Amb fonament

MONOGRÀFIC I EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

CATALUNYA CONSTRUEIXTAULA RODONA Els experts valorenel nou codi tècnic de l’edificació2 APARELLADORS El col·legi defensa

l’aplicació integral de la normativa4 ESTALVI ENERGÈTIC L’enginyer tècnic industrial en el manteniment de les instal·lacions7

FOTO CEDIDA PEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Comença a desxifrar-se

el codiS

egons dades de la Comis-sió Europea, el sector dela vivenda i dels serveis–compost majoritàriamentper edificis– representamés del 40% del consum

final d’energia a la UE. Unes xifres queconfirmaven la necessitat d’aprovar, arafa un any i mig, el codi tècnic de l’edi-ficació (CTE). Aquesta normativa preténque les noves construccions resultin fun-cionals, segures i habitables, entenentaquest últim concepte des del punt devista de la higiene i la salut, però tambédes de la protecció al medi ambient,l’estalvi d’energia i l’aïllament tèrmic.

Després d’aquest any i mig de vigèn-cia de la llei, era el moment de fer-neuna primera valoració. Per a això, el 19de setembre EL PERIÓDICO DE CATA-LUNYA va organitzar una taula rodonaal Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de Barcelona, que va reunir elssegüents participants: Toni Floriach, vo-cal territorial del col·legi on se celebra-va l’acte; Ramon Pérez, secretari delCol·legi de Geòlegs de Catalunya; Agus-tí Morera, cap de Secretaria Tècnica delCol·legi d’Enginyers Tècnics Industrialsde Barcelona; Núria Pedrals, subdirec-tora general de Qualitat, Sostenibilitat iRehabilitació de l’Habitatge de la Ge-neralitat de Catalunya; Eduardo Do-mingo, director de Nova Construccióa Catalunya de Fecsa Endesa; i JoséManuel Domínguez, director de l’àreaNova Construcció de Gas Natural.

Floriach va començar recordant quefins al 29 de març passat el CTE no erade compliment obligat (període d’apli-cació voluntària). Per això, va explicarque el Col·legi d’Aparelladors s’haviatrobat aquest any amb “molts projec-tes que anant a un ritme normals’haurien visat i finalitzat al mes d’a-bril, maig o juny, però que tant pro-

motors com arquitectes havien fetun esforç extra per acabar-losabans, dins d’aquest període d’a-plicació voluntària del CTE, per nohaver d’atenir-se al 100% a les se-ves disposicions”. En aquest sentit,el professional va manifestar que enca-ra han de transcórrer uns mesos per-què es comencin a executar en obraprojectes projectats i dissenyats sota elCTE.

Eduardo Domingo va reforçar aques-ta mateixa idea i va assegurar que l’es-perit del codi tècnic era una realitat coma concepte, però que “haurà de pas-sar temps fins que es comenci a as-similar de veritat i englobi tot l’àm-bit de la construcció i l’edificació”.

PUNTS FEBLESEls sis convidats van coincidir a apun-tar que dins del codi tècnic hi ha algu-nes contradiccions entre articles, així

com aspectes de difícil aplicació. Enaquest sentit, José Manuel Domínguezva afegir que “l’Administració ha d’es-tar molt receptiva perquè se li co-muniquin totes aquestes petites mi-

llores que ha d’experimentar el co-di tècnic de l’edificació”.

Aprofundint en els punts febles, Ra-mon Pérez va considerar com unacarència important el fet que el CTE noparli en absolut de l’aprofitament de l’e-nergia geotèrmica. Circumstància que,segons ell, no es correspon amb les ne-cessitats del mercat: “De fet, ens es-tem trobant amb una demanda bes-tial d’informació sobre aquest temai ja s’estan realitzant algunes ins-tal·lacions geotèrmiques. Perquè sies parla d’estalvi econòmic a finalde mes, la gent entén què és el quemés convé”. Per això, va confessar Pé-rez, des del Col·legi de Geòlegs s’estàpreparant un document per presentar-lo al Ministeri de la Vivenda en què sesol·licita que la geotèrmia entri a formarpart del CTE “com una font d’ener-gia aprofitable i més que neta”.

