Espero meravelles MONTSERRAT ABELLÓ Espero meravelles a cada cantonada. Hi ha alegria en l’aire. El sol m’omple els ulls. El meu presagi és una línia contra el sol, un punt en l’horitzó.

ABELLÓ, Montserrat (1990): Foc a les mans. Barcelona: Columna.

Plantar sobre la terra MONTSERRAT ABELLÓ Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por. Sentir com puja la saba, amunt, amunt. Créixer com un arbre. A la seva ombra aixoplugar algú que també se senti sol, sola com tu, com jo. ABELLÓ, Montserrat (1986): El blat del temps. Barcelona: Columna.

Al jardí plou MONTSERRAT ABELLÓ Al jardí plou. L’herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta, amb els fils invisibles de tot de vides tendres entre mans. Dona, necessària com la pedra, sempre endinsada en la terra! ABELLÓ, Montserrat (1963): Vida diària. Barcelona: Joaquim Horta.

Visc i torno MONTSERRAT ABELLÓ Visc i torno a reviure cada poema, cada paraula. Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades. ABELLÓ, Montserrat (1986): El blat del temps. Barcelona: Columna.