1

Misteris d’un 100 tanques

Glòria Cabrera Borotau 2on Batxillerat C Tutor: Toni Colomer

2

AGRAÏMENTS:

En un treball amb aquestes magnituds sempre és convenient tenir una mica d’ajuda. En aquest cas he d’agrair especialment als meus pares el suport que m’han donat, i les correccions que han fet en el meu treball.

També he d’agrair en el meu tutor les hores que ha dedicat a escoltar-me i a llegir-se el meu treball, és molt important poder explicar les teves idees, els teus objectius. Per això també li he d’agrair que m’hagi ajudat a ordenar les idees, per poder fer el treball amb més fluïdesa i organització.

Fora de l’àmbit escolar o familiar m’agradaria donar les gràcies a tots els meus entrenadors. Primera perquè són ells els qui m’han inspirat a fer aquest treball, i segona perquè són ells els qui m’han proporcionat informació i els qui han enregistrat els vídeos que he utilitzat per auto analitzar-me.

3

ÍNDEX

1- INTRODUCCIÓ..............................................................................................................5 2- PART TEÒRICA..............................................................................................................7

2.1- Conceptes esportius.............................................................................................7 2.1.1- Definició d’una carrera de 100 tanques ...............................................7

a) Distància entre tanques.................................................................7 b) Alçada de les tanques....................................................................7 c) Ritme i cadència ............................................................................8

2.1.2- Semblances i diferències entre els saltadors de tanques i els velocistes..8 a) Semblances.....................................................................................8 b) Diferències......................................................................................9 2.1.3- Model tècnic dels 100 metres tanques .................................................9 a) Sortida i acceleració fins la primera tanca.......................................9 b) El pas de tanca................................................................................10 c) La carrera entre tanques ................................................................14 d) La carrera des de l’última tanca fins la meta..................................14

2.2- Conceptes científics..............................................................................................14

2.2.1- La contracció voluntària en els músculs...............................................15

a) La contracció muscular..................................................................15 b) Les fibres musculars......................................................................16 c) Passos de la contracció muscular..................................................17 d) Rutes metabòliques......................................................................19 e) Tipus de fibres muscular...............................................................20 f) Propietats del múscul esquelètic..................................................21 g) Tipus de contracció muscular.......................................................21

2.2.2- La força...............................................................................................22

a) Definicions de força..................................................................22 b) Fórmula de la força...................................................................22 c) Força i treball............................................................................24 d) Producció i manifestació de la força ( a nivell muscular).........24

- Força estàtica - Força dinàmica - Força activa - Forca reactiva - Força màxima - Força explosiva - Força resistència - Força acceleració

4

e) Esquema sobre la classificació de la força.................................26

2.2.3- Potència, velocitat i reactivitat: aplicat als corredors de tanques..................27

2.2.4- L’energia ........................................................................................................29

- Energia cinètica. - Energia potencial. - Energia mecànica.

2.2.5- Altres aspectes que intervenen en un 100 metres tanques..........................31

a) Elasticitat.................................................................................31 b) Coordinació ............................................................................32

2.2.6- Paràmetres clau dels 100 metres tanques ..................................................32

a) La velocitat..............................................................................33 b) La flexibilitat............................................................................33 c) La força...................................................................................33

3- PART PRÀCTICA......................................................................................................35

3.1- Estudi d’estadística de 50 corredores de tanques juvenils............................36 3.2- Procés d’autocorrecció ( estudi del meu pas de tanca)..................................56

4- CONCLUSIONS........................................................................................................69

5- WEBGRAFIA............................................................................................................72

6- ANNEXOS................................................................................................................74

6.1- Taula estadística..............................................................................................74 6.2- vídeos d’autocorrecció....................................................................................76

5

1- INTRODUCCIÓ

Misteris d’un 100 tanques és un títol poc científic i a la vegada poc esportiu, però al llarg del treball veureu com és el títol ideal. Parlaré d’esport, parlaré de ciència i sobretot parlaré d’aprenentatges.

La paraula que a grans trets defineix millor aquest treball és biomecànica, perquè és allò capaç de conciliar l’esport i la ciència i aquest és el meu objectiu principal.

M’he centrat en la disciplina atlètica dels 100 metres tanques, potser ara mateix encara no sabeu què és aquesta disciplina, però no patiu, que ja quedarà ben clar. Però no m’he centrat en aquesta disciplina de forma àmplia, sinó que m’he centrat en allò proper, en mi mateixa i les noies de la meva edat doncs no té interès per a mi estudiar una cosa que no em ressona.

Sóc atleta i estudiant, aquesta ha estat la meva motivació per realitzar aquest treball. Vull descobrir què s’amaga darrera l’esport, què s’amaga darrera les indicacions dels entrenadors, vull veure què amaga la tècnica dels 100 metres tanques, saber per què s’ha convertit en una cosa universal i també vull saber per què l’actual tècnica del 100 metres tanques encara no ha estat superada.

Tot el treball està enfocat a això, a explicar coses que ens siguin útils per entendre com funciona la mecànica dels 100 metres tanques i per això hauré d’explicar des de la tècnica de les tanques fins als conceptes de força, treball i energia, perquè encara que ens costi d’imaginar, nosaltres som un sistema regit per forces contínuament.

Però si el treball només es basés en un estudi teòric, aquest, no tindria cap mena de gràcia ja que considero que els conceptes s’han de poder aplicar i s’han de poder verificar a la pràctica.

És per això que vull realitzar dos estudis, un d’estadística, on vull analitzar noies que facin tanques de la meva edat, per poder verificar la hipòtesi següent: qui és més ràpid és millor corredor de tanques. I La millor manera de poder saber si això és cert o no, és investigant, comparant les marques d’aquestes noies entre elles, a la vegada que ho puc relacionar amb la seva marca dels 100 metres llisos que és la màxima expressió de la velocitat en l’atletisme.

Un altre objectiu que em proposo és el de poder auto corregir-me en la meva pràctica atlètica de la disciplina dels 100 metres tanques a través de fer enregistraments dels meus entrenaments. D’aquesta manera podré comparar la tècnica ideal, la que proposen tots els especialistes, amb la meva tècnica i així adonar-me de les meves errades per poder millorar.

Però no em conformo amb això, sinó que vull establir de forma científica, o a través dels conceptes físics, una raó prou contundent que ens faci entendre el per què la

6

tècnica actual és la més encertada i qualsevol desviació de la mateixa porta a realitzar pitjors marques.

Perquè en realitat, el meu objectiu principal, o la meva motivació fonamental és arribar a conciliar dos mons que aparentment ens sembla que no tenen relació. Per això, vull fer veure a la gent que llegeixi aquest treball, que la ciència pot ser la base per l’avenç esportiu i la biomecànica és el camí que ens ho pot demostrar.

7

1- PART TEÒRICA

En aquest apartat exposaré tots els conceptes teòrics sobre els quals he hagut d’aprofundir per tal de poder realitzar la part pràctica i les posteriors conclusions del treball. Separo aquesta part teòrica en dos subapartats: conceptes esportius i conceptes científics (biològics i físics) que intervenen en el procés d’una carrera de 100 metres tanques.

2.1- CONCEPTES ESPORTIUS

2.1.1- Definició d’una carrera de 100 metres tanques:

Per explicar a grans trets què és una carrera de tanques, m’agradaria fer la següent definició:

La prova dels 100 metres tanques és una disciplina atlètica de l’àmbit de la velocitat, on l’atleta té l’objectiu de superar 10 obstacles anomenats tanques el més ràpid possible i on les tanques estan col·locades sempre a la mateixa distància entre si.

a)- Distància entre tanques:

La col·locació de les tanques és sempre la següent:

- La primera tanca està col·locada a 13 metres de la sortida - Les següents, és a dir les 9 restants ( hi han un total de 10 tanques) estan

col·locades a 8,5 metres la una de l’altre respectivament. - Fent referència al punt anterior, la distància des de l’última tanca fins a

l’arribada és de 10,5 metres. Si sumem el total donarà els respectius 100 metres que té la prova en total. En referència a l’alçada de les tanques, s’ha de destacar que varia segons l’edat dels atletes. Els atletes es distribueixen en categories segons la seva edat, es fan variacions en les proves per tal de fer més assequibles les disciplines en atletes que encara estan en procés de desenvolupament físic.

b)- Alçada de les tanques

Així doncs destacaré les dues alçades més importants en la categoria femenina:

- En categories cadet/juvenil (edats de 14-17 anys) l’alçada que els hi pertoca és de 0’76 centímetres, la qual no és alçada reglamentaria, i s’utilitza exclusivament en aquestes categories, ja que és creu que és la més apropiada pel nivell de desenvolupament físic de les atletes.

- En categories junior/promesa/absoluta ( edat de 17 anys en amunt) l’alçada que els pertoca és de 0’84 centímetres. Aquesta és l’alçada reglamentària de qualsevol competició open, és a dir per a totes les edats. Les atletes

8

pertanyents a categories inferiors, com cadets/juvenils, poden participar en curses on l’alçada de les tanques sigui de 0’84 cm, però la marca no valdrà per al rànquing de la seva categoria.

No he comentat res sobre la categoria masculina ja que les distàncies i alçades de la categoria masculina funcionen diferent, i el meu objectiu és descriure únicament la disciplina dels 100 metres tanques, la qual només existeix en categoria femenina,(l’equivalent en homes són els 110 metres tanques).

Tampoc he mencionat res sobre les curses de tanques llargues, que són els 400 metres tanques. Aquesta disciplina reuneix unes característiques completament diferents a les del 100 metres tanques, a les que anomenem tanques curtes. Els 400 metres tanques s’apropa més a l’àmbit del mig fons que no pas a l’àmbit de la velocitat i per aquest motiu la tècnica i l’objectiu són diferents.

c)- Ritme i cadència:

Fins ara no he mencionat res sobre el ritme, ja que és un tret una mica subjectiu, però té lògica esmentar-lo ja que el fet que les tanques sempre tinguin la mateixa distància entre elles ajuda i obliga a mantenir sempre el mateix ritme, i al cap del temps inclús podem dir que tenim la carrera mecanitzada. L’ideal en una carrera de tanques curtes és aconseguir seguir sempre el mateix ritme, tenir fins hi tot les passes comptades, i si el nostre físic ens ho permet, l’ideal és fer sempre tres passos entre tanca i tanca (en això dels tres passos m’hi centraré una mica més endavant, ara simplement ho anomeno).

Aquest fet d’haver de mantenir un ritme entre tanques obliga a l’atleta a ser coordinat, per no desestabilitzar-se a l’hora de superar l’obstacle.

Amb aquesta breu explicació vull orientar-vos i familiaritzar-vos amb el vocabulari que faré servir la major part del meu treball. Per ara n’hi ha prou amb que us quedeu amb la següent frase: els 100 metres tanques és una disciplina de velocitat, ritme i coordinació.

2.1.2- Semblances i diferències dels saltadors de tanques amb els velocistes:

Com he dit anteriorment, els 100 metres tanques són una prova de velocitat, i per això els saltadors de tanques han de tenir característiques similars als velocistes:

a- Semblances

- Tots dos realitzen proves intenses i curtes, (he de recordar que les proves de velocitat per excel·lència són els 100 i 200 metres llisos)

- Per tal de realitzar bé les seves disciplines han de desenvolupar molt la velocitat i per això es necessita potència i reactivitat, no em centraré en explicar ara

9

cadascun d’aquests conceptes, ja que els explicaré més endavant, únicament quedeu-vos amb els conceptes.

Però tot i que tenen característiques similars, s’han de destacar certes diferències:

b-Diferències

- Els saltadors de tanques tenen un nivell superior de potència i reactivitat, degut a que ho necessiten per superar les tanques.

- Un gran desenvolupament de la coordinació i l’equilibri, necessaris com hem dit anteriorment per mantenir el ritme entre tanques.

- Elasticitat i bona mobilitat de “cadera” en avall. Sobretot la part dels malucs. - Un bon aprenentatge de la tècnica, necessària per sobrepassar els obstacles en

el menor temps possible, i gran habilitat per seguir un ritme.

2.1.3- Model tècnic dels 100 metres tanques:

Per descriure ràpidament com funciona el model tècnic de les tanques, ens hem de fixar en els següents punts, els quals representen cada fase de l’atleta en una carrera de 100 metres tanques:

- Sortida i acceleració fins a la primera tanca (13 metres). - El pas de les tanques, el qual està compost ell mateix per 3 altres fases,

o l’impuls i atac de la tanca. o la fase de vol o franqueig per sobre la tanca. o la recepció un cop acabada la fase de vol.

- la carrera rítmica i de velocitat entre tanques.

- la carrera final des de l’última tanca fins a la meta.

a- La sortida i acceleració fins la primera tanca:

Al ser les tanques una prova de l’àmbit de la velocitat, la sortida es realitza des dels tacs de sortida. No em centraré en explicar com es realitza una sortida de tacs correctament, però intentaré definir breument i clarament en què consisteix una sortida de tacs. La manera més clara d’explicar-ho és mitjançant una imatge seguida de l’explicació.

10

La sortida es realitza amb l’ajuda de l’artefacte al qual col·loquialment anomenem “starthing” o directament “els tacs”. L’atleta col·loca un peu en cada suport de l’artefacte, i com es pot veure molt clarament a la imatge, la posició òptima que fan servir tots els atletes és la següent: els peus col·locats en els suports queden lleugerament separats per així permetre que la cama del davant pugui fer força per aixecar el pes del cos, i la cama enrederida pugui realitzar el primer recolzament. En un inici la cama endarrerida toca amb el genoll al terra, però segons les ordres del jutge l’atleta aixeca lleugerament el cul i inclina el cos endavant.

Per poder tenir una postura idònia alhora de sortir, el fet que el cos estigui una mica inclinat endavant ajuda per la força de la pròpia inèrcia en la sortida.

Els primers passos abans de la primera tanca són els únics que permeten acceleració, són passos no gaire llargs però en els quals s’hi aplica molta potència. La majoria d’atletes realitzen 8 passos abans d’arribar a la primera tanca, però depenent de les capacitats físiques de cada atleta això és variable. Hi han certes estadístiques que recopilen els patrons de l’amplitud de la gambada dels atletes en els primers metres de la cursa, aquí en teniu un exemple:

b-El pas de tanca

Hi ha dues coses essencials a l’hora de fer una carrera de tanques. La primera és la manera com passem la tanca, i la segona és quin ritme i velocitat portem entre tanca i tanca.

En aquest sentit, Frederic Aubert, al 1993, es va inventar “l’índex de pertorbació” que relaciona els dos aspectes anomenats anteriorment, per una banda el “pas de tanca” i, per l’altre, el “ritme i velocitat entre tanques”.

Ho va calcular dividint la distància que hi havia entre tanques (en metres) entre l’alçada de la tanca (en decímetres).

Com ja he dit abans, les mesures i distàncies en homes són molt diferents a la de les dones, per això és normal que els índex de pertorbació surtin molt diferents. Després d’analitzar-ho atentament, Frederic Aubert, va arribar a la conclusió que en els homes era molt més important el pas de la tanca que en les dones per l’alçada que tenen les tanques en la disciplina masculina. Per contra, en la categoria femenina va adonar-se que era tant o més important el ritme i velocitat entre les tanques que el mateix pas de tanques, perquè l’alçada no representava una dificultat especial.

11

Aquesta imatge treta sobre el model tècnic de tanques de la federació catalana d’atletisme mostra l’explicació anterior.

La breu explicació sobre l’índex de pertorbació no és res elemental per explicar el funcionament de un 100 tanques, però m’ha semblat interessant remarcar que tant el pas de tanca com el pas entre tanques poden tenir diferent importància depenent de l’alçada i distància de les tanques.

Ara em centraré en el pas de tanca:

El pas de tanca està compost per tres fases: l’atac, el vol o franqueig i la recepció.

En la imatge podem veure de dreta a esquerre les tres fases anomenades anteriorment.

Però abans de centrar-me en la tècnica, perquè l’entengueu bé, he d’explicar que cada atleta té una cama a la qual anomena d’atac i l’altre que anomena de recollida.

b.1)-Cama d’atac: és la cama amb la qual l’atleta sobrepassa primer l’obstacle, o també la podem reconèixer, perquè es la que passa casi

12

completament estirada sobre la tanca, i a més és la que realitza després el primer contacte amb el terra. És cert que també es la cama que ataca la tanca, es a dir que la va a buscar, però no hem de confondre cama d’atac amb cama de batuda, la cama de batuda és aquella que realitza l’impuls per passar la tanca i permetre que la cama d’atac superi l’obstacle.

b.2)-La cama de recollida o recepció: és la mateixa que la cama de batuda, es a dir és la cama que realitza l’impuls just abans de passar la tanca, i per tant és la que realitzarà el segon recolzament desprès del pas d’aquesta. Seguidament explicaré la postura que adopta aquesta cama durant el vol, ja que és un tret molt característic.

Pel que fa a la tècnica del pas de tanca, l’objectiu de la seva existència és el d’alterar el menor possible la trajectòria de l’atleta, és a dir, evitar una pèrdua excessiva de velocitat, per exemple. Per això l’objectiu principal de la tècnica és aconseguir alterar el menor possible el centre de masses de l’atleta, per afavorir mantenir la velocitat. El centre de masses és suposadament un dels punts més cèntrics del cos humà i el podem situar més o menys entre el melic i la “cadera”. És important que l’atleta faci una trajectòria el més rasa possible pels motius següents:

Trajectòria elevada Trajectòria rasa

Major velocitat vertical Menys velocitat vertical

Major xoc amb el terra Menor xoc amb el terra

Major pèrdua de velocitat en la recepció Menys frenada en la recepció

Pèrdua de la velocitat horitzontal Menor pèrdua de velocitat horitzontal

Per tal d’aconseguir una trajectòria rasa, un pas de tanca ben executat seria de la següent manera:

13

Ho explicaré per passos, ja que crec que serà més senzill per a qui ho llegeixi.

-La cama de batuda o impuls dóna la força suficient com perquè el genoll de la cama d’atac superi l’alçada de la tanca i permeti que aquesta faci gairebé una màxima extensió. A la vegada que s’inclina una mica el tronc per afavorir els passos següents, afavoreix per inèrcia a passar l’obstacle. És important que tots els punts del cos apuntin a una mateixa direcció, per perdre la menor velocitat possible, en aquest cas la direcció ha de ser cap endavant. El braç contrari a la cama d’atac també té una gran influència, ja que ha de fer un gest cap a la cama d’atac, com si l’anés a buscar, mentre que el braç contrari es manté al costat del cos amb una posició similar a quan correm. Els braços serveixen com a contrapès per ajudar a que l’atleta mantingui la posició correcte en tot moment.

-El taló de la cama d’atac arriba a estar al mateix punt on és la tanca, mentre que la cama de batuda comença una lleugera flexió lateral.

- La cama d’atac inicia el descens cap al terra un cop el taló ha sobrepassat la línia de la tanca, i al mateix temps la cama de batuda realitza tal obertura lateral del maluc i una flexió a la vegada del genoll també lateral, que arribarà a posar-se en paral·lel amb la fusta de la tanca.

-La cama d’atac a punt de tocar terra es col·loca ferma i ajuda a que la cama de batuda sobrepassi l’obstacle i es comenci a col·locar de nou amb el genoll i el peu en direcció cap a la meta.

-Un cop la cama d’atac ha tocat terra, la cama de batuda ja ha d’estar llesta per realitzar el segon recolzament. Això pot fer-ho gràcies a que ja havia adoptat just abans una posició òptima per permetre la gambada de la cama. El tronc recupera la seva posició inicial, més recte per poder seguir la cursa. El braços recuperen la seva posició inicial, quedant posats de la mateixa manera que quan correm.

- La carrera entre tanques continua, repetint el procés fins a superar els 9 obstacles restants de la cursa.