Floriach, per la seva part, va suggeriruna altra carència del CTE: “Si bé par-la dels residus generats pels usua-ris, no ho fa dels que es generen enla fase d’obra”. Aquest capítol, va dir,“és el germà pobre del sector de laconstrucció, malgrat tenir un im-pacte important a nivell mediam-biental i grans possibilitats d’estal-vi energètic. Hi ha residus que espoden reaprofitar molt fàcilmentsense que això suposi un cost ex-cessiu”, va assegurar. Però el sectorde la construcció a Espanya encara noestà prou familiaritzat amb el reciclatgei la reutilització dels residus, com sí quepassa en molts altres països europeus,com Holanda. ¿Qüestió d’estalvi? Uncriteri relatiu perquè, “¿qui pensa enel cost mediambiental de no fer-ho?”, va preguntar Floriach.

Aprofitant aquesta oportunitat per ferles seves objeccions, Agustí Morera vasubratllar que “el codi tècnic haviaestat una oportunitat a nivell euro-peu per unificar alguns reglamentsque parlaven sobre els mateixos as-

sumptes, per haver facilitat el tre-ball al projectista, al promotor o al’instal·lador. I aquesta oportunitats’havia desaprofitat”.

AUGMENT DE PREUFa uns mesos, a començaments d’a-quest any, diverses entitats del sectorestimaven que l’aplicació del CTE su-posaria un increment en el cost de cons-trucció que es podia fixar entre el 8% i

el 10%. “Aquesta és una realitat queno ha d’alterar el ciutadà”, va asse-gurar Agustí Morera: “El codi tècnicobliga a una determinada qualitatde les instal·lacions i els productesque s’hi utilitzen. I és normal queaixò suposi un augment en el cost”.

Pedrals va afegir que això “no signi-fica necessàriament un augment delpreu que ha de pagar l’usuari per lavivenda, perquè, com tothom sap,el cost de la construcció només ésuna part, i no precisament la deter-minant, del preu d’un pis”. Per sua-vitzar la qüestió, la representant del Go-vern català va advertir que “l’importantés que qualsevol comprador exigeixi

Els experts debaten els punts forts i febles d’una llei que afecta tots els professionals de la construcció i quebusca millorar la qualitat de l’edificació a Espanya i respondre a les demandes dels ciutadans

PRIMER ANY I MIG DE VIDA DEL CTE

M ALBERTO GONZÁLEZÀrea Monogràfics

Toni FLORIACHVOCAL TERRITORIAL DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA (CAATB)

“Els residus generats en la fased’obra són el germàpobre del sector”

Ramon PÉREZSECRETARI DEL COL·LEGI OFICIAL DE GEÒLEGS DE CATALUNYA

“Una de les carències de la normativa és que no parla de l’energia geotèrmica”

Núria PEDRALSSUBDIRECTORA DE QUALITAT,SOSTENIBILITAT I REHABILITACIÓ DE L’HABITATGE DE LA GENERALITAT

“La rehabilitacióenergètica fa queuna vivenda usada escomporti com si fos nova”

els elevats nivells de qualitat cons-tructiva que impulsa el codi tècnic ique, al llarg de la seva vida, li aca-baran reportant beneficis”. Perquè,va introduir José Manuel Domínguez,“anem cap a una societat on elspreus de l’energia són creixents enmés o menys grau […]. Ara es triaun pis per la zona on es troba, la se-va tipologia i el preu que un pot arri-bar a pagar; però quan els costosenergètics suposin un percentatgeimportant en el sosteniment de lavivenda, es convertiran en un factordecisiu”. “Una vivenda de costenergètic baix serà molt més atrac-tiva que una altra de poc eficient”,va afegir.

En definitiva, van acordar entre tots,si el propietari té la percepció que estàestalviant, encara que sigui a llarg ter-

mini, pagarà un plus de gust. El pro-blema, va raonar Pérez, és que “enca-ra no té aquesta percepció”.

Domínguez, d’altra banda, va detallarque la implantació del CTE suposa di-ferències de cost en funció de la zonageogràfica: “A la zona mesetària i lanord ja s’havia avançat bastant enla protecció contra el fred i es cons-truïa millor. Per això, els està cos-tant menys posar en marxa el CTEque a províncies com Almeria, Múr-cia o Tarragona, on, com que hi fabon temps, es construeix lleuger”.

