n el cas de la Sala Ciutat es fa difícil fer una lectura ... · Octubre 2007EL POU DE LA GALLINA 3...

Octubre 2007 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGAALLLLIINNAA 3

n el cas de la Sala Ciutat es fa difícil fer una lectura de futur deslliga-da de sentimentalismes i anacronismes històrics. Del primer que calser conscients és del pas del temps i del canvi experimentat per l�en-torn més proper de la sala �la plaça que en quedarà just el davant n�ésla mostra més palpable�, però també de l�evolució social, cultural i

geogràfica de la ciutat. Per tant, els projectes associats a aquest espai han de des-prendre�s del llast que suposa qualsevol consideració nostàlgica. La Sala Ciutatha esdevingut un espai obsolet que, 47 anys més tard de la seva construcció,també té obsolets la majoria, �sinó tots� els seus antics usos. En tot cas, l�únicque no caldria perdre seria l�esperit de moviment social i cultural associat alrecinte. L�essència de l�emplaçament, però, hauria de respondre a nous reptesderivats del seu doble encaix en l�oferta sociocultural de la ciutat i la comarca,per un costat, i la idiosincràsia de tot el que li és limítrof, per un altre, comen-çant pel museu i unes piscines renovades i acabant per un barri en plena lluitaper la supervivència davant la degradació urbana i amb un impacte potent de laimmigració.

Per això, i primerament, l�experiència d�equipaments com el Kursaal i anterior-ment el Casino ens ha de fer ser prou llestos per no caure en errors estratègicsgreus que, d�una banda, ens facin entrar en projectes faraònics de mai acabar i,d�una altra, acabin configurant un espai d�usos erràtics amb solucions arquitec-tòniques i tècniques fetes a corre-cuita i que, per postres, destrueixin qualsevolesperit artístic o social associat a un espai emblemàtic. Per això, no és el momentd�encegar-se davant del ventall amplíssim de possibilitats i d�ús de l�espai. Siens queda clar que l�espai ha d�acollir concerts musicals, hauríem de procurar notornar a estirar més el braç que la màniga i hipotecar les partides de cultura de laciutat mentre el Club Atlètic Manresa, per exemple, s�hagi d�entrenar a Igualadaperquè les pistes esportives del Congost fan pena de veure o la majoria de novesplaces d�ensenyament públic s�ofereixen en cargoleres. La ciutat ha de créixeren equilibri també pel que fa als equipaments. I això implica que, en el cas laSala Ciutat, l�aposta ha de ser consensuada i decidida, sense llençar els diners ala babalà (com sembla que ha passat en el cas del Kursaal) ni fer pegats ni elsinvents del tebeo tan típics d�aquesta ciutat. Si es fa una aposta, aquesta ha decomplir les normatives i satisfer les veritables necessitats culturals i lúdiques deManresa.

I, segonament, i com apuntàvem, també és essencial l�encaix de la sala en elseu entorn més immediat, encapçalat pel seu veïnatge amb el Museu Comarcal.Si cal un habilitació arquitectònica de l�espai per adaptar-se als nous usos,aquesta també hauria d�obrir la sala al barri i complementar un complex conjuntamb l�edifici museístic limítrof, la nova plaça de les Escodines i, en conjunt, enla reconfiguració de la façana sud. Tenint en compte aquest aspecte, semblaineludible bastir l�equipament amb la intenció de fer-lo més intercultural, ambpolivalència per acollir-hi altres usos de caràcter social i quotidià oberts al veïnsde la zona. Per això, el més idoni seria que la nova Sala Ciutat fos, precisament,per a la ciutat, sense restriccions i cercant la màxima rendibilitat social i cultu-ral. Tot i que la idea ha de sorgir del debat amb la ciutadania, en aquest cas lavisió estratègica esdevé la clau de volta per enfocar el nou projecte. Estratègia ivisió de futur feta per tothom, sense que els que tinguin l�última paraula siguinart i part del futur de l�espai. �

E

EDITORIAL

Ni art ni part

i

RReeddaacccciióó,, aaddmmiinniissttrraacciióó,, ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::AAssssoocciiaacciióó ccuullttuurraallEEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaaPPrreessiiddeenntt:: Jaume PuigVViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi SardansSSeeccrreettààrriiaa:: Lourdes MuñozTTrreessoorreerr:: Francesc GarcíaVVooccaallss:: Joan Badia, Joan Barbé,Joan Cals, Carles Claret, RamonFontdevila, Josep R. Mora, JoaquimNoguero, Joan Segon i Teresa TorraCarrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat � [email protected]

MMeemmbbrree ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóCCaattaallaannaa ddee llaa PPrreemmssaa CCoommaarrccaallPPrreemmii TTaassiiss TToorrrreenntt 11999911

CCoooorrddiinnaaddoorrJordi SardansCCaapp ddee rreeddaacccciióóCarles Claret

RReeddaacccciióóLaura Basagaña, Sílvia Berengueras,Meritxell Casas, Jordi Estrada, Laura Fíguls, Laura Font, Xavi López,Josep M. Oliva, Joan Orriols, Maurici Ribera, Laia Sarri.

DDiisssseennyyDomènec ÒrritMMaaqquueettaacciióóJoan PiquéPPoorrttaaddaaFrancesc Rubí (a la fotografia, cabina de projeccióde la Sala Ciutat)FFoottooggrraaffiiaaJordi Alavedra, Francesc RubíWWeebbmmaasstteerrJoan Orriols

CCooll··llaabboorraaddoorrss:: Jordi Badia, IsaacBosch, Lluís Calderer, LlorençCapdevila, Anna Crespo, ManelFontdevila, Xavier Giol, DaniHernández, Daniel Martínez, Anna Navarro, Enric Oller, ConxitaParcerisas, Marcel Pérez, MariaPicassó, Jaume Pons, Antoni Quintana,Ignasi Torras, Joan Vilamala.

AAddmmiinniissttrraacciióó,, pprroommoocciióó ii ppuubblliicciittaatt::Lourdes MuñozEExxppaannssiióó ppuubblliicciittààrriiaa::Publicitat Clarena. C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86IImmpprreessssiióó:: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20DDiippòòssiitt LLeeggaall:: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen,necessàriament, l’opinió d’EEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaa

octubre 2007 - 225.qxd 02/10/2007 11:59 PÆgina 1

4 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGAALLLLIINNAA Octubre 2007

eell SSuummaarriiDe mes a mes 6

Biografies anònimesConxita Parcerisas 9

Cabres salvatges a MontserratJordi Badia 10

LLaa SSaallaa CCiiuuttaatt eessppeerraa eellsseeuu ffuuttuurr aammbb nnoossttààllggiiaaConxita Parcerisas 12

A propòsitJosep M. Oliva 20

Cròniques de LlunyDani Tomàs, PequínArtur Bargay-Marsol, Viena 21

Moure el mónDolors CabotMeritxell Casas 22

PPoouu JJoovveeEl racó insòlitEl Pont VellJaume Puig/Francesc Rubí 23

Entrevista a Eva Bach CobachoJordi Sardans 24

Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 29

Tastets de motorMini Cooper S: Glamour dinàmicEnric Oller i Carbó 31

Fila CulturalBeneïts maleïtsAnna Navarro 32

Arts Llorenç CapdevilaNúria Perarnau 34

Manresa, quadern obert35

L’ull de la càmeraLluís Calderer 36

eell CCuull ddeell PPoouu 37

notícies del pouNúmero 224 - Octubre 2007

Col·loqui sobre elretorn a l’ACB delRicoh, al Casino

El dia 6 de setembre es va fer unanova taula rodona, dins del cicle Temesdel Pou, a la Sala d�Actes del CentreCultural del Casino, sobre el tema:Com afronta el Ricoh Manresa elretorn a l�ACB. Hi van intervenirMauri Franch, membre de la penyaFora Dubtes; Carles Sixto, gerent delBàsquet Manresa SA, i Josep Vives,president executiu del BàsquetManresa SA, que van debatre sobre lespossibilitats de l�equip davant del repteque afronta aquesta temporada, amb latornada a l�elit del bàsquet estatal.

Isaac Boschestrenaweb

L�il·lustrador IsaacBosch, col·laboradorhabitual de les pàginesdel Cul de Pou de larevista, i la seva com-panya Annabel Sar-dans, colorista, acabend�estrenar un nou web(www.isaacbosch.net),on es mostra la sevaobra i les activitats queduen a terme des delseu taller.

Marc López esposaa l’Escola d’Arts

El dibuixant Marc López, col·labora-dor de la secció de tires còmiques delPou Jove, exposa la seva obra gràfica,amb el títol Graff�n�art, que es potveure fins al 17 d�octubre a l�Escolad�Art de Manresa. Es tracta d�unaexposició sobre els cinc anys en actiude la seva crew, la TCA (TraficandoCon Arte), i mostra quadres realitzatspels seus components. �

D’esquerra a dreta, Mauri Franch, Carles Sixto i Josep Vives, durant la taula rodona, alCasino. Foto: Jordi Alavedra


Rehabilitació a mitges

Fa ja uns mesos que es va instal·laruna malla de protecció verda a l�edifi-ci del final de la baixada del Pòpul perevitar els perillosos despreniments dela façana. Un cop presa aquesta mesu-ra, però, em sembla que no hi ha pre-vista cap més intervenció en un edifi-ci ple de llogaters immigrants, en elqual deu ser difícil buscar responsabi-litats en els propietaris. Estem parlantd�una zona on s�estan fent moltsesforços per lluitar contra la degrada-ció i s�ha apostat de la rehabilitació demolts edificis. Però l�estat d�altrescom aquest és descoratjador per alsque hi passegem i hi vivim. La sensa-ció és de feina feta a mitges i, tot i quesóc conscient que no resulta fàcilrecuperar la zona, crec que caldrienmesures més decidides davant desituacions de risc dels immobles odegradacions flagrants de l�entorn.

El paviment de la mateixa baixadadel Pòpul és un exemple de feina fetaa mitges. Amb la remodelació de laPlaça Major, el tram de dalt de la bai-xada es va repavimentar amb petitsgraons per evitar que es rellisqui quanplou. Però sembla que el pressupost esva quedar a la meitat i, en el tram debaix, el terra no està ben cimentat i hiha algun pegat especialment lliscósquan està moll i més d�un ja ha estat apunt de trencar-s�hi coll i barres.Tornant a la casa de la baixada, pensoque l�Ajuntament hauria d�actuar ambfermesa i fer enderrocar el que siguiinsalubre i potencialment perillós. Siels propietaris dels immobles en des-cuiden el bon manteniment l�adminis-tració hauria de poder actuar d�ofici iamb la complicitat de la justícia.

Josefina Comas


cartes al pou i

Feu-nos arribar les vostres cartes,d’una llargada màxima de trenta

ratlles, amb el vostre nom, adreça iDNI, a l’apartat de correus 1 deManresa o a l’adreça electrònica

[email protected]

PPeerr aa aannuunncciiss eennaaqquueessttaa rreevviissttaa........

C/ Urgell, 38 Tel. i Fax 93 872 43 86

08241 MANRESA

CCEENNTTRREE DDEE NNOORRMMAALLIITTZZAACCIIÓÓLLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA MMOONNTTSSEERRRRAATT

Carrer de Jaume I, 8, 2n 08241 Manresa Tel. 93 872 17 07 - a/e [email protected]

SESSIONS D’ACOLLIDA

El CNL Montserrat, com a complement de l’oferta formativa de cursos de català per a adultspresencials o a distància, ofereix la possibilitat de fer sessions d’acollida.

Les sessions d’acollida són una sèrie de classes temàtiques que tenen com a finalitat intro-duir els alumnes que acaben d’arribar en la comprensió de la llengua catalana tant oral comescrita. Aquestes sessions pretenen donar a conèixer aspectes de vocabulari pràctics a partirdels temes següents: presentar-se, l’adreça, el treball, la família, el cos humà, els aliments, lacuina, la roba, la casa, les hores, el temps atmosfèric, els transports i l’excursió.

L’última sessió és sempre una sessió cultural. S’hi treballa la comprensió escrita mitjançantun fil conductor que fa referència a una festa o tradició. S’aprofita aquest fil conductor perfacilitar un intercanvi d’experiències al voltant del tema que es tracti: Nadal, la Festa Major,etc. Segons l’època, es tria una festa o una altra sempre intentant que s’escaigui propera aldia de classe.

Les classes són pràctiques i s’hi prioritzen els aspectes orals de comprensió i expressió. Esduen a terme durant 6 setmanes amb una periodicitat de 2 sessions d’1.30 h per setmana.

La programació cíclica permet la incorporació de nous alumnes en qualsevol sessió ja queles unitats de vocabulari pretenen una progressió acumulativa de coneixements. Enguanyn’hi ha programades tant a la tarda com al vespre.

Per a més informació podeu trucar al telèfon 93 872 17 07, adreçar-vos a [email protected],al Servei Local de Català de Manresa -carrer de Jaume I, 8, 2n- o visitar la pàgina webwww.cpnl.cat

El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’a-plicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per laGeneralitat de Catalunya, 83 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. ElConsorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixementi l’ús de la llengua catalana.

AARRMMAARRIISSAA MMIIDDAA

sseennsseeoobbrreess


Trobada de cavallets a la Plaça

1 de setembre. Grups de cavallets deset poblacions dels Països Catalans estroben a Manresa per celebrar els 25 anysde la colla de la ciutat, l�agrupació SantJordi. Després de l�acte central a la PlaçaMajor, on cada grup exhibeix les sevescoreografies, la seixantena de cavalletsdesfilen pels carrers del centre.

Quaderns de Tallerreivindica Pere Porquet

6 de setembre. Un centenar de person-es assisteixen a la inauguració a la Salad�Exposicions de Caixa Manresa, a laPlana de l�Om, de l�exposició PerePorquet, espais interiors, un homenatgea l�artista manresà en el desè aniversaride la seva mort. Seguidament es fa laconferència Pere Porquet, espais interi-ors, a càrrec de Miquel Tresserres i Majó,catedràtic d�Història del PensamentContemporani a la Facultat de Ciènciesde la Comunicació Blanquerna (URL).

Èxit de la cinquenaSetmana de Jocs al Carrer

7 de setembre. La cinquena edició dela Setmana de Jocs al Carrer, organitzadapel CAE, ocupa diàriament cinc espaisde la ciutat on s�ofereixen jocs per a totesles edats: la plaça de Sant Domènec (jocsde taula del món, d�enginy, d�habilitat i

de cartes), la Fius i Palà (jocs per ainfants), la Plana de l�Om (jocs de cucan-ya), el casal de la Kampana (jocs tradi-cionals, taller de construcció de jocs), laplaça d�Europa (fira esportiva) i la plaçaMajor (jocs de taula).

El curs comença amb nova escola

12 de setembre. El CEIP Ítaca, situatprovisionalment en pavellons prefabri-cats a la cantonada entre la carretera delPont de Vilomara i el carrer de Joan Fus-ter, obre les portes als seus primers 56alumnes de parvulari. La nova escola,que aplicarà tècniques de distribució ver-tical de l�alumnat i un ensenyament peràmbits o racons, és la novetat principalde l�inici del curs escolar a Manresa, queaplega 6.605 infants en les 19 escoles dela ciutat. D�altra banda, els 4 instituts pú-blics de secundària de la ciutat comencenles classes amb 2.219 alumnes.

Finalment, tornen les havaneres

15 de setembre. El parc de l�Agullaacull la 24a edició de la Trobada deCantaires d�Havaneres al Cor de Cata-lunya, organitzada per l�Agrupació Cul-tural del Bages i patrocinada per l�Ajun-tament de Manresa, Aigües de Manresa ila Junta de la Sèquia, després que el pa-trocinador habitual del certamen, RomPujol, decidís traslladar-lo a Lleida uni-lateralment. Una vintena de grups i cen-tenars d�assistents s�apleguen a l�Agulla,mentre que una altra vintena de colles esdesplacen a la cantada lleidatana.

CineClub diu adéu a la Sala Ciutat

15 de setembre. CineClub Manresas�acomiada definitivament de la SalaCiutat, després de 46 anys de programar-hi els seus cicles, amb la projecció de lespel·lícules L�últim (1924), de F. W.Murnau, i L�última projecció (1971), dePeter Bogdanovich. Un piscolabis ambpastís inclòs amenitza l�últim acte a lasala, que tanca en espera que es determi-ni el seu futur com a equipament culturalper a la ciutat, mentre l�entitat traslladales seves projeccions al Conservatori,juntament amb Imagina�t.

Els trabucaires eixorden la ciutat

22 de setembre. En el marc del 25èaniversari de la colla de Manresa, més de200 trabucaires pertanyents a 23 grupsd�arreu de Catalunya omplen Manresa depólvora, en els diferents cercaviles de laTrobada Nacional, que acaben amb l�es-petec final a la Plaça Major. La festa esclou amb una recepció a l�Ajuntament.

Pedalen contra el canvi climàtic

23 de setembre. Dins de la Setmana dela Mobilitat Sostenible i Segura, gairebéun centenar de ciclistes de totes les edatsparticipen en una pedalada popular con-tra el canvi climàtic. Després de fer unrecorregut d�uns cinc quilòmetres pelscarrers de la ciutat, l�acte acaba amb unabotifarrada a la Plaça Major.

de mes a mes

Ofrena floral a laplaça de l’Onze deSetembre

11 de setembre. Una quarantenad�entitats i partits polítics participen enl�ofrena floral institucional a la plaça del�Onze de Setembre, presidida per l�al-calde Josep Camprubí, acompanyatdels representants dels cinc grups polí-tics municipals (no hi assisteix repre-sentació de la CUP ni de la Plataformaper Catalunya). La Unió Musical delBages hi interpreta Els Segadors i unbreu concert de cançons patriòtiques. El

dissabte abans, la CUP havia muntatparades a la plaça de Sant Domènec i laplaça d�Europa havia acollit un concert

amb Folkserola i La Carrau, organitzatper la Fundació Independència iProgrés. Foto: C. Parcerisas


i



UUnnaa ddee ffrreeddaa......

