opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2018/06/15-1.pdfmentre ens rentem les dents! [..] Siguem...

opcio

ns.or

g

2 15 MARÇ / MAIG 2005

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsÀlex Caralps, Cristina Linares, Miguel Muñiz, Engràcia Valls

FotografiaBetty Navarro, Lily Gallamini

Il·lustracionsMuntsa Busquets

Disseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó

MaquetacióEx-Libris, s.c.c.l.

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002

ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de la

manera que sigui qualsevol part de la

revista citeu la procedència.

Aquesta revista també s’edita en castellà.

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected] · www.opcions.org

EDITORIALDiari El País, 5 de maig: La ministra de Medi Ambient [..] va anunciar ahir unacampanya informativa per conscienciar els ciutadans sobre la importància de ferun ús responsable de l’aigua. Narbona va explicar que no es preveuen restric-cions per al consum humà, [..] que si continua sense ploure possiblement calguinrestriccions en usos agrícoles [.. i ..] que el seu ministeri treballa fa mesos [..]amb obres d’emergència, entre les quals hi ha una dessaladora.

Diari El País, 8 de maig, cartes al director: Tinc el privilegi de viure en unaurbanització amb piscina comunitària a Madrid, i vull que tots sàpiguen que,segons les ordenances municipals, no està permès conservar i reutilitzar l’aiguade les piscines d’una temporada per l’altra. [..] Estalviem aigua! Tanquem l’aixetamentre ens rentem les dents! [..] Siguem solidaris i responsables! Buidem lespiscines! per després tornar-les a omplir!

Diu la Fundación Nueva Cultura del Agua: Otra de las claves [..] reside en [..]pasar de las tradicionales estrategias de oferta a nuevos enfoques basados en lagestión de la demanda, [lo cual] supone replantear seriamente conceptos tanbásicos del modelo de gestión todavía vigente como el de demanda, tradicional-mente conceptualizado como una variable independiente, que el gestor debesimplemente satisfacer. Redefinir ese concepto desde el rigor de la CienciaEconómica, como una variable dependiente de múltiples factores institucionales[..] abre un enfoque radicalmente diferente que permite amplios márgenes yopciones de gestión.1

O sigui: consistiria en entendre que d’aigua n’hi ha la que hi ha, més que enbuscar constantment com incrementar el subministrament. Mirar més enllàd’acostumar-nos a gaudir de qualsevol bé materialment possible aquí i ara: acos-tumar-nos a distingir quins béns són més possibles avui i sempre i oblidar-nosde la resta. Com si no haguessin existit mai, com si fossin impossibles. Que defet, en un cert sentit, ho són.

1 www.unizar.es/fnca/manifiesto1.php.

opcio

ns.or

g

SUMARI

Perquès Bo, bonic i... al preu just.

Els perills de fixar-te només en el preu

OpcionsConsum de sabó, gel i xampú:

no ens en rentem les mans

PossibilitatsCom allò dels pans i els peixos però...

Eines Com muntar una cooperativa

de consumidors

IdeesFestes SOS terribles o festes

sostenibles?

LligamsJunts i de bracet:

govern europeu i lobbies conviuena Brussel·les

MiradesDesastres naturals provocats:

la mirada de Miguel Muñiz

28

30

4

6

26

21

23

Recursos de consumconscient

Restaurants i càtering

Fundació Futur, Sésamo

Productes ecològics

Biospace, Lasao

Mitjans de transport

Espai Bici

Cooperació i economia solidària

Arç, NaiduniaFundació Un Sol Món

Banca i inversions ètiques

Maderas Nobles de la Sierra de SeguraTriodos Bank

Revistes i guies

Guies d’educació ambiental

Desenvolupament personal

PeNeLers

Fires i trobades ecològiques

Bioterra, Encuentro Solar

2

22

21

2522

2231

21

32

5

315 MARÇ / MAIG 2005

EL QUE ET POTS TROBAR PEL CARRER

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs March 16, 3r 2a · 08010 BarcelonaTambé per correu electrònic: [email protected]

Segur que encara hi ha espaial teu armari...?...i per què volen que el tinguiple?

Durant uns quants dies de març i abril, la butlleta de subscripció que hi ha al nostreweb no funcionava bé, i pot ser que s’hagi perdut alguna subscripció. Si et vassubscriure i no t’hem donat cap confirmació, posa’t en contacte amb nosaltres.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ AL WEB

opcio

ns.or

g

4 15 MARÇ / MAIG 2005

La pregunta més freqüentquan anem a comprar és quant val? Naturalmenttots volem que els dinersens donin per a moltescoses. Però els preusbarats moltes vegadestenen un “preu” que no veiem i que pot serdesagradable. Aquíexpliquem alguns perquèsde la conveniència de fixar-nos en altresconsideracions, a més delpreu, des del punt de vistad’un consum conscient.

En la nostra cultura el preu és el paràme-tre per excel·lència a l’hora d’escollir entrediferents opcions de consum.Típicament,als anuncis les lletres més grosses amb dife-rència corresponen al preu.Busquem preusbarats, esclar, perquè com més barat siguicada bé o servei més diners ens quedarandisponibles per adquirir-ne d’altres.

Per al manteniment del sistema econò-mic occidental,el que anomenem societatde consum,és imprescindible que es con-sumeixi cada vegada més, i una manera depotenciar-ho és posar preus assequibles amolts consumidors.Això pot facilitar queestigui a l’abast de bona part de la pobla-ció tant cobrir necessitats bàsiques comdisposar d’una àmplia gamma d’ofertes deconsum més secundàries.Així,béns o serveisque fa només cinc anys eren de consumocasional, com un viatge per Europa, avuies pot dir que són de consum quotidià.

Quines influències té això sobre lesnostres vides? Vegem-ne algunes.

QUALITAT I MALBARATAMENTQuan un productor vol abaratir els seusproductes per ser competitiu, una de lestecles que pot tocar és la de la qualitat, demanera que per regla general –sempre hiha excepcions– un menor preu corres-pon a menys qualitat. Si parlem d’objec-tes, la qualitat inferior sol anar associada ambuna vida curta: es fa malbé més fàcilment,no acaba de funcionar... Això obliga acomprar-ne un de nou, amb la qual cosaens pot acabar sortint més car que haver-lo comprat més bo.D’altra banda,els preusbaixos ajuden a llençar sense recança totamena de coses encara que les haguem fetservir poc o gens o que les puguéssimreparar.Tot això ens fa generar residus iconsumir recursos naturals “de més”.

CONDICIONS DE PRODUCCIÓ És ben sabut que una de les estratègies mésusades actualment per reduir costos deproducció és la deslocalització: traslladar lamanufactura a països on surt més barata,fins i tot un cop comptabilitzat el cost deltransport des de l’altre cap del món.

La diferència no està només en els sala-ris (a la Xina poden ser deu vegades infe-riors als espanyols) sinó també en les condi-cions de salut, seguretat i drets sindicals perals treballadors i de protecció ambiental.Proporcionar mascaretes a tot el personalo posar un filtre a la xemeneia en aquellspaïsos no és obligatori (i no és usual fer-ho per voluntat pròpia).1 Així, si podemdisposar de molts articles barats pot serperquè algú altre s’està fent malbé la salut.

IMPACTE AMBIENTALUna altra fórmula per reduir costos és repar-tir-los entre moltes unitats,és a dir,produiren sèrie.Aplicat a matèries primeres, aixòactualment es tradueix en fer servir elsmolts materials i substàncies que s’obte-nen de la transformació del petroli en gransvolums. Els impactes ambientals i socialsde l’economia del petroli són ben coneguts.

En el cas de les matèries primeres d’ori-gen vegetal, com la fusta o els aliments,produir moltes unitats equival la majoriade les vegades a forçar una ritme de produc-ció més elevat que el propi de la natura,la qual cosa comporta una degradació del’ecosistema i per tant un pèrdua de produc-tivitat a llarg termini.

P erq

uè s

del consum responsab

le

Bo, bonic i... al preu just

Els perills de fixar-te només en el preu

1 Així es generen el que s’anomena costos externa-litzats: els perjudicis de contaminar l’ambient, delsaccidents laborals,etc.tenen un cost que no està inclòsen el preu que paguem pel producte final.

opcio

ns.or

g


ENDEUTAMENT I INSATISFACCIÓNo ens hi pensem gaire a l’hora de gastar:restaurants,centres comercials... estan plensa vessar cada dia. Els preus assequibles i latargeta de crèdit són tan llaminers comtraïdors: cada cop estem més endeutats2 (ino només pels preus de l’habitatge).

D’altra banda,comprar coses sense neces-sitar-les o ni tan sols voler-les gaire gràciesal fet que són barates (potser el cas mésparadigmàtic seria el dels “Tot a 1¤”) enspot fer sentir descontents amb nosaltresmateixos quan potser aquestes coses acabinllençades o arraconades sense haver-nosservit per a res.

CURSA CAP AVALL El paràmetre que més valorem en comprarserà també aquell en el que més compe-teixen els productors –llevat dels que s’adre-cen a sectors particulars, i minoritaris, deconsumidors.Aquests es troben,doncs, enuna cursa per reduir costos i per tant peraccentuar els efectes laterals perillosos quehem vist que això té.

Quan anem a comprar, a més de mirar el preu fixem-nos també en la resta deparàmetres que han sortit en aquest article. El més habitual és que no trobemmoltes de les informacions, però és normal: els botiguers estan acostumats a sentirpràcticament una única pregunta (quant val?). Fer altres preguntes ajuda a intro-duir una nova cultura del consum de mica en mica.Mirem de reduir el consum. Així, a més de contribuir menys als efectes late-rals perillosos ens quedaran més diners per a les coses que realment volem, lesque per a cadascú són més prioritàries, amb la qual cosa podrem donar menyspes al preu i més a la resta de consideracions. Fer un consum conscient no hauriade traduir-se en gastar més, sinó al contrari.Una eina que ens pot ajudar a acostar-nos al consum que volem és portar elscomptes de les despeses durant unes quantes setmanes. Per cada concepte(menjar, vestir, transport, menjar fora, oci, etc.) podem analitzar si els diners i l’ener-gia vital que hi gastem concorden amb la necessitat que cobreix o la satisfac-ció que ens aporta, i intentar fer retocs perquè totes tres coses estiguin equili-brades.3

Algunes fórmules per comprar a preus reduïts: ajuntar-nos uns quants consumidors(per exemple en cooperatives de consum) per fer comandes grans, o buscarcanals directes amb els productors.

3 Alguns llibres que ens poden ajudar a qüestionar-nos els hàbits de consum i ens suggerei-xen formes de canviar-los: Simplicidad radical, de Jim Merkel (Fundació Terra 2005), La vidasimple, de Carlos Fresneda (Ed. Planeta 1998) o Ecologia per a viure millor, de Pere Subirana(Icaria editorial 1998).

QUÈ HI PUC FER JO?

2Vegeu per exemple www.labolsa.com/canales/849.

opcio

ns.or

g

Una manca d’higiene, personal i a l’entorn, afavoreix la proliferació de malalties;de fet la paraula higiene deriva de Hygeia, la deesssa grega de la salut.Amb elnivell d’higiene habitual avui al nostre entorn, però, podem dir que rentar-nostan sovint com ho solem fer no es justifica per motius de salut sinó que més aviatrespon a una motivació de tipus sòciocultural: està ben vist fer una olor perfuma-da, i mal vist tenir el cap ni que sigui lleugerament greixós. Sens dubte els fabri-cants de productes d’higiene aprofiten la natural preocupació per la salut peraccentuar la idea que “rentar-nos sovint és fonamental”.Tanmateix, l’excés d’hi-giene també deriva en problemes de salut i mediambientals, sobretot si es fanservir segons quins productes.

Consum de sabó, gel i xampú

NO ENS EN RENTEM LES MANS

6 15 MARÇ / MAIG 2005

opcio

ns.or

g

La pell separa el cos del medi extern,ambla qual cosa l’interior esdevé un entorn

en el qual es pot desenvolupar tota lacomplexitat d’òrgans,estructures, sistemesd’intercomunicació, etc. pròpia d’un ésserviu.A més d’establir aquesta separació, lapell fa altres papers:eliminar toxines i regu-lar la temperatura per mitjà de la suor,evitar l’entrada de microbis i brutícia, sentir(tacte,dolor, temperatura),manifestar estatsemocionals (palidesa, rubor...), etc.

A la superfície de la pell hi ha tot ununivers d’elements que formen el ques’anomena mantell àcid (perquè té unacerta acidesa).El sèu, generat per les glàn-dules sebàcies,dóna impermeabilitat i flexi-bilitat a la pell, lubrica la crescuda del pèli evita la proliferació de microbis. Lesdescamacions són cèl·lules mortes fruitde la regeneració constant de la pell.Suor,minerals,CO2 (generat per l’activitat de

les cèl·lules), humitat, una gran quanti-tat de microbis, etc. En un cos sa, totsaquests elements estan en un equilibri quepermet que la pell realitzi les seves funcions.

Al cap es genera més sèu que a la restadel cos per tal de lubricar la crescuda delscabells.

La brutícia s’adhereix a la pell ja siguiperquè és oliosa o pel contacte amb el sèu(que és greixós) i la suor. De l’activitatbiològica a la superfície de la pell, sobre-tot de la dels microbis, se’n desprenensubstàncies volàtils que percebem en formade pudor; com més suem més activitathi ha, i per això sentim més pudor. Ensrentem per eliminar aquestes dues coses.

