Microrelats si
22
Transcript of Microrelats si
ÍndexDiapositiva
1. Què és un microrrelat?....................................................................3
2. Quina és la seva història en la literatura espanyola?......................4
3. Característiques principals..............................................................5
4. Augusto Monterrosso......................................................................8
5. Aforismes.......................................................................................10
5.1 José Maria Merino...................................................................12
6. Proverbis.......................................................................................14
7. Gregueries ....................................................................................15
6.1 Ramón Gómez de la Serna.....................................................15
8. El Comte Lucanor .........................................................................17
9. Altres microrrelats..........................................................................19
Què és un
microrrelat?
Un microrrelat és una construcció literària narrativa que no s’ha de
confondre amb la novel·la o el conte. És la denominació més
utilitzada per aquelles obres que tenen com a principal característica
la brevetat del seu contingut.
El microrrelat també s’anomenat
microconte, minificció, microficció, contebrevísim, miniconte.
Per entendre’l no es necessiten referents externs, sinó aquells d’ordre
cultural que permeten donar sentit a algunes expressions.
Quina és la seva història en
la literatura espanyola?
De microrrelats n’apareixen al llarg de tots els temps.
Rondalles, endevinalles, paràboles, epitafis, graffittis, etc. Per tant, el
microrrelat no és un fenomen nou.
En trobem en l’Edat Mitjana en els anomenats bestiaris (obres medievals
de caràcter moral) y en les sentencies del Comte Lucanor, però encara
més enrere existeixen antecedents com les paràboles de Jesús com
estructures narratives completes i breus.
A Espanya hi ha referents clàssics d’aquest gènere, des de grans autors
del segle XX com Ramón Gómez de la Serna, Juan Ramón Jiménez i Max
Aub, fins Albert Tugues i tants altres que actualment cultiven el microconte
com un gran prodigi.
Característiques principals
La brevetat
És la característica més comuna d’aquest tipus de
textos, no obstant això, és bastant subjectiva, ja
que existeixen microrrelats de més d’una pàgina.
En alguns casos els títols solen ser pertinents, és a
dir, que el seu significat és clau i ajuda a la
focalització o a completar allò que, per la
brevetat, no es diu. En alguns casos són
imprescindibles per completar el sentit.
Aquest tipus de narració és concisa; és a dir, breu, precisa, i d’una gran
intensitat expressiva ja que és un verdader extracte. No del sentit de
resum, sinó en el sentit de “l’essència”, és a dir, que allò que conté és el més
important.
La temàtica
Com altres obres literàries, els microrrelats abracen diverses temàtiques
com pot ser la ficció pura o una altre tant oposada com és la inclusió
d’altres discursos (polítics, socials, etc.).
Té la particularitat de presentar un desenllaç inesperat respecte als
successos narrats, es a dir, trenca les expectatives del lector sobre el seu
final, condicionat pels successos narrats abans del desenllaç.
Encreuament de gèneres
A mesura que el microrrelat es va anar fent popular en va anar creixent la
gran varietat de formes. Això va provocar la destrucció dels gèneres, fins
el punt que resulta impossible -e inútil- intentar definir-lo, distingir-lo o
classificar-lo. Es postula aleshores un gènere híbrid que amb els seus
recursos estilístics barreja narració, assaig, poesia, entre altres.
Per entendre el microrrelat no es necessiten referents externs, sinó
aquells d’ordre cultural que permeten donar sentit a algunes
expressions. Aquesta narració és, per sobre de tot, concisa; és a
dir, breu, precisa, i d’una gran intensitat expressiva ja que és un
verdader extracte. No del sentit del resum, sinó en el sentit de
“l’essència”, és a dir, d’allò que conté el més important.
Exemples de microrrelat
El mirall de l’anima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a
un veí meu que em va saludar cordialment, ell també s’havia confós
(Pere Calders).
Pels vols del paller
Buscava en el comerç un bon forat per a la meva agulla, però al final va
resultar que només se’l podia fer ella mateixa. Per la por d’espuntar-me,
la vaig deixar nua tal i com havia vingut al món (Pere Calders).
