FEBRER 2012 - Nº 20

1

ÍNDEXRacó poètic ------------------------------- Pàg. 2-4

Recomanam que llegiu ---------------- Pàg. 5-9

Què hem fet? ----------------------------- Pàg. 10-22

Com s’hi juga? --------------------------- Pàg. 23-24

Treballem les notícies ------------------ Pàg. 25-26

Racó del conte --------------------------- Pàg. 27-42

Què hem llegit? -------------------------- Pàg. 43-45

Les nostres endevinalles--------------- Pàg. 46-48

RACÓ POÈTIC

2

SURTIA UN CANET TOCANT UN XIULET

(MIRYAM, JOSEP I ESTHER – 1R C)

HI HA UN CAVALLQUE FA UN BADALL

(SERGI I MARIUS – 1R C)

JO TENC UN FILLQUE ES VA COMPRAR UN

CONILL

(LUCIA, ALBA I LUCY – 1R B)

HE VIST UNA PATAQUE DUIA UNA BATA

(MACARENA, CICE I IYADE – 1R A)

RACÓ POÈTIC

3

JO TENC UN DOFÍQUE S’HA COMPRAT UN RATOLÍ

(LOLA, AINHOA I DANTE – 1R B)

JO VEIG UN CAPAFERRAT AMB ESPARADRAP

(KIM I ARIADNA – 1R B)

VAIG VEURE UNA ARANYA PUJANT A LA TELARANYA

(IKER I TÀNIA – 1R C)

UN DIA VAIG VEURE UN DIT

D'UN FIET QUE ESTAVA HUMIT.

(JÚLIA I PAULA P – 1R A)

HE VIST UN FUSTERQUE MENJAVA PATÉ

(JORDI, LOUIE I NURI – 1R A)

RACÓ POÈTIC

4

PER LA PRIMAVERA SURT LA CARTERA

(ONA, ÀLEX L. I LUANA – 1R C)

AL MATI SURT EL SOLI S’AMAGA ES MUSSOL

(MARCOS I EVA – 1R C)

SA MAMA JUGA A FUTBOLI HA MARCAT UN GOL

(ARAM, ASIER I ENRIC – 1R B)

HE VIST UN GOMETQUE ERA PETITET

(LAURA PONS I PAULA C – 1R A)

RECOMAN QUE LLEGIU

5

TÍTOL: D’on surt aquesta nena?

AUTOR/A:Thierry Lenain

ARGUMENT (de què tracta): Ve una nena de molt enfo-ra a l’escola d’en Max. Es diu Marta, però ell pensava que era un fillet perquè feia coses de fillet (escalar els arbres, jugar a futbol…).En Max investiga a la nena per descobrir si és un fillet o una filleta. Un dia van anar a la platja i en Max li va dir que no era necessari posar-

se banyador. Ella no se’l va posar i va veure que era una filleta.

PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: perquè hi ha mamuts i ens ha cridat l’atenció.QUI EL RECOMANA: Álex, Mar, Pepe de 2nA

TÍTOL: Cediu el pas al conill Albert!

AUTOR/A: Joan de Déu Prats

ARGUMENT: Açò era un conill que se deia Albert. El conill Albert es va despertar del seu cau i va veure que havien construït una carretera. Al costat de la carretera hi havia un eriçó i n’Albert el va salvar. Aleshores n’Albert es va adonar que havien anat a parar a l’altre banda de la carretera i que cap dels dos podia tornar a casa. Llavors va veure el seu amic Eusebi i quan els dos amics es van trobar es van abraçar ben fort. Aquella nit van jugar al parxís i les tres bestioles van dormir al cau del conill Eusebi. L’endemà els dos conills i

l’eriçó van intentar creuar la carretera, però no ho van aconseguir . Com que feia molt bon dia i el sol escalfava força les tres criatures no van trigar gaire a quedar-se adormides al cau de n’Eusebi.PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: perquè mos agraden les novel·les. També perquè ens agraden els conills i els han posat nom de persona i a la nostra classe hi ha un fillet que es diu Albert. QUI EL RECOMANA: Érik Quevedo, Genís Rodríguez i Mercè Pons (2n B)

RECOMAN QUE LLEGIU

6

TÍTOL: ELS COLORS

AUTOR: Enric Larreula / Joan Antoni Poch

ARGUMENT: Era una vegada un país de colors que era molt divertit i es feien bromes uns als altres i s’enamoraven i feien bebes. Tots els colors es van ajuntar i van fer el color blanc. Va ser un país molt feliç.

PER QUÈ RECOMANAN AQUEST LLIBRE: per què era molt divertit.QUI EL RECOMANA: Alejandro, Borja V., Ariadna 2n C.

TÍTOL: HISTÒRIA D’UN ARBREAUTOR: M. ÀNGELS GARDELLA/JOAN ANTONI POCHARGUMENT: Hi havia una vegada un arbre que va néixer en un camí on només passaven bicicletes i carros. Després van passar els anys i ja passaven cotxes i camions. Un dia un home de l’ajuntament volia posar una línia d’alta tensió on hi havia l’arbre. Tots els amics de .l’arbre el van ajudar per què no es pogués construir la línia d’alta tensió. Els

homes de l’ajuntament van pensar que allà no era un bon lloc i l’arbre va viure molt feliç per sempre.PER QUÈ RECOMANAN AQUEST LLIBRE: per què ens agraden molt les plantes i els animals. Ens ha agradat la història que conte l’arbre.QUI EL RECOMANA: Júlia, Itziar, Cecilia 2n C

TÍTOL: La gallina Mina que ve de la Xina i els gats.AUTOR/A: Mercè ArànegaARGUMENT: Una tarda la gallina Mina, que era una gallina que venia de la Xina, va arribar a una casa que hi vivien uns gats. La gallina va veure tres gats que menjaven un plat de sopa. Com tenia tanta gana va anar defora a preparar es seu menjar i va veure els gats

cantant a la lluna. Després va ploure, van entrar corrents i van rompre es plat de sopa. La Mina estava asustada i va entrar. La gallina va ensenyar als gats un joc que se deia puzle i els va dir que havien de cercar totes les peces dels plats i després ajuntar-les. Els gats van fer es puzle i la gallina se’n va anar.PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè mos ensenya jocs, perquè mos agraden els animals i perquè a cada pàgina perd coses i mos fa gràcia.QUI EL RECOMANA: Joan Calderón, Laia Escandell i Olga Tudurí (2n B)

RECOMAN QUE LLEGIU

7

TÍTOL: Les tres bessones. Romeu i Julieta

AUTOR/A: Mariona Anglès i Mireia BrocaARGUMENT (de què tracta): La bruixa avorrida vol enviar les tres bessones a una història d’amor. Les envia a Verona, on jugaven un partit del joc de la Col dos equips rivals: els Montesco i els Capuleto. Un jugador es fa mal i la Teresa s’ofereix per jugar. La Teresa passa la col a en Romeu que pot marcar, però la bellesa de la Julieta el deixa impressionat. La Julieta està trista perquè en Romeu és de l’altre equip i sap que no li agradarà al seu pare.

La dida, que és la bruixa avorrida, diu que l’ajudarà. Els Capuleto guanyen i fan una festa on en Romeu i la Julieta es prometen amor etern, però el pare que ho veu tot li diu a en Paris que es casarà amb la seva filla. En Romeu li demana en secret si es vol casar amb ell, però la bruixa ho sent tot i li conta a en Paris. La bruixa avorrida li du el berenar enverinat a na Julieta que cau adormida; en Romeu vol morir amb ella i també en pren. Els pares pensen que estan morts però quan es desperten prometen que no es posaran enmig del seu amor. En Romeu i na Julieta es besen i són feliços.PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: perquè ens feia il·lusió.QUI EL RECOMANA: Júlia, Adrián, Naila, Toni

TÍTOL: El drac Simó i el llop que no fa por.