QUÈ PASSA QUAN ENS RENTEM?En rentar-nos el sabó o detergent es combi-na amb el sèu, de manera que en esban-dir-nos ens enduem sèu i brutícia i també

part del mantell àcid. Així, rentar-nosprovoca una alteració en l’”ecosistema”cutani, que torna a l’equilibri al capd’una estona per la seva pròpia activitat.Aquesta alteració serà més o menys impor-tant (i per tant la regeneració serà més omenys fàcil per a l’organisme) segons comsigui d’agressiva la rentada: des de rentar-nos amb només aigua freda o amb un sabósuau fins a rentar-nos amb aigua calenta,un sabó fort i una esponja molt rasposa.

La paraula xampú deriva d’un mothindi que vol dir massatge.Cada dia es desprenen milions departícules de la capa més externade la pell, que es renova del tot cadadues o tres setmanes.

CURIOSITATS

ELS PUNTS CALENTS DELS SABONS, GELS I XAMPÚS

1 QUINA HIGIENE NECESSITEM?

És ben sabut que hi ha una relació entrehigiene i salut. Quin és el lligam exacta-ment?

Les malalties infeccioses apareixen quanal nostre organisme apareix una quanti-tat de microbis més gran que l’habitual–en especial de segons quins microbis.Per això és convenient no estar encontacte amb medis en què hi hagimolts microbis. En l’entorn humà lesconcentracions de microbis es donen enels residus orgànics en descomposició,elsexcrements i els orins (a més de les perso-nes infectades, és clar); per això quan ales ciutats no hi havia instal·lacions perevitar el contacte de la població amb lesaigües fecals proliferaven les malaltiesinfeccioses (vegeu el requadre Salut i hi-giene al llarg de la història occidental).Si hem estat en contacte amb un medion hi ha una població microbiana eleva-da (en el nostre món seria, a part d’es-tar en alguns entorns particulars com elsanitari o la indústria alimentària, estaramb persones amb una malaltia infecciosao esquitxar-nos en fer pipí), cal eliminar

la contaminació que haguem pogut aga-far per tal que no ens infecti i que no estransmeti cap a altres persones o medis.Això ho aconseguim rentant el quehagi estat en contacte amb el medi infec-tat –generalment seran les mans– ambsabó, que s’endu els microbis (no calque sigui antibacteris). El mateix per alcas dels paràsits (polls, puces, sarna, etc.):rentar-nos després d’un possible contac-te (alguns animals, el medi rural...).Si no estem en contacte amb cap mediinfectat,el fet de no rentar-nos no impli-ca pas que els microbis de la nostra pellproliferaran.Tant els microbis com el sèui la resta d’elements del mantell àcid esmantenen en la quantitat necessàriaperquè la pell faci la seva feina normal-ment.1 Ara bé, determinada brutíciaacumulada a la pell pot ser aliment pera microbis, i en aquest cas podrien proli-ferar més del compte.Això, però, triga-ria molt més d’una setmana en donar-se.

Al marge dels motius de salut, en elnostre món hi ha motivacions sòciocul-turals per rentar-nos.

Segons la relació que cadascú tingui ambl’entorn social en què es mou troba-rà més o menys “necessari”no fer pudorde suat, fer una olor perfumada,evitar unaspecte ni que sigui lleugerament grei-xós dels cabells...Segons la naturalesa i activitat decadascú serà necessari rentar-se més omenys per assolir el nivell d’higiene quees vol.

En resum, podríem dir que per raonsde salut estem “obligats” a rentar-nos lesmans en determinades ocasions i a dutxar-nos i rentar-nos el cap de tant de tant, i perraons socials ens podem veure obligats adutxar-nos i/o rentar-nos el cap més sovint.

ENS PODEM RENTAR “MASSA”? Com hem vist, cada cop que ens rentemprovoquem canvis a l’epidermis (ensemportem una part del mantell àcid) quesón transitoris: al cap d’una estona la pell

1 J.J. Leyden i altres: Skin microflora, revista Journalof Investigative Dermatology, 1987.


opcio

ns.or

g

+INFO

Pàg. 7

OPCIONS DE CONSUM

• Mirem d’adequar la freqüència ambquè ens rentem a les nostres necessi-tats.

• Determinem-les observant la nostranaturalesa, hàbits, alimentació, activi-tats... en les diferents èpoques de l’any.Plantegem-nos si anar nets vol direxclusivament acabar-nos de dutxar.

• L’aigua sola i l’esponja sense ensa-bonar també arrosseguen brutícia.

• A la nostra societat els sistemes d’hi-giene pública prevenen l’aparició demalalties infeccioses. Avui la freqüèn-cia amb què ens rentem respon més amotivacions sòcioculturals que de salut.

• La indústria cosmètica alimenta la ideaque cal rentar-nos sovint a través de lapublicitat i el màrqueting.

• Rentar-nos molt sovint té inconve-nients mediambientals i de salut.

• Una possible causa de tenir els cabellsgreixosos cada dia és fer servir un deter-gent massa fort.

+INFO

Pàg. 17

OPCIONS DE CONSUM

• Si comprem als fabricants deproductes d’higiene naturalsajudem a fer possible quees pugui desenvolupar unaindústria cosmètica neta, ideixem de col·laborar ambl’economia del petroli.

• Si optem pel sabó tradicio-nal, n’hi ha força produccióartesanal (en podem trobaren fires ecològiques). Tam-bé en podem fer a casa.

• Els diners que tots paguemquan comprem qualsevol cosasón vitals per a la viabilitatde l’empresa productora. Sino ens preguntem per la sevapolítica podem estar donantsuport a activitats que enssemblen negatives.

• Quan amb el nostre consumrecolzem formes positivesde fer economia estem contri-buïnt a fer realitat altresmóns possibles.

ELS PUNTS CALENTS DELS SABONS,

A QUI COMPREM?

OPCIONS

• Mirem rentem

• Si la dupensem

• La robaque la

• Els detesón els

• Els detergents que se’n van peldesaigüe contaminen els rius imars.

• El ritme actual d’explotació derecursos planetaris, ja sigui perfer productes convencionals oecològics, és insostenible.

• L’ús freqüent de gels i xampúspot despertar al·lèrgies.

REDUÏM EL CONSUM

8 15 MARÇ / MAIG 2005

QUINA HIGIENE NECESSITEM?1 QUINA HIGIENE NECESSITEM?

5 A QUI COMPREM?

4 REDUÏM EL CONSUM

1

5op

cions

.org

+INFO

Pàg. 15

OPCIONS DE CONSUM

• Amb una vida sana (dieta equi-librada, descans suficient...) lapell hauria de tenir tot el neces-sari per fer les seves funcions.

• Per mantenir els cabells en bonestat no els agredim: moderemels pentinats que requereixenquímics, les laques, etc.

• Intentem deslligar la satisfacciópersonal del fet de canviar delook de tant en tant.

• Acostumem-nos a guiar-nos mésper la composició dels produc-tes que per les frases reclam.

• Una manera de contrarestar la du-resa de l’aigua, que fa que elscabells quedin aspres, és apli-car-hi un got d’aigua amb unesgotes de vinagre després d’esban-dir-los.

• Tots els productes s’au-toqualifiquen de natu-rals i sans, quan enrealitat molts són uncòctel químic.

• Els gels i xampús se’nspresenten com la so-lució per tenir la pell iels cabells sans, grà-cies als complementsque se’ls afegeixen. Enmolts casos, com méscomplements més com-plicada i potencialmenttòxica és la fórmula.

+INFO

Pàg. 12

OPCIONS DE CONSUM

• Busquem productes d’higiene el mésnaturals possible. Els trobarem en boti-gues de productes ecològics i algunsherbolaris (potser barrejats amb produc-tes no tan naturals).

• Aprenguem a entendre una mica lesdeclaracions d’ingredients.

• Alguns productes duen un segell cer-tificador que garanteix que la formu-lació és de les més naturals que es co-neixen.

• El sabó tradicional pot ser una bonaopció si no ens rentem gaire sovint il’aigua no porta gaire calç.

• Moltes substàncies químiques sintèti-ques són alienes al nostre organismei al medi ambient, per això poden gene-rar-los problemes.

• Segons les lleis actuals, la innovació abase de substàncies químiques de novacreació obliga en molts casos a expe-rimentar en animals.

• Els extractes de plantes són segurs ieficaços en cosmètica perquè se’nconeixen bé tant les toxicitats com elsefectes sobre l’organisme.

GELS I XAMPÚS

MATÈRIES PRIMERES

+INFO

Pàg. 16

S DE CONSUM

d’adequar la freqüència amb què ensm a les nostres necessitats.utxa ens va bé al matí per deixondir-nos,m que no tenim perquè fer servir sabó.a de teixits naturals fa suar molt menysde fibres sintètiques.ergents que contaminen menys les aigüess fets a base de glucosa.


L’ESPUMERA DELS RECLAMS3 L’ESPUMERA DELS RECLAMS

2 MATÈRIES PRIMERES

2

3

4

opcio

ns.or

g

MARÇ / MAIG 20051510

torna a l’equilibri. Si ens rentem sovint lapell no té temps de recuperar-se i quedadesprotegida; per això en col·lectius ques’han de rentar molt les mans, com elpersonal sanitari, hi ha una incidència dedermatitis més elevada que la mitjana.2

Però a la societat de consum en gene-ral, i a la indústria cosmètica en particu-lar, li interessa que ens rentem com mésmillor –no per raons de salut sinó per in-crementar el moviment econòmic.Per ai-xò s’alimenta la bona valoració social detenir un aspecte “eixint de dutxar” i a lesformulacions dels productes d’higiene s’in-clouen ingredients que intenten que elscanvis que sofreix la pell en rentar-nossiguin menors, i alhora “ajuden” la pell arecuperar-se; bàsicament són substàncieshidratants i reguladors del pH.També esbusquen detergents més suaus.

Que un gel o xampú minimitzi l’agres-sió a la pell no és inconvenient, sempreque els ingredients per aconseguir-ho nosiguin problemàtics –i en aquest cas no hosolen ser. Ara bé, hi ha altres ingredientsque sí que ho són (vegeu el Punt CalentMatèries primeres, a la p.12), i com a consu-midors conscients tenim diversos motiusper reduir el consum (vegeu el Punt CalentReduïm el consum, a la p.16).Així,més aviatens decantaríem per dutxar-nos el mínimque ens marquen les necessitats que hemexaminat en l’apartat anterior.

Però aquí topem amb un poderóscondicionant social: qui s’atreveix aconfessar que no es dutxa cada dia, enca-ra que no se li hagi sentit mai pudor desuat? Sembla que tots podríem compren-dre, i no rebutjar, que la gent tingui elscabells una mica menys airosos un dia detant en tant. Però no hi ha cap anunci ala tele que ens empenyi a veure les cosesd’aquesta manera.

On és el punt d’equilibri entre rentar-nos massa i rentar-nos massa poc? Nomésel pot trobar cadascú coneixent els seushàbits, naturalesa, activitat, relació ambl’entorn... Si volem reconsiderar els hàbitshigiènics (per exemple observant quantsdies triga en aparèixer la pudor si no ensrentem), tinguem present que és un pro-cés que requerirà setmanes o mesos.

L’EFECTE REBOT El cos necessita que a la pell hi hagi sèu–per això en genera–,especialment al cap,per tal de lubricar la crescuda dels cabells.


Si fem servir un xampú amb un deter-gent fort que s’emporti molt sèu es pro-dueix l’efecte rebot: el cos detecta que limanca un element important i en fa unasobregeneració, de manera que al cap depoques hores tenim els cabells més grei-xosos que abans de rentar-nos. Així, sitrobem que cada dia ens hem de rentar elcap pot ser que sigui degut a que fem

servir un xampú massa fort. Els xampús,i en particular els destinats a cabells gras-sos,haurien de tenir detergents més suausque els gels.Al cos també es pot produirefecte rebot però en menor mesura.

2 E.Larson:Higyene of the skin:when is clean too clean?,revista Emerging Infectious Diseases, març/abril2001.

opcio

ns.or

g

1115 MARÇ / MAIG 2005

COM SÓN ELS PRODUCTES D’HIGIENEUn producte que netegi conté alguna subs-tància que es combina amb el greix –enaquest cas el sèu– i amb l’aigua. El sabótradicional té aquesta propietat.És una subs-tància bàsica (el contrari d’àcida) i l’aigua del’aixeta és dura, per la qual cosa si el femservir sovint es resseca força la pell (que ésàcida).Si ens rentem de tant en tant i sobre-tot si descalcifiquem l’aigua no té perquècausar problemes. La majoria de pastillesestan fetes amb sabó.Per fer sabó a casa,ve-geu per exemple lamalla.net/canal/medi_ambient/sostenibilitat/article.asp?id=112883.

Els gels de bany i xampús, en canvi,duen (llevat de comptadíssimes excep-cions que fan servir sabó) algun deter-gent sintètic.Es fan servir perquè són fàcilsde manipular químicament per obtenir eltipus de producte al qual ens hem acos-tumat: líquid,que faci espuma,que tingui

un pH similar al de la pell,que s’hi puguinafegir additius i que no deixi restes de calça la pica, la dutxa o la banyera (el sabó síque en deixa).

