Mtode Ireneu Segarra

Alumnes: Barjacoba, Manel Lpez, Begoa Lpez, Vernica Peressini, Nadir. Professora: Berbel Gmez, Noemy. Assignatura: 22120 Educaci artstica: Msica. Didctica a l'escola primria. Grup: G1 M2. Curs: 2012-2013. UIB. Data d'entrega: 6-11-2012.

INTRODUCCI: Seguint l'exposici que han realitzat els nostres companys envers la vida i el mtode d'Ireneu Segarra, nosaltres tractarem d'ampliar la informaci sobre aquest mtode. Cal dir que a Internet no es troben gaire referncies sobre aquest mtode i la informaci present a la xarxa s ms b poca i prcticament tota la trobareu explicada de forma ms detallada al dossier de mtodes. En tot cas, si visiteu la biblioteca del Guillem Cifre tamb trobareu alguns llibres sobre aquest mtode que poden resultar interessants si el voleu treballar a l'aula amb els vostres alumnes. A la bibliografia hi trobareu les referncies d'aquests llibres. Degut a la mancana d'informaci que caracteritza a aquest mtode, per tal d'ampliar el contingut sobre el mtode ens hem centrat en presentar una escola que treballa seguint la metodologia d'Ireneu Segarra. L'escola es situa a Palma i rep el nom d'Escola de Msica Mtode Ireneu Segarra, la podeu trobar al carrer de Fra Francesc Palou, 8 (baixos). En dita escola, vam concertar una cita amb Antonia Coll mestra de msica i directora dels Vint-and-Sing i els Roda-sons de l'Escola de Msica Ireneu Segarra

Amb l'objectiu d'ampliar la informaci sobre el mtode vam visitar l'escola per tal de conixer quin tipus d'activitats portaven a terme, s a dir, tractant de veure com aplicaven aquest mtode a les seves aules. EN QU CONSIST LA CLASSE DE SOLFEIG? La classe anir destinada a tres alumnes de 8 anys anomenats Pau, Llus i Anna, un d'ells ceg i que per tant, llegeix amb braille. Les activitats que realitzaren durant l'hora de classe foren: -Antnia, la professora, anava cantant unes notes entonades i els nins l'anaven entonant

tamb i realitzant-les amb la m la nota, s a dir a travs de la fonomimia. La fonomimia com tots sabem s quan els nins dibuixen amb les seves mans en l'aire el disseny de la lnia meldica, cada so es representa mitjanant un determinat gest de la m en l'aire. -A continuaci, la docent marca una progressi entonada representat-la a travs de la fonomimia: Do-Mi-Re-Mi-Do. Per torns i de manera individual, seguint una roda, els nins van fent cada pic la progressi amb una nota de l'escala musical diferent. La prxima progressi s amb la nota Re, que seria: Re-fa-mi-fa-re, aix successivament de manera ascendent i descendent fent l'escala. -La prxima activitat que realitzaren fou: Els nins duien la pulsaci com un metrnom i la professora marca una srie de ritmes sobre les seves pulsacions. Desprs d'haver fet cada ritme, els nins, demanant el torn de paraula, diuen el ritme que els hi ha parescut escoltar. Si ho adivinaven, la professora els recompensava amb frases molt motivadores com per exemple: molt b, Llus, ets un crack, eh? -En aquest moment, va tocar explicar el ti-ti-ri. La manera que va tenir d'explicar-ho va ser a travs del ritme ti-ti. i del ti-ri-ti-ri. Si a les dues figures anteriors se les xepava per la meitat, ens quedava el ti-ti-ri que ella pretenia explicar. A continuaci, van picar entre tots el ritme en qesti. I a partir d'aqu, va decidir amb un comps de 4x4 (binari) deixar pensar durant uns segons les dues primeres pulsacions a ells, amb ritmes que s'inventassin i les dues darreres pulsacions li donava ja la mestra, de manera que quedaria el segent esquema:

