Museus i Centres Culturals : catàleg 2015-2016 de ERA

seba

stie

nbau

er@

me.

com

+34

622

597

339

per a centres culturals, aules dextensi universitria i museus

Propostes 2015-2016

ERApensament clssic per a ments actuals

Qu s ERA?ERA cerca respostes a les nostres preguntes actuals en els textos clssics.

Posa a disposici de les agrupacions professionals les tcniques antigues de convicci, les reflexions renaixentistes sobre temes com el risc, el govern corporatiu, la innovaci o el conflicte.

Ajuda les entitats culturals i socials a enriquir les seves programacions de temporada amb cursos i conferncies dhistria de les idees i de filosofia, sobre temes tics i poltics, religiosos i cientfics.

Proposa a les business schools i altres escoles densenyament superior una formaci exigent en cultura general i retrica per als seus estudiants.

Ofereix a organitzacions poltiques i sindicals un accs als textos i debats de la tradici poltica europea i nord-americana, per permetrels servir millor els seus militants i el conjunt de la ciutadania.

Al vespre, acabada la meva jornada, entro

dins lantic santuari dels

grans homes de lantiguitat. No

temo qestionar-los, i

ells, amb benevolncia, em responen.

Niccol Machiavelli

Sbastien Bauer Francs establert a Catalunya des del 2001, em vaig formar en filosofia i humanitats a lcole Normale Suprieure i a les Universitats de la Sorbonne i de Crteil. Vaig formar part de lequip de redacci del Grand Dictionnaire Larousse de la Philosophie. Tinc 15 anys dexperincia en direcci dassociacions culturals.

Crec en la pedagogia com a esfor per posar a labast de tothom reflexions profundes i coneixements dalt nivell. Considero que no hi ha rs ms gratificant que el plaer dentendre alguna cosa que a priori considerem massa difcil. Crec en la utilitat, tant individual com pblica, de difondre les humanitats i la filosofia, sense biaixos ideolgics.

La llum,de Zarathustra a Einstein

HumaniTICsLlegir humanitats a ledat

digital

La Stoa,una escola de felicitat

V e n e r a d a d u r a n t lantiguitat, explotada avui dia, qu ens diu la l lum sobre la nostra relaci amb la realitat que ens envolta?

Qu vol dir llegir en una poca de pantalles? Est desapareixent la lectura? Quin sentit t lhumanisme, avui que prevalen les imatges i les formes breus?

L u n i ve r s s u n s s e r animat. Tot el que pugui ocrrer s fruit del dest: per ser feli, assumeix-ho, aguanta i carpe diem... Estudi duna filosofia que va c o m p e t i r a m b e l cristianisme.

La repblica de Florncia, 1115-1532

La independncia dels Estats-Units

La Lacitatorgens duna noci en crisi

C o m u n a c i u t a t d e seixanta mil habitants ha pogut produir en quatre s e g l e s t a n t s g e n i s universals com ara Dante, Petrarca, Fra Angelico, Brunelleschi, Boticelli, da Vinci, Michelangelo o Machiavelli?

De John Smith i Henry Hudson fins a Thomas J ee r s o n i A l e x a n d e r H a m i l t o n , 2 0 0 a n y s dhistria del Nou Mn que van transformar per sempre el dest del Vell Mn.

La lacitat com a ideal dun Estat aconfessional es veu confrontada a la pujana de les identitats religioses. Anem a les arrels de la qesti per entendre precisament qu s all que ha entrat en crisi.

ERA Propostes

20152016

La llumde Zaratustra a Einstein

seba

stie

nbau

er@

me.

com

+34

622

597

339

La llum

, de Zaratustra a E

instein Crec en un sol Du..., Llum resplendor de la Llum, (Professi de fe catlica)

E= mc2 (Albert Einstein)

Format confernciaFormat curs

Temes tractats :

El dualisme de Zaratustra i la seva influncia

El far d'Alexandria

Newton & Young : primers experiments

Llums i ombres de Caravaggio a Mondrian

Com funciona la fotosntesi en les plantes?

