0

METASTASI BUTLLET INFORMATIU EDITA FUNDACI INSTITUT JAUME VICENS VIVES Abril 2008

ANY 39 Nm. 15 de lpoca actual

SANT JORDI 2008

Dibuix: Anton Olmos, 3B ESOTractament dimatge: Nicolau Maya, 3B ESO

1

Han fet el METASTASI dabril els alumnes de 3r dESO Marc Baig, Marc Barbacil, Marc Colomer, Gens Duch, Maria Fernndez-Real, Maria Garcia, Mnica Genover, Omar Jimnez, Nil Marqus, Carina Masachs, Nicols Mateos, Nicolau Maya, Lloren Noell, Quim Pla, Pau Planas, Marc del Pozo, Anna Recarens, Aleix Tejada i Irene Vila. Coordinaci: Jordi Girbau.

Equip de redacci

E D I T O R I A L

Ei amics i amigues!! Desprs de la bona acollida del nmero de gener, teniu a les mans elMETASTASI de Sant Jordi! Aquest cop ens pensvem que sortirem puntuals. Hi hem estatmolt a prop; per ens han faltat uns quants dies. Qu hi farem; el proper nmero hotornarem a intentar! En aquest METASTASI hi trobareu una referncia a Martin Luther King, mort ara faquaranta anys, la celebraci del Dia Internacional de la dona treballadora i el reculldactivitats i notcies del trimestre, que est farcit de coses perqu shan fet moltesactivitats. I, tamb, Sant Jordi, patr dels enamorats, els llibres i les roses. Esperem que hi hagi alguna cosa que us agradi, o ms duna, si pot ser; i que el llegiu ambinters. Tampoc no ens cansem de demanar la vostra collaboraci, perqu ja estempreparant el nmero de final de curs. Fins llavors!

S U M A R I

2. Memria histrica: Martin Luther King 5. Test: Lestimes, per, nests enamorat/da? 6. Estimat diari 7. Dia Internacional de la Dona Treballadora: 7. Som iguals, els homes i les dones, ja? 8. Dia de la dona treballadora. 9. Homenatge. 11. Enquesta als alumnes de 3r dESO sobre les feines de casa 13. LInsti al dia: 13. Dues xapes; visita a la Biblioteca. 14. Teatre al JVV. 15. Assistncia a un assaig dobres de Brahms. 16. Problemes a lesprint de matemtiques; Expo Jove. 17. Visita a Terrassa. 18. Dia Internacional de la Pau. 20. La plaa del diamant; visita duns alumnes danesos. 21. Jornada de Portes Obertes a la facultat de Fsica de la UB. 23. Boscos Endins; Practiquem rugbi. 24. Xerrades de les Universitats a 2n BAT. 25. Sortida al Zoo. 26. Concurs Primavera fotogrfica; premi de la Olimpada de Fsica. 27. 1 kop d m: 27. Poltics; Autoretrat. 28. Sortida al Cap de Creus. 31. Acudits Cuina per als enamorats 32. Informtica: atencin al cliente33. Horscop del mes 34. Consells poca-soltes per no haver de disfressar-te Finis Terrae: Avantatges i inconvenients destar enamorat

Illustracions: imatges predissenyades dOpen Office i 5 de Word.

2

M E M R I A H I S T R I c A Martin Luther King

Marc Barbacil; 3A ESO

El 4 dAbril de 2008 ha fet 40 anys de lassassinat de Martin Luther King. Per retre-li un petit homenatge METASTASI publica aquest reportatge sobre la seva vida, adaptat de Viquipdia.

Luther King va nixer a Atlanta, Gergia, el 15 de gener de 1929. El seu pare era un alt dirigent de les esglsies baptistes de la ciutat. Ell va ser educat en un context religis i de lluita pel reconeixement dels drets dels negres. Com a ancdota, es diu que als 5 anys ja el van fer fora del collegi per rebellar-se contra el seu tutor.

Estudi al seminari de teologia a Chester, Pennsylvania, on es llicenci, i continu els estudis a la Universitat de Boston. All, s'interess per la ideologia de Gandhi i lestudi a fons. Lany 1953, es cas amb Coretta Sott, una noia d'Alabama, i el 1954, abans d'acabar els estudis, fou nomenat pastor duna esglsia evanglica. El 1955 es doctor en teologia sistemtica.

Aquell mateix any, comen a ser conegut per la seva lluita pblica contra el racisme i la discriminaci. Els fets sn els segents: Rosa Parks, una dona negra de Montgomery (Alabama), va ser arrestada per no deixar seure un blanc a lautobs on anava, tal com manava la llei. Aquest fet va iniciar un boicot als autobusos daquesta ciutat. Luther King va liderar la protesta. Durant els 381 dies que dur, va rebre diverses amenaces de mort del Ku Klux Klan i tamb fou arrestat i empresonat. El resultat del boicot va ser un xit: molts usuaris deixaren danar en bus i utilitzaren un sistema de cotxes compartits que els portaven a les seves destinacions.

El conflicte va tenir ress a tot el pas i molta gent se solidaritz amb la causa. El 13 de novembre, el Tribunal Suprem dels Estats Units declar anticonstitucional la segregaci als autobusos, no noms a Montgomery sin a tot Alabama. Aquesta victria va fer que la figura de King fos coneguda arreu del pas.

Lany 1957 Luther King particip en la fundaci de la Southern Christian Leadership Conference (SCLC, Conferncia Sudista del Lideratge Cristi) que impuls un procs de desobedincia civil no violenta en favor dels drets del negres.

La lluita de King a favor dels drets civils per als negres es caracteritz sempre per la no-violncia; per aix no vol dir que estigus mancada de belligerncia. Marxes, manifestacions i discursos caracteritzaren la seva protesta.

Les seves relacions amb la justcia i lFBI tamb van ser molt tenses. El 25 de maig de 1960 fou declarat no culpable en un cas de frau per un jurat blanc de Montgomery. No seria l'nic cop ni l'ltim que s'hauria denfrontar amb la justcia: va ser arrestat moltes

3

vegades arran de les manifestacions i marxes que organitzava. El 1961, lFBI va descobrir que un dels homes de confiana de King, Stanley Levison, era sospits d'estar relacionat amb el Partit Comunista dels Estats Units. L'FBI va comenar a punxar telfons i posar micrfons als despatxos de King i Levison. Fins i tot el president Kennedy, amb qui King havia mantingut entrevistes, va intentar persuadir-lo perqu s'aparts de Levison; per ell no hi acced. Aleshores l'FBI canvi d'estratgia, iniciant una campanya de desprestigi contra King, escampant rumors sobre la seva vida privada.

La repressi de la policia i les autoritats americanes de lpoca va ser forta. Per la popularitat de King era cada vegada ms gran i va ajudar a despertar la conscincia de molts americans.

EL 1964 va rebre el premi Nobel de la Pau. Tot i aix, les seves activitats reivindicatives no es van aturar, al contrari. En aquell temps, King, no noms es dedicava a defensar els drets dels negres sin que tamb es va oposar a la guerra del Vietnam i emprengu accions contra la pobresa. Els ltims dos mesos de la seva vida no va parar d'assistir i liderar actes multitudinaris, junt amb la SCLC. Lltim discurs de King fou al Temple de la Mamposteria de Memphis, on pronunci el clebre discurs, I've been to the mountaintop (He arribat al cim de la muntanya); potser un ttol simblic, si tenim present el seu imminent assassinat, que es produiria lendem, el 4 dabril de 1968, d'un tret disparat per James Earl Ray, quan King era a la balconada de Lorraine Motel de Memphis. Una vida truncada en el cim.

Un dels discursos ms famosos de Martin Luther King s el titulat I Have a Dream (Tinc un somni). El podeu veure, i escoltar en angls, al YouTube. Perqu en feu un tast, en aquest aniversari hem pensat oferir-vos-en un breu fragment tradut al catal.

Aquest clebre discurs va ser pronunciat el 28 dagost de 1963 en la Marxa pel Treball i la Llibertat (un dels moments culminants del Moviment per als Drets Civils als Estats Units), que congreg a Washington, a lesplanada de davant del Lincoln Memorial, prop dunes dues-centes cinquanta mil persones.

Martin Luther King en el prtic de columnes del Monument a Lincoln pronunciant el discurs I Have a Dream. A lesgla on

King pronunci el discurs hi ha una placa commemorativa.

4

[...]

Avui us dic a vosaltres, amics meus, que malgrat que veiem al davant les dificultats davui i dem, jo encara tinc un somni. s un somni profundament arrelat en el somni americ.

Somio que un dia aquesta naci s'alar i viur el veritable significat del seu credo: "Afirmem que aquestes veritats sn evidents: que tots els homes han estat creats iguals".

[Es refereix al text de la Declaraci dIndependncia dels EUA]

Somio que un dia, en els vermells pujols de Gergia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus es puguin asseure junts a la taula de la germanor.

Somio que un dia, fins i tot l'estat de Mississippi, un estat sufocant pel calor de la injustcia, sufocant pel calor de l'opressi, es transformar en un oasi de llibertat i justcia.

Somio que els meus quatre fills viuran un dia en un pas en el qual no seran jutjats pel color de la seva pell, sin pels trets de la seva personalitat. Avui tinc un somni!