En la recepció és important que la cama d’atac baixi ràpid a buscar el terra, d’aquesta manera es disminueix el temps de vol i afavoreix a una millor col·locació de la cama de batuda. La posició del saltador de tanques en la recepció ha de ser similar a la posició d’un corredor de llisos, amb aquesta imatge es veu clarament.

14

el peu ha de quedar el més recolzat sobre la punta com sigui possible per afavorir a la sortida dels passos següents. La cama de batuda queda amb el genoll bastant elevat per poder realitzar una bona gambada, i la cama d’atac no pot desestabilitzar-se, és a dir, ha de disminuir al màxim la flexió del genoll. La posició del cos en general ha de ser harmònica, mantenint una mateixa línia, la qual ha de ser lo més vertical possible, la “cadera”, les espatlles i el genoll han d’estar el més alineats possible.

c- La carrera entre tanques:

Composta per tres passos, sense comptar el primer recolzament que realitzem al sortir de la tanca, els quals serveixen per recuperar part de la velocitat que hem perdut durant el vol de la tanca. Són passos forçats i mecanitzats, el primer serveix per reequilibrar-se i el segon és on hi ha un increment de la gambada per augmentar la velocitat, i en el tercer l’atleta el retalla per tal de quedar-se en una bona posició per atacar de nou la tanca, l’atleta la fa de tal manera per poder arribar amb el centre de masses elevat i alineat amb la resta del cos.

d-La carrera des de l’última tanca fins a la meta:

Un simple “sprint”, on els atletes ja fatigats no solen córrer tècnicament correcte, i de seguida s’inclina el cos per tal de posar el pit l’abans possible en la línia d’arribada.

2.2- CONCEPTES CIENTÍFICS

Un cop explicats els conceptes de tipus esportiu m’agradaria exposar una sèrie de conceptes més de caire biològic i físic que m’han estat necessaris per a la realització d’aquest treball.

Un d’aquests conceptes és el concepte de força entesa com a la capacitat que té un múscul de produir tensió quan aquest es contrau per una acció específica i voluntària.

Per això, abans d’entrar en aquest concepte més a fons explicaré la contracció muscular que és justament el mitjà per a produir aquesta força, o sigui, d’on prové aquesta força en el cos humà.

15

Més endavant també m’agradaria analitzar de quines formes el nostre cos és capaç de generar aquesta força i de quines maneres és capaç de manifestar-se.

2.2.1-La contracció voluntària en els músculs: Primer de tot estaria bé parlar una mica sobre la fisiologia dels músculs que generen tal tipus de contracció. La majoria estan formats per diferents tipus de components:

- les pròpies cèl·lules musculars típiques en cada múscul determinat. - el teixit nerviós. - un important reg sanguini per a la correcte oxigenació del múscul. - diferents tipus de teixit conjuntiu, els quals depenent de com es col·loquin

poden formar els tendons. Les cèl·lules musculars tenen unes característiques molt especials, ja que tenen la capacitat d’escurçar-se, és a dir, de provocar una contracció i a la vegada també tenen la capacitat elàstica de tornar a la seva forma original, és a dir de relaxar-se. El teixit nerviós és un dels elements més importants, ja que gràcies a aquest els músculs estan en contacte amb els impulsos nerviosos que el cervell donarà alhora de voler provocar un moviment, gràcies al qual les cèl·lules musculars es veuran obligades a contraure’s i relaxar-se per produir la resposta que els impulsos nerviosos li exigeixen. El procés de la contracció muscular és un procés complex, en el qual hi intervenen molts elements del nostre organisme per això l’explicaré pas per pas i amb suport d’algunes imatges. a-La contracció muscular: L’inici de qualsevol contracció comença amb la que anomenaré unitat motora o la neurona motora, és a dir la que fa de pont entre l’impuls nerviós enviat des del cervell fins al múscul receptor o efector. S’ha d’aclarir també abans de fer qualsevol explicació, que un múscul no és una unitat simple, sinó que es compon de molts elements, en aquesta imatge es veurà clarament:

16

En aquesta imatge podem veure les diferents parts de les quals està format un múscul del nostre organisme. A continuació per tenir encara més clar el concepte de múscul i saber diferenciar-lo de la fibra muscular, explicaré breument cada part assenyalada a la imatge. Per començar, com ja he dit abans, el múscul està format per les cèl·lules musculars esquelètiques, les quals s’agrupen entre elles formant els fascicles, i a la vegada aquests fascicles queden envoltats per una capa de teixit conjuntiu a la qual s’anomena perimisi. Aquest teixit conjuntiu també el podem trobar en el epimisi, que és una capa d’aquest teixit que envolta tot el múscul. Aquesta part del teixit, més endavant continuarà en teixit fibrós el qual formarà el tendó, que farà d’unió entre el múscul i l’os. El teixit conjuntiu és essencial ja que és el que permet traspassar la força generada per les cèl·lules musculars fins a l’esquelet i provocar un moviment. El teixit muscular està format per cèl·lules allargades o també anomenades “multinucleades”, (és a dir cèl·lules que contenen més d’un nucli), i per això les seves unitats més petites reben el nom de fibres. Les fibres són la part essencial del múscul, ja que són les que reben la informació de la unitat o neurona motora. Per això considero important explicar més detalladament la composició d’una fibra muscular, la qual serà més tard la protagonista de la contracció voluntària. b-Les fibres musculars: Les seves principals característiques com ja em dit és que són cèl·lules allargades i multinucleades, i que a més tenen la capacitat de contraure’s i relaxar-se.

Des d’aquesta imatge es pot apreciar la complexitat d’una sola fibra muscular, els elements pintats en blau representen els nuclis de la cèl·lula muscular. Dins la pròpia fibra muscular trobem encara unes unitats més petites. En primer lloc hi trobem les miofibril·les dins les quals hi ha el sistema responsable de la contracció muscular o també contracció voluntària. Dins la miofibril·la, com ja he dit, hi trobarem el sistema funcional del múscul. Els causants que això sigui així són els filaments d’actina i miosina, que a la seva vegada es

17

troben agrupats dins els sarcòmers, per això direm que el sarcòmer és la unitat funcional més petita. No entraré gaire en detall sobre els filaments d’actina i miosina, només aclarir que els filaments d’actina són els més fins i que, per contra, els filaments de miosina són els més gruixuts, ja que estan compostos per 6 “miofilaments” de l’interior del sarcòmer. Un altre apunt important sobre els filaments d’actina i miosina, és dir que la composició de la miosina i la seva forma són claus per a la contracció muscular.

Molècula de miosina En aquesta imatge es pot veure a la part superior les cadenes que formen les molècules de miosina i com acaben en una forma característica a la qual anomenarem caps de miosina. Aquests caps de miosina seran els responsables de que els sarcòmers es puguin escurçar i relaxar. És tant important el seu paper, perquè hem de recordar que una miofibril·la està formada per un conjunt de sarcòmers, i que per tant l’escurçament dels sarcòmers recaurà en les miofibril·les i més tard en les fibres muscular, creen així una espècie de cadena que acabarà creant el moviment. Un cop explicats gairebé tots els elements necessaris perquè es doni una contracció, és hora d’explicar la pròpia contracció. No faré una explicació extremadament detallada, ja que aquest tema és simplement per comprendre l’origen de la tensió generada en els músculs. c-Passos de la contracció muscular: 1- Es genera un impuls nerviós, el qual alliberarà un neurotransmissor a l’organisme, el qual es dirigirà al múscul corresponent. I el qual s’acoblarà al receptor del múscul, o com ja hem dit abans unitat o placa motora. 2-La unió anterior provoca que entrin ions Na +, (potassi), això provoca una acció muscular que recorre tota la membrana de la fibra muscular. Aquest fet provocarà més endavant l’alliberament del Ca (calci) necessari per a dur a terme la contracció. ( el calci està emmagatzemat en un espai determinat de la fibra)

18

3: El calci s’allibera dins de la fibra muscular, i aquest fet provoca el desplaçament dels filaments d’actina i miosina, un procés complex que es mereix una explicació més detallada ( un cop l’acció ha de finalitzar, a través d’un mecanisme anomenat bomba activa, s’expulsen els ions calci de l’interior de la fibra cap a la seva zona d’emmagatzematge, és quan el múscul es relaxa) 4: Desplaçament dels filaments d’actina i miosina

Aquesta imatge servirà de guia per entendre millor el procés. Els filaments d’actina senyalats en vermells i els de miosina en verd. Com ja heu pogut veure abans, la miosina té una forma especial, amb dos caps, els quals faran totes les seves accions a través de l’ATP, molècula que aporta l’energia necessària per dur a terme la contracció. La miosina descompondrà l’ATP en ADP i P (grup fosfat sobrant), per fer-ne servir l’energia que allibera aquest canvi i, amb aquesta energia, la miosina farà un canvi en la seva conformació ( en la seva forma) provocant que un dels seus caps avanci per la fibra d’actina, i així consecutivament, provocant de tal manera que el sarcòmer s’escurci (la qual cosa no vol dir que disminueixi la mida, simplement s’escurça al relliscar els filaments de miosina sobre els d’actina) Aquest escurçament de sarcòmers es produeix casi simultàniament en totes les fibres d’un múscul. Això crearà un efecte de contracció completa en tot el múscul. Aquest fenomen és essencial per passar a explicar el següent concepte, que és la força, o per concretar més, la nostra capacitat per generar força que ve donada precisament per aquest procés de contracció. Producció de la força muscular L’energia que necessitem per desenvolupar tota aquesta activitat muscular provindrà de les diferents vies metabòliques. Una ruta o via metabòlica és una successió de reaccions químiques les quals a partir d’uns elements o substrats principals ens porten a un producte o substrats finals.

19

No entraré en detall amb el tema de les rutes metabòliques, simplement que per mitjà d’aquests processos generem l’ATP necessari per a dur a terme totes les funcions de l‘organisme. Només per posar-nos en context, esmentaré les rutes o vies metabòliques que utilitza el múscul per obtenir energia Ja que les reserves d’ATP d’una cèl·lula no són suficients com per realitzar un exercici continu. A més cal esmentar que hi ha dos tipus d’exercici.

- Anaeròbic : és el procés per el qual ens permet fer exercicis intensos i curts, en els quals no s’utilitza oxigen per produir energia.

- Aeròbics: són aquells processos que si necessiten de l’oxigen per produir energia. Solen ser exercicis més llargs i menys explosius.

d- Rutes metabòliques:

- Via anaeròbica alàctica: el substrat energètic que utilitzem en aquesta via metabòlica s’anomena fosfocreatina a més de l’ATP que té com a reserva el múscul (formen un conjunt de ATP-PC) , la qual és una molècula que emmagatzema energia dins del múscul esquelètic. Aquest substrat és d’ús immediat, però té una baixa rendibilitat energètica, ens pot subministrar energia durant molt poc temps, ja que no es troba en altes concentracions dins el múscul. Utilitzem aquesta via metabòlica en les fases inicials de l’exercici, i quan augmentem sobtadament la intensitat d’aquest.

- Via anaeròbica làctica: en aquesta via el mètode d’obtenció de l’energia és ràpid, i es diu que s’utilitza quan encara no s’ha completat l’adaptació cardiovascular i respiratòria a l’exercici, són exercicis per sobre el llindar anaeròbic, el seu desavantatge és que segueix sent una via escassa, i demana de la utilització de glucosa per generar energia i a més produeix un residu que s’anomena àcid làctic ( residu el qual altera el PH intramuscular i sanguini, produint malestar i sensació de mareig)

- Via aeròbica: és la via que predomina en exercicis prolongats, i és l’única capaç de produir energia dels carbohidrats, greixos i fins hi tot proteïnes, però té un procés molt més lent que les dues vies anteriors i té un procés per fabricar energia molt més complex.

Tal i com hi ha diferents maneres d’obtenir energia per tal de poder fer la contracció muscular, no totes les fibres muscular són iguals sinó que tenen característiques diferents entre elles i donaran a l’esportista unes qualitats o unes altres. De fet, dins d’un mateix múscul podem trobar fibres de diferents menes.

20

e- Tipus de fibres musculars:

- Fibres de contracció lenta: tenen més mitocondris i, per tant, una major capacitat per captar oxigen. Si ens remuntem a les anteriors vies metabòliques podem veure com les fibres lentes utilitzaran bàsicament la via aeròbica. Aquestes tenen un nombre reduït de miofibril·les i això és sinònim de tenir poques unitats contràctils, per això tenen una contracció lenta. Però per contra són fibres que no es fatiguen amb facilitat, ja que tenen un gran nombre de reserves i consumeixen menys energia i a més en el procés de combustió de matèria els residus són baixos.

- Fibres de contracció ràpida: tal i com indica el seu nom, tenen una contracció molt més ràpida que les fibres anteriors. Això es degut a que tenen un nombre molt elevat de la unitat contràctil, les miofibril·les. Però tenen un nombre bastant reduït de mitocondris, per tant es fatiguen abans. Relacionant-ho amb les vies metabòliques, aquestes fibres utilitzaran tant la via anaeròbica alàctica com la via anaeròbica làctica.

en aquesta imatge es pot observar com la fibra blanca o també anomenada fibra ràpida es compon casi exclusivament de miofibril·les que li permeten la contracció ràpida, i que la fibra vermella, o fibra lenta, té menys miofibril·les, les quals veiem agrupades en aquelles zones remarcades en negre (s’agrupen en llocs anomenats campo de Chonheim) El nombre de fibres que té cadascú ens ve donat genèticament, tot i que per mitjà de l’entrenament podem convertir fibres lentes en ràpides i viceversa. El nombre de fibres ràpides és el que determina en el fons la potència que un atleta és capaç de desenvolupar. Per tant, com és lògic, els atletes amb més percentatge de fibres ràpides seran més potents, o el que és sinònim, més ràpids, i per contra, els que tinguin un major número de fibres lentes, seran atletes amb una elevada capacitat de resistència a la fatiga. Per tant ja podríem dir que les corredores de tanques tindran un predomini de fibres ràpides o el que és un sinònim, fibres blanques.

21

f- Propietats del múscul esquelètic Per resumir en quatre punts tot el que fa referència al múscul, m’agradaria citar les quatre grans propietats o capacitats del múscul esquelètic. - Excitabilitat: capacitat de contraure’s en resposta a un estímul neurològic.

(capacitat d’obeir les ordres del cervell)

- Contractilitat: capacitat d’escurçar-se generant tensió, la qual a la vegada és una força per tal de realitzar un treball.

- Viscoelasticitat: capacitat de tornar a la seva forma original després de

contraure’s o estirar-se.

- Extensibilitat: capacitat d’estirar-se sense lesionar-se Totes aquestes propietats són claus per al bon funcionament del múscul i per tant són claus per a un bon rendiment esportiu. A més de tot això, si volem entendre totes les manifestacions que pot tenir la força durant un exercici físic, abans hem de saber quins tipus de contracció pot fer el múscul esquelètic, perquè depenent d’aquesta, generarem un moviment o un altre. g- Tipus de contracció muscular : - Contracció isomètrica: és la que es produeix quan el múscul es contrau sense

variar la seva longitud, el múscul queda subjecte en una espècie de suports fixes. Per tant en aquest tipus de contracció la longitud del múscul no variarà, només la tensió produïda. També podem anomenar-la contracció estàtica, un exemple seria quan tenim en braços a un nadó, els braços no es mouen però en canvi generen la tensió i força suficient com perquè el nadó no caigui.

- Contracció isotònica: és la contracció en la qual el múscul modifica la seva

longitud però manté constant la força o tensió que exerceix en tota la durada de la contracció. És el tipus de contracció més comú en la vida diària i en l’esport. I com en aquesta contracció el múscul modifica la seva longitud, pot ser tant que s’escurci com que s’allargui, per això hi ha dos tipus de contracció isotònica.

o Concèntrica: es produeix quan el múscul genera una força o tensió suficient com per superar una resistència. Això provoca un escurçament del múscul i la mobilització de la part concreta del cos al superar la residència imposada. Un exemple quotidià, seria quan portem un got d’aigua cap a la nostra boca. Per tant, es pot dir que realitzem una contracció concèntrica quan els punts d’origen del múscul s’acosten entre ells (provoca un escurçament)

22

o Excèntriques: es dóna quan la resistència és major que la tensió que és capaç de generar el múscul, de tal manera que aquest s’allarga. Podem dir que realitzem una contracció excèntrica quan els punts d’origen o d’inserció s’allunyen entre ells (provocant un allargament del múscul)

Tot aquest apartat ha anat dirigit a explicar el punt d’origen de la força generada per els nostres músculs, o una altra manera de dir-ho, seria dir que fins ara he explicat el procés de producció de la força a nivell intern ( a nivell intramuscular) 2.2.2 la força Quan es parla de força, la podem definir i mesurar de vàries maneres en els éssers vius. Una manera de mesurar la força és precisament mesurar-la a nivell intern i l’altra manera és mesurar-la externament, és a dir, mesurar la manifestació de la força. Per entrar de ple en el món de la força, faré un petit resum sobre les diverses definicions que hi ha i les diferents maneres de mesurar-la .

a-Definicions de força (força muscular):

- Podem definir-la com a la magnitud obtinguda del producte de la massa i l’acceleració d’un cos. ( F = m · a). Tot i que aquesta fórmula és una manera de definir la massa, no la força, ens serveix per calcular la força, perquè s’hi veu implicada.

- També des de un punt de vista més teòric, es pot definir com la característica que provoca un canvi de velocitat o deformacions en un cos. ( pot provocar un moviment)

- En els essers vius es pot mesurar de dues maneres:

o Internament, definida com a la producció de força a nivell muscular

o Externament, definida com a manifestacions de la força (moviment o deformacions del cos vistes des de l’exterior)

Per tant, fent referència a la primera manera de definir la força, podem dir que la força es veu implicada en la fórmula que defineix la massa.

b- Fórmula de la força:

- F = m · a

23

Aquesta fórmula, com ja he dit abans, no és la definició pròpia de la força sinó que és simplement una manera de poder calcular-la. Dins la definició de força es diu que aquesta té la capacitat d’alterar o modificar el moviment d’un cos. Pot donar-li una acceleració i que aquesta acceleració desencadenarà en una velocitat. També es diu que pot causar deformacions en la forma del cos. Lligat amb el que hem dit anteriorment, hem de fer referència a la segona llei de newton, la qual ens diu que perquè un cos alteri el seu moviment, hi ha d’haver alguna cosa que ho provoqui. I aquesta “cosa” és la que avui en dia es coneix com a força. Amb la segona llei de newton quantifiquem el concepte de força, i ens diu que la força aplicada és el producte de la massa del cos ( la qual ha de ser constant) i l’acceleració que aquest cos adquireix. Es a dir, com la massa és constant, podem dir que la força és proporcional a l’acceleració del cos. Tant la força com l’acceleració són magnituds vectorials, és a dir, que no són un simple valor, sinó que tenen també una direcció i un sentit. Les fletxes representen els sentits, i la barra blava la direcció. La unitat del sistema internacional de la força és el Newton, que es representa amb una n majúscula (N). Un newton és la força que se li ha d’aplicar a un cos de un kilogram (Kg) de massa, perquè adquireixi una acceleració de 1 m/s2. També podem expressar-ho amb la següent fórmula: 1N = 1Kg · 1m/s2 Si extrapolem aquesta definició de força a l’àmbit que jo vull estudiar, en l’esport l’aspecte de força el definirem com a la capacitat que té una persona de generar tensió intramuscular, sota un seguit de condicions específiques, que poden ser variables. Normalment l’objectiu de generar una força sol ser voler superar una resistència i aquesta resistència és una condició que pot variar, ja que pot ser major o menor, i també podria ser interna o externa. Cal recordar, doncs, que el procés de generar força o bé tensió per tal de superar aquestes resistències es fa per mitjà del procés de la contracció muscular, la qual hem vist en l’apartat anterior. Per tant, en l’àmbit esportiu la funció principal de la força és ser la font per produir moviment i la producció d’aquest moviment vindrà donada per tots els processos explicats en els apartats anteriors del treball. Per tant, puc afegir que si entenem la força com a font del moviment en el nostre cos, estem parlant de la capacitat per produir treball.

