MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2003ctesc.gencat.cat/doc/doc_42753449_1.pdf ·...

MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORALDE CATALUNYA 2003

COORDINADOR DE LA MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL 2003

Reina Jiménez, Alfredo

COORDINADORS DELS CAPÍTOLS DE LA MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL 2003

Laseca Guardiola, NúriaPrior Prior, InmaculadaRamos Sempere, RobertSantana García, Joan Antoni

ÍNDEX D’AUTORS DE LA MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL 2003

Boada Jané, CristinaFerrer Riu, RoserFerrer Trullols, LluísGarcés Gordun, MireiaLaseca Guardiola, NúriaMallafré Conesa, DavidMas Martín, EvaOlivella Pedrola, MartaPrior Prior, InmaculadaPuig Vargas, MiquelRamos Sempere, RobertSanosa Llinares, CarlesSantana García, Joan AntoniVillar Rico, Virginia

COMPAGINACIÓ I COMPOSICIÓ DE TEXTOS DE LA MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL 2003

Ferrer Trullols, Lluís

RESPONSABLE DE L’EDICIÓ

Salvá Yenes, Yolanda

II

ÍNDEX GENERAL

Generalitat de Catalunya Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Diputació, 284 08009 Barcelona Tel. 93 270 17 80 Adreça a Internet: www.ctescat.net A/e: [email protected]

Barcelona, setembre de 2004 Disseny gràfic: Eureca Media, SL Impressió: Gráficas Rey, SL

ISBN: 84-393-6578-0 D.L.:

III

ÍNDEX GENERAL

I L’ECONOMIA CATALANA L’ANY 2003.............................................. 13

1. Marc exterior de referència ........................................................................ 151.1 Evolució dels principals agregats macroeconòmics a la UE.................. 15

1.1.1 Evolució del producte, de la demanda i del mercat de treball ..... 151.1.2 Evolució dels preus i dels costos ................................................. 20

1.2 Evolució dels principals agregats macroeconòmics als Estats Units i el Japó ......................................................................... 24

1.3 Evolució dels principals agregats macroeconòmics a Espanya.............. 271.3.1 Evolució del producte, de la demanda i del mercat de treball ..... 271.3.2 Evolució dels preus i dels costos ................................................. 32

1.4 Avaluació dels efectes econòmics de la consolidació de l’euro............. 39

2. La conjuntura econòmica a Catalunya ...................................................... 422.1 Evolució general..................................................................................... 42

2.1.1 Evolució dels elements de demanda ............................................ 422.1.2 Evolució dels elements d’oferta i dels sectors productius ........... 46

2.2 Resultats economicofinancers de les empreses catalanes ...................... 532.3 El sector financer.................................................................................... 552.4 L’equilibri territorial .............................................................................. 60

3. Les infraestructures de mobilitat a Catalunya.......................................... 643.1 Situació i perspectives de les infraestructures........................................ 64

MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2003

IV

3.2 Els models de transport ......................................................................... 643.2.1 Els mitjans de transport................................................................ 68

3.2.1.1 L’aeroport........................................................................ 713.2.1.2 El Port.............................................................................. 743.2.1.3 El TGV ............................................................................ 75

3.3 La Mesa d’Infraestructures..................................................................... 773.3.1 Objectius de la Mesa d’Infraestructures ...................................... 77

3.4 Aspectes complementaris ....................................................................... 783.4.1 Sostenibilitat i mobilitat ............................................................... 78

3.5 Anàlisi de la llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat......................... 79

4. La R+D+I a Catalunya ................................................................................ 814.1 L’estat de l’R+D+I ................................................................................. 81

4.1.1 Presentació dels elements que composen l’R+D+I...................... 814.1.2 Indicadors de l’estat actual de l’R+D+I a Catalunya ................... 82

4.2 Anàlisi comparativa de l’evolució de l’R+D+I com a elementde generació de valor afegit a Catalunya i Espanya ............................... 844.2.1 La relació entre l’R+D+I i la generació de valor afegit ............... 844.2.2 Anàlisi comparativa de l’evolució de l’R+D

a Catalunya, Espanya i la UE ...................................................... 864.3 L’estat de l’R+D als àmbits públic i privat ............................................ 88

4.3.1 El III Pla de recerca (2001-2004)................................................. 894.3.1.1 Àrees de gestió ................................................................ 914.3.1.2 Programes horitzontals .................................................... 93

4.4 El primer Pla d’Innovació (2001-2004) ................................................. 944.4.1 Els projectes d’innovació............................................................. 944.4.2 El Pla d’accions............................................................................ 95

4.5 La balança comercial tecnològica .......................................................... 97

5. El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)a Catalunya .................................................................................................. 1015.1 Introducció ............................................................................................. 1015.2 Els equipaments TIC i els usos digitals a Catalunya.............................. 1025.3 El sector de les TIC a Catalunya versus l’evolució a Espanya i la UE .. 103

