INTRODUCCIÓ

La línia d’ indicativitat del “tebeo”

Per raons culturals, es llig linealment. Se estructura una història pel mig d'un “abans” i un “ després”

Però enfront d'eixa linealitat, la realitat es presenta com quelcom molt més variat

Hi ha autors que presenten l'hipertext com una alternativa real al text i una forma nova i alternativa de presentar la informació

C

F D B

E G H

Secuència associativa

Secuència linial

1 2 3 4 5 6

MULTIMÈDIA. CONCEPTE Hipertext com un programa informàtic (existix també com a concepte literari)

en el que la informació textual presentada s'interconnecta de tal manera que l'usuari decidix en cada moment els passos a seguir en funció de les diverses possibilitats que el mateix li oferix.

Hipermèdia es configura com un mitjà en què la informació interconnectada en forma de xàrcies permet a l'usuari navegar lliurement, estant la diferència bàsica amb l'hipertext en el tipus d'informació que inclou l'hipermedio: textos, imatges i sons.

Multimèdia combina les possibilitats de diversos mitjans de comunicació nterconectats i controlats a través de l'ordinador.

Des del punt de vista educatiu, els materials multimèdia són materials informàtics interactius que integren diversos elements textuals (seqüencials i hipertextuals) i audiovisuals (gràfics, so, vídeo, animacions...) Segons el tipus d'interacció que oferixen als usuaris, estos programes o materials educatius els podem classificar en dos grups: - Documents multimèdia, en els que la interacció es reduïx a la consulta dels hipertexts i a un sistema de navegació que facilita l'accés als continguts.- Materials multimèdia interactius , que a més faciliten altres interaccions amb els usuaris (preguntes, exercicis, simulacions...).Multimèdia implica un bon conjunt de perifèrics: sistemes d'introducció de dades, de captura d'imatge i so, d'emmagatzemament, de visualització i d'impressió.

CARACTERÍSTIQUES DEL MULTIMÈDIA

Les característiques bàsiques del multimèdia (GALLEC i ALONSO, 1994) que el fan interessant per a ús educatiu són:

Interactivitat: el multimèdia és formalment interactiu: el missatge es dissenya i prepara amb temes i camins previsibles que interessaran a l'usuari perquè vaja recorrent l'univers d'informació que se li oferix amb una capacitat d'interacció molt diversa. La interacció és una de les característiques bàsiques de l'educació, que este sistema potencia.

Ramificació: és la capacitat del sistema multimèdia per a respondre a les demandes de l'usuari trobant les dades precises en una multiplicitat de dades disponibles. Gràcies a la ramificació, cada alumne pot accedir a la informació que li interessa prescindint de la resta de dades, gràcies als enllaços hiperhipermedia.

Usabilitat: la tecnologia ha de permetre a l'usuari la utilització dels sistemes de la manera més senzilla i ràpida, sense que faça falta conéixer com funciona la plataforma ni el títol multimèdia.

Navegació: els sistemes multimèdia ens han de permetre navegar en el mar d'informacions quotidianes, fent que la navegació siga grata i eficaç. L'accés a informació és graduat, ràpid, durador.

Quatre elements bàsics de la base hiperhipermedia:

a) Node: És l'element característic de Hipermèdia. Consistix en fragments semàntics:text, gràfics, vídeo o una altra informació. La grandària d'un node varia des d'un simple gràfic o unes poques paraules fins a un document complet i són la unitat bàsica d'informació.

ELEMENTS BÀSICS D’UN MULTIMÈDIA

ELEMENTS BÀSICS D’UN MULTIMÈDIA

b) Connexions o enllaços. Interconnexions entre nodes que establixen la interrelació entre la informació dels mateixos. Els enllaços en hipermèdia són generalment associatius. Porten a l'usuari a través de l'espai d'informació als nodes que ha seleccionat, permetent-li navegar a través de la base d'informació hiperhipermèdia. Poden donar-se distints tipus de connexions: de referència (d'anada i tornada), d'organització (que permeten desembolicar-se en una xàrcia de nodes interconnectats).

c) Xàrcia d'idees: Proporciona l'estructura organitzativa al sistema. L'estructura del node i l'estructura de connexions formen una xàrcia d'idees o sistema d'idees interrelacionades o interconnectades.

d) Itineraris. Els itineraris poden ser determinats per l'autor, l'usuari/alumne, o basant-se en una responsabilitat compartida. Els itineraris dels autors solen tindre la forma de guies. Molts sistemes permeten a l'usuari crear els seus propis itineraris, i inclús emmagatzemar les rutes recorregudes per a poder refer-les, etc.. Alguns sistemes graven les rutes seguides per a posteriors revisions i anotacions.

