nº 111 juny 2011 - donatiu 2 eurosluchainternacionalista.org/IMG/pdf/Lluita_111-11-5.pdfal PP. La...

Lluita Internacionalista 111, juny 2011 1

nº 111 juny 2011 - donatiu 2 euros nº 111 juny 2011 - donatiu 2 euros nº 111 juny 2011 - donatiu 2 euros nº 111 juny 2011 - donatiu 2 euros nº 111 juny 2011 - donatiu 2 eurosEditorial pàg 3Politica pàg 4-5

Indignació i mésDossier central: pàg 10-15

Balanç eleccions municipals i autonòmiques

Sindical: pàg 5-9 i 19CATSA, Lluita contra les retallades, bombers.

Moviments: Contra el feixisme pàg 16-17Internacional: pàg 18-20

Siria, VeneçuelaSuplement: CNT: 1910-1934

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV InternacionalnacionalnacionalnacionalnacionalPer la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

2Lluita Internacionalista 111, juny 20112

CALA

IX D

E SAS

TRE LA NOSTRA CRÍTICA RECOMANA...

Inside job, del directorCharles Ferguson.

Sí, és un documental. No és ficció –encara que aestones ens ho sembli-, no és avorrida i és d’obligatòriavisió. Així d’entrada semblen massa avisos irecomanacions (i encara no hem dit que dura dueshores), però s’entendran tots quan us diguem que ésla primera pel·lícula sobre la terrible crisi econòmica del2008, considerada de manera unànime la pitjor dels delcrack del 29.

I com es pot explicar una crisi financera sense queresulti un avorriment? Doncs barrejant i fent alternançaentre la tasca d’investigació i les entrevistes amb elsimplicats directes (aquells que s’han negat a parlar sónsubstituïts pel text que explica que no han volgut parti-cipar) i indirectes: polítics, empresaris, financers, i ambperiodistes.

El resultat. Parlem d’economia però amb la voluntatque tots entenguem les sospitoses relacions entre políticscorruptes i lleis injustes; per això encara que alguns nopuguem seguir de manera absoluta totes les implicacionseconòmiques que se’ns detallen (per manca deconeixements en aquest terreny) això no implica perdreel fil d’una història que ens afecta de manera directa:milions de persones angoixades per culpa de la feina.

Les claus sobre les quals es basa Ferguson perdefensar el seu plantejament són (per cert, aquells queus ho mireu amb versió original: el narrador és l’actorMatt Damon): que la crisi era totalment evitable i que laconnivència entre Washington –el govern nordamericà-i Wall Street –els especuladors financers- n’és respon-sable de la situació; que els culpables tenen els diners ino han pagat ni pel que fan ni pel que van fer, i finalmentque al govern actual d’Obama manen els mateixos que

van manar al de George Bush, és a dir ¿els culpablesdel desastre cobren ara per trobar una solució?

Si heu llegit fins aquí ara ja heu entès perquè calvisionar-lo. Estiguem d’acord amb la seva línia deraonament sobre els fets, o li fem retrets en algunsaspectes, tots convindrem que cal aplaudir la sevavalentia per posar cara i nom (un a un) als responsablesi acabar apuntant al govern actual del seu país.

Gràcies, Charles Ferguson.


EDIT

ORIA

LE

2 de juny de 2011

Si nosaltres no somcapaços de transformaraquesta indignació en

organització d’esquerra, unsaltres sabran capitalitzar lafrustració i la desesperació,com ho han començat a ferpartits de l’extrema dreta

...

leccions ileccions ileccions ileccions ileccions illuita de classeslluita de classeslluita de classeslluita de classeslluita de classes

Sempre hem afirmat que les eleccions donen unavisió deformada i parcial de la lluita de classes. Enperíodes de tensió social aquesta distància entre lec-tura electoral i realitat s’incrementa. Si atenem alsresultats estrictament electorals no hi ha lloc a dubtes,un reforçament de la dreta, amb el PP que passa adominar governs autonòmics i ajuntaments. A CatalunyaCiU arrasa i provoca una derrota històrica de les«esquerres»: PSC i ERC. IU i IC/EUiA resisteixen o pugende rebot recollint vots de la derrota històrica socialista,però allà on governava com a Còrdova cedeixen el llocal PP. La recomposició d’una esquerra fora de PSOE iIU, amb l’excepció de Bildu, és molt limitada. Hi ha unaconclusió immediata, en absència d’una forta contestaciósocial el càstig a la política del Govern de «l’esquerra» elcapitalitza la dreta.

Però en la recta final de lacampanya electoral unmoviment de jovescomençava a ocupar placesen nombroses ciutats. Elscontinguts del moviment erenmolt diversos, globalmentrebutjant el sistema polític derepresentació, i arrossegantun suport massiu entre capespopulars molt diverses.Probablement aquestmoviment no va tenir capexpressió en les urnes –ocom a molt en nuls i blancs-,no obstant això és tan realcom les paperetes de votació. La Junta Electoraldemanava la intervenció policial per desallotjar els i lesacampades el dia de reflexió, però la policia no va po-der actuar a causa del suport massiu que tenien les iels indignats. L’intent de desallotjament de Puerta delSol de Madrid primer, o el posterior de la Plaça deCatalunya de Barcelona, van reforçar i ampliar lesocupacions.

A Catalunya un altre moviment, contra les retalladessocials, es va expressar en la manifestació massiva del14 de maig. És cert que els polítics de l’esquerrainstitucional van intentar cavalcar la protesta per treure’nrendibilitat electoral. A la vista dels resultats, no ho vanaconseguir, almenys de manera significativa. CCOO iUGT van intentar que la lluita contra les retallades fosdirectament contra CiU, però els treballadors/es tenenmolt recent l’experiència del tripartit, que és qui les vacomençar, impulsant mesures i lleis privatitzadores a lasanitat i l’ensenyament. Tampoc aquests movimentsmassius van tenir un reflex clar en el vot.

Quina és, doncs, la lectura de la situació política? Lasituació política està creant un explosiu potencial: elsentiment que una majoria paga mentre uns pocs nodeixen de guanyar diners; efectivament això estàgenerant indignació, amb els rics, amb «els polítics»,amb els «sindicats»,… Però només amb la indignació ila ràbia no es va gaire lluny. Si la ràbia general no estradueix en plans de lluita per defensar coses concre-tes, acabarà en una nova frustració més.

I aquestes coses concretes són la defensa dels llocsde treball en EROs tan importants com els que hi hadamunt la taula a Telefónica o al Grupo PRISA. I el puntde partida que s’ha manifestat fins ara és complicat:molt probablement els mateixos treballadors/es deCatsa, El País o Telefónica que van a la Puerta del Sol ia la Plaça de Catalunya i senten allà que «tot éspossible», quan arriben al centre de treball l’expedientpatronal els pesa com una llosa paralitzant.

La indignació, que és imprescindible, ha de donar pasa la lluita i al convenciment que «es pot fer». Sí, espoden parar els acomiadaments, com es poden pararels desnonaments o les retallades alss serveis públics.Aquesta és la possibilitat real que la indignació estransformi en convicció i que el moviment del 15 demaig serveixi per reactivar la consciència de lluita.

L’experiència de les places ocupades conté elementsper trencar amb la burocratització de la política i elsindicalisme, i són imprescindibles, però quan es fangenèriques «a tots els partits» o a «tots els sindicats»

s’esterilitzen, perquè sensepartits, sense sindicats, senseorganització queda l’individu ocom a molt la suma d’individus.Nosaltres defenseml’assemblea com a forma dedecisió i unitat per a la lluita,però no és possible viure enl’assemblea permanent alscentres de treball: cal crearorganització.

Es pren com referència lalluita dels i les egípcies a la PlaçaTahir, però aquesta lluita no esva fer contra els partits i lesorganitzacions populars osindicals, sinó que es va fer

amb elles, amb totes aquelles que van donar i van lluitarcolze a colze en la revolució i que sempre tenien lloc ala Plaça. I que les organitzacions polítiques són encaramolt petites és el que s’ha reflectit en els resultatselectorals.

Per tot això, des del nostre suport decidit a la lluitadels milers de joves en les places en el moviment delsindignats, des de la denúncia davant qualsevol intentde repressió i desallotjament, estem convençuts que elmoviment ha d’arribar a les lluites concretes, en undebat profund sobre la necessitat d’organitzar lacontinuïtat i en aquest debat manifestar el nostreconvenciment de la necessitat d’organització sindical ipolítica. Si nosaltres no som capaços de transformaraquesta indignació en organització d’esquerra, uns altressabran capitalitzar la frustració i la desesperació, comho han començat a fer partits de l’extrema dreta, aquíi en altres estats europeus, que bolquen aquestaimpotència contra l’immigrant.

En aquest sentit fem un balanç positiu, encara quefos limitat, a la presentació de les llistes de Des de Baixa Cornellà, Girona i St. Esteve, a la participació en CUP-Alternativa per Barcelona -que va obtenir el2 % delsvots i va quedar com la primera de les candidaturesque no van entrar en l’ajuntament- i l’ascens que vanobtenir les CandidaturasAlternatives del Vallès.


Acampada i manifestacions a GrèciaAcampada i manifestacions a GrèciaAcampada i manifestacions a GrèciaAcampada i manifestacions a GrèciaAcampada i manifestacions a Grècia

Milers de persones, 100.000 segons els organitzadors i 40.000 per la policia, es vanconcentrar el 29 de maig a la plaça central d’Atenes per les anomenades protestespaneuropees. La mobilització va arribar uns dies després que comencés una acampadaresponent a la crida feta des de la Plaza del Sol. El principal lema de les pancartes era «Quese’n vagin ja». Era la cinquena jornada de protesta convocada per les xarxes socials a unes60 ciutats del país, ambmobilitzacions molt importants aSalònica o Patras, entre d’altres.Els manifestants han carregatcontra els socis de Grècia a lazona euro i el Fons Monetari In-ternacional, que han intervingut elpaís amb un pla de rescat de110.000 milions d’euros aparellata una ofensiva brutal de retalladesde serveis públics,acomiadaments i privatitzacions.

POLÍ

TICA

El moviment que aquestasetmana ha omplert les placesd’arreu de l’Estat de gentindignada amb la crisi, amb lesretallades, amb els bancs, ambels partits parlamentaris i elsburòcrates sindicals que enstraeixen sistemàticament, s’haapuntat un triomf. Una victòriadavant la prohibició de la JuntaElectoral Central i de dosintents fallits de desallotjamentpolicial (primer a la Puerta delSol, després a Plaça Catalunya),que s’han girat com unboomerang i han donat força ala mobilització La massivitatdel moviment ha desafiat lesprohibicions i la violènciapolicial i milers de manifestantshem demostrat que al carrersom més forts que les seveslleis i la seva policia. La gentpot més (això és el primer quehem après de les revoltes alnord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà) ifeia temps que, aquí, noteníem l’ocasió d’assaborir-ho.

El divendres 27 de maig, desprésde l’intent de desallotjament de laPlaça Catalunya, es va ferl’assemblea més massiva, amb12.000 persones segons els mitjans

A les assemblees s’han proposatuns programes reivindicatius intermi-nables, que dissolen els objectius iimpedeixen aixecar banderes con-cretes per canalitzar la indignació.Estem d’acord en què no ens agra-da, i posar-nos d’acord amb una al-ternativa sempre és molt méscomplicat. Però també és impres-cindible, i més en aquest cas, quanno es concentra tot en fer caure undictador. I per això és clau anar al’arrel dels problemes: costad’entendre que en els quinze puntsper una democràcia participativa del’acampada de Barcelona es fesesment al control de l’absentismedels càrrecs electes i no a la fi de lamonarquia o al dretd’autodeterminació. Altres puntssón com a mínim problemàtics, comla prohibició dels ERO per empreses«amb beneficis», o que només esplantegi la nacionalització de lesentitats bancàries que estan «endificultats».