AUTOR/A: Mercè ArànegaARGUMENT: Açò era un drac que es deia Simó. En Simó va anar a ca s’àvia i li va dur un regal que era romaní. S’àvia també tenia un regal que eren pastissets de xocolata i se’ls va menjar tots. En Simó en volia més però,

com que els va fer amb castanyes i no en tenia més, el drac se’n va anar a cercar-ne. En Simó va sentir un soroll i al cap d’una estona va tornar sentir es mateix soroll, es va girar i va veure una cua marró i se va pensar que era un llop. Va estirar sa cua i va sortir el llop cridant. El llop li va dir que havia perdut els seus germans i en Simó li va dir que li ajudaria a cercar-los. Van anar volant a veure si els trobaven i els van trobar. Van ser feliços per sempre.PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè noltros mos vam disfressar de dracs, perquè mos agraden es pastissets i perquè en aquest conte surt un llop que no fa por.QUI EL RECOMANA: David Muñoz, Javi Ortiz i Lara Serra (2n B)

seves juguetes, però en Frankie ja ho havia fet. Es va encendre la tele, però s’avorria. Estava trist perquè no tenia amics. Un dia es va perdre i va arribar al món dels humans i va veure dos nois corrents. La nit següent el pare li va donar un joc nou per jugar: una capsa amb les peces per fer una persona i va crear un amic per poder jugar junts.PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: És un llibre graciós perquè el protagonista munta un amic amb les peces d’un humà. També perquè el menjar és asquerós: cucs, aranyes, serps, ulls, mosques ...QUI EL RECOMANA: karlos Jiménez, Pau Gomila i George Sawyer (2n B)

RECOMAN QUE LLEGIU

8

TÍTOL: L’EDUARD VA A L’HOSPITALAUTOR: Christian LamblinARGUMENT: Hi havia una vegada un fillet que deia Eduard. Tornaven de passejar i de cop la pilota se’n va anar a la carretera i una moto el va atropellar. Un senyor va telefonar a l’ambulància i va dur a l’Eduard a l’hospital. El van examinar i van veure que tenia un braç trencat. Li van posar un guix. Al dia següent una nena que es deia Júlia volia anar amb l’Eduard a la sala de jocs

TÍTOL: En Frankie ha fet un amic.AUTOR/A: Tony Bradman i Sonia HolleymanARGUMENT: Un dia en Frankie s’avorria i la mare li va dir : “has d’ estar més enfeinat. El teu pare i jo feim coses i si tu fessis coses mai t’avorriries”. Els seus pares sempre estaven fent alguna cosa. La seva mare adorava mantenir-se en forma tot treballant al jardí. Al seu pare li agradava molt la música de rock and roll, sobretot, mentre planxava roba. La mare li va dir que anés a jugar amb les

però la mare va haver d’anar a buscar l’Eduard per dur-lo a casa. Després de 2 o 3 dies l’Eduard va anar a l’escola.PER QUÈ RECOMANAN AQUEST LLIBRE: per què hem de mirar abans de travessar la carretera i per què als altres fillets els hi pot agradar.QUI EL RECOMANA: Andre, Samara, Sofia 2n C.

TÍTOL: El baño de AndrésAUTOR/A: David McPhailARGUMENT (de què tracta): Andrés siempre tenía problemas a la hora del baño: su madre le frotaba demasiado fuerte, el padre le ponía demasiado jabón…Un día sus padres decidieron que ya era mayor para bañarse solo. Llenó la bañera con agua, se llevó sus juguetes favoritos. Se desnudó y se metió en la bañera. Cuando sus padres le preguntaron si ya había terminado les contó que no porque había jabón, un cocodrilo había mordido la manopla, tampoco se podía secar

porque los animales le cogían la toalla… El baño había sido un juego fantástico.PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: porque nos ha gustado la historia.QUI EL RECOMANA: Lorena, Sergi, Tòfol

RECOMAN QUE LLEGIU

9

TÍTOL: LLÀGRIMES DE COCODRIL

AUTOR: PEP MOLIST/EMILIO URBERUAGAARGUMENT: Hi havia una vegada 4 cocodrils que se’n van anar de passeig per on hi havia un canó ple d’aigua i amb moltes pedres punxegudes. En Cocolicot no es va atrevir a passar i la seva família va passar a l’altre costat. En Cocolicot va començar a plorar perquè ja no podia veure als seus pares i va plorar tant que va fer un llac d’aigua dolça i va poder passar

nedant. Ara els animals que viuen allà van a plorar al llac sense que els vegin.PER QUÈ RECOMANAN AQUEST LLIBRE: per què els noms feien gràcia i era molt divertit. Perquè les històries com aquestes ens agraden.

QUI EL RECOMANA: Pol i Àlex 2n C.

TÍTOL: El mascaró d’en TomàsAUTOR/A: Text de Mireia Mayolas i Créixams (Museu Marítim)ARGUMENT (de què tracta): La Nora i el Martí van anar al moll i es van trobar el vell Tomàs, l’escultor de mascarons (figures de fusta que es posaven a la proa dels vaixells antics).

En Tomàs els explica que espera un vaixell que es diu l’Impacient. Els mascarons que ell feia per els vaixells viatjaven per tot el món i ell no havia sortit de Barcelona perquè es marejava anant en vaixell. Per això va fer un mascaró amb la seva figura que viatjava amb l’Impacient. Quan arribava el vaixell del seus viatges el mascaró Tomàs li contava tot el que havia vist.PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: perquè sembla entretingut.QUI EL RECOMANA: Luhay, Raquel i Josep

10

QUÈ HEM FET

COM ÉS UN DIMONI ?

(Descripció d'un dimoni pels fillets i filletes de P3 del CP Sant Lluís)

Du banyesTé coa.Treu foc per la boca“Pestañas” i una capa de botonsDents molt grosses i “afilados”“Tiene una espasa de hierro”

Té una forca que du foc.Ténen moltes “tetes”/ Dues “tetes”.Ténen un cap molt gros. Un cap rodó. Té dos braços i dues mans. Les mans són “grandes”.Ténen 3 ulls.Té grosses ses orelles.El dimoni no porta roba.No ténen cul ni tampoc calçons. I tampoc ténen sabates.Ténen un collar.Ténen Quatre ales.

Una cresta “Y las uñas grandes” Són “mosntruos”. “Yo pienso que es malo” “Está muy enfadado porque su hermano le ha quitado chucherías”.

- EL DIMONI TÉ DUES ORELLES. - NO TÉ ORELLES, SINÓ BANYES!- TÉ SES DUES COSES: ORELLES I BANYES.- ELS DIMONIS TENEN BANYES, COM ES “TOROS”; SES BANYES SÓN ES “CUERNOS”.- SES BANYES SÓN TRIANGLES.- TAMBÉ TENEN UNA BOCA… A SA CARA… I DOS ULLS.- …I DAMUNT ELS ULLS TENEN SES CELLES.- TÉ UN NAS GROS I UNA BOCA GROSSA, PLENA DE DENTS BLANQUES.- EL DIMONI TÉ ORELLES, PERÒ NO COM SES NOSTRES, SÓN GROSSES.- TÉ PEL AL CAP, PUNXEGUT.- TÉ CABELLS, PERÒ POQUETS, SI EN TINGUÉS MOLTS SERIA UN SENYOR!- TÉ UNA BARBA- NO, NO TÉ BARBA.- ALGUNS TENEN BARBA.- TAMBÉ TÉ BRAÇOS, DUES CAMES I UNA PANXA…I COLL!- ES COLL LI AGUANTA ES CAP.- TÉ “OMBRUS”, DAVALL DEL CAP I DEL COLL.- TAMBÉ TÉ PEUS I MANS … A LES MANS TENEN DITS, CINC DITS A CADA MA COM NOLTROS.- I UNGLES A SES MANS I TAMBÉ ALS PEUS!- SI, ELS DITS TENEN UNGLES AMB PUNTA, COM SES URPES DELS ANIMALS, A CADA DIT. FAN CLOTS AMB SES URPES I BOTEN MOLT. - DINTRE SEU TÉ UN COR, QUE FUNCIONA COM ES NOSTRO- TENEN UN CULETE.- …I UNA “PIRULA”- NO, ÉS UN PENIS!- SI, PERQUÈ ÉS UN “FIET”- TÉ COA AMB UNA PUNXA AL FINAL, COM SI FOS UNA FLETXA.- SI, COM UNA FLETXA, ENGANXADA AS CULETE. (ALGUNS DIUEN QUE ELS DIMONIS TENEN ALES I D’ALTRES QUE NO, AL FINAL ARRIBEM A LA CONCLUSIÓ QUE PORTEN CAPA)- EL DIMONI DU UNA CAPA, NEGRE.- SES ORELLES TAMBÉ SON NEGRES.- ÉS DE COLOR VERMELL. -TAMBÉ N’HI HA DE BLAUS O NEGRES, COM ELS “TOROS”. - NI HA DE MOLTS DE TIPUS, PERÒ MOLTS SON VERMELLS. - ESTÀ PINTAT, SA CARA, DE VERMELL.- NO, ELLS SON VERMELLS… ES COS ÉS VERMELL.- EL DIMONI DU SABATES - NO, ELS DIMONIS NO DUEN SABATES, VAN DESCALÇOS, COM ELS ANIMALS.- ELS DIMONIS DUEN UNA FORCA… ALLÒ DE CLAVAR.- SI, TENEN UN FORCA PER FER SUSTOS A SA GENT I PER PUNXAR COSES.- SI ESTAN MOLT ENFADATS TE PODEN MATAR I TOT DES SUSTO, SON “PILLUS”.- ELS DIMONIS TENEN FOC.- VIUEN A L’INFERN… MOLT ENFORA, UN PLANETA ON VIUEN TOTS ELS DIMONIS.- VIUEN A UNA COVA FOSCA. - SI, A UNA COVA DE SANT LLUÍS. -NO POT SER, PERQUÈ A LES COVES HI VIUEN ELS OSSOS. EL OSSOS NORMALS, PERQUÈ ELS POLARS VIUEN ON FA FRED... EL POL NORD O SUD. - ELS DIMONIS FUMEN I MENGEN COSES DEL TERRA.- I ES BARALLEN AMB ELS ALTRES.- ELS DIMONIS NO EXISTEIXEN, SÓN DE BROMA, NOMES SI ALGU S’HI DISFRESSA.- ESTAN “MORITS”.- NO!, JO ELS HE VIST PER SA TELE.- ELS DE SA TELE SÓN DISFRESSATS- FA MOLTS D’ANYS I D’ANYS QUE SE’N VAN ANAR TOTS