Una mateixa direcció té dos sentits

24

c-Força i treball El treball és una magnitud estretament relacionada amb la força, ja que el treball, el qual identificarem amb la lletra W és el producte de la força (F) per la distància que ha recorregut el cos. Per això si entenem la força com a la productora de moviment, el moviment normalment causarà un desplaçament, i això ho denominem el treball. - W = F · d (es diu que una força genera treball quan aquesta és capaç d’alterar l’estat de moviment del cos) La unitat del sistema internacional del treball (W) és el Joule (J) Per tant, amb tota aquesta definició general de la força ens hem de quedar amb que nosaltres entendrem la força com a una font de moviment, que tindrà origen en les nostres fibres musculars, i la força que aquestes generaran l’anomenarem tensió, i aquesta tensió es produeix a partir de la contracció muscular ,que tindrà efectes en l’expressió exterior o interior del nostre moviment provocant que les nostres fibres musculars generin un treball i alterin el nostre moviment. Ara, per tant, és hora de parlar de les diferents manifestacions de la força que es poden donar en el nostre cos. d-Producció i manifestació de la força ( a nivell muscular) El món de l’esport és ideal per veure la gran quantitat de manifestacions que té la força, ja que l’esport comprèn una gran varietat d’escenaris i moviments que obliguen al nostre cos a manifestar la força que produeix de moltes maneres diverses. La producció de força està basada en les possibilitats de contracció del múscul esquelètic. La relació que hi ha entre la tensió generada per el múscul esquelètic i la resistència a vèncer, determinaran les diferents formes de contracció que a la vegada donaran una determinada producció de força. A més, he d’afegir que en la producció de la força poden intervenir varis factors, com poden ser hormonals, cardiovasculars, nerviosos, i evidentment els musculars i mecànics, que són en els que més m’he centrat. Per tant, direm que segons els tipus de contracció que ja he esmentat en l’apartat anterior, donaran com a resultat els diferents tipus de força: - Força estàtica: és la que es produeix com a resultat d’una contracció

isomètrica. Recordem que la contracció isomètrica és aquella contracció en la qual generem tensió sense variar la longitud de la unitat contràctil del múscul. Podem dir per tant que es genera una tensió estàtica, en la que no existeix un treball aparent, ja que la distància serà zero. En aquests casos podrem dir que

25

la tensió interna i la resistència externa són de igual magnitud, ja que la seva força resultant serà de zero.

- Força dinàmica: és aquella que es produeix com a resultat d’una contracció

isotònica. Recordem que és aquella contracció en la qual es produeix tensió constant però amb una variació de la longitud en la unitat contràctil. Com aquesta podia ser concèntrica o excèntrica, trobarem la força dinàmica concèntrica i la força dinàmica excèntrica. En la concèntrica, la tensió interna superarà la resistència que ha de vèncer, en canvi en la excèntrica és el contrari, la tensió generada és inferior a la resistència a vèncer.

En la naturalesa humana es donen sovint contraccions que no són ni concèntriques ni excèntriques, sinó que són una combinació d’ambdós tipus de contraccions. No les he esmentat abans perquè són un fenomen molt específic de la contracció muscular, en el qual no cal entrar-hi en detall. Simplement remarcar que aquesta combinació produeix contraccions que augmenten la seva tensió i a la vegada es produeix una variació de la longitud de la unitat contràctil del múscul. Ara és el moment d’esmentar aquest tipus de contracció híbrida ,ja que aquest fet genera dos tipus de força els quals anomenaren força activa i reactiva.

- Força activa: és aquella manifestació de la força en la qual només es realitza l’escurçament de la unitat contràctil i per tant direm que només realitza un cicle simple de treball muscular.

- Força reactiva: en aquesta manifestació de la força on es realitza un doble cicle de treball muscular, és a dir, un escurçament seguit d’un allargament. Aquest tipus de força provoca una gran acumulació de força potencial en la fase d’elongació, la qual més tard es podrà transformar en energia cinètica (moviment).

Hi ha altres maneres de classificar la força, fins ara ho he classificat segons el tipus de contracció que provocava tal força, però hi ha altres maneres com per exemple classificar-les segons la relació entre la força exercida i la capacitat de moure resistències on es crea una relació entre la resistència a vèncer i la tensió generada a nivell muscular, això ens durà a estudiar el paràmetre de la velocitat d’execució dels moviments. Recordem que la velocitat és una magnitud que expressa un desplaçament per unitat de temps i l’expressem amb les unitats de (m/s). La resistència, la força i la velocitat mantenen una relació, ja que podem dir que si volem mantenir la velocitat constant en algun procés, però la resistència va variant, a mesura que augmenti la resistència haurem d’exercir més força sobre ella per tal de mantenir la velocitat d’execució constant. Aquesta classificació de la força és la més comuna en l’àmbit esportiu, i molts ho qualifiquen dintre de l’àmbit de la força activa, definida anteriorment.

26

- Força màxima: és la major expressió de la força del sistema muscular davant d’una càrrega o resistència determinada. També es pot definir com a que es mou la major càrrega possible en un únic moviment . Dins d’aquesta hi ha autors que diferencien força màxima estàtica, que és quan la resistència és insuperable, o la força màxima dinàmica, quan la resistència sí és superable.

- Força explosiva: també se la denomina força-ràpida i és la manifestació de la força en la qual el sistema muscular és capaç de generar una contracció muscular el més ràpid possible per tal de superar una determinada resistència. La velocitat d’execució dependrà de si la càrrega és més o menys elevada. Tal i com havíem vist en un apartat anterior del treball, en aquesta manifestació de la força les fibres ràpides o blanques seran claus.

- Força resistència: és la capacitat de suportar la fatiga durant els esforços musculars. En aquest tipus de força la intensitat i la durada en seran factors claus.

- La força acceleració: jo no la consideraria com a un tipus de força apart de la resta, ja que aquest tipus de força es dóna quan la força que exercim supera la resistència i per tant en conseqüència se’n genera una acceleració o moviment. És per això que la col·locaria en certa manera a tot arreu, ja que és un fenomen que pot ser produït per qualsevol dels altres tipus de força.

Esquema sobre la classificació de les forces

Classificació de la producció de la força:

Segons la contracció:

Força estàtica c. isomètrica

Força dinàmica c. isotònica

Força activa

c. isotónica /isomètrica

Força reactiva (doble cicle)

Segons la mobilització de resistències

Força màxima

Força explosiva

Força resistència

Força acceleració

27

Tota aquesta definició de la força pot semblar que no té cap utilitat en el meu treball, però per entendre la utilitat de l’explicació anterior ens hem de remuntar als primers apartats del treball on definíem la cursa dels 100 metres tanques i les característiques de les saltadores dels 100 metres tanques. Si fem memòria, veurem que les capacitats més importants per a un saltador de tanques eren la potència, la velocitat i la reactivitat. En totes aquestes capacitats que acabo d’anomenar la força n’és un factor clau. La majoria d’informació que apareix en els apartats anteriors ens serveix per desglossar aquestes capacitats físiques dels corredors de tanques i així poder analitzar-les a un nivell molt més concret com pot ser el muscular, i encara més, arribar a treure’n dades objectives del per què els corredors de tanques presenten aquestes característiques des de un punt de vista físic i científic. Per començar haurem de donar una definició dels paràmetres que he citat. 2.2.3- Potència, velocitat i reactivitat: Des de un punt de vista purament físic la potència es defineix així:

- P= W/t

És a dir, la potència és el treball generat per una força partit entre la quantitat de temps. Podem dir, per tant, que la potència d’una fibra muscular ( o múscul a un nivell més general) és la seva capacitat de contracció, amb la qual generarà una força, i si a més aquesta força produeix una variació en la longitud del múscul direm que el múscul genera un treball, i aquest treball partit per la quantitat de temps emprat per a fer aquest procés li direm que és la potència d’un múscul o una fibra muscular. A més el concepte de potència també es pot definir amb una altra fórmula, perquè si tenim en compte que el W= F·d, i això ho substituïm per la fórmula anterior, ens queda el següent:

- P = F·d / t A més, sabem que la velocitat és el desplaçament per unitat de temps, es a dir d/t, podem simplificar la fórmula així: P = F · v Aquesta fórmula ens és útil quan coneixem la velocitat del cos i si aquesta és constant, a més d’això, ens és molt útil per relacionar directament les magnituds de potència i velocitat. En quan a les unitats per mesurar la potència, fem servir els Watts, (W). Un Watt equival a 1J/s (un joule és la unitat del treball partit per un segon, que correspon a la unitat de temps).

28

Hi ha diferents tipus de potència, la que hem estat analitzant se l’anomena potència mecànica i tal i com indica el seu nom és la responsable de la rapidesa amb la que es realitza un treball (W). Si això ho portem al món de l’esport, la definició estàndard de potència muscular és la següent: la potència muscular és la capacitat d’una persona d’exercir una força contra una determinada resistència i a una velocitat determinada. És a dir, la capacitat d’una persona per exercir força d’una manera ràpida. Una vegada més ens trobem amb el concepte de resistència, que com ja havíem vist en l’apartat de les forces és la que determina la força que hem d’aplicar i la velocitat amb la que es realitzarà el moviment. Per tant, en referència amb això, la potència muscular d’un individu serà la capacitat d’aquest per generar una determinada acceleració per mitjà d’exercir una força sobre una resistència, la qual podrà superar o no. Quan augmenti la resistència a vèncer, si volem mantenir la velocitat de sortida constant, haurem d’aplicar-hi una major potència. Si tirem unes quantes pàgines enrere, veurem que estan plenes de conceptes físics els quals he definit fins el moment per separat. Ara, però, és el moment de trobar una relació entre ells per, d’aquesta manera, intentar aplicar tots aquests conceptes físics al món de l’esport o, més ben dit, al nivell muscular. Tots aquests conceptes estan pensats normalment per aplicar-los a cossos que no tenen articulacions, es solen aplicar a objectes rígids, és a dir, que no es solen aplicar al comportament humà, i menys en els músculs, ja que no tenen un moviment determinat i regular al cent per cent. Per això és difícil definir a través dels conceptes físics el comportament muscular, però no es pot negar que hi ha una clara relació entre les contraccions musculars i les manifestacions i produccions de la força, les quals més tard ens portaran a determinar una certa potència, i a la vegada aquesta potència es veurà reflectida a nivell exterior amb una acceleració o una velocitat de determinades resistències (aquesta resistència pot ser el propi pes del cos). En conclusió, tots aquests fenòmens que he explicat anteriorment ens porten a generar un moviment, que és visible exteriorment. Hem de tenir present que l’inici de tot el procés són les forces, aquestes forces com ja hem vist provindran dels músculs els quals fan una contracció muscular. En el cas de la carrera dels 100 tanques, o de casi qualsevol altre disciplina atlètica, la força ve produïda per l’impacte amb el terra, per això necessitem recordar la tercera llei de Newton:

- El principi d’acció-reacció, el qual ens diu que quan un cos exerceix una força sobre un altre aquest exerceix la mateixa força sobre el primer cos amb la mateixa magnitud i direcció ( és a dir sobre la mateixa recta) però de sentit contrari ( podríem dir també de signe contrari).

Si ens basem en això, la força que l’atleta fa quan “empeny el terra” és la mateixa força que li farà el terra contra ell, i gràcies a això som capaços de produir un moviment o

29

una acceleració. La força que ens fa el terra és la que ens empeny endavant per poder seguir la carrera. Per tot això és el motiu pel qual crec que les forces són l’origen de tot. Aquestes forces acabaran desencadenant en un treball (W) perquè gràcies a la interacció d’aquelles forces es produeix un desplaçament, és obvi que l’atleta realitza un desplaçament, però no hem d’oblidar que nosaltres som capaços de produir una força contra el terra gràcies a la contracció de les nostres fibres, que realitzen un treball intern. Per això podem dir que existeix un cert paral·lelisme entre el nostres mecanismes interns i el producte extern. La idea bàsica és que gràcies al treball intern podem veure un treball extern. Per aquest mateix principi, un cop generat un treball és lògic pensar que també realitzem una potència, perquè la potència és simplement la capacitat que tindran les nostres fibres de generar un treball per unitat de temps, o si ens ho mirem des de fora, seguint aquest paral·lelisme esmentat, podríem dir que el nostre cos externament seguirà el mateix principi, i podrem analitzar la seva potència a través de la quantitat de treball que generi per unitat de temps. En aquest breu resum es veu clarament com existeix una dualitat constant entre l’interior del nostre cos i la imatge externa d’aquest. El que vull que quedi molt clar és que la imatge externa que veiem, és a dir el corredor de 100 metres tanques realitzant la seva prova, sempre ve donada per l’acció interna, la qual no podem veure. El corredor pot fer tot allò que fa perquè abans s’ha donat tot un procés a l’interior del seu cos, a les fibres musculars podríem dir més concretament. I també vull deixar molt clar que els conceptes físics com poden ser les forces, el treball i la potència, els podríem analitzar també d’una forma dual, els podríem analitzar amb la interpretació d’una carrera de 100 tanques ( nivell extern), o podríem fer-ho analitzant no la carrera, sinó tot el procés interior que s’ha donat per realitzar tot aquell moviment ( nivell intern, nivell de les fibres musculars, contraccions...) 2.2.4- L’energia Però a part de tot això que ja s’ha dit, perquè l’explicació quedi completa caldria explicar l’energia, que serà en el fons el producte final de tot el procés, recordem que l’energia ni es crea ni es destrueix, per tant al llarg de la carrera la seva forma anirà variant. El concepte d’energia no funciona a part de tota la resta, al contrari, a més com a introducció s’ha de dir que existeixen tres tipus d’energia:

- Energia cinètica: aquest tipus d’energia també se’l denomina sovint com a l’energia d’un moviment, ja que es dóna quan un cos o un objecte posseeix moviment, i avalua la capacitat que tindria un cos de generar un treball segons el seu moviment (segons la seva velocitat) contra un altre cos, material o objecte, i està representada per la fórmula següent :Ep = ½ m · v2, on la m representa la massa del cos i la v, la velocitat d’aquest cos.

30

- Energia potencial: aquest tipus d’energia és la que avalua l’energia d’un cos respecte la seva posició (x) també se la denomina la majoria de vegades (h) i fa referència a l’alçada a la que es situa aquell objecte, perquè un cos també té capacitat de generar un treball segons la seva posició en l’espai, aquesta energia es representa amb la fórmula següent: Ep = m·g·h, on la m es correspon a la massa, la g a la gravetat (9.8, és una constant), i la lletra h fa referència a l’alçada a la que es situa un objecte. En quan a l’energia potencial, s’ha de dir que també existeix l’energia potencial elàstica, i és la que s’utilitza alhora de treballar amb cossos o objectes com podrien ser les molles, per això afegiré que el comportament dels músculs és molt difícil definir-lo amb una fórmula, però és cert que el comportament d’aquests recorda més al comportament d’una molla. En els dos casos existeixen etapes de contracció i dilatació, tot i que evidentment una molla mai tindrà el mateix comportament que pugui assumir un múscul, per això poso també la fórmula de l’energia potencial elàstica: Epe = ½ k · x2, on la k és la constant d’elasticitat del cos i la x és la posició d’aquest cos, aquesta definició d’energia potencial tan diferent a l’energia potencial normal és deguda a que la força també té una fórmula diferent, la força en els casos dels moviments ondulatoris, com per exemple les molles, és: F = -k · x, i aquest fet desencadenarà que el treball realitzat per l’energia potencial elàstica sigui completament diferent.

- I per últim, l’energia mecànica, la qual és la suma de l’energia potencial i de l’energia cinètica, E = Ec + Ep, però abans hem afegit que l’energia potencial en els moviments ondulatoris (molles) no era la mateixa que la normal. Aquí també s’ha d’afegir que l’energia mecànica en les molles tampoc és la mateixa, l’energia seria : E = ½ k · A2, on la k segueix sent la constant d’elasticitat del cos i la A és l’amplitud d’oscil·lació que té aquell cos.

Recordar sobretot, que l’energia potencial serà màxima quan el cos estigui en repòs o no porti cap velocitat. Però quan un cos es posi en moviment, tota la seva energia potencial anirà passant a ser energia cinètica ( energia del moviment) i viceversa.

A més cal afegir en tota aquesta classificació de l’energia que hi ha altres energies com l’energia química, la qual és bàsica per a generar la contracció en els músculs. Perquè l’ ATP ( molècula que emmagatzema energia ) conté energia química, que al transferir-la als nostres músculs els hi permet en aquests generar un treball. Per tant podem dir que a través de l’energia química podem crear energia mecànica. Un cop explicada l’energia com a concepte, cal trobar la relació existent entre el concepte d’energia i els altres conceptes que s’han descrit anteriorment. Per començar, en la definició de les energies ja ens apareix el concepte de treball. perquè ens diu que l’energia valora la capacitat que té un cos d’exercir treball sobre un altre cos depenent del seu moviment o de la seva posició. Amb el concepte d’energia cinètica és relativament fàcil establir una relació.

31

Si partim de la base de que tenim una força F, com a la força resultant de totes les forces que actuen sobre un cos de massa m, el treball que farà aquesta força sobre el cos, serà igual a la variació de l’energia cinètica durant el procés. Això ens indica que la força resultant provoca una variació de l’energia cinètica (provocarà fets com canvi de moviment, augment o disminució de la velocitat, deformacions). En el cas de l’energia potencial no funciona de la mateixa manera. L’energia potencial és una energia que es basa en les forces conservatives, és a dir, en les forces que el seu treball només depèn del punt d’inici i del punt final, i no pas del recorregut que han seguit per arribar-hi ( tal i com indica el seu nom, són les forces que es conserven). Per tant, el treball que farà una força que surt i arriba al mateix punt és zero (el pes és l’exemple preferit d’una força conservativa) aquest fet és el que provoca l’existència d’una energia potencial. I per tant, amb la sola definició d’energia mecànica ens és suficient per concloure que: l’energia mecànica variarà en funció de l’estat de l’energia cinètica i l’energia potencial. En quant a la relació entre l’energia i la potència, és simplement aplicar la fórmula que es diu. La potència és la capacitat d’un cos de generar un treball (W) per unitat de temps, i abans havíem definit que l’energia és la capacitat d’un cos de generar un treball. Per això la potència tot i que no l’hem d’entendre com a un sinònim de l’energia, serà simplement el mateix que abans, és a dir, el treball partit per unitat de temps. Però aquest treball vindrà donat per una energia (que a la vegada sorgeix evidentment d’una força). Fins aquí arriba l’explicació d’aquests termes bàsics sobre el món de la física. Recordem que els hem explicat perquè són factors que intervenen en la carrera dels 100 metres tanques, però evidentment aquests no són els únics factors que hi intervenen, ja que factors com l’agilitat, l’elasticitat o la coordinació són també bàsics per a la realització d’aquesta prova. Però tot i que per explicar aquests factors la ciència de la física ens dóna menys respostes sempre hi podrem trobar una relació. 2.2.5-Altres aspectes que intervenen en un 100metres tanques: a)-L’elasticitat: El terme elasticitat és aquell que fa referència a la capacitat que tenen els cossos per deformar-se i poder tornar o no a la seva posició inicial. En la ciència de la física existeix la llei de Hooke, una llei que diu que l’elasticitat és directament proporcional a la força aplicada. També segons Hooke, els materials tenen un límit elàstic, el qual si el traspassen no podran tornar a la seva forma original. Els cossos poden estar comprimits o distesos, i que perquè això passi, Hooke ens diu que el material ha d’estar sota tensió (hem d’entendre la tensió com a una força que intervé en el procés).

