3

TEXTOS · ACTIVITATS

TOUR D’OFERTES CULTURALS

GUIES DIDÀCTIQUES

Museu de la pilotaGenovés

Introducció

“Borja: Que n’hi ha a França de jochs públics, com los nostres?

Centelles: De tota França no’n puch parlar. A París, en fet de jochs públics no hi ha; de privats, n’hi ha molts:…

Borja: Jugan igual que per aquí?

Centelles: No hi ha gayre diferència...

Cavanilles: A França y a Bélgica jugan sobre paviments enrajolats plans y llisos.

Borja: Ab quina mena de pilotes jugan?

Centelles: Casi may ab pilotes de vent, com aquí, sino ab unes pilotes una mica més petites,y molt més dures, de cuyro blanch. La borra ho és com en les vostres de pellussa de drap, és de pel de goç y per tal motiu, jugan rarament ab la palma de la mà.

Borja: Donchs com percuteixen la pilota? ab lo puny? com en les de vent?

Centelles: No, ab una pala.

Borja: Feta de fil?

Centelles: Teixida ab cordes de budells, com són ordinàriament les sextes de la guitarra. Limitan lo camp del joch per medi d’una corda tesa, y per tot lo demés jugan com aquí. Tirar la pilota més ençà de la corda, és falta. Los bàndols són dos; los nombres, quatre, quince, trenta y quaranta cich, y son ventges los d’igualarse a dos o a tres punts. La victoria pot ser doble guanyant la ratlla y’l joch. La pilota’s torna de voleda o del primer bot y com de rebot ja no porta força, se fa una ratlla hont s’es tornada.”

Joan Lluís Vives. Diàlechs.

Extracte dels Diàlegs del valencià Joan Lluís Vives. Capítol on s’establix una comparació entre les dos maneres de jugar la pilota conegudes per ell, la francesa, almenys la de París, i la valenciana. La conversa es produeix als carrers de València entre tres personatges, Centelles, Borja i Cavanilles, el primer dels quals és qui ha estat a París.

Edita:Diputació de València. Sarc

Coordinació:Josep Carceller

Redacció:Josep CarcellerDavid CantilloFran Ferrer Fotografies:David Cantillo

Correcció:Servici de Normalització Lingüística Diputació de València

© Textos:dels autors© De la present edició: Diputació de València. SARC

Dipòsit Legal: V-XXXX-2011

Índex

Introducció 5

Índex 7

Presentació 9

El Museu de la Pilota 11

La història de la pilota 12

El trinquet 17

La partida 20

• ¿Qui juga? 20

• Home bo / jutge 23

• ¿Com es juga? Escala 24

• ¿On es juga? 32

• ¿Amb què es juga? 35

Pilotaris famosos 39

Bibliografia 43

Cromos 45

Presentació

Té a les seues mans un exemplar de les guies didàctiques que edita el Servici d’Assistència i Recursos Culturals de la Diputació de València-SARC amb relació a les rutes culturals del Programa Tour d’Ofertes Culturals-TOC. Este programa que es gestiona al SARC des de l’any 2000 té com a objectius la promoció del patrimoni cultural de la província de València i, d’altra banda, afavorir que els ciutadans del nostre territori el coneguen i el disfruten. Amb esta intenció es configura un programa de difusió el producte central del qual són les rutes per tota la província, i que disposa d’un catàleg de quasi 300 recorreguts turisticoculturals.

La bona acollida que ha rebut este programa des dels seus inicis va fer que el seu plantejament inicial es desenrotllara anant més enllà de la mera difusió i s’estructuraren recursos didàctics per a un major aprofundiment i un aprofitament més intens de les rutes. Les guies didàctiques del TOC són el fruit d’este interés per treballar per la sensibilització cap a les fites patrimonials que alberga la província de València. Les guies es dirigixen, principalment, al col·lectiu escolar, però deixa una porta oberta per al descobriment, per part de tots els ciutadans, del lloc i la ruta sobre la qual versen.

La Diputació de València treballa intensament per la millora i creixement dels municipis de la nostra província, pel suport dels seus projectes i planificacions, en especial dels culturals en el cas del SARC i de l’Àrea de Cultura. Així, les guies didàctiques del TOC es configuren com un excel·lent material que afig valor als programes que, al voltant del turisme cultural, es gestionen en els municipis valencians des de fa alguns anys.

Es tracta d’uns quaderns útils, amb un gran sentit pràctic, amb un equilibri palès entre la història del municipi, de la seua comarca, de la ruta en qüestió i una part més lúdica en què, a través de les activi-tats, l’aprenentatge es convertix en una diversió.

Esperem que les guies didàctiques del TOC servisquen al propòsit perquè han sigut creades: donar a conéixer el ric patrimoni cultural de la província de València.

Salvador Enguix Morant

Diputat de Cultura

11

El Museu de la Pilota

La raó principal de tindre un museu és mostrar o exposar els objectes que van pertànyer als nostres avantpassats i, d’alguna manera, açò ens proporciona dades de qui som i d’on venim, de les nostres arrels i la nostra cultura.

La pretensió del Museu de la Pilota és la de formar un recinte que reunisca de forma ampla i precisa la màxima expressió d’elements i de documentació relacionats amb este esport, alhora que per la seua proximitat amb el trinquet, este servisca de part viva i integradora del museu. Amb tot açò, el museu intentarà donar a conéixer el nostre esport al màxim possible de gent.

L’origen d’este edifici va començar a mitjan dels anys noranta del segle xx, quan l’Ajuntament de Genovés, juntament amb la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, va adquirir un antic saló de banquets –immoble on s’erigix l’actual museu– a més del trinquet i el bar contigu a esta canxa, construïda als anys seixanta del segle xx pel tio Arturo Bataller, home al qual se li deu gran part del fet que Genovés tinga els jugadors que ha tingut, ja que el trinquet sempre estava obert per a tot aquell que volia jugar.

