Mirandes de Montserrat: Sant Jeroni pel camí nouFer el cim de Sant Jeroni, el punt més alt de

Montserrat, per una ruta clàssica, fàcil i captivadora, utilitzant el funicular per superar els desnivells més forts, i fruint sempre d’àmplies panoràmiques des

de la carena de la serra de les Paparres.

Per a nois i noies de 8 a 12 anys

Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya

Volum 2

Excursió nº 29

La nostra excursió té com a punt de partida el monestir de Montserrat

Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport

col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat

I en els darrers anys podem incorporar el recuperat

cremallera de Montserrat

Arribem com arribem, Montserrat és un lloc ideal per veure mitjans de transport poc habituals i força

sostenibles. Aquí podem veure un detall de les vies del cremallera

I la nova estació, a la zona del Monestir

Des de la mateixa zona del monestir ja podeu veure el nostre destí final: l’ermita de Sant Miquel i la seva

Des de la zona del Monestir

podem observar les

vies de funicular de

Sant Joan, punt de destí

inicial per a la nostra

excursió

Al monestir podem

començar a impregnar-nos

de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya,

amb excursionistes, turistes de tot

tipus, romeries… i

les figures pètries de les

agulles que ho contemplen tot

Per començar el nostre itinerari,

ens hem de desplaçar tot just

a la plaça de l’Abat Oliva, un

dels centres neuràlgics de la

zona del monestir

Mossos d’Esquadra

Tot just a tocar de l’oficina dels Mossos d’Esquadra,

comença el nostre itinerari

Allà trobarem un camí cimentat en rampa que

porta cap als funiculars de Sant Joan i la Santa Cova i al Càmping de Montserrat

Passarem de llarg el funicular de la Santa

Cova i ens dirigirem cap al de Sant Joan

Ens disposem a pujar al funicular fins al Pla de les Paparres

Es tracta d’un funicular modern que ens ajuda a superar ràpidament un fort desnivell

Una vegada al Pla de les Paparres, podem

aprofitar per anar a veure l’aula de Natura,

que es troba al pis superior de l’estació

L’Aula és

oberta en el

mateix horari que el

funicular

Allà podem trobar informació geològica, sobre fauna...

I una terrassa no gaire ampla però amb uns plafons informatius que ens faciliten la

identificació de les agulles, dels

ocells...

I una perspectiva

del Monestir a

vista d’ocell

Una cop feta la visita, tornarem

al pis de baix i iniciarem el

nostre camí tot just per sota del

pont de l’Aula

El camí és ample i ben

fressat i apareixen

algunes marques de

pintura groga que ens

acompanyaran al llarg de tota

l’excursió

X

Camí a St. Jeroni

Tot just al primer revolt trobem la primera cruïlla de camins. El nostre camí és el de l’esquerra, marcat amb

unes marques molt difuses de color groc. El de la dreta, marcat amb marques grogues i blanques de PR l’hem de

deixar de banda.Marques grogues

Marca de PR

El camí travessa

boscos humits al peu de les agulles

I molts trams amb les ja tradicionals

escales montserratines.

Malgrat que hi pugui haver algun desviament, com

el de la dreta, nosaltres sempre

seguirem pel camí principal

El primer tram del camí és

força espectacular i

freqüentat pels turistes que hi pugen amb el

funicular. No us estranyi de

veure per aquesta zona

gent amb xancles, tirants,

o qualsevol altra cosa que ens

puguem imaginar

A més de turistes ,

també és força fàcil de veure

escaladors, sobretot a la Gorra Frígia,

una de les agulles més

característiques de la zona

Si busquem bé, a les parets

que surten del mateix camí, ens serà fàcil

trobar vies d’escalada

amb les seves característique

s “xapes”

El camí està ben protegit

amb baranes i les

vistes són espectacula

rs

Des d’alguns

punts del

camí, encara

és possible veure la zona del monesti

r

Podem jugar a

trobar les agulles que coneguem, a posar-los-hi nom… En

el fons a entrar de

ple a l’univers

petri montserratí

A les obagues, també ens

podem trobar grates sorpreses,

com és el cas d’aquest til·ler.

De ben segur que la majoria

d’infants no saben que la

til·la s’agafa d’un arbre...

