EsEstudis

119

2.504

04

ReRecerca

120

6.133

09

AiqAny Internacional de la Química

121

2011

15

EntrevistaPere Lluís Cabot, degà de la Facultat de Química de la UB«La Facultat de Química de la Universitat de Barcelona és de les més grans d’Espanya, tant pel que fa al nombre d’alumnes com de docents»

EstudisEstudiar química avuiGraus de Química, d’Enginyeria Químicai d’Enginyeria de MaterialsMàsters universitaris: l’avantatge de l’especialitzacióDoctorat: el camí cap a la investigació científica de qualitat Oferta formativa de la Facultat de Química per al curs 2011-2012

RecercaMatèria i materials. Des dels àtoms i les molècules fins a les grans estructuresQuímica i vida. Molècules actives biològicamentMedi ambient. Anàlisi, control i descontaminacióLa transferència de tecnologia

Campus d’Excel·lència Internacionals de la UB 2011: Any Internacional de la Química

Facultat de Química de la Universitat de Barcelona

La Facultat de Química disposa d’un bon nombre d’equipaments on més de 2.000 estudiants segueixen els estudis dels diferents ensenyaments que ofe-reix el centre. Així mateix, la Facultat rep cada semestre més d’una seixan-tena d’alumnes procedents d’algun programa de mobilitat, tant nacional com internacional.

Al centre també s’hi desenvolupa una important activitat investigadora. Els grups que s’han format als diversos departaments duen a terme una recer-ca altament competitiva, reconeguda amb un nombre elevat de projectes, convenis i accions especials.

La transferència de coneixements i la innovació que es deriven d’aquestes activitats es tradueixen en una intensa col·laboració amb empreses del sector privat, sovint a través de la Fundació Bosch i Gimpera o amb empreses ubicades al Parc Científic de Barce-lona. Amb l’esforç de tot el personal del centre s’ha aconseguit un nivell de qualitat, tant docent com investiga-dora, prou elevat per situar la Facultat de Química en una posició destacada en la majoria dels rànquings actuals, cosa que també contribueix a fer de la UB la primera universitat espanyola en els rànquings internacionals.

Equipaments18 aules16 laboratoris docents60 laboratoris de recerca7 aules d’informàtica1 aula magnaBibliotecaSales d’estudiConnexió wifi

Capital humà1.700 estudiants de grau120 estudiants de màster200 estudiants de doctorat299 professors133 treballadors d’administració52 treballadors de serveis

DepartamentsDepartament de Química Inorgànica Departament de Química AnalíticaDepartament de Química FísicaDepartament de Química OrgànicaDepartament d’Enginyeria Química Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica

Facultat de Química Universitat de BarcelonaMartí i Franquès, 1-11,08028 Barcelona http://www.ub.edu/quimica/

ww

w.b

old

stud

io.e

u

Entrevista

Quines característiques destacaria d’aquesta Facultat en el vessant de l’ensenyament?

Una de les característiques més destacables és que la Facultat és de les més grans d’Espanya, tant pel que fa al nombre d’alumnes com de docents. Això ens permet oferir formació en tots els àmbits de la química, i per fer-ho comptem amb professors especialitzats d’alt nivell, amb una gran dedicació a la seva tasca docent, i grups d’innovació docent reconeguts.

Una altra característica, molt valorada en les carreres de ciències, és la importància que donem a les pràctiques. Els nostres alumnes fan servir molt utillatge de laboratori de manera individual, la quals cosa els proporciona unes competències en tècniques de laboratori molt reconegudes més enllà de la Facultat, quan arriben al món de l’empresa, al món acadèmic o es dediquen a la recerca.

Quin tipus de seguiment es fa als alumnes durant la carrera?

Hem implementat un sistema de tutories per mitjà del qual quan un estudiant entra a la Facultat se li assigna un tutor per a tota la carrera. Aquesta és la persona de referència per a l’estudiant, que el pot assessorar en tot moment. D’altra banda, oferim als estudiants força activitats orientades a la projecció laboral, com ara pràctiques en empreses. Cada any signem uns 200 convenis amb empreses, cosa que dóna als estudiants un bagatge formatiu molt important. Això es complementa amb unes jornades d’orientació professional i una fira d’empreses.

Què es fa a la Facultat en relació amb la mobilitat i la internacionalització?

Pel que fa als graus, tenim un bon nombre d’estudiants Erasmus que vénen d’arreu d’Europa —prop de 40 cada any—, mentre que uns 40 alumnes de la UB marxen fora. També tenim estudiants amb beques SICUE-Sèneca, un programa de mobilitat de les universitats espanyoles. A més, la Facultat organitza aquest any un màster Erasmus Mundus, per al qual la Unió Europea proporciona beques als millors estudiants del món. En general, els nostres màsters i doctorats reben cada cop més estudiants estrangers.

De quina manera creu que la implantació dels nous graus pot millorar la formació dels estudiants de la seva Facultat?

Amb la implantació de l’espai europeu d’educació superior, l’aspecte que més s’ha treballat és la introducció de les competències transversals, com ara habilitats pràctiques, treball en grup, aprenentatge individual guiat, síntesi de cerca documental, comunicació i idiomes. En el cas de les ciències és molt clar que cal tenir un bon domini de l’anglès.

En la nova estructura del grau també s’ha incorporat, en el primer curs, un bloc de química bàsica, que serveix d’anivellament dels estudiants de procedències diferents. L’objectiu és que el nivell de coneixements fonamentals sigui comparable, o fins i tot superior, al de la llicenciatura. D’altra banda, s’ha implantat el treball de fi de grau, i s’han incorporat assignatures transversals com ara la de Qualitat i Prevenció. Vull destacar, en aquest sentit, que als laboratoris de pràctiques de la Facultat la seguretat i la recollida selectiva de residus han estat objectius prioritaris des de fa molts anys.

Com creu que es pot potenciar la transferència de coneixement? Molts grups de recerca de la Facultat tenen, des de fa anys, relació amb

empreses per la seva capacitat de resoldre els problemes que se’ls plantegen. De fet, es pot dir que a la Facultat tenim una tradició en la transferència de co-neixement i tecnologia. No obstant això, pensem que encara s’hi pot incidir més.

Molts anys enrere la universitat i l’empresa havien treballat de manera separada. És evident, però, que la col·laboració promou unes sinèrgies que condueixen a bons resultats per a les dues parts. A la Facultat procurem potenciar-la cada vegada més, gràcies al fet que podem aportar un gran capital de recursos humans i d’equipaments. La clau, doncs, és potenciar la coneixença mútua. La Fundació Bosch i Gimpera, així com la Fundació FemCAT, estan fent molt bones actuacions en la línia de contactar i visitar les empreses i que les empreses vinguin a la Universitat.

Quins són els punts forts de la Facultat en recerca?El fet que es faci recerca en tots els àmbits de la química i que puguem

disposar d’investigadors de talent, tant nacionals com estrangers, molt compromesos i amb una gran dedicació a la recerca, ens ha permès aconseguir finançament per als nostres projectes, i dur a terme, així, recerca de valor i amb reconeixement internacional. Precisament, al rànquing de Xangai de 2009, la UB està entre les cent primeres universitats del món en química i, pel que fa a la producció científica i en nombre de cites externes, es troba entre les 50 primeres del món.

Creu que celebracions com ara l’Any Internacional de la Química poden millorar la visió d’aquest camp en la societat?

Aquesta sensació que la química és una mena de «mala art» per suplantar la naturalesa i que és la causa de molts mals, és una idea que hauríem de canviar. La química reuneix coneixements i procediments que han permès arribar al desenvolupament tecnològic actual i a la qualitat de vida que coneixem. A casa tenim molts productes químics com ara la sal i l’aigua. Són dolents? Tot depèn de l’ús que se’n faci, perquè el que és dolent no és pas la química, sinó l’ús que se’n fa. Per exemple, la quimioteràpia o els fàrmacs són substàncies químiques que tenen una acció positiva sobre el cos humà. L’ús del petroli pot contaminar el medi ambient, però cal prendre mesures preventives i la química també dóna les eines per descontaminar.

Pere Lluís CabotDegà de la Facultat de Química de la UB

«La Facultat de Química de la Universitat de Barcelona és de les més grans d’Espanya, tant pel que fa al nombre d’alumnes com de docents»

Els orígens de la Facultat

La primera vegada que es van impartir estudis reglats de Química a la Universitat de Barcelona va ser el 1845, en la branca de Ciències de la Facultat de Filosofia. El 1859 es va crear la Facultat de Ciències, on hi havia la Secció de Química.

L’any 1969 els estudis es van traslladar al campus de Pedralbes, i el 1974 es va crear la Facultat de Quími-ca. Des de la seva creació s’han succeït els degans següents: Juan Bautista Vericad, Ricardo Granados, José Costa, Enrique Pedroso, Claudi Mans, Gemma Rauret, Fidel Cunill, José Barbosa i, actualment, Pere Lluís Cabot.

A partir del 1998, es van iniciar les obres d’ampliació de l’edifici, inaugurades el 2006. El campus on s’ubica la Facultat es coneix actualment com a Barce-lona Knowledge Campus (BKC), que va ser distingit el 2009 com a primer campus d’excel·lència inter-nacional d’Espanya.

3:Química

GrausEstudis

4:

La química moderna se centra en l’estudi de la composició, l’estructura i les propietats de les substàncies, així com de les transformacions de què poden ser objecte. Per fer-ho, els químics recorren a un ampli ventall de recursos, que van des de l’elaboració de sofisticats models mecanicoquàntics de la matèria fins al treball experimental en laboratoris altament especialitzats. El paper de la química en el món modern és fonamental, atès que es tracta d’una de les branques de la ciència que més contribueix a millorar la qualitat de vida de la societat. Avui en dia és difícil trobar àrees científiques, tecnològiques o industrials que no requereixin la intervenció de la química directament o indirectament.

El grau de Química proporciona una sòlida formació en les àrees fonamentals d’aquesta disciplina, com ara la química orgànica i la inorgànica, la química analítica o la química física, que són matèries clau, per exemple, en l’estudi i el control del medi ambient, el coneixement i les aplicacions dels materials o el desenvolupament de nous fàrmacs. L’enfocament generalista d’aquests estudis té com a objectiu preparar professionals competents, qualificats i capacitats per dur a terme la seva activitat tant en la indústria química i l’ensenyament, com en moltes de les altres àrees afins. També és el punt de partida per accedir a estudis de postgrau més especialitzats, incloent-hi els que s’orienten a la recerca, el desenvolupament i la innovació.

Crèdits ECTS: 240Branca de coneixement: CiènciesPlaces de nova entrada: 225

La indústria química aporta a la societat nombro-ses substàncies imprescindibles per al benestar de la població i per al manteniment del nivell de vida: fàrmacs, detergents, conservants, adobs, fibres, etc. És una indústria madura, fortament arrelada a la societat catalana i espanyola, i la seva importància econòmica es manifesta en el fet que contribueix significativament al PIB del país. Tots els productes indicats, i molts altres, es produeixen a les plantes químiques, l’activitat de les quals no seria possible sense la contribució d’un professional altament qualificat: l’enginyer químic. Aquest professional s’ocupa de concebre, calcular, dissenyar, construir i fer funcionar les instal·lacions on es duen a terme els processos químics. La seva formació, a més, li permet de-senvolupar nombroses activitats addicionals en la indústria i, en general, en la societat.

