Daniel Alcobé

Angela Mª Gutiérrez

Religió 2012-13

Monestir de Ripoll

2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ .................................................. PÀG. 3

HISTÒRIA .......................................................... PÀG. 4

ATAC I DESTRUCCIÓ DE L’ABADIA ............. PÀG. 6

ABANDONAMENT ............................................. PÀG. 9

RESTAURACIÓ ................................................. PÀG. 9

PROTECCIÓ ......................................................... PÀG.10

ARQUITECTURA ............................................... PÀG.10

PÒRTIC DE SANTA MARIA DE RIPOLL ....... PÀG.11

HISTÒRIA DEL PÒRTIC .................................. PÀG.11

DESCRIPCIÓ DEL PÒRTIC ............................... PÀG.13

MIDES ................................................................. PÀG.14

ARQUIVOLTES .................................................. PÀG.14

FRIS SUPERIOR I COSTAT DRET ................. PÀG.15

COSTAT ESQUERRE ......................................... PÀG.16

DEGRACIÓ DEL PÒRTIC................................... PÀG.17

TOMBES COMTALS .......................................... PÀG.18

OPINIÓ PERSONAL ..........................................PÀG.20

Monestir de Ripoll

3

INTRODUCCIÓ

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un Rip monestir

benedictí situat a la localitat de Ripoll, Catalunya. És una de les

millors mostres de l'art romànic de la zona.

La primera església va ser fundada pel

comte Guifré el Pelós l’any 879. Va arribar a

la màxima esplendor en mans de l’abat Oliba.

A l'interior es conserva l’element romànic

més important, la portada del segle XII,

altrament coneguda com la Bíblia en Pedra;

també hi ha les tombes del comte Guifré el

Pelós i de Ramon Berenguer III, entre

altres. A l’altar, la imatge de la verge Maria

feta en mosaic, i a la capella de sant

Joaquim, sant Eudald, patró de Ripoll.

El claustre de doble planta està situat al

costat sud de l’església. Es va construir en

diverses etapes. Cal destacar-ne l’ala nord,

Monestir de Ripoll

4

amb capitells ricament adornats, que pertany al segle XII. La

resta, fruit de la reconstrucció del segle XIX, s’adscriu en el

neogòtic.

HISTORIA

El monestir va ser fundat l'any

880 pel comte Guifré el Pilós. La

seva missió era la de repoblar les

valls del riu Ter i ampliar les

seves possessions cap a la

Cerdanya i Ponts. La primera

consagració de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va

decidir dedicar l'església a

l'advocació de Santa Maria.

Guifré va deixar el seu fill Radulf a

càrrec del monestir, perquè fos criat

i educat segons les normes

monàstiques. Radulf va ser anys més

tard abat de Ripoll i bisbe d'Urgell.

Monestir de Ripoll

5

Poc després, Guifré va fer una cosa semblant amb la seva filla

Emma per qui va fundar el monestir de Sant Joan de les

Abadesses, proper al de Ripoll. El monestir va créixer i va

prosperar ràpidament. Va ser consagrat de nou el 935, 977 i

1032.

Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, en

part gràcies a la seva col·lecció d'escrits. A mitjan segle X el

monestir comptava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que

es van convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046. La

majoria d'aquests manuscrits es copiaven i reproduïen en el

monestir.

L'exemplar més valuós de la col·lecció és el conegut com la Bíblia

de Ripoll amb nombroses il·lustracions i una sèrie de textos

introductoris que la converteixen en una espècie d'enciclopèdia

del text sagrat. Aquí es va escriure també a finals del segle

XIII la Gesta Comitum Barchinonensium que està considerada

com la primer història de Catalunya.

Oliba va ser també l'encarregat d'expandir els dominis de Santa

Maria gràcies a la creació de nous monestirs com el de

Montserrat o el de Sant Martí del Canigó.

Monestir de Ripoll

6

A partir de l'any 1070 el monestir va passar a dependre de

l'abadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que va durar

fins l'any 1169. Santa Maria de Ripoll va continuar sent el

principal centre religiós de Catalunya fins al segle XV en el qual

inicia un lent declivi que comença amb la pèrdua del control sobre

el monestir de Montserrat l'any 1402.

