Música i Poble N.172 / 2013
description
Transcript of Música i Poble N.172 / 2013
MUSICA I POBLELa Revista de la Música ValencianaNúm. 172 / 2013Edita: FSMCV
Comité de redacció:Josep Francesc Almería SerranoErnest Llorens ClimentSalvador Benavent SerenaCristina Quílez Porta (assessora tècnica)
Corresponsals comarcals:Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat)Berta del Río (Camp de Morvedre)José A. García (Foia de Castalla)Begoña Navarro (Hoya de Buñol)Anna López (Horta Sud)Vicent Ruiz (Horta Nord)Francisco Alberola (L’Alacantí)Xavi Pérez (Ribera Alta)Pelaio Máñez (Ribera Baixa)Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida)Salvador Fos (Vall de Càrcer)Rafael Laguna (Vall dels Alcalans)Pedro Hernández (Vega Baja)
Fotografies: Arxiu FSMCV.
Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª.46004 ValènciaE-mail: [email protected]èfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88Imprimeix: Gràfiques BoleaDipòsit legal: V-1.919-1975ISSN: 1887-133X
La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors.
Música i Poble Sumari
Sumari
3
Activitat federal9 La FSMCV sol·licitarà que les competències sobre esco-
les i societats musicals tornen a Educació i Cultura 11 La Federació demana al director de CulturArts participar
en els projectes que afecten al col·lectiu12 Joan Garcés obté el seu tercer Guiness World Record
després de dirigir a la Banda Federal en 201214 El III Congreso General de Sociedades Musicales de la
Comunitat Valenciana: Informe de progreso
Actualitat26 Almoradí, La Aurora de Albatera, Beniarbeg i Unió de
Horadada, guanyen el certamen provincial29 El Palau de la Música ultima els preparatius per acollir
una nova edició del CIBM
Opinió52 Sexo sin amor / Amor sin sexo per Pedro Rodríguez, vice-
president de la FSMCV.54 ¿Sin IVA, más semicorcheas? por Luis Vidal, tesorero de
la FSMCV.
Comarques57 a 82 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i
València.
Partitures, discos, llibres…83 Últimes novetats a les editorials musicals.
Convocatòries84 Cursos, concursos, premis…
Agenda88 Concerts per als pròxims mesos.
Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana:Conselleria de Governació
CONSOLAT DE MARBenaguasil (València)[email protected]. 962737375RIVERA MÚSICAValè[email protected]. 902 361 892AITANA MÚSICAAlmoradí (Alacant)[email protected]. 966 782 360PALAU ALTEAAltea (Alacant)[email protected]. 966881924AUDITORI DE CASTELLÓCastellówww.culturalcas.com/[email protected]. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCEXàtiva (València)[email protected]. 962281772BOSCOValènciaTel. 963414422INSTITUTOS ODONTOLÓGICOSValè[email protected]. 963517350NOSTRAMÚSICAValènciaTel. [email protected] MUSICALValència i TorrentTel. 963843623
CASA LLUÍSValè[email protected]. 655618615MUSICAL GRANADOSBenaguasil (València)[email protected]. 962738179PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLAPeníscola (Castelló)[email protected]. 964 727533CLEMENTE PIANOSValència i Castelló[email protected]. 963408650TOT PER L’AIREAlmàssera (València)www.totperlaire.comTel/Fax. 961860523MUSICAL CAMPOSSegorbe (Castelló)www.musicalcampos.comTel. 964710052MUNDIMÚSICA GARIJOMadridwww.mundimusica-garijo.comTel. 915481794/50/51ALHAJA VIAJESValenciawww.circuitosculturales.comviajes@circuitosculturales.comTel. 963514151QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIOValenciawww.quiron.esTel. 963690600Fax. 963931706ALVI ASESORESTel. 96 091 36 61 [email protected] www.alviasesores.es
LEVANTE [email protected]. 965200157EDITORIAL PILESValè[email protected]. 963704027VIAJES TRANSVIAValè[email protected]. 963423888RODRIGO MUSICALBurjassot (València)[email protected]. 963639329SANGANXA MUSIC STORECanals (València)[email protected]. 962247010LA FENICE MÚSICAXàtiva (València)[email protected]. 962274537UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLAValè[email protected]. 963473392MUSICAL GUALCOValè[email protected]. 963575926MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 [email protected] www.mapfre.com UMIVALE PrevenciónMª José Boyero [email protected] www.umivale-prevencion.es
Amb la FSMCV, tens més avantatgesSi eres músic d’una societat musical federada, obtin-dràs importants descontes a les següents tendes de música i auditoris:
Música i poble Actualitat
5
Breus
Música i Poble Breus
Algemesí inicia els preparatius de la 45 Assemblea General de la FSMCV
La 45 Assemblea General
de la FSMCV se celebrarà
a Algemesí els dies 26 i 27
d’octubre. Aquestes dates s’han
concretat durant la reunió celebra-
da a Algemesí entre el president
de la Federació, Josep Francesc
Almería, al costat del vicepresi-
dent, Pedro Rodríguez i el president provincial, Salvador Benavent amb l’alcalde
d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, i el president de la banda amfitriona, la
Societat Musical d’Algemesí, Joaquim Borràs. Els representants de la Federació
han pogut visitar el Teatre Municipal, on tindrà lloc l’Assemblea, així com les
aules situades en les plantes superiors, zones d’aparcament, accessos a la ciutat
i trajectes fins al centre urbà.
L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García, ha assenyalat que la ciutat “està pre-
parada per a acollir als representants de les societats musicals valencianes, un
dels moviments culturals més importants de la Comunitat Valenciana que desen-
voluparan les seues activitats en la ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat”.
El Dia de la Música Valenciana recorda al compositor Manuel Palau
Un any més, la commemoració del Dia
de la Música Valenciana organitzada
per la Generalitat Valenciana inclou-
rà la realització de tres concerts en els quals
participaran les bandes guanyadores de la
XXXIV edició del Certamen de Bandes de la
Comunitat Valenciana: Unió Musical de Higue-
ruelas, Societat Musical L’Esperança de Sant
Vicent del Raspeig, Unió Musical La Esmeralda
d’Almassora i Societat Musical La Primitiva de
Rafelbunyol.
El primer concert tindrà lloc el diumenge 28 d’abril a les 11:30 hores en el Palau
de les Arts Reina Sofia de València. Li seguirà altre en l’Auditori de la Diputació
d’Alacant (ADDA) el diumenge 5 de maig i un tercer en l’Auditori Palau de Con-
gressos de Castelló el diumenge 12 de maig.
En els tres concerts, La Primitiva de Rafelbunyol, interpretarà Marcha burlesca de
Manuel Palau, obra escollida per a commemorar el Dia de la Música Valenciana
així com també el 120 aniversari del naixement del compositor (1893-1967).
Josep F. Almería formarà part del consell assessor de CulturArts
CulturArts, el conglomerat que agrupa a les
antigues entitats culturals de la Generali-
tat, comença a organitzar-se. El director
general, Manuel Tomás es recolzarà en sis subdi-
recciones: quatre artístiques (música, teatre i dan-
sa, audiovisual, i restauració i conservació), una
territorial (Castelló) i una de gestió i coordinació.
La consellera María José Català i Manuel Tomás
han decidit ja els noms dels «professionals de
reconegut prestigi» que formaran part del consell
assessor de CulturArts en la seua secció d’arts
escèniques i música. Entre ells està el president de la FSMCV, Josep Almeria, al
que acompanyaran el directora del Teatre Escalante, Vicent Vila, i la ballarina Cla-
ra Barberá. Estaran acompanyats per Tomás, Rafael Ripoll (secretari autonòmic
de Cultura), Català i tres tècnics de CulturArts que aquesta designe.
En la secció d’arts plàstiques i audiovisual, els professionals de prestigi seran
els representants que trien el Consell de Cultura, l’Acadèmia de San Carlos i les
universitats...
El Cor de la Generalitat Valenciana fa una gira de concerts per la Comunitat
El Cor de la Generalitat Valen-
ciana que dirigeix Francesc
Perales va iniciar dimecres
17 d’abril una gira de concerts per
diverses ciutats de la Comunitat Va-
lenciana. La primera cita va ser en
l’Auditori Juan Varea de Borriana a la
qual li va seguir el dia 21 l’Església
de la Sang de Lliria.
Els concerts conclouran el dia 30
d’abril amb una actuació en el Teatre
Capitolio de Godella.
El programa a interpretar en els tres
concerts organitzats per la Genera-
litat Valenciana han estat integrats
per obres de compositors recone-
guts com ara E. Eldgar, M. Lauridsen,
R.V. Williams, B. Britten i altres.
6
Música i poble Editorial
Edi
tori
al
Una vez más, el mes de abril nos depara la celebración del Día de la Música Valenciana, con la que se pretende conmemorar la apro-bación unánime de la Ley Valenciana de la Música, en las Cortes
Valencianas, en el año 1998. Son ya 15 años de andadura de lo que se suponía iba a ser el marco legal de referencia para el impulso de las es-cuelas de música y las políticas públicas de promoción de la música en nuestra comunidad autónoma.
Después de estos años de experiencia, en donde hemos podido constatar tanto el desarrollo de estas políticas públicas como la insuficiente dota-ción económica asignada a las mismas, y después del conflicto abierto entre la FSMCV y la Generalitat Valenciana en el año 2010, que tuvo como resultado la desautorización del entonces “Conseller d´Educació” y de la “Consellera de Cultura”, tenemos que alegrarnos, al menos de la exito-sa transición que supuso el nombramiento del “Conseller de Governació” como interlocutor único en materia de sociedades musicales y escuelas de música, en septiembre de 2010, así como del acuerdo alcanzado con este último que ha supuesto la asignación del mayor presupuesto públi-co destinado por la Generalitat Valenciana al colectivo de las sociedades musicales y sus escuelas, así como el reforzamiento conceptual y fáctico de la consideración de las sociedades musicales como la más importante seña de identidad del pueblo valenciano.
De esta forma, después de un periodo de transición y aprovechando la reciente fusión de las consellerías de educación y cultura, parece lógico que se produzca el retorno de nuestras competencias al lugar en don-de siempre han estado y de donde nunca debieron salir, a no ser por la irracional incompetencia y falta absoluta de diálogo de dos “consellers” prepotentes que se ahogaron en su propia soberbia. Es la petición de la
estructura federal de la FSMCV que, reunida en su Consejo Intercomarcal, como máximo órgano de poder entre asambleas generales, y represen-tando a las 30 comarcas de nuestro territorio y a la Junta Directiva de la FSMCV, decidió, por unanimidad, enviar una petición institucional al Pre-sidente de la Generalitat Valenciana par que el Consell estudie el retorno de estas competencias a la “Conselleria d´Educació, Cultura i Esport”, para el ejercicio 2014.
La recién creada estructura de CulturArts Generalitat, que abiertamen-te hemos cuestionado en su diseño inicial, por no responder a ningún planteamiento estratégico, ha decidido nombrar para su Consejo Asesor al presidente de la FSMCV, en representación del sector de la música, a sabiendas de que la posición institucional seguirá siendo crítica aunque totalmente constructiva, como así ha sido siempre la actitud de la FSMCV de cara a las instituciones con las que ha colaborado.
Por otra parte, y ya en el ecuador de la celebración del III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, podemos constatar que han visitado la página web del congreso más de 5.000 personas, de las cuales casi la mitad corresponden a visitas únicas, lo que supera con mucho el nivel de audiencia de un congreso convencional que podría reunir a 500 o 600 participantes. No obstante, el número de participantes registrados en esta web no supera los 200, lo que nos dice que la predisposición a ir un poco más allá de limitarse a mirar no es demasiado acusada.
Tendremos que esperar al final del congreso para poder tener alguna con-clusión más fiable para analizar este comportamiento poco participativo de nuestro colectivo, aunque ya tenemos sobradas muestras de ello en el pasado.
Música i poble Editorial
7
Una vegada més, el mes d’abril ens ofereix la celebració del Dia de la Música Valenciana, amb la qual es pretén commemorar l’aprovació unànime de la Llei Valenciana de la Música, en les Corts Valencia-
nes, en l’any 1998. Són ja 15 anys de marxa del que se suposava anava a ser el marc legal de referència per a l’impuls de les escoles de música i les polítiques públiques de promoció de la música en la nostra comunitat autònoma.
Després d’aquests anys d’experiència, on hem pogut constatar tant el de-senvolupament d’aquestes polítiques públiques com la insuficient dotació econòmica assignada a les mateixes, i després del conflicte obert entre la FSMCV i la Generalitat Valenciana en l’any 2010, que va tenir com resultat la desautorització del llavors Conseller d´Educació i de la Consellera de Cultura, hem d’alegrar-nos, almenys de la transició que va suposar el no-menament del Conseller de Governació com interlocutor únic en matèria de societats musicals i escoles de música, al setembre de 2010, així com de l’acord arribat amb aquest últim que ha suposat l’assignació del major pressupost públic destinat per la Generalitat Valenciana al col·lectiu de les societats musicals i les seues escoles, així com el reforçament conceptual i fàctic de la consideració de les societats musicals com la més important senyal d’identitat del poble valencià.
D’aquesta forma, després d’un període de transició i aprofitant la re-cent fusió de les conselleries d’educació i cultura, sembla lògic que es produïsca la tornada de les nostres competències al lloc on sempre han estat i d’on mai hagueren d’haver eixit, a no ser per la irracional incom-petència i falta absoluta de diàleg de dos consellers prepotents que es van ofegar en el seu pròpia sobergueria. És la petició de l’estructura federal de la FSMCV que, reunida en el seu Consell Intercomarcal, com a
màxim òrgan de poder entre assemblees generals, i representant a les 30 comarques del nostre territori i a la Junta Directiva de la FSMCV, va decidir, per unanimitat, enviar una petició institucional al President de la Generalitat Valenciana perquè el Consell estudie la tornada d’aques-tes competències a la Conselleria d´Educació, Cultura i Esport, per a l’exercici 2014.
La recent creada estructura de CulturArts Generalitat, que obertament hem qüestionat en el seu disseny inicial, per no respondre a cap plan-tejament estratègic, ha decidit nomenar per al seu Consell Assessor al president de la FSMCV, en representació del sector de la música, sa-bent que la posició institucional seguirà sent crítica encara que totalment constructiva, com així ha estat sempre l’actitud de la FSMCV de cara a les institucions amb les quals ha col·laborat.
Per altra banda, i ja en l’equador de la celebració de l’III Congrés Gene-ral de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, podem constatar que han visitat la pàgina web del congrés més de 5.000 persones, de les quals quasi la meitat corresponen a visites úniques, el que supera de bon tros el nivell d’audiència d’un congrés convencional que podria reunir a 500 o 600 participants. No obstant això, el nombre de partici-pants registrats en aquesta web no supera els 200, el que ens diu que la predisposició a anar un poc més enllà de limitar-se a mirar no és massa acusada.
Caldrà esperar al final del congrés per a poder tenir alguna conclusió més fiable per a analitzar aquest comportament poc participatiu del nostre col·lectiu, encara que ja tenim sobrades mostres d’això en el passat.
Edi
tori
al
8
Música i poble Activitat federal
Activitat federal
La FSMCV i la SEM-EE demanen al Consell d’Estat més preséncia de la música en la LOMCE
La Federació de Societats Musicals de la Co-
munitat Valenciana (FSMCV) i la Societat per a
l’Educació Musical de l’Estat Espanyol (SEM-
EE) han aportat investigacions al Consell d’Estat
que defensen, per la seua incidència formativa, una
major presència de la música i dels ensenyaments
artístics en la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat
Educativa (LOMCE) com futur marc legal del sistema
educatiu.
José Manuel Romay Beccaría, president del Consell
d’Estat, ha rebut una sol·licitud d’audiència de Josep
Francesc Almería i Anna Vèrnia, presidents d’ambdu-
es associacions, amb un resum de la documentació
que lliuraran per al tràmit de la LOMCE en el màxim
òrgan consultiu del Govern.
La FSMCV i la SEM-EE pretenen que la llei tinga
en compte les conclusions de nombrosos estudis
d’Espanya, Europa i EE UU que constaten que els
alumnes que segueixen estudis d’educació musical
obtenen millors resultats acadèmics que els seus
companys que no els segueixen, millors notes en un
90.2% dels casos i guanyen en atenció, autoestima,
seguretat, responsabilitat, autodisciplina i compro-
mís en la seua tasca.
Així mateix, destaquen experiències i iniciatives de
prestigioses associacions internacionals que coinci-
deixen en els beneficis educatius de la música com la
Societat Internacional per a l’Educació Musical (ISME)
formada en una conferència convocada en 1953 per
la UNESCO, que destaca l’efectivitat pedagògica de les
matèries artístiques, per a estimular l’educació musi-
cal com part integral de la formació en els cinc conti-
nents. La 30ª conferència, a la qual va assistir la FSM-
CV, celebrada a Tessalònica (Grècia) al juliol passat, va
reunir a 3.000 especialistes de més de 90 països.
La música i els ensenyaments artístics són, en
l’avantprojecte de la LOMCE, assignatures no priori-
tàries que quedarien en mans de les comunitats au-
tònomes i dels centres educatius, situació que no es
dóna en la majoria dels 34 països de l’Organització
per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics
(OCDE).
La Confederació d’Associacions d’Educació Musical
(COAEM) va exposar recentment al Consell d’Estat
en un complet dossier que l’educació musical i artís-
tica és un dret, proposa la seua obligatorietat fins a
La música i els ensenyaments artístics són assignatures no prioritàries que quedarien en mans de les comunitats autònomes i dels centres educatius, situació que no es dóna en la majoria de països de l’OCDE
3er de l’ESO i fomentar la empleabilitat amb el reco-
neixement de diverses professions. A més, aquesta
entitat, membre de la ISME, confirma que els països
que obtenen excel·lents resultats en l’informe PISA
dediquen major nombre d’hores a la música que les
que dedica Espanya.
Anteriorment, COAEM i la FSMCV van fer aportacions
a l’esborrany de la llei i, aquesta última, va reclamar
a José Ignacio Wert, ministre d’Educació, Cultura i
Esport, una major presència i defensa de la música
en el sistema educatiu.
9
Música i poble Activitat federal
a la reunió, dels avanços i novetats del Congrés,
animant-los a participar i difondre el treball que
s’està realitzant en aquest fòrum de participació i
opinió. Aquest Congrés servirà per a completar la
fase diagnòstica del seu pla estratègic i generar
innovació social, educativa, cultural i econòmica a
partir del col·lectiu.
La FSMCV elevarà al president de la Gene-
ralitat Valenciana, Alberto Fabra, una petició
perquè s’estudie la tornada de competèn-
cies en matèria d’escoles de música i societats
musicals de la Conselleria de Governació i Justícia
a la d’Educació i Cultura, respectivament, que és el
seu marc natural, com en reiterades ocasions s’ha
afirmat des de la Federació.
És un dels acords als quals es va arribar dissabte
23 de març en el Consell Intercomarcal que l’es-
tructura federal va celebrar a Les Alqueries. En
aquesta reunió, a més, es va signar un conveni
amb CEDRO, aprovat per unanimitat dels presents,
amb la finalitat de sensibilitzar al col·lectiu de les
societats musicals de les seues obligacions amb
les entitats de gestió de drets de propietat intel-
lectual.
Així mateix, es va designar a Lourdes Gavilá com
a membre de la Junta Directiva, cobrint la vacant
de Maite Agulles, que va dimitir recentment. La
proposta de la Junta Directiva va ser aprovada per
la majoria de l’estructura federal. De la mateixa
Així es va acordar en la reunió del Consell Intercomarcal que va tindre lloc el passat 23 de març a la localitat de Les Alqueries.
La FSMCV sol·licitarà que les competències sobre escoles i societats musicals tornen a Educació i Cultura
La Junta Directiva així ho ha decidit d’entre més de 40 candidatures presentades.
Pablo Torrella Sancho és el nou gerent de la
FSMCV després de ser seleccionat per la
Junta Directiva de la Federació
Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de
València, té un Màster en Gestió Cultural en l’espe-
cialitat d’Arts Escèniques per la Universitat Politèc-
nica de València. A més, és Diplomat en música, en
l’especialitat Violoncel.
Ha desenvolupat la seua labor professional com a
manera, Pablo Torrella va ser presentat com el nou
gerent de la FSMCV. Gestor cultural i músic, ha es-
tat triat entre més de 40 candidatures.
Finalment, el director del III Congrés General de
Societats Musicals de la Comunitat Valencia-
na, Pau Rausell, va informar als membres de la
Junta directiva i presidents comarcals assistents
Pablo Torrella és el nou gerent de la FSMCV
gestor cultural en diferents organismes com ara
el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Moder-
nitat (MuVIM), Institut Valencià de la Música (IVM),
Agència Espanyola de Cooperació Internacional
per al Desenvolupament (AECID) i Acció Cultural
Espanyola (AC/E).
Torrella posseïx a més un ampli coneixement del
món de les Societats Musicals, pertanyent a una
d’elles des de fa 20 anys.
10
Música i poble Activitat federal
les excepcions del mes d’agost i els diumenges
que coincideixen amb les Festes, alternant la
programació de concerts de la Banda Municipal,
amb uns altres de diferents formacions de la
província.
Per a la FSMCV, “el coneixement d’esta ma·
tèria és beneficiós tant per al desenvolupa·
ment d’activitats pròpies com per a l’asses·
sorament sobre estos assumptes a les societats
musicals”.
En este sentit, CEDRO i la Federació organitzaran
conjuntament accions formatives per tal de sen-
sibilitzar a les societats musicals sobre les seues
obligacions en matèria de propietat intel·lectual.
En elles s’explicaran conceptes bàsics sobre drets
d’autors (definició, objecte, subjecte i contingut del
dret d’autor), es presentarà a CEDRO com a entitat
de gestió d’editors de música impresa i es donaran
solucions legals a les societats musicals per a un
correcte compliment del marc legal ara vigent.
Així mateix, no es descarta arribar en un futur a
un acord econòmic en relació a les llicències de
CEDRO per als socis de la FSMCV.
La FSMCV ha signat un conveni amb esta entitat de gestió amb la finalitat de sensibilitzar el col·lectiu sobre les seus obligacions en esta matèria.
CEDRO assessorarà a les societats musicals en matèria de drets de propietat intel·lectual
Diumenge 14 d’abril començava una nova
edició del cicle “Concerts al Templet” que
des de fa deu any organitzen conjuntament
l’Ajuntament de Castelló i la delegació de la FSMCV
a Castelló.
La temporada, que conclourà en el mes d’octubre,
va estar presentada pel regidor de Cultura de
l’Ajuntament de Castelló, Vicent Sales, el president
provincial de Castelló de la FSMCV, Manuel Esbrí, i
el director de la Banda Municipal de Castelló, José
Vicente Ramón Segarra.
Tal com va explicar Vicent Sales, es tracta “d’una
oferta cultural basada en concerts dominicals de
banda en el Templet del Parc Ribalta i que ha estat
El cicle de concerts en el Templet de Castelló complix una dècada
ampliada des de l’última edició de la campanya
al templet del Moll de Costa del Grau, en l’època
estival”. Manuel Esbrí va destacar que “un total
de 7 municipis representats per les seues bandes
estaran presents en aquesta campanya; de la
resta d’actuacions, 10 concerts s’interpretaran per
la Banda Municipal i 3 corresponen a les Bandes
de Castelló: la Castellonenca i la Unió Musical
del Grau, i a destacar, l’actuació de l’Associació
Musical Castalia que s’incorpora a la campanya
per primera vegada”.
En estreta col·laboració amb la FSMCV s’ha
dissenyat un calendari de 20 concerts, que abasta
des del mes d’abril fins al mes d’octubre, amb
11
Música i poble Activitat federal
A açò, cal afegir la forta repercussió de la pujada de
l’IVA i la retallada del 93% del finançament del Mi-
nisteri de Cultura que passa de 2,1 milions en 2011
a 1,7 en 2012 i 120.000 euros en 2013, any en el
qual l’IVM no rep gens. La FSMCV creu que l’IVA en
el sector cultural hauria d’estar en el tipus reduït del
4% com fórmula per a reactivar el sector.
Maria José Català, va afirmar que “el sector cultu·
ral a la Comunitat Valenciana constitueix un sector
estratègic, atès que aporta un 3% al PIB, en el qual
treballen 48.500 persones i aporta 2.322 milions
d’euros anuals a l’economia valenciana”.
La FSMCV espera des de març de 2012 mantenir
una reunió amb Català. Fa dos mesos va sol·licitar
formalment una entrevista que espera es puga por-
tar a terme en breu per a abordar projectes i progra-
mes relacionats amb la seua conselleria.
La FSMCV va sol·licitar a Tomás participar en
la formulació i desenvolupament de projec-
tes socials, educatius i culturals que afecten
al seu col·lectiu. “Aquestes iniciatives serien més
potents, eficaces i eficients si s’estableix un diàleg
rigorós i professional amb els protagonistes o desti·
nataris de les mateixes”, segons la Federació.
Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va
oferir “col·laboració i establir sinèrgies per a cons·
truir des de la planificació i el diàleg una indústria
cultural més forta i cohesionada” des de la qual
abordar el desenvolupament de projectes europeus i
d’internacionalització de les societats musicals.
A més, Almería va manifestar que “la creació d’un
Departament de Mecenatge i Patrocini és una bona
notícia per a una vella demanda de la FSMCV que
espere cristal·litze en una llei que done solucions i
recursos al sector”.
En aquest sentit, la Federació creu que caldria de-
senvolupar una estructura del mecenatge més social
i participativa incloent el micro mecenatge com a
model de suport ciutadà i d’associacionisme i que
s’equipararen les deduccions fiscals al marc euro-
peu. Tot això, sense que l’administració eludisca la
seua responsabilitat en l’estructura cultural.
No obstant això, la rapidesa amb la qual semblava
que s’anava a abordar una nova llei que millorase a
la de 2002 no s’ha concretat per José Ignacio Wert,
ministre d’Educació, Cultura i Esport, a pesar de les
propostes del PP en la Comissió de Cultura en 2011.
La llei actual permet als particulars desgravar un
25% d’IRPF i a les empreses se’ls retorna un 35%
en l’impost de societats. El model a desenvolupar
podria ser l’anglosaxó o l’europeu on el desgrava-
ment arriba des del 50% al 100%.
Tomás va manifestar que pròximament estarà con-
closa l’estructura organitzativa de CulturArts i que
seguiria reunint-se amb tots els sectors implicats
La Federació demana al director de CulturArts participar en els projectes que afecten al col·lectiu
en les àrees artístiques. Almería va assenyalar refe-
rent a això que “a CulturArts li hauria de precedir un
plantejament estratègic” i va reivindicar “el consens
polític en la Llei Valenciana de la Música”.
Retallades i IVA
La situació del sector cultural és molt greu a la Co-
munitat Valenciana, segons un informe del Consell
Valencià de Cultura (CVC), i s’explica amb les brutals
retallades en 2013 a les entitats que s’agrupen en
CulturArts (IVM, Teatres, IVAC i IVACOR) que passen
de 27,2 milions a 16,7 (-38%), les subvencions de
5,6 milions a zero euros, el pressupost per al fo-
ment de la música i del teatre, el sector audiovisual,
promoció dels arts, beques… de 5,6 milions a 3,3
(-40%) i la despesa de personal es redueix un 25%.
El sector cultural va perdre 4.000 llocs de treball en
2010 .
Membres de la FSMCV es van reunir el passat 4 de març amb Manuel Tomás, director de CulturArts, per a abordar la situació després de la creació d’aquest contenidor cultural que agrupa, entre uns al-tres, al desaparegut Institut Valencià de la Música (IVM).
Un moment de la reunió mantinguda amb el nou director de CulturArts.
12
Música i poble Activitat federal
Garcés va rebre en 2006 el primer rècord Guinness
a la carrera més llarga com director de bandes civils
(1939-2006). Eixe mateix any va dirigir com convidat
la Banda Municipal de Castelló en l’Auditori d’aques-
ta localitat.
En l’any 2011 va dirigir a la Banda Municipal de
València en el Palau de la Música, revalidant així el
rècord.
Joan Garcés Queralt (1914, Benifairó de les
Valls, València) ha obtingut el certificat que
acredita el seu “sorprenent” tercer Guinness
World Record després de dirigir a la Jove Banda
Sinfònica de la Federació de Societats Musicals de
la Comunitat Valenciana (FSMCV) en el Palau de la
Música de València el 14 d’octubre passat.
Garcés va complir 99 anys el passat 18 d’abril, com
el director més longeu del món amb 73 anys en ac-
tiu. En aquest concert va batre el seu propi rècord
del que la Federació va recopilar tota la informació
gràfica, audiovisual i mediàtica que va documentar
aquesta fita. Mitjans de comunicació de tot el món
es van fer eco d’un concert que el músic segueix
recordant emocionat.
Garcés pensa que podria batre, una vegada més, el
seu rècord perquè il·lusió no li falta i estaria encan-
tat d’intentar-ho amb una excel·lent formació com la
qual va dirigir i en la qual van confluir joves valors i
la seua dilatada experiència professional.
La FSMCV publicarà la biografia de Garcés en la qual
el seu autor, Sergi Arrando, relata la història d’una
vida dedicada a la música dirigint formacions tan
destacades com la Unió Musical de Llíria, les Bandes
Municipals de València i Castelló, Orquestra Simfòni-
ca del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Lira Sa-
guntina i l’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil.
En aquest treball, amb pròleg del professor d’Història
de la Música en el Conservatori Superior de Música
de València José Pascual Hernández Farinós, que
veurà la llum després d’estiu, es fa una aproximació
a la trajectòria vital d’aquest personatge de la vida
musical valenciana.
El director, fill de músics de la Societat Artistico
Musical de Faura, va ser alumne de Manuel Palau
i premi fi de carrera en el Conservatori Superior de
València en l’any 1936. Quan es preparava per a
estudiar amb José Iturbi va esclatar la guerra civil,
ampliant estudis de piano amb Leopoldo Querol al
Joan Garcés obté el seu tercer Guiness World Record després de dirigir a la Banda Federal en 2012
llarg del conflicte. En acabar la guerra civil, va dirigir
les bandes de Faura i Quartell, iniciant així una car-
rera professional lligada a la direcció de bandes de
música amb gran reconeixement de la crítica.
Va acabar la seua carrera professional dirigint a la
Banda Municipal de València però en cap moment es
va desvincular del món de les societats musicals de
moltes de les quals és director honorari.
La FSMCV publicarà la biografia de Garcés, el director més longeu del món amb 73 anys en actiu, per la seua dilatada i excepcional trajectòria musical
13
Música i poble Activitat federal
Músics de la Banda Federal ofereixen un concert a Burdeos amb l’Orquestra de la xarxa ERY
Un concert a la Sala Roja de Teatres del Canal
de Madrid serà el punt d’inici de la tempo-
rada que ara enceta la Jove Banda Simfòni-
ca de la FSMCV. Serà el diumenge 5 de maig a les
12:30 hores del matí baix la batuta del mestre Rafa
Garrigós, que assumeix la direcció artística en este
nou exercici.
Per a preparar el concert, els 100 músics valencians
faran un encontre de treball a la localitat de Navajas
(Castelló), on prepararan el programa triat per Gar-
rigós per a este primer concert de 2013. Un progra-
ma integrat per composicions d’autors nascuts a la
Comunitat Valenciana o amb molta relació, com és
el cas de Miguel Asins Arbó qui, a pesar de nàixer
a Catalunya, està plenament integrat en la tradició
musical valenciana.
Així doncs, iniciarà el concert les Invenciones para
banda d’Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) per
continuar amb Per la flor del lliri blau del mestre sa-
guntí Joaquín Rodrigo Vidre (1901-1999).
En la segona part, la formació federal interpretarà
dos obres de Juan Manuel Molina Millá (1940), el
pasdoble Rocío i Portillo andaluz. Esta segona part
inclourà també l’obra Los Madriles de Miguel Asins
Arbó (1918 -1996).
La Jove Banda Simfònica de la FSMCV oferirà un concert a Teatros del Canal de MadridSerà el diumenge 5 de maig a les 12:30 hores del matí. Amb esta actuació, baix la direcció del mestre Rafa Garrigós, l’agrupació enceta la nova temporada de concerts de 2013.
rells i Eduardo Betes Ribes (20 anys, clarinet) de la
Banda Primitiva de Paiporta.
Aquest és el segon any consecutiu en el qual la FSM-
CV col·labora amb l’IVAJ-GVA Jove en aquest projec-
te. En 2012 altres sis músics de la Banda Federal van
participar en la iniciativa, que va ser valorada molt
positivament per ambdues entitats, per la qual cosa
s’ha tornat a col·laborar.
Quatre músics de la Jove Banda Simfònica de
la FSMCV participaran en un concert amb la
Jove Orquestra de la xarxa ERY (European
Regions for Youth, Regions d’Europa per a la Joven-
tut) que agrupa a deu regions, per a celebrar el Dia
d’Europa davant representants del govern de la regió
de Aquitaine i de la Comissió del Parlament Europeu
en Burdeos (França) entre els dies 22 i 26 d’abril.
Els músics, seleccionats pel seu alt nivell tècnic i in-
terpretatiu, pertanyen a la plantilla de la Jove Banda
Simfònica de la FSMCV.
Es tracta de José Antonio Marco Almira (19 anys,
trombó baix) de la Nova Unió Musical de La Granja de
Rocamora, Alfredo Cabo Carbonell (20 anys, trompa)
de la Societat Musical d’Alboraia, Carolina Tomás Pla
(19 anys, oboè) de la Unió Musical d’Albalat dels So-
14
Música i poble Activitat federal
masa social del asociacionismo musical; b) posibi-
litar el mayor grado de participación del mundo de
las bandas, y c) articular procesos y metodologías
que activen el pensamiento y la discusión y faciliten
el dialogo.
La lógica básica que subyace al Congreso es que un
conjunto de experiencias y perspectivas, en formato
de pequeñas propuestas audiovisuales, estructu-
radas alrededor de 7 grandes epígrafes, activen y
canalicen la discusión y permitan, junto con las en-
cuestas planteadas, posicionarse a los ciudadanos
relacionados con el asociacionismo musical, sobre
lo que deben hacer las sociedades musicales para
mantener su competitividad en el futuro, promovien-
do sus ideas fundacionales de fomento de la música,
la cultura y la interacción social.
Si nos atenemos a los resultados en este momento a
mitad del recorrido, podemos decir que nos sentimos
moderadamente satisfechos. Entre el 26 de enero de
2013 y el 23 de abril, se ha visitado la página 4270
veces de las cuáles 2120 son visitas únicas. Es decir,
más de 2100 personas distintas han echado un vis-
tazo a los contenidos del III Congreso, circunstancia
que ya de alguna manera supera el nivel de atención
o la audiencia objetiva de los congresos anteriores
que podrían reunir finalmente a unas 500 o 600 per-
El III Congreso de Sociedades de la Comuni-
dad Valenciana lleva la mitad de su recorrido
en marcha y quizás sea la hora de realizar
un balance de progreso. Primero aclarar a grandes
rasgos las características y los objetivos del III Con-
greso, destinado a aquellos lectores que aún no ha-
yan oído hablar del mismo. El Congreso es el tercero
de una serie que comenzó a principios de los años
90 del siglo pasado y que se celebra aproximada-
mente cada década. Así pasamos del congreso de
1991, cuyo lema era “Las Bandas de música hacia
el año 2000”, al de finales de 2001, sin ningún título
oficial, para alcanzar a éste de 2013 cuyo lema es
“De la memoria a la innovación”. El objetivo de estos
congresos generales es establecer un marco para
el debate y la prospectiva, evaluando los modelos
de funcionamiento del asociacionismo musical, tra-
tando de anticiparse a las nuevas realidades contex-
tuales y facilitando interpretaciones y acciones que
sirvan para adaptarse y mejorar la competitividad
socioeconómica del movimiento musical.
También en esta introducción cabe destacar, que,
coherentemente con el lema del congreso, quería-
mos proponer una fórmula de interacción que por
una parte fuera capaz de recoger esa dimensión de
la memoria y por otra articulara una espacio de inte-
racción innovador y que ampliara la frontera de posi-
bilidades de la comunicación. Es por ello que decidi-
mos, en cómplice connivencia con la Junta Directiva
de la FSMCV, desparramar el III congreso, tanto en el
tiempo -6 meses de finales de Enero a finales de Ju-
nio de 2013- como en el espacio de las redes socia-
les y así nos hemos dedicado a marcar con nuestra
presencia una impactante página web, y hemos de-
cidido transitar, sin complejos por Twitter, Facebook,
Pinterest, Vimeo, Blogs, Mapas de Google… con tres
objetivos básicos: a) acceder a aquellos potenciales
pensadores que con una ingente cantidad de capital
humano tenemos constancia de que son parte de la
El III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana: Informe de progresoPor Pau Rausell Köster. Coordinador Académico del III Congreso General de Sociedades Musica-les de la Comunitat Valenciana: De la memoria a la innovación.
15
Música i poble Activitat federal
considerar algunos participantes que debían retirar-
se por mezclar a las bandas con la política.
También las encuestas nos van proporcionando in-
formación relevante y muy significativa y nos ani-
man a plantear nuevas cuestiones y preguntas que
seguiremos formulando. Así, en conjunto, podemos
constatar que el objetivo se va cumpliendo y se va
articulando un corpus de discusión de nivel y en-
vergadura. Otro dato positivo interesante es que los
usuarios registrados muestran una notable disper-
sión geográfica y en estos momentos prácticamente
no hay ninguna comarca que no esté representada
en el conjunto de los usuarios inscritos, lo que de-
nota una adecuada capilarización del mensaje del III
Congreso que ha llegado a todos los territorios.
A pesar de los análisis anteriores no nos sentimos
del todo satisfechos ya que el número de usuarios
registrados (150), es decir aquellos que van más
allá de limitarse a mirar y se muestran en principio
predispuestos a participar, nos parece una cifra es-
casa dada la dimensión del movimiento asociativo
musical.
Es cierto que el modelo propuesto de congreso corre
el riesgo de convertirse en una plataforma excesiva-
mente fría para la interacción, especialmente para
aquellas generaciones menos propensas a las redes
sociales virtuales y pensamos que efectivamen-
te hay que hacer caso a “la voz de la experiencia”
en la magnífica aportación de Angel Asunción que
nos recuerda que las sociedades musicales “no son
robots”. Es por ello que, junto con la FSMCV esta-
mos intensificando el esfuerzo de la comunicación
con estrategias que van desde la edición de carteles
físicos –que ya se han distribuido entre las Socieda-
des Musicales-, la participación física en reuniones
comarcales (como ya hemos hecho en l’Horta Nord
i Sud) y en la elaboración de una estrategia de co-
nexión directa con los usuarios registrados para que
nos ayuden a la difusión a través de técnicas de
“mancha de aceite”. Nos encontramos a mitad de
camino y nuestro propósito es acelerar el proceso
para alcanzar objetivos que en estos momentos se
cifran en al menos superar los 600 inscritos y que de
éstos al menos el 10% participen de manera activa
y comprometida y aporten contenidos de valor aña-
dido al debate.