A tot açò, cal afegir noms importants que van fer possible que hui en dia gaudim d’este edifici dedicat al nostre esport. Per una part, Emilio Llopis, l’alcalde de Genovés, i per l’altra, Manuel Tarancón, el qual per aquell temps era president de la Diputació de València. Amb la força que posaren tots dos i l’ajuda de les institucions, va ser possible el que hui és una realitat.

A partir d’ací va començar el treball de camp, calia omplir de contingut el museu. Un equip municipal es va encarregar de fer este treball, recollir material i informació relacionada amb l’esport de la pilota. Des d’una pilota de vaqueta, utilitzada en una final, fins al cartell més menut, encara que fóra l’any 1960. Tot era admés, ja que no se sabia encara quina exposició es faria. Des de fa més de set anys s’està recollint material, encara hui en dia, ja que esta tasca no s’acabarà mai.

12

La història de la pilota

La pilota, que es juga des de temps immemorial per pobles tan diversos com ara els maies, els egipcis o els japonesos, arriba a les nostres terres per la tradició grecoromana, com tants altres dels nostres referents culturals. A l’antiga Grècia són freqüents els testimonis de la pràctica de l’esport, com el fris que voreu a continuació, en el qual es pot observar un grup de gent jugant a feninde, una modalitat semblant al joc de llargues que es juga en l’actualitat.

La Feninde

13

Reproducció actual de la feninde en el museu

• El fris la Feninde: ordena els cromos de la reproducció muntant la feninde que trobaràs al museu. Veure fotos cromos 1.

14

Al llarg de l’edat mitjana es va practicar a França, a Bèlgica, a Itàlia i a la Península Ibèrica. A la Corona d’Aragó el joc de pilota va ser molt popular, fins i tot gaudia de la protecció reial i es va prohibir re-gularment a diferents poblacions. Al Regne de València apareix amb els cavallers de la conquesta, la seua pràctica i la seua popularitat s’estenien des del propi rei, la noblesa, la cúria, el poble i els infants de cada carrer. Esta omnipresència va provocar l’aparició d’un famós ban el 14 de juny del 1391, quan el Consell General de la Ciutat de València va prohibir el joc:

«car per occasió del joch deius escrit se seguien diverses blasfemies en offensa de nostre senyor Deu e dels sants e diverses inyuries de paraula e fet a les gents anants e stants per los carrers e places de la Ciutat ha novellament establit e vedat que alcuna persona privada o estranya de qualsevol estament condició o ley sia de edat de X anys a ensus no gos ne presumesca jugar dyns los murs de la dita Ciutat a joch de pilota arruladiça sots pena de XX morabatins dor per cascuna vegada que contrafara. E se sera algu que la dita pena pagar no puxa sera mes en presó e correra la Ciutat ab açot sens tota gracia e remey».

• Llengua: intenta escriure el text anterior en valencià actual.

Les limitacions, les multes i les prohibicions, junt amb l’aparició de nous entreteniments, van fer que el joc de pilota minvara a poc a poc fins a desaparéixer de Catalunya, de Castella, d’Aragó i de les Balears al llarg dels s. xviii i xix.

La situació a la Comunitat Valenciana és molt diferent, les prohibicions del joc al carrer no afecten el joc de trinquet, que manté la seua vigència al llarg dels segles i que es practica pel més florit de la noblesa valenciana al trinquet del Miracle o trinquet de Cavallers, propietat dels Montagut, o bé als seus trinquets particulars. Al s. xvi tenim documentats un total de tretze trinquets a València ciutat.

Com ja hem vist, la pilota va ser el joc més practicat a Europa fins al s. xviii. Cal dir, però, que la seua popularitat va anar davallant i que es va deixar de practicar progressivament. Hui en dia queden encara testimonis de la passada puixança del joc en diversos països, com ara Bèlgica, Holanda, el nord d’Itàlia o el nord de França, on es continua jugant a llargues. És a mitjan segle xix quan els anglesos inventen el tennis a partir del joc.

15

A mitjan segle xix els bascos deixen de jugar cara a cara per a fer rebotar la pilota contra un frontó, abandonen els tradicionals i homologables rebote i juego largo per a practicar cesta i pala, amb la qual cosa la Comunitat Valenciana esdevé l’únic poble de tot el continent on perdura la tradició genuïna de l’esport de la pilota, que passa a ser coneguda com pilota valenciana.

Des de final del s. xix i fins a l’actualitat la pilota ha anat passant per èpoques diferents. A primeries del s.xx i fins els anys seixanta la seua pràctica era habitual i generalitzada tant al carrer com als trinquets i va ser a partir d’estos anys, amb la massificació dels carrers –ja hi havia molts cotxes tant circulant com aparcats – i el canvi d’aspecte d’estos, amb la introducció, per exemple, de fanals, quan es va començar a prohibir el joc de la pilota al carrer. Esta segona època, en la qual la pràctica de la pilota es limitava als trinquets, el joc va estar en perill, ja que cada vegada era menys la gent que el practicava, menys la gent que acudia als trinquets per a vore una partida, i per tant la pilota estava en perill de desaparéixer.

Però, des de final del segle xx fins a l’actualitat ens trobem amb un ressorgiment en la pràctica de la pilota valenciana degut a factors diferents:

•L’aparició i creació de la Federació de Pilota Valenciana, juntament amb la creació d’una Lliga Professional i de mecenes, que patrocinen tant la lliga com els jugadors.

•La retransmissió de partides per Canal 9 i Nou 2.

•L’ordre de construir instal·lacions específiques de pilota als nous centres d’Educació Primària i Secundària.

•La construcció de canxes per tot arreu, com ara carrers de pilota artificials o trinquets nous.

•La introducció de la pilota en l’àmbit universitari i escolar.

En l’actualitat ens trobem que la pilota està en un procés imparable de modernització i implantació a la societat. Noves empreses que aposten per la pilota i s’impliquen amb la retransmissió en directe de les principals partides i canvien, per exemple, el color del trinquet, blau, i el de la pilota, blanca, per a afavorir l’espectacle. Així trobem el trinquet blau de Genovés.