A més del detergent i d’aigua, tots elsproductes d’higiene duen algun tipus deperfum,per raó de costum social, i la granmajoria han anat incorporant tota una

altra sèrie de components: hidratants ireguladors del pH per minimitzar l’agres-sió a la pell, espessants i colorants per mo-dificar l’aparença, conservants per evitarque es facin malbé en el període de cadu-citat habitual al mercat, acondicionadorsper als cabells (els xampús) i complementscom vitamines o proteïnes.

Avui quan parlem d’higiene solem pensar només en la higie-ne personal; el manteniment de la higiene pública als nuclis urbansés tal que ni el tenim present. Tanmateix, les malalties infec-cioses que han acompanyat la humanitat durant segles han tingutmés a veure amb la higiene urbana que amb la personal. Defet, les malalties derivades de la proliferació microbiana esvan originar justament amb la concentració de la població ennuclis urbans.

De la mà de l’agricultura i la domesticació d’animals van néixerles societats sedentàries. El contacte més estret entre humansi amb els animals va plantejar un dels problemes més bàsics detota societat: desfer-se dels excrements i orins i assegurar-seun subministrament d’aigua potable no contaminada per aquestsresidus. Durant segles les ciutats van ser llocs summamentinsalubres per la presència d’aquests residus en carrers i rius,més com més apinyada estava la gent. Els orinals es llençavenper la finestra de les cases tot cridant aigua va! Hi havia unaelevada mortalitat, sobretot infantil. Els comerciants i els exèr-cits propagaven les malalties per tot el món.

Pel que fa a la higiene personal, ha tingut alts i baixos al llargde la història. En temps de l’Imperi Romà la gent usava elsbanys públics amb assiduïtat, i en el món àrab eren de fet elcentre de la vida social. El costum de banyar-se va perdurar finsa l’Edat Mitjana. Curiosament va ser al Renaixement quan esva començar a considerar el cos com a tabú i es va extendrela creença que una certa capa de brutícia protegia contra lesmalalties. Així, fins al s. XIX rentar-se el cos consistia en posar-se roba neta i rentar-se el cap en empolvorar-se els cabells;

banyar-se era un esdeveniment reservat per a ocasions espe-cials com ara casar-se o estar malalt.

Al s. XVIII es van recuperar de l’antiga Roma les letrinescol·lectives, es van disposar espais a les ciutats per deixar-hiles escombraries i es va prohibir buidar els orinals per la fines-tra i escopir a terra; en el canvi hi van influir segurament lesnoves idees dels il·lustrats i les demandes socials de millors condi-cions de vida. Al s. XIX Pasteur va esclarir definitivament quèsón els microbis i juntament amb el seu deixeble Koch vanexplicar les malalties infeccioses i els contagis. Es va veuretambé que frenar la transmissió de bacteris es podia aconse-guir d’una manera tan senzilla com rentant-se les mans ambaigua i sabó després de posar-les en contacte amb mediscontaminats. Aquest mateix segle es van introduir en l’urba-nisme sistemes d’eliminació d’aigües residuals de les cons-truccions (el WC i les tuberies de desaigüe). La taxa de morta-litat va decréixer significativament.

Avui els microbis tenen poques oportunitats per proliferari propagar-se pel nostre entorn. En canvi, el que prolifera i espropaga sense que de moment s’hagi trobat el “sabó” que hofreni són els centenars de milers de substàncies químiques om-nipresents als nostres cossos i a l’entorn, que estan conver-tint les al·lèrgies i altres malalties en les epidèmies de la nos-tra era.

3 Informació extreta sobretot dels llibres Historia verde del mundo,de Clive Ponting (Ed. Paidós 1992) i Lo limpio y lo sucio, de GeorgesVigarello (Alianza Editorial 1991).

SALUT I HIGIENE AL LLARG DE LA HISTÒRIA OCCIDENTAL3

Pel que fa a la funció de netejar es pot fer servir un mateix producte per a tot elcos, tenint en compte que per fer-lo servir al cap el detergent no pot ser gaire fort,especialment si els cabells són grassos, per evitar l’efecte rebot (vegeu la p. 10).I de fet, en les mil variants que se’ns ofereixen de productes per a cap, cos i mansel 90% de la fórmula és comú a tots. Els xampús solen dur acondicionadorsperquè facin una sèrie d’accions sobre els cabells (donar brillantor, “sanejar”...).Els que es venen en farmàcies no tenen cap particularitat (sí els que es venen perrecepta, que es formulen expressament per a patologies determinades). Els produc-tes per a nens són menys agressius per a la pell.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA

opcio

ns.or

g



2 MATÈRIES PRIMERES

A l’hora d’escollir els ingredients per a ungel o xampú, entre els fabricants hi hadues grans tendències.

La majoritària usa com a ingredientssobretot productes de la indústria quími-ca, ja siguin còpies sintètiques de subs-tàncies naturals o substàncies creades perl’home,bàsicament per dos motius: obte-nir substàncies amb prestacions que no estroben a la natura i reduir els costos deproducció (vegeu més endavant).L’incon-venient és que molts d’aquests ingredientssón de creació recent i encara no hemacumulat prou experiència per conèi-xer bé els efectes que poden tenir sobre l’or-ganisme.Tanmateix,per a alguns dels ingre-dients sintètics que hi ha típicament engels i xampús ja hi ha força consens sobrela toxicitat que tenen per a nosaltres i peral medi (vegeu més endavant i el requa-dre Al·lèrgies).

L’altra tendència,que podem anomenarde cosmètica natural, busca ingredientsel més propers possible a la natura basant-se en la idea que s’avenen més amb elnostre organisme i amb el medi.Minimitzal’ús d’ingredients sintètics (en especial deri-vats del petroli),no inclou els componentsmés superflus (colorants, espessants) i usamolts extractes de plantes (ja sigui els

extractes pròpiament dits, que s’obtenenper maceració o infusió, o els olis essen-cials, que són substàncies més “amagades”i s’obtenen per destil·lació).Aquestes subs-tàncies són més segures que les sintètiquesen el sentit que no hi ha dubtes sobre lestoxicitats (per exemple els olis essencials peringestió són verinosos en determinadesdosis,o certs extractes de l’hipèric o el ju-livert poden danyar la pell exposada al sol)i són molt eficaces en cosmètica perquèse’n coneixen molt bé els efectes sobrel’organisme (relaxar, estimular, potenciarla pigmentació de la pell, depurar... a mésde perfumar), així com les propietats tera-pèutiques (activar la circulació, regular latensió, diurètics, etc.). En un xampú elsextractes de plantes a més de perfumarpoden aportar altres funcions (per exem-ple la camamilla dóna brillantor perquè téàcids grassos); en un gel poden fer pocsefectes addicionals perquè estan molt po-ca estona en contacte amb el cos.

Una diferència notòria entre les matè-ries primeres sintètiques i les naturals és elcost.Les sintètiques són productes químics,petroquímics o oleoquímics que es fabri-quen en grans quantitats i per tant el preuper gram és petit (d’acord amb la noció depreu actualment majoritària; si comptem

l’impacte ambiental i social del procés d’ob-tenció el preu és força més elevat).Extreureelements de les plantes s’ha de fer mitjan-çant processos en general poc automatit-zables.El cas extrem seria el dels olis essen-cials:un litre d’oli essencial de roses val uns5.000 euros perquè cal destil·lar dues tonesde pètals de rosa per obtenir-lo.

ELS DETERGENTSPel que fa als detergents, l’ingredient majo-ritari després de l’aigua, n’hi ha tres gransfamílies:

derivats del petroli.El més usat és l’SLES(sodium laureth sulphate). També es potobtenir d’olis vegetals.

Tot i que cap autoritat sanitària no ha publicat encara estadístiques oficials, tothom pot observar al seu entorn que la inci-dència d’al·lèrgies està augmentant. Tampoc no s’ha demostrat científicament quines són les causes d’aquest increment, peròés evident que la creixent quantitat de substàncies químiques de nova creació presents tant al medi ambient com als nostresorganismes hi té alguna cosa a veure. De fet, una al·lèrgia és una reacció del cos a una substància que identifica com a forà-nia; aquesta reacció és més probable com més s’usi la substància en qüestió.

Una de les múltiples fonts d’exposició a químics són els productes cosmètics en general i els d’higiene en particular; entreels perruquers i esteticistes hi ha una incidència d’al·lèrgies i malalties de la pell superior a la mitjana.4

Recentment la Unió Europea ha modificat la directiva que regula els cosmètics per obligar a declarar alguns ingredientsque se saben molt al·lergènics. Però la llei no obliga a dir que aquests components es declaren perquè són al·lergènics, ni aexplicar que tothom hi pot desenvolupar al·lèrgia en qualsevol moment. La llei entén que aquestes substàncies només repre-senten un perill per a les persones que ja hi són al·lèrgiques: s’ha comprovat que determinades substàncies constitueixen unacausa important de reaccions al·lèrgiques entre els consumidors sensibles a les fragàncies. [..] Aquesta informació milloraràel diagnòstic de les al·lèrgies [..] entre aquests consumidors i els permetrà evitar l’ús de productes [..] que no toleren.5

4 P. Gottlober i altres: Allergic contact dermatitis in beauty parlor clients, revista Zeitschrift fur Dermatologie, Venerologie, und verwandte

Gebiete, maig 2001.5 Directiva Europea 2003/15/CE.

AL·LÈRGIES opcio

ns.or

g

1315 MARÇ / MAIG 2005

derivats d’olis vegetals, sobretot de co-co i de palma. Per exemple, el sodiumcocoamphoacetate.derivats de la glucosa, com el decyl gluco-side. Són menys agressius per a la pell imenys contaminants per als ecosiste-mes aquàtics.

Molts gels i xampús contenen una barre-ja de detergents dels diferents tipus.

LES SUBSTÀNCIES MÉSPROBLEMÀTIQUESD’entre les substàncies que s’usen comu-nament en productes d’higiene, les méscontrovertides pels efectes sobre la salut oel medi són:

Glicols (també s’identifiquen per lessigles PEG o el sufix -oxynol). Irritenla pell i contaminen els ecosistemesaquàtics (un cop el sabó se’n va pel des-aigüe).Parabens (o hydroxybenzoate). Sónconservants.Alteren el sistema hormo-nal i són molt al·lergènics.Isothiazolinones Són conservants itambé molt al·lergèniques.Perfums.En els productes naturals estanfets a base d’olis essencials, alguns delsquals són al·lergènics. En els sintèticspoden contenir també olis essencials (ouna còpia sintètica) i altres componentscom ara mescos sintètics, que són dis-ruptors hormonals.

Formol (o formaldehyde). Conservantforça al·lergènic,pot causar asma i des defa un any està classificat com a canceri-gen (abans només era “probable cance-rigen”). S’absorbeix molt fàcilment perla pell. A l’etiqueta s’ha d’indicar obli-gatòriament conté formaldehid.

La perillositat d’aquestes substàncies estàestimada en diversos textos legals,però noestan prohibides.La mateixa directiva sobrecosmètics reconeix que pot passar que escomercialitzin determinats productes cosmèticsque compleixin les prescripcions d’aquest Directiva[..] però posin en perill la salut pública.5

5 Directiva Europea 2003/15/CE.

Avui innovar és un primer manament, especialment en l’entorn empresarial: el consum (i per tant les vendes) està en bonapart conduït per les novetats, que proporcionen una ocasió per aparèixer en mitjans publicitaris i de vegades fins i tot no-ticiaris.

En els productes d’higiene, les noves prestacions s’aconsegueixen moltes vegades gràcies a substàncies químiques de novacreació. Per conèixer més sobre com afecta l’organisme una substància tot just creada la llei obliga a fer una sèrie de proves,moltes de les quals consisteixen en experiments amb animals vius. Els experiments es fan amb diverses espècies animals ipoden ser força cruels (als webs que donem al final es poden veure algunes imatges que il·lustren fins a quin punt).

Fa dos anys la legislació europea va incorporar la intenció d’abolir els experiments en animals, però els mateixos legisladorsconsideren que les tècniques alternatives avui per avui poden substituir les proves en animals en poques ocasions;6 el que síque està ja prohibit és experimentar en animals els productes acabats. Tot just recentment es comencen a destinar diners,públics i privats, a la recerca de mètodes alternatius. Segons l’organització britànica Naturewatch, tot el sector cosmètic euro-peu hi va destinar 300 milions d’eurosels darrers vint anys, mentre que L’Oréalva gastar 469 milions a recerca de nousproductes només el 2002.

En general els fabricants de productesnaturals no usen ingredients que s’ha-gin experimentat en animals més tardd’un “any de tall” que cadascun esta-bleix.

Per a més informació: www.naturewatch.org,

Assoc. per la Defensa dels Drets dels Animals

(93 459 16 01, www.addaong.org), Drets per als

Animals (650 931 007), www.liberacionani

mal.org

6 Comitè Científic de la Unió Europea per alsProductes Cosmètics i No Alimentaris desti-nats als Consumidors.

INNOVACIÓ... A QUALSEVOL PREU?

opcio

ns.or

g

No hi ha una definició estàndard de gel o xampú sintètic i natural. Hi ha productes basats sobretot en ingredientssintètics, productes que tenen les formulacions més naturals que es coneixen, i productes que podem anomenar “pseu-donaturals”: fan servir força extractes de plantes (típicament olis essencials per perfumar) però també molts ingre-dients sintètics, fins i tot els problemàtics. Per veure de quina mena és un producte podem seguir les pistes que donema continuació.


