MONTBLANC CONJUNT MONUMENTAL I ARTÍSTIC · Josep M. Abelló i l’abnegada col·laboració...

MONTBLANC CONJUNT MONUMENTAL I ARTÍSTIC50 anys de restauració de la muralla medieval

MATIES SOLÉ MASERAS

Ajuntament de la VilaDucal de Montblanc

001-033 Muralla Montblanc.indd 1 12/04/17 15:44

1a edició: maig de 2017

© dels textos i dels plànols: Maties Solé Maseras© de les fotografies: Maties Solé Maseras, amb la col·laboració de Francesc Albín

© de l’edició:

Ajuntament de MontblancPl. Major, 1 - 43400 Montblanc

Tel. 977 86 00 09www.montblanc.cat

9 Grup EditorialCossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 - 43800 VallsTel. 977 60 25 91

[email protected]

Fotografia de la coberta: cedida pe l’Oficina Municipal de Turisme de Montblanc

Composició i muntatge: Imatge-9, SL

Impressió: Leitzaran Grafikak

ISBN: 978-84-9034-529-0

DL T 291-2017

No és permesa la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest llibre sense l’autorització dels titulars del copyright.

Editat amb la col·laboració de:

CENTRE D’ESTUDIS DELA CONCA DE BARBERÀ

Ajuntament de la VilaDucal de Montblanc

Patrocina:


ÍNDEXJustificació de l’autor ......................................................................................................... 5JOSEP ANDREU DOMINGO. Maties Solé, mestre restaurador.......................................................... 6JOSEP GOMIS MARTÍ. Fidelitat i compromís .............................................................................. 6ANDREU MAYAYO I ARTAL. El mal de pedra .................................................................................. 7JOSEP M. GRAU I PUJOL. Maties Solé Maseras, un apassionat per Montblanc .............................. 7JOSEP M. CARRERAS VIVES. Maties Solé Maseras: creador d’una il·lusió feta realitat .................... 8Montblanc, capital de vegueria i de l’actual Conca de Barberà .............................................. 9Del neolític als pobladors de Vila-salva i de l’actual Montblanc ........................................... 10Excavació arqueològica de Vila-salva – Molins ................................................................... 11El primer mur o muralla del segle XII ................................................................................. 12L’excavació del castell de Montblanc: confirmació d’un poblat ibèric ................................... 13La muralla del segle XIV ................................................................................................... 14Venda de torres de la muralla per part del municipi, s. XVIII ................................................ 15La primera restauració d’una torre de la muralla ................................................................ 16Els artífexs dels primers plànols de la muralla de Montblanc .............................................. 16Josep M. Abelló Barrios: l’obra d’un alcalde injustament oblidat ......................................... 18Alejandro Ferrant Vázquez, el primer restaurador de Montblanc ........................................... 19

Severino Gómez Villar ...................................................................................................... 19

La col·laboració del Museu amb l’arquitecte Alejandro Ferrant ............................................ 20

Carlos Cid Priego, comissari del Servicio de Patrimonio a Barcelona.................................... 20

L’afer del nou edifici de la Caixa de Pensions .................................................................... 22

Gabriel Alomar Esteve, comissari general del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico .... 22

Josep Gomis i Martí, l’alcalde de la represa de la restauració ............................................. 23

Andreu Mayayo i Artal, l’alcalde de la democràcia i del redreçament cultural de Montblanc ... 25

Josep Andreu Domingo, l’alcalde de l’activitat i de les grans obres ..................................... 26

Francesc Albín Collet, l’arquitecte enamorat de Montblanc .................................................. 28

Els veritables artífexs de les restauracions de la muralla i conjunt històric de Montblanc ...... 29

Síntesi constructiva de la muralla de Montblanc ................................................................ 30

Gemma Casalé, la periodista ambaixadora de la vila .......................................................... 32

PRIMERA FASE DE LA RESTAURACIÓEsglésia de Sant Miquel. Primera restauració del conjunt monumental ................................ 36

Església-convent de Sant Francesc. Reconstrucció campanar i teulada ................................ 37

Muralla de Sant Jordi. Obertura porta d’accés a les noves escoles ..................................... 38

Informe de l’arquitecte Alejandro Ferrant sobre l’existència i estat de conservacióde les torres de la muralla de Montblanc (1954) ............................................................. 39

Torre-portal del Castlà. Primera restauració d’una torre de la muralla .................................. 40

Torre de Sant Marçal. Segona restauració d’una torre de la muralla .................................... 41

Baluard de Santa Anna. Restauració torres núm. 25 i 26 .................................................. 42

Baluard de Santa Anna. Restauració torres núm. 27, 28 i 29 ............................................. 43

Muralla de Sant Jordi. Restauració torres núm. 19 i 20 ...................................................... 44

Muralla de Santa Tecla. Restauració torres 2, 3 i 4 ............................................................ 45

Muralla de Sant Jordi. Darrera reconstrucció torre núm. 23 ................................................ 46

Església de Santa Maria. Altres obres ............................................................................... 46

Restauració del Pont Vell (1966-1974) .............................................................................. 47

PRIMERA RESTAURACIÓ INTEGRAL D’UNA TORRETorre dels Cinc Cantons. Primera restauració integral d’una torre

de la muralla ................................................................................................................ 50

MURALLA DE SANT JORDIMuralla de Sant Jordi. Torre-portal de Sant Jordi ................................................................ 57

Recuperació del primer tram de muralla (part esquerra del Portal) ...................................... 60

Restauració torre núm. 5 ................................................................................................. 62

Ordenació de la muralla de Sant Jordi ............................................................................... 64

Obra urgent: torre núm. 19 (rehabilitació interior i reconstrucció paret de la torre) ................ 65

Enderroc d’habitatges i restauració de la muralla ............................................................... 67

Restauració torre núm. 20 “la desplomada” i enderroc de l’habitatge ................................. 68

Obres urgents al portal de Sant Jordi ................................................................................ 69

Reconstrucció torre núm. 22 i trams de muralla núm. 21 i 22 ............................................ 70

Els alumnes de l’Escola-Taller L’Anguera restauren la muralla ............................................. 72

Nou tram de muralla i pas de ronda .................................................................................. 73

Restauració de la torre núm. 21 i la muralla núm. 22. Enderroc de la fàbrica Cardús ........... 74

Excavació i ordenació de muralla. Trams núm. 21 i 22 ....................................................... 76

Última restauració de la muralla de Sant Jordi ................................................................... 77

Torre i hospital de Sant Marçal. Un nou complex cultural (obra no realitzada) ....................... 80


4

BALUARD DE SANTA ANNAMuralla del Baluard de Santa Anna. El tram més singular del recinte emmurallat .................84

Ordenació, pavimentació i il·luminació ...............................................................................85

Primera restauració de muralla. Sectors A-B-C-D ................................................................86

Restauració muralla. Sector C ..........................................................................................88

Restauració muralla i torre del tram 3. Sector D ................................................................89

Nou tram de muralla. Portal del Foradot ............................................................................90

Restauració muralla. Tram 1 Baluard-Sant Marçal ..............................................................92

Salvament de l’església de Sant Marçal. Reconstrucció muralla .........................................94

Baluard. Enderroc habitatges ...........................................................................................95