A ello nos conjuramos a partir de ahora. Es por ello
que apelamos a la implicación del conjunto de las
personas relacionadas con el asociacionismo musi-
cal y queremos resaltar que es el momento de pen-
sar, hablar y prepararse para un futuro con muchas
incertidumbres pero también contenedor de nume-
rosas esperanzas. Es el momento de elegir el futuro
que podemos construir colectivamente para el aso-
ciacionismo musical
¡¡Regístrate, participa y seamos cómplices en el di-
seño del futuro de las sociedades musicales del siglo
XXI¡¡
sonas como máximo. Según los datos con los que
contamos la duración media de la visita es de 7 mi-
nutos y medio, cifra bastante elevada para la mayo-
ría de las páginas, lo que permite aproximadamente
visualizar un par de videos. También la proporción
de rebotes (usuarios que abandonan la página antes
de los 10 segundos) es bastante baja para el pro-
medio habitual –sólo el 10%- , lo que indica es que
la gente que entra es mayoritariamente consciente
de las características del contenido. El 40% de los
visitantes nos llega tecleando directamente la URL
del congreso que es www.congresocietatsmusicals.
eu, mientras que más de un 50% lo hace derivado
de terceras fuentes. La principal fuente en la gene-
ración de visitantes es la página web de la FSMCV
(35% del total del tráfico de referencia), seguida por
la plataforma social Facebook (25%) y Twitter (15%).
Desde el punto de vista del origen de los visitantes,
lógicamente la mayoría provienen de España, pero
la web cuenta con unas decenas de entradas de
países como Gran Bretaña, Estados Unidos, Méjico,
Bélgica. Contamos incluso con algunas visitas de si-
tios un poco más exóticos como Hungría y Egipto.
Hay que destacar que el III Congreso ha realizado un
enorme esfuerzo en proveer todos los contenidos en
castellano, valenciano e inglés, conscientes que de
lo que tratamos aquí es relevante no sólo para las
Sociedades Musicales sino también para el conjunto
de la sociedad valenciana y es también significativo
para Europa en cuanto al tratamiento, utilización e
impacto de los fenómenos culturales y la producción
simbólica.
Y hemos podido comprobar que algunos de los vi-
deos relacionados con la innovación, como el que
relata la experiencia de la propuesta de SOLFABOX o
el de la gestión en “la nube” de las escuelas de mú-
sica, han generado una notable curiosidad, liderando
el número de reproducciones con más de 500 entre
las dos. También la experiencia de la recuperación
del cine por parte de la Unión Musical de Llíria alcan-
za las 200 reproducciones o 160 las aportaciones
sobre el modelo de gestión contable del profesor de
Economía Financiera de la Universidad de Valencia y
directivo de la Sociedad Musical de Godella, Vicente
Sanchís. Otros videos, como el de la conexión de las
Sociedades Musicales con los movimientos sociales,
por el contrario, han generado alguna polémica al
16
Música i poble Activitat federal
brarà a València i dels procediments per a concloure
el projecte: enquestes, manual i informe final.
Posteriorment les delegacions van visitar el mau-
soleu de Mustafa Kemal Atatürk, oficial de l’exèrcit
turc i cèlebre estadista, així com el fundador i primer
president de la moderna República de Turquia. Des-
prés van visitar la mesquita Aslanhane per a acabar
el matí en el castell d’Ankara.
Per la vesprada els representants europeus van po-
der fer compres en el basar d’Ankara, després de les
quals es van desplaçar amb avió a Istanbul.
En la històrica ciutat van gaudir d’una visita cultural
a Panaroma-1453, on es commemora la presa turca
de la ciutat d’Istanbul, visitant també el Centre de
Ciència i Civilització de l’Islam per a acabar visitant
la Gran Mesquita Blava d’Istanbul.
Després de la trobada a Turquia, València es prepara
per a acollir l’última reunió del projecte europeu.
La delegació de la Federació de Societats Mu-
sicals de la Comunitat Valenciana estava in-
tegrada per 10 persones, encapçalades pel
president la FSMCV, Josep F. Almería Serrano i el di-
rectiu responsable del projecte José Manuel Fernán-
dez Socuéllamos. Així mateix, i com en les ocasions
anteriors, es va convidar a la Confederació Europea
de Músics Jubilats i de la Tercera Edat, en repre-
sentació de la qual va assistir el seu secretari David
Abarca Ipas. El grup ho va completar la formació de
música de cambra Quartet de Majors de València.
En aquesta ocasió els amfitrions turcs van dissenyar
una agenda repleta d’activitats que va començar el
dia 11 a Ankara on totes les delegacions van tenir
la primera sessió de treball. Després de valorar la
proposta d’activitats dels socis turcs d’ICANO, per la
vesprada els socis del projecte LLLE van ser rebuts
pel sotsgovernador de la ciutat d’Ankara, qui els va
explicar un programa d’atenció a les persones ma-
jors per al seu seguiment amb tecnologia avançada.
Després van poder visitar l’associació Kecmek i el
Centre Yonca Living, on els socis del projecte LLLE
van poder conèixer les activitats que allí es realitza-
ven, entre elles les pintures a l’aigua o la confecció
de diferents teixits artesanals.
També va haver temps per a visitar l’aquari d’Anka-
ra, per a acabar la jornada en el col·legi privat Ca-
gri. Allí el Quartet de Majors València, integrat pels
clarinets del Casino Musical de Godella José Vicente
Casar Rovira de 61 anys, Eduard Galindo Llorens de
62 anys, Julio Rausell Bru, de 67 anys i el clarinet
baix del Centre Eslava d’Albuixec, Antonio Jurado
Soriano de 64 anys, tots ells integrants de l’Agrupa-
ció Musical de Majors de L’Horta Nord, van oferir el
concert que estava programat per a aquesta trobada.
Un concert en el qual va participar també un grup de
majors de musical tradicional turca.
En la sessió de treball del dia 12 es van repassar els
detalls de l’última reunió del projecte, que se cele-
La FSMCV participa a Turquia en la quarta trobada del projecte europeu LLLE Les ciutats d’Ankara i Istanbul han acollit del 10 al 14 d’abril les jornades de treball del projecte Lear-ning in Later Life – Europe (LLLE), en el qual participen socis de França, Turquia, Polònia i Espanya.
17
Música i poble Activitat federal
Glòria Major de 2011 per les precipitacions) en el
qual es marca què fer en els actes que participen
aquestes bandes en cas de pluja.
Al protocol també s’indiquen recomanacions per a
saber com actuar en els actes en els quals actuen
totes les bandes federades en les festes alcoianes
en cas de temps desfavorable. A més, haurà una
comissió formada per quatre membres de l’Asso-
ciació de Sant Jordi i altres quatre de la FSMCV que
decidirà com solucionar aquestes circumstàncies.
En aquest sentit, Ernest Llorens, vocal portaveu de
la FSMCV, va explicar que els membres d’aquesta
delegació “seran els que davant les contingències
del que puga sorgir, es reuniran les vegades que
faça falta i seran els quals aportaran la seua infor·
mació i “consells” sobre el quins es deu fer per a
intentar pal·liar o solucionar el que vaja ocorrent”.
Aquest protocol és un document obert que serà
revisat cada dos anys.
Maribel Vicedo
El president de la FSMCV Josep F. Almería i el
seu homòleg de l’Associació de Sant Jordi
Rafael Tortosa van signar el document en la
sala d’assemblees del Casal de Sant Jordi el pas-
sat 6 d’abril. Allí, Tortosa va indicar que “és per a
l’entitat que presidisc un dia de satisfacció per la
signatura d’aquest protocol d’actuació entre la Fe·
deració de bandes i l’Associació de Sant Jordi”, a
més “unim, més si és possible, els llaços entre les
dues entitats demostrant, una vegada més, que no
hi ha festa sense música”. El president va agrair
als representants de la FSMCV “per la seua col·
laboració i treball. Ha estat un plaer treballar amb
vostès, aquesta és la seua casa, sempre estarà
oberta a la cultura i, per tant, al món de la música”.
Per la seua banda, el president de la Federació de
Societats Musicals, va explicar que en el protocol
fer referència a “fomentar, incrementar, cuidar i
difondre el patrimoni musical” relacionat amb les
festes de Moros i Cristians.
Almería també va explicar que es tracta “d’una
declaració de voluntats que no resten sobirania a
les entitats implicades” com són les bandes i les
filaes. La signatura de l’esmentat document “no
L’Associació de Sant Jordi i la FSMCV van signar a Alcoi el protocol sobre la participació de les soci-etats musicals associades a la FSMCV en les Festa de Moros i Cristians d’Alcoi.
FSMCV i Associació Sant Jordi d’Alcoi col·laboren en regular la presència de la música en la festa
és el final, sinó el principi d’una mica més gran
del que havia”.
Aquest document naix després del protocol que es
va signar fa un any entre les societats musicals
d’Alcoi, l’Associació de Sant Jordi i l’Ajuntament
d’Alcoi (arran dels esdeveniments viscuts en la
18
Música i poble Activitat federal
xarxa de sales amb un total de 7 concert des del 5
d’octubre al 30 de novembre de 2013. Les actuaci-
ons estaran a càrrec de Flehe Brass Quintet, Cham-
ber Brass Llevant, Vent a Tempo, Octect Marina Jazz
Band, Segorbrass Quintet & Drums, Ensemble Lauro-
Donaz i Púrpura Pansa.
La Federació de Societats Musicals de la Co-
munitat Valenciana (FSMCV) va presentar, en
el Museu d’Etnologia de València, el projecte
Circuit Concerts que promociona grups de cambra i
instrumentals en diversos auditoris de la Comunitat
Valenciana i la resta de Espanya. Amb aquesta ini-
ciativa, els músics amateurs de societats musicals
tenen l’oportunitat de formar part d’un circuit en el
qual podran mostrar la qualitat que atresoren en
conjunts de xicotet format.
La jornada de presentació a més d’un concert, eixa
mateixa vesprada, va estar a càrrec de Pedro Rodrí-
guez, vicepresident de la FSMCV, Joan Seguí, direc-
tor del Museu d’Etnologia, José Manuel Fernández,
director de Circuit Concerts, i els grups Quartet DSK,
Flehe Brass Quintet i Llevant Chamber Brass.
Les formacions seleccionades per a la present tem-
porada de Circuit Concerts són 11: 5 de València, 4
de Castelló i 2 de la província d’Alacant. Concreta-
ment es tracta de Llevant Chamber Brass; Púrpura
Pansa; Quartet de Llevant; Ensemble Lauro-Donax;
Flehe Brass; Vents a tempo; Segorbass; Somtresons;
Quartet DSK; Octet Marina Jazz Band i Orquestra de
Plectre i Pua.
Hi ha 33 espais previstos per als concerts entre els
quals es troben: Mustang Art Gallery de la Funda-
ció Ros Aguilar d’Elx, Palau Altea, Club Información i
Auditori Municipal de Coix en la província d’Alacant
i el Auditori de Rafelbunyol, Club Diario Levante, Au-
ditori de l’ONCE, Museu d’Etnologia, Teatre Micalet,
Consolat de Mar i Casa de la Cultura de Puçol en la
de València, amb els quals mitjançant un conveni de
col·laboració s’emmarca el projecte. A més a més,
formaran part d’aquest circuit els auditoris i recin-
tes de les societats musicals que s’adherisquen a
la iniciativa.
Circuit Concerts va iniciar la seua andadura en la
Mustang Art Gallery (MAG) d’Elx amb un amb un con-
El Circuit Concerts es presenta al Museu Valencià d’Etnologia, que acollirà diversos concerts
cert de Flehe Brass Quintet el 25 de gener. Quartet
DSK va actuar en aquesta mateixa sala el dia 28 de
febrer i el 21 de març ho va fer Segorbrass Quintet
& Drums.
Saló Alfons el Magnànim
El Museu d’Etnologia de València s’incorpora a la
Encara que els concerts del Circuit van començar setmanes abans, el passat 27 de febrer es va presentar oficialment este iniciativa en el Saló Alfons el Magnànim del Museu Valencià d’Etnologia, lloc que a partir de la tardor serà escenari d’alguns dels concerts de la temporada.
19
Música i poble Activitat federal
títol Els grans fites del repertori bandístic valencià.
Un mes després, el 7 de març, es parlava en eixe
mateix espai sobre els reptes de l’associacionisme
bandístic.
Una taula redona molt interessant moderada per
l’historiador Frederic Oriola que va tindre com a con-
tertulis al president de la FSMCV, Josep F. Almeria;
Francesc Cabanyes, en representació del Museu, i al
director Rafa García Vidal.
Les xarrades continuaren l’11 d’abril amb la presèn-
cia dels compositors valencians Ferrer Ferran, An-
drés Valero-Castells i Luis Serrano Alarcón.
El cicle es completa el 8 de maig amb una confe-
rència de José Rafael Pascual Vilaplana al voltant de
la música festera dels moros i cristians i el dia 5 de
juny amb una aproximació al jazz i les bandes de
música de la mà de Francisco Blanco Latino i Je-
sús Santandreu, en una taula moderada per Jorge
García.
Des del passat mes de febrer, l’agenda musi-
cal de la ciutat de València s’amplia amb el
calendari de concerts de música de banda
programats al Saló Alfons el Magnànim del Centre
Cultural La Beneficència.
Es tracta d’una sèrie d’actuacions, emmarcades
en la campanya Retrobem la Nostra Música de la
Diputació Provincial de València, que venen a com-
plementar l’exposició Arriben Bandes que el Museu
Valencià d’Etnologia va inaugurar el passat 22 de no-
vembre de 2012 amb la col·laboració de la FSMCV i
que es podrà visitar fins el pròxim mes de juny.
La Societat Musical Poblats Marítims i la Societat
Musical La Unió de Tres Forques van ser les encar-
regades d’iniciar este cicle els dies 2 i 3 de febrer,
respectivament.
De moment ja han passat per aquest escenari en fe-
brer la Societat Instructiu Musical del Palmar (9), So-
cietat Musical Amics de la Música de Benifaraig (10),
Unió Musical Santa Cecília de Castellar-Oliveral (16),
Centre de Música i Dansa Natzaret (17), Agrupació
Musical de Massarrojos (23) i Associació Musical
Banda Els Doctors (24).
Per la seua banda, en el mes de març les protagonis-
tes han sigut l’Agrupació Musical Santa Cecília del
Grau (2), Banda Musical de Campanar (3), Associació
Musical La Torre (9), Associació Música Jove de Va-
lència (10), Agrupació Musical San José de Pignatelli
(23) i Agrupació Musical Gayano Lluch (24).
Els concerts continuen durant el mes d’abril amb
les actuacions de les bandes de l’Associació Cultu-
ral Falla General Barroso, CIM Banda Parroquial de
Torrefiel, Centre Instructiu Musical Tendetes, Centre
Instructiu Musical de Castellar-Oliveral, Agrupació
Musical Patraix i Societat Instructiva de l’Obrer Agrí-
cola i Musical de Benimamet.
Ja en el mes de maig serà el torn del Centre Ins-
tructiu Musical de Benimaclet (4), Agrupació Carrera
El Saló Alfons el Magnànim continua acollint actuacions de bandes de música de València
Font de Sant Lluís (5), Agrupació Musical de Benica-
lap (25) i Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí (26).
El cicle es tancarà en el mes de juny amb sis con-
certs més: Associació Cultural Allegro (1), Societat
Musical Unió de Pescadors (2), Societat Musical de
Malilla (8), Societat Ateneu Musical del Port (9), So-
cietat Musical dels Orriols (15) i Agrupació Musical
San Isidre (16).
Precissament coincidint amb la finalització de l’ex-
posició Arriben bandes.
Tant els concerts com la mostra etnològica sobre el
món i el fenòmen de les societats musicals estan
sent un èxit.
Xerrades al voltant de les bandes
A més a més, i per a donar encara més contingut a
l’exposició, des del Museu s’han organitzat una sèrie
de xarrades al voltant del món de les bandes de mú-
sica que es van iniciar el dijous 7 de febrer amb una
conferència del director belga Frank de Vuyst baix el
Com a complement a l’exposició Arriben Bandes que el Museu Valencià d’Etnologia va inaugurar el passat 22 de novembre de 2012 amb la col·laboració de la FSMCV i que es podrà visitar fins el pròxim mes de juny.
20
Música i poble Activitat federal
alertava per la repetició de peces en actes fallers,
com l’Ofrena, en la qual la majoria de les formaci-
ons, des del Micalet a la Plaça de la Verge, inter-
preten repetidament el pasdoble València.
En aquest sentit, la FSMCV creu que el conveni de
col·laboració signat amb la Unió Nacional d’Enti-
tats Festeres (UNDEF), una federació integrada per
68 associacions festeres d’àmbit estatal, podria
ser un model a seguir perquè ha vingut a poten-
ciar i enriquir la festa de Moros i Cristians en tota
Espanya i dignificar la seua música, intèrprets i
compositors.
A més a més, acaba de signar estos dies un altre
conveni amb l’Associació de Sant Jordi, una entitat
amb 10.000 socis, responsable de l’organització
d’aquesta festa a Alcoi en la qual les filaes dedi-
quen entre un 15% i un 20% a la música.
La qualitat que exhibeixen les societats musicals
en concerts i certàmens nacionals i internacionals
contrasta amb el que es pot oferir en els diferents
actes de les Falles, una festa reconeguda mun-
dialment que persegueix ser declarada Patrimoni
Cultural Immaterial de la Humanitat.
Unesco
Els experts aconsellen remarcar davant la Unes-
co “el sentit d’identitat” de la festa i “a tot i tots
els quals l’han fet, la fan i la faran possible”. Joan
Seguí, director del Museu d’Etnologia de València
creu que “les Falles no poden entendre’s sense la
música o sense els artistes fallers” i recalca que
“des del punt de vista patrimonial i cultural formen
part del mateix cos”. No obstant això, no havia un
apartat dedicat a la música en la resolució de la
Conselleria de Turisme, Cultura i Esport en la qual
s’incoava l’expedient de declaració de Bé d’Interés
Cultural Immaterial de les Falles de València.
Cal recordar que la FSMCV va recolçar la candida-
tura de “l’Espai cultural de les festes de les Falles
valencianes”, per a la seua declaració i ingrés en
la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Im-
material de la Humanitat de la Unesco que conta
amb més de 11.000 suports fins a ara i defensa un
tipus d’IVA reduït per a aquestes festes que s’han
vist seriosament perjudicades pel seu augment
fins al 21%.
La FSMCV estima que les bandes de música
només suposen una inversió de l’1,45% del
cost total de les Falles en 2013. Les forma-
cions que han desfilat durant les festes del mes de
març per la capital i nombroses poblacions d’Ala-
cant, Castellón i València són cada vegada més re-
duïdes el que compromet seriosament la qualitat
de la música.
Moltes bandes de música estan compostes per 10
o 12 músics que veuen més difícil, any rere any,
oferir una interpretació digna en els actes en els
quals encara resisteix la presència de la música
perquè, en alguns d’ells, es prescindeix d’ella per
a rebaixar la factura total per aquest capítol.
Un músic pot cobrar en aquests dies entre 400 i
500 euros segons el nombre d’actes fallers con-
tractats que tenen preus distints segons siga una
cercavila, arreplegada de premis o l’ofrena. El preu
per músic i acte està al voltant de 40 euros però
en el cas de la despertà pot quedar en 20 euros.
La FSMCV obté les dades d’una enquesta i a partir
d’un estudi econòmic de la Interagrupació de Fa-
lles de València.
Josep Francesc Almería, president de la FSMCV,
creu que “les sinèrgies entre les Falles i les so·
cietats musicals, una senya d’identitat d’aquest
poble, aportarien més valor a la festa” i manifesta
que “ planeja la imatge d’una comissió acompa·
nyada per música d’un radiocassette en un carro
de supermercat que no prestigiaria a les Falles”,
encara que les comissions falleres de la Comuni-
tat Valenciana opten majoritàriament per bandes
de música amb una participació total estimada de
10.000 músics.
La Federació es posarà en contacte amb la Junta
Central Fallera aquest any després d’obrir un debat
en 2011 entorn del repertori, promoció i creació de
música fallera que aportara valor afegit a la festa i
Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, creu que “les sinèrgies entre les Falles i les societats musicals, una senyal d’identitat d’aquest poble, aportarien més valor a la festa”
Les bandes de música només suposen una inversió de l’1,45% del cost total de les Falles
21
Música i poble Activitat federal
Un total de 24 bandes de música de la Comu-
nitat Valenciana participen en el segon cicle
d’actuacions de les Bandes a les Arts en el
Palau de les Arts Reina Sofia que tindrà lloc durant
els mesos d’abril i maig.
El concert inaugural va tindre lloc el dissabte 20
d’abril i en ell participaren l’Ateneu Musical i d’En-
senyament Banda Primitiva de Llíria i la Unió Musical
de Llíria.
En aquest cicle d’actuacions participen bandes de
música de Faura, Alaquàs, Xàtiva, Moncada, Siete
Aguas, Calp, La Vall d’Uixó, Altea, Benlloch, Alfafar,
Tibi, Quart de Poblet, Benimeli, València, Serra, Cas-
tellnovo, Benisanó, Castellar-Oliveral, Sella, Senyera,
Geldo i Teresa.
Per a determinar la participació de les bandes en
aquest cicle d’actuacions del Palau dels Arts s’ha
Un total de 24 bandes federades participen en el segon cicle de Les bandes a les Arts
realitzat un sorteig en el qual va estar present un
membre de la FSMCV, atenent a la distribució en
funció del nombre de bandes que tenen fins a 60
músics; les que tenen entre 60 i 90 músics i les de
més de 90.
De les 24 bandes de música seleccionades 14 ban-
des tenen menys de 60 components i actuaran en la
Sala Martín i Soler; la resta, amb més de 60 compo-
nents, actuaran en la Sala L´Auditori.
Hi haurà un total de 12 concerts, en cadascun dels
quals actuaran dues bandes de música. L’entrada als
concerts serà de 3 euros.
El Palau de les Arts va obrir les seues portes a la
música de banda l’any passat. Es tracta d’una vella
reivindicació de la FSMCV que finalment es va fer
realitat gràcies a l’acord entre la Conselleria de Go-
vernació i el Palau de les Arts Reina Sofia.
Calendari d’actuacions:
Sala L’Auditori del Palau de Les Arts:
Dissabte 20 d’abril
Banda primitiva de Lliria
Unió Musical de Lliria
Diumenge 21 d’abril
Societat Juventut Musical de Faura
Unió Musical d’Alaquàs
Diumenge 5 de maig
Soc Musical La Primitiva Setabense de Xátiva
Centro Artístico Musical de Moncada
Dissabte 11 de maig
Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas
Sociedad Musical de Calp
Diumenge 12 de maig
CIAC de La Vall d’ Uixó
Societat Filarmònica Alteanense de Altea
Sala Martín i Soler del Palau de Les Arts:
Dissabte 27 d’abril
Unión Musical Amor al arte de Benlloch
Agrupació Cultural Amics de la Música d’Alfafar
Dissabte 4 de maig
Sociedad La Magdalena de Tibi
Asociación Barrio del Cristo de Quart de Poblet
Diumenge 5 de maig
Agrupación La Rectoría de Benimeli
Centro Musical Tendetes de Valencia
Dissabte 11 de maig
Societat Musical La Primitiva de Serra
Sociedad Artístico Musical de Castellnovo
Diumenge 12 de maig
Sociedad ‘La Familiar’ de Benisanó
Unió Musical Santa Cecilia de Castellar-Oliveral
Dissabte 25 de maig
Unión Musical L’Aurora de Sella
Agrupació Musical de Senyera
Diumenge 26 de maig
Sociedad Musical de Geldo
Unió Musical Santa Cecilia de Teresa
Els concerts es perllongaran fins a finals del mes de maig i tindran lloc en l’Auditori i la Sala Martín i Soler del Palau de les Arts Rei-na Sofia. L’entrada serà de 3 euros.
22
Música i poble Activitat federal
La tesi doctoral destaca que el finançament ha
passat del 70% en els seus inicis a un 15% en
2010 i que la seua sostenibilitat depèn de les so-
cietats musicals, les famílies i, en menor mesura,
l’administració autonòmica, municipal i estatal.
Aquesta paulatina rebaixa llastra el projecte edu-
catiu dels 591 centres de la Comunitat Valenciana
(342 escoles de música i 249 escoles d’educands)
que percebran 4,75 milions d’euros en 2013, un
60% menys que els 11,8 milions que va sol·licitar
la FSMCV en 2009 en unes esmenes que va recol-
zar l’oposició i la majoria parlamentària del PP va
rebutjar. La Federació va ajornar aquesta reivindi-
cació per la situació econòmica fins a 2014.
Educació musical
Morant remarca que l’educació musical reporta
“grans beneficis educatius, el que fa indispensa·
ble la col·laboració entre tots els nivells formatius”
i aporta prestigiosos estudis que constaten que els
ensenyaments musicals i artístiques aporten als
estudiants seguretat, responsabilitat, confiança,
autodisciplina i compromís en la seua tasca.
Les conclusions d’aquests treballs són que els
alumnes que segueixen estudis d’educació musi-
cal obtenen millors resultats acadèmics en anglès,
llengua, matemàtiques, història i ciència, que els
seus companys que no els segueixen, millors no-
tes en un 90.2% dels casos i guanyen en atenció,
percepció i autoestima.
La investigació posa en valor el treball de sensi-
bilització de la FSMCV en els mitjans, estaments
polítics i fòrums nacionals i internacionals que
precedeix a diverses iniciatives a la Comunitat Va-
lenciana que observen la música com una eficaç
eina en el rendiment educatiu i en la lluita contra
el fracàs i l’abandament escolar.
Les escoles de música són, des del segle XIX,
una fita històrica per la seua labor social,
cultural i educativa en centenars de milers
d’alumnes que han passat per elles durant més
d’un segle, segons la tesi doctoral “Perspectives
docents de les escoles de música de les societats
musicals valencianes: història, present i futur” de
Remigi Morant, professor de la Universitat de Va-
lència, doctor per la Universitat Jaume I de Castelló
i assessor educatiu de la Federació de Societats
Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
La hipòtesi de partida plantejava “l’errònia i gene·
ralitzada tendència a reproduir els plantejaments
dels conservatoris elementals de música”. L’ob-
jectiu d’aquesta investigació era fer un estudi pro-
fund d’aquests centres educatius no reglats des
d’una perspectiva docent i atendre a les carac-
terístiques, problemàtica, proposades de millora i
modernització del model de la Comunitat Valencia-
na, diferent a altres de la resta d’Espanya, Europa
i Iberoamèrica.
Morant proposa unes escoles de música amb un
“projecte educatiu propi i diferenciat dels con·
servatoris”, d’ensenyament sense límit d’edat i
de formació, renovació pedagògica i investigació
contínua recolzada amb un finançament adequat
de l’administració que en algunes comunitats
autònomes d’Espanya els sustenta al 100%. No
obstant això, a la Comunitat Valenciana estan ads-
crites a societats musicals, entitats sense ànim de
lucre, que perceben només un 23% en concepte
d’ajudes. Aquests centres educatius van suposar,
des d’una perspectiva social, el que molts pobles
sense possibilitats accediren a una formació, en
competència amb els conservatoris de les ciutats
i amb les classes particulars que rebia una elit
burgesa, que va motivar la democratització de la
música.
El doctor de la Universitat Jaume I de Castelló proposa un “projecte educatiu propi i diferent dels con-servatoris”, de formació, renovació i investigació contínua i un finançament adequat.
Las escuelas de música son un hito histórico por su labor en miles de alumnos desde el siglo XIX
23
Música i poble Activitat federal
L’Institut Interuniversitari de Desenvolupa-
ment Local de València va acollir la segona
edició del curs “Com relacionar-se amb els
altres de forma adequada: interacció personal i as-
sertiva”, organitzat des del Centre d’Estudis de la
FSMCV. Els 20 alumnes que assistiren a les classes
impartides per José Luis Lozano Pérez, consultor
i expert en formació d’empreses en l’àmbit de la
Comunitat Valenciana, tots ells directius, gerents,
directors, professors i músics de societats musci-
cals de societats musicals, s’havien matriculat per
a la primera edició però no van poder realitzar-lo a
causa de la falta de places.
A hores d’ara el Centre d’Estudis treballa en nous
cursos encaminats a millorar la gestió de les so-
cietats musicals a través de la formació de les
persones que formen part del col·lectiu: directius,
músics, professors, etc.
El passat mes d’abril ha tingut lloc una nova edició del curs d’habilitats socials en el qual van parti-cipar 20 alumnes que s’havien quedat fora de la primera convocatòria
El Centre d’Estudis treballa en oferir nous cursos de formació per als membres de les societats musicals
Incoherències legislatives
La legislació i les normatives derivades tenen di-
verses incoherències: exposen la necessitat que
l’administració facilite la simultaneïtat dels estudis
de música i l’ensenyament obligatori i, no obstant
això, no s’ha apostat pels centres integrats com
una possibilitat educativa i en les convocatòries
d’ajudes es valoren els cursos i activitats de for-
mació però una ordre els excloïa com beneficiaris
fins a fa poc. Tampoc sembla lògic regular a l’hora
les escoles de música, pel seu pes específic, i les
de dansa.
A més, un decret assenyala la importància de les
tutories, la coordinació entre centres educatius i
facilitar la simultaneïtat d’estudis i possibles con-
validacions que en l’educació primària no es con-
templen.
Enquestes
La investigació és el fruit del treball de quatre
anys en els quals Morant ha realitzat nombroses
enquestes entre directors i responsables que han
servit per a identificar les problemàtiques econò-
miques, educatives i de formació del professorat
degudes a la “històrica discriminació d’aquests
centres educatius per impartir estudis no reglats
i no considerar·se com una eixida professional”.
Més del 90% dels enquestats considera necessà-
ria una nova reglamentació del model, plantegen el
reconeixement com centres educatius de ple dret
i la majoria considera insuficient la formació rebu-
da però menys d’un 10% ha participat en algun
programa d’innovació educativa. L’edat mitja del
professorat és de 32 anys, el 68% són homes i el
32% dones.
Així mateix, el nivell de contacte o de col·laboració
del seu professorat amb els col·legues de conser-
vatoris, Educació Primària o Secundària de la zona
és molt baix i en un 80% dels casos el programa
d’estudis impartit és el mateix que el conservatori
de referència. El tipus de música predominant en
les classes és la música clàssica (97%) molt per
damunt de gèneres com la folklòrica (56%), jazz
(31%) o antiga (22%), per la gran tradició clàssica
o la falta de bibliografia moderna.
La tesi doctoral ha estat dirigida per les professo-
res Mª Empar Porta i Mª Reina Ferrández de la Uni-
versitat Jaume I de Castelló. El prestigiós tribunal,
format per Román de la Calle, catedràtic d’Estètica
i Teoria de les Arts; Ricard Huerta, doctor en Be-
lles Arts, llicenciat en música i director de l’Institut
d’Investigació en Creativitat i Innovacions Educati-
ves de la Universitat de València; i Maravillas Díaz,
Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i pro-
fessora titular de l’àrea de Didàctica de l’Expressió
Musical de la Universitat del País Basc i un referent
en educació musical; va qualificar el treball amb la
menció “cum laude”.
24
Música i poble Activitat federal
El I Festival Música y Familia se celebró en el
auditorio del Teatro Municipal de Torrevieja
gracias a un convenio entre la Diputación de
Alicante y la Federación de Sociedades Musicales
de la Comunidad Valenciana, con la colaboración
del Ayuntamiento de Torrevieja y la Unión Musical
Torrevejense, siendo la sede esta primera vez la
comarca Vega Baja y Baix Vinalopó.
Al mismo asistieron la directora territorial de Go-
bernación de Alicante, Araceli Martínez Márquez;
el alcalde de Torrevieja Eduardo Dolón; el conce-
jal de Hacienda y diputado provincial de Turismo,
Joaquín Albadalejo; la Coordinadora del CEFIRE,
Susana Miralles; el presidente provincial de la
FSMCV, Miguel Lozano y el presidente comarcal
de la FSMCV Vega Baja y Baix Vinalopó, Ramón
Mas; así como los presidentes de las bandas par-
ticipantes: la Banda Joven de la Sociedad Unión
Musical de Almoradí; Banda Juvenil de la Unión
Musical de Benejúzar; la Banda de Educandos de
la Asociación Músico Cultural Santa Cecilia de Elda
y la Banda de la Academia de Música de la Unión
Musical Torrevejense. Todas ellas ofrecieron unas
actuaciones que merecieron el largo aplauso del
público asistente.
El objetivo principal del I Festival Música y Familia
fue acercar la música clásica y el mundo de las
bandas, a todos los niños/as que están estudiando
primaria y secundaria, y concretamente en este
primer festival, compartirlo con los mayores que
llenaban las casi setecientas butacas del teatro. El
fin de fiesta fue, en opinión del público asistente
“espectacular”.
Juan Rafael Muñoz Muñoz, vicedecano y profesor
de Magisterio Musical de la Universidad de Almería
dirigió a una selección de músicos de las bandas
participantes de Elda, Almoradí, Benejuzar y To-
rrevieja. Y no conforme con ello, también dirigió
al público haciendo que cantaran, bailaran e inte-
La FSMCV y la Diputación de Alicante han hecho posible esta actividad, con el apoyo del Ayunta-miento de Torrevieja y la Unión Musical Torrevejense.
La música une a las familias en el I Festival de Música y Familia celebrado en Torrevieja
ractuaran con la banda. Juan Rafael, autor de las
letras y música que se cantaba en ese momento,
intentó enseñar las coreografías de las canciones
entre risas y aplausos del público que se dejó guiar
por las explicaciones del director.
El I Festival de Música y Familia finalizó al ritmo
de la conocida canción Color Esperanza de Diego
Torres, seguido por más de ochocientas personas,
entre público y músicos, dirigidos por Juan Rafael
Muñoz Muñoz. Toda una fiesta “en familia” que na-
die olvidará gracias a la música.
Encarna H. Torregrosa
25
Música i poble Activitat federal
Amb l’aforament al complet, l’Auditori Mu-
nicipal d’Almoradí va acollir el divendres
22 de febrer, el concert oferit per la Banda
Sinfònica Municipal d’Alacant amb motiu de l’ho-
menatge que li va retre la FSMCV a iniciativa de les
societats de la comarca Vega Baixa i Baix Vinalopó
en el centenari de la seua fundació.
A aquest concert van assistir a més de l’alcalde
d’Almoradí Antonio Angel Hurtado i membres de
la seua corporació municipal, el regidor de cultura
de l’Ajuntament d’Alacant Miguel Valor, l’assessor
cultural de presidència de la Diputació d’Alacant
Joaquín Santo Matas, el president de la FSMCV
Josep F. Almería, el president provincial d’aquesta
Federació Miguel Lozano, així com alcaldes i mem-
bres de corporacions municipals de 14 poblacions
de la comarca que es van unir a les 39 societats
musicals federades que, amb el seu president co-
marcal Ramón Mas, van organitzar juntament amb
l’Ajuntament d’Almoradí i la Unión Musical Almo-
radí aquest acte. També van estar presents moltes
personalitats de l’àmbit musical com el Director de
la Unitat de Música del Comandament General de
Tot i que l’acte va ser tot un èxit, l’ombra de les retallades pressupostàries que afecten esta formació depenent de l’Ajuntament d’Alacant, va estar present durant el concert.
El públic recolça a Almoradí l’homenatge de la FSMCV a la Banda Municipal d’Alacant
l’Exèrcit de l’Aire a Madrid, Tinent Coronel Manu-
el Ruiz, Joaquín Grau, Tinent Coronel i Director de
l’Escola de Músiques Militars d’Espanya, Armando
Bernabeu, Comandant de la Unitat de Música de
l’Acadèmia General de l’Aire entre uns altres.
El concert va ser intensament aplaudit per tots els
assistents, intervenint abans de la seua finalitza-
ció els representants de les institucions presents,
acabant l’acte protocol·lari amb les paraules de
l’alcalde d’Almoradí, qui a més d’agrair la presèn-
cia de la Banda Municipal en el seu poble, i als
organitzadors d’aquest acte per la seua aposta per
Almoradí com ciutat amfitriona, va recordar al re-
gidor Valor la necessitat de seguir apostant per la
seua Banda Municipal, amb la finalitat de que es
puguen ja cobrir les vacants que estan pendents,
i que són necessàries per al bon funcionament de
l’entitat, intervenció que va ser intensament aplau-
dida per tots els assistents inclosos els professors
de la Banda Municipal.
El concert va acabar amb la interpretació com bis
del pasdoble Nuestra Banda Musical i Himne a la
Comunitat Valenciana.
Un concert marcat per les retallades
El concert d’aquesta formació musical professio-
nal, fundada en 1912, que depèn de l’Ajuntament
d’Alacant va estar marcat per la greu situació que
travessa ja que des de 2008 no conta amb pres-
supost pel que no pot adquirir partitures i instru-
ments. La plantilla ha passat de 56 a 46 profes-
sionals (–17,85%) des de 2011 per jubilacions no
cobertes, al que cal sumar una baixa de llarga du-
ració sense suplir que deixa en 45 els integrants,
el que impedeix interpretar moltes obres. El com-
promís de renovar les vacants en 2012 no s’ha
complit i els concerts i les celebracions de la Ban-
da Simfònica Municipal d’Alacant s’encaren amb
desànim pels músics que veuen molt minvades la
seua qualitat i possibilitats artístiques, posant en
joc el prestigi guanyat en cent anys. Al març de
2011 els seus integrants van difondre un manifest
per a evitar la reducció de la plantilla que va rebre
milers de suports, entre els quals estava el de la
FSMCV i en el qual es convidava a l’Ajuntament
d’Alacant a “reconsiderar la seua postura, pel bé
de la cultura musical”.
Música i poble Actualitat
26
Almoradí, La Aurora de Albatera, Beniarbeg i Unió de Horadada, guanyen el certamen provincial
Actualitat
Un any més, el XLII Certamen Provincial de
Bandes convocat per la Diputació d’Alacant
va inaugurar els certàmens de les tres dipu-
tacions. Les audicions van començar el primer cap
de setmana del mes de març en l’Auditori Antonio
Ibáñez Serrano de Redován amb les bandes de la
secció segona.
La Unión Musical “L’Aurora” d’Albatera va aconse-
guir el primer premi i Menció d’Honor a l’arribar a
350 punts dirigida per Santiago Quinto Serna. També
va arribar el primer premi amb 340 punts el Centre
Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost, dirigida
per José Vicente Algado Climent 322 punts i la Unión
Musical del Fondó de les Neus, dirigida per Emilio
José Alpera Alted.
A continuació tres bandes van arribar el segon premi:
la Societat Musical “La Pau” de Sant Joan, dirigida
per Juan Antonio Espinosa Zaragoza (284,5 punts),
L’Harmonia Societat Musical d’Alacant, dirigida per
José Tomás Moñinos Baeza (283,5 punts) i l’Agru-
pació Musical de la Societat Cultural i Esportiva Ca-
rolines d’Alacant, dirigida per Jaume Pascual Sirera
(280 punts).
