MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016...

28
Núm. 2123 20 de novembre de 2016 VIDA DE LA COMUNITAT MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIA PARRÒQUIA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE SABADELL INFORMACIÓ PARROQUIAL L’objectiu primer dels nostres pelegrinatges és sentir-nos poble de Déu i fer camí junts. Aquest estiu el destí ha estat Polònia on hem pogut visitar diferents indrets i celebrar eucaristies a llocs com el Santuari de la Divina Misericòrdia. Ens vam acostar a la vida i al pensament de Joan Pau II visitant la seva ciutat natal: Wadowice. També vam visitar i pregar a Cracòvia, Auschwitz, Zakopane i Varsòvia. Com sempre hi ha hagut un bon ambient tant entre els pelegrins veterans com entre els que venien per primera vegada i amb les diferents guies. Tot seguit us oferim diversos testimonis que algunes persones han volgut compartir amb tots vosaltres.

Transcript of MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016...

Page 1: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

1

Núm. 2123 20 de novembre de 2016

VIDA DE LA COMUNITAT

MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016

POLÒNIA

PARRÒQUIA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE SABADELL INFORMACIÓ PARROQUIAL

L’objectiu primer dels nostres pelegrinatges és sentir-nos poble de Déu i fer camí junts. Aquest estiu el destí ha estat Polònia on hem pogut visitar diferents indrets i celebrar eucaristies a llocs com el Santuari de la Divina Misericòrdia. Ens vam acostar a la vida i al pensament de Joan Pau II visitant la seva ciutat natal: Wadowice. També vam visitar i pregar a Cracòvia, Auschwitz, Zakopane i Varsòvia.

Com sempre hi ha hagut un bon ambient tant entre els pelegrins veterans com entre els que venien per primera vegada i amb les diferents guies.

Tot seguit us oferim diversos testimonis que algunes persones han volgut compartir amb tots vosaltres.

Page 2: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

2

LA FE DEL POBLE POLONÈS

Mn. Joan Nadal

Per un mossèn és ben significativa i esperançadora la fe del poble Polonès. Tot i que en altres pelegrinatges he pogut veure i sentir una important devoció, en aquesta ocasió ha estat una experiència diferent perquè he vist una religiositat compartida per tot un poble.

Sí, a Polònia es respira respecte i religiositat. Totes les esglésies estan obertes; la gent quan entra es posa a resar. Fins i tot les guies parlen amb un afecte especial, no es limiten a explicar la història i a donar dades d’una manera freda i professional. T’adones que les seves explicacions surten del cor.

¿Per què Polònia té una fe tan arrelada? El poble polonès ha patit molt. En els darrers anys dos esdeveniments

dramàtics han marcat la seva història: la invasió nazi i la comunista. Tant uns com els altres han volgut esclavitzar-lo i exterminar la fe catòlica. Davant tanta opressió s’han fet ferms i forts. El paper de l’Església catòlica ha estat decisiu ja que ha sabut mantenir-se al costat de la gent defensant la fe, la cultura, la llengua i les seves tradicions.

Al meu entendre Joan Pau II, amb fermesa, habilitat i un esperit reconciliador i misericordiós, va saber fer una bona tasca partint del lema: no tornar mal per mal sinó mal per bé. Quan va ser Papa, la seva primera encíclica va ser "Ric en Misericòrdia", doncs segons ell només l’amor i la misericòrdia poden salvar el món.

Quines lliçons podem aprendre?. La més important per a mi és l’encarnació de l’Església polonesa en el seu poble donant resposta a totes les inquietuds, problemes i dificultats, sense por a equivocar-se.

Prego a Déu que els catòlics de Polònia segueixin amb voluntat i força perquè tot i haver superat les dues dictadures, ara n’hauran de superar una altra, la gran "dictadura" del capitalisme que pregona l’amor al diner i al consumisme i provoca en les persones un major egoisme i insolidaritat com ens està passant a nosaltres.

Page 3: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

3

UN PARENOSTRE DINS AUSCHWITZ-BIRKENAU

Elvira Recasens

"La pregària és el nostre desig d’amor". Enzo Bianchi

La comunitat parroquial de la Puríssima Concepció de Sabadell va tenir oportunitat durant el pelegrinatge d’aquest estiu, de pregar enmig d’un dels camps d’extermini més grans del món. En rotllana i agafats de les mans, amb tot el respecte i emoció vam resar el Parenostre. El sol lluïa, el dia era magnífic i l’aire feia olor a herba humida, però malgrat tot es percebia dolor i sofriment en l’ambient. Els pelegrins purissimaires vam mirar al cel i vam encomanar tanta inhumanitat a la misericòrdia de Déu. Va ser una manera d’expressar la nostra solidaritat i manifestar el nostre rebuig. Aquest camp no és un museu com passa a Auschwitz I on realment em vaig sentir incomoda amb la càmera a la mà recorrent diferents sales com si es tractés d’un museu qualsevol. Milers de vestits d’home i de dona, maletes, sabates... distribuïts en diferents espais, són l’evidència i la vergonya d’un temps i d’un país i sobretot de la gran capacitat de mal

i morbositat que pot arribar a abrigar el cor de l’ésser humà.

Una de les coses que més em va impactar de Birkenau, Auschwitz II, va ser entrar al camp i topar amb les vies; vies per les que hi havien corregut trens vers la mort i la humiliació. Resar el Parenostre, allà, entre filats, barracons

de fusta, vagonetes de tren... va ser colpidor; la pregària pren tot un sentit. Volíem disculpar la humanitat i netejar-la. Volíem que les nostres veus i el nostre sentiment de dol arribes a tots els que van patir i a les seves famílies. Volíem arrancar, d’aquelles terres regades pel patiment, la vergonya de l’holocaust i la vergonya pròpia de pertànyer a una condició que es capaç d’arribar fins a l’extrem. La pregària en aquell moment va esdevenir un desig real d’amor i de misericòrdia.

Page 4: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

4

CARTES A LA REDACCIÓ

Estimats Pelegrins,

Com cada any, hem pogut, amb la gràcia de Déu i la vostra companyia, tornar a gaudir d'un viatge inoblidable pregant i celebrant la missa. Tot molt ben organitzat, com sempre. Hem visitat la ciutat on var néixer Karol Wojtyla (el Papa Joan Pau II), vam recórrer la casa on va viure i la universitat en la que va estudiar. Realment vam veure que Polònia ha estat un poble perjudicat i atacat per diferents nacions, però finalment sembla que després de molts anys de règim comunista, està aixecant el cap. Amb l’esperit de lluita i la fe que té aquest poble, segur que se’n sortirà .

