MÓN I MISTERI DE LA FESTA D'ELX

L'URBANISME A LA CIUTAT D'ELX

Gaspar Jaén i Urban Arquitecte i escriptor

Després que, cap al segle VIIT, els habitants àrabs d'Elx abandonaren el turonet de l'Alcúdia, i fundaren l'actual ciutat al peu de les serres que tanquen pel nord la comarca, Elx s'ha trobat deli­mitada tradicionalment per dos accidents geogrà­fics: d'una banda, el riu Vinalopó - la Rambla, el riu d'arena dels àrabs- i, d'una altra, els horts de palmeres, que aquí s'anomenen simplement «els horts».

La ciutat tradicional, anterior al segle XVIII, es troba en la riba esquerra de la. Rambla. El riu, de caràcter torrencial, és un ample barranc, suma­JTient profund, gairebé sec o només amb un prim fil

Plànol d 'Elx realitzat per Porras. Servei Geogràfic de l'Exèr cit, Madrid

31

d'aigua la major part de l'any, doncs la poca aigua que ve s'aprofita per a regar els horts i el camp per les séquies Major i de Marxena.

Aquest barranc fou aprofitat com a defensa na­tural de la Vila. Les seues muralles de ponent mira­ven a la Rambla, i també l'Alcàsser de la Senyoria.

Si el riu delimitava la ciutat per ponent, tot i condicionant-ne el creixement, pel nord, per lle­vant i per migdia es trobava protegida pels horts, horts que , fins el segle XVIII, conforme s'estenia la ciutat, lentament, anaven quedant parcialment in­closos dins de la trama urbana i de les illes de ca­ses, en forma de jardins, horts interiors o palmeres aïllades.

Els terrenys d'aquesta riba esquerra de la Rambla, immediats a la ciutat, foren dedicats tra­dicionalment a cultius agrícoles de regadiu, utilit­zant l'espai que deixaven lliures les palmeres, i aprofitant els drets històrics sobre el minvat cabal de l'aigua del Vinalopó.

La riba dreta, en canvi, i sense oblidar la impor­tància de la séquia de Marxena, que regava l'horta del Moros, es destinva preferentment a cultius ar­boris de secà.

LA VILLA I EL RA VAL

Ja des del segle XIII, després de la conquista cristiana i l'expulsió dels àrabs de la vila, el poble d'Elx havia tingut una peculiar configuració urbana: la Vila, ocupada pels cristians, al nord; la moreria o Raval de SantJoan, al sud. I , entre ambdues pobla­cions separades, hi havia un extens espai sense construir que fou paulatinament ocupat entre els segles XIV i XIX, tot i constituint el barri del Salvador.

Aquesta dualitat Vila/Moreria no sols era un fet urbà, sinó també administratiu, social, econò­mic fins i tot racial.

Pel que fa al traçat del plànol d'Elx, al meu pa­rer, l'existència d'un territori agrícola de grans di­mensions entre la Vila i la Moreria, va permetre un creixement de la ciutat que tendia a ocupar aquest buit entre el dos nuclis, tendència que arribà fins al mateix segle XX, amb l'ocupació amb edificis dels espais lliures o dels horts de palmeres que restaven

32

El CHE

'"1'•$.1.·•

• t,

,..,,. l .- f.'lofu<"I'Úf'l uff~lut.- t..~tll U.UQ: J. 1'tmplo tl~ S.Ot:a M arfa (•UIÍJU;l "'nquitaL ­t ,..61"t•lua •I•• I• (Àiwlutt~. j~o~mo • l1 puttll dd 111l~mo nomhr... - l. L' Airiner ~ 1111 f.w.nrcwi.t. - 4. J.inut• de S.n Seb• ·•i•o.- S. Pn.f'l tltrú nueu (llt9). - 6. C.om~nto cl~ ,_ \lru. d r haiitM mu. u ltn;llrlf'..f. - 7. AyiU!Ialtlknto df' la I u ... - I. Con~etliO .... ~liJl~ ... ,j, " ¡.;, ... N"11:..0 li.ll. - 9. Tni)JIIo dtJ s.l .. •tl-or. - 10. Tttllplo dfl- S..n J u•p R•ut llll (l.ntiJ • • '" ' "liitil.liJ IJ At•liJtJ(l A)lln l~mirnh• •"I Hl\ al el.- !'wnt j (Nn. 1:!, An1111•o l't),no.-

Il. Con H 'I'Ihl fr•nd ..c1n0 dt' &n J~. - 1 1.. l:uaflt l ,~ NoballH"'•

Evolució urbana d'Elx fins el 1849 segons un dibuix de Vicent Gonzalvez Pérez

a l'interior de les illes de cases, com ara el Teatre­Circ, que més tard seria el Gran Teatre, construït l'any 1906, després de tallar l'hort d'En Pau Belda, entre els carrers de l'Olivereta, dels Sants Metges i de la Figuera.

