Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà -...

27
atzaralsorïóíà Mouda a Can Rai

Transcript of Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà -...

Page 1: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

atzaralsorïóíà

Mouda a Can Rai

Page 2: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Carrer Gran, 54 - Argentona - Tel. 937 974 015/Fax 937 974 016

E-mail: escodacodina @ retemail.es

•Arrendaments•Dret Urbanístic•Penal

•Civil•Accidents de circulació i indemnitzacions

Fiscal-Laboral-ComptableAssessorament d'empreses, Societats

ImpagatsCooperativisme i economia socialHerències, separacions i divorcis

Salvador GuillamónAdvocat col. 27.167

Esther EscodaAdvocat col. 1491

Joan Carles CodinaAdvocat col. 1452

ASSESSORSADVOCATS

Escoda

Carrer Gran, 8

08310 Argentona

Tel. 93 756 12 74

Horari:

De dilluns a dissabtede 9 del matí a 8 del vespre.

NO TANQUEM AL MIGDIA

Perquè la bellesacomença a VInstitut

homedonaCENTRE D'ESTETICA

nenshomedona

IMFeI PagèsPERRUQUERIES

JA POT CONCERTARHORA DE VISITA !!

General Moragues, 2 (davant dependències municipals)

[email protected]

•Vacunacions

•Desparasitacions•Medicina Interna•Cirurgia

•Anàlisis Clíniques

•Alimentació

•Microxip

•Servei a domicili

Serveis Veterinarisd'Argentona

TEL. 93 756 1 1 10

Page 3: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Ò"/ • Can Raimí explota

Els veïns de Can Raimí van assistir en massaal ple muncipal d'octubre per protestar per l'estatde la urbanització (aigua, brossa, clavegueram...)

O-9. Pressupostos 2004

Els carrers, l'enllumenat, els espais verdsi l'eliminació de les barreres arquitectòniquess'emporten el pessic més gran de les inversionsdels pressupostos del 2004. Un any en què elsimpostos s'apugen després d'anys sense fer-ho.

I U" I I • Entrevista a Ureha

En la tercera legislatura a l'oposició, aquest copen solitari, el líder del PP argentoní, Fede Urena,és molt crític amb l'equip de govern, que segonsell continua governant d'esquenes al poble.

I L· • Adéu a Joan Rectoret

Membre d'Honor del Patronat del Museu del

Càntir i propietari de la Casa Gòtica, va serun home molt actiu tant des del punt de vistaindustrial com cultural.

^ *5 • Els irreverents Gatzara

El grup argentoní Gatzara ha passat un estiumolt actiu. Diverses poblacions maresmenquesi catalanes han pogut tastar la seva proposta

musical.

ÀD, Quico Molist

Amb 65 anys es coneix a pam les carreterescatalanes gràcies a algunes competicions en quèha participat i, sobretot, a les llargues passejadesque ha fet amb algunes de les seves motos.

Cap de Redacció: Martí López.Redacció: Gisela Rodríguez.Rúbriques: Emili Amargant, Joan Carles Codina,Ferran Merino, Joan Pannon, Lluís Serra Morgan.Fotografies: Marc Duran, Martí López Vila,Xavier Lorente, Jordi Silva.Disseny: Núria Cusachs.Idea: David Carmona i Núria Cusachs.Comercial: Núria Pascual.Fotocomposició i impressió: Gràfiques LloredaC/ Girona, 56. GranollersDipòsit Legal: B-44.775-91

Sumari

Cap de CreusPublicació bimestral de l'Ajuntament d'ArgentonaNúmero 68 - Desembre 2003 - 3.700 exemplarsDirecció, redacció, administració, publicitati distribució: edifici Velcro - Argentona.Edita: Ajuntament d'Argentona. Regidoria de Mitjansde Comunicació.President: Antoni Soy.Director: Xavier Lorente.Consell de redacció: J. Egea, X. Nieto, F. Molist,F. Rosa i M. Abras.Tots els grups amb representació en el ple podenparticipar en el consell de redacció.Col·laboradors: Grups Municipals de L'Entesa, PSC,CiU, PP, EU i AA.

Tll

PORTADAComposició per reflectir elsproblemes de la urbanitzacióde Can Raimí (aigua, brossa,clavegueram...)Fotografia: Marc Duran.

Page 4: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya els catalans i les catalanes podemestar molt satisfets ja que 120 dels 135 escons en joc estaran ocupats per persones ques'han compromès a fer un pas endavant per Catalunya, tant pel que fa a la necessitatd'un nou sistema de finançament com d'un nou estatut nacional per al nostre país.S'ha apostat per un catalanisme més fort i decidit a Catalunya i més ferm davant deMadrid. Al mateix temps, també per un catalanisme més progressista, que permetiaprofundir l'estat del benestar a Catalunya. A partir d'aquestes premisses s'obren totun seguit de possibilitats de pactes. Tots ells tenen avantatges i inconvenients, i totsells seran bons o dolents en funció de la seva capacitat o no de donar resposta adequada al que ha expressat la voluntat popular: assegurar de la millor manera possiblei de forma simultània més catalanisme i més progrés durant els quatre propers anys.Perquè si volem avançar de veritat en aquest camí hi ha coses molt importants a l'agenda que seria bo que sortissin d'un govern fort i d'ampli espectre, amb el suport delsajuntaments i de la societat civil. Per citar-ne només algunes: un sistema de finançament que disminueixi radicalment el dèficit fiscal amb l'Estat espanyol; un nou estatut que ens asseguri més sobirania real davant de Madrid; unà nova llei electoral i unnou sistema de finançament dels partits que facin recuperar la dignitat i la credibilitata la política i als polítics; una ordenació del territori que el faci més equilibrat i méssostenible, tot trobant el punt just en les relacions entre la capital, Barcelona, i la restadel país; un finançament just i adequat per als nostres municipis i altres ens locals queels faci sortir de la seva situació actual d'asfíxia financera; una presència real a la UnióEuropea com a país, així com la necessitat d'avançar en relacions més estretes ambles regions o nacions del nostre voltant, i especialment amb les de parla catalana; etc.En tot cas, el que ens ha dit el poble de Catalunya de forma clara a les eleccions ésque vol més catalanisme i més progressisme per avançar cap a una Catalunya méslliure, més sobirana i amb més benestar per a tothom.

Antoni Soy, alcalde

Catalunya va endavant

Si volem avançar de veritat en aquest

camí hi ha coses molt importants a l'a

genda que seria bo que sortissin d'un

govern fort i d'ampli espectre, amb el

suport dels ajuntaments i de la societat

civil.

Carta de l'alcalde

En nom de la salut

Can Raimí ha explotat. Després de més de tres dècades de lluita infructuosa peraconseguir la recepció municipal de serveis bàsics (aigua, llum, clavegueram...), elsveïns van dir prou a noves obligacions que els exigia la llei. Els vilatans han de carregar amb la responsabilitat final de la qualitat sanitària de l'aigua per al consumhumà? La legislació diu que sí. En tot cas, els de Can Raimí s'hi van negar en rotundi van expressar el seu malestar en una nova mostra de l'esperit reivindicatiu de lasocietat civil argentonina. Van posar el crit al cel i sobretot pressió al consistori, queno ha tingut més remei que prendre cartes en l'assumpte de manera subsidiària.Estava en joc la salut dels habitants de la zona. Altres urbanitzacions s'han espavilatpel seu compte. Les Ginesteres ha estat l'exemple més clar que és possible sortir-se'n. L'Ajuntament ha estès la mà a Can Raimí, i els veïns s'han compromès a seguirels passos reglamentaris de la Junta de Compensació i rascar-se la butxaca com qualsevol altra urbanització. S'està solucionant provisionalment el tema de l'aigua, i ja hiha previst recepcionar la recollida de brossa el 2004. Però queden pendents els pousnegres, el clavegueram. Les urbanitzacions plantegen un problema generalitzat a totel país. Els seus propietaris paguen impostos com tothom però són molts cops víctimes d'un promotor que els va vendre l'habitatge i es va esfumar incomplint el pactede subministrar les infraestructures dels serveis més primaris. Una patata calenta quealgú ha de treure del foc. Han de ser els veïns? Els municipis? Potser hauríem de trucar a les portes de la Generalitat i el mateix Estat vejam què hi diuen? Quan es tocala fibra de la caixa, ja se sap...

Les urbanitzacions plantegen un proble

ma generalitzat a tot el país. Els seus

propietaris paguen impostos com tot

hom però són molts cops víctimes d'un

promotor que els va vendre l'habitatge i

es va esfumar incomplint el pacte de

subministrar les infraestructures dels

serveis més primaris.

Editorialucu

CL

u

C/5

Page 5: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

CL·03U

^nZ5CUU

Després de l'acte del passat dia 9 de novembreconvocat per la Plataforma en Defensa de CanDoro, on es presentaven alternatives possibles al

projecte urbanístic, haig de dir que vaig sortirbastant indignada. Indignada, no únicament amb

l'equip de govern per justificar les seves actuacions envers Can Doro reafirmant-se en la situació "d'elegits", sinó també amb certs vilatans i

vilatanes que en casos com aquest acostumen adedicar-se més a fer la guitza en organitzacions"de carrer" com aquesta, i no tant a sumar esfor

ços per parar la situació, titllant-les d'egocèntriques per creure's amb el dret de fer-se sevesdeterminades idees sobre el poble.Fa temps que Argentona està canviant, i molt, i fatemps que molts dels que estem en desacord ambaquests canvis intentem fer "quelcom", sacrifi

cant hores i intentant sensibilitzar'el major nombre de persones possible. Penso que el dret a participar i a dir la seva el té tothom, i és cosa de

cadascun dels que vivim en aquest "poble", sise'l pot anomenar així, decidir el seu grau de

compromís envers aquest, però està clar queseguint aquestes dinàmiques entre nosaltres, els

que hem de "fer" el poble, no canviarem mai res.

Mireia Perarnau

de futbol, va col·laborar en la rehabilitació de laCaseta que fa les funcions de Centre Social i es vacomprometre al pagament en dos anys de la subvenció parcial per a la construcció de la pistapoliesportiva. El primer pagament va coincidiramb l'últim any de mandat del Sr. Casabella i elsegon va ser efectiu per l'actual Ajuntament, peròcompromès per l'anterior alcalde. Des d'aleshores, que en tinguem constància, ni un cèntimmés. En conseqüència, les relacions amb l'actualequip de govern no es poden comparar amb les

que Madà va tenir amb l'anterior Ajuntament. Pertant, el que digui l'actual president de laComunitat de Propietaris de Madà, que ho diguia nivell personal i no en nom de la Comunitat, i

sinó, que s'ajusti a la veritat.

Julio Sanmartin CabreraPresident de la Comunitat de Madà 1996-1999

Madà i l'Ajuntament

En l'últim número d'aquesta revista, l'actual president de la Comunitat de Veïns de Madà, unpanorama idíl·lic i de col·laboració existent,entre l'actual Ajuntament i la Comunitat deMadà. Em veig obligat a sortir al pas d'aquestes

afirmacions perquè considero que no corresponen a la realitat i això només és explicable peruna ignorància completa de les relacions anteriors que hi ha hagut entre l'Ajuntament i laComunitat de Madà o per un servilisme ridícul.Només falta veure els estats de comptes de la

Comunitat dels últims set o vuit anys, i on esconstata que en aquests últims quatre anys no hiha hagut cap partida provinent d'ajudes o sub

vencions de l'Ajuntament.Tothom sap que el subscrit no té cap sintonia niideològica ni política amb l'anterior alcalde Sr.Joaquim Casabella, però hem de dir que en elmandat d'aquest últim i durant els tres anys quevaig representar la Comunitat de Madà,l'Ajuntament d'Argentona va subvencionar,encara que modestament, l'enllumenat del camp

Adéu a Josep VinalsCom tots sabeu en Josep Vinals Sala ens va deixar el passat dia 17 d'agost. La seva família vol

agrair a tothom les mostres de condol que enaquests dies ens heu fet arribar. Voldríem donarles gràcies, sobretot, als seus companys del Grup

de Fonts que, en aquests moments tan tristos pera nosaltres, ens han demostrat la seva amistat iestima. També voldríem encoratjar-los a seguiraquesta tasca tan important per a Argentona, talcom en Josep hauria volgut, perquè com ell deia"l'aigua és vida". Volem agrair també les mostresde condol que ens han arribat del senyor alcaldei de la Companyia d'Aigües. Estem molt orgullo

sos que la seva dedicació i estimació a Argentona, com la dels seus companys, no sigui tan

anònima com ells creuen.Moltes gràcies a tothom.

Família Vinals-Garcia

Un any més, des de fa 8anys, el dissabte anterior ala Festa de la Vellesa es fala tradicional arrossada alcarrer Àngel Guimerà.

Veïns del carrer Àngel

Guimerà

Arrossada popularGràcies ABSArgentonaEl dia 16 d'octubre després d'una llarga malaltia,ens deixava la nostra iaia Antonieta. Volemexpressar públicament el nostre agraïment a l'equip mèdic de l'ABS d'Argentona, especialmenta l'Agustí, perquè tant en l'aspecte mèdic i sobretot en l'humà ens ha estat de gran ajuda.Comprenent com pot arribar a ser de difícilaquesta professió, encara és més d'agrair trobar-te al teu costat persones que no es limiten a fer laseva feina sinó que en moments tan durs sabentransmetre tant d'amor i carinyo a un malalt i

alhora als seus familiars. Us ho agrairem sempre.

Moltes gràcies.

Família Rubio

Sobre la Festade la Vellesa

Des del Patronat de la Vellesa volem fer algunsaclariments a l'article de la Rosa Vila publicat enel Cap de Creus corresponent al mes d'octubre

de 2003:Aquest any s'ha vist incrementada en 18 persones la xifra dels qui han volgut participar de lafesta. Potser la troben atractiva, encara que la Sra.Vila troba que té mancances. A l'església perforça hi ha d'haver gent que col·labori per acomodar les persones a qui va destinada la missa,quan altres persones no tenen l'atenció de cedirel lloc. Els membres de la Junta no ens guardemlloc per a nosaltres! Les fotografies en sortir del'església són els familiars qui les demanen. Pelque fa a l'espectacle no sempre es troba la persona predisposada a portar una estrella derenom, pagant de la seva butxaca i que vostèsuposo que sap el que cobren. El Patronat paga la

festa, que inclou esmorzar, actuacions (no sempre tenim la sort de trobar el més adequat -iaquest any va ser un d'ells) i el sobre amb diners.Però quan acaba la festa, no s'acaba la feina peral Patronat: quan és el seu sant reben un pastíscadascuna de les persones homenatjades i tambéels que, per malaltia, no poden venir a la festa el

mateix dia els voluntaris l'hi porten a casa i perNadal un lot de Nadal. La Junta del Patronat de la

Vellesa rendeix comptes a totes les persones que,any rere any, aporten el seu donatiu i a les quals

des d'aquí volem fer arribar el nostre agraïment.Sense ells sí que no es podria dur a terme totaixò! El Patronat se sent molt satisfet de poder

donar uns moments alegres a aquestes personesque creiem que també els ajuda a viure millor.