Somio que un dia, all baix a Alabama, amb els seus racistes cruels, amb el seu governador escopint contnuament amb els llavis paraules d'interposici i anullaci, que un dia just all a Alabama nens negres i nenes negres podran donar-se la m amb nens blancs i nenes blanques, com germans i germanes. Avui tinc un somni!

Somio que algun dia tota vall ser alada, i tot tur i muntanya ser abaixat, els llocs escarpats seran anivellats i els tortuosos seran adreats, i la glria del Senyor es revelar, i tots els ssers humans la veuran plegats.

Aquesta s la nostra esperana. Aquesta s la fe amb la qual torno al Sud. Amb aquesta fe serem capaos desculpir de la muntanya de la desesperaci una pedra d'esperana. Amb aquesta fe serem capaos de transformar el so discordant de la nostra naci en una bella simfonia de fraternitat. Amb aquesta fe serem capaos de treballar junts, resar junts, lluitar junts, anar a la pres junts, alar-nos junts per la llibertat, sabent que algun dia serem lliures . [...]

FRAGMENT DEL DISCURS I HAVE A DREAM (Tinc un somni) I LBUM DE FOTOS DAQUELLA JORNADA

Vista de lesplanada davant del Monument a Lincoln i de la gentada que shi congreg. Al fons, lobelisc dedicat a George Washington.

5

E S T I M A T D I A R I . . . Marc Baig, Nico Mateos i Pau Planas; 3A ESO

METASTASI continua publicant de forma confidencial durant aquest curs els extractes de diversos diaris dalumnes del centre als quals ha tingut accs.

[ESTIMAT DIARI... s un relat de ficci].

He aconseguit remuntar aquell 8.49 de lavaluaci passada. Per

treure un excellent mha costat; la professora no em va deixar fer-li

la pilota. Em va dir que hav ia baixat i que havia de tornar a treure

bones notes per aconseguir un excellent ms llut. Per la nota de

llibreta (10), lactitud (10), les redaccions (10) i els treballs ( 9.99)

mhan ajudat molt a lhora de treure lexcellent.

- El viatge a New York

City em va anar super

i em vaig comprar roba

supercool. s lo ms de

lo ms! Ara ja puc anar

a

lapartament de Mnaco am

b la seguretat que no sort

ir a l

HOLA dues vegades amb e

l mateix traje.

Per Sant Jordi mhan reg

alat un munt de roses; per

hi ha un

inconvenient: vaig de taron

ja!!!! I tothom sap que el

taronja i

el vermell junts ni lliguen

ni estan a la moda!!!

- Amb aix del canvi dels crdits al mar, mhan fomut enlaire lestratgia per aprovar. El pla era molt simple: ja tenia agafada la mida als professors, quins treballs shavien de fer, com volien que es contestessin les preguntes, com feien els exmens... estava a punt de treure un 10 !!! (entre tots els exmens, s clar!). Qu hi farem! Ja em veig Un altre any a tercer! !

6

TEST: Lestimes, per, nests enamorat/da? Mnica Genover i Anna Recarens; 3B ESO

1. Quan has de quedar amb ell (o ella)... a) Me'n moro de ganes; no puc esperar! b) Em ve de gust, com sempre. c) Buf, quin pal! Em fa mandra!

2. Quan l'acabes de veure...

a) Tinc un megasomriure als llavis! b) Ha estat b. c) Uf! Acabo amb mal de cap.

3. Quantes vegades sospires al dia?

a) Ui, he perdut el compte... b) 10. c) Cap.

4. Ja saps qu li regalars per Sant Jordi?

a) I tant; ho tinc tot previst i organitzat! b) A labril ho comenar a mirar. c) Ho comprar a ltima hora, com sempre!

5. Encara li escrius cartes d'amor?

a) S, i molt romntiques! b) Com a molt, SMS. c) Mai n'hi he escrit. No s qu dir.

6. Procures posar-te guapa per sortir amb ell (o guapo per sortir amb ella)?

a) S; ho intento! b) M'arreglo; per no gaire. c) No; vaig com sempre.

7. El teu tema de conversa nmero 1 amb altres persones s...

a) Ell (o ella). b) Els videojocs i msica. c) Jo.

8. Si veus una pellcula d'amor...

a) M'identifico amb el o la protagonista. b) M'identifico amb el gos. c) No m'hi identifico gens!

9. La primera cosa que fas quan el veus (o la veus)?

a) Somric i li faig un pet molt gran. b) Li faig un pet a la galta. c) Li dic Hola.

10. Si heu destar separats, qu fas durant aquesta estona?

a) Noms penso en ell (o en ella) i tothom em diu que estic absent i amb cara de babau! b) Com que ja s lhora que hem quedat, no hi penso gaire. c) Faig vida normal; les coses de sempre.

Respostes:

Majoria dA: Si busques al diccionari "enamorat/da" al costat hi surt la teva foto. Ests plenament enamorat i en un moment molt dol de la relaci. Pensa que aix no sempre ser aix i que algun dia posars els peus a terra. Per no pensis llavors que l'amor ja s'ha acabat, simplement haur evolucionat cap a una altra fase.

Majoria de B: L'etapa d'enamorament ja t'ha passat i ara ests cmode/a al seu costat i l'estimes sense grans demostracions ni roses de colors. Per compte! En tota relaci hi ha d'haver un joc de seducci i detalls per mantenir-la viva. No deixis que la quotidianitat et faci perdre inters per l'altra persona. Intenta valorar-la ms!

Majoria de C: Vols dir que thas enamorat? Si el que passa s que has perdut linters, parla amb ell (o ella), o intenta esforar-te ms en la relaci. Si realment timporta i te lestimes, no tel deixis perdre (o no te la deixis perdre). Per a tot cal un esfor! 7

Cartell del 2008, guanyador del concurs convocat per lInstitut Catal de les Dones. Representa el nom del color violeta, smbol del feminisme, en diferents llenges

D I A I N T E R N A C I N A L D E L A D N A T R E B A L L A D R A

Som iguals, els homes i les dones, ja? Tots sabem que ara les dones comencen a tenir poder; per... realment aix s veritat? Es nota a la prctica? O s noms una simple i avorrida teoria? Realment les dones sn tan importants com els homes?

Si realment les dones han assolit la mateixa importncia, com s que tot just ara comencem a veure presidentes? Com s que el nombre dhomes empresaris s tan elevat i les dones empresries les podem comptar amb els dits duna sola m?

I a nivell de la llar? Per que noms les dones poden mantenir neta una casa? Qu passa si un home agafa una escombra? Deteriorar la seva imatge? No ser tan popular davant dels seus amics? Au va; deixem-nos de bestieses!

Reaccionem duna vegada! Perqu noms fem cas als estereotips. Els estereotips ens diuen que la dona s la que es queda a casa atenent la famlia i cuinant, i lhome qui va a treballar (perqu t ms fora) i porta el sou a casa. I per qu aix? Pels malets estereotips. Qu passa, que la dona no pot portar un sou a casa? Que lhome no pot cuinar un plat?

Desprs duna gran lluita, les dones, van aconseguir una feina, un treball, un sou. Per gent! que som al segle XXI, i les dones, encara no se sap perqu, cobren menys que els homes! Est comprovat que de dues persones, (un home i una dona), que han estudiat al mateix institut, els mateixos

cursos, el mateix batxillerat, i van a buscar feina al mateix lloc, normalment triaran abans lhome que la dona. Ah, s clar! La dona en qualsevol moment es pot quedar en estat, veritat? I qu passa? s pecat ara tenir fills? Senyors, reaccionem ! El fill ser tant de lhome com de la dona!.

Aquesta situaci no noms s culpa de lhome, admetem-ho. Les dones mateixes ens posem aquesta imatge. Quantes vegades hem vist un home netejant i li hem dit: Au va, apartat! Ja ho faig jo, que tu no en saps! Nosaltres mateixes afavorim els estereotips masclistes.

Homes, sigueu sincers, la dona, com ha de ser? Rossa, ulls blaus, de mides 90-60-90, veritat? s igual si testima o no. Ha de tenir un fsic de model. Les dones, per, tamb hem de ser sinceres. Qu busquem en els homes? Un cor sper sensible que ens estimi i estigui per nosaltres? S, tamb, per siguem realistes, desitgem que els nois tinguin un bon fsic, com els actors.

Deixem-nos de romanos i lluitem per la igualtat. s una reivindicaci que no vol ser un enfrontament amb ning: hem de lluitar per la igualtat, no anar a favor de la lluita.

Carina Masachs, Maria Fernndez-Real Girona i Marc del Pozo Puig; 3D ESO

8

DIA DE LA DONA TREBALLADORAHi ha dones que lluiten un dia, i sn bones; hi ha dones que lluiten un any, i sn millors. Hi ha les que lluiten molts anys, i sn molt bones. Per hi ha les que lluiten tota la vida. Aquestes sn les imprescindibles.

El Dia Internacional de la Dona se celebra cada 8 de mar des de fa ms de vuit dcades. Les dones de tot el mn, independentment de la seva raa, tnia, cultura o llengua, es reuneixen cada any per celebrar aquesta diada.