L� acte amb què Cineclub Manresas�acomiadava de la Sala Ciutat es vafer amb més pena que glòria. I ésque tan sols una cinquantena d�a-mics van assistir a la celebració. Ésevident que les pel·lícules escollidesno eren les més adients, ni des d�unpunt de vista cinematogràfic ni perla seva durada, però, encara ara éshora que bona part d�exsocis del�entitat, així com dels seus simpa-titzants coneguin públicament i efi-caçment la convocatòria de l�acte.En aquest sentit, cal picar les crestesals organitzadors. Una relació tandilatada no mereixia acabar d�a-questa manera, sinó amb una micamés de dignitat. Per cert, que la ciu-tat encara espera veure publicada lahistòria de l�entitat que, aquestavegada sí, la van anunciar de totes,totes, però els exemplars ningú sapon són. Esperem que els responsa-bles actuals tinguin una mica més decura a tenir en compte el passat de lasala cinematogràfica, sobretot defer-ho una mica millor al teatreConservatori, on l�entitat ja haviatingut, puntualment, la seu social.

......II uunnaa ddee ccaalleennttaa

Després de superar enormes difi-cultats personals, creiem que ésoportú i encertat felicitar Eva Sán-chez, excap de Cultura d�El Pou dela gallina, que ha exposat amb forçaressò la seva obra Èxit a la llibreriaPròleg de Barcelona, aquest setem-bre. Obres d�aquest tipus són neces-sàries per aixecar la moral col·lecti-va, ja que gent amb la seva fortalesamoral ajuden a construir el país.D�altra banda, el 21 de setembre,l�Eva, juntament amb l�artista Ser-rapujol, inaugurava l�exposicióWORKS, al local del Cercle Artísticde Manresa. Atesa la bona acollida,s�ha prorrogat la mostra quinze diesmés. L�exposició requereix una visi-ta detinguda i, fins i tot, una segonavisita després de reflexionar sobre elmissatge que pretén fer arribar. Comva dir el regidor de Cultura durant lapresentació, és una exposició d�altcontingut crític i social, que preténfer reflexionar al públic sobre lesrelacions de poder. La podeu veurefins al 14 d�octubre.

Els caputxins s’aco-miaden de Manresa

24 de setembre. En una missa presidi-da pel bisbe de Vic, Romà Casanova, elsfrares caputxins s�acomiaden dels feli-gresos de l�església de la Mare de Déude la Mercè, després de 425 anys depresència a la ciutat. Al llarg de la ceri-mònia, el provincial de l�orde, JacintDuran, cedeix el convent al bisbat, queja ha anunciat l�arribada d�un membrede l�Institut del Verb Encarnat per fer-secàrrec de la parròquia.

Mor el constructorJordi Torres

28 de setembre. L�empresari cons-tructor Jordi Torres, vinculat a ERC,expresident dels Amics de l�ArtRomànic i membre fundador de l�AVde la Sagrada Família, mor sobtada-ment als 53 anys, a causa d�una aturadacardíaca.

Comença el cicleTocats de Lletra

28 de setembre. Tocats de Lletra, unnou cicle de promoció de la lecturaimpulsat per l�Ajuntament de Manresa iel Gremi de Llibreters de Barcelona i

Catalunya, comença la primera edició,dedicada als escriptors maleïts, amb unalectura de poemes de Brossa, Martí i Poli Salvat-Papasseit al pati del Kursaal, acàrrec de representants del teixit associ-atiu i de l�Ajuntament. L�endemà, l�ac-triu Clara Segura fa un recital poètic a laPlana de l�Om, acompanyada als teclatsper Florenci Ferrer, amb textos deDorothy Parker, Maria Mercè Marçal,Sylvia Plath i Mercè Rodoreda.

A Manresa també escremen fotos del rei

29 de setembre. Una seixantena demanifestants, convocats per la CUP,Maulets, Assemblea de Joves i CasalPopular La Fadulla, cremen fotos del reia la Plaça Major, al migdia, davantd�una gran presència de mitjans decomunicació forans.

El CN Manresa estre-na una altra piscina

29 de setembre. Abans de disputar-sela final de la setena Supercopad�Espanya de Waterpolo, en què el CNAtlètic-Barceloneta suma el seu cinquètítol, en imposar-se al CN Terrassa perun contundent 14 a 5, s�obre al públic lanova piscina de 21,5x14 metres, desti-nada bàsicament a l�ensenyament. �

La Bressola mostra la seva vitalitat20 de setembre. De la mà d�Òmnium Cultural del Bages i en el marc de

l�exposició que mostra la trajectòria del projecte, Joan-Pere Le Bihan, direc-tor general del moviment, fa una conferència al Centre Cultural del Casinosobre La Bressola i la Catalunya Nord: unes escoles per a un país, en quèrelata l�experiència nascuda el 1976 a Perpinyà, que va representar la crea-ció de la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya Nord.Hi assisteixen diversos mestres del col·lectiu i l�acte es clou amb una ani-mat col·loqui entre el gairebé un centenar d�assistents. Foto: J. P.



C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS


óc de Kosie, la segona ciutat d�Eslovàquia, desprésde Bratislava. Hi he viscut amb la meva mare, elpare va morir quan jo tenia quatre anys. Ella ésinfermera. Tinc 29 anys i treballo a Ampans. Sócmonitora d�un pis tutelat de la Balconada integrat

per persones bastant autònomes. Vaig arribar a Manresa através d�un projecte europeu de voluntariat, per un any, i enfa tres que hi visc. M�he quedat aquí pel país i perquè vaigconèixer el Marc, el meu xicot. Més que el nivell de vida�aquí es cobra el doble que a Eslovàquia, però tot és moltmés car� el que m�agrada molt és la manera de viure. Aquítinc una vida més alegre, hi ha mar i platja i es fan més fes-tes. Es viu fins a la nit i no fins a les vuit del vespre. Aquíarriba un cap de setmana llarg i tothom pensa a marxar, allànomés ho fem a l�estiu. Això sí, per vacances anem al mar,a Grècia, Croàcia, Itàlia o Espanya.

Sóc llicenciada en Treball Social per la Universitat dePresov. A Eslovàquia no és una diplomatura com aquí, ésuna llicenciatura que està entre la psicologia i la sociologia.M�agradaria treballar en temes com la immigració, la pros-titució, les famílies amb problemes... poder fer mediació ogestió. Estic acabant un màster sobre Política Social a laUniversitat Autònoma, però penso que ho tindré difícil,sobretot pel nivell de català. Em vull creure els que em diuenque me�n sortiré. Ara començaré el nivell B.

Buscava un projecte de voluntariat de tipus social, prefe-rentment a Madrid, per aprendre bé el castellà, però no n�hihavia cap. En vaig trobar un que oferia el Consell Comarcaldel Bages per treballar a Ampans. L�experiència és interes-sant i et sents acollit. Tens un tutor, treballador del CCB, quet�espera a l�aeroport, t�ensenya Manresa, t�acompanya aempadronar-te, a obrir el compte corrent a la caixa i t�asses-sora en el que et convingui. Et proporcionen pis i tens unapetita paga que et dóna per viure. També tens solucionats elsamics, perquè comparteixes pis amb joves com tu. Vaigviure amb un noi polonès, un altre d�italià i una noia aleman-

ya. Em va sorprendre l�estil hippy de l�Andreu, el meu tutor,i dels seus amics. Allà aquesta imatge correspon a joves unamica marginals. Ja m�han explicat que aquí poden ser fins itot pijos o gent que ha estudiat, però que amb l�estètica esvolen diferenciar de la resta.

A l�escola vaig fer anglès i alemany. A Eslovàquia has d�es-tudiar dos idiomes, però els pots escollir tots dos. També hiha instituts públics bilingües, molts eslovac-anglès i onzed�eslovac-castellà, en tot el país. Això vol dir que impartei-xen totes les matèries en castellà, excepte una en eslovac. Hitreballen molt professors espanyols, en projectes per un any.El meu país els darrers cinc anys va molt millor, l�índex d�a-tur baixa. En fa catorze que som independents. Un polítictxec i un d�eslovac en un despatx van decidir la independèn-cia, sense referèndum, ni res. Penso que la gent n�era contrà-ria, que no entenia el perquè. Sempre ens havíem respectat,per a nosaltres els txecs són els germans. Des de 1918 que esva crear Txecoslovàquia havíem tingut escola eslovaca iescola txeca, parlament eslovac i parlament txec, això sí,amb una Praga centralista, però alliberats del domini austro-hongarès, que obligava a parlar l�hongarès. Encara hi hagent gran que el parla. Crec que els txecs van acceptar millorla independència que nosaltres. Em sembla que la majoria decatalans tampoc no la volen, tot i que m�és fàcil imaginaruna Catalunya independent perquè té una llengua i uns cos-tums molt diferents a la resta d�Espanya.

Els anys de règim socialista van tenir coses dolentes, peròtambé de bones. Tothom tenia feina, jubilació, la sanitat eramillor i tots, homes i dones, tenien el mateix nivell d�estu-dis. Aquí veig que les dones no estudiaven tant, ni podienaccedir als mateixos llocs de treball que els homes.

La gent d�aquí és amable �això va molt bé� i també soumolt diplomàtics, nosaltres som més directes. M�agradamolt el mar i anar a la platja, Eslovàquia no en té. Manresapotser encara no l�he descobert, però de Barcelona n�esticenamorada. �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA [email protected]

Martina Tverdáková: «Aquí tinc una vida més alegre»

A l’esquerra, una fotografia recent. A la dreta, l’any passat a la festa del 40è aniversari d’Ampans

SS




l boc o, amb perdó, el mascle cabró, no és pasnomés el personatge fabulós que protagonitza lamostra del Correfoc. Si aneu a Montserrat, el tro-bareu de carn i ossos, altiu damunt d�una agulla,funambulista al relleix inabastable d�una paret o

discret esmunyint-se dins l�espessor protectora de l�alzinar.L�any 1995, la direcció del parc natural del massís de

Montserrat va introduir-hi un petit ramat de cabres salvatgesprocedents dels Ports de Beseit. Va ser tot un encert, ja queno hi ha espècie més adequada per fer cabrioles entre lesroques i les canals de Montserrat que la cabra salvatge. Desde bon començament les cabres s�hi van trobar bé a la sevanova llar i ja l�any 1997 van néixer els primers cabrits.Actualment la població de cabres a Montserrat deu rondar elcentenar d�individus, una mida proporcionada a la capacitatdel massís.

Les peülles de la cabra salvatge estan especialment adapta-des a moure�s per la roca. Ella és el gran herbívor perexcel·lència de les serres ibèriques. Com la cabra domèstica,

la cabra salvatge brosteja les branques baixes dels arbres iels arbustos, amb preferència pels brots més tendres.

La cabra salvatge té un gran dimorfisme sexual. Els mas-cles més grans, els bocs, poden pesar més de 100 kg; sónbastant més grossos que les femelles. Però més que pel seucos robust, destaquen sobretot pel parell de banyes desco-munals, obertes en V i corbades enrere. Malgrat aquest cospesat, a la vegada són àgils i veloços; corren per les costesmés dretes i salten entre les roques amb tota seguretat. Lafemella, la cabra, és més petita; no sol arribar als 50 kg. Lesseves banyes són curtes, còniques i sobtadament afuades a lapunta. Els mascles adolescents, per la mida i les banyesencara curtes, poden confondre�s amb femelles.

Les cabres salvatges acostumen a moure�s en ramats petitsseparats per sexes, ja siguin de femelles amb els cabrits defins a un any o de mascles joves o adults. Com tot animalsalvatge entenimentat, defugen el contacte amb l�home.D�entre els membres del ramat, sempre n�hi ha algun quevigila. En cas d�aproximar-nos-hi massa, un o altre emetràun xiscle d�advertència i el ramat alarmat es prepararà per ala fugida. És fàcil, doncs, que, abans de descobrir la siluetade les banyes perfilades damunt d�una carena, sentim el critd�avís, el rodolar de pedres soltes al pas de les cabres o l�o-lor característica de corral de bens que surt del bosc on elramat ha estat arrecerat.

Als mesos de tardor, l�època de zel, quan hi ha en joc l�he-gemonia sobre el ramat de femelles, transforma en rivals

aquells que havien conviscut pacíficament. Llavors un altreso ens advertirà de la presència de les cabres. A Montserratressonarà un terrabastall rítmic, com martellades de gegant:bum, bum, bum. No és el timbaler del Bruc, ni rocs que esdesplomin de les parets, sinó els xocs a cops de cap de dosgrans mascles de cabra salvatge, ambdós amb banyes colos-sals, que enfilats damunt d�una penya dirimeixen forces i esdisputen el domini sobre les femelles. Els dos grans bocss�enlairen sobre les potes del darrere i, amb totes les sevesforces, es claven mutus cops de cap d�extrema violència. Un,dos... desenes de cops de cap brutals, fins que un dels con-trincants perd posicions i, a cops de cap i de banyes, ésempès daltabaix. Però el mascle caigut no es rendeix; ha per-dut un assalt, no pas el combat. Està una mica estabornit,però tan aviat com es recupera s�enfila altra vegada a la roca.La disputa a cops de cap brutals continuarà fins que un delsdos mascles rivals, humiliat, exhaust o ferit, es donarà defi-nitivament per vençut.

L�escena és d�una salvatgia primigènia i l�escenari de

Montserrat immillorable. Llavors, pels racons oblidats delsnostres caps, ressona també amb veu apassionada i grandilo-qüent el desparegut Félix: «Queridos amigos, en lo máshondo de la sierra ...». �

OBSERVATORI DE NATURA

Text i fotos: JORDI BADIA

Cabres salvatges a Montserrat

EE

FFoottooggrraaffiieess::

PPààggiinnaa eessqquueerrrraa:: Un parell de joves mascles decabra salvatge, segurs de la seva superioritat i agi-litat, observen el pas d’excursionistes un diumen-ge al matí a Montserrat.

11--22--33.. Seqüència del combat entre dos bocs rivalsde banyes descomunals. Enfilats damunt d’unaroca, primer es reconeixen, però cap dels dosrenuncia a ocupar la posició de mascle dominant.El conflicte es resoldrà per la força bruta. Ambdósrivals s’enlairen sobre les potes del darrere i es cla-ven cops de cap, una i altra vegada, fins que und’ells, el de la dreta de les imatges, cau. No esdóna, però, encara per vençut. Tossut, torna altravegada a la lluita amb un desenllaç ja decidit: ensortirà perdedor i potser malparat.

11 22 33


el tema del mes

a Sala Ciutat té una platea gran, unamfiteatre, un bon escenari, una sala

petita i uns quants espais al segon pis,unes instal·lacions que s�han fet velles iun cert regust de cinema paradiso... Araque la ciutat té el nou teatre Kursaal pergaudir d�una programació estable i pro-fessional, i un teatre Conservatori per ales iniciatives manresanes, espectaclesinfantils i bon cinema, cal definir el futurd�aquest espai clau per a l�activitat cultu-ral manresana durant gairebé mig segle.

Sala polivalent o espai verdRoger Colomer, de la comissió de la

Festa Major Alternativa, proposa que laSala Ciutat sigui «una sala polivalentque pugui servir d�equipament al barri ique alhora permeti programar actua-cions musicals de format mitjà. Això per-metria conservar una sala emblemàtica,donar un impuls a una zona que li convé,

La Sala Ciutat espera elseu futur amb nostàlgiaLa Sala Ciutat complirà els seus 47 anys amb una plaça de Sant Ignasi renovada imoderna, però amb un futur incert com a equipament de la ciutat. CineClub Manresai Imagina’t, les entitats que encara hi programaven les seves activitats, s’han traslladatal teatre Conservatori des d’aquest inici de curs. És un bon moment per debatre’n elfutur i per fer una cop d’ull a la seva història, en els anys de més activitat.

CCOONNXXIITTAA PPAARRCCEERRIISSAASS

L


Públic sortint d’una de les últimes sessions de CineClub. Fotos: Conxita Parcerisas


i oferir a la ciutat un espai cèntric en elqual es pogués programar música endirecte i a peu dret. S�haurien de millo-rar les condicions acústiques, dotar-ladels equipaments necessaris i escoltarels veïns i les associacions per determi-nar-ne els usos i la gestió». D�altrabanda, Pep Garcia, promotor i gestor cul-tural, creu que «l�Ajuntament des que lava adquirir mai no ha sabut, realment,què fer-ne. I per mantenir la coherènciade tants anys de deriva crec que aratampoc. Hi ha una idea, vaga, de conver-tir-la en espai polivalent bàsicamentmusical, però tinc la impressió quesense ser conscients que si s�aposta perun espai així, del qual la ciutat en vamancada, s�ha de fer decididament. Benequipada, ben gestionada, ben tracta-da, ben oberta i ben mantinguda. Notinc clar que siguin capaços de fer-ho. Ipotser, ni de deixar fer». Joan Morros,membre d�El Galliner, creu que hauriade ser «la tan reivindicada sala de con-certs, amb cabuda per a 400 o 500 per-sones. La substituta de l�antiga PistaCastell. Si es treuen les butaques, s�apla-na el terra, s�equipa l�escenari pensanten concerts de música i es fan els aïlla-ments necessaris, pot ser una bona salafins i tot polivalent».

L�arquitecte Josep M. Esquius, però,opina «que s�hauria de fer un PlaDirector de l�espai que ocupa el Museu,el Rapte i la Sala Ciutat. El Rapte s�hau-ria de mantenir per la seva significaciómés que pel seu valor arquitectònic.Podria quedar envoltat d�espai lliure».Esquius creu que «la Sala Ciutat espodria enderrocar i deixar façana i unbon accés al Museu i al Claustre. I lasala polivalent es podria fer soterradasota el mateix espai que ara ocupa laSala Ciutat, amb un baixador per acce-dir-hi. Exemple de rehabilitació d�aquesttipus el tenim en el Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona. Un pro-jecte de remodelació sempre ha de ser auns anys vista si en volem quedar satis-fets, com ara n�estem del Kursaal».

Servei al barriSalvador Vicens, extreballador de la

Sala, «la deixaria per al barri» i JosepLluís Martínez, president de l�AV de lesEscodines, explica que el futur de la salael veuen «lligat a un planejament globalde la zona pel que fa a equipaments:Fàbrica Nova, Museu, Claustre, SalaCiutat. Sobretot amb el Claustre per laseva proximitat i pel joc que pot donarun espai a l�aire lliure i un altre de tan-cat. Si es fes una oferta pública per ges-tionar-la, l�AV s�hi presentaria. Pensemen una sala polivalent per a activitatsdiverses, des d�un ball, un concert o unajornada dedicada al joc per a nens oadults».

La Comissió del Carrer Aiguader (AVEscodines) i la Comissió de Joves HolyFamiliy (AV Sagrada Família) demanenque la sala «s�adeqüi i es cedeixi per a úspopular i per a les entitats manresanes.