El 2 de febrer de 1428, un fort terratrèmol va assolar la

comarca del Ripollès. El sisme, d'intensitat IX a l'escala de

Mercalli va ser un dels més intensos soferts a la història de

Catalunya. Va destruir completament un dels campanars del

monestir i va deixar la resta de l'edifici molt afectat. Les parts

deteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic.

Monestir de Ripoll

7

Atac i destrucció de

l'Abadia

El 1833 va esclatar la

Primera Guerra Carlina; els

principals focus de la

revolta carlina es bastiren

al País Basc i al Maestrat (País Valencià), mentre a Catalunya

diverses partides carlines

clamaven a la insurrecció

contra el govern de Madrid.

Davant la necessitat de

tropes per reprimir la

rebel·lió el capità general de

Catalunya Manuel de Llauder

i de Camín entregà armes a

la «Milicia Urbana» i amb

elements radicals de

Barcelona organitzà un cos

franc de voluntaris anomenat

«Tiradores de Isabel II»,

amb els quals sortí a la

muntanya per acabar amb el carlisme. Un dels oficials que

comandava aquella turba del «batallón de voluntarios» era el jove

Monestir de Ripoll

8

cadet Joan Prim i Prats la duríssima repressió que s'estengué

per les comarques interiors de Catalunya li valgué al capità

general Llauder que a Madrid el nomenessin ministre de la

Guerra. Dimitit pocs mesos després, retornà a Catalunya disposat

a acabar definitivament amb les partides carlines del Ros

d'Eroles, de Benet Tristany, d'en Ne, d'en Boquica i del Llarg de

Copons. El 7 d'abril de 1835 el governador de Vic ordenà a la

«Milicia Urbana» atacar a una partida carlina, però la milícia fou

durament derrotada a Sant Sadurní de Sovelles en el camí de

Berga a Ripoll. El juny del 1835 el comandant del «Batallón de

Tiradores de Isabel II» José Rodriguez ordenà ocupar Ripoll

amb 600 homes i destinà al subtinent Joan Prim a combatre les

partides carlines d'en Cames crues i del Garbat de Guissona a la

zona de Viladrau. El 25 de juliol del 1835 el govern de

Mendizàbal promulgà reial decret que ordenava la supressió de

tots els convents de menys de 12 monjos i l'expropiació dels seus

béns per pagar el deute públic del govern espanyol, mentre a

Barcelona després d'una cursa de toro els elements més fanàtics

i anticatòlics proclamaren la revolució i encapçalaren la bullanga

que cremà diversos monestirs de la ciutat.

Arribaren a Ripoll les notícies del moviment revolucionari i dels

saquejos dels convents del 25 de juliol de 1835 Els homes del

destacament dels «Tiradores de Isabel II» frisaven per unir-se

Monestir de Ripoll

9

al moviment revolucionari de Barcelona, d'on procedien la majoria

però alerat d'això, el comandant Tomás Metzquez els envià cap a

Berga amb la promesa que després podrien anar cap a Barcelona.

El 6 d'agost del 1835 el capità general Manuel Llauder sortí de

Vic i fou notificat del «estado de indisciplina y conmoción en que

se hallaba el batallón de tiradores de Isabel II que guarnecía á

Ripoll». Arribats els «Tiradores» a Berga, el governador de la

ciutat els ordenà anar a combatre a Alpens contra els carlins,

enlloc de permetre'ls unir-se a la bullanga revolucionària de

Barcelona; rebutjaren les ordres i frustats per no poder

participar en els saquejos de Barcelona retornaren a Ripoll. El

matí del diumenge 9 d'agost del 1835l'exaltat destacament de

«Tiradores» entrava a la vila sota crits revolucionaris i

exhortant a la crema del monestir; els monjos es a temeren el

pitjor i començaren a preparar-se per si calia defensar el

monestir, sent recolzats pels ripollesos i àdhuc, per la «Milicia

Urbana» de Ripoll. Embriagats després de dinar, els «Tiradores»