Alguns fabricants de productes naturals decideixen fer servir alguns ingredients “poc naturals” per“satisfer” els hàbits de consum actuals. Per exemple, la glucosa seria la millor opció de detergentdes d’un punt de vista mediambiental, però es fa servir poc perquè no fa espuma i això no ens agrada.O, per evitar tots els conservants sin-tètics hauríem d’acostumar-nos a cre-mes més greixoses, a períodes de cadu-citat més curts o a guardar els productesa la nevera. Tal com passa en molts al-tres casos, com ara el fet de comprar po-mes d’aspecte brillant en safates de sis,aquests hàbits tenen un preu per a nosal-tres i per a l’entorn.

HÀBITS POC NATURALS

7 A dia d’avui les substàncies perfumants que la llei identifica com a més al·lergèniques són: eugenol, citronelol, coumarin, geraniol, limonene, linalool, cinnamal,amyl cinnamal, benzyl alcohol, cinnamyl alcohol, citral, hydroxy-citronellal, isoeugenol, anylcin namyl alcohol, benzyl salicylate, hydroxy-methylpentylcyclohe-xenecarboxaldehyde, anisyl alcohol, benzyl cinnamate, farnesol, 2-(4-tert-butylbenzyl)propionaldehyde, benzyl benzoate, hexyl cinnam-aldehyde, d-limonene,methyl heptin carbonate, 3-methyl-4-(2,6,6-trimethyl-2-cyclohexen-1-yl)-3-buten-2-one, extracte d’Evernia prunastri i extracte d’Evernia furfuracea.8 Montse Escutia: La cosmética, también ecológica. Revista La fertilidad de la Tierra núm. 16, primavera 2004. Per a més informació sobre els segells: www.soilasso-cia tion.org/certification, www.bdih.de, www.ecocert.fr, www.icea.info.

Als supermercats, perfumeries i farmàcies convencionals en general hi trobarem productes sobretot sin-tètics.En herbolaris, dietètiques i botigues de productes ecològics hi podem trobar productes naturals i pseudo-naturals.

Si ens hem de guiar per la “lletra grossa” de les etiquetes, tots els productes són els més sans i naturals delmón. No fem cas dels reclams! (vegeu la pàgina següent). La part de l’etiqueta que ens dóna una informa-ció més vàlida és la llista d’ingredients.

Termes a evitar especialment (amb o sense prefixos i sufixos): glycol, PEG, -oxynol, paraben, hydroxybenzoa-te, isothiazolinone, formaldehyde, parfum.Pel que fa als perfums, si hi ha més de certa quantitat dels components més al·lergènics segons la llei actuals’han de declarar explícitament.7

Termes a buscar: glucoside (identifica els detergents a base de glucosa) i noms de plantes en llatí (perexemple el romaní és Rosmarinus officinalis) seguits de extract. Si van seguits d’oil es refereixen a olis essen-cials (poden despertar al·lèrgies).Els colorants són els ingredients més superflus, quasi sempre són sintètics i alguns estan classificats com aperillosos. Els identificarem per les lletres CI seguides d’un número.Els ingredients s’han de declarar en ordre de quantitat, per tant com més cap al principi de la llista estiguiun ingredient més quantitat n’hi ha.

A Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia alguns fabricants i entitats certificadores han elaborat criteris serio-sos per definir un producte cosmètic com a natural,8 i atorguen un segell distintiu als que els compleixen.Permeten usar un conjunt molt reduït de substàncies sintètiques i prohibeixen les problemàtiques. Tambéprohibeixen els ingredients transgènics, irradiats o experimentats en animals.

On els comprem

Mirant l’etiqueta

Llista d’ingredients (els escrivim enanglès perquè éscom se solen posara les etiquetes)

Segells

PISTES PER RECONÈIXER ELS PRODUCTES

14 15 MARÇ / MAIG 2005

opcio

ns.or

g

1515 MARÇ / MAIG 2005

VISCA, TOT ÉS NATURAL!Tots els fabricants saben que les paraulesrelacionades amb naturalesa i salut tenenmolt bona premsa i les volen incloure a l’eti-queta.Com que la llei prohibeix fer reclamd’una cosa que no sigui certa, inclouenuna petita proporció d’elements naturalsals productes. Per exemple, el gel VF ambVitamines de la fruita per a la teva pell conté,a més d’una mica d’extracte de taronja,un detergent sintètic, sis ingredients proble-màtics (segons la llista que hem fet enaquest estudi), vuit components al·lergè-nics de declaració obligada i dos colorantssintètics. Un gel Sanex afegeix una micad’extracte d’arbre del te a l’habitual sopaquímica per poder lluir la llegenda Mineralsessencials. El gel Geniol amb extractes natu-rals del Mediterrani, ultrasuau i per a nensconté formol.

XAMPÚ PER ESMORZAR???Kopos multicereales, amb llet i muesli. No,no és un producte per a l’esmorzar, és ungel de bany de la marca Gal.Et nodreix,et protegeix de les agressions, enfor-teix els cabells, regula les funcionsdel cuir cabellut... són paraules omni-presents en productes d’higiene i cosmè-tics en general, tant convencionals com na-turals. Els complements preferits com areclam són les vitamines i les proteïnes.Diverses persones de la indústria cosmè-tica amb qui hem parlat durant l’estudiexpliquen que la bona salut de la pell i elscabells ha de venir de l’alimentació i lescondicions de vida, i que la decisió deposar complements “saludables”als produc-tes es pren al departament de màrque-ting.La inclusió d’aquests elements en lesfórmules està associada amb un munt decontrasentits:

Pel que fa als gels, en l’estona en quèens dutxem i ens esbandim aquestscomplements tenen poca oportunitatde quedar-se a la pell. Segons algunsfabricants que hem consultat el rastreque n’hi queda és mínim.Al cap és més fàcil que s’hi quedin perquèens estem una estona posant-nos elxampú i ens solem ensabonar més d’unavegada.Per afavorir que els complements

es quedin al cos, però, s’afegeixen a lafórmula uns polímers que s’“aferren”químicament a la pell.Al cap,això provo-ca un efecte que els fabricants anome-nen build up: amb el temps es va formantuna capa de “residus de xampú”sobre elcrani que fa que els cabells quedin aixa-fats.La qual cosa obliga a afegir als xampúsuns altres ingredients que desfacin aques-ta capa de residus... i vinga acumularingredients sintètics,potencialment tòxicsi contaminants.L’ús habitual de tenyits i destenyits,permanents i allisats, laques, etc. esquer-den la superfície dels cabells; aquestesesquerdes fan que els cabells estiguinaspres i siguin difícils de pentinar.“Solució”: acumular encara més ingre-dients a les fórmules, en aquest cas unsacondicionadors (silicones) que formen

una mena de funda al voltant dels ca-bells.

Un organisme sa,ben alimentat, apor-ta a la superfície de la pell tot el que li calper fer les seves funcions (vegeu la p.7).Res millor per “regular”aquestes funcionsque intervenir el mínim possible en l’eco-sistema cutani per tal que els elements queel formen es mantinguin en l’equilibrinatural que, a fi de comptes, fa que l’or-ganisme sigui com és. La millor manerad’“enfortir” els cabells i fer que tinguinbon aspecte és no malmetre’ls amb trac-taments químics;de fet,els acondicionadorsen un cabell sa no tenen cap efecte,perquèsi la superfície dels cabells està íntegra nos’hi adhereixen. L’ideal per a un cos sa ésrentar-se amb un gel o xampú que es limi-ti a netejar. No és fàcil trobar-ne, però!

3 L’ESPUMERA DELS RECLAMS

opcio

ns.or

g

16 15 MARÇ / MAIG 2005

Al marge de saber quant en necessitem(vegeu la p. 7), tenim motius per reduir elconsum de gels i xampús.

RENTAR-NOS TANT PER EMBRUTAR TANT!La majoria de detergents (tots llevat delsderivats de la glucosa) són substànciestensioactives, és a dir: redueixen la tensiósuperficial de l’aigua per tal que l’aiguapenetri més en el que s’està netejant.Comque encara és habitual que aigües residualsarribin fins a rius i mars sense depurar,aquesta acció sobre la tensió de l’aigua escontinua produint mentre els detergentsno es biodegraden, la qual cosa perjudicala vida aquàtica.

SOBREEXPLOTACIÓ DE RECURSOSL’ingredient més abundant de gels i xampús,el detergent, s’obté en la majoria de casosdel petroli o d’olis vegetals, en concret decoco i de palma. L’augment accelerat enl’ús industrial d’aquests olis està causantdesequilibris mediambientals i socials

importants (vegeu la secció Trampes alnúm. 13 d’Opcions).

AL·LÈRGIESLes al·lèrgies a una determinada substàn-cia es desperten després d’estar-hi molten contacte.Es pot dir que tots els produc-tes d’higiene contenen alguna substànciaal·lergènica, per tant com menys en femservir millor.


ÚS FREQÜENT No hem vist cap fabricant que no alimen-ti la idea de rentar-se com més sovint millor.The Body Shop:Per millorar el resultat useu-lo regularment.Yipsophilia: Rentar-se sovintamb aquest xampú torna bellesa i brillantor alscabells. Món Deconatur: Xampú bioregula-dor indicat per al rentat diari dels cabells.

PROPIETATS CURATIVESDiu la llei espanyola que regula els cosmè-tics: el text, denominacions, marques, imatges

i altres signes, gràfics o no, que figurin en l’eti-quetatge, prospectes i la publicitat dels produc-tes cosmètics no els atribuiran característiques,propietats o accions que no tinguin [..] com pro-pietats curatives [..].9 Diu el prospecte d’ungel Yipsophilia:El sabó Flor de Azahar és indi-cat per a la cura de la pell amb eczemes, psoria-sis, dermatosi. Diuen els productes Sanex:Pell sana.

4 REDUÏM EL CONSUM

Ara rossos, ara amb volum, ara estirats, ara més brillants, ara també els homes...Està en l’ambient sentir periòdicament la necessitat de canviar de look, i si no hofem ens sentim incòmodes perquè som “bitxos raros”.

Però resulta que cada nou canvi de look és una nova agressió per als cabells quefa que realment siguin menys bonics. Com deia una persona de la indústria cosmè-tica que hem consultat durant l’estudi, justificant la presència d’acondicionadorsen els xampús: a ningú no ens agrada com tenim els cabells. Això ens fa buscarun nou producte que els faci lluir, que al seu torn constitueix també una agressió...

Socors, no vull ni canviar de look ni deixar de fer-ho!

LA RODA DE LES INSATISFACCIONS

9 Reial Decret 209/2005.

Algunes fonts d’informació quehem consultatEmpreses del sector (Dr. Hauschka, Giura,Henkel, Laboratorios Alter, Puig, Weleda),centres de recerca (facultats de Medicina iFarmàcia de la Universitat de Barcelona),experts (Mercedes Berlanga, Ignasi Dies, LauraLacueva, Marc Julià, Martí Saurí), legislació,organitzacions ecologistes (Greenpeace), orga-nitzacions gremials (Asociación Nacional dePerfumería y Cosmética), revistes (FoliaDermatológica Peruana, The Ethical Consumer),segells ecològics (BDIH, Ecocert, SoilAssociation, criteris d’admissió a les firesBiocultura, Biofach i Ecoviure) i les que aparei-xen referenciades com a notes al peu.

opcio

ns.or

g

1715 MARÇ / MAIG 2005

5 A QUI COMPREM?

Per motius d’espai no hem inclòs un text descriptiu de totes les empreses que apareixen a la taula.Hem prioritzat parlar de les empre-ses de tipus local i/o de productes naturals.Així, han quedat fora del text les quatre grans multinacionals propietàries de la majoriales marques majoritàries a les botigues,però podeu trobar-ne la descripció i la llista completa de marques en números anteriors d’Opcions:Procter&Gamble al número 2, Henkel i Unilever al número 9 i Sara Lee al número 11.

Altres marques de productes naturals que no apareixen aquí són:Annemarie Börlind,Apsara Vital (Opcions n. 9), Cura-Wellments,Lavera, Logona, Urtekram (Opcions n. 9) o Weleda (Opcions n. 9).

Heno de PraviaPuig Beauty & Fashion Group és una mul-tinacional que es va fundar a Barcelona el1914. Fabrica productes de perfumeria,cosmètica i moda.Té 40 filials en 24 païsosi tres centres de creació de moda.

CopanPetita empresa familiar que es va fundar el1991 i fabrica diferents productes de nete-ja (detergents per a la vaixella, la roba i lacasa, i també un gel de bany).Té una líniade productes per a ús industrial (escoles,empreses...) i una per a consum domès-tic.També fa detergents “a mida”, segonsles necessitats dels clients.

La filosofia de l’empresa s’emmarca en ladel Movimiento Cultural Cristiano (MCC),una organització apostòlica seglar que de-nuncia les causes de les injustícies socialsdes de la visió de la doctrina social de l’Es-glésia Catòlica.10 L’empresa neix de la vo-luntat de desenvolupar una forma de fereconomia fonamentada en la solidaritat il’autogestió. Creu que el benefici capitalistaés immoral 11 i dóna el 75% dels beneficisa l’MCC per tal que els destini a projec-tes de cooperació en països del Sud.

