ISS

N1760-1

398

No96 - JUNY DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

CÒMICS – ARC DE SANT MARTÍ - FAULA - JOAN MIRÓ - JOCS – ORXATA – LLENGÜES

PARTICIPA!PARTICIPA!

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -

aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.catDirect. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC.Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.

P.2

Il·lustració de la portada:

Carlos Lluch

Amb l’ajuda de:

“El 24 d’abril vam assistir a l’espectacle “L’ocell cerdà” aSallagosa. Es van recitar poemes de Jordi Pere Cerdà(pseudònim d’Antoni Cayrol). Els versos, en català i enfrancès, eren sobre els ocells: la merla, l’àguila, el rossinyol…La música i la natura també eren presents (pedres,branques...), així comuna cortina ambimatges vídeo (foc, na-tura...) que ambientavala presentació amb al-guns sorolls (explosions).Tot plegat era estrany...

l’actora ens feia un xic de por, però ens ha agradat!

Després de l’espectacle vam xerrar amb l’actriu que ens va explicar la vida deJordi Pere Cerdà, com han muntat el decor de l’escena...”

ELS OCELLETS DE L’ESCOLA D’ANGOSTRINA

LA GAVINA

Dins la gàbia obertaun cos blanc com una fulla

un bec taronja com una mandarinai potes fines.

MMaatthhiillddee

EL PUPUT, EL MEU COMPANY DE CLASSE.

Dins la gàbia oberta,amor perdut, és el meu amic,

quan la mestra l’interroga fa puput, puput!!!!La seva tofa és bonica com el seu cor

i a jo m’agrada quan volaamb les seves ales com un raig de sol.

BBrruunnoo

Els nins i nines d’Angostrina ens han

enviat els seus poemesinspirats de l’obra d’en

Jordi Pere Cerdà

EL QUETZAL

Dins la gàbia obertade tots ells colors com retoladors

un bec groc com el solun cor que bat

potes grises com un núvolun cos rosa com una flor.

FFyyoonnaa

L’ÀGUILA

Alegra com la nit, un cor negre que bat,dins la gàbia oberta

té un bec com un tub.

AAllaann

P.3

FREDOLIC

Trad. ABF

AAARRCC LLLLEEGGEENNDDAARRIISabies que per certes cultures, l’arquet de Sant Martí és un pont damunt del qual passen els déus i

els bruixots per anar del cel a la terra? Llegendes irlandeses de l’edat mitjana ens fan creure encaraque als peus de l’arc se troba un tresor. Els budistes prefereixen veure-hi les escales de set colors per les

quals el Buda baixa entre els humans, mentre per jueus i cristians és una arca d’aliança entre Déu i Noé, des -prés del Diluvi. A l’Àsia i a l’Àfrica, l’arc és anunciador de desgràcies icatàstrofes. Així els pigmeus el veuen com una serp perillosa. Els catalansdiuen que qui salta l’arc de Sant Martí o qui passa a sota, canvia de sexe.

És al ssegle 17 que elscientífics Descartes iNewton expliquen el fenomen.

EELLSS CCOOLLOORRSS DDEELLAA PPLLUUJJAAUn raig de llum blancaquan entra en una gotad’aigua és refractat(separat) en diversosraigs que deixen

aparèixer tots els colors que el formen: roig (sempre a dalt a l’exterior de l’arc), taronja,groc, verd, blau, indi i violat (sempre a l’interior de l’arc). Dins la gota de pluja, cada

color és desviat diferentment i surt així projectat del prisme sota forma de l’arc ambuna cinta de colors que se toquen.

Un arquet de Sant Martí és una il·lusió d’òptica, un efecte lluminós que veiemquan un raig de sol se reflecteix damunt de les gotes d’aigua quan plou. Aixícada persona veu un arc diferent perquè ningú té la visió de les mateixes gotes

d’aigua. I mai se pot tocar un arc de Sant Martí perquè va reculant a mesuraque canvia el nostre punt d’observació!

Cal que el sol sigui relativament baix, el vespre per exemple. Els colors són més clars illuminosos si el fons és enfosquit per núvols negres i si les gotes són més grosses, com ara

a l’ocasió d’un bon ruixat i d’un temporal.

EELL DDOOBBLLEE AARRQQUUEETT DDEE SSAANNTT MMAARRTTÍÍEn el cas que la llum sigui reflectida dues vegades dins la gota d’aigua,

se projecten dos arquets deSant Martí. El segon, dit encatalà “arc del dimoni”,menys brillant i amb elscolors invertits res pecte alprimer, degut als efectes dela segona reflexió, se situaper damunt del primer.

NATURANATURA

EE ll ss 77 ccoolloorr ss ddee ll ’’aarrqquueett ddee SSaanntt MMaarrttíí

CREA

EL TEU ARQUET DE SANT

MARTÍ!Plaça-te d’esquena al sol quan és baixen el cel i amb una mànega de regar,

tapa una part de l’orifici de sortida ambel dit i projecta davant teu un raig d’ai-

gua en forma de plugim ben ample. Veuràs aparèixer al mig del raig

un petit arquet de SantMartí.P.4

Text de l’Alà Baylac Ferrer

P.5Segons la versió catalana de Pau Berga (Fables de La Fontaine traduites en vers catalans, Comet, Perpinyà, 1909, p. 78-79).Il·lustració de la Violeta Crespo.