Augusto
Monterroso
Va néixer a Tegucigalpa (Hondures) al 1921. És un narrador i
assagista, conegut per la seva colecció de relats breus. Va començar a
publicar els seus textos l’any 1959. La seva narrativa és
concisa, breu, aparentment senzilla, amb un gran domini de la parodia, de la
caricatura i el humor negre.
Algunes de les seves obres són: Obras completas, La oveja negra y demás
fábulas Movimiento perpetuo, Lo demás es silencio, Viaje al centro de la
fábula, La palabra mágica, La letra e: fragmentos de un diario, Los
buscadores de oro, La vaca, Pájaros de Hispanoamérica, Literatura y vida.
Microrrelats de La vaca
La tortuga y Aquiles
Por fin, según el cable, la semana pasada la Tortuga llegó a la meta. En
rueda de prensa declaró modestamente que siempre temió perder, pues su
contrincante le pisó todo el tiempo los talones. En efecto, una
diezmiltrillonésima de segundo después, como una flecha y maldiciendo a
Zenón de Elea, llegó Aquiles.
La Oveja Negra
En un lejano país existió hace muchos años una Oveja Negra. Fue fusilada.
Un siglo después, el rebaño arrepentido le levantó una estatua ecuestre que
quedó muy bien en el parque. Así, en lo sucesivo, cada vez que aparecían
ovejas negras eran rápidamente pasadas por las armas para que las futuras
generaciones de ovejas comunes y corrientes pudieran ejercitarse también
en la escultura.
La Cucaracha soñadora
Era una vez una Cucaracha llamada Gregorio Samsa que soñaba que era
una Cucaracha llamada Franz Kafka que soñaba que era un escritor que
escribía acerca de un empleado llamado Gregorio Samsa que soñaba que
era una Cucaracha.
Aforismes
Un aforisme és oració que pretén expressar un principi d’una manera concisa,
coherent i en aparença tancada. Els aforismes són resultat de l’experiència,
cosa que fa que es diferenciïn dels axiomes, ja que aquests últims són obvietats
i no requereixen una comprovació.
Actualment, es considera que gràcies als serveis de microblogging, amb la
seva limitació d’espai per escriure, aquest estil d’escriptura està vivint un
inesperat renaixement.
Exemples d’aforismes
• Si sabés que el món s'ha d'acabar demà, encara avui plantaria un arbre.
(Martin Luther King)
• No cal enfadar-se amb les coses, ja que a elles tant els hi fa. (Eurípides)
Exemples d’aforismes trobats en castellà
• Donde está la infancia está la edad de oro. (Novalis).
• En nuestros días, tres ocurrencias y una mentira hacen a un escritor.
(Litchtenberg).
• Los imbéciles son escurridizos e impermeables como una clara de
huevo. (León Bloy)
• La verdad no está de parte de quien grite más. (Rabindranath Tagore)
• La verdad nunca tiene un aspecto impetuoso. (Nicholas Boileau
Depreaux)
• Las experiencias más provechosas son siempre las peores. (Thornton
Wilder).
• Las leyes guardan silencio cuando suenan las armas. (M.T.Cicerón).
• Las leyes, como las casas, se apoyan unas en otras. (Edmund Burke)
• Los imbéciles son escurridizos e impermeables como una clara de
huevo. (León Bloy)
• La verdad no está de parte de quien grite más. (Rabindranath Tagore)
És un escriptor espanyol que conrea tant la poesia com la narrativa i la
literatura infantil i juvenil. Va néixer a A Corunya i va estudiar la carrera de
Dret a la Universitat Complutense de Madrid. Ja advocat, com que no
l'entusiasmava la seva professió, va buscar altres vies que li permetessin
moure’s en mitjans més propicis per a la cultura i la literatura.