La Junta del Patronat de la Vellesa

Cartes dels lectors

Page 6: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

40 anys després de la seva construcció el veïnat de Can Raimí s'ha anat deteriorant fins que els veïns han dit prou. Després

d'unes mobilitzacions veïnals han exigit al consistori argentoní una correcta distribució de l'aigua a tots els habitatges, la

recollida de les escombraries i la millora en l'enllumenat. L'aigua i la brossa gairebé ha quedat solucionat.

el consistori oferia una solució intermitjaque, acordada amb la Companyia d'Aigües, permetia fer una obra per donarl'aigua de forma més controlada, ambmés seguretat i garanties fins que no esrenovés la xarxa d'aigua de la urbanització. Però els veïns de Can Raimí no hovan acceptar i per això s'ha arribat a lasituació actual. L'equip de govern haposat com a exemple la urbanització deles Ginesteres, un indret amb els mateixos problemes que Can Raimí però queha sabut organitzar-se.

Es complica. El problema, però, es vaagreujar quan la Junta dimissionària del'Associació de Veïns comunicava quedeixava de prestar el servei de l'aigua enno poder fer-se responsable de la gestióde la seva qualitat. Els veïns de les 116cases que hi ha a la zona (65 de segonaresidència) van decidir tallar-la i dos diesdesprés es feia una anàlisi en el dipòsitcentral de Can Raimí que constatava quel'aigua no era apta per al consum humà,per falta de clor.

La resolució. El dia 22 d'octubre la situació va arribar al límit quan prop d'uncentenar de veïns van irrompre dinsl'Ajuntament per protestar per la decisió.

En una cita d'urgència els regidors del

Aspecte del sortidor que l'Ajuntament va col·locarmomentànament.

plica que tots els propietariper tal d'efectuar les obrezació com és el cas de canclavegueram, l'enllumenament de les línies si cal,carrers, les voreres, etc. Utuïda la Junta, cal fer elCompensació, és a dir, quemitar exactament les zonvials i els equipaments qumunicipi i repartir els percostos entre totes les parcelcoeficient de propietat, tenint en compteque l'Ajuntament aporta un 10% del costtotal.Simultàniament es pot fer el projected'urbanització per poder fer a continuació les obres que fan falta. Un cop realitzades les obres, l'Ajuntament rep elsdiferents serveis i es fa càrrec definitiva

ment del seu manteniment. Segons uncomunicat de premsa de l'equip degovern: "Aquestes són les obligacionsque té la Junta de Compensació. Unesobligacions que són les mateixes que téel promotor (i indirectament els veïns) dequalsevol carrer o urbanització que es fa

al mig del poble".Els darrers anys l'Ajuntament i la Juntas'han reunit per resoldre el tema en què

//rEstarem seixanta anys amb pous

morts? Tindrem sempre les escombrariesapilonades a la sortida de la urbanització? A l'Associació de Veïns ja no hi haningú. Ningú es vol fer responsable derecollir les escombraries, de donar l'aigua, d'asfaltar. Volem tenir els mateixosdrets que tenen tots els ciutadans." Ambaquesta intervenció de Paco López es vaencendre al ple del 10 d'octubre l'intensdebat sobre la difícil situació del barriargentoní de Can Raimí. Els veïns d'aquest barri van acudir en massa al salóde plens per reclamar els serveis mínimsque creuen que ha de cobrir l'Ajuntament. La regidora d'Urbanisme, MontseBrugal, els va dir que això no era competència de l'Ajuntament i els va recordar que fa més de 20 anys, els propietaris de les parcel·les van signar un acordamb el promotor a través del qual assumien totes les despeses. Però els veïns deCan Raimí no van fer cas a les paraulesde la regidora i després d'una hora d'intensa discussió van acabar cridant idemanant la dimissió de l'alcalde i del'equip de govern, que van haver demaxar escortats per la policia.

La història. Can Raimí és una urbanització construïda l'any 1963. Durantaquells anys el promotor, Josep MariaCibernau, és qui es fa responsable dedonar als veïns els serveis mínims. Peròals anys 70 desapareix del mapa i l'Associació de Veïns fa una escriptura pública en la qual es subroguen amb les obligacions del promotor. "Per tant entenemque l'Associació és la responsable, i aixísurt registrat a Sanitat, com a entitat subministradora de l'aigua a Can Raimí",aclareix Montse Brugal. Des que l'any1987 s'aprova el Pla General d'Urbanisme queda fixat que les obres d'urbanització de Can Raimí s'havien de fer através de la Junta de Compensació.Aquesta és una fórmula jurídica que im

LA POLc03u

Page 7: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Els veïns han fet sentir les seves queixes per l'aigua i les escombraries.

05U

E2

números del que els costarà tota l'operació de fer la xarxa de clavegueram iaigua, i també de l'asfaltat i l'enllumenatpúblic. Tot plegat puja a més de 300milions de les antigues pessetes. Caldràesperar per veure com evoluciona el pro

blema.

Nota: En el moment de tancar aquestaedició, la companyia d'aigües restabliael subministrament a les cases habitades

de Can Raimí. Es completaven 3 setmanes d'obres: d'interconectar el dipòsit deLes Ginesteres amb el de Can Raimí; dedesinfectar la xarxa; i de clorar l'aigua. El

cost: 7 milions de les antigues pessetesque paga la Junta de Compensació.

straciten

er laa de

ilva,er pó ena es

sa ils tanueset

aixòque,tema, tinguem la resribució de l'aigua. Estament que bo fes i

er una pressió. No es

"cipi d'acord amb elsí pets temes de l'aigua

positiu: "El que enspoble endavant i quea millor manera". Els

veïns de Can Raimí estan satisfets ambl'acord inicial amb l'Ajuntament però nocanten victòria fins que tot estigui enllestit. Lluitaran fins al final perquè han arribat a una situació límit. La Junta deCompensació de Can Raimí agafa la responsabilitat de tirar endavant el procésde les obres de recepció de la urbanització. L'ens veïnal ja disposa dels primers

govern Montse Brugal, Jordi Pinart i JoanVaquer van trobar-se amb diferentsrepresentants de Can Raimí, Carlos Silva,Rafael Merino, Juan Carlos Sala, SabinoRico i Francisco Ramon Ruiz. El problema més urgent, el de l'aigua, tenia el

principal protagonisme. El consistori esprestava a posar una segona presa d'aigua potable al carrer 18, a trobar unaempresa de tancs subministradors d'ai

gua potable, a fer una memòria preparatòria per a les instal·lacions de comptadors a les cases, i un cop recollits els diners dels veïns, a realitzar les obres de

canalització provisional en poques set

manes.Un segon tema pactat va ser el de labrossa. La recollida d'escombraries a laurbanització de Can Raimí quedarà

inclòs en el general del municipi a partirdel juny del 2004. De moment, l'Ajuntament ja ha col·locat uns contenidorsprovisionals. Tots aquests acords els realitza el municipi de manera subsidiària,com explica Montse Brugal: "L'Ajuntament ens fem responsables subsidària-ment però l'obligació continua sent delsveïns. Si ens acostumem que totes i cadauna de les obligacions ens les ha de

Page 8: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Els impostos i les taxes s'apugen per primer cop després de diversos anys sense fer-ho i s'apropen, encara per sota, a la

mitjana d'altres muncipis. Les causes d'aquest increment són la creixent demanda de serveis i equipaments, la disminució

de la recaptació de l'IAE, la no variació dels tipus impositius en els darrers anys i la manca de reciclatge. Pel que fa a les

inversions, els carrers, l'enllumenat, els espais verds i l'eliminació de les barreres arquitectòniques s'emporten el pessic

més gros. Els pressupostos preveuen 1.200.000 euros en microurbanisme. El segueixen la rehabilitació de la Sala i les ins

tal·lacions esportives, escolars i culturals, entre d'altres.

pressupost del 2003 i que s'incorporaran en el del 2004. És el cas del

Poliesportiu, la Sala, la Font Picant, elDispensari del Cros i la Via Romana dePàrpers. Les inversions és previst finan-çar-les amb contribucions especials,alienacions, recursos propis i crèdit.Pinart va apuntar que des del'Ajuntament es preveu reduir el finançament a través del crèdit amb l'obtenció de subvencions, encara per confirmar, procedents del PUOSC, el FEDER,la Xarxa Barcelona i l'1% cultural queatorga el Ministeri de Foment.

Els impostos pugen. Alguns impostos itaxes augmenten i s'actualitzen després

de 2 o 3 anys sense fer-ho.És el cas de la taxa de la

brossa, que puja entre un5% i un 14% en relacióamb la zona de residència.Així doncs, al nucli urbà i aMadà l'augment és del14%, al Cros és del 5%, i ales urbanitzacions de les

Ginesteres, Can Raimí, CanRibosa i Can Cabot és del

12%. Les persones quedomiciliïn el rebut elpodran pagar en 2 vegades.

L'impost de l'IBI tambés'actualitza. El de caràcter125.000 €

150.000 €10.000 €

150.000 €90.000 €

518.000 €153.000 €685.730 €

Parcs i jardins

Enllumenat públic

Eliminació barreres arquitectòniques

Inversions en infraestructures

Urbanització U.A. Can Garí

Urbanització U.A. Can BallotXarxa viària

Urbanisme i obres / Sala

Escola bressol "Cargol treu banya" (Edificis...) 2.000 €4.000 €CEIP "Les Fonts" (Mobiliari i estris)

CEIP "Francesc Burniol" (Mobiliari i estris) 3.000 €

[ INVERSIONS 2004 ^^^^l

es destinaran al microurbanisme, és adir carrers, voreres, enllumenat, espaisverds, millora de barreres arquitectòniques i urbanitzacions de carrers.Aquesta xifra representa un incrementdel 25% respecte de l'any passat, unaugment que es repetirà cada any fins adoblar la inversió en carrers consensua-da en l'acord de govern entre Entesa iPSC. La rehabilitació de la Sala s'emportarà 685.730 euros, i 39.300 euros s'invertiran en instal·lacions esportives,escolars i culturals, equipaments informàtics, senyalització i pla de mobilitat.Dins d'aquestes xifres no hi figuren algunes inversions que estan recollides en el

d'11.274.430 euros. Les xifres es reparteixen entre l'Ajuntament, ArgentonaProjectes, la Companyia d'Aigües i elMuseu del Càntir. Els números de l'anyque ve destinen 9.970.000 euros al'Ajuntament. Es tracta d'una xifra superior a la registrada l'any passat i querepresenta un increment del 33%. Granpart d'aquest augment és degut a la partida destinada a la plantilla municipal.Segons el regidor d'Hisenda, Jordi Pina rt, l'IPC, la millora del salari dels treballadors després de la signatura delconveni i els nous llocs de treball -untècnic de recursos humans, els càrrecselectes, un paleta, el personal de festes iles substitucions-, "en sónles causes principals".El Museu del Càntir s'emporta 209.370 euros, laSocietat Municipal "Aigüesd'Argentona" s'enduu1.025.860 euros, i desprésde diversos anys amb pressupost inicial zero, Argen

tona Projectes passa a teniruna partida amb 69.200

euros pressupostats.

Inversions en microurba-nisme i la Sala. El pressupost del 2004 preveu unainversió de 2.024.780 eu-

LI pressupost consolidat per al 2004 és ros. D'aquests diners, 1.238.000 euros

MES A PROP DETIANA

O4—'enOCL3enencuQ.

foo

Page 9: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

gentona, Fèlix Rosa, va queixar-se delpoc temps i els pocs mitjans amb quèhavien pogut preparar la revisió dels

pressupostos: "sense despatx no es potpreparar res i amb els 208 euros que ens

paguen no es pot contractar un economista", va sentenciar. El portaveu d'AAva afegir que l'equip de govern haviaaugmentat els impostos "entre un 40% iun 50% gràcies als vots obtinguts", i vainsinuar que aquests vots no s'haurienaconseguit si l'increment s'hagués fet

abans de les eleccions.