Tot s relatiu menys la llum : Einstein i la fsica quntica

Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.

Les conferncies poden durar de 45 a 120 minuts, afegint-hi un colloqui amb el pblic, segons les vostres disponibilitats

Un curs de 5 sessions:

1.Les religions de la llum

2.La llum com a intelligncia i la claredat com a valor

3.Pintar la llum

4.Perqu el cel s blau i el sol, groc?

5.s la llum una ona o una partcula?

Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic.

Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.

ERA

Temes tractats :

Eines : Viquipdia, Perseus Project, Google Books, llibres electrnics, tcniques lexicogrfiques i audiollibres

Histria de la lectura : el mn jueu, la Gran Biblioteca, la cultura romana, els monjos de ledat mitjana, la impremta i el llibre electrnic




1.Noms llegeixo amb les orelles (Plini el Vell)

2.Wikipedia i el somni del saber universal

3.Llegir per formar-se : florilegi o text integral?

4.Qu s la lexicografia i de qu serveix?



Format curs Format conferncia

Hum

aniTIC

sInternet ens allibera o ens fa ms dependents i controlats? La pregunta val per a la nostra vida quotidiana, per potser ms encara per una activitat que des de Cicer es considera com la cultura per excellncia, i que t com a finalitat formar esperits lliures.

Si algunes lectures numriques sn noves i canvien les regles de la recerca en humanitats, al mateix temps Internet est recuperant velles maneres de llegir. Quines, per a quins pblics, i amb quins efectes sobre la cultura, tant individual com collectiva? Per contestar aquestes preguntes, recordarem l'histria de la lectura i mesurarem el canvi real que est generant la digitalitzaci del saber.

ERA

La Stoa

ERA

El savi t tanta confiana en si mateix que no dubta en enfrontar-se a la mort, ni li cedeix mai un sol pam de terreny. Ni t perqu tmer-la, perqu sap que tot s precari, no tan sols els esclaus, les possessions i la dignitat, sin tamb el seu propi cos, els ulls, les mans: tot el que fa la vida ms grata, i fins i tot ell mateix, s precari. I el savi viu com si tot li fos prestat, i quan arribar lhora de tornar-ho, ho torna tot sense tristor.I tampoc ho desestima per saber que no s seu, sin que al contrari tot ho tracta amb diligncia i prudncia, com un home conscient i ntegre fa amb tot all que se li confia

Sneca, Sobre la tranquillitat de lnima

Temes tractats :

La filosofia dels estoics : tica, fsica i lgica.Els conceptes cabdals de lestocisme : carpe diem, sustine et abstine, la ciutadella interior, locasi i el model de larquer. Els exercicis espirituals quotidians de lescola.Figures : Zen, Crsip, Cicer, Sneca, Epictet, Marc-Aureli, Smmac. Posteritats : cristianisme, budisme, republicanisme i ecologia



Un curs de 4 sessions: 1. Ltica: per construir la teva ciutadella interior, fes

la diferncia entre all que depn de tu i all que no.

2. La fsica: el mn s un retorn etern de totes les coses. Per ser feli, has destimar el teu dest.

3. La lgica: els obstacles a la felicitat sn les opinions dels dems i les nostres emocions. La lgica proveeix exercicis per resistir-hi.

4. Histria dels estoics, de Grcia a Roma i a lOrient. Posteritats: cristianisme, budisme, republicanisme i ecologia.

Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic. Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.


seba

stie

nbau

er@

me.

com

+34

622

597

339

La repblicaflorentina

1115-1532

La repblica florentina

ERA

A principis del segle XII, uns mercaders italians enriquits per les creuades decideixen desfer-se dels senyors feudals i constituir-se en repblica. Dels seus inicis fins a la caiguda en mans de la famlia Medici, la histria de la ciutat que va inventar lhumanisme i el Renaixement

Temes tractats :

La lluita entre el Papa i lEmperador. La invenci de la banca i del risc. Els gelfs i els gibellins. La generaci de Dante. La pesta negra. La famlia De Medici. Lorenzo Il Magnifico i els seus artistes. La teocrcia popular de Savonarola. Leonardo i Maquiavel. Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.



