690

Juny 2017 ■ 5,90 €

MENORQUINISME, CREATIVITAT I PATRIMONI A MENORCAMiquel Àngel Limón, Ismael Pelegrí i Miquel Àngel Pons

Borja de Riquer, historiador de la catalanitatZENEIDA SARDÀ

Aina Climent, la intimitat claustrofòbicaPERE ANTONI PONS

Temps d’esperaIRENE RIGAU I OLIVER

Recuperar l’esperit periodístic candeliàJAUME FABRE

L’autor del «Curial» al descobertABEL SOLER

Noves fronteres del teatre catalàENRIC CIURANS

Laura Aubert, l’elogi del treballMARGOT MUR

79 / 479 Lectures | juny / 17

N O T E S D E L E C T U R A

Estudis eivissencs

Jean SerraSobre Marià Villangómez i altres escritsPublicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2016.

Aquest breu llibre (cent seixanta pàgines) condensa una part im-portant de la literatura eivissenca dels segles XIX i XX: l’essència, en podríem dir. L’escriptor, nas-cut a Algèria en el si d’una família eivissenca i repatriat a Eivissa a l’edat de cinc anys, està amarat de l’ambient de l’illa i de la seva cultura. Gran coneixedor de la literatura catalana, ha centrat el seu interès en la producció i els escriptors illencs. En aquest llibre ofereix una sèrie de treballs, ja publicats de manera indepen-dent, agermanats ara per aquests interessos. El llibre centra el títol en Marià Villangómez, en part perquè hi és tractat més a fons i en part perquè potser és el poeta més conegut d’aquella geografia. Però sorprèn al lector la munió d’altres personatges que Serra col·loca al seu voltant i que poden representar per a altres receptors de la literatura catalana autèntiques troballes, com ara Isidor Macabich Llobet i Pepita Escandell. Així mateix, la descripció del teatre a Eivissa i de la narrativa eivissenca dibui-xen un panorama ampli de les inquietuds que alenaven entre els ciutadans de l’illa. També té cabuda al volum un article sobre la inspiració poètica, o la influèn-cia de Virgili, i un altre que fixa l’atenció en Josep Carner, príncep de les lletres, amb motiu del centenari d’Els fruits saborosos, en el qual no falta la descripció de la recepció de l’obra de Carner a Eivissa i la relació que hi va man-tenir. És, doncs, un volum breu, però condensat i variat, encara que el rerefons constant i sos-tingut és la literatura eivissenca. Reivindicació d’una literatura poc coneguda i exaltació d’una vari-ant lingüística del català també poc coneguda.– G.O. de L.B.

Sobre poetes de Catalunya i del País Valencià

Ferran CarbóParaules invictes: Cinc estudis de poesia catalana del segle XXUniversitat de València, València, 2016.

Ferran Carbó, catedràtic de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de València, és ben conegut pels seus nombrosos treballs sobre literatura contemporània. Ara ens dóna una nova mostra del seu mètode rigorós i de la finor que el caracteritza en aquest aplec de cinc estudis sobre poesia del segle passat, que tenen el denominador comú de destacar la relació entre grans poetes del Principat i del País Valencià. Un primer capítol conté agudes reflexions sobre Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit i Francesc Almela i Vives, vistos des del vessant de la ironia, un tema que aquests darrers anys ha estat àmpliament estudiat en equip a la Universitat de València. El capítol segon analitza amb una notable erudició els contactes de Carles Riba amb el País Valencià. El capítol tercer és dedicat a «Joan Vinyoli des del País Valencià» i posa en relació Carles Riba, Vicent Andrés Estellés i Joan Vinyoli. El capítol quart estudia d’una manera detallada la relació entre Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. El capítol cinquè, finalment, estudia el primer poemari en llengua ca-talana d’Andrés Estellés, Ombra d’ales a l’aigua, escrit el 1952, que havia romàs inèdit i en el qual trobem significativament poemes referents a Jaume I, a Tarragona i a Poblet. Completen el llibre una àmplia bibliografia i un índex de noms. Voldria destacar la qualitat tipogràfica de l’edició, característica de les publicacions de la Universitat de València, que contrasta amb la poca cura de la majoria d’editorials università-ries.– B.B.