EIXAMPLES DELS SEGLES XVIII I XIX

A la vegada que es produïa aquesta lenta ocu­pació del barri del Salvador, els elxans del segle XVIII havien vist el naixement d'un barri nou de trinca en el marge dret de la rambla del Vinalopó, el Raval de Santa Teresa (1740) o el Pla, nom de la partida.rural - el Pla de Sant Josep- que també se li aplica, popularment, al barri.

De cases de planta baixa o de planta baixa i pis, de carrers traçats a esquadra, estrets però llumino­sos, el Pla fou una intervenció important per la seua gran extensió superficial i pel seu significat cultural -era un eixample «modern»- que no va tenir continuïtat, dissortadament, fins dos segles més tard.

Els petits eixamples contruïts al segle XIX a llevant i migdia de la ciutat històrica, no anaven a continuar el model del traçat del raval de Santa Te­resa, sinó més bé una altra línea urbanística ence­tada a Elx també durant el segle XVIII. Parlem dels barris de les Illetes {1776}, de Saràvia (1769} i de Conrado (1771}, que es van composar amb uns quants carrers mal e11dreçats immediatament pe­gats a l'edificació preexistent i unes quantes illes d'edificis mal forjades, uns solars i uns carrers re­sultants de la tala d'un hort de palmeres.

EIXAMPLES DEL SEGLE XX

Aquesta expansió moderna d'Elx, que durant el segles XVIII i XIX s'havia fet en part a costa dels horts, i en part a la riba dreta de la Rambla, seria capgirada quan, durant els anys 20 del nostre se­gle, s'incrementà en gran mesura la tala dels horts i sorgí una important campanya de concienciació cap a l'interés d'aquest patrimoni natural. Aquesta campanya - pot ser sobrevalorada posteriorment­juntament amb diverses crisis econòmiques, pro­vocà que l'eixample d'Elx s'incrementara per la ri­ba dreta del riu, quedant establert l'esquema del desenvolupament urbà d'Elx fins als anys 60: a l'esquerra del riu, la ciutat històrica i els horts; a la dreta del riu -amb una gran extensió supeficial­els nous barris del segle XX.

Era ja ben avançat el segle, cap als anys 1913 i 1924 quan començà a plantejar-se i construir-se aquest gran eixample en el marge dret, a ponent del Poble Vell i amb una dèbil connexió amb ell, que seria el nucli originari dels barris del Pla de Sant Josep i de Carrús.

Les condicions topogràfiques del lloc eren molt favorables, i també les econòmiques: un sòl de terra barat i un terreny prou pla, obert, per on

E l palmeral d'Elx segons un gravat de Laborde del 1806

corria l'aire, il·limitat, que permetia fer un dibuix d'eixample en quadrícula, sense solució de conti­nuïtat, hereu més o menys directe de l'eixample que l'enginyer Cerdà dissenyà per a Barcelona {1859} i que com a exemple il·lustre féu fortuna per tot l'Estat Espanyol.

LA MODERNITZACIO DE LA CIUTAT: INFRAESTRUCTURES I EIXAMPLES

La modernització de la ciutat començà durant el darrer quart del segle X.X, gràcies a dos fets que haurien de tenir una importància capital per al seu desenvolupament:

D'una banda, començaren a introduil·-se les no­ves infraestructures tècniques urbanes - des de l' enllumenament públic, l'electricitat i les noves vies de comunicació fins a les depuradores- que eren un producte directe dels avanços i descobri­ments del segle.

D'una altra banda, els eixamplaments de la ciu­tat que ja hem esmentat, compeçaren a tenir una importància no vista mai en els segles precedents: al llarg de cent anys, primer foren els nous barris a llevant i migdia del Poble Vell; després, el gran ei­xample del Pla de Sant Josep i els barris de Carrús, a ponent; i, finalment, els barris d'Alta baix, de nou a llevant del Poble Vell, enllà els horts de palmeres.

33

I

MURALLES I A VINGUDES

A més d'amb aquest dos fets capitals, infraes­tructures i eixamplaments, l'urbanisme modern a les ciutats i viles d'Europa s'inicià amb l'enderroc de les seues muralles que, bastides durant l'Edat Mitjana, s'havien anat reparant o constiUint de nou durant tota l'Edat Moderna, fins a ben entrat el se­gle XIX en el cas de les places fortes.

Per allà on hi anaven les muralles, hon feu for­moses avinJUdes i bulevards, jardins i parcs que encerclaven les antigues ciutats d'Europa.

Tanmateix, les muralles d'Elx havien anat per­dent la seua importància des del segle xvm, quan Alacant se convertí en una ciutat important des del punt de vista militar gràcies al seu front marítim.

Així, el Consell d'Elx havia donat des de 1674 nombroses autoritzacions per a ocupar la part infe­rior de la muralla tot i fent-ne cambres o eixides per a les cases contigües o la part superior com a pista per als filadors.

A finals del segle XIX, les muralles de la Vila d'Elx fins i tot havien estat trencades amb l'obertu­ra del carrer de la Victòria (ara, d'Andreu Tarí) els anys 1838-1841 i amb la Pujadeta de Sant Jeroni (ara, carrer del Bisbe Tormo) l'any 1699, noves vies ·que facilitaven el pas dels vianants i els car­IUatges entre la Vila i els ravals del sud.