32

Amb aquesta explicació tenim el mateix problema de sempre, que no sabem ben bé fins a quin punt podem aplicar aquesta teoria física al comportament humà, tant al comportament de les extremitats per exemple com en el comportament dels músculs. Per això l’elasticitat entesa des del món de l’esport és defineix com a la capacitat d’extensió màxima de les articulacions i músculs de cos. Hem de tenir present que sense l’existència de forces i energies l’elasticitat no seria possible. cal recordar que tot i que l’elasticitat no està considerada com a una qualitat bàsica i fonamental per l’esport, és una gran ajuda alhora de realitzar determinades disciplines, i també ajuda a la prevenció de lesions, sempre hi quant força muscular i elasticitat estiguin ben compensades. Cal afegir però, que en el cas dels 100 metres tanques, l’elasticitat s’ha de compensar amb la tensió. Amb això Vull dir, que si tenim una capacitat elàstica massa gran, pot ser contraproduent. Perquè tindrem més tendència a deixar realitzar a les nostres articulacions la màxima elongació possible, quan en la prova de les tanques és tracta en passar l’obstacle el més ràpid possible i intentar no perdre temps. Per això dic que la gent amb una gran capacitat elàstica ha de tenir present que ha de mantenir sempre el seu cos amb tensió durant la prova. Per evitar realitzar extensions i moviments innecessaris. En l’apartat següent això ho veurem amb més detall. b)-La coordinació : Podem entendre la coordinació com a la capacitat dels nostres músculs de sincronitzar-se entre ells amb la finalitat d’acabar realitzant un moviment o una seqüència superior. Aquest fet provocarà que podem realitzar vàries accions o moviments juxtaposats els uns amb els altres, amb la finalitat de realitzar una acció superior. En el cas de les tanques, la capacitat de coordinació és bàsica. Perquè tal i com heu pogut veure en el primer apartat, s’han de realitzar diverses accions a la vegada. S’ han de moure cames i braços, s’han de mantenir tots els músculs en tensió, sense oblidar-se de col·locar bé els peus i el cos durant el pas de tanca. A part d’aquests altres dos factors, no podem oblidar factors com els psicològics. Però aquest ja és un món molt subjectiu, i per realitzar un estudi sobre això no pots basar-te en informació generalitzada, ja que cada atleta és un món, al igual que cada disciplina o cada carrera és un univers. Un cop definits tots els paràmetres que podrien intervenir en una carrera dels 100 metres tanques, evidentment parlant a nivell muscular i també com ja he repetit molts cops a nivell exterior. Ara ens cal aclarir quins són els paràmetres més importants o més ben dit, els paràmetres clau dels 100 metres tanques. 2.2.6- Paràmetres clau d’una cursa de 100 metres tanques: Això ja ho havíem esmentat una mica a l’inici del treball, però un cop definits tant els conceptes esportius com científics s’entendrà millor per quin motiu són aquests

33

paràmetres i no uns altres els més importants a l’hora tant d’analitzar com de córrer una cursa de 100 metres tanques.

a)-La velocitat: és essencial per realitzar la distància amb el menor temps possible. A més, com ja hem vist, la velocitat també la podem relacionar amb el concepte de potència (recordem que en la potència hi ha dos factors claus: la força i la velocitat, per tant algú ràpid té tendència a ser potent, tot i que algú fort també). b)-La flexibilitat : és essencial per executar bé la tècnica. Tal i com hem vist en el primer apartat, és una tècnica complexa i requereix de moviments en certa manera forçats. Si som flexibles ens serà més fàcil executar-los bé i sense fer-nos mal. c)-La força: ara ja sabem que les forces són la clau per a la producció del moviment. Per tant és essencial per un saltador de tanques tenir una alta capacitat en les seves fibres musculars per generar treball. A més, la força també és un factor clau per mantenir la posició correcte del cos. La tensió és clau per realitzar bé una carrera de 100 metres tanques. Un bon corredor de tanques sap mantenir amb tensió els seus músculs per tenir en tot moment una bona col·locació.

Evidentment que aquests no són els únics factors que hi intervenen, la reactivitat en seria un altre, però la podem englobar dins l’apartat de la velocitat, ja que és simplement la capacitat de generar contraccions musculars de la forma més ràpida possible. Però els essencials són els tres esmentats fa un moment. Algú podria pensar que tota aquella definició dels tipus de força ha estat innecessària, potser fins ara ho ha estat, però ara és el moment de dir quins tipus de força són les fonamentals en aquesta disciplina. Evidentment és una força dinàmica ja que la resistència que s’ha de superar és el propi pes del corredor, i és evident que la resistència és superada. Sempre hi ha contraccions en les que es genera treball, sinó el moviment no seria possible. A més, dintre de la força dinàmica és bàsica la força reactiva i ara ja sabem que la reactivitat és un factor clau, perquè en el fons la reactivitat és una manera d’expressar la velocitat. És bàsica la força reactiva perquè es genera molta quantitat d’energia potencial, la qual el corredor podrà utilitzar per transformar-la en energia cinètica. És per això que la força reactiva és la clau per a la velocitat. Quan classificàvem les forces segons la manera que tenen de superar la resistència, podem dir que totes aquelles intervenen en un 100 tanques, tant la força màxima, com l’explosiva, la resistència i també la força acceleració. Un 100 tanques requereix de totes aquestes manifestacions de la força. Tots els apartats anteriors ens poden semblar poc interessants si no els hi trobem alguna aplicació, és per això que apart de recopilar tota la informació anterior, m’ha

34

semblat interessant poder trobar-li una aplicació. I en això consistirà la segona part del meu treball o part pràctica.

35

3-PART PRÀCTICA He realitzat dos estudis per tal d’aplicar tota aquesta teoria.

3.1-Estudi d’estadística de 50 corredores de tanques de la meva categoria (juvenil femenina) nascudes els anys 1997-98 que em permetrà veure la veritable importància d’aquests conceptes definits anteriorment en els 100 metres tanques. 3.2-Procés d’autocorrecció, per poder estudiar el meu pas de tanca i comparar-lo amb la tècnica ideal. Aquest estudi em permetrà unir els conceptes científics amb el món de l’esport, i així, trobar un per què científic als meus errors, a més d’entendre per quin motiu la tècnica de tanques és de la manera que és des de fa ja molts d’anys i encara no s’ha millorat.

És indiferent per quin estudi començar, són força independents, cadascun té un objectiu diferent. Però m’ha semblat més adient començar per l’estudi d’estadística, ja que és a partir d’aquí d’on podré deduir si la meva suposició inicial de “qui és més ràpid és millor saltador de tanques" era certa o falsa.

36

3.1- Estudi d’estadística de 50 corredores juvenils del 100 metres tanques.

Com ja s’ha vist a la primera part del treball, la meva hipòtesi inicial era que “si ets més ràpid seràs millor saltador de tanques”. Per tal de poder confirmar-la o no, m’he basat en un estudi d’estadística amb tot un conjunt de dades objectives extretes de la federació espanyola d’atletisme, per tant, són dades completament oficials.

A l’hora de fer aquest estudi m’he centrat en les noies dels anys 1997-1998 que realitzen la prova dels 100 metres tanques. El motiu pel qual he triat les noies d’aquesta d’edat és perquè tenen la mateixa edat que jo, i m’ha semblat més interessant estudiar les marques de les noies que es troben en una situació similar a la meva. És cert que en l’estudi apareix alguna noia dels anys 1999 i 2000. Les he inclòs perquè tenen marques molt competents en 100 metres tanques i m’ha semblat interessant incloure-les en l’estudi.

Per realitzar aquest estudi he agafat les 50 primeres noies del rànquing juvenil espanyol (atletes 1997-1998) corresponents a la prova dels 100 metres tanques.

Per saber si és cert el fet que “les noies més ràpides són les millors saltadores de tanques” he comparat la seva marca de 100 metres tanques amb la seva marca de 100 metres llisos. Però si jo volia comparar totes les noies entre elles, dues dades separades no em servien per comparar-les de forma objectiva, sinó que necessitava una dada que relacionés els 100 metres tanques de cada noia amb la seva marca dels 100 llisos. Al final vaig optar per fer una simple diferència entre aquestes, obtenint una dada que ens mostra el temps de diferència entre els 100metres tanques i els 100 metres llisos de cada atleta. D’aquesta manera ja podia comparar totes les noies entre elles d’una manera més objectiva i fàcil.

La operació per calcular-ho és simple: (marca dels 100 metres tanques) –(marca dels 100 metres llisos)= a la diferència entre les dues.

Però quan vaig haver calculat aquesta dada em vaig adonar que no estava mirant quina era més ràpida, sinó quina perdia menys temps entre les dues disciplines. Aquí va ser quan vaig canviar el meu plantejament. Vaig veure com la millor saltadora de tanques no ha de ser la més ràpida, sinó la que perd menys temps. Perquè això significa que sap aprofitar la velocitat que té, que no la perd. Per això vaig veure de seguida que les saltadores de tanques han de saber optimitzar la velocitat, aquí està la clau.

37

Atleta marca 100 tanques marca 100 m.ll diferència 100mt-100ll valor llindar(100)/x *100

ORDUÑA ENPARANTZA, NORA 13'73 12,48 1,25 136,8MUJIKA ZUBELDIA, MARIA 13'76 12,5 1,26 135,7142857AZORES MUELAS, MARTA 14'00 13,24 0,76 225

RAMIREZ FONTANET, MAR 14'22 13,01 1,21 141,322314DEL HOYO PEREZ, EMILIA 14'29 0 0 0

SANCHEZ GUERRA, CARMEN 14'50 12,77 1,73 98,84393064MAKOLY QUIROS, NEREA 14'52 12,43 2,09 81,81818182

PRADOS TOLEDANO, SHEILA 14'52 12,83 1,69 101,183432ESCRIG CERVERA, PAULA 14'55 13,16 1,39 123,0215827IGIÑIZ MITXELENA, ANE 14'58 13,08 1,5 114

SOW SANJUAN, JADY 14'61 12,97* 1,64 104,2682927ROMERO RODRIGUEZ, MARIA 14,66 13,53* 1,13 151,3274336

MARTINEZ ARRILLAGA, MALEN 14,7 12,79* 1,91 89,52879581LUJUA ARCEDIANO, TERESE 14,71 12,85 1,86 91,93548387

SEMPERE RUIZ, NOEMI 14,72 13,2 1,52 112,5SORIA GONZALEZ, PAULA 14,72 12,39 2,33 73,39055794GARDELLA RAMIREZ, LLUM 14,73 13,3 1,43 119,5804196ROJO CAZORLA, CLAUDIA 14,75 12,93* 1,82 93,95604396

MULAS ZELENSKAYA, OLGA MARIA 14,83 12,64 2,19 78,08219178PARMO GARCIA, ELBA 14,83 12,65 2,18 78,44036697OCON GARAY, AINHOA 14,85 13,00* 1,85 92,43243243

SARABIA BOCOS, PAOLA 14,89 0 0 0CESAR HEYMANN, RUTH 14,9 0 0 0GARCIA NARROS, JULIA 14,9 13,8 1,1 155,4545455

FERNANDEZ VALLE, LUCIA 14,94 12,18 2,76 61,95652174LOPEZ URBANO, MIREIA 14,97 13,4 1,57 108,9171975

BUSTO IRURETAGOIENA, ENERITZ 14,97 13,26 1,71 100JIMENEZ BELLOCCHIO, AGUSTINA 14,99 0 0 0MONTAVA RODRIGUEZ, CARMEN 15,01 13,12 1,89 90,47619048

DIAZ MARTINEZ, CARMEN 15,03 12,95 2,08 82,21153846RAMOS VELLON, CARMEN 15'06 13,13 1,93 88,60103627

SANTIDRIAN RUIZ, EVA 15,07 12,35 2,72 62,86764706GARCIA LUQUE, BEATRIZ 15,11 13,28 1,83 93,44262295

SANCHEZ GIMENO, ALICIA 15,13 13,11* 2,02 84,65346535ARTERO PONS, MARIA 15,15 0 0 0

MARTINEZ LEZON, LEILA 15,16 13,28 1,88 108,9171975TRAPE PEREZ, ANDREA 15,19 13,20* 1,99 85,92964824

GARCIA CARBALLO, ALBA 15,23 12,86 2,37 72,15189873SANZ GIMENO, ELKA 15,23 13,50* 1,73 98,84393064

OLIVEIRA GONZALEZ, PAULA 15,24 13,33 1,91 89,52879581RAMOS SANZ, LAURA 15,25 13,11* 2,14 79,90654206

CAZO CARRETERO, ANAIS 15,27 13,44 2,83 60,42402827VALLE PAZ, INES 15,34 13,66 1,68 101,7857143

TORRE ARRANZ, BEATRIZ 15,34 0 0 0IGLESIAS GARNELO, PAULA 15,38 12,83 2,55 67,05882353PELAEZ MORALEDA, LIDIA 15,4 13,41 1,99 85,92964824

LOBATO FERNANDEZ, ALBA 15,42 13,18 2,24 76,33928571RADSMA AGUILAR, AFRICA 15,44 13,54 1,9 90CORTIJOS GUILLEN, MARIA 15,46 0 0 0

TOBAR AGIRRE, NORA 15,48 13,2 2,28 75

Aquesta és la imatge que mostra una part de l’estudi.

S’hi pot veure totes les atletes analitzades, la seva marca en 100 metres tanques i 100 metres llisos, i la seva diferència. L’última columna correspon al percentatge que els hi correspon en relació al valor 100 que he agafat, el qual està marcat en blau. Aquesta columna és únicament per tenir una orientació sobre on se situarien les noies segons la seva diferència entre 100 tanques i 100 llisos.

Els resultats obtinguts a vegades em van resultar sorprenents, ja que hi havia atletes molt ràpides que, en canvi, tenien una diferència molt més gran entre les dues proves que no pas altres atletes que eren més lentes en un 100 llisos.

38

Per tant, jo havia de dir que les més ràpides eren les millors saltadores de tanques? Em va semblar una afirmació incompleta. El fet és que no ha de ser necessàriament així. Així que vaig arribar a la conclusió de que la millor saltadora de tanques no era l’atleta més ràpida, sinó l’atleta que tenia una menor diferència entre ambdues proves, tal i com ja he dit abans.

Vaig arribar a aquesta conclusió ja que l’atleta que té una menor diferència entre les dues proves és l’atleta sobre la qual puc estimar amb més contundència que optimitza més la seva velocitat. Què vull dir amb això d’optimitzar? Vull dir que l’aprofita més, que no perd velocitat en el transcurs de la carrera. Aquest fet jo només puc estimar-lo, i en puc estimar les possibles causes. Jo, com a atleta, he revisat i reflexionat sobre quines podrien ser les causes d’aquesta major o menor optimització de la velocitat. I he arribat a la conclusió que podrien ser per les següents causes:

- Una millor tècnica en el “ pas de tanca”: com a saltadora de tanques, sé valorar la importància que té la tècnica dins d’aquesta disciplina. És una tècnica complexa i verdaderament puc assegurar que no és fàcil. A més he pogut experimentar jo mateixa els efectes que té una mala tècnica a l’hora de realitzar una carrera. Si ens remuntem a l’apartat del meu treball que parla sobre la tècnica de tanques, podreu comprendre el que ara diré. Si una atleta no té una bona tècnica i pel que sigui realitza una de les fases de la carrera de manera errònia, al ser les tanques una carrera tant matemàtica i calculada, aquell error afectarà al conjunt sí o sí. Si una noia s’eleva massa, per exemple, perdrà temps en l’aire i en entrar en contacte amb el terra l’impacte serà major i li costarà més remuntar la caiguda de la tanca per tal de mantenir el ritme de la carrera ( al haver-hi un major impacte quedem enfonsats i baixem el centre de masses).

- Una major amplitud de passa: tal i com també esta explicat en l’apartat del meu treball sobre la tècnica de tanca, entre tanca i tanca hi ha d’haver tres passos. Per qüestions naturals i físiques de cada atleta, hi haurà noies a les quals potser els hi serà més fàcil realitzar aquests tres passos i n’hi haurà a les que els hi costarà més. Això ho he pogut experimentar i veure en mi i les meves companyes, i puc assegurar que el fet que algú tingui una major o menor amplitud de passa pot anar gairebé independent a la velocitat. Què vull dir amb això? si una noia entra a una gran velocitat és evident que arribar a la segona tanca li serà molt més fàcil, per simple inèrcia. Però també he vist gent entrar a una velocitat molt menor i arribar de manera fàcil a la tanca següent. Aquestes noies que tenen aquesta capacitat d’arribar a la tanca següent amb una menor inèrcia o velocitat poden tenir una gran avantatge, ja que a mesura que vagin perden velocitat durant la carrera no perdran la cadència i el ritme de la cursa

39

(és inevitable perdre velocitat durant el transcurs de la carrera, a cada obstacle en perdem una mica en l’impacte contra el terra).

- Per qüestions de força: la carrera dels 100 metres tanques com ja s’ha dit, requereix apart de velocitat, força. És important perquè l’atleta ha de superar l’impacte que es genera contra el terra tant al moment d’atacar la tanca, com en el moment de caure. Així que per qüestions físiques, que poden ser entrenades, una atleta pot tenir una major capacitat de força resistència, força explosiva, i, evidentment, la força reactiva. I per això els impactes contra el terra li suposaran un menor esforç, o més que un menor esforç, no perdrà tanta energia ni tanta velocitat perquè els seus impactes contra el terra seran més curts, tindrà una carrera més fluida, amb menys contacte amb el terra ( els contactes amb el terra són allò que ens fan perdre energia i velocitat) tal i com hem vist en l’apartat de les forces.

- Una bona progressió en la carrera: hi ha atletes que tenen una capacitat de

progressió en la carrera molt més alta que d’altres atletes. Aquest fet el podem lligar amb el primer punt d’aquest apartat. Perquè si una atleta té una bona progressió significa que les tanques no li suposen una pèrdua de velocitat, i, en conseqüència, una avantatge respecte les seves contrincants.

Així doncs, el meu concepte de quina és la millor saltadora de tanques va canviar. Ara puc dir que crec que la millor saltadora de tanques és aquella que sap aprofitar o optimitzar millor la seva velocitat. El fet que fa que aquesta atleta tingui aquesta capacitat no el puc afirmar, simplement estimar. I si hagués de fer una estimació, diria que es degut als motius esmentats anteriorment.

L’estudi s’hagués quedat curt en la meva opinió si només hagués estudiat la relació dels 100 tanques amb la dels 100 metres llisos. Per això, vaig comparar també la marca dels 200 metres llisos, perquè segueix sent una prova de velocitat. Al calcular la diferència entre els 100 metres tanques i els 200, els resultats no són tant vistosos o evidents com els que podem treure dels 100 metres llisos ja que no són la mateixa distància entre elles. Simplement és una comparativa més, per no dependre únicament de la variable dels 100 metres llisos.

Fins ara però, només havia analitzat la velocitat com a tal. Només ho havia comparat amb carreres de llisos, les quals no impliquen cap moviment com les batudes o bloquejos que s’han de fer sovint en les tanques.

Va ser quan estava recopilant totes les dades de les noies del rànquing, quan me’n vaig adonar que la immensa majoria eren també saltadores, tant d’alçada com de llargada. Em va semblar realment interessant el fet d’analitzar les marques d’aquelles noies en

40

salts, perquè tal i com he dit abans, els 100 metres llisos no implica cap procés de salt i, per tant, l’estudi quedaria curt només amb aquestes dades.

Vaig recopilar les seves marques en salt d’alçada, tot i que sé que és una prova molt tècnica i complicada. També les marques de salt de llargada, prova que em sembla en el fons molt similar a la de les tanques ( salvant clarament les distàncies). A més, com a un afegit, vaig recopilar també les marques d’heptatló o proves equivalents ( ja que algunes són de categories inferiors i encara no realitzen l’heptatló).