I parem atenció amb el grèvol. Durant molts anys la gent l’ha tallat per Nadal per guarnir les cases amb les seves fulles verdes i les seves boles vermelles. Cal que sapiguem que aquesta “tradició” el va portar a desaparèixer de moltes zones i que és prohibida la seva recol·lecció. Si fem aquesta excursió a l’hivern, podrem gaudir dels seus colors i veure com alguns animals s’alimenten dels seus fruits

El nostre camí continua en direcció a Sant Jeroni i, en algun punt, es troba excavat a la roca

Com ja hem dit abans, unes marques grogues una mica desdibuixades ens acompanyen al llarg de tot el camí

De cop i volta apareix a la nostra esquerra un mirador. Es tracta de l’anomenat

Mirador de la Icona o de la Serra de les Paparres

Poc després, a l’esquerra, unes escales ens marquen la

pujada al mirador

Des del mirador tindrem

unes vistes magnífique

s

St. Jeroni Serrat del Moro

Cavall Bernat

Amb Sant Jeroni, el Serrat del Moro i el Cavall Bernat com a teló

de fons

Després de descansar al

mirador, continuem pel

camí principal en direcció al nostre objectiu, amb el

Cavall Bernat a la nostra dreta

Marca de pintura taronja

Durant tot l’itinerari apareixen diversos camins secundaris que no hem de prendre. Són camins oberts pels escaladors i que porten al peu de roques i agulles. Alguns d’ells estan marcats amb pintura, altres amb fites… nosaltres seguirem sempre el camí principal sense desviar-nos

Fita

Abans de marxar

d’excursió, sempre podem

recollir informació

sobre llegendes, històries…

Sobre el Cavall Bernat de

Montserrat n’hi ha unes

quantes. I de roques amb

aquest nom, a tot el país

encara més

X

Com ja us hem comentat, els

corriols que surten

d’aquest camí són força

nombrosos

Val la pena aturar-se a contemplar el paisatge

Ens apropem a la zona de Sant Jeroni.

Oi, que aquesta agulla

ens recorda alguna cosa?

Al llarg del camí,

trobarem diverses fites de terme.

Aquestes pedres són

part de la nostra

història i encara

serveixen per

delimitar els diferents

termes municipals

Les marques grogues, tot i que estan desdibuixades,ens acompanyen durant el camí

I eviten que ens desviem del nostre

camí. En aquest cas, nosaltres hem de

seguir recte

X

Tot just sota una roca

trobem un pont de fusta que ens ajuda a

travessar un petit torrent

Tot just en travessar-lo podrem observar unes petites gorges que ens venen a il·lustrar com

l’aigua transforma i treballa el paisatge. Si

fa poc ha plogut les trobarem plenes d’aigua i podrem

veure alguns amfibis. Sobretot no els

molestem, a Montserrat l’aigua

superficial és escassa i aquestes petites

basses són fonamentals per a la

supervivència de moltes espècies

Una cop superat el

pont, trobarem el

camí cimentat i de

pujada. Allà trobarem una

cruïlla de camins entre

el que porta a Sant Jeroni i

el que va cap al Monestir.

Nosaltres continuarem

rectes

Continuem pujant

El camí comença a enfilar-se per la roca, amb alguns trams esglaonats

Trobarem més

indicadors com

aquest de fusta, que

fan que l’excursió no tingui

pèrdua

I més corriols i marques que

porten a parets i

agulles de la muntanya

Després d’un tram d’escales, trobem l’ermita

de Sant Jeroni

Allà trobarem algunes

ombres on poder

descansar

Camí a Sant Jeroni

Mirador del Moro

Per tal de pujar fins al cim de Sant Jeroni, hem

d’agafar el camí de l’esquerra, tot just mirant la porta de

l’ermita. Si triéssim el de la dreta, aniríem a

parar al Mirador del Moro

L’inici de la pujada

és força original amb un

camí empedrat que recull al centre

l’aigua de pluja i la canalitza

Una mica més amunt, la vista és impressionant. Fins i tot, podem veure

el Pla de les Paparres, el nostre punt de partida. Aquest punt brillant del

fons és l’edifici de l’estació superior del funicular

La vista cap a la zona de l’Anoia i el Penedès ens demostra com Montserrat és una veritable talaia per contemplar bona part de Catalunya