11

QUÈ HEM FET?COM ÉS EL DIMONI? (SEGONS ELS FILLETS DE P4)

12

QUÈ HEM FET?

COM ÉS UN DIMONI?

FILLETS I FILLETES DE P5

13

QUÈ HEM FET?

LES ROQUES I ELS MINERALS Els dies 18, 19 i 20 de gener va venir a les classes de 4t en Toni Melià, mestre del Camp d’Aprenentatge de Cavalleria, a fer-nos una activitat sobre les roques i els minerals. Va ser una activitat molt interessant i ens va donar molta informació sobre el tema.

DIFERÈNCIA ENTRE UNA ROCA I UN MINERAL

Les roques estan formades per diversos minerals, en canvi els minerals són una sola substància. A Menorca tenim roques com la pissarra, que també es diu llosella, la pedra esmoladora o gres, el basalt, el granit... Les vam poder observar amb una lupa i vam comprovar que estaven formades per diferents minerals.

14

QUÈ HEM FET?

TIPUS DE ROQUES

-Roques magmàtiques o ígniesSón les roques que s’han format a partir del refredament d’un magma.A Menorca podem trobar aquest tipus de roques a cala Pregonda. Exemple de roca magmàtica és la pedra surera

-Roques sedimentàriesLes roques sedimentàries són aquelles que es formen a partir de roques ja existents que en ser sotmeses a l'acció dels agents atmosfèrics i a l'activitat de certs organismes queden alterades. Un cop alterades són erosionades per l'acció de l'aigua, el vent o el gel. Es poden formar davall la mar o en terra.

-Roques metamòrfiquesLes roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre. A Menorca tenim la pissarra i el marbre.

A Menorca tenim el marès, que pot ser més fort o menys. El menys fort s’empra en la construcció.

15

QUÈ HEM FET?

QUAN ÉS VA FORMAR L’ILLA DE MENORCA?Menorca està formada per una gran varietat de rocam de diferents edats. El punt de partida del seu origen se situa a l'era paleozoica, concretament fa uns 410 milions d’anys. És aquí on va començar la gènesi dels materials més primitius de l'illa.

EL MAPA GEOLÒGIC DE MENORCA

Aquest mapa mostra la distribució dels diferents tipus de roques que afloren a la superfície de la terra i la seva disposició.A Menorca s’hi poden diferenciar sense dificultats dues grans unitats paisatgístiques. Una línia des del port de Maó fins a cala Morell separa la unitat de Tramuntana de la de Migjorn. La part sud al migjorn menorquí està constituït principalment de marès, formant una zona plana, inclinada cap al mar i solcada de nombrosos barrancs.En contrast, la part de Tramuntana és un terreny molt heterogeni quant a materials de colors rogencs i foscos, amb valls i suaus turons. En la formació de les roques de Menorca hem de distingir diferents eres:

-Paleozoic o era primària (600-230 milions d'anys)En aquesta era es van formar els materials més antics (macar de Binidonaire i Favàritx). Podem trobar:-la pissarra o llosella, anomenada així per la seva característica exfoliació en petites lloses, -els conglomerats, de gra gros o gra petit i-el gres.

16

QUÈ HEM FET?

-Mesozoic o era secundària (230-70 milions d’anys)Aquesta era es divideix en Triàsic (230-180 m.a.), Juràssic (180-130 m.a.) i Cretaci (130-70 m.a.).Podem trobar:-un tipus de gres (pedra esmoladora). Se la considera la pedra més forta de Menorca. Aquest gres és més fi i més gros que el gres de l’era primària. -la pedra del Toro i -la pedra de gra.

-Cenozoica: Terciari (70-1,8 milions d’anys)Hi trobem el marès. És una roca formada per restes d'organismes marins de petites dimensions (gra d'arena) i grans de quars o fragments d'altres roques. Davall trobem el marès més fort i al damunt el més fluix que és el que s’empra a la construcció.

-Cenozoica: Quaternari (1,8 milions d’anys fins a l’actualitat)Es forma tota la zona del sud de Menorca.Hi trobem un marès roig, bastant fluix.

Vam poder observar (amb una lupa tira-fils i una binocular) els diferents components de les roques.

17

QUÈ HEM FET?

L’ESCALA DE MOHS

L’escala de Mohs és una col·lecció de deu materials ordenats segons la seva duresa, de menor a major. S’utilitza com a referència de la duresa d’una substància. Va ser proposada pel geòleg alemany Friedrich Mohs l’any 1825 pensant que una substància dura pot ratllar una substància més blana, però no és possible el contrari.Mohs va elegir deu minerals donant a cadascun d’ells un nombre segons els seu grau de duresa, començant pel talc, que va rebre el nombre 1, i acabant amb el diamant al qual li va donar el nombre 10.

1. TALC2. ALGEPS3. CALCITA4. FLUORITA5. APATITA6. FELDSPAT7. QUARS8. TOPAZI9. CORINDÓ10. DIAMANT

Classes de 4t

18

QUÈ HEM FET?

Dijous, 8 de desembre de 2011

DIARI DE CLASSE 5è A

EXCURSIÓ AL TALAIOT DE TREPUCÓ

Els cursos de 5è de l’escola CP Sant Lluís fan una excursió en bicicleta al Talaiot de Trepucó.

Alumnes de 5è A Sant Lluis 

Els alumnes fent el croquis del poblat prehistòric

Ahir els alumnes de cinquè van fer una excursió en bicicleta al Talaiot de Trepucó amb l’objectiu d’estudiar la prehistòria. S’aprofità per aplicar de forma pràctica la conferència que presentà una companya del grup.

Els fillets/es de 5é de l’escola CP Sant Lluís van anar al Talaiot de Trepucó. El temps els va acompanyar perquè feia un dia amb sol i una temperatura agradable.A les 9h. van partir en bicicleta per Son Perruquet , el carril bici que duu a Maó fins arribar al Pavelló del Menorca-bàsquet, a continuació van seguir pel camí rural que arriba a Trepucó.Hi van haver uns quants problemes amb algunes cadenes i amb les alçades dels seients el que feu que arribessin un poc més tard del que s’havien programat. Un company de l’escola té el pare que el que fa feina de policia i els va donar un cop de mà aturant el trànsit i arranjant les averies. Una vegada arribaren al Talaiot, dividits en petits grups, realitzaren el croquis, es feren una foto al peu de la Taula per després a classe calcular l’alçada, aprengueren sobre la construcció i funcions d’aquests dos monuments neolítics. També tingueren temps per berenar i jugar a tres jocs que prèviament s’havien preparat.Aleshores tots contents van tornar a l’escola. Ja a classe van fer una avaluació de la sortida. Caldrà millorar alguns aspectes, però tots asseguraren que els agradaria realitzar una altra excursió en bicicleta.

19

QUÈ HEM FET?

En Pere, el pare de n’Alba, fa alguns anys que va anar de viatge a l’Índia amb una amiga seva.

Com que nosaltres llegíem aquest trimestre el llibrede La Tona, la Tina i jo i s’hi parlava de l’Índia, vamdecidir convidar-lo perquè ens expliqués la seva experiència en aquest país d’olors i sensacions.I ens va fer una xerrada d’allò més interessant.Nosaltres vam prendre notes i després vam dedicar una sessió a posar en comú tot allò que havíem apuntat a les llibretes.Aquí tenim algunes de les idees que vam recollir.