Nou Trinquet a la UPV

16

Cada dia són més els participants a les diferents competicions d’aficionats, de professionals i a les escoles esportives. Les competicions que podem trobar hui en dia es poden dividir en tres grans grups:

1. Professionals: els jugadors professionals en l’actualitat juguen en dos modalitats:

•Raspall: Trofeu Diputació de València, per equips, i el Trofeu President de la Generalitat, indi-vidual.

•Escala i Corda: Trofeu President de la Generalitat, individual; la Lliga Professional Bancaixa, per equips i la Copa Diputació, per equips.

2. Aficionats: podem trobar lligues i competicions per a totes les modalitats que es juguen de pilota valenciana.

3. Iniciació i tecnificació. Als JECV (Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana) podem trobar compe-ticions de les diferents modalitats del joc. Així mateix, la Federació de Pilota Valenciana organitza una lliga de tecnificació per a les modalitats d’escala i corda i raspall per als grups d’edat següents:

•Lliga Cadet Caixa Popular

•Lliga Juvenil Caixa Popular

•Lliga Promoció Caixa Popular

• Sub-16 Individual

• Sub-18 Individual

• Sub-23 Individual

17

El trinquet

La partida i la seua puntuacióLa partida és el moment en el qual s’enfrontaran dos equips d’un nombre de jugadors variable i en la qual un dels dos haurà de resultar vencedor.Una partida de pilota, pel que fa a la seua puntuació, es dividix en un nombre indeterminat de parts denominades jocs o punts.

La puntuació del joc

Dins de cadascun d’estos jocs hi haurà una puntuació parcial. L’equip que aconseguisca un joc assolirà també uns punts de cara a la puntuació general de la partida. La puntuació dins d’un joc és constituïda per quatre punts:

•Quinze

•Trenta

•Val

• Joc

Ací acaba este parcial. No obstant això, caldrà tenir present que per a guanyar un joc caldrà tenir dos quinzes d’avantatge sobre l’adversari. Així, el màxim que pot fer l’equip contrari per a guanyar una partida és arribar a trenta. Si això no es produïx, la partida s’allargarà fins que un dels dos equips no aconseguisca un avantatge de dos quinzes sobre l’altre. En qualsevol de les modalitats s’anomena quinze al transcurs d’una pilotada i al fet de guanyar-la.

La puntuació general

Aconseguit un joc, este passa a marcar una puntuació determinada de cara a la puntuació general de la partida. Hi ha diverses formes de puntuacions generals. La més antiga sembla que és la puntuació de carrer a set, que comptava de set en set, és a dir, cada joc guanyat valia per set punts per al còmput general.

Al costat d’esta n’hi ha una altra més moderna i més estesa hui, a causa de ser la forma més utilitzada al trinquet i ser la més coneguda, la de comptar de cinc en cinc. A més d’això, és més fàcil que no l’altra, ja que sempre és molt més senzill, al nostre sistema decimal, comptar de cinc en cinc que no de set en set.

Estes dos formes de comptar creen dos formes distintes de denominar les partides: partides jugades a cinc i partides jugades a set. També hi ha una altra possibilitat de comptar d’un en un, amb el sistema numeral normal.

Marcador a l’inici d’una partida

18

Terminis de la partida

Fins ara hem vist quin són els mètodes de puntuació parcial i general de la partida, però ara haurem de vore quins són els límits de la partida, és a dir, quan acaba un partida, quina és la puntuació termini d’una partida. Ací trobarem diferències, tant en les paraules utilitzades, com en les formes utilitzades.

1. Lliures

El primer model seria el que es practica hui en dia als trinquets. Es posa una xifra termini i guanyarà el primer que l’aconseguisca. Actualment al trinquet es juga a 60 punts, és a dir, 12 jocs guanyats en la modalitat d’escala i corda, a 25 punts, 5 jocs guanyats al raspall, ja que per les seues característiques és més dur, i a 70 punts, 14 jocs guanyats en la modalitat de galotxa.

2. Altres formes històriques de puntuar

2.1. A pujar i baixar

Un altre model utilitzat al carrer ha sigut el de pujar i baixar, muntar i davallar, a rebaixar o descomptar. En este sistema, quan un equip guanyava un punt n’afegia 5. Si el següent joc també el guanyava el mateix equip n’afegia 10, però si el següent ja no el guanyava este equip sinó l’altre, el que feien era descomptar-li’n 5 a l’equip que en tenia 10, i es deia que l’equip baixa a 5.

En este mètode es posava un límit que marcava la diferència entre els dos equips. Qui arribava a eixa diferència de jocs guanyava la partida. Per exemple, a 25. L’equip que primer arribava a una diferència de 25 amb l’altre guanyava la partida.

2.2. A temps

En la modalitat de galotxa es va utilitzar la modalitat de la puntuació per temps, amb la particu-laritat que, quan arribaven al termini del temps marcat, havien de jugar dos jocs més. El temps que es jugava era una hora i mitja. Es donava el cas que hi havia possibilitat d’empat, i per tant ara s’utilitza el mètode de l’escala i corda, fins a 60 o 70 punts, i els dos equips començaran de zero.

• ¿Qui guanya? ¿Quants jocs ha fet cada equip?

Segons el sistema de puntuació a pujar i baixar, has de descobrir qui guanya al final del desenrotllament de la partida.

«Límit a 15. Els blaus fan el primer joc. I després pugen a 10. Baixen a 5. Pugen a 10. Baixen a 5. Baixen net. Pugen rojos a 5. Baixen net. Pugen rojos a 5. Pugen a 10. Pugen a 15»

SOLUCIÓ: guanyen rojos perquè han arribat a 15, que era el termini marcat. Rojos: 7 jocs. Blaus: 5 jocs.

19

• Ordena els cromos 2 segons el moment de la partida: inici, mitat partida, final.

Inici

Mitat partida

Final

20

La partida

¿Qui juga?

JugadorsEl nombre de jugadors per equip pot variar i depén de la modalitat que es jugue. A raspall en juguen 1, 2 o 3 per equip, de la mateixa manera que a escala i corda, però a llargues poden arribar a jugar 3, 4 o 5 persones en cada equip.