PARC ANTIC DE VIVENDESEl codi tècnic de l’edificació afecta totsels edificis de nova construcció. No obs-tant, ¿què passa amb els milions quees van construir abans? ¿Quina millo-ra mediambiental es pot esperar si lesdisposicions del CTE no els afecten?Responent a aquesta pregunta, NúriaPedrals va explicar que l’any passat laGeneralitat va encarregar un estudi al’Institut Cerdà sobre rehabilitacióenergètica que pretenia establir quinesmesures podien implantar-se en un edi-fici ja construït per fer-lo energèticamentmés eficient. L’estudi anava lligat a to-ta una sèrie d’ajudes que el Govern en-trega des de fa tres anys per potenciarla millora dels tancaments o dels aïlla-ments, entre altres aspectes. “Hi hamoltes solucions de rehabilitacióenergètica que poden fer que l’e-difici es comporti gairebé com si fosnou”, declara Pedrals.

De totes maneres, segons Floriach,ja anem tard. “Tots els pisos que

s’han fet des del 1996 ja podrien ha-ver anat incorporant tecnologiesd’estalvi energètic”. Però com que nos’ha fet abans, “i considerant que l’o-bra nova es desaccelera una mica,potser estem en el moment de la re-habilitació energètica”, va afegir.

En aquesta mateixa línia, Domínguezva aclarir que “no només és impor-tant que es compleixi el codi tècnicen la construcció, sinó també quees mantingui aquest compliment alllarg de la vida dels edificis. Seriauna gran equivocació estar aplicantfonts renovables simplement perdotar els edificis de meravellososcementiris de panells als seus ter-rats. El manteniment i la conserva-ció d’aquestes instal·lacions ens po-den permetre estalviar cada any lesemissions de milers de tones deCO2”. A més, va ampliar Domínguez,“a partir del 2010 qualsevol vivendaque es vengui o es llogui, sigui no-va o vella, haurà de portar un cer-tificat energètic. I qui l’adquireixi se-gurament estarà interessat que siguieficient”.

DIFERENCIACIÓEn la recta final de la taula rodona,Eduardo Domingo va voler distingir en-tre el codi tècnic i el concepte de sos-tenibilitat: “Que la gent no s’imaginique amb l’aplicació directa del CTEevitarem les emissions de CO2. Nimoltíssim menys. El que farem ésalentir el procés d’emissió”. Tots elspresents van convenir que l’importantés aconseguir una conscienciació col-

Els participants en la taula rodona conversen a l’avinguda Diagonal de Barcelona, acompanyats per Rosa Remolà (segona començant per l’esquerra), nova presidenta del CAATB.

Eduardo DOMINGODIRECTOR DE NOVA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA DE FECSA ENDESA

“S’ha de diferenciar entre el codi tècnic i el concepte desostenibilitat”

José Manuel DOMÍNGUEZDIRECTOR DE NOVA CONSTRUCCIÓ DE GAS NATURAL

“Anem cap a una societat en què els preus de l’energia són creixents”

lectiva del problema. En el seu treballdiari, el constructor ha de tenir encompte algunes nocions bàsiques,com l’orientació de la vivenda o la bo-na ventilació, que poden fer que aques-ta es mantingui sense energies suple-mentàries. L’habitant, per la seva part,pot posar-hi el seu granet de sorra nofent un consum energètic desmesurat.Per a això, només cal abrigar-se a

l’hivern o col·locar tendals a l’estiu. Pe-drals va sentenciar la jornada amb po-sitivisme: “Comença a haver-hi can-vis de mentalitat: cada vegada méspersones tenen consciència me-diambiental. I són, per exemple,senyores i senyors de casa els quereciclen el vidre, el paper i la matè-ria orgànica”. Tot suma.2

Agustí MORERACAP DE SECRETARIA TÈCNICA DEL COL·LEGID’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA

“És normal que aquestareforma suposi unincrement del cost de les construccions”

FERNANDO BAGUÉ

Call Center, dissenyat per Pich Aguilera, exemple d’edifici sostenible i industrialitzat.

Els professionalsassimilen lasostenibilitat com a norma

M JORDI MATEOSÀrea Monogràfics

La societat actual es mostra ca-da dia més interessada a tro-bar solucions a la problemàti-ca ambiental. En aquestcontext, el Col·legi d’Aparella-

dors i Arquitectes Tècnics de Barcelo-na (CAATB) ha assumit la missió de con-tribuir a millorar la sostenibilitat delprocés d’edificació i de l’entorn cons-truït. Com a institució, el CAATB portaa terme un paper actiu en la promociód’aquest compromís, que busca inter-relacionar professionals, ciutadans i ins-titucions. Així mateix, el col·legi aportaels elements necessaris perquè els pri-mers puguin desenvolupar la seva acti-vitat de forma innovadora, eficient i res-pectuosa amb el medi ambient.