Distribueix a tot l’Estat.Els productes esvenen sobretot en les cases Cultura ySolidaridad, que són centres de l’MCC, itambé a través de cooperatives de consumecològic i xarxes ciutadanes (persones queels distribueixen en el seu entorn).Els preusde venda al públic són inferiors als delmercat, principalment perquè part de lafeina de distribució es recolza en treballvoluntari. No fa màrqueting dels seusproductes, la qual cosa li permet tambéestalviar costos.

MEDI AMBIENTTots els productes que fa són concen-trats per tal d’estalviar envasament, trans-port i malbaratament d’aigua.

Els productes de la línia de consumdomèstic no contenen cap additiu (blan-quejadors, abrillantadors, enzims, colo-rants, etc.).Ha establert mecanismes per al retorndels seus envasos per tal de reutilitzar-los. Els envasos són d’1, 2 i 5 litres, ipotencia sobretot l’ús d’aquest últim.

Dr. HauschkaAquesta marca pertany a l’empresa alema-nya Wala Heilmittel, fundada el 1935.Fa-brica medicaments homeopàtics i, des del1999, cosmètica natural.Treballa d’acordamb la filosofia antroposòfica,que consis-teix en mirar la vida des de la seva reali-tat espiritual.

Té cinc hectàrees de jardí on cultivaunes 150 espècies de plantes segons lesnormes de l’agricultura biodinàmica (mésestrictes que les de l’ecològica). Es ferti-litzen amb compost produït allà mateix ipreparats biodinàmics. El fundador del’empresa va desenvolupar un procés d’ex-tracció de substàncies de les plantes querespecta els ritmes de les plantes (momentde recollida, hores de llum, moviments,temperatura...), i això permet que els medi-caments homeopàtics durin anys senseafegir-hi cap conservant. Els processos defabricació estan automatitzats al mínim.

L’empresa és propietat d’una fundacióperquè entén que no ha de pertànyer apersones individuals.Els beneficis van a laFundació Dr. Rudolf Hauschka, que esdedica a promoure la recerca i la ciènciamèdiques tal com les entén la filosofiaantroposòfica.

MEDI AMBIENTEls criteris de producció natural de Walasón més estrictes que els de BDIH, elsegell certificador que duen els seusproductes.Per exemple,no usa cap conser-vant sintètic.

La majoria d’envasos que fa servir sónd’alumini o de vidre (els de gels i xampússón de plàstic perquè la llei prohibeixfer-los de vidre pel risc de trencar-sedurant l’ús).Les plantes de producció usen diversestècniques de bioconstrucció per a l’aïlla-ment i hi ha plaques solars per a l’aiguacalenta que a l’estiu escalfen un 30% del’aigua calenta que es consumeix.

ASPECTES SOCIALSEls horaris de treball són flexibles.Algunes matèries primeres tropicals, decultiu ecològic, es compren a comuni-tats de països del Sud mitjançant fórmu-les que intenten recolzar l’economialocal, similars a les del Comerç Just (retri-bució digna, compromisos de compra allarg termini, etc.).

GiuraCosmètics Giura és una petita empresade Calonge (el Baix Empordà).Fa produc-tes d’higiene i cosmètics naturals de formaforça artesanal: la producció està molt pocmecanitzada, per això als productes s’hipoden observar petits canvis de textura.

MEDI AMBIENTMolts dels ingredients vegetals provenende cultius propis o es recullen de mun-tanyes de l’entorn, i obté els extractesper maceració a la pròpia planta de pro-ducció.

Món DeconaturPetita empresa de Barcelona que fabricaproductes d’higiene i cosmètica natural.

10 www.solidaridad.net.11 Fichas ecológicas: productos Copán.

opcio

ns.or

g

18 15 MARÇ / MAIG 2005


Marca Empresa

Puig Beauty &Fashion Group

Copan

Unilever

Wala Heilmittel

Henkel

CosmèticsGiura

Procter &Gamble

Món Deconatur

Natural Carol

Sara LeeCorporation

The Body Shop

Tipus

Multinacional

Petita

Multinacional

Gran

Multinacional

Petita

Multinacional

Petita

Petita

Multinacional

Multinacional

D’on és

Barcelona

Alcalá de Henares(Madrid)

Regne Unit i Holanda

Alemanya

Alemanya

Calonge (el BaixEmpordà)

Estats Units

Barcelona

Onil (Alacant)

Estats Units

Regne Unit

Propietat

Família Puig

Enrique Prieto

87.000 accionistes

Wala Foundation

51’5% família Henkel,resta accionistes

Treballadors de l’empresa

Un milió i mig d’accionistes

Joan Cano

Familiar

100.000 accionistes

A. i G. Roddick 22’8%,Beaverbridge Holdings22%, FidelityInternational 10%,resta accionistes

Activitats

Fabrica productes de per-fumeria, cosmètica i moda

Fabrica productes de nete-ja en general

Fabrica productes d’ali-mentació, cosmètica,perfumeria i neteja

Fabrica medicamentshomeopàtics i cosmèticanatural

Fabrica productes de nete-ja, cosmètica i adhesius

Fabrica productes d’higie-ne i cosmètica natural

Fabrica productes d’ali-mentació, cosmètica,neteja i medicaments

Fabrica productes d’higie-ne i cosmètica natural

Elabora i ven pastilles desabó

Fabrica productes d’ali-mentació, drogueria,perfumeria i tèxtils

Ven productes de cosmèti-ca i accessoris

Treballadors

5.000 (40%a Espanya)

4

234.000

300

51.200

2

110.000

14

2

150.400

6.000

Facturació 2004(milers d’euros)

893.0001

No ho revela

40.366.000

No ho revela

10.592.000

No ho revela

39.943.280

1’5

No ho revela

15.202.800

560.046

PERFIL DELS FABRICANTS DE PRODUCTES D’HIGIENE

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.

També distribueix alguns olis alimentarisecològics i edita una revista sobre cosmè-tica natural.

MEDI AMBIENTUna de les línies de productes cosmè-tics té el segell de producció naturalEcocert.

Natural CarolÉs un petit taller artesanal fundat el 2004a Onil (Alacant) que fa pastilles de sabó tra-dicional a mà.Usa oli d’oliva que compra

a la cooperativa agrícola de la comarca ielements com pètals de flors, argila o olisessencials que obté de l’entorn pròxim ode producció artesanal local.També compraaltres olis vegetals i alguns ingredients(canyella, mantega de cacau) a la indús-tria farmacèutica.També ven esponges queprodueix un taller local a partir de cara-basses assecades.

Distribueix a herbolaris i botigues deproductes artesanals de la província d’Ala-cant i ven directament en algunes fires deproductes ecològics i artesanals.

The Body ShopThe Body Shop és una empresa que esdedica a vendre productes de cosmèticai accessoris (esponges, pintes, etc.) per totel món; té 1.312 botigues pròpies i 733de franquiciades,que venen (segons publi-cita al seu web) un producte cada 0’4segons a uns 77 milions de clients. El1999 va vendre la fàbrica principal al queara és el seu principal proveïdor; avuinomés té una fàbrica de sabó (a Escòcia).La resta de productes de la marca sónfabricats per empreses d’Europa (75%), el

opcio

ns.or

g

1915 MARÇ / MAIG 2005

Beneficis 2004(milers d’euros)

58.1001

No ho revela

1.876.000

No ho revela

544.000

No ho revela

5.035.742

No ho revela

No ho revela

988.345

31.889

Plantes de producció

10 (8 a Europa i 2 a Mèxic)

1 a Alcalá de Henares

?

2 a Alemanya

Més de 200 a 75 països

1 a Calonge

136 a 43 països

1 a Barcelona

1 taller a Onil

Més de 600 a 46 països

1 fàbrica de sabó

Mercat

50% Espanya,50% tot el món

25% Madrid,75% tot l’Estat

Tot el món

Uns 30 països

Tot el món

25% Madrid,75% tot l’Estat

Tot el món

20% Catalunya,50% Espanya, 30% estranger

Provínciad’Alacant

Tot el món

Tot el món

Punts de venda

Comerços convencionals

Cases Cultura y Soli-daridad, alguns herbola-ris, venda directa


Botigues de productesecològics


Botigues de productesecològics i herbolaris


Botigues de productesecològics, herbolaris

Herbolaris i venda direc-ta en fires


Botigues pròpies i fran-quícies, situades sobre-tot en centres comercials

Altres marques

Agua Lavanda Puig, Kinesia, Denenes, v&l, AguaBrava i altres2

Cys

Lux, Timotei, Pond’s, Rexona, Atkinson, Patrics,Calvin Klein, Knorr, Starlux, Tulipán, Findus,Frigo, Hellmann’s, Maizena, Iglo, Lipton, Skip, Cif,Mimosín, Ballerina…

WALA Remedies, WalaVita

Magno, Schwarzkopf, Diadermine, Licor del Polo,Country Colors, Neutrex, Mistol, Dixán, Micolor,Vernel, Tenn, Pritt, Loctite…

Herbal Essences, Pantene, Vidal Sassoon,Wash&Go, Wella, Dash, Ariel, Ace, Don Limpio,Viakal, Tampax, Max Factor, Oil of Ulay, Pringles,Sunny Delight, Eukanuba, Praims…

CV Primary Essence

S3, Delial, Monsavon, Williams, Petit Cheri,Bimbo, Silueta, Tigretón, Eagle, Marcilla,Hornimans, Natreen, Cruz Verde, Playtex,Wonderbra, Abanderado, Ocean…

Contacte

www.puig.com93 400 70 00

www.productoscopan.com91 888 16 16

www.unilever.comFilial a Espanya: 91 398 30 00

www.dr.hauschka.deRepresentant a Espanya:93 899 16 06

www.henkel.comFilial a Espanya: 93 290 40 00

www.cosmeticsgiura.com972 66 00 61

www.pg.comFilial a Espanya: 91 722 21 00

www.mondeconatur.com902 15 85 02

96 654 47 35

www.saralee.comFilial a Espanya: 93 476 79 00

www.thebodyshopinterna-tional.comFilial a Espanya: 91 431 30 71

1. Les xifres corresponen a l’exercici 2003 (les últimes disponibles).

2. Higiene i cosmètica: Kopos, VF, Nelia, Colorterapia, Para mi bebé, Hidro Genesse, Moana, Hair Tech, Cabello Sano de Genesse, Lactovit, Payot, Unica Adolfo

Domínguez, Pinand, Misslyn, Maderas, Ecran Aftersun, Vitesse, Lina Bocardi. Perfumeria: Myrurgia (1916, Don Algodón, Fleur de Tour, Maja, Yacht Man…), Gal (Life &

Fashion, Impacto, Agua de Vida, Flor de Agatha…), Puig (Orlane, Estivalia, Depende, Diavolo de Antonio Banderas, Brummel, Sportman, Pepe Jeans, Comme des

Garçons…). Moda: Paco Rabanne, Carolina Herrera, Nina Ricci.

Sud-est asiàtic (15%) i els Estats Units(10%); a l’Àsia es fabriquen els acces-soris.

La va fundar el 1976 Anita Roddick,que va tenir la idea d’incloure ingredientsnaturals als productes per diferenciar l’em-presa, en un moment en què encara no hihavia la moda dels “productes naturals”.Enles seves paraules,va crear un nínxol de mercatper a productes inspirats en la natura.12

Ha organitzat i participat en campanyesde sensibilització social i denúncia sobrediverses problemàtiques mediambientals i

En un estudi de Greenpeace sobre presèn-cia de mescos sintètics en 36 productesde cosmètica i perfumeria, l’article WhiteMusk de The Body Shop era el que encontenia més amb diferència.14 L’empresa

socials (experimentació en animals,preser-vació de selves tropicals, impulsar les ener-gies renovables...).

MEDI AMBIENTCompra un 31% de l’electricitat queconsumeix a productors que la generena partir de fonts renovables.13

Alguns ingredients vegetals són de cultiuecològic.És membre de la Roundtable on Sus-tainable Palm Oil (vegeu Opcions n. 13p. 26).

12 www.thebodyshopinternational.com.13 www.thebodyshopinternational.com/web/tbsgl/env_how_are_we_doing.jsp.14 Greenpeace: Eau de tóxicos. Una investigación dequímicos en perfumes, febrer 2005. Disponible awww.greenpeace.org/espana/news/informe-eau-de-t-xicos.

opcio

ns.or

g

20 15 MARÇ / MAIG 2005

diu que no en farà servir en productesnous i que està estudiant com reformu-lar els antics per substituir-los. En canvicontinuarà fent servir algunes substàn-cies químiques perilloses mentre no hihagi disponibles alternatives millors,perquè considera que no hi ha prouevidència científica sobre els perjudicisque puguin causar.4 Entre aquestes subs-tàncies hi ha els parabens, que són con-servants (vegeu el requadre No es pot te-nir tot).