A Elx, doncs, no hi va haver acte formal d'en­derrocament de les muralles què, embeguedes en l'edificació, soterrades o dempeus a la vora del riu, han anat desapareixent gairebé en la seua totalitat al llarg dels segles, destruïdes per l'home o pels elements.

Aquesta mancança d'importància militar de les muralles d'Elx, sobre tot després de l'expulsió dels moriscs (1609), feu possible que els primers creixe­ments de la Vila, cap a llevant i migdia, on estaven les seues dues portes -.la d'Alacant i la de Guardamar- foren pegats als murs, no en ravals separats, com era habitual a les ciutats amb impor­tància militar.

Sense enderroc de les muralles ni espai lliure -el Vall- al seu voltant, no hi va haver tampoc a Elx avingudes ni jardins que envoltaren la petita Vila. A males penes, el carrer Ample, a l'est, i la Corredora, al sud, són els pobre~ equivalents a la

34

nostra ciutat d'aquells bells bulevards construïts per una burgesia triumfant que a les grans ciutats d'Europa encerclaven el centre històric després de l'enderroc de les muralles.

CINC TRETS DE L'URBANISME MODERN A ELX

Al nostre parer, els cinc trets més importants de l'urbanisme modern a Elx han estat els se­güents:

/. Destrucció dels horts de palmeres, que en un primer moment afectà només els horts immediats a la ciutat, però que, en la segona meitat del segle XX, s'ha estés a tot el territori del Camp d'Elx.

Les dates d'aquesta destrucció, contínua du­rant tot el darrer segle, podem situar-les entre 1863 -obertura de la carretera d'Alacant, cons­trucció del teatre Llorente a l'hort del Pinyó- i 1986, ara mateix - abandó dels horts, comercialit­zació de la palmera com a arbre ornamental, cons­tiUcció d'edificis als bancals de l'hort- i ha estat originada pel mateix creixement de la ciutat i el seu desbordament per tot el terme municipal.

La destrucció dels horts de palmeres d'Elx ha tingut múltiples facetes, puix que tan destructiva

Les noves edificacions van destruint part del palmera!

Elx, vista de la ciutat amb la Basílica de Santa Maria

ha estat la construcció de nous barris o línies de ca­ses durant la primera meitat del segle, amb la tala prèvia d'horts sencers, com l'obertura o eixampla­ment de carrers, carreteres, camins i voravies, que ha implicat l' arrancament de nombroses palmeres, com, en fi, la construcció en l'interior o en les im­mediacions dels horts, d'habitatges o equipaments tal com col·legis o hospitals.

En uns casos es destruïa l'hort d'una forma im­mediata i directa; en els altres, la destrucció era mediata i indirecta: d'una o altra manera, a poc a poc, les palmeres, que havien perdut el seu valor productiu, anaven sent tallades o, regades insufi­cientment i sense fer-ne cap replantació, anaven desapareixent d'aquelles horts ocupats per l'edifi­cació, per la gespa o per altres arbres.

A Elx, fins i tot la jardineria més recent als horts de palmeres ha negat el caràcter paisajística­ment únic i extraordinari dels horts, superposant­hi altres espècies vegetals - ficus, cactus, xops-, subtituint el reg tradicional de gravetat i séquies per mànegues i aspersors a pressió i deixant que les palmeres, en tant que marc i no protagonista, pas­saren a un segon pla dins del jardí per a anar desa­pareixent d'aquí a mig terme.

2. Creació de noves vies de comunicació que tra­vessen la ciutat. Per la seua importància fonamen­tal és de destacar el traçat de la via del ferrocarril, al nord de la Vila i entre el horts de palmeres, que n'ha destruïts una bona part (1864-1884).

També tenim les cinc grans carreteres que ana­ven des d'Elx fins a les poblacions més pròximes: la carretera d'Alacant (1863-66), cap a llevant; la de Santa Pola (1878) cap al sudest; la de Dolors (1870-18~5) cap al sud; la de Crevillent (1868-1872) cap a ponent, i la d'Asp (1889) cap al no­roest. Més tard, ja durant els anys 60 del segle XX, es feu la circumvalació sud, que rodeja una part de la ciutat.

Tot aquest grapat de noves vies de comunica­ció, superposat a la trama territorial preexistent de camins vells han marcat l'evolució urbana de la ciu­tat durant més de cent anys i han estat imprescin­dibles per al seu funcionament.

3. Eixamplament de la ciutat d'Elx cap a po­nent. Com ja hém dit, entre 1920 i 1970, la ciutat va créixer mitjançant l'ocupació d'una extensíssima plana, en el marge dret de la rambla del. Vinalopó la que formava part dels partits rurals del Pla de Sant Josep, al sud de la via, i de Carrús, dalt de la via del tren.

Aquests eixamples estaven formats per carrers rectes, ordenats en una quadrícula més o menys ben feta - acceptablement al Pla, molt incorrecta­ment a Carrús- i ocupats amb cases de planta bai­xa que tenien un gran corral posterior.