Restauració torre núm. 30 i muralla, tram núm. 29 ............................................................96

2a. Fase muralla tram núm. 27. Portal Joc de la Pilota .......................................................97

Plaça de Santa Anna. Restauració muralla tram núm. 30 ...................................................98

Muralla de Santa Anna. Enderroc casa, restauració muralles i torre ..................................101

Reconstrucció Portal de Sant Antoni. Escola-Taller L’Anguera (1996-1997) ........................102

Torre-portal de Sant Antoni. Futur museu de la muralla .....................................................104

MURALLA DE SANT FRANCESCMuralla de Sant Francesc. Restauració torre núm. 17 i muralla................................... 108

Restauració de la torre del portal de Sant Francesc ................................................. 109

Restauració de la muralla, tram núm. 12 ................................................................110

Ordenació Placeta del Portal del Castlà ..................................................................111

Restauració de la muralla, tram 1 i 2. Enderroc magatzems i habitatges ..................112

Enderroc cases i restauració muralla i part tram núm. 17 ........................................114

Torre del Baluard núm. 25. Obra urgent: construcció nou sostre ..............................115

Restauració torre del Portal del Castlà. Rehabilitació, habitatge-estudi .....................116

Restauració torres núm. 13 i 14 i muralla, tram 13 (enderrocament d’edificis) ..........118

Restauració de muralla, tram 11, i enderroc cases .................................................120

MURALLA DE SANTA TECLAMuralla de Santa Tecla – Portal de Bover. Obres urgents, reconstrucció del matacà

i façana .............................................................................................................124

Primera intervenció, portal de Bover (1925) ...........................................................124

Torre-portal de Bover. Restauració i rehabilitació interior ...................................................125

Restauració de la torre núm. 6 (la Panera) i restauració muralla, trams 5 i 6 .....................126

Restauració muralla i torre núm. 2. Enderroc cases .........................................................128

Restauració muralla, tram 3, i enderroc casa ...................................................................129

Restauració torre núm. 4 i muralla, trams 3 i 4. Enderroc habitatges,magatzems i cups ......................................................................................................130

Restauració torre núm. 3 i muralla. Enderroc magatzems – taller ......................................132

Restauració torre núm. 27 i rehabilitació. Muralla Baluard – carrer Mur .............................134

Estudi i prospecció arqueològica .....................................................................................135

Restauració torre núm. 5 i rehabilitació. Muralla Santa Tecla – Portalet de la Tresona ........136

Estudi i prospecció arqueològica .....................................................................................137

Torre de Poblet. Excavacions. Enderrocs ..........................................................................138

Muralla de Sant Jordi. Ensorrament tram 18 ....................................................................139


5

El motiu d’aquesta publicació no és altre que el de donar a conèixer la gran importància histò-rica i monumental de la vila de Montblanc, declarada Monument Nacional l’any 1947, i destacar la gran tasca de revalorització del seu patrimoni arquitectònic, a la qual he dedicat 50 anys. Aquest primer llibre només fa referència a la restauració del recinte emmurallat. Un segon treball s’hauria de dedicar als edificis civils i religiosos, com són els casals, palaus, esglésies i convents, en els quals jo també he contribuït. Caldrà veure si tindrem temps; d’estímuls no ens manquen, tant per part dels meus convilatans com per tots els alcaldes que durant aquests anys m’han donat el seu suport, encoratjant-me a continuar el meu “mal de pedra”, especialment l’amic i actual batlle Josep Andreu Domingo.

La principal dificultat ha estat la gran quantitat de documentació que conservo (plànols, me-mòries i infinitat de fotografies, a més de les del company de feina l’arquitecte Francesc Albín). Això implica una necessària síntesi de cadascuna de les actuacions perquè la seva lectura sigui entenedora; això és el que hem intentat fer en aquest volum.

Als qui no em coneixen, als lectors que es poden preguntar qui sóc, els diré que, al mar-ge de la meva biografia, per damunt de tot he estat i sóc un activista de l’art en totes les seves manifestacions. De petit ja m’extasiava davant del cavallet d’un pintor que captava les belleses de la meva vila: el Pont Vell sobre el riu Francolí amb la muralla al fons i les torres escapçades. Pensava: com devia haver estat en època medieval? Tot un somni! Gràcies al meu primer mestre, el gran dibuixant i aquarel-lista Artur Potau Torredemer, fundador de les famoses Biennals d’Art de Montblanc, vaig co-mençar a pintar. Ell va convèncer el meu pare i als disset anys vaig ingressar a l’Escola Su-perior de Belles Arts de Sant Jordi de Barce-lona. L’altra vocació meva era l’arquitectura i els monuments antics, heretada del meu pare com a mestre d’obres, que durant 25 anys tre-ballà en la restauració del monestir de Poblet, a les ordres del gran arquitecte restaurador Alejandro Ferrant Vázquez, conservador de mo-numents de la 4a Zona (Catalunya, València i Balears), pioner en la recuperació arquitec-tònica de Montblanc, que esdevingué el meu segon mestre.

Un cop llicenciat en Belles Arts i amb es-tudis en Arquitectura, després que el govern m’obligués a fer de soldat, vaig viatjar a Ale-

manya, impactat per la nova arquitectura i el nou concepte de restauració dels seus monuments afectats per la II Guerra Mundial; i a Brussel·les per l’Exposició Internacional de 1958, que mostrava l’arquitectura moderna d’arreu del món, per acabar a París, a dibuixar Montmatre.

De retorn a Montblanc, vaig continuar les obres de restauració del meu pare a Poblet, al-hora que ingressava a la junta del Museu-Arxiu, que el 1960 em féu l’encàrrec del projecte de restauració de la façana gòtica, la primera que es feia d’un edifici civil a la vila, aprovat per l’arquitecte A. Ferrant.També demanà a la junta esmentada la designació d’un membre com a delegat local del patrimoni, a fi d’ajudar-lo en la conservació i vigilància del centre històric, pro-posta que recaigué en mi.

Aquest llibre no vol justificar únicament el treball realitzat, sinó que també vol reconèixer i agrair a totes aquelles persones que s’aplegaren i lluitaren perquè Montblanc recobrés el seu passat

JUSTIFICACIÓ DE L’AUTOR

gloriós. Precisament el 2017 es commemora el setantè aniversari de la declaració de la vila com a

Conjunt Monumental, gràcies a aquell grup de montblanquins encapçalats per l’entusiasta alcalde Josep M. Abelló i l’abnegada col·laboració oficial del llavors comissari del Patrimoni de la 4a Zona, a Barcelona, Luis Monreal Tejada, i del seu arquitecte, A. Ferrant. De no haver estat per tots ells, avui no es parlaria de Montblanc ni dels seus monuments. Aquell grup de patriotes fou el mateix que el 1958 fundà l’associació Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, primera entitat cultural de-fensora de la recuperació del nostre patrimoni, sobretot en èpoques de dificultats i incomprensi-ons. Jo en sóc testimoni. Crec que és de justícia remarcar la ferma actitud de tots ells, de manera especial la del sotspresident Anton Andreu Abelló, veritable ànima de la institució. Tots ells són mereixedors del nostre agraïment i homenatge.