Els de Sant Quirze

L’Esperit Sant ens va fer sentir la necessitat de cridar al Pare al bell mig de Birkenau on encara hi creixen flors de manera discreta entre la gespa i els filats. En algun moment em van venir al cap dues cançons, “Where have all the flowers gone” que jo recordo interpretada per Joan Baez i “Cal que neixen flors a cada instant” de Lluís Llach. Les dues parlen de flors i parlen de fe, de lluita, de sofriment. El bé sempre acaba florint malgrat les males herbes.

Encara és possible pregar després d’Auschwitz?. Enzo Bianchi contesta: És possible pregar després d’Auschwitz, perquè a Auschwitz es va pregar. És possible, perquè hebreus i cristians han mort recitant el Xemà Israel i invocant el Parenostre. És possible, perquè en l’infern dels camps de concentració va continuar la història de la santedat, des d’Edith Stein fins a Dietrich Bonhoeffer, fins a tants hebreus i cristians sense nom ni rostre”.

Nosaltres vam constatar-ho, sí, encara és possible pregar després d’Auschwitz i dins d’Auschwitz.

Page 5: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

5

Benvolguts amb Crist el Senyor,

Estem agraïts i contents, va ser un premi viure un final de vacances amb una comunitat parroquial tan ferma, acollidora i responsable; crec que ho recordarem els dies que ens quedin.

Ahir la Mª Carme, en l’Eucaristia a la Cripta dels Claretians, va donar testimoni de la vivència viscuda amb vosaltres i a l’ Ofertori va fer l’ofrena del llibret tan ben presentat i viscut amb tots com a referència i record.

És molt positiva la tasca que esteu fent; diu molt de la vostra entrega i generositat, igual com també la que Mn. Joan fa amb vosaltres. El seu tarannà de no voler ser

el primer sinó company de camí us dóna llibertat i això és molt important i positiu.Esperem veure’ns aviat i renovar la nostra amistat en la trobada. Una abraçada molt forta i records a tota la colla.

Marià i Mª Núria (Vic)

SOBRE EL VIATGE A POLÒNIA

A. G.Segurament ja hem sentit dir que la peregrinació que la parròquia de la Puríssima ha fet aquest any a Polònia ha anat bé.

Dient això algú podria pensar que els hotels, els llocs visitats, van estar bé i que fins i tot el temps va acompanyar, de manera que vam passar una setmana força agradable. Però segurament seria una mirada superficial, o massa ràpida, que no explicaria suficientment l’experiència viscuda.

Cal destacar de la preparació del viatge feta per la comissió organitzadora, el sentit de pelegrinatge, no només per la tria dels llocs visitats sinó per la informació feta, en alguns

Page 6: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

6

casos abans de marxar, i la reflexió preparada en cada un d’ells amb lectures o cants, tant adients que només pot expressar-se des d’un treball intens i una finor d’esperit notable. Es va concretar en el llibret del pelegrinatge, que també es va divulgar a tothom mitjançant “comunicació puríssima”.

El grup de pelegrins molt divers segurament en tantes coses, va viure el caliu de que calia fer un esforç per trobar-nos-hi bé, d’acollir-nos salvant les diferències de parer, amb amabilitat per part de tothom, com correspon a una comunitat cristiana. Potser va ser com un entrenament o una “concentració” d’uns dies que tant de bo ens servissin per preparar tota una temporada. Si, que diferents que serien les comunitats parroquials si visquéssim la fraternitat

tal com la vàrem poder experimentar.Per últim, a més d’agrair aquesta possibilitat que la parròquia ens ofereix a tots, i manifestar que les pregàries diàries i les misses als llocs de culte, buscant la presència de Déu entre nosaltres, no estan pas enfrontades amb les visites culturals, la diversió, la gresca o la companyia, perquè viure en cristià no està mai renyit amb la vida.

POLÒNIA I LA MISERICÒRDIA

Carme Miralda

Enguany el pelegrinatge a Polònia ha estat fonamentat en el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia convocat pel Papa Francesc fins el 20 de novembre. I jo, en particular, m’he pres aquesta peregrinació per meditar sobre la misericòrdia arreu on he anat: les actituds que he vist, les

paraules que he sentit, les mirades que he entrellucat... Tot m’estimulava a veure si arreu del món la gent catòlica es deixa “abraçar per la misericòrdia de Déu i es compromet a ser misericordiosos amb els altres com [Ell] ho és amb nosaltres” (Misericordiae Vultus).

La Polònia del segle XX ha tingut dos exemples paradigmàtics de misericòrdia en estat pur: el de Santa Faustina Kowalska i el de Sant Maximilià Kolbe. Santa Faustina, religiosa de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, va lluitar fins a la mort per donar exemple d’aquesta actitud. El 22 de febrer de 1931, després que se li aparegués Jesús, escriu en el seu diari les paraules que li diu:”Desitjo

Page 7: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

7

que els sacerdots proclamin aquesta gran misericòrdia que tinc a les ànimes pecadores. Que el pecador no tingui por d’apropar-se a Mi. Em cremen les flames de la misericòrdia, desitjo vessar-les sobre les ànimes humanes” (p. 47). Tota la vida de la santa va estar consagrada a fer possible aquest desig de Jesús. El santuari de la Divina Misericòrdia en fa reviure perennement la flama.

La figura de Sant Maximilià Kolbe és encara més corprenedora. Sacerdot franciscà empresonat pels nazis es va oferir a morir en substitució d’un altre pres, un pare de família que havia estat triat per morir d’inanició juntament amb uns altres nou presos, com a represàlia per la fuga d’un presoner. Em va arribar molt al cor aquest acte grandiós de misericòrdia del Pare Kolbe, pel que suposa de posar-se en la pell d’altri, de veure la feblesa de l’altre i de voler-hi posar remei, fins i tot amb la pròpia vida, si cal.

Aquestes dues figures venerables del poble polonès no són un fenomen aïllat en la història d’aquest país centreeuropeu. Polònia sempre s’ha mantingut fidel al catolicisme per poder existir i fer front a les diverses amenaces i invasions sofertes

per russos, alemanys, suecs, turcs i altres. No em va semblar estrany, doncs, que a Polònia es mantingués un alt grau de pietat religiosa: esglésies i santuaris plens a vessar. Polònia identifica pàtria i religió catòlica d’una manera molt forta i envejable.

