNA

MINERALES

VITAMINAS

________

__________________________

___________

R

13/04/23 79


Índex nutricionals

Marcadors per quantificar de forma objectiva l’estat nutricional de l’individu i fer screenings. Exemples:

a.- Iniciativa d’investigació nutricional (IIN).

Guies per valorar la nutrició de la població d’edat avançada.

Permet identificar persones que necessiten suport nutricional.

b.- Índex de pronòstic nutricional (IPN).

Valora risc de complicacions postcirurgia. Fórmula:

IPN (%) 158 - (16,6xalbúmina(g/dl)) - (0,58xPlec tricipital) - (0,2xtransferrina(mg/dl)) - (5,8)x(resposta cutània retardada)

> 40% = risc elevat de complicacions postoperatòries.

13/04/23 80

Exemple d’screening nutricional

13/04/23 81


13/04/23 82


13/04/23 83


13/04/23 84


13/04/23 85






13/04/23 86

4.- Dades psicosocials

Per realitzar un suport dietètic correcte cal tenir en compte aspectes personals, culturals i de l’entorn de cada pacient.

Aquest es poden desglossar en:

• Factors personals: gustos alimentaris, disponibilitat econòmica i d’aliments, horaris laborals, malalties...

• Factors socioculturals: cuina tradicional de cada lloc, celebracions gastronòmiques, modes culturals, influències religioses...

Llibre: Conocer al paciente i article 2.

13/04/23 87

Balance energético

AUMENTO PESO PÉRDIDA PESO

R

13/04/23 88

NA 2: Valoracio de l'estat nutricional

Health & Medicine

Transcript of NA 2: Valoracio de l'estat nutricional