Els dos equips abans de la partida

Tots els jugadors són integrants d’un equip que rebrà diferents noms en funció de:

•El color de la camiseta, blava o roja. Tradicionalment utilitzaven faixes d’estos color per distingir-los. L’equip considerat millor durà la faixa-camiseta roja.

• Segons la posició que un equip ocupe en cada joc es considera el qui fa el rest i l’altre el qui fa el dau o el traure.

Una de les particularitats de la pilota valenciana és que el nombre de jugadors per equip pot variar en funció de la qualitat dels jugadors. És a dir, pot jugar un equip de dos jugadors contra un de tres, o un d’un contra un de dos. Açò es fa per tal d’igualar les forces i que la partida estiga més igualada, sobretot en partides lúdiques, de festes o de desafiaments.

21

El nom que reben els jugadors al trinquet depén de la posició que ocupen o de la funció que facen durant el joc:

•El punter és el jugador que juga més endavant que la resta. Està més prop dels contraris.

•El mitger és el jugador que en una partida on juguen tres, es situa al mig, entre el punter i el rest, rebot.

•El rest és el jugador que, tant al carrer com al trinquet, se situa darrere.

•El feridor és el jugador encarregat de fer el traure ferint.

Col·locar-se la faixa Disposició de l’equip al camp

El feridor en primer terme

22

• Col·loca el nom dels jugadors que hi ha en esta partida.

• Identifica els quatre personatges de la foto.

23

Home bo o jutge. El públic i la seua funció.

Anomenem home bo el jutge, la persona encarregada d’observar un determinat punt fonamental o possiblement conflictiu en el desenrotllament del joc. L’home bo es col·loca prop del dau per a vore si la pilota, en ser ferida, cau dins d’este o no. En cas de dubte, el jugador que no ho té clar li pregunta. Este sempre tindrà l’última paraula. Es col·loquen en llocs diferents segons les modalitats de pilota que més endavant vorem.

Molt important en la pilota valenciana és la figura del públic. Una de les característiques importants n’és la seua implicació en el joc de manera directa, per motius diferents:

•Per la seua ubicació participa directament en el joc, ja que pot ser un lloc on es llançarà la pilota sense que el contrari la puga tornar, o marcarà els límits del camp, com per exemple, en les mo-dalitats de galotxa o llargues, quan es juga al carrer. D’altra banda, al trinquet ocupa les zones dedicades especialment per al públic, com ara la llotgeta, les galeries, la corda, etc. Ja vorem quines són estes zones més endavant quan parlem de les instal·lacions.

•Per la seua participació en les decisions en partides on no hi ha home bo, el jugador que té dubtes sobre algun punt pot demanar la seua opinió al públic, dient cavallers ¿falta o bona?, i serà el públic qui tindrà l’última paraula de la decisió.

•Per la seua participació a les travesses, ja que fa que la partida es pare en un moment important per a apostar tant per un equip com per un altre, o motivar un equip pel qual la gent ha apostat molts diners.

El públic

24

¿Com es juga?

La pilota valenciana engloba un conjunt de formes o modalitats diferents de jugar, i esta és una de les característiques que li dóna més riquesa. Per a poder explicar com es juga, primer que res hem de fer una classificació de les diferents formes de jugar.

La Federació de Pilota Valenciana fa en el seu reglament una distinció primera en dos grans grups:

1. Joc indirecte: Aquell en el qual s’enfronten dos equips d’un o diversos components que ocupen tots el mateix camp, llancen la pilota contra un element (un mur) anomenat frontó, que retorna la pilota per rebot per tal que la jugue l’equip contrari al que l’ha llançada. Este apartat té una sola modalitat, anomenada frontó valencià, que es juga al frontó (este pot ser obert, tancat, cobert o descobert).

2. Joc directe: Aquell en el qual s’enfronten dos equips d’un o diversos components que ocupen camps oposats, tot llançant la pilota directament i alternativa els uns contra els altres, intentant acon-seguir que la falta es produïsca en el camp contrari per a obtenir els punts. Este grup es dividix en tres:

• Joc lliure, on trobem la modalitat de llargues que és la que es juga als torneigs internacionals.

• Joc per baix, el raspall, que es pot jugar tant al trinquet com al carrer.

• Joc per dalt, com la galotxa, que es juga al carrer natural o artificial, les galotxetes de Monòver, en un recinte tancat, i la modalitat reina, l’escala i corda, que sols es juga al trinquet.

Tot seguint esta classificació, vorem la modalitat de jugar que hi ha a cada poble de la Comunitat Va-lenciana; es pot dir que «baix del Xúquer juguen per baix corda, i per dalt del Xúquer juguen per dalt corda». Esta regla es complix a tots els pobles excepte a Rafelbunyol, on tot i estar situat a l’Horta Nord sempre s’ha jugat a raspall, possiblement per la repoblació que s’hi va fer amb llauradors que venien del sud de la Comunitat Valenciana.

Jugant a raspall Carrer de pilota

25

• Situa el pobles següents al mapa de la Comunitat Valenciana i escriu a quina modalitat juguen (dalt corda o per baix).

Dénia, Benidorm, València, Vila-real, Sagunt, Pedreguer, Manises, Gandia

26

Descripció de les modalitats que es juguen al trinquet:escala i corda i raspall.

Dos són les modalitats que es juguen als trinquets. Com ja hem comentat anteriorment en la història, la pilota valenciana es jugava principalment al carrer, encara que hi havia molts espais tancats anomenats trinquets on també es jugava. En l’actualitat només es juga a escala i corda i raspall.

Escala i corda

Com ja hem vist, es tracta d’un joc directe, en el qual dos equips s’enfronten, tot passant la pilota per dalt la corda que hi ha al mig del camp, sense tocar-la, sempre a l’aire o al primer bot.

El joc s’inicia amb la ferida, que consistix a fer botar la pilota en la pedra o en la llosa, colpejar-la cap a la muralla de l’escala de manera que toque per dalt de la ratlla de la ferida i fer-la caure en el dau. El jugador que fa el dau la podrà tornar a l’altre camp colpejant-la a l’aire o, després de botar al dau, passant-la per dalt la corda. Així continuarà el joc, colpejant-la a l’aire o al primer bot per dalt la corda fins que un equip no la torne o no aconseguisca passar-la per dalt, tot aconseguint un quinze.