Ara bé, a Polònia em vaig adonar també d’un fenomen curiós. El seu govern es nega a acollir el tant per cent d’immigrants refugiats que, com a país membre de la Unió Europea, hauria de rebre. Haig de confessar que aquest tancament de cor cap a un germà refugiat em va neguitejar bona part del viatge. Ho veia com una contradicció flagrant entre la pietat que demostraven tenir els polonesos i la misericòrdia que refusaven cap els més febles del planeta.

No va ser fins a Varsòvia que el meu neguit es va apaivagar. Mentre visitàvem a peu els carrers del centre de la capital, allà on hi havia hagut el ghetto petit per als jueus rics, la guia polonesa de Varsòvia ens va comentar que el tema dels refugiats era greu i que preocupava molt seriosament el govern polonès, però que de moment Polònia no podia fer-hi més perquè ja havia acollit uns dos milions de refugiats ucraïnesos provinents de la guerra amb Rússia! Econòmicament, el país no podia fer front a l’entrada de més refugiats en condicions mínimament humanes. Vaig sentir un gran alleujament i vaig pensar que el Déu de la misericòrdia m’havia volgut fer marxar de Polònia amb una bona impressió d’aquest país. Que així sigui.

Page 8: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

8

CZESTOCHOWA

Josep Fort

Vam arribar al promontori de Jasna Gora on hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Częstochowa diumenge a la tarda. Veníem amb el cap i el cor marcats per l’experiència d’Auschwitz i Bikernau que havíem viscut al matí i amatents per visitar un altre santuari marià com tants que hem tingut el goig de veure en altres ocasions. La ciutat industrial de Częstochowa no és precisament atractiva i li pesa a l’ànima encara l’estètica soviètica, grisa i depriment. El santuari, a primer cop d’ull, no destaca tampoc per la seva magnificència. Molta gent arreu, un pàrking immens, serveis pels visitants i les previsibles botigues de souvenirs.

Vam anar fent via cap a l’interior per preparar la nostra missa en una petita capella que ens havien assignat i la primera impressió va canviar. L’actitud de la munió de gent que despreocupadament anava i venia, canviava així que s’apropava a la capella de la Verge Negra on s’estava oficiant una missa tan concorreguda que calia tenir les portes de la nau obertes de bat a bat pels que volien seguir-la des de l’exterior. Persones de totes les edats i aspectes seguien la cerimònia amb una emoció i fervor que jo poques vegades havia copsat en cap altre santuari. De

seguida et ve al cap la possible experiència similar que representa per a nosaltres Montserrat i també immediatament t’adones que és totalment diferent, tant pel contingut com per la forma.

L’endemà dilluns teníem missa altra vegada al santuari i també la visita guiada que aquest cop incloïa entrar fins l’altar de la Mare de Déu de Częstochowa, cosa que no havia estat possible el dia anterior. Malgrat ja no ser cap de setmana, les misses s’anaven succeint una darrera l’altra davant la patrona de Polònia i la nau continuava plena de devotes i devots amb actitud recollida. Mentre ens anàvem acostant a la capella on hi ha la Sagrada Icona, els laterals de la nau mostraven l’expressió física d’aquesta devoció amb centenars de rosaris, medalles i exvots

penjats endreçadament a les parets del temple. Davant la capella de la verge persones de totes les edats, dretes o agenollades, molts amb rosaris a les mans, posaven davant la Czarna Madonna els seus afanys i pregàries i també el seu agraïment. La Icona Sagrada ha estat el referent espiritual del poble polonès al llarg de més de sis segles. Pintada segons la tradició, per l’evangelista

Page 9: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

9

nostra església sense tot això? Qui ha picat pedra durant aquests 21 segles de cristianisme per poder portar l’evangeli de Jesús fins al segon mil·lenni? Qui ha resat cada dia les pregàries dels avantpassats, potser una mica mecànicament; potser sense comprendre-les del tot, però amb cor senzill, honradesa i devoció? El poble de Déu, el poble que fa aplecs i romiatges, que composa cançons senzilles i s’inventa llegendes per intentar entendre i poder explicar la immensitat del missatge de Jesús. Aquesta gent que no només no s’amaga de la seva fe davant amics i enemics sinó que la celebra oberta i orgullosament. I els criticarem la reverència a una icona, una estampeta, un exvot o una medalla? Nosaltres, massa vegades cristians de saló o de cap de setmana?

Preguntem-nos on veuríem més a Jesús, en un aplec d’un petit poble que fa una romeria a l’ermita de la seva patrona i després fan un dinar de germanor amb cants i balls durant la sobretaula o en una trobada en un encatifat saló vaticà, al voltant de doctes estudiosos de les escriptures?

Tot és important; tot és necessari però ningú ni cap expressió de la fe sincera és menystenible. Felicitats polonesos, pel testimoni que ens heu donat!

Lluc sobre una taula de xiprer de la casa de la Sagrada Família de Natzaret, ni les vicissituds de la tumultuosa història polonesa, ni les diferents invasions dels suecs, russos, nazis o comunistes han pogut truncar la profunda estimació del poble polonès envers aquesta pintura d’una verge amb un nen, amb la cara marcada encara per dues ganivetades d’uns bandolers del segle XV. Una senzilla imatge de 35 x 50 cm, possiblement d’origen bizantí, ha estat el pal de paller d’una nació de milions de persones al llarg de quasi 700 anys, esdevenint el símbol, mai traït, de la nació polonesa i de la seva fe que per a ells n’és el tret indissociable.

Religiositat popular? Si, se’ns dubte. Tradició cultural? Absolutament. Fe i devoció? Molta. Folklore? Una mica. Però, què seria de la

Page 10: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

10

petjades de màrtirs en l’amor fratern: Faustina Kowalska, Maximilian Kolbe, Edith Stein, Jerzy Popieluszko. Jesús ensenya amb paraules. Aquesta n’és una de ben viva: com ha d’actuar un cristià davant d’un camp d’extermini com Auschwitz? És el que en diem “la prova del cotó”. Cap persona humana pot acceptar les pràctiques exterminadores a gran escala portades a terme en els camps nazis i no només en aquests, sinó en molts d’altres al llarg de la història. Però, l’aniquilació en sèrie practicada pel III Reich sobrepassa qualsevol comparació. Cap ésser humà pot perdonar-ho. Només els cristians a través del seu missatge i el sacrifici de la Creu no només poden, sinó que han de perdonar. “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”. Com deia Mn. David Abadias en la conferència del 24 de maig de 2016 “La misericòrdia forma part de l’ADN dels cristians”.