Aquesta és la taula amb totes les dades que vaig recollir. SM significa sense marca. Les

Atleta

any m

arca 100mtm

arca100mll

marca 200m

llsalt d'alçada

salt llargadaheptathlon

ORD

UÑ

A EN

PARA

NTZA

, NO

RA1997

13,7312,48

25,371'48PC

5'40penta: 3112

MU

JIKA ZU

BELDIA

, MA

RIA1997

13,7612,5

25,251'51PC

5'66PCpenta: 3191

AZO

RES MU

ELAS, M

ARTA

199714

13,2426,55

1'624'92

4686RA

MIREZ FO

NTA

NET, M

AR

199814,22

13,0127,04

SMSM

SMD

EL HO

YO PEREZ, EM

ILIA1997

14,29SM

26,391'62

5'954994

SAN

CHEZ G

UERRA

, CARM

EN1997

14,512,77

26,33SM

5'31SM

MA

KOLY Q

UIRO

S, NEREA

199914,52

12,43SM

1'385'29

penta: 2956PRA

DO

S TOLED

AN

O, SH

EILA1997

14,5212,83

SM1'41

5'25penta: 2948

ESCRIG CERV

ERA, PA

ULA

199714,55

13,1626,4

1'575'40

4870IG

IÑIZ M

ITXELENA

, AN

E1999

14,5813,08

SMSM

4'79SM

SOW

SAN

JUA

N, JA

DY

199814,61

12,97*27,56

SM5'07*

SMRO

MERO

ROD

RIGU

EZ, MA

RIA1999

14,6613,53*

SM1'55

5'05hexa: 3677

MA

RTINEZ A

RRILLAG

A, M

ALEN

199714,7

12,79*26,64

SM4'72

SMLU

JUA

ARCED

IAN

O, TERESE

199914,71

12,85SM

1'275'08

penta: 2699SEM

PERE RUIZ, N

OEM

I1997

14,7213,2

27,04SM

5'90SM

SORIA

GO

NZA

LEZ, PAU

LA1997

14,7212,39

25,781'47

5'274307

GA

RDELLA

RAM

IREZ, LLUM

199814,73

13,327,01

1'524´59*

penta: 2967*RO

JO CA

ZORLA

, CLAU

DIA

199714,75

12,93*26,24 PC

1'565'26

4528*M

ULA

S ZELENSKA

YA, O

LGA

MA

RIA1997

14,8312,64

26,11SM

SMSM

PARM

O G

ARCIA

, ELBA1999

14,8312,65

SM1'24

5'29penta: 2473

OCO

N G

ARA

Y, AIN

HO

A1997

14,8513,00*

27,53*1'69

4'82penta: 2887

SARA

BIA BO

COS, PA

OLA

199814,89

SM26,2

1'745'62

4849CESA

R HEYM

AN

N, RU

TH1998

14,9SM

28,34PCSM

SMSM

GA

RCIA N

ARRO

S, JULIA

199914,9

13,8SM

1'454'76

penta: 2593FERN

AN

DEZ V

ALLE, LU

CIA1997

14,9412,18

26,28SM

5'04SM

LOPEZ U

RBAN

O, M

IREIA2000

14,9713,4

27,771'33

4'90hexa: 3272

BUSTO

IRURETA

GO

IENA

, ENERITZ

199814,97

13,26SM

1'564'80PC

penta: 2938JIM

ENEZ BELLO

CCHIO

, AG

USTIN

A1998

14,99SM

SMSM

4'84SM

MO

NTA

VA

ROD

RIGU

EZ, CARM

EN1998

15,0113,12

27,611'58

5'264248

DIA

Z MA

RTINEZ, CA

RMEN

199915,03

12,95SM

1'434'59

hexa: 2962RA

MO

S VELLO

N, CA

RMEN

199815,06

13,1326,29

1'535'45

4954SA

NTID

RIAN

RUIZ, EV

A2000

15,0712,35

SMSM

5'65SM

GA

RCIA LU

QU

E, BEATRIZ

199915,11

13,28SM

1'184'47

penta: 2332SA

NCH

EZ GIM

ENO

, ALICIA

199715,13

13,11*27,68

1'414'64

3705A

RTERO PO

NS, M

ARIA

199715,15

SM27,54PC

1'625'18

SMM

ARTIN

EZ LEZON

, LEILA2000

15,1613,28

SM1'55

5'143748

TRAPE PEREZ, A

ND

REA1999

15,1913,20*

SM1'44

5'38hexa: 3609

GA

RCIA CA

RBALLO

, ALBA

199715,23

12,8626,66

SM5'14*

SMSA

NZ G

IMEN

O, ELKA

199715,23

13,50*27,95

SM4'87

SMO

LIVEIRA

GO

NZA

LEZ, PAU

LA1998

15,2413,33

26,90PCSM

SMSM

RAM

OS SA

NZ, LA

URA

199715,25

13,11*SM

1'45*4'46*

SMCA

ZO CA

RRETERO, A

NA

IS1998

15,2713,44

26,51'56

4'924211

VA

LLE PAZ, IN

ES1997

15,3413,66

28,341'52

4'60PCSM

TORRE A

RRAN

Z, BEATRIZ

199815,34

SM27,06

1'595'16

4632IG

LESIAS G

ARN

ELO, PA

ULA

199815,38

12,8326,65

1'625'30V

SMPELA

EZ MO

RALED

A, LID

IA1999

15,413,41

SM1'46

4'64hexa: 2532

LOBA

TO FERN

AN

DEZ, A

LBA1998

15,4213,18

27,52PC1'48*

5'00SM

RAD

SMA

AG

UILA

R, AFRICA

199815,44

13,5428,07

1'40SM

SMCO

RTIJOS G

UILLEN

, MA

RIA2000

15,46SM

SM1'57

5'05hexa: 3521

TOBA

R AG

IRRE, NO

RA2000

15,4813,2

SM1'65

5'32hexa: 3775

41

Les caselles en verd són les millors marques de cada disciplina, i les vermelles les pitjors. On hi apareix PC, significa que la marca ha estat realitzada en temporada d’hivern. I un * significa que és de una temporada anterior.

Una vegada vaig tenir complerta la taula, em vaig adonar que no totes les noies tenien marca de totes les proves. Per això em va semblar adequat calcular quin tant per cent de noies que fa tanques fa a la vegada alguna de les altres proves. Així potser veuria quines són les proves que tendeixen a realitzar les saltadores de tanques. Les proves que em donessin un tant per cent més elevat voldria dir que potser tenen una relació estreta amb la prova dels 100 tanques. El resultat que vaig obtenir de realitzar aquests percentatges va ser sorprenent en alguns aspectes. La taula de resultats és la següent:

Variable total atletes

atletes amb marca 100ll

atletes amb marca de 200ll

atletes amb marca salt d'alçada

atletes amb marca de salt llargada

atletes amb marca heptatló

número atletes

50 43 32 36 45 30

percentatge 100% 86% 64% 72% 90% 60% millor marca

- 12'18s 25'25s 1'74m 5'95m 4994 punts

pitjor marca

- 13'80s 28'34s 1'18m 4'46m 3705 punts

Aquesta ha estat la taula que he obtingut del meu estudi. Com a he dit anteriorment, he analitzat 50 noies amb marca de 100 metres tanques, per tant, aquestes 50 noies representen el 100% i segons el nombre de noies que tenen marca en els altres paràmetres que he estudiat, el tant per cent varia en la resta de paràmetres.

El percentatge de noies amb marca de 100 metres llisos és força elevat. Com és lògic que ho sigui, ja que com hem vist al llarg del primer apartat del treball els atletes de tanques tenen unes característiques molt similars a les dels velocistes. Aquesta dada no em va sorprendre gens. El percentatge dels 200 metres llisos, una prova que també pertany a l’àmbit de la velocitat és molt menys elevat. Sincerament no puc trobar-li una explicació al cent per cent certa, però tal i com he pogut comprovar amb la meva experiència, és una prova molt dura i a vegades desagradable d’entrenar i de realitzar, tot i que quan vaig realitzar els gràfics comparatius vaig adonar-me que entre els 200 llisos i les tanques hi ha més relació de la que aparentment mostra aquests percentatge. Això ja ho veurem més endavant.

En quan al percentatge de l’alçada, no és un número exagerat per qualsevol que ho vegi, però jo que sóc atleta, i a més realitzo també la prova de l’alçada puc dir que a mi sí que m’ha sorprès aquest percentatge. El motiu és perquè el salt d’alçada és una

42

disciplina molt complexa a nivell físic, tècnic i mental, i que un 72% de les noies facin alçada és un fet rellevant i sorprenent. Això significa per mi, que ho veig des de un punt de vista atlètic que les noies que fan el 100 tanques són atletes realment versàtils i completes, perquè l’alçada és una disciplina que no té pràcticament res a veure amb les tanques. En l’alçada la velocitat no és decisiva, ja que la batuda de l’alçada és absolutament vertical i molt exagerada. En canvi, com ja hem vist abans, en les tanques la petita batuda que és fa és horitzontal i poc exagerada. Una cosa que sí que tenen en comú és l’elasticitat. Recordeu que aquest concepte l’hem vist a l’apartat de les forces. Totes dues proves requereixen un component d’elasticitat important i també la capacitat d’aprendre la tècnica de cada disciplina és un fet en comú.

Aquí us deixo una imatge per ajudar-vos a entendre com funciona el salt d’alçada.

Ara ve el fet més sorprenent per mi, que és el percentatge de la disciplina del salt de llargada, que és fins hi tot més elevat que el percentatge dels 100 metres llisos. Sincerament no m’esperava aquest resultat, perquè fins que no vaig recollir totes les dades i ho vaig veure clar i certificat per marques, no m’havia plantejat mai que la immensa quantitat de noies que són saltadores de tanques realitzen també a la vegada salt de llargada. Simplement és un fet que no m’havia plantejat fins ara. Jo em limitava a pensar que eren velocistes a seques, però aquest tant per cent va fer trontollar la meva idea inicial. Igual que el fet de comparar 100 tanques i 100 llisos i veure amb dades objectives que no eren les més ràpides les millors saltadores de tanques. He buscat alguna raó per la qual aquest percentatge és tant elevat. Per això he fet una petita recerca sobre el salt de llargada, ja que sembla segons aquesta estadística que és la prova amb més relació al factor que estem estudiant.

No faré una explicació detallada sobre el salt de llargada ni de la seva tècnica, ni tampoc del seu reglament. Simplement remarcaré allò que tenen els atletes de salt de llargada en comú amb els atletes de 100 tanques per fer-nos una idea del per què tenen aquesta estreta relació.

43

Imatge per il·lustrar la disciplina del salt de llargada (on posa “arranque”, li direm fase d’acceleració).

- En el salt de llargada la velocitat és clau. Abans de saltar l’atleta ha d’aconseguir obtenir la velocitat òptima. El salt de llargada el podem descompondre en dues parts: la part d’acceleració, on l’atleta realitza uns quants metres (entre 30 i 45 metres) corrents per tal d’aconseguir una velocitat adequada, per poder realitzar posteriorment la següent fase, que és la del salt. Aquesta velocitat haurà de ser elevada, ja que si recordem la llei de la inèrcia, aquesta velocitat ens ajudarà a fer un salt més llarg. Els atletes de tanques tenen que realitzar unes fases molt similars a aquests abans de la primera tanca. Com ja hem vist, tenen 13 metres per accelerar i arribar a la fase del pas de tanca.

- Una gran velocitat de reacció. El fenomen de La reactivitat recordem que l’hem vist com a força acceleració o força reactiva en l’apartat de les manifestacions de les forces. És un factor decisiu tant en el salt de llargada com en les carreres de tanques. Aquest fet és degut a que en totes dues disciplines hi intervé una fase que se’n diu la de batuda, aquest concepte ja el vam explicar en el primer apartat. En la llargada també s’ha de fer una batuda, molt més forta i exagerada, ja que el salt de llargada busca amplitud i alçada, mentre que en les tanques ja vam veure que s’ha de volar el menor temps possible.

- En totes dues disciplines hi intervenen factors tècnics. L’atleta ha de

memoritzar seqüències de moviments i s’ha d’aprendre la tècnica de forma correcte. Per ambdues proves aprofitar la velocitat que porta l’atleta fins al moment del salt, en el cas de la llargada, o fins el moment de trobar-se amb l’obstacle, com en el cas de les tanques, és essencial.

- Aquest punt és en el fons una continuació dels anteriors, però un tret que

tenen en comú les dues proves és que les dues han de combinar forces en vàries direccions per tal d’aconseguir l’objectiu de cada disciplina. Per

44

entendre’ns, en les dues proves podríem dir que intervenen sobretot forces horitzontals combinades amb forces verticals, entre d’altres. Ens centrarem en les forces que genera l’atleta en direcció horitzontal i cap endavant, i en les forces que generarà l’atleta de forma vertical i cap amunt. ( el pes i la gravetat són forces contràries al moviment vertical i cap amunt de l’atleta. El fregament és contrari a la força horitzontal i cap endavant que fa l’atleta)

-----------------------

En aquest breu esquema fet amb fletxes he intentat representar la mecànica de les dues proves, on com ja he dit, en les dues hi ha una fase d’acceleració en pista llisa ( sense obstacles) però també hi ha en les dues una fase de salt, la que a la vegada és una fase tècnica. Evidentment no serà el mateix tipus de salt ni de tècnica, però sí que els moviments musculars i corporals són similars.

És per aquestes semblances per les quals puc estimar que el percentatge de la llargada sigui d’un 90 %. Evidentment no ho puc assegurar, el meu estudi no ha estat prou exhaustiu com per afirmar-ho.

L’única disciplina que ens queda per comentar és la de l’heptatló. És la disciplina que té un tant per cent més modest. Penso que aquest fet s’atribueix a que és una prova molt complexa, la més complexa de totes, ja que aquesta disciplina engloba quasi totes les altres. Com a apunt, dir que l’heptatló consisteix en realitzar les proves de :

- 100 metres tanques - Salt d’alçada - Llançament de pes - 200 metres llisos - Salt de llargada - Llançament de javelina - 800 metres llisos

És per això que sense cap dubte és la prova més complexa. Basant-me en la duresa que comporta aquesta prova, crec que el 60% que representa és força significatiu. La conclusió que en puc treure és que sense cap mena de dubte són atletes completes i que com ja s’ha vist al llarg del meu treball, ser saltador de tanques no és sinònim de

Tram d’acceleració, es genera basicament força en direcció

horitzontal

El salt genera

força en direccióvertical

45

ser velocista, sinó que ser saltador de tanques comporta tenir moltes altres qualitats físiques a més de la velocitat pura.

Imatge esquemàtica sobre totes les disciplines que engloba la prova de l’heptatló.

Un cop vist aquest estudi d’estadística em plantejo lo següent: un saltador de tanques és més velocista o saltador? Aquesta pregunta me la faig ja que donats els resultats objectius, la prova que té un tant per cent més elevat no és cap prova de velocitat pura, sinó que es correspon amb un salt, en concret amb el salt de llargada. Ja hem vist els motius per els quals podria ser aquesta relació tant estreta, però quins paràmetres podem valorar per dir si un saltador de tanques és més saltador o és més velocista?

Per determinar això em va semblar convenient elaborar uns gràfics entre les disciplines que jo trobava que tenien una relació. Per poder veure de forma gràfica i objectiva si això era cert o no, o quin tipus de relació s’establia entre cadascuna de les disciplines.

Evidentment he comparat totes les disciplines amb la prova dels 100 tanques, ja que és la disciplina que més m’interessa treballar, però he de dir que no només he comparat això, sinó que per exemple també he fet un gràfic entre les disciplines de llargada i dels 100 llisos, per poder veure tal i com dèiem abans quina influència té la velocitat en els salts. Evidentment, amb un únic gràfic poques conclusions en podria treure, per això he intentat combinar o més ben dit relacionar conclusions d’un gràfic i d’un altre. Perquè la majoria de les vegades sempre hi ha algun paràmetre que es repeteix en els gràfics, i per això és més fàcil establir-ne una relació. Per poder extreure’n conclusions a un nivell més extens i ampli.

En casi tots els gràfics el valor de l’abscissa ( eix de les x) correspon al valor dels 100 metres tanques corresponent a cada noia. Evidentment no surt el nom de cadascuna de les noies. En el valor de l’ordenada surten els valors corresponents a aquella mateixa noia però en una altra disciplina. Els gràfics estan fets per tant amb valors (x,y) a través del gràfic de dispersió. No es podria fer d’una altra manera, perquè la relació establerta entre conceptes seria errònia.

46

Podreu observar que en tots els gràfics apareixen uns eixos, pintats de colors diferents, aquests eixos representen el valor mitjà de cadascuna de les disciplines. He posat aquests eixos, perquè és una bona manera de poder analitzar el gràfic, podríem dir que he analitzat el gràfic per quadrants, delimitats per les línies dels valors mitjans de cada disciplina corresponent.

El primer gràfic, es correspon a la relació entre els 100 metres llisos i els 100 metres tanques, aquí tenim de nou una altra prova objectiva per poder veure si és certa o no la meva hipòtesi, anomenada també al principi d’aquest apartat, aquí podrem veure d’una forma visual si és cert o no que les millors saltadores de tanques són les més ràpides.

Primer de tot, anomenar que les mitjanes de cada disciplina (marcades per les línies dels eixos en color blau del gràfic) en aquest cas són:

- Mitjana dels 100 metres tanques : 14’87 - Mitjana dels 100 metres llisos : 13’04

Un cop ja tenim feta la divisió en quadrants, podem començar a analitzar-ho. És cert que els punts es troben força dispersos, però també és cert que el quadrant en el que hi trobem una major concentració de punts és en el segon quadrant de la part de dalt (quadrant número 4), el qual correspon a les noies més lentes en ambdues proves (són les que sobrepassen el valor de la mitjana).

Per tant, si ens cenyíssim únicament a aquest quadrant, la meva hipòtesi podria dir-se que és certa, ja que les noies més lentes estan a la vegada en el quadrant més lent de la prova dels 100 metres tanques, i a més, en el quadrant número 1, podem veure que és el quadrant que menys puntets conté, i és justament el quadrant de les noies lentes en llisos però amb una bona marca dels 100 tanques. Fins aquí la meva hipòtesi seria certa, ja que els més lents però bons saltadors de tanques són minoritaris. A més, es veu clarament, que en els quadrants inferiors (2,3) els punts són més abundants en el 2 que en el 3, la qual cosa segueix justificant la meva hipòtesi: les noies ràpides, majoritàriament es situen en el quadrant 2, on simbolitza que també tenen una bona

4

3

1

2

47

marca de tanques. L’única cosa que fa trontollar una mica la meva hipòtesi en aquest gràfic, és que més de la meitat dels punts es situen en la meitat superior, (quadrants 1,4), això em fa pensar, que si la majoria de saltadors de tanques estan en els quadrants lents en referència als 100 metres llisos, serà que potser no és l’únic factor decisiu en les tanques.

En l’estudi d’estadística, a part del gràfic anterior, també vaig intentar buscar una línia de tendència en els gràfics, una línia de tendència significa que d’entre tots els punts, en podem treure una recta, i aquesta recta tindrà un coeficient, el qual ens pot donar un cert indici de quina relació poden tenir els dos paràmetres del gràfic. Això ho podem veure en el gràfic següent, on es veu el mateix gràfic que hem analitzat anteriorment però amb la línia de tendència.

Aquest és el gràfic on s’hi representa la línia de tendència, el valor del seu coeficient és de només 0’1829, fet que també contradiu en certa manera la meva hipòtesi, ja que és un valor molt allunyat de 1, i això significa que tenen poca relació les dues disciplines. Potser podríem dir, per tant, que la velocitat no deu ser un aspecte tant important com jo em pensava en un inici ja que aquest coeficient ens indica això.