5.3.1 Penetració i ús de les TIC ............................................................ 1035.4 La dimensió econòmica i l’evolució del sector TIC a Catalunya .......... 105

5.4.1 Educació primària, secundària i professional .............................. 1065.4.2 Educació universitària.................................................................. 1065.4.3 Sanitat .......................................................................................... 1075.4.4 Equipament i ús de les TIC a la pime .......................................... 107

5.5 La política de foment de les noves tecnologies...................................... 109

V

ÍNDEX GENERAL

6. El sector públic ............................................................................................. 1136.1 El sistema de finançament autonòmic .................................................... 1136.2 El sector públic de la Generalitat ........................................................... 116

6.2.1 L’estructura dels ingressos........................................................... 1176.2.2 El pressupost consolidat d’ingressos del sector públic

administratiu ................................................................................ 1206.2.3 L’estructura de les despeses......................................................... 1236.2.4 El pressupost consolidat de les despeses del sector

públic administratiu ..................................................................... 1266.2.5 Comparativa entre els pressupostos del sector públic

administratiu i l’execució dels pressupostos................................ 1286.2.6 La recaptació tributària de la Generalitat..................................... 130

6.3 El sector públic central ........................................................................... 1316.3.1 La recaptació tributària de l’Estat a Catalunya ............................ 1316.3.2 Les inversions del sector públic a Catalunya............................... 132

7. L’economia social......................................................................................... 1347.1 Introducció ............................................................................................. 1347.2 Societats cooperatives ............................................................................ 1357.3 Societats laborals.................................................................................... 1397.4 Breu anàlisi sobre l’ocupació en l’economia social ............................... 141

8. Salaris, costos laborals i productivitat ....................................................... 1448.1 Introducció ............................................................................................. 1448.2 L’evolució de la inflació a Catalunya l’any 2003 .................................. 144

9. Conclusions i consideracions....................................................................... 163

II MERCAT DE TREBALL, POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ, RELACIONS LABORALS I SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL............................................................................................ 173

1. Evolució de l’activitat, l’ocupació i l’atur a Catalunya ............................ 1751.1 Referències al marc normatiu................................................................. 175

1.1.1 Marc normatiu comunitari ........................................................... 1751.1.2 Marc normatiu estatal .................................................................. 1781.1.3 Marc normatiu autonòmic............................................................ 184

1.2 Activitat, ocupació i atur a Catalunya .................................................... 1861.2.1 Ocupació: anàlisi sectorial i territorial ......................................... 1861.2.2 Anàlisi de les dades sobre desocupació i inactivitat .................... 206


VI

1.3 Anàlisi comparativa de l’evolució dels principals agregats del mercat de treball a Catalunya, Espanya i la UE ................. 225

1.4 La incidència de la immigració en el mercat de treball.......................... 235

2. Les polítiques actives d’ocupació: servei d’ocupació de Catalunyai altres operadors ......................................................................................... 2502.1 Polítiques actives.................................................................................... 250

2.1.1 La informació i orientació professional ....................................... 2502.1.2 La intermediació .......................................................................... 2522.1.3 La formació ocupacional ............................................................. 2712.1.4 El reciclatge professional ............................................................. 281

2.2 Programes de foment de l’ocupació ....................................................... 2842.2.1 Agents d’ocupació i foment del desenvolupament local ............. 2842.2.2 Iniciatives locals d’ocupació........................................................ 2872.2.3 Programa d’autoempresa ............................................................. 289

2.3 El paper de la formació contínua............................................................ 2912.3.1 Panorama de la formació contínua. Marc europeu,

espanyol i català........................................................................... 2912.3.2 Evolució i anàlisi comparativa quantitativa i qualitativa

de la formació contínua ............................................................... 2962.3.3 Anàlisi del nou model de formació contínua.

Continguts i efectes sobre Catalunya .......................................... 3032.4 Les polítiques d’ocupació al territori: els pactes territorials

per l’ocupació ......................................................................................... 3052.4.1 Anàlisi dels recursos destinats i accions realitzades .................... 311

2.5 Pacte per a l’ocupació juvenil a Catalunya 2001-2003 .......................... 319

3. Fluxos d’entrada i sortida del mercat de treball ....................................... 3233.1 Panorama de la contractació................................................................... 3233.2 Evolució dels acomiadaments individuals i col·lectius .......................... 345

4. Relacions laborals ........................................................................................ 3504.1 El conjunt de la negociació col·lectiva a Catalunya............................... 350

4.1.1 Estructura i model de la negociació ............................................. 3504.1.2 Continguts de la negociació col·lectiva ....................................... 3524.1.3 Empreses i treballadors afectats per la negociació

col·lectiva..................................................................................... 3544.1.4 Evolució de la negociació col·lectiva segons

la seva vigència............................................................................ 3564.2 Hores treballades i jornada laboral: evolució ......................................... 358