Almoradí va guanyar la secció primera
Per la seua banda, la Unión Musical Almoradí va
aconseguir la Menció d’Honor en l’Auditori de Cox,
on es van realitzar les audicions de les bandes par-
ticipants en la primera secció del XLII Certamen
Provincial. La Unión Musical Almoradí, dirigida per
Ángel Crespo García va arribar als 361 punts. També
la Societat Arte Musical “La Filarmónica” de Callosa
de Segura, dirigida per Gabriel García Gutiérrez va
aconseguir el primer premi amb 340 punts.
Les altres dues agrupacions participants en aquesta
categoria van arribar el segon premi: la Societat Unió
Les quatre agrupacions s’han imposat en el XLII Certamen Provincial de Bandes d’Alacant que en-guany s’ha celebrat a Cox, Redován, Ondara i Los Montesinos.
Musical i Artística de Sax, dirigida per Pedro Lara
Navarrrete (317 punts) i la Unió Musical de Muro
d’Alcoi, dirigida per Rafael García Vidal (309,5 punts).
Va tancar l’acte la Societat Musical L’Harmònica de
Cox que sota la direcció de Gonzalo Berná Pic van
interpretar el pasdoble Música i Poble de F. Ferrán,
Caràcters de Dondeye i Cantus Laetus de Gillingham.
El Certamen continuà a Los Montesinos i Ondara
Set dies després, el dissabte 9 de març, tenia lloc a
Los Montesinos, l’audició de les bandes participants
en la quarta secció del XLII Certamen Provincial.
La Unió Musical Horadada de Pilar de la Foradada,
va aconseguir el primer premi i menció d’honor a
l’arribar a 341 punts. També va obtenir el primer
premi amb 340,5 punts la Societat Musical “La Lira”
de Monforte. El segon premi va ser per a la Societat
Nova Unió Musical de La Granja de Rocamora (283
punts) i per a l’Associació Musical Santiago Apòstol
d’Albatera (272 punts).
Per altra banda, Ondara va acollir el diumenge 10 les
audicions de la tercera categoria en la qual el primer
premi i menció d’honor va recaure a la Unió Musical
Beniarbeig amb 337 punts. La Unió Musical de Be-
niarrés també va arribar el primer premi a l’obtenir
335,5 punts.
Per la seua banda la Unió Musical de Dolores (313
punts) i la Unió Musical Sant Fulgenci (285,5 punts)
van aconseguir el segon premi, mentre que la Soci-
etat Recreativa Musical d’Altea La Vella es va dur el
tercer amb 258 punts.
Unió Musical d’Almoradí. Unió Musical L’Aurora d’Albatera.
Unió Musical de Beniarrés. Unió Musical Horadada de Pilar de la Foradada.
27
Música i poble Actualitat
El calendari d’actuacions dels certàmens provincials continua a l’Auditori de Castelló
El 36 Certamen Provincial de Bandes de Músi-
ca organitzat per la Diputació de Castelló serà
el pròxim dins del calendari de competicions
provincials. Tindrà lloc els dies 27 i 28 d’abril a l’Au-
ditori i Palau de Congressos de Castelló.
Les actuacions començaran dissabte 27 d’abril a
les 16 hores amb la quarta secció, en la qual només
competeix enguany la banda de la Unió Musical Va-
llduxense de la Vall d’Uixó.
Eixe mateix dissabte es podran escoltar les agrupa-
cions inscrites en la tercera secció. La primera en
actuar serà la Banda Santa Cecilia de Sant Mateu,
a la qual seguiran l’Associació Musical Filharmònia
Rossellana de Rossell, la Societat Unión Musical
Alqueriense de Les Alqueries i Unión Musical Santa
Cecilia de Xilxes.
El Certamen continuarà diumenge pel matí, a les
9:00 hores. Serà l’hora en que pujen a l’escenari les
formacions que enguany prenen part en la segona
secció del certamen. Obrirà l’audició l’Agrupació
Musical Vila de Càlig, i a continuació ho faran la Unió
Musical de Betxí, Societat Artístico Musical de Cas-
tellnovo, Societat Musical Santa Cecília de La Jana
i Agrupació Musical Artística Santa Cecilia de la Vi-
lavella.
Esta edició de 2013 acabarà el diumenge per la ves-
prada amb les bandes de la primera categoria.
Des de les 16:30 hores es podran escoltar a dos
agrupacions: la Societat Musical de Segorbe i l’Agru-
pació Musical Borrianenca de Borriana.
El certamen de València tancarà en el mes de maig la ronda de competicions provincials
Un total de setze bandes participaran en el
XXXVII Certamen de Bandes de Música de la
Diputació Provincial de València que se ce-
lebrarà els dies 18 i 19 de maig i amb el qual es
tancarà la ronda de certàmens convocades per les
tres diputacions.
En total s’havien inscrit 27 bandes. Després del sor-
teig, van ser seleccionades 16 que prendran part en
les quatre seccions establides en les bases: primera
(fins a 85 places), segona (65 places), tercera (45
places) i quarta (40 places).
En la primera secció participaran la Unió Protectora
Musical de Vallada, Societat Musical La Armónica de
San Antonio i Unió Musical Santa Cecilia d’Énguera.
En la segona ho faran l’Associació Música Jove de
València, Societat Musical Eslava d’Albuixec, Casino
Musical de Godella, Unió Musical de Quartell i Unió
Musical de Catarroja.
L’Associació Musical Daimusense de Daimús, Unió
Musical de Massamagrell, Societat Protectora Musi-
cal d’Antella, Societat Musical Unió de Pescadors de
València i Unió Musical de Jalance participaran en la
tercera secció.
La quarta categoria la completaran l’Associació Ar-
tístic Musical Sant Blai Potries, Unió Musical Santa
Cecilia d’Alqueria de la Comtessa i Societat Musical
La Primitiva de Serra.
Un any més, el certamen tindrà lloc al Palau de la
Música de València en sessions de matí i vesprada,
una fantàstica oportunitat per tal d’escoltar a agru-
pacions de la província que des de fa mesos tre-
ballen de debò per tal d’oferir el millor de la seua
música a l’escenari del Palau.
L’últim cap de setmana d’abril és la cita per als amants de la música de vent que vullgen escoltar a les bandes de la província.
El Certamen se celebrarà un any més al Palau de la Música de València en audicions de matí i ves-prada, els dies 18 i 19 de maig.
28
Música i poble Actualitat
Diumenge 7 d’abril es va celebrar en l’Auditori
Municipal la LXVI edició del Certamen Nacio-
nal de Bandes de Música “Ciutat de Cullera”.
El tribunal qualificador format per Pablo Sánchez
Torrella com a President del mateix i Enrique Gar-
cía Asensio i Francisco Moral Ferri com vocals, van
atorgar per unanimitat el primer premi a la Societat
Musical Santa Cecilia de Requena amb 189 punts.
El segon lloc va ser per a la banda de l’Associació
Músic Cultural de Madrigueras amb 156 punts i el
tercer per a la Associació Unió Musical de Bocairent,
amb 147 punts.
Així mateix, Francisco Javier Artés Beltrán, director
de l’Associació Músic Cultural de Madrigueras, va
ser guardonat amb el premi honorífic al millor direc-
tor del Certamen i la banda de Bocairent va rebre el
Premi a la Millor Desfilada amb 25 punts.
Obres interpretades
A més de l’obra obligada del certamen, Sicania, de
Rafael Talens, els músics de Bocairent van interpre-
tar com obra lliure Marea negra, d’Antón Alcalde,
i el pasdoble Tercio de quites, també de l’autor de
Cullera.
Per la seua banda, la Societat Musical Santa Cecilia
de Requena que dirigia Sergio Navarro Bonaviña va
triar la Simfonia en si bemol de Paul Hindemith i Tra-
ner de Talens Pelló.
Finalment, l’Associació Músico Cultural de Madri-
gueras va posar en el faristol, sota la batuta de Fran-
cisco Javier Artés Beltrán, El misteri de foc de Ferrer
Ferran i A Yolanda Sánchez de Rafael Talens.
Com és habitual, les dos bandes de Cullera van oferir
un concert com a tancament del certamen.
La ciutat de la Ribera Baixa prepara ja el certamen de bandes de música de cinema.
La Societat Musical Santa Cecilia de Requena, primer premi al certamen de bandes de Cullera
La Unió Musical de Crevillent i La Armónica de Cox guanyen el certamen de bandes de La Sénia
Les bandes valencianes han tornat a brillar en
el Certamen de Bandes de La Sénia que s’ha
celebrat els dies 13 i 14 d’abril a la Casa de la
Cultura de la ciutat tarraconenca.
En la primera secció, en les quals les tres agrupaci-
ons participants eren de la Comunitat, es va imposar
la Unió Musical de Crevillent, que va obtenir el primer
premi i menció. Les altres dues bandes d’aquesta
secció, l’Ateneu Musical de La Vila Joiosa i la Unió
Musical Santa Cecilia d’Onda van rebre, ambdues el
segon premi.
Quant a la segona secció, el primer premi i menció
va ser per a la Societat Musical La Armònica de Cox.
El Centre Musical Instructiu Santa Cecilia de Puçol va
obtenir el segon premi i la Banda Unió Filarmónica de
El Prat de Llobregat, el tercer.
Jurat internacional
Com cada any, l’organització ha continuat apostant
per un jurat de caire internacional. Enguany hi van
formar part André Waignein (Bèlgica), Tim Reynish
(Anglaterra) i Óscar Navarro (Espanya). Tots tres
valoraren aspectes tècnics i interpretatius d’acord
a les obres que interpretaren cadascuna de les for-
macions.
Com sempre, hi ha hagut una obra lliure, elegida
per la pròpia banda, i un altra d’obligada. En aques-
ta setena edició l’obra obligada de segona secció
ha digut Caractères, de Desiré Dondeyne. Per a la
primera secció, la peça obligada va ser Bacchus on
Blue Ridge, de Joseph Horovitz.
29
Música i poble Actualitat
da Simfònica Unió Musical de Llíria. En ella es podrà
escoltar com obra obligada la Simfonia nº 3 de José
Suñer Oriola que porta per títol Phobos.
El Palau de la Música acull la 127 edició del
Certamen Internacional de Bandes de Música
Ciutat de València, que se celebrarà del 18 al
21 de juliol.
El Certamen començarà el dijous 18 de juliol amb
l’audició de les bandes de secció tercera, en la qual
s’interpretarà com obra obligada El agua prodigiosa
de Martínez Gallego. Les agrupacions participants
seran The Philharmonic Winds de Singapur, l’Agrupa-
ció Musical Santa Cecilia d’Ador, la Societat Musical
L’Armonia de Montroi, la Sinfonisches Blasorchester
Retz d’Àustria, la Unión Musical Villamayorense de
Villamayor de Santiago de Cuenca, i la Societat Mu-
sical Unió de Pescadors de València.
El divendres serà el torn de les bandes de secció se-
gona, en la qual figuren l’Agrupació Musical Amics
de la Música de Mancha Real de Jaén, la Nova Banda
de Vilatuxe de Pontevedra, la Banda Sinfònica Estu-
diantil de Música Institució Educativa “San Francisco
de Paula” Chinchiná – Caldas de Colòmbia, la Cor-
poració Musical de la Pobla de Vallbona, la Societat
Musical “L’Amistat” de Villafranqueza d’Alacant i la
Societat Musical Nova Artística d’Anna. A més del
pasdoble de presentació i l’obra lliure, totes elles in-
terpretaran com peça obligada Caucasian Epode del
compositor holandès Alexander Comitas.
En la secció primera, que tindrà lloc el dissabte 20
en sessions de matí i vesprada participaran l’Agru-
pació Musical “L’Amistat” de Quart de Poblet, el
Centre Instructiu Musical de Mislata, la Filarmónica
Beethoven de Campo de Criptana de Ciudad Real, la
Unión Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo i
la Banda Simfònica de la Unió Musical d’Alaquás. To-
tes elles interpretaran com obra obligada Variacions
iròniques de Francisco Bort Ramón.
Finalment, en la Secció d’Honor, totes societats de
música valencianes, estaran la Societat Instructiva
Unió Musical de Tavernes de la Valldigna, la Societat
Unió Musical d’Alberic, la Banda Simfònica Societat
Musical d’Alzira, la Unió Musical de Torrent i la Ban-
Un total de 22 bandes participaran en esta edició del 18 al 21 de juliol.
El Palau de la Música ultima els preparatius per acollir una nova edició del CIBM
El Teatre Castelar de la ciutat serà un any més
l’escenari triat per a acollir la vint-i-huitena
edició del tradicional Certamen de Música de
Moros i Cristians que tindrà lloc el pròxim 4 de maig.
Una de les novetats destacades en el present any
al·ludeix a la dotació econòmica dels premis ja que, a
pesar que el muntant es manté en els 9.000 euros, el
primer premi ascendeix a 5.000 euros, mentre el se-
gon i tercer descendeix en 500 euros, sent de 1.500
euros i 2.500 euros respectivament.
El certamen es durà a terme el pròxim 4 de maig a
partir de les 18:00, hora en que les bandes parti-
cipants començaran el passacarrer que les portarà
des de l’Ajuntament d’Elda fins el Teatre Castelar,
lloc on es realitzaran les audicions del certamen.
La primera en actuar serà la Societat Ateneu Musical
de Cocentaina, a la qual seguiran l’Ateneu Musical
de Rafelguaraf i la Unió Musical “Ciudad de Asís”
d’Alacant.
La peça obligada en el present any serà una mar-
xa cristiana realitzada pel compositor, Miguel Ángel
Mas Mataix, autor del pasdoble que la comparsa de
Pirates va dedicar a Pepe Abellán a Elda.
La marxa, sota el nom de Cristians de plata pretén
enaltir el guardó que amb el mateix nom lliura la
Junta Central de Comparses.
El Teatre Castelar d’Elda acull una nova edició del certamen moros i cristiansTindrà lloc el diumenge 4 de maig i participen tres bandes de música.
Música i poble Actualitat
30
Javier Martínez Campos, nominat als Hollywood In Media Awards 2013
El jove compositor i violoncelista valencià Javi-
er Martínez Campos ha estat nominat al pres-
tigiós guardó “Hollywood in Media Awards
2013”, que es lliurarà a Los Àngeles (EEUU) a la fi
d’enguany. Javier competirà amb els altres nominats
en la categoria de Contemporary Orchestral/Instru-
mental Music amb la seua obra Commemoració,
peça finalista en el I Concurs Internacional de Com-
posició “25 Aniversari de l’Orquestra Simfònica del
Vallès” 2012, estrenada per aquesta orquestra en el
Palau de la Música Catalana al maig de 2012.
Javier, de 23 anys, resideix actualment en Düssel-
dorf (Alemanya), on realitza un Màster of Music en
l’especialitat de violoncel en la Robert Schumann
Hochschule amb el professor Gregor Horsch (solis-
ta de la Royal Concertgebouw Orchestra d’Ámster-
dam). A més, és membre de l’European Union Youth
Orchestra (EUYO), amb la qual actuarà en el Palau de
la Música de València el 17 d’abril sota la batuta del
famós pianista i director Vladimir Ashkenazy, sent la
primera vegada en 15 anys que l’orquestra realitza
una gira de concerts per Espanya.
El passat 17 de febrer es va celebrar en el CC
het SPOOR de Harelbeke (Bèlgica) el concert
corresponent a la Final del International Wind
Ensemble Band Composition Contest 2011-2012 de
Harelbeke. L’objectiu d’aquest concurs de composi-
ció d’obres originals per a banda, és el promoure la
música contemporània en l’entorn de les bandes de
música, alhora de contribuir a la notorietat internaci-
onal dels compositors i executants.
El concert va estar a càrrec de la banda belga Konin-
klijk Harmonieorkest Vooruit Harelbeke, dirigida per
Geert Verschaeve. En el concert es van escoltar pel
següent ordre les tres obres finalistes: …after, the
long silence of nothingness de Francisco Zacarés,
Amplitude del compositor britànic Nima Gousheh, i
Secreta del compositor belga Erik Desimpelaere.
Després de la deliberació del jurat, a Francisco Za-
carés, se li va atorgar per la seua obra …after, the
long silence of nothingness, el segon premi d’aquest
concurs internacional. Els altres dos guardons van
recaure en Erik Desimpelaere (primer premi), jove
compositor nascut en Harelbeke i membre de la ban-
da que va interpretar les obres finalistes del concurs,
i Nima Gousheh (tercer premi) de Gran Bretanya.
En aquesta edició de l’International Wind Ensemble
Band Composition Contest 2011-2012 de Harelbeke,
entre una gran quantitat d’obres aspirants enviades
des de 25 paises d’Europa, Amèrica i Àsia, s’han ad-
mès a la fase preliminar del concurs, 52 partitures,
i el jurat ha estat constituït per Lucas Vis (Holanda),
Robert Lemay (Canadà), Luc van Hove (Bégica), An-
dré Laporte (Bégica) i Roland Coryn (Bégica).
Finalment, cal assenyalar una altra bona notícia per
al compositor valencià, i és que l’obra premiada …
after, the long silence of nothingness, ha estat triada
per la banda belga Koninklijk Harmonieorkest Vooruit
Harelbeke, dirigida per Geert Verschaeve, com obra
de lliure elecció per al World Music Contest 2013
de Kerkrade (Holanda), en el qual participaran en la
Concert Division.
Per segona vegada consecutiva el valencià és reconegut a Bélgica.
Francisco Zacarés, premiat en el Concurs Internacional de Composició de Harelbeke
31
Música i poble Actualitat
Iñaki Lecumberri i Albert Gonzálvez, nous directors assistents de la Jove Orquestra de la Generalitat
Iñaki Lecumberri Camps i Albert Gonzálvez Cardós
són els nous directors assistents de la Jove Or-
questra de la Generalitat després de superar l’úl-
tima fase de les audicions convocades per CulturArts
per a aquest fi i celebrades en el Palau de les Arts
Reina Sofia en el transcurs de la primera trobada
d’aquesta formació de 2013.
Ambdós s’incorporaran a l’activitat de l’orquestra en
la segona trobada, previst per al pròxim estiu, i les
seues funcions en els dos pròxims anys seran auxili-
ar en la primera fase de cada trobada als professors
docents en els treballs de conjunt, realitzar lectures
de repertori simfònic, preparar els assajos parcials,
dirigir formacions i grups de cambra de la JOGV, així
com substituir al director titular, el mestre Manuel
Galduf, en aquells concerts que decidisca la Unitat
de Música de CulturArts.
Un total de vint-i-un aspirants d’entre 24 i 34 anys,
tots ells estudiants de direcció nascuts o residents a
la Comunitat Valenciana, nascuts després de l’1 de
gener de 1979 i en l’última fase d’estudi de direcció
d’orquestra, van presentar la sol·licitud pertinent en
el seu moment. D’acord amb les bases, d’entre ells,
el tribunal qualificador va seleccionar a deu després
d’estudiar els seus expedients acadèmics i artístics i
de visionar el DVD que se’ls havia sol·licitat.
Els deu preseleccionats van realitzar una primera
prova davant dos pianos amb l’obra La consagración
de la primavera d’Igor Stravinski.
En una segona fase, els quatre finalistes van parti-
cipar en una altra consistent en dirigir a la JOGV en
una de les peces que actualment assaja la formació
durant la seua primera trobada anual: Un americano
en París.
El valenciano Francisco Coll recibe encargos de la London Sinfonietta y la Royal Opera House
El compositor valenciano Francisco Coll con-
tinúa trabajando a un ritmo vertiginoso en
Londres, donde en estos momentos prepara
dos interesantes proyectos. El primero de ellos es un
encargo de la London Sinfonietta para viola y ens-
emble. La obra será estrenada por Paul Silverthorne,
un solista de renombre sobre todo en la interpreta-
ción de música contemporánea.
La obra se estrenará en otoño en el Queen Elisabeth
Hall de Londres y a continuación hay previstos otros
conciertos fuera del reino Unido. Este encargo surgió
tras el estreno en Europa que hicieron de la obra Pie-
dras, que se había estrenado en Los Angeles bajo la
batuta de Thomas Adès. Como cuenta Francisco “los
músicos tuvieron una reacción fantástica y decidie-
ron encargarle una obra original escrita para ellos.
La obra se llama Ad Marginem, y es para viola solista
y ensemble”.
El segundo proyecto es un co-encargo por parte de
tres instituciones: la Royal Opera House de Londres,
el Festival de Aldeburgh y la Opera North de Leeds.
Las tres entidades le han encargado una ópera de
cámara para la temporada 2013/2014. La obra está
basada en algunos textos del escritor checo Franz
Kafka y la libretista será la escritora australiana Me-
redith Oakes.
Francisco Coll (Valencia, 1985) estudió en los Con-
servatorios Superiores de Valencia y de Madrid,
donde obtuvo el Premio de Honor de Fin de Carre-
ra. En 2008 empieza un Máster de composición en
la Guildhall School of Music and Drama (Londres),
consiguiendo el Ian Horsburgh Memorial Prize por
la mejor obra de posgrado. Paralelamente estudia
composición con Thomas Adès.
Su música ha sido interpretada por la Orquesta Sin-
fónica de Londres, Orquesta Fílarmónica de Nueva
York, Orquesta Fílarmónica de Los Angeles, London
Sinfonietta, entre otros...
Así mismo ha recibido encargos de la Orquesta Fi-
larmónica de Los Angeles, Orquesta Sinfónica de
Londres, Orquesta Nacional de España, City of Lon-
don Festival, Festival de Aix-en Provence (Francia),
Festival de Verbier (Suiza), IVM, etc... y ha ganado
diversos concursos internacionales de composición.
Coll en un ensayo de la JOGV en 2013 en Torrevieja.
Música i poble Actualitat
32
L’Associació Espanyola de Tubes i Bombardins
(AETYB), és una entitat que vol promocionar,
donar a conèixer i incentivar la pràctica instru-
mental de la tuba i el bombardí a Espanya.
AETYB pretén ser una associació integradora, que
done cabuda a tots els músics que practiquen
aquests instruments en el nostre país, difonent l’ac-
tivitat musical relacionada amb la tuba i el bombardí
a Espanya i afavorint els avanços pedagògics rela-
cionats amb l’ensenyament d’aquests instruments.
Així mateix, des de l’associació es va a fomentar l’in-
tercanvi de coneixements tècnics i musicals entre
els intèrprets, les relacions artístiques, formatives i
humanes entre els socis, la promoció dels intèrprets
espanyols, la creació de música per a aquests ins-
truments i la promoció del repertori original existent
a Espanya.
Per a això, AETYB ha creat una pàgina web en la qual
informarà de totes les seues activitats, entre elles
conferències, concerts i cursos de formació, i des de
la qual es publicaran treballs pedagògics relacionats
amb la matèria, entrevistes i articles d’interès, etc
Des de l’Associació Espanyola de Tubas i Bombar-
dins es convida a tots aquells músics que toquen
Naix l’Associació Espanyola de tubes i bombardins (AETYB)
primer concert de la gira va celebrar-se en l’Audi-
tori de la Ràdio Nacional d’Algèria el 18 de març.
Interpretaren música simfònica algeriana (Ahmed
Wahbi i Sid-Ahmed Belli), alacantina (Vicent Egea) i
la Tercera Simfonia (Eroica) de Beethoven.
L’OSNA és una de les orquestres simfòniques naci-
onals emergents en el món. Va ser creada en 1992
pel ministeri de Cultura d’Algèria, i la seua missió és
promoure, difondre i fer descobrir la música clàssica
universal en tot el territori nacional algerià, així com
donar a conèixer el seu repertori simfònic.
El passat 25 de març el director de Muro, José
R. Pascual Vilaplana, va actuar com director
convidat de la Slovenian Armed Forces Band
(SAF), la Banda de les Forces Armades d’Eslovènia,
en un concert extraordinari que va tindre lloc en
l’Auditori del Carcajev dom (cultural and congress
center) de Ljubljana, la capital eslovena. En el mateix
s’interpretaren obres de M. Camphouse, V. Valencia
i D. Gillingham.
La SAF és una de les formacions professionals ban-
dístiques més importants d’Europa, la qual sol treba-
llar cada any amb diferents directors internacionals
en un concert extraordinari de primavera. Enguany
ha segut Pascual Vilaplana l’encarregat d’oferir
aquest concert.
García Vidal, amb l’orquestra d’Algèria
D’altra banda, els dies 22 i 23 de març l’Orchestre
Symphonique National Algerienne va realitzar la pri-
mera gira de la seua història a Espanya, i al capda-
vant es va situar un dels joves directors d’orquestra
espanyols de major rellevància. En els últims dos
anys Ignacio García Vidal ha collit importantísims
èxits dirigint com a convidat aquesta orquestra, amb
la qual ha afrontat un variat repertori (des de gran
simfonisme a música de compositors algerians pas-
sant per repertori espanyol) i a la qual ha imprès una
personal manera de treball. Els positius resultats ob-
tinguts pel director espanyol han calat profundament
en els músics, el públic, els mitjans de comunicació
i els gestors culturals algerians, qui han valorat la
seua sòlida preparació, la seua qualitat com director
i les seues altes capacitats creatives i de gestió.
Els concerts a Espanya van tindre lloc amb motiu de
la inauguració del nou espai de Casa “Mediterrani”
a Alacant (23 de març), i en l’Auditori “El Teular”
de Cocentaina (22 de març, en dues sessions: un
concert per a xiquets i un concert de gala), si bé el
Pascual Vilaplana dirigeix a Eslovènia
aquests instruments a formar part d’ella.
Més informació: http://www.aetyb.org/
José Rafael Pascual-Vilaplana. José Ignacio García Vidal.
33
Música i poble Actualitat
Després d’una llarga malaltia, el passat 12 de
març va morir el director d’orquestra José
María Cervera Collado (Buñol, 1945). Les
seues restes mortals van ser incinerades en el cre-
matori del Cementiri Municipal de València. Un últim
adeu en el qual el mestre valencià va rebre un home-
natge per part dels familiars, amics, músics i sobre
tot, admiradors que van voler reconèixer amb la seua
preséncia la seua tasca en favor de la música.
Trajectòria imparable
Naix a Bunyol, (València). És fill adoptiu d’Alboraig.
Estudia en el Conservatori Superior de València i
amb F. Ferrara en l’Acadèmia Musical Chigiana en
Siena, on obté el Premi d’Honor. Entre 1976-1979 és
director titular de l’Orquestra Municipal de València
i director musical del Festival de Montepulciano (Ità-
lia), i entre el 1985 i 1990 és Generalmusikdirektor
de l’òpera de Karlsruhe. En 1984 dirigeix l’ONE en el
Festival de Granada.
Ha dirigit orquestres com: Wienner Philharmonikeer,
München Symphoniker, Salzburg Mozarteum, Lon-
don Philharmonia, Bayerishe Rundfunk Orchestra,
Berliner Philharmoniker, Hamburg Radie Symphony
Orchestra, Royal Philharmonic, Donen Haag Resi-
dentie Orchestra, Rotterdam Philharmonic, Hilver-
sum Radie, National de France, Vancuver Symphony,
Québec Budapest Ràdio, Sinfonica Nazionalle della
RAI de Milà, English Chamber Orchestra, Donen Nor-
Mor el director d’orquestra José Mª Cervera Collado
she Operes Orkester, Sinfònica de Tenerife, Filarmó-
nica de Gran Canària, ONE, sinfòniques de Madrid,
RTVE, Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, del Liceu
de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de
la Comunitat de Madrid, orquestres de Granada, Va-
lència, Filarmónica de Màlaga, Còrdova, Orquestra
del Teatre Bolshoi de Moscou, del Teatre Mariinski
de Sant Petersburg, Filarmónica Nacional de Lituà-
nia, d’Estònia, NHK de Tòquio, New Yersey Orchestra.
Ha col·laborat amb solistes com M. Maisky, B. Belkin,
N. Yepes, J. Achúcarro, D. Bashkirov, I. Bronfman, C.
Zacharias, G. Saham, A. Wats, H. Schiff, K. Jalkowitz,
M. Robles…
Com director d’òpera ha dirigit en els festivals i te-
atres d’òpera més importants del món. Ha treballat
amb cantants de la talla de M. Caballé, J.Aragall, P.
Domingo, J. Carreras, J. Pons, P. Cappuccilli, I. Con-
trubas, I. Gruberova, B. Hendricks i R. Kollo.
Pere Sanz Alcover guanya el IV Concurs de Marxes Processionals de San Pedro de Pinatar
El passat 15 de març va tenir lloc la fase final
del IV Concurs Nacional de Marxes Procesio-
nals de San Pedro del Pinatar. En aquesta edi-
ció del concurs, el primer premi va ser per al com-
positor de Meliana (València) Pere Sanz Alcover, amb
l’obra presentada sota el lema Providència.
En aquesta IV edició del concurs, el jurat ha rebut
prop de mig centenar de composicions d’autors de
tota Espanya, de les quals han seleccionat cinc te-
mes finalistes que van ser interpretats en concert
públic per la Unión Musical de San Pedro del Pinatar.
El jurat del concurs va estar presidit per la directora
titular de la Unión Musical San Pedro, Isabel María
Rubio, i compost per Joaquín Grau, Armando Berna-
béu, Francisco Martínez i José Ibáñez.
Amb aquest premi, el compositor i director Pere
Sanz, obté un nou reconeixement en la seua carrera
com compositor.
Música i poble Actualitat
34
par el atril con el Preludio y Allegro en el estilo de
Paganini (nada más apropiado, pues está por medio
el violín). Kreisler, que se desenvolvía muy a gusto
en su oficio, supo dejar en buen lugar al genovés, lo
mismo que Rachmaninov con su Rapsodia sobre un
tema de Paganini. Opus 43, para piano y orquesta.
Luego una composición titulada Minstrels y no Mins-
trel, como se leía ne el programa de mano, fue in-
terpretada también por Ferriz. El autor de la misma
era Claude-Achille Debussy. Es la última del primer
cuaderno de los Preludios, que dio a conocer entre
1910 y 1913. Especie de “álter ego” del Impresionis-
mo Musical galo, puso en el pentagrama las notas
que representaban a un payaso negro cantando en
una función de variedades.
Con alguna connotación del título anterior de la pie-
za de Debussy, Kreisler crea una serenata a la que
da el título de Polichinela. Aquí, pensamos, que el
autor trata de compaginar lo festivo con lo grotes-
co; igualmente fue ocurrencia de Stravinsky con la
Pulchinela, en forma de ballet, interpretado en París
el año 1920.
Nació en Algemesí (Valencia), el 26 de mayo
de 1913. Su innegable vocación por la mú-
sica determinó en él cursar los estudios de
Violín con D. José Marnuel Izquierdo; Solfeo y Armo-
nía con D. Pedro Sosa y Composición con D. Manuel
Palau.
Inteligente, capaz de afrontar cursos y reválidas, con
el prurito de llegar hasta el final, obtuvo por unani-
midad el premio de Primera Clase de Violín que le
otorgó el Conservatorio de Valencia, en cuyas aulas
también se preparó de las asignaturas complemen-
tarias: Historia de la Música, Estética y Piano. No fue
en balde, pues, como “recompensa”, consiguió en
1935 una beca para ampliación de estudios de Violín
en París con André Tourret.
Una de las actuaciones de José Ferriz –que vamos
a glosar- ocupará, en su primera parte, todo nues-
tro trabajo en la revista Música i Poble. Tuvo lugar el
29 de junio de 1936, a las 22:30 horas, en Valencia,
en cuyo Conservatorio iba a comenzar un Recital de
Violín dividido en tres partes. Ferriz, artista pensiona-
do por el Monte de Piedad, tuvo como colaborador, al
piano, a D. Enrique Belenguer Estela.
PRIMERA PARTE.- Se escuchó la Sonata nº 8 en Sol
Mayor, Op. 30. Núm. 3, de Ludwig van Beethoven.
Los movimientos de la misma son los siguientes:
Allegro assai, Tempo de Minuetto y Allegro Vivace.
En alguna época fue la más interpretada después de
la Op. 47 –dedicada al compositor y violinista fran-
cés Rodolphe Kreutzer; el Op. 30, Núm, 2 y el Op. 24
en Fa Mayor “La Primavera”.
La Folia, de Arcangelo Corelli, que forma parte del
Op. 5, para Violín y Clave toma el nombre de una de
las doce sonatas que compuso este autor italiano.
Precisamente es la última y está en la tonalidad de
“en Re menor”. Mencionamos aquí que con el ape-
llido Corelli figura el nombre e ídem de quien realizó
la transcripción de La Folia. Se trata de Fritz Kreisler
(1875-1962).
SEGUNDA PARTE.- Sólo una obra; y lo insólito del
“caso” era que en el programa de mano no mencio-
naba el nombre de la correspondiente orquesta. Se
leía: Concierto en si menor y el apellido del autor, que
es Saint-Saëns.
Es el Núm. 3 para Violín. Op. 61 y data del año 1880.
Saint-Saëns se lo dedicó a Pablo Sarasate, que lo
estrenó con el mejor acierto posible. Por eso, José
Ferriz procuró estar a la altura de las circunstancias
que demandaban los tres tiempos de que consta di-
cho Concierto: Allegro non troppo, Andantino quasi
Allegretto y Molto moderato e Maestoso encadenán-
dose éste con el Allegro non troppo final.
De Jacinto Ruiz Manzanares, nacido en Corella (Lo-
groño) (1), el 23 de marzo de 1872 y fallecido en
Valencia el 15 de noviembre de 1937 (2), figuraba
en primer lugar abriendo la TERCERA PARTE, con
su obra titulada Recitado y Aria, para violín y piano,
encuadrada en lo que se ha llamado “Música pro-
fana”. La crítica musical califica las composiciones
pianísticas de Ruiz Manzanares como “…un eco de
Schumann y Chopin” ¿o quizá todavía más? Tampo-
co hay que desdeñar o mostrar indiferencia ante sus
canciones inspiradas en el canto popular castellano,
pues estuvo bastantes (?) años en Valladolid, donde
ejerció la docencia, llegando a ser Director de la Es-
cuela de Música.
En el Ateneo de Pucela organizó las veladas relativas
al arte del que nos ocupamos, rememorando igual-
mente la sagaz crítica que ejerció Ruiz Manzanares
y su condición de ensayista en cuestiones que afec-
taban a su labor cultural.
La Canción y Pavana de Luis XIII es una obra de
François Couperin “El Grande”, que Kreisler adaptó
para violín… Versos musicados y la danza de carác-
ter cortesano, ésta procedente de Padua, nos sitúan
en la Francia a caballo entre los siglos XVII y XVIII.
Referente al baile italiano, Felipe Pedrell discrepa en
cuanto a su origen, indicando que es de procedencia
española.
Kreisler “al modo de Ferriz”, volvía, otra vez, a ocu-
El centenario del maestro-director D. José Ferriz Llorens (1)Por Francisco Díaz Ferrer.
35
Música i poble Actualitat
En algunos “pasajes musicales” se encuentran
melodías de Pergolesi (1710-1736), dando un aire
neoclásico al mismo. ¡Naturalmente, Ferriz no entra-
ba en esas elucubraciones!
Aquel Recital de Violín, tan lejano en el tiempo,
concluyó con La vida breve, de nuestro ínclito Ma-
nuel de Falla –versión, esta vez, de Kreisler-, una
ópera en dos actos con libreto de Carlos Fernández
Shaw.
La vida breve fue para el gaditano un espaldarazo a
su creación musical, pues en 1904 obtuvo el primer
premio en un concurso que convocó la Real Acade-
mia de San Fernando.
Los agradables sonidos del violín realzaban la tarea
de Kreisler y José Ferriz, de principio a fin, deleitó al
público que presenció el aludido acto.
Notas:
(1) Actualmente la Comunidad Autónoma de La Rioja.
(2) Fue profesor del Conservatorio de la capital del
Turia.
Alhaja Viajes organiza un año más y este ya es
el octavo, su Encuentro de Bandas de Música,
que en esta edición tendrá lugar los días 3, 4
y 5 de mayo en las instalaciones castellonenses de
Marina D’Or, en Oropesa del Mar.
La música y la diversión son las grandes protagonis-
tas del Encuentro, gracias a todos los músicos que
participan cada año, incluso en repetidas ocasiones,
ofreciendo a todos unas actuaciones siempre ma-
ravillosas. Por ello, desde la empresa organizadora
han querido premiar este esfuerzo con un programa
más extenso a un precio aún más reducido, con el
objetivo de “contar con todos vosotros para disfrutar
del mar, de la noche, de la música y de los buenos
amigos”.
Más información e inscripciones a través del teléfo-
no 96.351.41.51, en el correo electrónico viajes@
circuitosculturales.com o en la web:
www.circuitosculturales.com.
Marina d’Or acogerá el mes de mayo un nuevo encuentro de bandas de música
José Ferriz con el maestro Tomás Ridaura. Fuente: Ateneo Musical del Puerto.
Música i poble Actualitat
36
La utilización de las TIC como complemento
al trabajo desarrollado en el aula y también
como herramienta que nos va a permitir pre-
parar actividades y materiales para el aula, suele
estar ligada a los programas informáticos.
Formatos de distribución
Estos programas pueden ser encontrados en distin-
tos formatos:
• Shareware: Representa la modalidad
más abundante en distribución de programas; se
trata de programas gratuitos de prueba (Demo), li-
mitados en el tiempo de utilización o en alguna de
sus potencialidades. Con el tiempo habrá que pagar
para continuar utilizándolo o poder usar todas sus
herramientas.
•Freeware:Se tratadeprogramasgra-
tuitos, por tiempo ilimitado y de libre distribución.
•Softwarecomercial:Programasquepo-
demos adquirir mediante el pago de unos derechos
para su utilización.
•Software libre:Programasconcódigo
abierto, de libre distribución y de uso gratuito. Se
permite su uso, copia, estudio, modificación y redis-
tribución libre.
También los podremos encontrar en diferentes mo-
La incorporación de las TIC en las escuelas de música. Internet (II): Tipología, función y localización de programas
dalidades, según sea su utilidad:
•Editoresdepartituras:Permitenlaedi-
ción, reproducción y obtención/impresión de parti-
cellas. Pueden guardar en formatos compatibles con
otros editores (Music XML), formatos de intercambio
con instrumentos electrónicos (MIDI) o, simplemente
como pdf.
•Editoresdeaudio:Permiten la edición
de audio mediante superposición de pistas, la repro-
ducción y la importación/exportación a los formatos
comprimidos más habituales.
•SecuenciadoresMIDI:Se tratadeedi-
tores MIDI que también admiten pistas de audio y
trabajan con una amplia paleta de instrumentos
electrónicos y de bases de sonido.
• Programas de tutorización y entrena-
miento: Programas para el aprendizaje musical y
también para el entrenamiento para la música.
• Otros programas: metrónomos, afina-
dores, editores de video, capturadores de audio/
vídeo, karaokes, grabadores de CD/DVD, sintetizado-
res, fuentes de sonido, scanner…
Finalmente, existen diferentes sistemas operativos y,
consecuentemente, encontraremos programas para
cada uno de ellos, e incluso algunos que funcionan
en varios sistemas.
En Internet encontraremos distintas webs en las que
localizar todo este material, algunas son repositorios
de programas y otras son entidades oficiales o fun-
daciones que ofrecen este material gratuitamente.