La principal idea que se�ns acut és la defer una sala polivalent amb cadiresmòbils, per poder fer concerts de músicaamb cadires o sense (estil La Paloma deBarcelona), obres de teatre, passis depel·lícules i imaginació al poder!S�hauria d�aplanar el terra. Es podrienadaptar els espais de la segona plan-ta com a bucs d�assaig i deixar l�ús delClaustre per a fer-hi actes al llarg del�any. Quin espai més desaprofitat! Isobretot, que tot aquest ús no estiguéscondicionat per preus i taxes d�uti-lització». Creuen que «s�ha de potenciarla participació ciutadana, l�associa-cionisme ja que, sinó, es limiten les acti-vitats de les petites entitats o grups queno tenen pressupost i que seguraments�engrescarien a muntar moltes accions iactivitats».

Finalment, Ignasi Perramon, regidor deCultura de l�Ajuntament de Manresa,explica que «la ciutat té una mancançad�espais, sobretot per a música adreçadaals joves, i l�Ajuntament la vol resoldre.La nostra idea és convertir la Sala Ciutaten un espai polivalent que pugui reunir

el tema del mes


Diverses imatges del comiatde la sala i el cartell creatper Anna Crespo per a l’oca-sió. L’acte va consistir en unsessió doble de cinema,amb la projecció de lespel·lícules «El último», deMurnau, amb música endirecte del DJ Dídac; i«L’última projecció», dePeter Bogdanovich. Tambéhi va haver un parlament ipiscolabis, i una exposicióde cartells antics, a la salapetita

Entrada al vestíbul de la Sala Ciutat



el tema del mes

l llibre de signatures, dipositat actualment a l�ArxiuHistòric Comarcal, és de pell bona. Com a presenta-

ció porta l�escut de Manresa. Qui el va triar sabia que laSala Loiola tindria un llarg recorregut, que valia la penadeixar l�empremta dels artistes que hi passarien. En l�emo-ció de les dedicatòries s�endevinen moments d�èxit, desatisfacció, d�agraïment, de protesta. Els primers escritssón molt formals, com s�adiu a l�època i a la vinculació dela sala a les Congregacions Marianes (CCMM). Girant lespàgines es veu com la societat es va transformant: lespel·lícules, els conjunts de moda, els grups de teatre, elsespectacles infantils, els cantautors, les consignes de «lli-bertat, amnistia, estatut d�autonomia», «visca la llibertatd�expressió», «venceremos», «per l�abolició de l�estat iper la llibertat d�expressió»... i es constata que han passatvint anys de vida cultural, social i política de la ciutat i delpaís: «L�obra de construir la Sala Loiola ens emocionaper la seva magnificència, però ens convenç i commoumés la realitat dels homes que l�han portat a terme; laseva fe, la seva audàcia, la confiança en Déu i els homes.L�esperit amb què treballen dirigents, tramoies, col·labo-radors ens ha impressionat...» (Grup CCMM de Valls1/10/61), així comença el llibre.

Des de molt aviat els barcelonins que hi actuaven vanelogiar la Sala: «Enveja! Enveja! Això és el que he sentit...Enveja! de veure que gràcies a l�esforç d�uns amants delteatre, Manresa té un meravellós teatre, la Sala Loyola. Joel tingués a Barcelona! Endavant amics» (Nov. 61), o unaltre que diu «estic meravellat de trobar fora de Barcelonaun teatre com aquest». Es repeteixen els elogis al personalque porta la Sala, «homes abnegats que sols troben lamanera d�ofrenar l�interès per atendre als seus visitants»,diu el Grup teatre Experimental PE.CU.BA de Barcelona,

i a Josep M. Morros, en particular, com el dels membres deDagoll Dagom, que un a un (Rubianes, Periel, Bozzo,Sisquella...) signen «un record pel nostre sofert amic JosepM. Morros», o el Teatro de la Resistencia Chilena que liagraeixen «su fraternal y calurosa acogida».

La Maria Matilde Almendros, el 20/2/72 es meravellaamb les «atenciones del personal, el público y las comodi-dades del teatro». L�orquestra Costa Brava el 31/10/65,admira «la seva perfecta acústica» i la Herta Frankel y susmarionetas el 29/10/61 ja sembla una veterana d�aquestescenari quan diu «mis actuaciones en la Sala Loyolasiempre tienen en mi libro de recuerdos una página deoro» (Recorda Salvador Vicens que per acollir el nombróspúblic que la volia veure van anar a buscar cadires fins itot a la Bodega Andaluza).

Alguns artistes hi escriuen frases colpidores del seuespectacle, com Celdoni Fonoll el 26/09/75: «Quin espantque produeix el rostre del feixisme (Víctor Jara)». I afe-geix «demà quatre assassinats» (en van ser cinc, entre ellsen Txiqui a Catalunya). O el Grup Coses el 20/09/75: «Acasa nostra hem deixat de fer pans amb les pedres i tenimpedres a les mans (Feliu Formosa)».

Hi ha dedicatòries, entre moltes d�altres llegibles i mol-tes d�il·legibles, del pare Ireneu Segarra, amb motiu del�actuació de l�Escolania de Montserrat el 13/03/71, de lafamília Folch i Torres en la celebració dels 50 anys de l�es-trena de La Ventafocs el 4/10/70, d�en Ros Marbà, del DuoDinámico, dels Mustangs, els Lone Star, el Club Virginia,l�Eliseo del Toro, Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom,el Teatre Lliure, Mercè Broquetes, Feliu Formosa, MariaCinta, Teresa Rebull, Maria del Mar Bonet, Esquirols, AlTall, Coses, la Capella de Música del Burés, Josep MariaEspinàs, Guillermina Motta... �

Llibre de signatures d’artistes 1961-1981

400 o 500 persones. Primer estudiaremels canvis que s�han de fer a l�edifici i ales instal·lacions. Si no surten imprevis-tos, farem el projecte l�any 2008 i lesobres entre 2009 i 2010». Perramonassegura que parlaran «amb els col·lec-tius implicats tant del projecte com de lagestió».

De les congregacions a Manresanad�Equipaments Escènics

El gener de 1960, les Congregacions

Marianes van haver d�abandonar el seulocal social del carrer de la Mel i vandecidir construir una sala moderna iespaiosa per portar a terme la seva tascaapostolicosocial. La Companyia de Jesúsera propietària del terreny que ocupaval�antiga església dedicada a Sant Ignaside Loiola, enderrocada durant la guerracivil. Amb la confiança que els mereixiael pare Ferran Torra, capdavanter de lescongregacions, i el seu projecte adreçatals infants, van cedir el terreny. Una bona

colla de manresans van aportar dinersper a la construcció i l�equipament de lasala. Les aportacions eren de 500 i 1.000pessetes o múltiples d�aquests imports,algunes com a donació i d�altres ambcompromís de retorn.

La construcció es va fer en poc temps.Es començaven les obres a mitjan defebrer de 1960 i s�inaugurava el 18 des-embre del mateix any. L�arquitecte va serAntoni Serrahima Esteve. El procés nova ser fàcil. A mesura que les obres avan-

E



el tema del mes

çaven es contemplaven millores al pro-jecte inicial, com per exemple construirun amfiteatre. A mig fer es van acabar elsdiners i la comissió es va dividir. Algunsapostaven per deixar-ho córrer. Josep M.Morros, impulsor des del primer momentdel projecte �no precisament amb elsuport de la majoria, però sí del pareTorra�, va apostar per fer crèdits, fins itot personals amb avals, per acabar lasala com més aviat millor i poder comen-çar-la a amortitzar. Van caldre moltescomplicitats, com ara la del constructorJosep Pintó «que s�hi va abocar total-ment, malgrat ésser un contractista petit,gràcies a ell es va poder acabar la salaamb nou mesos» deia Josep M. Morrosen l�entrevista publicada a Regio7 el7/08/94, fins al treball voluntari dels mésimplicats.

A la inauguració hi van assistir les for-ces vives de la ciutat, representacionsforanes i un nombrós públic que ompliacompletament la Sala. «Mentre entravenles autoritats per la porta principal està-vem traient la runa per la porta del cos-tat», afegia Morros en la mateixa entre-vista. Va cloure l�acte l�Orfeó Manresà,dirigit pel mestre Agustí Coll, i a lamateixa tarda el Casal FamiliarRecreatiu va representar l�obre de teatreL�antiquari.

Josep M. Esquius, jove congregant iestudiant d�arquitectura, en va fer unaacurada descripció tècnica. En primerlloc esmentava els condicionants de l�o-bra: «Màxima celeritat, manca de recur-sos econòmics, màxima baratura», sem-pre que fos compatible amb «el confort ila modernitat». Ressaltava com s�haviaaconseguit una sala neta, sense columnesper aguantar l�amfiteatre, amb una visi-bilitat màxima des de tota la platea, aixícom les dimensions de l�escenari apteper a tot tipus d�espectacle, i sobretot l�a-condiciament «tècnic i acústic amb unsresultats excel·lents». Pel que fa a ladecoració, la qualificà d�»austera, peròelegant» i la cabina de projecció, «possi-blement la millor que hi havia a Manresaen aquells moments». Conclou l�informeque els «objectius tècnics van ser acon-seguits plenament».

La comissió que es va crear per portar aterme la seva gestió, l�Agrupació Loiola,va dipositar tota la seva confiança enJosep M. Morros, que en va ser l�admi-nistrador fins al 1987 i la persona que vajugar un paper clau per fer que esdevin-gués un centre cultural de la ciutat. A partde les activitats de les CongregacionsMarianes i de la programació pròpia dela Sala portada per Morros, l�espai haservit d�aixopluc d�entitats comCineClub Manresa, Rialles, Imagina�t,Tabola, alguns anys de l�equip de laInnocentada, i també d�escoles, empre-

ses i associacions de tot tipus que hi hancelebrat festes de final de curs, de reis, delliurament de premis...

És remarcable el paper que va jugar enels darrers anys del franquisme i els detransició democràtica, en què es vacaracteritzar per una programació obertaa propostes noves i alternatives a lesimperants en la cultura de l�època: can-tautors, grups de teatre independent iexperimental, col·loquis organitzats perCineClub Manresa, assemblees de treba-lladors, actes de partits polítics, presenta-cions d�entitats... Tot es concentrava a laSala Loiola, de fet l�única sala gran deManresa que no era gestionada per lafamília Padró.

El cinemaEn aquests quasi 47 anys d�existència

de la Sala, el cinema hi ha estat semprepresent. Les sessions de cinema infantildels dissabtes a la tarda que va conduir elpare Torra, del 1962 al 1971, preteniendistreure i transmetre valors educatius.«Els nens tenen un dret primeríssim agaudir de les belleses del setè art, llàsti-ma que sigui tan reduït el nombre depel·lícules d�interès especial per alsmenors», deia el pare Torra en les sevesmemòries. Cal esmentar la presencia deMiquel Porter-Moix, el 9/11/63, per pre-sentar una d�aquestes «sesiones educati-vas de cine infantil» que el patrocinador,Signe Cultural Jorba (Cal Jorba), presen-tava com a «un dels capdavanters delmoviment d�educació cinematogràficainfantil i jovenívola, que tanta atenciómereix en diversos països»

Des dels inicis, la Sala oferia el «cinede duro» o «cine para adultos» els dis-sabtes al vespre i la sessió de «cine fami-liar» els diumenges a la tarda. SalvadorVicens explica que «els anys 60 van ser

molt bons per al cinema, gràcies a ell esva amortitzar la Sala i en Josep M.Morros va poder incorporar novesmillores, com la construcció de la SalaPetita. També va servir de coixí per pro-gramar altres activitats més arriscades ieconòmicament deficitàries». Vicenspuntualitza que «tot i que només podíemprojectar reposicions, la distribuïdoraencara ens condicionava el lloguer de lapel·lícula al fet que el Sr. Padró no lavolgués tornar a fer». A Manresa alsanys 60 hi havia sis sales més que feiencinema.

L�entitat que des del març de 1961 noha deixat de programar-hi cinema, però,ha estat CineClub Manresa. La seva tra-jectòria s�ha forjat en aquest espai. Calesmentar les projeccions de cinema moltespecialitzat i minoritari que es feien a laSala Petita entre els 1976 i 1988. En elsanys de la repressió franquista elscol·loquis de CineClub es van convertiren un espai de debat favorable al canvipolític i social. Vicens recorda, com «lapolicia nacional entrava i ens convidavaa plegar el debat». Sessions memorablesen la història de la Sala són les DotzeHores de Cinema, dels anys 77-78-80-81-87. Vicens que tornava a la Sala a lescinc de la matinada pensant que estariamig buida, la trobava plena de gom agom, amb una nebulosa de fum, ambalguns que dormien pels racons i fins itot amb algun pacient �dels molts quehavien quedat fora� que encara esperavaper entrar. I fins aquest 2007: ciclestemàtics, presència de directors i actors,la celebració dels 50 anys de l�entitatdurant el 2005/06, i sobretot l�objectiu deportar a Manresa cine que no arriba pelscircuits comercials, en versió original.

Rialles i després Imagina�t també haninclòs el cinema en la seva programació

Amb motiu del canvi de butaques, i aprofitant que la platea era buida, el 18 de junyde 1984 s’organitzà un ball amb l’Orquestrina Galana. Foto: Tabola (Arxiu HistòricComarcal)



el tema del mes

adreçada al públic infantil, a més deTabola, que en seus tres anys de vida, vaprogramar-ne 21 sessions.

Teatre i músicaDes dels inicis es va fer un esforç per

portar teatre i sarsueles a la Sala: Cançód�amor i de guerra, Dolça nit de Nadal,Els Pastorets, Gigantes y Cabezudos,Los gavilanes, L�Hostal de la Glòria, LaVentafocs, entre d�altres. En la dècadadels 70 van sorgir a Catalunya grups deteatre independent que s�obrien pas ambdificultat i que sabien que a Manresacomptaven amb la complicitat de JosepM. Morros i una sala que els acollia. Laprogramació era innovadora i arriscada.Grups com La Roda, Grupo Internacio-nal de Teatro, El Teatre Lliure, DagollDagom o Comediants hi portaven lesseves obres.

Els Joglars també van ser uns incondi-cionals. Va ser un dimecres i un dijousdel mes de novembre del 1977 quan vanrepresentar La Torna i en van gaudir 884espectadors. Amb el subtítol de Tra-gicomedia de Màscares, en el programade mà explicaven les execucions de PuigAntich i del polonès Heinz Txez, queeren la inspiració de l�obra. En Vicensmirava expectant la caracterització quefeien de la guàrdia civil, ho trobavagenial, però pensava «això no acabaràbé». I va acabar amb un consell de gue-rra contra els Joglars. El setembre del 78Albert Boadella ja escrivia de nou aJosep M. Morros per oferir-li M7Catalonia. «Creada a l�exili just en elmoment que els polítics del nostre paíspresumeixen de democràcia», li deia enla seva carta.

La Innocentada de Manresa s�hi ha re-presentat en diferents èpoques, en total14 vegades no consecutives, la primeral�any 1970 i la darrera el 1995. També elmaig de 1977 s�hi va celebrar el IVFestival Internacional de Titelles, adherital Congrés de Cultura Catalana, amb ac-tuacions de grups francesos i polonesos.

La Sala va acollir espectacles demúsica i dansa de tot tipus, des delsconjunts de moda fins a corals i coblesde prestigi, amb un suport especial pera la Nova Cançó i els nous grups. Hivan passar molts dels cantautors quecomençaven o es consolidaven: JoanManuel Serrat, Francesc Pi de la Serra,Maria del Mar Bonet, Lluís Llach,Ramon Muntaner, Raimon, MarinaRosell, Joan Isaac, Sisa, Pere Tapies,Teresa Rebull, Miquel Pujadó... Grupscom Nueva Trova Cubana, Al Tall, ElsSis d�Aquí, Companyia ElectricaDharma.... S�hi van viure concerts dequalitat, emotius i alguns també con-flictius. Vicens recorda «corredisses

Drets amunt, amb els grisos al darrerei com impressionava veure el recinteple, amb pancartes i senyeres i elsclams de tota la sala, sobretot en elsconcerts de Lluís Llach». Els grups decasa hi comptaven per presentar elsseus treballs: Esquirols, Coses, Zeus,Santi Arisa, etc.. Fusioon, considerat elmillor grup de rock simfònic de l�estat,format per Manel Camp, Jordi Camp,Santi Arisa i Martí Brunet, va triar laSala Ciutat per acomiadar-se el generdel 1976 amb dos concerts històrics.

Cal esmentar també actes que concen-traven gent de fora de Manresa, com elsFestivals de Música, Llum i Color, orga-

nitzats cada any per les CCMM o elsJocs Florals Pedològics, celebrats el1964, que van tenir una gran transcen-dència i s�hi van presentar més de 300obres entre poesia i prosa.

Cal remarcar finalment, entre d�altresactes polítics i sindicals, la presentaciópública del PSUC el juliol del 1976, unany abans de ser legalitzat; la presentaciódel Congrés de Cultura Catalana a lacomarca, el gener del 1977; un acte sin-dical clau sobre el conflicte de l�empresaLemmerz el desembre del 1981 i elsactes de suport a Pere Bascompte iJaume Llussà, el desembre del 1981,amb un concert del Lluís Llach.

Moments gravats en el record

Jordi Bordas, crític de cinema, vinculat a la Junta deCineClub Manresa des de l’any 1980

a primera vegada que vaig anar a la Sala Loiola tenia nou anys, vaig anaramb la meva mare- un dissabte, a la tarda- a un cinema que estava molt

lluny de casa i on vaig gaudir d�allò més amb una pel·lícula que em va entu-siasmar �la mítica i magistral King Kong� i em va revelar profèticament tota lamàgia del cinema que seguiria descobrint posteriorment a la mateixa sala.Recordo especialment la projecció de Sacco y Vanzetti, en una sessió deCineClub, el 25 de febrer (dissabte) de 1978. La sala era plena de gom a gom, iabans de començar la pel·lícula �un llargmetratge polític prohibit per la cen-sura franquista� va aparèixer l�Arnau Vilardebó, un actor dels Joglars. La sevaintervenció no fou per parlar del film, precisament, sinó per denunciar la situa-ció que estava patint en aquell moment: estava perseguit per la policia, com laresta dels seus companys, pel cas La Torna; un afer que ens va fer veure als jovesd�aquella època que la Transició era una veritable enganyifa. L�ambient calentdels grans esdeveniments, que es respirava a la sala, va esclatar durant la pro-jecció, quan una bona part de l�audiència va aplaudir quan un dels protagonis-tes, abans de ser executat, crida �Visca l�anarquia!�. Una sessió subversiva,única i apassionant, que reflecteix perfectament l�esperit àlgid i compromès d�unmoment històric singular. Vint anys després, en una conjuntura social i políticamolt diferent, l�Arnau Vilardebó va tornar a la Sala Ciutat per actuar a l�obraMacbeth o Macbetto, que van programar conjuntament els Carlins i CineClub.