Les acampades funcionen ambassemblees diàries amb milers depersones discutint les propostes deles comissions, que van estar afegintmés punts cada dia que passava.Més endavant, el debat sobre comcontinuar va passar a primer terme.Sota aquesta aparença de màximademocràcia, planava però laprohibició a l’expressiód’organitzacions polítiques osindicals (tot i que alguns de les i elsseus dirigents i activistes estavenimplicades totalment enl’organització de l’acampada).Després de tantes traïcions del’esquerra parlamentària i laburocràcia sindical s’entén que lagent desconfiï de les organitzacionsi es presenti com a «apolítica», peròaixò vol dir posar injustament almateix sac els enemics delmoviment i els partits revolucionaris,que portem anys lluitant contra elcapitalisme i la repressió i que notenim cap confiança en el sistemaelectoral. A més d’injusta, aquestaprohibició a l’expressió organitzadalimita l’abast del moviment, li restaactivistes molt valuosos i no té resde democràtica.

L’acampada de BarcelonaL’acampada de BarcelonaL’acampada de BarcelonaL’acampada de BarcelonaL’acampada de Barcelona

Més enllà de la ‘indignació’de comunicació. La repressió (mésd’un centenar de ferits/des lleus iun de greu) va fer despertar méssimpatia pel moviment, que jaestava acusant el cansament i lamanca d’objectius clars passadesles eleccions municipals. El critunànime era l’exigència de dimissióde Felip Puig, conseller d’Interior delgovern autonòmic català. Arreu del’Estat les acampades també esvan revifar, en solidaritat amb Bar-celona.

El moviment ha aparcat elpessimisme dels darrers anys i hademostrat que la gent té ganes delluitar. A Catalunya, ha connectatamb la denúncia de les retalladesdels serveis públics a què els i lestreballadores de la sanitat il’ensenyament s’enfronten des defa mesos: diverses protestes hanconfluït a la plaça, com tambéalgunes manifestacions d’estu-diants de secundària i universitàries.A Madrid, l’epicentre de les protes-tes, ha qüestionat obertament elrègim exigint un referèndum sobrela monarquia. Arreu alçant la veucontra la democràcia formal i exigintuna altra manera de fer política,denunciant el sistema financer,defensant l’accés a la vivenda,reclamant mesures contra l’atur…


Aprendre de les revoltes àrabsUna de les coses més positives d’aquesta

mobilització és que ha pres la plaça Tahrirdel Caire i les revoltes àrabs com a símbol.La revolució tunisiana va obrir la porta delcanvi i es va contagiar arreu del món àrab imés enllà: els i les treballadores deWisconsin, als EUA, en lluita contra lesretallades de serveis públics, portavenpancartes que deien «Aquesta és la nostraplaça Tahrir» o «Aquí comença la revolució».Les mateixes que es podien veure a la PlaçaCatalunya.

Però ens cal avançar en la profunditatd’aquests processos. Només cal veure coms’organitzava la plaça Tahrir, presa per les iels joves en un moviment espontani, peròen la qual tenien espai totes lesorganitzacions polítiques, socials i sindicalsque s’enfrontaven a la dictadura deMubarak. També el seu paper com aepicentre de la mobilització, que s’irradiavamolt més enllà, convocant manifestacionsmassives cada divendres. La plaça era el

símbol d’una cosa molt més gran, impulsa-da pels i les joves, però arrossegant tothom.I en la lluita el component de classe va ju-gar un paper fonamental: el dictador egipci,com Ben Ali a Tunísia, van caure quan elseguiment massiu de les vagues generalsva paralitzar el país i demostrava que no hihavia cap altra sortida.

El moviment dels i les indignadesha decontinuar i anar més enllà, i per això calconnectar amb més sectors en lluita a lasantitat, l’ensenyament, o els i lestreballadores de Telefònica que afronten und’aquests EROs “amb beneficis”. S’had’estendre no només als barris, sinó ambassemblees als instituts i universitats i tambéals centres de treball, on es discuteixin lesproperes mobilitzacions (a les acampadesde Barcelona i de Madrid s’ha proposat el19 de juny) i la convocatòria d’una vagageneral, que és necessària i urgent.

Cristina Mas

El Grupo PRISAacomiada i tancaempresesEl febrer passat el Grupo Prisa va anunciar que acomiadaria 2.500treballadors/es a tot el grup, entre ells 412 a l’empresa que duul’Atenció al client de Digital +, Catsa.

Des d’aquest mateix moment CCOO i UGT van començar a reunir-seamb els representants del grup, deixant fora una part de la representaciósindical (CGT, per exemple) i d’esquenes a les i els treballadors que notenien ni idea de com estaven mercadejant amb els seus llocs de treball.

Durant la negociació han acomiadat a diverses empreses del grup is’ha signat un ERO que afecta més de 2/3 de la plantilla de Prisa TV(Digital +), complint els objectius que volia l’empresa amb la complicitat iel silenci d’aquests sindicats, jugant el paper d’ocultar el que passava,dividint-nos i impedint que els treballadors/es del grup donéssim unaresposta unificada i finalment desconvocant les dues úniques jornades devaga que havien convocat. A Catsa es va mantenir la primera vaga nomésper CGT i la següent va ser convocada per tothom empesos per l’èxit dela primera.

Quan ja han afeblit i fet el que han volgut, les federacions de CCOO iUGT han signat un preacord amb el vist-i-plau de la Direcció General deTreball que tot i saber que deixaven al marge de la informació CGT no vafer res per posar-hi remei. Aquest preacord no ha pogut ser ratificat perquèel comitè d’empresa d’El País s’ha negat a fer-ho perquè s’havia signatsense el seu consentiment.

Dos dies després del preacord, que segueix essent secret perquè nol’han fet públic, notifiquen el tancament de Catsa de Madrid. Ja no són412 treballadors/es: el tancament suposa 600 treballadors/es al carrer.La feina se l’emporten al Perú.

A Màlaga i a Granada han contractat 200 treballadors/es d’ETT, tambéhi ha més de 200 treballadors/es que a més de la seva jornada fanteletreball al seu domicili (per un acord signat només per CCOO). Noprocedeix que es destrueixi ocupació quan hi ha feina, a més del fet queel grup Prisa, i en concret Catsa, són empreses que donen beneficis.

CCOO i UGT ho tenen clar. Admeten que es quedin 600 treballadors/es sense feina, que s’emportin l’ocupació al Perú, això sí amb unaindemnització, per això he començat dient que mercadegen amb lesnostres feines i amb el nostre futur. En la seva argumentació diuen quel’Autoritat Laboral ho acceptarà. Com un sindicat pot dir-ho tantranquil·lament i no plantejar-se llançar una lluita contra la destrucciód’ocupació que hi està havent a tot l’Estat? Per què els sindicats majoritarisno plantegen mobilitzacions contra la política que està duent a terme elGovern amb la seva Reforma Laboral? Per què ajupen el cap i signen totel que els plantegen les diverses patronals? Ja n’hi ha prou de pactarEROs, reformes de les pensions, pèrdua de les condicions de treball…etc!

Des de CGT plantegem que es negociï sobre la base de la defensa delsllocs de treball, començar una campanya a l’opinió pública, fermanifestacions a la Direcció de Treball i de forma unitària convocarmobilitzacions. A més de l’acció sindical, denunciar a l’Autoritat Laboralque aquesta empresa té beneficis i que està contractant ETTs mentredestrueix ocupació.

Raquel Palencias.Delegada sindical de CATSA-Madrid,

afiliada a CGT


El 14 de maig hi va haver als carrers de Barcelona unagran manifestació -més de 100.000 persones- en defensadels serveis públics i contra les retallades del Govern dela Generalitat. La resposta massiva reflectia el sentimentprofund que va quallant que sanitat i educació públiquessón línies roges, han costat molt d’aconseguir i no es potpermetre que ens les prenguin.

La manifestació era també el resultat d’un moviment ques’estén per baix. Als hospitals i també a l’ensenyament públic,encara que amb ritmes diferents. Si la manifestació del 14d’abril (vegeu el LI 110) va tenir un component més significatiude treballadors/es de la sanitat i menor de l’educació, enaquesta del 14 de maig la presència del sector del’ensenyament (mestres i moltes famílies) va ser molt notable.

Al llarg de les setmanes precedents i posteriors al 14 un nom-bre important de localitats feien mobilitzacions contra lesretallades a l’ensenyament. La diferència de ritmes entresectors és conseqüència del mateix ritme de retallades queapliquen les conselleries respectives i també de la poca voluntatmobilitzadora dels grans sindicats d’anar a un front comú peraturar-les.

A la sanitat les retallades de personal i tancaments de plan-tes hospitalàries i quiròfans es van començar a produir quasiimmediatament i van provocar de seguida que sorgissinmoviments de resposta. A l’ensenyament s’han bloquejat«preventivament» totes les noves construccions i s’han reduïtles despeses de funcionament dels centres un 25%, quesumades a les dels darrers cursos apropen al 50% la caigudade recursos els darrers tres anys, però encara s’espera elgruix de les retallades, que s’han d’aplicar el setembre, ambuna forta reducció de plantilles.

Tanmateix les conseqüències de la primera mobilització noes van fer esperar i immediatament després, i davant leseleccions del 22 de maig, es frenava una part del paquet dereduccions als hospitals. També se suavitzava a l’ensenyament,passant d’un anunci de retallada de 5.000 llocs de treball inomés cobrir el 30% de les jubilacions previstes, a anunciarque no hi haurà gent que hi treballa que es quedi al carrer ique es reposaran fins el 50% de les jubilacions.

A l’Ajuntament de Barcelona, una administraciólocal que ha estat sota govern del PSC, s’han aplicattot tipus de mesures de retallades als treballadors/esmunicipals. Així, incompleixen l’acord de convenisignat fa 3 anys amb la justificació del pla d’austeritat;han deteriorat les condicions laborals i els serveis ambuna política sistemàtica d’externalitzacions-privatitzacions precaritzant i degradant les condicionsde treball dels i les empleades públiques directes i elsi les treballadores públiques indirectes -de lesempreses subcontractades… En tenim exemples atots els sectors, des de cultura, serveis a les perso-nes, serveis socials, passant per urbanisme i les sevesempreses.

En aquest context general de l’Ajuntament de Bar-celona, els Bombers de Barcelona fa mesos queestan en un procés mobilitzador, organitzant des d’untancament a la vaga del 20 de maig passat. Alcapdavant hi ha la plataforma de bombers ambCCOO i CGT. Les seves reivindicacions són elcompliment del conveni i els acords de millora de lescondicions laborals i econòmiques per als bombersque fins ara han incomplert: equiparació salarial alsbombers de la Generalitat -que significa 150 euros-,recursos materials i formatius per a l’activitatprofessional amb la màxima seguretat, política deprevenció de riscos laborals. Tot això en el marc d’unaplantilla actualment insuficient de 630 bombers, i ambl’Ajuntament incomplint l’acord de mínims de 101bombers diaris.

La resposta de l’administració a aquest procésmobilitzador va ser l’obertura d’expedientssancionadors a 7 bombers, amb la qual cosa la reti-rada del procés sancionador ara s’afegeix a la restade reivindicacions. Els bombers estan esperantrespostes del consistori municipal, disposats a conti-nuar amb les seves mobilitzacions en cas negatiu.