INICIATIVES I RESULTATSLa responsabilitat social de l’arquitec-tura tècnica passa per conscienciar totsels agents del sector, els polítics i la so-cietat en general de la necessitat d’in-troduir canvis importants que es tra-dueixin en noves formes sostenibles deconstruir i d’utilitzar els edificis. Enaquest sentit, l’arquitectura tècnica estàimpulsant des de fa anys nombroses ini-ciatives amb resultats visibles.

Així, l’impacte ambiental dels mate-rials de construcció comença a ser unparàmetre de referència, juntament ambla qualitat i el preu; la incorporació deles energies renovables comença a plan-tejar-se en la planificació de nous barriso en noves promocions i rehabilitacions;el control sobre la correcta gestió delsresidus ja està regulat per llei a Cata-lunya; hi ha diverses iniciatives sobrela certificació energètica, i una directivaeuropea recent ha plantejat els termesde la seva aplicació, a més d’estar par-cialment incorporada a través del coditècnic de l’edificació (CTE). Paral·lela-ment, s’estan desenvolupant diversosmètodes d’avaluació i qualificació am-biental dels edificis.

El compromís ambiental que el CAATB

es va fixar ja la dècada dels 90 continuaimpulsant l’avanç i la implantació de lasostenibilitat en el sector. Així, el CAATBha impulsat el Servei Rehabilitació i Me-di Ambient (Serma); ha organitzat les pri-meres Jornades de Construcció i Des-envolupament Sostenible, i ha creat ungabinet tècnic atent a la construcciósostenible, a la vegada que mantépresència activa en les principals asso-ciacions i organismes locals, estatals i

internacionals implicats en la sostenibi-litat. Paral·lelament, el col·legi ha dirigitnombrosos projectes d’investigaciód’àmbit europeu, entre els quals desta-quen els projectes Leonardo, Xenios oCorpus. El Col·legi d’Aparelladors i Ar-quitectes Tècnics de Barcelona, que haobtingut la certificació ISO 14001, tam-bé ha posat en marxa el sistema comu-nitari de gestió i auditoria mediambien-tal EMAS.2

ÉS BÀSIC QUE LASOCIETAT PRENGUICONSCIÈNCIA DE LANECESSITAT DE CANVIAR

NOVA MENTALITAT

L’arquitectura tècnica promouedificacions més sostenibles El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona exerceix un paper actiu en la promoció d’aquest objectiu

M.Rosa REMOLÀ

PRESIDENTA DEL CAATB

Ens trobem en un moment decanvis normatius encaminats a

la millora de la sostenibilitat. Enaquest context, la sostenibilitat ja noés una opció. Ja no és un nou pa-radigma intel·lectual i s’ha conver-tit en un assumpte ineludible en l’a-genda de tots els professionalsrelacionats amb l’edificació. Arribanttambé per la via legislativa, la sos-tenibilitat es converteix en norma.

Uns mesos després de l’aprova-ció del codi tècnic de l’edificació(CTE), que inclou les exigències bà-siques d’estalvi energètic de com-pliment obligat, els nous documents,les noves sigles i les noves denomi-nacions tècniques ja són reconegu-des, assimilades i aplicades pelsnostres professionals, des del pro-jectista a l’instal·lador, passant pelfabricant i per la indústria. L’aplica-ció del CTE, no obstant, haurà d’a-conseguir que construïm des de lasostenibilitat aplicada com a con-cepte transversal en tot el procésconstructiu i en tot el cicle de vidad’un edifici.

Per avançar en termes d’estalvienergètic, contra el soroll, etcètera,la nova normativa suposa un avenç.El sector està preparat per adaptar-se. La indústria és la que ho ha fetamb més previsió i rapidesa, i elsprofessionals, des dels col·legis, es-tem desplegant un programa infor-matiu per assimilar i aplicar el codique regula la nova manera de cons-truir. Europa ja ho va fer en el seumoment. El resultat és visible. Araens toca a nosaltres avançar cap aun procés constructiu orientat capa la qualitat i la sostenibilitat.2

APLICACIÓINTEGRAL DE LA LEGISLACIÓ

la tribuna

FOTO EDUARDO SÁNCHEZ

Façana interior de l’edifici projectat amb criteris de sostenibilitat per l’arquitecte Pich Aguilera, situat a la Via Laietana de Barcelona.

