Morfologia i estructura de la ciutat.

La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.


Mitjançant els plànols i l’entramat urbà podem analitzar quina és la forma a la ciutat (morfologia) d’una ciutat i quina ha estat la seva evolució històrica i quina és la seva situació actual.


Plànol irregular

Plànol irregular del casc històric de Córdoba.

Plànol irregular del casc històric de Vitòria.

Toledo Soria


Plànol irregular

Ciutat preindustrialTraçat de carrers

irregulars

Carrers estrets i sinuosos

Sense planificació

Part antiga de les ciutats d’època

medieval.

Propi de ciutats d’origen musulmà.

Casc antic de Barcelona


Plànol radiocèntric


Plànol radiocèntric

Els carrers parteixen d’un punt central.

Radis d’una circumferència.

Punt central correspon al centre de la ciutat.

Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre.

Vies estan tallades perpendicularment per

unes altres vies concèntriques.

Vitòria, Palma de Mallorca.

Barcelona, 2014


Plànol ortogonal i/o de quadrícula


Plànol ortogonal i/o quadrícula

Barcelona, segle XVII-XVIII

1821 Febre groga amb 8.821 morts.

1834 Còlera amb 3.344 morts.





Projectes urbanístics presentats.

Projecte guanyador d’Antoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.



Projectes urbanístics presentats.

Projecte de Josep Fontserè i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.



Projecte proposat pel govern central.

Projecte d’Ildefons Cerdà (1859)

“Quan les vies fèrries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una única ciutat, i totes les famílies, només una, i les seves formes de govern seran les mateixes”

Cerdà, 1851.




Esquema de la llum solar de les mansanes

Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial.

Evolució de l'estructura de les illesdes del Pla fins els nostres dies.




Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) L’illa de la discòrdia.


Plànol ortogonal i/o de quadrícula

Carrers rectilinis.Es creuen en angle

recte, formant quadrícules.

Va tenir molt èxit al segle XIX. Creació

d’eixamples.

Eixample de Barcelona, dissenyada

per Ildefons Cerdà, 1859.

Eixamples semblants com la Florida,

Santiago de Xile, Le Havre.

Obertura de vies en diagonal.

Funció repressiva.


La ciutat jardí (model urbà s.XX)


La ciutat jardí (model urbà s.XX)

Carrers irregularsIntegració de cases

unifamiliars

Ciutat autosuficient de nova creació

Màxim 30.000 habitants (sentiment de comunitat

i evitar problemes de densitat)

EEUU se’ls anomena suburbia

(ciutats dormitori)

A Espanya són barris d’habitatges adossats.


La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)


La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)

Blocs de pisos alts per alliberar sòl

Zones verdes obertes

Propostes racionals i sobretot

funcionals (útil)

Criteris homogenis i estandard

A Espanya el model es va modificar.

Blocs de pisos sense qualitat i sense equipaments

Bellvitge (Barcelona)

L’estructura urbana: els espais de la ciutat.

Centre històric

Casc antic.Plànol

irregular.

Edificis antics i de poques

plantes.

Edificis històrics i el

patrimoni artístic.

Barris de rebuda dels immigrants.

Oferta cultural i administrativa.


Eixample

Segle XIX i durant el XX (Burgesia).

Pla ortogonal .

Madrid i Barcelona tenen eixample des de

1860.

Diversitat de pisos. Plantes baixes

dedicades al comerç.

Degut a l’especulació les eixamples han anat

canviant.

Patrimoni cultural important.


Àrees de negoci

Allotjar oficines.Central Business

District (CBD)

Barris creats a finals del segle XX.

Principals activitats

financeres i comercials.

Ubicat en els eixamples o als voltants de les

grans vies.

Alguns es troben en els centres

històrics.

Edificis de nova construcció i força

alts; el preu alt.


Barris perifèrics

Afores de la ciutat o situats als voltants

de l’eixample.

Municipis d’extraradi

L'Hospitalet i Sarrià,. Antics pobles que

s’han incorporat al teixit urbà.

Urbanització a mig camí entre zona

urbana i zona rural

Els barris perifèrics poden ser: Polígons

d’habitatge, zona residencial.

Barraquisme i polígons industrials.


Polígons d’habitatge i/o barris dormitori

Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges.

Fenomen dels anys 50, 60 i 70.

Especulació urbanística.

Va servir d’allotjament dels

immigrants

Preu del sòl molt més assequible.

Barris amb pocs serveis.

Es disposen geomètricament i

uniformement.


Zones residencials

No hi ha problemes de degradació i/o

planificació.

Classe mitjana alta que abandona les eixamples de les

ciutats.

Dues o tres plantes o cases d’una sola

planta, amb jardí.

Model de Howard (ciutat-jardí).

El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona). Ben comunicades per

carretera.

Homogeneïtat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.


Polígons industrials

Són espais generalment ben comunicats. S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies comercials.


Barraquisme

El barraquisme del segle XXI que creix al Poblenou des de fa deu o quinze anys no té gaire a veure amb els assentaments de barraques del segle XX existents al barri (Somorrostro, Bogatell, Rere el cementiri), si bé, tenen en comú un desajust entre les necessitats de la població real i la ciutat oficialment urbanitzada, difereixen en les seves causes i en la configuració de la població que es veu afectada.


L’extraradi

L'Extrarradi es troba format per zones immediates a la ciutat, directament vinculades a ella, ocupades per funcions que no poden donar-se dins la ciutat, com ara barris marginals, polígons industrials (que cerquen més espai i millors comunicacions), grans centres comercials, zones residencials de classe alta...


L’extraradi

D’altres usos dels barris perifèrics podrien ser facultats, universitats, hospitals, recintes firals, hotels, centres comercials i d’oci. Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics de transport.

Morfologia i estructura de la ciutat.

Education

Transcript of Morfologia i estructura de la ciutat.