La gran extensió d'aquest eixample i la poca al­tura dels seus edificis, que obeïen a una tipologia rural transplantada al poble, així com el fet d'anar destinat en la seua totalitat a classes socials baixes, feia d'ell un cas rar dins l'urbanisme espanyol del segle XX.

4. Densificació de tota la ciutat d'Elx. A partir de 1962, amb el Pla General d'aquel any, es produí a Elx una renovació urbana intensíssima; que mul­tiplicà per deu la densitat urbana i que va afectar tot el poble.

S'abandonaren les cases de planta baixa, que el Pla expresament prohibia, per «pisos» construïts de nou. D'edificis d'una o dues plantes es passà a edificis de vuit o dotze, sense augmentar els espais lliures, l'ample dels carrers ni les dotacions públi­ques, sense canviar la divisió parcel·lària i només a mitges els sistemes construct ius.

Mercè a la brutal especulació desencadenada es creà una imatge de ciutat perpètuament a mitjan fer, amb carrers sempre en obres i voravies sempre trencades, que és allò qüe actualment caracteritza Elx.

35

Obres als carrers d'Elx

Canvià la tipologia dels habitatges, la fesomia i els materials dels edificis; el cel i la llum dels car­rers disminuí i, en fi, els comportanments i els cos­tumbs del habitants d'Elx foren uns altres. Fins i tot la llengua dels elxans començà a ser una altra.

5. Ocupació de tot el terme municipal. Com va passar a totes les ciutats importants de l'Estat Es­panyol, a partir de 1970, la totalitat el terme muni­cipal d'Elx fou ocupat d'una forma indiscriminada amb xalets, edificis d'apartaments a la costa, fàbri­ques, equipaments, grans centres comercials, etc.

D'una forma legal, paralegal o senzillament il·legal, segons què i com, el cas és que la ciutat d'Elx s'ha anat escampant per tot el territori -que

36

l'envolta, arrasant-ho tot, camp, serra, costa, llacu­nes, per tal d'ocupar-ho tot i fer de tot el territori, una ciutat. Estem al davant de la ciutat-regió des­crita pels sociòlegs urbans.

LA RAMBLA DEL VINALOPO I ELS HORTS DE PALMERES

A Elx, com que no hi havia muralles que derro­car, tots els successius documents urbanístic que han dirigit l'evolució i el creixement de la ciutat han considerat com a barreres a abatre tant la rambla del Vinalopó com els horts de palmeres, elements territorials, geogràfic l'un, agrícola l'altre, que en­voltaven el Poble Vell pels quatre punts cardinals.

Des del segle XVIII amb el Pont Vell (1705-1756) fins a l'actualitat, amb cinc de construïts, es van fer ponts per a botar el riu. Per a esquivar els horts, primer es van tallar les palmeres i es feu ciu­tat del seu terreny, després es van fer carrers nous de trinca al seu través, i, finalment, es van rodejar de barris com els de la Llonja, Altabix o els Palme­rars, que els deixaven aïllats enmig de carrers i ca­ses i feien d'ells un tros més de ciutat.

Des dels anys 20, tots els plans d'urbanisme s'han entestat en fer nombrosos ponts -la majoria d'ells només sobre el paper- per a travessar la Rambla i en traçar nombroses vies per damunt dels horts per a augmentar la comunicabilitat entre les diferents parts d'Elx que encerclen i són encercla­des pels horts de palmeres.

Al súmmum d'aquest trencament de barreres s'arribà amb el Pla de 1973 que tenia uns catorze ponts dibuixats sobre el riu i nombroses vies de 40 m. d'amplària travessant els horts, en un afany es­colàstic de mantenir la quadrícula de la trama ur­bana proposta pel mateix Pla que, d'haver-se dut a terme, hauria suposat la liquidació total i definitiva dels horts de palmeres d'Elx.

Es simptomàtic constatar que, tot i ser l'ele­ment territorial més important del poble i tenir, per les seues característiques d'unicitat, una gran im­portància cultural a nivell europeu, durant tot el se­gle els horts han estat els gran ignorats per l'urba­nisme que s'ha fet a Elx.

Elx és una ciutat amb t·iu

Tanmateix, aquesta ignorància té la seua lògica si pensem que l'urbanisme del darrer segle a l'Es­tat Espanyol, originat en els plans d'eixamplament de poblacions o de noves poblacions, era una disci­plina que tenia per objecte fer carrers i edificis nous, no ordenar un territori, i que, per tant, ni vo­lia ni sabia com havia de fer per a tractar de mante­nir un element tan delicat i fràgil com els horts de palmeres, plantacions arbòries amb cultius asso­ciats que havien de ser regats sovint, escarmun­dats i llaurats, pràctiques estrictament agràries ben allunyades de la cultura urbana que originava un urbanisme des de i per a la ciutat.

D'altra banda no es pot perdre de vista que l' anfany dels polítics i els urbanistes per eliminar barreres, més que trencar barreres físiques volia dir, la major part de les voltes: eliminar barreres per a l'especulació amb el sòl de terra i amb els ha­bitatges tot i fent possible uns elevats guanys de1

capital immobiliari.