La web más conocida por su capacidad recopilatoria
y organizativa es Shareware Music Machine, ahora
conocida como Hitsquad Music Software:
http://www.hitsquad.com/smm/
En la misma, encontraremos casi 8000 aplicaciones
para sistemas operativos tan variados como Win-
dows, Mac, Linux, iPhone y Android.
Paquetes de programas
Otra opción a la hora de procurarnos herramientas
para el aula, es la de conseguir un paquete completo
de programas. Suelen pertenecer al sistema ope-
rativo Linux y se trata de distribuciones completas
dedicadas a la música:
•Ubuntu Studio: Distribución de Ubuntu
dedicada al entorno multimedia que contiene una
completa colección de programas para la música, la
imagen y los gráficos. Desde hace años es la mejor
en su segmento. En la Comunidad Valenciana existe
una distribución denominada Lliurex Música basada
en este paquete de programas.
http://ubuntustudio.org/
h t t p : / / a r x i u . l l i u r e x . n e t / i n d e x .
php?lang=es&ver=12.06
•Musix: Resultado del trabajo colabora-
tivo de una comunidad de músicos, programadores
y desarrolladores, 100% libre y que cuenta con un
amplio catálogo de programas para la música, la
imagen y los gráficos. Es multilenguaje, soportando
el castellano, catalán, euskera y gallego.
http://musix.org.ar/
• 64 Studio: Otra distribución Linux dedi-
cada al programario para la música.
http://www.64studio.com/
Por Remigi Morant Navasquillo. Universitat de València
Noteflight.
37
Música i poble Actualitat
Resumen de programas recomendados
Los programas que proponemos son interesantes
por su coste nulo, buenas prestaciones y mejora
continua:
Edición de partituras:
Musescore
http://musescore.org/es
Windows, Mac y Linux
Edición de audio:
Audacity
http://audacity.sourceforge.net/?lang=es
Windows, Mac y Linux
Secuenciación:
Rosegarden
http://www.rosegardenmusic.com/
Linux
LMMS (Linux Multimedia Studio)
http://lmms.sourceforge.net/
Linux, Windows
Edición de video lineal:
Avidemux
http://fixounet.free.fr/avidemux/
Windows, Mac y Linux
Pitivi
http://www.pitivi.org/
Linux
Edición de video no lineal:
Open Shot
http://www.openshotvideo.com/
Linux
Kdenlive
http://www.kdenlive.org/
Linux
Windows Movie Maker (Incluido en el pa-
quete Windows, no es libre)
http://windows.microsoft.com/es-ES/
windows-live/movie-maker-get-started
Windows
Programas para ripear DVDs
DVD Shrink
http://www.dvdshrink.org/
Windows
Handbrake
http://handbrake.fr/
Windows, Mac, Linux
Programas para ripear CDs
dBpoweramp Music Converter
http://www.dbpoweramp.com/dmc.htm
Windows
Sound Juicer
https://live.gnome.org/SoundJuicer
Linux
Programas para convertir formatos y capturar:
aTube Catcher
http://atubecatcher.es/
Windows
Programas que funcionan on line:
Estas propuestas tienen la ventaja de que, dado que
funcionan on line, no necesitan instalación y son
funcionales en cualquier sistema operativo, siem-
pre que contemos con acceso a Internet. Además,
permiten compartir los archivos creados con otros
usuarios:
•Noteflight
Editor de partituras on line con total fun-
cionalidad, que permite insertar la partitura con su
reproductor en una web o blog y cuenta con una am-
plia base de datos de partituras.
http://www.noteflight.com/login
•Soundation Studio
Editor de audio on line. Permite compartir
los archivos.
http://soundation.com/studio
•iNudge
Secuenciador Midi on line. Permite com-
partir los archivos.
http://www.inudge.net/
• Incredibox
Aplicación on line que permite jugar
creando de propuestas beatbox me
diante diferentes combinaciones de
loops de audio creados por el artista
francés Incredible Polo.
http://www.incredibox.com/en/#/application
•On line Convert
Conversor on line de muchos tipos de for
matos
http://www.online-convert.com/es?fl=es
•Clip Converter
Conversor on line de audio y vídeo.
http://www.clipconverter.cc/es/
Musescore.
Incredibox.
Rosegarden.
Música i poble Actualitat
38
Por José Mª Valls Satorres.
De fonógrafos, gramófonos y bandas de música
En una era en la que el mundo del sonido dis-
pone de nuevos y más perfeccionados sopor-
tes, parece un tema vano hablar del fonógrafo
y el gramófono, dos inventos producidos en el siglo
XIX. Echar la vista atrás y analizar cómo se configuró
allá por el tramo final del novecento, cuya invención
se convirtió en un suceso de primera magnitud para
la música -Debussy afirmó que estos aparatos ase-
gurarían a la música “Una inmortalidad completa y
meticulosa”- y, una excusa para liberar del olvido y
hacer revivir sus evocadores registros sonoros, más
cuando en un mundo en el que es algo cotidiano el
portar en el bolsillo un pequeño dispositivo o instru-
mento como un teléfono móvil en el que se guardan
y se pueden reproducir horas y horas de música, el
intercambio a través de la redes de Internet de enor-
mes cantidades de música grabada, el mundo del
disco puede estar más que superado.
Thomas Alva Edison (1847-1931) fue el primero en
fabricar, en 1878, una máquina bautizada con el
nombre de Fonógrafo, pero el principio de la graba-
ción sonora, se debe al poeta y físico francés Charles
Cros (1842-1888), el 30 de abril de 1877, se anti-
cipó a Edison quien lo patentó el 19 de diciembre
de 1877.
El Gramófono fue concebido por Emil Berliner (1851-
1929) en 1889, se registró en una fábrica de jugue-
tes. Un aparato provisto de una especie de embudo
y una manivela para darle vueltas. En 1909 la “Gra-
mophone Company” de Londres elige como marca
el cuadro del perro escuchando, “La Voz de su Amo”,
diseñado por el pintor Francis Barraud.
Referente a este descubrimiento y las bandas de
música hay que señalar que tuvieron una amplia
representación en los primitivos registros sonoros;
su vigorosa sonoridad, brillante, de poder, venia muy
bien a las primarias maneras de grabación.
En los primeros cilindros y discos, había marchas,
pasodobles, polcas valses, romanzas, música po-
pular, canciones, etc., la limitación en tecnología
obligaba a grabar piezas de poca duración. Llama
poderosamente la atención que para una grabación
de cilindros o fonograma, una banda podía recoger
sus sonidos por diez grabadoras de cilindro provisto
de grandes bocinas de latón en forma de corneta,
por este procedimiento a lo largo de tres horas la
formación bandística habría tocado treinta veces la
misma pieza; en aquel momento se dispondría de
trescientos cilindros dispuestos para la venta. Esta
antigua manera de grabar requería mucho empeño
y buen aguante para continuar repitiendo la misma
pieza. El triunfo del gramófono de Berliner, sobre el
fonógrafo de Edison, se apoya en un sistema para
crear una matriz en metal a partir del original en
cera, con lo que se podían hacer duplicaciones. El
éxito de la duplicación fue una de las causas del
predominio de los discos sobre los cilindros.
A mediados de junio de 1895 se lleva a cabo en el
Círculo Industrial de Alcoy una grabación para el
fonógrafo de cilindros. Realmente eran unas fun-
ciones fonográficas donde el público podía asistir
a las grabaciones y, aprovechando la aparición de
algunos artistas, adquirir directamente una pieza
musical y conseguir una grabación propia. En una
de esas funciones la música Nova d’Alcoi, entonces
Nueva del Iris, graba bajo la dirección de Julio Lapor-
ta Hellín, el pasodoble de El tambor de granaderos
de Chapí, perteneciente a la zarzuela del mismo
nombre, estrenada en el teatro Eslava de Madrid el
16 de noviembre de 1894, y otro pasodoble titula-
do ¡Viva Alcoy! del propio director. El diario local El
Serpis (18 VI 1895) destaca: “...fueron ejecutados
admirablemente ambos pasodobles por la Nueva del
Iris”. Hemos buscado afanosamente estos registros,
39
Música i poble Actualitat
lamentablemente no tenemos noticias de su destino,
debido en parte, a que los organizadores de estas
funciones viajaban continuamente de sitio en sitio
con el invento como una atracción itinerante, tam-
bién a que los fonógrafos eran aparatos con unos
precios elevados, por lo que muy pocos particulares
podían permitirse un antojo tan costoso.
Para el catálogo de fonogramas de Hijos de Blas
Cuesta de la calle del Mercado nº 71 de Valencia,
aparecen grabaciones de pasodobles, marchas y
otras piezas, por la banda de música del Regimiento
Vizcaya de guarnición en Alcoy. Otra muestra de la
fonografía la encontramos en un registro de la banda
de música del Regimiento de Guadalajara destacado
en Valencia, que se puede escuchar en el excelente
disco compacto “Primeras Grabaciones Fonográfi-
cas en Aragón 1898-1903”, se trata de un vals-jota
titulado Olé! que fue grabado para los cilindros Puer-
to y Novella de Valencia a principios del siglo XX. Un
probado documento musical de hace más de una
centuria, recuperado y pasado a soporte digital, un
testimonio sonoro que nos hace viajar a una época
lejana de nuestras bandas.
Hace unos años, en una de mis visitas a una tien-
da de discos de segunda mano, en busca de vinilos
agotados o descatalogados, me encontré en una
zona del local con un importante número de cajas
precintadas, en las que, en su interior se guardaban
discos de pizarra de 78 rpm, había una caja que aun
no estaba cerrada, en aquel momento me fui al due-
ño y le dije: ¿Pepe, puedo ojear esa caja de discos
antiguos que está abierta? El me contestó: ¡puedes
hacerlo!, pero tienes que saber que todo el contenido
de esas cajas, está reservado para una productora
de cine; quieren rodar una escena donde una masa
de discos ha de ser esparcida por el suelo y luego
apisonada. Me impresionó la explicación que me dio,
me produjo espanto pensar que todas aquellas le-
janas grabaciones de cantantes, solistas, orquestas,
etc., de un alto valor histórico y una fuente impor-
tante de información sobre la cultura musical de un
tiempo, iban a ser destruidos por la simpleza de un
guión o el capricho de un director de cine. Me puse a
revisar los discos y, el primer ejemplar que me vino
a las manos, fue una sorpresa, estaba grabado por la
Banda Municipal de Valencia, un disco, que visto el
interés y la disposición que mostré en adquirirlo, el
dueño de la tienda tuvo el grato detalle de regalarme.
Los registros gramofónicos de esta centenaria for-
mación se remontan más menos a 1910-1911,
según hemos podido comprobar en una revista de
Blanco y Negro (28-V-1911). La cita tomada de la
sección de “Anuncios por Palabras” dice: “La Banda
Municipal de Valencia, la del Real Cuerpo de Alabar-
deros, la de Figueras, la Municipal de Barcelona, la
de Milán, la de Londres, y casi todas las de Europa
y América han impresionado discos para los gramó-
fonos de Ureña”.
Del mismo modo hay que señalar que en el catálogo
general “Discos Gramophone” de agosto de 1910,
en su apartado de bandas de música, aun no figura
ningún registro de esta formación, si bien, se puede
apreciar que la numeración de algunas grabaciones
publicadas en dicho medio, son cercanas a la asig-
nada a este disco; sin confirmar la fecha y el entorno
en que fue editado, parecen muestras notables de
uno de los primeros registros sonoros de la banda
valenciana.
Descubrir de pronto en uno de estos viejos y pesados
discos de pizarra, música de un compositor valen-
ciano, grabado en los primeros años del siglo XX, fue
una fantástica maravilla, además cuando se daba
por hecho de que los primeros discos impresos por
la Banda Municipal de Valencia, con Luis Ayllón de
director, se empiezan a editar hacia 1928. El disco,
que en su etiqueta de color verde oscuro, aparece el
distintivo “Monarch Record Gramophone” contiene
por su única cara el “Andante de la Rapsodia Espa-
ñola” de Salvador Giner, no figura el nombre del di-
rector, cosa algo frecuente en aquellos años, aunque
es posible, sin afirmar nada, que se tratase de Emilio
Vega Manzano, ya que este maestro estuvo de titular
en esta formación hasta principios de 1911, y en su
repertorio habitual figuraba esta obra.
Concluyendo: Un disco, un documento sonoro, his-
toria viva ante nosotros de una banda de música a
poco de crearse, no hay duda que aporta emoción.
Nos pone en pie. ¿Para qué más?
José Mª Valls Satorres. Madrid, enero de 2013
Música i poble Actualitat
40
Normalmente las grietas suelen producirse en la
parte superior. Debes indicar a tu cliente que te ha
confiado su instrumento que debe quitar la humedad
en periodos cortos. Aunque parezca una exageración
ayuda a prevenir las roturas.
En otras ocasiones hemos hablado del aceite de
nuez del árbol de tung. Si periódicamente utilizamos
este aceite conseguiremos que la madera perma-
nezca endurecida e impida las roturas. Este aceite
es un poco caro pero por su calidad merece la pena
el empleo regular de éste.
Veamos cómo procedemos para poder cerrar con
seguridad y efectividad la grieta en la madera.
Lo primero que debemos hacer será desmontar las
llaves del cuerpo superior si fuera necesario para
trabajar con comodidad y seguridad. Una vez ten-
gamos la pieza desmontada, deberemos humedecer
la zona afectada con un paño húmedo que colocare-
mos en el interior del tubo del clarinete.
Una vez colocado el paño que podemos utilizar inclu-
so como el de secado, colocamos la pieza humede-
cida en una zona ventilada para que realice un seca-
do natural. Lo que conseguimos con esta operación
es abrir un poco más la grieta ya que realmente lo
que vemos en la superficie del clarinete no es más
que una mínima parte de la apertura de la madera.
Cuando esté completamente seco el paño lo retirare-
mos observando que realmente la madera ha abierto
un poco más, y es entonces cuando debemos actuar.
Cuando la pieza esté completamente seca debere-
mos limpiar la zona agrietada intentando sacar al-
guna piececita de madera que pudiera estar suelta
en el interior. Este trabajo se debe realizar con una
cuchilla muy fina.
Una vez limpia la totalidad de la grieta o fisura, de-
bemos aplicar con un inyector en la zona agrietada
pegamento de cianocrilato especial. Hay un produc-
to en el mercado que favorece un pegado especial-
mente duro. Es importante realizar unas pequeñas
deposiciones para que penetre con facilidad en el
interior y conseguir que el pegado sea lo más pro-
Este apartado tiene una gran importancia pues
se trata de un tema especialmente delicado
y su reparación debe ser realizada con gran
profesionalidad. Vamos a tratar de aprender a solu-
cionar este problema tan frecuente.
Debemos saber que el cambio brusco de tempe-
raturas deriva o puede derivar en un agrietamiento
de la madera. Los cambios estacionales son uno de
los factores que implican este fatídico problema. A
veces también depende en gran medida por la cu-
ración que posea la madera. Una madera no tratada
adecuadamente puede dar lugar a roturas. Una ma-
dera talada tempranamente es susceptible de rotura
ya que el duramen no es suficientemente compacto.
Por tal motivo, se está poniendo y cuestionando la
producción de los nuevos clarinetes fabricados con
granadilla o ébano mezclado con resina Epoxy, ya
que la estructura de estos no se altera aunque se les
exponga a cambios bruscos de temperatura.
Cómo reparar las grietas en la madera del clarinete
fundo posible.
Si es así, conseguiremos una mejor obturación de
la madera. Posteriormente seguiremos colocando
cianocrilato hasta que quede una pequeña duna de
pegamento y polvo de ébano que aplicaremos al fi-
nalizar el pegado.
Pegado y colocación de polvo de ébano
Una vez colocado el material dejaremos que seque
durante unas horas para que el pegado sea muy
compacto, debiendo posteriormente trabajar y mol-
dear la madera.
Para retirar el material sobrante, utilizaremos con
mucha destreza un limatón de diente de corte medio
debiendo ejecutar la manipulación mediante giros de
muñeca con energía y con la protección necesaria
para no dañar elementos anexos al clarinete.
Una vez retirada la parte más abrupta, procederemos
a moldear la zona de la grieta con una lija de uñas
muy fina. A continuación colocaremos grasa de litio
por encima de la grieta, y un poco de polvo de éba-
no que también depositaremos en la superficie de la
madera. Posteriormente lijaremos toda la zona hasta
conseguir igualar en color y forma toda la madera.
Después retiraremos el material colocado en la ma-
dera y con el transverso de la lija fina (que pode-
mos ver que tiene unas características muy blandas
parecidas a la goma), frotaremos la madera hasta
conseguir un brillo espejo perfecto.
Una vez acabado el trabajo es conveniente expan-
dir una pequeña cantidad de cera de abeja sobre la
madera un par de horas y más tarde aplicaremos en
todo el cuerpo superior o inferior del clarinete una
impregnación de aceite de nuez del árbol de tung,
para que endurezca la madera y se realice una com-
pactación del material. Este aceite lo dejaremos ac-
tuar unas dos horas y posteriormente retiraremos el
sobrante con un paño para dejar la madera limpia y
lista para su montaje.
Más información:
www.marventclarinets.com
Reparación de grietas del clarinetePor Manuel Martín Ventura. Técnico-reparador de instrumentos musicales.Profesor del Conservatorio Superior de Música de Valencia.
41
Música i poble Actualitat
Aunque para la mayoría representa “lo sonoro”
del impresionismo, a Debussy le desagra-
daba que le llamaran impresionista: no se
identificaba tanto con los pintores de esa filiación
como con el simbolismo literario. Aprovechamos el
150 aniversario del nacimiento del francés para co-
mentar su música de inspiración hispana, manifiesta
en Iberia y en las pianísticas Soirée dans Grenade,
La Puerta del Vino y Lindaraja; esta última, para dos
pianos.
Iberia es la parte más conocida de Images, obra ésta
algo descriptiva que como postales de viaje mues-
tra aspectos de Escocia (Gigues), España (Iberia) y
Francia (Rondes de Printemps). En este tríptico fo-
lklórico la imaginación venida a menos del composi-
tor habría tenido que recurrir a temas de inspiración
popular para en definitiva seguir en la brecha. En su
momento fue acusado de academicismo, compa-
rándose desventajosamente estas piezas con otras
precedentes como La Mer.
Su creación sorprende en Debussy, no muy partida-
rio de apoyarse en el folklore a la hora de componer.
A decir verdad, tal procedimiento era frecuente en la
Francia de entonces en el entorno de Vincent d’Indy
y la Schola Cantorum. Debussy pensaba que las
melodías populares no se avenían a los desarrollos
sinfónicos. No era bueno, decía, endomingar figuras
campesinas hasta más no poder para justificar su
presencia en la “fiesta sinfónica”, pues se sentirían
torpes en tal sociedad.
En Iberia lo español se define por la elección de ins-
trumentos como la pandereta y las castañuelas. Di-
versas secuencias rítmicas e inflexiones melódicas,
por otra parte, están tomadas del folklore. Se puede
decir de esto lo que Debussy mismo decía de Albé-
La España de Claude DebussyPor Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda
niz: “Sin retomar exactamente los temas populares,
es alguien que abrevó en ellos, los oyó y los pasó
a su música, sin que pueda percibirse la línea de
demarcación”.
Pierre Boulez considera que el segundo movimiento
‘Parfums de la nuit’ es de los más imaginativos de
Debussy, no tanto por los temas como por la manera
de hacer evolucionar la sonoridad orquestal y por el
refinamiento de las transiciones. Resulta particular-
mente sensible la existente entre el segundo y el ter-
cer movimiento: los ‘Parfums de la nuit’ se reabsor-
ben progresivamente mientras van precisándose los
elementos sobre todo rítmicos de ‘Matin d’un jour de
fête’. El autor mismo se mostraba particularmente
satisfecho de este sutil tránsito de la sombra a la luz.
Debussy nunca viajó a Granada; de hecho sólo pasó
una tarde en España, viendo una corrida de toros en
San Sebastián. A partir de la imagen en una revista
de la Alhambra crea Lindaraja, pieza que a ritmo de
habanera evoca todo el exotismo de la España mu-
sulmana. De la misma manera, el Preludio La Puerta
del Vino lo compuso con la sola contemplación de
una postal que le envió Manuel de Falla. Redondea
su fijación por la ciudad andaluza con Soirée dans
Grenade, segunda pieza de Estampes.
A su muerte Manuel de Falla compone Homenaje por
la muerte de Debussy para guitarra sola, conocida
como ‘Habanera fúnebre’. El término ‘Homenaje’
hace referencia a una composición elegíaca cuyos
antecedentes se remontan al Barroco. Federico
Sopeña estima trascendental la carta del eminente
guitarrista Andrés Segovia reproducida en parte al
comienzo de este escrito. Pues dice Sopeña que la
guitarra del “Homenaje a Debussy” representa, in-
cluso para Segovia, ni más ni menos que el comien-
zo de la música contemporánea.
La guitarra concentra en sí los timbres de diversos instrumentos, como se concentra en un pequeño fras-co la fragancia de un jardín. También Falla atesoraba infinitos matices para expresar el puro fluir de
su vida, la religión de su arte (tan viva en su corazón) y sus sentimientos cristianos. Y confió a la guita-rra su “Homenaje”: adiós conmovido que desde el limpio cielo de su alma envió a la mirada supra
terrena de su entrañable amigo, Claude Debussy.” (Andrés Segovia)
Música i poble Actualitat
42
Per Ernest Llorens.
Euterpe, manzana de discordia (II)Crònica del polèmic certamen d’Alacant de l’any 1889
A l’any 1889 se celebra a la ciutat d’Alacant el
IV Centenario de la Santa Faz, amb un progra-
ma d’actes, religiosos, civils, culturals i popu-
lars, des del 30 de maig fins el 6 de juny. L’important
esdeveniment religiós i social gaudeix de la protec-
ció de S.M. la Reina Regent Maria Cristina, A.R. la
Infanta Isabel, autoritats superiors civils i militars,
diputació provincial, senadors, diputats a corts per la
província i fills il·lustres alacantins.
“La comisión compuesta de los señores marqués de
Molíns, Navarro Rodrigo y Arroyo, D.Enrique, estuvo
ayer en Palacio a invitar a S.M. a las fiestas con que
se celebrará en Alicante el centenario de la aparición
de la Santa Faz..”(1)
“S.M. la reina regente se ha servido contribuir con
la cantidad de 1.500 pesetas a la celebración del
cuarto centenario de la Santísima Faz, que se prepa-
ra en Alicante, y con 500 S.A. la infanta doña María
Isabel.” (2)
La premsa d’Alacant i Alcoi, en les corresponents
seccions d’informacions locals i regionals, publiquen
també la notícia de l’esponsorització reial i, a més,
comenten que l’ajuntament de la ciutat ha concedit
1.500 pessetes per a l’esdeveniment, i que tot el
recaptat, fins el moment, per la Junta de Señoras
del Centenario de la Santísima Faz fa un montant de
1.600 pessetes. (3) (4) (5)
La junta organitzadora, presidida per José Pons, Abat
de la Colegiata de San Nicolás, decideix incloure un
certamen musical, consistent amb un concurs pro-
vincial de bandes de música civils i un altre de com-
posició d’un himne per al esdeveniment, així com un
certamen literari.
“Los actos.
Al frente del municipio capitalino hallábase Rafael
Terol Maluenda, quien con la aurora de 1889, dio po-
sesión -6 de enero- a la Junta Organizadora del IVº
Centenario de la Epifanía de la Santa Faz.
La constituyeron los Presidentes Honorarios Obispo
de Orihuela, Marqués de Molíns, Carlos Navarro Ro-
drigo, Eleuterio Maisonnave Cutayar, Gobernador Ci-
vil de la Provincia, Alcalde de Alicante, Presidente de
la Audiencia, Presidente de la Diputación Provincial,
Marqués de Río-Florido y Enrique Arroyo Rodríguez y
los Vicepresidentes Honorarios Matías Torres y Vice-
presidente de la Diputación Provincial.
La Junta efectiva quedó integrada como sigue: pre-
sidente, Abad de la Colegiata de San Nicolás; vice-
presidentes, Adolfo Navarrete y Joaquín de Rojas;
tesorero, Alejandro Harmsen; secretarios, Manuel
Gironés Puerto y Luís de Loma Galiana; vocales,
Francisco Mingot Valls, Marqués del Bosch de Arés,
Barón viudo de Petrés, Antonio de P. Ibáñez, Mariano
Urios, Juan Leach Giró, Rodolfo P. Dalhander, Eduar-
do Campos Vassallo, Guillermo Campos Carreras,
Miguel Pascual de Bonanza, Juan Bautista Garri-
ga, José Soler Sánchez, Pedro García Andreu, José
García Soler, Rafael Beltrán, Luís Caturla, Fernando
Barreto, Rafael Pascual del Pobil, Antonio Guillén Ló-
pez, Carmelo Calvo Rodríguez, Victorino Nuño Beato,
Pedro Deltell, Miguel Llorente de las Casas, Pascual
Orozco, Luís Simó, José Ferrer Arnau y Francisco
Mongino.
Se decidió que las fiestas se celebraran entre el 30
de mayo y el 6 de junio, a cuyo fin se convocaron
–febrero- un certamen literario y otro musical, de-
signándose sus respectivos jurados.” (6)
L’organització no repara en esforços i nomena un
jurat de molta volada, presidit, ni més ni menys,
per l’il·lustre músic de Villena, Ruperto Chapí, que
se desplaça a Alacant des de Madrid, on resideix, a
propòsit per a l’esdeveniment.
“Ha quedado constituido el jurado que ha de juzgar
en el concurso provincial de bandas de música que
se verificará en Alicante en Mayo próximo con mo-
tivo del 4º centenario de la Santa Faz, en la forma
siguiente:
Presidente, Sr. D. Ruperto Chapí.
Vocales, Sr. D. José Altamira, señor don Luís Pujol,
Sr. D. José García Soler, señor D. Francisco Senante
Llaudes.- Secretario Sr. D. Luís Cánovas.
El programa de dicho concurso se publicará en esta
semana.” (7) (8)
S’encarrega una missa al músic alacantí Francisco
Senante Llaudes, per a ser cantada en les funcions
religioses de la celebració.
L’encàrrec és per a orquestra completa, amb 50
músics i 30 veus, però, sense obstacles, per part de
l’organització per tal de poder contractar més mú-
sics o més cantants, si fos necessari.
“La Junta encargada de la celebración del centena-La Junta encargada de la celebración del centena-
rio de la Santa Faz, sigue con entusiasmo sus traba-
jos que van obteniendo tan satisfactorios resultados
(…) Uno de los últimos acuerdos de dicha Junta ha
sido invitar al aventajado compositor y maestro D.
Francisco Senante, para que escriba una misa a toda
orquesta destinada a cantarse en las funciones reli-
giosas del centenario… Según nuestras noticias la
obra se escribe para orquesta completa en la que
tomarán parte cincuenta profesores y treinta voces,
habiendo manifestado el Presidente de la misma
Junta que no sirva de obstáculo la falta de algún ele-
mento en nuestra ciudad que fuera necesario, pues
si así sucediera se proporcionaría de fuera.( …)” (9)
Es fa pública la convocatòria del certamen i els peri-
òdics d’Alacant i Alcoi, abans esmentats, de data 10
i 11 d’abril, respectivament, editen les bases, i fins i
tot, la lletra, en llatí de l’himne a la Santísima Faz, per
als interessats a participar al concurs de composició.
Per tal de donar facilitats als possibles compositors
aspirants al premi, es publica posteriorment una tra-
ducció del llatí al castellà:
43
Música i poble Actualitat
“La Junta organizadora del Cuarto Centenario de la
Santísima Faz, deseosa de dar el mayor esplendor y
realce a tan solemnes fiestas, en las que se ha de re-
flejar el entusiasmo y fervoroso celo que en Alicante
despierta la Santa reliquia, ha dispuesto la celebra-
ción de un Certàmen Musical que se verificará en la
tarde del 31 de Mayo próximo en la Plaza de Toros
de esta capital, con arreglo a las condiciones que se
estipulan en el siguiente cartel .
1.º El Certámen constará de dos partes: la primera
consistirá en un concurso de bandas de música y la
segunda, en presentar una partitura para orquesta y
voces, sobre la letra de un himno religioso. 2.º Serán
condiciones de la primera parte:
a. Al Certámen musical solo podrán concurrir las
bandas civiles de la provincia. b. Las bandas que
se propongan tomar parte en el Certámen se inscri-
birán con antelación, dirigiéndose con tal objeto al
Presidente de la Junta organizadora antes del día 20
del próximo mes de Mayo. c. Las bandas deberán
ejecutar en el acto de la oposición á los premios, dos
obras:
1.º la overtura Cleopatra de Mancinelli (arreglada
para banda por D.Leopoldo Martín, Director de la
banda de Alabarderos) y 2º Una fantasía sobre mo-
tivos de ópera ó zarzuela, de libre elección. d. Los
premios se adjudicarán al mérito relativo, y consis-
tirán: El primero en 2.500 pesetas. El segundo en
1.000 pesetas. El tercera en 500 pesetas. Habrá
además un accésit puramente honorífico.
e. Las bandas que resulten premiadas quedan in-ulten premiadas quedan in-
vitadas á tomar parte, si gustan, en algunos de los
actos en que la Junta organizadora crea necesaria
su presencia para mayor esplendor. f. Los Directores
de las bandas, se presentarán al Jurado á las doce
de la mañana del 29 de Mayo en el domicilio del
Presidente de la Junta Organizadora, tanto para veri-
ficar el sorteo que ha de resolver el orden en que han
de ejecutar las obras musicales, como para acordar
otros detalles de menos importancia. 3.º Serán con-
diciones de la segunda parte: a. Se adjudicará un
premio consistente en una medalla de oro, conme-
morativa del centenario, al autor de la mejor partitura
para orquesta y voces, sobre el himno religioso que
va impreso al final de los carteles. b. Los que opten
á este premio, deberán dirigirse sus trabajos,
en pliego cerrado y con lema, al Presidente de la
Junta organizadora, antes del 15 de Mayo próximo
acompañando á dicho pliego un sobre cerrado y con
lema idéntico que contenga el nombre del autor. El
día 16 de Mayo próximo, á las cuatro de la tarde y
en el domicilio del M.I. señor Abad de la Colegiata,
Presidente de la Junta organizadora, se constituirá el
Jurado para publicar su fallo, abrir el pliego del lema
de la composición que resulte premiada é inutilizar
los restantes.
Este acto será público. d. A ser posible, el himno
premiado se ejecutará en las fiestas religiosas del
centenario. e. La partitura premiada quedará de
propiedad del M.I.Cabildo colegial de esta ciudad.
f. En el acta de la adjudicación de los premios del
certámen literario, se entregarán también los de este
concurso.
El Jurado encargado de juzgar las obras y adjudicar
los premios, lo componen los señores siguientes:
Presidente.-D.Ruperto Chapí..- Vocales.-D.José Alta-
mira, D.Luís Pujol, don José García Soler, D.Francisco
Senante Llaudes.- Secretario, D.Luís Cánovas. Ali-
cante, 3 de Abril de 1889.- El Presidente de la Junta,
D.José Pons, Abad.- El Presidente de la Comisión del
Certámen José García Soler.- El Secretario de la Jun-
ta Luís de Loma Galiana.- El Secretario de la Junta,
Manuel Gironés Puerto.”(10) (11) (12)
El Eco de Alcoy, tot i fent resó de la premsa d’Ala-
cant, recomana als directors de les bandes de la
ciutat la Primitiva i la Novísima, que tenen intenció
d’assistir al certamen, llegir la següent notificació,
publicada a la capital:
“Con objeto de evitar, por cuantos medios sean po-
sibles, reclamaciones posteriores, el Jurado nom-
brado para el certàmen musical, ha acordado como
adicción al cartel de condiciones ya publicado, la
siguiente:
Las bandas que se suscriban para el certámen, de-
berán presentar en el acto de la inscripción, certifi-
cado del Alcalde en que conste el número de plazas
de que se compone de cada uno de los músicos. ”
(13)
Diumenge 12 de maig El Alicantino publica en pri-
mera plana el programa de tots els actes religiosos,
civils i socials del IV Centenario de la Santísima Faz,
certamen de bandes civils, de composició de l’himne
a la celebració i certamen literari, inclosos:
“Ayuntamiento Constitucional de Alicante = La muy
Ilustre, siempre Fiel y Heróica ciudad de Alicante, y
en su nombre el Excmo Ayuntamiento, deseando dar
público testimonio de veneración y respeto á sus
católicas tradiciones, de acuerdo con el Cabildo Co-
legial de San Nicolás y Junta organizadora, ha dispu-
esto solemnizar con la debida pompa el Cuarto Cen-
tenario de la posesión del Sagrado Lienzo donde el
Redentor del mundo dejó impreso su Divino Rostro.
A este fin se ha solicitado y obtenido la protección de
Banda Primitiva de Alcoy. Director: D. Rafael Pascual Pascual. 1889. Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.
Música i poble Actualitat
44
S.M. la Reina Regente y A.R. la Infanta doña Isabel;
así como también la de las Autoridades superiores
civiles y militares, Diputación provincial, Senadores y
Diputados á Cortes por esta provincia é hijos ilustres
de la misma. Como esta Municipalidad conoce la de-
voción de todo el que haya visto la luz primera bajo
el hermoso cielo de Alicante á su predilecta Reliquia
de la Santa Faz, cree inútil su ruego para que todo los
habitantes se asocien á este acontecimiento, á fin de
que la realización de las fiestas con que hemos de
celebrarle corresponda á los preciados timbres del
pueblo en cuyo nombre se verifican….
PROGRAMA DE DICHAS FIESTAS, QUE SE CELE-
BRARÁN LOS DÍAS 30 Y 31 DE MAYO Y 1, 2, 3, 4, 5 Y
6 DE JUNIO DE 1889.
... Día 31.- A las diez de este día la Junta Organi-
zadora de estos Festejos repartirá á los pobres, en
el atrio del Palacio Municipal, mil raciones de pan y
arroz. A las doce, las bandas militares y civiles con-
tratadas y las que habiendo acudido á tomar parte en
el Certamen deseen verificarlo, recorrerán las calles
de la población. A las tres de la tarde, Certamen
musical de bandas civiles de esta provincia, en el
que se adjudicarán premios de 2.500 pesetas, 1.000
y 500, formando parte del Jurado encargado de juz-
gar las obras, los Sres. D.Ruperto Chapí, D.José Al-
tamira, D.Luís Pujol, D.José García Soler, D.Francisco
Senante Llandes y D.Luís Cánovas. ...
Al terminar dicho Certámen que se celebrará en la
Plaza de toros de esta capital, las bandas que hubi-
eran tomado parte en él, media hora después de su
terminación y por el orden en que hubieran ejecu-
tado las obras, harán su desfile desde dicho puesto
hasta los jardines de la Explanada, mediando entre la
salida de una banda y otra banda el espacio de tiem-
po necesario para que no se confundan sus acordes.
Por la noche a las nueve Gran Verbena en los jardi-
nes de la Explanada, que aparecerán profusamente
iluminados con luces de gas y faroles á la veneciana.
Varias bandas de música amenizarán dicho acto, y la
terraza del edificio de la Sociedad Casino y los cafés,
lucirán también magníficas iluminaciones (…)” (14)
Moltes bandes de música de la província demostren
interès per participar, però entropessen amb un in-
convenient molt seriós: les quantioses despeses del
desplaçament a Alacant. Sol·liciten a l’organització
del concurs que s’encarregue de la contractació
de llocs dignes d’allotjament per als músics per tal
d’evitar que s’els estafe:
“De algunos pueblos, cuyas bandas desean tomar
parte en el certamen musical que ha de celebrarse
en esta ciudad durante las fiestas del centenario, nos
escriben indicándonos llamemos la atención de la
Junta organizadora del mismo, sobre la convenien-
cia de que se contraten casas de alojamiento, donde
puedan hospedarse los indivíduos de las músicas, á
fín de no ser de última hora explotados, y exponerse
á no encontrar donde alojarse dado el número relati-
vamente crecido de los que han de venir.
Nos parece muy atendible la indicación y recorda-
mos que en Valencia se hizo así. Esperamos, pues,
que la Junta tendrá presente este detalle. “ (15)
Tot just han passat uns dies de la publicació de les
bases del concurs provincial i ja apareix la polèmi-
ca: s’estén la remor que a la ciutat d’Alacant i amb
l’objecte d’aconseguir, coste el que coste, el màxim
guardó en el concurs musical, s’està configurant una
banda de música a propòsit per a participar, que han
inscrit amb el nom de “banda de Alicante”, integrada
per músics procedents de les altres bandes de mú-
sica de la capital, especialment de la banda Primitiva
i de La Lira, així com d’altres bandes musicals de la
ciutat ja desaparegudes.
Curiosamente la persona que figura com director de
la “banda de Alicante” es el celebrat músic alacantí
Pablo Gorjé, director titular de la banda La Lira, de
tant predicament a la capital. La premsa alcoiana
manifesta dubtes i disconformitats vers la nova ban-
da de música alacantina:
“Ecos locales y regionales. Certámen Musical. Des-
pués de algunas vacilaciones y dificultades que
ofrecía la premura de tiempo, por fin vencidas, es ya
un hecho la concurrencia de la música “Novísima”
al Certámen que debe tener lugar en Alicante con
motivo de las fiestas que dicha ciudad dedica a la
Santísima Faz. … Pero una duda se nos ocurre: ¿con
los elementos propios que cuentan las dos referidas
bandas podrán luchar con probabilidades de buen
éxito con las que concurran de otros puntos á fin de
obtener el primer premio? Desde luego se puede
afirmar que nó, á ser cierto lo que la voz pública pre-
gona ya, es decir, que en la capital de la Provincia, de
dos bandas que allí existían se han refundido en una
y llenado además sus filas con elementos extraños
á fin de oponer juntas á las bandas de esta ciudad,
otra banda numerosa y de antemano prevenida para
el acto del Certámen, banda que no vacilamos en
llamar cosmopolita atendidos los elementos de que
se compone.
Y esto no pasará de ser una infracción manifiesta
del Programa de las fiestas, que sin duda, para co-
nocer los adelantos y estados de las músicas de la
Provincia, exige y circunscribe que al certámen solo
puedan concurrir estas; es decir, con elementos pro-
pios de la localidad.
Ahora bien, si la amalgama de las bandas de Alicante
es cierta como también que otras bandas imitando á
aquellas han fortalecido las suyas con indivíduos de
otras corporaciones agenas á la localidad, al intento
solo de concurrir al certámen musical con condicio-
nes momentáneas que las pone en estado de luchar
con probabilidades de buen éxito, creemos que el
jurado compuesto de personas íntegras é ilustradas,
significará a las expresadas bandas la imposibilidad
en que se encuentran de tomar parte en el certá-
men por haber defraudado en su formación, la idea,
el pensamiento del Programa que tienen desnatu-
ralizado, con el hecho de presentarse á la lid con
Rafael Pascual Pascual. Arxiu Corp. Mus.Primitiva d’Alcoi.
45
Música i poble Actualitat
elementos buscados de fuera de la localidad.