Dins la mitjana del Maresme. L'alcalded'Argentona, Antoni Soy, va presentar elCIEM, un informe econòmic i financer

elaborat per la Diputació, on es comparen diversos municipis i en el qual sesitua Argentona al nivell d'altres pobles

de la comarca de les mateixes característiques, com és el cas de Canet i Vilassar de Mar. Soy va explicar que dinsla despesa de personal, el poble està enla mitjana: "no gastem ni més ni menysque els altres", va sentenciar. El batlle vaafegir que si es volen serveis cal pagar-los: "les escoles s'han de netejar, laFesta Major ha de ser lluïda, el Casal de

Joves ha de fer activitats, els serveissocials ha de donar ajudes... i tot això

s'ha de pagar", va dir.Pel que fa als impostos va explicar queArgentona està en una situació millorque altres municipis i respecte a les

taxes i els preus públics va reconèixerque "encara queda molt camí per fer, jaque hi ha municipis que recapten molt

més i cal estudiar-ne el perquè".

tir la resta de partits. El líder de CiU vaqualificar d'abusiu l'augment d'un 30%en la plantilla de personal i va simplificar els pressupostos a unes xifres clares:"de cada 100 euros que recapta l'Ajun

tament, 76 són per anar tirant, 4 per atransferències corrents i 20 per a inversions", va explicar. Pel que fa als impostos, Armengol va dir que un altre cop esrepeteix la història "en l'any previ a leseleccions no s'apugen els impostosperò sí en els tres primers anys de legis

latura".El discurs del Partit Popular va ser el méscontundent. El portaveu del PP, FedeUrena, va recordar que el pacte degovern d'Entesa i PSC promou el consens entre les forces polítiques en les

decisions que afecten Argentona, unapremissa que segons Urena en els pressupostos "no es veu per enlloc" perquè"o bé l'equip de govern l'ha passat peralt o bé considera que els pressupostosno són decisius per al futur de la vila",va afegir. Els impostos també van rebrela crítica del regidor del PP, que va dir

que "cada cop es paguen més impostosi es tenen menys serveis".Per la portaveu d'Esquerra Unitària,Assumpta Boba, els pressupostos contribueixen "a mantenir l'estructura paqui-dèrmica de l'Administració local, senseque això es tradueixi en més serveis a lapoblació". Boba també va lamentar elpoc temps amb què se li havien entregat

les xifres i més endavant va comentarque l'equip de govern ho havia fet "per

evitar el debat polític".Per últim, el regidor d'Agrupació Ar

urbà passa a un tipus impositiu del

0,8%, cosa que segons Soy representades de l'any 99 un increment anual del

12%. Tot i això ha remarcat que "continua estant per sota la mitjana d'altresmunicipis similars". D'altra banda, es fauna bonificació del 50% de l'IBI per alshabitatges de protecció oficial i unabonificació del 25% per a famíliesnombroses en cas que el seu habitatgesigui individual. Aquells que tinguin el

rebut domiciliat, el podran pagar en 4

vegades.Pel que fa a l'impost sobre vehiclesaquest passa a un tipus de I'l ,7% per alsvehicles normals i de I'l,8% per alsvehicles de més de 16 cavalls fiscals. Totplegat suposa un augment del 3,2%

anual des del 1999.L'actualització de les taxes i impostos ésdeguda a la creixent demanda de serveis i equipaments, la disminució de larecaptació de l'IAE, la no variació delstipus impositius en els darrers anys i la

manca de reciclatge.

Una breu oposició. Els partits de l'oposició van fer una breu valoració dels

pressupostos del 2004. L'escàs tempsamb què van rebre les dades, problemesamb els disquets i manca d'experiènciavan ser els motius justificats pels diver

sos grups. La intervenció més extensa vaser la de Convergència i Unió. El seuportaveu, Ferran Armengol, va demanara l'equip de govern que de cara a altresanys els números s'entreguin amb méstemps "per poder-los estudiar millor"

-una demanda que també van compar

fOO

IS)O

-4—i

O

enen

Deute públic Seguretat Acció social Serveis Ensenyament Gestió Urbanisme Promoció Educació Xarxa Enllumenatassistencialsde residus i obres i difusió física, esports viària públic

de la cultura i esbarjo

ï 1| %

i '

: 1

-

; -. —•" i

t ,-••: 5 é

; j

1 |

^ *

l^

^ 7:

• 1 11i 1

i " i ^

* * .i"' . < ; r

.""/ •, \ty

i

- ---i'

; 1r í'

j 3

?I |

[jy^·^i'i'

ftv^~^

i 1i j

L1B

, * I 1

ï *

*i 1

r

i p ••

: j

• i

i

, ^ •^^ f.A i/. • . \." • •,: '^ ^

f • •"02

PRESSUPOSt 2004. Principals partides 11.300.000 €

1.200.000 €

1.100.000 €

1.000.000 €

900.000 €

800.000 €

700.000 €

600.000 €

500.000 €

400.000 €

300.000 €

200.000 €

100.000 €

0€

Page 10: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

11

ZD(D03

•4—

OQ.

(D

sents és decepció. És el talant de les per

sones, no són els seus estudis els que fanuna persona vàlida per representar elsteus interessos. Can Doro s'ha de rehabilitar, com molts llocs de la vila, però noa qualsevol preu. Malvenen la teva història i la teva identitat. Qui vol uns blocsde pisos al mig del poble. Quan tot sóncases, intentem mantenir amb modernitat, amb imaginació, el casc antic. Hi hamoltes solucions arquitectòniques abansde fer blocs de pisos, allà a on no deixen

fer-ne a ningú.

-Vostè en alguna ocasió s'ha titllat deRappel. Què veu ara mateix en la sevabola de vidre sobre el futur d'Ar

gentona?-Que per desgràcia ens haurem d'esperar a les properes eleccions per donar unaire nou a Argentona. La injecció d'il·lusió no hi és, ara. Es respira un ambientembrutit. I la veritat és que la gent reclama millores per Argentona. Si de totesmaneres l'equip de govern fes un canvien la seva actitud, podríem aturar el

greu problema que té Argentona i guanyaríem temps per començar a tirar enda

vant.

poble millori? Per exemple, amb subvencions estatals com l'1 % cultural?-La veritat és que s'han fet moltes gestions i vam entrar en la cursa final per al'1% cultural, però va faltar l'empentafinal. La Sala va ser una de les previstesfins al final, vam lluitar molt des del grupparlamentari, amb el Josep Piqué, peròno es va poder guanyar. Hi ha moltspobles que demanen. Potser si haguéssim anat tots plegats... Nosaltres al cap ia la fi érem grup a l'oposició. Quanvàrem anar tots plegats per al Museu delCàntir, oposició (PP) i equip de govern,vàrem treure'n profit, igual que ambl'Institut. Aquí CiU sí que va aprofitar lesforces. El Sr. Soy per més que li diem no

hi ha manera.

-Can Doro i Can Raimí han acaparat l'atenció social d'aquest 2003. Els veïnss'han mobilitzat, però amb respostes

diferents per part del govern.-És una llàstima que s'arribi a aquestsextrems per fer-te escoltar, però l'equipde govern governa d'esquenes al poble. Iaixò passa factura. Quan s'han omplert

la boca de diàleg, negociació, participació... i la realitat és tot el contrari, el que

-Argentona va bé?-NO. Com deia al començament Argentona ha perdut força. És un poble

envellit, els seus carrers sense arranjar,les voreres són un perill, no hi ha zonade vianants, els parcs infantils pobres imal cuidats, els jardins sense flors niplantes, en aquestes dates els carrerssembla que tinguin una catifa (de fullesque no es recullen), la il·luminació pobrai en molts llocs no n'hi ha. Les urbanitzacions ja ho hem vist, el poble hipotecat per 30 anys amb solament duesobres, Sala i poliesportiu. Ens venem elpatrimoni municipal, Can Doro, laVelcro... Les subvencions que arriben ???són solament per a estudis i per pagaralgunes tasques de funcionaris, però noper a infraestructures. Un suspens per alSr. Soy, que tant les ha venut. Les relacions amb les entitats, de mal en pitjor,amb els funcionaris... que els preguntin

pel seu conveni. No sap negociar... o novol. I podríem continuar. La plaça Nova,una plaça dura. Els patis dels col·legissense aprofitar. La canalla sense saber aon anar. El mercat, el Casal d'Avis...

-Com hi pot ajudar, vostè, a fer que el

Això de la política ho porta a les venes. Li ve de família. El seu pare ja havia estat regidor. Li va encomanar la vocació de ser

vei al poble, una vocació que comparteix també el seu germà (a les files rivals, però...). Va entrar a l'Ajuntament amb 29 anys

i ara ja en té 37. Dues legislatures a l'oposició li han ensenyat el pa que s'hi dóna. El líder del PP argentoní, Fede Urena, ini

cia la seva tercera etapa al consistori, aquest cop en solitari després de la important davallada a les urnes. Està disposat a aju

dar el municipi però lamenta que els que governen continuïn sense comptar ni amb ell ni amb la resta de partits.

nalitza i això no és bo. La persona queestà al capdavant d'una població hauriade ser més humil, i ser capaç d'aglutinarles forces de tothom per sumar i que a lafi, Argentona en sortís beneficiada. Peròno hi ha manera. Quan s'arriba a menysprear, a l'insult, és molt difícil que lescoses puguin anar bé. No ens informen,no ens en fan partícips, la veritat és quetens la sensació que o penses com ells ono hi ha res a fer.

-I amb el regidor de Serveis Generals iCoordinació, Jordi Pinart?-És una pena que perdi el temps insul

tant i faltant. Perquè, com diuen, no ofènqui vol sinó qui pot. I hi ha una dita catalana que diu que "de porc i de senyor sen'ha de venir de mena". No hi ha res afer. Jo defenso unes posicions ni pitjors nimillors, UNES, i si no hi estàs d'acord lesrebutges amb arguments, però no ambl'insult fàcil, això ho sabem fer tots,sobretot si no tens arguments, i el teuestil és faltar per faltar. És com si fos un

atac de xenofòbia, tot i que el seu partitestà en contra del racisme. Però la sevaactitud està molt a prop d'aquests quali

ficatius.

gentona és una gran família i tots hem detreballar per millorar-la." Encara quesigui des de perspectives diferents.Sempre es poden trobar punts en comú,si hi ha voluntat de fer-ho.

-El seu pare ja havia estat regidor, oi?-Sí, el van venir a buscar per allò quedeien... familiar. És molta satisfacció la

que un sent quan d'una manera o unaaltra veus que la família estimem el nostre poble i hem treballat per ell. Llavorsel funcionament era diferent, tots erenequip de govern i es reunien per tirar elsprojectes d'Argentona en comú. El meupare m'ha inculcat uns valors, que ell enel seu moment ja va fer servir per treba

llar per al seu poble.

-Tot i la seva joventut, vostè ara és el re

gidor més veterà de l'oposició.

-Això és un grau, diuen. No? Jo crec quel'experiència és bona i t'ajuda molt. Comes va dir una vegada ja he "xupat" banqueta i ara estic preparat per jugar, però

l'equip de govern no vol.

-I les relacions amb el govern què?

-Haurien de ser millors, però es perso

"Argentonano va bé"

•J ha quedat més sol que GaryCooper. Després de vuit anys al governcompartint la feina com a mínim ambun altre regidor del PP, ara és vostè iprou qui ha de dur el grup municipalendavant. Què tal?-No m'he quedat sol, la presentaciód'altres candidatures no han ajudat alsmillors resultats i si dic que no estic solés perquè a l'oposició he trobat companys que pensen com jo i que volentreballar per Argentona, per sobre departits i ideals polítics. I d'això es tracta.Millorar el futur d'Argentona i la quali

tat de vida dels argentonins. Jo em vaigpresentar per Argentona, no pel futurd'unes sigles. Nosaltres hem demostratque estem per sobre d'unes sigles polítiques quan es tracta d'Argentona.Negociem i dialoguem per tirar endavant projectes i idees que millorin lanostra vila. I això no ho pot negarningú, és una realitat.

-El regidor perdut pels populars, diuenque per escassos vots, se'l va acabar adjudicant CiU i concretament el seu germà, Enric. Es fa estrany, curiós, el plenariamb un familiar assegut davant però servint els interessos d'un altre partit.-És cert, per cinc vots el nostre segon

regidor va anar a parar a CiU, i per mésinri al meu germà. A mi m'omple d'orgull tenir el meu germà també treballantper Argentona, com he dit abans elmenys important és sota de les sigles quesiguin. El fet de coincidir en els plens éscuriós, discutint o parlant dels problemesd'Argentona, però és un exemple a teniren compte per l'equip de govern. "Ar-

10

Q-

"a3

03*C

<L>^—

(D

(DU-

03-^tn

cu^->

c(D

Page 11: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Joan Rectoret i Comas va morir el 2 d'octubre als 76 anys d'edat a causa d'una greu malaltia. Membre d'Honor del Patronat

del Museu del Càntir i propietari de la Casa Gòtica, va ser un home molt actiu tant des del punt de vista industrial com cultu

ral. Nascut a Mataró i resident a Argentona, també va ser propietari de la fàbrica de mitjons Molfort's. Va destacar en diverses

iniciatives culturals. Home preocupat pel patrimoni cultural, va cedir la Casa Gòtica a l'Ajuntament.

Inauguració de Can Rectoret com a seu del Museu.

Argentona però d'una manera força dis

creta, sense destacar gaire i només participava en actes si li demanàvem. Era laseva manera de fer", especifica JosepMaria Espinàs. Sortia poc, però quan hofeia era per implicar-se de ple en projectes culturals, com diu Lluís Serra "Morgan": "Una colla de jovent amb moltes

aspiracions però poc bagatge ens vamabocar a en Joan i ell va ser qui ens va fer

tirar endavant. La família Rectoret eramolt coneguda a Argentona i d'ells tindrem sempre la Font de Can Rectoret i la

Cabanya d'en Rectoret".

El final. "L'última vegada que el vaig

veure, durant aquest estiu, ens vam posara recordar quan érem joves i escrivíeml'fcos. Em va dir que esperava cada

vegada que sortia el Cap de Creus perllegir-me, perquè sabia que en Morganhavia sortit de la seva mà", comenta ambemoció Lluís Serra. Com també emocionat per la pèrdua està Josep MariaEspinàs: "Podies estar còmode amb ellno només quan parlava sinó també quancallava. Podíem estar asseguts davant la

llar de foc sense dir res durant una estona. Aquell silenci demostrava una relacióprofunda, sense compliments".