El grau d’Enginyeria Química proporciona una formació generalista sòlida en ciències bàsiques (química, física, matemàtiques), en matèries clàssiques de l’enginyeria (fluids, transmissió de calor, control) i en les específiques de l’enginyeria química (reactors químics, operacions de sepa-ració). Amb tota aquesta formació, els titulats en Enginyeria Química són capaços de desenvolupar nombroses activitats en la indústria química. Aquest nivell de preparació els permet, així mateix, accedir a estudis posteriors de màster i adquirir les atribucions de l’enginyer químic i la capacitat per a la recerca, el desenvolupament i la innovació.

Crèdits ECTS: 240Branca de coneixement: Enginyeria i ArquitecturaPlaces de nova entrada: 70

Grau d’Enginyeria Química

Xavier Tejero Cap d’estudis

Els estudis de Química tenen una llarga tradició a la Universitat de Barcelona i el reconeixement a la formació dels nostres titulats es demostra en els bons índexs d’ocupabilitat que assoleixen. Aspectes significatius en els nostres estudis de llicenciatura —com ara el fet de convertir les pràctiques de laboratori en assignatura, la semestralització dels estudis, l’elevat percentatge d’hores de pràctiques i, fins i tot, el sistema de prerequisists— han estat uns grans motors formatius dels nostres químics. Amb vista a avui mateix, però sobretot, amb vista al futur, estic convençuda que els nous estudis de Química han de propiciar encara més aquest èxit professional dels titulats.

En el nou model, sorgit de l’espai europeu d’educació superior (EEES), es conserven algunes de les característiques que han configurat el perfil dels nostres químics, però a més es potencien, sens dubte, alguns dels requeriments que reclama el món laboral: un aprofundiment en les competències comunicatives, d’interrelació i de lideratge, així com aspectes formatius significatius com ara la incorporació d’assignatures especifiques sobre temes

de qualitat, sobre gestió de projectes, així com un treball de fi de grau que ha d’esdevenir una mena d’assaig general o posada en escena de tot el que s’ha après al llarg del període formatiu.

Els ensenyaments d’Enginyeria Química i d’Enginyeria de Materials de la Facultat de Química de la UB s’inspiren en un profund coneixement de la química i corresponen a un vessant més aplicat d’aquesta disciplina. Actualment, l’àmbit de la química és cada cop més ampli i els seus límits són alhora més difusos. Als professionals de la química, com als d’altres disciplines, se’ls presenta cada dia més un ventall prou gran de sortides laborals, sovint de caràcter interdisciplinari, la qual cosa els obliga a afrontar la resolució dels problemes des de diverses perspectives. Per totes aquestes raons, els químics tenen un futur professional prometedor i la formació que està previst que adquireixin durant els seus estudis de ben segur que ha d’ajudar a fer-ho possible.

Estudiar química avuiGemma Fonrodona Vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la UB i professora titular de Química Analítica

Els materials, juntament amb l’energia i la in-formació, seran els motors de desenvolupament socioeconòmic dels propers anys. Del sector industrial espanyol, prop d’un 60 % de la indús-tria transformadora metal·lúrgica, un 30 % de la indústria de la ceràmica i un 50 % de la de plàstics i fibres sintètiques es troben a Catalunya. Cal, doncs, formar professionals en aquesta àrea emergent i interdisciplinària que siguin capaços de resoldre els problemes que es presenten en camps tan diversos com ara el dels materials estructurals, els plàstics, els funcionals, els biomaterials o els nanomaterials. El grau d’Enginyeria de Materials ens fa competi-tius amb la resta d’Europa, on aquesta titulació s’imparteix des de fa més de vint anys.

Aquests estudis proporcionen un sòlid bagatge científic per formar un tipus d’enginyer polivalent, preparat per treballar amb qualsevol material, amb una elevada capacitat d’adaptació, tant en recerca com en desenvolupament i innovació, i capaç d’adaptar-se a unes demandes molt variables.

S’hi estudia l’estructura i les propietats de tota mena de materials, per saber seleccionar-los,transformar-los i utilitzar-los en tota mena d’aplicacions, com per exemple, materials com-postos reforçats amb fibres per al casc d’un veler o pales d’aerogeneradors, materials biològics per a vàlvules de cor artificials o materials de silici pera cèl·lules solars fotovoltaiques.

Crèdits ECTS: 240Branca de coneixement: Enginyeria i ArquitecturaPlaces de nova entrada: 40

Grau de Química

Maria Sarret Cap d’estudis

Química

Grau d’Enginyeria de Materials

Ana Inés Fernández Cap d’estudis

GrausEstudis

5:

És ben conegut el gran progrés que hi ha hagut en el camp de les ciències experimentals i de la tècnica en els darrers cinquanta anys, que han ampliat l’àmbit del coneixement des d’allò més petit —les partícules fonamentals i l’àtom constitutiu de la matèria— fins a allò més gran —l’univers—, passant per la bio-química dels éssers vius.

La química hi ha tingut un paper important, que ha permès reduir mancances i problemes, en posar a l’abast de la societat materials, procediments i tractaments químics de tota mena, amb els quals s’han millorat necessitats de la vida diària (alimen-tació, salut, vivenda) i altres aspectes complemen-taris, com ara les comunicacions, el transport, l’oci, etc. D’aquesta manera, s’ha aconseguit, als països avançats, un notable grau de benestar, conegut com a qualitat de vida, que s’ha anat acumulant en etapes successives i que ara forma una plataforma bàsica per a les noves generacions.

En la consecució d’aquests bons resultats globals, la participació de la indústria química —mitjançantuna constant evolució i adaptació de tècniques i pro-cessos a les fàbriques— s’ha traduït en una aportació de gran valor a la societat i a l’economia, a través d’una àmplia oferta de productes en camps tan vari-ats com ara la salut (medicaments, diagnosi, higiene); l’alimentació (conservació, preparats, additius); l’agri-cultura (adobs, plaguicides); les energies renovables (biocarburants, metalls fotoactius i conductors); els materials urbans (habitatge i estructures); les fibres (tèxtils i usos diversos); els nous materials (compòsits, ceràmics, resines); les carcasses (vehicles i aeronàuti-ca, embalatge); les pintures i recobriments; la mesurai correcció mediambiental, etc.

Amb uns mercats tan extensos i variats com aquests és evident que la química i la seva dinàmica són imprescindibles per al sosteniment i, si és possible, l’augment del nostre nivell de vida. La demanda de productes químics és tan important que el comerç mundial d’aquests tipus de productes su-pera els tres bilions d’euros anuals, i els països amb producció excedentària poden millorar la balança de pagaments exterior a través de les exportacions i incrementar, així, la seva riquesa.

«La demanda de productes químics és tan important que en el comerç mundial supera els tres bilions d’euros anuals»

Però no oblidem que, en el futur, hem de resoldre problemes d’abastiment de primeres matèries, com ara el petroli, el gas, els minerals i els productes vegetals, i hem de continuar millorant en els camps de la salut, l’alimentació, la generació d’energies netes i altres capítols que hem esmentat anteriorment.

Per afrontar aquests reptes un país avançat necessita, entre altres coses, una indústria química moderna, que sigui el resultat d’una recerca pròpia d’avantguarda i d’un nombrós col·lectiu de bons pro-fessionals químics, formats en facultats amb tradició i prestigi internacional, així com d’equips de recerca

La Facultat de Química fou una de les prime-res de la UB a introduir el Pla d’acció tutorial (PAT) als seus ensenyaments. Als alumnes de grau se’ls assigna un tutor d’ensenyament en el moment en què ingressen a la Facultat, el qual els acompanyarà durant tota la seva estada al centre. Aquests tutors proporcionen als estudiants una orientació i un seguiment personalitzats, els ajuden tant en el procés d’entrada a la universitat com en el de sortida al món laboral, i alhora els proporcionen la informació i els recursos que els permeten millorar en la formació acadèmica i personal. A més d’aquests tutors d’ensenyament, els PAT també en preveuen d’altres tipus amb una acció complementària: els tutors de mo-bilitat —professors encarregats d’aconsellar els alumnes que duen a terme una part dels estudis amb un programa de mobilitat, ja sigui nacional o internacional—, i els tutors de conveni —encarregats de fer el segui-ment dels alumnes que fan una estada de pràctiques en una empresa amb un conveni de cooperació educativa—. L’entusiasme i la dedicació d’aquests professors tutors serveix per estimular el desenvolupament dels alumnes, i alhora, contribueix a millorar el bon funcionament del centre.

Indústria química i qualitat de vidaRafael Foguet President d’Expoquimia i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, doctor honoris causa per la UB

Maria Sarret Orientació a l’estudiant

Química

ja existents. Tot plegat és imprescindible en una aposta seriosa de creixement social i econòmic. Altrament, un bon capital humà ha de facilitar el reconeixement generalitzat de la indústria química com un sector estratègic per millorar la qualitat de vida.

Grups d’innovació docent reconeguts

El Programa d’innovació docent de la UB és el marc de les activitats de la Facultat de Química en una àrea amb què ha estat tradicionalment compro-mesa i en què és capdavantera.

Grup per a l’Assegurament de la Qualitat als Laboratoris Docents de la Facultat de Química (CQ)

Grup d’Innovació Docent en Es-tructura, Propietats i Processament de Materials (ePPM)

Química Analítica en els Ensenya-ments de Ciències i Ciències de la Salut (QACCS)

Química en la Interfície Secundària Universitat (QISU)

Màsters universitarisEstudis

Màster d’Enginyeria Ambiental

Elisabet Rudé Coordinadora

Els màsters universitaris tenen la finalitat d’oferir als estudiants una formació avançada, de caràcter multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a la iniciació en tasques de recerca. Les titulacions universitàries adaptades a l’espai europeu d’educació superior (EEES) s’estructuren en tres cicles, cadascun dels quals condueix a l’obtenció del títol corresponent. En superar el primer cicle, s’obté el títol de graduat o graduada; amb el segon i el tercer cicles s’obtenen, respectivament, els títols de màster universitari i de doctorat. Els dos darrers cicles formen l’anomenat programa de postgrau. D’aquesta manera, el estudis de màster universitari es configuren íntegrament —i per primera vegada— com una etapa d’estudis amb ple reconeixement oficial, una validesa que, fins ara, només tenien els estudis de doctorat.

«Seguir estudis de postgrau és tan important com obtenir el títol de graduat»

A la Universitat de Barcelona els màsters universitaris conviuen amb estudis de postgrau propis, actualment en procés d’adaptació al sistema de crèdits ECTS*. Per això, en aquest moment s’ofereixen cursos estructurats segons el sistema tradicional i cursos que s’organitzen d’acord amb l’esmentat sistema ECTS. La Facultat de Química té una clara orientació a la recerca i a la transferència de coneixement, i per això la major part de l’oferta

de postgrau es basa en màsters universitaris, atès que són la nova via d’accés al doctorat, estudis que tenen com a finalitat oferir una formació avançada en tècniques de recerca. En l’actualitat, la Facultat gestiona íntegrament dos màsters universitaris i participa en quatre màsters interuniversitaris, en col·laboració amb universitats d’àmbit estatal i internacional. Així mateix, també ofereix dos títols propis. Aquesta oferta es reestructurarà el curs 2012-2013, quan sortiran els primers graduats de la Facultat.