De no proceder así el Jurado, las bandas que hayan
cumplido fielmente con lo expuesto en el programa
tendrán y estarán en su perfecto derecho de pro-
testar contra semejante infracción, por que en este
caso, no son las músicas de la Provincia las que lu-
chan en el certámen sino sus aditamentos buscados
ex profeso por medio de un reclutamiento general de
artistas de diferentes puntos.
Nuestras bandas no lo dudamos se lanzarán a luchar
con fé y con elementos propios y no debe embar-
garles sus facultades los artificios de los demás que
pretendan vencerlas; tras el jurado estará la opinión
pública que hará justicia al certámen.” (16)
Aviat, des d’Alacant, El Constitucional Dinástico i El
Alicantino, surten al pas i intenten aclarir la situació,
però sembla ser que sense massa èxit, doncs les ex-
plicacions publicades a la premsa de la capital es
contradiuen amb les informacions que han arribat a
varis pobles de la província.
“Cabos sueltos...E n efecto, es cierto que reciente-
mente se ha organizado una banda de música en
esta ciudad, pero sus indivíduos no son los que com-
ponían dos bandas distintas, sino que proceden de
diferentes bandas que han existido en años anterio-
res sin que pueda decirse que se hayan confabulado
para que ninguna otra banda pueda disputarles el
premio...
...Creemos, pues, que sin temor alguno deben
concursar todas las bandas de la provincia que se
encuentren en condiciones para ello, despreciando
hablillas y especies infundadas que han corrido,
echadas á volar quizás por aquéllos que son más
amigos de las gangas que del arte.” (17)
Repliquen de seguida des d’El Eco de Alcoy no mas-
sa contents amb les explicacions que es fan públi-
ques mitjançant la premsa alacantina:
“Nuestro apreciable colega de Alicante El Constitu-
cional Dinástico se ha extrañado de que dijésemos
en días anteriores que dos bandas de música de la
capital, se habían refundido en una, al objeto de dis-
putar en mejores condiciones el primer premio, á las
que tomen parte en el certamen que ha de celebrar-
se. Por distintos conductos se nos hizo saber así; y
con insistencia circularon esos rumores por nuestra
ciudad, y de ahí, el nosotros prevenir a las bandas
de esta que han de concurrir al certamen. Ahora
bien, nosotros jamás dudaremos de la imparcialidad
y delicadeza de las ilustradas y peritas personas que
han de formar el Jurado y en su rectitud y correcto
proceder fiamos...
Mejor informado que nosotros debe estar tan apre-
ciable colega, y agradeceriamosle, para satisfacción
de dichas bandas, el que nos dijera si efectivamente
hubo tal, ó solo ha sido una presunción desprovista
de todo fundamento, pues nosotros nos hemos ate-
nido á lo que se ha dicho. “ (18)
La sospitosa incògnita sobre aquesta banda de mú-
sica desconeguda d’Alacant no s’aclareix. Des d’Al-
coi s’aporten noves i explícites dades que poden ser
concloents:
“Ecos locales y regionales. No ha mucho dimos la
noticia de haberse refundido en una, dos bandas de
música de Alicante con objeto de en más aceptables
condiciones y con mejores elementos, disputar á las
demás que concurran al certámen, el primer premio.
A nosotros habían llegado insistentemente rumores,
desconocíamos el fundamento que pudiesen tener y
dudamos de la certeza de la noticia, en tanto no ob-
tuviese confirmación. Pero hoy, podemos sin temor
alguno prevenir á las bandas de esta ciudad “Primiti-
va” y “Novísima”, que es un hecho el que elementos
heterogéneos dispersos y de distintas corporaciones
se ha formado una banda de música que ha de con-
currir al certámen.
Bajo la dirección del renombrado profesor D.Pablo
Gorjé, y con la denominación de “Alicante” se ha
organizado dicha banda compuesta de 84 indiví-
duos; de ellos proceden 33 de la “Primitiva”, 35 de
la “Lira”, 12 desconocidos y el resto de la orquesta
de aquella capital. En nuestro poder obra una carta
en que se nos dan otros detalles referentes al asun-
to, de que hacemos abstracción por no considerar
indispensable su publicación.” (19)
Des d’Asp també sol·liciten els aclariments perti-
nents, mitjançant la premsa provincial, amb idèntica
preocupació a la suscitada a Alcoi:
“Primera plana. Accediendo á los ruegos de su autor,
publicamos el siguiente comunicado, del que supri-
mimos el último párrafo, por razones que á nuestro
amigo fácilmente se le alcanzarán. Nosotros hemos
ya hablado sobre este asunto según nuestro leal
saber y entender, y creemos que no hay motivo de
abrigar temores.
EL CERTAMEN MUSICAL EN ALICANTE
...Me consta que algunos señores directores de ban-
da en los pueblos se disponían á tomar parte en el
expresado certamen ensayando al efecto la pieza
designada para este titulada “Cleopatra” pero pa-
rece haberse entibiado algo este deseo al saberse
que los elementos dispersos de varias bandas que
existieron en la capital en número de de setenta
indivíduos se asegura que han convenido fundirse
con el propósito deliberado de luchar en frente de
las bandas de los pueblos de esta provincia que
concurran al expresado certamen cuyas bandas
compuestas en su mayoría de hijos del trabajo que
con la abnegación del mártir, dejan por la noche la
herramienta con que cavaran sus labores , sustitu-
yéndola con el instrumento musical apartándose por
medio tan digno como moral, de los vicios y malas
costumbres que abundan en todas partes..
... El Eco de Alcoy se ha ocupado en sus columnas de
este particular y El Alicantino al copiar los párrafos
más culminantes y comentarios nos asegura la rec-
titud de las personas que han de componer el jurado
musical circunstancia que nadie se atreverá á poner
en duda, pero tampoco á nadie se oculta lo difícil
que sería pretender que un jilguero luchara con un
gavilán.
Gregorio García. Aspe 17 de Mayo 1889” (20)
Malgrat no estar satisfets amb les explicacions do-
nades per a justificar la participació al certamen de
la nova banda de música alacantina, sembla que ja
no es fan públics més comentaris, al menys mitjan-
çant la premsa, probablement confiant amb el bon
criteri del jurat.
Pel que fa al concurs per a la composició musical
d’un himne a la Santa Faz, es presenten sis compo-
sicions, sota els següents lemes:
1.º Domus dei et porta coeli. 2.º Salve sancta facies,
Nostri Redemptoris 3.º Salve santa facies. 4.º Fides
nostra. 5.º Salve sancta facies.6.º La prueba de amor
Música i poble Actualitat
46
y veneración al divino rostro del Señor.
El màxim guardó, medalla d’or, se li atorga al compo-
sitor alcoià Camilo Pérez Laporta, en aquell moment
molt vinculat a la Novísima d’Alcoi i que, com ja em
comentat abans, s’encontra inscrita per a concórrer
al certamen.
“Ecos locales y regionales. “Ha recibido tan honrosa
distinción y señalado triunfo, la partitura cuyo cuyo
lema es “Domus dei et porta coeli” de que es au-
tor nuestro apreciable paisano el inteligente músico
D.Camilo Pérez Laporta que pertenece á la banda
“Novísima”.
Reciba nuestra más entusiasta felicitación tanto él
como la corporación que se honra contándole en su
seno, y sirva de estímulo al Sr.Pérez, para acometer
mayores empresas, el feliz éxito que acaba de ob-
tener.” (21)
Polèmica, dubtes, reticències i sospites a banda,
huit corporacions musicals de la província decidei-
xen presentar-se al Certamen del IV Centenario de
la Santa Faz d’Alacant: la d’Agost, dirigida per Juan
Carrasco García, la de Crevillent, per José Mas Llo-
pis, Torrevella sota la batuta d’Antonio Gil, La Pri-
mitiva d’Alcoi que dirigeix Rafael Pascual Pascual,
la d’Asp, dirigida per Pablo Gutiérrez, La Novísima
d’Alcoi, que dirigeix Rafael Pérez Jordá i la polèmi-
ca banda d’Alacant, sota la direcció de Pablo Gorjé
Soler.
Es publiquen els noms de les bandes de música i
dels seus directors en diversos periòdics de la capi-
tal i la província. Curiosament des d’Oriola, amb cer-
ta ironia, es lamenten que la seua banda de música
no prenga part en el concurs musical alacantí:
“Sueltos y Noticias. Anteayer se inscribieron ocho
bandas de música para tomar parte en el certamen
que se verificará en Alicante el día 31 del actual.”
(22)
“Sueltos y noticias. Las bandas de música inscri-
tas hasta las doce de la noche del día 19 de Mayo
para tomar parte en el Certámen musical del cuarto
Centenario de la Santa Faz en Alicante, son las si-
guientes:
1ª Banda de Agost, su director, D. Juan Carrasco
García.
2ª Banda de Crevillente, su director, don José Más
Llopis.
3ª Banda de Torrevieja, su director, don Antonio Gil.
4ª Banda de Alcoy, música “Primitiva”, su director, D.
Rafael Pascual Pascual.
5ª Banda de Aspe, su director, D. Pablo Gutierez.
6ª Banda de Alcoy, “La Novísima”, su director, D. Ra-
fael Pérez Jordá.
7ª Banda de Alicante, su director, D. Pablo Gorjé So-
ler.
¿Y la de Orihuela?” (23)
Conegudes les bandes de música participants, aug-
menta l’interès i l’expectació. Molta gent dels pobles
de la província i a conseqüència de les dificultats de
desplaçament a la capital, se les hi enginyen, com
poden, per a no perdre’s el certamen.
S’anuncien possibles descomptes i preus econòmics
de les companyies de ferrocarrils de Madrid, Sara-
gossa i Alacant durant els dies de la celebració del IV
Centenario de la Santísima Faz
“Ecos locales y regionales. El día 30 del actual co-
menzarán en Alicante, los brillantes festejos con que
ha de conmemorarse el centenario de la Santísima
Faz. Las compañías de ferrocarriles de Madrid, Zara-
goza y Alicante es posible establezcan un nuevo ser-
vicio de ida y vuelta, que á precios económicos, per-
mita visitar nuestra capital en esos días en que tan
considerable número de forasteros acudirá.” (24)
“Ecos locales y regionales. Con la facilidad de poder
ir y regresar de Alicante en un mismo día, son mu-
chas las personas de la localidad, que se disponen a
presenciar el certamen musical. Otras muchas han
contratado carruajes particulares con el expresado
objeto, en la imposibilidad de hallar asientos en los
coches diligencias.” (25)
La banda de Torrevella recapta fons per tal de sufra-
gar el seu viatge al certamen i estrena nous unifor-
mes (de mariner, diu la premsa d’Oriola) i estendard
de la corporació per a lluir-lo en la plaça de bous el
dia del certamen:
“Sueltos y noticias. Con el fin de hallarse recursos
para hacer el viaje á Alicante al certámen musical
del centenario de la Santa Faz la banda de música de
Torrevieja por la escasez de aquellos, el domingo en
la noche se celebró una velada en el teatro de aque-
lla población por los indivíduos que componen dicha
banda y bajo la dirección de D. Antonio Gil, director
de la misma, estrenando en dicho acto unos bonitos
uniformes de marineros.
El estandarte que llevará la banda á Alicante, ha sido
bordado y regalado por varias señoritas de la pobla-
ción, discípulas de Dña. Dolores Rovira, maestra de
Instrucción pública y bajo su dirección.” (26)
La banda Primitiva d’Alcoi sol·licita a l’Ajuntament
autorització per a poder incloure l’escut oficial de la
ciutat en la bandera de la corporació que lluirà en el
certamen alacantí:
“Libro de Actas de Sesiones del ayuntamiento de
Alcoy.
Sesión ordinaria del 22 de mayo de 1889,10 horas.
Preside D.Rafael Julio Pérez Jordà (Alcalde)
Uso del escudo de Armas: Accediendo a lo solicitado
por Don Rafael Pascual Pascual, Director de la Mú-
sica Primitiva de esta ciudad, vino en autorizársele
para el escudo de la Ciudad en el estandarte que ha
de presidir a la citada Corporación en el certamen
musical de la Capital de la Provincia en que ha de
tomar parte.” (27)
Les entitats musicals inscrites comencen a despla-
çar-se a la capital. Alguna d’elles, com és el cas de la
Novísima d’Alcoi, es lamenta per no haver disposat
de més temps per a assajar, donada la dificultat tèc-
nica de l’obra obligada.
“Ecos locales y regionales. La banda de música “No-
vísima” terminó ayer los ensayos de los números
que ha de ejecutar en el Certámen que tendrá lugar
en Alicante el día 31 del actual.
A juicio de los profesores, la interpretación es ma-
ravillosa y cual cumple á la fama de que goza esta
corporación”.
“Esta noche sale para Alicante la música “Novísima”
con el objeto de tomar parte en el Certámen del que
ya se lleva hecho mérito en otras ocasiones; la “Pri-
mitiva” lo efectuará mañana.
Contraido compromiso, forzoso es cumplirle; pero el
natural interés que deben inspirar á todo alcoyano
47
Música i poble Actualitat
las dos bandas de la localidad, hace que se lamente
el corto tiempo de que han podido disponer para los
ensayos de las difíciles piezas, que deben ejecutarse
y en particular la “Novísima”, que á última hora re-
solvió concurrir al Certámen musical por cuyo motivo
apenas había tenido tiempo para fijar su atención en
los muchísimos detalles de que está cuajada la sin-
fonía Cleopatra, pieza más adecuada para orquesta
que para banda.
Cuantas músicas concurren al Certámen deben to-
das llevarle la ventaja en ensayos y en particular la
de Alicante, que según se dice arrastra ya, por lo me-
nos, dos meses de academia, cuando la “Novísima”
tan solo ha tenido tiempo para disponer diez o doce
ensayos de las dos piezas de precepto; no obstante
lo expuesto, se tiene la convicción de que, se la oirá
con gusto por la valentía y decisión con que ejecuta
las piezas que se le han oído ensayar, lo cual de-
muestra inteligencia, oído y actitud especial en sus
indivíduos, hijos todos del trabajo, para abordar las
mayores dificultades en el divino arte de la música.
La banda “Primitiva” que ha tenido la suerte de dis-
poner de mas tiempo para prepararse, dejará en el
Certámen bien sentado su pabellón”. (28)
S’augura un gran èxit. El certamen provincial de
bandes civils ha convocat a moltíssima gent. La pla-
ça de bous d’Alacant sembla ser que estarà fins la
bandera.
“Cabos sueltos. Están casi vendidas todas las locali-
dades para el certámen musical que tendrá lugar en
la plaza de Toros el viernes próximo.
Este espectáculo promete ser sumamente brillante
y animado.” (29)
“Sueltos y noticias. Dicen de Alicante:“Ayer estaban
vendidas casi todas las localidades para el certámen
musical que tendrá lugar en la plaza de Toros el vier-
nes próximo.” (30)
I per fi arriba el gran dia: es celebra el sorteig per a
establir l’ordre de l’actuació.
A les 3 de la vesprada comença el certamen. Totes
les bandes han d’interpretar com obra obligada una
arranjament de D. L. Martín per a banda de l’obertura
de Cleopatra de L. Mancinelli.
La primera a actuar és la banda Primitiva d’Alcoi,
seguint-li les d’Agost, Torrevella, Novísima d’Alcoi,
Alacant, Crevillent i conclou l’acte la banda d’Asp.
A les nou de la nit es fa públic el veredicte del ju-
rat, que com hem comentat anteriorment presideix
l’insigne mestre Chapí. Podem llegir als periòdics
d’Alcoi i Alacant:
“Ayer dieron principio en Alicante las suntuosas fies-
tas organizadas para solemnizar el centenario de la
Santísima Faz. Esta tarde tendrá lugar el certamen
musical. Celebrado el sorteo de turno, han resulta-
do elegidas las bandas por este órden:
1ª Primtiva de Alcoy. 2ª Banda de Agost. 3ª Id. Torre-
vieja. 4ª Novísima de Alcoy. 5ª Banda de Alicante. 6ª
Id. de Crevillente 7ª Id. de Aspe.
Las cuales empezarán como primera parte con la
overtura de “Cleopatra” de L.Mancinelli, arreglada
por D.L.Martín.
Segunda parte.- Fantasía sobre motivos de la ópera
“Roberto el Diablo”, por la banda Primitiva de Alcoy.-
Roig.
2º Fantasía sobre motivos de zarzuela de Chapí, por
Música i poble Actualitat
48
la banda de Agost.- Chapí.
3º Fantasía sobre motivos de la ópera “Bocaccio”,
por la banda de Torrevieja.- Milpager.
4º Fantasía sobre motivos de la ópera “La Favorita”,
por la banda de Crevillente.
5º Fantasía sobre motivos de las zarzuelas de Barbi-
eri, por la banda de Alicante.- Gabaldó.
6º Fantasía sobre motivos de la ópera “Fausto”, por
la banda “Novísima”, de Alcoy.- R.Pérez.
7º Fantasía sobre motivos de “La Odalisca de Urge-
llés”, por la banda de Aspe.- L.Martín.” (31)
“primera plana. Crónica del Centenario... Día 31.- La
Junta organizadora repartió, según rezaba el pro-
grama, mil raciones de pan y otras tantas de arroz.
Multitud de forasteros transitaban desde las prime-
ras horas de la mañana ávidos de asistir al certámen
musical que había de celebrarse por la tarde. Siete
fueron las bandas militares que tomaron parte: las
de Alicante, Torrevieja, Aspe, Crevillente, Agost y dos
de Alcoy. En la primera parte ejecutaron con gran
maestría todas ellas la overtura de Cleopatra; nutri-
dos aplausos dados por un público en su mayor par-
te inteligente fué la señal más palmaria de que todos
habían cumplido como buenos artistas. Hemos de
hacer aquí una honrosa escepción de las bandas de
Aspe, Crevillente y Agost. Estas músicas compuestas
de pobres jornaleros y artesanos que después de
pasar el día consagrados á rudos trabajos cultivan
con verdadero amor el arte, no han desmerecido de
las demás, ni han hecho un papel desairado en un
certámen de las proporciones del que reseñamos
y por ello deben estar orgullosos los pueblos á que
pertenecen.
Por nuestra parte les enviamos sincera felicitación y
hacemos nuestra la idea apuntada por un periódico
local, de gratificar á las que no han obtenido premio
alguno, si para ello cuenta con medios la Junta or-
ganizadora.” (32)
Se li atorga el primer premi a la banda Primitiva d’Al-
coi, el segón la banda d’Alacant, el tercer és per a
Torrevella i el quart premi per a Crevillent. La banda
d’Asp i la Novísima d’Alcoi no aconsegueixen cap
guardó.
Ecos locales y regionales. “Ayer tarde tuvo lugar en
Alicante el certámen musical, en que tomaron parte
siete bandas pertenecientes á distintos pueblos de
la provincia.
El concurso artístico resultó brillantísimo y severo.”
“El Jurado presidido por el eminente compositor
Sr.Chapí, autor de “La Tempestad” y “La Bruja”, ins-
pirándose en los principios de la más estricta justi-
cia, ha emitido su fallo, con la imparcialidad que era
de esperar de personas dignísimas, de vasta ilustra-
ción y delicadeza y ha adjudicado los tres premios
por el orden siguiente:
1.º “Primitiva” de Alcoy.
2.º “Alicante” de Alicante.
3.º “Torrevieja” de Torrevieja.
La rectitud del Jurado es digna de alabanza pues le
honra y enaltece. Ha conseguido, pues, señalado y
glorioso triunfo, la banda “Primitiva” de nuestra ciu-
dad; los indivíduos de esa Corporación deben sentir
legítimo orgullo y sin igual satisfacción su director,
el aventajado y notable profesor D.Rafael Pascual.
A todos enviamos nuestra modesta y sincera feli-
El Alicantino, Alacant, 1 de juny de 1889.
49
Música i poble Actualitat
citación, parabién merecido y conquistado en la lid
artística á que concurrieron fiados en sus propias
fuerzas.” (33)
“Últimas noticias. Parece ser que en el certámen
musical que ha tenido lugar en Alicante, ha sido con-
cedido el primer premio a la música “Primitiva” de
Alcoy; y él segundo á la de Alicante.” (34)
“Las bandas agraciadas han sido: Primer premio,
“La Primitiva” de Alcoy; segundo premio, la de Ali-
cante; tercer premio, la de Torrevieja, cuarto premio,
la de Crevillente.
Con sorpresa supimos que el viernes en la noche
hubo un conato de manifestación contra determi-
nados indivíduos del jurado. Nosotros solo dire-
mos que los que tal hicieron, no son, no pueden ser
alicantinos; pues los hijos de Alicante son los que
aplauden en nuestro coliseo las inspiradas notas
de la Tempestad y de El Milagro de la Virgen, y los
que saludaron el sábado con nutridos aplausos a
“La Primitiva” de Alcoy, por haber obtenido el primer
premio. Sirvan estas cortas líneas de protesta á he-
chos que lamentamos y de defensa al buen nombre
de esta ciudad que ha querido comprometer algunos
mal aconsejados.” (35)
Una vegada conegut el veredicte del jurat s’arma la
“marimorena”: el músics alacantins, encapçalats pel
seu director, Pablo Gorjé, s’entrevisten amb Senante,
al que l’organització del IV Centenario de la Santa Faz
li havia encarregat una missa per al esdeveniment, a
mes de ser membre del tribunal del certamen, amb
el propòsit de convèncer-lo perquè fera front comú
amb ells per tal de protestar el veredicte del jurat.
Senante no transigeix i els músics de la banda, que
també toquen a l’orquestra, es neguen a estrenar-li
la missa al dia següent a la Colegiata de San Nicolás
en un dels actes mes importants de la celebració del
IV centenari.
Tot seguit, molt enfadats i contrariats, organitzen
una manifestació fins el domicili de José García So-
ler, vocal del certamen, on s’allotja el mestre Chapí,
president del jurat.
Allí s’increpa l’insigne músic de Villena, es creuen
insults i desqualificacions i la cosa acaba com “el
rosari de l’aurora”, intervenint l’alcalde, regidors,
guàrdia civil i jutjat.
“Ecos locales y regionales” Leemos en nuestro co-
lega La Tarde: “LA MANIFESTACIÓN DE ANOCHE” A
las nueve de la misma fué del dominio público la
noticia sobre el veredicto del Jurado que calificó en
el certamen musical, siendo acojido con desagrado
por ser contrario á la opinión. Cuando á las nueve,
los directores de las bandas fueron enterados del
veredicto, el Sr. Gorjé, director de la banda de esta,
se dirigió en busca de sus compañeros á la iglesia
de San Nicolás, donde se encontraban la mayor
parte empezando á ensayar la misa del Sr. Senan-
te para que como miembro del Jurado, protestase,
pero como no se encontrase propicio á semejante
cosa, los músicos se retiraron no consintiendo ser
dirigidos por quien creían cometía una injusticia, y
acordaron no ejecutar hoy, como así lo han hecho, la
misa del Sr.Senante.
Unidos estos indivíduos con los demás compañeros
en el café de Lozano, acordaron protestar del acuer-
do del Jurado dirigiéndose por escrito y al mismo
tiempo ceder el dinero del premio á los pobres.
Nombrada una comisión, pasó á casa de D. José
García Soler donde se hospeda el ilustre compositor
D. Ruperto Chapí; que salió impresionado desagra-
dablemente de las frases cruzadas, atribuyéndole
palabras que nos resistimos á creer, y que al hacerse
públicas causaron gran impresión, y dejándose llevar
del arrebato, un gran grupo de gente, aumentado por
curiosos y chiquillos, llegó á la calle se San Fernan-
do, donde silbaron al Jurado y su presidente.
Las primeras autoridades que se presentaron en
el lugar del suceso, fueron los señores Mauricio,
Mandado y Gironés, que dirigieron sus esfuerzos
á calmar los ánimos. Poco después llegaron el Sr.
Ballesteros, gobernador Civil interino y el alcalde D.
Rafael Terol, que lograron disolver á los manifestan-
tes, con palabras levantadas y de atención á la Santa
Reliquia.
Cuando todo parecía calmado, se produjo la mani-
festación con más fuerza, presentándose de nuevo
las antes citadas autoridades y los Sres. Barroeta,
presidente de la Audiencia, Jefes de la Guardia Civil y
Juez de Instrucción acompañado del actuario Sr. Cal-
pena. A las doce y cinco, hora que nos retirábamos
del lugar del suceso, aún quedaban algunos grupos
de curiosos.
El distinguido maestro Sr. Chapí, fue visitado por to-
das las autoridades y gran número de amigos que se
enteraron de lo ocurrido, oyendo de labios de todos
protestas por tal incidente.
El Sr. Valdés, Juez de Instrucción, y el actuario se di-
rigieron al Juzgado; al mismo tiempo que nosotros
á descansar.
Con nosotros todo el pueblo que no se deja llevar de
la primera impresión, deseamos, dirigiendo la vista á
nuestra venerada reliquia, y respetando estos solem-
nes días en que celebramos las fiestas en su honor
que nos revistamos de mucha prudencia y contribu-
yamos á dar más brillantez á las fiestas en honor á
la Santísima Faz.
Desde las columnas del periódico, protestamos del
arrebato que se dejó llevar alguna gente al dirigirse
al distinguido compositor honra de España entera.”
(36)
Des d’Alcoi lamenten el succeït contra el jurat del
certamen i la banda Primitiva. Agraeixen les mostres
de reconeixement, admiració i desgreuge rebudes de
la premsa i de gran part de la societat alacantina.
Fins i tot, “distinguidas señoritas” estan bordant un
estendard per a regalar-lo a la banda i perpetuar el
record del triomf al certamen del centenari.
“Apuntes locales y regionales. En Alicante ocurrió un
ligero disgusto con motivo del veredicto del Jurado
encargado de adjudicar los premios del Certámen
musical, que se ha celebrado en aquella ciudad.
Contra la poco culta manifestación que se produ-
jo, ha protestado la prensa de la capital, y la opi-
nión unánime ha reaccionado, habiendo sido objeto,
después,de manifestaciones de desagravio, tanto
El Alicantino, Alacant, 6 de juny de 1889.
Música i poble Actualitat
50
el Sr. Chapí como la banda de Música primitiva de
nuestra ciudad, la cual ha sido objeto de significati-
vas muestras de admiración y simpatías, se trata de
perpetuar los lazos de fraternidad y de mútuo apre-
cio entre Alicante y Alcoy, por medio de un estandar-
te que bordarán distinguidas señoritas de la capital y
será regalado á la Música primitiva, como recuerdo
del Centenario de la Santa Faz y del triunfo artístico
en noble y legítima lid conseguido. Mucho celebra-
mos estas noticias y cuente la prensa de Alicante y
el vecindario de la capital todo con nuestro concurso
para todo lo que tienda á la unión, la fraternidad y
la armonía, y con nuestra gratitud por el honor que
conceden al nombre de Alcoy.” (37)
“Las bandas de música “Alicante” y “Torrevieja” que
en el certamen habido en la capital de la provincia
han obtenido el segundo y tercer premio, respecti-
vamente, han renunciado a ellos, y protestado del
veredicto del jurado.” (38)
Al dia següent i amb el ànims encara per serenar,
es procedeix al lliurament del premis: únicament
assisteix la banda Primitiva d’Alcoi, doncs les altres
bandes, disconformes amb el veredicte del jurat, de-
clinen l’assistència, manifestant, fins i tot, la voluntat
de regalar l’import econòmic dels premis aconse-
guits als pobres de la ciutat.
“...La banda “La Primtiva” de Alcoy ejecutó la sinfo-
nía “Cleopatra”, alcanzando unánimes aplausos. Su
director recibió el premio que dicha banda ha ga-
nado en el Certámen. El segundo, tercero y cuarto
premio no fueron entregados á quienes corresponde,
por hallarse ausentes unos, y el segundo por haber
renunciado á él los músicos de Alicante. El acto que
fue brillantísimo, tuvo digno coronamiento con el si-
guiente discurso del sabio sacerdote y Arcediano de
la Catedral de Orihuela D. Rafael Tous que según ya
dijimos presidía en representación del Ilmo.Sr. Obis-
po...” (39)
En l’acte també es lliuren els premis del certamen
literari i de la composició musical d’El Himno del IV
Centenario de la Santa Faz, que com em dit abans, el
guanyador amb tots els mereixements ha estat l’al-
coià Camilo Pérez Laporta.
Des d’Alcoi es proposa organitzar-li a la banda Pri-
mitiva i al seu director Rafael Pascual Pascual, una
extraordinària i més que merescuda rebuda quan
tornen a la ciutat.
Els acaloraments inicials es van refredant, la junta
organitzadora i l’Ajuntament de la ciutat, decideixen
deixar resolt l’assumpte, definitivament, i desagreu-
jar als ofesos, especialment a Chapí i a la Primitiva
d’Alcoi, donant per just i merescut el veredicte del
jurat del certamen.
Sembla ser que torna a regnar la pau i la concòrdia
musical després de l’enfurrunyament dels compo-
nents de les bandes de Torrevella i Alacant, especial-
ment d’aquesta última.
El Casino d’Alacant nomena soci d’honor a Ruperto
Chapí i li prepara un fastuós i multitudinari homenat-
ge. Amenitzen l’acte la banda militar del Regiment de
la Princesa, la Primitiva d’Alcoi i la banda d’Alacant,
la Lira, segons la premsa local.
L’homenatge és emotiu i espectacular. El sopar, si
s’ha de jutjar pel menú que es publica als diaris ala-
cantins, pantagruèlic. Presideixen l’acte, juntament
amb Ruperto Chapí, l’Alcalde de la ciutat, Rafael Te-
rol, el President del Casino, Blas de Loma Corradi, el
Governador Civil, Francisco Ballesteros, el President
i Fiscal de l’Audiència, Ramón Barroeta i Pascual
Ibáñez, respectivament, amb l’assistència de lo més
selecte de la societat alacantina.
El director de la banda militar del Regiment de la
Princesa dirigeix a les tres bandes juntes l’interpre-
tació de l’obra obligada per al certamen, Cleopatra i
El Recluta del mestre alcoià José Espí Ulrich.
La banda de música triomfadora torna al seu poble
on és rebuda gairebé amb els honors d’un empe-
rador. Una manifestació popular i social de reconei-
xement musical sense antecedents fins al moment.
A l’endemà, la banda Primitiva alcoiana ofereix un
concert als seus conciutadans a la plaça de Sant
Agustí, posteriorment plaça de la Constitució i actu-
al plaça d’Espanya, centre neuràlgic de la població,
seu de l’ajuntament de la ciutat i de l’entitat musical
guardonada amb el llorer de la victòria.
Bé, i amb tota aquesta polèmica i tal desplegament
d’honors, greuges i desgreuges va finalitzar un cer-
tamen musical, molt probablement el primer orga-
nitzat per l’Ajuntament de la ciutat d’Alacant i que a
punt va estar de concloure de manera molt dolenta,
però que afortunadament i gràcies al sentit comú i
bon fer dels organitzadors del concurs musical i dels
alacantins, en general, va acabar feliç, brillantment
i amb un encertada decisió per a arrodonir la clo-
enda: la junta organitzadora havia acordat concedir
una ajuda econòmica a les bandes no guanyadores.
Epíleg inesperat i que de ben segur van agrair les
bandes de música participants que no s’havien vist
afavorides amb cap dels premis.
Es tanca el programa dels actes commemoratius del
IV Centenario de la Santa Faz d’Alacant, certamen
provincial de bandes de música civils inclòs, amb
la publicació d’una edició especial amb tots els ac-
tes religiosos, civils i artístics celebrats. Tot finalitza,
com ja hem dit, brillantment, fins i tot amb una cu-
Ruperto Chapí. President del jurat del certamen.
El Serpis, Alcoi, juny de 1889.
51
Música i poble Actualitat
riosa mostra de bona ciutadania a destacar que pu-
blica la premsa alcoiana i en la que es comenta que
durant els dies de la celebració el jutjat d’Alacant no
ha rebut cap demanda. Així mateix, es publica una
carta pública d’agraïment a la ciutat alacantina del
director de la Primitiva d’Alcoi.
Finalitzem aquesta crònica musical, la informació
de la qual hem extret fonamentalment de la premsa
històrica de la nostra província, amb la referència a
un esdeveniment que es va produir a la capital aquell
mateix any 1889 i que considerem d’obligació res-
senyar: la reforma i estructuració de la Academia
Municipal de Música, que ja venia funcionant des de
feia alguns anys, per tal de convertir-la en la Escuela
Municipal de Música i Declamación, amb una bona
organització, un bon planter de professors, és a dir,
un conservatori de música en tota regla i de debò.
Aquesta Escuela Municipal de Música i Declamación,
segons l’acta del llibre de cabildos de l’ajuntament
d’Alacant on s’aprova la seua creació i Conservato-
rio Municipal de Música i Declamación, segons la
premsa local, nomena president al propi alcalde de
la ciutat, Rafael Terol i com presidents honoraris als
prestigiosos músics Emilio Arrieta i Ruperto Chapi.
La responsabilitat de la direcció recau en el músic
major de banda militar, emèrit, a l’hora director de la
banda de música de la Benifecència d’Alacant, José
Charques Esplá, que des de l’any 1858 dirigia l’anti-
ga acadèmia o institut musical d’Alacant.
Conservatori on per a poder-se matricular s’exigiria,
almenys, saber llegir, escriure i les quatre regles
aritmètiques. Ah! i s’ensenyaria música i declamació
tant a homes com a dones, però en dies i hores dis-
tintes…per si de cas.
Ernest Llorens
El Retiro, Castalla, agost de 2012
(A la memòria d’Ernesto Llorens Juan, músic anònim, que
em deixà orfe el 13 de novembre de 1998, a les 8:35 hores
del matí, la qual cosa mai li perdonaré)
Referències documentals
(1) EL IMPARCIAL, Diario Liberal, Madrid 18 de març,
1889
(2) LA IBERIA, Diario liberal, Madrid 3 d’abril, 1889
(3) EL ALICANTINO, Diario Católico, Alacant 4 d’abril, 1889
(4) EL ECO DE ALCOY, Órgano defensor de los inte-
reses morales y materiales de la población, Alcoi 5
d’abril, 1889
(5) EL ALICANTINO, 17 d’ abril, 1889
(6) SANTA FAZ, CRÓNICA DE CINCO SIGLOS 1489-
1989. Alicante y el IV Centenario. Los actos. Ajun-
tament d’Alacant, 1989. Biblioteca Municipal d’Ala-
cant.
(7) EL ALICANTINO, 31 de març ,1889
(8) EL ECO DE ALCOY, 2 d’abril, 1889
(9) EL ALICANTINO, 30 de març,1889
(10) Ibidem, 10 d’ abril, 1889
(11) Ibidem, 11 d’ abril,1889
(12) Ibidem, 21 d’abril ,1889
(13) EL ECO DE ALCOY, 9 de maig, 1889
(14) EL ALICANTINO, 12 de maig ,1889
(15) Ibidem, 11 de maig ,1889
(16) EL ECO DE ALCOY, 10 de maig, 1889
(17) EL ALICANTINO, 15 de maig ,1889
(18) EL ECO DE ALCOY
(19) Ibidem, 18 de maig, 1889
(20) EL ALICANTINO, 19 de maig, 1889
(21) EL ECO DE ALCOY, 18 de maig, 1889
(22) EL DIARIO DE ORIHUELA, Periódico de noticias e
intereses materiales, Oriola 13 de maig, 1889
(23) Ibidem, 22 de maig, 1889
(24) EL ECO DE ALCOY, 9 de maig, 1889
(25) Ibidem, 24 de maig, 1889
(26) EL DIARIO DE ORIHUELA, 28 de maig, 1889
(27) LLIBRE D’ACTES DE SESSIONS DE L’AJUNTA-
MEN D’ALCOI.
Sessio ordinària del 22 de maig de 1889. Arxiu Mu-
nicipal d’Alcoi.
(28) EL ECO DE ALCOY, 29 de maig, 1889
(29) EL ALICANTINO, 29 de maig,1889
(30) EL DIARIO DE ORIHUELA, 29 de maig, 1889
(31) EL ECO DE ALCOY, 31 de maig, 1889
EL SERPIS, Periódico de la mañana, Alcoi 1 de juny,
1889
(32) EL ALICANTINO, 4 de juny, 1889
(33) EL ECO DE ALCOY, 1 de juny, 1889
(34) EL ORCELITANO, Periódico semanal, Oriola, 2 de
juny, 1889
(35) EL ALICANTINO, 4 de juny, 1889
(36) EL ECO DE ALCOY, 3 de juny, 1889
(37) EL SERPIS, 4 de juny, 1889
(38) ECO DE ALCOY,3 de juny, 1889
(39) EL ALICANTINO, 5 de juny, 1889
Fons documentals
Hemeroteca Digital de Premsa Històrica del Ministeri
de Cultura d’Espanya: El Alicantino, El Diario de Ori-
huela, El Orcelitano
Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espa-
nya: El Imparcial, La Iberia
Hemeroteca Municipal d’Alcoi: El Eco de Alcoy, El
Serpis.
Arxiu Municipal d’Alcoi: Llibre d’Actes de Sessions
de l’Ajuntament d’Alcoi, any 1889.
Arxiu Municipal d’Alacant: Llibre de Cabildos de
l’Ajuntament d’Alacant, any 1889.
Biblioteca Municipal d’Alacant: Santa Faz, Crónica de
cinco siglos 1489-1989. Alicante y el IV Centenario.
Los actos. Ajuntament d’Alacant, 1989
52
Música i poble Opinió
Sexo sin amor
La sociedad católica en la que nos desenvol-
vemos siempre ha considerado pecaminosas
las relaciones de sexo sin amor. Inspirada por
los Mandamientos 6º y 9º (“No cometerás actos im-
puros” y ”No consentirás pensamientos o deseos
impuros”) ha rebatido todas las formas de sexo dife-
rentes a las necesarias entre marido y mujer para la
procreación de sus descendientes. Otras sociedades
como la judía o la ortodoxa han respetado más lo
escrito en el Exodo o en el Duteronomio y se refieren
a un “No cometerás adulterio” o a un “No desearás
la mujer de tu prójimo” en sus leyes propias. Pero
todos, a efectos prácticos, tanto el islam, como ju-
daísmo y cristianismo, consideran el sexo fuera del
matrimonio como pecado. Bajo esta consideración,
“el sexo” por si solo puede constituir algo rechazable
o repudiable, ya que precisa de otros elementos (el
matrimonio) para perfeccionarse.
Muchos son también, quienes no consideran nada
de todo esto. E incluso, en el otro extremo, hay quién
considera el sexo como el único objeto de las rela-
ciones de pareja, o al menos el objeto principal. Po-
dría decirse, en lenguaje de la calle, que “hay quién
está por lo que está”, dando así un valor de “cobro”
o “ingreso” al sexo y utilizándolo como moneda de
cambio para otros quehaceres de las relaciones de
pareja menos “satisfactorios” para la persona que
así piensa. Por último creo que estaremos de acuer-
do en que una pregunta imprescindible a hacer a una
pareja en crisis es “pero… todavía hay sexo entre
vosotros”.