1.Atrapats entre el Papa i lEmperador.

2.El primer humanisme : Dante, Petrarca i Boccaccio.

3.Antigues famlies i homes nous.

4.La repblica dels humanistes

5.La crisi de Savonarola

6.Maquiavel i Leonardo : la vida s un riu




Lindependncia dels Estats-U

nits[Ens ha tocat] decidir sobre aquesta important qesti: si els homes son realment capaos destablir bons governs des de la reflexi i la elecci, o b si estan condemnats per sempre a dependre de latzar i de la fora

(El Federalista, 1783)


Temes tractats :

La colonitzaci : Virgnia, Nova Holanda, Nova Anglaterra, Pennsilvnia.

La migraci dels dissidents religiosos europeus.

Les revolucions angleses i llurs conseqncies a Amrica.

Figures de la independncia: Adams, Washington, Paine, Franklin, Jeerson...




1. Les companyies comercials colonitzen Amrica

2. Llibertat dopinar i de creure: el paper dels calvinistes.

3. No em trepitgis.

4. La Declaraci dIndependncia.

5. We, the people: federalistes contra demcrates.

6. Els marges dels Estats Units: frontera, esclaus, indgenes, pioners, dones...

7. Un imperi de Llibertat?



ERA

La lacitat

Qualsevol societat que no vulgui sser una pura teocrcia ha de constituir els tres poders, el legislatiu, lexecutiu i el judicial, com a forces distintes de lEsglsia, o millor encara, independents i sobiranes. Per la secularitzaci no es pot considerar acabada si lEsglsia conserva el dret de vigilar, de controlar i de vetar, cadascun daquests tres poders, i tot el conjunt de la vida pblica i privada

(Ferdinand Buisson, Diccionari de Pedagogia, 1911)

ERA


Temes tractats :

El Pecat Original i la resposta cristiana. La separaci de lEstat i de lEsglsia. Les guerres de religi i la qesti de la tolerncia. Ferdinand Buisson i linvent de la paraula lacitat. Don venen els problemes actuals amb lislam?




1. Les esglsies cristianes i el poder

2. Les dues veritats dAverroes i els dos imperis de Dante.

3. Les guerres de religi i la qesti de la tolerncia.

4. Lanticlericalisme i la invenci de la lacitat a Frana (1789-1905).

5. Religi i identitat avui dia.



ERA cursos i conferncies a midaPot ser que tingueu una programaci temtica definida i cerqueu propostes de continguts que lenriqueixin.Potser el vostre pblic us reclama una xerrada o un monogrfic sobre un tema determinat.

O pot ser, senzillament, que les meves propostes pel curs 2015-2016 no corresponguin al que esteu cercant.En qualsevol cas, estic a la vostra disposici per elaborar amb vosaltres una proposta a mida.

Condicions :

Adapto el format de les meves intervencions al temps i a lespai del que disposeu.

Segueixo les condicions econmiques que acostumeu tenir. Si ho preferiu, en parlem i pactem.

Les conferncies i els cursos poden ser en catal, castell, francs o angls, segons la preferncia del vostre pblic.

Temtiques possibles:

- Histria de les idees, de les filosofies i de les religions

- Filosofia, en especial filosofia poltica i moral. Filsofs, textos, i doctrines

- Histria de la cincia i divulgaci

exemple AEUGG de Sabadell:

Europa Austera (maig 14) Per prepar un viatge a Alemanya, vam idear junts un curs de quatre sessions sobre les arrels protestants de la idea dausteritat.

Museus i Centres Culturals : catàleg 2015-2016 de ERA

Documents

Transcript of Museus i Centres Culturals : catàleg 2015-2016 de ERA