Seguir estudis de postgrau és tan important com obtenir el títol de graduat. Cal saber diferenciar entre els tipus de màster que ofereixen les universitats o altres centres per valorar quin convé més a cada estudiant en funció dels seus interessos professionals. Per especialitzar-se, tant els màsters universitaris com els títols propis són útils, però les dues modalitats d’estudis presenten diferències i responen a necessitats diferents dels alumnes. Un màster universitari està més orientat a l’especialització en la recerca, està regulat per preus públics i pot tenir una certa orientació professional. A més, té reconeixement públic, formació homologada, avalada per l’Estat i reconeguda a Europa. Els títols propis tenen una orientació més professional. En molts casos, els programes i mètodes d’estudi (a distància, en línia o semipresencials) es poden adaptar a la vida laboral de l’alumnat i són més flexibles pel que fa als horaris i els continguts. Els imparteix, principalment, professorat amb gran experiència professional en cada àrea, i moltes vegades les classes són essencialment pràctiques.

6:

Màsters universitaris: l’avantatge de l’especialitzacióFermín López Vicedegà dels Ensenyaments de Grau i Màster

Els objectius d’aquest ensenyament són ampliar el coneixement i la comprensió dels llicenciats i graduats en Química, de manera que adquireixin una base que els permeti desenvolupar i aplicar idees, amb originalitat, en un context tant de re-cerca com d’empresa. En concret, es pretén quel’alumnat sàpiga, d’una banda, aplicar el coneixe-ment, la comprensió i la capacitat de resoldre problemes a entorns nous, i de l’altra, que sigui capaç de comunicar, tant a audiències expertes com a no expertes, les conclusions, els coneixe-ments i el marc conceptual en què es basen d’unamanera clara i sense ambigüitats. A més, tambées desenvolupen habilitats d’aprenentatge que li permetran continuar els estudis de manera autònoma i responsabilitzar-se del seu desenvolupament professional.

El màster ofereix actualment cinc especialitats: Química Inorgànica, Química Analítica, Química Física de Materials, Química Orgànica i Ciència de Materials. S’estructura en tres semestres, amb untotal de 90 ECTS. Els primers 60 ECTS es repar-teixen entre 30 crèdits teòrics i 30 crèdits de labo-ratori. En els cursos teòrics s’amplien coneixementsde les diferents àrees, moltes vegades amb enfoca-ments pluridisciplinaris i sovint amb la col·labora-ció de professors estrangers de reconegut prestigi. Els cursos experimentals permeten la introduccióde tècniques avançades de laboratori i un primer contacte amb aspectes pràctics de la recerca. Elsdarrers 30 ECTS es dediquen a la preparació d’untreball de recerca que constitueix el treball de fi de màster. Aquest treball individual, comporta la in-corporació dels alumnes als grups de recerca dels departaments de la Facultat per desenvolupar la seva recerca en l’entorn adequat.

Màster de Química AvançadaFermín López Coordinador

El màster d’Enginyeria Ambiental s’imparteix a la Facultat de Química des del curs 2007-2008. L’objectiu d’aquests estudis és formar professio-nals capaços de prevenir, analitzar i diagnosticar problemes ambientals, d’adoptar les solucions més adients en cada cas —amb una gestió moderna i ecoeficient—, de concebre i dissenyar les instal·lacions pertinents, així com de saber fer-les operar de manera òptima. Els contin-guts d’aquests estudis permeten la formació de l’estudiant en un doble vessant: professional i d’iniciació a la recerca, sempre des de la perspec-tiva de l’enginyeria química, i li proporcionen una visió global per afrontar i resoldre els pro-blemes mediambientals reals que se li puguin presentar al llarg de la seva vida professional.

Tot i que el màster té un enfocament ambien-tal evident —dirigit a la solució tecnològica de problemes relacionats amb la gestió i el tracta-ment d’aigües residuals, efluents gasosos, residus i sòls—, també tracta aspectes relacionats amb la seguretat i la salut, que, juntament amb el medi ambient, constitueixen els tres pilars del compro-

mís de progrés que signen les empreses per tald’aconseguir un desenvolupament sostenible. Per tant, aquest màster contribueix a la formació d’un nou professional, l’enginyer ambiental, molt ne-cessari en el món laboral actual, atès que garan-teix el desenvolupament de la societat a partir de conciliar la competitivitat de l’activitat industrial amb la millora de la seguretat i la protecció de la salut i del medi ambient.

Química

És desitjable que després de la total adaptació a l’espai europeu d’educació superior, els màsters universitaris i els títols propis deixin de competir entre ells perquè presentaran una oferta de formació complementària.

* ECTS: sistema de transferència de crèdits europeus, en el qual un crèdit equivala 25 hores d’aprenentatge de l’alumne.

Màsters interuniversitarisEstudis

7:

L’EMQAL és un màster d’excel·lència, integrat en el Programa Erasmus Mundus de la Unió Europea, sobre gestió de la qualitat als laboratoris analítics. L’imparteixen conjuntament les universitats de l’Algarve (coordinadora), Barcelona, Cadis, Bergen, la Universitat Politècnica de Gdansk i la Central del Sud de la Xina, i hi participen reconeguts pro-fessionals experts en química analítica i en gestió de la qualitat.

Consta de 90 ECTS (té una durada de 18 mesos). En primer lloc, es cursen 60 ECTS d’ensenyament teoricopràctic, impartits cada any en una univer-sitat diferent del consorci. Després, cal fer els 30 ECTS de treball experimental, que constitueixen la tesi final de màster i que cada alumne ha de dur a terme en una de les universitats que no sigui la universitat on s’han cursat els crèdits teòrics. Aquest any s’imparteix la tercera edició d’aquest màster, i el curs teòric es fa a la Universitat de Barcelona.

El programa acadèmic de l’EMQAL és molt flexible, amb més de 70 assignatures optatives. Lesassignatures estan dissenyades per poder assolir l’especialització en un d’aquests grans perfilsprofessionals: anàlisi ambiental, anàlisi d’alimentsi anàlisi clínica.

El màster de Química Teòrica i Computacional té com a objectiu principal permetre la formació especialitzada en els mètodes i les aplicacions de la química teòrica i computacional als alumnes de la UB graduats en Química, Bioquímica, Física, Farmà-cia o Biologia. Té caràcter interuniversitari, atès que l’imparteixen conjuntament quatre universi-tats catalanes: la Universitat Rovira i Virgili (coordi-nadora), la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona. A fi d’optimitzar recursos, les classes es concentren en una única universitat i els alumnes de les altres es desplacen a la universitat en qüestió.

El màster consta de 60 crèdits ECTS, repartits de la manera següent: 15 crèdits corresponents a tres assignatures obligatòries; 15 crèdits més d’assignatures optatives, i un treball de recerca de màster de 30 crèdits. Per als alumnes que, a parer del tutor, no tinguin la preparació adequada per cursar directament el màster, s’ofereix un curs d’anivellament (un màxim de 60 crèdits d’assignatures del grau de Química, que l’alumnat ha de superar prèviament a les assignatures obli-gatòries del màster).

Les activitats del màster de Química Teòrica i Computacional s’inicien a principis d’octubre, amb les sessions corresponents a les assignatures obligatòries (primer quadrimestre). Les optatives s’imparteixen en el segon quadrimestre, i la resta del curs es dedica al treball de recerca, que cal exposar davant d’un tribunal d’avaluació a final de curs, és a dir, a principis de setembre.

Màster Erasmus Mundus de Gestió de la Qualitat en els Laboratoris Analítics (EMQAL)

Miquel Esteban Coordinador

Màster de Química Teòricai Computacional

Juan José Novoa Coordinador

L’eficiència que caracteritza els processos catalítics és clau per a l’èxit econòmic de la indústria química. L’ús de catalitzadors en medi homogeni permet dur a terme processos de síntesi amb uns costos energètics menors que en els processos no catalitzats, i alhora fer-ho d’una manera més selectiva en què s’estalvien recursos i es redueix el temps i la quantitat de residus generats. Tot plegat contribueix a un desenvolupament més sostenible del planeta, per la qual cosa el camp de la catàlisi homogènia s’ha desenvolupat espectacularment els últims anys a tots els països científicament avançats gràcies a les contribucions de laboratoris tant acadèmics com industrials.

Així, per exemple, la preparació d’un gran nombre de productes de valor afegit elevat en les indústries farmacèutica, fitosanitària i de fragàncies es basa en processos catalitzats homogèniament, en particular mitjançant síntesi asimètrica. A més a més, les reaccions catalitzades obren noves possibilitats, ja que permeten accedir a nous processos que no serien factibles sense la presència de catalitzadors.

La importància i l’actualitat del tema fan que la societat necessiti un nombre creixent de professionals en aquesta àrea i justifica un programa de màster per formar-los.

Màster de Catàlisi Homogènia

Guillermo Muller Coordinador

Química

Les facultats de Física i de Química de la Universitat de Barcelona organitzen des de l’any 2005 la Fira d’Empreses, una activitat en què participen un bon nombre de firmes del sector i que es concep amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral dels graduats, llicenciats i màsters universitaris d’aquests àmbits, així com millorar les relacions de la UB amb les empreses interessades en la innovació i la tecnologia. En la Fira, que enguany ha superat la quarantena de participants, hi estan representades empreses d’aquests àmbits, així com entitats relacionades amb el món laboral.

Així mateix, també hi participen l’Àrea de Creació d’Empreses de la Fundació Bosch i Gimpera, que ofereix pràctiques en institucions europees amb les quals té conveni i alhora dóna a conèixer els seus serveis i ajuts a joves emprene-dors; l’Àrea de Planificació i Serveis Acadèmics, que, entre altres tasques, gestiona les beques de col·laboració amb la UB, i el Servei d’Inserció i Orientació Laboral, que ajuda els alumnes a elabo-rar el curriculum vitae, que després poden facilitara les empreses assistents. A més, en la Fira d’Em-preses també hi ha cada any un estand de Porta 22, un espai dedicat a facilitar l’accés a les noves professions que han emergit els darrers anys.

«És una iniciativa que permet a l’empresa col·laborar estretament amb la Universitat. De fet, Esteve ha estat present en aquestes trobades des de la primera edició. Representa, així mateix, una bona oportunitat per posar-nos en contacte amb els estudiants i presentar-los les nostres ofertes per fer pràctiques a la companyia, i també perquè puguin conèixer millor les empreses del sector.»

Mireia CondomRecursos Humans, Esteve Química SA

«A la Fira he après com es fa un currículum i hedemanant adreces a les empreses per fer-los-hi arri-bar el meu. També m’ha servit per aclarir idees sobre quines especialitats demanen.»

Francesc GarrigaEstudiant de 3r curs de Química

«És la primera vegada que hi participo. Crec quela Fira m’ha estat molt útil per orientar-me, per aclarir dubtes i poder decidir quines assignatures hauria d’agafar o no amb vista a estudiar un màster.»