Tot plegat, les conseqüències han estat que el segle XX ha vist desaparéixer la metitat dels horts de palmeres d'Elx entre la desídia i la ignorància dels administradors i els interessos econòmics dels administrats. Abandonats, destruïts, amb les pal­meres cremades, seques, menjades pels eucalip­tus, els ficus i altres arbres, tallades per a fer edifi­cis, col-legis o xalets, amb greus dificultats el horts de palmeres d'Elx estan passant el segle XX.

En cap document urbanístic els nostres horts han quedat com a zones verdes en el seua totalitat. No volem ·dir tant que foren Jardins, com que foren trossos de no ciutat, un espai lliure d'edificacions un espai agrícola. I en aquesta reflexió considere~ no sols la superfície de l'hort pròpiament dit sinó també els seus voltants, l'espai agrari d'un co~tat i urbà de l'altre, que els envolta i forma part del p;i- · satge d'aquest patrimoni natural absolutament únic a Europa.

Per altra banda, a Elx, a partir dels anys 20 d'a­quest segle, podia haver-se donat un creixement de la ciutat en una sola direcció -cap a ponent- i no un creixement radio-concèntric, com és el que s'ha plantejat des dels anys 40 i que va ser oficialitzat per tots els documents urbanístic a partir de 1962 amb la creació de nous barris perifèrics enllà la co~ rona dels horts -a llevant de la ciutat històrica­tot i rodejant-los en que hi ha edificis urbans pe­gats a ells o dins d'ells mateixos.

El cas és que després de les grans i abusives ta­les d'horts de palmeres de la primera meitat del se­gle per a fer barris compactes de cases, a partir dels anys 40, i d'una forma especialment intensa durant els anys 70, els horts i, més en general, el territori agrícola a llevant del Poble Vell, s'incorpo­raven a la ciutat sobre tot en forma d'equipaments.

Hi va haver excepcions, però. Alguns horts - els de la Creu, del Rosari, de Balconet, el Que no té portes, el d'Avellanes es destinaren a fer xalets per als rics, o nous rics, del poble, i d'altres -

37

.. l'

...

(.

./

- 1849

-189o-1111()

-11111-1933

~1934-19$7 0 19$8• 1967

r'F· 11.-E,·ohtdón u:riwln• d" Elr~ (1149-l'o:l ~ I Ou"o d~ C.n~~t-n (1890).- 2. Barrio ck Sa• li•J.~I (119":1 - J 811• rrio k.t P•t- H900-191MJ. - &. B•"'io cW OUad•lll• U9cnl S Ut"•o dtl Pont SCJoV UOI!). - ~. A nh s-. li unto d.- L•l (1911·1928) - i', U..rno .,_., À••lo U•ló).- 8 &rri(J ~ rr,.

r• U't%%1 - • . B•rrio de I• &r~no U9!))

Plànol de l'evolució urbana d'Elx des del l849 fin s all967. segons Vicent Gonzatvez Pérez

Ripoll, Xipreret- van veure créixer als seus ban­cals torres de set o deu plantes d'altura. Eren els afortunats per l'urbanisme.

Però la major part dels horts quedà com una zona castigada en tant que no va rebre el manà de l'aprofitament urbanístic. Des de~ moment en què deixaren de ser edificables el seu preu va baixar respecte al del sòl urbà immediat a ells i esdevin­gueren així un territori idoni per a ser destinat a us­sos urbans que exigiren molt d'espai lliure: col-le­gis, jardins, clíniques, esglésies, etc. promoguts per l'administració pública i també per l'iniciativa privada. ·

L'Ajuntament d'E lx, en una bona política de municipalització, anà comprant molts dels horts d'Elx. De tota manera, encara van ser po:::s i a final

38

dels anys ·¡o i principi dels vuitanta es van aturar les compres d'horts i no es van reprendre fins anys després.

LA PRODUCCIÓ DE SOL URBÀ

En un altre lloc hem descrit algunes de les for­mes possibles de creixement de la ciutat còm a di­ferents mecanismes de producció de sòl urbà. Aquests mecanismes, breument, poden ser:

1. Ocupació de terrenys rurals d'una forma contínua, tot i convertint-los en ciutat, única forma lícita des del nostre punt de vista, de produir sòl ur­bà, en tant que la no-ciutat esdevé ciutat mitjan­çant els procediments i les cessions legals pre­vistos.

2. Operacions de renovació urbana, que derro­quen la Ciutat preexistent i en fan una de nova so­bre les ruïnes d'aquella, amb una densitat molt més elevada, que pot ser, en el cas d'Elx, entre quatre 1 deu vegades la densitat inicial.

3. Ocupació de terrenys rurals, no convertits encara en ciutat per a establir-hi ussos i construc­cions característics i propis de la ciutat, tot i aprofi­tant les fisures o les· indeterminacions de la llei, del planejament i/o dels governants.

De totos aquests tres tipus de producció de sòl urbà n'ha hagut a Elx a bastament.

L'urbanisme modern, fins a 1960, per la crea­ció de grans quantitats de sòl urbà nou mitjançant l'ocupació de sòl agrícola, tot i fent nous carrers i nous solars. Són els petits eixamples del tomb de segle que encerclen el Poble Vell, però també els grans eixamples del Pla de Sant Josep i de Carrús.