ASPECTES SOCIALSUns 25 ingredients vegetals tropicals ialguns accessoris els compra a 36 comu-nitats locals de 23 països del Sud mitjan-çant fórmules que intenten recolzar l’eco-nomia local, similars a les del ComerçJust (retribució digna, compromisos decompra a llarg termini, etc.).Té un codi de conducta que estipula queels proveïdors han d’oferir condicionslaborals dignes als treballadors.L’empresaexplica que el 2003 va fer 54 inspec-

cions a fàbriques proveïdores i es vanprendre 152 mesures correctives, i que estàtreballant perquè el control de les condi-cions el facin empreses independents.Participa en un projecte per reduir leshores extres a la Xina.Els fundadors de The Body Shop sóncofundadors i copropietaris de l’empre-sa consultora Respect. Ofereix assesso-rament a les empreses per introduir formesde treballar més sostenibles i igualitàriesi organitza fòrums entre grans multina-cionals per impulsar-les.15

15 www.respecteurope.com.

Podem menjar carxofes tot l’any, podem endur-nos el menjar preparat en còmo-des safates de porexpan, podem gaudir dels serveis de molts electrodomèstics,podem mantenir botigues, carrers i carreteres ben il·luminades tota la nit... peròno podem alhora habitar el planeta de forma sostenible. Si volem disposar detanta aigua com vulguem, necessàriament hem de desequilibrar algun sistemahídric. Si volem poder comprar en tot moment qualsevol cosa que vulguem, vinguid’on vingui, hem de fer una despesa energètica que altera els cicles climàtics. Lafinitud del planeta, inexorable: no es pot tenir tot.

The Body Shop vol contribuir a mitigar moltes problemàtiques mediambientalsdel nostre món, entre elles les derivades de l’ús de substàncies químiques noci-ves. Però també vol continuar venent a tot el món productes que aguantin sensefer-se malbé molt de temps; un 70% dels seus productes triguen més d’un any envendre’s des que són fabricats. Per això no pot deixar d’usar conservants tòxics(els parabens). Ja ho dèiem: no es pot tenir tot.

NO ES POT TENIR TOT

Empresa

ELS PUNTS CALENTS DELS PRODUCTES D’HIGIENE1

1. Tot i que no hem estudiat els productes de les multinacionals Henkel, Procter&Gamble, Sara Lee i Unilever, la seva composició en general és similar a la que es

descriu a la primera fila de la taula i estan fabricats arreu del món.

Els detergents majoritaris són derivats de...

Petroli i olis vegetals

Olis vegetals

Glucosa

Olis vegetals

Olis vegetals

Oli d’oliva i altres olisvegetals

Olis vegetals

Hi afegeix complements sintètics?

Sí, diversos

No

No

Conservants

Glicols, conservants

No

Sí, diversos

Hi posa colorants?(l’ingredient méssuperflu)

Sí

No

No

No

No

Sí (naturals)

Si

Fa servir matèriesprimeres del seuentorn?

No

No

Sí

Sí

No

Sí

No

On es fabriquen els productes d’higiene

Vacarisses (Barcelona)i Alcalá de Henares(Madrid)

Alcalá de Henares(Madrid)

Alemanya

Calonge (el BaixEmpordà)

Barcelona

Onil (Alacant)

Principalment al RegneUnit


opcio

ns.or

g

Pos s ibil itats

Utopies que es fan real

itat

2115 MARÇ / MAIG 2005

Com allò delspans i els peixosperò...

ÀL E X CA RA L P S

Ara farà tres anys que va néixer la cooperativa de consumcrític La Gleva al barri de Gràcia de Barcelona.A l’ini-ci, a part de tots els problemes naturals d’un projectecol·lectiu, una cooperativa té l’afegit d’aquells querequereixen un espai físic. Comprar, okupar o llogareren les opcions que se’ns presentaven.En el nostre casles dues primeres es van descartar i la tercera, com totssabeu, implica el “señor don dinero”.Avançar els dinersdel dipòsit, els primers lloguers, el material per adequarl’espai, les primeres comandes... implicava una inversióque ens espantava ja que representava un esforç econò-mic gran per a uns i molt gran per a altres.

És veritat que la solidaritat funciona i s’encomana?

Doncs sí. Per atzars de la vida i gràcies a la relació ambaltres experiències, vam contactar amb la gent de lacooperativa Candela de Terrassa,que ens van donar unsmil euros a fons perdut per engegar el nostre projecte.Resulta que ells, als seus inicis, també havien rebut mileuros a fons perdut d’una associació d’enginyers, quevan fer possible engegar la cooperativa.

Ara farà un any que va néixer la cooperativa L’Aixada,també a Gràcia.Tots sabem com és de difícil començar,i La Gleva els va donar mil euros per ajudar-los en l’arren-cada.Altre cop s’engegava un nou projecte, i ens agra-daria poder seguir encadenant il·lusions a realitats i noaturar-nos.De fet,L’Aixada ja té una llista d’espera consi-derable de famílies que es volen associar però no hicaben;quan puguin formar una nova cooperativa ben segurque podran comptar amb els mil euros viatgers.

opcio

ns.or

g


uunnaa iinnvveerrssiióóeeccoollòòggiiccaa

èèttiiccaarreennddiibbllee

ARBRESARBRES

MMAADDEERRAASS NNOOBBLLEESS DDEE LLAA SSIIEERRRRAA DDEE SSEEGGUURRAA central@maderasnobles net www maderasnobles net

opcio

ns.or

g

2315 MARÇ / MAIG 2005

PER A QUÈ ENS ORGANITZEM?Formalment una cooperativa de consu-midors1 es pot definir com un grup de per-sones que s’organitzen col·lectivament percomprar determinats productes –en el casd’aquest article,aliments ecològics.Ara bé,això es pot fer en resposta a diferents mo-tivacions.A l’hora de plantejar-nos muntaruna cooperativa de consumidors, el mésimportant és esclarir per a què ho fem.

Les cooperatives poden néixer d’in-quietuds diverses:

Proveir-nos d’aliments que s’acostinal màxim a una qualitat biològica (bonsper a la nostra salut) i a una qualitatecològica (provinents d’ecosistemes agra-ris sostenibles).Potenciar maneres sostenibles detreballar en tot el camí des del camp ala taula (processos d’elaboració i enva-sament, cadena de comercialització) pelque fa a materials, consum energètic,úsd’energies renovables, etc. Recordemque els segells d’agricultura ecològicapoden garantir només una part de laqualitat buscada, en especial la que fareferència a la no utilització de produc-tes de síntesi química.Establir i mantenir relacions entre lespersones i els col·lectius, des de lapagesia fins al consumidor final, basa-des en la solidaritat i la comple-mentarietat d’interessos.A la pràcti-ca això es traduiria per exemple en tractaramb els proveïdors no en base a posicionsde força i informació limitada, sinóbuscant un diàleg basat en la complici-tat i la transparència que porti a acordsavantatjosos per a uns i altres i per a lasocietat en general.2

Contribuir a canviar les dinàmiquessocials que impedeixen una producció

Una de les opcions per consumir alimentsecològics és associar-nos en una cooperativa, queens facilita des d’obtenirverdures quasi directamentde l’hort fins a afavorir un model socioeconòmicbasat en la solidaritat.

Darrerament estanapareixent forçacooperatives noves. Aquís’explica com muntar-neuna.

sostenible d’aliments.Això vol dir conce-bre la cooperativa com una eina de trans-formació social.La gran majoria de les cooperatives que

es mostren a la taula de la pàgina següentsón membres de la coordinadora catalana(les de Catalunya) o han estat membresde la coordinadora estatal (que actualmentno està activa), la qual cosa implica compar-tir totes les motivacions que hem llistat.

LES PRIMERES REUNIONSCada cooperativa és filla del seu entornsocial i geogràfic,no és la repetició de capesquema preestablert. Per tant, és impres-cindible que el grup promotor comenciparlant de quines necessitats es volenresoldre i posant-se d’acord en els objec-tius del projecte, sense deixar-los persuposats, tot prenent-se el temps que facifalta. És recomanable que aquesta prime-ra fase de definició dels interessos decadascú es desenvolupi de forma autò-noma i evitant els lideratges, de fora o dedins. Una altra cosa són les persones queanimen el procés, que sí que solen sernecessàries. També pot ser útil usar elsdocuments elaborats per les cooperativesja existents.3

Algunes coses per parlar en aquestesprimeres reunions serien les següents.

Eine

s

Per anar a comprar

Com muntar una cooperativade consumidors

Organitzacions de consumidors amb valor afegit

EN G R À C I A VA L L S

PER A MÉS INFORMACIÓ:Coordinadora Catalana d’Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics,www.ecoconsum.org.

1 Com veurem,els col·lectius de què parlem podenestar constituïts legalment com a cooperativa o no.No obstant,fem servir la paraula cooperativa per refe-rir-nos a tots,tal com se sol fer dins del món d’aques-tes “cooperatives”.2 Aquesta preocupació per les condicions “ecoso-cioeconòmiques” de tots i tot el que està relacio-nat amb la cadena producció-consum s’emmarcadins de l’anomenada agroecologia.3 En podeu trobar alguns a www.ecoconsum.org.

opcio

ns.or

g


Criteris de selecció de productesEns sorgiran debats entorn de la conve-niència o no de consumir fruita i verdu-ra del temps, localitat versus preu, conei-xement directe de les formes de produccióversus disposar d’una gamma àmplia,comprar o no a empreses amb activitats endeterminats sectors...Com volem ser de grans? Cal unadimensió mínima que permeti una bonadistribució de tasques i uns volums decompra acceptables.Un grup d’una vinte-na de famílies o unitats de consum ja podriafuncionar.

Quant a la dimensió final on es vol arri-bar es donen dos models. El majoritari aCatalunya és el d’un màxim de 40-50 fa-mílies, que prioritza una relació direc-ta i continuada entre els socis i sòcies iuna gestió al més assembleària possible.L’altre model no limita la dimensió finali significa, per a la majoria de socis, parti-cipar del projecte amb uns compromisosreduïts a la compra i a la col·labora-ció puntual.

En el segon model, el local de la coope-rativa esdevé una botiga si també es vena tercers –sempre a un preu més alt. ACatalunya hi ha dues cooperatives ambbotiga, amb 120 i 150 socis respectiva-ment.

El repte de les cooperatives és el desen-volupament d’un sistema agroalimen-tari ecològic i solidari. El creixementno es basa en un alt número de socis pergrup, sinó en el treball de coordinació desd’una xarxa d’organitzacions de consu-midors, en un primer grau. I, en un segongrau, en el treball també en xarxa ambl’àmbit de la producció i fins i tot de ladistribució.Com obtindrem el menjar Les coope-ratives “petites” solen funcionar a base decaixes setmanals: els socis fan setmanal-ment una comanda i la van a buscar allocal la setmana següent (hi ha un dia derecollida establert).Uns quants socis s’en-carreguen de passar les comandes als proveï-dors, rebre els productes i posar-los a lescaixes.

En el model “gran” les comandes sesolen fer en base al ritme de consum habi-tual del conjunt de socis i el local de lacooperativa està obert als socis en hora-ris més amplis.A quines tasques ens comprome-tem en associar-nos. Caldrà teniralgun lloc de treball assalariat? Elmanteniment d’una cooperativa compor-

El ZocoAlmocafreEl EncinarAlmoraduVitalLa BrevaLa Ortiga

La Osa

La Despensa Biológica

Tota Cuca ViuCydoniaL’AixadaLa Gleva Userda9CuscusEl Rec de Sant Andreu

GerminalGerminalLa PellofaEl RebostEl SedàsLa MaixantaEl Rostoll VerdEl PetricóEl BrotGerminalEl teixit de la TerraLa Llauna

CandelaLa Calèndula

BioconsumoXoaniñaO Bandullo EcolóxicoAsociación de MonforteArbore

El CantuesoRedesLa EspigaGAK de CAESLa DragonaSubiendo al surRAC - La ProspeEskalera KarakolaRAC - QuintanaEcosol

Grupo de consumidoresde ANSEBiosegura

HirixkaLandare

Oreka BioelkarteaBizigaiMarisatsa elkarteaOtarraBio Alai

Bio AlacantCistella VerdaAssoc. de Consumidors Ecològics d’AlziraBona TerraJulivertEl LledonerTerra SanaArrelsLa Llavoreta

CádizCórdobaGranadaHuelvaJaénMálagaSevilla

Xixón

Burgos

Barcelona - Ciutat VellaBarcelona - ClotBarcelona - Gràcia

Barcelona - Nou BarrisBarcelona - Poble NouBarcelona - SantAndreuBarcelona - SantsBarcelona - SarriàBergaGironaGranollersLleidaManresaMolins de ReiReusRubíSabadellSanta Coloma de CervellóTerrassaTorelló

BriónFerrolLugoMonforteVigo

Colmenar ViejoGetafeLas RozasMadrid - AtochaMadrid - CallaoMadrid - CallaoMadrid - La ProsperidadMadrid - LavapiésMadrid - QuintanaMadrid - Tetuán

Churra

Múrcia

PamplonaPamplona

AzkoitiaBilbaoElorrioDonostiGasteiz

AlacantAlcoiAlzira

Callosa den SarriàCampelloCastellóLombaiValènciaValència

620 210 [email protected]@terra.es953 23 11 [email protected]

985 89 30 03

947 26 86 80

[email protected]@[email protected]@[email protected]@[email protected]

[email protected] [email protected] [email protected]@[email protected]@[email protected]@[email protected]@pangea.org [email protected][email protected]

[email protected]@hotmail.com

981 88 76 [email protected]@nodo50.org982 40 47 [email protected]

[email protected]@nodo50.org 91 631 76 59 [email protected]@[email protected]@[email protected] 407 77 [email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected] 12 13 08

[email protected]@[email protected] 45 30 25945 26 38 31

679 126 488966 63 41 31962 41 66 38

630 680 231965 63 61 49964 23 36 74http://terrasana.coop96 391 57 7496 347 01 49

COOPERATIVES I ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS D’ALIMENTS ECOLÒGICS

NOTA IMPORTANT Alguns dels telèfons de contacte només els agafen en dies i hores puntuals, i alguns són

particulars. Els donem amb l’ànim que els feu servir només si esteu realment interessats en formar part d’una

cooperativa o muntar-ne una.