Estefanía MontañoEstudiant de 3r curs de Química

Fira d’Empreses a les facultats de Física i de Química

Carme González Professora titular d’Enginyeria Química

DoctoratsEstudis

8:

Oferta formativa de la Facultat de Química per al curs 2011-2012

GrausGrau de Química Grau d’Enginyeria Química Grau d’Enginyeria de Materials

Màsters de la Facultat de QuímicaMàster de Química Avançada

- Especialitat de Química Inorgànica - Especialitat de Química Analítica - Especialitat de Química Física de Materials - Especialitat de Química Orgànica - Especialitat de Ciència de Materials

Màster d’Enginyeria Ambiental

Màsters interuniversitaris amb participació de la Facultat de QuímicaMàster de Química Teòrica i ComputacionalMàster de Catàlisi HomogèniaMàster de Gestió de la Qualitat en els Laboratoris Analítics

Màsters de la UB amb participació de la Facultat de QuímicaMàster d’Aigua: Anàlisi Interdisciplinària i Gestió Sostenible (Facultat de Dret)Màster de Seguretat Alimentària (Facultat de Farmàcia)Màster de Gestió i Restauració del Medi Natural (Facultat de Biologia)Màster de Biotecnologia Molecular (Facultat de Farmàcia)Màster de Nanociència i Nanotecnologia (Facultat de Física)Màster d’Enginyeria en Energia (Facultat de Física)

Programes de doctorat de la Facultat de QuímicaCiència i Tecnologia de Materials.Electroquímica. Ciència i TecnologiaQuímica Analítica del Medi Ambient i la Pol·lucióQuímica Inorgànica MolecularQuímica OrgànicaQuímica Teòrica i Computacional

Programes de doctorat de la UB amb participació de la Facultat de QuímicaAlimentació i NutricióBiomedicinaBiotecnologiaCiències i Tecnologies del Medi AmbientEducació i SocietatEnginyeria i Tecnologies AvançadesNanociències

Química

El doctorat a la Facultat de QuímicaFèlix Urpí Vicedegà de Recerca i Doctorat

L’adaptació de la legislació espanyola als criteris de l’espai europeu d’educació superior (EEES) comporta l’establiment de tres cicles oficials en els ensenya-ments universitaris: grau, màster i doctorat. El ter-cer d’aquests cicles, el doctorat, està adreçat a l’ad-quisició de les competències i habilitats relacionadesamb una investigació científica de qualitat. En par-ticular, els estudis de doctorat consisteixen a dur a

terme un treball original de recerca, sota la super-visió d’un director i en el si d’un programa de doc-torat, que ha de conduir a l’elaboració i la presen-tació d’una tesi doctoral. La tesi doctoral implicaelaborar un treball original d’investigació que hade capacitar el doctorand per a un treball autònom en l’àmbit de la recerca.

En els programes de doctorat de les facultats, la tesi s’inicia formalment amb l’acceptació del pla de recerca del projecte de tesi, que inclou la proposta de títol, una memòria sobre el tema del treball, els objectius, la metodologia de treball, així com una planificació temporal. El treball de recerca del doctorand, dirigit pel director de la tesi i amb la ga-rantia de qualitat que dóna la comissió de seguiment que té assignada cada doctorand, es pot allargar fins a quatre o cinc anys. Un cop el projecte de recerca ha assolit la maduresa adient per poder ser defensat, s’escriu la memòria corresponent i, tot seguit, es presenta la tesi. La defensa satisfactòria d’aquesta tesi dóna dret al títol de doctor, que és la més alta titulació acadèmica que una persona pot obtenir en la seva formació, que la faculta per a la docència i la recerca universitàries, així com per treballar en els departaments d’innovació i de desenvolupament de la indústria.

En aquest context, la Facultat de Química, tot seguint les línies estratègiques de la Universitat de Barcelona, va ser pionera i va engegar, ja fa uns quants anys, l’adaptació dels estudis de doctorat als nous criteris de l’EEES. De fet, la Facultat de Química és coneguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca, que desenvolu-pen, molt majoritàriament, els estudiants de docto-rat en el si dels programes d’aquest nivell d’estudis. Aquesta activitat generadora, transmissora i difusora de nous coneixements ha convertit la Facultat en un planter d’investigadors de primera línia i ha fet que la majoria dels programes de doctorat hagin rebut el reconeixement del Ministeri d’Educació, que els haatorgat mencions de qualitat de doctorat per la quali-tat científica de la formació impartida.

Llicenciat en Química per la UB i doctorat als Estats Units. Ha rebut un ajut per a joves investigadors (starting grant) del Consell Europeu de Recerca i ha estat guar-donat amb el premi ICREA Acadèmia.

«La recerca científica és una vocació i una passió que permet expressar la creativitat d’un mateix, afrontar reptes sense trobar mai els propis límits, explorar la part desconeguda de la natura i, a més, compartir aquest pro- cés amb els altres. La UB disposa d’una infraestructura remarcable per fer una tasca de recerca magnífica. Amb una política més decidida per l’excel·lència, els mitjans disponibles es podrien aprofitar més bé.»

Llicenciat i doctorat en Química per la UB.

«Com a químic que treballa en la indústria, per mi ésmolt atractiu veure el resultat de la teva recerca al mer-cat. Aquest procés de recerca, que connecta persones de diferents àmbits per obtenir un objectiu comú, és molt enriquidor.»

Doctora en Química per la UB.

«La meva formació a la UB ha estat definitivament de qualitat. Això s’ha demostrat quan he sortit a l’estranger, on he rebut comentaris favorables sobre la meva quali-ficació i he desenvolupat recerca al mateix nivell que gent formada en altres països amb molt de prestigi en recerca.»

Enginyera química per la UB i doctorada a Alemanya.

«La UB té una bona reputació, malgrat que en el camp de l’enginyeria no és gaire coneguda. Tot i així, els estu-dis d’Enginyeria Química a la UB estan ben considerats. Vaig fer el doctorat a Alemanya i m’ha obert moltes por-tes professionalment, per bé que el concepte de doctorat a Alemanya és bastant diferent del concepte espanyol.»

Guillem Aromí Professor agregat de Química Inorgànica de la UB

Martí Bartra Director del Departament d’R+D, Esteve Química SA

M. José Ruiz Chancho Investigadora a la Universitat de Bremen

Alba Mena-Subiranas Senior Knowledge Management Managera BASF

Recerca

9:

La Facultat de Química de la Universitat de Barcelona té una sòlida i llarga tradició en el camp de la recerca, la innovació i la transferència de coneixements a la indústria i a la societat en general. La majoria dels professors són investigadors actius en àrees molt diverses de la química, que inclouen tant la química bàsica com les àrees frontereres amb disciplines afins, i es dediquen tant a la recerca fonamental com a la recerca aplicada o la transferència de coneixements i tecnologia.

Aquesta gran activitat científica es fa palesa en el fet que la major part del professorat està vinculat als 32 grups de recerca consolidats de la Facultat de Química reconeguts per la Generalitat de Catalunya en la convocatòria del 2009. A més a més, en els darrers tres anys, els professors de la Facultat han estat investigadors principals o han participat en 67 projectes de recerca de convocatòries estatals, en 10 projectes europeus i han rebut 66 ajuts a la recerca, a més de tirar endavant molts altres projectes de recerca i convenis de col·laboració amb empreses. Com és obvi, aquesta experiència investigadora també es reflecteix en la docència que es fa a les aules i en la supervisió de treballs de màster o de tesis doctorals.

De fet, els membres de la Facultat de Química publiquen cada any una mitjana de 550 articles en revistes científiques de reconegut prestigi inter-

nacional, uns 60 llibres o capítols de llibre i fan més de 500 presentacions orals o pòsters en con-gressos científics nacionals o internacionals. La transferència de coneixements, a més, implica la generació d’una mitjana de 10 patents a l’any. Finalment, en la interfície docència-recerca es de-fensen amb èxit unes 50 tesis doctorals a l’any, així com 80 treballs de recerca o de final de màster.

Durant el quinquenni 2006-2010, a la Facultat de Química s’han desenvolupat:

10 projectes europeus135 projectes de recerca135 ajuts a la recerca32 grups de recerca consolidats (convocatòria de 2009)

I n’han resultat:2.767 articles científics 2.305 contribucions a congressos46 patents326 publicacions en llibres262 tesis doctorals427 màsters o treballs de recerca

Elogi de la investigació universitàriaSantiago Álvarez Catedràtic de Química Inorgànica

En química, com en qualsevol altra ciència, per ser un bon investigador (i em refereixo, és clar, tant a homes com a dones) es requereix, en aquest ordre, curiositat, temps, creativitat, lògica, perseverança, accés a les fonts d’informació, intercanvi fluid amb altres científics, una bona formació teòrica, una bona formació en tècniques experimentals, instal·lacions adients i recursos econòmics suficients. D’aquests requisits, alguns són qualitats personals, d’altres depenen de la institució en la qual treballa l’investigador, i uns altres, finalment, dels organismes que financen els projectes d’investigació.

Pel que fa a la institució, aquesta ha de proveir l’investigador d’un entorn favorable, tot proporcionant-li: a) accés a les fonts d’informació, tant amb una bona biblioteca com amb els mitjans que permeten accedir als repositoris digitals de publicacions científiques; b) instal·lacions, incloent-hi laboratoris i serveis que facilitin la utilització de tot un ventall d’instrumentació científica amb el suport de personal tècnic expert; c) facilitats per a un intercanvi fluid amb científics d’altres branques del coneixement, tant properes com més llunyanes, que permeti conjugar l’especialització amb la col·laboració interdisciplinària; d) una estructura orgànica, un personal de suport administratiu i tècnic i una distribució de les tasques docents i de gestió que permeti a l’investigador-professor disposar de temps suficient per a la recerca, l’estudi, la reflexió i la interrelació amb el món científic.

Moltes d’aquestes facilitats les pot proporcionar un centre de recerca no universitari. A més a més, aquests centres eviten a l’investigador haver de repartir els seu temps entre recerca i docència, així com una bona part de les tasques burocràtiques, cosa que afavoreix l’eficàcia de la tasca investigadora. Semblaria, doncs, que els bons investigadors no tenen gaires al·licients per romandre a la universitat, i que la investigació acadèmica no té futur. En té tant, de futur, que les universitats s’han d’esforçar a tenir com a professors els millors investigadors, i us explicaré per què.

Els bons científics han de tenir un paper destacat en la formació dels ciutadans de demà, als quals

han de proveir d’una bona cultura científica i de més capacitat d’innovar i de fer front als reptes de la societat. La missió de l’investigador-professor no és simplement la transmissió de coneixements ja establerts. És, sobretot, fomentar en els joves l’esperit crític, el rigor, i la capacitat i l’hàbit d’actualitzar constantment els seus coneixements. D’altra banda, quin benefici treu un bon investigador de repartir els seus esforços entre recerca i docència? No perjudica aquesta duplicitat el seu currículum investigador? Ben al contrari, la dedicació docent aporta un valor afegit a l’investigador. Perquè és justament quan es veu abocat a estructurar els seus coneixements per explicar-los als alumnes que pot detectar els punts febles de les teories, els buits en el corpus de la seva ciència, i prendre consciència de quins són els temes de recerca importants. Moltes preguntes que fan replantejar-se aspectes importants de la ciència surten de l’esforç docent d’un professor. Aquest va ser el cas, per exemple, de la taula periòdica dels elements, que va prendre forma quan Mendeléiev intentava organitzar la informació que havia d’incloure en un manual de química general que estava escrivint.

No tan sols el professor es fa preguntes. Tot sovint són els mateixos alumnes els qui, sense els vicis adquirits de les idees establertes, són capaços de fer preguntes que fan trontollar els fonaments del professor. Allò que sempre s’havia donat per irrebatible, ens adonem que potser no és tan clar com suposàvem. Naturalment, aquest paper de l’alumnat es veu afavorit per la seva capacitat intel·lectual, així com per una formació preuniversitària que fomenti la indagació. Aquesta és una de les raons per les quals les universitats de primera línia fan el possible per captar els estudiants més brillants.