El següent gràfic, correspon a la comparació de la disciplina del salt de llargada, i dels 100 metres tanques, un gràfic important, ja que tal i com hem vist abans, un 90% de les noies que realitzen el 100 metres tanques també participen en la disciplina del salt de llargada.

48

Per començar, tal i com hem fet també en el gràfic anterior, anomenarem les mitjanes de les dues disciplines:

- Mitjana del salt de llargada : 5’09 - Mitjana dels 100 metres tanques : 14’89 ( la mitjana dels 100 metres tanques

pot variar lleugerament, ja que només tinc en compte les noies que realitzen el salt de llargada, les que no tenen marca no consten en aquesta mitjana)

A simple vista, podem veure un gràfic força allargat, i la majoria dels punts força a prop dels eixos que representen les mitjanes. Així a simple vista, podem veure que a la meitat superior del gràfic s’hi concentren més de la meitat dels punts, (quadrants 1 i 4) on les noies d’aquest quadrant superior tenen una marca de llargada superior a la mitjana, i entre aquestes, hi ha noies ràpides en el 100 tanques (quadrant 1) i noies més lentes en el 100 tanques (quadrant 4). Segons això, podríem dir que potser per realitzar un bon salt de llargada no és necessari ser un excel·lent saltador de tanques, o potser si ens ho mirem des de un altre punt de vista i des de la meva opinió la visió més encertada, aquest fet ens porta a pensar que la majoria de les saltadores de tanques són a la vegada bones saltadores de llargada, tant si són ràpides o lentes, la majoria de les saltadores de tanques tenen per tant la capacitat de realitzar bons salts de llargada. Això, com ja hem vist abans quan fèiem referència als %, ens indica que deuen tenir molts elements i qualitats físiques en comú, no només la velocitat, ja que la majoria de les saltadores de tanques ja no tan sols realitzen llargada, sinó que la realitzen aproximadament la meitat de noies per sobre de la mitjana.

Hi ha molt pocs punts que estiguin molt aïllats de la resta, això ens fa pensar que, per tant, pot ser un factor decisiu per a totes les noies que realitzen la prova dels 100 tanques, ja que és bastant homogènia en totes les noies, (ràpides i lentes).

Ara adjuntaré el gràfic on hi surt la línia de tendència, tal i com he fet en el gràfic anterior.

1

2

4

3

49

El coeficient de la recta és només de 0’123, és un valor molt allunyat del 1, la qual cosa ens indica que poca relació deuen tenir els dos paràmetres i això concorda amb allò que s’ha dit abans, que tenir un bon salt de llargada no depèn de si ets o no bon corredor de tanques.

Aquest fet podria semblar contradictori amb el fet que un 90% de les noies de tanques realitzin a la vegada llargada. Sincerament, a mi també em sembla en certa manera contradictori, però si anem una mica més a fons, la conclusió que jo en trauria, és que les dues disciplines són independents, no hi ha cap indici per dir que si algú és bon saltador o no, serà bon corredor o no de tanques. Però, a la vegada, si hem dit que la majoria de les saltadores de tanques estan per sobre la mitjana significa que ambdues proves, tot i ser independents, deuen tenir algun component essencial en comú ,que permet a les noies realitzar les dues proves a un bon nivell.

Això va molt lligat a allò que hem vist pàgines anteriors, en quant a quines similituds tenen les tanques i el salt de llargada.

En el següent gràfic, trobarem la relació entre el salt de llargada i els 100 metres llisos, aquesta relació l’he fet perquè els 100 llisos i la llargada són els factors que més relació tenen amb els 100 metres tanques, i per això em va semblar adient veure, a més a més, quina relació mantenen entre ells.

50

Com en la resta de gràfics, l’he dividit en els 4 quadrants, on els eixos són les mitjanes, les quals en aquest cas són:

- Mitjana salt de llargada : 5’06 metres (eix Y) - Mitjana 100 metres llisos : 13’03 segons (eix X)

A simple vista també podem veure com és un gràfic força allargat, i que els punts estan repartits força equitativament entre les dues meitats, la inferior i la superior. Tot i que en els quadrants 1 i 3 és on es concentren la majoria dels punts. El quadrant 1 pertany a les atletes ràpides i amb un bon salt de llargada, i el quadrant 3 representa les atletes lentes i amb un mal salt de llargada. Basant-nos en això, podríem dir que la velocitat és un factor clau alhora de realitzar el salt de llargada, ja que com es veu en el gràfic, les noies amb una bona marca dels 100 metres llisos, tenen la majoria una bona marca en la llargada, això també ho podem corroborar, ja que en el quadrant 2, on s’hi representen les atletes ràpides però amb un mal salt de llargada, els punts són mínims, és el quadrant que menys punts té. Però aquí ens trobem amb el mateix problema que en els gràfics anteriors, ja que podem concloure que la velocitat és essencial per al salt de llargada, però resulta que la meitat de les noies no són ràpides.

Un altre factor que a mi m’ha cridat l’atenció, és el fet que en el quadrant número 4 hi ha forces punts, i justament és el quadrant on hi ha les noies lentes però amb un bon salt de llargada, aquest fet ens indica, que potser la velocitat es pot suplir amb altres capacitats, aquestes noies ho demostren.

Per tant la meva conclusió és similar als gràfics anteriors, la velocitat és important, però no essencial. Hi ha altres característiques que poden suplir un dèficit de velocitat.

El següent gràfic, s’hi representa la relació entre el salt d’alçada i la carrera dels 100 metres tanques

1

2

4

3

51

Com en tots els gràfics, ho dividim en quatre quadrants, on els eixos són els mitjanes:

- Mitjana dels 100 metres tanques: 14’91 segons (eix X) - Mitjana salt alçada : 1’50 metres (eix Y)

Un gràfic a simple vista força dispers, però es veu clarament com en la meitat dreta hi ha la majoria dels punts, a més que el quadrant número 4 és a simple vista el més nombrós, i justament és el que representa les noies lentes en el 100 metres tanques, però amb un bon salt d’alçada, fet curiós, ja que és contrari als gràfics que havíem vist abans, jo suposo que això és perquè en l’alçada la velocitat no és factor gens essencial, i es demostra amb això explicat anteriorment.

Per això, podem concloure d’aquest gràfic que la velocitat no és essencial, que el salt d’alçada requereix d’unes altres capacitats, que probablement tots els saltadors de tanques també tinguin. Ja que tal i com es veu en el gràfic, més de la meitat siguin ràpids o no en un 100 tanques tenen una bona marca en salt d’alçada.

I ara ens queda analitzar el gràfic que ens relaciona les disciplines dels 200 metres llisos i els 100 metres tanques.

1

2

4

3

52

Els eixos en aquest gràfic es corresponen als valors següents:

- Mitjana dels 100 metres tanques : 14’84 segons (eix X) - Mitjana dels 200 metres llisos : 26’98 segons (eix Y)

Com es pot veure a simple vista, un gràfic molt dispers, on hi ha punts força allunyats dels eixos de les mitjanes, i, així a simple vista, sembla que estiguin repartits bastant equitativament, així que és difícil treuren alguna conclusió d’aquest gràfic, i per això m’ha semblat millor insertar també el gràfic que mostra la línia de tendència.

Ja havíem parlat en gràfics anteriors sobre la línia de tendència, i que ens indica una possible relació entre les disciplines del gràfic. En aquest cas la línia de tendència té un coeficient de 0’3468, molt més elevat que en el gràfic de la llargada i les tanques, fet curiós i sorprenent per mi, però li he trobat una explicació força lògica.

Un corredor de tanques, ha de recòrrer una distància de 100 metres, però ha de superar 10 obstacles, per tant jo diria que l’energia necessaria per realitzar una cursa completa de tanques és més similar a la que es gasta quan realitzem un 200 metres llisos que no pas quan fem un 100 metres llisos o un salt de llargada. Per aquest motiu crec que podrien tenir una estreta relació els 200 metres llisos i els 100 metres tanques, és qüestó de la resistència a la fatiga que suposa la velocitat, o sigui, mantenir la màxima velocitat durant un temps més prolongat.

Aquests són tots els gràfic que he analitzat, i n’he tret conclusions per cadascun d’ells, però la gràcia estaria en poder establir una conclusió conjunta per a tots ells.

Així doncs, puc dir, com a conclusió general, que la velocitat és important. Ho hem vist amb la comparació dels 100 tanques i els 100 llisos, la llargada i els 200. A més hem vist que la llargada també va estretament lligada als 100 metres llisos, o sigui, a la velocitat. Però també puc concloure a la vegada que dic això, que la velocitat no ho és tot, ho hem vist en tots els gràfics, sempre hi ha un nombre de noies les

53

quals sense ser ràpides també obtenen bons resultats, i a part d’això, també hem pogut veure com aproximadament la meitat de les noies no són ràpides, i en canvi surten entre les 50 primeres del rànquing espanyol. per això penso que una saltadora de tanques necessita combinar varies aptituds físiques, on evidenment segueixo pensant que la velocitat és l’essencial, però no la única, això ho podem veure clarament en el gràfic de l’alçada on la majoria, sense ser ràpides, són excel·lents saltadores d’alçada i això ens pot portar a pensar que hi intervé alguna qualitat més que la simple velocitat. En aquest cas jo m’atreviria a dir que és la tècnica, la tècnica com a allò que engloba altres coses.

Jo diria que la tècnica engloba les capacitats de la coordinació, la flexibilitat, la concentració, i altres factors psicològics difícils d’analitzar i ponderar (recordeu que de la flexibilitat i la coordinació n’hem parlat en apartats anteriors).

Per tant, podria ponderar en un tant per cent quina importància penso que té cada un d’aquests aspectes en una saltadora de tanques. Evidenment, no són uns percentatges verídics, ja que jo no puc donar raons 100 per cent objectives pels quals aquests valors hagin de ser així. Simplement he pogut guiar-me pel meu estudi d’estadística, amb uns recursos i dades limitades. Però, segons el que he vist en els meus gràfics, el percentage més elevat se l’enduu, sense cap mena de dubte, la velocitat pura.

El meu dubte estar en si hauria d’englobar en aquest tant per cent la potència, que com ja hem vist en altres apartats no és el mateix que velocitat, però mantenen una estreta relació, i pel que he vist en aquests gràfics, no sé si tindria gaire sentit separar-ho perquè penso que són qualitats que van superposades. Tot i amb això crec que no les puc posar juntes ja que en aquest estudi també he tingut en compte el salt d’alçada, i en el gràfic els resultats no serien concordants si col·loqués la potència en el mateix sac que la velocitat, ja que justament en el gràfic hem pogut observar com les saltadores de tanques podien ser bones saltadores independenment de la seva velocitat ( sense oblidar que, evidentment, totes tenen un mínim de velocitat) i en canvi totes tenen una gran potència, o dit d’una altra manera, una gran capacitat per exercir força explosiva.

És per això que he cregut convenient separar les qualitats que intervenen en un 100 tanques en tres blocs, un serà la velocitat pura, l’altre la potència i per últim la tècnica.

Si jo hagués d’estimar uns percentages, diria que un 45% es basa en la velocitat, que un 30% és la potència i que un 25% es basa en la tècnica. Ho he establert així basant-me en l’estudi que he fet. He revisat moltes vegades les marques de totes les noies i he vist com n’hi ha que aconsegueixen estar al nivell més alt i en canvi la seva marca de 100 llisos no és de les més bones, per tant crec que els percentatges

54

s’han d’establir de tal manera que sumant la potència i la tècnica, es pugui igualar i fins i tot superar a alguna noia la carrera de la qual de tanques sigui exclusivament fruit de la velocitat.

Si voleu en puc posar un exemple, perque pugueu entendre o justificar aquests percentages.

- Marta Azores muelas, 3era classificada en el rànquing espanyol juvenil. o 14’00 segons en els 100 metres tanques o 13’24 segons en els 100 metres llisos o 26’55 segons en els 200 metres llisos o La seva diferència entre els 100 metres tanques i els 100 metres llisos és

de 0’76 segons (la més baixa de totes les noies que he analitzat) o 1’62 metres en salt d’alçada o 4’92 metres en salt de llargada

Basant-me en les marques d’aquesta noia, els meus percentatges em semblen bastant encertats, ja que aquesta noia té una marca dels 100 metres llisos i de la llargada que està fora del nivell mitjà, es a dir que té un nivell més baix d’aquestes dues proves que el nivell del valor mitjà, i justament aquestes dues proves són les que fonamenten la velocitat. Però en canvi té una gran marca en 200 metres llisos i en l’alçada. La marca de l’alçada m’indica com aquesta noia deu tenir una gran força explosiva, i, probablement, això l’ajudi a compensar una falta de velocitat.

En quant als 200 metres llisos, com ja havia anomenat abans, ens indica com posssiblement aquesta noia té una gran capacitat en la resistència de la velocitat màxima, la qual cosa no té res a veure amb si ets més ràpid o no, simplement ens indica que sap mantenir la seva velocitat màxima. I per altra banda, la seva diferència entre els 100 llisos i els 100 metres tanques és molt baixa, la qual cosa ja vam veure unes pàgines més amunt, indica com possiblement aquesta noia tingui una gran tècnica de tanques que li permeten optimitzar temps i velocitat.

Si els percentatges no estiguessin establerts així i la velocitat fos un percentage aclaparador, no tindria sentit que aquesta noia estigués en el tercer lloc del rànquing espanyol, per això la suma dels altres dos percentages ha de poder ser superior al percentatge de la velocitat, per poder compensar la falta d’aquesta. Aquesta noia n’és un exemple, de com és possible compensar una falta de velocitat amb tècnica i potència.

Per tant, un cop vist tot aquest estudi, puc concloure que la meva hipòtesi no era falsa però sí que era incomplerta. Per tant ara és hora de tornar a formular la meva hipòtesi per tal que s’ajusti a tot això que aquest estudi m’ha fet descobrir.

55

La meva nova hipòtesi seria: per ser una bona saltadora de tanques has de ser una atleta completa, combinant velocitat, força i tècnica.

Per això ara puc dir que el millor saltador de tanques no necessàriament és el més ràpid, sinó que és aquell que sap aprofitar la velocitat de la qual disposa, o sigui, el que sap optimitzar millor la seva velocitat.

El meu estudi d’estadística finalitza aquí, però encara no he complert amb tots els meus objectius. Ara toca analitzar-me a mi mateixa per poder descobrir els meus propis errors.

Per tal d’aconseguir-ho em basaré en estudis d’especialistes que expliquen com hauria de ser la tècnica correcte per realitzar bé una cursa de 100 metres tanques. Per a aquest estudi és important que recordeu tots els apartats anteriors, ja que parlaré sobre la tècnica de tanques, parlaré sobre els conceptes físics i també faré comparatives amb la meva manera de realitzar les tanques i allò que està establert al que se suposa que hauria de ser.

56

3.2- Procés d’autocorrecció: estudi del meu propi pas de tanques.

A l’inici del meu treball em vaig plantejar també aconseguir, a través de gravacions dels meus propis entrenaments, veure quins errors cometia si em comparava amb el model tècnic establert per la federació catalana d’atletisme o qualsevol altre entitat esportiva. És a dir, pretenia analitzar-me a mi mateixa per veure quins errors feia a l’hora de realitzar el pas de tanca, tal i com plantejo i explico en el primer apartat del meu treball, on defineixo el concepte de la carrera de tanques, i tot el procés pel qual es realitza el franqueig de la tanca amb l’objectiu de millorar-ne la meva tècnica.

És per això que aquest estudi també el podríem anomenar biomecànica d’un 100 metres tanques, ja que la biomecànica és la ciència que es dedica a aplicar els conceptes físics en les accions psicomotores. Això és molt útil en el món de l’esport, ja que permet analitzar els moviments dels esportistes i corregir-ne els errors. La biomecànica té una gran funció dins del món de l’atletisme en concret, ja que permet millorar les tècniques d’entrenament i de competició, i tot això a través de deduccions físiques i científiques aplicades als nostres moviments. Doncs això mateix és el que em vaig proposar fer amb mi mateixa. És a dir que volia aplicar els conceptes físics ja descrits en el treball per corregir la meva tècnica a més de buscar-ne una causa científica del perquè aquell acte/error a l’hora de passar la tanca no m’ajudava.

A més, segons uns estudis i uns càlculs aproximats s’ha establert també l’amplitud dels passos que realitzen les dones abans d’arribar a la primera tanca. Amb el programa que jo he utilitzat per analitzar els vídeos, he pogut calcular l’amplitud dels meus passos, cosa que m’ha ajudat també a comparar-me amb els registres establerts com a estàndards.

Amb el programa que he utilitzat, el qual s’anomena KINOVEA, també he pogut calcular la velocitat aproximada a la que arribava a la primera tanca, i això m’ha servit per comparar-me amb les noies del rànquing espanyol que he analitzat prèviament, prenent consciència d’on em situaria jo dins l’estadística anterior.

Una altre avantatge és que he pogut calcular l’angle aproximat amb el que superava la tanca (més endavant ho veurem més a fons) i aquesta dada m’ha permès determinar si la meva fase de vol era excessiva perquè m’elevava massa. També m’ha ajudat a determinar si la posició de les meves cames en l’aire era la més correcte o si per contra hi havia algun error que em feia perdre temps.

Tot seguit començaré per allò més simple, que són els passos i la seva amplitud que faig abans de la primera tanca. Per tal que sigui més fàcil el seguiment de tot plegat hi adjuntaré imatges per tal de que sigui més visual i fàcil de seguir l’explicació.

57

Passos abans del primer franqueig de tanca:

Per fer aquesta comparativa m’he basat en l’estudi de Pablo González que, mitjançant un estudi d’estadística en un campionat d’Espanya absolut, va crear unes taules que establien quines amplituds de passa corresponien segons les marques dels 60 metres tanques. Aquest estudi està fet sobre el 60 tanques i jo estic estudiant el 100 tanques, però aquest factor no intervé ja que la distància fins a la primera tanca és la mateixa en ambdues proves.

Ell va crear dues categories dintre de totes les noies segons les seves millors marques en el 60 tanques. Els nivells els anomena N=1 i N = 2. Aquesta distinció ens serveix ja que l’amplitud de passa realitzada per les noies del grup1 no és exactament la mateixa a la que realitzen les del grup 2. Jo, per les meves marques, estic dins del grup N=2.

La taula següent mostra com fa les distincions entre els nivells. No em fixaré en l’edat, ja que és un factor que no m’interessa ara mateix, el que és interessant comentar és que jo formo part del N2 femení, ja que la meva marca dels 60 metres tanques és 9’63 segons. Per tant, quan mirem a la taula de l’amplitud de passos ens haurem de fixar en l’apartat de N2 femení.

GÈNERE NIVELL EDAT MARCA (S)

HOMES N1 26,8 ± 3,6

7,71 ± 0,12 (7,46 – 7,93)

N2 22,6 ± 3,9

8,39 ± 0,28 (7,97 – 8,93)

DONES N1 26,3 ± 3,3

8,14 ± 0,20 (7,80 – 8,46)

N2 22,9 ± 4,5

9,06 ± 0,32 (8,54 – 9,72)

Aquesta taula és la que mostra les amplituds de passa segons les distincions en nivells que es mostren en la taula anterior. A més, les files de la taula corresponents a homes i dones són la mitjana entre les amplituds dels N1 I N2 de cada gènere respectivament. La filera marcada en blau és la que es correspon al meu nivell i a la que, per tant, faré referència quan porti a terme la comparació.