Com ja hem comentat anteriorment a escala i corda les partides es juguen a 12 jocs o 60 punts. Cada joc els equips es canvien els papers, ferint l’equip que feia el dau i al contrari.

Raspall

L’altra modalitat practicada dins del trinquets és el raspall que es juga principalment a les comarques de la Marina, la Vall d’Albaida, la Safor, la Costera i la Ribera. En estes tres últimes comarques és on la modalitat del raspall està més arreglada. Al raspall dins del trinquet es juga de la mateixa manera que al carrer. En la modalitat de raspall al trinquet caldrà tenir present, de cara al joc, l’existència dels rebots. La pilota que vaja al rebot o galeries només podrà ser jugada a l’aire o al primer bot, en cas de no haver fet cap bot anteriorment.

Ferida: botar en la pedra Ferida: colpejant en el mur

27

També s’haurà de posar atenció als tamborins, ja que si la pilota hi colpeja serà considerada quinze del jugador que l’ha llançada. D’altra banda, la línia de falta per al servici, encara que això dependrà del pacte, normalment se situa al blau, número sis, la qual cosa vol dir que la pilota del traure ha de botar abans d’esta ratlla, si no serà falta.

Com ja hem comentat anteriorment, les partides de raspall al trinquet es juguen a 25 punts, és a dir 5 jocs.

Les galotxetes de MonòverLes galotxetes són la modalitat de la pilota valenciana amb una pista més menuda i jugada amb una pilota particular.

La pista de joc, del mateix nom, és un recinte tancat de forma rectangular, de 3,5 metres d’amplària per 20 de llargària. Al mig hi ha una xarxa destesada d’un metre d’altura als extrems i una poc menys al centre. A la banda dreta de la xarxa, en el camp del rest, hi ha un tamboret per a ferir en les partides de parelles. A més, en cada frontó hi ha un tamborí (bisell d’uns 45º d’inclinació) que permet alçar pilotes mortes i rebots ràpids i espectaculars.

Un element diferenciador de la galotxeta són els caixonets, una mena de portes obertes en totes quatre cantonades. Permeten la comunicació de les diverses pistes i són, alhora, un raconet on enviar la pilota per a aconseguir el quinze.

Podeu observar esta instal·lació al museu, alhora que també practiqueu i jugueu.

S’hi pot jugar mà a mà o en equips de dos contra dos. L’única diferència és la ferida. En les partides individuals s’ha de botar la pilota en un cercle pintat al terra al fons esquerre del dau, mentre que en les partides per parelles es bota la pilota al tamboret del rest per a llançar-la en un rectangle arrimat a la paret esquerra del dauer.

La manera de comptar és la mateixa que en la pilota va-lenciana (un punt dividit en quatre quinzes: 15, 30, val i joc), cada joc és un punt i guanya qui arriba abans als 12 punts. Els quinzes s’aconseguixen en ser el rival incapaç d’enviar la pilota al camp contrari per dalt corda amb la mà, i amb un bot com a màxim (els tamborins compten com a aire). Els caixonets són racons des d’on és molt difícil tornar la pilota. Si la pilota toca la xarxa es perd el quinze.

Les pilotes de les galotxetes són diferents de totes les altres de la pilota valenciana i, molt sovint, estan fetes manualment pels mateixos jugadors. Es denominen

Galotxeta en el Museu de Genovés

Tamboret

28

també pilotes de galotxes o de drap i estan farcides d’un centre redó de borra comprimida envoltada per tires de drap o fil encerat de llana, tenen un pes aproximat de 60 grams i d’uns 7 cm de diàmetre. El bot n’és escàs o nul.

Formes de colpejar la pilota En totes les modalitats de pilota diferents hi ha una sèrie de colps o gestos tècnics comuns. Sols la raspada és pròpia d’una única modalitat.

COLPS PER BAIX DEL MUSCLE

•La palma: El jugador es situa davant la trajectòria de la pilota i li dóna un colp amb la mà oberta, després de descriure un gir semicircular dins d’un pla vertical. És un colp defensiu.

•La bragueta, butxaca o sobaquillo. En este colp el braç es mou de la mateixa manera que en els colps de palma, però amb la peculiaritat d’estar pegat al cos, quasi friccionant-lo, motiu pel qual fa l’efecte que el jugador es trau la pilota de la butxaca o de la bragueta, per això els dos noms. A diferència de la palma, ara el cos es manté en una posició lateral a la direcció de la pilota i, mentres a la palma el cos es recolza en la cama contrària al braç que s’acciona, ara el recolzament es produïx sobre la cama de la mateixa banda del braç que s’acciona.

•El manró: En este colp el jugador es situa de cara a la pilota i la colpeja després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal, paral·lel al terra, a diferència de la palma que era vertical.

Colp de palma Colp de sobaquillo Colp de manró

29

COLPS PER DALT DEL MUSCLE

•El bot de braç: El pilotari projecta el braç des de darrere del cos per dalt del muscle, després d’haver deixat botar la pilota al sòl. La cama contrària a la mà que colpeja es situa davant.

•La volea: És el mateix colp tècnicament descrit com bot de braç però sense deixar botar la pilota. Això suposa que el cos està una miqueta més tirat cap arrere.

•El carxot o calbot: La posició de partida és la mateixa que en el bot de braç, però la pilota que ve quasi no s’eleva i està separada del cos, amb la qual cosa el recorregut del braç s’obri i s’allunya del propi cos descrivint un semicercle més horitzontal.

Bot de braç Colp de volea Colp de carxot

Raspada

ALTRES COLPS

•La raspada: És el colp utilitzat sols en la modalitat de raspall quan la pilota ve rodant per terra. En avançar el peu contrari al braç que colpeja, este recorre un semi-cercle vertical que colpeja la pilota raspant amb la mà el sòl i la pilota.