Ja es veu que el paper d’investigador-professor comporta fortes tensions: entre investigació i docència, dedicació professional i vida privada, especialització i perspectiva, aprendre i ensenyar, llegir i escriure, tenir finançament per a la recercai no convertir-se en un buròcrata. Aquestes tensions li demanen una fortalesa mental que li permeti

«Les universitats s’han d’esforçar a tenir com a professors els millors investigadors»

mantenir l’equilibri entre aquests pols, i alhora les converteix en font de creativitat. Aquests equilibris es practiquen quotidianament en la praxi universitària, i formen part del patrimoni intangible que transmeten els investigadors-professors als seus alumnes, encara que no figurin als plans d’estudi, ni formin part dels temaris, ni s’avaluïn en els exàmens.

La recerca en química a la UBFèlix Urpí

Química

Recursos per a la investigació

La Facultat disposa d’un ampli ventall d’ins-tal·lacions, per dur a terme les activitats derecerca i d’innovació, moltes d’elles d’alta tec-nologia. Aquests equips es reparteixen entre els diferents grups de recerca i els centres científics i tecnològics de la UB. Alguns d’aquests centres, com ara el Servei de Ressonància Magnètica Nuclear, són unitats de referència al sud d’Euro-pa. A més, també som usuaris importants d’al-guns centres externs, com ara el sincrotró Alba, el Centre de Supercomputació de Catalunya o el Barcelona Supercomputing Center, que alberga un dels superordinadors més potents d’Europa. Tot això, en conjunt, dóna als estudiants de doc-torat, al professorat i als investigadors de la Fa-cultat un accés privilegiat a la majoria de tècni-ques d’interès en qualsevol camp de recerca en química i les àrees afins.

La Biblioteca de Física i Química combina els fons de recerca i els especialitzats dels ensenyaments impartits a les facultats de Física i de Química: Física, Química, Enginyeria de Materials, Enginyeria Electrònica, Enginyeria Química.

MaterialsRecerca

Quasi tots els objectes que ens envolten provenen d’una evolució tecnològica, però, també, de l’evo-lució dels materials de què estan fabricats. Un te-lèfon, una pròtesi o un automòbil han estat fets de diferents materials des del seu prototip. Deixant de banda la tecnologia, els materials han evolucionat per respondre a la funció i a les expectatives quese’ls ha demanat. Donar-los propietats com ara lleugeresa, biocompatibilitat, biointegració, resis-tència mecànica o resistència a la corrosió, respos-ta magnetoelèctrica eficient o millorar-ne la reciclabilitat o el cost, per esmentar-ne algunes,ha estat la força impulsora per investigar els ma-terials. Per assolir aquests reptes, el professorat investigador de la Facultat de Química de la Uni-versitat de Barcelona s’han fixat com a objectiusdel seu treball la recerca de nous materials i la millora dels ja existents.

Nanomaterials

El primer objectiu —la recerca de nous materials— es duu a terme a partir del coneixement fonamental de la matèria, de les forces d’enllaç i d’unió, de la resposta a espècies químiques o a forces, o del comportament i l’estabilitat que presenten en con-dicions d’equilibri o fora d’aquest. Els resultats d’aquestes investigacions són necessaris per pro-posar models i dissenyar nous materials. Un dels camps en què aquesta recerca té avui més ressò és el dels nanomaterials. S’estudien reaccions i processos que produeixin nanopartícules, o micro i macropartícules amb estructura nanomètrica (nanoestructurades), o estructures amb porositat controlada per aplicar-les en tecnologia d’alimentso com a biomaterials.

També s’investiga l’autoorganització d’espècies químiques que permet preparar materials funciona-litzats o materials autoassemblats per aproximar-los a la complexitat de les estructures que observem a la natura. Aquests estudis han portat a obtenir conte-nidors moleculars —per exemple de fàrmacs— amb aplicacions específiques, i s’han desenvolupat cristalls líquids amb un ús freqüent en pantalles. Altres investigadors s’han centrat en les reaccions i els processos que poden generar productes amb propietats particulars que, gràcies a l’optimització de tècniques i mètodes de caracterització, ara sabem reconèixer, mesurar i trobar-hi possibles aplicacions —a l’espera, a vegades, del desenvolupament tecno-lògic que permeti utilitzar-los—. Així s’obtenen cristalls fotònics, cristalls orgànics magnètics, imants moleculars, materials amb propietats òptiques no lineals i materials multiferroics, per donar-ne algun exemple.

Finalment, s’estudien aspectes teòrics i experi-mentals de sistemes per optimitzar la simulació de processos i reaccions químiques, per exemple, la reacció-difusió en medis molt densos com ara els gels i els medis intracel·lulars. En resposta a les necessitats energètiques, s’investiga en materials termoelèctrics, materials més eficients per a l’emmagatzematge d’energia, piles de combustible d’òxid sòlid, materials superconductors d’alts corrents crítics, materials magnetoresistius, polí-mers amb propietats ignífugues o catalitzadors en reaccions per a l’obtenció de combustibles alternatius com ara l’hidrogen i alcohols o l’activa-ció catalítica del CO2.

Transformar la matèria

D’altra banda, la millora dels materials ja existents es fa des de diferents vessants. La modificació de la composició química d’un material pot fer que respongui més bé a uns requeriments més severs i complexos de tipus químic, físic o mecànic, ambiental o normatiu. A vegades, ajustant una composició per millorar un aliatge, apareix una propietat o un comportament que només es compleix en un rang petit d’aquella. Això és el que apareix en els aliatges amb efecte de memòria, per la qual cosa s’apliquen principalment en medicina.

També s’estudia com es provoquen transformacions en l’estructura d’alguns materials —i, per tant, canvis en les seves propietats— modificant o emprant nous processos (per exemple, en els processos de nanoestructuració basats en la deformació plàstica severa, o en la síntesi mecànica d’elevada energia amb què s’aconsegueix una millora de la duresa i la resistència mecànica). Aquest procés també permet forçar combinacions entre metalls, metall-ceràmica o metall-polímer que no s’aconsegueixen per mètodes convencionals de fusió.

Una altra millora consisteix a tractar les parts afectades directament per alguna aplicació. Així,

una bona part dels investigadors es dediquen a estudiar la superfície dels materials, protegint-la o modificant-la mitjançant la creació de revestiments amb diferents tècniques: químiques, electroquímiques i per projecció tèrmica, en forma de capes primes o de més gruix, que poden presentar una estructura nanomètrica o formar multicapes i que poden ser metàl·liques, ceràmi-ques o polimèriques, per proporcionar més bona resistència a la corrosió, al desgast o a una parti-cular propietat elèctrica, magnètica o mecànicaallà on es formen.

Moltes aplicacions (automoció, aeronàutica o biomaterials) necessiten combinar propietats com-plementàries. S’estudien llavors els materials compostos (combinacions entre metalls, ceràmiques i polímers) en què és important conèixer les inter-fícies per garantir-ne l’estabilitat i eficàcia, punt clau no només en aquests compòsits sinó en qualsevol interacció entre sòlids i semisòlids.

Un darrer aspecte present en la recerca és la re-ducció de l’impacte ambiental i la inertització de residus, el disseny i l’optimització de processos per al reciclatge de subproductes i la millora en l’efi-ciència de processos industrials (catàlisi) en què estiguin implicats els materials.

La recerca en materials és àmplia i dinàmica, en la línia d’avançar en el coneixement que en tenim. Prova d’això és també la complementarietat disciplinària amb què es treballa per aconseguir-ho.

10:

Matèria i materials.Des dels àtoms i les molècules fins a les grans estructuresNúria Llorca-Isern Professora titular de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica

Grups de Recerca

Matèria i materials. Des dels àtoms i les molècules fins a les grans estructuresBioelectroquímica i Nanotecnologies (QF) Biofisicoquímica de Macromolècules i Col·loides (QF)Caracterització i Processos en Ciència de Materials (CMEM)Catàlisi i Cinètica Aplicada (EQ)Ciència i Tecnologia de la Projecció Tèrmica (CMEM) Complexitat Autoorganitzada i Materials Autoensamblats (QF)Dinàmica de Reaccions Atmosfèriques i Sistemes Complexos (QF)Dinàmica de Reaccions Químiques (QF)Disseny i Optimització de Processos i Materials (CMEM)Enginyeria de Sistemes Col·loïdals (EQ)Estructura de Materials Moleculars (QF) Estructura Electrònica (QI) Estructura Electrònica i Simetria (QF)Laboratori Computacional de Ciència de Materials (QF)Laboratori d’Electrodeposició i Corrosió (QF)Laboratori d’Electroquímica de Materials i del Medi Ambient (QF)

Magnetisme i Molècules Funcionals (QI) Magnetisme Molecular (QI) Mecanismes de Reacció (QI)Materials Catalítics (QI) Materials Orgànics (QO) Nanotecnologia: Enginyeria d’Estructures Complexes per a Aplica-cions Nanobiològiques i Disseny d’Estructures Supramoleculars (EQ)Química de l’Estat Sòlid (QI)Química Orgànica Computacional (QO)Química Teòrica i Computacional (QF)Quiralitat en Sistemes Químics (QO)Simulació Computacional de Reaccions en Superfície (QF)

QF = Departament de Química Física; CMEM = Departament de Ciència delsMaterials i Enginyeria Metal·lúrgica; EQ = Departament d’Enginyeria Química;QI = Departament de Química Inorgànica; QO = Departament de Química Orgànica

Imatge de microscopi electrònicde l’òxid de molibdè i creixement de cobalt-molibdè (E. Gómez et al.)

Imatge de microscopi de forces atòmiques dels dominis magnètics en coure-ferro-cobalt (C. Artieda et al.)

Química

BiomolèculesRecerca

rar biomolècules d’estructura molt complicada,és a dir, que al laboratori es podia imitar la natura. I així va néixer la síntesi orgànica.

L’any 1953, va aparèixer una publicació de Wat-son i Crick (Universitat de Cambridge) sobre lainteracció entre dues cadenes d’àcid desoxiribonu-cleic (ADN, aïllat del nucli de les cèl·lules). La forma de doble hèlix dels cristalls s’explicava pels enllaços d’hidrogen entre les dues cadenes. L’ADN, la matriu de la matèria viva, és un dímer, abans de duplicar-se. D’aquesta manera, la vida tenia una explicació molecular i les biomolècules podien formar agre-gats supramoleculars. Naixia, llavors, la biologia molecular.

Avenços tecnològics. Bioinformàtica

El desenvolupament de les tècniques espectroscò-piques —com ara la ressonància magnètica— i de separació de substàncies —per exemple, la croma-tografia de líquids d’alta pressió—, així com el pro-grés de la informàtica —que ha facilitat la resolu-ció d’estructures cristal·lines, els càlculs teòrics, la creació de bases de dades, etc.— ha permès fergrans avenços, en el darrer terç del segle xx, enl’àmbit dels coneixements sobre l’estructura de tot tipus de biomolècules. Els detalls més subtils de les interaccions que estableixen aquests elements han crescut exponencialment gràcies a aquestes noves eines.