Aquesta és l’experiència més frapant que hem viscut en el pelegrinatge a Polònia, un país majoritàriament catòlic des de fa

S’HAN ASSOLIT ELS OBJECTIUS:CAL MOLTA MISERICÒRDIA EN EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Pepi i Xavier

Ja sabem que el pelegrinatge té com a finalitat conèixer altres vivències cristianes que són referents de la nostra fe. És en aquest sentit, com han estat els anteriors, una autèntica escola de formació cristiana. Tots tenen uns motius que es desenvolupen en el “programa” del viatge com si d’una assignatura es tractés. Cada un d’ells ha tingut motius diferents de reflexió, però un sol objectiu: enfortir la nostra fe.

El d’aquest any “Misericordiosos com el Pare”, en l’any Sant de la Misericòrdia, ha estat especial ja que les vivències són històricament molt recents.

Ho tenim ben après: estimar el proïsme és el segon manament de la llei de Déu. Però...?

L’anada a Polònia oferia un marc incomparable per les innombrables

Page 11: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

11

La historia del país on va néixer el Papa Joan Pau II, Polònia, explicada per una guia autòctona cristiana amb una sensibilitat excepcional, em va donar una nova dimensió de la historia explicada a través dels ulls i el cor d’aquesta noia i també una nova dimensió de la “grandesa” del ser humà, de la capacitat que té de patir, de lluitar per superar aquest patiment i de perdonar amb el cor, encara que no pugui amb la ment.

Polònia va patir al segle XX les dues guerres mundials, més de 40 anys de comunisme i uns 26 anys de democràcia i capitalisme. En la segona guerra mundial, l’infern es va manifestar a Polònia en tota la seva dimensió en diversos camps de concentració (extermini) de persones non grates per als nazis alemanys conqueridors del país. Vam visitar el

anys i que actualment és un referent en l’Europa cristiana, propiciada per la personalitat del Papa Sant Joan Pau II.Una mostra de la fe del poble polonès la vàrem viure en el Monestir de Jasna Góra, on es troba la icona de la Mare de Déu de Czestochowa un símbol nacional de Polònia.

Però és que el catolicisme és indissociable del concepte de Pàtria del poble polonès, assetjat pels seus veïns en les dues últimes guerres mundials i sotmès a un règim comunista que el poble polonès va suportar tossudament gràcies a la llengua i la fe religiosa sota el lema de “Déu i Pàtria” que la jerarquia religiosa representada pel Cardenal Wyszynski va astutament mantenir fins

la caiguda dels règims de l’Europa de l’Est. Els testimonis polonesos viscuts en el pelegrinatge en aquest any de la Misericòrdia són per a nosaltres un exemple de fe vertadera en el missatge de Crist.

Aquest és el nostre pensament.

UN POBLE DOBLEMENT MÀRTIR: NAZISME I COMUNISME

Javier Puig Puig

camp de Auschwitz; abans d’anar-hi tenia por que aquesta visita em crees un sentiment de negativitat vers la condició humana, però no va ser així.

Després d’aquesta peregrinació he tornat amb molta més pau i acceptació de les persones, amb les seves grandeses i

Page 12: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

12

misèries, això es deu principalment a:

-Les explicacions de la nostra guia Inés, que va néixer durant el comunisme patint unes carències materials i afectives inimaginables per a nosaltres. Va viure el final del comunisme i l’entrada del capitalisme, on va veure, dramàticament, que el capitalisme tampoc era la solució al comunisme per portar una vida veritablement digna, la misericòrdia no hi era en el nou sistema econòmic, solament es trobava en el cor humà d’algunes persones. La Inés semblava assumir tot el patiment del poble polonès i, encara que s’expressava amb unes paraules molt precises, ens parlava amb el cor i, fins i tot, amb el seu cos, un gran cor cristià que perdona però no compren (així com els apòstols tampoc comprenien, al principi, a Jesús). Hi havia moments en les seves explicacions que el grau d’intensitat vers situacions extremadament dures era tan gran, que em semblava que era el Crist que ens parlava a través d’aquesta noia d’ulls blaus i cos extremadament prim.

-L’acurada preparació dels textos de la peregrinació, amb lectures i reflexions en l’any de la Misericòrdia, amb lectures bíbliques com la Paràbola del fill pròdig o l’evangeli segons S. LLuc: “estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us

Polònia ha estat una de les nacions d’Europa que ha patit més invasions. Durant la segona guerra mundial, primer van ser els nazis, en el període 1939 a 1941. Quan aquest marxaren després de la persecució i mort de milers i milers de jueus i polonesos en els camps d’extermini, deixant Varsòvia destruïda i quasi buida, Polònia es envaïda i incendiada per la U.R.S.S. fins l'any 1944. On després quedarà instaurat un regim polític comunista totalitari per un període molt llarg amb una clara persecució de l’església catòlica i de les llibertats essencials del poble.

odien, pregueu pels qui us calumnien, si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, dóna a tothom que et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que es teu…”Que fortes aquestes paraules després de visitar els camps d’extermini nazis. Certament, el paràmetres que Déu té vers nosaltres són diferents a tota lògica humana a primera vista, van a contra-natura, però si reflexionem profundament, les paraules evangèliques tenen tot el sentit si volem ser feliços de veritat i per estar en Pau amb el món. Això també pot respondre a la pregunta: ¿perquè Déu ha permès l’existència dels camps d’extermini?

Tot això m'ha donat una pau que, francament, no esperava.

JERZY POPIELUSZKO

Francina Carenas

El ministeri pastoral del pare Jerzy Popieluszko, va transcorre en aquest període històric de dominació comunista en el context d’una situació històrica molt difícil, que van determinar en gran part les seves activitats de capellà.

Jerzy Popieluzsko va néixer el 14 de setembre de 1947 a Okopi nord est de Polònia. Després de l’escolaritat primària, secundària i batxillerat, es va matricular al Seminari Major Sacerdotal de Varsòvia, on va iniciar els estudis i la formació sacerdotal.