Serra "Morgan": "Recordo en Joan elsanys 40: Nosaltres érem una colla de vailets analfabets i ell era una mica més grani amb estudis. Ell va ajudar a corregir iimpulsar la revista Ecos i algunes obresde teatre. Ens va ajudar molt quan ambuna colla del Llaç d'Amistat vam muntarLes Tertúlies del Dissabte. Ell ens va ajudar a portar personatges coneguts comen Josep Maria Espinàs entre d'altres gràcies a les grans coneixences que tenia".Joan Rectoret va ser un home estimat pertots aquells que l'envoltaven. Es va relacionar amb Terri, Lluís Comeron, Rovira-Brull i Josep Fradera. A més, també va seríntim amic de l'escriptor Josep MariaEspinàs: "He tingut un gran disgust. Elconeixia des de fa molts anys. Jo anavamolt a Argentona i la relació amb aquestpoble l'he tingut gràcies a ell", reconeixl'escriptor, que continua parlant de

Rectoret: "Per mi era una persona sorprenent. Jo anava a casa seva, em quedava a dinar i em meravellava aquellacasa tan plena de llibres que s'havia anatcomprant amb el temps. També era ungran amant de la pintura i també de lamúsica. Comentàvem les cançons deBrassens i anàvem a concerts de jazz.Podíem parlar de llibres, de jazz, de pintura i posar-se el davantal perfer un arròs", diu Espinàs, querecorda que en Joan "teniauna actitud de col·laboracióenvers la comarca, no sabiadir que no per ajudar en temesculturals. Els que l'hem conegut i que l'hem estimat hempatit molt el seu deteriorament". De la mateixa opinióés Lluís Serra: "Era una persona molt afable, tractava moltbé a tothom i també els seusclients i treballadors".Tot i que provenien de Mataróla família Rectoret va saberintegrar-se perfectament alpoble. "S'havia instal·lat a

f\ finals dels anys 50 va donar la Casa

Gòtica a l'Ajuntament perquè la destinésa un bé cultural. En un primer moments'havia de fer una biblioteca però la

Caixa Laietana en va construir una.Jaume Clavell va proposar fer-hi unmuseu dedicat al càntir pel gran interèsque suscitava aquesta peça. Va ser llavorscom tant ell com Clavell es van abocar acercar per particulars tot tipus de terrissaper fer possible aquest museu que tenimavui en dia. Aquesta persona vital i preocupada pel poble és Joan Rectoret iComas, una de les persones que durantel segle XX més han fet perquè Argentona sigui una vila rica en cultura,juntament amb els Clavell, Ripoll i

Casanovas."Era molt modest. Ell mai volia protago-nisme, sempre es quedava al darrere",explica Emili Fabrés, membre del Patronat del Museu del Càntir i amic de Rectoret, de qui destaca que "va col·laborarmolt activament a la Festa Major. Ellanava molt als Quatre Gats a Barcelona iva fer venir en Raimon amb les conseqüències polítiques que van tenir, ja quel'alcalde de llavors va haver de plegar i atres vilatans els van posar multes de

50.000 pessetes".

Amant de la cultura. Joan Rectoret haviaestat president i vicepresident d'Òmnium

Cultural de Mataró i era membre delClub d'Opinió Jaume Llavina i de l'Asso

ciació de Bibliòfils de Barcelona. Unaafició que li venia des que era jovenetcom explica un altre amic seu, Lluís

or Joan Rectoret

12

rs=5

4—

U

Page 12: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

13

pugen a l'escala de la professionalitat".

De bolos. L'oncle Anton es podrà tornara veure l'últim cap de setmana de generdins la Mostra de Teatre Amateurd'Argentona. La intenció d'ara és anarde bolos. Hi ha propostes però sensedates, ja que un dels actors es casa iestarà un mes fora. Les opcions possibles són Vilassar, Premià, Canet i Òrrius.

El Col·lectiu de Teatre d'Argentona endeu anys de funcionament ha representat destacades obres com és el cas deDesprés de la pluja, L'altra llibertat,Crònica d'una soledat i El marit de laMarina és mariner. Després de fer diverses comèdies, la propera serà una obraamb un to més seriós. Es vol fer Revoltade bruixes, de Benet i Jornet, una obramolt difícil que esperen estrenar d'aquí

a mig any.I sense descansar, una altra secció del

Col·lectiu de Teatre va començar a assajar el clàssic Torna-la a tocar, Sam, queesperen poder estrenar durant la Mostrade Teatre. D'altra banda, s'estan fent elsdarrers assajos dels Pastorets en què,com a novetat d'enguany, els menutstindran tot el protagonisme ja que els

representaran nois i noies de 9 a 14anys. "Així prenen més responsabilitatsfent els papers grans i n'aprenen més",

acaba la directora.

l'obra té la seva connotació bastantespecial per tot el que ha passat. Li dedi

quem l'obra al pare d'en Joan Forns, queera un home de teatre, i d'altra banda ala meva àvia", diu Yasmina Andrés, una

de les actrius.Els dies previs de la representació JoanForns, o sigui, l'oncle Anton, va agafar lagrip i va tornar a posar la por al cos als

membres del col·lectiu. Però es va recuperar a temps i fins i tot, segons laLourdes Colomines, va ser "la milloroperació de màrqueting". El teatre es vaomplir i la gent va quedar molt contentade l'obra. Un cop acabada la primerarepresentació, el divendres 31 d'octubre, actors i públic van celebrar junts la

castanyada.Tot i que no s'hi dediquen professionalment, tot i que no en treuen diners, de

tantes hores d'assaig, tants nervis i patiments, la millor recompensa a tal esforçés veure com la gent gaudeix i passauna bona estona amb allò que duranttant de temps han anat creant, amb l'obra per la qual ho han donat tot. "Veureque la gent gaudeix del que fas és unagran satisfacció d'una cosa que fuig deltarannà de la teva vida quotidiana", diula directora, que afegeix que els actors

"van poder superar moments críticscom autèntics professionals. Potser aaquesta colla ja els podem dir que

LJn home vol saber què pensa d'ell la

família i què faran amb l'herència quanes mori. A qui no li ha passat mai pelcap que li agradaria ser al seu propienterrament per saber si realment la gentque l'envolta el trobarà a faltar, persaber com reaccionaran... Aquest és elpunt central amb què es mou la trama

de L'oncle Anton.

Tensa espera. Dos anys ha calgut esperar per veure estrenada l'obra després derepresentar l'últim treball del Col·lectiu,El marit de la Marina és mariner.Lourdes Colomines, directora de L'oncleAnton, n'explica els motius: "S'ha endarrerit molt per les morts de familiars oproblemes personals, a més que a l'estiu

mai es fa res. El que passa és que comque ho fas per hobby t'has d'atendre aaquestes coses. Fa un parell de mesosvam parlar de si ho deixàvem o no peròtothom ho va voler tirar endavant i nollençar tantes hores de feina".L'oncle Anton és una comèdia per atotes les edats que tracta un d'aquellstemes que no caduquen, "és una farsamolt ben escrita", diu la directora. JoanForns és l'oncle Anton i té a darrere tota

una cort de familiars i amics que interpreten Yasmina Andrés, Eduard Serra,Esteve Ribas, Patrícia Mas, Anna Al-

caide, Joan Burgués i Lluís Mas. "Per mi

2

9on cl ^ AntonEls actors de l'obra vestits per actuar.

Ha costat dos anys, però per fi el Col·lec

tiu de Teatre d'Argentona ha pogut estre

nar L'oncle Anton. Les morts d'alguns

familiars dels actors i altres qüestions per

sonals no han estat raó suficient per deixar

de fer una obra en què creien i per això

han donat tot el que duien a dins per

poder pujar el teló definitivament el 31

d'octubre. Aquells qui s'hagin quedat

sense veure-la tindran una nova oportuni

tat l'últim cap de setmana de gener durant

la Mostra de Teatre Amateur d'Agentona

Memorial Domènec Molist.

Page 13: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Incendi a l'antigafàbrica Grumbe

Li dia 22 d'octubre Argentona va patirun incendi a l'antiga fàbrica Grumbe aprimera hora del matí entre els carrersSant Julià i Àngel Guimerà. L'edifici que

uns paletes estaven tirant a terra vacomençar a cremar-se després que es vaescapar una flamarada d'un bufador enun bidó ple d'oli. L'incendi, totalmentaccidental, va obligar a intervenir-hi tresunitats dels bombers del parc de Mataróque van treballar durant més de dueshores en l'extinció total del foc. D'altrabanda, l'Ajuntament ha fet un pas mésper lluitar contra els incendis. A partird'ara, el consistori podrà fer tallafocs enterrenys privats sense un permís especial

del propietari de la finca. Aquesta mesura afecta les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana i que estansituades a menys de cinc-cents metres deterrenys forestals. Les urbanitzacionsafectades són les Ginesteres, Can Raimí,Can Cabot, Can Ribosa, Madà, CanVinardell i Les Escomes. Els propietarisdels terrenys rebran una indemnització acàrrec de la junta de la urbanització, i siaquesta no està constituïda, a càrrec de

tots els propietaris.

ment dels Mossos d'Esquadra a lacomarca. En un any, per exemple,només hi ha hagut 9 casos de robatorisamb força. Tot i això, el passat mes desetembre només al veïnat de SantMiquel del Cros es van viure tres robatoris en diversos bars. Un fet excepcional, en el qual, però, tant la Policia comels Mossos s'han posat a treballar de

manera decidida per evitar que es repeteixi. El sotsinspector en cap de laPolicia Local, Pere Anglada, recorda queel Cros té des de fa tres anys el servei depolicia de barri, un servei que cada copha anat a més, i que s'ha intensificat elpatrullatge d'altres unitats en les horesnocturnes. El desplegament dels Mossosd'Esquadra ha de contribuir a estrènyerel cercle als lladres, i a reduir encaramés l'índex de robatoris, ja un dels més

baixos del Maresme.

Pocs robatoris

/Argentona és una de les poblacions delMaresme amb l'índex més baix de robatoris des que va començar el desplega

Setmana alimentàriaLa Xarxa Xairadó d'Argentona, Dosrius

i Òrrius (grup de professionals de dife

rents disciplines i entitats que fan prevenció i atenció en l'àmbit de la infànciai l'adolescència) va organitzar la setmanade l'alimentació del 13 al 19 d'octubreamb la col·laboració de l'Ajuntamentd'Argentona i el suport de la Diputacióde Barcelona i l'Associació de l'Anorèxiai la Bulímia. L'objectiu era donar a conèixer hàbits i estils d'alimentació saludables amb un seguit d'activitats adreçadesa tota la població. Durant aquella setmana un total de 925 escolars i les sevesfamílies van treballar en diversos tallerssobre el tema. A més també van participar d'aquesta setmana de conscienciaciól'Institut, el Centre Infantil l'Esquirol i hiva haver una xerrada destinada a l'ali

mentació que és més adient quan s'és

gran que va ser tot un èxit.

Escollir el CAPLis argento-nins, i la restade ciutadansde Catalunya,ja poden escollir a quin Centre d'AtencióPrimària volen

anar i quinmetge de capçalera i pediatre volen tenir.Aquesta mesura, que ja s'havia aplicat apoblacions com Tortosa o Reus, permetràque els vilatans puguin canviar el seuCAP actual, establert segons el domicili,per un altre de situat més a prop de lafeina, encara que sigui en una localitatdiferent. L'atenció domiciliària, la continuada i la social seguirà assignada enfunció de la residència.

COSES DE LA VILA

Joan Carles CodinaAdvocat

Buscar pis:un repte (I)

Quan pensem a comprar una vivenda,se'ns plantegen molts interrogants comel preu, el barri i les condicions de lavivenda en qüestió (distribució, orientació) entre d'altres. Ara bé, hi ha tota unasèrie d'aspectes legals que també s'hande tenir en compte perquè l'elecció siguiencertada. Abans de prendre qualsevoldecisió, és fonamental verificar tota unasèrie de dades legals per comprovar queallò que ens ofereix el venedor coincideix amb la realitat. Primer de tot, calcomprovar que la vivenda és propietat dequi l'està venent i que està lliure de totacàrrega o greuges com ara hipoteques,censos i embargaments judicials. Aquestainformació la facilita el Registre de laPropietat mitjançant les notes simplesinformatives. És convenient tenir aquest

tipus d'informació abans de fer capentrega de diners. De tota manera, la lleipreveu que el notari autoritzant de l'escriptura de compravenda faciliti al comprador aquesta informació. Alhora, calverificar que la vivenda estigui al correntdel pagament dels impostos, especialment de l'Impost sobre Béns Immobles(IBI), també conegut com contribucióurbana; en cas contrari, qui assumirà elsdeutes pendents serà el comprador. Pertal d'evitar que això passi, cal exigir alvenedor que entregui a l'adquirent l'últim rebut anual amb el comprovant depagament. També fóra convenient sol·licitar o bé a l'administrador de la finca o

bé a la comunitat de propietaris un certificat que acrediti que el venedor està al

corrent de pagament de totes les despeses comunitàries. En cas contrari, qui lesassumiria seria el comprador. És útil

conèixer la situació urbanística de l'immoble on està ubicat el pis escollit a fi iefecte de verificar que no està afectat percap pla urbanístic. Aquesta informació la

pot facilitar l'Ajuntament mitjançant uncertificat on consti la situació urbanísticade l'immoble i si està afectat per allò esta

blert en el pla urbanístic corresponent.

14

coses

t •

^^ Apunts jurídics

Page 14: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

15

C/5(DC/5Ou

Joan P&nnon

Via romana

Monument excepcional. A principis delsegle II dC sembla impossible! Al constatar, no obstant el temps, la sòlida edifica

ció d'aquella obra gegantina. Murs i contraforts de pedres, desaigües, clavegueressubterrànies i un pont d'un sol ull, degran bellesa. Un llarg recorregut de centúries. Tot i els esdeveniments de la història, la climatologia i la perversitat del'home també! Tantes vegades l'espècieurbana ha decapitat el patrimoni històricpels interessos... Doncs sí! És un mira

cle. Observar avui aquest gran tresorarqueològic de quasi dos quilòmetres de

recorregut. En l'espera que Argentona, ala fi!, farà honor a aquest patrimoni monumental. El de saber protegir, preservari projectar pel futur. És tot un símbol i un

llegat històric d'una cultura portentosa isàvia de fa dos mil anys. Sens dubte de laVia Romana. És l'obra i testimoni més

rellevant en la història d'Argentona i elMaresme. És una gran obra de la gran

enginyeria plena de recursos pràctics persuperar la serralada de Pàrpers, per aproximar així uns territoris de vital importància per a l'imperi Romà. Que sàvia lanatura... ella a preservar aquest tresor,fent d'abric i protecció, com un contrafort més ben en mig de la boscúria i elpas del temps. Al redescobrir de nou laVia Romana vaig trobar en ella un certparal·lelisme amb el Gran Paititi, cèlebreciutadella, fortalesa i salvaguarda de l'or

de l'Imperi inca. L'or que Pizarro i companyia buscaven aferrissadament amb elsobrenom de "El Dorado". Era el grantresor inca que mai van trobar els invasors ibèrics en els seus intents, a tota laselva amazònica des de l'Equador,Colòmbia, Perú i Bolívia. Rius de sang

sense aconseguir-ho. Avui aquesta ciutadella està ben ubicada entre les fronteresdel Perú i Brasil, entre els paral·lels 12 i27 i el meridià 71 44' en un treball

d'investigació d'un religiós argentí. JuanCarlos Polentini, el Paititi en l'actualitat.Gràcies a la mare naturalesa i els indisnatius, hereters d'aquell gran Imperi inca,els quals donen pistes falses a tots elsdepredadors humans i aventurers de malviure que passen, en busca del tresor.