M LUCÍA ESTORNIÀrea Monogràfics

La casa sostenible comença perla teulada. Instal·lar plaques so-lars per satisfer les necessitatsd’aigua calenta sanitària als edi-ficis de nova construcció, així

com en els rehabilitats en més del 25%de la seva superfície, és un dels requisitsdel nou codi tècnic de l’edificació (CTE).Aquest codi inclou la sistemàtica per aldesenvolupament de projectes, la ins-pecció necessària durant l’execució del’obra i la certificació i entrega de tots elsseus elements constitutius. Exigènciesbàsiques especialment rellevants enmatèria d’equipament energètic, teninten compte la importància econòmica imediambiental que té el consum d’ener-gia dels edificis.

Si el disseny o l’execució del projectesón inadequats, es pot produir un mal-baratament de recursos que incremen-taria les emissions de CO2, i això podriatenir com a resultat possibles sancionsper incomplir el protocol de Kyoto.

La instal·lació de sistemes de capta-ció solar als immobles amb un servei demanteniment eficaç és només un dels re-quisits de la normativa, però suposa unrepte per al mercat immobiliari. L’objec-tiu és generar l’energia tèrmica desitjadai fer més sostenibles els edificis al reduirel seu consum energètic.

La seva aplicació obligatòria començael dia 1 de novembre del 2007, encaraque no s’aplicarà als edificis que estiguinen construcció o que disposin de pro-jecte visat i en procés de sol·licitud dellicències, en aquella data.

ENERGIA DE SUPORTL’energia solar és una font que depèn delclima i l’estacionalitat i no pot garantir entot moment el total proveïment que ne-cessita l’edifici. Per això, cal disposar d’u-na energia de suport que completi el sis-tema solar quan aquest sigui insuficient.Per Gas Natural, el binomi solar-gas ésla solució més eficient i respectuosa ambel medi ambient. “Davant de les solu-cions elèctriques, un sistema indivi-dual de producció d’aigua calenta ali-mentada amb gas natural ofereixmillors prestacions en qualitat i eco-nomia”, opina José Manuel Domínguez,responsable d’Assistència i PromocióTècnica de la companyia. Segons l’ex-pert, Gas Natural proporciona un cabalcontinu d’aigua calenta, no limitat a la ca-pacitat d’un termos elèctric, que neces-

sita períodes d’espera d’almenys dueshores quan s’esgota l’aigua emmagat-zemada.

NOUS SERVEISEn funció de les necessitats dels pro-motors i constructors, Gas Natural ofe-reix tres alternatives –el producte gnSo-lar, en les seves versions integral,obligatori i bàsic– perquè puguin oferirals seus clients la màxima rendibilitat so-bre les instal·lacions. Amb aquesta líniade productes, el promotor o constructordisposa d’una col·laboració total per al’execució dels seus projectes solars, quees desenvoluparan conjuntament ambl’empresa per aconseguir una qualitat iun servei més elevats. Els avantatges d’a-quest tàndem, segons l’empresa, són lacol·laboració en la fase de predisseny delprojecte, el seguiment del desenvolupa-ment de l’obra mitjançant visites al lloc,la realització i posada en marxa de la ins-tal·lació i el segell de garantia que ofe-reixen els seus productes.

D’aquesta manera, el promotor potacordar amb l’empresa l’execució de lainstal·lació solar sota el concepte de clauen mà, “de manera que totes les fa-ses necessàries per a l’obtenció d’u-na instal·lació de qualitat siguin rea-litzades per Gas Natural, amb laconsegüent despreocupació per partdel promotor o del constructor de l’o-bra tant en la fase d’execució com en

la posterior operació de la instal·la-ció”, aporta Domínguez.

En aquest punt, la formació dels tèc-nics involucrats en el disseny i en la cons-trucció dels edificis és bàsica. “A l’horade projectar un edifici, els implicatsen el projecte han de conèixer quepoden complementar el disseny delsistema solar tèrmic obligatori ambun altre d’alimentat per una energiaconvencional poc contaminant, comel gas natural, que donarà coberturaa la demanda d’aigua calenta sa-nitària dels usuaris finals”, explica elresponsable d’Assistència i PromocióTècnica de Gas Natural.