El nom oficial de l’Índia és República de l’Índia i és un estat del sud de l’Àsia. És el setè país més gran del món i el segon més poblat, supera el milió d’habitants.A l’Índia és parlen moltes llengües. L’hindi és la llengua oficial, l’anglès també és una llengua oficial i després hi ha 22 llengües nacionals reconegudes.La capital és Nova Delhi però la ciutat més gran és Bombai.És un país amb moltes religions: hinduisme, islamisme, cristianisme, sikhisme, budisme, jainisme i moltes més. I, és clar, tenen molts déus i deesses, Xiva, Vixnu, Ganeixa, Buda...És un país amb molta pobresa (moltes persones dormen pels carrers) i l’índex d’analfabetisme és molt elevat (no saben llegir i escriure).L’Índia va aconseguir la independència anglesa l’any 1947. La llengua que emprava en Pere per relacionar-se amb els hindús era l’anglès, ens va dir que molta gent la coneix i això és perquè també és una llengua de l’estat. Als carrers hi ha molt d’ambient, gent que menja, que dorm, que fa música i també molts que van darrera dels turistes i pregunten moltes coses.Pel que fa als transports, no hi ha tants cotxes com aquí a Menorca. Els tuc-tuc són una espècie de motocicleta adaptada com a taxi, i també tenen els rickshaws, un carret amb dues rodes arrossegat per una persona. Els autobusos són molt diferents dels nostres i no tenen comoditats. Ens va contar una experiència que li va passar en un recorregut amb autobús que ens va fer molta gràcia.

Hi ha molts temples sagrats, però el més important de tots i també el més visitat és el Taj Mahal, a Agra. Ens va contar que el va construir l’emperador mogol Shah Jahan per enterrar la seva segona esposa. Però també hi ha d’altres com ara el Temple Daurat o el Temple del Sol.

20

QUÈ HEM FET?

Va visitar la ciutat de Benarés, ciutat sagrada de la religió hindú, i el riu Ganges. Aquest riu és sagrat per als hindús i s’ha d’anar com a mínim una vegada en la vida per purificar-se. Hi va molta gent i pots trobar persones que fan massatges i tot.L’Índia és el país de les espècies: curri, cúrcuma, comí, coriandre... Tot el menjar és molt picant i ell, després dels tres mesos que hi va estar, es va cansar una mica del picant.A Bombai hi ha els estudis Booliwood per fer pel·lícules i en fan més que a Hollywood.

Ens va parlar també de les vaques i ens va dir que són molt diferents de les nostres i que van soltes per qualsevol lloc i no pots fer-los res, fins i tot es veuen per les platges.Va visitar també zones no tant turístiques i va conèixer persones que treuen el verí del cos quan et pica una serp verinosa.Era molt jove quan hi va anar i ens va dir que s’ho va passar molt bé.I nosaltres també escoltant-lo.

Text produït pels alumnes de 4tC

21

QUÈ HEM FET?

ACTIVITATS DE BENVINGUDA A L'ESCOLA

Quan vam tornar de les vacances d'estiu ens vam retrobar a l'escola. No érem els mateixos de l'any passat ni teníem la mateixa mestra i a més a més havíem baratat de curs i de cicle...Així que durant els primers dies ens vam dedicar a fer una sèrie d'activitats per conèixer-nos més i per explicar-nos algunes de les nostres vivències de l'estiu.Entre aquestes activitats podem destacar:-Elaboració d'un text descriptiu que es titulava “El meu estiu”.-Extreure tres frases del que més ens ha agradat de l'estiu. I elaborar un mural amb les frases, il·lustracions i objectes que ens recorden aquests esdeveniments.-Un tetraedre en el que hem dibuixat el nostre nom a una cara, el nostre color preferit a una altra, l'objecte que més ens agrada i una frase que tengui un significat especial per cadascun de noltros.Dos dels escrits més interessants per la seva quantitat de vivències han estat:

“El meu estiu” de Miquel Pons Morlà.Dia 26, a ses festes de Sant Lluís, vam veure una estona es pregó, després vam anar al Txoco a menjar un panet, una estona a sa fira i en l'endemà varem tornar fins que van acabar les festes.Abans de les festes de Sant Lluís, com cada any, vaig anar a ses festes de Porreres, però aques any vaig convidar a Jack i a Jordi. Ens ho vam passar molt bé: jo vaig participar a un concurs de tir amb escopeta, vaig quedar segon classificat, em van donar una copa. Després un dels cinc dies que hi varem anar, vam anar a Aqualand, va ser molt divertit. L'íltim dia vam veure focs artificials.Després de Sant Lluïset vaig anar a Macaret és molt divertit, cada any hi vaig i allà hi ha molts d'amics, tres d'ells es diuen David, Jordi i Aaron, cada dia jugo amb ells, cada dia pesc, ned, molts dies vaig en barca i m'encanta anar al trampolín.

22

QUÈ HEM FET?

“El meu estiu” de Júlia Reynés Cardona.A jo, l'estiu m'ha passat molt curt però ha estat molt divertit.Pel matí, de vegades, anava a casa de la meva àvia i allà trobava les meves cosines i xerraven de les festes de S. Lluís.Els dos o tres dies de la fira vaig quedar a dormir a casa d'una amiga, vam muntar en cinc atraccions; la meva amiga va muntar a la granota i un poc més i vomita de tan marejada que estava. A les dues de sa matinada estaven saltant a una “cama” elàstica.A l'endemà, ens havíem d'aixecar prest per anar a la festa de l'espuma. I quan vam arribar quasi havia començat.Però abans de les festes de <s. <lluís vaig anar a passar quinze dies a Es Grau i allà trobava a na Laura i altres amigues...Dia 24 i 25 van ser les festes de “Es Grau”. Em vaig apuntar a corregudes de sacs, cintes amb bicicleta en vaig agafar dues i a carretes entre pares i fills i la meva mare anava amb na Laura Finestres i van quedar les primeres. També es va organitzar un partit de basket i algunes filletes van fer de mini-”cheerleaders”.A l'endemà pel capvespre vam anar a cercar la copa i me la va donar la meva tia, l'alcaldessa de Maó i en lloc de donar-me dos besos em va donar quatre i una abraçada tan forta que em va aixecar del terra.I després les festes de S. Lluís que ja ho explicat.Dia 2 de setembre va ser el pregó de les festes de Maó i vaig poder pujar a l'Ajuntament, perquè, com ja he dit la meva tia és l'alcaldessa de Maó. Després, la meva cosina i jo vam pujar-nos al balcó des d'on s'havia fet el pregó i vam començar saludar com la reina.I l'últim dia de les vacacions vam anar a passar un dia amb un llaüt d'uns amics de mon pare i ma mare. Per anar a un lloc que estigués a redossa, vam haver de passar per la Mola i hi havia moltes ones, el llaüt es movia com la granota de la fira quasi, quasi...Per tornar va ser supermegaguay: hi havia moltes onades, aquesta vegada sí que es movia com la granota. La meva germana, el fill dels amics dels meus pares i jo estaven a la punta del llaüt amb cinc tovalloles que ens tapaven de tans esquitxos que ens venien i en s movien d'una banda a l'altra.Quan vaig arribar a casa, vaig preparar la motxilla, em vaig anar a dormir però de tan nerviosa que estava no em podia dormir...Vaig estar desperta fins les dues.A l'endemà en va costar molt aixecar-me però quan me vaig adonar que era el primer dia de classe, em vaig aixecar com una moto.

23

COM S´HI JUGA?

Durante el primer trimestre los alumnos de quarto, hemos trabajado el texto instructivo. Hemos hecho algunas fitxas de juegos multiculturales. Aquí teneis

unos ejemplos.

NOMBRE DEL JUEGO: PASANDO EL ARO CONTINENTE: AméricaPAÍS DONDE SE JUEGA: El SalvadorMATERIAL:Tres aros de diferentes tamañosNÚMERO DE JUGADORES: No importaREGLAS Y NORMAS DEL JUEGO:Todos los jugadores se cogen de las manos formando un círculo. Se colocan tres aros de diferentes tamaños en medio de la echa por los brazos de los jugadores.Se tiene que pasar el aro de un jugador a otro sin que se caiga hasta poder conseguir hacer todo el círculo entero. El juego acaba cuando se ha dado la vuelta a todo el círculo

DIBUJO:

Emma i Gemma – 4t B

24

COM S’HI JUGA?

NOMBRE DEL JUEGO: ICE CUBESCONTINENTE: OceaníaPAÍS DONDE SE JUEGA: Australia.MATERIAL: Cubitos.NÚMERO DE JUGADORES: Dos grupos de tres o cuatro jugadores.REGLAS Y NORMAS DEL JUEGO:Se hacen 2 grupos de cuatro jugadores.Cada grupo tienen un cubito.Cada grupo tiene que intentar derretir el cubito lo más rápido posible.Cada jugador solo se puede tener el cubito cinco segundos . El juego se acaba cuando el cubito de un equipo se derrite.