En les societats antigues dEuropa, la dona tenia un paper subordinat a lhome i no tenia els mateixos drets. Les noies es casaven als 15 anys, o menys, amb qui decidia el pare i shavien de dedicar a les tasques domstiques i no podien estudiar. Encara que hgim evolucionat, hi ha molts llocs arreu del mn on aix continua passant. Tot i els avenos aconseguits pel moviment feminista, avui no sha arribat encara a una igualtat plena de drets entre homes i dones.

El 8 de maig s un bon dia per recordar el nom de dones importants que ha quedat gravat en la histria del feminisme, i que han destacat com a lluitadores que intentaven defensar una cosa que creien legtima, com Christine de Pizan, Olympe de Gouges, Mary Wolstonecraft, Lucrettia Mott, Elisabeth Candy, Rosa Luxemburg, Rene Ct i Millicent Garret Fawcet, entre moltssimes altres. Grcies a la seva lluita i la de moltes dones ms, ara podem gaudir de drets que fa pocs anys eren negats.

La histria tendeix a presentar els avenos socials aconseguits per les dones com la conseqncia del progrs de la societat, en el qual les dones no hi han influt. Per no s aix, la histria real s que les dones han hagut de lluitar per aconseguir els seus drets. I mentre no canvi la societat en qu vivim, el que ens permetr seguir avanant en la igualtat seran les reivindicacions i les lluites de les dones.

Els orgens del 8 de mar encara sn discutits. S que s cert que hi va haver un incendi; per sembla que no va ser a la fbrica Cotton sin a la Triangle Shirtwaist Company, en qu van morir moltes dones, la majoria noies immigrants dentre 17 i 24 anys. Tampoc va ser el 8 de mar de 1908, sin el 25 de mar de 1911, dies desprs de la primera celebraci del Dia Internacional de la Dona.

Pel que fa a la manifestaci que tamb es considera linici de la celebraci, no va ser ni el 8 de mar de 1857, ni el 8 de mar de 1908, com se sol considerar. Va ser el 27 de setembre de 1909 quan les treballadores i treballadors del sector txtil dels Estats Units van fer una vaga de tretze setmanes (fins al 15 de febrer de 1910) demanant millores laborals; per sha de dir que aquest fet tampoc va ser lorigen de la celebraci del 8 de Mar. Les historiadores Liliane Kandel i Franois Picq afirmen que el mite que situa la manifestaci a lany 1857 va ser creat el 1955, per eliminar el carcter comunista que ms tard havia adquirit el Dia Internacional de la Dona.

Els orgens daquesta diada estan lligats als partits socialistes dels Estats Units i Europa. El primer Dia de la Dona el van instituir les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908 amb lobjectiu de reivindicar sobretot el dret de vot. Inspirada en aquesta idea, lany 1910, durant la II Conferncia Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin, lder del moviment alemany de dones socialistes, va proposar organitzar la celebraci dun Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primer cop (a Europa) el 19 de mar de 1911. A Nord-amrica continuarien fent-ho lltim diumenge de febrer durant un temps ms.

Amb el pas dels anys el Dia Internacional de la Dona ha esdevingut locasi de celebrar els progressos aconseguits en la lluita pels drets de les dones i de promoure les mesures que shan de prendre per continuar avanant cap a la igualtat.

9

HOMENATGE

Ja fa temps que corre per la xarxa aquest Power point titulat Me voy a la cama que vol ser un reconeixement a la feina diria de totes les dones. Ni que sigui per un dia, recordem-nos-en.

1014

11

Maria Fernndez-Real Girona; 3D ESO

1. Participes en les feines de casa?

29%

33%

38%

No

S

A vegades

Fitxa tcnica: Total alumnes de 3r ESO 130 Total respostes 97 (74,6%)No contesten 33 (25,4%)(Un grup no la va fer)

12

2. Si s que s, quines de les segents feines sols fer?

3. Si s que no, per quin motiu no les fas? Majoritriament no les fan perqu els fa mandra.

4. Et donen diners a canvi de fer tot aix que hem dit, o ten donen sense fer res?

5. A casa, qui fa la feina de la llar habitualment?

6. Fer les feines de casa, creus que tajuda a...

7. Sumant tot el que fas, quantes hores destines diriament a la feina de casa?

8. Fas les feines...

13

Recull dactivitats i notcies de lInstitut durant el segon trimestre del curs

DUES XAPESAquest curs, i a iniciativa de la professora

Quima Tarrs, shan confeccionat unes xapes per lliurar-les als

guanyadors dels concursos convocats per lInstitut.

Fins ara shan fet dues xapes. La primera,dissenyada per

Dami Serra, de 4C ESO, es lliur alfestival de Nadal i la segona, dibuixada

per Quim Pla de 3D i retolada per NicolauMaya de 3B, sha lliurat en

els actes de Sant Jordi.

ELS ALUMNES DE L'AULA D'ACOLLIDA VISITEN LA BIBLIOTECA

La Nstia Lipsberg, de 4t D, la Ioana Catalina Iorgu i l'Alexander Kosogorskiy, de 4t C, alumnes de l'aula d'acollida de l'IES Jaume Vicens Vives, ens expliquen en lescrit que segueix la visita que van fer a la biblioteca pblica de Girona. A la Nstia i l'Alexander els va agradar que la biblioteca sempre estigui en silenci.

El dia 20 de desembre de 2007 vam anar a la Biblioteca Pblica de Girona, que funciona des de l'any 1848. Ens va rebre la bibliotecria, que es diu Slvia. Vam entrar a la sala d'estudi, on ens va explicar com s, qu hi ha i la histria de la biblioteca. Tamb, com podem buscar llibres. De la biblioteca tamb ten pots emportar llibres per llegir a casa (EP!, si tens el carnet i els demanes!) La bibliotecria ens va ensenyar la planta baixa, els 5 pisos de fons bibliogrfic i documental (on es guarden els llibres i els diaris vells), la sala infantil, la sala d'adults, etc. A l'hemeroteca hi ha molts diaris d'altres pasos i revistes per llegir. A la biblioteca de Girona es poden consultar llibres, vdeos, revistes, jocs d'ordinador, pellcules i Internet gratut per buscar informaci. Les persones que tenen el carnet de la biblioteca poden fer servir l'ordinador mitja hora cada dia. Tots els llibres tenen una etiqueta amb nmeros i lletres. s la classificaci universal, que permet ordenar-los per temes i matries, i trobar-los de seguida. Tamb nhi ha que tenen una etiqueta de color vermell, perqu no es poden prestar. Al final ens va regalar un punt de llibre i una bossa .

Dibuixos de les dues xapes que shan fet fins ara

14

Reproducci del diploma enviat per la Marat de TV3 al nostre Institut

Els actors de 2n dESO al final de la representaci

!"# !$%&$'()"% *+$,%-.

$$(

/*012$"3

$,(4$ 5 5$6

!"#$%&'

$!(")$)*+

,-."!/

DIPLOMA DE LA MARAT DE TV3 Lorganitzaci de la Marat de TV3 ha lliurat un diploma al nostre Institut per la participaci en ledici del Nadal passat dedicada a les malalties cardiovasculars. LInstitut hi va enviar els diners recollits amb la venda de les postals nadalenques; en total 678 . Grcies a tots un altre cop!

15

Lalegria dels actors, acabada la representaci

Assaig obert: dues simfonies de Brahms Per Oriol Cirera, Laura Ferrer, Clara Fonalleras, Anna Gil, Anna Maria Merino i Marina Vancells

[Crnica adaptada del Blog del Departament de Msica del JVV publicat al web de lInstitut]

Dimecres 16 de gener de 2008 els alumnes de 1r de batxillerat de loptativa de modalitat dHistria de la Msica vam anar a lAuditori de Girona a escoltar un assaig de dues simfonies de Johannes Brahms a crrec de lOrquestra de Cadaqus: la simfonia nm. 2 en re major, op. 73 i la simfonia nm. 3 en fa major, op. 90. Cada simfonia tenia quatre moviments.

Laudici va durar dues hores, daquelles hores en qu podries tancar els ulls i anar viatjant per sentiments, records, sensacions infinites ja que la msica, i tamb el silenci, fan que desconnectar-te delmn i relaxar-te sigui la millor opci per disfrutar del concert. Feia cosa tancar els ulls per por que alg penss que dormem, i tamb per respecte als artistes, per un cop vrem sortir, vam pensar que hagussim disfrutat molt ms el concert si ho hagussim fet!

LassaigSembla que no, per s fora diferent assistir a un assaig que a un concert, perqu en un concert els msics no poden parar si sequivoquen, i el director no els pot avisar per dir que toquin ms fort o el que sigui. En un concert noms pot utilitzar els gestos que fa amb els braos i la batuta. Abans de comenar lassaig, el director ens ha dit qui eren, qu tocarien i com ho farien. Va ser tot un detall que fes una breu explicaci de com serien les simfonies i els moviments de cada obra. Lassaig va ser fora seguit. Lorquestra va tocar cada moviment de cada simfonia sense parar i, en acabar, en algun moment el director va fer repetir algun fragment. Sobre el segon moviment de la segona simfonia, el director va dir que aquella seria la part ms apassionada. Com ell deia: tiene fuego. I realment va ser aix.