Page 13: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

13

El 1966 quan tot just començava el servei eclesiàstic, es cridat a files per fer el servei militar. Es incorporat en una unitat especial per a seminaristes, amb un reglament molt estricte a Bartroszyce, al Nord del país, va ser objecte de persecució, adoctrinament polític i torturat per a dissuadir-lo del sacerdoci. Quan va acabar el servei militar, molt debilitat físicament, però fermament convençut de la seva vocació sacerdotal, torna al seminari.

El cardenal Stefan Wyszynski el va ordenar sacerdot el 28 de maig de 1972. Després de ser vicari de tres parròquies, el cardenal Wyszynski el dirigeix a la Parròquia de Sant Estanislau de Kostka a Zoliborz on va ser designat al servei de la professió sanitària.

Va començar el seu servei eclesiàstic en el barri de Zoliborz, a finals de l’any de 1980. Durant aquest estiu s’inicien unes vagues a Mielec, Poznan, Lublin, Ursu i altres ciutats. Fruit de les vagues neix el sindicat Solidarnosk que va mobilitzar

a multitud de polonesos. Aquesta lluita va crear unes expectatives de llibertat, que desgraciadament van durar molt poc, perquè es va declarar la llei marcial per reprimir, empresonar i poder matar impunement als obrers compromesos en la lluita i al propi moviment obrer que anava agafant mes força.

El 31 d’agost de 1980 el pare Jerzy estava entre els obrers en vaga de Huta Wars per celebrar la missa que ells havien demanat al Primat de Polònia. La presencia del pare Jerzy era per a ells un gran recolzament davant de la injustícia que patien i també un apropament a l’oració en comú i als sagraments. El pare Popieluzsko havia portat el seu ministeri al món del treball en unes situacions molt compromeses, però també molt fructíferes en la

fe. Comentava amb joia els batejos que havia fet als obrers de 30 i 40 anys.

El seu estat físic, més aviat feble, feia pensar com podia respondre amb tanta valentia i fortalesa en les situacions d’injustícia i d’ofenses.

Es feien “Les Misses per la Pàtria”, el quart diumenge de mes. Les homilies sempre eren reflexions sobre l’Evangeli, o basades en l'ensenyament de Sant Joan Pau II o del Cardenal Wyszynski. Es pregava pels obrers, pels empresonats i pels morts en la lluita. Es recollien ajudes econòmiques per al sosteniment de les famílies dels obrers. Aquest testimoni d’ajut solidari omplia d’ira a les autoritats comunistes que seguien tots els seus moviments, i en conseqüència, rebia molts atacs com a càstig per com portava a terme el seu ministeri.

L’actitud evangèlica del pare Jerzi, la seva transparència, l’opció per Déu i per l’església i pels drets humans, van ser causa de turments, de registres i per últim del seu martiri.

Page 14: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

14

El dia 19 d’octubre de 1984 quan tornava a Varsòvia des de Bydgoszcz, després d’acabar la missa i el rosari, el van segrestar uns funcionaris del Ministeri de l'Interior a Gorsk a prop de Torun. Els segrestadors van torturar acarnissadament al pare Jerzy, se’l van endur lligat dins del maleter d'un cotxe al dic de Wloclawek, on van llençar el seu cos torturat i carregat de pedres a l’aigua.

Unes paraules seves premonitòries de la seva mort.

En el llibret del pelegrinatge d’enguany a Polònia hi ha una selecció acurada de textos que segueixen el fil de l’Any Sant de la Misericòrdia. Textos de diferents papes i sants polonesos o relacionats amb Polònia. Al llarg dels dies hi va haver frases i pensaments que em van “tocar” especialment i voldria compartir-los amb vosaltres:

• “Ser cristià no és, primàriament, assumir una infinitat de compromisos i obligacions, sinó deixar-se estimar per Déu.” Joan Pau II

• “Siguis qui siguis, sigui quina sigui la teva condició existencial, Déu t’estima. T’estima totalment.” Joan Pau II

• “La misericòrdia fa de la història de Déu amb el

"El paper del sacerdot es proclamar la veritat i patir per la veritat i si cal donar la vida "

ESPIGOLANT EN EL LLIBRET DEL PELEGRINATGE

Conxita Cid

seu poble una història de salvació.” Papa Francesc

• “La Misericòrdia és una realitat que va en les dues direccions: aquell que la viu es guareix mentre guareix el seu germà. Déu ens dóna el millor camí que ens podia donar: fent feliç l’altre et fas feliç tu mateix; la teva feblesa queda guarida.

Page 15: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

15

I és guarint els germans que som guarits. La nostra feblesa és la nostra fortalesa. Però no sempre en som conscients i morim de set al costat de la font”. Mn. David Abadias

• “El nostre amor al proïsme és la mesura del nostre amor a Déu (...) Per als cristians no existeixen els “homes estranys”. El nostre proïsme és tot aquell que tenim davant nostre i que té necessitat de nosaltres. I és indiferent que sigui parent o no, que ens caigui bé o ens desagradi, o que sigui moralment digne. L’amor de Crist no coneix límits, no es cansa mai i no s’espanta davant la brutícia o la misèria.” Edith Stein

• “La persona de Jesús no és cap altra cosa sinó amor. Un amor que es dóna i ofereix gratuïtament. Les seves relacions amb les persones que se li apropen deixen veure quelcom únic i irrepetible. Els signes que realitza, sobretot envers els pecadors, envers les persones pobres, excloses, malaltes i sofrents, porten en ells el distintiu de la misericòrdia. En ell tot parla de misericòrdia. Res en ell no està privat de compassió.” Papa Francesc

• “No caiguem en la indiferència que humilia, en la rutina que anestesia l’ànim i impedeix descobrir la novetat, en el cinisme que destrueix. Obrim els nostres ulls per mirar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i sentim-nos provocats a escoltar el seu crit d’auxili. Que les nostres mans estrenyin les seves, i que els acostem a nosaltres perquè sentin el caliu de la nostra presència, de la nostra amistat i fraternitat. Que el seu crit es torni el nostre i junts puguem trencar la barrera de la indiferència que acostuma a regnar sobiranament per amagar la hipocresia i l’egoisme.” Papa Francesc