INTERACTIVITAT: CONCEPTE I NIVELLS

Interactivitat és la capacitat del receptor per a controlar un missatge no-lineal fins el grau establit per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònic.

NIVELLS D'INTERACTIVITAT(Jesús Salinas)

Nivell 1: No intervenció. No requerix cap tipus d'intervenció per part de l'alumne.

Nivell 2: Intervenció mental. El programa sol·licita de l'alumne certa activitat al plantejar preguntes, estimular el comentari, recapitular les idees fonamentals, anunciar certs passatges rellevants,...

Nivell 3: Intervenció en el ritme de presentació del missatge. És semblant a l'anterior, però s'assenyalen pauses, en les que es desenrotllar distint tipus d'activitats orals, consultes, ompliment del material de suport,...

Nivell 4: Intervenció en el missatge (Selecció informació/ respostes). El programa presenta segments d'informació, incloent opcions. Depenent de la resposta, el programa passa automàticament al segment d'informació corresponent.

Nivell 5: Intervenció sobre perifèrics. Es tracta de sistemes que introduïxen, en algun moment del programa, elements pertanyents a sistemes externs a este.

ELEMENTS QUE DEFINIXEN LA INTERACTIVITAT

1.-El format no seqüencial del contingut.Permet al programa adaptar-se tant a les necessitats individuals, com a la lògica interna del contingut: a) Estructurant el programa en ramificacions b) Presentant suficients menús de contingut.

2.- La velocitat de les respostes. Per a apreciar la importància de la immediatesa de la resposta, considerem la diferència entre una conversació cara a cara amb un amic i la correspondència que podem matener amb ell. Si un usuari vol alguna altra cosa en un programa instruccional el sistema li ha de presentar el gràfic, text, vídeo inmendiatament.

3.- Adaptabilitat. L'accés no seqüencial al contingut implica adaptabilitat. Quan dos parts interactuan, té lloc l'adaptació. Tant el que es diu, com el com es diu depén de amb qui estem parlant. Parlem de diferent manera a un doctor, a un amic, a un desconegut, a un xiquet, etc.. Esta capacitat d'adaptació ha d'integrar-se en un programa interactiu

4.- Proporcionar feedback amb segments de recuperació. Perquè un programa siga interactiu és indispensable que incorpore doble feedback: Un feedback ordinari de l'usuari i un feedback immediat del programa cap al receptor com a resposta a este.

En la majoria dels alumnes, el feedback augmenta la satisfacció respecte a la instrucció, incrementa l'interés i facilita l'aprenentatge (Kinzer, 1985). El feedback subministrat, per a ser efectiu:

Ha de ser immediat Ha de contindre informació sobre la resposta El feedback ha de subministrar-se a totes les respostes.

5.- Comunicació bidireccional. Els sistemes interactius requerixen un canal que permeta la comunicació en dos vies. Així com no ens trobem satisfets davant d'una connexió de telèfon d'una sola via, tampoc els estem amb un ordinador que restringix la interacció en dos direccions.

ELEMENTS QUE DEFINIXEN LA INTERACTIVITAT

Estructura lineal. És aquella en què només és possible una seqüència única, per la qual cosa els distints nodes tenen una seqüència obligada que garantix l'accés del subjecte a la informació que pretenem transmetre. Si bé és cert que el seu nivell d'interactivitat està limitat, també ho és que per a materials educatius, sobretot en nivells elementals, juga una funció molt important per a la consecució d'objectius i capacitats bàsiques

Estructura Ramificada. Esta estructura utilitza com a base un disseny lineal que perd la seua rigidesa a l'incorporar en cada node distints nodes subordinats al mateix, permetent amb això una lectura seqüencial que supere les seues limitacions al permetre major interactivitat al decidir si volem accedir a la informació continguda en cada node.

Estructura Paral·lela. Com en el cas anterior, el material permet una navegació lineal, però també permet que l'usuari navegue per la informació existent entre un mateix nivell, és a dir, A1, B1 i C1.

TIPUS DE MULTIMÈDIA.

TIPUS DE MULTIMÈDIA.

Estructura Jeràrquica. L'estructuració de la informació de forma jeràrquica permet que l'accés a la informació estiga determinada per la informació que està subordinada o que depén de la mateixa, per tant sempre hi ha conceptes o temes més genèrics que ens porten a temes més particulars.

Estructura Reticular. És potser l'estructura que afavorix una major interactivitat perquè permet una màxim nivell de flexibilitat en la navegació, en tant que cada node està connectat amb els restants. No obstant, hi ha un perill que cal intentar evitar i és que l'usuari es perd en la navegació o arribe sempre al mateix lloc, per ells, és necessari limitar el material establint distintes trajectòries possibles, de tal manera que no existisca un únic camí, situació que reflectiria que el material no és interactiu, o que tots els camins siguen possibles perquè ens perdríem en la navegació.