sortiren a patrullar per la vila, i a les dues de la tarda, en sentir

com el campanar tocava a vespres, s'alçà el crit: «los facciosos

escalan el monasterio!». Seguiren l'assalt a les dependències del

monestir, on els «Tiradores» assassinaren dos monjos, Joan de

Ros i Manuel de Llisach, i capturaren al domer Ignasi Brusi, que

fou salvat per la interposició d'un membre de la «Milicia

Monestir de Ripoll

10

Urbana». Malgrat això, els «Tiradores» es lliuraren al saqueig del

temple, estassaren les santes imatges dels altars, esmicolaren

l'estàtua de Sant Benet, destrossaren l'òrgan, esquinçaren les

pintures i robaren els càlzes sacres, els llantons i els canelobres;

enmig de la destrucció els objectes de plata i d'or foren

destriats, mentre la resta, ignorants del seu valor, fou

amuntegada en piles.

Els «Tiradores de Isabel II» es fixaren després en la solitària

urna de fusta del comte Ramon Berenguer IV «el

Sant»;s'amuntegaren sobre ella, la profanaren, en tragueren el

cadàver momificat, i mentre la turba laica insultava, trepitjava i

escopia sobre les restes mortals del comte de Barcelona, el

cabdills el sotmeteren a judici popular. Se li imputaren els crims

d'haver expulsat el jou sarraí de Catalunya i de propagar la fe

catòlica. Fou trobat culpable dels crims i condemnat a la foguera.

Encengueren les teies i al crit de «visca la llibertat!» calaren foc

als altars i als objectes sagrats que havien despreciat, llençant a

les flames el cadàver momificat de Ramon Berenguer IV; la resta

de «Tiradores» rebentaren els mil·lenaris sarcòfags dels antics

abats del monestir, abocaren per terra les seves restes mortals,

i també les llençaren a la foguera. Veient el desastre, alguns

vilatans de Ripoll s'arriscaren a salvar allò que varen poder;

d'entre aquests es destacà el jove metge Eudald Raguer, que

Monestir de Ripoll

11

amb l'ajut d'altres pogueren salvar les restes de Ramon

Berenguer III i d'altres antics prohoms del monestir. Ja

entrada la nit, el fum asfixiant i les flames feren que la turba

laica sortís de l'església; però quan semblava que ja havien

satisfet les seves ànsies de saqueig i destrucció, havent lliurat a

les flames l'abadia catòlica fundada mils anys enrera per Guifré

el Pilós, s'alçà d'entre ells un nou crit: «al archivo! al archivo! a

quemar el archivo!».La biblioteca de Santa Maria de Ripoll,

bressol de Catalunya, receptacle d'un mil·lenni d'història, custodi

de centenars de cròniques, manuscrits, còdexs i homilies

catalanes que dataven dels temps de l'Abat Oliba, fou

brutalment incendiada mentre es cridaven proclames

progressistes i càntics revolucionaris.

Abandonament

Incendiat i arrasat, el decret de l'exclaustració de 1835 obligà a

l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos a abandonar el

monestir. L'edifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 va

desaparèixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palau

abacial. A més, el palau abacial i d'altres edificis monacals van

ser considerats com pedrera i les seves pedres van ser venudes a

particulars.