Durant la seva trajectòria com a escriptor ha estat galardonat amb nombrós
premis. Ha escrit llibre infantils (La edad de la aventura, 1995), novel·les (La
orilla oscura, El oro de los sueños, La tierra del tiempo perdido, Las lágrimas
del sol i moltes més).
José Maria
Merino
Exemples d’aforismes de José Maria Merino
• El sentimiento es tuyo, pero las ideas te las dan hechas, aunque no
quieras, con la lengua.
• Estar vivo es siempre un riesgo que hay que asumir.
• Para vivir se necesita de la necesidad o de la esperanza.
• La eternidad está detrás, no delante. Frente a nosotros no hay más que
vacío, que llenamos a medida del tiempo.
• Antes de mirar, aprende a cerrar bien los ojos.
• El más trabajador de los críticos literarios es el olvido.
• Odio deprisa para quemar el odio; amo despacio para conservar el amor.
• La rectitud del árbol, no la del poste.
• Ninguno de nuestros actos, ni de nuestros pensamientos, tiene principio
ni fin conocidos.
• Si el tiempo ha de darte la razón, espera en silencio.
• Cuando todos los caminos confluyen en uno, van a dar al infierno.
• Cuando la verdad huye, hay que mentir para atraparla.
• El que quiere comérselo todo, acaba mordiendo las piedras.
Proverbis
Exemples
• L'amistat duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat. (Sir
Francis Bacon)
• Els savis busquen la saviesa; els necis creuen haver-la trobat. (Napoleó I)
• És molt més important que et coneguis a tu mateix que donar-te a conèixer
als altres. (Lucio Anneo Séneca)
• El mentider té dos mals: que ni creu ni és cregut. (Baltasar Gracián)
Proverbis tradicionals
• El bé que vam fer la vigília és el que ens porta la felicitat al matí. (Proverbi
indi)
• Sempre queda una fragància a la mà que ofereix roses. (Proverbi xinès)
Els proverbis són sentencies o dites d’origen popular que contenen un
consell o una ensenyament moral.
Es considera el creador del gènere que ell defineix d’aquesta manera:
Humor + metàfora = gregueria
Sent aquesta una sentència enginyosa i en general breu que sorgeix d'un xoc
casual entre el pensament i la realitat.
La imatge que es transmet amb la gregueria és d'espontaneïtat, però la seva
formulació lingüística és molt elaborada, ja que ha de ser sintètica, enginyosa i
transmetre la seva idea humorísticament.
Gregueria
Les gregueries són textos breus semblants als aforismes
que, generalment, consten d'una sola frase d’una sola línia i que expressen, de
forma aguda i original, pensaments filosòfics, humorístics, pragmàtics, lírics, o
de qualsevol altra índole.
Ramón Gómez de la Serna
Gómez de la Serna obté un efecte sorprenent a través de:
• L’associació visual de dos imatges: «La luna es el ojo de buey del barco
de la noche».
• La inversió d’una relació lògica: «El polvo está lleno de viejos y olvidados
estornudos».
• L’associació lliure de conceptes lligats: «El par de huevos que nos
tomamos parece que son gemelos, y no son ni primos terceros».
• L’associació lliure de conceptes contraposats: «Lo más importante de la
vida es no haber muerto».
El Comte Lucanor
El Comte Lucanor o també conegut com a Libro de los enxiemplos del
Conde Lucanor et de Patronio, és una de les primeres obres escrites en
llengua castellana. El va escriure Don Juan Manuel entre els anys 1330 i
1335 i és considerada una obra mestra. Aquest està composta per
cinquanta-un contes breus presos de diverses fonts, com contes
tradicionals àrabs, entre d’altres.
El propòsit del llibre és didàctic i moral. El Comte comença la conversa
amb el seu conseller Patronio plantejant-li un problema i li demana
consell. Patronio li contesta sempre amb un conte o historia a mode
d'exemple per tal de recomanar la decisió que hagi de prendre el compte.