Lorquestra simfnica i el directorPel qu fa al conjunt instrumental, eren cinquanta set msics dalt de lescenari, a ms del director. Els instruments estaven collocats de la segent manera: a la nostra esquerra, els violins; al mig, les violes i, a la nostra dreta, els violoncels i contrabaixos. Darrera de la secci de corda, hi havia la de vent fusta (flauta travessera, clarinet, obo, fagot, contrafagot) i, darrera daquesta, la de vent metall (trompetes, trombons de vares, trompa i tuba). AL fons, les timbales. Ens vam poder adonar de la funci del director en una orquestra: ell marcava el ritme, les dinmiques i el carcter de cada moviment de les dues simfonies que vam escoltar. A ms, es movia molt, s a dir, era molt expressiu.

47

892$36'

!:/; ' 4 %:' 5$5,$?%3*5$8*.

$

?$2.%?(4%4@:%?$

%1

AA5(

16

Lautor, Johannes BrahmsBrahms (Hamburg, 1833 - Viena, 1897) s un compositor alemany del Romanticisme que va nixer en una famlia modesta. El seu pare es guanyava la vida tocant en tavernes i cerveseries, i el petit Johannes va comenar aviat a acompanya-lo al viol interpretant msica de ball i les melodies aleshores de moda. AL mateix temps estudiava teoria musical i piano. Es va presentar en pblic com a pianista el 21 de setembre de 1848 a la seva ciutat natal amb gran xit, malgrat que, ms que la interpretaci, la seva veritable vocaci era la composici. Desprs duna curta estada a Weimar, ciutat on va conixer el clebre pianista i compositor hongars Franz Liszt, Brahms es va traslladar a Dsseldorf on va conixer Schumann amb qui trav una amistat que es va mantenir durant tota la seva vida. El 1869 Brahms va fixar la seva residncia a Viena, capital musical dEuropa des dels temps de Mozart i Haydn. All va consolidar el seu estil. AL comenament de la seva carrera shavia centrat gaireb exclusivament en la producci per a piano; per a partir de llavors es dedic a les grans formes instrumentals i va compondre simfonies, quartets i quintets. A diferncia de la majoria dels seus contemporanis, va ser partidari de la msica abstracta i mai no va abordar ni el poema simfnic ni lpera. Brahms va ser considerat en el seu temps com un gran compositor, a la mateixa alada que Bach i Beethoven, amb qui forma les tres mtiques B de la histria de la msica.

Data: 16/01/08 Durada: 3 hores, al mat

MATEMTIQUES: PROBLEMES A LESPRINT Problemes a lesprint s una competici que consisteix a resoldre rpidament una srie de problemes dematemtiques. Hi participen alumnes dinstituts de secundria organitzats en equips. En ledici daquest any, hihan pres part un total de 44 centres de les Illes Balears, Valncia i Catalunya. El nombre de participants i labastgeogrfic de la convocatria han estat un xit. El JVV tamb hi va participar i, a partir de les 11 del mat, unsquaranta-cinc dalumnes de 4t dESO i batxillerat, acompanyats dalguns professors de lassignatura, es vanconcentrar a la Biblioteca per a resoldre els problemes que es proposaven. Quan sobtenia el resultat (fent-netanta via com podien) senviava per Internet. El pdium de guanyadors ha estat: primer, lIES la Garrotxa dOlot, que va enviar les respostes correctes enun temps de 3534 segons, en segon lloc, lIES Montserrat de Barcelona, que tard 3968 segons. El JVV tamb va encertar totes les respostes i ho va fer en un temps inferior a 5000 segons; per va tardar unamica ms que els guanyadors. Aix i tot ha estat una bona marca. Enhorabona! Data: 23/01/08 Durada: 2 hores i mitja, aproximadament Lloc: Biblioteca de lInstitut

VISITA A EXPO JOVE

Els alumnes de 4t dESO i 1r de batxillerat visitaren EXPO JOVE, una exposici sobre estudis, sortides professionals i altres temes dinters per als joves, celebrada al Palau Firal de Girona, a la Devesa. All es podien visitar diversos estands i assistir a demostracions dalgunes activitats, com perruqueria, hostaleria i msica (En aquesta ltima shi podia participar i algun alumne va improvisar un solo de guitarra per als seus companys). Tamb es podia recollir informaci de tot tipus sobre estudis futurs i sortides professionals. Abans dentrar, hi va haver una xerrada a crrec duns monitors de la Secretaria General de Joventut.

Data: 23/01/08 25/01/08 Durada: 3 h. A EXPO JOVE un es podia fer una foto posant el cap a unes siluetes amb dibuixos de diferents professions. Desquerra a dreta: Jordi Girbau, Gemma Cirera (1A BAT), Ernest Mart, Nina Sunyer (1B BAT), Quima Tarrs, Valentina Nadjarian (1C BAT) i Ada Claret (1A BAT) 17

Xerrada sobre la violncia de gnere i el sexeMarc Barbacil; 3A ESO

La Pat i la Natlia, dues monitores especialistes en el tema, van venir a lInstitut a fer-nos una xerrada a tots els alumnes de 3r dESO. Ens el van presentar com un tema seris i important. Els alumnes vam tenir locasi de preguntar coses que segurament, a casa, mai preguntarem. A ms, vam aprofitar per intercanviar opinions entre nosaltres i amb elles.Van fer dues xerrades, la primera tractava sobre el sexe i les diferencies amb lamor; la segona va tractar ms sobre la violncia de gnere, analitzant qu podem tolerar i qu no.

Data :29/01/08 5/02/08 Durada: dues hores cada sessi

Visita a la casa Alegre de Sagrera ial Museu de la Cincia i la Tcnica de Terrassa

Els alumnes de 4t dESO van fer una sortida a Terrassa. All van visitar primer la casa Alegre de Sagrera, construda a principis del segle XIX i reformada el 1911. s un model dhabitatge de la burgesia industrial catalana. Des del 1973 es fa servir com a museu i shi exposen colleccions dartistes i escriptors com Martnez Lozano, Mateu Avellaneda o Agust Bartra. La casa t forma de U, amb un cos central i dos laterals, en un dels quals hi vivia el servei.

Desprs visitaren lantiga fbrica txtil EL Vapor Aymerich', avui convertida en el Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya. Per grups separats van fer-hi una visita guiada: els van explicar com feien el fil, van poder veure mquines antigues, la nau central donze mil metres quadrats, les carboneres subterrnies on semmagatze-mava el carb i van conixer les condicions laborals precries en qu els obrers treballaven, especialment els nens (nhi havia a partir de 7 anys). Un dels treballs ms difcils era netejar la xemeneia, que fa 41 metres dalada. La fbrica txtil va tancar el 1979.

Els alumnes van fer murals recollint lexperincia de la visita, que van penjar a classe.

Data: 29/01/08 7/02/08 Durada: tot el dia

Det

all d

els

vitr

alls

.

In

teri

or.

M

qui

na d

e va

por.

18

DIA INTERNACIONAL DE LA PAU I LA NO VIOLENCIA

Cada any, el 30 de gener, aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, se celebra el Dia Internacional Escolar de la Pau i la No violncia. Enguany, a lInstitut lacte sinici amb la interpretaci dunes canons per part dels alumnes del crdit variable de guitarra, de 4t dESO, dirigits per Rosor Rabassedas ( Damunt duna terra i Can sense nom de Llus Llach). Tot seguit, un grup dalumnes de diferents cursos realitz una lectura de frases breus relacionades amb la pau. Els lectors foren: Adri Boronat (3B ESO), Eduard Cabr (2B BAT), Mireia Van Leeuwen (2B BAT), Roger Morera (2C BAT), Maria Fernndez-Real (3D ESO), Neus Armengol (1A BAT), Iu Girons (4D ESO) i Jaume Masdevall (1A BAT). Durant aquella setmana, al passads entre pavellons, sinstall una exposici de coloms per la pau, dins la silueta dels quals, els alumnes de 1r dESO havien escrit el seu missatge.

1. Les coses poden canviar. La histria s oberta. EL passat i el present determinen una part del futur, per el futur s parcialment inventable i podem i volem incidir-hi.

2. Els canvis histrics importants sn sempre un procs llarg i mai episodis o reivindicacions puntuals que puguin assolir-se dun sol cop.

3. Lopini s leina ms important

per a provocar qualsevol canvi.

Una opini pblica ben formada,

organitzada i activa t una fora

irresistible.

4.O

nhi

hape

rson

eshi

ha

conf

licte

s.E

l pro

blem

ano

sn

els c

onfli

ctes

, sin

la

form

ade

reso

ldre

ls.

5. La v iolncia s un criteri absurd de resoluci de conflictes. Amb la violncia guanya el ms fort no el ms just.

6. Ls de la violncia ocasiona sempre mals i sofriment. Pel cap de baix, representa causar un mal cert per evitar-ne un dhipottic, i la majoria de vegades ocasiona mals infinitament superiors que aquells que pretn evitar.

7. Si en algun moment la guerra podia considerar-se un mal menor, avui dia s, amb tota seguretat, un mal major. Laparici de laviaci, el bombardeig sobre ciutats i les armes de destrucci massiva han comportat que en les guerres actuals el 90% de les vctimes siguin civils.