Monestir de Ripoll

12

Restauració

El 1886 el bisbe de Vic Josep Morgades va iniciar la

reconstrucció del cenobi, que fou finançada en gran part per les

aportacions particulars dels feligresos. L'1 de juliol del 1893es

consagrà de nou la basílica, i la tarda d'aquell mateix dia es féu

la translació processional de les restes del antics comtes de

Barcelona i del abats del monestir de Santa Maria de Ripoll que

s'havien pogut salvar de la destrucció. No es pogué procedir així

amb el comte Ramon Berenguer IV, perquè les seves despulles

mortals havien desaparegut per sempre durant l'atac i el saqueig

del 1835; davant d'aquest fet els cavallers catalans del capítol

de Barcelona de l'Orde de Sant Sepulcre acordaren pagar un

cenotafi (monument commemoratiu) per «honorar la memòria del

comte de Barcelona i recordar a les generacions venideres les

virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant» i també

acordaren que es consignés una làpida recordant la Cessió de les

Ordes militars per la qual les «ordes militars del Sant Sepulcre,

de l'Hospital i del Temple cediren el dret que els pertanyia a

posseir el regne d'Aragó en virtut del testament d'Alfons I el

Bataller, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV». La

restauració, no obstant això, va canviar notablement l'aspecte

original de l'edifici ja que l'arquitecte va afegir alguns elements

Monestir de Ripoll

13

inexistents en l'original com un cimbori o una sèrie de columnes

que serveixen de separació de les naus laterals.

Protecció

El 1931 el monestir de Santa Maria de Ripoll va ser declarat

Monument Històric-Artístic

Monestir de Ripoll

14

Arquitectura

L'església que es conserva avui en

dia va ser construïda gràcies a

dos dels principals abats de Ripoll:

l'abat Radulf i l'abat Oliba.

Arnulf va ordenar construir una

església de cinc naus amb cinc

absis acabada amb un sostre de

fusta. L'església té unes

dimensions de 60 m de llarg per

40 d'ample. La construcció va finalitzar el 977.

Oliba va ser l'encarregat d'afegir a

l'església un transsepte i set absis; va

ordenar també obrir la cripta i va

emmarcar l'entrada amb un pòrtic

decorat amb dos campanars a cadascun

dels costats. Les obres d'ampliació de

l'abat Oliba van acabar el 1032. La

reconstrucció realitzada el 1830 va reduir les naus de l'església

de cinc a tres.

Monestir de Ripoll

15

El claustre consta de dos pisos. La construcció del primer pis es

va iniciar al voltant dl 1180 encara que no es va acabar fins a

principis del segle XV. El pis superior es va edificar entre els

segles XV i XVI. Està format per tretze arcs semicirculars amb

capitells inspirats en l'estil corinti. Cadascun dels capitells té un

dibuix original amb temes que van des de la mitologia clàssica als

temes quotidians.

Una novetat del període romànic va

ser la incorporació de l'escultura a

l'arquitectura realitzada en pedra o

marbre, tanmateix però queda clar

que en el territori de la Marca

Hispànica, l'escultura monumental

es va realitzar amb més retard que

en altres territoris, a Catalunya no

apareix realment fins mitjan segle

XII, encara que ho fa amb tota esplendor. Apareixen conjunts en

edificis catedralicis i monacals, que converteixen els seus pòrtics

en un trànsit entre el profà i el lloc sagrat, el sentit doctrinal

predomina, cenyint-se a representacions simbòliques fins fer una

veritable Bíblia. Entre aquests es troben els de la catedral de

Vic, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Ripoll que van mantenir

les construccions anteriors però a la façana primitiva es van

Monestir de Ripoll

16

afegir els pòrtics monumentals, dels quals el de Ripoll és l'únic

que s'ha conservat, encara que a un estat degradat.

L'any 1873 es van transcriure els nombrosos epígrafs bíblics, que

ja són completament il·legibles. L'historiador i arquitecte

Vicente Lampérez Romea, va estudiar l'any 1908, les fonts

estilístiques del pòrtic, ací com la seva datació que la va proposar

durant la meitat del segle XII, data que va acceptar poc més

tard Gudiol i Cunill així com d'altres analistes posteriors. Josep

Jubilo Ricart va estudiar a la seva monografia sobre el pòrtic, la

complexa iconografia basada en fonts bíbliques, els Fets dels

Apòstols, l'Apocalipsi, els llibres de l'Èxode, Jonàs i Daniel, així

com va realitzar una completa descripció. A començaments del

segle XX, Josep Pijoán, a la vista de les escenes del cicle de

l'Èxode a la dreta de la portalada i les del Llibre dels Reis a

l'esquerra, li van permetre de confirmar que els escultors

s'havien inspirat a una de les biblies historiades del monestir.

