Moderna tradició i bones intencions. La “medició” de Biar. Els moros i cristians són una festa del sud del meu país. Pels que no som dels pobles i ciutats on la viuen des del bressol, se’ns presenta com una espècie d’auca amb tot un poble com escenari i farcida d e q u a d r e s , e s c e n e s i passatges que a mi, com sóc urbanita i ja comence a tindre una edat, em sona molt a la Fura dels Baus (1) d’ara, amb la 1

transgressió controlada i encabida dins d’un vestuari i un guió.

Aquesta auca sempre és sobre un atac musulmà històricament descontextualitzat que triomfa momentàniament i acaba sent derrotat pel bàndol cristià. Conten que a Alcoi, una vegada, els moros es negaren a perdre i retre el castell com mana el guió, i que la Guàrdia Civil els hagué de reduir a punta de rifle. La història d’aquest calfament tan típicament valencià m’ha agrada molt.La càrrega religiosa de tot plegat sempre m’ha posat els pels tan de punta com les “meues” ofrenes florals de Falles i processons del Corpus sota pal·li. Té, a més, està aquesta barreja de tufs a integrisme de “reconquesta”, segle XIX i franquisme, tots eixits de l’església, que es barregen involuntàriament amb la pudor de la xenofòbia i la islamofòbia. Tot plegat té un to políticament incorrecte que queda immediatament neutralitzat per l’actitud de festa gran d’una gent que t’ofereix una mentireta (2) amb un somriure d’orella a orella. La intenció és bona. 2

Sentir aquell capità cristià declinant uns versos en castellà des del balcó del castell, dient no sé quina cosa sobre la pàtria, ha estat tota una experiència. El seu accent recordava el mític anunci

d’un pesticida on un llaurador cridava, al costat dels seus tarongers: “Xé, las malas hierbas me traen de cabesa!!!”. R e s u l t a q u e d u r a n t e l f r a n q u i s m e s ’ i m p o s a re n aquests textos en l’idioma mundialment conegut com “En español, coño!”. I també resulta que no els han tornat a posar en valencià per a no generar problemes i perquè ja és tradició. Es confirma la meua teoria que les idees conservadores, i més encara les reaccionàries, són tradició des del mateix moment que es esclaten al cervell genial de qui les inventa.Volia veure és un moment molt concret d’allò que distingeix els Moros i Cristians de Biar (3) 3

(Vall de Biar, Alcoià) de tots els

http://www.lafura.com/ca/ 1

És una d’aquestes begudes amb cafè licor. La mentira es fa amb un terç de cafè licor i dos terços de granissat de 2

llima (aiguallimó).

http://www.biar.es/index.php?noticia=2179 3

El càntir de la mare de la Mahoma té els hàmsters a dins.

altres. Cada 11 de maig, els espies s’encarreguen d’obtindre la informació que permetrà l’entrada mora fins al castell. És una representació carregada de simbolismes i dividida en diversos actes que comencen amb la “medició”. El personatge central és la mare de la Mahoma, un home disfressat de dona que porta un càntir a l’esquena. Els espies, altres homes disfressats representen que prenen mesures fins que arriben a la plaça i són descoberts des del castell. Aleshores, disparen un tro d’arcabús que espanta la mare de la Mahoma i el càntir li cau a terra. Quan es trenca, apareixen uns hàmsters que hi eren a dins, i els xiquets i xiquetes corren a agafar-los.