8. La violncia s inefica:

no resol els conflictes,

noms els tapa. No hem de confondre violncia amb

soluci.

9. El concepte exclusivament militarista de la seguretat s car i inefica. Les despeses militars mundials sn de lordre del bili de dlars lany. Amb un 2% daquesta quantitat seria possible eliminar la fam a tota la terra.

19

Concentraci al pati nord. Les 12 del migdia.

Interpretaci de canons pel grup de guitarres, a contrallum.

10. La fabricaci i el comer darmes alimenta i fa ms greus els conflictes. Les causes dels conflictes sn sovint complexes i diverses, per el negoci de les armes allarga i agreuja les seves conseqncies, quan no els provoca directament.

11. La pau s un concepte positiu, que cal construir. La pau no s noms absncia de guerra. No s un fet casual, sin que s fruit duna srie de condicions que no sn fcils, per que sn imprescindibles si volem aconseguir-la i mantenir-la.

12. Demanem que sinici el canvi, no que sacabi avui mateix. No demanem que dem ja hagin desaparegut tots els exrcits. El canvi que proposem s un procs histric que no simprovisa.

13. De la investigaci per la guerra cap a la investigaci per la pau. Cal avanar en els estudis danlisi i prevenci de conflictes, en escoles de meditaci i en la recerca dinstruments alternatius de resoluci de conflictes.

14. De la soluci cap a la prevenci dels

conflictes. Cal destinar recursos a la creaci i

manteniment duna xarxa de detecci i

prevenci de conflictes.

15. Dels exrcits ofensius als exercits defensius. La

renncia dels exrcits a dotar-se darmament i

infrastructura que faci possible la seva actuaci fora del

propi territori, faria disminuir la desconfiana i la tensi

internacionals.

Alumnes de 1r ESO penjant coloms per la Pau.

20

El professor de tecnologia Artur Antnez exercint de cap destudis pirata, anant a posar ordre a les classes de segon de batxillerat

Cartell de lobra

CARNAVAL, CARNAVAL !!

Divendres 1 de febrer era el cap de setmana de Carnestoltes. Els alumnes de lInstitut que estan a la Comissi dActivitats van proposar que tothom es disfresss. Sempre hi ha qui s reticent a fer-ho, per molta gent va venir disfressada. Algunes classes van posar-se fins i tot dacord i fora professors duien algun detall carnvalesc. ja se sap, per Carnaval, tot shi val.

SORTIDA AL TEATRE: LA PLAA DEL DIAMANT

Organitzat pel Departament de Llengua Catalana, dissabte 2 de febrer al vespre, els alumnes de 2n de BAT van anar a veure la representaci de lobra La Plaa del diamant de Merc Rodoreda al teatre Municipal de Girona. Era una sortida voluntria. A alg encara li quedava una mica de ressaca de Carnestoltes. El muntatge del Teatre Nacional era espectacular: escenografia brillant, molts actors damunt lescenari, efectes, etc. En general lobra va agradar; per cal dir que en alguns moments es va trobar a faltar el to intimista de la novella (de fet es tracta del monleg de la protagonista, la Colometa) mentre que en el muntatge hi predominava el dileg. Josep M. Benet i Jornet nha fet ladaptaci teatral i la direcci s de Toni Casares. Per destacar, les actuacions de Mriam Alamany, Merc Arnega, David Bags, Imma Colomer i Marc Martnez, entre molts daltres. Lexperincia va ser molt gratificant i recomanable!

VISITA DUNS ALUMNES DANESOS A LINSTITUT

Per sorpresa, un grup de 18 alumnes danesos, acompanyats de la seva professora, Birgit Lken-Hansen, van demanar visitar lInstitut i conixer una mica lestructura dels estudis de batxillerat.

Els professors M. Llusa Gonzlez i Jordi Girbau van coordinar la trobada. Els alumnes de 2B de

BAT de la modalitat cientfico-tecnolgica van fer damfitrions. Eduard Cabr, Bet Fonalleras iAlbert Sol prepararen la benvinguda i les informacions. Ells van arribar al final del mat, a lhora de tutoria, i sels pass un Power point sobre Catalunya i

lInstitut. El nois i noies danesos tamb van preparar una explicaci sobre Dinamarca i sobre lesactivitats del seu centre, el Trring Gymnasium de Trring. La trobada es va desenvolupar en unambient cordial i agradable. Al final hi va haver intercanvi de regals i un breu recorregut pel centre.Desprs alguns alumnes van quedar amb ells per anar a dinar plegats i fins i tot un grupet es vatornar a trobar al vespre. La seva professora va enviar-nos un e-mail agraint lacollida de lInstitut iproposant un futur intercanvi o la collaboraci en un projecte educatiu compartit.

Data: 5/02/08 Durada: 2 hores, al final del mat

21

Els alumnes Eduard Cabr, Bet Fonalleras i Albert Sol escoltant les paraules de benvinguda de la directora de lInstitut als alumnes danesos

Els estudiantes danesos fent la seva presentaci amb latenta mirada del coordinador de batxillerat, Josep Pi

Foto de grup: barrejats, alumnes de 2B, de 2A (de cincies socials -que es van afegir a lacte-) i de Dinamarca

EXCURSI AL CAP DE CREUSEls alumnes de cincies de la terra de batxillerat, (dirn i nocturn), van anar al Cap de Creus a

fer una visita per conixer la zona. Els acompanyaren les professores de cincies naturals VegaBartolom, Roser Hostench i Carme Compte, i Anna Valls (de llengua catalana). Hi ha un reportatge molt complet de la sortida a la secci 1 kop de m, pg. 28 a 30 de la revista.

Data: 5/02/08 Durada: tot el dia

JORNADA DE PORTES OBERTES A LA FACULTAT DE FSICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Els alumnes de 2n BAT de la modalitat cientfico-tecnolgica van assistir a la Jornada de Portes Obertes de la Facultat de Fsica de la UB. Al llarg del mat els van ensenyar el que sest investigant en els diferents laboratoris i van tenir ocasi de parlar amb professors i estudiants de 3r cicle. Es van realitzar visites guiades en petits grups, de dues hores i mitja de durada, que van resultar molt profitoses i interessants.

Data: 13/02/08 Durada: mat

22

Els alumnes de 2n de BAT al teulat de la Facultat de Fsica de la UB veient enlairar-se un globus meteorolgic

Un dels grups durant la visita, escoltant atentament les explicacions dun estudiant de la Facultat

Els 24 alumnes de 2n de BAT que van anar a la Facultat de Fsica de la UB amb els professors Anton Cortada i M. Llusa Gonzlez

23

BOSCOS ENDINS Patrcia Martn lvarez; 1D ESO

Aquest musical s el que mha agradat ms de lexcursi a Barcelona que vam fer els alumnes de 1r dESO. s un musical amb molt dhumor i amb un toc reflexiu, i aix agrada. Lalegria no sabandona. AL primer acte sexpliquen contes, com ara la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, Jan i les mongetes mgiques, i Rapunzel, amb una parella de forners i una bruixa. s un retall dels contes que, algun cop, quan rem petits, hem sentit explicar. Els personatges es perden en un bosc misteris, desconegut, molt divertit, per a lhora enemic.La msica i el teatre lliguen a la perfecci! Aquest musical t una durada de 3 hores,aproximadament, amb un descans de 20 minuts. Tot ell suposa un gran esfor. Era en directe i aix s impressionant. Els actors es concentraven molt en els papers dels seus personatges i ho feien dall ms b. En total eren 15 actors i deu msics. EL musical sha tradut al catal de langls. El ttol original s Into the woods, guanyador dels premis Tony el 1988, msica i lletra de Stephen Sondheim. EL pblic va aplaudir molt. Per sempre nhi ha un o dos que fan comentaris fora de lloc. Aix molesta molt. NO es pot tolerar. Tret daix, en general, tot el musical va ser divertit i tendre, el millor que he vist. Els efectes especials, la msica, el vestuari, el teatre... feien una combinaci molt divertida. EL musical Boscos Endins s una obra del grup Dagoll Dagom. Nosaltres en vam gaudir al teatre Victria de Barcelona. Magradaria recomanar aquest musical a tothom.

Data: 14/02/08 21/02/08 Durada: tot el dia

PRACTIQUEM RUGBIAmb aquest lema, un grup de 34 nois i noies de lInstitut van assistir a lestadi del GE i EG, a Palau Sacosta, a una concentraci de rugbi, acompanyats per les professores dEducaci Fsica Lourdes Juliol i Rosa Quintana, i disputaren diversos partits amb equips daltres instituts. La majoria eren alumnes de 1r i 2n dESO; per tamb hi havia un equip de 4t. Felicitats per participar-hi, perqu la trobada es va fer divendres a la tarda, fora de lhorari de classe.