A la muntanya!I ardor muntanyenca a Argentona amb

la disputa de la Marxa de Muntanya i laCursa de Muntanya. En primer lloc va serla Marxa que el dia 26 d'octubre va congregar 260 persones per participar en la18a edició. La pluja no va minvar lesganes de participar en aquesta jornadaesportivofestiva i els participants, gent detotes les edats, van cobrir passats peraigua els 17,5 quilòmetres de trajecteque els van dur fins a Òrrius, Can Raimí,

Riera de Clara, per acabar a la FontPicant. Dues setmanes després, el 9 denovembre, es va celebrar la Cursa deMuntanya Castell de Burriac. Es vancomplir els pronòstics. Jordi Martín,actual campió de Catalunya, i TeresaForn, actual campiona del Món de l'especialitat, van imposar la seva llei guanyant amb uns registres excel·lents. 180

atletes van participar en aquesta provaorganitzada pel Grup de Muntanya

d'Argentona, que va preparar un recorregut molt exigent que no tots els partici

pants van poder acabar.

Li col·lectiu Espurnall continua treballant en la conscienciació ciutadana del

que suposa la guerra a l'Iraq editant unacronologia sobre la història d'aquest paísde l'Orient Mitjà i de tot el que ha patithistòricament. A més, a finals d'octubre

va convidar l'historiador Jaume Botey apartcipar en la xerrada "L'Iraq després dela guerra". Aquest professor d'històriacontemporània de la Universitat Autònoma, que ha viscut de prop el conflictetrepitjant el terreny, va explicar davantels assistents la cruesa de les seves experiències insistint en la vessant sectàriadels Estats Units, ja que segons l'historiador, el govern de Bush actua com unenviat de Déu per salvar el món. Laintenció de l'Espurnall és continuar creant debat i evitar que la gent que es vanaobilitzar per aturar la guerra deixi depreocupar-se per aquest i altres conflictes al món que acaben amb la mort demolts innocents a diari.

Mostra de BoletsKovellons, trompetes de la mort, ca

bres, cues de cavall... un total de 55espècies de bolets dels voltants d'Argentona i Dosrius es van exposar a finalsd'octubre al Saló de Pedra, dins la ja tradicional Mostra de Bolets que organitzava l'entitat Natura. Dissabte a primerahora, l'expert i escriptor Fermí Roca vaencarregar-se de classificar i etiquetar elsexemplars trobats pels boletaires. Ladiversitat d'espècies va ser tan variada,que alguns es van quedar sense identificar. La Mostra de Bolets, que va aplegarmés de 500 persones, també va dedicarun espai a recordar als boletaires que calser respectuosos amb el bosc.

Fermí Roca a l'exposició.

tl Casal de Joves va celebrar la

Castanyada amb dos dies d'activitat. El

dia 31 el Casal es va convertir en unadiscoteca amb la sessió electrònica acàrrec dels dj argentonins Aleix, Víctor,Uri i Sergi. Però el plat fort va ser el diade Tots Sants. La festa va començar ambuna tarda infantil amb diversos jocs. Alvespre la festa va continuar amb la companyia teatral "Que sí, que sí!". Desprésde fer les castanyes la festa va acabaramb els concerts al moll del pati de laVelcro a càrrec dels Pirat's SoundSistema, un grup de hip-hop en català, iels Omelé, un grup de música mestissaamb presència argentonina.

COSES DE LA VILACastanyada al Casal L'Espurnall i l'Iraq

2

Page 15: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

L^ada any, el dia 25 de novembre es dedica a les dones víctimes de violència de gène

re. Sembla mentida que encara existeixin tantes situacions de violència i de maltractament. Parlem d'arreu del món, però també de casa nostra. El pateixen dones de totes

les edats i condicions socials.Les qui pateixen els efectes del menyspreu i del maltractament des del més estrictesilenci, com si fos un fet clandestí on les culpables fossin elles.Massa vegades s'estableixen les relacions de parella, les laborals i fins i tot les socials,creient que el rol de l'home és el de la força física i que dóna una espècie de capacitació extra per la vida, a les dones se'ls assigna un paper de submissió. La submissiósempre requereix que algú es consideri inferior i que un altre es cregui amb dret sobreel submís, com era el cas del tracte que es donava a criats i esclaus.Són patrons d'una societat violenta i en aquest sentit masclista, i socialment caduca.Un cop més volem fer pública la manifestació de la igualtat en drets i deures d'homesi dones, som iguals en dignitat i capacitats, no cal que ningú s'erigeixi en protector de

l'altre, les dones tenen capacitat de protegir i de protegir-se tant com convingui.Les relacions entre iguals, entre persones que lliurement decideixen viure juntes icompartir la vida, és la millor garantia per una vida familiar plena. Des d'aquests principis, volem manifestar la nostra total condemna als agressors, volem recolzar les iniciatives i conductes que ajudin a eliminar aquesta xacra de la nostra societat.Per això en el ple municipal vàrem aprovar una moció demanant mesures orientades

a acabar amb aquestes situacions:1.- De formació i educació dels nens i nenes i dels joves per evitar la continuïtat de

situacions basades en relacions de domini-submissió.2.- De protecció i suport a les dones víctimes de maltractament i als seus fills.

3.- De condemna i càstig dels agressors.Demanem que tota la societat tingui un nivell de tolerància zero amb els maltracta

ments i abusos per raó de gènere. Argentona.

Volem fer pública la manifestació de la

igualtat en drets i deures d'homes i

dones, som iguals en dignitat i capaci

tats, no cal que ningú s'erigeixi en pro

tector de l'altre, les dones tenen capaci

tat de protegir i de protegir-se tant com

convingui. Volem manifestar la nostra

total condemna als agressors.

Grup Municipal del Partit dels Socialistesde Catalunya (PSC)

Dies i diades16

La proposta de remodelació de l'àrea de Can Doro és una millora pel centre de la

Vila i pel conjunt del poble. Té plena legitimitat, per tot el procés que s'ha seguit, is'ha fet des de la més estricta legalitat. Es respecta en tot moment la identitatd'Argentona tot conservant el que es essencial en el centre de la Vila: la Paret de lesMentides i la Font de Sant Domingo. Es manté la més estricte coherència i respecteamb l'entorn actualment existent. Es defensa l'interès general i l'espai públic i es

millora el centre d'Argentona per a tothom.L'ajuntament va començar a intervenir en conèixer l'interès dels propietaris privatsd'actuar immediatament i sempre ens ha mogut el fer una actuació unitària i homogènia. Es pretén avançar en la pacificació del centre de la Vila, tot guanyant espaispúblics per a les persones i començant a treure els cotxes del carrer gràcies al nouaparcament previst. Al mateix temps, s'aconseguirà la dinamització comercial d'aquesta zona del centre del poble. Es tracta de millorar per conservar el que es essencial, tot aconseguint, al mateix temps, el màxim nombre d'avantatges pel poble.La Comissió d'Urbanisme va donar el seu vist i plau definitiu al projecte a la reuniódel mes d'octubre. Ara, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)serà plenament vigent, es podran iniciar els treballs d'enderroc i, un cop es tingui elprojecte definitiu dels edificis (privat i Centre Cívic) i de la urbanització dels espaispúblics, i el corresponent vist i plau de la Direcció General de Patrimoni Cultural dela Generalitat de Catalunya, també la urbanització i construcció de tot el projecte.Són notícies importants, que juntament amb moltes altres, demostren que Argentonaes mou per millorar. Què desprès de molts anys de paràlisi, des de ja fa quatre anyses treballa per tenir els equipaments i serveis que necessita el nostre poble. I que

d'un a un però de forma continuada es van aconseguint.

Es tracta de millorar per conservar el

que es essencial, tot aconseguint, al

mateix temps, el màxim nombre d'avan

tatges pel poble. Desprès de molts anys

de paràlisi, des de ja fa quatre anys es

treballa per tenir els equipaments i ser

veis que necessita el nostre poble.

Entesa p^ Argenton^ (L'Entesa)

Can Doro va endavant

en

13ob

u

e^

Page 16: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Grup Municipal del Partit Popular (PP)

Gens de diàleg, cap negociació, ni cap

conversa per conèixer les nostres priori

tats o aportacions. Continuen amb un

menyspreu important de cara a l'oposi

ció. (I això vol dir a una part important

dels vilatans d'Argentona.)

17

enCL

—03

uc

Des que tenim govern "d'esquerres", les

nostres contribucions a l'Ajuntament

han servit per alimentar un increment

de la despesa, destinat bàsicament a fer

funcionar una maquinària municipal

exagerada, més que a les inversions

reals, que quan es fan, es fan endeutant-

nos sense control.

Grup Municipal de Convergènciai Unió (CiU)

LJna altra vegada ho direm i no ens cansarem de repetir-ho. Gens de diàleg, cap

negociació, ni cap conversa per conèixer les nostres prioritats o aportacions.Continuen amb un menyspreu important de cara a l'oposició. (I això vol dir a una partimportant dels vilatans d'Argentona.)És important explicar que continuen sense donar facilitats a l'oposició. Informació

defectuosa, entregada amb molt poc temps per estudiar-la i tampoc entregada en condicions. En aquests moments tenim el poble hipotecat a 30 anys solament amb 2 obres-Sala i Poliesportiu. Per més que hem intentat col·laborar en la gestió de les subvencionsno ens han demanat mai que anem junts i treballem conjuntament. La gestió de les subvencions tan ben venudes per l'equip de govern, la gent del poble es pregunta ON

ESTAN?Crec que és un gran error oblidar-se del dia a dia d'Argentona, no tornaré a repetir totel que fa falta, però solament cal fer un tomb per la vila per veure que està mancadade serveis bàsics i no hi ha imaginació ni solucions per fer la vida dels argentonins moltmillor.Un altre tema important és el referèndum de Can Doro. Després que el Sr. Soy vaintentar per tots els mitjans boicotejar-lo, el va titllar d'innecessari, de partidista,d'il·legal... Jo crec que ara no té cap excusa per replantejar el tema. Varen ser el 96%dels votants de la consulta popular que varen dir que es consensués la reforma del sector de Can Doro. Jo crec que aquests quasi 1.000 vots haurien de fer pensar a l'equipde govern que tirar endavant aquest projecte sense escoltar el poble és un gran error.Jo crec que hi ha arguments suficients perquè la humilitat arrribi a l'equip de governi realment apliquin un dels eixos bàsics del seu programa. La participació, el consensi la negociació. Argentona no necessita un govern autoritari que governi d'esquena alpoble, necessita algú que s'escolti els grans i greus problemes que patim.Les urbanitzacions, Can Raimí sí, però també Can Ferraters, solament cal anar a fer-hi un tomb i veure com tenen els carres i serveis.

Els pressupostos

Que pagui el vilatàLntre altres motius, el nostre grup va votar en contra del pressupost presentat per l'equip de govern per l'increment de la pressió fiscal que representava per al pobled'Argentona, però sobretot perquè aquest augment no repercutia directament en elsvilatans.Si us hi fixeu, des que tenim govern "d'esquerres", les nostres contribucions al'Ajuntament han servit per alimentar un increment de la despesa, destinat bàsicamenta fer funcionar una maquinària municipal exagerada, més que a les inversions reals,que quan es fan, es fan endeutant-nos sense control.És just que el personal funcionari i laboral de l'Ajuntament tingui les millores salarials

i laborals com qualsevol altre treballador. Però no aprovem que amb aquest govern"d'esquerres" amb "contenció de la despesa pública" i "optimització dels recursos",aquesta plantilla s'hagi incrementat en un 40%, amb una contractació a dit de càrrecsde confiança que no ha servit per evitar un increment, al nostre entendre injustificat,de dedicació i nòmines del Sr. Alcalde i el seu equip. I tot això amb el finançamentmés fàcil del món, que pagui el vilatà.Nosaltres no som impulsors del referèndum de Can Doro, però no el trobem inoportú, ni aprovem que s'ordenés enviar els Mossos i la Policia Local a les taules a denunciar res, i la valoració que en fem és positiva.Per nosaltres les quasi nou-centes persones que es van manifestar en contra del projecte municipal demostren que ni les pressions, ni la propaganda de l'equip de governmunicipal, els han fet recular en la voluntat de trobar una solució fruit del consens.A Argentona, CiU ha tornat a guanyar les Eleccions al Parlament de Catalunya, i ho

ha fet amb claredat doblant la segona força. Des d'aquí gràcies a tothom que va anara votar, i de manera especial a aquells que ens han fet confiança.Esperem que els negociadors aprofitin ara l'oportunitat per dotar Catalunya d'unGovern Nacionalista fort que al nostre entendre és el que l'electorat ha demanat.

Page 17: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Ln primer lloc volem desitjar a tots els argentonins i argentonines bones festes i un

bon any 2004.Parlant del Torrent de Vera:-Què passarà amb les edificacions que tenen prescrits els expedients disciplinaris o

que mai han estat expedientats?-Què passarà amb les quatre finques que tenen el corresponent permís d'obres concedit per l'Ajuntament els anys 1968, 1969, 1970 i paguen la corresponent contribu

ció urbana?-Qui ordenarà urbanísticament el sector sense afectar drets consolidats i per tant

indemnitzables?Totes aquestes preguntes i més les resolia un estudi que va ser encarregat pel senyorPinart a l'empresa Eco Estudis. Aquests resultats eren els més raonables urbanísticament parlant, no eren traumàtics per als veïns del Torrent de Vera i haurien ordenat unsector que cada dia que passa està més degradat, però va passar que al Sr. Pinart no

li agradava i el va guardar en l'oblit del fons del calaix.És correcte que tot el que realment sigui il·legal sigui enderrocat, i es restableixi així

la legalitat urbanística del sector, però també és correcte que aquest ajuntamentaccepti la seva part de coresponsabilitat. Durant molts anys s'han comès il·legalitatsurbanístiques al Torrent de Vera sense que l'Ajuntament iniciés expedients de disciplina urbanística per això i segons el que estableix el Codi civil, les infraccions prescriuen als 5 anys i consoliden els mateixos drets que una construcció legal. En conseqüència, la solució passa, o bé per indemnitzar els drets adquirits pels propietaris apreu de mercat, cosa que seria una sagnia per a les butxaques dels ciutadansd'Argentona, o bé per ordenar urbanísticament el sector de mutu acord ambl'Associació de Veïns del Torrent de Vera i obtenir unes bones cessions per al poble.Hauríem de tenir memòria històrica i recordar que el Torrent de Vera va aparèixer al

mateix temps que les urbanitzacions de Can Raimí, Can Cabot i les Ginesteres, enca

ra que en l'actualitat no gaudeixen dels mateixos drets.