• “No serem capaços de perdonar si abans no ens hem deixat perdonar per Déu. Només estarem disposats a perdonar les faltes dels altres si prenem consciència

del deute enorme que se’ns ha perdonat.” Joan Pau II

• “Oh Senyor, desitjo transformar-me tota jo en la Vostra Misericòrdia i ser un Vostre reflex viu. Ajudeu-me, oh Senyor, a fer que els meus ulls siguin misericordiosos, de manera que mai no alimenti sospites i no judiqui segons les aparences externes, sinó que sàpiga advertir el que hi ha de bell en l’ànima del meu proïsme i li sigui un ajut. [...] Que la meva oïda sigui misericordiosa, que m’inclini sobre les necessitats del meu proïsme, que les meves orelles no siguin indiferents als dolors i als gemecs del meu proïsme. [...] Que la meva llengua sigui misericordiosa i no parli mai desfavorablement del proïsme, sinó que tingui per a cadascú una paraula de consol i de perdó. [...] Que les meves mans siguin misericordioses i plenes de bones accions, de manera que sàpiga fer únicament el bé al proïsme i prengui damunt meu els treballs més feixucs i més fatigosos. [...] Que els meus peus

Page 16: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

16

siguin misericordiosos, de manera que corri sempre en ajut del proïsme, vencent la meva indolència i el meu cansament. Que trobi el meu veritable repòs en la disponibilitat envers el proïsme.” Faustina Kowalska

• “La misericòrdia et posa en comunió profunda amb la persona, fins al punt que allò que és seu, és teu. Contemples la seva feblesa fent-la teva. Hem de tenir l’actitud d’un pobre que ensenya, que acompanya un altre pobre on hi ha el menjar.” Mn. David Abadias

• “Existeix un límit contra el qual la potència del mal s’esberla? Si, existeix. El poder que posa un límit al mal és la misericòrdia divina. [...] El límit del poder del mal, la potència que, en definitiva, el venç és el sofriment de Déu, el sofriment del Fill de Déu sobre la creu.” Joan Pau II

• “Encara que l’home és capaç de fer el mal, de vegades un mal enorme, el mal no tindrà l’ultima paraula. Fins i tot en l’abisme del sofriment pot triomfar l’amor.” Joan Pau II

• “Els homes amb els seus judicis s’aturen en la superfície, mentre el Pare mira

Un any més vàrem tenir el plaer de compartir pelegrinatge amb el grup de pelegrins de la Puríssima. Aquest cop tocava Polònia. El viatge tenia diversos atractius: molt ben pensat per la comissió, cada dia tenia un sentit especial i ens ajudava a comprendre un aspecte del poble polonès, de la seva religiositat, de la seva història de sofriment com a poble, tot emmarcat dins l’Any de la Misericòrdia proclamat pel Papa Francesc.

El pelegrinatge ens ha permès descobrir o aprofundir en figures claus de l’Església del segle XX. Sant Joan Pau

l’interior. [...] No jutjar i no condemnar significa, en positiu, saber percebre allò que hi ha de bo en cada persona. [...] Tanmateix, això no és prou encara per manifestar la misericòrdia. Jesús demana també perdonar i donar. Ser instruments del perdó, perquè hem estat els primers d’haver-lo rebut de Déu. Ser generosos amb tots, sabent que també Déu vessa sobre nosaltres la seva benevolència amb gran magnanimitat.” Papa Francesc

POLÒNIA: UN POBLE QUE VIU I EXPRESSA LA FE

Marcel Miquel i Josepa Torres

II és objecte d’una especial veneració a tot Polònia. Val a dir que el museu de la seva casa natal, que vàrem visitar, és una excel·lent manera per conèixer la totalitat d’aspectes de la seva persona. Hom veu la grandesa de la seva figura, formada de fets concrets que recordem vivament perquè formen part també de la nostra memòria personal. Polònia ha donat, en la seva convulsa història del segle XX, diversos sants: vàrem poder conèixer la figura de santa Faustina Kowalska, més enllà del quadre que s’ha popularitzat arreu. El petit convent on va viure s’ha engrandit ara amb un immens

Page 17: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

17

santuari situat al seu costat gràcies a aquesta santa que no tenia diners per pagar l’entrada al convent.

La visita als camps d'Auchswitz-Birkenau va ser especialment emotiva. El record del sofriment que allí es va viure és molt present a Polònia, que va patir primer la invasió nazi i després la soviètica. Enmig el sofriment d’Auschwitz brillà també la llum de la generositat i de la donació personal de sant Maximilià Kolbe, que va fer oferiment de la seva vida per salvar un pare de família.

Un altre moment emotiu del viatge fou un acte en principi no programat: la visita a la parròquia on exercí i on fou enterrat el beat Jerzy Popieluszko, assassinat per les forces repressores del règim el 1984. Jove i enèrgic, des de la humilitat de la parròquia, va aglutinar part de l’oposició al règim, sempre des del missatge cristià i la no-violència.

Del poble polonès ens quedarem especialment la seva profunda religiositat, en especial la seva manifestació externa: les esglésies es veien plenes, fins i tot quan no hi havia misses hi havia gent pregant. El paradigma d’aquesta expressió pública de la fe és el santuari de Czestochowa. La devoció a la patrona de Polònia, representada en la icona, és enorme. Les comparacions amb la nostra verge negra, la Moreneta, es feren inevitables. La religiositat del poble polonès, el seu vessant més conservador i pietista, la indestriable comunió entre església i la nació polonesa, i el contrast amb la nostra realitat van ser objecte de discussió i debat en les reunions que fèiem els pelegrins en acabar la jornada.

Un magnífic pelegrinatge doncs, un bon moment per viatjar, aprendre, fer cultura, compartir la fe amb els altres pelegrins. Esperem poder continuar venint els propers anys.

Page 18: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

18

LA NOIA D’AUSCHWITZ

Josep Fort

La majoria de càmeres fotogràfiques actuals tenen una funció que els permet reconèixer i enfocar automàticament els rostres de les persones. Jo la porto activada per defecte però mai m’havia passat el que em va succeir al primer pavelló que vam visitar al camp d’extermini d’Auschwitz. Mentre la nostra guia anava explicant els diversos panells informatius jo anava fent alguna fotografia del grup i de la sala. Al fons de tot hi havia una fotografia antiga en blanc i negre que ocupava tota la paret. S’hi veia una família amb els pares, els avis i els nens arribant al camp. I de sobte, la màquina va emmarcar i enfocar tots els seus rostres... No era una fotografia, eren rostres de persones vives, amb noms i cognoms amb vida i història pròpia amb sentiments i neguits. La meva màquina hi va saber veure més que jo...