Data: 14/03/08 Durada: divendres a la tarda

SENSIBILITZACI SOBRE EL TRANSIT, LALCOHOL I ELS ACCIDENTS Amb el nom de Perill: posa-hi seny es van realitzar dues xerrades als alumnes de 1r BAT sobre el trnsit i la conducci, destacant aspectes com ls del cas, el respecte als senyals i el perill del consum dalcohol. Una de les xerrades fou feta per agents de la Guardia Urbana i laltra, molt impactant, per una persona de lInstitut Guttmann, lesionada en un accident i que anava en cadira de rodes. Tothom hauria de ser conscient dels perills de la conducci i intensificar latenci i la prudncia quan condueix. Data: 12/02/08 19/02/08 Durada: hora de tutoria; dues sessions

24

XERRADES DORIENTACI DE LES UNIVERSITATS CATALANES

Aquest curs el JVV ha organitzat un seguit de xerrades dorientaci per als alumnes de 2n BATsobre els diferents estudis universitaris. Se nhan fet les segents:

Jornada de Portes Obertes de la UAB. El 24 de gener els alumnes van poder anar a laJornada de Portes Obertes daquesta Universitat visitant les installacions del campus iassistint a les diferents xerrades organitzades per cada facultat. La sortida era voluntria.

Xerrada de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i visita del Bus de la UAB. El 26de febrer va visitar lInstitut el Bus de lAutnoma. Al llarg de tot el mat, els alumnesanaren baixant a la plaa de Vista Alegre on hi havia aparcat el Bus amb una petitaexposici. Anaven entrant en grups de quinze i all un estudiant de 3r cicle els informava

Jordi Moreno, Kevin Misas, Llus Pla, Pau Bosch i Andreu Boadas Irene Planas, Clara Pilsa, Irina Pi i Marina Amors

Jaume Massaguer, Joan Vila, Abel Rodrguez i Gemma Auguet Mart Garriga, Claudi Pi, Mart Fernndez-Real i Andrea Pasamon

Bacaldi Yassin, Adri Curbet, ric Dez, Joan Roca, Pere Capdevila, Oriol Cards, Deylin Barahona i Paula Riera

Xavier Llorens, Miguel Zambudio, ric Gibes, Pau Roca, Anton Olmos i Dami SerraManel (entrenador del JVV), Marcel Planas i Sergi Nadal

25

dels estudis que shi imparteixen i responia les preguntes que li feien. A ltima hora del mat, coincidint amb lhora de tutoria, hi hagu una conferncia al teatre Ignasi Bonnn on un professor detall les carreres que es poden estudiar a lAutnoma i una alumna explic aspectes relacionats amb la Vila Universitria, on sallotgen molts estudiants.

Xerrada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Amb el lema Jo, la Pompeu, l11 de mar un professor daquesta universitat present un vdeo sobre els estudis que ofereix i els aspectes ms destacats que la caracteritzen. Pos laccent en la qualitat, lexigncia i el seguiment tutotitzat trimestral de lalumnat.

Xerrades de la Universitat de Girona (UdG). Els dies 4 i 25 de mar hi hagu dues xerrades per explicar les titulacions que imparteix la UdG i el funcionament general daquesta universitat. El primer dia, sadre als alumnes dhumanitat i cincies socials, i el segon als de batxillerat cientfico-tecnolgic i de cincies de la salut. Es destac la proximitat, la seva dimensi equilibrada, la relaci directa amb el professorat i la innovaci cientfica.

En totes les conferncies hi hagu una referncia al procs de Bolonya, que saplicar de ple el 2010. s dagrair lesfor que la Coordinaci Pedaggica i el coordinador de batxillerat, Josep Pi, han esmerat a organitzar aquest programa i les facilitats que han donat als alumnes per assistir tamb (amb el perms dels seus pares) a altres xerrades organitzades per les diferents facultats.

Dates: 24/02/08 26/02/08 4/03/08 11/03/08 25/03/08

Sortida a lmax i al ZooVega Bartolom i Carme Compte, professores

Amb els alumnes de 1r. d'ESO estem treballant, a l'rea de Cincies Naturals, els animals vertebrats; i s per aix que vam decidir que els poguessin veure en viu i en imatges 3D. A l'IMAX vam assistir a la projecci dun documental sobre les Profunditats marines, amb tota mena de peixos i mamfers aqutics. Desprs, vam anar al zoo on, amb l'ajuda d'uns monitors, vam veure alguns vertebrats i ens van explicar les seves adaptacions per a poder viure en el seu hbitat : Qu amaguen els dromedaris i camells a la seva gepa? Per qu tenen les pestanyes tan llargues? I per qu canvien el pl? A qu s degut el color caracterstic dels flamencs? Perqu els serveixen les ratlles, a les zebres? Com es pot fer per distingir-ne dues? ...... Aix ens va permetre poder contestar les preguntes d'un dossier elaborat per les professores.Per acabar la visita, vam anar a veure l'actuaci dels dofins. Un alumne del nostre institut va tenir l'oportunitat de tocar-los i fer d'ensinistrador. Per no tot va ser treballar; tant al Maremgnum i com al Zoo vam tenir temps lliure per poder passejar, comprar, jugar i investigar.... Ens ho vam passar molt b!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Data: 11/03/08 Durada: tot el dia

Foto de grup en un moment de descans a lombra Lelefant del Zoo

26

Un dels grups treballant el dossier preparat per les professores Lalumne Llus Pla de 1r dESO fent densinistrador dels dofins

PRIMAVERA FOTOGRFICA

La sortida al monestir de Sant Pere de Rodes dels alumnes de 3r dESO tenia entre les

activitats previstes (com ja sha fet aquests darrers anys) la realitzaci dun concurs fotogrfic.

Lexperincia pretenia que els nois i noies tinguessin ocasi de mirar des del seu punt de vista

aquest monument i la natura que lenvolta. Es perseguia que les fotografies fossin el resultat

duna activitat personal creativa i lliure. Tots els alumnes de tercer armats duna cmera

digital van tenir loportunitat de captar part de la realitat ambiental i artstica. Al concurs, cada

persona hi ha pogut presentar dues fotografies. Ms endavant se sabr el veredicte.

Data: 25/03/08 Durada: tot el dia

PARTICIPACI A LOLIMPIADA INTERNACIONAL DE FSICA 2008. FASE CATALANA

Xavier Roderic Hoffmann, alumne de 2ABAT., ha quedat quart en lOlimpada de Fsica celebrada l1 de febrer a Barcelona. Aquesta prova est organitzada per la Societat Catalana de Fsica. El dia 29 de febrer es van lliurar els premis en un acte a la Sala Prat de la Riba de lInstitut dEstudis Catalans. A labril, va participar a la fase estatal, que se celebr a Oviedo, quedant el 18 de 120 participants. Per prendre-hi part, es va preparar amb el professor Anton Cortada, ampliant temes i practicant amb problemes daltres edicions, molt ms llargs que els de classe. Enhorabona pel resultat!!

Data: 1/02/08 29/02/08 4 a 7/04/08 [Fase catalana, lliurament de premis i fase estatal]

Final dels retalls de llibreta on METASTASI ha recollit les activitats del segon trimestre !!

Lliurament dels premis de la fase catalana de la Olimpada de Fsica

27

COLLABORACIONS COLLABORACIONS COLLABORACIONS COLLABORACIONS COLLABORACIONS

POLITICS

28/02/08. A tots els poltics que volen guanyar...

Sc una nena de 12 anys, per tant el dia 9 de mar no podr anar a votar; aix vol

dir que no podr participar en la decisi de qui governar el pas. Per magradaria

fer constar que s, que tinc opini sobre molts dels temes, poltics, socials,

econmics..., sobre els que fan campanya els nostres poltics.

Jo penso que fan moltes promeses que desprs no compliran, com el que he sentit:

donar 400 euros, pujar les pensions de la gent gran, que no hi haur problemes

econmics, incrementar els ajuts per natalitat... Don sortiran els diners per fer

tantes coses? Si fos tan fcil, per qu no ho han fet fins ara? Em sembla que volen

comprar el vot dels ciutadans a qualsevol preu; per amb aix noms aconsegueixen

que la gent no tingui confiana en els poltics. A mi encara em queden uns quants

anys per anar a votar. Espero no perdre del tot la confiana.

Helena Batall Ferrer; 1B ESO

A U T O R E T R A T La professora de llengua catalana Anna Valls ha fet arribar a METASTASI unes quantes descripcions escrites pels alumnes de primer dESO a partir de les quals shavia dendevinar de qui es tractava. Dentre totes elles hem escollit aquesta, que ens ha semblat la ms divertida. A veure si endevineu qui s.

Puc tenir el cabell de molts colors, el cap de moltes formes, la pell de diferents tactes, el peus de moltes mides diferents, el carcter dol o aspre, per el cas s que jo, jo sc nica.

Fsicament no sc res de laltre mn: Tinc els cabells com la xocolata negra, normalment amb la clenxa al mig. Uns ulls, blaus, grossos, que em fan tenir la mirada trista (perqu els tinc inclinats al contrari que un xins). Tinc un nas que sembla de llufa perqu est inclinat cap amunt. Sota el nas, una boca que s com un piny. Quan era petita, jugant amb un cavallet amb molla amb el meu germ, vaig sortir disparada i vaig deixar un parell de dents all. Els dits de les meves mans sn torts i rabassuts; els braos, amb fora per no gaire, sn curts, grassonets, i en lesport que faig han de fer moltes passades de pilota. Les meves espatlles tamb em serveixen per poder fer el meu esport. La panxa, ni prima ni com una pilota (ms aviat tirant a com una pilota). Les cuixes una mica amples. Les cames no sn gaire peludes i aix estranya molt a la gent. A baix de tot, els peus sempre tan petits i amb tant de pont. Quan era petita sem trencaven molt sovint les ungles dels peus; per desprs em digueren que mhi poss iode i ara costen de tallar.