Grup Municipal Agrupació Argentona (Agr.Ar.)

Durant molts anys s'han comès il·legali

tats urbanístiques al Torrent de Vera

sense que l'Ajuntament iniciés expe

dients de disciplina urbanística per això

i segons el que estableix el Codi civil, les

infraccions prescriuen als 5 anys i con

soliden els mateixos drets que una cons

trucció legal.

EI Torrent de Vera18

La primera quinzena de novembre hem viscut el que en podríem dir l'apoteosi de la

democràcia. En la campanya per al Parlament, els dirigents dels partits se'ns han mostrat com els més grans defensors dels drets de la ciutadania, disposats a fer immensosesforços per atendre la nostra més mínima necessitat si els atorgàvem el vot i aconseguien governar el nostre país. Hem sentit parlar Maragall, Carod i Saura del canvi,d'una altra manera de fer política i de donar el protagonisme al poble. Vistos els resultats, si en saben, podran formar un govern d'esquerres i portar la teoria a la pràctica.Els argentonins coneixem l'abisme immens que separa les paraules dels fets amb elcomportament dels mateixos referents polítics a escala local: Brugal, Soy i Famades.És ben penós comprovar com uns partits d'esquerres estan tan molestos, fins i totfuriosos, quan sorgeix un moviment vilatà que s'aixeca com a portaveu d'inquietudscompartides per molts. És l'arrogància i el menyspreu cap a aquest moviment, com es

dóna protagonisme al poble?Esquerra Unitària entén que des de l'esquerra no es pot fer política sense els vilatans.Només amb ells, al seu costat, quan són els protagonistes de les mesures per solucionarels propis problemes i inquietuds, pot parlar-se de l'exercici democràtic de la política.Nosaltres ens sentim orgullosos de l'existència d'aquests moviments perquè són indi

cadors de la salut cívica i democràtica del nostre poble. Ens en sentim partícips, enshi integrem i ens posem al seu servei (mai al revés, per més que intoxiqui i hi insisteixi el poder local). Els moviments veïnals del Cros i de Can Raimí i la Plataforma enstenen -incondicionalment- al seu costat. Per això hem participat en la consulta popular del dia 16 amb totes les conseqüències que se'n puguin esdevenir. Ens sentim moltorgullosos dels resultats, de l'actitud clara i honesta de la Plataforma, i de la força amb

què les persones -anant a votar- li han donat suport.

Grup Municipal Esqu^ra Unitària TEU)

:. .i nitària

És ben penós comprovar com uns par

tits d'esquerres estan tan molestos, fins

i tot furiosos, quan sorgeix un movi

ment vilatà que s'aixeca com a portaveu

d'inquietuds compartides per molts. És

l'arrogància i el menyspreu cap a aquest

moviment, com es dóna protagonisme

al poble?

La miserable política local

enCL3

C/)

CL

Page 18: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

19

/OcO

03c/iCOuu

cu

D"

talunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa, va recollir 326 vots, molts més

que quan es van presentar sense EUiA(5,95% ara; 2,92% al 99).

Popular també va experimentar un creixement però no tan important (10,46%ara; 7,58% al 99).La cinquena força, Iniciativa per Ca-

ICV-EAPPERCPSC-CPCiU

5,95 %10^46%

18,59%21,11 %

NOMBRE DE VOTS EN PERCENTATGE40,96 %

V^>onvergència i Unió va canviar el

candidat però igual que abans havia fetJordi Pujol, Artur Mas també va emportar-se la victòria electoral a la vila enuna jornada més participativa que ladarrera (66,76% ara; 64,05% al 99). Elnou líder convergent va obtenir la confiança majoritària dels argentonins tot il'important descens percentual (40,98%ara; 48,40% al 99).El PSC es va mantenir pels pèls com lasegona força més votada a Argentona.Els socialistes van retrocedir bona partdel que van guanyar en els últims comicis autonòmics (21,11% ara; 27,12% al99; 1 7,44% al 95).Com arreu del país, Esquerra Republicana també va ser el partit que més

va pujar. A Argentona no només va reforçar la seva tercera posició (18,59%ara; 10,68% al 99) sinó que va estar apunt d'atrapar els socialistes. El Partit

Abstenció 33^24%Vots vàlids 5.476Vots nuls 21Vots emesos 5.497Cens electoral 8.234

376

320537

506

348

258

518

552

582

493

482

504

TOTAL

c

4

2

2

1

4

4

3

7

5

3

7

3

VOTS ENBLANC

0

0

1

0

0

0

0

0

0

0

0

0

UADEP

0

0

0

0

1

0

0

0

0

0

1

1

CPXC

•^-JE.

63

52

107115

124

89

92

124

92

104

109

85

PSC-CP

L·39

31

46

37

34

27

58

86

69

44

63

39

Q.Q.

0

0

1

1

5

2

3

1

3

1

1

0

POSI

0

0

00

1

2

0

1

0

0

0

0

PNCA

0

20

1

00

0

0

0

1

0

0

PHC |

0

0

00

0

0

01

0

0

00

PCPC

00

0

0

0

0

0

0

0

1

0

0

MSR

0

0

0

0

1

0

00

0

1

0

0

LI (LIT-CI)

26

11

24

39

17

17

38

20

36

36

26

36

ICV-EA

3

4

91

4

0

5

4

9

6

9

3

EV-AE 1

81

59

103

91

44

43

89

98

121

87

83

119

ERC

0

1

1

3

0

2

1

2

0

0

0

1

UJ

1

0

2

1

0

1

3

0

0

0

0

0

VUJ

0

0

0

0

0

1

0

0

0

0

0

0

EBS

159

158

241

216

112

70

226

208

247

206

183

217

CIU

0

0

0

0

1

0

0

0

0

3

0

0

I CDS |

Velcro B2

Velcro A2

VelcroBl

Velcro Al

El Cros B

El Cros A

Bernat Riu. C

Bernat Riu. B

Bernat Riu. A

Ajuntament C

Ajuntament B

Ajuntament A

Mas guanya a ArgentonaCiU continua sent la força més votada però baixa igual que

el PSC, mentre la resta^ sobretot ERC, puja

Page 19: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Colomer agraint el premi.

La professora argentonina Margarida

Colomer Rovira, ja jubilada, va rebre el24 de novembre el Premi MemorialEstrella Casas, a la millor qualitat docenten ciències socials. Es tracta d'un guardó

concedit per la Generalitat que requeriala presentació d'una extensa memòriaresum de la trajectòria educativa delsaspirants. Colomer va ser professora desque va arribar a ía majoria d'edat i fins

als 57 anys. En aquest llarg període detemps ha passat per centres de bàsica ide secundària de diverses poblacions delMaresme i del Vallès. Una etapa amb

experiències de tota mena en èpoquesdifícils com el franquisme. El premi atorgat per la Generalitat a la seva trajectòriacom a mestra és un reconeixement moltsatisfactori pera l'argentonina MargaridaColomer. Un reconeixement a una feinaesgotadora però agradable quan s'exer

ceix per vocació.

Colomer repun guardó

butlletes rasca-rasca que es podien trobara les botigues d'Argentona. Les butlletespremiaven els consumidors amb obsequis que podien trobar a les botigues associades. S'hi podia trobar des de vals decompra fins a entrades a Port Aventura.La Unió de Botiguers també va col·laborar en els regals amb unes ampolles decava amb el logotip de l'associació.La Unió de Botiguers va quedar moltcontenta de l'èxit d'aquesta promoció. Amés, l'associació de comerciants argentonins va organitzar les segones JornadesGastronòmiques de tardor entre els dies10 i 30 de novembre, amb la participació de vuit restaurants d'Argentona quedurant aquests dies van oferir als vilatans

plats típics de l'època.

Campanyade rasca-rasca

La Unió de Botiguers va posar en marxa

una nova campanya de promoció. Comja va fer l'any passat, l'associació decomerciants va editar a l'octubre unes

Ajuts de menjadorescolar

L·l Consell Comarcal del Maresme haconcedit ajudes de menjador escolar a37 nens i nenes d'Argentona i ha donatresposta a la majoria de familiars quevan demanar una subvenció. Es vansol·licitar 45 ajudes i el consell n'haatorgat 37. Algunes de les que s'han quedat fora de la convocatòria han estatassumides per l'Ajuntament. La majoriad'ajudes s'han destinat a alumnes de

l'escola de Sant Miquel del Cros, tot ique nens i nenes de la resta de centrestambé n'han rebut. Les ajudes que haconcedit el consell comarcal del Maresme són de 13.600 euros. Les subvencions s'atorguen segons els ingressos il'entorn social de cada cas.

El Càntir d'en Pujoltl Centre d'Estudis Argentonins ha vol

gut retre homenatge al president de laGeneralitat, Jordi Pujol, amb l'entregad'un càntir de vidre. El president de l'entitat, Llorenç Soldevila, la tresorera, Maria Lluïsa Navarro, i el vocal, Pep Fama-des, van regalar diversos presents al president com a reconeixement a la sevatasca. La trobada amb el president de laGeneralitat va servir també per recordarla relació entre Pujol i Argentona, i ésque el president, en les seves estades aPremià, es va perdre algun cop pelsparatges de la vila. El president també esva interessar pel patrimoni històric i cultural d'Argentona i sobretot per la ViaRomana de Parpers. El Centre d'Estudis,juntament amb el càntir de vidre li vaentregar un exemplar de la revista Fonts.

COSES DE LA VILA

ber^VBrtesdeiriectorrm-poden lliurar* RàdioArgentona fins al 19 de gener del 2004 i han d*tenir una extensió màxima de 1,600 caràcters. tredacció es veu amb el dret de no publiçar-les, cas que l'extensió sigui superior. L'escrit també epot enviar ^é^avé^d'e-ma^^m^^adreçm,[email protected]. Nota: El consell de t ' 'çió ha decidit que les cartes dels ' 'tingut polític hauran d'anar sigm

Ferran MerinoDefensor del Vilatà

PresentacióBenvolguts vilatans i vilatanes,La institució del Defensor del Vilatà/Vilatana neix de la inquietud de completar la gestió municipal amb una einaque permeti una relació més fluida,oberta i simplificada entre la ciutadania il'Administració municipal per solucionarels seus conflictes. La institució sorgeixde la pròpia capacitat d'autonomia delsmunicipis tot i que finalment ha estat inclosa en la darrera modificació de la Lleide règim local 21/2002 del passat 5 dejuliol de 2002, amb el nom de Síndic de

Creu ges Local.L'experiència pròpia i d'altres companysdefensors, ens diu que la sindicatura és:•Un lligam de diàleg directe entre ciu

tadania, Administració i responsables

polítics, que garanteix una proximitatimprescindible en el món local i queaconsegueix objectivar les mancancesexistents i les millores que cal fer.

•Un mecanisme clau per a la defensadels sectors de la ciutadania, davantuna administració a la qual, de vegades, no saben com dirigir-se.

•Una institució que, assumida i implantada de forma voluntària pels ajuntaments, expressa el nivell de maduresa

d'aquests.•Una institució que, a partir de la inde

pendència i autonomia de les seves resolucions, ofereix una objectivitatapreciada alhora per la ciutadania, tècnics municipals i responsables polítics.

És per aquests motius que us informo de

nou de la seva existència, animant-vos arecórrer a ella, quan calgui. Si així hofeu, podeu comptar amb la meva col·la

boració i experiència

20

enCUC/5ou

_^ En nom d'Argentona

. *

Page 20: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

21

(D

enCDenOU

Vots per Can DoroOOZ/ argentonins volen que s'aturi elprojecte de Can Doro. Aquest és el resultat de la consulta popular celebrada elpassat 16 de novembre i convocada perla Plataforma en Defensa del Centre Històric. Poc més de 920 persones van dipositar la seva butlleta a les urnes situadesen quatre punts del poble. -D'aquestes,un 96% va marcar l'opció d'aturar laremodelació prevista per l'Ajuntament ibuscar noves alternatives. El 4% restantva triar l'opció de continuar amb el projecte de l'equip de govern. La participació i el resultat va sorprendre els mateixos organitzadors, que amb aquesta consulta han posat de manifest que el futurdel poble preocupa a bona part dels vilatans. La Plataforma espera que les 889persones que han votat a favor d'aturar elprojecte serveixin d'alguna cosa.Tanmateix el govern va deixar clar quepensa tirar endavant l'operació urbanística projectada. D'altra banda, a CanDoro s'han penjat noves pancartes ambproclames com "Pàrquing no, mina sí","Pisos aquí no" i "Diàlegs i consens sí".

Una de les pancartes de Can Doro.

Torrent de Vera i traslladar-se a un altrepolígon. Si aquests dies ha estat la NauBlanca, ben aviat ho farà una altra com

panyia.

La Nau Blancaes desmunta

La lluita contra les construccions

il·legals del Torrent de Vera continua.

Aquest cop no ha estat necessari l'ús dela força ni tampoc de les màquines. Elpropietari de la Nau Blanca ha estat quiha pres la decisió de començar a des

muntar la construcció. Aquesta no és l'única empresa que ha decidit marxar del

Acord Argentona-Fòrum 2004/xrgentona ha signat un conveni com a

municipi associat al Fòrum 2004 de lesCultures. Aquest acord permetrà a Argentona participar en la programació delcertamen que des del 9 de maig fins al26 de setembre convertirà Barcelona ialtres pobles catalans en un recorregutfestiu per experimentar la cultura i l'entreteniment d'arreu del món a través detallers, xerrades, espectacles, música i tottipus d'activitats. Argentona hi participarà amb la Festa del Càntir, la Fira deTerrissa i algunes exposicions específiques. Aquest acord també implica que laweb municipal haurà de dur el logotipdel Fòrum i que les escoles de la vilarebran material didàctic sobre l'esdeveniment. A més, les activitats que es facina Argentona apareixeran a la web delFòrum i en tota la publicitat.