•El rebot: Este no és un gest tècnic propi sinó que és una possibilitat del joc. Quan la pilota colpeja el rebot del trinquet o carrer es pot jugar de bo colpejant amb qualsevol dels altres colps (generalment de bragueta). L’única modificació en el gest és la torsió del tronc per a dirigir la pilota cap a l’altra part del carrer o trinquet.

En tots els colps es pot dir que la pilota no es colpeja directa-ment sinó que es fa rodar per la mà per a impulsar-la amb més força.

30

• Retalla els cromos 3 i apega-los en el tipus de colp que els correspon segons la descripció anterior.

Colp de palmaColp de manró

Bot de braç

Colp de volea

Colp de carxot

Raspada

BOT DE BRAÇ

RASPADA

MANRÓ

CARXOT

VOLEA

PALMA

31

• Ordena els cromos 4 referents al rebot seguint un ordre lògic:

1. Quan arriba la pilota

2. Posició del jugador

3. Mira la pilota on va

4. Comença a girar i es col·loca per tal de colpejar

5. Colpeja la pilota

1

3

5

2

4

32

¿On es juga?

L’espai de pràctica de la pilota valenciana ha evo-lucionat i ha canviat al llarg del temps, però sense perdre mai l’essència del joc.

A l’edat mitjana hi havien molts trinquets a la ciutat de València, on es jugava de manera privada, però als pobles i també a la ciutat es continuava jugant al carrer, sobretot els dies de festa i els diumenges. Això ens donava dos espais de joc diferents que continuen en l’actualitat: els trinquets i els carrers, encara que les modalitats de joc siguen diferents i hagen evolucionat des d’aquells temps.

En primer lloc el carrer, espai de joc del poble i de la gent del poble. Com ja hem comentat en la part d’història, la pilota valenciana era molt popular i es podia vore gent jugant a pilota a qualsevol carrer de les ciutats o els pobles. Però al s. xx apareixen als carrers elements que no sols en dificultaran la pràctica sinó que faran que les autoritats prohibis-quen el joc:

- Cada vegada hi ha més cotxes, no sols circulant, sinó aparcats a les voreres

- El canvi d’aspecte amb nous fanals, canalons, finestres amb vidres, aparadors

Tot això, junt amb l’eclosió de nous esports aliens a la nostra cultura, com ara el futbol, l’handbol o el bàsquet, d’origen anglosaxó, fan que la seua pràctica al carrer desaparega pràcticament i es deixe només per a partides ocasionals els dies de festa senyalada.

Però no fou fins als anys 80-90 que es van començar a construir carrers artificials, que imiten els carrers del poble, amb finestres, portes, voreres, però sense cotxes i sense perill de trencar res ni de ser atropellat.

Així, en l’actualitat la modalitat de galotxa es juga en carrers artificials, i són nombrosos els pobles que en disposen d’un. En estos carrers podem trobar les mateixes parts que pintaven i marcaven quan es jugava fora:

1. El dau. 2. La corda central. 3. La corda de galotxa. 4. Voreres. 5. Finestres. 6. Balcons.7. Galeries per al públic tant al rest com al dau

Pel que fa al trinquet, anomenem així els espais de joc tancats i coberts, de forma rectangular, on es practicava i es continua practicant la pilota valenciana. La seua llargària oscil·la entre els 45 i 60 metres i l’amplària entre 8 i 11 metres. Originàriament estava format per quatre parets on es col·locaven els dos equips enfrontats per a jugar a llargues, modalitat mare de les altres actuals, com ja hem vist an-teriorment. Es a finals del segle xix es va inventar la modalitat d’escala i corda actual, de manera que el joc s’ha fet més vistós i fàcil de seguir per a l’espectador que les llargues.

Diorama del museu de la pilota que representa una partida de llargues al carrer

33

•Les galeries: lloc destinat exclusivament al públic.

•Les llotgetes: espais menuts situats a la dreta del dau, en angle amb la muralla i amb el frontó i destinats al públic. Les llotgetes de dalt estan protegides generalment per una barana aproxi-madament d’un metre. La paret protectora de les llotgetes de baix s’anomena bolinxó.

•El dau: és un quadrat d’uns tres metres, marcat a terra amb una línea, que està situat a l’angle que forma l’escala en el frontó, i és el lloc on ha de botar la pilota quan trau el feridor.

•La pedra: pedra o llosa on el feridor bota la pilota abans de ferir, situada aproximadament en el centre del trinquet i baix de la corda.

•El tamborí: bissell que hi ha a la part del rest i a la del dau, amb la qual es mata l’angle que formen els frontons i les lloses del trinquet.

•Blaus: ratlles verticals pintades a la muralla, numerades normalment del 0 al 9, que dividixen el camp en parts iguals i que no tenen altra funció que orientar tant el feridor com la resta de jugadors.

•Corda: corda grossa i de cànem tradicionalment, situada a 1,80 m de terra entre les dos muralles, i que dividix el terreny de joc en dos parts, la del rest i la del dau. Per tal de facilitar la visió del joc, la corda té una xarxa d’uns 20-30 cm per baix.

Podeu vore totes estes parts del trinquet o del carrer de pilota en les diferents maquetes que hi ha exposades en el museu.

Els trinquets en l’actualitat tenen les parts següents:

•Les muralles: són qualsevol de les dos parets laterals del trinquet, però s’anomena així prin-cipalment aquella en la qual no es col·loca el públic.

•L’escala: són els graons laterals que recorren el trinquet de manera longitudinal junt a la muralla i on seu el públic per a seguir la partida.

Llotgetes en el trinquet de Pelayo Un blau La corda

34

• Escriu baix de cada foto el nom de la part del trinquet que correspon, segons les definicions anteriors.

35

¿Amb què es juga?

El material per a jugar a pilota valenciana, com per a qualsevol esport, és únic i propi del nostre esport. Començarem primer per les pilotes. Podem trobar diferents tipus de pilotes, totes fetes a mà, amb les quals es jugarà tant a la iniciació com a les partides professionals.