El fet que tots aquests barris foren ocupats amb cases de planta baixa possibilità en un mo­ment posterior una renovació urbana importantís­sima que encara no s'ha acabat.

Aquesta renovació urbana, a Elx, ha estat tan intensa que ha implicat l'arrasament de gairebé to­tes les arquitectures anteriors a 1960 i la desperso­nalització més absoluta de la ciutat.

Així han desaparegut edificis modernistes, noucentistes i racionalistes que es trobaven en per­fecte estat de conservació en un procés d'autofàgia protagonitzat per una burgesia inculta que, molt per damunt del manteniment de la pròpia història, va preferir tenir oberts tots els camps de l'especu­lació immobiliària.

Durant els anys 70 i 80, paral·lelament a la re­novació urbana esmentada que el planejament ur­banístic potenciava i feia possible des del poder municipal es va tolerar una situació d'ambigua le­galitat que va omplir el Camp d'Elx de construccio­.nes i ussos urbans - xalets, fàbriques, comerços, camps d'esport- que convertien tot el territori en una ciutat-regió on començaven a superar-se les di­ferències tradicionals entre el camp i la ciutat, mer­cè a la introducció massiva de l'automòbil en la vi­da de les persones humanes i, amb ell, la pretesa. anul·lació del temps i de les distàncies.

A la vegada que la renovació urbana ímmediata que es produïa als eixamples i que originava moltes hectàrees de sol urbà falsament nou, se'n produïa

una altra, de renovació urbana, mediata, amb el traçat de nous carrers que trencaven les muralles, els atzucacs del Poble Vell o teixits urbans entre­gues, la reculada obligatòria dels .. edificis de molts carrers, etc. Totes elles, en definitiva, eren opera­cions urbanes que condemnaven el patrimoni cons­truït existent.

Des del plànol geomètric de Gonza.lez de 1849 fins al Pla General de 1985, han passat quasi cent­cinquanta anys durant els quals els munícips d'Elx s'han entestat en reformar una i una altra vegada les alineacions de les places i els carrers d.el Poble

Plà nol de situació del palmeral d'Elx

39

Nova ut·banització de la c iutat. Plaça del 9 d'octubre

Vell, tot i utilitzant el nefast procediment de les re­formes urbanes com a una manera de fer ciutat.

Carrers com el dels Solars, el Nou de Sant An­toni, el Filet de Fora, etc. han vist recular les seues alineacions durant el darrer segle en un intent inú­til d'arrenglerar les cases, la conseqüència del qual només ha estat tenir un poble sempre derrocat, a mitjan destruir i a mitjan fer, amb entrades i eixi­des, carrers desdentats on ha desaparegut la histò­ria urbana i on tot són retalls de la desfeta i la devastació.

A més de les reformes puntuals, també hi va haver projectes de major volada, originats sobre tot durant els anys cinquanta. Alguns d'ells no es van fer mai, com la Gran Via del Raval, nou carrer de l'ample de la plaça Major del Raval que obria aquesta cap al nord i cap al sud. D'altres, igual­ment destructius, es portaren endavant: l'obertura dels carrers de Zumalacàrregui, de l' Angel i de Juan Ramón Jiménez van ser alguns d'ells, pero el més important fou la destrucció del barri dels Fila­dors, el qual constituïa tota la meitat nord de la vila Murada, amb motiu de la construcció del Palau del Pont d' Altamira.

Aquesta actuació, que anomenaren Traspala­cio, suposà la renovació urbana més important i sis­temàtica que s'ha donat a Elx. El rerafons de la

40

destrucció d'aquest barri era una gran operació es­peculativa que fou parcialment truncada per la de­claració de Conjunt Històrico-Artístic, que feu el Go­vern, d'aquest sector -ja destruït- de la ciutat.

La conseqüència immediata q' aquest fet ~a ser que es van haver de rebaixar a quatre les VUit plantes projectades en un principi i que haurien suposat, en aquesta zona, una densificació tan intensa com la produïda al barri divuitesc·de les Illete~, .a la vora mateix de Traspalacio. De tota manera s hi feu una edificació nova, de luxe, una arquitectura més o menys historicista en un urbanisme d'illes de cases de grans dimensions més pròpies d'un mediocre ei­xample modern que del Poble Vell on se situaven.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

- CASTELLS, Manuel. «La Cuestión Urbana». Madrid, siglo XXI, 1974.

G.ARCIA BELLIDO, Javier. «Plan General de Ordenación Urbana de Elche. Revisión

1970-72». Revista «Ciudad y Territorio», núm. 3/74, Madrid, Ins­

tituto de Estudios de la Administración Local, juliol· setembre de 1974, pp.: 39-81.

GONZALVEZ PEREZ, Vicente. «La Ciudad de Elche. Estudio Geogràfico». València, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament

de Geografia, 1976, 290 pp.

- IBARRA Y RUIZ, Pedro. «Para Historia de Elche: Pro-Palmeras (Conjunto de

Documentos que puedan servir algún día para ilus­trar nuestra Gestión en Defensa de estos Palmerales)».