Jordi Bordas explica que la primera projecció que va fer CineClub Manresa a la SalaLoiola, «Bienvenido Mr. Marshall», la va presentar el propi Berlanga, que en aquellsmoments estava rodant «Plácido» a Manresa

L

�



el tema del mes

Cessió a l’AjuntamentDesprés d�un any de negociacions, el

25 de juny del 1981, en un acte privat, elsjesuïtes cedien la Sala Loiola al�Ajuntament de Manresa. No va ser unprocés fàcil. La decisió es va prendre desde la cúpula dels jesuïtes, malgrat veusdiscordants de congregants manresans iel disgust del pare Torra, que n�haviaestat el principal impulsor.

Els jesuïtes en el seu comunicat públic,a part d�agrair la col·laboració econòmi-ca i moral dels congregants i ciutadansenvers la sala, van voler ressaltar que«aquest és un acte més en un llarg pro-cés d�agermanament entre Manresa i la

Companyia de Jesús, que s�inicia allàper l�any 1522, quan un pelegrí anome-nat Ignasi de Loiola decidí profunda-ment a Manresa, lliurà la seva vida enservei de Crist i dels homes i fou merave-llosament acollit per la població d�a-questa ciutat, per això tan estimada sem-pre per tots nosaltres». De fet, s�ha dedir, que aquesta cessió també va servirperquè la Cova pogués mantenir els seusjardins com a espai verd privat, que ini-cialment el Pla General d�OrdenacióUrbana preveia que fossin zona verdapública. El valor traspassat fou de 14milions: 10 de l�edifici i 4 del terreny ise�n va canviar el nom pel de Sala Ciutat.

L�Ajuntament va demanar a Josep M.Morros i a Antoni Pla si podien continuargestionant la Sala, cosa que van acceptar,i se�n van fer càrrec durant tot el mandatsocialista. Just començar el mandat deCiU es va considerar imprescindible queentrés a formar part plenament de l�en-granatge burocràtic de l�Ajuntament. EnVicens recorda que fins i tot comprar unabombeta s�havia tornat complicat. Eljuliol del 1987, Morros i Pla fan unamemòria resum de la seva gestió on fanconstar que deixen el servei «per mancade connexió amb l�Ajuntament». Morros,en l�entrevista publicada a Regió7 del7/8/94 explica que va ser per «divergèn-cia de criteris», però que amb el temps síque va quedar desenganyat «en compro-var que una sala que tenia moltes possi-bilitats era considerada a la pràcticacom de tercera categoria».

Joan Morros, vinculat a la Sala des depetit a través del seu pare, més endavantcom a membre de Rialles i Tabola itambé com a programador de teatre,valora el moment recordant que «els pri-mers ajuntaments democràtics d�arreudel país, de seguida van treballar pertenir una sala adequada a les noves ini-ciatives. Molts la van haver de construiro comprar. Les congregacions anaven debaixa des de feia temps, l�activitat deRialles ja s�havia consolidat a la Salades del 1977, i s�havia iniciat una pro-gramació de teatre per compte del�Ajuntament. Manresa ja tenia una salaque feia la funció que es necessitava iper això es va plantejar a l�Ajuntamentque sol·licités la cessió de l�edifici. ElsJesuïtes no se sentien legitimats perresistir-se a aquella petició, ells noméseren els propietaris del terreny, l�edificis�havia construït amb les aportacions itreball dels manresans i la gestió ja s�ha-via anat deslligant de les congrega-cions».

Una vegada propietat de l�Ajuntamentles entitats esperaven un mínim d�inver-sió. Joan Morros explica que «la sala noels va costar res, però tampoc hi estaveninvertint. Es van comprometre a fer-hoen el segon mandat amb deu milions,però arribat el moment van ser cinc, quenomés arribaven per al canvi de buta-ques i pintar una mica. Volien anul·larl�amfiteatre per motius de seguretat ideixar la platea amb 400 butaques. Elsque hi programàvem ens hi vam oposarperquè aquest aforament limitava moltels ingressos per poder portar especta-cles interessants». Morros recorda un diade l�agost del 82 que va ser decisiu: «LaRosa Maria Sardà hi representava l�o-bra Concert per a dos violins. Només dosactors a l�escenari, obra intimista, lasala plena, l�alcalde Joan Cornet d�es-pectador i durant tota l�obra el nyic nyic


Salvador Vicens, projeccionista, acomodador, auxiliar, tècnic, porter...

efinir que va ser el Vicens per la sala Ciutat durant els 33 anys que hiva estar vinculat no és fàcil. L�Albert Macià, en l�entrevista que li va

fer amb motiu de la seva jubilació l�any 1994 el va descriure com a «conser-vador de teatre», una tasca apassionant entre el voluntarisme i la professio-nalitat. Encara n�està orgullós. Tot i que mira amb tristesa i una certa crítica,les bombetes foses, aquells vidres inaccessibles que ningú ha tornat a nete-jar, o la falta de la cortina del segon pis que impedia que entrés la claror quanalgú obria la porta, està satisfet del que va viure en aquesta Sala.«D�anecdotes un munt: aquell dia que projectàvem la pel·lícula cap peravall, o el dia que no havia arribat la pel·lícula de CineClub i hores abansens en vam anar a l�estació de França de Barcelona a buscar-la. Recordotambé un dia que en Boadella, en acabar la funció, em va demanar si li podiaobrir el llum del lavabo d�homes, que li havien de fer una entrevista. Vanestar estona. En sortir em va dir que no me n�estranyés, que els ho feiasovint. El millor record, però, és la satisfacció que sentia quan a quarts dequatre de la tarda, des de dalt, mirava la Sala i la veia plena de gom a gom,fins i tot amb gent als passadissos, disposats a gaudir d�una tarda de cine, icomençàvem la sessió».

Bagués (esquerra) i Vicens a la cabina de projecció, a finals dels seixanta

D

�



el tema del mesde les butaques... En acabar, actors iespectadors (i autoritats) van tenir clarque no es podia tenir una sala en aque-lles condicions».

L�estiu del 84, quan l�Ajuntament jas�havia compromès a canviar les buta-ques, Tabola, CineClub i Rialles es vanposar d�acord i les van treure. Així, s�as-seguraven que començarien el curs ambbutaques noves. Aprofitant la sala buida,el 18 de juny van organitzar un ball ambl�Orquestrina Galana, que fou un èxit.

Rialles, Imagina’t i TabolaGran part de les activitats de Rialles-

Imagina�t i Tabola han tingut com aescenari la Sala Ciutat. La programacióinfantil pren una nova embranzida ambel naixement de Rialles el 1977. El nucliinicial va arrencar del grup Clam, i d�unavintena de persones que s�hi van apuntar.El seu objectiu era fer una programacióquinzenal de cinema, teatre, titelles...L�any 1995, molts grups de Rialles deCatalunya es desvinculen d�ÒmniumCultural, a causa d�un conflicte amb lajunta directiva, i el de Manresa n�és und�ells, que adopta el nom d�Imagina�t.

Tabola (setembre 81-febrer 85) teniaper objectiu donar resposta al temps lliu-re dels joves de 14 a 18 anys amb unaprogramació quinzenal de teatre, cine-ma, música i cançó catalana. En tresanys, prop de 35.000 espectadors i mésde 1.500 abonaments. La qualitat delsseus espectacles hi portava gent de totesles edats, i els més populars amb granèxit de públic. Exemples en són «elsrecitals de Lluís Llach, les representa-cions de companyies prestigioses comDagoll Dagom, Companyia Enric Majó,Joglars i Comediants. També el Tricicle,les companyies estrangeres com Stewy iels Colombaioni i encara els Esquirols,especialment coneguts a la nostra ciu-tat», com explica la publicació Tabola.Una història de 1.200 dies. La històriade Tabola està íntimament lligada a la

Sala Ciutat. El 1984, malgrat el canvi debutaques, consideren les reformes porta-des a terme per l�Ajuntament insufi-cients, i decideixen no fer-hi més espec-tacles fins que la sala reuneixi unes con-dicions mínimes. Aquesta nova etapafora de la Sala Ciutat dura poc, conti-nuen les discrepàncies amb l�Ajunta-ment i, malgrat el suport popular, deci-deixen posar fi a les seves activitats alteatre Kursaal amb l�obra Glups, deDagoll Dagom.

Des que la gestió del teatre Con-

servatori va tornar a ser municipal aprincipis dels 90, molts espectacles s�hivan anar desplaçant. Reduïda l�activitattambé s�ha reduït la cura de les ins-tal·lacions fins que, amb la inauguraciódel nou teatre Kursaal, deixa de tenir unaprogramació estable, i per tant arriba elmoment de prendre una decisió sobre elseu futur. Aquest any 2007 l�espai hapassat a formar part de Manresanad�Equipaments Escènics SL, empresamunicipal que també gestiona el teatreKursaal i el teatre Conservatori. �


Pep Garcia, promotor i gestor cultural

«A la Sala Ciutat m�hi he format, gairebé, per exercir la professió que tincara mateix. Recordo una vegada que vaig anar a veure el Pavlovsky mig d�ama-gat al pis de dalt perquè tenia por que em fes sortir a l�escenari. M�hauriamort de vergonya. Jo era molt jove i el Pavlovsky era molt... molt Pavlosvsky.Anys després vaig tractar amb ell i li ho vaig explicar. Es va fer un fart deriure. També recordo molts dissabtes a la tarda de les programacions de Riallesi Imagina�t, amb la sala plena i cua al carrer. Durant molts anys vaig ser-neel presentador, i juro que abans de sortir vaig estar nerviós cadascuna de lestardes, encara que fes veure que no. Per descomptat el qui no oblidaré mai...el Sr. Salvador Vicens. Sense ell la Sala no hauria estat el que ha estat».

Tres acomodadors de fustaconvidaven a deixar lesburilles abans d’entrar. EnCarles Sans, membre delTricicle, es va reconèixeren la cara del noi –el seupare es dedicava a fabri-car-ne– i se n’emportà unde record. Quan només enquedava un, Pep Garcia,amb l’acord de tots, eltraslladà a la seva oficina,on el té en dipòsit vetllantpel seu negoci de manage-ment d’espectacles

Estat actual de la del segon pis i vestíbul de la Sala Ciutat

�



Tintoreria Tintoreria RÀPID SEC NOVA

GERÈNCIA

Sant Cristòfol, 48 - Tel. 93 873 73 67 - C/ de la Pau, 44 - Tel. 93 873 16 17



A PROPÒSIT

i ha frases que van de boca en boca i que aca-ben fixant-se en el llenguatge com una sentèn-cia inapel·lable. La gent les repeteix amb latranquil·litat de saber que ningú no els rebatràperquè ningú no se sentirà ofès ni ningú no

opinarà el contrari, i les diu de rutina talment com si par-lessin del temps. Una de les últimes frases d�aquest tipusque han fet fortuna i que podem escoltar amb més fre-qüència és aquella que diu que «des que tenim l�euro elsdiners se�n van molt més ràpid que abans». Vet aquí unareflexió que no admet discussióperò que n�hauria de generar unaaltra que sembla que ningú no la fa.I és que si per a uns l�euro els hasuposat que els diners se�ls envagin amb molta més facilitat, perforça n�hi ha d�haver d�altres quehan vist com els seus ingressos hanaugmentat amb la mateixa veloci-tat. Però és clar que els que s�hanvist beneficiats per aquest desori,quan fan caixa mai no diuen que«des que tenim l�euro els dinersarriben molt més ràpids queabans». I és que sigui en euros o enla moneda que sigui hi ha un axio-ma econòmic que es manté invaria-ble: la pobresa de molts manté lariquesa d�uns quants.

L�escàndol del preu dels pisossembla haver arribat a un punt d�in-flexió. Els llums d�alarma s�hancomençat a encendre i les dificul-tats per accedir a un habitatge sigui de compra o de llo-guer s�han convertit en un motiu recorrent a la premsa.Al Regió7 del dissabte 29 de setembre s�hi explicava elcas de tres amigues que han decidit compartir pis obliga-des per la necessitat. Cap d�elles és a l�atur, però ni laSílvia ni la Rosa ni l�Aurora no poden comprar un pis persi soles ni pagar el que els demanen per un lloguer i final-ment han decidit llogar-ne un entre les tres i compartircasa. El seu cas no és únic ni és el més greu que enspuguem trobar. Ben segurament, i si les coses no can-vien, tot just estem assistint al començament d�un feno-men que afectarà molta gent i que de retruc ens afectaràa tots. Hi ha una edat en què la gent busca independitzar-

se dels pares o bé formar una nova família, però res d�ai-xò no és possible si no es pot tenir un habitatge a un preuassequible. I si qui vol formar una família no pot plante-jar-se tenir fills perquè el seu pis no té prou espai per aco-llir-los o perquè la hipoteca o bé el lloguer se�ls enduuuna part substancial dels ingressos, llavors el seu proble-ma acaba afectant tot un país. Les conseqüències d�aixòsón imprevisibles, però una d�elles, que és la falta denatalitat autòctona, ja sabem com ho fa.

En aquesta societat opulenta en què vivim, en un delspaïsos econòmicament capdavan-ters segons els indicadors macroe-conòmics, la gent té problemes pertrobar un sostre on anar-se�n aviure. I sovint quan el troben és tanpetit que no s�hi pot viure com Déumana, ni dur-hi fills ni tan solsguardar-hi llibres. La hipotecaofega moltes famílies que perpoder-la pagar han de fer moltsnúmeros i han de renunciar a mol-tes coses. No és difícil imaginar-seque molt del malestar que ensenvolta, que molts dels problemesde les parelles i moltes de les angoi-xes que aclaparen tanta gent podennéixer precisament a partir d�aques-ta situació. Davant d�això costaconformar-se dient que l�euro ho haencarit tot molt, com si quan parlés-sim de l�euro estiguéssim parlantd�una catàstrofe natural. El que ensdemanen per un habitatge no és el

resultat d�una mala collita ni el preu lògic d�un bé escàs.Si algú ha de treballar anys i panys per poder-se pagar unpis és perquè un altre en només un moment s�hi guanyamolts milions. La seva plusvàlua s�obté a costa que moltsjoves com la Sílvia, l�Aurora o la Rosa, tot i treballant,hagin de renunciar a un somni que sembla tan elementalcom ho és tenir un pis. Els diners fàcils de tants guanya-dors en el negoci immobiliari s�han fet a costa de moltsperdedors que han de renunciar a dur una vida digna ifeliç aclaparats pel cost de l�habitatge. Abusar de la sevaposició de domini no tan sols hauria de ser moralmentrecriminable sinó que hauria d�estar fora de la llei. Laseva avarícia és la culpable de molta frustració. �

JOSEP M. [email protected]

i

Algú ha de treballar anys

per pagar un pis perquè un altre

en només unmoment hi guanyi

molts milions

HHEl dret a habitatge digne


om diu un vell proverbi xines, tota llarga marxacomença necessàriament amb un primer pas.Aquesta màxima cal tenir-la molt en compte a l�ho-ra de decidir instal·lar-se a viure per una temporadaal país mes poblat del món. La immensitat, la diver-

sitat i la complexitat de Xina són tals que, a ulls d�un occiden-tal, no poden ser compreses dins d�una breu estada turística,sinó que cal un procés constant d�absorció de coneixements iexperiències en primera persona.

La primera sensació que se sol tenir en arribar a Pequín és lad�insignificança. Insignificança davant les enormes multitudsde gent que pots trobar a tot arreu i a totes hores, davant unaciutat extremadament extensa i inconnexa o fins i tot davantuna densa capa de contaminació atmosfèrica que sovint no etdeixa veure-hi mes enllà de 100 metres. Passats uns pocs dies,però, el sentiment d�alienació es va esvaint davant les expe-riències i les possibilitats queofereix aquest país. Tot i lesenormes distàncies culturalsque ens separen, el caràcterextremadament vital, alegre iconversador dels xinesos aca-ben per relativitzar-les. I ésque, donada la seva simpatia iinquietud per conèixer algunaspecte d�aquell laowai(estranger) que s�asseu al seucostat a l�autobús o a qui veuenperdut intentant trobar uncarrer sobre el mapa, poden serun perfecte equivalent als me-diterranis d�Àsia. Tot i les rigo-rositats d�un clima gèlid a l�hi-vern i sufocant a l�estiu, no és una gent a qui agradi tancar-sea casa veient la TV o dedicant-se al bricolatge. Això fa que elscarrers s�omplin d�una vitalitat humana i comercial increïbledurant els 365 dies de l�any. El concepte de dia festiu no exis-teix, els set dies de la setmana es poden trobar exactament elsmateixos serveis, de bancs a supermercats i tota mena de nego-cis. Les grans i modernes avingudes comercials conviuen apocs metres dels tranquils hutongs, els barris antics de casesbaixes on és un plaer perdre�s passejant o degustant les sucu-lències de la cuina xinesa a uns preus d�allò mes assequibles,fins i tot per les sempre depauperades butxaques estudiantils.

És en aquest Pequín més tradicional on es pot veure el caràc-ter extremadament espontani dels seus habitants. En un calo-rós dia d�estiu qualsevol, no és gens estrany veure gent pelcarrer amb roba interior o en pijama, o bé dormint plàcidamenti amb total impunitat al seu lloc de treball (fins i tot sovint caldespertar-ne més d�un si es vol comprar alguna cosa) o fins itot apostant diners en improvisades partides als escacs xinesos(tot i que les apostes estar fortament perseguides pel govern).En resum, les particulars experiències viscudes i la possibilitatde continuar mantenint la mateixa qualitat de vida que al nos-tre país sense gaires dificultats (tot i que en honor a la veritatcal dir que als estrangers occidentals sovint se�ls permeten mésllibertats que no pas als propis xinesos) fa que una llarga esta-da en aquest país no sigui tan difícil d�assumir. �

a població austríaca té un enorme interès cultural,musical i operístic. Pocs dubten que Viena té la mi-llor òpera del món, amb un immens repertori i 300funcions a l�any, a més de les de l�Òpera Popular, iuna munió de teatres. En arribar, em vaig trobar de

seguit immers en un món que em va entusiasmar més que lafeina que havia vingut a fer a la ciutat. Àustria és encara unestat neutral, des de l�època de la guerra freda. Molts ja no liveuen sentit, però va ser gràcies al Tractat d�Estat del 1955 queels russos van abandonar la part del país que ocupaven, i Àus-tria no va quedar dividida com Alemanya. Només queda eldolor d�haver perdut el Tirol del Sud, que Itàlia va annexionarel 1918, va italianitzar ridículament els noms de persones iciutats, i va repoblar d� italians que avui voten sobretot perl�extrema dreta. Sudtirol té ara autonomia, però hi va haveratemptats amb bombes als anys 60. D�ençà que Àustria va

ingressar a l�UE, els austríacsdels mitjans fan com si aixòja no importés gaire. És com sia nosaltres els francesos enshaguessin pres l�Empordà (jani parlem de la CatalunyaNord!) i encara volguéssimaparentar que no ens importa!