Volem expressar el nostre reconeixement als exalcaldes, especialment a Josep Gomis i Andreu Mayayo, per la seva tasca en la recuperació del centre històric, a més de Francesc Albín, arquitecte i company d’obres, sense oblidar els esforçats contractistes, paletes i picapedrers, autors mate-rials dels treballs de restauració.

Vull agrair l’interès de l’Ajuntament actual i els seus membres, especialment a l’alcalde i amic Josep Andreu, per fer-se càrrec de l’edició d’aquest llibre, i a l’editorial Cossetània, així com a tots els que m’han ajudat en la seva realització. També als antics membres del Museu i del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, amb el seu president Josep M. Grau i Pujol.

Finalment voldria remarcar, a descàrrec de la meva consciència, que tota la meva activitat d’aquests anys ha estat gràcies i a costa de la meva estimada muller, la tarragonina Maria Josepa Pons i Pons, que ha suplert la meva obligada responsabilitat familiar vers els nostres fills: Macià, Ferran i Maria del Mar, a causa de la meva desmesurada intensitat i dedicació al treball, que de-sitjo compensar amb una major atenció vers els meus estimats fillols (Pol, Paula i Max), el gendre Xavier i la nora Clara.

Maties Solé, durant la restauració de l’hospital, 1981.


6

FIDELITAT I COMPROMÍSMATIES SOLÉ, MESTRE RESTAURADOR

Escriure uns mots, a tall de presentació, d’un llibre d’en Maties Solé, amic a qui professo afecte i amistat, no és tasca fàcil. I no ho és perquè els sentiments poden, a vegades, desdibuixar l’objectivitat que requereix definir el contingut de l’obra i del seu autor. En aquesta ocasió, aquest bagatge dels sentiments no em suposa cap pertorbació, tenint en compte que obra i autor són una mateixa cosa.

Així que el lector vagi passant les pàgines del llibre, anirà descobrint, i segur que delectant-se, en unes imatges que el colpiran per la grandesa de l’obra feta al llarg dels anys, o millor dit, durant tota una vida. La vida d’en Maties Solé.

Però l’obra de restauració de la muralla de la nostra estimada vila, essent molt important, és tan sols un capítol del seu llibre vital. Altres pàgines ens parlarien de la seva participació —sem-pre desinteressada— en la restauració de tot el patrimoni monumental de la vila i, de manera molt significada, en la joia que per a la gran majoria de montblanquins representa el Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

Malgrat el temps transcorregut des dels inicis de la meva tasca al servei de l’alcaldia (1964), recordo, amb nitidesa, les nostres primeres converses sobre els il·lusionants projectes per retor-nar a la vila tota l’esplendor del seu conjunt monumental. Ara, passat el temps, tinc el ple conven-ciment que sense el treball d’en Maties, sempre exercit amb rigor i professionalitat; sense la seva empenta —a vegades mal interpretada— i, sobretot, sense la seva il·lusió, difícilment el nostre patrimoni arquitectònic lluiria com ho fa als nostres dies, per a orgull dels montblanquins i gaudi dels qui ens visiten.

M’he preguntat, molt sovint, quines han esta les motivacions que l’han portat a dedicar-se amb tanta energia i sense treva al seu estimat Montblanc. I, segurament, n’hi ha més d’una, però resseguint el fil de la seva trajectòria, les seves il·lusions i els seus desencisos —que de tot hi ha hagut—, crec sincerament que el seu comportament ha estat empès per dos dels grans valors que tresoreja: fidelitat i compromís. Fidelitat al poble que el va veure néixer i compromís amb ell mateix, per aportar el seu esforç a la consecució d’aquell Montblanc que junts havíem somiat.

JOSEP GOMIS MARTÍ

Exalcalde de Montblanc i president del Museu-Arxiu de Montblanc

El 1922, amb Josep Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat de Catalunya, es produí la donació del portal de Bover per part de Nativitat Sabaté. Tres anys després s’inicià una primera res-tauració dirigida per l’arquitecte Jeroni Martorell. El 1947 la vila fou declarada Conjunt Monumental i Artístic. Aleshores l’arquitecte conservador de monuments de la 4a Zona de Levante era Alejandro Ferrant, el qual a partir de 1942 es féu càrrec de la restauració del monestir de Poblet, on treballava com a constructor el seu pare. El jove Maties el conegué el 1945, encara com a estudiant de Belles Arts. A partir dels anys seixanta es va submergir en la restauració de la façana gòtica del Museu-Arxiu i féu la primera instal·lació museogràfica. El 1960 Ferrant el proposà com a delegat de la Comissaria General del Patrimoni a Montblanc. El 1964, amb Josep Gomis com a nou alcalde, es reprèn la res-tauració de la muralla i altres monuments. La seva primera actuació fou la continuació de la muralla de Sant Jordi, enderrocant cases i corrals al costat del portal. Les obres seguiren a la muralla de Sant Francesc, el Baluard de Santa Anna, el Pont Vell, l’església de Sant Marçal, l’Hospital de Santa Magda-lena, la façana del monestir de la Serra i l’ordenació de la plaça Major amb la façana de l’Ajuntament.

En el període de traspàs de competències entre l’Estat i la Generalitat, ell es dedicà de ple a les obres d’ampliació i nova instal·lació del fons del Museu-Arxiu. El 1983 la Generalitat de Catalunya ad-quirí el convent de Sant Francesc, i també participà en la seva restauració. Durant el mandat d’Andreu Mayayo es continuen els treballs a la muralla de Sant Jordi (cal Cardús), muralla de la plaça de Santa Anna i el portal de Sant Antoni, sempre amb Maties Solé al capdavant.

Per trobar precursors que hagin deixat tanta petjada en la restauració d’una vila, cal anar a la cité de Carcassona, que va realitzar Viollet-le-Duc, el qual defensava que en el procés de restauració s’havia d’arribar a l’ànima del monument i, si calia, es podia reinterpretar l’obra original. El Maties va aconseguir captar des del primer moment l’essència de Montblanc, però no s’allunyà ni un dit del projecte inicial. Per això, la restauració de la muralla de Montblanc ha tingut una unitat d’actuació des de la dècada dels seixanta i aquest és el seu mèrit. Des de l’Ajuntament tenim en projecte la segona fase de la torre de Poblet i la Font Major, l’ordenació de la zona del Pont Vell – hospital de Santa Magdalena, adquisició d’edificis a la muralla de Sant Francesc i l’estudi de la recuperació del palau del Castlà.

No podria acabar sense recordar una de les seves qualitats: ha creat un mestratge. Jo, personal-ment, vull agrair-l’hi i reconèixe’m com un dels seus deixebles.

En nom propi i com a alcalde de la vila, moltes gràcies a tu i a la teva família per una vida dedicada a Montblanc.