Elx, 1931, 96 pp.

- JAEN i URBAN, GASPAR. «Guia de l'Arquitectura i l'Urbanisme de la Ciutat d'Elx»

(IV vols). 1983, inèdit, 2.014 pp.

RAMOS FOLQUES, Alejandro. «Historia de Elche». Elx, tall, Lepanto, 1970, 647 pp.

ZONES O BARRIS DE LA CIUTAT D'ELX

A. HORTS DE PALMERES B. VILA MURADA C. RAVAL DE SANT JOAN D. MIGDIA I LLEVANT DE LA VILA E. BARRIDELSALVADOR F. RAVAL DE SANTA TERESA G. BARRIS DE SARÀ VIA I DE CONRADO H. BARRI DE LES ILLETES I. BARRIS DEL CARME, SANT MIQUEL I DE

LES «PATADES» J. BARRIS DE XINXILLA I DE LA FARRERA L. BARRIS DE LA TRIPA ·I DE LES PORTES

ENCARNADES

M. BARRI DEL PONT NOU N. BARRI DE L'ASIL O. BARRIS DEL PLA DE SANT JOSEP P. BARRI DE LA LLONJA Q. EL «HOGAR JARDÍN» R. BARRI DE SANT ANTONI S. BARRIS DE CARRÚS T. POLÍGON INDUSTRIAL D'ALTABIS I CIU­

TAT ESPORTIVA U. POLÍGON DELS PALMERARS

41

ÍNDEX

La Festa J. Lerma i Blasco ...................... . La Festa: l'emoció de les coses senzilles F. Fernandez Ordóñez . . . . . . . . . . ...... . .... . . . Un homenatge a la Festa d'Elx C. Císcar i Casaban ......... .... .. ...... . «Món i Misteri de la Festa d'Elx» A. Llorenç .. .. ..... .. ..... . .. . . . .

Quatre articles sobre la Festa J. Fuster .. . . .......................... . . . . .. .. . Mural de la Festa d'Elx V. Andrés Estellés ... .. ....... ..... . ....... . . ... . L'urbanisme a la ciutat d'Elx G. Jaén . ..... ... .... . ... . .

LA HISTÒRIA Els edificis de la Festa R. Navarro ... ....... . . . ... .. ..... ......... . ... . L'organització de la Festa a través dels temps J. Castaño ..... . .... . . . ... . .... ... . .. . .... . ... . La conquesta de València. La dimensió mariana R. I. Burns S. J. . ................... . . . ... . . ... .

FONTS I LITÚRGIES El Misteri d'E lx en el context del culte cristià A. Argemí ..... .... ... .... .. .. ...... .... ... .. .. . La celebració litúrgica de l'Assumpció M. S. Gros . ..... ... .... . . ........... . ... . . La Mare de Déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia G. Llompart ........ .. .

ASSUMPCIONS I MISTERIS El teatre assumpcionista de tècnica medieval a la cultura catalana J. Romeu .............. ... .. ..... .. ..... . .... . . . El drama litúrgic de l'Assumpció de Sta. Maria de l'Estany M. C. Gómez i J. F. Massip ....... . ... . .. . .. . . .. .

Pàg.

3

5

7

9

13

23

31

45

55

69

79

87

93

103

111

El Misteri assumpcionista de la Catedral de València M. Sanchis Guarner . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 La Festa d'Elx (Consueta 1625) Edició crítica de J. F. Massip . . . . . . . . . . . . 135 L'escenari de la «Loa» de La Alberca G. Volker . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 A l'entorn d'algunes vulgaritzacions «Transitus beatae Mariae Virginis» M. Piccat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165 Drames anglesos sobre l'assumpció de la Verge P. King . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185 EL MISTERI: TEATRE, LITERATURA I FESTA El Misteri d'Elx hereu d'un antic esplendor J. Oleza i T Ferrer . .. .... ... ..... . ...... . .. . ... . 199 Algunes notes sobre l'escena de la Festa o Misteri d'Elx J. F. Massip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205 Notes per a una història del text literari de la Festa d'Elx L. Quirante . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 El cicle fester il-licità i l'Assumpció M. Rodríguez ..... .. ..... .. ... ... ...... .. .... .. .

MÚSICA I MÚSIQUES

La Festa J. M. a Vives . ...... . ...... .. .. .. ... .... .. .... .. . Al voltant de la música del Misteri d'Elx. (Consuetes de 1709 i 1722)

"M. C. Gómez ...... . ...... . . .................. . .

ESTÈTICA I ICONOGRAFIA Mètrica, estètica i litúrgica de la Festa d'E lx E . A . Llobregat . . ............... . .. · .... . ...... . . Iconografia assumpcionista medieval M. a T Vicens ...... . ..... .. ............... . .... .

ENTORN AL MISTERI D'ELX Itinerari per a la Festa d'Elx A. Hernandez . ..... . .............. .. ... . ...... . . La devoció mariana, ànima del Misteri d'Elx G. Gironès .... ...... . . . . ............. . ...... . . . . El Misteri d'Elx des del Japó Joixi Tajiri . ...... . ..... .. ... ... ...... . ........ .

