LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL María Martínez BelmarSara Jurado Ferrandis2n Batxillerat Científic

ÍNDEX

1. Biografia

2. Un gran ressò social

3. Obres poètiques

3.1. Paraules al vent

3.2. Després de tot

4. Premis

5. Bibliografia

BIOGRAFIA

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. • Va cursar estudis primaris a l’escola

parroquial del seu poble.• L'any 1973 va suposar un canvi en la seua

vida, una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un pensionista de gran invalidesa.

BIOGRAFIA

• Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia.

• A més té editats un volum de narracions, dos llibres de ‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli.

• La seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció ‘Clàssics Catalans del segle XX’ d’edicions 62.

BIOGRAFIA

• Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions a l’espanyol i l’italià.

• Alguns dels autors els llibres dels quals ha traduït són: Neruda, Saint-Exupéry, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, Gianni Rodari, etc..

UN GRAN RESSÒ SOCIAL Accesible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques.

Els seus poemes van ser citats per polítics i altres dirigents socials.

La seua popularització es va incrementar perquè les seues creacions van ser musicalitzades per autors com Lluís Llach.

La seua poesia és una reflexió sobre les limitacions humanes i tracta temes com:

La por

La mort

La solitud

El dolor

El destí

Va tractar també la poesia amorosa i nacionalista

UN GRAN RESSÒ SOCIAL Poesía i vida estàn intimament lligats en la seua obra.

"L'expressió de l'experiència viscuda"

Pretén emocionar i suggerir més que convèncer al lector.

Els seus poemes reflecteixen les etapes del poeta:

Reflexió metafísica

Poesia realista i compromesa

Malaltia i la seua superació

Compromís nacional

Pas del temps

Balanç de la vida

UN GRAN RESSÒ SOCIAL En un temps va ser interior, personal i subjectiva i es va juntar amb un temps obert, exterior i

social.

La seua poesia ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis en la societat catalana.

En 1955 va expressar interés pels problemes socials i quotidians de la postguerra.

Va participar en actes de denúncia social i organitzà accions reivindicatives contra el règim dictatorial.

Va construir la seua experiència biogràfica sobre tres grans valors humans:

Sinceritat

Autenticitat

Solidaritat

UN GRAN RESSÒ SOCIAL

Va destacar la seua dimensió social, intimista i la d’un compromís inequívoc amb el país, amb les aspiracions de construir un poble lliure, just i solidari.

En 1997 el Parlament català el va reclamar per al premi Nobel.

Alguns dels seus llibres s’han traduït a l’anglès, l’asturià, el castellà, l’eslovè, el francès i l’italià.

OBRES POÈTIQUES

Paraules al vent, amb un pròleg de Joan Teixidor, Barcelona, Edicions Proa, 1954 (‘Els Llibres de l’Óssa Menor’, 19).

Quinze poemes, Ciutat de Mallorca, Ed. La Font de les Tortugues, 1957 (‘La font de les Tortugues’, 5).

El llarg viatge. Obra poètica II, amb un pròleg de Miquel Desclot i Jaume Medina, Barcelona, Eds. del Mall, 1976 (‘Llibres del Mall’, 26).

L’àmbit de tots els àmbits, amb un pròleg de Salvador Espriu, Barcelona, Eds. del Mall, 1981 (‘Llibres del Mall’, 59). També Edicions 62 i Empúries, 1996 (‘Poesia’, 4).

Bon profit!, amb il.lustracions de Carme Solé i Vendrell, Barcelona, Empúries, 1986 (‘La poma verda’, 2).

OBRES POÈTIQUES

Les clares paraules, Barcelona, Edicions 62, 1992 (‘Els llibres de l’Escorpí / Poesia’, 150). També Edicions 62, 1997 (El Cangur, 232).

Haikús en temps de guerra. Barcelona, Ed. 62. 2002.

Després de tot. Barcelona, Proa, 2002. ;-)

PARAULES AL VENT

Un dia seré mortI encara serà tardaen els ulls de la donaque s'apropa i em besa,en la música antigade qualsevol tonada,o, encara, en un objecte,el més íntim i clar,o potser en els meus versos.

PARAULES AL VENTNosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles,

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.

I més d'un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d'una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar. Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop deles coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

DESPRÉS DE TOT

Després de tot és això: un diàleg permanent, una meditació profunda sobre la condició humana, en aquest cas centrada en la biografia del poeta, plaçada a la vellesa que el poeta no amaga i que, diverses vegades, afirma amb el nom que li correspon. És una poesia que, progressivament, pren un caire reflexiu sobre el pas del temps, el pes de la memòria, els efectes de la solitud i el cansament, l'adaptació al trànsit del present o la vida viscuda.

DESPRÉS DE TOT

Després de tot encara queda espai

per repensar la vida i convertir-la

en un àmbit molt més silenciós,

a l’abric dels inhòspits desgavells

i les inevitables maltempsades.

Perquè el secret és que no hi ha secret

i els ritmes i les pauses són la cara

potser oculta del temps que no hem viscut

mentre fèiem projectes i ens jugàvem

el passat i el futur en inefables

futilitats amb posat circumspecte.

I ara què ens queda fora del recel

i les mancances? Què compartirem

amb la gent que estimem i que ens estima?

La fosca complaença dels secrets

o la riquesa absurda del misteri?

Res d’això i tot això, perquè el subtil

mirall discret que ens encén la mirada

és el no-res que sempre descobrim

sense voler, tossuts i agosarats,

després de tot, després de cada cosa.

PREMIS

Premi Óssa Menor (1953): Paraules al vent.

Premi Lletra d’Or (1977): El llarg viatge.

Premi de la Crítica de la Poesia Catalana (1991): Suite Parlavà.

Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia (1998): Llibre de les solituds.

Premi Laureà Meià (2002): Després de tot.

POEMA ARA MATEIXTOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE. ACTE DE CONCENTRACIÓ PER LA UNITAT EN EL PROCÉS SOBIRANISTA, CONVOCAT PER L’ANC I ÒMNIUM EL 19 D’OCTUBRE DE 2014. EL MOMENT MÉS EMOTIU, AMB L’ACTRIU SÍLVIA BEL I EL CANTAUTOR LLUÍS LLACH, INTERPRETANT EL POEMA ARA MATEIX, DE MIQUEL MARTÍ I POL.

BIBLIOGRAFIA

http://www.miquelmartiipol.cat/

http://blogs.elpunt.cat/ricardplanas/2012/03/31/despres-de-tot-lart-de-la-paraula-miquel-marti-i-pol/

http://www.casadellibro.com/libro-paraules-al-vent/9788429743890/609593

http://www.casadellibro.com/libro-despres-de-tot/9788484374541/843975

http://josequesada.blogspot.com.es/2010/04/paraules-al-vent-miquel-marti-i-pol.html

https://www.youtube.com/watch?v=uw1Eh3Nb0IA#action=share