JOSEP ANDREU

Alcalde de Montblanc


7

MATIES SOLÉ MASERAS, UN APASSIONAT PER MONTBLANCEL MAL DE PEDRA

Un dels referents turístics en l’actualitat de Montblanc és la seva muralla. En qualsevol disseny gràfic que vulgui difondre la imatge de la Vila Ducal, les torres i els seus murs són uns elements identificatius. Ara bé, aquesta fisonomia és fruit d’un constant treball de restauració, de cent anys, de lluita de diferents persones i institucions amb un objectiu comú: recuperar la seva arquitectura medieval, tant religiosa com civil o militar. Jeroni Martorell, des de Barcelona, va poder iniciar un projecte gràcies a la Mancomunitat de Catalunya, i Mn. Pau Queralt no defallí en restaurar Sant Mi-quel. Posteriorment Alexandre Ferrant, des de l’administració estatal, fou l’artífex de les interven-cions de la segona meitat del segle XX. Les seves obligacions i encàrrecs arreu del territori penin-sular l’obligaren a delegar i a Montblanc escollí la persona de Maties Solé, el qual es dedicà en cos i ànima a la ingent tasca de polir aquell diamant en brut que era el nucli històric de la capital de la Conca. Solé esdevenia així la cara visible de les intervencions i l’ase dels cops quan algun veí no estava d’acord amb les obres a la muralla. Gràcies al seu sacrifici personal, a les compli-citats guanyades a pols i a una tenacitat de ferro, avui Montblanc ofereix al món un patrimoni de primer nivell per al gaudi de tots, però a més cal recordar la seva activitat als monestirs de Poblet, Vallbona de les Monges, Sant Pere de Roda i els monuments romans de la ciutat de Tarragona, que ha esdevingut un referent obligat en la restauració a Catalunya.

Maties Solé va entendre que a més de les pedres calien persones que vetllessin per la cultura; així intervingué en la fundació i direcció del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, el Museu Marès, els Molins de la Vila, el Museu del Vidre de Vimbodí, el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre i el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. En la seva ferma convicció de la necessitat de divulgar els resultats de les excavacions i la història, ha col·laborat periòdicament en revistes acadèmi-ques com l’Aplec de Treballs (Montblanc), Urtx (Tàrrega) i la Revista d’Etnologia de Catalunya, a banda de les publicacions locals (Espitllera i El Foradot). La seva trajectòria professional i creativa li han valgut la incorporació a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1978), els Premis de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (2005) i el d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I (1983), el nomenament de Fill Predilecte de Montblanc (2009) i finalment el reconeixement i ho-menatge de la nostra entitat, amb la dedicació de l’Aplec núm. 33 (2015). La seva intensa labor com a museòleg, arqueòleg, restaurador i artista fa que el considerem un veritable homenot del Sud. El llibre que teniu a les mans esdevé un testimoni escrit i gràfic de la seva magna obra. Po-ques viles han tingut persones tant entregades com ell: siguem mereixedors del seu llegat.

JOSEP M. GRAU I PUJOL

Historiador i president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà

Maties Solé Maseras és una persona fora del comú, fet a la seva, que (gairebé) sempre ha fet el que li ha donat la gana en la seva vida personal, professional i, no cal dir-ho, en la seva crea-ció artística intensa i polifacètica. Una persona intuïtiva (els plànols més com a epíleg que com a pròleg d’una obra), d’oficis diversos (format a l’Escola de Belles Arts i fent de tastaolletes en tallers de tota mena), d’embrutar-se les mans i enfilar-se per les bastides (com bon fill de mestre d’obres), curiosa amb escreix (tot sovint a través de la càmera fotogràfica), viatjada, llegida… Ras i curt: una persona admirable, per la seva genialitat, i envejable, per la seva vitalitat, que treu forces de la natura, es relaxa amb el jazz i s’emociona amb els seus néts.

Maties Solé Maseras és, d’altra banda, un personatge de cap a peus, malcarat, rondinaire, fora llei i normes, amb una determinació cega peti qui peti, mimat per la gent de calés amb sensibilitat cultural i per la majoria d’alcaldes (entre els quals m’incloc), que li han deixat fer i desfer sense manies. Un personatge fora mida, que ens recorda el tremp dels constructors de les piràmides egípcies o de la Gran Muralla xinesa, l’ambició dels artistes renaixentistes o bé el tarannà del despotisme il·lustrat en la realització de les grans obres públiques. Un artista integral com el seu coetani Josep M. Subirachs, que es va dedicar en cos i ànima a enlairar la Sagrada Família fent de la seva obra casa seva i raó de la seva vida malgrat la recança de no veure-la mai acabada.

Quants dies i quantes nits s’ha passat el nostre Subirachs al Museu de Montblanc? Quantes hores esmerçades en els diversos projectes museogràfics —de la seu central, del Museu Marès, dels Molins de la Vila, del Museu del Vidre de Vimbodí, del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre a l’antiga presó— i en donar vida a les diverses seccions de l’entitat, com ara el grup sardanista, el cinema-club, el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, el Centre d’Història Natural? Quants edificis públics i privats s’han restaurat sota els seus criteris i amb les seves mans? Maties Solé Maseras ha deixat petja profunda com a principal ideòleg i braç executor de la recuperació patri-monial de Montblanc. Ell és el patró del Montblanc Medieval, el creador de l’skyline montblanquí i el constructor de la muralla del segle XX.

Per si encara no ha quedat prou clar, m’agradaria reblar el clau afirmant que jo m’estimo —en la distància, com només es poden estimar els genis— el Maties Solé, que li agreixo la seva tasca ingent i l’oportunitat d’haver après molt al seu costat. Fins i tot, d’haver-me inoculat el mal de pedra, que ha passat a l’ADN montblanquí i que hem de tenir cura que no obturi altres conductes fonamentals de la nostra vida col·lectiva.

Salut i llarga vida, Maties.

ANDREU MAYAYO I ARTAL

Exalcalde de Montblanc i catedràtic de la Universitat de Barcelona


8

MATIES SOLÉ MASERAS: CREADOR D’UNA IL·LUSIÓ FETA REALITAT

El contingut del present llibre el podríem definir com la cristal-lització gràfica de l’esforç de molts anys per part d’una col-lectivitat guiada, des de l’inici, per uns montblanquins que en diferents èpoques i circumstàncies han cregut en la recupera-ció del patrimoni monumental de la vila i, de manera especial, en el seu recinte murat. Primer en la salvaguarda de les res-tes existents i, quan la situació ha estat favorable, en la seva restauració, metre a metre, fins assolir la realitat actual, que ens permet reviure visualment i llegir en les pedres el passat genuí d’un període de Montblanc. La trajectòria restauradora d’aquest abast no hauria estat possible ni en la seva execució ni en el resultat final sense l’acció capdavantera, sempre incansable i tenaç, de Maties Solé i Maseras.

Posar de relleu la dedicació material i els detalls tècnics de l’aportació del Maties en la recons-trucció del recinte murallat no correspon a aquest sotasignat, ja que plomes més autoritzades i amb més coneixement sobre la matèria, col·laboradors directes que han treballat frec a frec per aconseguir l’objectiu que arrenca de lluny, ho fan a les pàgines que precedeixen. Però sí que, abans de prosseguir, volem posar èmfasi en un aspecte importantíssim en el qual rau la base de la manera d’actuar de Solé i que fem palès en el títol “creador d’una il·lusió”, que ha quallat amb fermesa en els montblanquins: la restauració de la muralla.

Com a amic, que ho és de veritat, em correspon parlar de la persona, de l’ésser individual i de la seva identitat social.