Les respostes les haurà de donar el nou consistori,amb majoria de CIU. Tot fa preveure la continuïtat de lespolítiques neoliberals en l’administració, agreujades perla dreta al consistori. Una dreta que a més és la mateixade la Generalitat, que ja ha donat bons exemples ambles retallades en sanitat i educació. Així doncs, hem detémer també a l’Ajuntament, un augment en laprecarització dels serveis, la continuïtat dels processosprivatitzadors i de retallades salarials, etc…

El panorama fa necessari que els i les treballadoresde les administracions locals –i entre ells elstreballadors/es de l’Ajuntament de Barcelona-,responguem juntament amb sanitat, educació i elconjunt de l’administració pública, a les polítiques dedesmantellament dels serveis públics. Per mantenir imillorar els anomenats pilars de l’estat del benestar:sanitat, educació, pensions, i la quarta, inclosarecentment, dels serveis socials.

Marga OlallaDelegada sindical treballadors/es

de l’Ajuntament de Barcelona

Catalunya. 14 maig: 100.000 persones Catalunya. 14 maig: 100.000 persones Catalunya. 14 maig: 100.000 persones Catalunya. 14 maig: 100.000 persones Catalunya. 14 maig: 100.000 persones

Creix el moviment Administració localAdministració localAdministració localAdministració localAdministració local

Bombers en lluita


SIND

ICAL

Davant del segon pla de xocLa maniobra del Govern de la Generalitat era deixar

el xoc fort per després de les eleccions. Els seusplans tenen molta profunditat. No és casual que esposi al capdavant de la Conselleria el gerent de lapatronal d’hospitals. Veu l’oportunitat d’absorbir desde les clíniques i hospitals privats, via mútues, unapart important d’aquells/es pacients que productede les retallades públiques prefereixin pagar-seoperacions o tractaments sense haver de passarper interminables llistes d’espera. No caldrà esperargaire per veure com una part dels llits o quiròfanstancats siguin subcontractats a clíniques privades...o que s’augmentin els concerts amb centres privatsi el pes del capital privat en els centres públics.

Un pla similar s’està intentant aplicar al’ensenyament, i en tenim exemples concrets: hemvist primer la pressió a les famílies a Navàs perquèacceptessin matricular les seves filles i fills a l’institutconcertat per no construir el públic compromès, queha topat amb un rebuig frontal. En canvi, aCastelldefels, un grup de P3 que obligava a forçartres classes en una escola pública de doble línia haacabat anant a una escola concertada.

Passades les eleccions, sanitat i educació espe-ren el segon pla de xoc. El problema dels ritmes persectors pot tornar a jugar una mala passada, elGovern ho sap i juga amb el temps a favor seu. Lapresentació de xifres concretes de reducció deplantilles a l’ensenyament està a punt de sortir, peròel curs s’acaba i cada cop és més difíci l lamobilització. També en la sanitat s’han de presentarels plans de retallada que es van frenar el mes d’abril.Tot això s’ha de concretar en uns pressupostos dela Generalitat que seran discutits aquest mes de juny.I és clau avançar en la coordinació de les lluites endefensa de l’ensenyament i de la sanitat públiques.

A la sanitat cal reactivar la lluita a tots els centresi la seva coordinació, més enllà dels acords odesacords dels sindicats. Seria urgent constituir unaplataforma oberta, com la que es constitueix alvoltant de l’Hospital de Viladecans, arreu i coordi-nar-les, per no estar sempre esperant què decideixenles cúpules de CCOO i UGT.

A moltes localitats s’han organitzat concentracionsen defensa de l’ensenyament públic. Aquestessetmanes que vénen continuaran. Caldrà establirmecanismes de coordinació amb la lluita de la sanitat,caldrà participar en les mobilitzacions convocadescentralment i potenciar moviments com «Catalunyaes mou» que neixen des de la base, que unifiquin anivell municipal professorat, famílies i, de vegades,associacions de veïnes i veïns i altres. Al’ensenyament és molt important discutir des d’araque comencem el curs que ve amb una vaga elprimer dia de classes.

Josep Lluis del AlcázarDelegat ensenyament públic

«QUE NO ENSUTILITZIN»Però dins de la convocatòria del 14 molts i molteses van sentir utilitzats, altres van convocar perseparat en manifestacions que confluïen i anavena acabar en llocs diferents que l’oficial. Laconvocatòria naixia de CCOO i UGT, juntamentamb la FAV, la FAPAC i altres associacions menors.Inicialment estaven exclosos entre altres la IAC(amb USTEC, sindicat majoritari a l’ensenyamentpúblic) i la CGT. Finalment la IAC va acabarsignant el manifest.

Hi havia més elements que feien veure que darrera dela mobilització contra la retallada hi havia un intent deseguir fent campanya electoral en favor dels exsocis deltripartit (PSC, IC/EUiA i ERC,partits amb molta influènciaa les direccions de CCOO i UGT. Tots els pronòstics pera les eleccions municipals els auguraven la desfetahistòrica que després es confirmaria i lluitaven contrarellotge per aturar-la. Milers de responsables de la políti-ca municipal que hauran de deixar els càrrecs que hanocupat els darrers vint o trenta anys. Tots aquests partitsincloïen la denúncia de les retallades del Govern de CiUen els eslògans electorals i preparaven una presènciamolt significativa a la manifestació del 14.

Segons el manifest de convocatòria de CCOO i UGT,tots els problemes de l’ensenyament i la sanitat públi-ca haurien començat el passat 28 de novembre quanCiU va guanyar les eleccions autonòmiques. Un greuproblema d’amnèsia de les direccions de CCOO i UGT.Les retallades de CiU són brutals i cal mobilitzar perimpedir-les, però ningú no perd la memòria que va serel tripartit qui va impulsar la privatització a la gestió dels

en defensa de la sanitat i l'educació públiques en defensa de la sanitat i l'educació públiques en defensa de la sanitat i l'educació públiques en defensa de la sanitat i l'educació públiques en defensa de la sanitat i l'educació públiques

contra les retallades


SIND

ICAL

Marea grogaMarea grogaMarea grogaMarea grogaMarea groga

Durant el curs 2009-10 i en un clima de vagues, de reivindicacions, de canvis del calendari, de desprestigi del professorat aCastelldefels un petit grup de mestres comencen a discutir i plantejar-se si els canals i la forma de relacionar-se entre mestres éssuficient, es plantegen si les accions que es duen a terme reflecteixen la disconformitat del col·lectiu, si el sistema educatiu estàdonant resposta a les necessitats dels alumnes i de la societat on viuen...

Per contestar aquelles preguntes es decideix realitzar una assemblea de mestres de tot Castelldefels. En aquella assembleaes proposa fer front comú amb totes les escoles, es presenta el recent blog creat: «Castelldefels es mou». El primer del moltsblocs «es mou» que s’han creat com a plataforma de comunicació. I es proposa començar a realitzar accions per defensarl’ensenyament públic de qualitat. Des de Martorell arribà la idea de la samarreta, festuc en el seu cas i de la proposta setmanald’anar vestit tots i totes igual. Es va canviar el color i es començà a moure amb la gent que seguia el blog de Castelldefels. Apartir d’aquí i amb la feina feta des de la plataforma «BAdalona es mou» això ha anat creixent mica en mica fins a convertir-seen....vés a saber...

Catalunya es mou

CAPs, el rècord en barracons queens va deixar, les retallades tambéen matèria de finançament de cen-tres públics i de plantilles. La políticade privatització i retallada de recur-sos als serveis públics va serconstant, tant del tripartit com de lapolítica municipal (serveis, externa-litzacions...). Hi va haver diverses va-gues generals de l’ensenyamentpúblic contra una LEC rebutjadamassivament des dels centres.Tampoc se’n salva IC/EUiA, que éscert que va presentar esmenes a unapart de l’articulat, però ni va presen-tar una esmena a la totalitat comdemanaven els centres públics, niqüestionava la jerarquització iprivatització que imposa la LEC. Se-ria absurd que oblidéssim aquestarealitat simplement perquè CiU potfer-ho encara pitjor.

Per si això no era suficient, laconvocatòria es feia un dissabte elmatí, no fos cas que els acteselectorals previstos per la tarda deldissabte poguessin quedar afectats.Sempre s’han fet les manifes-tacionso bé el dissabte a la tarda o bé eldiumenge al matí... També la presènciadestacada de militants del vell tripartit...A les darreres eleccions europeesCCOO i UGT, juntament amb USTEC,havien assegurat que durant el períodeelectoral no era possible convocarmobilitzacions o vagues, per «aquestmotiu» es va tallar la continuïtat de lalluita contra la LEC. Per si no quedésclar,a la manifestació CCOO vatreure un clar «noCiU» perl’ensenyament públic o la sanitat.

L’esquerra sindical debat quèha de fer

En paral·lel a la preparació de lamanifestació la CGT impulsava unreagrupament de forces sindicals,de partits i moviments per acordaruna resposta comuna. És molt

important que per segona vegada-després del 29 de gener amb unamolt bona manifestació contra lareforma de les pensions- es trobinsindicats alternatius i organitzacionsde l’esquerra revolucionària. Quèhem de fer? El moviment encaraté com a referència CCOO i UGT.Hi participaven la IAC, Cobas, CNT,Solidaritat Obrera, la COS i organit-zacions de l’esquera revolucionàriacom Endavant o Lluita Internacio-nalista, representants de l’Assem-blea de Barcelona i alguns movimentsde barris. Davant la necessitatd’unificar els moviments de baseque s’estaven produint sobretot ensanitat, i la convocatòria de CCOOi UGT, calia trobar un punt que nofos excloure’ns nosaltres mateixosd’un moviment en el qual participà-vem, sense haver de fer el joc a lesdireccions de CCOO i UGT i la ma-niobra electoral.

Amb raó el professorat rebutja laidea de dividir el moviment perquèés conscient que la divisió provocauna pèrdua de força. Realment lesconvocatòries dels sindicatsmajoritaris difícilment es poden

rebutjar, com va ser el cas tambéde la vaga general de setembre,però: com crear les condicions perno dependre de la seva voluntatgeneralment desmobilitzadora i quanmobilitzen -com el 14- amb objectiusdiferents dels que defensen lamajoria treballadora?

La resposta de «ens separemnosaltres i la gent ja vindrà», enssembla equivocada. La major partde la gent va a la convocatòria cen-tral, amb els seus companys icompanyes de feina. Hom pot dirque un dia s’adonaran d’on els por-ten CCOO i UGT, però aquestpensament fa el joc de deixar la granmajoria de la classe treballadora ambles direccions tradicionals sense dis-putar-ne el debat i la mobilització.

Mentre el treballador/a es mobilitzacal ser amb ells i elles a la lluita, en totcas explicant per què hem d’enfortirinstruments propis -dels treballadors itreballadores- de control de lesmobilitzacions, com assemblees imoviments de base, cap on els por-ten les polítiques de les direccions de

(segueix a pàg 19)


LI.- Com us afecta la retalladaLI.- Com us afecta la retalladaLI.- Com us afecta la retalladaLI.- Com us afecta la retalladaLI.- Com us afecta la retalladahospitalària?hospitalària?hospitalària?hospitalària?hospitalària?JM.- JM.- JM.- JM.- JM.- Principalment les retallades al’hospital serien el tancament del45% de l quiròfan i el 40% de llits (eldoble que un estiu normal) i perso-nal, amb 12 acomiadaments entrepersonal sanitari i no sanitari i perillauna part de l’eventual. L’hospital deViladecans ha d’atendre unapoblació de 200.000 habitants queinclou Gavà, Castelldefels,Viladecans, Begues i Sant Climent.També s’ha convertit en hospitalsatèl·lit i passem a dependre deBellvitge. I aquesta només serà unaprimera retallada, moltprobablement en vindran més.