La cigala, fent ziu-ziutot l’estiu,quan va arribar la geladano tenia una queixalada

ni tan sols un bocinotde cuca o de borinot.

Va trucar ca la formiga,li va dir: “Ai!, bona amiga,

m’heu de deixar qualque graper viure com Déu voldrà,fins al temps de les olives.Us pagaré, com sem vives,sense anar fins a Nadal,interessos i cabdal.”La formiga és poc donaire ;més li plau d’arreplegar.“Què féieu doncs al segar?”respon a la demanaire.- “Dia i nit, pertot arreujo cantava, si no us enfada!”- “Ah!, cantàveu? Poc que m’agrada!Vaja doncs, ara balleu!”

FAULAFAULA

“Una línia o un cper a fer un quad

Entenem el pensamenquan observem DDoonnaa ssooll, una de les seves p1950. L’estil és senzill simplificades. És inevien els dibuixos infant

Veieu el sol, distingiu la dona? Treu fum per la boca? El pespia de perfil o de cara ? Té cabells llargs o curts? Per qutels si fa sol? Poc importa… si entenem la visió de la reald’aquest artista català. La preocupació de Miró gira majoritàriament a l’entorn simbòlics que uneixen, a través dels ocells, la terra (els peamb el món celestial (les estrelles).

“Per a mi conquerir la llibertat és conquersimplicitat”

El seu gust per a l’experimentació estimula la nostra imagpermet identificar i donar vida a les siluetes, les línies, elscercles dels seus quadres. La simplicitat es retroba en els cben contrastats que sovint són taques blaves, roges, grogmés de la presència del negre amb traços gruixuts o primdels somnis fantàstics de Miró que sempre fan referènciaen moviment.

P.6

Joan Miró(1893-1983)

ARTART

Tots sem c reconèixer unnaa

barceloní però nnoo

sem cc d’entte

DDoonnaa ddaavvaanntt ddeell ssooll(1950)

PPaauull CCéézzaannnnee (1839-1906 VViinncceenntt VVaann GGoogghh (1853-melancòlica, pintava amb CCuubbiissmmee (1907-1914): MoFFaauuvviissmmee (1905-1910): M

color són suficientsdre”

nt de Miróaa ddaavvaanntt ddeellpintures dei les formesitable pensarils!

personatge ensuè 3 es-litat

de temesersonatges)

rir la

ginació i enss punts i elscolors primarisgues i verdes, ams. Entrem dinsa a una realitat

“Per poder saltar, cal tocar de peus aterra”

Miró és influenciat per Cézanne, Van Gogh, el Cubisme i el Fauvisme, artistes i tendències pictòriques del segle XX que utilitza per expressarinquietuds personals. La seva obra és més aviat sur-realista ja que expressa lliurement el pensamentsense preocupar-se de si és bonic o no, sense presentar

forçosament una coherència aparent.Doneu-vos temps a l’hora d’endinsar-

vos en l’univers d’aquest pintor,escultor, gravador i ceramista

internacional!

P.7

capaços de a obra del pintor

Joan Miró, o sempre capaços endre-la.

DDoonnaa

ii cceell(1983)Escultura

de22

metres

d’alçadasituada

al Parc Joan M

iró deBarcelo

na.

PPeerrssoonnaattggee (1970)a l’entrada de la

Fundació Joan Miróde Barcelona

6): Conegut pintor francès per a qui les coses amaguen una ffoorrmmaa ggeeoommèèttrriiccaa. 1890): Esdevingut cèlebre un cop mort, aquest artista holandès, de natura inquieta i

b formes onejants i pinzellades de ccoolloorrss vviiuuss. oviment artístic que segmenta les formes en ccuubbss.oviment artístic que representa les coses ttaall ccoomm ssee sseenntteenn i no pas tal com se veuen.

Te

xt

de

la

Mír

iam

Alm

arc

ha

Pa

rís

Conegut logotip del banc catalàLa Caixa

dissenyat perMiró (1980)

La llengua amb més parlants de tota la Unió Europea ésl’alemany (Deutsch [doitx] en alemany) amb més de 100milions de locutors, que pertany a la família de llengüesgermàniques, nascudes cap al segle V abans de Crist.L’alemany se diferencia de les altres llengües germà-niques del nord (el neerlandès, el frisó) cap al segle 6.

EEn alemany s ddavant de t se pronuncia com [x] de Xam-pany i eu se pronuncia [oi].

El primer diccionari imprès a Perpinyà«Vocabolari molt profitos per apendre lo catalanalamany y lo alamany catalan», és un dels primersllibres impresos a Perpinyà, el 1502, per l’editorgermano-català, Joan Rosembach. L’obra era una eina per ajudar els negociants queviatjaven entre els dos països.