Estructura Mixta. Suposa la combinació de dos o més estructures de les vistes fins ara, permetent açò per tant beneficiar-nos de els seus avantatges i superar les seues possibles limitacions.

Formes gràfiques de models bàsics

MODEL LINEAL

MODEL JERÀRQUIC

MODEL COMPOST

MODELO NO LINEAL

“Portal del menor”: http://www.masqueunaimagen.com/”Un día en el campo”(Edu365): http://www.edu365.cat 

“Antitabaquismo. ¿Fumas?” http://www.pasandodeltabaco.com/default1.htm

AVANTATGES DIDÀCTIQUES DEL MULTIMÈDIA

Avantatges didàctics del multimèdia (JM Salinas) - Adequació al ritme d'aprenentatge - Seqüenciació de la informació . - Ramificació dels programes. - Resposta individualitzada a l'usuari. - Flexibilitat d'utilització. - Velocitat de resposta. - Efectivitat de les formes de presentació. - Imatges reals. - Excel·lent qualitat de les representacions gràfiques. - Atracció de la imatge animada.

DESCRIPCIÓ DELS AVANTATGES PEDAGÒGIQUES EN L’ÚS DEL MULTIMÈDIA Millora de les estratègies d'aprenentatge de l'alumne. Els

alumnes troben informació des de diversos camins. Un ús prolongat i la familiariztació pot suposar transferències en les seues estratègies de recerca a altres documents suportats o no digitalment.

Adaptació al nivell de l'alumne. Derivat de la ramificació de la informació. A més, l'alumne pot explorar sense inhibició, amb un ritme personal, sense interrupcions. Cada alumne navega per una informació que ha de recórrer d'acord al ritme i pels camins que més s'adeqüen a les seues necessitats. Esta possibilitat no està renyida amb l'existència d'una estructura en què el centre educatiu té un servidor d'aplicacions a què estan connectats terminals.

Increment de la retenció d'informació. La memorització de nuclis d'informació important. Millora els aprenentatges de domini: recepció adequada d'informació, ampliació de codis personals, presentació de conceptes complexos, dinàmics, no visibles...

Augment de la motivació i el gust per deprendre. Es genera un aprenentatge per descobriment.

Reducció del temps d'aprenentatge: l'alumne imposa el seu ritme, manté un control, la informació està depurada, la instrucció està personalitzada, l'esforç és constant i eficaç.

Millora la recepció d'informació: la presentació d'informació es fa per mitjà de diversos codis que la fan mes comprensible. També el fa la televisió, però el document multimèdia part d'una elaboració o selecció prèvia d'un professional de l'educació

Multiplica la quantitat i qualitat d'interaccions entre alumne i coneixement: buscar, obtindre resposta, modificar, manipular.

Consistència pedagògica: la informació continguda és la mateixa en distints moments i per a diferents alumnes.

DESCRIPCIÓ DE LES AVANTATGES PEDAGÒGIQUES EN L’ÚS DEL MULTIMÈDIA

La metodologia és homogènia. Inicialment el multimèdia és un nou mitjà de comunicació, que pot ser tancat o obert, dirigit o participatiu, individual o cooperatiu, segons el tipus de comunicació que s'establisca entre els participants en el procés educatiu, segons la metodologia que se vullga incorporar a l'aula o la distribució dels productes (on ‘line’, off line).

Si es convertix en projecte elaborar un document multimèdia, llavors es produiran contactes amb llenguatges diferents, es treballarà el desenrotllament de models interactius de comunicació en educació, i haurà expressió de l'alumne per mitjà de textos, gràfics, sons i imatges més adequat

L'avaluació de processos i no de resultats oferix equanimitat.

Els títols multimèdia tenen gran qualitat tècnica

DESCRIPCIÓ DELS AVANTATGES PEDAGÒGIQUES EN L’ÚS DEL MULTIMÈDIA

Si la actividad está dirigida al desarrollo y producción de un multimedia, se requiere una planificación parecida a la de producción de otros medios.

. Una exploración previa de las posibilidades de integración en la enseñanza o exposición que impartimos vinculada a un tema de E.S.

. Identificación de un problema adecuado. Quizá sea más interesante abordar temas incómodos o poco resueltos metodológicamente, y no aquellos que tienen documentación y medios suficientes: drogodependencias, maltrata, interculturalismo, etc...

. Identificación de audiencias: nuestros alumnos p usuarios, nuestro centro, préstamo, difusión comercial.

. Determinación de objetivos claros y alcanzables, que pueden ser testados

. Previsión de recursos y soportes.