58

L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7 L8

HOM 0,62±0,01

1,17±0,01

1,37±0,01

1,49±0,01

1,67±0,01

1,71±0,01

1,89±0,01

1,81±0,01

N1 0,64±0,02

1,16±0,02

1,37±0,01

1,47±0,01**

1,65±0,01*

1,69±0,01

1,88±0,01

1,83±0,02

N2 0,60±0,02

1,18±0,02

1,38±0,01

1,51±0,01

1,68±0,01

1,72±0,01

1,91±0,01

1,79±0,02

DON 0,66±0,01

1,12±0,01

1,33±0,01

1,44±0,01

1,58±0,01

1,67±0,01

1,79±0,01

1,63±0,01

N1 0,68±0,02*

1,14±0,02

1,33±0,02

1,44±0,01

1,57±0,01

1,64±0,01**

1,77±0,02

1,65±0,02

N2 0,63±0,02

1,10±0,02

1,32±0,02

1,45±0,02

1,60±0,01

1,70±0,01

1,81±0,02

1,60±0,02

Després de mostrar breument en què m’he basat per fer la comparació que faré a continuació, ara he de demostrar quins són els valors de les meves amplituds de passa. Evidentment no puc donar valors exactes, són aproximats, i és evident que poden variar depenent de les circumstàncies de la carrera o fins i tot poden variar segons el meu propi estat físic i psicològic.

Com ja havia anomenat abans, les meves amplituds de passa les he pogut treure mitjançant el programa kinovea, amb el qual, per mitjà d’una distància de referència ja coneguda , que en aquest cas pot ser l’alçada de la tanca i la distància des de la sortida fins la primera tanca ( factors que són sempre constants), pot calcular la distància entre els punts que tu marques. En aquest cas, evidentment, els punts marcats són els d’origen i fi de cada passa. Així obtenim la distància de cada passa abans de la primera tanca.

Recordem alguns conceptes abans de començar:

- La distància entre la sortida i la primera tanca és de 13metres. - L’alçada de les tanques és oficialment 0’84 cm però en la meva categoria

encara és de 0’76cm - La cama de batuda o d’impuls és la mateixa que la de recollida i la cama d’atac

serà el primer punt de suport un cop acabada la fase de vol o franqueig per sobre de la tanca.

59

Aquesta és la taula de las meves amplituds de passa:

Glòria L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7 L8

87’49cm 100’46cm 134’75cm 133’55cm 152’45cm 160’73cm 172’55cm 176’09cm

Imatge de mostra per veure el funcionament i la validesa dels valors donats anteriorment.

GLÒRIA: Aquest és el gràfic de les meves amplituds de passa

(cm)

ESTÀNDARD: gràfic segons l’estudi de Pablo Gonzàlez.

(cm)

60

COMPARATIVA : gràfic que mostra els dos gràfics anteriors junts

S’observa una clara diferència en la forma dels dos gràfics, sobretot que en la gràfica “estàndard” la línia és creixent fins arribar a l’últim pas, que és més curt. En canvi, en el meu cas, la gràfica dibuixa una línia més irregular amb trams de pujada i altres de baixada enmig del gràfic.

I numèricament, ho comparem així:

L L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7 L8 GLÒRIA 83’49 100’46 134’75 133’55 152’45 160’73 172’55 176’09 ESTÀNDARD 63 110 132 145 160 170 181 160

La diferència més notable està en la primera i l’última passa. La primera té una justificació senzilla, els valors estàndard han estat recollits en competició i per tant en competició la sortida és fa amb l’”starthing” mentre que els meus valors han estat agafats en entrenament i amb una sortida a peu quiet. Per tant, com ja es va veure en l’apartat 1 sobre la sortida amb tacs, la primera passa d’una sortida a peu quiet normal és més llarga que una sortida de tacs, perquè la posició en una sortida de tacs és més incòmode i no permet fer el primer suport gaire llarg.

I pel que fa a l’última i la penúltima passa, s’ha de dir que és una dada curiosa i que a més m’ajuda a detectar una errada. Es veu ben clar que allò que faig és allargar l’ última passa, la qual és la que em permet fer la batuda seguidament. Si jo allargo la cama estic perdent recorregut de la meva articulació, la qual cosa em farà perdre força. A més, la posició del meu cos no és la ideal per passar la tanca, ja que el meu cos quedarà lleugerament inclinat cap enrere, la qual cosa no afavoreix la meva carrera.

Per explicar això, primer us diré que a l’hora de passar una tanca hi ha diverses forces que hi intervindran, com poden ser la de la gravetat o com pot ser la pròpia força que jo faig contra el terra per impulsar-me. A més també hi intervindrà, evidentment, la velocitat que jo he assumit fins el moment de la batuda, la qual és la inèrcia que em portarà a passar la tanca. Aleshores, per tal d’optimitzar la meva força, per tal d’aprofitar-la, he d’evitar que alguna de les parts del meu cos faci una força contrària

61

al sentit cap on jo vull anar. Resumint, si la direcció cap on jo vull anar és cap endavant i estic inclinant el meu tronc cap enrere, estic fent una força contrària a la direcció que jo vull assumir, per tant estic restant amb aquest gest velocitat i força.

Com podeu veure representat amb aquestes fletxes, estic fent dues forces cap a sentits contraris, això és un fet contraproduent perquè estic provocant que la força resultant de la meva acció sigui menor a la que podria ser, estic restant energia al meu moviment. Perquè, si ho recordem, l’energia mecànica és la suma de l’energia potencial amb l’energia cinètica, i la fórmula de l’energia cinètica és la següent: Ec=1/2 m·v2, i com ja he anomenat abans, el meu gest de tirar el cos enrere provoca una disminució de la velocitat. I, com a conseqüència, una disminució de l’Ec a la vegada que una disminució de l’energia mecànica del meu moviment (afegeixo que la relació entre la força resultant del meu moviment i l’energia cinètica és el treball efectuat, ja que aquest serà igual a la variació de l’energia cinètica, això ho hem vist en l’apartat dels conceptes físics).

A part del que he explicat anteriorment, el fet de tirar el meu cos enrere també aporta un altre punt negatiu a la meva carrera perquè provoca que el meu centre de masses quedi endarrerit i en desequilibri.

Podem descriure el centre de masses com un punt que agafem com a referència en un cos, i que, a més, és un punt que representativament conté tota la massa d’aquell cos.

Per això es diu que en aquest punt és com si s’apliqués la força resultant de totes les forces que intervenen en un cos. Aquest centre de masses coincidirà amb el centre de gravetat quan el cos és trobi en un sistema on el camp gravitatori sigui constant. Si diem que aquest punt conté (relativament parlant) tota la massa del cos, també conté, per tant, tota la velocitat.

Podríem dir que el centre de masses actua com a punt d’equilibri en el cos. En les persones aquest centre de masses sol situar-se a la pelvis, una mica més amunt. Aquest fet explica per què molts atletes i entrenadors diuen que aquesta és la zona (la zona de la pelvis) és la més important per un atleta, acompanyada per la zona lumbar i

Sentit cap on vull anar Dirección en la que queda el meu tronc superior

62

les abdominals ja que ho consideren el centre del moviment, la part del nostre cos capaç de moure tota la resta, la que porta la direcció i la força. És per aquest motiu que és molt important mantenir sempre el centre de masses en una bona posició, per tenir sempre una bona direcció de tot el cos, la “cadera” sempre ha d’estar enfocada cap allà on volem anar. La cadera és allò que hem de transportar cap endavant si volem mantenir la inèrcia del moviment, és essencial. Justament, un dels meus errors a l’hora de realitzar el pas de tanca, és que, en allargar l’última passa, provoco que el meu centre de masses quedi endarrerit i, per tant, estic desafavorint al meu moviment, i, segons la definició que he donat abans sobre el centre de masses, estic perdent força, velocitat i modificant lleugerament la direcció del meu cos, cosa que no és positiva ja que en la carrera de tanques s’ha d’intentar mantenir sempre la línia de la nostre direcció per fer que aquesta sigui la més correcte possible, i, així, optimitzar temps, força i velocitat.

Aquesta imatge il·lustra el centre de masses de les persones En aquest exemple es veu com el centre de masses varia quan caminem, i també podem observar com podem dibuixar una línia que travessa el nostre cos en funció del centre de masses. Aquesta última imatge em serveix a la perfecció per corregir els meus errors, no només en el moment de la batuda, sinó també en el moment de la caiguda, ja que, mirant els meus vídeos, m’he adonat que la meva posició quan he acabat el pas de tanca no és del tot correcte, ja que justament la meva “cadera” queda per darrere del meu tronc superior. Així doncs, Seguint la mateixa explicació d’abans sobre el centre de masses, i fixant-nos en la línia que es dibuixa en l’última imatge, podrem treure conclusions sobre el per què no és correcte la meva posició.

63

Per començar, ens cal una imatge de la meva posició al sortir del pas de tanca:

Aquesta és la imatge que mostra la meva posició de caiguda on s’aprecia clarament com el meu cos dibuixa una línia amb un angle força marcat al mig, i com justament la meva “cadera” queda més enrere que el meu tronc superior. Seguint el mateix principi que en l’explicació de per què no és correcte allargar l’últim pas, aquí, el centre de masses també queda més enrederit. Per contra, en comptes de enrederir el tronc superior, aquest queda avançat. Per tant la conclusió que se’n pot treure és similar: el centre de masses queda en una mala posició, ja que el centre de masses, situat com ja sabeu a la pelvis, és el que ha de dur la direcció, la força i la velocitat, i és essencial que sobretot en el moment de la caiguda la pelvis quedi enfocada cap endavant. Per dir-ho més clar, és molt important que la cadera quedi alineada amb el tronc superior i no quedi en certa manera enfonsada. Aquest fet és tant important perquè com ja hem vist a la primera part del meu treball, on es defineix el concepte de 100 metres tanques, entre tanques hi ha un espai de 8’5 metres en el que s’han de realitzar únicament 3 passos. Per això, si ja sortim del pas de tanca enfonsats, estem perdent força i velocitat per poder arribar a la següent tanca. A més d’això, si la nostra pelvis queda més enrederida que el tronc superior, això suposa un desequilibri pel sistema, i, per tant, com tenim la part inferior del cos més enrederida, la primera passa que fem no podrà ser tan llarga i potent com podria ser si sortíssim amb una bona posició.

La posició ideal seria, com ja he anomenat breument abans, una posició casi alineada entre el tronc superior i la cadera. També hem de tenir en compte que, per sortir amb una posició ideal, el genoll de la cama de recollida ha de sortir i quedar-se ben amunt per així poder realitzar el següent pas amb amplitud i força. S’ha de dir que aquest gest

64

en la meva posició de sortida del pas de tanca és força correcte, tal i com es pot apreciar a la imatge anterior.

Un cop explicat això, seguiré explicant les autocorreccions que he fet. Un error molt vistós que m’he adonat que faig és que me’n vaig massa amunt a l’hora de fer el pas de tanca. Al primer apartat del treball ja vam dir que en un pas de tanca és molt important no perdre temps i, al volar massa o anar massa amunt estem perdent temps.

Aquesta és la imatge que il·lustra el meu pas de tanca En aquesta imatge es poden detectar diferents errors:

- El centre de masses queda bastant amunt (la cadera), al igual que la cama d’atac. Aquest fet provoca vàries coses, la primera, que és evident que perdo temps perquè faig un recorregut innecessari, pujo massa amunt i perdo temps en l’aire i, d’aquesta manera, tardaré més temps en agafar contacte amb el terra. Però aquest no és l’únic fet que podem destacar sobre això, recordem que en l’apartat d’energies de la part teòrica del meu treball vam parlar sobre l’energia cinètica i l’energia potencial. Podríem suposar que abans d’arribar a la primera tanca l’energia cinètica és

pràcticament màxima, evidentment no serà tota l’energia cinètica, perquè el centre de masses també es troba a una certa altura (el que li dóna energia potencial), i llavors a l’hora de batre, si suposem que no genero més energia, és a dir que simplement amb la inèrcia i el contacte amb el terra transformés la força horitzontal en bona part en força vertical, llavors podríem dir que al fer el pas de tanca guanyaria energia potencial i per tant perdria energia cinètica,

65

sempre i quan com ja he dit, suposem que l’energia mecànica total es mantingui constant. El fet de perdre energia cinètica és sinònim de perdre velocitat, per tant, podem dir que al volar excessivament el centre de masses guanyarà energia potencial i disminuirà en energia cinètica, fet que perjudica a la velocitat del sistema, i per tant al tornar a tenir contacte amb el terra hauré perdut una mica de velocitat. És evident que sempre que hi ha un pas de tanca el centre de masses guanyarà en energia potencial, és inevitable, però allò que s’ha de procurar és perdre la menor energia cinètica possible per mantenir la velocitat i poder arribar a les següents tanques amb suficient força i velocitat per mantenir un bon ritme i cadència durant tota a cursa.

- Un altre fet rellevant que he pogut observar és que la meva cama de recollida crea un angle excessivament gran, i això no és necessari. Més ben dit, jo diria que és contraproduent. Tal i com podem veure a la imatge anterior, l’angle entre la meva cama d’atac i la meva cama de recollida és d’aproximadament 150 graus, aquest fet no és gens positiu ja que això també em fa perdre temps. La cama de recollida ha de ser ràpida i explosiva, i intentar col·locar-se el més ràpidament en la seva posició. Si la cama de recollida la deixo tan enrere l’obligo a fer més recorregut i, per tant, hauré de fer més esforç per col·locar-la en la seva posició adient. L’angle correcte hauria de ser aproximadament de 90 graus, entre la cama de recollida i la cama d’atac. Penso que això és conseqüència d’una excessiva elasticitat, com més elàstic ets, més et pots estirar en l’airei si a això li sumes la velocitat que portes és verdaderament difícil mantenir el cos rígid. En definitiva, s’ha d’intentar mantenir el cos en tensió per evitar que el cos s’estiri massa, s’ha d’intentar trobar el control sobre el cos per tal que les qualitats de cadascú, com pot ser en aquest cas l’elasticitat, no juguin en contra d’un mateix. No és dolent ser elàstic per ser saltador de tanques, al contrari, però s’ha de saber controlar, per evitar sobrepassar el límit, el qual no ens ajuda, sinó que pot arribar a ser contraproduent. De forma similar em passa amb la cama d’atac. Recordem, tal i com ja s’ha vist en el primer apartat del meu treball, que l’objectiu principal de la cama d’atac és baixar a buscar el contacte amb el terra el més ràpid possible, per tal d’estalviar temps i a més, optimitzar velocitat. Doncs jo he pogut veure en les meves filmacions que deixo que la cama d’atac s’estengui per complert i després la baixo per buscar el contacte amb el terra, aquest fet, igual que abans amb la cama de recollida és contraproduent, ja que perdo temps, seria preferible no estendre per complert la cama, sinó potser deixar-la una mica encongida, i així estalviar temps. Es pot veure molt clar a la imatge anterior

66

com la meva cama d’atac està estesa casi per complet, i com el meu peu tot i haver passat ja la tanca encara segueix en el seu punt més alt, quan en teoria ja hauria d’estar buscant el terra. Tots aquests factor explicats anteriorment són errors de la meva tècnica a l’hora de realitzar el pas de tanca. A primera vista podrien semblar errades insignificants i segurament ho serien si en la cursa només s’hagués de passar una tanca, però la veritat és que en una cursa de 100 metres tanques s’han de superar 10 obstacles i un no es pot permetre anar perdent miques de velocitat, miques d’energia i força a cada pas de tanca. Per això dedueixo que s’ha d’intentar sempre mantenir aquesta velocitat inicial obtinguda gràcies als primers metres d’acceleració, perquè si aconseguim mantenir-la, ens serà molt més fàcil mantenir el ritme, el qual ja sabem que és clau per aquesta disciplina. Per això, com que hem de superar aquests 10 obstacles, si anem perdent aquestes miques d’energia al final ho notarem, i veurem que probablement hem de canviar la cadència de la carrera perquè no portem la suficient velocitat per superar correctament l’obstacle i ens trobarem que quan arribem a les últimes tanques els passos no seran suficients per arribar a la propera tanca. Relacionant els paràgrafs anteriors amb la meva experiència, puc dir que a mi em va costar molt aconseguir mantenir sempre el mateix ritme en les carreres de tanques. A les últimes tanques em quedava sense la inèrcia suficient per realitzar els 3 passos entre tanques i sempre havia de canviar la cadència i fer-ne 4. El més estrany és que no crec que fos qüestió de velocitat, ja que justament havia entrenat molt la velocitat i la potència i jo em sentia verdaderament ràpida i potent. Això pot voler dir que la meva tècnica era allò que no em permetia seguir bé el ritme dels 100 metres tanques. A partir d’aquí vaig començar a treballar les tanques molt més tècnicament, i, justament en aquell moment va ser quan em van començar a sortir les carreres a 3 passos millorant el resultat final de la meva cursa. L’objectiu d’aquestes autocorreccions era justament aquest, veure científicament i objectiva el motiu de les meves errades. Els entrenadors sempre diuen què has de fer basant-se en allò que està establert i donen les indicacions perquè saben que funcionen doncs ja ho han verificat amb altres atletes. Però jo volia saber anar una mica més enllà, volia saber el per què d’aquestes correccions, veure-ho amb una mirada científica. No volia conformar-me amb

67

una explicació simple, com per exemple “no volis perquè perdràs temps” perquè aquesta explicació és evident i jo volia saber més enllà de l’evident volia saber les causes científiques. En el decurs del meu estudi he trobat algunes respostes, fets verdaderament interessants i curiosos, els quals estic segura que tindré presents cada vegada que em posi a la sortida d’un 100 tanques. La conclusió que n’he tret d’aquestes correccions és, primer de tot, que qualsevol cosa pot ser explicada i vista des d’un punt de vista científic, i l’altre, que encara tinc molt camí per recórrer, moltes coses per aprendre i millorar. També he entès que per millorar en un 100 tanques no només m’he de preocupar de la velocitat, o de la condició física, sinó que he de treballar amb el cap, amb la tècnica, que és la que jo crec que en el fons permet explotar després en un 100 tanques les nostres qualitats físiques. Un cop fetes aquestes autocorreccions, m’agradaria comparar-me amb les noies de les quals he realitzat el meu primer estudi pràctic. Estudi comparatiu amb les cinquanta primeres classificades: Primer de tot enumeraré les meves marques en la temporada 13-14, per així poder comparar-les amb les altres noies:

- 15’86s 100 metres tanques - No tinc marca de 100 llisos de la temporada anterior. Posarem 13’60s de fa

dues temporades - 26’99 s en els 200 metres llisos - 5’18 metres en llargada - 1’52m en salt d’alçada - 4238 punts Aquestes són les meves marques realitzades durant la temporada anterior, en el 100 metres llisos he hagut d’agafar una marca més antiga perquè no tenia marca de la temporada anterior, potser els resultats podrien variar una mica i durant la temporada passada fos més ràpida i la meva marca real en un 100 llisos no seria 13’60 però és la única marca vàlida que he pogut treure de la federació catalana. Totes les meves marques de la temporada passada estan per sobre de la mitjana de l’estudi que he realitzat, per comprovar-ho podeu anar a l’annex 1, on hi ha tot el full de càlcul d’excel sobre l’estudi anterior, però la meva marca de tanques està

68

en canvi bastant per sota la mitjana. Això m’indica que hi ha algun factor que falla, i després d’haver realitzat totes aquestes autocorreccions he arribat a la conclusió que crec que és la tècnica, això és pot analitzar si calculem la diferència entre els 100 metres llisos i els 100 metres tanques: - La diferència entre els 100 metres llisos i 100 metres tanques és 15’86 – 13’60

= 2’26. Es veu que perdo moltíssim temps, aquest resultat és un indicador perfecte per veure que la tècnica falla en algun lloc. A més ara ho puc confirmar encara més ja que he vist tots els meus errors i estic pràcticament segura de que el meu problema està en la tècnica. Això que acabo de fer, no és res més que el mateix que he fet amb les noies de l’estudi, però ara ho faig amb mi mateixa. Aquí puc veure claríssim, després d’haver analitzat totes aquelles noies, d’haver establert fins hi tot percentatges sobre quins eren els aspectes més rellevants, que el meu fallo està en aquell 25 % de la tècnica perquè els meus salts d’alçada i llargada són bons, el meu 200 és bo i això significa que els percentatges de velocitat i potència no són els que fallen. Analitzant això sobre mi mateixa, he arribat a una altra conclusió, i és que potser aquest 25 % corresponent a la tècnica ens sembla poc rellevant, però veient la gran quantitat de temps de perdo, m’ha fet reflexionar i crec que sense aquest 25% no es poden aplicar per complet els altres percentatges. Aquest 25% és , en el fons, essencial per realitzar un bon100 metres tanques. Un atleta pot ser molt ràpid i agafar una acceleració inicial boníssima, però tal i com he vist en les meves autocorreccions, si el seu pas de tanca no és bo, anirà perdent energia cinètica a cada tanca i al final haurà malgastat tota aquella velocitat inicial. Amb aquestes conclusions acaba el meu estudi sobre la biomecànica del meu propi pas de tanca. A continuació he agrupat totes les conclusions que he anat traient al llarg del meu treball, per, finalment, unir-les i fer-ne una conclusió comuna per a tot el treball.