Aquí les infraestructures sónmodernes. Els trens i avionsvan a l�hora. Regna la trans-parència en les balances fiscalsentre l�Estat (federal) i els nouländer. El pressupost del pre-sident de la República és co-negut. Les despeses especialsles examina el Parlament i es

fan públiques. Molts austríacs i d�altres no entenen la realitatcatalana. Espanya només és notícia quan hi ha atemptatsd�ETA, eleccions o caos als aeroports. Però algun periodista,després de pronunciar Barcelona amb z castellana, parla de«la soprano catalana M. Caballé» (a TVE dirien «española»).Sense voler, un fa comparacions. Catalunya és només botí fis-cal per a Madrid. Tot funciona fatal. I a sobre aquest con-formisme! El català és cada vegada menys utilitzat. Em deiaun català que la nostra llengua està ja en vies d�extinció. Laclasse política ha produït el més gran desencant de tota lahistòria. A la portada, un diari de Zuric deia el 24 de setembreque el castellà continuava sent la parla corrent a casa nostra.Doncs sí: aneu de botigues o pel carrer a Barcelona i escolteuquè es parla més. AManresa, al forn de la cantonada una esce-na sense remei: «Voldria una barreta de...»� «¿Algo más?»!

Des de fa trenta anys, Viena és la tercera seu de l�ONU, grà-cies al seu exsecretari general, Kurt Waldheim (1961-1971).Un gran negoci per a la ciutat amb tantes conferències i con-gressos! Com tants joves alemanys i austríacs sota el règimnazi, ell va haver d�anar al front. El poble, malgrat les difama-cions i crítiques no provades, el va elegir president el 1986,però va patir un boicot internacional. Morí fa poc, encara mal-tractat per la premsa internacional (sobre tot dels EUAi Israel)i boicotejat al funeral, on un nen rosset de vuit o nou anys (elseu nét) plorava desesperadament. �

DANI TOMÀS


CRÒNIQUES DE LLUNY

ARTUR BARGAY-MARSOL

Des de Viena

Dani Tomàs Gaimundiz estudia xinès a la Universitatde Llengües Estrangeres de

Pequín (Xina)

Artur Bargay Marsol treballa de traductor del’ONU, a Viena (Àustria)([email protected])

CC LLDe Pequín estant



ENSENYAR A VIURE I CONVIURE

’escola és avui dia un espai de trobada multicultural comno ho havia estat mai. I és també on els més menuts

adquireixen les pautes de conducta que més endavant elsfaran persones. L’èxit en la transmissió de valors com la con-vivència, el respecte o la igualtat és el que farà que els infantsd’avui construeixin o no una societat del demà més sana, plu-ral i justa. La tasca de dur-ho a terme, però, no és senzilla.Són moltes les persones que des de la docència posen dia adia el seu granet de sorra per aconseguir-ho. La Dolors Cabot,n’és una. Mestra d’educació infantil des del 1979, sap de quèparla. I és que des de fa dotze anys és professora del col·legiPare Algué, un dels centres manresans amb una de les ratiosmés elevades de nens nouvinguts. De nens, i de pares, ambels quals a vegades no és fàcil entendre’s. És per aquest motiuque Cabot, juntament amb dues docents més, va idear unaguia visual per afavorir l’adaptació de les famílies nouvingu-des als valors i funcionament del nostre model educatiu. Elresultat és Dóna’m la mà, una publicació traduïda a vuit idio-mes i editada per l’Ajuntament de Manresa, que aquest cursja serà d’utilitat per a tots els centres escolars de la ciutat.

L

�Quina responsabilitat, educarinfants de tres anys...

�Fer de mestra és un ofici. Se n�a-prèn amb el temps, amb ganes isense perdre mai la il·lusió ni la feamb els alumnes. És una responsabi-litat molt gran perquè els nens sóncom esponges i de seguida aprenendel nostre comportament, els valorsde tolerància, de respecte, de resolu-ció de conflictes...

�El model educatiu que tenims�adequa a la nova realitat multi-cultural?

�Seria necessari que l�escolareflectís al màxim el que està passantal país. I si al país hi ha cultures illengües diferents, l�escola tambén�hauria de ser un reflex. No dic queno ho sigui, però sovint hi ha con-centracions de multiculturalitats enalguns centres més que en d�altres.

�Quin és el cas de Manresa?�A Manresa per sobre de tot hi ha

el dret de la família de triar escola.Està molt bé perquè tothom té dret aportar el seu fill a l�escola que vul-gui, però jo crec que se n�hauria deparlar perquè les grans concentra-cions no afavoreixen gens la immer-sió. És complicat. El metge bé ens eldonen i no el podem pas triar.

�El filòsof Francesc Torralbaescriu que l�escola pot canviar elmón...

�Jo vull pensar que és així.L�escola és ensenyar a estimar, amirar, a pensar...

�I a partir de l�escola es podrienajustar comportaments futurscom el de la xenofòbia, per exem-ple?

�Sí, però això vol dir diners, voldir gent, i vol dir hores. Sabem queno som precisament dels països quedediquem més diners a educació, oalmenys així era, però jo penso quesí, que el coneixement, entendre,tenir els ulls oberts, la cultura... Totaixò és el que fa que la gent tinguiautonomia, esperit crític. A l�escolahem de treballar per la cooperació,per la solidaritat, però a casa i al móntambé. No es pot deixar tot en mansde l�escola. �

MOURE EL MÓN

MERITXELL [email protected]

i

Dolors Cabot

««LLaa ssiittuuaacciióó aaccttuuaall ééss ccoomm uunn ppeeiixx qquuee eess mmoossssee--ggaa llaa ccuuaa:: llaa ggeenntt nnoo ppaarraa dd’’aarrrriibbaarr,, lleess ppllaacceess bbuuii--ddeess aaccaabbeenn sseenntt ppeerr aa ggeenntt nnoouuvviinngguuddaa...... SS’’hhaauurriiaaddee ggiirraarr ttoott ccoomm uunn mmiittjjóó,, ii aaiixxòò ccoossttaa»»LLAA

FFRRAA

SSEE



ròpiament, no es pot pas dir que aquest pontmedieval sigui un racó insòlit, la seva imatgeamb la Seu al fons presideix l�entrada mésemblemàtica de Manresa i és un dels elementscaracterístics de la façana monumental de la ciu-

tat. Construït entre els segles XII i XIII, va ser enderrocatparcialment durant la Guerra Civil i refet als anys seixan-ta del segle passat. El que ja no és tan coneguda per moltsés la placa col·locada en un dels arcs centrals, com a testi-moni del nivell assolit per les aigües desfermades del

Cardener en l�aiguat del 12 d�octubre de 1907. Aquestmes, doncs, es compleixen cent anys d�una nit fatídica, enquè el nivell del riu va arribar a pujar fins a deu metres iva fer estralls a la fàbrica del gas, el pont de ferro i l�anti-ga estació del ferrocarril i les diferents fàbriques del seuentorn. Una gran quantitat d�arbres i de fang va quedardipositada sota les arcades del Pont Vell, com mostra lafoto petita de l�arxiu de Jaume Pons, i els bombers vanhaver de rescatar els obrers atrapats dins l�antiga fàbricadel costat. �

PP

EL RACÓ INSÒLIT

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

El Pont Vell



ts manresana per casualitat?�No, ja que estava previst que la gent que vivia als

pobles del voltant, en aquest cas la casa pairal de calPerebonic, al terme de Castellbell i el Vilar, anessina tenir les criatures a les ciutats. Sovint es feia cons-

tar a la partida de naixement el poble on vivies, però no és elmeu cas, ni m�ho he volgut canviar mai, perquè m�agrada dirque sóc del lloc on realment vaig néixer: la Clínica de SantJosep de Manresa (i així consta en tots els documents oficials).

�Quines altres relacions mantens amb Manresa?�D�entrada, sempre ha estat una relació de sentir-me manre-

sana. Una persona del meu poble em va escriure una vegadauna carta reivindicant que sóc de Castellbell, i en part també hosóc. La realitat és que he nascut a Manresa, he viscut al termede Castellbell, m�he format a Sant Vicenç de Castellet, fa 22anys que visc a Barcelona, és a dir, lameitat de la meva vida, i des dels dosanys tinc una relació estretíssima amb laciutat d�Elx, que he anat continuant degran. Així doncs, sóc una mica de totsaquests llocs. També reivindico Manresaperquè era la ciutat gran on havíem d�a-nar sovint: al metge, a comprar; hi viu lafamília d�una germana del meu pare,amb qui la relació és molt estreta, hi vaigviure la segona promoció de COU delFont i Quer, amb un expedient acadèmicde matrícula d�honor, i encara una altracosa, quan duia els meus amics a casa,sempre els duia a Manresa. I ara la rela-ció és més estreta que mai, perquè hiviuen la meva mare i la meva germana; ides de fa una sèrie d�anys m�han comen-çat a cridar molt de la zona de Manresa,cosa que em satisfà moltíssim. Hi he fetxerrades, preparació de professorat i vaigvoler que la primera presentació al públicdel llibre El divorcio que nos une es fes a la llibreria Abacus deManresa.

�Com va anar la presentació?�Va ser extraordinari perquè la col·laboració, l�interès i l�a-

fecte que hi va posar tota la gent d�Abacus-Manresa va ser moltgran. Van tenir una bona resposta i la presentació va ser plenade gent de casa, propera, que ens estima molt. També hi haviapersones que em coneixien pel vessant professional, però en elfons,va tenir un aire entranyable, especialment emotiu, que

tenen les coses familiars (amics íntims, tiets, cosins, la mare i lagermana...). Va ser un acte ple de detalls càlids i entranyables.

�Quin va ser el teu treball de formació amb els mestres del�escola Puigberenguer?

�Vam treballar l�educació de les emocions i els sentiments,tant des del vessant de les nostres actituds com educadors i edu-cadores, com des de la relació entre el professorat i els pares, isobretot, d�aplicació en l�educació dels nanos: estratègies,recursos i propostes per introduir-ho metodològicament a l�au-la. El claustre del Puigberenguer és molt cohesionat i fan unafeina que és un model d�escola pública, amb gent compromesa,humanament estupenda, que creu en el que fa i disposada aimplicar-se. Tot va funcionar de meravella perquè tot van serfacilitats i vaig trobar-hi una receptivitat i una sensibilitatimmenses.

Escriptora�Quina és la temàtica d�El divorcio

que nos une?�Tractem de les ruptures de parella,

però també parlem de moltes coses quevan bé per a persones que no s�haginseparat ni tinguin intencions de fer-ho,però que vulguin retrobar-se amb la pare-lla d�alguna manera. El títol el va posarl�editorial, però jo l�hauria titulat d�unaaltra manera: Adiós con el corazón. Hi vahaver un moment que es parlava del clubdels ben separats, gairebé no tenia mem-bres i el formaven quatre persones. Moltagent diu que està ben separada, però enrealitat no és així, perquè a la que parlenquatre paraules de la parella comencen adir-ne mal, si no els surt la ràbia pels ulls.L�editorial va trobar aquest club com unacosa frívola. Com que el llibre està escriten forma de cartes i una d�elles era El

divorcio que nos une, els va agradar com a títol. Però més quede divorci com a figura jurídica parlem de ruptures de parelles,de dolor, frustració... De vegades jutgem molt a la lleugera lagent que se separa, quan és un dolor que afecta els pares, els fillsi la gent del voltant, però com que no ho expressem, sovint totplegat es desvirtua. Seria desitjable que, malgrat el dolor, laràbia, la impotència, amb el temps i amb un procés personaltorni a fluir l�amor i el respecte, encara que ja no hi hagi ni lamateixa mirada ni el mateix camí. Crec que a més d�un benes-

EE

De vegades jutgem

molt a la lleugera la

gent que se separa,

quan és un dolor

que afecta els pares,

els fills i la gent del

voltant, però com

que no ho expres-

sem, sovint tot

plegat es desvirtua

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS [email protected]

Eva Bach CobachoEscriptora i pedagoga. Es va donar a conèixer amb l’obra Sedueix-te per seduir.Formadora de formadors, mestra i especialista en intel·ligència emocional, forma part del’equip de treball en Pedagogia Sistèmica de l’ICE de la UAB i de l’equip del programaEmocions i Desenvolupament Personal del Professorat, del departament d’Educació. Ésassessora pedagògica en diverses institucions i organismes públics i privats, i fa pos-tgraus universitaris, tallers i cursos a pares, parelles, adolescents i a empreses. Fou direc-tora de la col·lecció de llibres de pedagogia Paidós Educador i també ha estat autora icol·laboradora de Planeta de Agostini Profesional y Formación.



tar té també el sentit de dignitat humana, de poder mirar enrerei dir que va estar bé el que va passar, malgrat tot. I encara méssi hi ha fills. Es tracta que es puguin mirar amb amor. Retrobaruna mirada respectuosa i amorosa de l�altra, desitjar-li que livagi molt bé i agrair-li tot el que va donar mentre estaven junts.Es tracta de recuperar els millors moments del passat per poder-los dur al cor.

�Quan comences a escriure?�Des dels set anys ja ho volia fer, concretament una obra de

teatre, però una germana dominica em va dir que eren ocells alcap i que fes el favor d�estudiar si no volia que avisés els decasa. Sempre he estat una bona estudiant, però en aquellsmoments escriure estava mal vist. Primer vaig pensar quem�havia coartat, però després vaig veure que havia fet bé, per-què em calia passar per tota una sèrie d�experiències de vida perpoder escriure. Ara em veig capaç de començar a explicar algu-na cosa. Com que sóc bastant responsable amb el que faig,necessito tenir la certesa que puc aportar coses interessants.També penso que cal estar preparada per afrontar les conse-qüències del que és escriure un llibre i m�adono de la petjadafamiliar, des de la meva àvia materna, que segurament si laguerra i la pobresa no haguessin truncat tants somnis com hovan fer en tantes famílies, hauria estat escriptora, perquè expli-cava molt bé les històries. Tinc una altra tieta, germana de lameva mare, que viu a Manresa i canta a la coral La Font del Fil,que escriu de meravella. De manera que em vaig adonar del queera el somni d�escriure en persones importants de la meva famí-lia. Ara és com un regal a la meva àvia que ja no hi és, en el sen-tit de recordar que ella no ho va poder fer, però em va deixar lallavor, de manera que jo que he tingut la sort de poder viure enuns altres temps, ho he pogut fer. D�aquesta cadena de la vida,de la qual rebem somnis i llavors dels avis i pares, que a la vega-da traspassem als nostres fills, n�he estat conscient i m�ha donatforça per escriure.

�Sempre has escrit amb col·laboració amb altres persones?�Ara he acabat d�escriure el primer llibre sola sobre adoles-

cència. Suposo que al principi hi havia una part d�anar amb lesespatlles una mica més cobertes, perquè equivocant-se dos laresponsabilitat queda compartida, però també hi ha una partinnegable que m�agrada molt el treball en equip, que és moltenriquidor, compensa les meves mancances, i fins i tot ho trobomillor per al públic, ja que quatre ulls hi veuen sempre més quedos. Últimament, quan faig formacions llargues, m�agradacompartir-les amb d�altres companys. També he de dir que enaquest llibre que he escrit sola he trobat a faltar algú al costatper poder dir-li �què et sembla?�. Ha mancat un diàleg de con-trast amb una segona persona que estigués implicada igual quejo.

�Quina tesis defenses a Sedueix-te per seduir?�Una manera diferent d�educar les emocions i els senti-

ments. Fins ara s�havien educat amb la repressió, amb la ideaque una cosa de segona categoria: eren animals, perilloses,infantils i immadures. Se�ns deia que una persona adulta nohavia d�expressar ni deixa veure el que sent, de tal manera quehavia de tenir lligats, estrets i curts els seus sentiments.M�adono que va ser fruit d�una època amb un context social,històric i polític molt determinat, ja que es tractava d�una socie-tat que sortia d�una guerra, amb tot el component de dolor i defrustració, així com d�una mala imatge del ser humà per simateix, quan dins la mateixa família i poble ens matem. Perraons de supervivència, la gent que va viure la guerra i va seradulta a la postguerra, empeny els fills a mirar endavant, a dei-xar de lamentar-se i posar-se a treballar pel futur. Així surten lesnoves generacions d�estudiants universitaris amb l�esperançaque la societat sigui millor. A nivell científic tampoc no hi haviaels coneixements d�ara sobre la importància que tenen els sen-

timents i la seva expressió per l�equilibri de la persona i per laintegració de totes les seves dimensions.

�Lo más cerca posible... és una crítica a l�educació tradicio-nal?

�No. Nosaltres mai no plantegem els llibres contra res niningú. Hem de construir, no deconstruir el que diu un altre, pertant mai no plantegem els llibres com una crítica oberta. Sí quesom crítics amb determinats aspectes i adduïm que certes cosesanirien millor si es fessin d�una altra manera, Per altra banda,som conscients que les coses es fan a cada moment com espoden fer. El que volem en aquest llibre, que vaig coordinar i ensóc autora d�una part important, però que hem fem amb moltagent, és oferir elements, exemples i orientacions per una educa-ció afectiva i sexual més saludable. Evidentment, proposemcanviar coses de les que es feien abans i sota la llum dels nousconeixements d�ara.

�T�és indiferent escriure en català o en castellà?�Bastant, perquè sóc molt bilingüe. La meva llengua mater-

na és el català, perquè la meva mare, malgrat venir de Múrcia,és un cas únic d�integració. Els tres germans parlaven entre ellscastellà, però van començar a aprendre català per practicar i araes parlen entre ells en català. Ningú no li nota que ha vingut defora i parla un català magnífic. He parlat sempre català a casa,però amb els avis matens i la família materna que viu a Elx iMúrcia hi he parlat amb castellà, m�hi he cartejat molt. He esti-mat el castellà perquè és la llengua materna de la meva mare, itot i que la meva tendència és a escriure en català, que és lameva i la del pare, no em costa gens també fer-ho en castellà.