Ciències moleculars

Actualment, doncs, bona part de la ciència s’interpreta en un nivell molecular o supramo-lecular. La farmacologia i la bioquímica eren, i són, cada cop més, «ciències moleculars». Hi ha grans àrees de la medicina que s’han convertit en mo-leculars, i disciplines com ara la fisiologia, l’enzi-

mologia, la microbiologia o la parasitologia només es poden entendre mitjançant les estructures mo-leculars i les interaccions supramoleculars. Fins i tot la gastronomia i la cuina creativa mereixen ja el qualificatiu de «moleculars».

«Actualment bona part dela ciència s’interpreta enun nivell molecular osupramolecular»

Investigacions actuals sobre biomolècules a la Facultat de Química

A la Facultat de Química de la UB hi ha, des de fa molts anys, diversos equips que treballen amb molècules bioactives. Al Departament de Química Orgànica hi ha grups que estudien els àcids nu-cleics, la química d’aminoàcids i nucleòsids i el disseny i la síntesi d’antibiòtics i antitumorals pep-tídics. En el camp de la síntesi, diversos equips despleguen mètodes i catalitzadors per aplicar-losa la síntesi de biomolècules enantiopures de difi-cultat mitjana o elevada, incloent-hi agents antitu-morals, antivírics, antibacterians i antifúngics. Al Departament de Química Física, per la seva banda, hi ha un grup implicat en el modelatge i el disseny racional de fàrmacs, mentre que al de Química Analítica s’examinen mostres biològiques, propie-tats farmacocinètiques i contaminants en aliments.A Química Inorgànica es desenvolupen compostos de pal·ladi, platí o ruteni com a antitumorals, i es treballa amb complexos ciclometal·lats i catalitzadors homogenis de metalls de transició, amb vista a obtenir compostos quirals.

En resum, en una Facultat de Química que, d’acord amb els rànquings científics internacionals, fa anys que ocupa un lloc preferent entre totes les del sud d’Europa —malgrat que els ajuts de la Generalitat als seus grups experimentals consolidats han estat sempre petits en comparació amb els que reben moltes universitats espanyoles—, hi ha una activitat notable al voltant del disseny, la síntesi i l’estudi de molècules bioactives. Els objectius de formar bons professionals i doctors capacitats i de generar publicacions de qualitat i patents segueixen ben presents. Esperem que, si arriben temps millors, la «passió molecular» de molts professors i doctorands de la nostra Facultat permeti engegar projectes més ambiciosos i doni millors resultats encara...

11:

Química i vida.Molècules actives biològicamentJaume Vilarrasa Catedràtic de Química Orgànica

Grups de Recerca

Química i vida. Molècules actives biològicamentCatàlisi Homogènia (QI)Dendrímers i Polígons Moleculars (QI)Disseny i Síntesi de Nous Antibiòtics i Anticancerígens Peptídics (QO)Disseny, Síntesi i Estructura de Pèptids i Proteïnes (QO)Emergència, Amplificació i Transferència de Quiralitat (QO) Metodologia i Síntesi de Productes Naturals Bioactius (QO)Modelització de Sistemes Biològics i Disseny de Fàrmacs (QF)Química Bioinorgànica (QI)Química Bioorganometàl·lica (QI)Química d’Aminoàcids i Nucleòsids (QO)Química Orgànica Industrial i Aplicada (QO)

Recerca en Síntesi Asimètrica (QO)RMN Biomolecular: Estructura i Dinàmica de Proteïnesi Complexos Proteics (QO)Síntesi i Aplicacions dels Compostos Ciclometal·lats (QI)Síntesi Estereoselectiva d’Antitumorals i Antivírics (QO)Síntesi Estereoselectiva de Productes Naturals Bioactius (QO) Síntesi, Estructura i Aplicacions d’Àcids Nucleics (QO)

QI = Departament de Química Inorgànica; QO = Departament de Química Orgànica;QF = Departament de Química Física

Al llarg de l’evolució, la humanitat ha anat adquirint un coneixement empíric dels components minerals, vegetals i animals de l’entorn que li han permès determinar quins són bons per a la salut i quins són perjudicials, i igualment, quins extractes o preparats curen i quins són tòxics o letals. Se’n desconeixia la causa, però des dels seus orígens l’ésser humà va anar descobrint remeis per guarir malalties i ferides i per calmar el dolor. Així va començar la farmàcia. Cap a principis del segle xx, a mesura que s’establia que les molècules —o unitats minúscules que formen les substàncies carbonades— estaven constituïdes per àtoms units amb una seqüència i orientació en l’espai ben determinada —tenien una estructura—, es va anar intuint que, pel que fa als compostos biològicament actius —els formats per molècules bioactives—, hi havia d’haver una relació entre activitat i estructura. També es va veure el paral·lelisme entre la química de laboratori (química orgànica) i la química en el nivell cel·lular (disciplina que es va escindir i va prendre el nom de bioquímica).

Un món molecular amb interaccions supramoleculars

L’any 1944, Woodward i Doering (Universitatde Harvard) van descriure una síntesi de la quinina, el compost principal de la quina, a l’escorça de la cincona (Cinchona officinalis), un arbre que deu el nom a la quarta comtessa de Chinchón —la qual va difondre per Europa l’eficàcia contra la malària de la substància que s’extreu d’aquest arbre—. Atès que les sals de quinina són amargants i es dissolen millor en etanol aquós que no pas en aigua, la quina en pols s’afegia a vins dolços amb molt grau. Amb tot, la quinina encara és avui el component amarg del refresc de tònica i, en conseqüència, del gintònic,tot i que ben pocs en beuen per prevenir el palu-disme, l’artritis o les rampes. La síntesi de Wood-ward i Doering va demostrar que es podien prepa-

Representacions d’una molècula de quinina. A l’esquerra, representació de la molècula sense els àtoms d’hidrogen. A la dreta, mapa obtingut del càlcul del potencial electrostàtic.

Interacció guanosina–citidina (parella G–C). Minifragment d’un ADN, simplificat, sense grups fosfat. A l’esquerra no s’han eliminat els hidrògensdels grups NH2 i NH, implicats en els enllaços intermoleculars.

Química

Medi ambientRecerca

quan no es pot utilitzar per a una funció determi-nada —agrícola, industrial o urbana—, a causa dela presència de substàncies químiques, de matèries en suspensió, d’organismes —vius o morts—, o perquè presenta una temperatura elevada o algun tipus de radiació. Per a l’eliminació d’aquests com-postos contaminants es pot recórrer tant a mèto-des físics de separació com a mètodes fisicoquí-mics oxidatius.

A la Facultat de Química es fa recerca en la separació dels contaminats amb l’objectiu de pu-rificar l’aigua, analitzar-la, monitoritzar-la i fer-ne la destrucció oxidativa corresponent, tant biològica com química o electroquímica. L’eliminació parcial o total d’aquests contaminants modifica la possible toxicitat del residu i permet la reutilització de l’ai-gua per a usos industrials, agrícoles o municipals.Els diferents grups de recerca en medi ambient de la Facultat de Química estudien les tecnologies avançades d’eliminació de la contaminació per afavorir aquesta reutilització de l’aigua. Així, di-versos grups investiguen les possibilitats de la tec-nologia de membranes, dels tractaments biològics—incloent-hi els bioreactors de membrana (MBR)—i de les tecnologies d’oxidació avançada (AOT) en l’eliminació dels contaminants, en la disminució de la toxicitat dels efluents i en l’augment de la biodegradabilitat d’aquests efluents per perme-tre la integració de processos químics i biològicsi reduir costos de tractament de la contaminació.

Recuperació de metalls valuosos

Una altra línia de recerca s’encamina a la re-cuperació de metalls valuosos i la immobilitzacióde metalls contaminants continguts en residus miners i metal·lúrgics. Per això, s’utilitzen tècni-ques de preparació de minerals i de concentració d’espècies per mètodes físics, així com tècniques de caracterització estructural i tècniques hidro-metal·lúrgiques i pirometal·lúrgiques similars a

les emprades en el tractament de les primeres matèries per a l’obtenció de metalls.

«En l’àmbit del medi ambient, la Facultat de Química desenvolupa una recerca enfocada a l’eliminació de contaminants enaigües i sòls»

Contaminants emergents

Cal esmentar especialment la recerca en l’àmbit de l’eliminació, l’anàlisi i el monitoratge dels de-nominats contaminants emergents, compostos químics presents en el medi ambient en quantitats molt petites (de l’ordre de nanograms per litre) que encara no estan regulats per normatives nacionals ni europees. Entre els contaminants emergents destaquen els compostos químics farmacèutics, les substàncies d’higiene personal (PPCP) i els disruptors endocrins (EDC), que van a parar contínuament al medi ambient i poden afectar el control hormonal dels organismes aquàtics. Actualment s’especula sobre els possibles efectes —encara no demostrats— que poden tenir en relació amb la feminització d’es-pècies, l’augment de la fragilitat dels ous d’ocells,tortugues i peixos, l’augment de càncers, etc.

Grups de Recerca

Medi ambient. Anàlisi, control i descontaminacióBioanàlisi (QA) Biotecnologia Ambiental (EQ)Caracterització i Processos en Ciència de Materials (CMEM) Compostatge (EQ)Cromatografia, Electroforesi Capil·lar i Espectrometria de Masses (QA)Determinació i Comportament de Contaminants Inorgànicsi Radionúclids en el Medi (QA)Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (CMEM) Electroanàlisi (QA)Equilibris en Solució i Quimiometria (QA)Enginyeria de Processos d’Oxidació Avançada (EQ) Especiació d’Elements Traça en Matrius Ambientals i Biològiques (QA)

Espectroscòpia Molecular i Cromatografia de Líquids: Anàlisi deContaminants (QA)Laboratori d’Electroquímica de Materials i del Medi Ambient (QF)Operacions de Separació i Integració Energètica. Disseny, Controli Simulació (EQ)Processos de Separació Industrial (EQ)Química en Solució: Interaccions Solut-Solvent (QA)

QA = Departament de Química Analítica; EQ = Departament d’Enginyeria Química;CMEM = Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica;QF = Química Física

12:

Medi ambient.Anàlisi, control i descontaminacióSantiago Esplugas Catedràtic d’Enginyeria Química

Planta pilot de descontaminació d’aigües mitjançant mètodes electroquímics d’oxidació avançada, en què s’utilitza el poder oxidant del radical hidroxil i la radiació solar.

En l’àmbit del medi ambient, la Facultat de Quími-ca de la Universitat de Barcelona desenvolupa una recerca enfocada preferentment a l’eliminació de contaminants en aigües i sòls. Altres aspectes mediambientals, com és ara el monitoratge de contaminants, l’avaluació de riscos, la reducció de l’impacte ambiental, la inertització de residus, el disseny i l’optimització de processos per al reciclatge de subproductes, la gestió de residus i la revalorització de subproductes, també són objecte d’estudi de diversos grups de recerca de la Facultat. Un total de nou grups de recerca consolidats per la Generalitat de Catalunya —pertanyents als departaments de Química Analítica, Química Física, Enginyeria Química i Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica— contribueixen de ma-nera notòria a la recerca en medi ambient. També participen activament en aquest camp dos centres de la Facultat de Química: el Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA) i el Centre d’Enginyeria Química Ambiental i del Producte (CEQAP), membres de la xarxa TECNIO (ACC1Ó).