Una dels historiadors que més es va interessar en la

interpretació de la iconografia va ser el també arquitecte Josep

Puig i Cadafalch, que va dividir el conjunt en tres parts el sòcol

era la vida real de l'època actual, al nivell central les històries

del passat i a la part alta el cel significant el futur. Per a la

datació va comparar els relleus del portal amb el sarcòfag de

Monestir de Ripoll

17

Ramon Berenguer III, mort l'any 1131 encara que la realització

del qual va tenir lloc uns anys més tard i amb una galeria

romànica del claustre del propi monestir, és a dir entre els anys

1140 i 1175.

S'ha sostingut, per part de Yves Christe, als anys setanta del

segle XX, que el model corresponia a un arc de triomf romà, que

manté una certa semblança amb la peça d'orfebreria d'un

reliquiari de l'època de Carlemany, en forma d'arc de triomf

ofert per Eginardo a la basílica de Sant Servassi de Maastricht

Els símbols pels que es representen els mesos han estat

estudiats per J.C. Webster que va establir un parentiu amb

sèries de diferents punts europeus, per exemple la

representació de l'ofici d'un boter al mes d'agost, és un element

gairebé exclusivament italià. S'ha establert un punt de relació

entre l'art realitzat a Ripoll i el de Tolosa de Llenguadoc de

Llenguadoc, per l'estudi dels relleus i de les estàtues de les

columnes així com dels plecs de la roba, arribant a proposar un

cert acostament amb l'art del mestre Gilabert o el seu taller i

amb la mare de Déu del Claustre de la Catedral de Solsona;

també sembla acostar-se a l'estil de les escultures del portal

nord de Grossmünster de Zuric, potser per la semblança

d'ambdues amb un origen italià.

Monestir de Ripoll

18

A finals de 2011 es va fer pública la intenció l'Ajuntament

de Ripoll de proposar la declaració del Pòrtic com a Patrimoni

de la Humanitat per la UNESCO.

Descripció

La portalada s'adossa sobre la paret d'entrada de l'església,

constituïda per un paral·lelepípede rectangular de dotze metres

d'amplada per set d'alçada i un metre de grossor

aproximadament, i formada amb blocs de pedra calcària

juxtaposats sense morter; per la seva exposició als elements

atmosfèrics, a la qualitat del material emprat sorrenc, i a un

incendi que va patir l'any 1835 es troba en un estat força

deteriorat. A la seva part central es troba la porta amb set

arquivoltes cobertes d'escultura, sostingudes sobre columnes

entre les que destaquen dos que de fet són les imatges de sant

Pere i sant Pau amb els seus atributs respectius de les claus i un

rotlle de pergamí obert, tots dos presenten la mutilació dels seus

caps.

Queda demostrat que els constructors coneixien bé els arcs de

triomf, per la composició del frontó amb el coronament final d'un

fris continu i el conjunt decoratiu a dos nivells superposats i

emmarcats amb un escalonament de set franges o registres

horitzontals i unes columnes situades a les línies laterals.

Monestir de Ripoll

19

Mides

Amplada total 11,60 metres

Alçada total 7,25 m

Grossor 1 m

Alçada del sòcol 0,72 cm

Alçada de la base des del terra als registres superiors

(sòcol 0,72 + 0,90 segon registre + 1,28 tercer registre)

Total 2,90 m

Alçada de cadascú dels registres superiors (dos a 0,90 i 1 a

1,10) Total 2,90 m

Alçada del fris superior 1,45 m

Amplada de cada costat de la porta central 2,90 m

Amplada porta central 5,80 m.

Alçada porta central 5,80 m.

Amplada de la porta a l'interior cap a l'església 2,54 m

Alçada de la porta a l'interior cap a l'església 4,15

Monestir de Ripoll

20

Arquivoltes

Arquivoltes de la portada de Santa

Maria de Ripoll

D'exterior a inferior

1.- Amb ornamentació en

forma de fulles.

2.- Consta de vint-i-set

cercles, a l'interior dels

quals es troben figures

diverses, en el centre de l'arc presidint-lo l'Agnus Dei, a

tots dos costats uns àngels i a continuació diversos animals.