Maties Solé i Maseras va néixer a Montblanc un 21 de setembre de 1934, al número 14 del carrer Major. Primogènit del matrimoni format per Maties Solé i Folch i Enriqueta Maseras i Bertran. El seu pare, reputat mestre d’obres i empresari, li inculcà, amb el propi exemple, l’amor al treball ben fet, especialment quan es tractava d’obres de construcció, ja fos de nova realització o de rehabilitació. Per part de la seva mare, provinent de la nissaga Maseras, músics destacats, rebé la sensibilitat de l’art a què ell ha donat vida mitjançant el conreu de les arts plàstiques en la totalitat de la dilatada gamma.

Rebé la primera educació escolar al col·legi de les Monges Carmelites, llavors a la plaça Castellví, i als set anys passà a les escoles de l’antic hospital de Santa Magdalena, on tingué de preceptor el mestre Magí Mallafré. En aquesta primerenca etapa de la seva vida el mestre Miquel Golobardes, una destacada personalitat en el magisteri català, temporalment a Montblanc, ja veié en ell la disposició innata envers l’art.

Per una nova orientació laboral del seu pare, la família passà a residir a la bòbila situada a pocs metres del Pont Vell, des d’on es percep l’enaltiment físic del tram superior del Baluard de Santa Anna i les torres més alteroses. Podem imaginar-nos com devia ser el xoc d’emocions en un jove i prome-tedor artista, que forjava la il·lusió de veure els enderrocs medievals dreçats i convertits en emblema montblanquí.

Simultaniejant els estudis reglats amb cursos de l’Escola Municipal de Dibuix, que regentava Antoni Pallerola, romangué a la vila fins els disset anys, quan ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona. A la institució barcelonina fou l’alumne més jove de la seva promoció. Abans d’aquest ingrés, i testimoni del seu talent precoç, els anys 1950 i 1951 participà en el Primer i Segon Saló de Setembre, iniciativa impulsada per l’artista Artur Potau i Torredemer.

A l’Escola de Belles Arts tingué com a professors el conjunt més granat del panorama artístic ca-talà de l’època: l’escultor Frederic Marès, el paisatgista Josep Puigdengolas, el retratista i cartellista, catedràtic de composició, Ernest Santasusagna, etc., però, com ell mateix confessa, qui més petja li deixà fou l’aquarel·lista, i professor de Procediments Pictòrics, Miquel Farré. Els coneixements i les tècniques adquirides el dugueren a la participació i obtenció del primer premi de dibuix a la Primera Biennal d’Art de Montblanc, el 1953; l’any següent, guanyà el premi d’escultura de l’Exposició d’Artis-tes Joves de Barcelona, i dos anys després, el 1956, amb motiu de les Festes del Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu de la Serra, presentava a l’antiga capella de Sant Josep, al carrer Major, una exposició individual.

El 1954, ja llicenciat en Belles Arts, cursà estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i, si bé mai ha deixat de practicar intensament qualsevol disciplina artística amb extraordinari reeximent, l’atracció irrefrenable que representava per a ell intervenir en el camp de la recuperació patrimonial del país féu que s’incorporés a l’empresa del seu pare, que era el responsable de la restauració del monestir de Poblet. En el cenobi cistercenc, paral·lelament, realitzà diverses tasques de muntatge del museu.

Quatre anys després, el 1958, Montblanc acollí la creació del Museo-Archivo de Montblanch y Co-marca, amb en Solé com a dinamitzador indiscutible. El mateix grup promotor de l’entitat havia assolit que el Ministerio de Cultura atorgués la categoria de Monumento Histórico Nacional al recinte emmu-rallat de Montblanc. Des d’aquesta primera entitat cultural montblanquina, el 1960, fou proposat i acceptat per l’arquitecte conservador de Catalunya, Balears i País Valencià, Alejandro Ferrant, com a delegat local del Patrimoni.

Aquí començà tot, amb la seva empremta s’iniciava un canvi radical en la valoració a Montblanc del patrimoni i de la cultura locals. Les complicitats, no sempre fàcils, amb uns i altres, de casa i de fora, han conduït l’obra empresa fins la realitat actual. El camí no ha estat planer i ha calgut, en alguns mo-ments, l’obstinació del Maties per superar i desencallar alguns conflictes i incomprensions. Mai s’ha donat per vençut: el seu estat emocional, quan estava en joc el seu objectiu, era com la mateixa pedra que ha treballat físicament. Un objectiu que, davant la irrefutable realitat, hem anat compartint amb satisfacció la majoria de convilatans. Avui, als seus joves vuitanta i escaig d’anys, quan es tracta de te-mes i fets relacionats amb la muralla, manté una vigoria envejable i una mirada presta en tot moment.

I què hauríem de pensar del seu tarannà amical, del seu sentit familiar que porta fins als últims detalls, encara que a vegades pugui semblar difuminat, sens dubte, a causa de la càrrega en la impli-cació del projecte restaurador?

Enrere queden les crítiques, les opinions inicials que parlaven d’intransigència, quan en realitat Maties Solé ha ofert sempre generositat a Montblanc i a tots aquells que hem tingut la sort de ser els seus amics, prescindint de les seves finalitats i interessos particulars.

Sí, amic, el camí que has recorregut és l’itinerari d’una il·lusió feta realitat, que avui ja no és tan sols teva, és la de tot un poble.

I tu, Maties, què en penses de l’obra feta a Montblanc quan alces la vista adreçada a qualsevol in-dret i veus les pedres dignament col·locades, i observes la conformació urbanística peculiar del centre històric? Potser, des del teu protagonisme indispensable, no en copses l’autèntic abast i magnitud que representa el valor de definir la història i projectar el futur. Estic segur que la teva abrandada dedicació, llarga i permanent, ha estat possible mercès a un hedonisme psicològic on has trobat el plaer en el treball, contraposat al dolor dels entrebancs.

JOSEP M. CARRERAS VIVES

Membre del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà


9

Marc geogràfic. El 1936 la Generalitat ordenà una nova divisió comarcal de Catalunya, per la qual es creava la Conca de Barberà, composta de tres sectors:

a) La Conca estricta. Sector centre i sud, que correspon a la depressió formada pels rius Fran-colí i Anguera. Comprèn dotze municipis, amb Montblanc com a capital.

b) La Baixa Segarra. Sector nord, situada a l’altiplà amb les conques dels rius Gaià i Corb. Comprèn vuit municipis, amb Santa Coloma de Queralt com el més important.

c) Les Muntanyes de Prades. Sector sud-oest, amb els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades i el de Senan a les Garrigues.

De sempre la zona central ha estat la porta d’entrada des del litoral (Tarragona) de totes les cul-tures, ja des d’èpoques prehistòriques, amb testimonis d’art paleolític a les Muntanyes de Prades (Patrimoni de la Humanitat), o els assentaments de cultures ibèriques i romanes principalment a les valls dels rius Anguera i Francolí. Posteriorment, a l’època medieval, s’iniciaria la Reconquesta de la Catalunya Nova, amb la colonització del territori. Després, amb la creació de la vegueria de Montblanc, s’expandí fins la vall de l’Ebre i litoral marítim. Llavors Montblanc esdevingué la setena població més important del Principat, gràcies a la protecció i tutela dels monarques catalans. Avui, malgrat les guerres i malvestats que patí, la Vila Ducal ha recuperat el seu patrimoni monumental, i ha esdevingut el referent de centre històric emmurallat més ben conservat del país.