�Quina relació hi ha entre la teva cosina, la immigració i eldarrer llibre?

�Estreta i important. La Cecília Martí és cosina de la mevamare i amb ella ens hem escrit cartes des de molt jovenetes.Quan la família de la meva mare ve a Catalunya, la relació ambels besavis que es queden a Múrcia i amb els germans de lameva àvia ha de ser necessàriament per carta, als anys 50.Arriba un moment que ens decidim a escriure un llibre juntes,però el llancem sencer a la paperera perquè no ens agrada gens.Al cap d�un temps, com que la Cecília rep en consulta parellesque se separen i jo també veig molts casos arran dels grups queporto de famílies i escoles, decidim reflexionar-hi juntes en unllibre, però com que hi victimitzem els nens i culpabilitzem elspares de la situació de les separacions també el llancem, peròens adonem que el dolor dels pares també és molt gran, que nohi ha víctimes i botxins, no podem acusar ningú de res perquèno coneixem el que pot estar passant a una persona dintre seu,de manera que canviem el registre i comencem a escriure car-tes amb un to més íntim o respectuós amb tothom fins que surtel llibre que volíem. Per a nosaltres és un llibre entranyable, enel sentit que està fet amb la forma de comunicació que ha man-tingut a la família unida quan els avis van venir a Catalunya.Ens emociona que aquesta eina de comunicació familiar s�hagipogut convertir en un treball de cara al públic. Té un registremolt nostre i es nota que les dues persones que escriuen tenenuna relació estreta.

�Quina és la proposta de Deseduca�t?�Buidar la motxilla que tots portem arran de les vivències

que hem tingut, dels aprenentatges que hem rebut, dels conei-xements que hem anat adquirint. En aquesta motxilla hi portemcoses que ens pesen i no ens deixen caminar bé, i fins i tot noens serveixen de res, perquè pertanyen a una altra època i sónd�un altre moment. Així doncs, s�ha de fer neteja i ordenarmillor. La proposta d�aquest llibre és abocar la motxilla sobre lataula i dedicar-se a fer una tria. Es tracta de revisar tot el procéscom a persona i també com a societat, per veure quines coses ala llum dels nous coneixements que tenim ara, hem de conside-rar inservibles, quines hem de matisar de nou i quines ens fan

L’ENTREVISTA


falta adquirir de nou. El lema és: treu el que et fa nosa i torna�ta educar. El llibre ha tingut molt èxit ja que va ser betseller aCatalunya quatre setmanes i encara ens demanen presentacions.

�Què ens pots dir del teu nou llibre sobre fills adolescents?�És un llibre que està molt arrelat a les meves vivències com

a mare d�un noi que està sortint de l�adolescència i d�un altreque hi està entrant. Crec que l�he escrit en el moment oportú. Famolts anys, vaig fer conferències sobre adolescents, però desque he viscut l�adolescència dels meus fills, les conferèncieshan anat agafant una altra dimensió. Fins ara, em basava en lli-bres, en el que observava i en bons mestres com Mariano Royo,un company excel·lent, amb una gran experiència amb adoles-cents, a qui sempre m�escolto. Però ara, amb l�experiència prò-pia, faig un salt qualitatiu, per veure què em serveix i què no.Curiosament, coses que explicava en els pares, m�han servitmolt per aplicar-me-les, després. Però m�adono de les mancan-ces que tenim els pares nascuts a partir dels anys 60 en enda-vant, en què la nostra adolescència ha coincidit amb la demo-cràcia i amb la llibertat, i en l�educació dels fills hem volgut seramics i posar poques normes per ser molt més enrotllats.Aleshores, ens adonem que ens prenen el número molt fàcil-ment, de manera que en algunes cases manen els fills i els paresno saben què fer. Ara s�adonen que els convé una mica de màdura, per marcar-los uns límits més clars, però no ho saben fer.No poden comunicar-se amb els fills amb una certa autoritat i

mantenir alhora l�estimació, la tendresa i l�amor. D�això, tractaaquest llibre: l�exercici de l�autoritat és perfectament compati-ble amb el de l�afectivitat. En aquest sentit, aporta frases moltbreus que els nostres pares i avis tenien molt clares amb nosal-tres, com ara una que em deia la meva àvia Rosalia: «Nena, quetu i jo no vam néixer el mateix dia», i automàticament em posa-va en el meu lloc.

�Què és l�assertivitat?�És la capacitat d�expressar allò que sents, opines, penses o

desitges d�una manera que sigui respectuosa amb el que potsentir o pensar el del teu costat, que pot ser absolutament dife-rent al que tu sents o penses. Això vol dir, que per ser respec-tuós tu, has de sentir que l�altre és legítim com a altre i, per tant,si ho diu és per alguna cosa legítima, encara que no hi estiguisd�acord, però té un sentit, vist des de la seva trajectòria. És comuna flor que regalem a l�altre, com si li diguéssim: com que etrespecto i et considero igual a mi en dignitat, faig l�esforç dedir-t�ho de la millor manera que sóc capaç.

�Com es pot educar i comunicar a través de la xarxa?�Sempre que hi hagi una persona preparada i amb ganes

d�ensenyar i un altra amb ganes d�aprendre a l�altre cantó. Elmateix que fa falta en un context presencial. De fet, s�està incre-mentant el percentatge de formació a través de la xarxa en l�àm-bit general. La Declaració de Bolonya, que estableix l�espaieuropeu d�educació superior que haurà d�estar constituït al vol-tant del 2012, assenyala un percentatge important de crèdits vir-tuals de qualsevol universitat europea.

�Què és la Pedagogia Sistèmica?�És una pedagogia que es basa en l�aplicació dels principis

de la teoria general de sistemes i dels ordres de l�amor de BertHellinger a l�educació. Resumint, vol dir que cadascú ha d�es-tar al seu lloc per poder educar: mestres, pares, fills i alumnes.Quan els pares fem de mestres i aquests volen fer de pares i elsalumnes de pares dels pares o mestres dels mestres hi ha cacaui no pot fluir l�amor. És el que passa avui dia a moltes escoles ifamílies.

�En què consisteix el teu grup de treball de l�ICE?�Es tracta de fer intercanvi d�experiències i fer estudis de

casos, dificultats i conflictes que es puguin donar a les aules deles escoles, la relació amb les famílies o entre el professorat, desde l�òptica de l�ordre, dels ordres de l�amor, l�equilibri entredonar i rebre, i la consciència de grup.

�En què s�especialitza l�institut Gestalt?�Els seus tres àmbits són: la comunicació, les relacions hu-

manes i la psicoteràpia. Crec que és un centre de referència enaquestes àrees, amb tres excel·lents directors i un èxit creixent.

�Quina era la teva feina com a membre del grup d�estudi iinvestigació de la UAB?

�Ara ja no en formo part, però era un grup d�investigació irecerca sobre emocions. Hi vaig pertànyer en l�última etapa delgrup. Va ser interessant perquè la gent que en formava part sónexcel·lents professionals tant de l�Autònoma com d�altresindrets. Ara estic en el de l�Autònoma de l�ICE i en el del depar-tament d�Educació, que és una mica l�herència d�aquest altre.El de l�Autònoma es deia Desenvolupament Personal iEducació (DPE) i el d�ara és EDP (Emocions i Desenvo-lupament Personal del Professorat). Algunes persones són lesmateixes: Pere Darder, Mariano Royo o jo mateixa, però d�al-


L’ENTREVISTA

«El meu darrer llibre sobre fills adolescents tracta la tesi que l’exercici de l’autoritat és perfectament compatible amb el de l’afectivitat»

Arranjaments

de roba

Reparació de calçat

Còpies de claus

Botiga 21 i 25 - Galeries Manresa Centre - Passeig Pere III, 49-51



L’ENTREVISTA

va Bach Cobacho neix a Manresa el 17 d�agost de1963. El seu pare, Domènec, era de Castellbell i elVilar i la seva mare, Sebi, prové de Rincón de SanGinés (Múrcia) i s�establí a Catalunya el 1953.Tots dos treballaven a Indústries Burés, ell com a

mecànic i ella de nuadora. Ara la seva mare viu a Manresa,igual que la seva germana Ester, que ha estudiat filologiaanglesa, havia estat secretària de direcció a Ausa i actualmenttreballa en el benestar corporal i prevenció de l�estrès. L�Evacomença a anar a col·legi a l�Escola Pública del Burés, on fael parvulari i el primer curs d�EGB. Els set cursos restantsd�EGB i el BUP el fa al col·legi de les germanes dominiquesNostra Senyora del Roser, de Sant Vicenç de Castellet, i elCOU a l�institut Pius Font i Quer, de Manresa. Després pros-segueix els estudis al Campus de Pedralbes de la Universitatde Barcelona, on fa la carrera de Ciències de l�Educació. Esllicencia en Pedagogia l�any 1986 i tot seguit treu l�oposicióde mestra. Exerceix a diversos llocs: Vilanova del Camí,Gavà, Cornellà i Barcelona als darrers anys, i el 1994 dema-na una excedència: «Deixo l�escola perquè m�adono que ambels nens es pot fer un treball important, però n�hi ha un altred�igualment important a fer amb els adults: professorat,pares i mares, sobretot en el vessant personal i humà».

Vinculada al món del desenvolupament i creixement perso-nals, els anys 1995 i 1996 forma part d�un grup d�Elx, onmanté contacte amb la seva família materna i especialmentamb la seva cosina Cecília Martí, educadora d�escola infantilamb qui anys més tard escriurà el llibre El divorcio que nosune. En aquest grup coneix Fulgencio Bernal, que els capgi-ra el coneixement sobre la vida emocional i afectiva de lespersones, tot fent formació a un grup de dones i després demestres, metges i infermeres. El grup el continua Paco Sanz,psicoterapeuta especialitzat. Tot plegat, en uns moments enquè irromp al mercat el bestseller sobre Intel·ligènciaEmocional, de Daniel Goleman. «Caic de ple en aqueststemes, que eren la resposta al que estava buscant, és a dir,una resposta a la part emocional i afectiva de la gent, que era

la que més m�interessava i m�interessa».Continua formant-se en molts àmbits dins la psicologia

humanista, a l�institut Gestalt de Barcelona al carrer Verdi, fauna diplomatura en Psicologia Sistèmica i a partir de 1997també imparteix formació a pares, professorat i col·lectiusd�adults i empreses. Fa conferències i xerrades a gent diver-sa: casals, centres cívics, biblioteques, empreses. Actualment,fa cursos per a institucions i participa en sessions específi-ques en postgraus universitaris a Lleida, Barcelona i a laPompeu Fabra. Viu amb una segona parella, el químic i fotò-graf José A. Sartorio, i té dos fills: Marc i Adrià.

Tot i que havia publicat articles i algun capítol de llibre so-bre el benestar del professorat, concretament Benestar emo-cional, s�inicia com a escriptora el 2002, en què amb PereDarder publica el llibre Sedueix-te per seduir. Viure i educarles emocions. El 2004 apareix Lo más cerca posible. Basespara una educación afectiva y sexual sana. I també d�aquellmateix any i amb Pere Darder, Deseduca�t. Una proposta perviure i conviure millor. També ha publicat E-mociones.Comunicar y educar a través de la red, conjuntament ambAnna Forés i El divorcio que nos une, amb Cecília Martí, lli-bre que va presentar el 15 de juny d�enguany a la llibreriaAbacus-Manresa. Té acabat un nou llibre sobre fills adoles-cents i un altre sobre assertivitat, que sortirà per Sant Jordi. �

el Perfil

E

tres com l�Anna Carpena, que és la coordinadora, i molts altrescompanys, no eren al grup inicial de l�Autònoma.

�En què consisteix el programa Emocions i Desenvo-lupament Personal del Professorat?

�Prestem suport al desenvolupament personal del professo-rat i a les emocions, a les diferents escoles que ho demanin onecessitin.

�Com dus a terme la formació permanent del professorat?�A través del departament d�Educació i també dels Serveis

Educatius Integrats, que apliquen la feina que abans feien elsCentres de Recursos Pedagògics que canalitzaven els ICE.Aquests serveis recullen les demandes de les escoles, que avegades demanen formacions específiques i d�altres cops, pro-fessionals específics. Ho recullen i ho gestionen. Faig moltíssi-ma formació privada com a professional liberal per exemple aescoles de jesuïtes, salesianes, vedrunes o escolàpies, religioseso no, concertades o no. Rosa Sensat és una altra institució queacull bona part de formació pel professorat que hi acudeix pelseu compte. També treballo amb el Col·legi de Doctors iLlicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya.

�Què significa ser formadora de formadors?�És una expressió molt utilitzada i molt recurrent dins del

nostre món. Són aquelles persones que formen gent que, a la

vegada, ha de formar altra gent. Pares, mestres, professorat dequalsevol tipus de feina. També vaig fer un curs per a enginyersque havien de fer formació als seus empleats. Vam tractarcomunicació, metodologia didàctica i motivació, per tal quepoguessin introduir els seus continguts d�una manera didàctica,entenedora i amena.

�Com s�especialitza una persona en intel·ligència emocio-nal?

�Per molts camins. El primer és la vida. No és un test psico-mètric, sinó que són les proves que et posa la vida i com te�nsurts. Si de l�adversitat, malgrat tot, en surts més madur, humài enfortit, vas bé. Hi ha infinitat d�estudis sobre la intel·ligènciaemocional i de les emocions, tot i que és un dels temes més con-trovertits dins la psicologia, perquè hi ha paradigmes moltdiversos (cognitius, conductuals i científics o més humanistes)que fan les seves aportacions. Et pots formar amb idees fins i totcontraposades sobre el que són les emocions i quina funció fan.També és veritat que els diversos paradigmes es poden integrari entre ells es complementen. Per tant, no és problema. S�had�estudiar i anar vivint la vida i passar-la per un procés d�anàli-si i transformació continu, en part autoguiant-te i deixant-teguiar, també, per la saviesa de persones que et vas trobant i quesón mestres de vida.



l dia 3 de setembre de 1907 vanéixer a Taradell (Osona) el quianys més tard �oficialmentl�any 1955� fou bisbe de Vic,Ramon Masnou i Boixeda. Es

compleix el centenari, doncs, d�un delshomes preclars de l�Església catalana. Vaestudiar al seminari de Vic i va ampliar elsestudis a Roma. Professor del seminari icanonge de la catedral, va ser nomenatbisbe auxiliar de monsenyor Joan Perelló, l�any 1952. Bisbecompromès amb l�Església i Catalunya, va ser capdavanterescrivint cartes en català, va impulsar propostes socials i vadefensar la identitat nacional i la llengua catalana, a l�empara del�Església. Recentment, l�Ajuntament de Vic el nomenà filladoptiu i li va concedir la medalla d�or de la ciutat, a títol pòs-tum. Aviat es farà a Barcelona la presentació de la Miscel·làniade reconeixement, promoguda per la Lliga Espiritual de la Marede Déu de Montserrat i Publicacions de l�Abadia de Montserrat.

Fou estimat i seguit pel jovent, els sacerdots i religiosos de ladiòcesi i d�arreu de Catalunya. A Manresa donà impuls a la

Residència Sacerdotal, que es va convertiren lloc de reunions de persones dels movi-ments cristians, obrers, polítics, etc. Eldesembre de l�any 1966, el llavors acabatd�elegir abat de Montserrat, pare CassiàM. Just, volgué rebre la benedicció abacialde mans del doctor Masnou, tot i queMontserrat pertanyia llavors al bisbat deBarcelona. En els seus escrits exposava lamanera cristiana d�entendre la vida, en una

època en què s�intuïen canvis importants. L�any 1983 es vajubilar, però va continuar amb els seus escrits �tenia més bonaploma que no pas veu eloqüent� de reflexió sobre Catalunya ila seva identitat com a poble, amb gran claredat.

La foto correspon a la processó de la Festa Major de 1957, alcarrer de Sant Miquel. Començant per l�esquerra: monsenyorGibert, rector de la Seu; Miquel Bosch, rector de Crist Rei; elbisbe Masnou, i Francesc Planas, rector del Poble Nou. Elsescolans són Gumersind Serra i Ernest Coma. Al fons, LluísSolernou Rogés, seminarista acòlit; mossèn Marià Castells i, ala dreta, Josep Pérez, sagristà de la Seu. �

1957

Text: Ignasi Torras Garcia Fotografia d�Enric Villaplana Vargas (Arxiu d�Antoni Quintana Torres)

IMATGES DE LA DICTADURA

EE



· Cadires

· Armaris robers

· Complements

· Prestatgeries

· Arxivadors

· Caixes fortes

· Armaris

· Taules

Muralla de Sant Domènec, 1308241 MANRESATel. 93 872 53 09Fax 93 875 15 78E-mail: [email protected]



TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Mini Cooper S: glamour dinàmic

parentment canvia poc, però lafeina feta es nota. El nou Mini

Cooper S és tan divertit com sempre,però ara és més fàcil de portar. Convidagaudir-ne. Sense radicalismes. Ambaquell savoir faire de la casa que tantapersonalitat li ha proporcionat sempre. Sidurant quatre dècades aquesta denomi-nació ha mantingut ben viva una signifi-cació especial per la seva vinculació alsèxits esportius assolits en quatre edicionsdel ral·li de Montecarlo, el comporta-ment d�aquest geniüt utilitari renovat araesdevé una nova demostració de valentiacomercial. Un pas més per continuarconsiderant-lo una icona de modernitatcondensada, eficàcia i dinamisme.

I el mèrit �sincerament� no l�hem debuscar pas en els sis centímetres queguanya la carrosseria, o en la cintura delcotxe, que també és un pèl més alta. Lesformes no han fet sinó consagrar la sevapersonalitat. I l�interior tampoc no signi-fica un canvi revolucionari. Hi ha l�espaisuficient per garantir el confort del con-ductor i l�acompanyant i un romanentmés aviat testimonial per mirar de convi-dar algun menut a participar del fruïmentdinàmic. És sota el capó on hi ha la galli-na dels ous d�or i són els elements mecà-nics, fruit del treball conjunt de BMW iPeugeot, els que acaben decantant labalança. El llistat pot semblar inacaba-ble: motor de quatre cilindres amb injec-ció directa, turbo i 175 CV de potència;direcció assistida electromagnètica; eixdel darrere alleugerit per guanyar efecti-vitat; nova geometria per a les suspen-sions posteriors i frens més poderosos.Tot això que apareix als papers adobatamb un equipament de seguretat que

inclou sis coixins de seguretat, sistemaintel·ligent de regulació de frenada en elsrevolts, controls de tracció i estabilitat imecanisme d�ajut per a l�arrencada enpujada...