Pero no quería yo hablar de sexo como tal en este
artículo, sino más bien jugar a establecer una elip-
sis que me permitiera no nombrar ciertas cosas que
siendo equiparables, podrían ser también considera-
das como pecado y por extensión, algo rechazable
o repudiable.
Y ahora, tras este introito y entrando ya en materia,
me gustaría comentar una relación entre personas,
solo que en este caso las personas a las que me
refiero son personas jurídicas.
Si el sexo es lo que es para las personas físicas, ca-
bría preguntarse cuál puede ser el equivalente en la
relación de dos personas jurídicas. Vamos a ello.
La relación de la FSMCV con la Consellería de Go-
bernación ha estado marcada desde su inicio en
2010 por un intento de que floreciera el amor. Am-
bas instituciones han expuesto múltiples veces en
sus mesas de trabajo e incluso en público lo que
precisaban para considerarse “amados” por el otro,
pero me temo que no ha podido ser. Y eso a pesar de
los grandes esfuerzos que se han hecho por ambas
partes para “agradar” al otro, para convencerle de
los “encantos” propios, e incluso de la “soledad” que
puede acechar fuera de la relación. Todas las armas
amorosas que con gran saber exponen los novelis-
tas románticos en sus obras han sido utilizadas por
todos para que aquello acabara en boda: palabras
cariñosas, piropos, regalos, hechos, adulación, ce-
los, traiciones… Pero no ha habido “química”. Es un
buen símil decir que la relación se ha quedado solo
en “sexo”, practicado por ambas partes en varias
convocatorias anuales por necesidad, conveniencia
o placer, según los casos.
Sin embargo, y como pasa algunas veces con las
personas físicas, al final es el “sexo” el que consigue
que la relación se mantenga. Pero esa situación no
suele durar mucho porque no satisface plenamente,
y parece que ha llegado el momento de un cambio:
En la pasada Asamblea Intercomarcal de la FSMCV
se tomó el acuerdo unánime de solicitar a la Presi-
dencia de la Generalitat el cambio de competencias
sobre Sociedades Musicales, de forma que estas
pasen a depender de la Consellería de Educación,
Cultura y Deporte.
Opinió
Por Pedro Rodríguez. Vicepresidente 1º de la FSMCV.
53
Música i poble Opinió
Amor sin sexo
Todo ello con la mejor consideración y agra-
decimiento de la Federación para los grandes
esfuerzos realizados, como he dicho, por la
Consellería de Gobernación para que la relación fue-
se estable y satisfactoria.
Al final, la historia, los antecedentes, “lo natural y
lógico”, la existencia de un Registro de centros do-
centes, la propia inspección de centros, los progra-
mas de formación del profesorado y los de innova-
ción educativa, los técnicos de cultura, los recursos
culturales gestionados por las instituciones públicas
relacionadas con la cultura, Culturarts -la nueva he-
rramienta para llevar a cabo la nueva política cultural
de la Generaitat-, y la misma unión de educación y
cultura en una Consellería, parecen haber sido razo-
nes más poderosas que las derivadas de la intere-
sada inserción de las Sociedades Musicales en un
departamento del Gobierno de la Generalitat donde
se encontrara “todo lo valenciano”, y que a modo de
“matrimonio de conveniencia” fue bendecido hace
unos años por nuestro dimisionario expresidente
Camps (algún día se sabrá realmente por qué).
Siguiendo con el juego propuesto, si volvemos a la
elipsis inicial, deberemos analizar cómo han sido las
relaciones de la FSMCV y la Consellería de Educa-
ción, Cultura y Deporte en estos últimos meses.
El amor es algo que se muestra a veces intensamen-
te pero también por el detalle más sutil. Si amor es
tener continuamente a la persona amada en tu cabe-
za, vivir por ella, sentirla a todas horas, sufrir y gozar
con su vida más que con la propia incluso, y sobre
todo, compartir proyectos, amor también podría ser
compartir historia, antecedentes, temática, conoci-
miento, preocupaciones y deseos, cuando hablamos
de instituciones. Amor sería incluso discrepar en la
manera de hacer las cosas para conseguir objetivos
muy cercanos.
Desde que las competencias pasaron a Gobernación,
la FSMCV ha mantenido su nexo con educación y
cultura a través del IVM gracias a los pocos puntos
de unión que quedaban. Desaparecido el IVM se ha
seguido alimentando la relación con miradas furtivas
más allá de los certámenes, como por ejemplo con
el programa de música contra el fracaso escolar o
con la participación de la FSMCV y sus asociados
en proyectos europeos dependientes de educación.
También en la comisión para la redacción de un nue-
vo Decreto de Escuelas de Música se ha podido ver
claramente que es más lo que une a estos nuevos
amantes que a aquellos atados por su matrimonio de
conveniencia. Ya últimamente la relación casi que
se ha hecho pública con el nuevo rumbo de CUL-
TURARTS y es un secreto a voces el amor entre las
partes.
Solo falta el nuevo matrimonio para evitar el peca-
do. Y como los sabios autores medievales escribie-
ron en sus obras, resulta imprescindible introducir
un protagonista que facilite esta unión. Y la FSMCV
encomienda la celestina tarea, con su acuerdo de la
pasada Intercomarcal, a quién tan sólo puede llevar-
la a cabo, nuestro Molt Honorable President, Alberto
Fabra.
Con Gobernación faltó el amor, Sr. President, no deje
Vd. que esta nueva relación se agote por falta de
sexo. El amor sin sexo tampoco dura mucho.
54
Música i poble Opinió
¿Sin IVA, más semicorcheas?
Los números 144 (http://bit.ly/Y9H9EL) y nú-
mero 145 (http://bit.ly/ZpAKnE) de la revista
Música i Poble (años 2007 y 2008) contienen
sendos artículos cuya pretensión por mi parte no era
otra que aproximar al lector al conocimiento del mar-
co normativo que, en materia de IVA, era aplicable a
las sociedades musicales y cuáles eran las alternati-
vas que se podían plantear.
Y para ello en el primer artículo se explicó que una
banda de música de una sociedad musical cuan-
do actuaba (bien en la calle, bien en un concierto)
a cambio de unos honorarios, estaba prestando un
servicio en el marco del desarrollo de una actividad
económica, lo que suponía en principio una opera-
ción sujeta y no exenta de IVA y por tanto generaba
una serie de obligaciones con Hacienda que debía
cumplir: Alta en el censo, repercusión (cobro) del IVA
al cliente e ingreso al Tesoro Público previa deduc-
ción del IVA soportado (pagado) que fuera deducible
en su caso. Todo ello salvo que la sociedad musical
hubiera solicitado la exención prevista en la Ley del
IVA para las representaciones musicales realizadas,
entre otros, por los establecimientos culturales pri-
vados de carácter social entre los que se encuen-
tran las sociedades musicales. O salvo que lo que
recibiera la sociedad musical fuera una subvención,
concepto no siempre ajustado a la realidad de los
acuerdos suscritos entre la administración y las
SS.MM.
El segundo artículo por su parte se centró en ana-
lizar, mediante ejemplos, el efecto que sobre una
SS.MM. podía tener la solicitud de la citada exención
así como el cambio que suponía una sentencia del
tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas
de 2005 en el impacto que las subvenciones tenían
sobre el cálculo de la prorrata.
La recomendación final pretendía transmitir que no
se puede estar al margen de la Ley, en este caso la
del IVA, y que un planteamiento adecuado a las cir-
cunstancias concretas de cada SS.MM. podía supo-
ner una reducción de costes y por tanto convertirse
en una fuente de financiación.
Muchas cosas han cambiado desde entonces y es
evidente que la realidad que nos toca vivir ahora
es muy diferente de la que vivíamos cuando escribí
aquellos artículos. Sirva como ejemplo que el tipo
general del IVA ha subido dos veces (del 16% al 18%
en junio de 2010 y al 21% en septiembre de 2012)
y además esta última subida ha ido acompañada
de un aumento del IVA del 8% al 21% a las entra-
das a teatros, conciertos, salas cinematográficas y
exposiciones, englobadas junto con otras en lo que
el art. 91.Uno.2.7º de la Ley del IVA definía hasta el
01.09.2012 como manifestaciones de carácter cul-
tural. Y no de simple entretenimiento, zafio argumen-
to esgrimido por Hacienda para justificar la subida.
En el 2013 se ha producido un cambio más en una
de las múltiples reglas de juego que nos afectan en
relación con este impuesto y que paso a explicar:
Como les he recordado, las SS.MM. podían gozar
de la exención prevista en la Ley del IVA para las
representaciones musicales desarrolladas por esta-
blecimientos culturales privados de carácter social
siempre que lo solicitaran y que cumplieran una se-
rie de requisitos. Recordemos también en este punto
que la exención supone no repercutir (no cobrar) el
IVA y por tanto es un beneficio directo para quien nos
contrata. Ese es el motivo por el que por ejemplo la
sanidad y la enseñanza están exentas de IVA.
Pues bien, esta exención, que está recogida en el
artículo 20.Uno.14 dice que estarán exentas las
siguientes prestaciones de servicios que a conti-
nuación se relacionan efectuadas por entidades de
Derecho público o por entidades o establecimientos
culturales privados de carácter social:… Las repre-
sentaciones teatrales, musicales, coreográficas, au-
diovisuales y cinematográficas.
Por tanto, las actuaciones musicales estarán exentas
cuando se realicen por entidades o establecimientos
de carácter social, que son aquéllos en los que con-
curran los siguientes requisitos:
1º Carecer de finalidad lucrativa y dedicar, en su caso,
los beneficios eventualmente obtenidos al desarrollo
de actividades exentas de idéntica naturaleza.
2º Los cargos de presidente, patrono o representante
legal deberán ser gratuitos y carecer de interés en
los resultados económicos de la explotación por sí
mismos o a través de persona interpuesta.
3º Los socios, comuneros o partícipes de las entida-
des o establecimientos y sus cónyuges o parientes
consanguíneos, hasta el segundo grado inclusive, no
podrán ser destinatarios principales de las operacio-
nes exentas ni gozar de condiciones especiales en la
prestación de los servicios.
Las entidades que cumplan estos requisitos pueden
solicitar de la Administración tributaria su califica-
ción como entidades o establecimientos privados de
carácter social.
Desde el 1-1-2013, esta exención de los servicios
prestados por las entidades que cumplan dichos re-
quisitos se aplica con independencia de la obtención
de su calificación como entidades de carácter social.
Esto significa en la práctica que la exención es auto-
mática sin necesidad de solicitarla a la AEAT. Y que
por tanto se aplica a las actuaciones musicales de
las SS.MM. siempre que estas cumplan los requi-
sitos citados. Los cuales, obvia decirlo, los cumplen
todas que yo sepa.
Y ahora surgen unas preguntas que es necesario
contestar:
¿Qué supone este cambio para las SS.MM.? ¿En qué
nos afecta? ¿Qué tenemos que hacer? ¿Y qué efecto
tiene para nuestros “clientes”?
Consecuencia para las sociedades musicales:
1. Contratos con otras entidades privadas:
Que la exención se aplique automáticamente a todas
las actuaciones musicales supone que a la retribu-
ción fijada en el contrato que se firma habitualmente
con las fallas, filaes de moros i cristians, etc no hay
que añadirle el IVA y por tanto no hay que repercutir-
lo en la factura que emita la SS.MM.
En la factura deberá hacerse constar expresamen-
te: Operación exenta por aplicación del artículo
20.Uno.14 Ley 37/1992 del Impuesto sobre el Valor
Añadido.
2. Contratos/Convenios con Entidades Públicas:
Por Luis Vidal. Tesorero de la FSMCV.
55
Música i poble Opinió
Recordemos antes que nada el concepto de subven-
ción: Entrega dineraria entre las administraciones
públicas o de estas a otras entidades públicas o
privadas o particulares, todas ellas sin contrapartida
directa por parte de los beneficiarios.
Hasta ahora, en la mayoría de los casos, las relacio-
nes con la administración se han regulado a través
de la figura de la subvención pero de tal manera que
esta se percibía en pago de las actuaciones realiza-
das. Y esto sucedía así a iniciativa de la propia admi-
nistración contratante para evitar el pago del IVA, ya
que a las subvenciones no se aplica este impuesto.
El problema estribaba en que en las relaciones con
la administración y reguladas vía subvención, el ele-
mento principal era el pago del importe por la ad-
ministración a cambio de la contrapartida asumida
en forma de actuaciones a realizar. Y por tanto se
planteaban dudas sobre si lo que la SS.MM. recibía
por la/s actuación/es era una subvención o el pago
de un servicio prestado (operación sujeta a IVA).
Por tanto a partir de ahora las relaciones con la ad-
ministración podrán regularse vía subvención si real-
mente es el caso, pero se podrán firmar contratos
que regulen la realidad de las obligaciones para las
dos partes, sin que esto suponga un coste añadido
para la administración en forma de pago del IVA.
3. Efectos económicos.
No repercutir el IVA supone que no podemos deducir
el IVA soportado en las adquisiciones directamente
relacionadas con las actuaciones musicales y por
tanto este se convierte en un coste. Si la SS.MM.
repercute IVA por otros conceptos como por ej. el
alquiler de un local de su propiedad, sí que podrá
deducirse el IVA de los gastos relacionados con di-
cho alquiler. En cualquier caso, es imprescindible
conocer el mecanismo de la regla de prorrata para
aplicar bien el régimen de deducciones.
4. Efectos formales:
Si la SS.MM. no repercute IVA por otros conceptos,
como el alquiler que hemos comentado, desaparece
la obligación de presentación de las liquidaciones
trimestrales y anuales del IVA, lo que supone una
menor carga administrativa. Pero para ello, deberá
presentarse la oportuna modificación censal ( mod.
036) en Hacienda.
5. Efecto sobre el Impuesto sobre Sociedades:
La exención del IVA tiene un efecto claro: Si el IVA
soportado que antes era deducible ya no lo es, pasa
a ser un gasto que es deducible en el impuesto sobre
sociedades. Pero el otro efecto importante es que al
estar exentas de IVA las actuaciones musicales, esto
“facilita” su declaración en el impuesto sobre socie-
dades.
Consecuencias para los clientes:
Tal y como hemos comentado, la exención no es ni
más ni menos que un beneficio para quien utiliza el
bien o servicio exento (recordemos las exenciones
en materia de sanidad, educación o servicios socia-
les) ya que se le exime del pago del IVA. Por tanto, la
exención es un ahorro para el pagador de las actua-
ciones musicales.
Para las entidades festeras, además de dicho aho-
rro, supone que se puedan formalizar las relaciones
cumpliendo todas las obligaciones legales por am-
bas partes sin sobrecoste. Y ello les facilitará por
ejemplo el acceso a subvenciones de las que puedan
ser beneficiarias.
Para las entidades públicas, además del mencionado
ahorro, supone que no tengan necesidad de forzar la
interpretación del concepto de subvención, ya que
podrán firmar contratos de prestación de servicios
sin tener por ello que asumir un sobrecoste en con-
cepto de pago del IVA.
Estos beneficios ya los disfrutaban en el caso de que
la SS.MM. tuviera concedida la exención que ahora
se generaliza.
Vemos por tanto que la aplicación automática de la
exención tiene efectos tanto para las SS.MM. como
para quien las contrata. Y la consecuencia lógica es
que este cambio supone que desaparece un coste
para el cliente y por tanto debería fomentar las rela-
ciones económicas derivadas de actuaciones musi-
cales entre las SS.MM. y sus clientes, tanto si estos
son entidades públicas como privadas. Y desde lue-
go debe ayudar a normalizar dichas relaciones, para
lo cual es necesaria una labor de divulgación de este
cambio normativo.
Como indicaba unas líneas atrás, muchas cosas han
cambiado desde 2008, pero hay muchas otras que
no han cambiado para nuestro colectivo y en con-
creto para el público al que van dirigidos mis artícu-
los y que no son otros que los directivos de nuestras
SSMM. Y si algo no ha cambiado para ellos, para vo-
sotros, es precisamente una idea que en mi opinión
nunca puede olvidarse: No es recomendable formar
parte del órgano de gobierno que dirige una SS.MM.
sin conocer que existe un marco normativo que cam-
bia con demasiada frecuencia ( y casi siempre para
complicarlo) que también le afecta a la entidad y que
esto supone el deber de cumplir unas obligaciones
en muchos casos desconocidas. Ignorar esta premisa
tan básica puede acarrear problemas muy serios que
perjudiquen tanto a la entidad como al directivo. Y
este es el motivo que ha llevado a esta Junta Direc-
tiva a desarrollar acciones formativas, (que yo defino
más bien como divulgativas o de concienciación)
cuya pretensión siempre ha sido la misma: Trasmitir
a los directivos la necesidad de conocer que existe
un terreno de juego y unas reglas de juego que hay
que cumplir. Y que si juegan sin conocerlas, la partida
puede acabar muy mal. Y que por tanto, dado que
ellos no tienen por qué tener esos conocimientos,
es imprescindible destinar unos recursos para que
quien las conozca, les ayude a cumplirlas.
Valencia, abril de 2013
56
Música i poble Opinió
El menyspreu cap a les bandes de música
Males notícies per a la cultura musical i ban-
dística a la província de Castelló s’estan
produint últimament. El Comitè Provinci-
al de Castelló de la FSMCV, que porta alguns anys
col·laborant en l’organització d’esdeveniments en la
província per a diferents entitats culturals, està en
perill de finalitzar la seva activitat per una manca de
suport econòmic i moral.
El primer front s’ha produït en Castelló Cultural, amb la
qual des de l’any 2005, s’ha dut a terme una progra-
mació estable de música per a banda que ha convertit
a la nostra província en tot un referent. Tant al Palau de
Congressos i Auditori de Castelló com al de Peníscola,
han estat els escenaris on s’ha pogut vorer aquesta
programació que ha permès seguir una actualitat mu-
sical bandística com mai abans ha estat possible.
Aquesta programació estable ha estat possible grà-
cies a la confiança que fins l’any passat han dipositat
en nosaltres. Tanmateix, ara la confiança de Castelló
Cultural no s’ha renovat en uns terminis acceptables
i no s’acaba de trobar una línia de diàleg que perme-
ta entendre quina és la política cultural bandística
a seguir. La crisi, el primer que va comportar per a
les bandes de música va ser l’endarreriment en el
pagament del conveni: el normal era cobrar als 3 o
4 mesos de realitzar els actes i ara el retard és fins
un any o més; i després, retallades en el “caché” i
un intent de realitzar aquest actes sense cap remu-
neració (gratis) que va provocar una ruptura de les
relacions. El conveni del 2012 a hores d’ara enca-
ra no s’ha cobrat, així i tot, i amb molts problemes,
s’ha pogut signar un nou conveni per al 2013 que
ha comportat la desaparició de la programació en
l’auditori de Castelló i una reducció molts gran en
l’auditori de Peníscola.
El segon front s’ha produït en la Junta de Festes de
Castelló, amb la qual des de l’any 2004, s’ha col-
laborat amb l’organització de la processó de les ga-
iates en les festes de la Magdalena de Castelló.
Davant l’irrevocable decisió de la Junta de Festes
d’enguany de no organitzar la processó i que fora la
Gestora de Gaiates la que s’encarregaria, el Comité
Provincial va decidir contactar amb el President de la
gestora per tal de vore que pretenien fer amb l’acte,
un intent d’ajudar en lo que pogueren ja que lo fàcil
havia segut passar del tema i esperar esdeveniments.
Després d’una primera conversa i passat uns dies la
gestora ens plantejà una proposta amb unes condi-
cions clarament molt desfavorables per a les nostres
bandes de música (500 euros), cosa que provocà que
el Comitè Provincial no col·laborara en l’organització
de l’acte. Així i tot, pensant en els nostres associats,
comunicarem a la gestora d’anar a transmetre les
seves condicions proposades i la nostra postura i si
alguna banda de música estava interessada, que con-
tactara directament amb les gaiates (els nostres as-
sociats son sobirans per fer el que creguen). Insistim
en dir que, sense compartir les condicions, al menys
preteníem que no s’acabara la participació de les
nostres entitats associades en aquest acte.
El seguiment realitzat, no va fer més que mostrar
i confirmar el que nosaltres intuíem que anava a
ocórrer en aquest acte com era perdre en quantitat
i qualitat musical, així com d’un pobre espectacle i
poca vistositat.
Si sota el paper el canvi que anava a produir-se era
clar que convidava al fracàs, la realitat es va mostrar
molt més dura: un acte d’una descoordinació total,
tant abans com durant el mateix, i de tal calibre que
sols potser descrit des del més pur surrealisme, per
a indignació i enfado dels nostres associats.
No és tot organitzar un acte on concorren agrupaci-
ons de diferents àmbits musicals (bandes de músi-
ca, bandes juvenils, xarangues i colles de dolçainers)
pagant a cadascuna un “caché”, quant tots teòrica-
ment van a realitzar la mateixa feina; i si ens fiquem a
comparar la quantitat i qualitat musical, es veien cla-
rament perjudicades les nostres entitats associades.
Aquest context i condicions, estan donant lloc a
l’aparició d’elements de greuge que afonen les dife-
rències històriques prèvies, i que estan suscitant un
profund malestar entre les bandes de música. Ja no
és una qüestió de diners el que està en joc, és la dig-
nitat i el prestigi d’unes entitats, algunes de les quals
porten molts anys participant en aquests actes.
L’esperança no es perd, però amb aquest panorama
no es veu un escenari favorable per continuar tre-
ballant amb aquestes entitats en el marc actual, la
qual cosa pot comportar que posem punt i final a la
col·laboració en aquests esdeveniments.
La nostra única veritat es que som un col·lectiu que
prestem un servei molt valorat per la població, i que
ho fem per vocació i de forma altruista, poca retri-
bució i poca valoració per alguns estaments públics
i privats, excepte la verbal, molt habitual en els dis-
cursos d’autoritats que assumeixen com a propi el
gran servei que prestem qui ens dediquem a aquesta
activitat musical.
Per Manuel Esbrí Forner, President Provincial de Castelló de la FSMCV.
58
Música i poble Comarques
Plana Baixa Eva Sifre
La Banda Simfònica del Centre Instructiu d’Art
i Cultura (CIAC) de la Vall d’Uixó participarà el
pròxim estiu en la VI Edició del Certamen Inter-
nacional de Bandes de Música “Villa de Dosbarrios”,
localitat de la provincia de Toledo. La CIAC, dirigida
pel mestre José Luis Civera Domínguez, participarà
junt a tres bandes més: Asociación Amigos de la Mú-
sica de Salceda de Caselas (Pontevedra), Asociación
Musical Santa Cecilia de Tomelloso (Ciudad Real) i la
Unión Musical de Torre Pacheco (Múrcia).
La presidenta del CIAC, Carmina Puchol, considera
que es tracta “d’una activitat més que completa la
programació anual de la Banda però alhora és també
un fet extraordinari que ens oferix la possibilitat de
portar la nostra música més enllà de les fronteres
habituals. Serà una nova experiència per als músics
El CIAC participarà en la VI edició del Certamen Internacional de Bandes Villa de Dosbarrios
més joves que encara no han participat en cap cer-
tamen. I a més, ens obliga a treballar intensament
per quedar en bon lloc en una competició a nivell
nacional, on ens medirem a grans bandes de la resta
del país”.
El Certamen se celebra el pròxim 20 de juliol.
Tindrà lloc el dissabte 20 de juliol en la localitat de Toledo.
L’Ateneu Musical Schola Cantorum de La Vall
d’Uixó va presentar el dimecres 3 d’abril una
nova entrega de la seua revista —la número
vint— en un acte celebrat al Palau dels Marquesos
de Vivel.
Aquesta publicació inicià el seu camí l’any 1999 i
prenia el testimoni d’un butlletí que els fundadors
crearen com a suplement al full parroquial de la par-
ròquia de l’Assumpció en els primers anys de vida de
d’aquesta entitat fundada l’any 1955 per don Miguel
Arnau.
La portada d’enguany és una creació de l’artista grà-
fic Vicent Antoni Ortega. El tema proposat està rela-
cionat amb el canvi de seu social que es va produir
el passat mes de setembre.
L’Ateneu Musical de la Schola Cantorum presenta el número 20 de la seua revista
L’autor s’ha imaginat l’entitat Schola Cantorum com
“un elefant, una criatura de grans dimensions, de
moviments pausats però, quan convé, ràpids, i so-
bretot dotada d’una gran intel·ligència i perserve-
rància, que sap arribar a tot arreu on es proposa. El
nostre elefant, la nostra entitat, du la seua càrrega
(la música, la cultura, l’amistat) amunt i avall sense
repòs.”
La presentació, amenitzada musicalment pel quartet
de saxòfons Isax Quartet, que va deleitar el públic
amb la seua interpretació, es realitzà en el marc
d’actes programats per les festes en honor a Sant
Vicent Ferrer i comptà amb la presència de la Regina
i Cort d’Honor, l’alcalde de la Vall i diversos regidors
que no val voler perdre’s l’acte.
En el marc de la programació de les festes en honor a Sant Vicent Ferrer.
Música i poble Comarques
59
Plana Alta
La Unió Musical d’Orpesa ha iniciat la tempo-
rada de concerts aquest any amb un recital
temàtic de pasdobles i marxes militars. La
banda dirigida per Antonio Mena del Valle va oferir
el passat 23 de març un concert a les instal·lacions
d’un Espai Cultural que, per primera vegada en una
actuació de l’associació musical, es va quedar me-
nut.
Els membres de la Unió Musical d’Orpesa van prepa-
rar repertori en el que hi havia obres de tot el territori
espanyol. És el cas de Ia-Zarrak, Recordando a Gali-
cia, Badajoz, Cielo Andaluz, Por Navarras o Teruel. La
coneguda obra que porta per títol Aires Llevantins,
del compositor d’Alaquàs Bernabé Sanchis, va ser la
representació valenciana.
La Unió Musical d’Orpesa dedica un concert al pasdoble
Com en tots els concerts de l’agrupació orpesina, el
concert es va tancar amb el pasdoble dedicat a la
localitat, Oropesa del mar (Perla ribereña), de For-
cada i Iglesias. Durant la presentació de l’acte es va
explicar l’origen del pasdoble i la seua importància
en el repertori de les bandes musicals.
Durant la presentació de l’acte es va explicar l’orige del pasdoble i la seua importància en el repertori.
Baix Maestrat
La Banda Juvenil de l’Escola de Música Ciutat
de Peníscola i la Banda de l’Associació Musi-
cal Verge de l’Ermitana van realitzar recent-
ment “Va de rock”, un concert benèfic que any rere
any duen a terme per recol·lectar diners per una
bona causa.
Enguany ha estat dedicat a Raúl Roig, un xiquet
de 7 anys amb paràlisi cerebral, qui necessita una
caminador per poder continuar la seua vida diària.
L’associació, que va realitzar el concert a l’auditori
del Palau de Congressos de la ciutat a les 20 hores,
va vendre un total de 290 entrades i va recaptar 950
euros.
L’encarregada d’encetar l’acte va estar la Banda
Juvenil de l’Escola de Música de Peníscola, qui va
interpretar un tribut al Rey del Rock, Elvis, una reco-
pilació d’obres del grup suec Abba i, per finalitzar la
primera part, el conegut Rock Around the clock.
La Banda de Peníscola recapta 950 euros per a Raúl Roig
La música va anar acompanyada d’imatges projec-
tades al sostre de l’auditori.
De seguit va ser el torn de la Banda de l’Associació
Musical Verge de l’Ermitana.
A diferència de la Banda Juvenil, va comptar amb un
baix, Javier Beltrán, i una guitarra elèctrica, Mateo
Escuder, amb qui van poder interpretar el tribut a
Michael Jackson i a Queen, i una recopilació d’obres
de Deep Purple.
Com a bis van tocar The Final Countdown, de Freddie
Mercury. Tot guarnit amb una posada en escena de
llums i fum.
Abans de finalitzar l’acte benèfic, el president de
l’Assocació Musical Verge de l’Ermitana de Penísco-
la, Manuel Beltrán, juntament amb Salvador Garcia
Sorlí, director de l’Escola de Música Ciutat de Pe-
níscola, van fer el donatiu de 950 euros a la família
de Raúl Roig.
60
Música i poble Comarques
L’Alacantí Francesc Alberola
Divendres 7 de febrer, la sala d’assajos de la
Banda de Música La Paz va acollir la pre-
sentació del Document del Mes número 15,
que en esta ocasió estava dedicat precisament a esta
entitat musical, que tant ha col·laborat amb l’Arxiu
Municipal i recolzat la seva recuperació, des de l’inici
dels treballs fa més de 12 anys. L’acte va ser organit-
zat per la Societat Musical La Paz.
Aprofitant que dins de pocs dies la Banda tornava a
concórrer a un certamen musical (cosa que no passa-
va des de feia molts anys), l’Arxiu va voler fer prota-
gonista del Document del Mes a esta veterana entitat
de Sant Joan, unint-se així al moment tan especial
que vivia la Banda de Música de cara a la seua parti-
cipació en el XLII Certamen Provincial de Bandes de
Música, el 2 de març a la localitat de Redován.
Els documents seleccionats per a l’edició número
15 del Document del Mes, reflectien la situació que
la Banda de Música travessava just 40 anys abans,
quan va estar a punt de desaparèixer, fet que no es va
consumar gràcies a l’actuació entusiasta d’un grup de
veïns i músics que, al començament del 1973, es van
reunir i van constituir una nova Junta Directiva que,
en poc temps, va ser capaç de treure a la Banda de la
seva delicada situació, assegurant la seua pervivèn-
cia. Precisament, l’acta de constitució de la Directiva
era un dels documents seleccionats per a esta edició
del Document del Mes.
En l’acte de presentació, que es va iniciar amb les
paraules del president de la Banda, José Ángel Espi-
nós, van estar presents algunes de les persones que
van integrar la Junta Directiva constituïda el 1973, als
quals se’ls va fer entrega d’una reproducció a gran
tamany del Document del Mes. Isidre Espinós, Fran-
cisco Burillo i Alfredo Amat van compartir amb els
presents alguns records i anècdotes d’aquella expe-
riència, possibilitant així que els actuals components
L’Arxiu Municipal de Sant Joan dedica el seu Document del Mes a la Banda de Música La Paz
de la Banda, la majoria joves, conegueren una pàgina
de la història de la mateixa.
L’acte va finalitzar amb les paraules del director de la
Banda, el mestre Joan Espinosa, qui va felicitar a l’Ar-
xiu per la iniciativa i va agrair el treball desenvolupat
per les persones que el 1973 van evitar que la Banda
de Música desaparegués.
Seguidament, tots els assistents van poder quedar-se
a escoltar l’assaig general de la Banda i finalitzar així
esta jornada amb música.
L’acta de constitució de la Directiva era un dels documents seleccionats per a esta edició del Document del Mes.
Intervenció del president de la banda, José Ángel Espinós.
Francisco Burillo, tesorero de la Banda en 1973 e Isidro Buades, Cronista de la Villa.
Música i poble Comarques
61
El Camp de Morvedre
La Banda Comarcal se presentó en AlgímiaEl Auditorio de Algímia d’Alfara acogió el sábado 6 de abril la presentación oficial de la Banda Co-marcal del Camp de Morvedre integrada por músicos de las 12 sociedades musicales de la comarca.
Al concierto asistieron casi todos los repre-
sentantes de los respectivos ayuntamientos.
También contó con la presencia del presidente
comarcal de l’Horta Sud de la FSMCV, Rafa Pérez, y
la presidenta comarcal del Camp de Morvedre, Fina
Gómez quien, además, también formaba parte de la
nueva agrupación.
Los 43 músicos que la integran, cuya edad media es
de 18 años, pertenecen a prácticamente todas las so-
ciedades musicales del Camp de Morvedre y en este
primer concierto estuvieron dirigidos por Xesco Gui-
llem Escobar (Societat Juventud Musical de Faura),
Robert Ferrer Llueca (Societat Juventud Musical de
Faura) y Sergio Rajadell Segundo (Societat Musical de
Canet d’en Bereguer), tres directores nacidos tam-
bién en las sociedades de la comarca. El auditorio,
repleto, acogió el trabajo de estos músicos que traba-
jaron intensamente para preparar el concierto durante
los tres ensayos programados.
Como comenta Fina Gómez, “la banda comarcal nace
como punto de encuentro entre los músicos de las
12 sociedades musicales del Camp de Morvedre, así
como para promocionar y apoyar a nuestros directo-
res y compositores que han nacido de nuestras so-
ciedades musicales”. De hecho, entre las obras inter-
pretadas figuraban el pasodoble Essencia de Rafael
Domenech (músico de la Sociedad Juventud Musical
de Quart de les Valls) y L’Aventurer de Salvador Rojo
(músico de la Unió musical d’Algimia d’Alfara).
Según la presidenta comarcal, “el resultado fue muy
positivo musicalmente hablando pero más aún social-
mente, ya que todos los integrantes de la banda se
fueron ilusionados y convencidos de que este proyec-
to debe tener continuidad”.
Entre los asistentes estuvo también el compositor y
director Josep Miquel Martinez Gimenez, músico de
la sociedad de Quart de les Valls, quien valoró muy
positivamente este nuevo proyecto de la comarca que
considera se debe apoyar y consolidar.
Para finalizar el acto la presidenta tuvo unas palabras
de agradecimiento para los músicos y compositores,
pero sobre todo para los tres directores por su ex-
traordinario trabajo, dada la gran dificultad que su-
pone montar un concierto en tres tardes con músicos
que no han tocado nunca entre ellos y que tienen en
muchos casos poca experiencia por su corta edad ya
que muchos músicos tenían entre 12 y 15 años.
62
Música i poble Comarques
62
El CIM Santa Cecilia de Yátova celebró el 3 de
marzo su X Concierto Homenaje al Socio, con
el que pretende agradecer la labor desintere-
sada que socios y colaboradores realizan día tras día
para que esta sociedad pueda seguir adelante.
Además, y como es habitual, durante el intermedio
del concierto el CIM Santa Cecilia quiso rendir home-
naje a uno de sus socios más destacados, poniendo
de manifiesto su labor como parte de la sociedad y
reconociendo el trabajo que ha desempeñado a lo
largo de los años por esta banda.
En esta ocasión la persona homenajeada fue Inma-
culada Burriel Ballester, quien tras doce años al fren-
te de la sociedad como presidenta, dejaba días antes
su cargo en manos de Joaquín Ortíz Bolumar. Los
músicos quisieron agradecerle su labor con una gran
foto de la banda y todo el público asistente se puso
en pie como muestra de agradecimiento.
Este décimo concierto Homenaje al socio estuvo
también dedicado a uno de los músicos fundadores
de la sociedad, Enrique Hoyo Miralles, recientemente
fallecido; y al recién nacido Marc Cerverá Teruel.
Tras el concierto, el CIM Santa Cecilia ofreció un vino
de honor al numeroso público asistente, músicos y
familiares.
Bajo la dirección de su director, Jesús Miguel Arribas
Redondo, el CIM Santa Cecilia organizó un concierto
dedicado a la zarzuela en el que se interpretó Paco
Campillo (pasodoble) de J. Salvador González, Alma
de Dios de J. Serrano, Una noche en Granada de E.
Cebrián, El huésped del sevillano de J. Guerrero y
Katiuska de P. Sorozábal.
El CIM de Yátova homenajeó al socio con un concierto
Hoya de Buñol
El sábado 6 de abril al Sociedad Mu-
sical La Artística de Chiva mostraba
su cara más solidario en un concierto
en el Teatro Municipal Astoria, cuya
recaudación fue a beneficio de Cári-
tas local.
La Sociedad Musical La Artística de Chiva, que de-
sarrolla su labor musical en el ámbito de su domi-
cilio social, principalmente, no puede ser ajena a
los grandes problemas de sus vecinos. La actuali-
dad económica está creando verdaderos dramas en
muchas familias que van careciendo de todo aque-
llo necesario para la subsistencia, como puede ser
comida, ropa, etc. Por ello la entidad organizó este
concierto benéfico en el que contó con la colabo-
ración de la Banda Sinfónica del Ateneo del Puerto
de Valencia y cuatro corales que fueron las que el
pasado mes de noviembre estrenaron en el Palau de
la Música de Valencia la obra sinfónica descriptiva
Camino del calvario del compositor valenciano Pedro
J. Viso y que describe la procesión de la Turbas de
Cuenca.
Días antes, la Banda Juvenil ofrecía otro concierto
con los que se iniciaban los actos del año 2013.
Fiesta de la Música en Siete Aguas
Por su parte, la Sociedad Musical de Siete Aguas
conmemoró la Fiesta de la Música del 30 de marzo
al 7 de abril. Los actos comenzaron el sábado 30 con
una actuación del grupo de cámara Back to Brass,
tras la presentación de la Musa Infantil Sofía Sán-
chez Pérez y Musa Mayor Carolina Martínez Real con
sus respectivas Cortes de Honor.
En el programa se incluyeron conciertos a cargo de
las distintas unidades artísticas de la sociedad, vela-
da teatral, pasacalles, audición de los alumnos de la
Escuela de Educandos, etc.
Los actos musicales proliferan en la comarca
Música i poble Comarques
63
La Societat Musical La Lira Fontiguerense de
La Font de la Figuera va retre homenatge a la
cultura taurina a través d’un concert de pas-
dobles taurins. El Gato Montés de M. Penella, Gallito,
de Lope, S. o Pasión Andaluza, de Mas Mataix, van
ser algunes de les 15 obres que va interpretar la
banda acompanyada en alguns instants per diverses
ballarins del grup Lola Huesca.
El concert, dirigit per Luis Pedrón Francès, va estar
organitzat per l’Associació Cultural Taurina local
Gent del Bou i va comptar amb la col·laboració de
l’Ajuntament de La Font de la Figuera.
Un concert que va complementar aquest tercer dia
cultural taurí celebrat a la població, ja que eixe ma-
teix dissabte al matí l’A.C.T. Gent del bou va oferir
“Carretons” per a xiquets i xiquetes. A més, els afi-
cionats als bous van poder gaudir amb una exhibició
de diversos mansos a la Replaceta de l’Església de
La Font de la Figuera.
Tal com s’ha manifestat des de l’A.C.T. Gent del Bou,
“agraïm a la junta directiva de la Lira Fontiguerense
el suport prestat i, sobretot, el director de la mateixa,
Luis Pedrón Francès el seu interès i dedicació. Com
no, tampoc ens podíem oblidar dels músics que for-
men part de la banda, ja que sense el seu sacrifici
aquest concert no es podria fer. Esperem seguir fent
festa i cultura”.
La Societat Musical La Lira Fontiguerense de La Font de la Figuera dedica un concert a la cultura taurina
La Costera Andrea Sarrió
Organitzat per l’Associació Cultural Taurina local Gent del Bou, va tenir lloc el dissabte 23 de febrer i va comptar amb la col·laboració del grup de ball Lola Huesca i l’Ajuntament de La Font de la Figuera
64
Música i poble Comarques
Camp de Túria
La Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, di-
rigida pel seu titular Enrique Artiga, i consti-
tuïda en esta ocasió per una plantilla de 105
músics, oferí el dimecres sant 27 de març, al seu
teatre-auditori, un concert extraordinari per a com-
memorar el 200 aniversari del naixement del com-
positor Richard Wagner. El programa del concert es-
tava format íntegrament per obres wagnerianes. Així,
poguérem escoltar Les Walkiries (cavalcada), Una
fulla d’Àlbum, la marxa fúnebre de l’Ocàs dels Déus,
l’obertura Rienzi, l’acte III de Parsifal (Els encants del
Divendres Sant) i l’obertura Tannhäuser.