28

Tamb tinc un carcter nic: Diuen que tinc massa amor propi i que sc molt mimosa. Em relaciono b amb la gent que acabo de conixer, encara que sc una mica tmida. Tamb diuen que sc molt tossuda perqu, si vull una cosa, lluito fins arribar a fer enfadar el pare o la mare (ho reconec). Ah, per cert, sc molt xerraire!

El meu pare diu que sc molt curiosa, que sempre estic fent preguntes.

Magrada moltssim treballar amb els animals, sobretot amb els gossos; tamb magraden els esports i fer pellcules.

No magrada gaire llegir, ni que em portin la contrria, ni estar-me quieta, sobretot aix.

Magradaria tenir ms temps per fer altres coses a part de les que faig, com nataci i futbol, i quan sigui gran aconseguir exercir la professi de veterinria.

Ja callo, que se macaba el paper, i ja us he dit massa coses com per saber qui sc...

ASDRBN SORTIDA AL CAP DE CREUS NBRDSA [5 de febrer de 2008; alumnes de batxillerat, dirn i nocturn]

El Parc natural de Cap de Creus es va crear el 12 de

mar de 1998. La seva superfcie s de 13.843,11 ha,

de les quals 10.780,44 corresponen a la part

terrestre i 3.063,67 a la marina. Se situa al nord-est de Catalunya, a la comarca de lAlt Empord. Els seus

lmits abasten quasi la totalitat de la franja litoral

compresa entre els municipis de Roses, Cadaqus i el Port

de la Selva.

El Cap de Creus t molts valors que justifiquen la necessitat de garantir la conservaci daquest important indret. Des del punt de vista biolgic, destaca la diversitat i riquesa del

patrimoni vegetal i de la fauna. Des del punt geolgic, el masss del Cap de Creus s la prolongaci oriental dels Pirineus i s lnic lloc del mn on hi aflora la pegmatita. Laspecte ms destacat del seu clima s el fort

vent del nord, la tramuntana, que s tot un smbol de la comarca de lEmpord.

Observar i contemplar els paisatges del Cap de Creus, s un plaer per als sentits. s natura viva, dura i agresta, on el contrast de les roques erosionades pel mar i el vent produeix la sensaci de la duresa dels

elements.

Era un dia dhivern, per com passa sovint a lAlt Empord, el sol llumins ens regal un dia plcid i de paisatges inoblidables.

El Cap de Creus, val la pena preservar-lo, ja que s un dels pocs llocs verges de la costa catalana; esperem que els interessos dalguns no puguin destrossar un b com.

Alcia Amores; 1B BAT

Irene Planas; 1C ESO

29

Els alumnes asseguts en una roca de pegmatita

escoltant les explicacions dun monitor

Fotografies: Vega Bartomol i Carme Compte, professores de biologia i cincies de la terra. Tamb hi anaren les professores Roser Hostench, de biologia i Anna Valls, de llengua catalana.

Riiing! Sona el despertador. Les 7. Les 7?! Daqu a menys duna hora he de ser a lestaci. Pensem:motxilla, menjar, llibreta, bolgraf, cmera de fer fotos ... I un calat ben cmode! La Carme va dir que era indispensable perqu caminarem fora. Les 10. Ja hem arribat al Cap de Creus. Estem tots asseguts en una roca (juraria que es diu pegmatitai s ben diferent de les altres que l'envolten) escoltant les indicacions dels dos guies. Tot seguit ensseparem en dos grups i ben aviat ja estem caminant per aquell entorn, nou per a nosaltres. La sortida ha estat molt b, per ara toca fer el treball posterior. En un apartat, ens demanen per quconsiderem que s important tenir cura de lentorn natural del Cap de Creus. En primer lloc, penso que un dels aspectes ms importants pels quals cal respectar aquell paisatge sperqu ens permet estudiar a escala real molts dels conceptes que hem anat estudiant a classe: eltipus de geologia, la diversitat decosistemes que hi podem trobar, la litologia del terreny o els efectesdels fenmens naturals de fa milions danys enrere. En segon lloc, penso que cal preservar-lo perqu llocs com aquest, lliures de la contaminaciurbanstica, sn molt escassos. Tamb crec que s una zona molt important per a recerques mediambientals, sense les qualsactualment ignorarem molts detalls. I les magnfiques platges? Qu passar si no respectem els ecosistemes que viuen a les ntidesaiges? Cal mantenir-ho tot tal i com est per a poder continuar incrementant latracci turstica i que es descobreixin els grans tresors naturals que tenim a Catalunya! Me nadono que, sense aquesta sortida i la petita-gran contribuci de cada un, no haurem pogutaprendre tantes coses noves.

Anna Guardiola Sala; 2B BAT

30

Asseguts, escoltant les explicacions dels monitors, de cara al mar

Maria Riera; 2A BAT.

El Cap de Creus s una zona que mereix ser protegida tant per la seva riquesa natural com pel seu gran inters cientfic. D'una banda al cap de Creus hi podem trobar una gran diversitat biolgica: hi ha plantes que sn endmiques de la zona i, a ms, s un indret de pas d'aus migratries i cetacis. D'altra banda, tamb s una zona de gran inters geolgic ja que s'hi poden observar diferents tipus de metamorfismes, com per exemple el de tipus regional que origina la roca tpica de la zona, la pegmatita, i el de tipus dinmic, amb zones de cisallament que crearen una roca anomenada milonita. Tamb sn importants els diferents fenmens fsics que s'hi produeixen com els microplecs i els taffonis, aquests ltims causats per l'erosi que provoquen la sal i l'aigua. Crec que el que s'ha d'evitar de totes maneres s construir-hi i fer-hi activitats lucratives que puguin perjudicar aquest medi; un bon exemple d'aix s el club Mediterrane, el qual va edificar un ressort de vacances per a gent adinerada sense cap tipus de respecte pel medi natural i creant un gran impacte a la zona. Afortunadament, aquest complex de vacances va passar a ser propietat de l'Estat el 2004 i fa un any van comenar les obres per enderrocar-lo. El Cap de Creus s una de les poques zones que sn Reserva Natural Integral (RNI). A Catalunya noms n'hi ha dues ms, als aiguamolls de l'Empord. D'aquesta manera, si es protegeix la zona, ens assegurem que aquest paratgenic tant bonic i interessant es mantingui molt ms temps.

! ! ! !

!"!!!"!!!"!!!"!!

#!#!#!#!

!!!!$$$$ ####

#!%!#!%!#!%!#!%!

&&&&&&&&!!!!

&&&&!'!'!'!'

%()%()%()%()%%%%

****++++ ,,,, ++++% % % %

,,,, ! ! ! ! - - - -

% % % %

....

/%/%/%/%++++01010101,,,,

2 2 2 2

3333&&&&

456

456

456

456

77778888

31

ACUDITS ACUDITS ACUDITS ACUDITS ACUDITS ACUDITS ACUDITS ACUDITS ACUDITS Tres acudits feministes

Maria Fernndez-Real Girona; 3D ESOUN NGEL Una amiga li diu a un altra: - No saps? el meu marit s un ngel. I laltra li respon: - Quina sort que tens, el meu encara s viu.

Un home i una dona que no es coneixien de res van coincidir en el mateix compartiment del vagllit dun tren.

Passat el primer moment de situaci incmoda, van acabar ficant-se a les lliteres: lhome a la de dalt i la dona a

la de baix.

A mitja nit, lhome sinclina al lateral de la llitera, desperta la dona i li diu:

Em sap greu molestar-la, per tinc un fred terrible. Em podria passar una altra flassada?

La dona es tomba tamb cap al lateral de la llitera i picant-li lullet li diu:

Tinc una idea millor: noms per aquesta nit, fem com si estigussim casats.

Lhome, encantat, li respon:

Dacord! Perfecte!

Llavors la dona li diu:

Doncs, agafa-te-la tu mateix, la flassada, espavilat!!

Mama, mama, perqu thas casat amb el papa? Ai, filla meva, tu tampoc tho expliques, eh?

Adaptaci de http://www.terra.es/personal/rafbadia/acudits.htm

Cuina per als enamorats

Bunyolgs degpherificajhi de rojha blava amb un toc de begt-jheller de Jhant Jordi

Bon dia family!! Jhc jo, el mill cuin del mong. Avui farem bunyols degpherificajhi de rojha amb begt-jheller de Jhant Jordi.