I això és repetí al barracó número 6, on hi ha un llarg passadís cobert amb dotzenes de fotografies dels presoners. A la dreta els homes; a l’esquerra les dones. Totes amb el mateix format, tots amb la mateixa posició i el mateix uniforme; tots amb el nom i els cognoms, data de naixement i defunció i lloc de procedència. I tots morts però tots reconeguts per l’enfocament automàtic de la meva càmera. Vaig tenir clar aleshores que inclouria alguns d’aquests rostres en l’audiovisual del viatge. Vaig buscar els que em van semblar que expressàvem millor el que una persona podia sentir en aquell instant que va quedar congelat per sempre en el temps i al final em vaig quedar amb els rostres de dos homes i dues noies. Per bona o mala sort, em vaig fixar tant en els seus ulls i la seva expressió que no vaig emmarcar dins la fotografia ni els noms ni les dates ni les procedències... Ara no se qui són, però potser així poden representar a tots els altres.

De les dues noies, la mirada i expressió de la segona em resultà especialment pertorbadora. S’han fet més de 3000 fotografies d’aquest pelegrinatge a Polònia i jo les he vistes totes vàries vegades, però especialment la d’aquesta noia, l’he vist tantes vegades que m’interroga...

Per què veniu a Auschwitz? Per què passegeu davant els nostres rostres amb un aire entre indolent i compungit? Creieu que per estar un parell d’hores en aquest museu tornareu a casa sabent realment què era això? Us emporteu dotzens de fotografies i després parleu de la visita que ens heu fet com si es tractés d’una heroïcitat. I tu, desconegut, no has estat capaç ni de saber el meu nom...

Dieu que veniu perquè això no torni a passar mai més, que s’ha de conèixer el ventre de la bèstia perquè la bèstia mai més reneixi. I quan sortiu d’aquí aneu a fer un bon dinar mentre a les vostres televisions surten imatges de Síria, de les pasteres naufragant al Mare Vostrum, dels subsaharians enfilats en nous filats

Page 19: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

19

i als vostres països es tornen a sentir discursos i consignes com les que ens van portar aquí.

Us feu també preguntes transcendents sobre on estava Déu mentre ens passava tot això. I a mi això no em va preocupar mai... On eres tu? On eren els teus avis o besavis i els seus conciutadans mentre a mi m’arrancaven la dignitat en aquest infern de misèria? On eren les meves amigues, les meves veïnes, els meus companys de treball mentre em tallaven els cabells abans de fer-me aquesta fotografia?. On ets tu mentre massacren la població d’Alep o maten els teus germans cristians a dotzenes de llocs? Deixa d’excusar-te en Déu!

Has vist quatre pel·lícules farcides de tòpics i et penses que saps què va ser això. Ni mil hores de cinema poden reflectir un minut aquí! Mai sentiràs les pudors, els sanglots, la vergonya, el sarcasme, la impotència, la humitat, el fred, el soroll

dels filats quan bufava el vent, el fum àcid del crematori, la constant incertesa de no saber si al minut següent encara seràs viva... I les preguntes que em torturaven més que els meus botxins: perquè m’està passant això? què he fet? com he arribat aquí? per què ni nosaltres ni ningú ha estat capaç d’aturar tot això?

I aquí hi vaig deixar la vida, potser en un dia gris d’hivern però potser en un meravellós matí de primavera. Potser de manera heroica intentant salvar una companya o un nen petit o de manera miserable, malalta en un recó del barracó o enganxada al filat elèctric. Mai ho sabràs, desconegut, tot això només ho sabem nosaltres, els rostres que enfoca la teva màquina...

I la torno a mirar i mirar... I l’he posada a l’audiovisual i he fet aquest text on també ella hi surt. Mai ho sabrà, però potser nosaltres haurem après alguna cosa de tot plegat, oi?

EL NOSTRE PELEGRINATGE A POLÒNIA

Ricard i Rosa

El nostre pelegrinatge a Polònia tenia uns objectius: conèixer el país on va néixer

Sant Joan Pau II, conèixer Cracòvia, una de les ciutats més boniques de Polònia,

Page 20: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

20

conèixer el Santuari de la Misericòrdia, on hi ha enterrada Santa Faustina Kowalska, i conèixer Czestochowa.

El motiu del pelegrinatge fou l'Any de la Misericòrdia, quin motiu més especial i més encertat! Com diu el Papa Francesc, l'Any de la Misericòrdia és “un moment extraordinari de gràcia i de renovació espiritual, un any sant”.

Vam sortir el dia 24 d'agost al matí, puntualment, tots alhora com va ser tot el viatge. El nostre pelegrinatge ha estat acompanyat de cants, pregàries i eucaristies.

Vam arribar a Cracòvia a mitja tarda, i un grup vam anar al centre de la ciutat, on es troba la basílica de Santa Maria. Estava pleníssima i ens va sorprendre i alhora il·lusionar veure tanta gent manifestant la seva fe.

Polònia ens ha sorprès i agradat molt. Entre les visites que hem fet durant aquest viatge i que ens han semblat molt interessants i enriquidores, destaquem:

- la ciutat de Wadowice, on vam gaudir de la Casa-Museu de Sant Joan Pau II, on va néixer el 1920. Aquí vam poder apreciar la senzillesa de la seva vida i la seva humilitat. Ens va quedar patent que

és una persona estimada i valorada al seu país.

- la Universitat Jagellònica de Cracòvia que va tenir com a estudiants il·lustres a Sant Joan Pau II i a Copèrnic.

- i l'eucaristia celebrada a una de les esglésies de fusta de Zakopane, un edifici original i diferent de les esglésies a les que nosaltres estem acostumats.

En canvi ens va sorprendre negativament la visita a Auschwitz, on vam poder captar la crueltat humana; no vam ser capaços de fer tota la visita.