El concert fou presentat pel destacat unioner, Jai-
me Coronel Calero, que ressaltà la importància de la
música de Wagner en la història del Certamen de Va-
La Unió Musical de Llíria commemora el bicentenari del naixement de Wagner amb un concert de la banda simfònica
lència. Este genial compositor ha sigut sempre molt
estimat per esta societat ja que les seus obres han
estat interpretades multitud de vegades al llarg de la
història de la Unió Musical. La primera vegada que la
Unió Musical (amb l’anterior nom de Música Nova)
portà una obra de Wagner al Certamen de València
fou l’any 1893 amb l’obertura Rienzi. Obres com Els
Mestres Cantors, el preludi de Parsifal, l’Idil·li de Sig-
frido o el Tannhäuser han format part moltes vega-
des del programa que la Unió Musical presentava al
Certamen de València. I en totes estes ocasions, la
Unió sempre ha guanyat el primer premi d’este pres-
tigiós concurs. A més, l’arxiu musical d’esta societat
compta amb nombroses transcripcions d’un alt nivell
de moltes de les obres de Wagner.
Amb este concert tan especial, la Unió Musical ha
volgut oferir un homenatge al famós compositor, di-
rector, dramaturg i poeta, considerat un dels grans
de la música clàssica i que tanta incidència ha tingut
en la seua història.
III Jornades de Trompa
D’altra banda, durant els dies 2 i 3 d’abril se celebra-
ven als locals d’esta societat del Camp de Túria les III
Jornades de Trompa que enguany comptaren amb la
participació del professor i solista internacional, Luca
Benucci, solista del Teatre del Maggio Fiorentino de
Florència.
El concert de clausura d’estes Jornades va tindre lloc
el dimecres 3 d’abril, a les 20,30 hores, a la Sala
d’Assajos d’esta societat.
El programa del concert estava format íntegrament per obres wagnerianes.
Música i poble Comarques
65
Dins dels actes de les festes vicentines a la ca-pital del Camp de Túria, l’alcalde Manuel Iz-quierdo i l’edil de Cultura, Salvador Oliver, van
entregar el passat 13 d’abril el premi del Concurs Internacional de Composició per a Banda Simfònica i Solista “Ciutat de Llíria” 2012. El guanyador d’esta edició ha sigut el compositor de Montroi, Raúl Car-rión Ferrís, que va rebre un guardó amb una dotació econòmica de 5.000 euros. L’obra Concert per a flauta i banda va resultar la ven-cedora d’esta certamen. El seu autor, Raúl Carrión, de 45 anys i professor de fonaments de composi-ció al Conservatori de Torrent, té també a favor seu diversos premis de composició i distincions com a finalista, tant en certàmens nacionals com interna-cionals. La Banda Primitiva de Llíria, dirigida per Miguel Án-gel Navarro, va ser l’encarregada d’estrenar la com-posició premiada, amb l’actuació com a solista de Fina Martínez. El jurat del concurs, presidit el reconegut director edetà Manuel Galduf, va comptar també amb la
L’Ajuntament entrega el premi internacional de composició Ciutat de Llíria a Rúl Carrión
participació d’Eduard Montesinos, Miguel Gálvez i Salvador Oliver. L’alcalde Manuel Izquierdo, va manifestar que este concurs “representa la voluntat de Llíria en la seua aposta per la cultura, per a donar suport i projecció a les persones que es dediquen a la música, una de
les principals senyes d’identitat de la nostra ciutat”. A més, va recordar que el municipi acollirà del 13 al 17 de juliol un esdeveniment excepcional relacionat amb este àmbit, el V Congrés Iberoamericà de Com-positors, Directors i Arregladors de Bandes Simfòni-ques i Ensembles.
66
Música i poble Comarques
66
Horta Sud Anna López Ortega
Como aperitivo a un febrero lleno de música
pudimos saborear el concierto que el sába-
do 2 del citado mes la Banda Juvenil de la
Sociedad Musical La Artística Manisense ejecutó en
el Auditorio Germanies. Un concierto que registró un
aforo al completo, pues a directivos socios y simpati-
zantes se unieron parte de la corporación municipal,
y es que la verdad es que el joven grupo que a finales
del pasado año recibió 25 educandos casi compi-
te ya con nuestra Titular (al menos en número de
componentes) y también aumenta la calidad como lo
mostraron en las partituras que el director, veterano
en la sociedad, José Vicente Miquel Marticorena eli-
gió para el evento.
En la primera parte se pudo escuchar del com-
positor Carrascosa su airoso pasodoble Fran-
cisco Bravo, al que siguió Rivieren-cyclus de
A. Malando y Theme from Schindler List de J. Wi-
lliams, obra en la que fue violín solista Ismael Soto,
cuya ejecución bordó provocando el gozo de sus
padres, Fernando y Lourdes, directivo y Presidenta
respectivamente de la Sociedad Musical, prolongán-
dose los aplausos porque todos los merecieron.
Un pequeño intermedio fue aprovechado para dar a
conocer a la ganadora de la rifa incluida en las parti-
cipaciones del sorteo de Navidad. Así, el televisor de
plasma de 32“ fue recogido en nuestro local social
por Pilar Cases Correcher, tras lo cual nos acomoda-
mos para disfrutar de una segunda parte con Ban-
deras moradas de Martin Alonso, Posaunen Bravour
de Edmund Loffler y de Jacob De Haan Queens Park
Melody. El final fue muy aplaudido y estuvo seguido
de gratos comentarios a la salida del numeroso pú-
blico que llenaba la sala.
Concierto de la Orquesta
Por su parte, pudimos disfrutar también del primer
concierto de la Orquesta de La Artística con un nuevo
La Artística Manisense realiza un gran número de actividades musicales en el primer trimestre de 2013
director, Joan F Miquel Zanón, músico de la Sociedad
desde sus inicios, conductor durante once años de
la Banda Juvenil y actualmente al frente de la del
Grau de Valencia. Es además titulado en enseñanza
superior de música en la especialidad de Trombón en
el Conservatorio de la capital del Turia.
El programa escogido para este acto del Espai Mu-
sical que se celebró en la sala “Ernesto Chenoll” de
La Banda Juvenil ofreció un concierto a primeros de febrero como preludio a unas semanas plenas de actuaciones musicales de gran calidad a cargo de las distintas unidades artísticas de La Manisense.
Música i poble Comarques
67
nuestra sociedad, cuyo aforo al completo disfrutó de
una excelente actuación, incluyó la colaboración de
la maravillosa voz de nuestra soprano Mari Ángeles
Lambíes que junto a la orquesta interpretó Xacona
en sol menor de Purcell, Lascia ch’io pianga de Hän-
del, V’adoro pupille, del mismo autor, Caro mio Ben
de Giordani, Xicoteta Serenata Nocturna, de Mozart,
Brook green suite de Holst y por último Suite of the
day de Burgoyne, interviniendo los directivos Fer-
nando y Jauni para dar a conocer más detalles de
los compositores de cada obra.
Los aplausos se sucedieron al término de cada eje-
cución y fueron tan prolongados al final que motiva-
ron complacer al público con un bis.
Música durante las Fallas
Es norma en nuestra Sociedad Musical dedicar
anualmente en marzo un concierto a las fallas y el
día 10 del mes citado el Auditorio Germanías acogía
un bonito programa que el director de la Juvenil José
Vicente Miquel Marticorena había seleccionado para
tal evento. Un concierto al que acudieron represen-
tantes de todas las fallas de la localidad, parte de
la corporación municipal encabezada por el alcalde
señor Izquierdo, la concejala de cultura Rosa Pé-
rez, y nuestra querida Maribel Miquel Marticorena,
cuya presencia es primordial en los acontecimientos
musicales, encontrándose además de nuestra pre-
sidenta Lourdes Núñez, el vicepresidente comarcal
Sr. Chenoll y, en representación de la Junta Central
Fallera de Manises, Pedro Montoro.
El programa estuvo compuesto por Francico Bravo
de M. Carrascosa, Pousanen Bravour de E. Loffler,
Rivieren-Cyclus de A. Malambo, Falles i bunyols, de
M. Godoy, L’entrà de la murta de S. Giner y Rapsodia
valenciana de M. Penella.
A continuación se hizo un paréntesis para hacer
entrega a los distintos representantes de cada falla
de un distintivo del ayuntamiento, finalizando con la
interpretación de Valencia del maestro Padilla.
Como es natural los aplausos muy merecidos por es-
tos admirables componentes de nuestra Juvenil se
repitieron durante la ejecución de cada partitura y al
final del concierto el público premió con creces a la
joven Banda que cada vez se nota la responsabilidad
que sus miembros tienen en cuenta. Enhorabuena
al amigo Miquel y a los músicos de tan estupendo
conjunto.
Tercer Encuentro de Orquestas Juveniles
Fue en febrero último y el domingo 24 de dicho mes
el jubiloso movimiento musical en el que Manises
reunía a cinco orquestas de nuestra Comunidad para
conseguir que la afición a la música saliera satisfe-
cha de tan gran evento, puesto que a pesar de parti-
cipar en el mismo jovencísimos músicos no por ello
dejaron el pabellón orquestal defraudado.
Por orden de actuación escuchamos a la Unión Musi-
cal de Carlet dirigida por Agustín Giménez, que ofre-
ció Nearer my god to three de l. Mason, Barcarolle
de Offenbach, El oboe de Gabriel de E.Morricone y
The arrival of the queen of Sheba de G. F. Haendel.
Ocupó el escenario en segundo lugar la Orquesta
del CPM Vicente Vera de Sueca que dirige César Na-
varro. Escuchamos Canon de Pachelbel, Allegro de
Fiocco y Guillermo Tell de Rossini dejando el estrado
libre para la agrupación del Centro Profesional de
L’Alcudia y al frente de ella Agustín Giménez que nos
deleitaron con Petrifyingly Problematical Polka de
Owen, Singapur Sunset y Guillermo Tell de Rossini,
finalizando con Danza húngara nº 5 de J. Brahms.
Terminada la actuación se preparó la Camerata de
la Parroquia de L’Assumpció que bajo la batuta de
José Domingo Enguídanos ofreció Dance suite (en
sus tres tiempos) de Mozart, Capriol de Warlock y
Summer stomp de D. A. Straub.
Finalmente, nuestra Orquesta Juvenil de La Artística
Manisense conducida por Vicente Enguídanos Barea
interpretaba a los autores Bach, Lennon y Badelt con
sus títulos Gavota en Re Mayor, Yesterday, Let it be y
Piratas del Caribe, respectivamente.
Una vez más, consiguieron satisfacer al numeroso
auditorio que llenaba la sala y resonaron fuertes
aplausos no solo para nuestros músicos sino tam-
bién al término de cada agrupación participante en
este encuentro.
No podemos dejar en el anonimato la asistencia de
acompañantes de cada población que se desplaza-
ron a nuestra ciudad para gozar de tan agradable
evento, todos ellos atendidos esmeradamente por
nuestros organizadores de los que recibieron el con-
sabido detalle local.
Luis Montesinos García
68
Música i poble Comarques
68
Horta Nord
Totes les bandes de música valencianes saben
que al Palau de la Música de València sonaran
de forma diferent, i que no és únicament una
qüestió de la meravellosa acústica de l’espai sinó
que la significació de l’entorn obligarà els músics a
exigir-se al màxim. El passat 27 de gener va ser el
torn de l’Agrupació Musical Los Silos de Burjassot
que, primer amb la banda de l’escola i després amb
la formació simfònica, es va enfrontar al repte de to-
car en el “temple” de la música valenciana i ho va fer
amb una aposta original i valenta: un concert mono-
gràfic del gran (i a més, encara molt jove) compositor
valencià Óscar Navarro.
Un concert inoblidable
Amb la sala Iturbi plena de goma a gom, la banda de
l’escola va obrir el foc dirigida per José Carlos Vidal,
amb tres peces, el pasdoble Alegria i les composi-
cions Jumper Clarinet i Paradise. L’aperitiu, perfec-
tament adobat pels alumnes, va mostrar clarament
algunes de les característiques de la música d’Óscar
Navarro: vivacitat, capacitat descriptiva i evocativa,
i una atmosfera “cinematogràfica” que amera totes
les seues composicions. Vidal va aconseguir que
els alumnes de l’escola de l’agrupació de Burjassot
oblidaren les pors lògiques dels aprenents i es mos-
traren segurs en la seua execució malgrat la respon-
sabilitat del moment.
La segona part del concert es va iniciar amb el cone-
gut pasdoble Andrés Contrabandista. Navarro, natu-
ral de Novelda, va dedicar aquesta peça a un amic,
membre d’una comparsa de Moros i Cristians que
porta per nom “Contrabandistes”. La banda simfòni-
ca de l’Agrupació Musical los Silos va mostrar ja des
de l’inici el magnífic moment en què es troba. L’am-
bient del grup transmetia alegria i confiança i això es
nota en la qualitat del seu so. I sens dubte, una peça
clau per aconseguir aquest magnífic estat de forma,
ha sigut el director, Javier López Salón, que ha acon-
seguit el suport i la complicitat de tots els músics.
Després del pasdoble, la banda es va llançar amb
Concet monogràfic de l’Agrupació Musical Los Silos de Burjassot sobre obres d’Óscar Navarro. Diu-menge 27 de gener del 2013. Sala Iturbi del Palau de la Música de València.
Música i poble Comarques
69
emocionades de la presidenta de l’agrupació, Vic-
toria, i la satisfacció que envaïa el rostre dels que
vam poder assistir al concert ho deia tot: un concert
inoblidable.
Jordi Sebastià. Alcalde de Burjassot
Expedition, l’obra amb la qual va obtenir el primer
premi en el certamen internacional de bandes de la
vila de la Sénia, que va significar una fita transcen-
dental en la història de l’Agrupació.
I després de les dues peces, que aconseguiren en-
grescar el públic i captar totes les energies de la
sala, va començar la part més especial de la vetlada:
aquella en què el mateix Óscar Navarro va dirigir la
banda simfònica. Les peces escollides van ser Call
for Music, Downey Overture (mai abans interpreta-
da a Espanya) i Libertadores. Els recursos visuals i
sonors que Navarro utilitza: fer cantar els músics,
fer-los executar percussió amb el seu cos, fer posar-
se dempeus les línies d’instruments amb un ritme
molt suggeridor... exigeixen un grau de complicitat
molt gran amb els músics. El dubte era clar: el tindria
Óscar? Desaparegué a l’instant; com un tot orgànic,
la banda va respondre a totes les exigències del di-
rector-compositor i els músics esgotats i persistents
mostraven quan podien un somriure de felicitat que
indicava el que sentien en gaudir d’aquell moment
tan especial i aconseguien transmetre-ho a un pú-
blic emocionat i absolutament connectat amb el que
passava a l’escenari.
Els aplaudiments finals, llargs i sincers, les paraules
Por su parte el alcalde de Moncada, Juan José Medi-
na, calificó este encuentro como “una actividad muy
necesaria y enriquecedora para todo el alumnado del
centro” y ha manifestado la “obligación que tenemos
las instituciones públicas de apostar y respaldar las
enseñanzas musicales”.
Además Medina valoró “positivamente” la progra-
mación de actividades que anualmente se llevan
a cabo desde el conservatorio y confía en que los
alumnos hayan adquirido nuevos conocimientos gra-
cias al encuentro con Della Fonte.
El encuentro con el director italiano Lorenzo
Della Fonte culminó con un concierto en el
Centro Cultural Blasco Ibáñez como colofón a
los tres días de actividad que tuvo con los alumnos
del centro. Durante el concierto, dirigido por el propio
Lorenzo della Fonte y el director del Conservatorio,
José Alcácer, la Banda Sinfónica interpretó obras de
P. Grainger, G. Holst, R.V. Williams y V.Persichetti.
El Conservatori de Música “Ciutat de Moncada” en
el marco de su programación anual organizó la visita
al centro del director de origen italiano Lorenzo Della
Fonte con la finalidad de realizar un encuentro entre
el director y los alumnos a través de conferencias,
talleres y ensayos que les ha permitido profundizar
en el conocimiento del repertorio clásico para banda
sinfónica. Así, Della Fonte compartió durante las tres
sesiones programadas con el alumnado su excelen-
te trayectoria como director al frente de numerosas
orquestas de Europa.
El director invitado pisó el miércoles 21 de febrero
por primera vez el centro donde tuvo un encuentro
con los alumnos y durante el cual intentó acercar el
repertorio tradicional para banda. Además desde el
conservatorio se ha destacado la necesidad de co-
nocer el repertorio clásico, dignificando así el mundo
bandístico. Cabe destacar que durante la mañana
del viernes Della Fonte impartió una conferencia a
directores de la provincia que se desplazaron has-
ta el conservatorio de Moncada para compartir con
el director italizano sus conocimientos a cerca del
repertorio de banda desde una perspectiva más téc-
nica.
Lorenzo Dellafonte dirigió un concierto como clausura al encuentro con los alumnos del Conservatorio de Moncada
70
Música i poble Comarques
70
El Centro Cultural Blasco Ibáñez de Monca-
da acogió el festival comarcal de bandas de
l’Horta Nord, en el que tres bandas de música
participaron en una cita donde ejerció como anfitrio-
na la Unión Musical de Moncada.
Así, abrió el festival la Unión Musical Santa María de
El Puig, que ofreció un gran concierto con la interpre-
tación del pasodoble Agüero de J. Franco, siguiendo
con la famosa obertura de El Tambor de Granaderos
de R. Chapí, para finalizar con Vents del Garbí de Jo-
sep. M Martinez, bajo la batuta del maestro Manuel
Járrega Ventura.
Continuó la Agrupación Musical de Rocafort que ini-
ció su repertorio con del pasodoble Francisco Fort
Fenollosa de Vicente R. Tarazona, en memoria del
maestro de Moncada, recientemente fallecido. Se-
guidamente la banda dirigida por Juan José Catalá
Borras ofreció Una noche en Granada de E. Cebrián,
finalizando con el estreno mundial de la obra Artis
Calambria de Carlos Marqués.
Cerrando el festival actuó la Unión Musical de Mon-
cada, banda anfitriona, que bajo la dirección de José
Salvador González Moreno, dedicó del pasodoble 30
aniversario a su director titular Vicent Roig Gimeno,
actualmente recuperándose de una enfermedad.
Esta obra fue compuesta por Roig cuando la socie-
dad celebró tres décadas de existencia y la inter-
pretación de esta pieza se convirtió en el momento
más emotivo del festival, pues tanto la Unión Musi-
cal como el consistorio expresaron su deseo de una
pronta recuperación al director titular de la banda.
El concierto continuó con el primer movimiento de
la Sinfonía nº 2 La Pasión de Cristo de Ferrer Ferrán.
También destacó la participación especial de los Co-
ros Infantiles de la Unión Musical de Museros y de la
Unión Musical de Moncada, bajo la dirección de José
Luis Sáiz, que acompañaron a la banda interpretan-
do conjuntamente la obra de Bert Appermont Celtic
Child. Como es tradición el festival terminó con la
interpretación del pasodoble Moncada.
Durante el acto, la sociedad anfitriona hizo entrega
de un recuerdo en agradecimiento a su participación
a las dos bandas invitadas, que consistió en la parti-
tura del pasodoble 30 aniversario.
El alcalde de Moncada, Juan José Medina, destacó la
necesidad de respaldar este tipo de festivales “que
permiten acercar a los vecinos a la música de banda,
sin duda un eje vertebrador sociocultural de nuestro
municipio que debemos mantener en alza”.
Concierto del día de la Mujer
Por otra parte, el CAM de Moncada celebró el Con-
cierto de Comisiones dedicado a la mujer. La Banda
Sinfónica, dirigida por José Alcácer Durá, ofreció un
concierto dedicado a las mujeres que estuvo dividido
en dos partes.
Durante el mismo se interpretaron obras de diversos
compositores, entre ellos, José Ignacio Blesa, Pablo
Sorozábal, de Manuel Palau, Richard Wagner, Alfred
Reed y Vicente Ramón Tarazona, todo bajo la batuta
del director, José Alcácer Durá.
El C.C. Blasco Ibáñez de Moncada acogió el Festival de Bandes de l’Horta Nord
Música i poble Comarques
71
El dissabte 13 d’abril, va tindre lloc a Massal-
fassar el Festival Comarcal de Bandes Juve-
nils, organitzat per la Societat Musical local
amb el patrocini de l’Ajuntament de Massalfassar.
En aquest acte van participar la Banda Jove de la
Unió Musical de Santa Maria del Puig que va inter-
pretar dues obres dirigides pel mestre José Suñer
Oriola: Disney Favourites de Bob Lowden i Beach
Boys Stage de John Moss. Per la seua banda, la Ban-
da Juvenil del Centre Artístic Juvenil de Moncada,
dirigida per Raúl Domenech Rubio va interpretar Els
Poblets de Miguel Torrens Escrivá, Call of Courage
de Carmine Pastores i La Máscara del Zorro de Ja-
mes Horner. La Banda Jove de la Societat Musical
de Massalfassar, encarregada de tancar el Festival,
va posar damunt el faristol dirigida per Daniel Ol-
mos Herrero el pasodoble Sareta Fallera i la Sombra
del Sol d’Eduardo Nogueroles i Three Russian Folk
Songs d’Andrew Pearce.
Festival comarcal de bandes juvenils a Massalfassar
72
Música i poble Comarques
72
Alcoià-Comtat Maribel Vicedo
Las bandas de Alcoy pregonan las Fiestas de Moros y Cristianos
Unió Musical d’AlcoiEl ciclo lo inició la Unió Musical d’Alcoi en el Calderón el 10 de marzo. Los músicos, dirigidos por Gaspar Nadal i Maronda, estrenaron la actuación con el pa-sodoble Yakka de Pascual Vilaplana para seguir con la marcha mora Nostalgia Mora de Gonzalo Blanes Colomer y el pasodoble A mi Muro de Francisco Es-teve Pastor. En esta primera parte el repertorio in-tegró tres obras que volverán a sonar el día de las Entradas. La primera fue Alatriste, fanfarria de Roque Baños con la que la escuadra del alférez de los Guz-manes recorrerá el centro de la ciudad. A continua-ción, la Unió tocó Als Xaparros, la marcha mora de Pascual Vilaplana con la que acompañarán al alférez moro de la Filà Llana y, para terminar la primera par-te, en la sala sonó LLebeig, marcha cristiana de Saül Gómez Soler elegida por la escuadra del capitán de la Filà Maseros para realizar su entrada a la villa.La Unió inició la segunda parte con Andrés Contra-bandista, pasodoble de Óscar Navarro. Después lle-gó uno de los momentos más emocionantes. Esta banda alcoyana quiso rendir un homenaje a José María Ferrero Pastor tras cumplirse 25 años des-de su fallecimiento. Por ello, la Unió programó dos piezas del Mestre d’Ontinyent. El presentador del evento (y en nombre de la banda), invitó a subir al escenario a Daniel Ferrero Silvaje (hijo del Mestre) para dirigir UMDA y Brisas del Clariano; pero antes, el presidente de la entidad musical, Enric Solbes, regaló a Ferrero una batuta. Precisamente, el mis-mo Ferrero será el encargado de dirigir el Himne de Festa el próximo 20 de abril después de realizar el pasacalle acompañado por la Unió Musical d’Alcoi que tocará el pasodoble Brisas del Clariano.La segunda parte siguió con la marcha cristiana de José V. Egea titulada Picadilly Circus, Eleazar de Ra-fael Mullor Grau y Tarde de Abril de Amando Blan-quer. Con las notas del Himne de Festa de Gonzalo Barrachina, la banda puso el punto final al concierto.Societat Musical Nova d’AlcoiLa Societat Musical Nova d’Alcoi protagonizó la segunda sesión de este ciclo el 17 de marzo en el Teatro Calderón. Un concierto que tuvo dos partes
muy diferenciadas. La primera estuvo íntegramente dedicada a José María Ferrero Pastor y en la segun-da se estrenó una marcha solemne y sonaron obras de principios del siglo XX y otras que todavía no han cumplido ni un año desde su composición.
En este 2013, la Nova quiso rendir un homenaje al Mestre d’Ontinyent y de qué mejor manera que con su música. Brisas del Clariano fue el primer pasodo-ble que sonó en este concierto dirigido por Joan Doménech Calaforra. A continuación, interpretaron
La Unió Musical d’Alcoi, dirigida por Gaspar Nadal, en el Teatro Calderón.
Las bandas de Alcoy fueron las primeras en anunciar las Fiestas de Moros y Cristianos con los concier-tos en el Teatro Calderón Y en los Salesianos el pasado mes de marzo. Es el ciclo de exaltación a la mú-sica festera que en este 2013 registró una novedad: la incorporación de la Agrupació Musical Serpis.
La Música Nova d’Alcoi, bajo la batuta de Joan Doménech, durante el concierto.
Música i poble Comarques
73
Bonus Christianus, Chimo, Reina de Fiestas 1960 y El Kábila. La banda invitó a su viuda, Pilar Silvaje, y a su hijo, Daniel Ferrero, a subir al escenario para reci-bir un abrazo y un aplauso del público y un ramo de flores. Para cerrar este reconocimiento, se interpretó la marcha mora Pepe Blanes compuesta por Daniel Ferrero y que fue dirigida por él mismo.El concierto se reanudó con L’Enreixat pasodoble de José María Valls Satorres, que fue estrenado en febrero en el Círculo Industrial y que se volvió a es-cuchar en el concierto de Fiestas. La audición siguió con la marcha cristiana Saxum de Rafael Mullor Grau. Y llegó el momento de la obra inédita: La Ple-garia del Cristià, marcha solemne de Santiago Revert Cantó y que está dedicada a Juan Javier Gisbert que actualmente es el embajador moro en las Fiestas alcoyanas pero en 2010 fue el embajador cristiano. Tras el estreno, el compositor subió al escenario para ser felicitado por su nueva composición.En la segunda parte, interpretaron Te Deum de Pedro J. Francés y dos clásicas como Un Moble Més, el pas moro que Julio Laporta Hellín compuso en 1928 y Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes Colomer. Sin embargo, con la interpretación de estas dos pie-zas no sellaban el concierto, puesto que todavía que-daba una obra más. Como ya es tradicional, la Nova interpretó El Moro del Sinc de Rafael Giner Estruch.Por último, el director de la banda Joan Doménech, volvió a invitar a subir al escenario a Daniel Ferrero para que dirigiera el Himne de Festa con el que se puso el broche a este segundo pregón musical.Agrupació Musical SerpisEl ciclo de música festera registró una novedad. Por primera vez actuaba la Agrupació Musical Serpis dentro de este programa musical (aunque los dos años anteriores ya ofreció sendos conciertos con un repertorio de pasodobles, marchas moras y cristia-nas). Esta formación ofreció su audición festera en el Teatro Salesianos el 23 de marzo. Los músicos, bajo la batuta de Andrés Guerrero Mañas, interpreta-ron en la primera parte los pasodobles Fernandín de José V. Egea, Al Cel de Francisco Valor y Als Meus de Jorge Company, las marchas cristianas Pope y Da-vid de Ramón García y las marchas moras Moro de Granada de Gonzalo Blanes y Belsaí de Saül Gómez.Los espectadores pudieron escuchar en la segunda parte el pasodoble El Miquero de Julio Laporta, la marcha cristiana Alcoi, escata i destral de Rafael Mullor, la marcha muslim Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes, el pasodoble Musical Apolo de Amando Blanquer, la marcha cristiana Sala i Soler de Francisco Valor, la marcha oriental Genna al Arif de Evaristo Pérez y la marcha cristiana El Barranc del Sinc de Rafael Mullor.
Corporación Musical PrimitivaLa Corporación Musical Primitiva cerró el ciclo con el concierto del Diumege de Rams. La Vella, junto al grupo de dolçainers i tabaleters La Cordeta, presentó un repertorio formado por doce obras de autores al-coyanos. Pero antes la formación musical presentó a sus nuevos compañeros: Andrea Blasco Jordá (clari-nete), Josep Mullor Valor (saxofón tenor), Jordi Olcina Moltó (trompeta) y José Pérez Lorente (trombón).Con el pasodoble centenario Nanos y Chagans de Camilo Pérez Monllor estrenó la Primitiva esta nue-va edición del concierto. A continuación, los músi-cos, dirigidos por Àngel Lluís Ferrando, tocaron el pasodoble Fontinens de Camilo Pérez Laporta, la marcha mora Amor-Amar de José María Valls Sato-rres y el pasodoble El Rey Capitá de Julio Laporta. A
continuación, estrenó la marcha mora Banu Marin de Vicent Sanoguera e interpretó la versión para banda de Tempora Belli de Àngel Lluís Ferrando. Antes de la segunda parte, la entidad rindió un homenaje a Fran-cisco Giménez Sisternes por sus 50 años como socio de mérito de Apolo. Se reanudó la audición con Mu-sical Apolo de Amando Blanquer, l’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor, La Casbha de Rafael Casasempere, Julio Pastor y Salmo ambas de Blanquer yla marcha muslime Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes.Pero todavía quedaba el momento más vibrante. Fue la interpretación de l’Entrà dels Moros de Camilo Pérez, la pieza clásica que pone el broche al último pregón musical. Un concierto que, como es tradición, se cierra con el Himne de Festa.Y de esta manera, la música llamó a la Fiesta.
Àngel Lluís Ferrando dirige a los músicos durante el concierto del Diumenge de Rams.
L’Agrupació Musical Serpis durante su concierto en el Teatro Salesianos.
74
Música i poble Comarques
74
El pasado nueve de febrero la banda de músi-
ca de la Unión Musical Contestana obtuvo el
primer premio en el X Certamen de Música
Festera de Altea la Vella, celebrado en honor al músi-
co y cantante Felipe Orozco y en el que también par-
ticiparon la Societat Artistic Musical d´Alcàntera de
Xúquer y la Agrupació Musical La Nova de Banyeres
de Mariola. El jurado del certamen estuvo formado
por José Grau Benedito, presidente, y por los vocales
Jaime Francisco Ripoll Martins y Rafa Garrigós. La
obra de obligada interpretación por las tres bandas
participantes fue el pasodoble Fernando Marzal, de
José Grau Benedito.
Para arropar a la banda contestana, un nutrido grupo
de familiares, socios y amigos de la Unión Musical
se desplazó hasta la población de la Marina Baixa
en tres autobuses. Otros muchos se desplazaron en
sus propios vehículos particulares. La representa-
ción institucional estuvo encabezada por el primer
edil de la Vila Comtal, Rafa Briet, acompañado de la
concejala de Cultura Marcela Richart, y la concejala
de Fiestas y Tradiciones, Rosa Sellés.
El acto se inició con un pasacalle por las calles de Al-
tea la Vella que concluyó frente al auditorio del Cen-
tro Cultural en el que tendría lugar el certamen. El
desfile de las bandas fue abierto por la Unión Musical
con el pasodoble Regina Nostra, de su director Mario
Roig Vila, seguida de los músicos de Alcàntera de
Xúquer con el pasodoble Athenaeum de Enrique Al-
borch Tarrasó y La Nova de Banyeres de Mariola con
Novella, de Vicente J. Sanoguera Rubio. La Sociedad
Recreativa Musical de Altea la Vella, organizadora del
evento, cerró el pasacalle con el pasodoble Mª Tere-
sa Lacruz, de Óscar Navarro González.
La primera banda en actuar fue la de la Unión Mu-
sical Contestana, que bajo la dirección de su direc-
tor Mario Roig Vila comenzó su intervención con la
interpretación de la marcha cristiana Santos poetas
y guerreros, de Enrique Igual Blasco, continuando
con la obra obligada, Fernando Marzal, pasodoble
de José Grau Benedito y terminando con la marcha
mora Almunastir, de Ramon Garcia Soler. La inter-
pretación de las tres piezas dejó una grata impresión
en todo el público asistente. La banda contestana
había dejado el listón bien alto para los contendien-
tes que vinieron después.
En segundo lugar actuó la banda de la Sociedad Ar-
tístico Musical de Alcàntera de Xúquer, que bajo la
dirección de Luis Pedrón Francés interpretó La vic-
toria, marcha cristiana de Enrique Alborch Tarrasó,
La Unión Musical Contestana gana el primer premio del Certamen de Música Festera de Altea la Vella
El presidente de la Unió Musical Contestana mostrando el diploma acreditativo del primer premio.
Los músicos celebrando la victoria conseguida en el certamen de Altea.
Música i poble Comarques
75
el pasodoble obligado y la marcha mora Wahabitas
de Joan E. Canet Todolí. En último lugar intervino la
banda de la Agrupación Musical la Nova de Banyeres
de Mariola, que bajo la batuta de su director Antonio
Lillo Pérez interpretó la marcha cristiana Arco y ba-
llesta de Óscar Sempere Francés, la obra obligada y
la marcha mora Haissan de Carlos Pellicer Andrés.
Fuera de concurso y mientras el jurado deliberaba su
veredicto, la Sociedad Recreativa Musical de Altea la
Vella, bajo la dirección de Andrés Colomina Berna-
beu, entretuvo al público con el pasodoble Machaco
de José Rafael Pascual Vilaplana, la marcha cristiana
Villa cristiana de Miguel Ángel Mas Mataix, el pa-
sodoble Musical Apolo de Amando Blanquer Ponsoda
y la marcha mora Tarde de abril de Amando Blanquer
Ponsoda. Con la interpretación de esta última pieza
se cerró el programa oficial del certamen, pero como
el jurado no tenía aún su veredicto la Recreativa
hubo de ampliar su actuación, volviendo a interpretar
los pasodobles Mª Teresa Lacruz y Machaco.
Por fin, la presentadora del certamen anunció que
el jurado tenía su veredicto. Había un empate para
el segundo puesto y cuando anunció que éste había
recaído en la Societat Artistic Musical d´Alcantera de
Xuquer y la Agrupació Musical La Nova de Banyeres
de Mariola, todos los músicos, familiares y amigos
de la Unión Musical Contestana presentes en el acto
saltaron de alegría sabedores de que el primer pre-
mio era para la Unión Musical Contestana. La banda
contestana había obtenido un total de 417 puntos,
mientras que la Sociedad Artístico Musical de Alcàn-
tera de Xúquer y la Agrupación Musical la Nova de
Banyeres obtuvieron 388’5 puntos cada una.
Reces Sellés Domínguez, presidente de la Unión
Musical Contestana, recibió de manos del alcalde de
Altea la Vella el diploma acreditativo del primer pre-
mio conseguido, el cual, además, tiene una dotación
económica de 1.500 euros.
Con la alegría por el primer puesto alcanzado, toda
la expedición contestana regresó a la Vila Comtal,
donde la banda hizo un pasacalle por la población.
La Junta Directiva de la Unión Musical Contestana
quiere agradecer públicamente a todos los músicos
de la banda y a su director Mario Roig Vila, el esfuer-
zo realizado, las horas de trabajo y la ilusión derro-
chada, para la consecución del primer premio, así
como el apoyo prestado por todos las contestanas y
contestanos que se desplazaron hasta Altea la Vella
para animar a la banda, en especial, a las máximas
autoridades municipales presentes en el certamen,
el alcalde Rafa Briet, y las concejalas Marcela Richart
y Rosa Sellés.
José Luis Muñoz Huércano
Vicepresidente Unión Musical Contestana
La Unió Musical de Beniarrés obtiene el primer premio de la tercera sección del Certamen Provincial de Alicante
La Unió Musical de Beniarrés se alzó el pasado 10 de marzo con el primer premio de la tercera sección del XLII Certamen Provincial de Ban-
das de Alicante, después de que el jurado le diera 335,5 puntos; tan solo un punto y medio menos que la formación vencedora del concurso con la mención de honor, la Unión Musical de Beniarbeig.Cinco bandas alicantinas concurrían a este certamen que se desarrolló durante el pasado domingo en el Auditorio Municipal de Ondara. El turno de la banda de El Comtat llegó por la tarde. Los músicos, dirigi-dos por José Antonio Llinares, interpretaron primero como presentación el pasodoble Eduardo Borrás de Francisco Esteve, luego la obra obligada La Fortalesa de David Penadés Fasanar y para terminar, la Sinfo-nía Nº 2 de John Barnes.Una vez participaron todas la bandas, el jurado deli-beró y otorgó la máxima puntuación a la Unión Musi-cal de Beniarbeig (337 puntos) que obtuvo el primer premio y mención de honor, la Unió Musical de Be-niarrés consiguió el primer premio con 335,5 puntos, los segundos premios fueron para la Unió Musical de Dolores (313 puntos) y la Unión Musical San Fulgen-cio (285,5 puntos) y la Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella se alzó con el tercer premio tras re-cibir 258 puntos.
José Antonio Llinares, director de la Unió Musical de Beniarrés, destacó que estaba muy satisfecho “por el esfuerzo y magnífico trabajo realizado por los
músicos”. Asimismo, desde la banda se mostraron “muy contentos” por el resultado conseguido en este concurso provincial.
76
Música i poble Comarques
76
Javier Colomer ofreció una masterclass a alum-nos de la Música Nova, la Unió Musical y la Primitiva de Alcoy sobre el instrumento del
trombón. El músico profesional dividió en dos partes la sesión que se celebró en la sede de la Música Nova. En la primera, los asistentes pudieron conocer, entre otras cosas, la historia de este instrumento (desde el saca-buche hasta los modelos actuales) y escuchar como sonaba cada uno. Y la segunda fue más práctica ya que los participantes interpretaron varias piezas aplicando conocimientos adquiridos, como las res-piraciones, cómo tocar, etcétera. Una actividad, or-ganizada por el profesor Jesús Fuertes, que fue muy enriquecedora para los alumnos y también para los músicos de las bandas alcoyanas que acudieron a este encuentro con el trombonista profesional.
El trombonista Javier Colomer ofrece una masterclass a alumnos de la Música Nova, la Unió Musical y la Primitiva
Un paseo por la música y danza española. Con
este lema quedaba definido el espectáculo
Embrujo que la Corporación Musical Primi-
tiva llevaba a cabo el pasado 24 de febrero en el
Teatro Calderón. Con el objetivo de aunar música y
danza española, la entidad musical volvía a entablar
vínculos con los artistas alcoyanos; en este caso,
con el ballet Onsen Dance y las reconocidas coreó-
grafas Begoña Bravo y Begoña Moral.
Bajo la batuta de Àngel Lluís Ferrando, el formato
del evento se mostró a través de la intercalación de
piezas instrumentales junto a obras españolas que
eran acompañadas por los pasos de la danza. Si bien
la Danza ritual del fuego contó con unos movimien-
tos exóticos y tranquilos que recordaban a la media
luna, las coreografías posteriores dejaron entrever
pasos grupales con un carácter más festivo y lúdico.