Ing... Ing... Ingredienjh! i material: Pasta de bunyolgs del Bulli; ejh molt barata nomg uns 2... 2.000 eurojh el gram. Jajaja Rojha de lhort de ca la Rugki Un begt-jheller de Jhant Jordi Un mindundi per fer la feina bruta (jherveig el teu germ petit) Pintura blava per la rojha Farina de trigu Sjhucre Forn egpherificador

Projhediments: - Vine al Bulli i arrunat una mica comprant uns gramgs de pajhta de bunyolgs. - Veg damagat a Jhant Pol, i agafa uneg poqueg rojheg de la Rugky. - El begt jheller de Jhant Jordi s ms jhabors si ejhs acabat de regalar; per recorda que no pot jher el llibre

de la jhicota!!! - Fegelg bunyolg com puguig, no eg problema meu. Quan elg fajhig pinta de blau la rojha i afageix-la a la

majha. (Vigila perqu amb la majha et pots tacar, aix que feg jhervir lingeni i pojha al mindundi del teu germ petit a pajhtar la pajhta).

- Degprg tirals-hi un bon grapat de farina de trigu i pojha-ho al forn egpherificador. - Quan jhentig PIIIIIIIING, g que ja quajhi hag acabat i pots treurels del forn. A continuaci, agafa el beght-

jheller de Jhant Jordi i ratllan unes pgines, ben petites. Barreja-ho amb jhucre i pojha-ho tot per sobre els bunyolgs. Ecoliqu!! Llejhtos per menjar!!.

- I per acabar, com jhempre.... Vine al Bulliiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!

Els mindundis de 3A dESO: Nico Mateos, Pau Planas i Marc Baig

32

INFORMTICA: ATENCIN AL CLIENTE (Casos reales y consultas a informticos)

[Circula per Internet] Informtico: Qu ordenador tiene? Cliente: Uno blanco.

Cliente: Hola. No puedo sacar el disquete de la disquetera. Informtico: Ha intentado apretar el botn? Cliente: S, claro, est como pegado... Informtico: Eso no suena bien; tomar nota. Cliente: No... espere... no haba metido el disquete... est todava en la mesa... lo siento.

Informtico: Haga clic sobre el icono de 'Mi PC', a la izquierda de la pantalla.Cliente: Tu izquierda o mi izquierda?

Informtico: Buenos das. En qu puedo ayudarle? Cliente: Hola, no puedo imprimir. Informtico: Podra hacer click sobre "inicio" y ... Cliente: Escuche, no empiece con tecnicismos; no soy Bill Gates!!

Cliente: Hola, buenas tardes, soy Marta y no puedo imprimir; cada vez que lo intento dice "No se encuentra impresora". He cogido incluso la impresora, la he colocado en frente del monitor; pero el ordenador todava dice que no la puede encontrar.

Cliente: Tengo problemas para imprimir en rojo. Informtico: Tiene una impresora a color? Cliente: Aaaaaaaah.... gracias!!

Informtico: Ahora, pulse F8. Cliente: No funciona. Informtico: Qu hizo exactamente? Cliente: Presionar la "F" ocho veces como usted me dijo; pero no ocurre nada.

Cliente: Mi teclado no quiere funcionar. Informtico: Est seguro de que est conectado? Cliente: No lo s. No alcanzo la parte de atrs. Informtico: Coja el teclado y d diez pasos hacia atrs. Cliente: OK Informtico: El teclado sigue con usted? Cliente: S Informtico: Eso significa que el teclado no est conectado. Hay algn otro teclado? Cliente: S, hay otro aqu. Andaaa,.... ste s funciona!!

Informtico: Tu password es 'a' minscula de andamio, V mayscula de Vctor, el nmero 7... Cliente: 7 en mayscula o minscula?

Cliente: No puedo conectarme a Internet. Informtico: Est seguro de que est utilizando el password correcto? Cliente: S, estoy seguro; vi a un colega hacerlo. Informtico: Me puede decir cul era el password? Cliente: 5 asteriscos.

Cliente: Tengo un grave problema. Un amigo me puso un protector de pantalla; pero cada vez que muevo el ratn desaparece.....

(En fin, cosas de las nuevas tecnologas) 33

Horscop del mesAquari (21 gener - 19 febrer): aquest mes traurs molt bones notes i lautoestima et pujar molt. Per no texcitis, la teva vida sentimental no estar en el seu millor moment. Tot i aix mantindrs la bona relaci amb els

companys i amics. Aquest mes patirs alguna injustcia familiar.

Peixos (20 febrer - 20 mar): les estrelles tindicaran el cam de la felicitat: creu en les coses que et diu el cor i sers feli. Thaurs de decidir entre la teva parella actual i una persona que apareixer de cop en la teva vida.

La turbulncia amorosa far que et despistis en els estudis, cosa que no agradar a la teva famlia.

ries (21 mar - 20 abril): aconseguirs grans xits en la teva afecci i fer noves coses; per la sort no tanir a favor i haurs de vigilar amb qui et poses per no tenir problemes. Les relacions sentimentals es mantindran

estables; per si no tens parella aquest ms no tindrs gaire sort.

Taure (21 abril - 20 maig): ser segurament un dels millors mesos de lany. Per vigila que no tagafin desprevingut, sin el millor mes es pot convertir en un malson. Una nova persona apareixer a la teva vida i et

portar records felios. Et faran un regal sorpresa que feia molt de temps que esperaves.

Bessons (21 maig - 21 juny): el teu germ et far una mala passada i les conseqncies poden ser greus o lleus segons com reaccionis. Sacabar la teva srie preferida; per trobars altres maneres diferents de passar-tho

b. En els estudis aconseguirs el que thavies proposat.

Cranc (22 juny - 22 juliol): vigila amb les activitats extraescolars; els esportistes passaran un mes ple de decepcions. Si tenies xicot o xicota el

mantindrs; per si no en tens aquest mes no ser el teu mes. Aprofit el

temps lliure per fer les coses que realment tagraden.

Lle (23 juliol - 23 agost): aquest mes pots perdre una persona que testimes molt, per tant vs en compte amb el que dius i fas. Si tens ms de 50 anys et cauran els cabells (si

encara en tens). Intenta esforar-te al mxim en la feina o els estudis i obtindrs els resultats que volies.

Verge (24 agost - 23 setembre): aquest ms ser molt bo per tu; els estudis taniran ms b del normal i les teves relacions sentimentals augmentaran o

comenaran. En canvi els esports taniran fatal.

Balana (24 setembre - 23 octubre): aquest mes et decantars pels estudis i deixars de fer coses que abans et provocaven una gran satisfacci personal.

Per recorda que hi ha temps per a tot: per als estudis i per al temps lliure.

Escorp (24 octubre - 22 novembre): aquest ms estars ms radiant que mai; per has de vigilar: no mengis molt o tengreixars. Es un bon mes per

comenar a fer esport i perdre un quants quilos. Apareixer una persona a la

teva vida que posar les coses a lloc i potser alguna cosa ms.

Sagitari (23 novembre - 21 desembre): aquest mes no et passar res dextraordinari. En els estudis obtindrs uns resultats regulars i les relacions familiars seran normals, tot i que et barallars alguna vegada amb el teu

pare. Mantindrs les teves amistats i les relacions de parella tal i com estan.

Capricorn (22 desembre - 20 gener): segurament ser el pitjor mes de lany i no hi podrs fer res. Probablement trencars amb la teva parella i suspendrs alguna assignatura. Intenta superar les decepcions; espera que el mes

passi ben rpid i comena de nou.

Marc Barbacil de 3A ESO i Nil Marqus de 3C ESO Web consultada: www.horoscop-del-dia.es

34

Pau Planas, Marc Barbacil i Nicols Mateos; 3A ESO; Aleix Tejada; 3D ESO

Ja ha passat Carnestoltes; per sempre van b uns quants consells per no haver-te de disfressar, encara que siguin una mica poca-soltes.

1. Digues que et fan allrgia les fibres sinttiques.

2. Digues que la disfressa et va petita i que al posar-te-la lhas trencat.

3. Que no tens diners per comprar-te cap

disfressa i la mare no sap cosir.

4. Com que a Girona no fan cap Carnaval no cal que et disfressis.

5. Un amic meu es va disfressar de lladre i el van tancar a la pres.

6. LA DISFRESSA MS ORIGINAL S NO DISFRESSAR-TE.

7. Digues que ja et disfresses cada dia de bon nen.

8. Lany passat et van fer una broma amb les disfresses i has hagut de fer un any de terpia.

9. No et cal disfressar-te perqu al cole sempre et diuen que ets tan lleig que sembla que portis una careta.

Finis Terrae

Avantatges i inconvenients destar enamorat Maria Garcia; 3A ESO, i Mnica Genover i Anna Recarens; 3B ESO

Avantatges No menges tant

Voles sense tenir ales

No tenfades amb ning

Ho veus tot de color de rosa

Per Sant Jordi reps regals bonicots!

Tens un subidong que flipeeeeeeeeeees!

Noms tens ulls per la teva parella Ets ben feli

Inconvenients Et gastes diners

Et menges lolla pensant si testima o qu estar fent ara

No pares atenci a classe

Escrius tort perqu ests ple de nervis

Sospires molt i has daguantar les rialletes damics, pares i germans

No pots anar de flor en flor!!

Et distancies dels amics (vs amb cooooooooooooompte!!)

Si no ets correspost, s un calvari

2

IES JAUME VICENS VIVES Gironahttp://xtec.net/ies-jvicensvives/Correu: metastasi.jvv@gmail.com MIRA METASTASI EN COLOR A LA PGINA WEB DE LINSTITUT !!