Pilotes de badana

Són les pilotes més blanetes, pròpies per a iniciar-se amb el joc. S’utilitzen a les escoles de pilota i als col·legis o als instituts. El procés de fabricació de la pilota és molt senzill. Es tallen dos trossos de pell en forma de 8. Començarem per agafar una pilota de goma, la qual li donarà consistència i bot. S’embolica la boleta de gomma o tela, amb llana i fil, per cosir-la després.

Pilotes de vaqueta

S’anomenen així perquè es fabriquen amb pell de bou. En el recorregut del museu podrem vore com és el procés de fabricació. El procés consta dels passos següents:

1. es tallen huit gallons d’uns 6/8 mm., els quals es foraden i deixen en remulla per poder treballar-los.

2. a continuació es cusen amb fil de cànem encerat, deixant una xicoteta obertura per ficar la borra i, després, tancar-la.

3. la fiquem en motles de fusta o metàl.lics en una premsa hidràulica per tal d’agafar la forma rodona i el tamany addient.

4. quan es treu del motle es deixarà secar fins que estiga en condicions d’utilitzar. Al acabar el procés tindrem una pilota d’uns 42 mm. de diàmetre i uns 40/44 grams de pes. El resultat són pilotes fosques, encara què, actualment, als trinquets blaus, s’utilitzen pilotes blanques.

Pilotes de frontó o tec

Anomenades de tec pel soroll del nucli, de fusta o plàstic, al botar. Revestides de cautxú per a que boten més i em-bolicades amb llana i fil i cosides amb dues peces de pell de cabra blanca en forma de huits. Pes: 50 grams.

Pilotes de galotxetes

També anomenades de drap pel seu farcit d’este material. Embolicades amb llana i fil i acabat amb cinta adhesiva negra. Pes: 70/90 grams.

Cosir una pilota de badana

Pilota de vaqueta en diverses fases

36

• Ordena els cromos 5 seguint el procés de fabricació de la pilota, segons siga de badana o de vaqueta.

VAQUETA

1

VAQUETA

4

BADANA

2

VAQUETA

2

VAQUETA

5

BADANA

3

VAQUETA

3

BADANA

1

BADANA

4

37

• Fes-te la teua pilota a casa.

1. agafa una piloteta de gomma d’uns 2/3 centímetres de diàmetre aproximat.

2. embolica-la amb llana fins el grossor que consideres.

3. embolica-la amb fil per a que quede més apretada.

4. recobrix-la de troços d’esparadrap fins que quede tota tapada.

Tots els tipus de pilotes que hem descrit els podeu trobar exposats al recorregut del museu.

Altres materials importants per a jugar a pilota són les proteccions de les mans. Tradicionalment els jugadors es protegien amb uns guants fets de pell i cosits a mà que es lligaven al canell amb dos vetes de tela.

En l’actualitat els pilotaris es protegixen la mà, s’arreglen la mà amb esparadrap, cartes o planxes de ferro i didals, només en la modalitat de raspall. En la seqüència de fotos següent pots observar tot el procés per a arreglar-se la mà que seguix un pilotari.

Un guant en el Museu

Didals per a jugar a raspall

38

• Prepara’t el teu guant:

Material necessari:

•Guant de tela o llana

•Tesamoll

•Esparadrap

•Cartes

•Didals

• Retall, ordena i pega els cromos 6 seguint una seqüència lògica:

21 3 4

39

JulietEs va vestir de blanc als quinze anys. Els homes grans encara recorden amb delectança les mans de Juliet, el jugador amb qui començà la dignificació del nostre esport, allà pels voltants del 1945.

Aquell any es va imposar a Quart i també a Llíria. Els duels entre Quart i Juliet, primer, i entre Juliet i Rovell, després, marcaren tota una època. Pels trinquets encara es conta, com un esdeveniment especial, el de-safiament a tres partides que enfrontà Juliet i Antonio amb Llíria i Miguel l’estiu del 47, que representà la con-sagració definitiva de Juliet, ja que es va imposar en les tres partides.

Conten que hi havia en joc la suculenta suma de 10.000 pessetes, prèviament ingressades en un banc.

Pilotaris famosos

Al llarg del recorregut pel Museu de la Pilota trobareu penjades diferents fotos dels pilotaris més importants. Alguns d’estos són:

El Xiquet de QuartVa nàixer a Serra el 31 de gener del 1931, però de menut es va traslladar a Quart de Poblet, a l’Horta Sud, i es formà fonamentalment al trinquet de Manises i va ser la gran figura de la dècada dels anys 30. S’ha dit d’este que va ser tota una enciclopèdia de la pilota. La seua supremacia arribà fins a ben entrats els anys quaranta.

Llorenç Millo va descriure una memorable partida jugada a Guadassuar l’any 1948, que enfrontà Quart i Juliet. Quart perdia 55 per 10. En observar que els aficionats abandonaven el trinquet decebuts per l’ac-tuació del pilotaire, Quart cridà: ¡Cavallers, que açò encara no s’ha acabat!

Arribà als iguals a 55 i, encara que Juliet es va emportar el triomf, la memòria col·lectiva la recorda com una de les partides més glorioses de Quart. La seua època correspon amb la del Xiquet de Llanera, segons diuen les cròniques, el millor jugador de tots els temps del joc de carrer.

40

El creixement de la figura de Juliet està relacionat amb una de les millors èpoques de la pilota, ja que s’inauguraren molts trinquets, aparegueren molts bons jugadors i els espectadors tornaren al joc.

Juliet fou un jugador d’estil, que la jugava quasi sempre per dins i amb un gran domini de la col·locació sobre totes les lloses. L’honestedat i el respecte pels cavallers que sempre demostrà li valgueren una fama d’home bo que encara conserva. Es retirà l’any 1968.

RovelletVa nàixer a la vora mateix del trinquet de Pelayo i fou batejat per l’afició amb el nom del seu pare, el pilotaire Rovell de Dénia. Els seus amics, coneguts i saludats, però, encara el coneixen hui com a Tonín.

Als quinze anys debuta com a professional i als dèsset anys s’enfronta a la figura de l’època, Juliet, partida que es va repetir per tots els trinquets de la geografia va-lenciana.