. Diseño y desarrollo de una demo del producto final

. Testado de una parte del proyecto

INSTRUCCIONESDISEÑO Y PRODUCCION DEL MULTIMEDIA

USUARIO DE 'CORTA Y PEGA'Un informe pionero del University College de Londres sobre hábitos de búsqueda de información en Internet distingue mitos y realidades sobre el uso que hacen los jóvenes. Una de las ideas que subyace en todas las conclusiones es que la destreza digital no equivale a destreza informativa, es decir, a saber cómo buscar información y transformarla en conocimiento.

1. Los usuarios jóvenes no suelen comprender bien sus necesidades informativas y por tanto les resulta difícil desarrollar estrategias de búsqueda efectivas.

2. Tienen un mapa mental poco sofisticado de lo que es Internet. No logran entender que se trata de una colección de recursos en red procedentes de diferentes fuentes. Así, los motores de búsqueda, ya sean Yahoo! o Google, se convierten en la primera marca que asocian con Internet.

USUARIO DE 'CORTA Y PEGA‘

• Son en general más competentes con la tecnología que la generación anterior, aunque los adultos se ponen rápidamente al día. Emplean, sin embargo, menos aplicaciones digitales de lo que se cree.

• Prefieren sistemas interactivos y le dan la espalda al consumo pasivo de información. Prefieren la visual sobre la textual.

• Son la generación del corta y pega. Abundan los casos de plagios de diversas fuentes en los trabajos encargados.

• Prefieren, como los adultos, la información despiezada, en vez de textos completos.

• No son expertos buscadores.

Magisteri

Texto, gráficos, imágenes, sonido, vídeo

INTERACTIVIDAD

TEMA

(Unitat Didàctica)

•Usuarios a los que se dirige: características y etapa

•Teoría del aprendizaje sustentante.

•Objetivos que proponemos.

•Modelo estructural de navegación.

•Itinerario pedagógico

CONCEPCIÓN DE LA TEORÍA PEDAGÓGICA SUSTENTANTEMATERIALES DIDDÁCTICOS MULTIMEDIA Y CONCEPCIONES SOBRE EL APRENDIZAJE

CONCEPCIONES CARACTERÍSTICAS PROGRAMAS

Conductismo(Skinner,Crowder)

Formación de reflejos condicionados mediante mecanismos de estímulo- respuestaEnsayo y error con refuerzos y repetición.Ley del efecto o del resultado de la acciónMemorización mecánica..

Enseñanza programadaTutoriales linealesTutoriales ramificados

Aprendizaje por descubrimiento(Bruner)

Experimentación directa sobre la realidadAprendizaje por penetración comprensivaInducción: de los hechos a las teorías.Estrategias heurísticas, pensamiento divergente.

No tutoriales.

Aprendizaje significativo(Ausubel)

Relación con las estructuras cognitivas previas y funcionalidadUtilización de organizadores previos.Diferenciación-reconciliación integradora que genera una memorización comprensiva

Todos en general procuran promover aprendizajes significativos

Cognitivismo(Gagné, Salomon)

Consideración de diversas etapas en el proceso de aprendizaje. Consideración de las interacciones: estudiante - sistema simbólico de los medios.

Tutoriales

Constructivismo(Piaget)

Construcción del propio conocimiento mediante la interacción constante con el medio.Equilibrio - desequilibrio - reequilibrio: adaptación y construcción de nuevos esquemas de conocimientoAtención al desarrollo cognitivo.

Entornos tutorialesSistemas tutoriales expertosNo tutoriales

MODELOS BÁSICOS DE ITINERARIOS

MODELO LINEAL

MODELO JERARQUICO

MODELO COMPUESTO

MODELO NO LINEAL

MODELOS MULTIMEDIA

A

A

A

A

Puede tener sonido contínuo

Modelo lineal no interactivo

MODELOS DE MULTIMEDIA

A

A

A

A

• El alumno marca su propio ritmo

• Puede tener sonido contínuo o segmentado

Modelo en espiral

A1

A1

A1

A1

A2

A2

A2

A2

TEMA NODOS

A B C

MODELOS MULTIMEDIA Modelo ramificado

• El alumno marca su propio ritmo

• El alumno selecciona itinerario de aprendizaje

• Puede tener sonido contínuo o segmentado

B

B

B

B

Ampliación

A A A A C C C C

Ampliación

Ampliación

EV

MODELOS DE MULTIMEDIAModelo multi-opciones

N1

N1

N1

N1

• El alumno marca su propio ritmo

• El alumno selecciona itinerario de aprendizaje y nivel de dificultad

• El alumno es evaluado

N2

N2

N2

N2

N3

N3

N3

N3

Niveles de dificultadN1 N2 N3

Ampliación

EV EV