Por lo que respecta a la parte musical, los espec-
tadores pudieron disfrutar de grandes autores de
la música española, tales como Giménez, Albéniz,
Turina o Granados. También en esta ocasión se die-
ron momentos de todo tipo: desde la sutileza y el
ambiente íntimo creado a través de los sonidos de
Goyescas, hasta los movimientos más alegres y efu-
sivos alcanzados con El baile de Luis Alonso. Por otra
parte, Isaac Albéniz recordó el carácter más popular
de nuestra música, con un paseo andaluz a través de
Cádiz, Córdoba, Granada y Sevilla.
En definitiva, un encuentro único en el que quedó
demostrado la capacidad de la entidad musical para
trabajar junto a otra organización alcoyana. Todo, al
mismo tiempo que se trabajaba un repertorio musi-
cal de carácter específico.
José A. García Casasempere
Tarde de Embrujo con La Primitiva de Alcoy
Foto: Cortesía NEBUR.
Música i poble Comarques
77
Ha sido el actual equipo de Gobierno formado por
Gent d’Antella y el grupo socialista con Gustavo
Monteagudo al frente de la corporación los que se
han dado cuenta de la situación en la que ha es-
tado toda la vida la Sociedad. No solo han cedido
el terreno sino que además, según el alcalde y de-
más miembros del equipo de gobierno “la Sociedad
recibirá toda la ayuda que puede proporcionarle el
Ayuntamiento”. Toda la familia musical, músicos,
socios y vecinos amantes de la música están muy
ilusionados con este nuevo proyecto que va a em-
prender la Protectora Musical. Mali Martinez Albero-
la, presidenta de la Sociedad, agradece en nombre
de todos la cesión realizada por el Ayuntamiento y
espera con ilusión ver realizado este proyecto tan
ansiado por todos.
Vall de Càrcer Salvador Fos Galve
El Ayuntamiento de Antella ha cedido un solar
para la construcción de la “Casa de la Músi-
ca” a la Sociedad Protectora Musical de An-
tella. La decisión se ha reflejado en la firma de un
documento en el que el Ayuntamiento entrega una
parcela a la Sociedad Protectora Musical para que
pueda construir un local donde desarrollar su acti-
vidad musical sin tener que depender de un tercero.
La firma es de vital importancia para la entidad mu-
sical de la Vall de Càrcer. Cabe señalar que después
de 140 años de existencia y después de la formación
de una cantidad incontable de músicos repartidos
por toda la nación, hasta la fecha ningún ayunta-
miento de la localidad se había preocupado de con-
seguir o de construir o de ayudar a la Sociedad en
tener un local digno y de su propiedad para realizar
su función.
El Ayuntamiento de Antella cede un solar para construir la Casa de la Música a la Sociedad Protectora Musical
78
Música i poble Comarques
L’Agrupació Musical Ontinyent ret homenatge a Francisco Valor Llorens al concert del Mig Any Fester 2013
Tró Sergio Pomar Montahud).
La primera part va concloure amb l’esbós simfònic
del mestre José Rafael Pasqual Vilaplana Música per
l’Enyor.
Des de l’Agrupació Musical Ontinyent destaquen
que: “Va ser un concert molt bonic d’escoltar ja que
intentem innovar dins del possible amb la música
festera. I va ser un plaer poder comptar amb tots
aquests compositors de renom per poder disfrutar-
los dirigint-nos” .
L’Agrupació Musical d’Ontinyent va realitzar el
diumenge 17 de febrer el Concert del Mig Any
Fester 2013 al Teatre Echegaray d’Ontinyent.
Com ja és habitual en aquest concert, l’Agrupació va
retre homenatge a un compositor de música festera
que aquest any va ser Francisco Valor Llorens.
Francisco Valor Llorens, nascut a Cocentaina, va di-
rigir a la banda de l’Agrupació a la segona part de
concert, dirigint exclusivament peces seues. Les
marxes mores Ben Al-Saghui i Ben-Ditos, les cris-
tianes Bucanera i Llegenda i el pasdoble Borts 1939
van ser les peces interpretades.
El concert es va completar amb música festera i
simfònica d’allò més variada e innovadora, i com a
novetat d’aquest any, l’Agrupació també va comptar
amb els compositors de les peces de la primera part
que cadascú d’ells va dirigir.
Així, és van poder escoltar, les marxes cristianes Si-
bila de Fortià i Arrels la primera d’Enrique Alborch,
director de l’Agrupació i la segona de Ferran Sanchis,
membre de la mateixa.
També les marxes mores Mestre Ferrero de Juan
Sanjuan i l’estrena absoluta en aquest concert de
Ser Aben de Rafael Mullor Grau (dedicada a la Penya
Matamoros de la Comparsa Abencerrajes i al seu 1er
La Vall d’Albaida
etc. que hicieron tararear y sonar las palmas de los
asistentes. En la última parte del concierto destacó
la participación del también joven invidente Miguel
Silvestre, Ana Conejero y Marina Sayas, alumnos de
piano de AD LIBITUM.
A la finalización del concierto, que con más de 250
asistentes supuso un lleno absoluto del salón de ac-
tos del Centre Cultural Caixa Ontinyent, Raúl Fuentes
dio las gracias a los asistentes y a la vista del éxito
dejó una puerta abierta a un futuro concierto.
El joven compositor y músico cubano Raúl
Fuentes (primer invidente que accede al gra-
do superior en la especialidad de composición
en el Conservatorio Superior de Música de Madrid),
ofreció el concierto “La esencia de la vida” en el
Centre Cultural Caixa Ontinyent.
Un concierto para todos los públicos en el que
Fuentes canalizó un mensaje vitalista a través de
la música, con composiciones propias y de otros,
canciones románticas, bandas sonoras de películas,
El joven compositor Raúl Fuentes llena la sala del CC Caixa Ontinyent con su concierto La esencia de la vida
Música i poble Comarques
79
ativitat dels compositors actuals en aquest estil mu-
sical i fer un reconeixement públic al nostre mestre
i compositor Fernando Tormo, donant a conèixer el
seu estil solemne i elegant que el caracteritza com
a un estil propi”.
El termini de presentació de les obres finalitzarà el
31 de juliol. El jurat el formaran entre tres i cinc per-
sones del món de la música de reconegut prestigi i
solvència professional, entre les quals es trobarà el
director de la Unió, José Javier Sanz Vila.
El primer premi serà de 1.500 euros i també hi haurà
un accèsit de 500 euros atorgat per un jurat popular.
El lliurament del premi tindrà lloc a setembre, en un
concert on l’Aranya interpretarà les 4 obres finalistes
seleccionades pel jurat. La composició guardonada
amb el primer premi serà interpretada per L’Aranya
en la baixada de la bandera del dia 7 d’octubre.
Dins dels actes programats per al 90 Aniversa-
ri de la fundació de la Unió Musical d’Albaida
l’Aranya, aquesta Societat Musical convo-
ca el Primer Concurs de Composició de Pasdobles
Fernando Tormo Ibáñez. Amb aquest concurs pretén
fomentar i enriquir el patrimoni musical i cultural de
les bandes de música i també difondre l’estil musical
i la figura de l’il·lustre compositor albaidí Fernando
Tormo, director de la banda d’aquesta societat en-
tre els anys 1951 i 1953. Els pasdobles de Tormo
han sigut escollits per bandes de música de renom
per a ser interpretats en els seus compromisos més
importants. Amb el concurs “volem estimular la cre-
La Unió Musical L’Aranya d’Albaida convoca el I Concurs de composició de pasdobles Fernando Tormo Ibáñez
Durant la primera setmana del mes d’abril la
Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent
ha tingut una activitat molt intensa desen-
volupant una gran quantitat d’activitats musicals.
Entre elles, les Jornades de Percussió. Organitzades
per l’escola de música, van concentrar a un grup
d’alumnes de percussió al Centre Cultural de Caixa
Ontinyent on van rebre classes dels professors Joan
Pons Carrascosa i Jordi Sarrió Albert, i tots junts van
realitzar una audició final el divendres dia 5 a les
20:00 h.
Així mateix, l’entitat va organitzar un concert de l’Or-
questra de Vents Filharmonia. El divendres 5 a les
22:30 h va tindre lloc un concert al Teatre Echegaray
d’Ontinyent, d’esta prestigiosa formació dirigida pel
mestre José Rafael Pascual-Vilaplana i que va fer
gaudir a tot el públic assistent d’una extraordinària
interpretació en la que es va comptar amb la presèn-
cia dels solistes José Luís González, que va interpre-
tar el Concert per a Marimba de Ramón García i Soler
siguent esta interpretació, l’estrena per a la versió de
banda. També van intervindre Javier Forner, Vicente
Berbegal, Javier Molina i Raimon Ramón, que van in-
terpretar el Concert per a Quatre trompes d’Amando
Blanquer, amb arranjaments de V. Vallés y per últim
l’Orquestra de Vents Filharmonia va interpretar la
Suite Nº 4 Sinú (Orígens) de Victoriano Valencia per
primera volta a Europa
Actes festius
D’altra banda, i com és tradicional el diumenge des-
prés de Setmana Santa, amb motiu de la Processó
de Combregats, la Banda de Música va acompanyar
a la comitiva que en processó va fer arribar la co-
munió a aquelles persones que ho havien sol·licitat
i que per motiu de malaltia no es poden desplaçar a
l’Església.
Així mateix la Banda ha participat acompanyant a la
Comparsa Ben Hulem de la veïna localitat d’Agullent
en les Festes de Moros i Cristians que es celebren en
honor a Sant Vicent Martir.
Intensa activitat de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent durant els primers dies del mes d’abril
80
Música i poble Comarques
diumenge 21 d’abril per la vesprada. Primer s’inter-
pretà en la mateixa plaça i després durant la proces-
só. La interpretació de la mateixa va córrer a càrrec
de la Unió Artístico Musical Sant Francesc de Borja i
dirigida pel seu propi compositor.
El compositor gandià i director de la Unió Artís-
tico Musical Sant Francesc de Borja, Jacobo
Ferrer Cortell, ha composat una nova marxa
de processó titulada BEATVS NOSTER (El nostre Be-
ato), dedicada a l’Associació del Beato Andrés Hiber-
nón de Gandia, al Beato Andrés Hibernón (Murcia,
1534 - Gandia, 1602) també conegut a la zona com
el “Beatet”.
Com diu l’autor “és un personatge molt estimat a la
nostra ciutat i al qual moltíssima gent li té un gran
fervor, per eixe motiu i perquè no hi ha ninguna obra
musical per a banda de música dedicada a ell, he
decidit escriure-li aquesta marxa de processó com
a homenatge a ell i com no, a tota la gent vinculada
a ell durant anys i anys, i així poder interpretar-la en
la processó que cada any, al mes d’abril, es fa en el
seu honor”.
L’obra està estructurada en 10 parts: I. Introducció;
II. Primer tema; III. Repetició del primer tema amb
contrapunt; IV. Pont melòdic introductori al fort; V.
Fort temàtic; VI. Reexposició progressiva de la intro-
ducció (leif motiv); VII. Marxa amb uníson del metall
amb acompanyament de la caixa; VIII. Reexpossició
La Rotovense Musical. En acabar la cercavila, va
tenir lloc un vi d’honor a la plaça, un moment que
molts músics van aprofitar per refrescar anécdotes i
records del mestre.
La celebració de dissabte coincideix amb els 100
anys -el dimecres, 10 d’abril- del naixement de Mi-
guel Villar- i s’emmarca en tot un seguit d’activitats
que tindran lloc al llarg de 2013, que ha estat ano-
menat “Any Villar”.
A més, hi ha previst celebrar un intercanvi entre les
agrupacions de Sax i Ròtova i l’elaboració d’una ex-
posició, entre d’altres actes.
La Safor
La Rotovense Musical va celebrar el dissabte
13 d’abril un passacarrer pel municipi de Rò-
tova, en commemoració del centenari del nai-
xement del músic i compositor saguntí Miguel Villar.
A les 19h i des de la plaça Major, els i les músics
de l’agrupació van recórrer els carrers del poble fent
sonar peces del qui fou director de la banda entre
els anys 1981 i 1986: pasdobles com Ròtova, que el
compositor va dedicar la municipi, encapçalada pel
director Rafael Mullor Grau.
Villar ha sigut director de diverses bandes a la co-
marca i fou nomenat, a més, director honorífic per
La Rotovense Musical recorda Miguel Villar en els 100 anys del seu naixement
L’autor gandià Jacobo Ferrer dedica una composició al beato Andrés Hibernón
de la marxa amb tríades armòniques del metall amb
acompanyament de la caixa; IX. Trío; X. Fort final (re-
petició del trio amb contrapunt).
Aquesta marxa es va estrenar durant la processó en
honor al Beato Andrés Hibernón que es celebrà el
Música i poble Comarques
81
Vega Baja
El sábado 16 de febrero, tuvo lugar en los Sa-
lones Montepinar de Orihuela la VIII Gala de la
Música de la comarca Vega Baja y Baix Vina-
lopó, a la que asistieron 16 sociedades, con un total
de 22 galardonados.
Por parte de la Junta Comarcal, el reconocimiento
este año ha sido para la Banda Sinfónica Municipal
de Alicante, con motivo de cumplir 100 años de exis-
tencia. Este galardón lo recogió de manos del presi-
dente comarcal Ramón Mas el director titular de la
agrupación Jose Vicente Díaz Alcaina en representa-
ción del Ayuntamiento de Alicante.
Al finalizar la entrega de diplomas, como es cos-
tumbre, hubo una cena de gala a la que asistieron
más de 200 personas, entre las que se encontraban
varios representantes de corporaciones municipales
de poblaciones de la comarca, así como los galardo-
nados, familiares y acompañantes.
Las sociedades musicales de la Vega Baja-Baix Vinalopó celebraron la VIII Gala de la MúsicaMás de 200 personas reconocieron la labor de personas y entidades en favor de la música en la comarca.
Marina Alta
L’escola de música Manuel Lattur participa en
el Projecte d’Innovació per a la lluita contra
el Fracàs Escolar a través d’activitats per a la
promoció de la música que està realitzant el col·legi
públic Montgó.
Els professors de l’escola de música Manuel Lattur
en l’especialitat d’oboè, flauta, trompeta i trombó
han mostrat els instruments als alumnes, els han
deixat provar-los i han realitzat una xicoteta audició.
També està previst que la Banda Juvenil faça una
actuació i abans que acabe el curs també visitaran
el col·legi Montgó els professors de percussió, cello
i la Banda Infantil.
L’escola de música Manuel Lattur lluita contra el fracàs escolar amb el col·legi públic Montgó
82
Música i poble Comarques
Vinalopó
Miguel Villar nace en Sagunto el día 10 de
abril del año 1913, convirtiéndose con tan
sólo 16 años en el director más joven de
España en la Agrupación Musical Sota y Aznar. A lo
largo de su vida fue director de distintas bandas, mu-
chas de las cuales se unen a esta celebración, pero
fue en Sax donde encontró su inspiración y su mayor
campo de acción. En la banda sajeña, donde estu-
vo entre los años 1966 y 1978, consiguió que esta
evolucionara cualitativa y cuantitativamente con la
asistencia a numerosos certámenes, el cambio de
instrumental, las mejoras en la escuela o la graba-
ción del primer LP de música sajeña, consiguiendo,
también, que fuera una de las bandas fundadoras de
la Federación de Sociedades Musicales de la Comu-
nidad Valenciana. Sax se convirtió en su musa y para
las Fiestas de Moros y Cristianos en Honor a San
Blas efectuó más de un centenar de obras de un total
de 514, efectuando un auténtico folklore sajeño que
ponía música al típico paso festero de la localidad,
“el saltico”. Teniendo como base a Sax, se convirtió
en un referente de las Fiestas de las localidades ve-
cinas, ya que efectuó varias composiciones que se
convirtieron en himnos, como son Petrer o Idella. Tal
fue la vinculación del Maestro Villar a Sax que, tras
su fallecimiento en el año 1996, legó a la población
676 objetos, que desde entonces se encuentran al-
macenados en el Archivo Histórico Municipal.
La Sociedad Unión Musical y Artística de Sax quiere
recordar en este día a este gran Maestro de la músi-
ca valenciana, que amó a esta banda y estuvo unido
a ella hasta el final.
Así, en la página web de la entidad cultural, www.su-
masax.es, se va a mostrar la exposición virtual que
se efectuó como resultado de la exposición “Miguel
Villar: El creador del folklore sajeño”, además de po-
der acceder a una pequeña exposición fotográfica y
a la audición del LP original grabado en el año 1977
bajo la batuta del Maestro Villar, donde se podrán
escuchar, entre otras piezas, el poema sinfónico
Artal de Alagón, o el himno de esta sociedad Unión
Musical.
Igualmente, la sociedad musical está preparando
otros actos para conmemorar esta efeméride, donde
la música de Miguel Villar tendrá un gran protagonis-
mo, como parte inseparable que es ya de la identi-
dad de la población, y donde esperamos que asistan,
para poder disfrutar de la música.
La Unión Musical de Sax celebra el centenario del nacimiento del maestro Miguel Villar González
Intensa actividad en la Artística de Novelda
La Semana Santa y las fiestas de moros y
cristianos han marcado la agenda de las so-
ciedades musicales del Vinalopó durante las
últimas semanas. Finalmente, la Artística de Novelda
procesionó junto a las distintas cofradías de la Se-
mana Santa de la ciudad. Y lo hizo en las procesiones
que tradicionalmente ha acompañado para celebrar
la pasión, muerte y resurrección de Jesús.
Comenzó la Semana Santa con la Procesión de las
Palmas. El Lunes Santo acompañó a la Cofradía de
Nuestro Padre Jesús Nazareno. Antes, a las 20h30,
la Artística interpretó en la Replaceta de la Aurora las
marchas de procesión Penitent de Andrés Martínez y
La Magdalena de José F. Boyer, ambos estrenos ab-
solutos y obras dedicadas a la Semana Santa. Otros
actos de estos días fueron la procesión del Viernes
Santo y para cerrar la semana participó en la maña-
na del Domingo de Resurrección en la Procesión del
Encuentro. Además, el viernes 22 los alumnos de la
Escuela Elemental de Música La Artística realizaron
su audición del segundo trimestre.
Por otro lado, el sábado 23 de marzo tuvo lugar la
junta general por la que se renovaron los cargos de
la Junta Directiva de la banda de música.
Música i poble Partitures, Discos, Llibres...
83
Partitures, Discos, Llibres...
Salve Regina (Coro mixto)
Autor: Ximo Arias Botías
Edita: Piles, Editorial de Música
Se trata de la más célebre de las cuatro
antífonas del Breviario de la Santísima
Virgen María. La antífona, cuya autoría
es actualmente atribuida por lo general
a Hermann Contractus, figuró en gran
medida en las devociones vespertinas
de las cofradías y gremios que se
constituyeron en gran número hacia el
comienzo del Siglo XIII.
Mención de Honor en el Premio de
composición coral “Juan Bautista
Comes” Segorbe 2010
La duración aproximada de la obra que
en esta ocasión presenta Piles es de 3’
45”.
Sonata para piano
Autor: José Ferrer
(Transcripción Alfredo Personat)
Edita: Piles, Editorial de Música
La relevancia de la obra y edición
que se ofrece, obviando su valor
histórico en tanto patrimonio musical
hispánico, deriva de su cercanía con
el contexto europeo y vienés coetáneo,
por su “modernidad” y alejamiento del
tradicional estilo hispánico para tecla, de
corte scarlattiano o soleriano; representa
en este sentido un auténtico caso
excepcional en el contexto hispánico y
más concretamente valenciano.
La sonata de José Ferrer que ahora
se presenta pertenece al archivo
eclesiástico de Villarreal (Castellón).
La fuente consta de un cuadernillo,
misceláneo, que contiene obras de
diversos autores del último tercio del
siglo XVIII y comienzos del XIX, como
Haydn o Pleyel.
Phobos Symphony n. 3Autor: José Suñer Oriola
Edita: Rivera Editores
Obra obligada para la Sección de Honor
del Certamen Internacional de Bandas de
Música “Ciudad de Valencia” 2013.
Basada en el encargo realizado por la
Unión Musical Santa Maria del Puig
siendo su presidenta Isabel Liñán.
Estrenada en su versión íntegra por la
Banda Municipal de Bilbao y el Maestro
D. Rafael Sanz-Espert el 20 de Marzo de
2011 en el Palacio Euskalduna de Bilbao.
Grabada en el tercer Volumen en doble
CD de la Banda Municipal de Bilbao.
Fobos (del griego ΦóΦoΦ, “miedo/fobia/
pánico”) es la más grande de las dos
lunas del planeta Marte.
Hijo de Ares y Afrodita según la mitología
griega, era la personificación del temor
y el horror.
Concebida como sinfonía en un solo
movimiento al estilo de las primeras
sinfonías del siglo XVIII pero estructural
y motívicamente desarrollada como tema
y variaciones.
Estudiant la dolçainaAutores: Cristina Martí, Xavier Ric-
hart, Rafael Soriano,
Edita: Rivera Editores
Mètode elemental 4 completa la formació
del grau elemental on hem intentat que
l’alumnat assimile la tècnica bàsica
de l’instrument per a interpretar amb
comoditat i gaudir d’algunes de les
obres tradicionals valencianes més
significatives.
Les quatre publicacions d’Estudiant la
dolçaina. Mètode elemental són el fruit
d’un treball en equip interessant i intens,
en el qual la música i la cultura popular
han sigut els pilars fonamentals per a
desenvolupar la metodologia emprada,
sempre presentada d’una manera amena
i progressiva amb el ja familiar Xiri.
Com sempre, junt amb el llibre, trobareu
un CD amb els arranjaments dels
exercicis i les tocates interpretades per
la dolçaina i amb l’acompanyament
d’instruments diversos: tabalet, tabal
gros, bandúrria, llaüt, arxillaüt, guitarra,
guitarró, piano i diferents elements de
percussió.
84
Música i Poble Convocatòries
Convocatòries
Curs de clarinet
Conservatori Ciutat de Moncada, 4 i 5 de maig de 2013. Professor: Venancio Rius Obert periode d’inscripció.
Més informació: [email protected]
Concurs de composició ESO és música
València, abril i maig de 2013 . Concurs de composició musical dirigit a la població escolar compresa entre els 14 i 20 anys, de Col·legis i Instituts de Secundària, així com de les diferents Escoles de Música municipals i Conser-vatoris. Organitzat per la Societat General d’Au-tors. Inscripció: del 4 de març al 15 de maig de 2013 .
Més informació:www.esoesmusica.es
Curs musical estiu 2013
Albergue Llometa de Llavata (Llíria), del 22 al 27 de juliol de 2013 . Organitzat per la Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí de València. Especialitats: flauta, oboè, clarinet, saxo, fagot, trompa, trompeta, trombó/tuba, viola, violoncel, percussió.
Més informació: Tel. 963280469 / 695566231 IV Certamen Nacional
de Bandes de Música de Cinema Ciutat de Cullera
Cullera, 27 de juliol de 2013 . L’Ajuntament de Cullera ha convocat el IV Certamen Nacional de Bandes de Música de Cinema Ciutat de Cullera que se celebrarà el dissabte 27 de juliol en els Jardins del Mercat Municipal a les 22 hores. Podran participar tres bandes d’entre 55 i 65 músics. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el divendres 26 d’abril de 2013.
Més informació:[email protected]
VIII Marató Musical Otos
Otos, 28 d’abril de 2013 . Per huitè any consecutiu Joventuts Mu-sicals de la Vall d’Albaida, la Unió Musi-cal “La Raboseta” i l’Ajuntament d’Otos organitzen aquesta marató musical en el qual alumnat a partir de 8 anys conviu en una jornada amb els alumnes i els professors de totes les especialitats fent el que més els agrada, participar en ac-tivitats musicals.
Informació i inscripcions:http://olivaresjjmmvall.wix.com/marato-musicalotos
II Curs internacional de música medieval i renaixentista
Morella, del 19 al 25 de juliol de 2013 . Organitzat per l’Associació Cultural Co-mes. Cursos d’interpretació: arpa, cant, cant gregorià, clau, exquier i orgue, cant coral, dansa històrica, flautes de bec, vihuela, instruments de llengüeta doble, viola da gamba, zanfoña i corda polsada. Més informació i inscripcions: www.culturalcomes.com
Festivals Internacionals de Bandes, Cors i Grups folklòrics
Juny, juliol, agost i setembre de 2013.Organitzat per Ruga Travel Groups.
Juny de 2013: 7º Festival Internacional de Folklore Popular “Ciutat de Calella”. Juny de 2013: 6º Festival Internacional de Bandes Musicals “Ciutat de Calella” Agost de 2013: 2º World Music Festival Praga “República Txeca”. Setembre de 2013: 4º Festival Internaci-onal de Grups Corals de Pineda de Mar.
Octubre de 2013: 6º Festival Internacio-nal de Bandes Musicals i Majorettes de Santa Susanna.
Més informació:http://www.rugatravelgroups.net
Festival Internacional de Percussió PerkuLlíria 2013
Llíria, del 2 al 5 de maig de 2013. Este esdeveniment, que compta amb la direcció d’Enrique Llopis i Sergio Izqui-erdo, coincidirà també amb les proves en l’especialitat de percussió del Con-curs de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Llíria” que servirà per a tancar estes jornades musicals.
Més informació:[email protected]
Música i Poble Convocatòries
85
Taller coral Divisi 2013 València, del 3 al 5 de maig de 2013 . Professor: Víctor Galván Frutos
Més informació: www.divisi.es Tel. 96 3479595
III Concurs Internal de Trompeta Juan García Marín
Ana, del 8 al 13 de juliol de 2013. Obert el termini d’inscripció. Trompetistas de totes les nacionalitats nascuts a partir del 8 de juliol de 1978.
Més informació i inscripcions:www.concursojuangarciamarin.com
III Concurs de Tuba Ciutat de la Vila Joiosa
La Vila Joiosa, 24 i 25 de maig de 2013 . Convocat per l’Agrupació Musical Me-diterrani. Podran participar en aquest concurs tots aquells alumnes de tuba i bombardí dels Conservatoris, Escoles i/o Centres de música de la Comunitat Valenciana. Així com els alumnes que es troben cursant Ensenyaments Superiors en qualsevol dels Conservatoris Superiors de l’Estat Espanyol. El concurs se celebrarà els pròxims dies 24 i 25 de maig de 2013 en el Teatre Auditori La Vila Joiosa i en l’Auditori del Centre Social “Llar del Pensionista” de La Vila Joiosa.
Més informació:www.ammlavila.es
II Concurs Nacional de Música de Cambra Ciutat de la Vall d’Uixò
La Vall d’Uixó, 1 de juny de 2013 (fase final). Organitzat per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó. Proves eliminatòries: 18 de maig de 2013. Fase final: 1 de juny de 2013.
Més informació:http://www.lavallduixo.es/vallduixoPu-blic/portada/ayuntamiento/juventud
I Concurs de composició “Didàctica i pedagogia des de la interpretació musical”
Organitzat per la Societat per a l’edu-cació musical de l’estat espanyol (SEM-EE). Dues categories: a) per a ensembles es-colars i b) per a agrupacions musicals d’ensenyaments elementals de conser-vatoris i escoles de música. El termini de presentació de treballs fi-nalitza el 8 de juny de 2013 .
Más información:www.sem-ee.com
3r Concurs de Composició per a Dolçaina i Banda Ciutat de Castelló 2013
Convocat per l’Ajuntament de Castelló, Dávalos-Fletcher i la Federació Colles de Castelló. El termini d’admissió d’originals finalit-zarà a les 13:00 hores del dia 10 de juny de 2013.
Més informació:[email protected]
V Curs Internacional de Música Ciutat de Xàtiva
Xàtiva, del 7 al 13 de juliol de 2013. Inscripcions fins al 15 d’abril. Especialitats: violí, viola, cello, guitarra, clarinet baix, piano, trompa, oboè, saxo, clarinet, música de cinema…
Més informació:www.musicaxativa.com
Taller de prevenció de l’Alzheimer
València, dissabtes 27 d’abril i 11 de maig de 10 a 12.30 hores. Professora: Anna Vernia Carrasco. Organitzat per la Unió Musical de Llíria. Aquest taller de prevenció de l’Alzhei-mer va dirigit a l’adult sense límit d’edat, doncs en aquesta malaltia que afecta a un alt percentatge de la població, més val prevenir amb exercicis i activitats que combaten la tendència actual a aquest procés degeneratiu. Inscripció fins al 25 d’abril.
Més informació: Tel. 962780254 [email protected]
86
Música i Poble Convocatòries
Curs Nacional de Direcció Musical
Chauchina (Granada), del 30 de juny al 6 de juliol de 2013 . Imparteix: Enrique García Asensio. Organitzat per l’Ajuntament de Chau-china. 30% descompte per a socis d’AESDO.
Més informació:Fullet [email protected] Tels. 636 577723 / 608 320993
II Quinzena Musical Manuel Enguídanos
Unió Musical de Llíria, del 29 de juny al 13 de juliol de 2013.
Dissabte 29 de Juny: Acte i concert in-augural.
Del dilluns 1 al dissabte 6 de Julio: Cursos d’Interpretació Musical (Especi-alitats: flauta, oboè, clarinet, saxofon, fa-got, trompeta, trompa, trombó, bombar-dí-tuba, percussió, violí, viola, violoncel, contrabaix i piano). Classes individuals i col·lectives d’instrument, ensembles de vent, brass band, orquestra de cor-des, iniciació a l’acompanyament, taller musical, cor, iniciació al jazz, iniciació al yoga, audicions i concerts.
Del dilluns 8 al divendres 12 de Julio: Cursos de Formació Musical (8 i 9 de Juliol de “Improvisació Musical”; 11 i 12 de Juliol de “Com superar l’ansietat es-cènica en músics”).
Dissabte 13 de juliol: Acte i concert de clausura. Concerts, xarrades, conferèn-cies i exposicions d’instruments i acces-soris.
Més informació:[email protected] www.quincenamusicalmanuelenguida-nos.com
Colònies i cursos musicals 2013
Ontinyent, juliol i agost ed 2013.Organitzats per Ad Libitum.Les colònies tindran lloc al juliol, del 6 al 13 per als alumnes de corda i piano i del 14 al 21 per als alumnes de vent, per-cussió i piano. El curs de noves metodo-logies, especialitzat en el Mètode Suzuki (violí, piano i guitarra) tindrà lloc del 23 al 28 del mateix mes, mentre que el curs d’alt rendiment, enfocat als alumnes de grau superior de corda, vent i percussió tindrà lloc del 29 de juliol al 3 d’agost. També s’ha organitzat un seminari de rock&blues (veu, guitarra, piano, baix, bateria, harmonia, etc.) que es portarà a terme del 29 de juliol al 3 d’agost.
Més informació:http://www.adlibitum.es
1ª Colònia Musical
Biar, 30 de juny i 1, 2 i 3 de juliol de 2013 . Organitzada per Aulasanganxa. Xarrades, conferències, classes indivi-duals, classes col·lectives, música de cambra, tallers, audicions, concerts, etc. Està obert per a quasi totes les espe-cialitats amb dos professors per espe-cialitat (Flauta, Oboè, Clarinet, Saxos, Fliscorno, Trompeta, Trompa, Trombó, Bombardí i Tuba).
Més informació:www.aulasanganxa.com
Campament Musical 2013
Alberg d’Alboraig, del 1 al 5 de juliol de 2013 . Organitzat per la Societat Musical Po-blats Marítims de València. Classes musicals individuals i col·lectives, complementades amb acti-vitats lúdiques i a l’aire lliure. Inscripció fins al 20 de maig de 2013.
Més informació:www.pobladosmaritimos.com
VI Campament musical Vila de Teulada
Teulada, del 7 al 12 de juliol de 2013 . Inscripcions: del 15 al 30 d’abril de 2013.
Més informació: Tel. 618 96 78 / 96 574 04 88 [email protected] www.teuladamoraira.org
VIII Concurs de Composició Poble de Muro 2013
La Xafigà organitza aquest concurs de composició per a dolçaina i percussió. El termini de presentació d’originals acabarà el 31 de juliol de 2013.
Més informació:www.laxafiga.com
Música i Poble Convocatòries
87
Curs d’estiu Musicalitza’t
Del 8 al 12 de juliol en l’Alberg ACTIO d’Alborache. Organitzat per la Unió Musical Milama-rina, Ajuntament de Miramar i Musica-litza’t. Especialitats: Llenguatge musical, flauta travessera, oboè, fagot, clarinet, saxo, trompeta, fiscorn, trompa, trombó, bom-bardí, xelo, viola, violí, tuba, percussió i piano.
Descarrega’t el fullet
Informació i Matrícula: http://www.musicalitzat.com/curso-de-veranoTel.: 665 214 732
I Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez
Albaida, 2013.Convocat dins dels actes del 90 Aniver-sari de la fundació de la Unió Musical d’Albaida l’Aranya. El termini de presentació de les obres que finalitzarà el 31 de juliol de 2013 a les 14.00 hores. El primer premi serà de 1.500 euros i també hi haurà un accèsit de 500 euros atorgat per un jurat popular.
Més informació: [email protected]
XXIV Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013
La Fundació Autor de la Societat Gene-ral d’Autors i Editors (SGAE) i el Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM) han obert la convocatòria de la XXIV edició del Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013.
Podran concórrer tots els compositors en qualsevol país del món amb obres de qualsevol llenguatge o tendència estè-tica dins de la música contemporània, sempre que siguen menors de 35 anys al tancament de la convocatòria i socis de la SGAE.
Termini: 6 de setembre de 2013.
Més informació:www.fundacionautor.org www.cndm.mcu.es [email protected]
2nes Colònies Musicals d’Estiu
Alta-lai (Cuenca), del 7 al 13 de juliol de 2013. Inscripció oberta fins al 15 de juny. Nivells: Iniciació a la música mitjançant el Mèto-de All-Mozart amb classes de piano de 5 a 8 anys Elemental de 8 a 12 anys Professional de 12 a 24 anys Especialitats: Violí, viola, cello, contra-baix, guitarra, flauta, clarinet, oboè, saxo, fagot, trompeta, trompa, trombó, tuba, bombardí, piano i percussió.
Més informació i reserves:www.liceudemusicamislata.com
Tota la informació actualitzada de cursos, concursos i convocatòries
la trobaràs a la web de la FSMCV:
www.fsmcv.org
I també a FACEBOOK:
https://www.facebook.com/pages/FSMCV/321313601185
I a Twitter: @FSMCV
88
Música i poble Agenda
Ciutat deValència
Dissabte 20 d’abril Banda Primitiva de Lliria i Unió musical de Lliria. Cicle Les bandes a les arts.
Diumenge 21 d’abril Societat Juventut Musical de Faura i Unió Musical d’Alaquàs. Cicle Les ban-des a les arts.
Dissabte 27 d’abrilAgrupació Musical Patraix. Museu Va-lencià d’Etnologia
Dissabte 27 d’abril Unión Musical Amor al arte de Benlloch Agrupació Cultural Amics de la Música d’Alfafar. Cicle Les bandes a les arts.
Diumenge 28 d’abrilConcert del Dia de la Música Valenciana al Palau de les Arts Reina Sofia.
Diumenge 28 d’abrilSocietat Instructiva de L’Obrer Agrícola i Musical de Benimamet. Museu Valencià d’Etnologia.
Diumenge 28 d’abrilConcert de l’Associació Musical Artística Nulense de Nules al Palau de la Música de València.
Dissabte 4 de maig Sociedad La Magdalena de Tibi i Asoci-ación Barrio del Cristo de Quart de Po-blet. Cicle Les bandes a les arts.
Dissabte 4 de maigCentre Instructiu Musical de Benimaclet.Museu Valencià d’Etnologia.
Diumenge 5 de maig Agrupación La Rectoría de Benimeli i Centro Musical Tendetes de Valencia. Cicle Les bandes a les arts.
Diumenge 5 de maigAgrupació Carrera Font de Sant Lluís. Museu Valencià d’Etnologia.
València
PlanaAltaCastellóDiumenge 12 de maig Concert del Dia de la Música Valencia-na a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.
Diumenge 19 de maig Concert de la Banda Municipal de Cas-telló dins del cicle Concerts al Templet.
Diumenge 26 de maig Concert de la Unió Musical Castellonen-ca de Castelló dins del cicle Concerts al Templet.
Diumenge 2 de juny Concert de la Banda Municipal de Cas-telló dins del cicle Concerts al Templet.
Diumenge 9 de juny Concert de l’Associació Musical Casta-lia de Castelló dins del cicle Concerts al Templet.
Diumenge 16 de juny Concert de la Banda Municipal de Cas-telló dins del cicle Concerts al Templet.
Diumenge 23 de juny Concert de l’Associació Musical Santa Cecilia de Suera dins del cicle Concerts al Templet.
Diumenge 30 de juny Concert de la Unió Musical Santa Cecília de Les Useres dins del cicle Concerts al Templet.
Diumenge 5 de maig Societat Musical La Primitiva Setabense de Xátiva i Centro Artístico Musical de Moncada. Cicle Les bandes a les arts.
Dissabte 11 de maig Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas i Sociedad Musical de Calp. Cicle Les bandes a les arts.
Dissabte 11 de maig Societat Musical La Primitiva de Serra i Sociedad Artístico Musical de Castellno-vo. Cicle Les bandes a les arts.
Diumenge 12 de maig Sociedad La Familiar de Benisanó i Unió Musical Santa Cecilia de Castellar-Olive-ral. Cicle Les bandes a les arts.
Diumenge 12 de maig CIAC de La Vall d’ Uixó i Societat Filar-mònica Alteanense de Altea. Cicle Les bandes a les arts.
Dissabte 18 de maig Certamen Provincial de Bandes de Mú-sica de la Diputació de València. Palau de la Música de València.
Diumenge 19 de maig Certamen Provincial de Bandes de Mú-sica de la Diputació de València. Palau de la Música de València. Dissabte 25 de maig Unió Musical L’Aurora de Sella i Agrupa-ció Musical de Senyera. Cicle Les ban-des a les arts.
Dissabte 25 de maigAgrupació Musical de Benicalap. Museu Valencià d’Etnologia.
Diumenge 26 de maig Sociedad Musical de Geldo i Unió Mu-sical Santa Cecilia de Teresa. Cicle Les bandes a les arts.
Diumenge 26 de maigUnió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí. Museu Valencià d’Etnologia.
VinalopóEldaDissabte 4 de maig Certamen de música de moros i cristi-ans al Teatre Castelar d’Elda.
Camp deTúriaL’ElianaDissabte 11 de maig Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.
HortaNordGodellaDimarts 30 d’abril Concert del Cor de la Generalitat Valen-ciana al Teatre Capitolio.
L’AlacantíAlacantDiumenge 5 de maig Concert del Dia de la Música Valenciana a l’Auditori ADDA d’Alacant.
RafelbunyolDissabte 13 de juliolConcert de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo a l’Auditori.
LlíriaDel Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.
BaixMaestratPeníscolaDiumenge 12 de maigConcert de la banda de la Societat Musi-cal Cinctorrana de Cinctorres a l’Auditori de Peníscola.
Diumenge 16 de junyConcert de la banda de la Sociedad Mu-sical Santa Cecilia de Vilanova d’Alcolea a l’Auditori de Peníscola.