Tallers per ReisLa cavalcada de Reis s'obre als joves. La

regidora de Joventut i la Comissió de Festes volen donar als nois i noies d'Argentona l'oportunitat de participar en ladecoració i l'animació de les carrosses.Els tallers per participar en la cavalcadasón variats: des de manualitats fins a dansa, passant per les acrobàcies. Els tallersestaran impartits per professionals decada àmbit. Per apuntar-s'hi cal dirigir-sefins al Casal de Joves. Els tallers es faranel 22, 23, 24, 27, 29 i 30 de desembre iel 2, 3, 4 i 5 de gener al Casal de Joves.

Consell de JovesparticipatiuL'Assemblea del Consell de Joves va

batre totes les expectatives. Feia anys,que nois i noies d'Argentona, de totes lesedats i de tots els col·lectius, no es trobaven per treballar conjuntament. EM 3 denovembre passat el Casal era una amalgama de diversos col·lectius juvenils bendiferents. Ni la regidora de Joventut, Cristina Navarro, podia creure la respostamassiva a la seva campanya de reclutament. La diversitat de joves que van assistir a l'assemblea fa preveure la necessitat de crear un casal dirigit a dos tipusde públic. Durant l'assemblea, la regidora va recollir les crítiques i propostes detots els joves. Demandes molt diferents:des d'una pista d'skate a habitatges socials. A partir d'ara, es tracta de treballar

en comissions.

Zapata guanyael premi MuroLa historiadora argentonina Assumpció

Zapata va guanyar la quaranta-cinquenaedició del Premi Muro, un dels més prestigiosos de la comarca quant a recercahistòrica. Un premi que va rebre ambentusiasme però que no s'esperava.Després de l'accèssit del 97, Zapatas'emportava el premi gros, l'Muro, atorgatper Caixa Laietana, amb el treball titulatLa baronia Desbosch del Maresme. Unajurisdicció feudal en l'edat moderna.Una investigació acurada que obre llumssobre la permanència en l'edat modernad'estructures i formes d'organització típiques de l'edat mitjana. La baronia Desbosch del Maresme és un original fruit demoltíssims anys de recerca de la historiadora argentonina, traient hores del seupoc temps lliure. Tot i que té altres afi-cions, la més forta continua sent precisament la investigació del passat històric.La victòria en el premi Muro suposa per ala historiadora argentonina un importantpremi en metàl·lic, uns 8.200 euros, i lapublicació de la seva obra, que passa delmiler de pàgines.

COSES DE LA VILA

Page 21: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

casa, es va fer un treball que els enamorats de les antigues masies hem d'agrair.Començant pel celler, passant per lacuina-menjador, les escales, les habitacions i la pallissa, a cada estança s'hivan posar les eines, els atuells, els

mobles adequats, que formen un conjunt harmoniós que ens trasllada a èpoques passades i remarca i enalteix la

vella masia.A pocs metres i a l'altre cantó del quehavia estat l'àmplia era, amagades entreun grup d'alzines, s'hi troben les restesdel que havia estat una altra masoveria.En queden quatre parets molt malmeses,més aviat de dimensions reduïdes, senseteulat. La gent dels contorns anomenenaquestes runes, el "Casalot", però haviaestat una masia amb tota una història

pròpia, era Can Sabata. Estem segursque, el que queda d'aquesta casa, contempla embadalida davant seu CanCollet, i en veure que aquesta es manté

ferma, restaurada i harmoniosa, sent enel més profund de les runes o dels seus

malmesos fonaments, el cuquet rosegador del pecat capital de l'enveja.Restes d'una antiga masoveria a tocar de Can Collet.

des d'un petitíssim valor numismàtic. Lallegenda, en pro, estava servida!En aquestes reformes, en què no es vatocar ni la façana ni les estructures de la

La façana de Can Collet llueix com en els millors dies.

^^an Collet és una senzilla masia

que està situada al llindar del termeargentoní fregant al de Dosrius; laformen dos blocs adossats, ambdues vessants cadascun d'ells, brancals i carreus de pedra; encarada ala Riera, dóna l'esquena a la carretera que mena a aquesta última població, i sembla que escolta senseimmutar-se el brogit constant dels

vehicles que van i vénen amunt i

avall.Els seus estadants havien estat gentde tracte agradable, franca rialla, dereconeguda bonhomia i d'una com

plexió física alta i vigorosa, i si enalgun lloc per comparar l'alçadad'una persona diuen "és alt com unSant Pau" a Argentona diem "és alt i

gros com en Collet".Fa pocs anys, quan s'hi feien obres

de reformes, va passar com en aquelles antigues rondalles explicades ala vora de la llar de foc; s'hi va trobar la gerra, aquella gerra que tradicionalment amagava un tresor. Elsenyor Carles Cristoful m'havia comentat que veritablement l'havien trobada,però amb un valor crematístic comple

tament nul, només contenia unes mone-

22

Alt com en ColletLluís S. Morgan

enq;en03

Page 22: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

23

UUCU

QJO

Són divertits i una mica esbojarrats. Diuen que practiquen el neguit musical i la veritat és que sí que se'ls veu un pèl negui

tosos. Neguitosos per tocar com més llocs millor. Ells només demanen un bon sopar a canvi d'una hora i mitja de concert. I

d'aquesta manera han passat un estiu culinari sopant a moltes poblacions de la geografia catalana. Són Gatzara, un sextet

argentoní que té moltes coses a dir.

després d'assajar anem a casa d'algú delgrup i ells ens fan el sopar. Som com unafamília, nosaltres sis i la nòvia de l'Eloi",aclareix l'Oriol Fité.En diversos dels seus concerts han tingutcom a companys els Lullabye, un grupd'ska amb diversos músics argentonins."Ens ho passem bé amb ells. A Figaróvam fer pujar a l'escenari a un d'ells aexplicar un acudit", diu en Petra, gralladel grup. Un dels concerts més curiososque han viscut en aquesta curta vida ésel que van fer al Figaró: "Érem més gent

dels grups que del poble. Hi havia duespersones a la barra bevent i set servint",recorda l'Oriol. Però ells no es preocupen, no saben si ompliran estadis, vanfent a poc a poc i gaudint. El futur?

Preparar un nou repertori, enregistraruna maqueta, però sobretot continuargaudint de la música i fent gaudir la

gent.

Dosrius, Arenys de Mar, Vilassar de Dalt,Llagostera (Baix Empordà), el Figaró(Vallès Oriental), Girona i evidentmentArgentona han estat algunes de les sevesdestinacions estiuenques, arribant a ferun concert per setmana seguint el ritmede la colla d'Operación Triunfo.A diferència dels seus "companys" del'Acadèmia, ells per tocar demanen,com a mínim, un bon sopar. És així com

les seves panxes han anat creixent enexperiència a mesura que passava l'estiu.Tot i això, la cosa no els ha sortit del totbé, com explica Fité: "El problema ésque els músics fan les proves de so al'hora de sopar i llavors et queden lessobres o ja està fred. Sort que a vegadesalgú sí que pot aprofitar i beure de gra

tis". Però no us preocupeu que Gatzarano pateixen pas de gana, ja que tenendos grans cuiners entre el grup, en JoanArmengol i en Martí Marfà. "A vegades

Gatzara, a punt de llaurar consciències.

Bogeria musicalL^e primer plat una rumbeta i una bonaamanida verda amb vinagreta. De segonbotifarra de pagès acompanyada d'un

ragga contundent i vi de la terra. De postres gresca, acudits i un bon got de ratafia. Tot hi cap al menú dels Gatzara, undels grups argentonins que més han

sonat aquest estiu.

L'inici. El projecte Gatzara va néixer capallà l'any 1999, després de la desaparició d'Insurrectes, un jove grup argentoníamb molt de talent. Quatre dels seusmembres van seguir tocant junts amb laintenció de crear un nou grup. Però finsfa un any, i amb nous membres a labanda, Gatzara no es van tancar al locald'assaig per fer realitat aquest projecte.Un projecte que segons el baixista delgrup, Oriol Fité, es basa en "passar-nos-ho bé removent l'escalet i la conciènciaa la gent".Ells són en Martí Marfà a les guitarres iveu, l'Oriol Fité al baix, en "Petra" a lagralla, dolçaina i veu, en Ricard Marfà ala dolçaina, gralla i veu, en Joan Armengol a l'acordió i veus i a la bateria hiha l'Eloi Obon, l'únic del grup que no ésargentoní del grup, és de Dosrius, "lliurei ramader", aclareix en Martí Marfà. Totsjunts s'han posat d'acord per practicar elneguit musical: "és la barreja dels nostres neguits musicals i socials. No tenimun estil definit. Som sis al grup i cadascúescolta una música ben diferent", deixaclar l'Oriol Fité. Dins d'aquest neguit hicap des de la rumba al folk, passant pertocs d'reggae, de hardcore i disco peromplir un repertori que combina cançons pròpies i versions catalanitzades."Nosaltres cantem en català i per aixòtraduïm i adaptem algunes cançons degrups com Fabulosos Cadillacs, ManoNegra o Def Con Dos", diu el baixistadel grup.El primer concert va ser el passat 11 dejuliol a Can Doro, i "el vam muntarnosaltres mateixos per debutar", diuentre rialles l'Oriol Fité, que recalca que"vam fer 20 euros de benefici a la barra,quan pensàvem que hi perdríem diners".Des de llavors no han parat. Mataró,

Page 23: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

•26 i 28 de desembre,

Centre Parroquial, a les 18 h

Representació delsPastorets: ía Flor de Nadal

de Francesc d'Asís Picas, a

càrrec del grup de teatre el

Centre Parroquial

•25 de desembre a les 9 a

lfEsglésia de Sant Julià

Concert de nadalA càrec de la Coral Càntir d'Or

•Del 25 a Pi 1 de gener

al Centre Parroquial:

12a Mostra de Pessebres

•Del 26 al 31 de desembre,

al Polisportiu Municipal:

VII Parc de Nadal(V Saló de la Infància i la Joventut)

Tot tipus d'inflables, tirolina,

tren de vies, llits elàstics, tir

amb arc, circuits de bici, jocs

de taula, ping-pong, actuacions

per a infants i tallers de tot tipus.

Horaris de 10:30 a 13:30h i cle

16:00 a 20:00

•28 de desembre, a la Plaça

Nova, a partir de 2/4 de 12:

Arribada del Patge Reiala qui els nens i nenes

d'Argentona podran portar les

seves cartes adreçada als Reis

de l'Orient.

•5 de gener, a les 7 de la tarda

des del carrer Mestre Falla fins

PAjuntament:

Tradicional Cavalcadade Reis

ACTIVITATS DE NADAL-Doncs hauràs d'anar a dinar a alguna

altra casa, noi!No s'ho ha fet pas repetir. Ha deixat elsReis a tocar la cova, s'ha posat l'abric ila bufanda i ha dit:-Me'n vaig a ca la Ramona.I el pobre vailet ha començat una peregrinació per tots els fogons del carrer.-Ramona, què fas avui per dinar?-Quina pregunta!, escudella i carn d'o

lla.Ha trucat a una altra porta.-Andrea, què fas avui per dinar?-Escudella i carn d'olla, milhomes.

Tercer intent.-Conxita, què fas avui per dinar?-A tu què et sembla? Escudella i carn

d'olla. Som Nadal.No valia la pena continuar. Mal per mal,

dinaria a casa.En la memòria del vailet, aquest és elprimer de molts Nadals amb l'escudellai carn d'olla a taula.

Un cop rellegit el conte no hi he sabutveure consumisme -l'any 1951, ja m'explicareu- però sí que hi he trobat amor,morts, un pèl d'enyorança i sobretot ^l

pas del temps. M'he sorprès de constatar com els grans temes de la vida són, avegades, afers senzills i quotidians quecaben en una pàgina viscuda. Tota la

resta, miracles i parafernàlies.

/Whan demanat que escrigui un conte

d'atmosfera nadalenca. Davant d'aquesta comanda, hom pot servir una narració que es carregui el consumisme de totl'Advent o quatre ratlles denses en quèes reflexioni i es faci inventari -som afinals d'exercici- dels grans afers de lavida: l'amor, la mort, l'enyor, el pas deltemps. Tot plegat es difícil d'encabir enun full i donar-hi un inici, un nus i undesenllaç. He pensat "m'acolliré alNadal més casolà, més de missa del gall,pastorets i contes a la vora del foc i a lamanera de Folch i Torres explicaré una

pàgina viscuda.

NADAL DEL 1951

-Avui és Nadal! -ha dit l'àvia quan s'hallevat. I els ulls se li han negat de llàgrimes. En dies tan assenyalats, l'àvia sempre es trasbalsa i plora. No hi pot fer

més!Després d'emocionar-se, ha anat cap ala cuina i tan bon punt n'ha obert laporta, tota la casa s'ha omplert d'aromesd'escudella i carn d'olla.El petit de la casa, mentre feia avançarels tres Reis del pessebre cap a l'establia, ha preguntat tement la fatídica res

posta:-Què menjarem avui per dinar?-Escudella i carn d'olla.

Pàgina viscuda

"La primera escudellai carn d'olla"

Emili Amargant

24

T303C(D

"D

CL)Cou

03

Page 24: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

25

ca amb un lleuger espurneig als ulls mentre passa el drap per damunt del dipòsitde la joia de la corona: una MontesaImpala 250 Sport (només se'n van fabricar 700 a l'Estat). Coses del destí, desprésde vendre-se-la a mitjans dels 60, la vaacabar recuperant de manera curiosadècades més tard."Un dia la vaig veureaparcada a Mataró. La vaig conèixer perla matrícula, estava molt desfigurada,havia canviat tres vegades de propietari,un havia canviat el manillar, un altre elcomptaquilòmetres... Després d'esperarun parell d'hores a la vorera, va aparèixerl'amo. Era un home gran. Li vaig dir queme l'havia de vendre. S'hi va negar, peròem va demanar el telèfon. Van passar treso quatre anys i una nit vaig rebre una trucada. Era ell. A les 10 del matí ja l'haviacomprat. Amb el Miquel Perajoan la vamdesmuntar, cigonyal, biela, motor, pistó,tot original. Dos anys de murga, de buscar peces... L'he deixat igual que quan lavaig estrenar. Potser els cromats i pintatsd'ara fins i tot són millors."Molist somriu satisfet contemplant alhorauna foto de l'homenatge sorpresa (ambvol en helicòpter inclòs) que va rebre elpassat agost dels companys motards ambmotiu del 65è aniversari. Un capítol més,no pas l'últim dalt la moto. "Fins quan?Fins que Déu vulgui. 75 no ho sé, però70 segur. Disfruto tant que no sento res."

d'anar amb compte. He anat per terra.He estat hospitalitzat.