Millora de la qualitat de l’aigua

Bona part de la recerca s’orienta a l’eliminació de contaminants en l’aigua. Convé assenyalar que l’abastament d’aigua potable i l’eliminació de les aigües residuals urbanes i industrials és un proble-ma que presenta dos vessants: d’una banda, hi ha la necessitat de proveir la població d’aigua potable; de l’altra, cal eliminar les aigües residuals que es generen. Es diu que una aigua està contaminada

Química

Testimoni de caixa sobre un vaixell a la costa de Barcelona. El testimoni es llença al mar i permet treure mostres de sediment del fons marí per analitzar-ne els contaminants.

TransferènciaRecerca

13:Química

Els professors de la Facultat de Química fan recerca ubicats en departaments, els quals corresponen a les àrees tradicionals de coneixe-ment de la química. No obstant això, en l’època actual s’ha imposat la interdisciplinarietat en les ciències i això ha forçat que els professors no només es relacionin amb els seus col·legues de departament sinó també amb els d’altres departa-ments. A efectes de canalitzar acadèmicament aquest tipus de col·laboracions, en els últims anys s’han creat a la UB els anomenats instituts de recerca. Aquests ens acadèmics permeten donar suport jurídic i econòmic i un entorn adequat a la investigació transversal. És a dir, permeten la col·laboració interdepartamental. Així, doncs, els instituts estan formats per professorat de diferents departaments —de la mateixa facultat o de diverses facultats—, amb el nexe comú de la motivació per resoldre certs problemes —en el nostre cas, de tipus químic—, la solució dels quals requereix l’aportació dels coneixements de les diferents àrees de coneixement tradicionals.

Actualment, la Facultat de Química participa en diferents instituts, en què destaca l’Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTCUB), adscrit a la mateixa Facultat i dedicat al càlcul d’estructures moleculars i a la simulació mitjan-çant eines informàtiques; l’Institut de Biomedici-na (IBUB), adscrit a la Facultat de Biologia i que té com a finalitat la recerca en una nova branca de la química en contínua evolució com és ara la bioorgànica, i l’Institut de Nanociència i Nanotec-nologia (IN2UB), adscrit a la Facultat de Física i dedicat a la recerca de les propietats i aplicacions de petites estructures, en què l’ordenació atòmica és molt important.

Instituts de recerca: un pont pera la recerca transversal

Josep M. Bofill Director del Departament de Química Orgànica

Amb l’objectiu de consolidar i potenciar el model de transferència tecnològica, la Generalitat de Cata-lunya va crear, amb el Pla d’innovació de Catalunya 2001-2004, la Xarxa IT de centres de suport a la innovació tecnològica —ara TECNIO—, formada per grups de recerca universitaris amb vocació i expe-riència en transferència tecnològica, amb l’objectiu de facilitar la transferència directa a les empreses dels coneixements generats a les universitats cata-lanes.

Per poder formar part d’aquesta xarxa, els dife-rents agents del sistema de recerca han de tenir una trajectòria de transferència de tecnologia amb empreses i una voluntat explícita d’incrementar-la, han d’estar formats per persones amb capacitat de lideratge, estar orientats a la demanda, tenir la vo-luntat de ser autosuficients financerament i aportar un diferencial de R+D respecte a l’oferta privada. Però per formar part de TECNIO no n’hi ha prou de complir només aquests requisits, sinó que cal man-tenir uns mínims de qualitat acreditats i, sobretot, cal parlar un llenguatge empresarial. L’adaptació d’un grup de recerca universitari al sistema de gestió autosuficient no és senzilla, però és possible.

Dins la rígida estructura administrativa d’una universitat com la UB, hi cap la generació de nuclis de recerca que s’autogestionin, des de les despeses de personal fins als comptes, sempre amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) i de la mateixa UB, un suport econòmic d’ACC1Ó durant els primers anys d’incorporació, i facilitats per formar en gestió empresarial els membres del grup. S’aconsegueix així una imatge de marca que ja es reconeix com a símbol de qualitat i excel·lència en l’R+D+i.

Dels onze grups TECNIO de la UB, quatre estan ubi-cats a la Facultat de Química: CEQAP (Enginyeria Química), ELECTRODEP (Química Física) i CPT i DIOPMA (Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica). Tenen un volum de facturació anual que supera els dos milions d’euros —més del 60 % procedeix de l’empresa privada—, i amb aquests ingressos es pot finançar també la formació de nous doctors, una figura cada vegada més important per augmentar la competitivitat de les empreses. Es torna així a la primera missió de la universitat, la de formar bons professionals. Aquests i altres grups i entitats de la UB estaran presents a Expoquimia, el Saló Internacional de la Química que tindrà lloc a la Fira de Barcelona del 14 al 18 de novembre, en una acció, coordinada per la FBG, d’apropar la recerca i la transferència de tecnologia a la societat.

Jo sóc TECNIO, i tu? La transferència de tecnologia a la Facultat de QuímicaMercè Segarra Directora del Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA)

Actualment no hi ha dubte sobre els tres grans eixos d’actuació que ha d’incloure la universitat moderna: la docència, la recerca i les relacions universitat-societat. Així, la universitat s’ha d’ocupar de la do-cència i la recerca, però també s’ha d’implicar en el desenvolupament econòmic del seu entorn mitjan-çant la transferència de tecnologia i la col·laboració amb les empreses i altres agents econòmics. La uni-versitat ha de facilitar que els coneixements i re-sultats de l’R+D+i es traslladin a la societat a curt termini, de manera que cal que hi hagi un enfoca-ment proactiu cap a la transferència dels resultats de la recerca que s’obtenen als departaments i centres de recerca de les universitats.

Laboratoris acreditats

Montserrat Llauradó Directora tècnicaLaboratori de Radiologia Ambiental

Hi ha laboratoris que han estat acreditats per fer determinats tipus d’activitats, la qual cosa dónaun reconeixement internacional als seus resul-tats. Al nostre país l’agència que atorga l’acre-ditació és l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC).

Un dels laboratoris acreditats de la Universitat de Barcelona és el Laboratori de Radiologia Am-biental (LRA), de la Facultat de Química, creat el 1984 per fer el control de qualitat de les anàlisis radiològiques dels programes de vigilància radio-lògica ambiental al voltant de les centrals nu-clears catalanes. Des de l’any 1985, l’LRA té el re-coneixement de la seva capacitat tècnica del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L’any 2006 va obtenir l’acreditació de l’ENAC, en què se li reconeix la competència tècnica per dur a terme anàlisis de radioactivitat en mostres d’aigües continentals i marines, sòls, sediments, biota, aliments i suports de captació atmosfèrica.

L’LRA col·labora amb entitats com ara l’es-mentat CSN, el Servei de Coordinació d’ActivitatsRadioactives (SCAR) de la Generalitat de Cata-lunya, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA), l’Associació Espanyola de Nor-malització i Certificació (AENOR), l’Organit-zació Internacional per a l’Estandardització (ISO), a més d’altres centres universitaris i entitats públiques i privades, nacionals i internacionals.

Un altre centre de la Facultat de Química en procés d’acreditació de la seva competència tècnica és el Laboratori de Preparació de Mate-rials per al Control de la Qualitat (MatControl), dedicat al desenvolupament de nous materials per al control de la qualitat i a l’organització d’assaigs d’aptitud. El MatControl contribueix a la formació acadèmica dels estudiants en temes relacionats amb la gestió de la qualitat dels laboratoris analítics i actualment és un dels pocs laboratoris que duu a terme aquestes tasques a escala nacional i l’únic d’aquestes característi-ques en una institució universitària espanyola.

La transferència de tecnologia entre DIOPMA i La Farga Group ha donat lloc a diverses patents sobre afinatge pirometal·lúrgic de coure reciclat, que han estat comercialitzades arreu del món.

Qualitat i seguretatRecerca

14: Química

En els darrers anys, la gestió de la qualitat s’ha convertit en un recurs estratègic per a les em-preses. Aquesta eina s’ha incorporat als nous ensenyaments universitaris, atès que s’exigeix que hi hagi un sistema d’assegurament intern de la qualitat (SAIQ). El Comitè de la Qualitat de la Facultat de Química de la UB, en funcionament des de l’any 1996, ha posat en marxa aquest sistema d’assegurament de la qualitat als labora-toris docents, amb el doble objectiu de millorar la gestió de la qualitat als laboratoris i d’ensenyar als alumnes alguns elements bàsics d’aquesta gestió.

Aquest ha estat el punt de partida per a l’elaboració del SAIQ dels nous ensenyaments —graus i màsters— de la Facultat. S’ha definit la política de qualitat, medi ambient i seguretat per la qual la Facultat es compromet, amb la màxima eficàcia i eficiència, a formar professionals tèc-nicament competents, èticament responsables, compromesos amb la preservació del medi am-bient i capaços de garantir la salut i la seguretat de les persones en els seus àmbits d’actuació.

Així mateix, s’han concretat els processos implicats en la docència i s’han redactat els procediments que els desenvolupen, els quals inclouen el perfil d’ingrés, el desenvolupament de l’ensenyament, la metodologia i l’avaluació de l’aprenentatge, la gestió de la mobilitat de l’estudiant, la gestió dels recursos materials i l’anàlisi dels resultats.

Actualment s’està fent la implantació de tot el SAIQ i se n’estan concretant els processos d’anàlisi i de millora (amb els indicadors corres-ponents), els quals són bàsics per poder tancar el cercle de la qualitat: planificació, realització, avaluació del procés i dels resultats obtinguts i modificació, si cal. Aquesta sistemàtica ha de permetre la millora contínua dels ensenyaments de la Facultat.

La preocupació de la Facultat per la sostenibilitat no és nova, ja que molt abans que aquest con-cepte fos de domini públic, la Facultat ja havia fet nombrosos esforços per integrar la prevenció de riscos laborals en totes les seves activitats i per sensibilitzar els futurs professionals en matèria mediambiental.

Des de la Facultat sempre s’ha considerat que la prevenció de riscos laborals, a més de ser un element essencial en la modernització i millora de la universitat, és una exigència ètica, legal i social que s’ha d’incloure en cadascuna de les activitats que es duen a terme. Per això, avui dia els estudis de la Facultat de Química de la UB estan a l’avantguarda en aquest camp en relació amb altres centres de l’Estat, com ho demostra la inclusió de l’assignatura Qualitat i Prevenció en el nou grau de Química.

En el cas del respecte pel medi ambient hi ha dues actuacions que destaquen sobre les altres. La primera va ser la posada en marxa del Centre de Transferència de Residus Químics (CTRQ), una instal·lació capdavantera que constitueix un nou model de gestió dels residus químics, amb unes pautes de segregació, control i anàlisi que han servit de referència a nombroses universitats i centres de recerca. El CTRQ està dissenyat d’acord amb els criteris més exigents sobre protecció deles persones, seguretat de les instal·lacions i res-pecte al medi ambient.

La segona actuació ha estat la construcció de l’Atri Solar, que consisteix en una estructura aèria a gran altura de plaques fotovoltaiques que permeten gaudir d’una transparència lumínica i una protecció tèrmica de l’atri central que uneix les facultats de Química i de Física. Aquest camp fotovoltaic té una superfície de 500 m2 i produeix una energia elèctrica de l’ordre de 60 MWh /any, que permeten evitar l’emissió a l’atmosfera de més de 30 tones de CO2 anuals.