L I . - Com està la p lant i l la aLI . - Com està la p lant i l la aLI . - Com està la p lant i l la aLI . - Com està la p lant i l la aLI . - Com està la p lant i l la al’Hospital per ferl’Hospital per ferl’Hospital per ferl’Hospital per ferl’Hospital per fer-hi fr-hi fr-hi fr-hi fr-hi front?ont?ont?ont?ont?JM.- JM.- JM.- JM.- JM.- Aquests darrers tres anyshavíem augmentat més d’un 25%la plantilla de l’hospital en totes lescategories professionals. Se’ns deiaque estava en fase d’ampliació quehavia de portar al nou hospital deViladecans. El nostre objectiu ara ésmantenir el que hi ha. Som l’hospitalmés petit de l’ICS, però en xifres, elmés eficient. Hem demostrat que unhospital públic pot treballar sense ge-nerar dèficit. L’única manerad’entendre el que ens està passantés que ens vulguin privatitzar.

Els treballadors estan participanten les manifestacions, hi ha unsuport important de la població. Laplantilla sempre ha estat molt justa iportem un parell d’anys quetreballem amb la ciutadania. Ensajuden a fer difusió.

LI.- Com neix i qui conforma laLI.- Com neix i qui conforma laLI.- Com neix i qui conforma laLI.- Com neix i qui conforma laLI.- Com neix i qui conforma laPlataforma de suport a l’hospital?Plataforma de suport a l’hospital?Plataforma de suport a l’hospital?Plataforma de suport a l’hospital?Plataforma de suport a l’hospital?JM.- JM.- JM.- JM.- JM.- Arrel de les notícies que ensarribaven de l’hospital vam tenir

con juntes de san i tat icon juntes de san i tat icon juntes de san i tat icon juntes de san i tat icon juntes de san i tat iensenyament?ensenyament?ensenyament?ensenyament?ensenyament?JM.- JM.- JM.- JM.- JM.- Molt positivament. Hem d’anarde la mà. Estem parlant de dos pilarsde serveis essencials per a laciutadania.

LI.- Quins passos veus a partirLI.- Quins passos veus a partirLI.- Quins passos veus a partirLI.- Quins passos veus a partirLI.- Quins passos veus a partird’ara?d’ara?d’ara?d’ara?d’ara?JM.- JM.- JM.- JM.- JM.- Hem demanat als centreshospitalaris la definició de llocs detreball per valorar amb quin criteripoden desmantellar diversesestructures sanitàries. Jurídicamentfarem tot el possible i al Parlamentde Catalunya hem presentat una Ini-ciativa Legislativa Popular quenecessita 50.000 signatures per de-finir quines han de ser les prestacionssanitàries mínimes. Amb tot aixòvolem garantir el benestar delstreballadores/es i el reconeixement deldret a la protecció de la salut.

És el moment de donar-ho tot.Estem en el moment que mésperillen els serveis públics. Des de laCGT havíem advertit d’aquestasituació. Trobo molt positius elsmoviments que surten, com la Pla-taforma d’Indignats i el 15M i me’nsento partícip.

ViladecansViladecansViladecansViladecansViladecans

Confluència de la lluita desanitat i ensenyamentL’Hospital de Viladecans és de referència per les localitats de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Begues iSant Climent. L’afectació de la retallada havia fet dubtar fins i tot de si es volia tancar l’Hospital. Endefensa de l’hospital s’ha conformat una plataforma que convoca cada dimecres una mobilització quesurt de l’hospital. Dimecres passat dues manifestacions en defensa de l’ensenyament públic sortiendes de Viladecans i Gavà per anar a confluir a la manifestació de sanitat. La presència de representantsdel professorat i AMPAs a la plataforma de sanitat ha permès avançar en la coordinació de les dueslluites. Aquest és el camí. Entrevistem a Juan Manuel Martín. Delegat de CGT de l’Hospital de Viladecansi secretari d’Acció Sindical de Sanitat de Catalunya.

reunions periòdiques amb la Federaciód’associacións de veïns de Viladecans.I es va crear una Plataforma en de-fensa de la sanitat pública i de l’hospitalde Viladecans. Hi ha ajuntaments,associacions i federacions de veïns deCastelldefels, Gavà i Viladecans i elsindicat CGT, que és majoritari al’hospital.

S’han organitzat manifestacions,tallades de carreteres iconcentracions. S’ha fet molta feinade difusió en mitjans decomunicació i molta informació pertots els veïns.

L’Hospital està ple de pancartesreivindicatives. Ja portem dosmesos de lluita i ara comencem unaacampada indefinida als jardins del’hospital.

LI .- TLI.- TLI.- TLI.- TLI.- També hi ha plataformesambé hi ha plataformesambé hi ha plataformesambé hi ha plataformesambé hi ha plataformessimilars a altres hospitals?similars a altres hospitals?similars a altres hospitals?similars a altres hospitals?similars a altres hospitals?JM.- JM.- JM.- JM.- JM.- La CGT està participant deforma molt activa a lesmobilitzacions, tancaments iacampades. També a lesassemblees permanents com a laVall d’Hebron, el tancamentsetmanal al Joan XXIII de Tarragonai l’acampada un cop la setmana aBellvitge. Lleidaarrenca ara.

El problema és quealtres sindicats no fan totel que podrien fer per im-pulsar les mobilitzacions:treballar les assemblees,buscar més implicaciódels veïns, i convertir ladefensa de la sanitat pú-blica en un movimentsocial.

LI.- Quina valoracióLI.- Quina valoracióLI.- Quina valoracióLI.- Quina valoracióLI.- Quina valoraciófas de lesfas de lesfas de lesfas de lesfas de lesc o n v o c a t ò r i e sc o n v o c a t ò r i e sc o n v o c a t ò r i e sc o n v o c a t ò r i e sc o n v o c a t ò r i e s

SIND

ICAL


BALA

NÇ E

LECC

IONS

El PP, a un pas de la MoncloaCom estava previst, el PSOE fa

bona la dreta. Ha perdut un milió imig de vots, en els seus pitjorsresultats en unes municipals, i hacedit feus històrics com Andalusiao l’alcaldia de Barcelona. El PP perla seva banda ha crescut en migmilió de vots, amb una acció de cridadavant la proximitat d’un canvi a LaMoncloa. Possiblement aquest fet-la proximitat del canvi- explica elcreixement de la participació en unamica més de dos punts.

El govern diu que la crisi ha passatfactura als governs encarregatsd’aplicar els plans d’austeritat, queno han tingut color polític, que elmateix li ha passat als laboristesbritànics, a Merkel, Sarkozy o aSocrates. Una primera conclusióque cal treure del resultat electoralés que si no es mobilitza contra elGovern i la seva política, és la dretaqui capitalitza majoritàriament eldescrèdit.

No és la primera vegada que elPSOE sacrifica el partit i el governal servei de les necessitats de la pa-tronal i la Monarquia. Amb FelipeGonzález va fer el que no podiaimposar un partit de la dreta: lareconversió industrial que va costar5 milions de llocs de treball i un aturcrònic, o els GAL per imposar asang i foc el centralisme monàrquiccontra el poble basc. I Zapatero diuque encara que els resultats sónevidents i el govern està majorità-riament repudiat, no se’n va perquèencarq li queden coses pendentsque ha d’acabar. No es plantejarectificar i tornar a reconciliar-seamb la seva base majoritàriamentobrera, sinó acabar les reformesque necessita el capital: el seucompromís amb el capital financerés tan gran que no li importa aca-bar sacrificant el seu propi partit.

La patronal es creix, però no perdemanar que el govern se’n vagicom fa el PP, sinó per exigir-li mésduresa en les mesures contra elstreballadors. Aquest és el sentit dela ruptura de les negociacions perpart de la patronal i força que sigui

el Govern qui legisli. El problema noés que el que anessin a signar fospositiu per als treballadors, sinó queexigeixen que sigui encara pitjor. Aixíla patronal acaba d’esprémer elGovern Zapatero per llençar-lodesprés quan ja no li serveixi.

IU se salva parcialmentIzquierda Unida té un creixement

de rebot: recull una part dels votsque perd el PSO, frenant la caigudacontinuada que pateix des del 95(veure gràfic). El lloc on més esreflecteix aquesta situació és a lacomunitat de Madrid. A la capital,arriba al 10%, i creix substan-cialment en moltes de les poblacionsdel seu cinturó obrer com Alcalád’Henares, San Fernando deHenares, i a la capital, Vallecas izona sud. Fins i tot en aquestacomunitat, manté alcaldies com lade Rivas Vaciamadrid, on guanyagairebé els mateixos vots que perdel PSOE –encara que representinun percentatge menor.

No obstant això a ningú se li es-capa el daltabaix a la principal ciutatque governava, a Córdoba, on perdmés de la meitat dels vots, i cau d’11a 4 els regidors, amb un PP ambmajoria absoluta i per darrera pels 5regidors d’Unión Cordobesa (UCOR),de l’empresari Rafael Gómez,acusat en l’operació Malaya.

L’altra cara de la moneda està aMarinaleda, on governa l’esquerrad’IU. Augmenta la seva majoria ab-soluta de 1092 a 1387 vots,passant de 7 regidors IU i 4 delPSOE, a 9 a 2, sense que el PP

aconsegueixi entrar un sol regidor iamb una participació del 88’33%.

Tampoc IU o ICV a Catalunyaavança allà on hi ha una altra alter-nativa que es consolida a la sevaesquerra: és el cas de municipisobrers on hi ha CandidaturesAlternatives del Vallès, com a Badia(Barcelona).

Polarització. Les acampadesa les places i la construcciód’una alternativa

Inicialment les enquestespronosticaven un augment del’abstenció, però la possibilitat delcanvi va pesar més. Des de les

places ocupades pel moviment 15Mes llançaven dos missatges apropòsit de les eleccions: el «no ensrepresenten» que cridava indirecta-ment a l’abstenció, i el «no votar niPSOE ni PP». És probable que unapart del reflex d’aquest movi-mentes donés a Madrid amb un ascensd’IU, i que una altra estigui en l’alçadels vots blancs i nuls.

Eleccions municipals i autonòmiquesEleccions municipals i autonòmiquesEleccions municipals i autonòmiquesEleccions municipals i autonòmiquesEleccions municipals i autonòmiques

Derrota del PSOE i més

Evolución voto IU en municipales

1995 1999 2003 2007 2011

2.589.780

1.387.900 1.394.8711.217.030

1.423.203

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

3000000

Evolució del vot IU a municipalsEvolució del vot IU a municipalsEvolució del vot IU a municipalsEvolució del vot IU a municipalsEvolució del vot IU a municipals


L’aspecte més negatiu és, en lagran majoria dels casos, la falta dereferents a l’esquerra dels granspartits. La situació es deteriora però

polaritzacióno apareixen alternatives. Enaquest sentit si la «indignació» delsjoves i de la classe obrera no estransforma en construcció

d’alternativa, algú altre recollirà lafrustració i la impotència. A tota Eu-ropa l’extrema dreta es construeixràpidament. Acabem de veure el salt

Euskadi: Bildu 2ª forçaEuskadi: Bildu 2ª forçaEuskadi: Bildu 2ª forçaEuskadi: Bildu 2ª forçaEuskadi: Bildu 2ª força

El fracàs de la llei de partitsAmb 313.231 i

1138 regidors Bildu escol·loca com asegona força política,molt a prop del PNB.El resultat confirma elfracàs de la Llei dePartits en el seuintent d’aïllar l’esque-rra abertzale. Abansde la Llei de Partits iles il·legalitzacions,Batasuna rondava els200.000 vots (el20%), Amb la llei dePartits del 2002 s’hanil·legalitzat nombrosospartits i coalicions,amb l’objectiu d’afe-blir l’esquerra abert-zale no permetent-li ni presènciaa les institucions ni els recursosque comporta. Gairebé deu anysdesprés, el resultat d’aquestapolítica és que l’esquerra abert-zale treu el seu millor resultat.