Andalusia

Astúries

Castella i Lleó

Catalunya

Galícia

Madrid

Múrcia

Navarra

País Basc

PaísValencià

CENTRE D’ACTIVITAT COOPERATIVA CONTACTE

opcio

ns.or

g

ta tasques de gestió quotidiana (fer lescomandes, reposar els prestatges, registrarles compres i les vendes, etc.) i tasquessocials (debatre i prendre decisions sobreles activitats de la cooperativa, conèixerproveïdors,etc.).Aquestes segones les duena terme les assemblees, comissions, etc.formades pels socis (sense remuneració,esclar). En una organització petita es trac-ta que “entre totes ho fem tot”, i en la granque “un grup suficient ens encarreguem defer-ho tot i anem rotant entre tots els socis”.

Pel que fa a la gestió del dia a dia, en elmodel gran es pot dir que és imprescin-dible professionalitzar-les –es crearan llocsde treball en economia social, doncs. Enel petit és molt poc usual, en la majoriad’organitzacions les tasques es roten entreels socis.Forma jurídica Estem parlant d’orga-nitzacions que tenen un funcionamentdemocràtic i que es basen en la coopera-ció. La forma legal que més s’hi adapta ésla de Societat Cooperativa Limitada.La llei de cooperatives recull els principiscooperativistes i facilita la inclusió, si s’es-cau,de socis de treball (cooperatives mix-tes de consum i treball associat) i de sociscol·laboradors (per exemple proveïdorsamb els quals es vol tenir una relació mésestreta). Així es potencia un movimentcooperativista genuí que planteja una alter-nativa socioeconòmica al capitalisme.Una cooperativa de consumidors ha detenir un capital social (aportacions delssocis que només es recuperen amb la baixajustificada) d’un mínim de 3.000 euros.

Tanmateix,és més senzill enfrontar-se alsestatuts d’una associació i als tràmits perlegalitzar-la; no fa tant de respecte, espe-cialment quan es comença i no se sap delcert com anirà el projecte. Hi ha grupsque opten per la fórmula associativa perpoder legalitzar-se i obtenir un NIF i esplantegen la forma cooperativa quan sesenten consolidats.

En ambdós casos,els grups que ja portenun temps funcionant ens poden facilitarmolt el camí, amb models d’estatuts i ambacompanyament en tota mena de tràmits(i les cooperatives poden recórrer a les Fe-deracions de Cooperatives).

DE LA INTENCIÓ A LA REALITATUn cop tenim clar què volem ens hemde dotar d’una organització eficientper acomplir els objectius, tenint encompte les possibilitats reals del grup depersones.En aquest moment se sol convi-dar a les trobades d’altres cooperatives ambobjectius afins,que aportaran la seva expe-riència al nou projecte.Així es facilita elcamí i s’eviten errors innecessaris.Al mateixtemps es comença a treballar la interco-operació, eina fonamental per a aquestsprojectes de petita dimensió.

Alguns aspectes dels que ens hauremd’ocupar ara:Organigrama de funcionament Lesprincipals feines socials que segur que enshaurem de repartir, a banda de les de gestióquotidiana, serien les següents:

Compres. Buscar els proveïdors,establir-hi els acords més econòmics (preus,paga-

ments, transport…).La coordinació ambaltres cooperatives permet disposar d’en-trada de llistats de proveïdors, tot i quecada grup busca els més propers.Tambépermet realitzar compres en comú.Qualitat.Contrastar els criteris de com-pra de la cooperativa amb cada proveï-dor. Es fa una visita inicial, abans decomprar, i un seguiment posterior. Lacoordinadora catalana (Ecoconsum) ofe-reix molt ajut en aquest sentit.Comunicació interna i participa-ció. Organitzar activitats de formació(ja veieu que és imprescindible!), elabo-rar revistes o butlletins...Economia i comptabilitat. Portar elsnúmeros i la fiscalitat de l’organització.Relacions externes. Organitzar ac-tivitats socials, mantenir el contacte itreballar amb altres moviments, fer deportaveu de l’entitat en àmbits de repre-sentació, etc.Altres: infraestructures, documentació,manteniment de llibres de socis i d’actes…

Logística Cal buscar un local que reunei-xi bones condicions com a magatzem deproductes i local social. En els casos queels grups neixen en el marc d’ateneus ogrups més grans és habitual compartirinfraestructures.Capital inicial Si no en tenim prou ambel que hi podem posar entre tots podembuscar fórmules de finançament que esguiïn per criteris d’economia social.4

2515 MARÇ / MAIG 2005

4Vegeu l’article de la secció Possibilitats, a la p. 21, ila p. 23 del número 14 d’Opcions.

opcio

ns.or

g

26 15 MARÇ / MAIG 2005

Sigui gran o petita,qualsevol festa la podemorganitzar mirant de respectar al màxim elmedi i les persones. Ambenginy i recursos podemminimitzar els residus i el soroll, estalviar energia i comprar a empreses que es guiïn per criterisecosocials. No deixem de banda el tema deltransport i el fum.

Idee s

Perconsumir d’una altr

a man

era

PER A MÉS INFORMACIÓ:Les festes més sostenibles. Aj. de Barcelona,col·lecció Guies d’educació ambiental.Disponible a www.mcrit.com/crbs/bd/festes.pdfi al Centre de Recursos Barcelona Sostenible(93 237 47 43).

Versió en castellà i en euskera a www.inguru-mena.net/castellano/Semana43.htm i a IHOBE(900 15 08 64, www.ihobe.net ).

Versió en anglès awww.bcn.es/agenda21/A21_text/guies/sustaina-blecelguide.pdf.

QUÈ CAL

Previsió i una certa preparació.Informació de recursos per fer unafesta més sostenible.Posar-s’hi. Ganes de fer canvis.Aprendre d’experiències anteriorso d’altres festes.Les primeres vegades necessitaremmés temps, després anirà tot mésrodat.

COM FER-HO

PREPARACIÓ Per començar podemfer una llista amb dues columnes:coses que necessitem i com acon-seguir-les; en aquest article trobaremopcions per omplir aquesta segonacolumna.

Cal també una llista similar per alque quedarà després de la festa:excedents de menjar i begudes,escom-braries i envasos retornables.

ON Si podem escollir on es farà lafesta busquem un lloc on es pugui ar-ribar amb transport públic i donemles indicacions ben clarament als con-vidats.Suggerim-los també que com-parteixin cotxes entre ells. Miremde posar-hi facilitats perquè s’hi puguianar en bici.

INVITACIONS I DECORACIÓ Femservir paper reciclat o amb el segellFSC (si en trobeu...). I si ho fem méspetit? Pensem que si fem servir elcorreu electrònic potser es pot gastar

menys paper.A veure si la decoracióens pot durar per a altres festes.

MÚSICA I SOROLLAmb uns quantsdies d’antelació comuniquem alsveïns dia, hora i durada de la festa.Perquè la música la sentim més elsconvidats que els veïns val més posardiversos altaveus amb volum mode-rat que un molt alt.

ESCOMBRARIES Posem conteni-dors per llençar cada cosa per sepa-rat i rotulem-los clarament de mane-ra que els convidats puguin fer-losservir fàcilment.

PARAMENT Porta-te’l,lloga’l, reutilitza’l, com-posta’l... En general ésmillor reutilitzar-mini-mitzar que reciclar.Plats,

gots i coberts reutilitzables de cerà-mica,vidre o metall:podem fer ser-vir els de casa o llogar-los (en aquestcas no cal rentar-los, en general espoden tornar bruts!);mirem si al nostremunicipi o voltant hi ha algunaempresa d’economia social que enllogui. Potser cada convidat se’ls potportar de casa? Hi ha gots i plats deplàstic dur que es poden rentar itornar a fer servir unes cent vegades;podem comprar-ne i compartir-losentre un grup d’amics.On en podemtrobar? AMC (976 58 76 30, www.webamc.com),Mensa (93 314 81 11,www.men-sa.com),PAM plàstics (97227 23 37, www.pamplastics.com),

Festes SOS terribles o festes més sostenibles?

opcio

ns.or

g

2715 MARÇ / MAIG 2005

Rezikleta (94 457 1447,www.rezikleta.com),o consultem a l’ajunta-ment (alguns tenen ser-vei de lloguer).

En cas de fer servirvaixella i/o coberts d’unsol ús,que siguin com-postables: eCRAC (93820 76 57, www.ecrac.8m.com),Ecomida (636668 375, www.econsume.delaterra. net). Queno siguin de plàstic ni de “paper”(també contenen plàstic).

Podem posar a cada got el nomdel convidat (amb enganxines, rotu-ladors...),així farem servir menys gots.

Tovallons i tovalles,millor de robao si no de paper reciclat, però queno siguin gaire gruixuts: Garcia dePou (972 50 72 50,www.garciadepou.com), Gomà-Camps (977 87 68 00,www.gomacamps.com).

MENJAR Un me-nú equilibrat i sa deben segur que serà

molt agraït. Per tenir garanties sobrequè mengem preparem-ho nosaltresmateixos o algú de confiança i esbri-nem tant com puguem sobre l’origendels ingredients. Els processamentsindustrials desnaturalitzen els alimentsi incorporen additius no gaire desit-jables. Busquem productes locals ide temporada (Opcions n. 11 p. 4 ip. 24), ecològics (al n. 6 d’Opcions hiha un llistat de botigues), de comerçjust... Per escollir pa mirem el n. 11d’Opcions. Per reduir o eliminar l’úsde coberts podem pensar en plats queno en necessitin (montaditos, pa ambtomàquet, daus del que sigui, empa-nades...). Pensem on comprem elmenjar (Opcions n.12),portem bossesper endur-nos la compra i carma-nyoles per als productes a granel,minimitzem els embolcalls...

Si volem encarregar el menjar i elservei a una empresa de càtering,n’hi ha algunes (poques) d’inserciólaboral: Fundació Futur (93 302 1927, www.fundaciofutur.org),Albino20 (91 795 49 89,www.semilla.net),Recursos (91 593 04 12)...

Mirem de calcular bé perquè noquedin gaires sobres. Si n’hi hapodem repartir-les entre els assistents,donar-les a entitats d’assistènciasocial...

BEGUDES Al n.8 d’Op-cions tenim algunes re-ceptes de refrescos ca-solans per sorprendretothom.A veure si tro-

bem algun celler que ens posi el vial nostre recipient.Podem trobar romcubà,cafè, infusions i algunes espèciesper fer refrescos casolans a les botiguesde comerç just. Hi ha una àmpliaoferta de begudes no alcohòliques,sucs, vi, sidra, licors, cava, cervesa icola de producció ecològica.Parlantde cola,hi ha altres fabricants:Som.os(93 692 99 24,www.som-os51.com/ES/xarxa.php) i Mecca Cola (www.mecca-cola.com).

Els envasos, com menys millor (pertant com més grans millor).Els sorti-dors de pressió són una excel·lentopció per a cervesa i refrescos. Bus-quem envasos retornables (la Gene-ralitat de Catalunya està preparantuna normativa per al retorn d’enva-sos de més de dos litres). Evitem lesllaunes d’alumini.

JOCS I REGALS Els regals,que siguinútils.També poden ser experiències,o objectes fets per un mateix...Tro-barem moltes idees de jocs i joguinesa la fira Jocjoc (pel novembre a Tona,www.jocs.org/fira), al web de l’OriolRipoll (www.jocs.org,93 301 05 53),d’en Rafael Badia (www.jocsinfantils.com/enll.php)... També podemmirar el n. 5 d’Opcions.

Necessitem temps per planejar

el què i com ho farem.

Si podem repartir la feina

podrem organitzar més bé

cada aspecte.

Segur que la segona vegada

ens costarà menys que la

primera.

Amb la col·lecció de números

d’Opcions ho tenim molt fàcil!

COSTA GAIRE?

Satisfacció personal i col·lecti-

va perquè fem les coses més

d’acord amb el nostre criteri.

Respectem els altres i el medi.

Potenciem empreses o iniciati-

ves que afavoreixen un model

socioeconòmic més igualitari i

sostenible.

És una ocasió perquè molta

gent vegi a la pràctica opcions

més sostenibles. I si les imiten,

veuràs com s’escampa!

Amb l’experiència podem anar

millorant i ajudar altres que ho

vulguin aplicar.

QUÈ HI GUANYEM?

opcio

ns.or

g

28 15 MARÇ / MAIG 2005

PER A MÉS INFORMACIÓ:El Corporate Europe Observatory és un grup de recerca i sensibilització preocupat per comel control empresarial del món polític europeupot afectar la democràcia i la qualitat de la legislació social i mediambiental. Podeutrobar el treball íntegre i més informació a www.corporateeurope.org.