3.- Està ocupada per escenes en dovelles més grans,

explicant la vida dels apòstols Pere a la part esquerra i Pau

a la dreta, destaquen la de Pere amb Neró, el seu

enfrontament amb Simó el Mag i la seva crucifixió, la vida

de Pau també està narrada des del seu baptisme, predicació

de la fe cristiana, l'empresonament i fins el seu martiri

amb la vista del seu botxí amb el cap a la mà, acaben les

escenes en trobar-se amb les seves estàtues amb les que

es formen les columnes corresponents a aquesta arquivolta.

4.- Formada amb diverses motllures amb diferents formes.

5.- Presenta ornaments vegetals sobre una motllura de bou.

Monestir de Ripoll

21

6.- Des del centre i cap a cada costat les vides de Daniel i

Jonàs amb escenes narrades als seus llibres com el somni

de Nabucodonosor la construcció de l'estàtua d'or que ha

d'ésser adorada, i com simbolisme de salvació la

representació dels tres hebreus al forn y Daniel

transportat per un àngel salvant-lo dels lleons.

7.- A l'intradòs de l'última arquivolta es troba centrada una

imatge de Maiestas Dominidins d'un medalló amb àngels als

costats i amb les històries de Caín i Abel, on hi ha una escena

comparable amb les pintures de l'església de Sant Quirze de

Pedret: és la de Caín quan intenta d'enterrar Abel i la terra

l'expulsa. Té semblances amb ell tapís de la Creació de la

catedral de Girona, amb una Maiestas sense barba i que només

apareix la part superior del cos, d'altra banda, representació

força infreqüent en l'àmbit català. Sobre els muntants a tots dos

costats hi ha la representació simbòlica dels dotze mesos de

l'any amb diferents oficis o al·legories per a cada mes.

Monestir de Ripoll

22

Fris superior i costat dret

El registre superior a manera de fris, ocupa l'espai central una

Maiestas Domini, una de les escultures millor conservades i en la

que encara es distingeixen

restes de policromia envoltada

pel tetramorf i reforçat el

caràcter apocalíptic amb els

vint-i-quatre ancians, que la

seva representació completa,

acaba als laterals de la façana.

Al següent nivell, s'aprecia una multitud de personatges entre els

que es troben els Apòstols i Sants. A les dues franges inferiors

següents es troba la narració del llibre de l'Èxode, amb Moisès

conduint el poble jueu, la tramesa d'aliments al desert del Sinaí,

la separació de les aigües de la mar Roja, Moisès fa brollar

l'aigua de la roca d'Horeb, mentre els guia una columna de foc i

un àngel, i la batalla de Rafidim entre Josuè i Amalec. El

lliurament de les taules dels deu manaments, com a moment més

culminant, es representa amb les figures més grans i dins d'uns

arcs de mig punt, els personatges són Jahvè, Moisès, Aaron i

dues figures vestides una de religiós que podria ser un bisbe o el

Monestir de Ripoll

23

mateix abat de Ripoll i una altra vestida de guerrer on s'ha

volgut veure Ramon Berenguer III, realment molt discutibles, en

sentit simbòlic el concepte és el de representar el poder religiós

i el civil. Sota aquestes escenes, en una sola quadrícula es mostra

la primera visió apocalíptica de Daniel amb un lleó realitzat amb

gran relleu. El relleu del lleó és com un del mateix tipus que es

conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i que formava

part de la façana romànica desapareguda de Santa Maria de

Solsona, també guarda semblança amb altres d'algunes façanes

del nord d'Itàlia. Finalment en aquesta part el sòcol representa

els pecats capitals, trobant-se en molt mal estat de conservació.

Costat esquerre

Lluita entre animals a l'última franja esquerre

La part superior, està ocupada, com la contrària del costat dret,

per Apòstols i Sants. Des del següent nivell els protagonistes són

Salomó i David, representant els reis escollits per Déu, que

igualment es trasllada als reis de l'època medieval. Les escenes

estan inspirades a les narracions historiades que té la Bíblia

Monestir de Ripoll

24

guardada al monestir i mostren la petició de Betsabé a David per

escollir Salomó com a rei, tot seguit ve la coronació, la petició a

Jahvè de la saviesa i el judici de Salomó, sota aquesta franja, es

veu el trasllat de l'arca de l'Aliança, amb David prenent part de

l'ambient festiu ballant davant de la ciutat de Jerusalem i David

amb el profeta Gad. En aquesta part de la façana també es

veuen, col·locats sota arcs, i amb les figures de més gran

proporció, ocupant la part central, David assegut a un tron i la

resta de personatges són acompanyants músics.