Al l larg d’aquests anysd’il·legalitzacions el vot abertzaleha tingut variades expressions.Un nucli dur del 10%, uns100.000 vots han anat seguintla crida al vot nul, mentre unaquantitat similar es repartia en-tre altres candidatures, buscantel mal menor. Avui Bildureconstrueix el vot Batasuna,afegeix el vot d’EA i una partdel vot d’Ezker Batua, de laseva escissió Alternatiba.

EB queda tocat i obre unprocés de refundació. La recu-lada és constant, des dels

102.000 vots del 2004. En lesanteriors municipals va concórreren coalició amb Aralar i van obtenir79.873 vots, amb 98 regidors. Enaquestes eleccions EB en solitari,va aconseguir 34.591 vots, amb13 regidors. Aralar s’ha quedatamb 32.113 vots i 38 regidors.

El resultat s’explica també perdiversos efectes. Com va passara les europees amb Iniciativa In-ternacionalista, el procésfracassat d’il·legalització va pro-vocar un efecte reactivador i vallançar amb força la candidatu-ra. Però hi ha un altre aspecteno menys essencial. Les accionsd’ETA havien anat provocant uncansament i rebuig en una partde l’electorat i s’havia manifestatja abans de la Llei de Partits.Sembla clar que sense la treva

indefinida d’ETA, com ja va passaren l’anterior, no s’haurien obtingutaquests alts resultats.

Però no cal oblidar que enaquestes eleccions es vail·legalitzar Sortu, i Bildu no ésSortu. Sortu era l’expressió del’esquerra abertzale, Bildu és unacoalició amb un sector de laburgesia basca a través d’EA, elpartit de l’exlendakhariGaraicoechea. Per aconseguirpassar la Llei de Partits s’ha ceditla capçalera de moltes llistes aEA. Aquest preu no és menor. Aracal traduir aquestes votacions enaccions de Govern en moltsajuntaments, i veurem moltprobablement diluir-se elcomponent d’esquerres, com java passar amb el programa.


Catalunya:Catalunya:Catalunya:Catalunya:Catalunya:

Creix el rebuig als partits tradicionalsA Catalunya el desastre socialista permet a CiU completar un panorama de control

complet de les institucions. Fa uns mesos ho feien a les autonòmiques, ara ho fan passanta dominar els municipis, inclòs Barcelona.

Però hi ha també una important component de polarització als resultats. La polaritzaciósocial és conseqüència de l’agreujament de les condicions de vida als barris: atur,precarietat, desnonaments, retalls als serveis públics… i té entre una de les seves expressionselectorals el rebuig creixent a la política dels partits tradicionals, la recerca de noves viesper resoldre els greus problemes.

En aquest context les CUP –Candidatures d’Unitat Popular-, tripliquen els vots del 2007,passant de 18.500 vots i 20 regidors a una mica més de 62.000 vots i 101 regidors.Recullen un vot jove i més compromès amb la independència, prenent una part de vots aERC, després del seu pas pel Govern de la Generalitat, que perd més del 20% dels votsdel 2007. El vot perdut d’ERC també va a Solidaritat per la Independència o per la dreta aCiU. ERC aprofundeix la seva crisi. Les CUP es desenvolupen però els seus resultats enzones obreres és pràcticament nul.

En la recerca d’una alternativa d’esquerres destaquen les CAV –Candidatures Alternativesdel Vallès-, que es van presentar en 7 localitats d’aquesta comarca industrial. Es conso-liden i pugen lleugerament, aconseguint 13.800 vots i passant dels 13 regidors a 16. En elmateix capítol i amb un balanç més extens en el requadre, cal situar el resultat de Des deBaix a Cornellà., obtenint el 2’3% (684 vots).

Però la polarització també permet el desenvolupament del discurs racista o feixista. Eldiscurs contra la immigració cotitza a l’alça: PxC (Plataforma per Catalunya)- triplica elsseus vots i multiplica per cinc els seus regidors, passant de 12.447 el 2007 amb 17regidors als 65.905 i 67 regidors. No obstant això el més preocupant és la distribució delvot al cinturó industrial de Barcelona on, com alertàvem des de fa temps, PxC fa peu ambxifres preocupants. Així, ha entrat en ajuntaments com L’Hospitalet de Llobregat, SantaColoma de Gramanet, Sant Boi del Llobregat... i fins i tot ho ha fet en poblacions comBadia on les CAV són la segona força.

Però en aquest capítol de racisme i xenofòbia, és a dir de la recomposició de l’extremadreta, el més greu no és PxC sinó el propi PP que aconsegueix guanyar les eleccions aBadalona, la tercera ciutat de Catalunya. Passa de 16.203 vots i 7 regidors a 26.890 votsamb 11. En aquesta localitat el PP eclipsa PxC que aconsegueix poc més del 1% i absorbeixa Ciutadans que li cedeix més de 2000 dels 3000 vots que va tenir fa 4 anys.

Aquest esquematisme, que no precisa les CUP que com a Girona pacten amb l’independentismede dretes de Reagrupament, o candidatures d’esquerra com les del propi DdB que no estansumades, o els espais en què ja el PP ocupa obertament l’espai d’extrema dreta, les xifres marquenel procés de polarització.

que ha donat a Finlàndia. Enl’estat espanyol la podemveure sigui amb processosincipients (PxC, veure enrequadre), amb l’evolució adreta del propi PP, o ambcombinacions populistes.No només el cas ja citat del’UCOR: amb mésrecorregut hi ha UPyD, diri-gida per l’exsocialista RosaDíez. De tall lerrouxista iparticularment radical con-tra el «nacionalisme», és clarel català o el basc, a favordel gran nacionalismeespanyol. Segueix unascens continuat amb460.000 vots i 152 regidors.A aquests resultats caldriasumar Ciutadans aCatalunya, un partit d’idènticsigne amb el qual van ser apunt de fusionar-se que noobstant això retrocedeix envots i regidors a favor del PPo PxC.

Aturar l’avanç del’extrema dreta i frenarl’element d’odi i divisió quesuposa entre elstreballadors, sigui per origencontra els immigrants, siguicontra els drets nacionalsde catalans o bascos,exigeix amb tota urgènciaposar-nos a la feina en laconstrucció d’aquesta al-ternativa. Els grups que for-men l’esquerrarevolucionària són totsmassa petits per pensarque sigui al voltant d’und’ells que s’ha de confor-mar aquesta alternativa i,necessàriament, haurà depassar per un frontd ’ o r g a n i t z a c i o n srevolucionàries i del’esquerra sobiranista. Peraixò vam intentar, tot i quesense èxit, la continuïtatd’Iniciativa Internacionalis-ta. Després vam treballar aCatalunya per impulsar Desde Baix amb EsquerraAnticapitalista-Revolta Glo-bal, Corrent Roig, En Lluitai Lluita Internacionalista.Aquesta hauria de ser unatasca per coordinar lluites itambé amb l’objectiud’aprofitar les propereseleccions generals per do-nar-la a conèixer.


Les eleccions municipals 2011de Cornellà no han estatalienes al desastre del tripartit(PSC i ERC especialment), i al’ascens del vot a la dreta, ambl’aparició de grups racistescom PxC, que ha estat a puntd’entrar a l’Ajuntament amb1480 vots (gairebé el 5%).Destaca el resultat obtingutper Des de Baix, quepresentant-se per primeravegada ha obtingut un gensmenyspreable 2,3%, amb 683vots. Al final de la campanyaelectoral, i com en altres llocs,es va iniciar una acampada deprotesta a la calor de les de lesgrans ciutats, com les de laPlaça Catalunya de Barcelonao la Puerta del Sol de Madrid,que acabaven d’aconseguir unprimer èxit mantenint-sedurant la jornada de reflexió i eldia de les eleccions, dates enquè les manifestacionspolítiques estan prohibides.

L’abstenció, que va augmentarunes dècimes fins a situar-se en el49,9% (30.163 persones no vananar a votar, davant de 30.279 quesí que ho van fer) és un elementimportant a tenir en compte. Peròcom que es tracta d’unpercentatge molt similar al de 2007,no és aquí on s’ha de buscar la raóde la reculada dels partits delTripartit (PSC perd 2 regidors i 4882vots, i ERC queda fora i perd 454vots). L’ascens electoral de la dreta,per la seva banda,es concreta en lapujada del PP, queaconsegueix 5regidors enfront dels3 que ja tenia, amb4770 vots (1028més que en 2007),així com en elsesmentats 1480 dela ultradretana PxC.El partit governant aCatalunya, CiU,augmenta 478 vots,fins a arribar als2639, i obté un regi-dor més (3 davant

dels 2 que ja tenia).La campanya electoral ha estat

marcada, com en altres llocs, perl’intent de despolitització dels grupsde l’Ajuntament, que tractaven dederivar tota la discussió cap alsrostres dels seus candidats i els fetsconcrets de la seva gestió munici-pal, fent abstracció del seu caràcteri uti l itzant el teixit associatiuclientelista i subvencionat quemantenen. Així, com en altrespoblacions, es va celebrar un debatmunicipal organitzat per lesassociacions de veïns/es, que esvan deixar instrumentalitzar, en elqual només estaven convidats a par-ticipar els grups municipals. Des deBaix va protestar a la porta delPatronat on, amb escassaassistència, s’iniciava l’acteinstitucional.

La lluita contra les retalladestambé intentava deixar-se de ban-da a la campanya electoral per partdels partits institucionals. Aquestalluita es va materialitzar en unaconcentració del professorat i lesAMPAs d’alguns centres desecundària. La candidatura de Desde Baix va participar en laconcentració de l’ensenyament deCornellà, i també en la granmanifestació de Barcelona del 14de maig contra les retallades ensanitat i Educació. Cap altrecandidat/a de Cornellà va prendreaquest problema entre les sevesprioritats de cara a les eleccions.

La campanya de Des de Baix vaconsistir en un acte de

precampanya amb la presènciad’Arcadi Oliveras; una assembleade presentació de la candidaturade Cornellà, a la plaça delsEnamorats; un acte electoral al quales van convidar a participarcandidatures afins com les CUP deSant Boi i Sant Feliu de Llobregat ila CUP-Alternativa per Barcelona.Després de nombrosesenganxades de cartells i paradetesinformatives on es va distribuir lapropaganda electoral, DdB vatancar la campanya amb un acteal Col·legi Públic Sant Ildefons, onvan participar representants deCUP-Alternativa per Barcelona, Desde Baix de Girona i EsquerraAnticapitalista d’Euskal Herria.

Al llarg de la campanya, contrales retallades i la política de fer pa-gar la crisi als treballadors itreballadores en benefici dels bancsi les grans empreses, contra lamarginació dels oprimits i oprimidesi defensant una opció de lluita, Desde Baix ha mobilitzat centenars depersones que finalment han deciditdonar el vot a un projecte que araté davant seu el desafiament de noquedar aïllat i constituir-se en suporti motor per a la construcció iextensió de Des de Baix al BaixLlobregat, com alternativaanticapitalista i d’esquerra amb laqual afrontar la situació i lespolítiques actuals dels governs deCatalunya i de l’Estat espanyol.

Luis Carlos Gómez-PintadoLuca

Cornellà:Cornellà:Cornellà:Cornellà:Cornellà:

Una bona campanya de Des de Baix

BALA

NÇ E

LECC

IONS


BALA

NÇ E

LECC

IONS

A l’espera de l’assemblea deDes de Baix Girona convocadapel mes de juny per fer balanç iper fixar les perspectives detreball, des de Lluita Interna-cionalista avancem un primerbalanç de què ha suposat lapresentació de DdB Girona.