Doncs, cada un amb les seves dues primeres pulsacions pensades amb el ritmes que volgussin i les dues darreres donades per la professora (ti-ti-ri, ta), feien rondes, cada un picant el seu ritme i sempre acabant de la mateixa manera. En aquesta activitat en Llus, ha fet un ritme molt complex format per: tim-ri, tim-ri, ti-ti-ri, ta, la professora contenta de veure que el tim-ri no ha estat confs amb el tam-ti i ho ha fet b, li diu: Llus, has fet un ritme molt complex i ho has fet benssim. I ell li contesta: no sabia que fos capa de fer aquest ritme tan difcil tant b. Dins aquesta mateixa activitat, ha fet una variant en la qual m'ha incls i m'ha deixat participar-hi, ella tamb ha participat en aquesta. L'activitat consistia en que cada un de nosaltres ens havem d'inventar les dues primeres pulsacions i les dues segents ja ens la donava ella (com anteriorment), a partir d'aqu anvem fent rondes per torns i de manera individual cada un exposant el seu ritme, les rondes varen ser repetides un parell de pics per tal, de que els ritmes (a cada ronda el mateix) els nins els poguessin retenir dins la seva memria i que es quedessin amb quin ritme feia cada un de nosaltres. Al final i un cop repetits els ritmes a cada una de les rondes, entre tots havem d'anar recordant quin ritme havia anat fent cada un. -La prxima activitat va ser un dictat, la professora canta una serie de notes amb la sllaba Nu entonant-les per sense dir quina nota fa i els nins ho representen a travs de la fonomimia. -Finalment, els 5 darrers minuts de classe agafen una lectura rtmica del llibre que porten,

la mestra els solfeja aquella lectura i els nins sense mirar el llibre, noms escoltant, han de saber identificar quins ingredients ritmics han anat sortint al llarg del fragment. -Una altra activitat d'aquest mtode que desprs de classe ens ha explicat la professora es que amb un pentagrama ben gran, el qual des dels seus llocs es veia perfectament, amb la piruleta la professora anava marcant les notes i ells havien de sebre quines eren. A ms, cal dir que els en aquest mtode els nins llegeixen en totes les claus per igual. He de dir que els nins durant la major part de la sessi no han utilitzat el llibre, ni quadern, excepte els darrera 5 minuts que la docent l'ha agafat com a referncia, per a tenir un model rtmic per sense que els seus alumnes miressin. Tots els exercicis eren de memria i retenci. Aix els hi provocava estar molt atents i tenir la mxima concentraci en cada una de les activitats. N' Antnia el que feia amb els seus alumnes per a aprofundir ms amb el ritme i que el poguessin interioritzar molt millor, els hi marcava a l'esquena. Tamb dir que la docent per a motivar molt ms als seus alumnes els intentava inculcar la idea de que eren uns bons msics: que havien d'utilitzar el llenguatge d'un msic. Finalment, dir que he pogut comprovar que el fet de ser tan pocs a dins una classe, li permetia a la professora estar contnuament atenta de cada un d'ells, veure que s el que dominaven ms i manco, saber on s'equivocaven i qu s el que feien b. ACTIVITAT DEL MTODE IRENEU SEGARRA: "Els Beatles a classe. Aquest mtode es sustenta en la can com a base de tota la seva metodologia. Tal i com ja ha esmentat l'altre grup, les activitats que proposa Ireneu Segarra es centren en el treball del ritme, l'entonaci, el transport de canons, l'audici, el dictat i el treball de memria. Nosaltres hem elegit preparar una activitat de memria ja que pensam pot resultar interessant ja que permet treballar partint de melodies senzilles, estudiar-les i cantar-les sense mirar la partitura. Aquest fet ajuda a desenvolupar el sentit de la lgica, s a dir, a entendre quines relacions es produeixen entre les notes activant aix l'atenci cap a la distncia entre les notes i les seves relacions. El treball de memria ajuda a augmentar la concentraci i l'atenci cap a la partitura i la melodia. La nostra activitat la desenvoluparem de la segent manera: A travs d'una pea ja pensada anteriorment i sense dir de quin es tractar anirem realitzant les activitat. Poc a poc, ells hauran d'anar esbrinant de quina pea es tracta. Ser una melodia molt senzilla i coneguda. A la primera activitat que volem presentar la qual exemplificar com funciona aquest mtode es centrar en treballar la memria juntament amb el ritme. Agafarem a partir de la lletra B i entre tots anirem fent els ritmes de memria i sense mirar la partitura. Un pic ho far un dels components del grup i l'altra pic ho repetiran els collaboradors de classe aix successivament amb cada comps. Com que hi ha quatre compassos, hem decidit que els dos primers compassos el far la meitat de la classe i l'altra meitat farn els dos darrers compassos. De tal manera, que uns faran: ta, ta, ta, tim-ri, tim-ri, tim-ri, ta. I els altres continuaran: tim-ri, tim-ri, ta-a, tim-ri,tim-ri, ta-a. La segent activitat ser afegir les notes al ritme ja aprs anteriorment, amb la fonomimia.