Per què els romans portaven al cap un tros d’escombra?

Joaquín Ruiz de ArbuloRoma explicada als joves (i als no tan joves)Viena Edicions, Barcelona, 2016.

La idea d’aquest llibre neix quan l’editor demana a l’autor, cate-dràtic d’Arqueologia Clàssica a Tarragona, d’escriure un llibre per explicar la història de Roma als joves. Amb aquest encàrrec, va plantejar a uns alumnes d’ESO que formulessin un seguit de qüestions que demanarien, si en tinguessin l’oportunitat, als joves romans de la seva edat. I es va trobar que, si bé la majoria de les seves preguntes versaven sobre el sexe, també n’hi havia de molts altres temes que no solament tenien interès, sinó que, a més a més, corresponien a temes que no són tractats per a res en els plans d’estudi de l’ensenyament obligatori (i, en molts casos, tam-poc a la universitat). Per tant, va assumir el repte de preparar les respostes, fent-ho d’una manera que fos fàcilment entenedora per a qualsevol lector que tingués curiositat per conèixer allò que actualment sabem sobre la forma de vida de les persones que van viure ara fa uns dos mil·lennis. L’esquema del llibre és ben sim-ple: comença amb un resum de la història de Roma i tot seguir agrupa les preguntes en un se-guit de grans àrees temàtiques: la religió romana, el tractament dels morts, l’organització social, les professions, l’economia i el sis-tema monetari, l’exèrcit, les co-municacions, la mineria, la vida a les ciutats i a pagès, què es podia trobar a les botigues, l’aigua i els banys, els espectacles i la forma de viure el temps lliure. Dins de cadascun d’aquests apartats tro-barem una relació de preguntes amb les seves respostes que, a poc a poc, fan de fil argumental per explicar-nos el món romà. Convé, finalment, destacar l’es-forç que ha fet l’autor per a donar les explicacions amb un to planer i ben proper, gairebé com si el tinguéssim al davant i conversés-sim agradablement sobre el món romà.– X.C.

Les joies de la biblioteca de la Universitat de Barcelona

Diversos autorsEls tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de ReservaEdicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2016.

Allò que fins no fa gaire temps anomenàvem la biblioteca d’una universitat avui rep un altre nom: CRAI, Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investiga-ció. És el reflex d’una realitat: el coneixement ja no solament està disponible en paper, sinó en múltiples suports. El nom, però, no fa la cosa; així, el CRAI de la Universitat de Barcelona atresora una de les col·leccions de llibres més importants de tot l’Estat: la primera en nombre de llibres impresos al segle XVI, la tercera en incunables i la biblio-teca patrimonial més important de totes les universitats catala-nes, per citar-ne només algunes dades. Molta d’aquesta riquesa bibliogràfica és conseqüència dels esdeveniments històrics de començament del XIX, quan la desamortització de Mendizábal provocà la confiscació dels lli-bres de nombroses institucions religioses catalanes i que fossin arreplegats sota el paraigua de la Universitat, institució que des d’un bon començament va tenir un especial interès en la seva conservació, catalogació i utilització. Per posar a l’abast del públic una notícia sobre les joies més destacades d’aquest patri-moni bibliogràfic, s’ha publicat aquest llibre, bellament editat i il·lustrat, que aplega un seguit d’estudis breus dels llibres més importants conservats: des del document del 1343 manuscrit al monestir de Poblet del Llibre dels feyts del rei Jaume I (el més antic que es conserva en l’actualitat) fins al llibre que fundà la ciència econòmica moderna, en la seva primera edició castellana de l’any 1794, passant per seixanta-tres títols més. De cada llibre, a banda de l’estudi, se n’indica també la procedència, una breu història de l’exemplar i, quan és possible, on podem consultar-ne la versió digital. Tot això fa que ens trobem amb una gran apor-tació a la història del llibre a casa nostra.– X.C.