DIBUJO:

Carlota i Nínive – 4t B

25

TREBALLEM LES NOTÍCIES

ACTIVITAT SÍSMICA I VOLCÁNICA A L’ILLA DE EL HIERRO

Des del passat juliol a l’illa canària de El Hierro, s’han registrat milers de tremolors. L’epicentre d’aquests moviments està situat a uns 2 km. de la costa, on es troba la població de La Restinga. Aquesta població ha estat desallotjada en moltes ocasions. A mitjans d’octubre es va produir un terratrèmol de gairebé 4,5 graus a l’escala Richter i, unes hores després, es va confirmar la primera erupció submarina i els moviments sísmics van disminuir. Es va poder veure una gran taca de color verd molt propera a la costa, es va trobar peixos morts i també trossos de lava que encara treien fum. A l’aire es sentia una forta olor a sofre. A principi d’aquest mes de novembre s’ha pogut veure en dues ocasions una columna de cendres i vapor d’uns 20 metres d’altura sobre el mar.També s’han registrat nous terratrèmols al nord de l’illa, amb l’epicentre submarí proper a la localitat de Frontera. S’han desallotjat vàries cases. La crisi va començar a donar-se per acabada el 8 de desembre. Les darreres dades assenyalen el final d’aquest fenomen que ha durat gairebé 6 mesos. El volcà de El Hierro dorm...

6è B

Els alumnes de sisè treballem les llengües partint de diferents notícies....

26

TREBALLEM LES NOTÍCIES

Un satèl·lit de la UARS cau a la Terra

24/09/2011

La NASA( Administració nacional d'aeronàutica i de l'espai) confirma que un satèl·lit de la UARS ha travessat l'atmosfera i ha caigut a la Terra. Les peces del satèl·lit UARS (satèl·lit artificial de la NASA) han caigut als oceans Pacífic, Atlàntic i Índic. També a caigut a Canadà, a la cuitat de Okotoks, al sud de Calgary i al continent d'Àfrica.Les restes del satèl·lit pesen més de 5,5 tones.Van caure entre les 03:23 gmt( temps mitjà de Greenwich) i les 05:09 gmt. La possibilitat de que una peça d'aquest satèl·lit caigui damunt d'una persona és 1 de 3200.

6è C

EXPOSICIó DE MART-TERRA

Sortíem a les 9.25 de la plaça de ses Micoles cap a la estació d’autobusos de Maó. Tots els alumnes de 6è vam visitar l’exposició de Mart-Terra, situada al mercat del claustre. Ens vam dividir en dos grups, un grup va anar a veure l’exposició i l’altre grup es va anar al parc des Freginal, però després el grup que va anar al Freginal va anar a l’exposició i el grup que va anar a la exposició va anar al Freginal. Una vegada allà ens van ensenyar que:La terra està 365 dies a fer la volta al sol i Mart està 730 diesA la terra hi ha vegetació, però a Mart no, a les dos bandes hi ha remolins.A mart fa molts d’anys hi havia aigua.Un meteorit va xocar contra mart I va destrossar l’atmosfera, I allà no hi ha oxigen hi ha Co2El volcà més gran que coneixem els humans està a Mart, es diu Olimpasmon, fa 24km d’alçada i la boca es com Menorca. El Teide es el Volcà més gran del món, i la muntanya més alta de la terra es l’Everest.

Sant Lluís, 25 de Octubre de 2011

6è A-B-C

NOTÍCIES!

27

RACÓ DEL CONTE

L'AMOR DE LES TRES TARONGES

Hi havia una vegada un jove que vivia al camp amb el seu pare,i ja tenia edat de casar-se. Un dia el pare li va dir que ja era hora d'anar a cercar dona, perquè no volia que el seu fill fos fadrí.El jove un dia va anar a cercar esclata-sangs, i pel camí es va trobar una fada que li va dir que per cercar dona, havia d'anar a agafar l'amor de les tres taronges i així ho va fer. La fada li va explicar que hauria de passar per quatre portes. A la primera es trobaria una porta que fa set anys que no té pestell,i que bat tot el temps. A la segona es trobaria deu formigues carnívores que tenen molta gana. A la tercera amb set serps mortes de fam. A la quarta amb tres lleons morts de gana igual que tots els altres. Finalment arribaria a un hort amb l'amor de les tres taronges, guardat per un drac malvat i furiós.

El jove va tornar cap a ca seva i li va contar al seu pare tot el que li havia dit la fada. Després va partir a cercar l'amor de les tres taronges.Camina que caminaràs el jove va arribar a la primera porta que no tenia pestell. El jove va treure de la seva bossa un pestell que havia trobat a la seva casa, i li posà a la porta, la porta ja no va batre més.Després va arribar a la segona porta, on hi havia les formigues tal com li havia dit la fada. El jove va treure unes miques de pa i els va donar. Les formigues el van deixar passar. Després a la tercera hi havia serps que no el deixaven passar i estaven mortes de gana. El jove els va donar ous a les serps i així el van deixar passar.Quan va arribar a la quarta, es va trobar els lleons, ell es va treure un pernil i un pollastre, els va donar i el va deixar passar.

28

RACÓ DEL CONTE

Va arribar a l'hort on hi havia l'amor de les tres taronges protegides pel drac malvat.El jove va agafar les tres taronges molt silenciosament, però el drac malvat es va despertar. El jove va sortir corrents perquè el drac no el devorés.El jove va arribar a la porta dels lleons. Els lleons el van deixar passar perquè el jove els havia donat menjar.Els lleons li van dir al drac que no el deixarien passar i així amb el seu foc els va matar. Quan el jove va arribar a les serps el van deixar passar,però al drac no, furiós, amb la seva espasa les va matar totes. Quan el jove va arribar a les formigues, com tots els altres animals, el van deixar passar. Però al drac no, i tot furiós les va matar i va poder passar. El jove va arribar a la porta sense pestell, però que ja en tenia de pestell. El va deixar passar perquè ell li havia posat.

29

RACÓ DEL CONTE

Però el drac no va poder passar perquè la porta era molt forta i es va tancar.Quan el jove va sortir de la porta es va menjar un troç de taronja perquè tenia molta sed. De la taronja va sortir una jove! Però la jove li va dir que si no li donava aigua desapareixeria ! El jove va cercar i cercar, però la jove va desaparèixer perquè no va arribar a temps a donar-li aigua.El jove va obrir la segona taronja, i va passar lo mateix, la jove que va sortir va desaparèixer i no perquè no va arribar a temps. Quan se'n anava cap a ca seva, va obrir la tercera taronja. Com que sabia que a prop de ca seva hi havia una gran font, se'n va anar a corrents a cercar aigua per la dona. A aquella jova li va poder donar aigua i la va poder salvar. Aquell home es va casar amb la dona i van ser feliços per sempre més.

CONTE CONTATCONTE ACABAT

I PER LA FINESTRA SE N'ANAT!!!!

La classe de 4tA

Els fillets i filletes de 6è vam preparar uns contes per participar en el concurs "Cuentos solidarios" de la campanya de Nadal "Un juguete, una ilusión" que organitza Radio Nacional d'Espanya amb d'altres entitats col·laboradores. La temàtica dels contes había d'estar relacionada amb la música i tenir contingut solidari. Les 3 classes vam fer molta feina per tal de inventar la història, els personatges, les il·lustracions, etc. Va ser una feina col·lectiva ja que només es podia presentar un conte per aula, així que vam tenir que donar idees entre tots, posar-nos d'acord en el que voliem explicar i repartir-nos les feines per tal que tots hi puguessim col·laborar. Vam decidir que l'escriuriem en llengua castellana perquè els finalistes es publicaven a la web de la campanya i els podien llegir persones de tot l'estat.Tot i que no vam guanyar ens ha semblat que us agradaria llergir-los. Si voleu saber més coses d'aquest concurs podeu consultar a: http://www.unjugueteunailusion.com/concurso-de-cuentos.html

30

RACÓ DEL CONTE

EL DURO VIAJE DE LOS CLASICALKIDS (6è A)