D'aquesta manera aniran entonant cada una de les notes amb el valor de les figures corresponents, de la mateixa manera que anteriorment: un dels components del grup ho far un pic i ells han de repetir; la meitat de la classe faran dos compassos i l'altra meitat els altres dos. Un cop arribats a n'aquest punt, els hi demanarem quina can creuen qu s? A continuaci, escoltarem el video per tal de saber quina s la lletra i d'aquesta manera poder incorporar-la al ritme i l'entonaci d'aquesta. Cal dir que la lletra s en angls, aix podem observar que a ms, de traballar msica tamb treballaran altres assignatures alhora com s el cas d'angls o si ms no, tamb matemtiques amb el valor dels ritmes a l'hora de solfejar-los. La finalitat d'aquesta activitat s treballar la memria a partir de l'audici (sense saber a priori quin s, la qual cosa far que l'esbrinin ells) i sense partitura. Finalment, seguint un vdeo haurem d'imitar els ritmes que es mostrin per tal d'estimular l'oda i la memria.

REFLEXI DE LES REFERNCIES: http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/dols/introduccio.html En aquest primer enlla de La msica d'encorar, podem trobar una explicaci extensa envers a l'origen del mtode Ireneu Segarra aix com tamb un descripci dels vint-i-cinc anys en els quals l'escola Ireneu Segarra ha treballat seguint aquest mtode. s molt interessant aquest document ja que aporta una descripci de com ha funcionat aquest mtode durant aquests anys. http://www.obrasocialsanostra.com/ca/actual/entrevista/id/192# En aquest enlla podeu trobar una entrevista a Antonia Coll, mestra de msica i directora dels Vint-and-Sing i els Roda-sons de l'Escola de Msica Ireneu Segarra. En aquesta entrevista parla sobre el mtode Ireneu Segarra i aporta respostes tan interessants com aquesta: Amb el mtode Ireneu Segarra la can s la llengua materna de l'ensenyament musical, una resposta que sintetitza a la perfecci en qu es basa aquest mtode. http://www.tv3.cat/videos/3836390/1998---Ireneu-Segarra A lany 1998 el programa "Signes dels temps" entrevista el monjo, msic i director de l'Escolania de Montserrat, Ireneu Segarra. En aquesta entrevista de 10 minuts es comenta el recent homenatge que se li fa al Palau de la Msica per la seva trajectria musical. Podem observar que s una persona humil i senzilla de 80 anys. El vdeo ens explica perqu es va fer monjo i com va comenar a la msica. Des de fa ms de 40 anys dirigeix lEscolania de Montserrat , amb gran repercussi internacional . Va inventar el mtode musical Ireneu Segarra i ens conta com compagina la seva vida musical i religiosa. Al vdeo tamb ens ensenyen imatges de lescolania i alguns concerts.

CONCLUSI: Com heu pogut comprovar, aquest mtode parteix de canons senzilles i permet treballar tots aquests aspectes musicals. Nosaltres ens hem centrat en el treball de la memria, per com veis es pot combinar per tal de treballar diferents aspectes al mateix temps. Es tracta d'un mtode que requereix moltes hores de msica i molta prctica. s una opci ms per a treballar a l'aula amb els vostres alumnes i si necessitau alguna cosa ms no dubteu en consultar-nos.

BIBLIOGRAFIA: Dols, A. (2008). La msica denconar. Vint-i-cinqu aniversari de l'Escola de Msica (Mtode Ireneu Segarra) de Palma o la maduresa dun projecte centrat en l'educaci. IN. Revista Electrnica dInvestigaci i Innovaci Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PGINES 225-236. Ireneu Segarra, (1993). "Llenguatge musical. Grau Elemental - Iniciaci. El meu llibre de msica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat., S.A. Barcelona. Riera, S.(1991). Educaci Primria-Cicle inicial, 1. Escola de pedagogia musical, Mtode Riera, S. (1991). Educaci Primria-Cicle inicial, 2. Escola de pedagogia musical, Mtode RIERA, S. (1995) Tercera edici. Msica: Educaci Primria, Cicle inicial, 1. Escola de pedagogia musical, Mtode Ireneu Segarra.Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http://www.youtube.com/watch?v=3CLexA_kZD0&feature=related