69

CONCLUSIONS: Primer de tot he de dir que crec que he assolit el meu objectiu de poder unir la ciència i l’esport ja que tot el nostre moviment ve regit per les lleis físiques i biològiques que ens envolten. El fenomen de la contracció muscular és l’origen de tot. Gràcies a la biologia, gràcies al nostre organisme, que té la capacitat de generar força, de generar treball, de generar energia, que tenim la brillant capacitat de produir moviment. De tot això me n’he adonat gràcies a aquest treball i és fascinant veure com tot va lligat, com res és tant diferent. La física que utilitzem en els coses sense vida, en els automòbils, en els objectes, en certa manera també ens la podem auto aplicar. Evidentment no som màquines perfectes, ni tenim un moviment completament uniforme i harmònic, però és curiós veure com tot pot tenir una causa científica. També he de dir que la meva hipòtesi era incomplerta. Jo tenia en ment que únicament s’havia de ser ràpid per ser un bon saltador de tanques, però ara he descobert com ser “vallista” requereix ser molt més complet del que jo em pensava. Abans d’iniciar el treball li donava massa poca importància a la resta de factors i això ho he pogut veure gràcies a l’estudi d’estadística. Les marques de totes aquelles noies m’han permès descobrir que estava equivocada, o si més no, que no estava tenint en compte molts factors, els quals ara sé que són determinants. Al final de tot el procés d’investigació estadístic, vaig arribar a la conclusió que podia dividir en tres factors decisius els 100 metres tanques:

- La velocitat (45%) - La potència (30%) - I la tècnica (25%)

He de confessar que en un inici jo em pensava que velocitat i potència els podia englobar dins un mateix paquet, fins que les dades m’ho van desmentir. Aquests són, al meu entendre, els tres factors claus en un 100 metres tanques. A cadascun li he posat un percentatge que ja vaig explicar en l’estudi, així com la justificació del mateix.

70

A més, quan vaig fer les meves auto correccions, vaig descobrir encara una altre cosa, i és que el percentatge de la velocitat i la potència no podrà expressar-se mai en la seva totalitat si el percentatge de la tècnica falla. Això ho vaig veure quan em vaig analitzar a mi mateixa. És curiós perquè vaig veure com tenia una gran diferència entre els 100 metres llisos i els 100 metres tanques, però en canvi les meves altres marques estaven casi totes per sobre de la mitjana, llavors això em va dur a pensar que el percentatge de la tècnica tot i ser el més baix és l’essencial, no perquè la tècnica ho sigui tot, sinó perquè sense la tècnica mai una atleta podrà explotar tota la seva velocitat o tota la seva potència. Això ho he justificat mostrant el meu propi error, mostrant com el meu centre de masses es desajusta, es descol·loca de la seva trajectòria i vaig perdent miques d’energia, miques de velocitat. Al final tant si una atleta és ràpida o no, vaig arribar a la conclusió que per ser una bona saltadora de tanques s’ha de ser completa. És per això que refaig la meva hipòtesi, per tal de poder incorporar tot això que he descobert. Ara, després de tot el que he descobert, diria que si ets una atleta completa, que combines rapidesa, força i tècnica, seràs una bona saltadora de tanques. A tot això també he d’afegir un altre aprenentatge al respecte: no és tant qüestió de velocitat sinó de optimització d’aquesta. Una “vallista” ha de jugar les cartes que té, ha d’aprofitar les qualitats que té, si no és una noia ràpida però té una tècnica impecable pot arribar a superar o igualar altres “vallistes” que siguin molt més ràpides que ella. A més a més, he pogut veure el motiu pel qual la tècnica de tanques és la que és. Algú va adonar-se que la clau era conservar l’energia i que, per això, la trajectòria del nostre centre de masses ha de ser el més lineal possible, evitant pujar-lo o baixar-lo massa perquè llavors perdem energia i inèrcia. Aquesta és la primera vegada que he analitzat la meva tècnica i ha estat interessant poder veure els meus propis errors a càmera lenta, observar-los detalladament i parar-me a pensar en què fallava, a més d’intentar trobar-li una justificació de tipus científic. D’aquesta part del treball m’enduc grans aprenentatges. Un és que qualsevol cosa té una explicació científica, i l’altre és que la tècnica evoluciona gràcies a la ciència. Estic segura que sense tots els coneixements de física o biologia segurament la tècnica de tanques no seria avui en dia la que és.

71

A part d’això, m’enduc d’aquest treball una nova visió dels 100 metres tanques i estic segura que, ara, cada vegada que hagi de córrer un no me’l miraré igual. Penso que és un gran avantatge poder veure aquesta disciplina des de l’àmbit científic perquè ara, amb aquesta nova perspectiva, entenc millor les instruccions que em dóna l’entrenador com, per exemple, la típica frase de “Glòria, busca ràpid el terra!!”.

Perquè, com en tot a la vida, de tocar de peus a terra es tracta, això sí, després de fer volar coloms.

Sant Celoni, desembre de 2014

72

WEBGRAFIA:

http://baldufa.upc.edu/baldufa/lbindex/lbindex.htm?url2=http://baldufa.upc.edu/baldufa/parti/d0/d0d050/d0d050.htm

http://definicion.de/centro-de-gravedad/

http://www.monografias.com/trabajos91/energia-movimiento-humano-y-sistemas-energeticos/energia-movimiento-humano-y-sistemas-energeticos.shtml http://lacienciadellocodeciri.blogspot.com.es/p/las-fuerzas-tabajo-potencia-y-energia.html http://www.profesorenlinea.cl/fisica/Energia_fuerza_trabajo.html http://www.profesorenlinea.cl/fisica/EnergiaPotencial.htm http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/pespr.html http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/pegrav.html http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/dinamica/trabajo/energia/energia.htm http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica_/dinamica/trabajo/energia/energia2.html http://twenergy.com/a/energia-y-potencia-dos-conceptosdiferentes-113 https://sites.google.com/site/timesolar/fuerza/ley-de-hooke/elasticidad http://www.deportedigital.galeon.com/entrena/flexibilidad.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Coordinaci%C3%B3n_muscular http://acer.forestales.upm.es/basicas/udfisica/asignaturas/fisica/dinamsist/fintext.html http://html.rincondelvago.com/saltos-de-altura-y-longitud-de-atletismo.html

http://biomemovi.galeon.com/

http://www.fcatletisme.cat/Ranking/ranquingfca.html

http://rfea.es/

http://www.rfea.es/web/estadisticas/ranking.asp?cod_temporada=15

http://es.slideshare.net/meeeeeeei/la-fora-i-velocitat

http://www.sld.cu/sitios/rehabilitacion-bio/temas.php?idv=20619

73

http://www.virtual.unal.edu.co/cursos/agronomia/2001819/lecciones/cap01/cap01_02_02.html

http://es.slideshare.net/monicavillalobos/contraccion-muscular-1818745

http://fissioterapia.blogspot.com.es/2012/01/las-contracciones-musculares-isotonicas.html

http://entrenamiento-deportivo.wikispaces.com/Manifestaciones+de+la+fuerza

http://www.esport360.com/de-quines-vies-metaboliques-disposa-el-muscul-per-obtenir-energia/

http://alucinamedicina.com/2013/03/23/la-contraccion-muscular-la-placa-motora/

http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd98/Fisica/02/leyes.html

http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/documentos/21_150.pdf

http://www.um.es/univefd/fuerza.pdf

http://haefni.com/potencia-muscular/

http://www.fcatletisme.cat/Ctecnic/documentacio/modelstecnics/5_TANQUES_2011.pdf

http://www.wikilingua.net/ca/articles/f/u/e/Fuerza_muscular.html

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica_/dinamica/trabajo/energia/energia1.html

http://definicion.de/potencia-muscular/

a més de totes aquestes webs, he consultats treballs d’altre gent. Però no tinc l’enllaç, ja que me’ls van passar els meus entrenadors per correu, però us adjunto el títol.

- Mesura de la força i de la potència en l’esport. Aplicació del Chronojump Boscosystem. BAUÇÀ i CATALÀ, Josep CLADERA i GAYÁ, Carles

- TEORIA DE L'ENTRENAMENT II. FORÇA i VELOCITAT. Guillem Escriu Garcia 3er curs – INEFC Barcelona 2012-2013.

74

ANNEXOS:

Durant el treball no he tingut oportunitat de mostrar totes les dades que he recollit en la meva taula de dades. Per això aprofito l’annex per adjuntar totes les dades que he recollit i altres petits detalls que en el mig del treball no hi tenien lloc. 6.1 Taula de dades ( de l’estudi d’estadística) La següent pàgina mostra tot el document sencer amb totes les dades que he recollit per a l’estudi d’estadística. Heu de tenir present que les caselles en vermell representen el pitjor valor de cada disciplina, per contra les verdes representen el millor valor. Veureu que hi ha caselles pintades en gris, on hi apareixen les lletres SM. Això significa que l’atleta no té marca d’aquell paràmetre. Altres caselles contenen un asterisc (*) això significa que aquella marca és d’una temporada anterior. I per acabar, en algunes caselles hi apareixen les lletres PC, això significa que aquella marca ha estat realitzada durant la temporada d’hivern.

75

Atletaany

marca 100m

tm

arca100mll

marca 200m

lldiferència 100m

t-100lldiferència 100t-200ll

Isalt llargada

heptathlonORDUÑA ENPARANTZA, NORA

199713,73

12,4825,37

1,25(-11'64)

1'48PC5'40

penta: 3112M

UJIKA ZUBELDIA, MARIA

199713,76

12,525,25

1,26(-11'49)

1'51PC5'66PC

penta: 3191AZORES M

UELAS, MARTA

199714

13,2426,55

0'76(-12'55)

1'624'92

4686RAM

IREZ FONTANET, MAR

199814,22

13,0127,04

1,21(-12'87)

SMSM

SMDEL HOYO PEREZ, EM

ILIA1997

14,29SM

26,39SM

(-12'1)1'62

5'954994

SANCHEZ GUERRA, CARMEN

199714,5

12,7726,33

1,73(-11'83)

SM5'31

SMM

AKOLY QUIROS, NEREA1999

14,5212,43

SM2,09

SM1'38

5'29penta: 2956

PRADOS TOLEDANO, SHEILA1997

14,5212,83

SM1,69

SM1'41

5'25penta: 2948

ESCRIG CERVERA, PAULA1997

14,5513,16

26,41,39

(-11'85)1'57

5'404870

IGIÑIZ MITXELENA, ANE

199914,58

13,08SM

1,5SM

SM4'79

SMSOW

SANJUAN, JADY1998

14,6112,97*

27,561,64

(-12'95)SM

5'07*SM

ROMERO RODRIGUEZ, M

ARIA1999

14,6613,53*

SM1,13

SM1'55

5'05hexa: 3677

MARTINEZ ARRILLAGA, M

ALEN1997

14,712,79*

26,641,91

(-11'94)SM

4'72SM

LUJUA ARCEDIANO, TERESE1999

14,7112,85

SM1,86

SM1'27

5'08penta: 2699

SEMPERE RUIZ, NOEM

I1997

14,7213,2

27,041,52

(-12'32)SM

5'90SM

SORIA GONZALEZ, PAULA1997

14,7212,39

25,782,33

(-11'06)1'47

5'274307

GARDELLA RAMIREZ, LLUM

199814,73

13,327,01

1,43(-12'28)

1'524´59*

penta: 2967*ROJO CAZORLA, CLAUDIA

199714,75

12,93*26,24 PC

1,82(-11'49)

1'565'26

4528*M

ULAS ZELENSKAYA, OLGA MARIA

199714,83

12,6426,11

2,19(-11'28)

SMSM

SMPARM

O GARCIA, ELBA1999

14,8312,65

SM2,18

SM1'24

5'29penta: 2473

OCON GARAY, AINHOA1997

14,8513,00*

27,53*1,85

(-12'68)1'69

4'82penta: 2887

SARABIA BOCOS, PAOLA1998

14,89SM

26,2SM

(-11'31)1'74

5'624849

CESAR HEYMANN, RUTH

199814,9

SM28,34PC

SM(-13'44)

SMSM

SMGARCIA NARROS, JULIA

199914,9

13,8SM

1,1SM

1'454'76

penta: 2593FERNANDEZ VALLE, LUCIA

199714,94

12,1826,28

2,76(-11'34)

SM5'04

SMLOPEZ URBANO, M

IREIA2000

14,9713,4

27,771,57

(-12'8)1'33

4'90hexa: 3272

BUSTO IRURETAGOIENA, ENERITZ1998

14,9713,26

SM1,71

SM1'56

4'80PCpenta: 2938

JIMENEZ BELLOCCHIO, AGUSTINA

199814,99

SMSM

SMSM

SM4'84

SMM

ONTAVA RODRIGUEZ, CARMEN

199815,01

13,1227,61

1,89(-12'6)

1'585'26

4248DIAZ M

ARTINEZ, CARMEN

199915,03

12,95SM

2,08SM

1'434'59

hexa: 2962RAM

OS VELLON, CARMEN

199815,06

13,1326,29

1,93(-11'23)

1'535'45

4954SANTIDRIAN RUIZ, EVA

200015,07

12,35SM

2,72SM

SM5'65

SMGARCIA LUQUE, BEATRIZ

199915,11

13,28SM

1,83SM

1'184'47

penta: 2332SANCHEZ GIM

ENO, ALICIA1997

15,1313,11*

27,682,02

(-12'55)1'41

4'643705

ARTERO PONS, MARIA

199715,15

SM27,54PC

SM(-12'39)

1'625'18

SMM

ARTINEZ LEZON, LEILA2000

15,1613,28

SM1,88

SM1'55

5'143748

TRAPE PEREZ, ANDREA1999

15,1913,20*

SM1,99

SM1'44

5'38hexa: 3609

GARCIA CARBALLO, ALBA1997

15,2312,86

26,662,37

(-11'43)SM

5'14*SM

SANZ GIMENO, ELKA

199715,23

13,50*27,95

1,73(-12'72)

SM4'87

SMOLIVEIRA GONZALEZ, PAULA

199815,24

13,3326,90PC

1,91(-11'66)

SMSM

SMRAM

OS SANZ, LAURA1997

15,2513,11*

SM2,14

SM1'45*

4'46*SM

CAZO CARRETERO, ANAIS1998

15,2713,44

26,52,83

(-11'23)1'56

4'924211

VALLE PAZ, INES1997

15,3413,66

28,341,68

(-13)1'52

4'60PCSM

TORRE ARRANZ, BEATRIZ1998

15,34SM

27,06SM

(-11'72)1'59

5'164632

IGLESIAS GARNELO, PAULA1998

15,3812,83

26,652,55

(-11'27)1'62

5'30VSM

PELAEZ MORALEDA, LIDIA

199915,4

13,41SM

1,99SM

1'464'64

hexa: 2532LOBATO FERNANDEZ, ALBA

199815,42

13,1827,52PC

2,24(-12'1)

1'48*5'00

SMRADSM

A AGUILAR, AFRICA1998

15,4413,54

28,071,9

(-12'63)1'40

SMSM

CORTIJOS GUILLEN, MARIA

200015,46

SMSM

SMSM

1'575'05

hexa: 3521TOBAR AGIRRE, NORA

200015,48

13,2SM

2,28SM

1'655'32

hexa: 3775

76

marques nombre atletes totals nombre d'atletes de la prova nombre d'atletes que compleixen la variable percentatge sobre atletes totals percentatge sobre atletes de la provamarca superior a 13,00s (100mll) 50 43 17 34% 39'5%marca inferior a 13'00s (100mll) 50 43 26 52% 60'5%marca superior a 27,00s (200mll) 50 32 16 32% 50%marca inferior a 27,00 (200mll) 50 32 16 32% 50%marca superior a 1'50m (alçada) 50 36 20 40% 55'5%marca inferior a 1'50m (alçada) 50 36 16 32% 44'4%marca superior a 5,00m (llargada) 50 45 28 56% 62'2%marca inferior a 5'00m (llargada) 50 45 17 34% 37'7%

En aquesta altre taula el que es mostra són els percentatges de les noies que realitzen una prova determinada però per sobre de una certa marca. És a dir que s’avaluen els percentatges de les noies que estan a un cert nivell atlètic.

El valor en vermell és el que remarca justament aquest fet, quin percentatge sobre els atletes que fan aquella prova estan per sota o per sobre del valor llindar que jo he establert.

Els valors que he establert per mesurar això són similars a les mitjanes les quals vaig agafar per fer els eixos dels gràfics. Els valors llindar són:

- Tenir més o menys de 13 segons en el 100 metres llisos.

- Tenir més o menys de 27 segons en els 200 metres llisos.

- Saltar més o menys de 1’50 metres en salt d’alçada.

- Saltar més o menys de 5’00 metres en llargada.

He escollit aquests valors perquè com a atleta, són les marques a partir de les quals en l’àmbit atlètic es considera que estàs a un bon nivell.

Hi ha més taules de dades, però no tenen més importància, ja que lo important de les següents taules serien els gràfics. I aquests ja han estat comentats i mostrats en la part pràctica del meu treball.

6.2 -Vídeos d’autocorrecció:

L’altre annex fa referència al suport de vídeo que he fet servir per a les meves autocorreccions.

En el treball només surten algunes fotografies sobre els vídeos que he analitzat. Cal que digui que aquests vídeos han estat estudiats a partir d’un programa que s’anomena Kinovea, i si no obriu el vídeo des d’aquest programa, no podreu visualitzar les aportacions que hi he fet, simplement veureu un vídeo normal.

Ara faré un llistat de tots els vídeos que conté el DVD adjunt al treball.

77

1- Vídeo complet en el qual es mostren les amplituds de passa i les velocitats en cada punt.

2- Vídeo en el que només es veu la primera tanca, i per això es pot apreciar l’alçada de la tanca, fins on jo m’elevo i la llargada total del pas de tanca.

3- Vídeo gravat en una competició, és només de la primera tanca.

4- Un altre vídeo en el que podem veure les amplituds de passa i les velocitats en cada punt.

5- En aquest es visualitzen les amplituds de passa.

6- Vídeo en el que podem veure quina trajectòria segueix el meu centre de masses fina passar la primera tanca.

7- Es visualitza la primera tanca.

8- Molt similar a l’anterior, on es visualitza la primera tanca.

9- Vídeo en el que es veu la primera tanca, i on hi apareixen els angles que formen les meves cames en el moment del pas de tanca.

10- Similar a l’anterior.

11- Similar a l’anterior.

Aquests vídeos són amb els que m’he basat per auto analitzar-me. N’hi ha varis en els quals s’analitza el mateix, simplement és que han estat gravats en dates diferents. Ha sigut curiós veurem a mi mateixa, no és fàcil, ja que a vegades fa certa vergonya veure si fas bé o malament una cosa.