Les bases estan posades. La casa diuque només el 10% dels components sónels mateixos que en el Mini Cooper del�anterior generació. I és veritat que lesòptiques frontals integren els intermi-tents; que els antiboires creixen, igualque l�engraellat. També hi ha lleugeresmodificacions en el paracops posterior iel velocímetre quasi multiplica l�esferaper poder encabir una pantalla multifun-ció. Però com que, a nivell pràctic, con-tinuem disposant d�un maleter de només50 litres (just per a la bossa de cap de set-mana), al darrere no hi podrem dur pas elgermà gran i haurem de confiar en labondat de les rodes Run-flat (antipunxa-da) perquè no en portem cap de recanvi.D�aquí que el millor serà que ens con-centrem a veure fins a quin punt el cotxeés capaç de trametre tot el seu potenciala l�asfalt.

La versió Cooper S del Mini potser noés la més estable del món. Però segura-ment els que s�han ocupat de definir lesgeometries de suspensió, el taratge delsamortidors i el tacte de l�auto tampoc nos�ho han proposat. Perseguien satisfer elsmés exigents quant a prestacions esporti-ves i no hi ha dubte que els seduiran. I nonomés perquè l�engalanament externpermeti localitzar-lo amb una simplellambregada a l�aparcament del super-mercat enmig de mirades d�enveja, sinóperquè el cotxe és d�una eficàcia contun-dent en qualsevol escenari, sempre queel paviment sigui llis. Afronta els revolts

amb convicció matemàtica, destil·la lapotència en proporció directa a la remorque genera la mecànica i es mostra sufi-cientment tolerant davant de les impreci-sions que eventualment pot tenir qualse-vol pilot no professional. Frena amb lamateixa energia que empeny. Sensedefallir. I disposa d�una direcció moltdirecta. Com ha de ser en aquests casos!

Posats a criticar ens hauria agradat unabanqueta per al seient un xic més gene-rosa; menys botons microscòpics perfacilitar la manipulació de certs elementsde l�equipament i una clau de contacte(?) menys revolucionària i exclusiva que,en qualsevol cas, no s�hagués decol·locar imprescindiblement abans depoder prémer el botó que arrenca elmotor. Del preu i el consum, és millorque en parlem un altre dia! �

FFIITTXXAA TTÈÈCCNNIICCAA

MMoottoorr:: Davanter transversal. 4cil. en línia. Injecc. direc.Turbo 175 CV.gasolina.TTrraacccciióó:: Davantera. CCaannvvii::Manual 6 vel. FFrreennss:: Discs/discs. CCoonnssuumm mmiittjjàà:: 8,4 litres.PPrreeuu:: 24.400 euros.

A



la fila cultural

embla una utopia idealista. Quegrans i petits prenguin els carrers

per deixar-se portar per les paraules.Paraules recitades, escrites o filmadesque volen acostar la literatura a tothom ifomentar la lectura com a plaer.Enguany, aquest repte ha trobat un mitjàon desenvolupar-se, el cicle titulatTocats de Lletra. Una aposta que neixamb el ferm propòsit de no oblidar unafont única per transmetre idees i pensa-

ments i que també ens aporta momentsd�abstracció i somnis, el llibre. «Es trac-ta d�una iniciativa pionera al món de leslletres», explica Toni Daura, membre delGremi de Llibreters de Catalunya, «noes tracta d�una inversió en un llibre, sinó

en un foment més genèric de la lectura».Davant els mitjans que primen ambforça, com són la televisió i l�Internet,resisteix el llibre que ens mostra pacientel seu interior.

Tocats de Lletra sorgí primer com unainnocent idea a partir d�una conversaentre Yolanda Esteve, tècnica municipalresponsable del projecte, i Toni Daura,ara fa un any. Es tractava de poder apro-par el món del llibre a la gent. A partir dela il·lusió i la necessitat de dedicar unespai a la lectura, es va tirar endavant elprojecte i la conversa derivà en diferents

trobades i reunions cada vegada mésentusiastes. A l�empenta del projecte ini-cial s�hi sumava el fet de poder comptaramb la col·laboració del Gremi deLlibreters de Catalunya i sobretot, ambles diferents entitats artístiques i cultu-rals de Manresa. «S�ha treballat enxarxa, teixint lentament el fil fins a acon-seguir un treball conjunt i variat», defi-neix el regidor de Cultura, IgnasiPerramon. Des de casals, grups de teatre,associacions i biblioteques s�ha aconse-

guit reunir en una programació un con-junt d�expressions artístiques que tenenl�al·licient i el treball de tractar-se depropostes creades per a la ocasió.«Podríem dir que el 60% dels actes sónde producció específica pel cicle»,comenta la Yolanda, per tant una provamés de la dedicació i l�esforç personalde les diferents entitats participants. Hiha altres espectacles que no s�han createxpressament per la ocasió, com són elconglomerat artístic de Pau Riba, ano-menat Ribaibal 2, on oferirà música,dansa, poesia i arts visuals; o el concertde Guillamino, que comptarà amb lapresència del poeta Josep Pedrals.

L�objectiu és aconseguir una màximaobertura de la literatura cap al públic.Aquest trencament de barreres es percepen el mateix espai on es realitzen elsactes: el carrer. «La idea és que la gents�ho trobi. Els diferents actes estanescampats per tota la ciutat», afegeixPerramon, en carrers, sales, centres cul-turals o biblioteques. A part de tractar-sed�actes gratuïts i descentralitzats, sónuna clara mostra del bon resultat ques�obté quan s�ajunten ganes de fer cosesi gent que té talent per fer-les.

El moment escollit pel cicle no éscasual. No ens trobem ni immersos enles compres obligades d�un Sant Jordi nien l�excés de les festes de Nadal.Entremig, els mesos de setembre i octu-bre que han deixat enrere la claror del�estiu, ens animen a refugiar-nos enpetites perles literàries, en un bon còmico en un llibre fantàstic. Per tant, és untemps espaiat, de pausa, després delrebombori postvacacional. És, en defini-tiva, un temps idoni per sortir al carrer iescoltar totes les veus.

L’aposta maleïdaLa novetat d�aquest cicle de promoció

de la lectura es troba no només en el què,

Beneïts maleïts

S

Durant tot aquest mes d’octubre es fa el primer cicle Tocats de Lletra, dedicataquest any als escriptors Maleïts, i impulsat des de la regidoria de Cultura del’Ajuntament de Manresa i el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya. Les lle-tres ompliran els carrers, sales i racons de Manresa, i podrem conèixer l’obra d’a-quells que per l’època, per la persona o per l’estil, no van poder tenir el seumoment de glòria.

AANNNNAA NNAAVVAARRRROO

El disseny del cicle també s’ha pensat en claumaleïda: la rentadora com a element quotidiàvolent relacionar-ho amb la quotidianitat de lalectura i tot tenyit pel color groc, un color quedóna males vibracions: targeta groga al camp imala sort a l’escenari

«La idea és que la

gent s’ho trobi. Els

diferents actes estan

escampats per tota la

ciutat: carrers, sales,

centres culturals o

biblioteques»


sinó en el com. El programa inclou unmunt de propostes variades que d�unamanera o altra t�acosten els pensaments isentiments d�autors polèmics i anticon-vencionals. El títol escollit per resumir latemática del cicle ja ho intueix: Maleïts.

Maleït és tot allò que rep una influèn-cia dolenta, que està ple de malaurança,que té en sí una certa maldat, que ensespanta. Per tant, un adjectiu poc atrac-tiu a primera vista. Però resulta tot elcontrari. L�estrena del Tocats de Lletrano pot ser més interessant i atrevidaalhora, ja que aposta per allò menysconegut, per tots aquells escriptors queen el seu moment no van ser recolzats nivan recollir cap mèrit. Ara, amb eltemps, es recorda la seva obra lligadasovint a una vida i trajectòria complica-des. Podrem sentir joia, tragèdia o dolora partir de les seves paraules i tambédels seus silencis. Els tindrem en bocad�artistes de la ciutat i d�artistes d�arreucom són Clara Segura (que ja va partici-par al cicle, el 29 de setembre), LluísSoler o Àngels Bassas. Els llegirem enmostres bibliogràfiques, els podremintuir a través dels acords d�una cançó,dels traços d�una pintura, els fotogramesd�una pel·lícula o fins i tot entre elsmoviments d�un ball. I és que la propos-ta de Maleïts vol mostrar com escriptorsdesconeguts tenen la seva vigencia i handeixat, sense voler, la seva empremta.«Tot i que si hem de concretar, els trespoetes maleïts per excel·lència i d�en-trada són Rimbaud, Baudelaire iVerlaine», diu Yolanda Esteve, peròadmet que hi ha molts altres autorsincompresos actuals i passats i que tin-dran la seva representació en el cicle.Sense anar més lluny, es projectarà undels llargmetratges catalans més experi-mentals i injustament marginats delsdarrers trenta anys anomenat És quandormo que hi veig clar, de Jordi Cadenaon fa una aproximació creativa i innova-dora cap a l�univers avantguardista deJosep Vicenç Foix.

Altres autors catalans podran tenir elseu petit moment de proximitat cap alpúblic amb conferències, com és la titu-lada Els millors, més maleïts encara, acàrrec de Xavier Bru de Sala, on es par-larà concretament dels escriptors cata-lans que no reben el mateix reconeixe-ment social que els espanyols; o elsguanyadors de premis no mediàtics que

podran mostrar i difondre les sevesobres.

Els més petits també podran tenir laseva particular aproximació al mónmaleït. Amb l�activitat Tres de por espretén acostar els personatges maleïts dela literatura infantil als més joves, fentadonar a petits i grans que tot i ser malè-vols donen sentit i coherència als contes.Un altre acte a destacar per la seva origi-nalitat és l�espectacle titulat Del pes devint atmosferes, de Laura Batallé, quepermet representar la força d�un poemaen els sinuosos moviments de la dansa.

Manresa posarà en pràctica el conegutbook crossing, un intercanvi global de

llibres que té com a objectiu aconseguirque el món es converteixi un dia en unaimmensa i completa biblioteca. L�in-tercanvi es fa per diferents punts de laciutat. Només cal deixar un llibre en unpunt determinat perquè una altra personael trobi, se�l llegeixi i es torni a iniciar lacadena. Una manera senzilla de compar-tir el gust per la lectura.

Tots aquests actes i espectacles en laprimera edició d�aquest cicle que d�en-trada, promet. Podem dir que estem totjust a la primera plana d�un llibre ple desorpreses. Tenim per endavant un mesple de bellesa literària. Deixem-nos ins-pirar i que les muses ens acompanyin. �


A dalt, l’acte que va inaugurar el cicle, en què cares conegudes van recitar poemes, al patidel Kursaal. A sota, el recital de Clara Segura, a la Plana. Fotos: R. Clarena /J. Alavedra



LLORENÇ CAPDEVILA

Robinson al segle XXI

osep Tomàs Cabot és un d�aquells autors que dig-nifiquen les tan necessàries com curoses editorialsamb seu fora de Barcelona. En Jaume Huch, l�edi-tor de la berguedana l�Albí, ho sap, i per això elsúltims anys ha publicat diverses obres de l�escrip-tor manresà. L�últim exemple ha estat Weekend

amb Robinson Crusoe, una novel·la que Tomàs Cabot hareescrit després de tenir-la una vintena d�anys al calaix.

L�acció se situa en un futur proper (en què, a tall d�anèc-dota, Hilary Clinton presideix els EUA) i en una illa deXile que és on diuen que va viure totsol, durant uns anys, el corsariAlexander Selkirk, en qui DanielDefoe es va inspirar per crear el nàu-frag més famós de la literatura univer-sal. Els indígenes han decidit explotarturísticament la figura de Robinson iorganitzen uns weekends per a miliona-ris d�arreu. L�objectiu aparent: fer-losentrar en contacte amb el món deRobinson Crusoe amb aquesta espèciede parc temàtic dedicat al personatge.L�objectiu real: escurar-los fins a l�úl-tim cèntim a base de tota mena d�estra-tagemes legals o, ben sovint, no tanlegals... El plantejament és, si més no,original. I la història, força enginyosa iamb abundants dosis de misteri quemantenen el lector atent fins al final,està escrita en clau d�humor. Aviat, enaquella illa que aplega gent de culturesi països molt diversos, veiem retratatuna mena de microcosmos simbòlic delmón capitalista, on cada personatge�més enllà de la caricatura que se�n fa�representa una manera de veure elmón, però on tots estan dominats perl�egoisme. Entremig, com una espurnad�esperança, la història d�amor entre elnebot d�un magnat de Califòrnia i lafilla d�un antic funcionari del KGB.Tot plegat, en el llenguatge efectiu iacurat a què ja ens té acostumats l�au-tor i amb tot luxe de detalls que il·lustren sobre geografia,història o política.

Una vegada més, Josep Tomàs Cabot ens sorprèn amb unllibre fàcil de llegir i difícil de classificar: la trama se situal�any 2010 i, per tant, podríem parlar de novel·la futuris-ta; és també una divertida al·legoria del neocapitalisme;no deixar de ser, en certs aspectes, una història de miste-ri; per si fos poc, inclou els tres actes d�una enginyosaobra de teatre amb un peculiar Robinson Crusoe de prota-gonista... Però sobretot, com deixa dit el manresà en unanota final, aquesta novel·la és més una narració satíricaque cap altra cosa. �

JJ

NÚRIA PERARNAU

Sitges 2007 en companyia

quest és un any important per a CineClub Manresa:s�inicia la temporada amb canvi d�imatge i, sobretot,amb canvi d�escenari de projecció de les pel·lícules;la vella i entranyadable Sala Ciutat dóna pas al teatreConservatori com a lloc de trobada de tots els cinè-

fils manresans els diumenges a la tarda. Les pel·lícules, però,continuen sent les principals protagonistes d�aquesta novaetapa, tant les que es veuran a la ciutat en el marc de la novasala com les que, tot i projectar-se en altres indrets o festivals,mereixen un especial interès.

És el cas d�un festival molt genuí, que télloc a prop de casa nostra i que aquest anyarriba a la seva 40a edició: el FestivalInternacional de Cinema de CatalunyaSitges 2007, punt neuràlgic el mes d�octu-bre per a tots els amants del cinema i, enespecial, del cinema fantàstic. I, per aaquesta ocasió, CineClub Manresa endegatambé una nova iniciativa: organitza unasortida a Sitges per a tots aquells socis osimpatitzants de l�entitat o, senzillament,aficionats al bon cinema que vulguin gau-dir d�un dia a la costa del Garraf, alternantpassis de pel·lícules amb el bon ambient deSitges.

Però, què es pot veure enguany alFestival de Sitges? Una recomanació: Eldissabte 6 d�octubre els amics deCineClub no poden perdre�s la cita cinèfi-la ineludible del dia: la recollida del PremiHonorífic La Màquina del Temps, atorgatpel Sitges-Festival Internacional deCinema de Catalunya, en homenatge a totauna carrera dedicada al cinema de terror,per part de George A. Romero, durant unagal·la especial que avançarà dissabte l�es-trena del seu últim film, Diary of the dead.I què podem dir de George A. Romero?Doncs, que el seu nom és indissoluble aldel gènere de pel·lícules de zombies, gène-re al qual ha prestigiat amb títols com laicona La nit dels morts vivents (The nightof the Living Dead, 1968), convertida en

pel·lícula de culte i influenciadora de tota la tradició zombieposterior; El amanecer de los muertos (Dawn of the Dead,1978); El día de los muertos (Day of the Dead, 1985);Atracción diabólica (Monkey shines, 1988) o La tierra de losmuertos vivientes (Land of the Dead, 2005). En les sevespel·lícules hi ha una forta càrrega metafòrica contra el capita-lisme i el consumisme, disfressats en elles de carn corruptiblei un profund discerniment sobre el monstruós i l�art. A Diaryof the dead torna als orígens en forma de producció indepen-dent.

Només per George A. Romero ja paga la pena l�excursió aSitges, però, si a sobre un pot anar-hi ben acompanyat, ambcinèfils per intercanviar impressions i alternar crits de terror, espot demanar més? �

AA

Il·lustració: Anna Crespo

ARTS



MANRESA, QUADERN OBERT

JOAN SEGON



L’ULL DE LA CÀMERA

i en el moment de posar títol a aquest article empermeto de manllevar el del conegut poema deGoethe, musicat per Schubert, ho faig, però, can-viant l�ordre de les paraules per tal de cenyir-me aaquell amb què s�han produït a la nostra ciutat en

pocs dies de diferència. I referits, no pas com s�esdevé en lapoesia a la visita a l�estimada que viu en una altra ciutat sinóa allò que, molt més prosaicament, en podem dir un trasllatde domicili.

En efecte, després de molts anys de funcionament ininte-rromput, CineClub Manresa ha acabat de fer les seves ses-sions a la Sala Ciutat. Bé calia, em sembla, donar un cert toa l�esdeveniment i no pas acomiadar-se a la francesa com sires no hagués passat. Així doncs, la nit del dissabte 15 desetembre, en contra d�allò que és habitual, se�ns va obse-quiar amb un programa doble.

Per començar, un film extraor-dinari de l�època del cinemamut: L�últim (1924), de F. W.Murnau, amb música en directe,tal com ha de ser, si es pot, ensemblants casos. I L�última pro-jecció (1971), de Peter Bogda-novich. Ambdues pel·lícules, talcom queda prou clar en els títolsrespectius, estan relacionadesd�una manera ben directa amb eltema del comiat. El d�un home atota una vida de treball, en laprimera; i el de la sala de cinemad�un poble dels Estats Units quela mestressa es veu obligada atancar perquè ja no hi va ningú acausa de la competència de latelevisió. De tota manera, no estracta de morts definitives;moren homes, però l�Home, no;moren sales de projecció, peròel cinema, no.

Una altra molt agradable sor-presa d�aquella nit va ser el pis-colabis ofert als espectadorsentre les dues projeccions. Vatenir lloc a la Sala Petita, un

espai desconegut per als més joves, perquè ja fa anys queestà en desús. Calia, però, no deixar al marge del comiataquell espai reduït on també, gràcies a CineClub, vam podergaudir de grans meravelles cinematogràfiques. Valoremtambé l�encert d�haver-ne decorat les parets, per a aquestaavinentesa, amb una mostra significativa de cartells corres-ponents a les sessions de cine club fetes des dels seus orí-gens. Val a dir que a mi personalment no em van obrir lesportes de la nostàlgia, sinó la sensació de trobar-me dinsl�engranatge d�una història viva. Que es va fent i s�adequaals canvis però sense perdre el fil d�Ariadna que la configu-ra des del seu origen.