SOCIOLOGIA DE LA FESTA D'ELX Enquesta sobre la Festa d'Elx B. Lesne ...... . ... ... . . . ... ... ................ .

229

239

255

267

287

303

311

321

339

383

FITXA TÈCNICA DE L'EXPOSICIÓ

«MÓN I MISTERI DE LA FESTA D'ELX»

COMISSIÓ D'HONOR

Molt Honorable En Joan Lerma Blasco President de la Generalitat Valenciana Excm. Sr. D. Francisco F ernandez Ordóñez Ministre d'Afers Exteriors Honorable En Ciprià Císcar i Casaban Conseller de Cultura, Educació i Ciència Il·lm. N'Emili Soler i Pascual Director General de Cultura

- Il·lm. En Tomàs Llorens i Serra Director General del Patrimoni Artístic Il·lm. En Ramon Pastor Castell Alcalde d'Elx D. José Ferrandez Cruz President de la Junta Local Gestora del Patronat del Misteri d'Elx

COMISSARI: Alfons Llorenç i Gadea GUIÓ: Gaspar Jaén i Alfons Llorenç DISSENY: Vicent Ros Pardo TEXTOS: Gaspar Jaén, Vicent Andrés Estellés,

Aureli Argemí, Joan Castaño, Alfons Llorenç, Jesús F. Massip i Teresa Vicens

GESTIÓ I EXECUCIÓ: Servei de Promoció Cultural de la Direcció General de Cultura CAP DEL SERVEI: Josep B. Falces Reig. TÈCNICS I ADMINISTRATIUS: Edelmir Galdon Casanoves, Vicent Caurín Roman, Josep Salva­dor i Cabrero, Rosa Cardós Aznar, Maria Ignà­sia Elvira Rabasa, Antonio Losada Kuntz, Francesca Martínez i Ferrer, Eduardo Saez Cervera i Maria Josepa Selma AJUNTAMENT D'ELX: Vicent Pérez, Rafael Navarro, Gaspar Jaén i Anna Navarro

CARTELL: Antoni Tàpies CARTELL LOGOTIPUS: Andreu Alfaro

385

FOTOGRAFIES:

Andrés C astillo Andreu Castillejos Rafael de Luís José Luis Muñoz Alberto J onquieres Carmen Montañana Gaspar Jaén Francesc Jarque Goyo Adolfo García

Vicent Castells Vicent Ros Pardo Francesc Sopena Sena Claramunt Arxiu Màs Arxiu Municipal d'E lx Museo del Prado Fotos «Raymond» Jesús M. a Omeñaca Photographie Giraudon

Istituto Fotografico Scala Victoria and Albert Museum British Library Openbaar Centrum voor Maatschappelijk Wetzjin (Bruges) Foto Biblioteca Vaticana P inacoteca Vaticana Service P hotographique de la Reunion des Musées Nationaux Maria Pitta

Helène Collinot - Institut d'Estudis Catalans - Arxiu de la Corona d'Aragó

Departamento fotogr8fico del Museo de la Rioja Museu Nacional de Escultura Museu Marés Ajuntament de Vilafranca del Cid Institut Amatller «Parra» Zubillaga

386

TRADUCCIONS: Gabinet d'Ús i Ensenyament del Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Enric M. Català i Josep Martínez i Romero

COORDINACIÓ CATÀLEG: Edelmir Galdon MUNTATGE CATÀLEG: Grafismo i Vicent Selma FUSTERIA: Manola Martín LABORATORI FOTOGRÀFIC: Diacrom TEXTOS DE L'EXPOSICIÓ: Impremta Palacios MAQUETES: Maquindus, Julio Real, Manola Martín

i Nucarpín J ARDINERIA: Vivers Forestals de la Diputació

de València ELECTRICISTA: Eliberto Andreu VÍDEO: General Video Productions i Vídeo Uno FOTOMECÀNICA: Federico Domenech, S. A.,

i Fotomecànica Ochoa IMPRESSIÓ CATÀLEG: Federico Domenech, S. A.

València IMPRESSIÓ TEXTOS EXPOSICIÓ: Impremta

Palàcios. Sueca DIPÒSIT LEGAL: V-1921-1986 I.S.B.N.: 84-7579-145-X

CONSELL ASSESSOR:

Joan Fuster, escriptor. Enric Llobregat, historiador. Manuel Rodríguez, Diputat. José Fermindez Cruz, P resident de la Junta Local Gestora del Misteri d'E lx. Antoni Ferrando, Director de l'Institut Valen­cià de Filologia. Antonio Berenguer, Mestre de Capella del Misteri. Antonio Antón Asensio, Mestre de Cerimònies del Misteri. Andreu Alfaro, escultor. Gaspar Jaén Urban, escriptor i arquitecte. Rafael Navarro Mallebrera, Director de l'Arxiu d'Elx. Josep M.• Vives, Catedràtic de Musicologia. Vicent Andrés Estellés, poeta.

MÓN I MISTERI DE LA FESTA D'ELX