La orquesta Clasicalkids se enteraron por una noticia de televisión que los niños del campo de refugiados no conocían la música. Pensaron que podrían ir a Tinduf a enseñarles la música y hacerles un concierto benéfico. Lo hablaron con sus padres y familiares, les explicaron el proyecto y el motivo. No estaban muy convencidos, las caras de los padres y madres expresaban incredulidad.Dori, que es simpática, amable, divertida, y muy buena tocando el violín, decía: ¡venga, mamá, es para que los niños del Sahara conozcan la música!Facundo, que toca el clarinete y le gusta ir a muchas fiestas, con los amigos y pasárselo bien, decía: ¡vamos papá, que haremos un concierto benéfico!- ¡Papi, mami...!¡porfii! decía Miguel el violonchelo, que es tranquilo y ante los problemas siempre intenta hablar y encontrar una solución para arreglarlo.Hablaban todos a la vez y juntos dijeron...¡que necesitan muchooo! Al final habló el padre de Dori: bueno, si lo hacéis por los niños del Sahara entonces...-¡decidido, os vais a Tinduf! Contentos de que les dijeran que si, llamaron al campo de refugiados para avisarles que irían. Los del campamento les dijeron que estarían encantados con su visita. Empezaron a buscar los billetes y prepararon las maletas.Más tarde pusieron un anuncio en el periódico de que buscaban un director que les pudiera dirigir la orquesta. Encontraron un director que se llamaba Hains, pero lo echaron porque no sabia nada de música y solo quería dinero, no les pareció lo suficiente responsable para encargarse de ellos. Hains les dijo que se vengaría de ellos por no haberlo contratado. Estuvieron toda la tarde buscando un director pero no encontraron a nadie. A la mañana siguiente encontraron uno que era bastante alto, moreno, vestido de negro llamado Roger y que parecía lo suficientemente responsable y maduro, entonces le dijeron que sí. En el aeropuerto de Calgary vieron un hombre que les estaba observando de muy lejos y se dieron cuenta de que era Hains. Se despidieron de la familia, con muchos abrazos y besos, durante tanto tiempo que casi perdieron el vuelo. Subieron rápidamente al avión gracias a una azafata que les avisó que en dos minutos despegaba, estaban muy nerviosos y emocionados. Desde el avión vieron a Hains que se estaba acercando lentamente hacía las familias para decirles que tuvieran a sus hijos vigilados porque tal vez no podrían tocar en el Sahara.

31

RACÓ DEL CONTE

Bajaron del avión y fueron a recoger las maletas y los instrumentos. Por la cinta salieron muchas maletas pero no eran las suyas, esperaron un cuarto de hora más, pero no aparecieron. Entonces fueron a quejarse al mostrador de reclamaciones de equipajes perdidos. La azafata fue a comprobar que había pasado pero no encontró sus cosas. Los encargados de las maletas les dijeron que un señor había cogido los instrumentos. Fueron a buscar al responsable del campo de refugiados que los iba a buscar con un autobús y se marcharon muy preocupados por sus instrumentos. Se dirigieron al campo de refugiados donde cada miembro de la orquesta iba a ser acogido en casa de una familia distinta. Los campamentos de refugiados de Tinduf, son lugares inhóspitos, con poca vegetación, no tienen agua ni los alimentos básicos para sobrevivir. El clima por el día es de alta temperatura y por la noche baja la temperatura. Durante el día están refugiados en jaimas grandes y gruesas, por las noches en casas de piedras muy antiguas. La vida de las personas en Tinduf es muy triste y pobre pero lo mejor es que los niños y niñas están contentos cuando van misioneros y cooperantes a ayudarles. Cuando quieren jugar a fútbol u otra cosa en un campo de tierra con las porterías de palos de madera, piedras pequeñas y descalzos,se destrozan los pies. Los saharauis normalmente comen: Cuscús, arroz, camello y cabra. El agua que beben es transportada en camiones hacia depósitos. Cada 3 meses les dan agua y tienen que sobrevivir solo con esta agua durante todo ese tiempo. En el Sahara había gente muy solidaria de piel morena y de los cabellos negros, toda la gente era muy parecida. Cuando llegaron les presentaron, con mucho cariño, a las personas que les acogerían: a Dori la acogió la familia de Hafo, un niño muy tímido, que vivía en una casa de madera y comían productos tropicales.A Rebeca la acogió la familia de Mohamed, un chico muy gracioso. Su casa era de piedra con un pequeño establo para las cabras. A Miguel le acogió la familia de la simpática Nura que tenía 2 caballos, 10 cabras y un camello. A Soledad la acogió Asisa y su familia que era muy amable. Facundo fue con la familia de Salama una chica muy cariñosa. A Laia la acogió Adal.la, que es un poco envidiosa y a Siso lo acogió Mayu que es un poco “pillo”

Salieron del Calgary International airport hacia el aeropuerto International Mohamed V en Marruecos. Allí tomaron un vuelo regional hasta el aeropuerto de Tinduf en Argelia. Cuando subieron al avión pensaban que sería un viaje muy largo y... Así fue. En el avión hubo muchas risas y juegos pero al final todos se durmieron. Una hora después llegaron al aeropuerto de Tinduf en Argelia se dieron cuenta de que habían recorrido unos diez mil kilómetros aproximadamente.

32

RACÓ DEL CONTE

En Tinduf no había ni música ni notas musicales, porque un gran tornado se llevó los instrumentos y las notas, hace tanto tiempo que ni los más viejos del lugar recuerdan haber oído música nunca en su vida. Desde aquel momento los campos de refugiados en Tinduf se quedaron si la música. Los del campo de refugiados intentaron reconstruir las notas e instrumentos pero era imposible que sonara una melodía.Hains secuestró a los instrumentos para que no pudieran hacer el concierto benéfico. Era el 29 de diciembre el día que la banda llegaba al Sahara.Los instrumentos al ver que estaban secuestrados solo pensaban en salir del estuche para ver donde estaban: -Oi, oi, oi... donde estamos?- preguntó el violín muy asustado.Era tímido con la gente que no conoce, por eso en los conciertos le costaba mucho sonar, pero cuando cogía confianza, sonaba sin parar. Tenía la voz aguda.-No lo sé, tengo miedo!- Contestó el trombón con su voz tan grave.-Podríamos empujar-dijo el clarinete sin estar muy seguro de lo que hacía.-Empujemos muy fuerte a ver dónde salimos- propuso la trompeta.-No podemos!-Gritó el saxofón.Los instrumentos estuvieron media hora intentando encontrar una salida hasta que descubrieron que estaban en un armario y pudieron salir.-¡Al fin!- exclamó el clarinete con voz de alegría.-¡ya no podía más!-exclamó la trompeta.-¿Dónde estamos?- preguntó el violonchelo, que era divertido y siempre pensaba en comer.Hains los puso dentro de una jaula para asegurarse de que no salieran.-¡ja ja ja, jamás podréis salir- dijo.

33

RACÓ DEL CONTE

Estaban encerrados en una vieja casa, destrozada por el tornado de hace mucho tiempo, al lado del campamento. Hains salió de la habitación ylos instrumentos ingeniaron un plan para salir de esa jaula. El clarinete, que cuando le tocan una nota mal se pone histérico, exclamó:-¡Y ahora que vamos a hacer!Todos se pusieron a hablar fuerte hasta que el trombón con su voz potente gritó:-¡Sileeeenciioooooo!-Tienes razón trombón-dijo la trompeta.-Así no arreglaremos nada, debemos planear algo para salir de aquí-propuso el saxofón.Por fin los instrumentos se liberaron y fueron hasta el campo de refugiados, entonces los niños descubrieron que sus instrumentos ... ¡tienen vida!-¡Oh! ¡tenéis vida!-dice Dori-Sí, es verdad!-exclama Facundo.-¿Por qué no nos lo habíais contado?-preguntó Rebeca muy sorprendida.-No os lo habíamos contado porqué teníamos miedo de que os asustasteis y nos abandonaseis- dijo la flauta travesera.-Nunca jamás os abandonaríamos- respondió Dori.-Tener un instrumento vivo es lo más “guay” del mundo!- exclamó Rebeca.- Así ya no estaré sola y me lo pasaré bien haciendo lo que más me gusta- pensó Soledad.Todos estaban muy contentos porque el 1 de enero podrían hacer el gran concierto. Por fin ya ha llegado el día y todos están muy emocionados y felices porque podrán devolver la música a la gente de Tinduf. Quedan 5 minutos para comenzar, los músicos se están preparando, suben al

34

RACÓ DEL CONTE

escenario mientras acaban de afinar los instrumentos y por fin se abre el telón. La jaima para actuaciones está completamente llena, todos han ido a verlos, también gente de otros pueblos y ciudades que no se querían perder el gran concierto. Ya empieza a tocar la orquesta, todos muy contentos porque los saharauis podían volver a escuchar de nuevo la música y tocar instrumentos.Hains enfadado y rabioso se perdió por el desierto y después de año y medio se murió de calor, hambre y sed.¡ Y así acaba la historia de nuestros pequeños músicos!