En aquest sentit, la companyia energè-tica ha llançat una línia de negoci quetambé inclourà assessorament als pro-motors i als constructors en la instal·la-ció d’aquests panells solars, a més d’unservei de manteniment d’aquests equi-paments.

VALIDESA DE DEU ANYSAmb el procés de certificació es preténpotenciar i generalitzar l’estalvi d’ener-gia. Per aquest motiu, s’haurà de certifi-car quanta energia consumeix un edificial llarg d’un any i informar-ne el futur com-prador o usuari. El certificat energètictindrà una validesa màxima de 10 anys,i una vegada passat aquest període serànecessària una nova inspecció i una re-qualificació, si cal.2

La normativa obligaa instal·lar plaquessolars als nousimmobles

Una solució energètica eficientGas Natural aposta pel binomi solar-gas per complir les exigències del nou codi de l’edificació

ELS CAPTADORSECOLÒGICS ESTANIDEATS PER ESCALFARL’AIGUA DE LES CASES

ÉS NECESSÀRIA UNAALTRA ENERGIACONVENCIONAL QUEASSEGURI EL PROVEÏMENT

ELS SISTEMES SOLARS DEPENEN DEL CLIMA I L’ESTACIONALITAT:

M ANDREA DUQUEÀrea Monogràfics

Imatge de l’edifici de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefelds, un projecte de Josep Benedito i Rovira i Agustí Mateos i Duch.

L’aposta per la sostenibilitat ésclau en el sector de la cons-trucció per garantir la pro-tecció del medi ambient i eldesenvolupament econòmic.

En aquest sentit, el codi tècnic de l’edi-ficació (CTE) ha permès fer un gran saltcap endavant. La seva aplicació als edi-ficis de nova construcció permet reduirconsiderablement l’impacte energètic, elconsum d’aigua i la generació de residus,fet que ajuda que les ciutats siguin cadavegada més sostenibles.

Però, “tan important és un dissenysostenible de les noves edificacionscom un bon manteniment”, afirmenfonts del Col·legi d’Enginyers Tècnics In-dustrials de Barcelona (CETIB). Així, finsi tot la millor instal·lació de climatitzacióo la placa solar més moderna perden efi-ciència si no se sotmeten a un programade manteniment regular. No obstant,aquesta no és una tasca que pugui re-alitzar qualsevol persona sense els co-neixements tècnics més adequats.

En aquest cas, “els professionalsmés indicats per desenvoluparaquesta activitat són els enginyerstècnics industrials”, comenten les ma-teixes fonts. Aquests experts comptenamb una “for- mació pluridisciplinarque els dota dels coneixements tèc-nics necessaris per afrontar tot el

procés, des de la concepció de la ins-tal·lació fins al posterior manteni-ment, passant per l’execució del pro-jecte”, afegeixen.

Tradicionalment, l’activitat d’aquestsprofessionals ha estat associada al sec-tor industrial i de serveis. No obstant,des de fa temps, i cada vegada més desque ha entrat en vigor el CTE, forma partd’equips multidisciplinaris que treballenen el sector de la construcció juntamentamb arquitectes o aparelladors. A mésa més, en el camp industrial, assumei-xen tot el procés d’edificació.

Des del CETIB, consideren que la “ca-pacitat d’aquests enginyers es deua la formació integral que reben, fetque els permet afrontar projectesd’índole molt diversa”. I així s’ha de-mostrat durant l’últim any. Gràcies a l’a-plicació del codi tècnic de l’edificació,s’ha comprovat que la normativa ha aju-dat a integrar la feina d’arquitectes i en-ginyers.

EDIFICIS RENDIBLESSegons diversos estudis, el 40% de l’e-nergia que es gasta la consumeixen elsedificis. Amb la correcta aplicació delCTE en les vivendes de nova construc-ció, aquest percentatge es podria reduirfins a un 28%. Per aconseguir-ho, hi hadues vies, segons fonts del CETIB: laconstrucció passiva –que disposa d’unventall de solucions constructives a par-tir d’elements com ara l’orientació de l’e-

difici– i la millora del rendiment i de l’efi-ciència energètica de les instal·lacions.És en aquest últim cas on més incideixl’enginyer tècnic industrial. I és que apor-ta els seus coneixements per “millorarels rendiments de les instal·lacionsdels edificis, com la il·luminació, laxarxa elèctrica o l’aigua”, asseguren.En aquest sentit, el CETIB ha posat adisposició de la població una Guia deProfessionals on poden trobar l’enginyermés adequat per a cada necessitat. To-ta la informació es pot consultar a la pà-gina web del Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona(www.cetib.cat).