Les institucions europees i els grups que pressionenperquè les lleis siguinconvenients als seusinteressos conviuenfísicament al “barri UE” de Brussel·les. El 70% delslobbiistes treballen per al món empresarial.

Aquest article és un resumdel treball 'Lobby Planet'Guide to Brussels, delCorporate EuropeObservatory (CEO), quetambé organitza visitesguiades al barri UE de Brussel·les.

El “barri UE” de Brussel·les ocupa elsquatre quilòmetres quadrats que antiga-ment havien estat el Quartier Léopold,un barri residencial de classe alta amb forçaarquitectura modernista.Avui ha estat colo-nitzat per edificis d’oficines que són seude les institucions de la Unió Europea i demolts grups de pressió que volen estarsituats a prop del poder. Està quasi desertfora d’hores d’oficina, però durant el diahi ha unes 85.000 persones treballant.Veure els edificis des dels quals els lobbiis-tes1 treballen i sentir exemples concrets dela seva influència fa que el que podensemblar qüestions abstractes i complexesesdevingui molt real i tangible.

En un curs de formació per a lobbiistesun eurodiputat deia: Necessito els lobbiistes,en depenc. Per la pressió de la feina i per lacomplexitat de les qüestions de què s’ocu-pa el Parlament Europeu, explicava, estavaàvid de rebre esmenes específiques del mónempresarial a les propostes legislatives.Aquestes esmenes són les que sotmet avotació del Parlament,i poden esdevenir llei.

A Brussel·les hi ha un miler de grups depressió, centenars d’empreses de relacionspúbliques i de bufets d’advocats, dotzenesde think-tanks2 finançats pel món empre-sarial i centenars de despatxos “d’aferseuropeus” de grans empreses individuals.Hi treballen uns 15.000 lobbiistes profes-sionals, dels quals un 70% ho fan per aempreses,un 20% per a organitzacions nogovernamentals (que inclouen sindicats,organitzacions de salut pública,grups ecolo-gistes, etc.) i un 10% per a regions, ciutatsi institucions internacionals. Hi ha grupsde pressió per qualsevol sector industrialque ens puguem imaginar, des de la peti-ta oficina de la Associació Europea deFonts d’Aigua Domèstiques fins a l’edifi-

ci enorme on treballen els 140 empleatsde la CEFIC, la federació de la indústriaquímica europea.

COM ES FA LA PRESSIÓLes grans empreses de relacions públiquesofereixen serveis de lobby a les empreseso associacions empresarials que els podenpagar.En un curs de formació per a lobbiis-tes es dóna una llista d’estratègies que espoden usar segons les circumstàncies:

“Kofi Annan” (també coneguda com“cavall de Troia”): aproximació cons-tructiva, oferint als governs compromi-sos mútuament acceptables.“Bon policia - mal policia”: si unaaltra empresa o grup de pressió pren unaposició molt extremista s’aprofita perprendre una posició més moderada,quesembli una solució de compromís cons-tructiva.“El dentista”: si no t’agrada una propos-ta legislativa, vés primer per “treure elqueixal més dolent” i després t’ocupa-ràs de la resta.“Les terceres parts”: buscar ongs osindicats i posar-te d’acord amb ells; aixílegitimen la teva posició de cara a l’opi-nió pública.“L’ase”: estratègies de l’estil “perseguirla pastanaga” per guanyar-te els polítics“comprenent”els seus interessos i prefe-rències.“L’avió de combat”: accions agressi-ves com ara amenaçar de deslocalitzaciósi no et fan cas. Només s’ha d’usar sialtres tàctiques no han funcionat.

Junts i de bracet

Govern europeu i lobbies conviuen a Brussel·les

de la

botiga al Parlamen

t

Llig

ams

1 Gent que treballa per als grups de pressió o lobbies.2 Els think-tanks (“tancs de pensament”) són enti-tats que elaboren estratègies per orientar el rumbdel món d’acord amb la seva visió, i creen opinió.

opcio

ns.or

g

2915 MARÇ / MAIG 2005

GlaxoSmithKline. Gegant farmacèutic.International Council for CapitalFormation. Think-tank nord-americà quepressiona per evitar les legislacionsmediambientals, que considera un costinnecessari per a les empreses.

Comissió Europea. 2.200 despatxos pera 3.000 persones.

Consell de la Unió Europea. Hi treballenunes 2.400 persones.

BASF. Gegant químic alemany.

UNICE, federació de les patronals dels països de la Unió. Persegueix unamoratòria per a noves iniciatives legislatives de tipus social mentre la UEno sigui el líder mundial de la competitivitat, objectiu que la UE es va fixarper al 2010. Ja ha aconseguit que totes les polítiques europees, noves ivelles, s’hagin de sotmetre a una avaluació d’impacte sobre els negocis;entre les primeres polítiques que s’hauran de reorientar per complir-ho hiha les mesures per complir el Protocol de Kyoto, destinades a combatre elcanvi climàtic.European Services Forum. Lobby de grans empreses europees per influiren les negociacions per a la liberalització i privatització de serveis com l’ai-gua o l’educació.

Burson-Marsteller, Hill&Knowlton. Gegants de les rela-cions públiques. Entre els clients més recents de Burson-Marsteller hi ha la família reial saudita, que vol tenir unaimatge lliure de tota culpa després de l’11-S.Unilever. Multinacional propietària d’un gran nombrede marques de gran consum (vegeu la p. 19).Cambra de Comerç dels Estats Units.

1

2

3

Direcció General de Mercat Intern.4

5

6

Centre de premsa.European Policy Center. Els portaveusd’aquest think-tank fan sovint de comen-taristes d’afers europeus als mitjans decomunicació.TechCentralStation. Think-tank dretà delsEstats Units. Ataca ferotgement les legis-lacions mediambientals i socials.

7

Direcció General de Comerç.8

Boeing, Airbus. Competeixen per domi-nar les línies aèries.DuPont, Dow Chemical. Principalsempreses químiques nord-americanes.Pressionen fort per descafeinar la legis-lació sobre substàncies tòxiques.British Petroleum. Entre les principalspetrolieres mundials.Philip Morris. Gegant del tabac i l’ali-mentació.

9

Transatlantic Policy Network. Agrupacióde polítics i empresaris per la creaciód’una zona de lliure comerç que abarquiEuropa i els Estats Units.Transatlantic Business Dialog.Pressiona per eliminar els obstacles alsfluxos comercials i d’inversions.

10

Nou edifici del Consell de la UE peracollir futures Cimeres de caps d’estat(ja no es faran en els països membresdegut a l’elevat cost i a les cada vegadamés freqüents manifestacions massivesde protesta que atreien).

11

New Defence Agenda. Finançada perempreses d’armament, organitza debatsi publica informes que permeten aaquestes empreses que es transmetinels missatges que volen sense haver dedonar la cara directament.

12

Parlament Europeu (les reunions plenà-ries es fan setmanalment a la seud’Estrasburg). A l’entrada hi ha un arbreobsequi de la Society of EuropeanAffairs Professionals, l’agrupació delslobbiistes professionals.

13

14

EL BARRI UE DE BRUSSEL·LES

opcio

ns.or

g

30 15 MARÇ / MAIG 2005

Alguns trets de la manerad’organitzar-nos la vida almón occidental (consumd’energia, agriculturaintensiva...) contribueixena un increment de lafreqüència i de la severitatde les catàstrofes naturalsi de la devastació queprovoquen. Malgrat que lesrepercussions d’aquestescatàstrofes sobre personesi ecosistemes sónesfereïdores, encara fem elronso davant de lespossibilitats de canvi demodel energètic.

Desastres naturals provocats

La mirada de Miguel Muñiz

El tsunami que va patir la regió de l’OceàÍndic el desembre passat o el més recentterratrèmol a l’Iran han permès recuperarel concepte clàssic de desastre natural:unacatàstrofe que es produeix sense inter-venció humana,un producte de les forcesde la natura. Però la realitat és que unapart dels desastres que anomenem natu-rals són, cada cop, menys “naturals”.

Els delicats equilibris que regulen lacirculació de les aigües i el moviment deles masses d’aire ja fa temps que estan greu-ment alterats, en bona mesura a conse-qüència de l’activitat humana. Això estradueix en alteracions en el cicle del climai dels fenòmens meteorològics.

Una anàlisi de les dades que subministrael portal ReliefWeb,1 administrat per l’Ofici-na de Coordinació d’Assumptes Humanitarisde les Nacions Unides, mostra un incre-ment dels anomenats fenòmens meteoro-lògics destructius,que passen dels 24 episo-dis registrats el 1990 als 69 el 2003.Entre el1990 i el 2003 es poden comptabilitzar 690episodis considerats destructius i relacionatsde manera directa o indirecta amb fenò-mens atmosfèrics o climàtics: inundacions,sequeres,tempestes de gran intensitat i dura-ció (pluges torrencials, ciclons, huracans itifons), grans incendis, esllavissaments deterres o de fangs,gelades i tempestes de neu.

Les companyies d’assegurances són lesempreses més alarmades per aquesta situa-ció.L’asseguradora Munich Re va avaluarel 1999 que de mitjana les pèrdues econò-miques causades per catàstrofes naturalsals “països desenvolupats” s’havien tripli-cat des del 1985,amb un màxim de 152.000milions de dòlars el 1995;de rebot les pèr-dues del sector assegurador també vancreixent,amb un màxim de 25.000 milionsde dòlars el 1992.

Mir

ade s

Degent, sobre coses

La devastació que aquests desastres provo-quen s’incrementa a causa de la desfores-tació, l’erosió, les ocupacions de terrenysinestables, l’abandonament de conreus ol’expansió de sistemes agrícoles intensius:una pluja torrencial no té els mateixosefectes sobre un bosc tropical madur quesobre un terreny sense coberta vegetalcompacta. I, d’altra banda, la combinaciód’aquests fenòmens amb catàstrofes ecolò-giques com l’explotació forestal i els aboca-ments de residus,petroli o substàncies quí-miques,ha provocat que uns 25 milions depersones es puguin considerar actualmentrefugiades o desplaçades ambientals.

Imaginar les darreres conseqüènciesd’aquests fenòmens sobre ecosistemes ipersones és una tasca que obliga a forçarels límits, i anem a més: la Conferènciasobre Canvi Climàtic, organitzada pelServei Meteorològic d’Exeter al RegneUnit el passat mes de febrer,va calcular quecap a l’any 2050 uns 150 milions de perso-nes resultarien afectades per fenòmensrelacionats amb el canvi climàtic; fenò-mens que comprenen des de sequeres adesaparició de zones costaneres per la puja-da del nivell del mar, amb els consegüentsnous desplaçaments de població en massa,ocupació de noves terres, desforestació igreus crisis de mortalitat.

Mentrestant, als països rics continuemamb la festa del malbaratament i, mentreel consum d’energia augmenta any reraany, fins i tot ens podem permetre el luxede protestar per l’elevat preu del combus-tible o debatre sobre l’impacte visual deparcs eòlics i instal·lacions d’energia solartèrmica o fotovoltaica.

MIGUEL MUÑIZ GUTIÉRREZ és mestre d’escola i membre d’Ecologistes enAcció de Catalunya.

Als països rics enspermetem el luxe

de protestar pel preu delcombustible o debatresobre l’impacte visual

dels parcs eòlics

1 www.reliefweb.int/rw/dbc.nsf/doc100?OpenForm

opcio

ns.or

g

ecodepósito Triodosuna inversión socialmente responsable, un árbol, un bosque, un futuro...

Triodos Bank, referente de la banca ética europea, lanza el primer depósito en España que ofrece rentabilidad y responsabilidadmedioambiental. Al abrir su ecodepósito, Triodos Bank plantará un árbol en su nombre, y a partir de 3.000 € consigue tambiénuna suscripción anual a una organización medioambiental. Disponemos también de un ecodepósito Triodos para empresas.

ecodepósito Triodos: imposición a plazo fijo, 2,50% T.A.E.*, a un año, desde 300 € hasta 100.000 €. Para nuevos clientes y clientes actuales que incrementen su saldo máximo histórico confiado a Triodos Bank.

*Liquidación anual de intereses. T.A.E. calculado para un importe de 300 € a 2.999,99 € a un tipo de interés nominal anual del 2,50%. Para importes iguales o superiores a 3.000 €: T.A.E. 2,91%,calculado para10.000 € a un tipo nominal anual del 2,50% más una remuneración en especie de 40 € sujeta a la legislación tributaria vigente. Valor equivalente de la suscripción entre 36 € y 42 €.

alta rentabilidad ecodepósitopor cada ecodepósito plantamos un árbol+ =

902 360 940

www.triodos.es Un banco donde cuenta algo más que el dinero

TlBOtra forma de hacer

banca en Europa desde 1980

Infórmese en:

rb

e n

º 17

54/0

5

SUBSCRIPCIONS i COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripció per 6 números: 18 euros.

Per a entitats i institucions,es fan descomptes per subscripcions massives.

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taló a nom de CRIC (18 euros).

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

opcio

ns.or

g

opcio

ns.or

g

opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2018/06/15-1.pdfmentre ens rentem les dents! [..] Siguem...

Documents

Transcript of opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2018/06/15-1.pdfmentre ens rentem les dents! [..] Siguem...