Quan em contaren del que es tractava, ho associí a la barbaritat perpetrada al Puig de Santa Maria (4) (L’Horta), però el que fan 4

a Biar és molt diferent. La escena final, una vegada agafats els ratolins, és la d’un grup de gent menuda que els mira i els acarona amb cura: l’afortunat o afortunada que els ha pogut agafar se’ls emportarà a sa casa i els cuidarà fins que moren, i conservarà el record d’haver tingut un dels ratolins dels espies de Biar. Probablement siguen els animals més “afortunats” de tots els que han la tingut mala sort de ser utilitzats en una festa de la península Ibèrica, molt pocs dels quals tenen un destí diferent al de ser assetjat, espantat, colpejat, ferit, torturat i matat.La gent no té la percepció d’estar fent mal als animals i jo ho entenc. Al nostre món especista, és “normal” comprar un hàmster per a tancar-lo a dins d’una gàbia, i els de Biar només es diferencien de la resta pel

temps que han passat a dins del càntir de la mare de la Mahoma i per trobar-se de sobte al terra i envoltat de xiquets i xiquetes que criden i els agafen. Segurament, la cosa haurà donat per a accidents que hauran costat la vida a més d’un, xafats sense voler o agafats amb massa força, però no haurà estat un fet habitual. Hi ha una enorme distància conceptual entre això i la plaça de tortures de Villena, la capital de l’Alt Vinalopó, que és a poc més de 9km. De nou, la intenció és bona. La festa, però, ho té tot per a evitar aquest tràngol als xicotets animals. La seua presència és un instant, una anècdota fugaç dins d’una representació carregada de detalls i que té com a protagonista la Mahoma, un gegant amb cap de cartró i que és l’element distintiu dels moros i cristians de Biar. Seria fàcil substituir els rosegadors per altre element simbòlic, com unes joguines amb la forma d’aquesta figura, però sembla que hi ha defensors d’aquesta tradició “irrenunciable”. En aquest fet, Biar si que s’assembla a tota la resta.Em quede amb la magnífica explicació de Joan-Antoni Cerdà i Mataix (5) sobre l’origen del ball 5

dels espies. Es tracta de l’adaptació d’una “celebració de carrer, teatral, còmica i festiva anomenada el Ball de Torrent (….) hereu de les antigues moixerangues i mascarades valencianes”, datat entre els segles XVII i XIX i realitzada per companyies teatrals semiprofessionals que actuaven a festes molt especials. També em quede amb les disfresses que porten els espies, com les de clown de vius colors o les que rematen amb un gran barret mexicà, poc creïbles com a tradicionals. En un moment donat, la gent de Biar copià el Ball de Torrent i el transformà en dels espies, i en un moment donat que no pot anar més enllà de la segona meitat del segle XX introduí aquestes disfresses i les normativitzà dins de la seua festa. De la mateixa manera, no existeix cap

Animalisme CAT, 02/02/2012, Tradició. La batalla de rates de la lleva del Puig, http://animalismecat.blogspot.com.es/4

2012/02/tradicio-la-batalla-de-rates-de-la.html

Cerdà i Mataix, Joan Antoni, El Ball dels Espies: Origen i evolució. A Festes.org, 06/05/2010, http://www.festes.org/5

arxius/balldelsespies.pdf

Vídeo a YouTube: https://youtu.be/cw8JqxKhS_Q

justificació per a que, en un moment donat, s’incorpore a la festa una nova sensibilitat i es modifique la tradició suposadament ancestral d’utilitzar ratolins a la medició dels espies.

Mentre observava els xiquets i xiquetes que capturaven els ratolins, pensava en l’ús dels animals com a eines interactives i “efectes especials” de festes sorgides d’una època amb una tecnologia que no és la d’ara (6). Pensí en la proposta eZOO (7) i en la posterior ZooXXI (8) per a reinventar pel 6 7 8

camí de les noves tecnologies aquesta institució vuitcentista que empresona i massacra animals amb la ciència i la divulgació com a pretextos. Crec que és hora d’explorar aquesta proposta per a que vaja més enllà i renove també les velles tradicions festives pel camí de la consideració cap als altres animals.Aquest si que seria un salt carregat de bona intenció.

Animalisme CAT, 19/05/2015, Santa Fiesta (http://santafiesta.es), http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/05/santa-6

fiesta-httpsantafiestaes.html

http://ezoo.ws 7

https://www.facebook.com/zooXXI?fref=ts 8

Espies disfressats.