Fragment del Comte Lucanor
-Señor Conde Lucanor,- dijo Patronio-, bien sé yo que vos hallaréis muchos que
os podrían consejar mejor que yo: y a vos dio Dios buen entendimiento, que sé
que mi consejo que os hace muy pequeña mengua, más, pues lo queréis, deciros
he lo que ende entiendo.
-Señor Conde Lucanor, mucho me placería que parases mientes a un ejemplo de
una cosa que acaeció una vegada a un hombre bueno con su hijo.
Altres microrrelats
Leopoldo Ruiz Cervera- No asesines a nadie cuando estés
constipado
Lo tenía planeado desde mucho tiempo atrás, nada podía salir mal. Con la
delicadeza de un relojero había montado pieza a pieza el asesinato; la coartada, el
escenario del crimen, el motivo -mejor el no motivo-, solamente le molestó aquel
maldito catarro. Mientras la estrangulaba, le surgió un espontáneo estornudo y otro
y otro y otro más y lleno todo el cuerpo agonizante de su víctima de esputos.
Alguien se acercaba; huyo rápidamente. Su amigo el comisario le dijo que mañana
les enviaban las pruebas de ADN con los restos que habían encontrado en el
cadáver de la muchacha. Maldijo la hora en que se había olvidado de los clínex.
Miguel Ibáñez- REVOLUCIÓN
El general les ordenó: ¡Disparad!, y eso fue exactamente lo que hicieron.
Haber dicho en qué dirección.
Nacho Ruiz- SoloNo consigo establecer contacto con Houston. Tengo un pequeño problema y no puedo
decir aquello tan gracioso de "Houston, tenemos un problema" porque, para qué, no me
oyen. Pero eso no es lo peor. Estoy encerrado en este cubículo de un par de metros que
gira casi sin control dando vueltas al planeta a 36.000 km. de altura y no puedo decir
"Houston, tengo un problema”. Conecte con el canal que sea, solamente oigo una
carcajada histérica. Además, se ríe de mí y me dice que a ver cómo salgo de esta lata a
36.000 km. de altura. Pero eso no me asusta. ¿Por qué tendría que asustarme una
carcajada? Por nada. Creo que me preocupan más lo golpes que dan a la puerta.
Beatriz Martínez Manzanares- Un espejo en el desierto
El poeta persa que llamamos Rumi cuenta, en el Masnavi, la historia de un
hombre de horrible fealdad que atravesó a pie el desierto. Vio algo que brillaba
en la arena. Era un trozo de espejo. El hombre se agachó, cogió el espejo y lo
miró. Nunca antes había visto un espejo.— ¡Qué horror!— exclamó—. ¡No me
extraña que lo hayan tirado! Tiró el espejo y prosiguió su camino.
Gabriel Jiménez Ermán- Archivos de olvidos
A todos nos llegará el tiempo de la memoria, y cuando le llegue a Ernesto va a
ser muy difícil para él. Vive recordando que tiene que olvidar su pasado, y no
piensa en el futuro porque le asusta la idea de olvidar los recuerdos que le deja
el presente, su terrible presente, su archivo de olvidos. Por eso, cuando llegue
el tiempo de la memoria, Ernesto va a verse en el enigma de recordar lo que
siempre ha tenido que olvidar.
Julio Torri- La humildad premiada
En una universidad poco renombrada había un profesor pequeño de
cuerpo, rubicundo, tartamudo, que como carecía por completo de ideas propias
era muy estimado en sociedad y tenía ante sí brillante porvenir en la crítica
literaria. Lo que leía en los libros lo ofrecía trasnochado a sus discípulos en la
mañana siguiente. Tan inaudita facultad de repetir con exactitud constituía la
desesperación de los más consumados constructores de máquinas parlantes. Y
así transcurrieron largos años hasta que un día, a fuerza de repetir ideas
ajenas, nuestro profesor tuvo una propia, una pequeña idea propia reluciente y
bella como un pececito rojo tras el irisado cristal de una pecera.
FI
Ana Pena Pérez
Gemma Santacana Font
4t ESO-A