MONTBLANC, CAPITAL DE VEGUERIA I DE L’ACTUAL CONCA DE BARBERÀ

Montblanc, plaça forta i capital de la vegueria, actual Conca.

Mapa de la Conca de Barberà.

Pintura rupestre del Mas d’en Carles (Rojals).

Senan

Blancafort

Vimbodí

riu

Fran

colí

riu de Montsant

riu A

ngue

ra

Solivella

Forès

Passanant

Vallfogonade Riucorb

S E G A R R A A N O I A

A L TC A M P

B A I X C A M P

P R I O R A T

G A R R I G U E S

U R G E L LSavallà

del Comtat

Conesa

Santa Colomade Queralt

Les Piles

PontilsRocafortde Queralt

Montbrióde la Marca

Sarral

Barberà de la Conca

Vilaverd

Montblanc

Pira

Llorac

Rojals

riu

Gai

à

riu Corb

L’Esplugade Francolí

Vallclara

Vilanovade Prades

C-14

C-241

E-90

E-90

C-14

N-240

N-240

Mapa del Principat de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya, amb les vegueries (edició francesa, 1694).


10

Dels primers colonitzadors durant la reconquesta, antecessors de l’actual Montblanc, en tenim notícies a partir de mitjans del segle XI, amb un primer poblament anomenat Duesaigües, situat entre els rius Francolí i Anguera. A causa de noves incursions musulmanes, no és fins el 1150 que la repoblació es consolida i el comte Ramon Berenguer IV lliura la primera carta de població a favor del seu noble vassall Pere Berenguer de Vilafranca, el reafirma com a veguer del territori i disposa el canvi de nom a Vila-salva (‘vila salva d’impostos’). Aquest poblat havia d’estar situat en una franja de terrenys d’uns 500 m entre els dos rius, d’aquí la primera denominació de Duesaigües, prop del lloc avui anomenat Molins de la Vila, per l’existència d’un notable molí fariner, al costat de l’Anguera i parcialment colgat per riuades. En canvi, del poblat no es coneixien restes de la seva estructura urbana. A partir dels anys 50 es constatà l’existència d’un jaciment prehistòric, a les terres de conreu (principalment vinya), paral·leles al riu Anguera, amb gran quantitat de peces de sílex de cronologia neolítica, que es recollí i, en fundar-se el Museu-Arxiu de Montblanc, formà part del seu fons, com un dels jaciments importants de la Conca, amb el nom de Taller de Sílex Molins de la Vila.

La gran incògnita era que en un lloc d’assentament medieval hi hagués en superfície tanta quantitat de material neolític. Es tractava d’una seqüència arqueològica invertida, però que no es pogué confirmar per no haver-se fet cap prospecció, o sigui que l’emplaçament del poblat de Duesaigües-Vila-salva continuava sent una incògnita. El 1984 el Museu adquirí els Molins amb la intenció de restaurar-lo i incorporar-lo com a secció monogràfica dins la nova planificació del Mu-seu Comarcal. El 1986 s’iniciaren els treballs de desenrunament del molí. L’altre dilema era per què el lloc s’anomenava molins, en plural, i no molí, com tants d’altres. La manca de documentació a causa de la crema durant la guerra dels Segadors impedia treure’n l’entrellat.

Sortosament vàrem localitzar un contracte d’arrendament del molí de 1846, fet per la Comu-nitat de Preveres de Montblanc, propietaris a partir del segle XVII, quan fou venut pel municipi per deutes. En el referit contracte, el molí gran s’anomena de la Volta i consta de 4 moles. També cita un altre molí amb el nom de Molí Xiquet, de moles i en desús. A partir d’aquí es justificà el nom de Molins. Calia localitzar el Molí Xiquet. Immediatament començàrem una excavació al costat d’un gran mur a la llera de l’Anguera, que pensàvem que es tractava d’una protecció per a les riuades del Molí de la Volta. A 4 metres de fondària i colgat de grava, localitzàrem la planta del molí, efectivament de dues moles, els dos carcabans de sortida de l’aigua, i sense coberta. També excavàrem la part de la bassa i descobrírem els dos cacaus o pous de pressió.

L’esmentat contracte comenta que, de les 4 moles del Molí de la Volta, 2 estaven en desús (això es confirmà després de la neteja de 1986) i descriu els deures dels arrendataris.

DEL NEOLÍTIC ALS POBLADORS DE VILA-SALVA I DE L’ACTUAL MONTBLANC

El 1848 un gran aiguat l’enrunà definitivament. El molí de la Volta rebia l’aigua del Francolí, per una séquia de més d’1 km i el Molí Xiquet del riu Anguera. Referent a la cronologia, el de la Volta deduïm que era de final del segle XIII o principi del XIV, basant-nos en unes marques de picape-drer, similars a les existents a l’absis de la recent localitzada església romànica de Santa Maria de Montblanc. En canvi, el Molí Xiquet el considerem anterior, d’acord amb la mida més petita de les seves moles. Una altra hipòtesi és que les dues lloses reaprofitades com a farinal d’un dels molins del Molí de la Volta són realment laudes sepulcrals, amb escuts en baix relleu, pertanyents a cavallers o nobles enterrats a la vella església de Santa Maria de Vila-salva i posteriorment tras-lladades a la nova de Montblanc, quan en construir-se el molí foren reaprofitades.

Restes recuperades del Molí Xic, de dues moles, s. XIII. Molí de la Volta, amb els 4 carcabans de sortida, s. XIV.

Riu Anguera, on desguassen els molins. La bassa amb els quatre cacaus del Molí de la Volta.

L’interior del Molí de la Volta habilitat.

1.350 m

zonaexcavada


11

Després d’anys de peticions de l’Ajuntament de Montblanc, finalment la Dirección General de Carreteras, el 1992, va redactar el projecte de variant de l’N-240 al pas per la vila. Prèviament demanà un informe al Servei d’Arqueologia de la Generalitat, el qual l’abril de 1993 puntualitzà que la variant afectava el jaciment del taller de sílex dels Molins i prèviament a les obres s’havia de fer una prospecció arqueològica.