Una setmana després, la continuïtat quedava establerta ambla primera projecció al teatre Conservatori, el diumenge dia23, amb l�estrena a Manresa de la darrera, fins ara, pel·lícula

de David Lynch: Inland empire(2006). Un film arriscat, valent, fetamb passió i convicció, i amb unsentit afinadíssim d�allò que és laimatge cinematogràfica. Segur queva sorprendre moltíssim a aquellsque veien una pel·lícula de Lynchper primera vegada. Però no tant aqui hagi seguit la seva trajectòria iestigui familiaritzat amb les líniesde força amb què va creant la sevaobra. Per cert que, en aquest aspec-te, a Manresa, vam tenir, no fagaire, una ocasió d�or. Em refereixoal curs d�introducció i estudi delcinema de David Lynch que vaimpartir un coneixedor profund dela seva obra: Miquel Tresserras, alCentre de Pensament Cristià.

Benvingut, doncs, CineClub Man-resa, al rovell d�ou de la ciutat,obert com sempre a la inquietud,l�admiració, la sorpresa, el debat,l�enriquiment de l�esperit. A tot allòque dóna raó de ser al que anome-nem cultura, malgrat que la paraula�com tantes altres� es faci servirsovint per designar coses que no hitenen res a veure. �

LLUÍS CALDERER

i

SSComiat i benvinguda

Il·lustració: Dani Hernández Massegú



Octubre 2007 NÚMERO 132

Sobre ‘escriptors maleïts’

ara hem inventat un cicle

i de ‘polítics bandits’?

N’ompliríem tot un llibre!

l marge dels especuladors i elsque s�han fet les barbes d�or

amb la bombolla immobiliària, elssacrificats propietaris d�habitatgeshipotecats fins al dia del judici finaldarrerament experimenten taquicàr-dies constants quan prenen el cafèamb llet i, mig adormits, repassenels titulars matinals dels diaris. Lespujades de l�Euribor són com una

fiblada dolorosa del queixal picatque, quan arriba el moment de revi-sar la hipoteca, ens recorden que lesvisites als dentistes costen un ronyó,però els bancs i les caixes són direc-tament unes sangoneres per a l�eco-nomia domèstica.

A tot plegat, es suma l�amenaça,anunciada sense gaires concrecions,de l�alcalde Josep Camprubí d�unincrement substancial de l�impostde béns immobles, altrament ditIBI, la contribució anual que engrei-xa les arques municipals en funciódel valor cadastral. Un altre bon

incentiu per invertir en un lloc perviure tan encisador com Manresaque, davant del presumpte esgota-ment del boom immobiliari a altresviles mitjanes, encara es veu ambforces per recaptar més aprofitantque continua en creixement. Éstanta la projecció expansiva de laciutat que els constructors reclamensubstituir els locals comercials (n�hiha dos-cents a cada carrer per llogara preus indecents) per habitatges deplanta baixa. Així és que... cap aManresa falta gent i embolica que fafort!�

editorial

Totxosa preu d’or

E



va com va llum degàs dura és la vida

maria picassó

hores d�ara deu ser estrany ellector del Pou que ignora els

motius pels quals els dibuixants d�ElJueves (la revista que surt el dime-cres i segresten el divendres), ManelFontdevila i Guillermo Torres, s�as-seuran al banc dels acusats del�Audiència Nacional com a respon-sables d�un delicte d�injúries a lacorona. En la caricatura de la porta-da que originà la denúncia del fiscal,els prínceps d�Astúries fan l�amoraltament engrescats per la promesadel govern de premiar amb 2.500euros cada nen nascut a partir d�ara.En plena cavalcada reial, el príncepexclama: «Te n�adones? Si quedesprenyada� Això serà el més sem-blant a treballar que he fet en mavida!».

En l�acte dictat pel jutge del Olmo,a petició del fiscal general de l�Estat,s�ordenava la retirada del númerodels quioscos i el processament delsautors, a qui s�acusava d�injúries pertal com, segons el jutge, es represen-

tava els prínceps en una actitud «cla-ramente denigrante y objetivamenteinfamante». Així mateix, qualificavad�irreverent la postura sexual.

Segons el diccionari, injuriar ésofendre l�honor d�algú, tot faltant ala veritat. Què té de denigrant i infa-mant, per tant, reflectir en una cari-catura allò que tothom sap i és profe-cia? Tothom tret del fiscal, per alqual fer l�amor més enllà del viatgede noces deu ser un acte denigrant,com irreverent fer-ho en la posturadel gosset, que és com apareix cari-caturitzada la parella en portada.

Entenc que, per al fiscal, l�únicapostura reverent sigui la del missio-ner, la qual �cosa ben curiosa�també és prohibida als missioners.D�altra banda, tots teníem entès�tots menys el jutge� que, des queels reis són reis, la seva funciódamunt la terra no és altra que trem-par i regnar. Si l�humor és delicte,de què ens serveixen els reis de lacomèdia? �

No hi ha rei que per bé no vingui

A



i em quedo tant a gust! isaac bosch

l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

Kamasutra real o un reial Kamasutra

na de les distraccions de l�estiu haestat el segrest d�El Jueves per un

dibuix d�una parella principesca en unapostura habitual i normal de mantenirrelacions sexuals, encoratjada per lapossibilitat que, si els espermatozous ialgun òvul es troben, es poden aconse-guir diners que aportem els contri-buents fiscals.

Sóc d�una època en què l�ensenya-ment de tota matèria relacionada ambla sexualitat anava més lligada a unadesinformació, crec que premeditada,que a buscar un objectiu docent i unconeixement beneficiós per a la sexua-litat. De fet parlar de sexualitat no esdeslligava de la capacitat de procrear.Cal recordar que un dels èxits de pan-talla aclaparadors del cinema va serHelga, un film que explicava les fasesde l�embaràs i mostrava el procés delpart (en directe). Als nens se�ls infor-mava que els fills els portava la cigon-ya de París i sembla que encara hi haqui ho pensa. De fet els nostres monar-

ques estatals vénen de París (brancareial borbònica). Potser si l�any 1714haguéssim guanyat els catalans elsnens ara vindrien Viena (branca reialdels Àustries).

I és que, seguint les indicacions delsenyor Jaime Peñafiel, el casament delpríncep amb una plebea ha canviat lesregles del joc. La cigonya de Parísnecessita una ajuda plebea i d�ús fre-qüent en les relacions sexualsdels súbdits reials. En buscarper Internet la bíblia de lesrelacions sexuals, enstrobem un munt de pos-tures amb noms bendefinits. Crec sincera-ment que hi ha unproblema de màr-queting en presentaruna postura méspròpia del populat-xo. Si busquem elsnoms de posturesexplicitades en elllibre, hi trobarem,entre d�altres el vai-xell de vela, l�estel demar, el vaixell a l�ai-gua, el dofí, la flor de

lotus, la sirena voladora... per no parlard�una postura tan viril com la forçaaèria. I és aquí on, ben explicat i ambaquesta barreja d�afició reial nàuticaamb un aprenentatge plebeu i conve-nientment ben subtitulada la vinyetaconflictiva, hi veig fins i tot aspectesformatius a què tots els súbdits tenimdret. Quina bellesa estètica va inclosa

en la sirena volado-ra? I en la

p las t ic i ta td�un dofíeròtic? �

U


Manel Fontdeviladeixa Regió7

Tot i que en el moment de tancaraquesta edició encara no s�ha fet públic,us puc dir que el nostre company nino-taire Manel Fontdevila deixarà de ferl�acudit diari a Regió7 aquest mes d�oc-tubre, malgrat que continuarà col·labo-rant-hi de manera més esglaonada. Elmotiu és estrictament professional is�associa amb l�inici de les col·labora-cions diàries del Manel amb la novacapçalera de tirada estatal Público(associada al grup mediàtic catalàMediapro), que va sortir a la llum elpassat 26 de setembre. A la imatgepodeu veure un dels seus primers acu-dits a la nova publicació. El nano nodóna l�abast i és evident que el seureconeixement i prestigi han augmentatamb el pas dels anys. Després de con-vertir-se en una de les figures claus del�actual direcció del setmanari ElJueves, ara li ha arribat l�oportunitat depublicar els seus treballs de comentaride l�actualitat a escala peninsular. ARegió7 li ha passat com al Pou en el seudia: el Manel és tan bo i reconegut queno podem evitar que s�hi fixin els mit-jans més grans i amb més repercussióque nosaltres. Per a ell és una granoportunitat i nosaltres el que hem de ferés alegrar-nos-en i esperar que, de tanten tant (i perquè és un gran paio i esrecorda dels amics i dels orígens) ensfaci un acudit a les nostres pàgines queens faci esclatar una gran riallada i ensfaci tenir una mica més de solera. En totcas: molta sort, Manel!

Abacus no cooperaSi el mes passat us parlava dels pro-

blemes amb la distribució de revistes,que ha deixat de fer Sobrerroca, aquestm�assabento que gairebé res setmanesdesprés d�haver començat el curs esco-lar alguns alumnes encara no tenen totsels llibres de text. Pel que sembla, la lli-

breria de la cooperativa Abacus (que vaassumir el gruix de la gestió i venda queabans també gestionava Sobrerroca) noha parat de rebre crítiques aquestsetembre passat dels pares i mares delsescolars cansats de fer cues i vistes al�establiment dels Quatre Cantons espe-rant exemplars per als seus fills i fillesque no acaben d�arribar mai. Semblaincreïble tanta desídia i mal funciona-ment si tenim en compte que Abacuscompta amb la matrícula exacta d�a-lumnat i el títol desitjat per cada centreamb prou antelació per gestionar con-venientment les comandes i disposar-nea temps. La versió que s�ha fet donar alsclients per part dels treballadors respec-te al retard de l�arribada dels llibres haestat la mala distribució de les edito-rials. Una excusa molt poc recurrent sitenim en compte que els mateixos títolspodien trobar-se, per exemple, a l�hi-permercat Carrefour. Per cert, al centrecomercial de Bufalvent eren més baratsque a Abacus, malgrat que la cooperati-va anuncia un 20% de descompte en elsllibres per a l�escola. Si no rectifica elmal tracte i les mentides, no crec queAbacus es continuï mereixent la con-fiança de les escoles per a la venda delmaterial didàctic de l�alumnat. I és quevist aquest cas, la cooperativa cooperamés aviat poc.

La mesquita fa dissabte

Una lectora m�ha fet arribar aquestacuriosa imatge captada a la via de SantIgnasi la vigília de l�inici del Ramadàmusulmà, en el qual el col·lectiu fa un úsmés intens de la mesquita d�aquest vial.Sembla que pocs dies abans del seu inici,els responsables de la instal·lació vandecidir ventilar una mica les dependèn-cies davant de l�arribada d�una èpocad�ús massiu de l�espai. Les tasques d�ai-rejat van incloure també les catifesdamunt les quals els fidels fan les ora-cions, fet que va deixar a la vista delsvianants aquesta pintoresca estampa.

Encartellament incívic

No seré jo qui defensi el pas obligato-ri per l�empresa Clarena per encartellaramb èxit i notorietat a les parets deManresa i comarca, entre altres cosesperquè és justament Clarena qui contri-bueix a generar la publicitat que fa pos-sible aquesta publicació. El cas és quecomença a ser massa habitual l�engan-xada desaforada de cartells que certa-ment embruten més que no pas altracosa. És habitual, doncs, veure cartellsenganxats en papereres, contenidors ialtres elements del mobiliari urbà quepaguem entre tos i, el que és més greu,en façanes d�edificis nous i habitats alcostat de pintades sense solta ni voltaque mereixerien un capítol a part si par-léssim a fons d�incivisme. El més greudel cas no és que els cartells s�enganxinamb l�habitual cinta adhesiva, sinó quees fixen a les parets amb cola, de mane-ra que no hi ha manera de desenganxar-los si no és aplicant-hi algun productequímic i passant-hi una bona estona. Elmés habitual és que aquest tipus de car-tells perdurin en el temps sense cap res-ponsabilitat per a l�anunciant. Un casben exemplificador del que explico ésl�acadèmia d�idiomes Madison que,davant de l�inici de curs acadèmics, haempastifat diverses façanes de la zonade la Bonavista, com queda reflectit a lainstantània. Desconec si l�expansiópublicitària l�ha fet la mateixa acadè-mia o algú altre, però, en tot cas, la res-ponsabilitat final i qui hauria de fer-secàrrec de la neteja de les façanes ha deser l�anunciant. És el mateix que passaamb l�arribada massiva dels serrallers ala ciutat que estan cosint a adhesiusinarrencables la majoria de panys ipanells de timbres dels manresans. Nohi ha dret que aquesta mena d�exercicisquedin totalment impunes quan a l�únicque contribueixen és a deteriorar el pai-satge urbà.


bugada al pou


El primer miqueletmanresà

A la imatge podeu veure en MarcClotet, l�únic membre convenientmentuniformat de l�incipient cos deMiquelets manresà, durant l�ofrena flo-ral de la passada diada de l�Onze deSetembre a la ciutat. Segons he pogutsaber, aquest col·lectiu ja compta ambuna vintena de membres a Manresa irespon a una moda europea de recupe-ració de cossos d�exèrcits antics, queactualment ja formen part del folklored�altres països i regions europees. ElsMiquelets en concret (com també elsMaulets al País Valencià) eren un cosregular català que va lluitar a Catalunyadurant l�anomenada Guerra del Francès(1808-1814). A Manresa el grup noméscompta, de moment, amb un membreamb tots els ets i uts, ja que l�uniformei els complements costen uns 1.500euros i la resta de miquelets manresansadscrits encara no han pogut aconseguirfer-se amb la vestimenta oficial.

M�expliquen, com a anècdota, que unfet indispensable per formar part delcos és tenir una bona planta per poderdesfilar i llençar salves durant diesassenyalats com la Diada, tal i com hofan amb uniformes similars algunescolles de trabucaires. Després de larecuperació dels armats per la SetmanaSanta, ara arriben els exèrcits medie-vals. No sé si seria qüestió també derecuperar els germans de Sant Joan de

Déu recentment desplaçats a un pis dela Culla. �


quintí torra cordons

ab absurdo marcel pérez

Aquest és un espai obert a lacol·laboració dels lectors. Feu-nos

arribar les vostres notes al’Apartat de Correus 1, de

Manresa, o bé a l’adreça electròni-ca [email protected].


ermans i germanes, la tranquil·litat al nucli urbà a leshores de son esdevé un veritable problema per als que

practiquem la vida casta i secular. És el cas de l�amic PabloFernández Poderoso, l�arxiduc del barri de Valldaura, instal·latal seu palau victorià del Centre del Dia del carrer del Cós. Lesseves terres, a fe de Déu que han estat les més afectades pelrebombori marxós estival encapçalat per la Carpa del Riu iampliat a altres negocis de la zona del mateix propietari i altresiniciatives d�oci insalubres i molestes. Amb la complicitat rela-tiva d�altres barris del centre, aquest estiu passat s�ha desente-rrat la destral de la guerra contra els sorolls de l�oci nocturn que,gràcies a Déu també, darrerament també ha inclòs a la rutamanresana restaurants, bars i sales de festes amb més elegànciai respecte pel veïnat que lesexistents a Manresa des detemps immemorials.

Recordats són pels mésantics del tros els debatsentre el regnat del món veï-nal i l�exregidor d�EsquerraRepublicana, Magí Mas,arquitecte de l�actual orde-nança de locals de públicaconcurrència, sorgida ambl�objectiu d�eradicar, entrealtres, la moguda generada ala Baixada dels Drets fapràcticament una dècada.Aquest document, que totsels fidels podeu consultar alweb de l�Ajuntament de

Manresa, deixa ben clares les regles del joc. Unes regles que,Déu ho sap, alguns no han complert mai, ja que, per l�antigui-tat de les seves llicències, han estat alegals des de l�aprovacióde l�ordenança. Amb la humilitat cristiana que em caracteritza,permeteu-me dir que el cavall de batalla d�en Poderoso té trespotes claríssimes, si el què és vol és mitigar els efectes de l�ocinocturn.

El primer és inexcusable i correspon als propietaris dels localsi la seva obligació de complir els reglaments i, d�alguna mane-ra, traslladar-ne l�esperit als seus clients. El responsable subsi-diari del bon compliment de la llei és l�Ajuntament i, basant-seen la legalitat, la seva obligació és arbitrar amb coherència isentit comú les regles del joc de les quals parlàvem. I a fe deDéu que el responsable final de tota la martingala de responsa-bilitats, de drets i deures és el ciutadà de peu client dels localsd�oci, que, dit sigui tot passant i què Déu em perdoni pel to, noacostuma a complir en excés cap principi cívic en el moment

que traspassa la porta de sor-tida dels locals: crida, marxaamb vasos i ampolles devidre a la mà, es burla delsporters, fa derrapar les rodesdel vehicle, es pixa i vomitaen qualsevol portal i canto-nada i, a part d�enervar al Po-deroso, posa a l�alçada delbetum qualsevol bon propò-sit jurídic. Per tant, potserque ens replantegem la utili-tat de l�educació per la ciuta-dania refermant principis bà-sics com el de miccionar a laporta de la casa d�altri i res-pectar el descans dels veïns.Us ho demanem, Senyor. �


epitafi mossèn gudiol

Sorolls, encara

G

e folklore no ens en falta.Aquí sempre fem sarau

No només a Sant Domènecvàrem veure La Carrau.Hem vist filar les Puntairesamb estil dolç i suau,i córrer pel mig Manresa,els Cavallets, en allau.I com no?, al parc de l�Agulla,asseguts sota el cel blau,hem gaudit de l�havanera en un oasi de pau.I al ressò dels Trabucairesno us heu amagat al cau?

er això l�Ajuntament i qui governa la nau,

l�escut barroc de la vila,ha convertit en un dau.¿Per què aquest canvi d�imatgequan ens volen clavar un clauapujant-nos el cadastre?Potser senten un rau-rau?Mentrestant el poble calla i un cop més fa marramiau.¿No creieu que ens convindriauna mica de cacaucom el de la monarquia?Apa, gent, adéu-siau. �

lo gaiter del calders

D P


n el cas de la Sala Ciutat es fa difícil fer una lectura ... · Octubre 2007EL POU DE LA GALLINA 3...

Documents

Transcript of n el cas de la Sala Ciutat es fa difícil fer una lectura ... · Octubre 2007EL POU DE LA GALLINA 3...