Revoluciona’t, Girona!Presentar la candidatura DdB

Girona ha suposat impulsar undiscurs anticapitalista i revolucionarique cap altra candidatura ha ofert.La participació de companys/esformant part de la candidatura,adherint-se al manifest de suport,ajudant-nos a elaborar el progra-ma, a fer l’espot (molt original enl’elaboració i el contingut)... haobert expectatives de diàleg i detreball que fins ara no hi haviahagut. Aquesta és la part mésimportant de la nostra participacióa les eleccions i així és com hohavíem plantejat.

Som conscients que DdB Gironaencara no és l’alternativaanticapitalista que necessitem, ésun pas més que s’haurà de sumara més grups i moltes méstreballadors/es, però també sabemque el camí només es pot fercaminant. Aquesta és la nostraopció i les retal ladesneoliberalíssimes de CiU en sanitato educació mentre el iminaimpostos als més rics o l’accidentnuclear de Fukushima, per posardos exemples ben diferents, ensreafirmen que el camí que hememprès és correcte. Així ho vamanar expressant en el nostre ma-terial de campanya. Des de BaixGirona és una coalició jove, peròque no resta res sinó que sumacoses al patrimoni de feina que femi que hem fet les organitzacions itreballadors/es que en formempart.

Però hi ha més coses, una partde despesa que no escomptabilitza són els espais dedebat i seguiment de la campanyaelectoral que fan els mitjans decomunicació públics i privats, en els

quals el monopoli dels grans partitsés absolut -afegint-hi la CUP queha participat plenament d’aquestamaquinària electoral ista. Lapresència als mit jans decomunicació oficials o privats deDes de Baix ha estat del tot testi-monial i les activitats i comunicatsde premsa no s’han arribat a pu-blicar mai. Però ho hem combatutamb les nostres armes. Un espotque s’ha vist quasi un miler devegades. El twitter, el facebook isobretot amb el bloc de la candi-

datura, que ha estat un espai moltactiu, amb entrades noves icentenars de visites cada dia. I alsnombrosos debats que hi hagut a laciutat en què algunes entitatssuposadament de base (AAVVs,Moute-en bici,...) han col·laborat asilenciar-nos com a candidatura; uneix de la nostra activitat ha estat anara cada debat a repartir el nostre fullexplicant el projecte i expressant eldesacord amb els criteris partidistesutilitzats: «Malgrat que els ho hem

demanat, l’organització d’aquestdebat s’ha negat a deixar-nos-hi par-ticipar per poder donar la nostraopinió. Per això, a més d’expressarel nostre rebuig al fet que ens silenciïna la taula del debat, hem optat perpresentar-nos a nosaltres mateixes ifer-vos quatre ratlles sobre el nostrecompromís per a la ciutat». Lacirereta del pastís va ser el debatorganitzat pel Punt i la Ser en el qualvam intervenir desplegant una pan-carta davant dels candidats icandidates del règim als quals sí quedeixaven parlar. La SER no va poderesborrar les nostres paraules perquèretransmetia el debat en directe peròvergonyosament TVGirona va retallarde la retransmissió els minuts en quèapareixíem nosaltres!

L’acte central a Girona va ser moltdinàmic i amb pluralitat d’intervencionsi va comptar amb la participaciód’unes 45 persones. L’acte va coin-cidir a la mateixa hora amb l’inici deles acampades a Girona i acabatl’acte vam anar a la concentraciódavant de l’Ajuntament. DdB Gironai de Cornellà vam establir lligamsparticipant mutuament als actesrespectius

Les eleccionsL’escenari a Girona ha estat molt

diferent del de Barcelona o altresllocs de Catalunya. Com a Cornellà,ens hem presentat soles, però aGirona hi havia una candidatura dela CUP, amb la qual ha estatimpossible arribar a un acord,perquè no compartíem el projecte,com demostra el fet que s’hanpresentat a les eleccions amb unpartit nacionalista de dretes com ésReagrupament, per la pocacoincidència que tenim els darrerstemps al carrer o la campanyaelectoral ista amb desenesd’anuncis pagats als mitjans decomunicació burgesos per posarnomés uns exemples. Algunesd’aquestes coses deuen explicarperquè els i les militants d’un partitde l’esquerra independentista comés Endavant a Girona no militen ala CUP... (vegeu Des de Baix:construint l’alternativa anticapitalista

GirGirGirGirGirona. Tona. Tona. Tona. Tona. També es prambé es prambé es prambé es prambé es presentea DdBesentea DdBesentea DdBesentea DdBesentea DdB

Ara toca seguir i ampliar Des de Baix


al LI 110).El resultat electoral suposa per

DdB Girona la continuïtat del treballiniciat a les eleccionsautonòmiques, així ho reflecteixenels resultats: municipals 2011: 187vots (0,58%), autonòmiques 2010:189 vots (0,49%), municipals 2007com a LI : 73 vots (0,23%).

La política del tripartit ha ampliatla seva fossa. La derrota ha estataclaparadora, el tripartit ha perdutalcaldies signif icatives a lescomarques gironines. A Gironaciutat el tripartit s’ha enfonsat i hadeixat l’alcaldia en mans de CiUper primera vegada a la història iERC s’ha quedat senser e p r e s e n t a c i ó .CUP+Reagrupament ocupen elseu lloc, amb 2,981 vots (9,28 %)

Les eleccions a Barcelona: CUP-AxBLes eleccions a Barcelona: CUP-AxBLes eleccions a Barcelona: CUP-AxBLes eleccions a Barcelona: CUP-AxBLes eleccions a Barcelona: CUP-AxB

Un gran avanç, amb debilitatsCom expliquem en l’anterior LI, a Barcelona ens hem presentat amb l’acord de DdB amb la CUP de Barcelona,

des de la nostra convicció de la unitat d’acció necessària entre el nacionalisme i l’esquerra anticapitalista. L’acordva ser el fruit d’un llarg debat sobre el programa marc, fins a arribar a un acord que, a parer nostre, contenia elsmínims elements bàsics anticapitalistes que consideràvem indispensables. La campanya, en aquest context decoalició sui generis –no es van permetre les sigles de DdB…-, va ser bona: molt dinàmica, i tot i que centrada enel treball barrial que tenia la CUP, des de LI ens vam implicar en alguns barris i, tal com havíem dit, la vam impulsaren l’espai sindical en el qual treballem. Aquest va ser també el perfil dels companys/es que vam incorporar a lesllistes.

Els resultats de Barcelona no són diferents als de la resta de Catalunya, només és important assenyalar, potser,que malgrat el triomf de CIU, als barris amb un fort component obrer segueix guanyant el PSC (des de Nou Barrison més que duplica a CIU, Sant Martí o Sant Andreu) i avança el PP, que arriba a ser segona força en lloc de CIUa Nou Barris.

Els resultats de la CUP-AxB són molt bons, amb 11.805 vots (1,95%), cosa que ens situa com a primera forçaextraparlamentària, per so-bre de C ‘s o PxC. A Gràcias’arriba al 3,76%. No obstantaixò, cal assenyalar ladebilitat dels resultats enbarris obrers, com algunsdels de Nou Barris –on enconjunt s’arriba a l’1 % aldistricte- o en alguns deSant Andreu –llevat del barridel mateix nom-, Zona Fran-ca, o alguns d’Horta o SantMartí. Consolidar una opcióreal d’esquerres exigeixplantejar-se aquesta debilitatcom un objectiu a superar,reforçant el perfi lanticapitalista i la inserció,d’una banda sindical i del’altra en aquests mateixosbarris.

M. Esther del Alcázar

i 3 regidors, motivat per una apos-ta per una política electoralista(pressupost signif icatiu, moltapresència als mit jans decomunicació i als debats, treballmunicipalista durant els quatreúlt ims anys, coal ició ambReagrupament...) que els ha donatuns bons resultats però que caldràveure si estarà al servei de leslluites.

L’ascens de l’extrema dreta enla seva variant més pura –PxC- oen la del PP, com a Salt, suposaque el discurs xenòfob i decriminalització dels i les immigradesha quatllat i que concloure que lesvariants de l’extrema dreta nonomés creixen sinó que se’ns hanficat a casa, posant el peu en elsbastions de la classe obrera.

En resumMalgrat que hi hagut mancances

de forces i de temps i que elsnostres avenços mai no s’acabentraduint en resultats espectacularsen vots, l’important és que amb lacandidatura de DdB ha continuatun procés d’agrupament del’esquerra revolucionària ambvoluntat de continuar després deles eleccions. Ara toca seguir iampliar Des de Baix i seguir estantal servei de les lluites. Una novaonada de retallades ens arribarà dela mà del govern del PSOE, a lesquals s’afegirà entusiasta el nougovern de Mas. La crisi continua is’aprofundeix. La lluita continua.

Lluita internacionalista Girona


MOV

IMEN

TS

El primer que hem d’assenyalarés que darrere la recomposició delsgrups feixistes i racistes hi hadirectament el gran capital, que esprepara una carta a mitjà termini persi arriba el moment d’utilitzar-la,com va fer a Alemanya els anys 30després d’una crisi molt semblant al’actual, i avui perquè és la formade dividir la classe obrera i evitar queaquesta s’uneixi per lluitar contrala gran burgesia i el capitalisme, elsveritables responsables de la crisi.Aquest suport financer del gran ca-pital explica les enormes sumes dediners gastades, per exemple perla Plataforma per Catalunya ja enles passades eleccionsautonòmiques i en aquestesmunicipals.

La peculiaritat del feixismeespanyol

En la major part d’estats europeusde la UE, la burgesia va conformardesprés de la II Guerra Mundial unpartit en la línia de la democràciacristiana per al sistema parlamentari,més o menys democràtic burgès.Una part d’aquests partits han deixatl loc a altres de caràcter mésdirectament bonapartista d’acordamb l’augment de la tensió de lalluita de classes i un pas més enl’Estat policial, com són els casosde Berlusconi o Sarkozy.

A l’Estat espanyol la realitat és queno hi va haver ruptura amb elfranquisme, un règim que enfonsavales arrels en l’aixecament feixista del18 de juliol del 36. Aquest fet no éssecundari, i ha donat lloc un règimmonàrquic híbrid que manté bonapart de l’aparell d’estat del vell règimdictatorial amb les forces vives dela reacció, però que hagué de cedirun espai polític a les ll ibertatsarrencades al carrer pel movimentobrer i popular. Aquestacontradicció hauria de saltarcontínuament, però els dos granspartits que reben el vot obrer –elPSOE i el PCE, ara IU- van segellarun pacte amb la monarquia i el seu

estat, al qual han estat fidels, traintles aspiracions dels i lestreballadores i de llibertat dels pobles.

La falta de ruptura democràticafa que una part d’aquestfranquisme estigui viu dins del partitde la dreta espanyola, el PP, que técontinuïtat amb el vell règim, desdel seu president honorífic ManuelFraga, que va ser ministre -entrealtres de l’Interior- amb la dictadu-ra. El feixisme que en altres estatses recompon fora dels partits de laburgesia tradicional, a l’Estatespanyol existeix i viu a l’ala dretadel PP, que com es va veure a ElEjido fa uns quants anys, no té resper envejar als Le Pen o Anglada.

Independència de classeTambé en la l luita contra el

feixisme és necessari treballar ambuna política d’independència declasse. La barrera que pretén se-parar els partits de la burgesiademocràtica i els d’extrema dretaés falsa. Aquest debat va arribar auna expressió recent quan Le Penva arribar a la segona volta a leseleccions presidencials a França.Aleshores la major part de l’esquerrava cridar a votar per Chirac com elmal menor i una forma «d’aturarl’avanç» de l’extrema dreta.Totalment fals: cridar els i lestreballadores a votar pel partit de lagran patronal francesa és lliurarloslligats de peus i mans a l’enemicde classe. Chirac i Le Pen no sóndos oponents irreductibles, alcontrari, es complementen i el pri-mer en lloc de frenar el segon li pre-para el camí.