El 1998 l’empresa constructora Dragados i Construcciones encarregà a Codex, especialista en Arqueologia, la prospecció de la zona que feren l’arqueòloga Maria Adseries i la conservadora del Museu-Arxiu, Dolors Mestres. La delimitació de la zona arqueològica afectava una franja de terreny de 350 x 72 m, és a dir 25.200 m2. El gener de 1999 es féu el rebaix superficial de la zona i entre el juliol i agost del mateix any, l’excavació. La memòria del treball es publicà a la revista Tribuna d’Arqueologia el 1999-2000 a càrrec de Maria Adseries —directora, juntament amb Imma Teixell i Damià Griñó—. Les conclusions definitives quedaven pendents de l’estudi dels materials. En síntesi, el resultat de l’excavació fou: de l’època prehistòrica, es descobriren prop de 70 estruc-tures circulars d’1 m a 1,40 m de diàmetre, i una fondària entre 0,10 i 0,70 m, en tota la zona excavada, en agrupacions variables i que servien per guardar aliments i cereals. Una d’elles era reaprofitada com a enterrament d’una dona de 18-25 anys, amb fragments de collarets i braçalets, el material lític, perforadors, làmines, nuclis percussors, etc. semblants als trobats en superfície i als del fons del Museu Comarcal: ceràmica impresa, campaniforme, de cronologia postcardial i fins de l’edat del bronze. D’època medieval, unes 50 estructures, cabanes, situades en dues línies paral·leles NO-SE, de planta rectangular de 15 a 20 m2, amb llar de foc i una o dues sitges per a cereals, delimitades per un mur de pedra d’una o dues filades. A l’exterior, prop d’un centenar de sitges, dues de les quals dobles i comunicades i una amb enterrament d’un bou. Els materials arqueològics, molt escassos i poc significatius. La memòria conclou afirmant que es tracta d’un dels assentaments neolítics més grans i importants de la Catalunya meridional, juntament amb la planta d’un poblat medieval dels pocs estudiats fins ara al nostre país.

EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA DE VILA-SALVA – MOLINS

Ja fa setze anys de la publicació de l’esmentada memòria i, que sapiguem, no s’ha fet ni publi-cat l’estudi definitiu dels materials per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, ni tampoc el seu lliurament al Museu Comarcal de Montblanc. Considerem que és del tot necessari que es faci l’esmentat estudi i conclusions, tenint en compte el gran esforç que va representar l’excavació i la importància dels dos jaciments, de transcendental importància per a la història de Montblanc i de Catalunya.

Conjunt de cabanes medievals de planta rectangular. Sitja doble, per emmagatzemar cereals. Notable agrupació de sitges i estructures prehistòriques. Durant els treballs d’excavació del gran jaciment.

Llar de foc, sitja i paret d’una de les cabanes. Enterrament d’un bou reaprofitant una sitja. Materials lítics i molins per moldre gra. Rebaix de la zona per a la variant N-240.

A. Riu AngueraB. Riu Francolí

1. Zona excavada2. Zona no excavada

A

2

2

21

B

2

2

Va

r i an

t N- 2

40

Tre

n T

GV

Molinsde la Vila

1


12

El trasllat del poblat de Vila-salva vers un turó situat a 1.400 metres al NO, conegut com a Pla de Santa Bàrbara, creiem que fou motivat per dos factors: la insalubritat de la zona inundada reiteradament pels rius Francolí i Anguera, però sobretot l’objectiu d’una major defensa. S’hauria començat amb la construcció del castell, situant-lo al cim del referit pujol i seguidament l’església, amb les primeres cases envoltades per un mur de protecció, adaptat a la topografia del terreny, sota el castell del qual se’n conserven vestigis que ens permeten deduir el seu perímetre. Al peu de la rampa o escales vers la nova església parroquial de Santa Maria, hi devia haver un portal, per la seva situació el més important, flanquejat per una o dues torres, probablement de planta circular, similar a l’única existent al costat del desaparegut portal de la Pedrera. Hipotèticament la muralla seguia vers el carrer del Solà (actualment Solans), feta davant de les cases, on s’hi conserven restes: un tram de fins a cinc metres d’altura i, a l’extrem del dit carrer, un altre portal, al carrer del Portalet, i des d’aquí anava fins a l’actual Baluard. Aquí el mur es manté, en bona part, gràcies al seu reaprofitament en construir-se el tram de muralla a l’actual del Baluard. Només s’afegí el gruix del pas de ronda interior i els merlets; aquesta part correspon a la cara posterior de les cases del carrer del Mur. Des d’aquí i per darrere les cases del carrer Pedrera fins a trobar la torre esmentada, travessant el carrer Escultor Belart, incidia amb el carrer dels Molins, continuava per la part alta del carrer de la Plebania i pel darrere de les cases Belart, les antigues escrivanies i el palau dels Josa. Devia formar, entre aquests i la muralla, un petit carreró, conservat avui com a patis interiors. Finalment travessava el carrer Josa i connectava amb el portal de Santa Maria.

EL PRIMER MUR O MURALLA DEL SEGLE XII

1. Castell2. Església3. Mur (muralla)4. Portal de Santa Maria5. Portal de la Pedrera

6. Portal (Portalet)7. Carrer del Solà (Solans)8. Carrer del Castell9. Carrer del Mur10. Carrer de la Pedrera

11. Pedrera12. Fossar13. Corrals de la vila14. Torre de guaita (?)

Torre i restes muralla

Basament de la primera muralla al carrer de la Pedrera.

Tram de la primera muralla a la part del Baluard.

Torre del Portal de la Pedrera, convertida en habitatge.

Parets de la primera muralla reaprofitada en construir-se l’actual (Baluard de Santa Anna).

Part de la muralla al carrer Solans. Darrer tram de la primera muralla tocant al Foradot.

N

2

3

3

4

10

11

13

14

12

1

5

6

7

8

9

C a m í R a l

To

rr

en

t

Re

gi

na

Ba

lu

ar

d


13

Antecedents. Del castell ens manca documentació sobre la seva composició constructiva. Es creu que el 1161, abans de la carta de població (1165), ja estava construït o acabant-se. En devia dirigir les obres el mateix batlle Pere Berenguer de Vilafranca, el qual hi residí fins la seva mort el 1165. A part dels veguers, també hi feren estada els reis catalans: Jaume I és el que més esment en fa en les seves cròniques. Al segle XV estava ja abandonat.

El 1950 el castell, amb les seves fantasioses llegendes, atrau l’atenció d’un grup de joves montblanquins afeccionats a l’arqueologia: els germans Badia, Magrinyà, Jàvega i altres feren les primeres troballes de ceràmica ibèrica, que evidenciaven que el castell es construí sobre un poblat preromà. De la fortalesa només es veia part d’unes escales de formigó. El 1958, en fundar-se el Museu-Arxiu, aquells materials i llurs excavadors formaren part de la nova entitat.

El 1971, com a director del Museu, vaig demanar al bon amic Manuel Berges, director del Mu-seu Arqueològic de Tarragona, que sol·licités un permís d’excavació, que fou concedit pel Servicio de Arqueología, amb un ajut econòmic. Berges i jo en fórem els directors. Els treballs s’iniciaren l’agost de 1972, a càrrec de la nova Secció Arqueològica del Museu, formada per joves estudiants encapçalats per Josep Andreu, Jaume Espelt i jo mateix. Es començà a la vessant SE i es localitza-ren dos fons de cabanes del poblat ibèric, amb ceràmica de gran qualitat. Aquesta fou la primera excavació oficial realitzada a Montblanc. El 1982 s’autoritzà una segona excavació i localitzaren la planta del castell. Tres anys després, la Direcció General d’Arquitectura de la Generalitat aprovà un pla d’ordenació del Pla de Santa Bàrbara i zones immediates i nous habitatges de l’arquitecta Montserrat Adroer, que m’encarregà l’excavació del castell i consolidació dels murs existents. L’obra s’inicià el desembre de 1986 i s’acabà el gener següent. Fou una gran actuació que revalo-ritzà el centre històric de Montblanc i esdevingué un singular mirador de la vila i comarca. Aquí es repeteix la paradoxa que els humans tendim, sovint inconscientment, a perpetuar la nostra vida en els mateixos llocs on ho feren els nostres avantpassats: és el cas de Vila-salva i de Montblanc.