Pronunciar alemany és fàcil!Els mots i lletres escrits se pronuncien sempre de la mateixa manera, i hi ha poques excepcions.

Diàleg bilingüe- Bon dia, sóc alemany i voldria visitar Perpinyà. On me puc adreçar, sisplau?- Guten Tag. Ich spreche ein bisschen Deutsch. Bist du ein Turist oder ein Student ? Du sprichst gut Katalanisch!- Sí, sóc estudiant de llengües. He après català a la Universitat de Frankfurt. I vinc a perfeccionar el meu nivella Catalunya.- Du kannst die Stadt mit der kulturellen Dienstleistungen besichtigen.- Creieu que podré tenir un guia en català?- Klar, es ist möglich, wir sind in «Perpinyà, dem Katalanischen»!- Moltes gràcies. Adéu.- Bitte. Tschüss. Auf Wiedersehen.

Sprichst duSprichst duDeutsch�Deutsch�

RACÓ DE LES LLENGÜESRACÓ DE LES LLENGÜES

P.8

Escolta la pronunciació i la traducció d’aquestes frasesalemanyes al web de l’APLEC: www.aplec.cat

/g/ de Gerard com guepard/u/ de gut (bo) com la [u] catalana/ü/ de Tschüss (salut) com la [u] francesa/v/ de Vater (pare) com la [f] de faula/w/ de Wagen (auto) com la [v] francesa de vague/z/ de Zeit (temps) com [tse] dins mosca tse-tse/ei/ de weiter (següent) com [ai] dins becaina/eu/ de Deutsch (alemany) com [oi] dins boicot/ä/ de Käse (formatge) com [é] de pesa/ö/ de König (rei) com la [eu] francesa de peu

Sabries trobar en el diàleg els mots en alemany que volen dir: Bon dia - alemany Parleu bé - la ciutat A reveure.

LL’orxata data de l’època de Jaume I elConqueridor. Quan el rei conquerí les terres va-lencianes una dama li oferí una beguda per talde combatre la calor. La llegenda diu quequan tastà el refresc el sobirà exclamà: “Açó és or, xata!”.Aquesta expressió hauria donat així el nom ala beguda més popular i coneguda del País Valencià: l’orxata.Però realment es creu que el mot és més antic. Probable-ment el nom prové d’oorrddiiaattaa, que significava fet d’ordi (planta utilit-zada en la preparació del malt i la cervesa.) Els musulmans establerts alPaís Valencià empraren aquest mot per designar la beguda, que ha evolu-cionat fins a “orxata”.

La fórmula queva agradar alConqueridor esbasa en la bbaarrrreejjaaddee ssuuccrree,, aaiigguuaa iixxuuffllaa. LLaa xxuuffllaa ééss uunnttuubbeerrcclleeccoonnrreeaatt eennzzoonneess hhuummiiddeess.Arreu del País Valencià se’n cultiven moltes i sobretota Alboraia on es realitza la millor orxata. Avui la be-guda se comercialitza a totsels Països Catalans enampolles o fresca ales orxateries i bars.

A l’hora de beure ungot d’orxata els va-lencians l’acompa-nyen de ffaarrttoonnss quesón una mena debescuits de forma allargada que esmengen remullant-los dins la beguda.Combinats ambl’orxata són una delí-cia.

DESCOBERTADESCOBERTA

Açó ésor, xata!

L’orxata valenciana,L’orxata valenciana,l’aliada contra la calorl’aliada contra la calor

P.9

Cultiu de xufla a Burjassot

Els tubercles un cop netejats

Text de l’A

rnau A

lem

any

Orxata amb fartons

Xata: bonica

P.10 Trad. MAP

Associa cada quadre al seuautor i a la seva nacionalitat

P.11

JOCSJOCSFes correspondre cada núvol amb un nom. Precisa quin pot produir pluja

Altocúmul Altostratus

CirrusCúmul

CumulonimbusStratus

Dues d’aquestes faules no han estat escrritesper La Fontaine. Quines?

�

L’elefannt i l’astruç � El corb i la guilla El llop i el xai � El roure i la canya

LLa guineu i els raïmms � El ratolí i l’ostraLa marieta i la formiga

�

MIRÓ

KANDINSKY

VAN GOGH

PICASSO

MONET CATALÀ

HOLANDÈS

ESPANYOL

FRANCÈS

RUS

PITX I LLEMEC

Súper!Gràcies

Pitx!

A polit eh, és pas mel

de cal «Súper». Aquesta ve de…

Trad. MAP

De lacoop-bio?

Als productors!

Té, Llemec, som portat mel per lateua preparació de pa de pessic!

La som agafat

directament…

No, ve de…

Has trapat unapicultor quete l’ha venutdirectament?

Ai no!!

Els has pasdeixat gran

cosa!? Ets un robaire!

Exacte!

La pròxima vegada miraque no te segueixin…

i posa’t una màscara!

ok!