35

RACÓ DEL CONTE

LA PARTITURA MISTERIOSA (6è B)

Estamos aquí para explicaros la aventura que vivieron tres niños saharauis, Mohamed, Jaria y Hadija.¡Pásame la pelota, Jaria!- gritó Mohamed.¡Ahí va!- contestó Jaria tirándola con fuerza.No puedo más, hace mucho calor, ¿descansamos un rato?- dijo Hadija que estaba muy cansada.Los niños decidieron descansar. Pero cuando se dirigían hacia las jaimas Jaria gritó:¡Una carrera! ¡Os voy a ganar.Los tres corrieron sobre la arena. Se había levantado un fuerte viento.Hadija llevaba una pequeña botella colgada de su cuello. La botella iba dando saltitos sobre su cuello mientras corría.Cuando estaban llegando a las jaimas, Hadija tropezó con una enorme piedra y cayó al suelo.¡Oh, no! ¡Mi botella! ¡Se ha roto!¡Por favor, ayudadme! No veo la partitura.Hadija estaba desesperada. En aquella botella guardaba una partitura. Era la partitura de una canción que explicaba cómo es la vida en el Sáhara. Era muy antigua, de sus antepasados y Hadija era la encargada de guardarla siempre y no separarse de ella.¡Ahí está! ¿La veis? ¡Se la está llevando el viento!- gritó Mohamed empezando a correr tras ella.

36

RACÓ DEL CONTE

La partitura siguió volando. Voló durante horas sobre la arena y después sobre el mar. El fuerte viento quiso llevarla muy lejos, hasta Madrid.Allí estuvo unos días recorriendo sin rumbo las calles. Hasta que un día fue a parar a los pies de Lucas. Era el hijo del dueño de un teatro muy famoso, era muy rico. Se dedicaba a organizar conciertos y musicales.

Las niñas también se pusieron a correr lo más rápido que podían, pero la partritura de cada vez se alejaba más y los niños apenas podían verla.Al final tuvieron que rendirse, era imposible alcanzarla. Hadija se sentía muy triste y preocupada. Había perdido algo muy valioso para su familia. Se sentó sobre la arena y se puso a llorar. Sus amigos intentaban consolarla.No tienes la culpa, Hadija- le decía Mohamed.No te pongas triste. Lo importante es que no te hagas hecho daño- le dijo Jaria.Hadija no dijo nada. Se levantó y los tres empezaron a caminar hacia casa. Era hora de comer.

37

RACÓ DEL CONTE

.

Nada más llegar a su habitación cogió el ordenador y buscó durante mucho tiempo más información sobre el Sáhara. Se dio cuenta de lo dura que puede llegar a ser la vida allí y sintió la necesidad de hacer algo.Lucas creyó que debía hablar de esto con su padre. Se dirigió a su despacho. Su padre pasaba mucho tiempo encerrado allí. Tocó la puerta y su padre dijo:Pasa, Lucas.¡Hola, papá! ¿Puedo hablar contigo?Sí, claro. Pero hazlo rápido, ya sabes que no tengo mucho tiempo.Mira lo que he encontrado.Le leyó la traducción que le había hecho Hassan y le explicó muchas de las cosas que había descubierto de la vida en el Sáhara.

Lucas cogió el papel del suelo y lo miró. Se dio cuenta enseguida de que era una partitura. Pero no entendía la letra de la canción que la acompañaba. Parecía estar en árabe. Lucas estaba intrigado por saber de qué trataba aquella misteriosa canción. Se le ocurrió ir a visitar a un compañero de clase, Hassan. Quedaron al día siguiente para que Hassan ayudase a Lucas a traducirla.Hassan empezó a escribir muy concentrado en su cuaderno. Tardó un buen rato, Lucas estaba impaciente. Al acabar, se dieron cuenta de que la canción hablaba de la vida en el Sáhara. Les pareció una canción melancólica pero muy bonita. Lucas se fue a casa sin poder dejar de pensar en todo lo que decía la canción.

38

RACÓ DEL CONTE

Bueno, Lucas… el teatro está muy solicitado, tendríamos que contratar a muchos músicos, no sé…Sólo un día, papá, sólo t pido un día el teatro, por favor.

Su padre se quedó pensando y mirando la cara de ilusión de su hijo. Y dijo:¡Está bien! ¡Hagámoslo!¿Por qué no? La próxima semana el teatro está libre dos días, vamos a aprovecharlos.Lucas se sentía muy feliz, muy emocionado. Su padre había aceptado su plan.Esos días Lucas se sintió más unido a su padre. Preparaban todos los detalles para que el concierto fuera un éxito. Consiguieron a los mejores músicos del país y vendieron todas las entradas en pocas horas.El día del concierto Lucas estaba nerviosísimo, quería que todo saliera perfecto. Y así fue. Se recaudó muchísimo dinero y ¿sabéis qué canción fue la que más éxito tuvo? Sí, la canción de la partitura misteriosa, la canción de Hadija.El padre de Lucas se da cuenta, que está bien ayudar a la gente necesitada y piensa que todo en la vida no es trabajar y aprende a pasar más tiempo con su hijo

¡Ya está! ¡Tengo una idea!- exclamó Lucas ilusionado.Cuéntame, ¿qué has pensado?Podríamos organizar un concierto en nuestro teatro y recoger mucho dinero para mandarlo al Sáhara. La canción principal del concierto podría ser ésta. Sería magnífico.

Muy bien, Lucas, buen trabajo. Ahora vete a jugar.Su padre continuó con el trabajo que estaba haciendo antes. Lucas se quedó allí de pie con la partitura en la mano.Pero… pero… papá. Papá, yo quiero ayudar a esta gente. No es justo que vivan así, no puedo dejar de pensar en ello.Es muy difícil ayudar a personas que están tan lejos. Lucas se quedó pensativo mirando una foto del teatro que estaba sobre la mesa.

39

RACÓ DEL CONTE

Con el dinero que recaudaron compraron muchos juguetes, ropa, material escolar, etc.En una de las cajas donde empaquetaban los juguetes cayó la partitura de Hadija.La niña al abrir al caja encontró su partitura, se puso muy contenta y ése fue el mejor regalo que le podían hacer.

¡gracias!, Eres muy amable -dijo toda contenta. El niño se quedó sorprendido de lo que contestó la harmónica.Al día siguiente el niño se puso enfermo y la Harmónica estaba muy preocupada porque o sabía qué hacer para curarla. Al cabo de un rato la Harmónica tuvo una magnífica idea y dijo:

LA PEQUEÑA MÓNICA (6è C)

Había una vez una isla llamada Clave de sol que estaba situada en medio de un océano. La isla tenía forma de clave de sol, era muy estrecha y larga, los barcos eran corcheas, las casas eran notas musicales... En esa isla vivían muchos instrumentos diferentes: Un Piano eléctrico, una Batería, una Flauta, una Guitarra eléctrica, el Contrabajo, el Violín...también estaba Mónica la Harmónica, pequeña, plateada y con un sonido muy dulce.

Una mañana de Marzo, sus enemigos se acercaron a ella y le dijeron:

-¡Mira Batería, esa Harmónica es enana! -Dijo el Contrabajo.-¡Es verdad!, ¡Es más pequeña que un microbio! -dijo la

Batería muy chulita.-¡No os metáis conmigo! -dijo la Harmónica medio llorando.

-¡Adiós pequeñita! -dijo la Guitarra eléctrica a medio vacilar -¡No te echaremos de menos bajita!

40

RACÓ DEL CONTE

Como estaba tan triste porque se burlaban tanto de ella, decidió coger su corchera e irse a África para hacer nuevos amigos y vivir nuevas aventuras. Cuando llegó a África empezó a andar kilómetros y kilómetros y se dio cuenta que África no era tan maravillosa, porque hacía mucho calor. De repente oyó voces de niños, se acercó lentamente y dijo, detrás de un arbusto -¡viva!, ¡he encontrado un pueblo! -Igualmente estaba hambrienta, sedienta, sucia y cansada. Todos los bosques estaban secos y los ríos también, por la gran escasez de agua.Después de un rato, un niño se acercó, cogió a la harmónica y se la llevó a su casa (que estaba llena de barro). El chico cogió un trapo, un poco de agua y la limpió. Cuando ya estaba limpia, le dijo al joven:

41

RACÓ DEL CONTE

Cuando llegó a la isla se topó con sus enemigos y les dijo:- ¡A mí no me importa lo que me digáis!, porque yo estoy

haciendo una buena obra para un niño de África – Sus enemigos se quedaron sin palabras. La harmónica se fue a la montaña más alta de su isla para coger la planta curativa. Cuando llegó a la cima de la montaña estaba muy cansada, pero tuvo mucha suerte porque a su lado estaba la planta curativa. Luego se deslizó por la montaña y llegó a su corchea en un “pis-pas”. Cuando llegó a África otra vez, se fue a la casa del niño, hirvió la planta, preparó un caldo y se lo dio a tomar.