Però l’aplicació actual d’aquesta nor-mativa no és del tot suficient. Ara, el se-güent pas és la certificació energètica.D’aquesta manera, “s’aconseguiràcompletar la concepció integral del’edificació que es recull en l’esperitdel CTE. Així com els electrodomès-tics tenen una escala sobre la sevaeficiència energètica, les vivendestambé”, comenten fonts del CETIB.

Avui dia, a l’hora d’adquirir un immo-ble, els acabats o la localització són de-terminants per al comprador. Per això,des del sector s’espera que l’incrementprogressiu del preu de l’energia i la ca-da vegada més gran conscienciació dela societat sobre el respecte pel mediambient “sigui un revulsiu que gene-ri cada vegada més demanda d’e-dificis verds”, apunten.2

Un manteniment adequat asseguraun estalvi energètic més granL’enginyer tècnic industrial intervé en el disseny, l’execució i la conservació de les instal·lacions

LES VIVENDES GASTEN EL 40% DE L’ENERGIA QUEES CONSUMEIX,SEGONSDIVERSOS ESTUDIS

EL CTE PERMET QUE LES EDIFICACIONS SIGUIN CADA VEGADA MÉS ECOLÒGIQUES

LA VALORACIÓ

JoanRIBÓ

DEGÀ DEL CETIB

Fa més d’un any que el codi tècnicde l’edificació (CTE) és una reali-tat per a tots els professionals in-

volucrats en el procés constructiu. I arael balanç que en fem des del Col·legid’Enginyers Tècnics Industrials de Bar-celona (CETIB) és clarament positiu.

Com a experts hem hagut de fer unesforç de reciclatge, canviar dinàmi-ques de treball i invertir moltes horesper adaptar-nos a les noves normati-ves. No entrarem a valorar quin costafegit implica, perquè ens sembla evi-dent que tot el que sigui disminuir elconsum energètic és positiu i rendiblea mitjà i llarg termini, tenint en comp-te l’increment del cost de l’energia. Onsí que volem incidir des del sector del’enginyeria tècnica industrial és en lanecessitat d’un manteniment efectiu,conscient i professional que garanteixi

l’eficiència i la seguretat de totes lesinstal·lacions.

Aquests requisits són els principisbàsics que ha de complir qualsevol edi-fici. Sobretot, s’ha d’assegurar que lesinstal·lacions estan ben dissenyadesd’acord amb la normativa sectorial i queno es deterioren. A més a més, hem decuidar el seu funcionament a partir d’unbon manteniment. D’aquesta manera,s’evitaran sinistres que poden reper-cutir no només en els usuaris mateixde l’edifici sinó a tercers. Per tant, enqualsevol local o vivenda, a més a mésde tenir contractada una persona tèc-nica competent que controli els parà-metres de funcionament de les instal·la-cions, també convé que els usuariscompleixin unes normes de bona con-ducta per poder evitar mals majors. Ésa dir, s’han de respectar els sectorsd’incendi i no manipular les instal·la-cions si no ho fan persones especialit-zades.

En definitiva, cal deixar-se portar iassessorar pel personal tècnic per evi-tar accidents i sinistres, sobretot enels locals concorreguts de gent. Enaquest sentit, el CTE no és una solu-ció definitiva al malbaratament energè-tic dels edificis, però és un pas moltimportant que fa de la sostenibilitat unapeça clau del procés constructiu. I aixòal CETIB ens agrada molt. El nostrediscurs, des de fa anys, es basa en l’a-posta decidida per la sostenibilitat. Ino estic parlant només de raons èti-ques. Es tracta d’una qüestió de but-xaca. Invertir pensant en el demà ésestalviar avui.2

la tribuna

EDIFICIS MÉSSEGURS ISOSTENIBLES

El manteniment dels immoblesha d’anar a càrrec deprofessionals experts