Interpretació de l’evolució constructiva del castellDesprés de l’excavació i a la vista de les parets

descobertes, deduírem que el castell es construí i amplià en diverses fases. En la primera, a l’extrem N, es féu una torre de planta rectangular amb parets de tàpia (només restaven els fonaments), amb porta a l’oest i una cisterna amb volta de pedra. Al costat, una segona amb 4 estances i porta d’entrada prop de l’anterior, però amb parets de pedra. En línia amb el mur de l’est, un nou cos d’edifici de parets de pe-dra, contraforts i 4 muntants de bolsons d’arrancada d’arcades i una llar de foc (potser la sala noble), men-jador del castell i al fons una petita sala amb restes pròpies d’una cuina. A l’oest, un gran espai amb una escala, l’únic element visible abans de l’excavació, per accedir al pis superior (dormitoris) i una porta d’accés a un possible pati.

L’EXCAVACIÓ DEL CASTELL DE MONTBLANC: CONFIRMACIÓ D’UN POBLAT IBÈRIC

El turó del Pla de Santa Bàrbara, 1959.

Després de l’excavació i ordenació de les restes del castell i poblat.

1. ceràmica campaniana2. ceràmica gris3. ceràmica decorada4. pes de teler5. fusarola

Els joves arqueòlegs Josep Andreu i Jaume Espelt durant l’excavació del sector del poblat ibèric.Excavació de la planta del castell, 1982.

12

3 4 5

Parets i les dues portes d’entrada al castell. Ordenació de la zona excavada, 1987.

Consolidació del sector del poblat ibèric. Neteja general al final de l’ordenació.

Superfícies:A. 75 m2

B. 132 m2

C. 136 m2

D. 130 m2

Total473 m2

E. Poblat IbèricI. Zones no excavades

Superfícies:A. 75 m2

TotalE. Poblat Ibèric

A

B

C

D

E

I

I

N


14

Autor: Senyor de Beaulieu, Sébastien de Pontault (1612-1674), enginyer militar francès, geògraf, gran dibuixant, gravador i impressor. Autor també d’altres gravats de poblacions del Principat de Catalunya.

La construcció de la muralla actual (segle XIV)Cal suposar que en construir-se la muralla es comen-

çà pels portals a les principals entrades de la vila, al sud-est el de Bover (el principal) i, a migdia, el de Sant Jordi (els dos torre-portal), a cada extrem del camí ral (actual carrer Major), un portal al costat de cada torre (portals de Sant Francesc i de Sant Antoni) i a l’est el portal de Barce-lona (d’ús exclusiu del Castlà); també una torre al costat de l’hospital de Sant Marçal, fent angle amb la muralla de Sant Jordi i del Baluard i, a la seva part baixa, la torre dels Cinc Cantons fent angle amb la muralla de Santa Anna. A la part alta del Baluard es reconstruí la muralla ja que s’aprofitaren trams de la primera encara existents. La resta de les trenta torres del recinte es devien aixecar jun-tament amb la muralla fins a nivell del pas de ronda, en una primera fase. Tenim notícia que el 1374 els portals de Bover i el de Barcelona (Castlà) ja estaven acabats.

1

2

34

5

6

7

8

9

10

Vista panoràmica idealitzada de Montblanc i el seu entorn:

1. Recinte emmurallat-nucli població2. El Raval i Pont Vell3. Convent de la Mercè4. La Guàrdia dels Prats5. Convent de la Serra

6. Convent de Sant Francesc7. Molins de la Vila8. Ermita de Santa Anna9. Ermita de Sant Josep10. Ermita de Sant Joan

Gravat de Beaulieu, de Montblanc, 1642.

LA MURALLA DEL SEGLE XIV

La construcció de l’actual muralla es deu al rei Pere III el Cerimoniós, a causa de la guerra contra el monarca de Castella, Pere I el Cruel. El 1366 ja s’hi treballava, ja que el rei ordenà la màxima ce-leritat al veguer de Montblanc, Bord de Gravalosa, encarregat de l’obra. El 1372 el rei disposa que la dirigeixi el nou batlle Guillem Amer. Malgrat els problemes de finançament, el 1374 el rei encomana al noble Guillem Sanoguera que supervisi les obres. El mateix any, a conseqüència d’una casa que el monestir de Poblet tenia al costat de la Font de la Vila – Riuot, afectada per la muralla, l’abat es compromet a transformar-la en torre i fer-la igual com les que es construïen i de l’alçada que la im-mediata (portal de Bover). Per tant, en aquella data la muralla ja estava avançada. El 1390 l’infant Martí, ja duc de Montblanc, decreta que el municipi cerqui censals per a les obres de la muralla.

El 1396, Martí l’Humà, ja rei, i la seva esposa Maria hi donen un nou impuls econòmic. El 1397, segons els prohoms de la vila, la muralla “està en part començada a acabar i part acabada”. Mont-blanc mantingué la seva importància, com una de les places fortes de Catalunya, fins que el 1462, amb la guerra civil entre el rei Joan II i la Generalitat, la vila patí enfrontaments entre els dos bàndols; en un principi Montblanc es declarà neutral, però finalment, quan Joan II s’apoderà de Tarragona, els cònsols de la vila es mostraren partidaris d’ell —recordant que d’infant fou duc de Montblanc—.

Però la gran destrucció fou durant la guerra dels Segadors. El 1651 el general Juan Palaviccini or-denà a les tropes la destrucció de cases, esglésies, muralla i torres, que foren les més perjudicades.

Durant les guerres carlines (1833-1876) la muralla tingué un cert protagonisme, resguar-dada per les cases adossades el segle XVIII, amb cinc portals (Bover, Sant Jordi, Castlà, Sant Antoni, Sant Francesc) i una desena de torres conservades, convertides en habitatges. Destaquen la de Sant Marçal i la dels Cinc Cantons, de bona factura. Els dos portals, a l’extrem del carrer Major, foren enderrocats el 1863 pel municipi. Aquests, durant les tres carlinades, es referen amb maons i portes, a càrrec de l’Ajuntament, obligat pels militars dels dos bàndols. L’estat de conser-vació de la muralla fou la mateixa fins el 1950, quan s’inicià la seva restauració.

Perímetre primera muralla: 650 mPerímetre segona muralla: 1.659 mSuperfície primer nucli urbà: 28.542 m2

Superfície segon nucli urbà: 131.387 m2

123456

78910

11

12

13

14

15

16

17

1819

2021 22

23

24

25

26

27

28

29

30

Torre Cinccantons

Portal de Bover

Torre Portal del

Castlà

PortalSt. Francesc

PortalSant Jordi

PortalSt. Antoni

Església deSant Marçal

Portal de Bover, principal entrada a la vila.


MONTBLANC CONJUNT MONUMENTAL I ARTÍSTIC · Josep M. Abelló i l’abnegada col·laboració...

Documents

Transcript of MONTBLANC CONJUNT MONUMENTAL I ARTÍSTIC · Josep M. Abelló i l’abnegada col·laboració...