En tots els pelegrinatges hi ha moments màgics, sorprenents i especials. Vull destacar la meva experiència en l'eucaristia que vam celebrar a la catedral de la Sagrada Família, just al Santuari de Jasna Gora (Czestochowa), lloc on es troba la imatge de Santa Maria, que tothom coneix com la Verge Negra. Aquí és on feia pocs dies el papa Francesc havia celebrat les Jornades Mundials de la Joventut. Aquest dia i en aquest lloc des del més profund del meu cor vaig sentir l'amor infinit a la Misericòrdia!Com sempre agraïm al nostre mossèn Joan Nadal, a tota la comissió organitzadora pel treball tan ben fet, i a tots els feligresos que hem gaudit d'una bona convivència. Amb quin entusiasme ho preparem, i amb quina plenitud i joia tornem!

Page 21: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

21

ALTRES MOMENTS DEL PELEGRINATGE. FENT CAMÍ.

EPÍLEG

Fins aquí el recull de vivències i opinions d’alguns pelegrins.

Començàvem aquest monogràfic recordant el cant Poble de Déu, poble en marxa junts fent camí, el tanquem fent referència a Sant Francesc, qui vam tenir oportunitat de conèixer més d’a prop en un dels nostres pelegrinatges trepitjant la ciutat d’Assis i pregant dins la Porciúncula. Ell aspirava a que els seus seguidors lloessin Déu no només amb la paraula i amb el cor sinó també amb els peus; fent camí. Per Sant Francesc el monestir havia de ser el món; de fet, fins i tot, la Regla contempla, en un dels seus capítols, la manera de viatjar.

Aneu i proclameu que el Regne del cel és a prop; aquest passatge de la Bíblia va ser llum i força per Sant Francesc i el va impulsar a canviar de vida i obrir camins al Senyor.

Nosaltres lluny de Sant Francesc i de tants sants i santes, volem amb humilitat viure una fe activa viatjant a llocs importants i emblemàtics per la nostra fe recorrent poblets, monestirs o ciutats on van viure, pregar i servir grans testimonis de bondat i amor al proïsme i a Déu mateix.

Tan de bo algun dia siguem capaços d’obrir camins al Senyor.

Page 22: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

22

CRACÒVIA

Page 23: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

23

Page 24: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

24

ZAKOPANE - AUSCHWITZ

Page 25: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

25

VARSÒVIA

Page 26: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

26

Page 27: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

27

Page 28: MONOGRÀFIC DEL PELEGRINATGE 2016 POLÒNIApurissimasabadell.org/wp-content/uploads/2016/01/2123_20_11_16.pdf1 núm. 2123 20 de novembre de 2016 vida de la comunitat monogrÀfic del

28

GRUP DE REFLEXIÓ DE LA FE. Dilluns dia 21, a les 9 del vespre, et convidem a compartir i a fer créixer la fe a partir de la lectura dels evangelis. És obert a tothom.COMISSIÓ DELS 150 ANYS DE LA NOSTRA PARRÒQUIA. Ens plau comunicar-vos que en motiu dels 150 anys de la parròquia s’ha for-mat una comissió amb l’objectiu de preparar aquest important aniversari que iniciarem el dia 8 de desembre de 2017 i acabarà el mateix dia de la Puríssima del 2018. La comissió es reunirà dimarts dia 22, a 2/4 de 9 del vespre.PREPARACIÓ PEL BAPTISME. Dimarts dia 22, a les 9 del vespre, reunió amb pares i pa-drins que han de batejar els seus infants en aquests propers dies.ANTICS JOVES D’ACCIÓ CATÒLICA. Dime-cres dia 23, a 1/4 de 7, reunió d’aquest grup, a la sala Sant Jordi.CURS PER A CATEQUISTES. Dijous dia 24, de 7 a 2/4 de 9 del vespre, a l’Auditori Parro-quial. Tema: "Pistes per viure personalment la Misericòrdia".CURS BÍBLIC. Dijous dia 24, a 2/4 de 10 del vespre, curs bíblic a càrrec de Jaume Balateu. Tema:"L’evangeli de Sant Joan"SOPAR DE LA FAM. Divendres dia 25 de no-vembre, a 2/4 de 9 del vespre i a l'Auditori Par-roquial Sopar de la Fam amb xerrada a càrrec de Victòria Garriga, metgessa sabadellenca i voluntària al Green Valley Orphanage Educati-on Center. Tema:"Una experiència de volunta-riat en família en un orfenat d'Uganda". Els di-ners que es recullin es destinaran íntegrament a donar suport al Green Valley Orphanage Edu-cation Center.CAMPANYA RECOLLIDA DE JOGUINES. Per tal que tots els infants puguin gaudir de joguines noves aquestes festes demanen la col·laboració de tots. Podeu portar-ne al despatx, de dilluns a divendres, de 2/4 de 6 a les 8 del vespre, o bé els dissabtes i diumenges les podeu deixar a les caixes que es troben a l’església .DINAR DE GERMANOR DEL DIA DE LA PURÍSSIMA.Totes les persones interessades en assistir al dinar del dia de la Puríssima poden passar a apuntar-se pel despatx par-roquial. El preu és el mateix que el de l'any passat, 25€

"Sempre tenim necessitat de con-templar el misteri de la misericòr-dia. És la font d'alegria, de sere-nitat i de pau. És condició per a la nostra salvació".

Papa Francesc

CULTES INFORMACIÓ A LA COMUNITAT

Senyor recordeu-vos de miquan arribeu al vostre Regne

Lc. 23, 35-43

Parròquia de la PuríssimaCapmany, 36 · 08201 SabadellTelèfon 93 725 14 [email protected]

Parròquia Puríssima Sabadell

purissimasabadell

DIUMENGE XXXIV DE DURANT L'ANY. NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN. Missa de vigília, dissabte a 2/4 de 9 del vespre. Diumenge, missa a les 10 del matí, 11 en castellà, 12 del migdia i 9 del vespre.HORARI DE LA MISSA ELS DIES FEINERS. Cada dia a les 8 del vespre.RÉS DEL SANT ROSARI. Tots els dies feiners a 2/4 de 8 del vespre.PREGÀRIA AMB CANTS DE TAIZÉ. Cada di-mecres a 2/4 de 9 del vespre, a la Capella de la Mare de Déu de Riu-Sec.COMUNIÓ ALS MALALTS. Cada dijous, de 4 a 6 de la tarda, es portarà la Sagrada Comunió als malalts i impedits que ho demanin.PREGÀRIA FAMILIAR AMB ELS MÉS ME-NUTS (0-7). Cada tercer dissabte de mes, a 2/4 de 6 de la tarda, pregària familiar amb els més petits.