El professorat d’universitat distribueix el seu treball en quatre grans eixos: la docència, la recerca i inno-vació, la transferència del coneixement i la gestió. En l’àmbit de la docència, imparteix assignatures —en aules i laboratoris— de les titulacions oficials de grau (o de llicenciatura), de màster i doctorat, i també dels títols propis de postgrau. La Facultat de Química de la UB és el primer centre recomanat de tot l’Estat per cursar estudis de Química. En els darrers anys, a més, el professorat universitari està desenvolupant activi-tats d’innovació i de millora docent que facilten l’apli-cació dels postulats de l’espai europeu d’educació superior en les noves titulacions de grau i màster.

En recerca, el professorat d’universitat participa en projectes que reben finançament del sector públic (autonòmic, estatal o europeu), així com d’empreses del sector químic. En aquest àmbit, la Facultat de Química de la UB és la primera de l’Estat espanyol i es troba entre les cinquanta millors de tot Europa, d’acord amb el que apunten els rànquings internac-ionals de més prestigi.

Entre la docència i la recerca es produeix un sola-pament perquè una de les tasques formatives impor-tants de què s’ocupa el professorat és la tutoració i la direcció de treballs de recerca dels estudiants de màs-ter i de doctorat. També es produeix un solapamententre les activitats de recerca, d’innovació i de trans-ferència del coneixement, atès que els resultats deri-vats de l’activitat de recerca es fan arribar a la comu-nitat nacional i internacional a través de publicacionsen revistes i presentacions en congressos, de la ma-teixa manera que també s’arriba al teixit productiu a través de la recerca més aplicada.

Finalment, la gestió també se solapa amb les tres activitats anteriors perquè els millors resultats en tots els àmbits es poden aconseguir amb una gestió correcta tant de la docència, com de la recerca i de la transferència del coneixement. La coordinació d’aquestes activitats de gestió es fa a través dels equips de direcció dels grups de recerca, dels depar-taments, de les facultats i de la universitat. En aquest sentit, cal indicar que els departaments universitaris s’agrupen en facultats i aquestes constitueixen la universitat.

Jaume Giménez Catedràtic d’Enginyeria Química

Comité de la Qualitat Sostenibilitat i reciclatge

Daniel Sainz Professor titularde Química Inorgànica

El professorat universitari:l’equilibri entre docència i recerca

Antoni Roca Vicedegà de Professorat i Seguretat

Reptes del Programa Campus d’Excel·lència Internacional

Màrius Rubiralta Secretari general d’Universitats i catedràtic de Química Orgànica de la UB

El Programa Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) és un dels instruments dissenyats pel Govern d’Espanya, en col·laboració amb les comunitats autònomes i les universitats, per afavorir la moder-nització del sistema universitari espanyol mitjan-çant un procés de planificació estratègica, dins del programa Estratègia Universitat 2015 (EU2015).

Així, es considera el sistema universitari ex-cessivament atomitzat, enormement uniformitzat, tant en l’oferta docent com en la recerca, amb una baixa internacionalització, amb un injustificat baix nivell de mobilitat d’estudiants, i amb un nivell insuficient de coordinació amb les necessitats socio-econòmiques regionals.

Un primer objectiu del Programa CEI és la ur-gència d’establir noves aliances estratègiques entre universitats i centres d’investigació d’excel·lència, institucions promotores d’innovació, així com amb sectors productius. En segon lloc, s’identifiquen tres paraules clau que configuren el nom del programa. En primer lloc, campus, per repensar el concepte d’espai universitari com a espai de coneixement o entorn d’activitat acadèmica i la seva adaptació a l’espai europeu d’educació superior (EEES). A con-

tinuació, excel·lència, en els àmbits docent, de recer-ca i d’innovació, així com de l’entorn, incloent-hi urbanisme, arquitectura i serveis, sostenibilitat i inclusió. En tercer lloc, internacionalització, que, en el cas espanyol, constitueix avui un dels grans reptes.Per això, cal buscar la visualització internacional dels CEI, incrementant l’oferta acadèmica internacional, amb una política activa d’atracció de talent, de pro-moció d’activitats de mobilitat i de desenvolupament de ciència d’impacte internacional.

Un altre objectiu del programa és incentivar l’es-pecialització dels projectes de CEI per configurar un mapa espanyol amb una distribució d’àrees temàtiques preferents. Concretament, les especia-litats relacionades amb la química es concentren en uns pocs projectes de campus, la majoria localit-zats a Catalunya, entre els quals hi ha el Barcelona Knowledge Campus (BKC), promogut per la UB i la UPC; el projecte UAB-CEI, que aposta pel coneixe-ment i la innovació; el de la UAM-CSIC, a la Comu-nitat de Madrid, i el VLC-Campus València, a la Co-munitat Valenciana, així com de manera especial el CEI Catalunya Sud, que lidera la Universitat Rovirai Virgili.

Química i societat

químic -a Que té relació amb la química. Enginye-ria química; laboratori químic; producte químic.

química Additiu, especialment el que s’afegeixper ocultar defectes. Aquest vi porta química.

química Indústria química. El meu fill treballaa la química.

química Titulada en Química o que n’exerceixla professió.

química Afinitat entre persones. Amb la Mariahi tinc química.

Química Titulació o assignatura que educaen química.

-química Terminació dels noms de ciències o procediments derivats de la química. Fotoquímica; bioquímica; electroquímica.

química Part de la física que estudia les propie-tats de les substàncies i llurs interaccions entre elles i amb l’energia.

química física Part de la química que estudia els fonaments de les propietats de les substàncies.

química nuclear Part de la química que, segons Adolfo Suárez, no pot ser explicada en català.

química química Part de la química que estudia la reactivitat de les substàncies, per oposició a la química física.

quimio- Prefix que indica la relació d’un termeamb la química. Quimioteràpia, quimiofòbia.

quimiofòbia Sentiment irracional d’aversió o por a la química, als productes o a les indústries quí-miques. Té difícil tractament.

Tot és Química Eslògan que destaca que fenò-mens i productes quotidians s’expliquen o s’obte-nen aplicant-hi la química. El contraeslògan No tot és Química destaca que no sempre és la química la ciència rellevant en l’explicació dels fenòmens.

15:Química

Breu diccionari

Claudi Mans Catedràtic emèrit d’Enginyeria Química

En el Programa CEI, coordinat entre el Ministeri d’Educació i el Ministeri de Ciència i Innovació, s’handedicat 590 M€ en el període 2008-2010, i en la ter-cera convocatòria, del 2011, Educació hi ha destinat 111,8 M€. D’altra banda, la sostenibilitat del progra-ma està assegurada en formar part d’una de les línies estratègiques de la recent Llei d’economia sostenible (articles 62 i 63).

Malgrat el camí que ja s’ha fet, encara hi ha rep-tes importants per a aquest programa. A més de millorar el finançament dels projectes, cal promou-re la cultura de la cooperació-competició en les agre-gacions; afavorir l’eficiència del finançament públic;donar a conèixer els objectius estratègics dels CEI a la societat; augmentar el partenariat públic-privatper millorar les inversions; accelerar la interna-cionalització; establir sistemes de govern dels CEI perquè tinguin homologació internacional; facilitar la col·laboració entre universitats i centres de formació professional, i finalment, accelerar les polítiques d’atracció de talent mitjançant la promoció d’una oferta acadèmica excel·lent i de R+D+i com a resultat de les interaccions conjuntes entre actors de l’agregació.

La UB, universitat d’excel·lència internacional La UB va rebre el reconeixement del Programa Cam-pus d’Excel·lència Internacional en la primera convo-catòria, l’any 2009, per al projecte Barcelona Know-ledge Campus (BKC), presentat conjuntament amb la Universitat Politecnica de Catalunya (UPC) i al qual pertany la Facultat de Química. El BKC és una agregació de la potència formativa, investigadora i innovadora de les dues universitats en l’entorn de l’avinguda Diagonal de Barcelona. Posteriorment, en la convocatòria del 2010, el BKC va rebre finan-çament addicional per al reforçament de les seves accions i la consolidació com a primer campus d’excel·lència internacional. D’altra banda, el 2010 el Campus de la Salut de la Universitat de Barcelona (HUBc) va ser elegit també campus d’excel·lència internacional. Amb aquests reconeixements la UB, juntament amb la UPC i la Universitat Politècnica de Madrid, són les úniques universitats de l’estat espanyol que participen com a promotores en més d’un projecte de campus d’excel·lència internacional.

la participació activa de la Facultat en l’Olimpíada Química, que coordinen el Col·legi Oficial de Químics de Catalunya i l’Associació de Químics de Catalunya; en l’Espai Ciència i Tecnologia Recerca en Acció del Saló de l’Ensenyament, que es va dur a terme del 23 a 27 de març, i en les IV Jornades sobre l’Ensenyament de la Física i de la Química, organit-zades pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del 24 al 26 de març.

Trobareu més informació sobre l’Any Internacional de la Química a: http://blocs.iec.cat/aiq2011/

L’Any Internacional de la Química,a la UBPere L. Cabot Amb l’objectiu de conscienciar la població sobre els beneficis del coneixement científic en general, i de l’àmbit de la química en particular, les Nacions Unides van proclamar el 2011 Any Internacional de la Química, amb el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur». En aquest marc, la UB ha organitzat diverses activitats, que van començar amb el des-plegament d’una pancarta commemorativa a la façana de la Facultat de Química.

Podem destacar la desena edició dels tallers Fem Química al Laboratori, que van tenir lloc els mesos de gener i febrer i en els quals van participar prop de 1.300 estudiants de batxillerat. El 5 d’abril, en la 5a Trobada de professors de química de la UB i de batxillerat es va debatre sobre els avenços en lamillora de l’educació en química als centres de secundària i a les universitats.

Així mateix, alguns professors de la Facultat han escrit llibres, com ara Química i medi, un itinerari ambiental per gaudir de ciència i natura, coordinat pel Dr. Francesc Centellas i que es va presentar el 27 d’abril. El Dr. Joaquim Sales també presentarà la seva obra sobre història de la química, titulada La Química a la UB, el 27 de juny.

Pel que fa a l’àmbit de la divulgació, al març, 400 alumnes van assistir a la conferència del premi No-bel de Química del 1996 i descobridor dels ful·lerens, Harry Kroto, titulada «Carbon in Nano and Outer Space». El 2 de juny passat va tenir lloc l’acte de graduació de la promoció 2009-2010 de la Facultat, en el qual la Dra. Pilar González Duarte va pronun-ciar la conferència «Dones químiques excepcionals».La Facultat també ha organitzat exposicions, com ara la mostra «La Química a la vida quotidiana de la Barcelona de Cerdà (1850-1901)», del 10 de març al 15 d’abril, i actualment prepara rebre l’exposició itinerant «16 científiques catalanes».

Per la seva banda, la Biblioteca de Física i Química de la UB també va acollir al maig una mostra biblio-gràfica sobre la persona i l’obra de Marie Curie, i pre-para, per al mes d’octubre, l’exposició «Les estances sagrades de la química i els seus pertrets», en què es mostraran llibres, catàlegs i utillatge químic del fons antic.

La Facultat participa, així mateix, en activitats coordinades per la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, com ara en els Premis als Treballs de Recerca de Batxillerat, dins l’Àmbit de la Química, en què s’ofereix als guar-donats estades científiques de recerca a diferents universitats i institucions catalanes. Cal afegir també