Durant molts anys, esta parella es va enfrontar dos vegades al mes al trinquet de Pelayo, a la ciutat de València, en unes partides emocionants que encara es conten al mateix trinquet. A la retirada de Juliet, Rovellet es va convertir en el número u indiscutible fins a l’aparició d’Eusebio, que durant els anys seixanta li va disputar la supremacia de la faixa roja.

Rovellet no solament fou admirat pel seu joc elegant i ple de coneixement, sinó també per la immensa ca-vallerositat que desplega encara hui en l’ambient de la pilota. Actualment, continua treballant pel futur de la pilota en totes les iniciatives en què se’l requerix.

Eusebio Començà a jugar al raspall al seu poble, Riola, a la Ribera del Xúquer, on l’afició l’anomenava com el seu pare, Eusebiet. Als dèsset anys entrà al camp professional. El 1960 debuta al trinquet de Pelayo.

Durant la dècada dels seixanta, les partides d’Eusebio contra Rovellet ompliren els trinquets valencians de gom a gom. Amb la retirada de Rovellet, Eusebio fou la primera figura fins a l’aparició del Genovés.

Eusebio ha estat potser l’escaleter més elegant jugant de butxaca i ha tingut un dels daus més ben fets que es recorden. Es va retirar amb més de 46 anys entre l’afecte de tota l’afició del poble valencià i amb el seu posat de jugador calculador i estilista intacte.

41

GenovésPer un veritable atzar va començar a jugar en el trinquet, perquè, en organitzar-se el campionat juvenil del 1971 i no trobar substitut per a un jove que havia de representar la parella de Benissa, Enriquito d’Alzira va recórrer als servicis de d’este xicot, sense que ningú no sospitara el fenomen de la pilota que s’hi ocultava.

La carrera del Genovés ha estat la més ràpida i sor-prenent en els últims quaranta anys. A l’estiu del 1973, als dos anys escassos de calçar-se els guants, el Genovés es va enfrontar amb Rovellet i amb Llopis. A final d’agost ja va jugar amb qui era considerat una màxima figura: Eusebio. El Genovés va aportar frescor, joventut i vivacitat a un món que queia de vell.

Ha estat un jugador que ho tenia tot. Gràcies a este els trinquets es tornaren a omplir, l’afició s’emocionava i assistia als duels més forts, competitius i durs de tota la història de la pilota. La seua pilota era fortíssima,

les seues facultats sorprenents, i destacava la seua esquerra que li permetia realitzar les jugades més extraordinàries. Els seus rivals amb prou feines podien passar les seues pilotes.

El seu palmarés és impecable. Ho ha guanyat tot i cal destacar els sis campionats individuals d’escala i corda. Està en possesió de la Medalla d’Or de la Generalitat als mèrits esportius, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Genovés i la simbòlica txapela basca que el consagra com a campió entre els campions. Es va retirar l’any 95, però la seua estela continua creixent.

Sarasol IS’inicia jugant a raspall com la majoria dels xiquets del seu poble. Als quinze anys va tindre l’oportunitat de debutar al Campionat Juvenil d’Escala i Corda en subs-titució de Fenollosa. En aquelles partides ja es veia que Sarasol podia arribar a ser el gran jugador que és, ja que se li endevinaven les traces.

Ben prompte comença a enfrontar-se amb els grans professionals, sobretot al trinquet de Guadassuar, on es pot dir que es va fer com a jugador. De fet, l’any 83 va obtindre un gran èxit en guanyar mà a mà Fredi, proesa que va repetir al trinquet de Carlet, davant d’Eusebio.

El 1986 queda subcampió en el I Campionat Individual, davant un insuperable Genovés. Torna a repetir la gesta als anys 89, 90 i 91, però és al 92 quan es giren les tornes i aconseguix fer-se amb el Campionat Indi-vidual, precisament contra Genovés, al qual va guanyar també en les edicions 93 i 94.

42

El 96 recupera el campionat i el manté el 97. L’any 98 es va lesionar mentre jugava contra Álvaro, però un any més tard torna a guanyar l’individual. Ha igualat la marca de Paco Cabanes El Genovés, en sumar sis títols del Campionat Individual.

El currículum de Sarasol I és complet. Té en el seu haver la pràctica totalitat dels guardons referits a les diferents competicions de pilota que hi ha hagut als últims anys. Ha aconseguit el triomf de la Lliga Professional d’Escala i Corda- Circuit Bancaixa les temporades 97-98 i 98-99, i ha format parella amb el seu germà Sarasol II, un guardó que ja havia aconseguit en la primera lliga.

A més, està en possessió del títol de Campió Mundial de Pilota, com a membre de la Selecció Valen-ciana de Pilota i de l’Europeu, i ha estat considerat el millor jugador del món al Mundial disputat a València fa dos anys. Està en possessió de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.

SanchisVicent Sanchis Savall (Oliva, la Safor, 1948)

Format al trinquet d’Oliva, va debutar el 1968 a Vila-llonga.

El mitger que més partides ha disputat i més anys s’ha mantingut com a primera figura (25 anys). Jugador de gran tècnica, molta agilitat i molt combatiu. Dominava totes les jugades: bona volea i bot de braç, bona esquerra i excel.lent raspada. La seua millor jugada la feia des del rest d’on llençava la pilota a la galería amb molta facilitat.

43

Bibliografia i recursos d’internet

AA.VV.

Unitat Didàctica de Pilota Valenciana.

Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. València 2002.

Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Vocabulari del joc de la pilota.

Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. València 2010.

Cerdà, Paco i Mascarell, Purificació.

La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana.

Publicacions de la Universitat de València. València 2009

Llopis i Bauset, Frederic.

El joc de pilota valenciana.

Carena editors. Valencia 1999

Soldado, Alberto.

Joc de Pilota. Historia de un deporte valenciano.

Diputació de València. València 1998

Recursos web

Museu de la pilota Genoves:

http://www.museupilota.com/

Federació de Pilota Valenciana:

http://www.fedpival.es/

44

45

Cromos 1

46

47

Cromos 2

48

49

Cromos 3

50

51

Cromos 4

52

53

Cromos 5

54

55

Cromos 6

56