Aquest debat també va ser intensels anys trenta i va dur a lesformulacions dels fronts popularsper frenar el feixisme, una aliançade partits i sindicats obrers ambpartits de la burgesia. Aquests partitburgesos no van dubtar a liquidar ofins i tot canviar de bàndol quan elmoviment obrer va començar aqüestionar el règim. És en aquestsentit que al front contra el feixisme

Combatre el feixismeLa recomposició de l’extrema dreta s’estén per tota Europa. En les recents eleccions de Finlàndia el seuascens va ser espectacular. Les condicions creixents d’atur i precarietat, juntament amb la falta d’unapolítica d’esquerres contra el capitalisme que afronti la crisi, ho deixa tot a la mercè del discurs fàcil del’extrema dreta que busca el culpable entre nosaltres, particularment els i les immigrades, amb el discurspopulista «d’arguments» com que «ens prenen la feina» o les poques prestacions socials.

no hi ha lloc per als partits de laburgesia, com el PP o CIU aCatalunya.

Cap acció sense resposta.Combatre el Govern

En el cas de Catalunya, l’extremadreta té diverses expressions ambles diverses Falange, però és ambla Plataforma per Catalunya que hafet un salt cap endavant. A lesautonòmiques va estar a punt detreure diputats al Parlament deCatalunya, acostant-se al 5%, i ales municipals passa de 17 a 67regidors, i entra al cinturó roig deBarcelona o a Salt (Girona). Però moltmés perillós ha estat l’avanç del PPa Badalona, la tercera ciutat deCatalunya, amb García Albiol, quemanté un discurs calcat a la PxC, ique, des de la posició que li permetun partit gran, ha guanyat leseleccions amb el 33’42% dels votsemesos a la ciutat. La pujada delPP i un discurs cada vegada mésdur i xenòfob han estatsgeneralitzats.

A Catalunya es va constituir famesos Unitat Contra el Feixisme i elRacisme» (UCFR), que ha anat fentactivitats de denúncia de PxC, iconcentracions de boicot als seusactes. Aquestes activitats sónnecessàries així com donar respostaa totes i cadascuna de les accionsque aquests grups fan contratreballadors/es, siguin o noimmigrades. El cas de Vilanova de fapoc reflecteix probablement un


En la visita d’Anglada a Vilanova,amb motiu de les eleccions alParlament, es va plantejar unaconvocatòria de rebuig que, malgratuna certa improvisació i certespresses, va ser un èxit. PxC no vaaconseguir celebrar l’acte de propa-ganda que pretenia i cada fullet quevan repartir els seus militants va seracompanyat d’una octaveta contrària,i cada missatge oral a comerciants oveïns contestat pels manifestantsantifeixistes. No ens va sortir gratis, vahaver-hi dues càrregues de la policiacontra nosaltres i algun cop delsguardaespatlles de PxC.

Després d’això el grup deconvocants de la manifestació va acor-dar, amb el suport d’Unitat Contra elFeixisme i el Racisme, formalitzar ungrup d’aquesta plataforma per a la co-marca del Garraf, que va començaramb una presentació, un acte en quèvan participar partits, sindicats, entitatsveïnals, i diverses associacions, moltespecialment l’Associació Cultural Gi-tana, Garraf Plural (musulmana) il’Associació Llatinoamericana, fruitd’un treball minuciós de contactes.

Pensant en la campanya de leseleccions municipals es va repartir pro-paganda unes quantes vegadesespecialment als mercats, combatentels rumors que donen base alsarguments de PxC, i finalment es vaorganitzar una festa a la Plaça de laVila -anunciada en roda de premsa perToni Albà, i una lectura d’un manifesta càrrec de Sergi López-, per la qualvan passar més de 1000 vilanovins ivi lanovines de tots colors iprocedències, malgrat que era el diadel partit Madrid-Barça.

Quan finalment PxC va anunciar elseu acte central de campanya l’únicpúblic érem el grup d’ Unitat amb

augment dels actes feixistes, perquèaquests se senten amb força.

Però respondre les provocacionsi agressions feixistes no ens ha defer perdre l’objectiu, combatre elfeixisme no és només combatre elsgrups que es consideren com a talssinó l’entramat d’interessos icomplicitats que tenen darrere. Peraixò és difícil enfrontar-se als grupsd’extrema dreta sense: 1)respondreles causes sobre les quals basen elseu discurs: atur, precarietat, falta

d’ajudes… assenyalant els veritablesresponsables de la crisi: la gran pa-tronal i els governs; 2)combatent leslleis i mesures que els aplanen elcamí i en preparen l’auge. És a direls governs de torn amb les sevespolítiques d’estrangeria que identi-fiquen els i les immigrades com adelinqüents en potència. Lluitar con-tra la política de retallades de serveispúblics perquè el repartiment demisèria fa que es produeixinenfrontaments i es generin tensions

per la supervivència... 3)i,efectivament, sense que cap de lesseves agressions quedi sense unaresposta de masses. En aquestsentit és imprescindible establiracords de resposta coordinada iimmediata entre les organitzacionsobreres i populars, així com establirmecanismes d’autodefensa de lesactivitats o davant de possiblesagressions a militants de l’esquerra.

Josep Lluís del Alcázar

pancarta, fulls i consignes. Novamentvan mostrar la seva cara violenta, quanel seu cap de llista va agredir amb unabarra de ferro una jove que posavaadhesius en un dels cartells.Curiosament el mossos quepresenciaven l’acte van carregar con-tra nosaltres en comptes de detenir al’agressor i van detenir dues persones.

Després d’això teníem convocat unacte amb totes les candidatures al’ajuntament, excepte PxC,demanant-los que aclarissin la sevapolítica, tant electoral composteriorment, per lluitar contra laconflictivitat i per la convivència, davantde la preocupació que ensdespertaven alguns missatgeselectorals que feien un ús populista deconsignes discriminatòries i racistes.L’acte, molt participatiu i amb fortsdebats, va ser valorat com un èxit.

Aquella mateixa nit a un delsmembres d’Unitat l’esperaven a propde la seva casa i, en presència delseu fill de 10 anys, va ser agredit perdiversos membres de PxC encapçalatspel seu alcaldable, Bellalta.

La resposta va ser una assembleaque, amb més de100 participants,molts/es d’ells enti-tats o associacionsva convocar lamani-festació deldivendres 27. Elresultat va ser de1500 participants,segons la premsa,amb una pre-sènciamassiva, per primeravegada, del sectormusulmà i d’altrescol·lectius de perso-nes immigrades. UnaVilanova que es pro-

Vilanova antifeixistanuncia antifeixista i que aïlla la PxC.

Electoralment la PxC ha baixat delsgairebé 800 vots del Parlament a pocmés de la meitat, 451, i no haaconseguit cap regidor a tot el Garraf,contra la tònica d’ascens registrada engeneral. Contestar els seus arguments,no regalar-los el carrer, unir amb unafeina de base amb escrits en diversosidiomes dels grups de migrants i donarla cara ha estat molt eficaç.

Malgrat tot, si no lluitem contra lescauses que serveixen d’adob a laseva política (l’atur, les retallades detot tipus als sectors més humils), sino aconseguim que els i les mésafectades s’uneixin per lluitar juntesper llocs de treball dignes per tothom,si no aconseguim algun èxit, els i lesque reben més la crisi seguiranpensant-se que són competidors/esentre si i jugaran a la baixa amb elsseus salaris i amb els seus drets peraconseguir subsistir, i en aquest cli-ma el feixisme seguirà creixent. Labatalla tot just comença, i el seu fronts’estén per tota Europa.

César Aragón


Mouafk Assad, és un metged’origen sirià i duu 30 anys al’Estat espanyol. Fa poquessetmanes va visitar la seva famíliaa la ciutat d’Homs i va sertestimoni de la repressió. Aracontribueix a organitzar una novaassociació de sirians a Catalunyaenfrontada al règim de Bashar al-Assad. Des de LI, donem tot elsuport a les mobilitzacionssetmanals que convoquen davantde la seu de la Generalitat aBarcelona, i us apropem aquesttestimoni de primera mà, malgratles nostres diferències respecte eltribunal internacional i la negacióde la identitat kurda.

LI.- VLI.- VLI.- VLI.- VLI.- Vas poder veuras poder veuras poder veuras poder veuras poder veure de primerae de primerae de primerae de primerae de primeramà la repressió del règim d’Assadmà la repressió del règim d’Assadmà la repressió del règim d’Assadmà la repressió del règim d’Assadmà la repressió del règim d’Assadfa només unes quantes setmanesfa només unes quantes setmanesfa només unes quantes setmanesfa només unes quantes setmanesfa només unes quantes setmanesa Homs. Quina és ara la situació?a Homs. Quina és ara la situació?a Homs. Quina és ara la situació?a Homs. Quina és ara la situació?a Homs. Quina és ara la situació?

MA.-MA.-MA.-MA.-MA.- Des de fa més d’un mes i mig,la situació a Síria és caòtica. El comerçobre i tanca no se sap quan. Els diesque hi vaig estar els infants no anavena escola. Quan algú surt al carrer nose sap si tornarà: és una loteria, et po-den ferir o matar o pots quedar detingut.I les forces del govern no són l’únic perill:també els shabiha, que no duen unifor-me, assassinen sense deixar cap rastreperquè els encobreix el muhabarat, elsserveis secrets. Ja és tard per a les re-formes, perquè el règim ha perdut totala credibilitat i legalitat i és difícil trobaralgú que no tingui un veí o familiar morto desaparegut.

LI.- Hi ha notícies de soldatsLI.- Hi ha notícies de soldatsLI.- Hi ha notícies de soldatsLI.- Hi ha notícies de soldatsLI.- Hi ha notícies de soldatsassassinats per negarassassinats per negarassassinats per negarassassinats per negarassassinats per negar-se a r-se a r-se a r-se a r-se a reprimireprimireprimireprimireprimirles manifestacions. Què passa ales manifestacions. Què passa ales manifestacions. Què passa ales manifestacions. Què passa ales manifestacions. Què passa al’exèrcit?l’exèrcit?l’exèrcit?l’exèrcit?l’exèrcit?

CCOO i UGT i per què hem d’enfortir les organitzacions o correntsd’esquerra sindical i política.

No pot ser que des de l’esquerra sindical i política es faci molta feinade base i quan aquesta es canalitza cap a un moviment generalaleshores el referent sigui la convocatòria dels grans sindicats mentrenosaltres ens marginem en una cita diferenciada per a la gent que jaestà convençuda, deixant la majoria de treballadors/es del dia a dia al’altra. Per això Lluita Internacionalista defensava formar un bloc dinsla manifestació amb un final diferent i un manifest propi. Sense laformació del bloc i amb moltes desigualtats i dispersió, aquesta vaacabar essent la participació a la manifestació del 14 de l’esquerrasindical i política.

Polèmica dins el moviment grocLa «marea groga» havia fet una convocatòria separada de la cen-

tral i es plantejava anar al final de la manifestació. CCOO, queacabava d’impulsar un intent fracassat d’oposar samarretes negresa les grogues, reacciona i convoca al mateix lloc i ocupa la capçalerade la marea groga. Inevitablement la maniobra provoca una fortapolèmica dins el moviment groc i s’alcen veus contra la manipulació.

Dins el moviment d’escoles grogues hi ha totes les opinionssindicals, òbviament molts afiliats/des a CCOO per exemple, tantentre mestres com entre pares i mares. Calia continuar el debatsobre la utilització de la manifestació, perquè callar és acceptar lamaniobra, però en què fem perquè això no torni a passar, hi hatotes les discussions.