A l'últim espai la visió preapocalíptica de Daniel mostra la lluita

entre animals a alt relleu i a un costat una figura d'un àngel i a

l'altre un cavall amb el seu genet. El sòcol inferior en forma de

medallons, amb imatges que representen lleons i grius

fantàstiques.

Monestir de Ripoll

25

Degradació del pòrtic

Detall a la façana del relleu del rei David.

La pedra del pòrtic pateix una malaltia de corrosió degut a la

qualitat del material emprat per a la seva construcció, la pedra

calcària o sorrenca absorbeix l'aigua i junt a l'aire forma una

corrosió que es tradueix en una progressió de la seva disgregació

a què es va unir els efectes del canvi de temperatura per

l'incendi del 9 d'agost de 1835. Tot això i les inclemències del

temps, han fet desaparèixer en primer lloc, totes les inscripcions

que al·ludien als temes representats, així com també han

col·laborat a reduir el relleu de les escultures.

A la catedral de Reims, a moltes escultures gòtiques es copsava

també, aquesta malaltia, que es va agreujar pels incendis soferts

durant la Primera Guerra Mundial, l'opció per a la seva

restauració que van seguir va ser la substitució per còpies i el

Monestir de Ripoll

26

trasllat a un museu de les anteriors. Aquesta mateixa solució es

va començar a aplicar a la façana de la catedral de Chartres, per

passar més tard a tractar-les in situ, eliminant les sals nocives i

tenir-les controlades. Viollet-le-Duc a Amiens ja havia fet

estudis sobre aquesta mateixa qüestió. L'Abadia de Saint-Pierre

de Moissac amb la seva façana romànica està també en

tractament i sota vigilància ja que es troba afectada per

infiltracions que afecten la seva integritat.

A Santa Maria de Ripoll, es pot observar la progressió de la seva

degradació, per les fotografies existents de començaments del

segle XX, tanmateix no es van fer les primeres valoracions fins

la intervenció de la Direcció General de Belles Arts amb el

finançament de la Fundación Juan March durant els anys 1964 i

1971 que es va suprimir una gran infiltració d'aigua, es va netejar

tota la façana i es van efectuar diversos tractaments per

aconseguir una màxima estabilitat, així com un aïllament dels

seus fonaments. Per al control climàtic es va tancar amb vidre el

porxo gòtic del davant de la façana l'any 1973. Malgrat tots

aquests esforços, la façana continua deteriorant-se, estant

controlada pel servei de Patrimoni Arquitectònic de la

Generalitat de Catalunya.

Monestir de Ripoll

27

Tombes comtals

Al monestir hi ha les restes mortals d'alguns comtes de Besalú i

d'alguns comtes de Barcelona.

Guifré I el Pelós, comte de Barcelona (sepulcre modern)

Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona

(sepulcre del s. XII)

Ramon Berenguer IV el Sant, comte de Barcelona (és un

cenotafi: les restes es perderen el 1794 i amb l'incendi de

1835)

Bernat Tallaferro, comte de Besalú i germà de l'abat Oliba

(sepulcre modern)

Radulf de Barcelona, fill de Guifré el Pelós, bisbe d'Urgell i

abat de Ripoll

Guifré I R. Berenguer III R. Berenguer IV BernaTallaferro

Monestir de Ripoll

28

També s'hi enterraren, però se'n desconeix en quina part, els

comtes de Barcelona:

Sunyer I

Miró I

Berenguer Ramon I, el Corbat

Monestir de Ripoll

29

Opinió personal

Ens ha agradat molt fer aquest treball esperem fer-ne alguns

altres per practicar més.

Monestir de Ripoll

30