Prop del cim, també trobarem un espai preparat per tal de fer un bivac

I moltes escales que sembla que pugen al cel

Abans d’arribar al cim trobem un monòlit d’homenatge a Verdaguer

I ja només ens falta l’esforç final per assolir el cim. El camí està format per escales i algunes baranes i cal anar una mica amb compte que ningú surti del

camí

Tinguem en compte que estem en una zona on les parets i les canals verticals conformen el més pur ambient montserratí

Una vegada al cim trobem la miranda que protegeix el cim i una taula d’orientació

I al nostre costat, el vèrtex geodèsic

La vista sobre la gran muralla nord és colpidora

Montcau La Mola

Fins i tot, en un dia amb calitja d’estiu, podem reconèixer des del cim el Montcau i

la Mola

Heliport

I als nostres peus, el Mirador del Moro, amb l’antiga estació superior de l’Aeri de Sant Jeroni, la torre de comunicacions i l’heliport

Una cop hem refet forces,

comencem el camí de baixada

Si ens fixem, fins i

tot aquí dalt podem

trobar alguna marca groga

A qualsevol excursió, sempre et pots trobar sorpreses,... i l’abandonament d’animals és un fet massa habitual a les nostres muntanyes

Tornem a passar per davant de l’ermita de Sant Jeroni, que ens permet aixopluc en cas de pluja

Desfem el camí de

pujada fins trobar la

cruïlla de camins que

hem vist amb

anterioritat

En aquest punt, hem d’agafar ell

camí que ens porta al

Monestir de Montserrat

S’inicia el camí antic de

Sant Jeroni, que pel

torrent de Santa Maria ens portarà de retorn al

monestir. Les marques

grogues ens continuen

acompanyant durant el

nostre camí de baixada

Es tracta d’un camí

ombrívol, que circula

paral·lel a la riera,

entrecreuant-la o, fins i tot,

en algun tram, per dintre

d’ella

Els trams més verticals o

relliscosos se salven mitjançant

les clàssiques escales

montserratines. En alguns punts,

tornarem a trobar corriols que surten del camí principal. Nosaltres hem de

seguir el camí més evident, tot

cercant les marques grogues.

En un petit clar dintre de la

pròpia riera, anomenat el

Pla dels ocells, veiem com el

camí canvia de vessant i ens

acostem a les roques de la

nostra esquerra. A la

base de la roca el camí és cimentat i amb

alguns esglaons

En aquesta zona encara són evidents les marques dels diversos incendis forestals que a les darreres dècades han assolat el massís

Continuem davallant

pel camí tot

resseguint les seves

giragonses i fixant-nos

en les marques grogues

Marca de PR

X

En un punt del camí, ens tornem a retrobar amb les marques del PR que hem vist a l’inici de l’itinerari. Les deixem de banda i continuem endavant fins una petita balma i cruïlla de camins

Trobem aquesta petita balma tot

just a tocar de l’anomenada

Placeta de Santa Anna. Allà es

creuen el GR 172, el PR que hem vist amb anterioritat i

les nostres marques grogues.

Nosaltres hem d’anar a buscar, a

la nostra dreta, les marques del GR i

les grogues que baixen cap a unes escales de ciment

I les escales que hem de començar a baixar

Ens trobem tot just enfront de la zona de les Magdalenes i la Gorra Frígia i podem veure el

camí nou de Sant Jeroni

Tot seguit, arribem a

l’anomenat Pas dels

Francesos. Es tracta

d’una estreta

xemeneia que es

salva fàcilment

gràcies als esglaons i

les baranes

Una vegada superat el Pas

dels Francesos ja es torna a veure

la zona del monestir

Ara cal baixar per un camí flanquejat

per una barana verda

Que ens acosta a un

pont de fusta que salva part

del barranc pel qual baixem

Al costat del pont, trobem uns esglaons de ferro i una cadena, senyal de l’antic camí que salvava aquest pas com si es tractés d’una via ferrata

Tot just a tocar del monestir,

trobem un abeurador, senyal del pas d’animals per aquesta zona

de la muntanya durant molts

segles

Ja som a punt de

finalitzar l’excursió.

Només ens falta

travessar aquest pont...

Agafar el camí de l’esquerra, ja

que a la dreta aniríem cap al

Via Crucis...

I, per fi, arribem a la

Plaça de l’Abat Oliva, molt a prop del punt de

partida de la nostra

excursió

Ara, i abans de marxar cap a casa,

podem visitar el Santuari, i barrejar-nos amb la multitud

de turistes que al llarg de tot l’any omplen aquesta zona de la

muntanya