Creiem que seria un error tancar amb un cert programa elmoviment per posar distància respecte unes opcions sindicals. Pri-mer perquè és difícil excloure programàticament un sindicat senseque se sentin exclosos a la vegada multitud de mestres que portenla samarreta groga. Creiem que seria un error intentar convertir enorganització el que és un moviment. La voluntat del moviment hauriade ser obrir i integrar cada cop més i més gent amb un únic puntque és clar: defensar l’ensenyament públic amenaçat per lesretallades, les polítiques privatitzadores i jerarquitzadores. Elmoviment, això sí, cal coordinar-lo d’una manera senzilla amb lacoordinació dels moviments grocs. Com més coordinació i claredaten els acords que es prenen més difícil és aconseguir manipular-lo,en tot cas tothom té la paraula per convèncer de les seves propostes.

El segon perill és que per evitar que vingui alguna organitzaciós’estigui temptat d’excloure-les totes. Aquesta tendència en moltsmoviments de joves es gira també contra el propi moviment i lallibertat de cadascú que l’integra d’expressar-se com vulgui. A mésd’una reflexió important: si el moviment no genera més organitzaciósindical i política, com a forma estable per continuar la lluita, quanper l’evolució natural de les lluites entri de baixada no en quedaràres. Exemples d’aquests moviments immensos que després nodeixen res com a continuïtat en tenim un bon exemple en la lluitacontra la guerra. Per això en els moviments cal que tothom espugui expressar lliurement, com a organització o individu, cal quetothom respecti el marc que entre tots i totes ens donem. I calimposar, amb la força de la mobilització, aquest respecte a lesdireccions burocràtiques.

Les retallades tot just acaben de començar: sous i pensions, altrecop pensions amb els 67, ara serveis públics... però la crisi continuaaprofundint-se i la tendència del capital financer de mantenir elsseus beneficis sense importar-li el cost social no té límits i seguiràprenent i prenent cada vegada més coses a les classes treballadores.

Josep Lluís del AlcázarDelegat ensenyament públic

(ve de la pàg 8. "Que no ens utilitzin") Entrevista a Mouafk AsaaEntrevista a Mouafk AsaaEntrevista a Mouafk AsaaEntrevista a Mouafk AsaaEntrevista a Mouafk Asaa

«El règim sirià ha perdut


MA.-MA.-MA.-MA.-MA.- Les tropes estan en alerta màxima i incomunicades del’exterior. Quan els fan sortir al carrer els diuen que van a lluitarcontra bandes terroristes. Quan es troben davant de manifestantsi es neguen a disparar són sentenciats a mort allà mateix. De fetels primers dies de la revolta a Daraa van acabar amb una divisiósencera de l’exèrcit: segons les informacions de què dispososón 700 soldats i ara els estan lliurant als seus familiars, dosmesos després. Tots els comandaments que participen en larepressió són de l’entorn d’Assad: la majoria de matances estanassociades a la Quarta Divisió, comandada pel germà menordel president, Maher al Assad, i el muhabarat.

LI.- Qui està impulsant la revolta? Quines són les principals LI.- Qui està impulsant la revolta? Quines són les principals LI.- Qui està impulsant la revolta? Quines són les principals LI.- Qui està impulsant la revolta? Quines són les principals LI.- Qui està impulsant la revolta? Quines són les principalsreivindicacions?reivindicacions?reivindicacions?reivindicacions?reivindicacions?

MA.-MA.-MA.-MA.-MA.- La revolta ha estat espontània. Això no significa que nohi hagi organitzadors, però es tracta d’una revolta del poble siriàcontra el poder absolut. No és un conflicte ètnic ni religiós: hi hamanifestants assassinats de totes les ètnies i confessions.

LI.- Quin és el paper dels treballadors i treballadores?LI.- Quin és el paper dels treballadors i treballadores?LI.- Quin és el paper dels treballadors i treballadores?LI.- Quin és el paper dels treballadors i treballadores?LI.- Quin és el paper dels treballadors i treballadores?MA.-MA.-MA.-MA.-MA.- Els treballadors són el gruix dels manifestants. Els pocs

que tenen la sort de tenir una ocupació són funcionaris, ja quela resta treballa per al holding del president i companyia senseassegurança ni cap estabilitat: treballes quan et criden i punt.Els del sector lliure estan paralitzats perquè no funciona res.

LI.- TLI.- TLI.- TLI.- TLI.- També s’han aixecat els kurambé s’han aixecat els kurambé s’han aixecat els kurambé s’han aixecat els kurambé s’han aixecat els kurds, a l’est del país.ds, a l’est del país.ds, a l’est del país.ds, a l’est del país.ds, a l’est del país.MA.-MA.-MA.-MA.-MA.- Els kurds també són sirians i s’aixequen com els altres.

Cal treballar amb ells, ja que el nostre objectiu és el mateix:alliberar-nos del poder absolut. De fet aquí a Barcelona els kurdssón els més actius en les mobilitzacions. Jo no els anomenokurds, sinó sirians, perquè ja no sé on hi ha la diferència.

LI.- Per què la caiguda d’Assad preocupa a Israel? LI.- Per què la caiguda d’Assad preocupa a Israel? LI.- Per què la caiguda d’Assad preocupa a Israel? LI.- Per què la caiguda d’Assad preocupa a Israel? LI.- Per què la caiguda d’Assad preocupa a Israel?MA.-MA.-MA.-MA.-MA.- Israel sempre ha presumit de ser l’única democràcia a

la zona, però el fet és que negociar la pau amb una democràciaés molt més complicat. Perquè els dictadors, com Al-Assad iMubarak, ho venen tot a canvi de mantenir-se en el poder. Aixòés el que han fet els governs àrabs, a més d’uti l itzarl’enfrontament amb Israel per a la repressió interna: la lleid’emergència de Síria que prohibeix les manifestacions es justi-fica perquè suposadament estem en guerra, quan tothom sapque ja no hi haurà guerra contra Israel: simplement ho utilitzencom a moneda de canvi

LI.- Una intervenció militar de l’imperialisme serviria per LI.- Una intervenció militar de l’imperialisme serviria per LI.- Una intervenció militar de l’imperialisme serviria per LI.- Una intervenció militar de l’imperialisme serviria per LI.- Una intervenció militar de l’imperialisme serviria perfrenar la repressió?frenar la repressió?frenar la repressió?frenar la repressió?frenar la repressió?

MA.-MA.-MA.-MA.-MA.- La nostra posició és clara: el canvi ha de sortir de dintreencara que costi més temps i més sofriment, ja hem vist què hapassat a tots els països on hi ha hagut intervenció: l’Afganistan,l’Iraq i ara Líbia. El poble sirià és molt patriòtic en aquest sentit,la bugada es renta a casa, en canvi sí que demanem unacondemna al règim i el seu aïllament com a mesures i perseguir-lo per condemnar-lo davant del Tribunal Internacional per crimsde guerra.

INTE

RNAC

IONA

L

Després de dies detingutarbitràriament a la seu de la policia po-lítica veneçolana, on va estarincomunicat, el refugiat polític d’origencolombià Joaquín Pérez Becerra va serlliurat aquest dilluns pel govern deChávez a les autoritats del règimcolombià. Es tracta d’una violacióaberrant dels drets humans de PérezBecerra, que va ser obligat a exiliar-seper escapar de la campanya d’exterminiperpetrada per l’estat colombià contrael partit d’esquerra Unidad Patriótica(UP) a finals dels 80, un genocidi queva cobrar-se la vida de més de quatremil activistes d’aquesta organització,inclosa la muller de Pérez Becerra.

Aquesta acció del govern veneçolàdemostra amb tota claredat el seu tarannàantidemocràtic i el seu fals discursantiimperialista, així com l’abast del sinistrepacte entre Hugo Chávez i Juan ManuelSantos, que inclou la cooperació en matèriamil itar i d’intel· l igència entre ambdósgoverns. En virtut d’aquesta cooperació,el govern veneçolà ha ll iurat al règimcolombià, de manera expedita i sensecomplir amb els requisits de la llei, vuit per-sones perseguides per la seva presumpta

Rebutgem laRebutgem laRebutgem laRebutgem laRebutgem ladetenció arbitràriadetenció arbitràriadetenció arbitràriadetenció arbitràriadetenció arbitràriadel refugiat políticdel refugiat políticdel refugiat políticdel refugiat políticdel refugiat políticJoaquín Pérez iJoaquín Pérez iJoaquín Pérez iJoaquín Pérez iJoaquín Pérez ique hagi estatque hagi estatque hagi estatque hagi estatque hagi estatlliurat il·legalmentlliurat il·legalmentlliurat il·legalmentlliurat il·legalmentlliurat il·legalmental règim colombiàal règim colombiàal règim colombiàal règim colombiàal règim colombià

Fora el pacte proimperialista entreChávez i Santos!

d Ammaard Ammaard Ammaard Ammaard Ammaar

tota la credibilitat»


INTE

RNAC

IONA

L

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: [email protected]://www.li-litci.com

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.

... Fora el pacte pro imperialista entre Chávez i Santos!

vinculació amb la insurrecció co-lombiana, només aquest any. Enel cas de Pérez Becerra, estracta d’un dels dos únics alcal-des electes de la UP que vansobreviure al genocidi polític. Elpropi president Santos va expli-car que es va comunicartelefònicament amb Chávez persol·licitar-li la detenció, i que elpresident veneçolà «no va dubtar»a respondre afirmativament alrequeriment i executar-lo. A mésSantos va delatar la naturalesaantidemocràtica de la persecuciócontra Pérez, plantejant que laseva captura era una resposta ala «mala propaganda contraColòmbia» que aquell feia a Eu-ropa, amb les seves denúnciessobre violacions dels dretshumans.

No és cap sorpresa que elrègim colombià persegueixi totaforma de dissidència o oposició.Chávez, malgrat el seu discurs enziga-zaga en el qual de vegadesutilitza acolorides frases contra elque anomena «l’imperi», a lapràctica és un sol·lícit col·la-borador de l’imperialisme, com hodemostra la seva relació amb elseu «nou millor amic» Juan Ma-nuel Santos. Fa menys de duessetmanes, Chávez es va reunir aCarta-gena amb Santos i el botxídel poble hondureny, Porfirio Lobo,per acordar una política comuna

que afavorís el reconei-xement in-ternacional del règim sorgit del copgoril·la de 2009 a Hondures. Encontrapres-tació pels seus serveismilitars i d’intel·ligència contrainsur-gent, Chávez ha obtingut de lesautoritats colombianes l’extradiciód’un narcotraficant estretamentvinculat al PSUV, Walid Makled, alqual el govern fins i tot ha lliuratuna concessió per al’administracióa portuàriaa Puerto Cabello. Així elsdrets humans esconverteixen en monedade canvi per a ladiplomàcia «bolivariana».

Fem una crida arealitzar una campanyainternacional àmplia en laqual totes les organit-zacions polít iques isocials que esr e i v i n d i q u i ndemocràtiques exigeixinque Pérez sigui repa-triata Suècia, país on resideixi del qual és ciutadà, iexigint la fi del terrorismed’Estat a Colòm-bia -lesvíctimes del qual, entreassassinats/des idesapareguts/des su-men diverses desenesde milers. A més ésimportant denunciar lapolítica de Chávez decol· laboració amb

l’imperialisme, exigint-li que cessin elslliuraments il·legals de persones a lesautoritats colombianes i que siguirespectat el dret al refugi polític.

26/04/2011.Unitat Socialista d’Esquerra

Secció veneçolana de la UIT-CI

nº 111 juny 2011 - donatiu 2 eurosluchainternacionalista.org/IMG/pdf/Lluita_111-11-5.pdfal PP. La...

Documents

Transcript of nº 111 juny 2011 - donatiu 2 eurosluchainternacionalista.org/IMG/pdf/Lluita_111-11-5.pdfal PP. La...