Tots els esports tenen el seu risc. El queva amb avioneta, el que es tira amb para-pent. No s'ha d'anar cremat, fent carreres.Cal seguir un ritme moderat, que et sentisbé, que puguis frenar i esquivar el que etsurti per davant. Al fer tants anys, faig lesmateixes carreteres del voltant, me lesconec com la mà, a cada revolt sé el queve després. Per exemple, ara en aquesttemps a la tardor, depèn per on vaig dicd'aquí tres revolts hi ha dos arbres i segurque hauran caigut fulles, i evidentment hiha fulles. Això només s'aprèn de passar

anys pels mateixos paratges".

TVE i la Impala. L'avi -així l'anomenen ala colla de motards dels Rovira- Molist tétambé un passat com a motorista de laVolta Ciclista a Catalunya. Durant diverses edicions, va portar de paquet el capd'àrbitres, un tal Gadea; l'Alguersuaripare tirant fotos; i diversos cameres deTVE que filmaven les etapes. D'aquellaexperiència en guarda gelosament unretall de diari: la portada de LaVanguardia en què ell apareixia dalt lamoto al costat del mític corredor irlandès

Sean Kelly. "No es pot comparar veure laVolta per dins, a veure-la per fora. Té unaforça, una intensitat...". Molist ho expli

tl seu garatge és un museu, un palau,

un santuari de les dues rodes. Una

Ducatti, una Ossa, un Vespino, unaHonda, una Montesa, una Beta, un MiniMarcelino... fins a dotze motocicletes -entre muntanya i carretera- reposen en elbox particular de Francesc Quico Molist(Argentona, 1938). Mirant-les es llegeixl'evolució de la indústria de les duesrodes de l'últim mig segle però sobretotl'adoració que sempre ha professatMolist per aquest tipus de vehicles.

Va començar a rodar molt jove. Laprimera moto que va conduir a la sevavida, una Mobylette, havia pertanyut aldoctor Calvo. El desaparegut metge decapçalera, que l'utilitzava per les visitesdomiciliàries, li havia venut a la germana de Molist. Després d'aquella Mobylette, ja no baixaria d'una moto gairebé ni per anar a buscar el diari.Canviaria de models i de cilindrades,però va establir un costum gairebé religiós -que encara dura- de sortir de rutaels diumenges. El Montseny, Moià,Collsuspina, la Costa Brava... mil escenaris per passejades de 150-200 quilòmetres de mitjana. En alguna etapa vaintroduir-se en el món competitiu (cursesde veterans, Ducatti 24 hores) i d'exhibició (ral·lis). Aquest esport l'entusiasmaperò toca de peus a terra. "Perillós? S'ha

Quico Molist, damunt la seva famosa Montesa Impala Sport.

Moto s'escriu amb M de Molist, de Quico Molist.

Per les seves venes no corre sang, corre benzina.

Embraga, accelera, frena, redueix, traça corbes...

pentina la carretera com si res. Tot això amb 65

anys, i la punta de gas que li queda encara. Molist

és un rara-avis, una espècie única, un fidel segui

dor de la missa dominical de l'asfalt. Entre joves

àvids de velocitat i recorreguts sinuosos, ell posa

el seny, l'experiència, l'estil de tota una vida

escoltant el ronc del motor de les seves "filles".

L1

Page 25: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

OFERTA VALIDA FINS AL 28 DE DESEMBRE 200^

BONA COMPRAGRANS MARQUES EN CONSERVES, VINS,CAVES, CONGELATS DE VERDURA I PEIX,

FORMATGES, EMBOTITS, PERFUMS,DROGUERIA, ETC...

•OFERTES DIÀRIES

• SERVEI A DOMICILI• HORARI DE DILLUNS A DISSABTE DE:

8'30a13'30(matí)17'30a20'30 (tarda)

Carrer Barcelona, 40 • 08310 ARGENTONA

QUALITAT I PREU

SANT VICENÇ DE MONTALT-Centre, casc antic. Casa en venda: Superfície 120 m2, 120 m2solar, 4 habitacions (2 dobles, 2 individuals), 1 bany, 1 bany auxiliar, cantonada, cuina office, salómenjador rústic, terrassa 20 m2, calefacció, vidres dobles, gas, llar de foc, tancaments de fusta.270.455,45 € (45.000.000 Ptes.)

ARGENTONA-Urb. Can Raimí.Torre en venda:80 m2, 800 m2 solar, 3 habitacions (2 dobles),1 bany, cuina, saló menjador, jardí, calefacció.210.354,24 € (35.000.000 Ptes.)

ARGENTONA-Centre. Baix en venda: 55 m2,2 hab. dobles, 1bany, cuina, saló menjador,calefacció, gas, tancaments alumini, aire condicionat, pati de 15 m2 privat, tot molt modern inomés té 2 anys d'antiguitat. 177.298,57 €(29.500.000 Ptes.)

ARGENTONA-Centre. Pisos de nova construcció en venda: 78 m2, 3 hab. (2 dobles, 1 ind.),1 bany, 1 bany auxiliar, cuina, saló menjador,ascensor, vidres dobles, gas. 213.359,30 €(35.500.000 Res.)

ARGENTONA-Centre. Casa nova en construcció en venda: 200 m2, 3 hab. dobles, 2 banys,cuina, saló menjador amb sortida a pati, terrassasolàrium amb vistes, calefacció, tancamentsd'alumini, fusteria interior de cirerer. 390.000,00€ (64.890.540.- Res.)

ARGENTONA-Turó de Sant Sebastià. Pis envenda: 80 m2, 3 hab. (1 doble, 2 indiv.), 1 bany,cuina, saló menjador, traster, garatge 1 cotxe,ascensor, calefacció, vidres dobles, gas, tanc.alum. balcó. 207.349,18 € (34.500.000 Ptes.)

DOSRIUS-Centre. Pisos de nova construccióen venda: 1 habitació, 2 habitacions, 3 habitacions, per planells, entrega retardada, vistespanoràmiques. Demani informació.

ARGENTONA-Centre. Pis en venda:: 65 m2,2 habitacions dobles, 1 bany, cuina, saló menjador, terrassa 20 m2, calefacció, vidres dobles.162.273,27 € (27.000.000 Ptes.)

ARGENTONA-Plaça Enamorats. Solar en venda: 375 m2 solar, accessibilitat, urbanitzat,edificació amb permisos concedits i projected'arquitecte. Per començar a construir.219.369,42 € (36.500.000 Ptes.)

ARGENTONA, Can Cabot. Torre en venda: Superfície 400 m2, 800 m2 de solar, 7 habitacions (1suite, 2 dobles, 4 individuals), 2 banys, 1 bany auxiliar, cuina office, saló menjador 2 ambients,terrassa de 250 m2, jardí, garatge, vidres dobles, llar de foc, tancaments d'alumini, orientació sud,assolellat. 267.450,39 € (44.500.000 Ptes.)

Els nostres clients ens demanen habitatges a la zona d'Argentona. ^Si vol vendre el seu pis, torre o casa vingui a Gil Parés.

93 7971013Gran, 52 (davant l'Ajuntament)

08310 Argentonae-mail: [email protected]

Web: www.gilpares.com

finquesGil Parés

corredor d asseaurances

Page 26: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

[email protected]/spm

Horari: de dilluns a divendres, 8 a 1 matí - 3 a 6 tarda

Tel. 93 797 03 57Fax 93 797 04 67

Plaça Nova, 608310 ARGENTONA

t-n * c-

INSTAL·LADORS

í Te(íç any nou

Ora. Vilassar de Mar, 1608310 ArgentonaTEL. 93 756 13 21 - 93 756 16 31E-mail: [email protected]

nou

CUINA MEDITERRÀNIA

PLATS D'AUTOR

ESPECIALITAT EN PEIX I MARISC

RESTAURANTELS CAÇADORS

Un dels uideoclubs més grans de l'Estat.Hi trobaràs quasi totes les pelis i més

de 10.000 referències en regals de tota mena

Placa Catalunya^ 34mnTflRÓ93 799 09 50eluideosl^terra.es

Kràter

Bones festesi feliç any nou2004

CERTIFICACIONS CABLES ESTRUCTURATSANTENES TERRESTRES I SATÈL·LIT

SONORITZACIÓ DE LOCALS

TELEVIGILÀNCIA

CABLEJATS D'EDIFICIS I.C.T.

TRACTAMENT I DISTRIBUCIÓINSTAL·LADORS DEDE SENYALS ANALÒGIQUES I DIGITALS telecomunicacions

C/. MAJOR, 12 - 08303 MATARÓ - Tel./Fax 93 757 14 04e-mail: [email protected]

NSTAI.ilACIÓ#*EPARACIO#fMANTENIMEN

INSCRITA EN EL REGISTRE D'INSTAL·LADORS DE TELECOMUNICACIONS

Page 27: Mouda a Can Rai atzaralsorïóíà - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC68_TOTAL2.pdf · Joan Carles Codina Advocat col. 1452 ADVOCATS ASSESSORS Escoda Carrer Gran,

Tel. 93 797 01 23 FINANCIACI0100% +DESPESES

• ÀTIC APARTAMENTTot exterior, 2 habitacions, menjador, cuina, galeria bany complet, terrassa

de 60 m2 + traster de 12 m2. Portes de cedre clar, vitroceràmica,porta blindada, ascensor.

• ÀTIC DÚPLEXTot exterior, menjador, cuina, bany complet, 2 habitacions, golfes de

15 m2 amb entrada des de l'escala interior, terrassa de 25 m2 + trasterde 6 m2. Portes de cedre clar, vitroceràmica, porta blindada, ascensor.

• LOCAL DE 90 m2DES DE 147.OOO ^

NOVA PROMOCIÓ a C/ Gatassa cant. Dom. El Sabi

j LJ L

Ref. 475TORRE

140 m2 en parcel·la de 850 m2,4 habitacions, 2 banys, parquet,saló menjador amb llar de foc,

cuina de 12 m2, zonaenjardinada amb gespa.

Preu a consultar.

OBRA NOVA EN EL CENTRED'ARGENTONA

- PLANTA BAIXA de 78 m2amb pati de 21 m2.

-1 r pis de 78 m2,3 habitacions- 2n pis de 78 m2,3 habitacions

222.374,48 €

Ref. 457Casa de nova construcció,

310 m2 en un tenreny de 900 m2,6 habitacions, cuina de 35 m2,

saló menjador de 30 m2.VISTES IMPRESSIONANTS.

516.870 €

Ref. 410TORRE

200 m2 amb 700 m2 de jardí, salóamb Har de foc de 15 m2, menjadorde 15 m2,5 habitacions, cuina de

20 m2 totalment reformada,tot exterior.450.759 €

Ref. 499PIS AL CENTRE

76 m2, amb electrodomèstics.Consta de 2 habitacions, amplimenjador i terrassa de 20 m2.

171.288,45 €

Ref. 472SOLAR EDIFICABLE

391 m2Totalment pla.216.364 €

TenimCASES D'OBRA NOVAa Can Massuet del Far.

Consultar preu.

Ref. 474Molt cèntrica. Casa de 250 m2,4 habitacions (1 tipus suite), 2

banys, 2 lavabos, saló menjadoramb llar de foc, cuina de 18 m2,

calefacció, aire condicionat,local de 75 m2.

390.657 €

1 1i J

1 222.374 € 11 MOLT CÈNTRIC. 11 cuina de 12 m2 reformada. 11 1 bany, saló menjador de 27 m2, 11 Pis de 90 m2, 3 habitacions, 11 Ref. 471 I

1 450.759 € I1 local comercial de 120 m2. I1 estudi de 50 m2, 11 amb llar de foc, cuina de 22 m2, 11 amb vestidor). Gran saló menjador 11 4 habitacions (1 tipus suite I1 rústica. 300 m2 útils, 3 terrasses, 11 Immillorable situació. Construcció 11 Ref. 473 1

11 j

192.323,87 € ITotalment pla. 1

En el centre d'Argentona. 1SOLAR DE 200 m2 1

^ J

267.450,39 € 130m2 1

menjador de 30 m2 i terrassa de 1Consta de 4 habitacions, 2 banys, 1

130 m2 amb pàrquing. 1DÚPLEX IRef. 498 1

Ref. 469CAN RAIMÍ

Bonica casa de 90 m2 en parcel·la811 m2, saló menjador

amb llar de foc, 3 habitacions,barbacoa, garatge.

300.000 €

Ref. 497CASA AL CENTRE

D'ARGENTONA160 m2.

Consta de 3 habitacions,2 banys, menjador de 40 m2

i terrassa de 25 m2.390.657,87 €

Ref. 496PIS NOU

76 m2 amb pàrquing i traster.Consta de 3 habitacions, 1 bany,

un menjador de 20 m2201.339,05 €

Ref. 419

Dúplex súper cèntric de 190 m2,

4 dormitoris, 2 banys,

saló de 22 m2, cuina de 12 m2,

24 m2 de terrassa.IRef. 359

Àtic súper cèntric i tot exterior,90 m2, 3 dorm. dobles, menjadoramb llar de foc de 20 m2 amb sort.a la terrassa de 10 m2, cuina de

15 m2 amb sort. a la galeria,finestres alumini, gres, molt de sol.

178.1 39 €

OBRA NOVA EN EL CENTRE D'ARGENTONA•LOFT de 37 m2. Des de 105.177 €

• Apartaments de 50 m2. Des de 120.202 €

•Pisos de 70 m2. Des de 168.283 €

• Dúplex de 100 m2.+30 m2 de terrassa. Des de 222.374 €

Habitatges amb calefacció, portes de faig vaporitzades, s. gres última generació,finestres d'alumini, climalit carbonitzat, ascensor, terrasses, trasters i tot tipus de luxe.

Ref. 420

APARTAMENT DE 60 m2Balcó amb excel·lents vistes. 1 habitació doble de 18 m2,

menjador de 20 m2 amb cuina de 6 m2. Bany complet.

Tot moblat, amb calefacció, traster i pàrking.

111.872 € (18.500.000 Ptes.)