En una hora el niño ya corría por todo el pueblo y la Harmónica, gritando le dijo: -¡Sóplame! -, el niño sopló tan fuerte que, los bosques empezaron a llenarse de vegetación, los ríos i lagos rebosaban de agua. Gracias a la dulce melodía de la Harmónica, el paisaje era más bonito, todo era más alegre.

-¡En Clave de sol hay unas plantas curativas que lo curan todo! -El niño, sonriendo, contestó: - ¡Gracias, me voy a poder curar! -La harmónica salió corriendo de la casa del niño, cogió su corchea y se fue a la isla Clave de Sol.

RACÓ DEL CONTE

42

FIN

MORALEJA: aunque alguien sea pequeño/a puede hacer grandes cosas.

La Harmónica muy triste le dijo:-No me puedo quedar aquí, tengo que ir a la isla Clave de Sol con mi amiga Flauta-. El niño y la Harmónica se fueron donde estaba la corchea. El niño dijo despidiéndose:-¡Que te vaya bien el viaje y que ojalá vuelvas otro día a verme con

tu amiga Flauta!-La Harmónica contestó: -¡eso ni lo dudes! Yo te digo que nos veremos muy pronto-.Cuando llegó a la isla Clave de Sol la Flauta le preguntó:-¿Que te ha pasado? --¡cosas maravillosas! -La Harmónica y la Flauta volvieron a visitar el niño por la promesa que le hizo.

43

HEM LLEGIT...

ELS PINGÜINS DEL 44

Opinió de la classe 5è C

Aquest llibre parla de la guerra i de la pena que passen les persones per poder sobreviure. Mostra uns valors que de vegades noltros no respectam.Sabem que en aquest món existeix guerra en alguns països, la gent es mor i passa fam. Noltros som privilegiats i no ens hem de queixar del que tenim perquè hi gent que no té res. Per això, el pare de l'Orient i l'Àfrica pretén que els de la ciutat visquin en pròpia persona el que passa altra gent que és pobre, no té doblers ni menjar ni casa.

És un llibre que ens ha semblat fàcil de llegir. És curiós perquè els episodis duen noms de pel·lícules, les il·lustracions les hem trobat divertides igual que alguns noms dels personatges: doctor Llop, Norallum, Orient ... Hem après moltes paraules noves i hem practicat l'ús del diccionari.

Aquest llibre a alguns ens ha agradat bastant i a altres no ens ha agradat, encara que pensam que el tema està molt bé.

44

HEM LLEGIT...

HEM LLEGIT...

45

A primera hora dels dijous, tenim Activitat Alternativa... Aquesta hora la dedicam a posar exemples i treballar a partir d'històries la resolució de conflictes, la convivència entre nosaltres,, el respecte, d'acceptar-nos així com són, etc.

Durant unes quantes sessions, vam estar llegint el llibre i a comentar-lo entre tots i totes.:

TÍTOL: “Sóc un monstre”AUTOR: Gemma Liena i MassotEDITORIAL: La GaleraCOL·LECCIÓ: La fada Menta

Vam pensar que seria una bona idea penjar-ho en el nostre bloc, explicant un poc el seu argument, així també donàvem l'oportunitat a poder escriure qualque comentari i si algú està interessat a poder-lo llegir.

SÓC UN MONSTRE?Els dijous a classe d'activitat alternativa, hem llegit un llibre que es titula “Sóc un monstre”.Aquest llibre va d'un fillet que es diu Max i que tot li surt malament, a classe tots els seus companys no volen ajudar-lo, ni estar amb ell, sobretot en temps del pati. La mestra també pensa que és un fracàs i que no té remei i la família també pensa igual.Però un dia a casa en el bany, va aparèixer la fada menta, van estar xerrant una estona i li va dir que ell no era un nen dolent, sinó que era bo i que segur que sabia fer moltes coses ben fetes i la fada li va donar un braçalet de color verd perquè recordés que ell no era un monstre i que era un fillet com els demés.Un dia van d'excursió a una granja i tots es queden sorpresos de tot el que sap en Max sobre els arbres i plantes, a més quan es posen a jugar amb una pilota al joc dels “plantats” en Max sap jugar molt bé, perquè corre molt i mai el maten .En Max descobreix que no és tan dolent com ell pensava i que és igual als altres.

Amb aquest llibre hem après que hem de creure amb nosaltres i que si algú té un problema el que no hem de fer és deixar-lo de banda, sinó que l'hem d'ajudar.

Alumnes de 3rC d'activitat alternativa.

1. És gros i quadratserveix per escriure i dibuixar

i també per a poder esborrari és verd, negre o

blanc. Aroa Perelló

2. Té la boca molt grossa i unes grans dents punxegudes, Una coa molt llarga al final del cosi és un gran predador.

Andreu Melià

3. El feim cada Nadalhi ha un naixement i tres reisaixí com també una estrella polartot fet de coses naturals.

Marc Carreras

4. Per Nadal a les cases esticBolles i decoració em posen sempre.Del camp sóci sempre ben verd estic.

Isaac Vinent

7. Té coa i és una animaltot i que no és cap rèptil.Pot ser salvatge o domesticat

corre molt i té el cos ple de pel Aina Pons

5. És un home grasamb jaqueta blanca i vermelladuu regals als fillets i filletesi va damunt un trineu amb rens

Aina Vidal

46

LES NOSTRES ENDEVINALLES

Sol: La pissarra

Sol: El cocodril

Sol: El betlem

Sol: L’arbre de Nadal

Sol: El Pare Noel

Sol: El cavall Sol: El cavall

6. Té coa i quatre potesabans duia passatgersara l’empram per passejar

i també per ses festes celebrar Marenna Fiol

LES NOSTRES ENDEVINALLES

47

14. Sóc vell i grasM’agrada es color vermell.Sempre vaig amb carruatge i entr a les cases per les xemeneies.

Sarah Tudurí

8. Es pot jugar amb ellmuntant i desmuntant.Té moltes peces amb formes diferentsque encaixen totes perfectament

Zaida Zuara

9. Sóc un planeta vermell,estic al sistema solar interior, Sóc vesí de la Terra i

cap home m’ha trepitjat mai Marc Pons

13. Té dues muntanyes a l’esquenaviu al desert i és com un cavall.És molt gros i té una coai damunt poden colcar-hi dues persones

Lisa Grebe

12. Vint-i-set músics a una orquestraperò n’hi ha un que mai sona.Ens serveixen per ordenari per fer totes les paraules

Laura Coloma

11. Té unes dents esmoladesés carnívor i viu a la mar.Menja peixos i dofinsves viu que no t’agafi!

Marc Buenaventura

10. Té cua i viu a la marmenja peixos i també viu a l’aquàrium.Neda i salta tot el dia o també fent espectacles

Mireia Kelly

Sol: El puzzle

Sol: El planeta Mart

Sol: El dofí

Sol: El tauró

Sol: L’abecedari

Sol: El camell

Sol: El Pare Noel

LES NOSTRES ENDEVINALLES

48

15. La veim blavaperò és transparent.Fa reflexes amb la llum del

soli és immensament grossa.

Albert Plomer

16. Sóc rodona amb dos palsserveixo per fer veure millor.Sóc bastant transparenti valc molts de doblers.

Kico Izquierdo 17. És un pal llarg i primque l’empres per escriurei també per a dibuixar

i a vegades també per dibuixar.

Josep Moreno

18. Té quatre potes i hi pots descansar

pot ser de llenya o de ferroli agrada molt tocar culssiguin grossos o petits. .

Joan Coello

19. Sempre vaig banyadai visc dins una covetarodejat d’angelets blancs

i me puc moure com un cuc Gabi Pons

20. És gros, té quatre rodes i un motor. Té un volant i va ràpidAmb quatre seients a dins

música pots escoltar. Alexa Crust21. Està fet de paper

i molts de significats té.Ben ordenats i ajuntats, començant

per ABC. Solen Márquez

Sol: El diccionari

Sol: El cotxe

Sol: La llengua

Sol: La cadira

Sol: El llapis

Sol: Les ulleres

Sol: La mar

Tallers 2n cicle: “Converteix-te en un artista”Aquestes imatges i la de la portada mostren una de les activitats realitzades al taller de pintura “Converteix-te en un artista”. En aquesta activitat treballam l’obra Cel Blau del pintor V. Kandinsky. Els fillets i filletes reprodueixen un dels animals fantàstics reflectits a l’obra, a la seva manera i posant-hi tota la imaginació que volen.