4.2.1 Jornada laboral. Catalunya versus Espanya ................................. 358

VII

ÍNDEX GENERAL

4.2.2 Jornada laboral segons sector productiu ...................................... 3604.2.3 Conciliació de la vida laboral, personal i familiar ....................... 363

4.3 Salaris ..................................................................................................... 3704.3.1 Els increments salarials i les clàusules de revisió salarial ........... 370

4.4 Conflictivitat laboral .............................................................................. 3744.4.1 Vagues i tancaments patronals..................................................... 3754.4.2 Expedients de regulació d’ocupació ............................................ 3784.4.3 Solució extrajudicial de conflictes ............................................... 3834.4.4 Activitat del Tribunal Laboral de Catalunya ............................... 388

5. Seguretat i salut laboral............................................................................... 3915.1 Referències al marc normatiu................................................................. 3915.2 Situació actual ........................................................................................ 4025.3 Seguretat i salut laboral en xifres ........................................................... 413


III CONDICIONS DE VIDA A CATALUNYA ........................................... 447

1. Dinàmica demogràfica................................................................................. 4491.1 El creixement de la població .................................................................. 4491.2 Evolució de la població urbana i rural ................................................... 4521.3 Moviments migratoris ............................................................................ 4581.4 Estructura demogràfica .......................................................................... 473

1.4.1 L’envelliment de la població ....................................................... 474

2. Nivell de benestar i pobresa ........................................................................ 4772.1 Marc europeu.......................................................................................... 4772.2 Marc estatal ............................................................................................ 479

2.2.1 L’edat i la dimensió de gènere ..................................................... 4802.2.2 La composició de la llar ............................................................... 4812.2.3 La pobresa persistent.................................................................... 4822.2.4 Pla nacional d’acció per a la inclusió social del Regne

d’Espanya 2001-2003 (PNAin) .................................................. 4832.3 Catalunya................................................................................................ 485

2.3.1 La pobresa monetària ................................................................... 4862.3.2 Els nivells de privació.................................................................. 489

2.4 Nivell de benestar a Catalunya............................................................... 492

3. Salut i sistema sanitari ................................................................................. 4953.1 Novetats legislatives............................................................................... 495


VIII

3.2 Indicadors d’esperança de vida i mortalitat............................................ 4973.3 Indicadors de morbiditat: malalties de declaració obligatòria (MDO)... 5033.4 Problemes de salut emergents ................................................................ 5133.5 Hàbits i factors determinants de la salut................................................. 5233.6 Desigualtats en la salut ........................................................................... 5393.7 Sistema sanitari ...................................................................................... 5423.8 Despesa sanitària pública ....................................................................... 547

4. Educació ....................................................................................................... 5534.1 Polítiques educatives .............................................................................. 5534.2 Despeses i finançament de l’ensenyament ............................................. 558

4.2.1 Evolució del valor de l’educació a partir de la CRE (1995-2000)................................................................ 558

4.2.2 Finançament públic de l’ensenyament......................................... 5634.2.2.1 Ensenyament no universitari públic ................................ 5634.2.2.2 Ensenyament universitari públic ..................................... 566

4.3 Ensenyament no universitari .................................................................. 5684.3.1 Ensenyament infantil ................................................................... 5684.3.2 Ensenyament primari ................................................................... 5714.3.3 Ensenyament secundari................................................................ 573

4.3.3.1 ESO i batxillerat .............................................................. 5734.3.3.2 Formació professional ..................................................... 576

4.3.4 Altres ensenyaments .................................................................... 5784.3.5 Els alumnes estrangers................................................................. 579

4.4 Ensenyament superior ............................................................................ 581

5. Situació de l’habitatge ................................................................................ 586

5.1 Necessitats i demanda d’habitatge a Catalunya ..................................... 5865.1.1 Situació actual del parc d’habitatges............................................ 5875.1.2 Avaluació de les necessitats d’habitatge segons

àrees geogràfiques ....................................................................... 5925.1.3 La construcció d’habitatge........................................................... 595

5.1.3.1 Habitatge protegit ............................................................ 5985.2 Evolució del mercat i del preu de l’habitatge......................................... 600

5.2.1 Habitatge de nova construcció ..................................................... 6005.2.2 Descomposició del preu de l’habitatge de nova construcció ....... 6045.2.3 Esforç de compra d’un habitatge nou .......................................... 6055.2.4 Habitatge de segona mà ............................................................... 6075.2.5 Habitatge de lloguer ..................................................................... 609

IX

ÍNDEX GENERAL

5.3 La política d’habitatge............................................................................ 6105.3.1 Canvis normatius 2003 ................................................................ 610

6. Medi natural ................................................................................................ 612

6.1 Natura i Biodiversitat ............................................................................. 6126.2 Utilització sostenible dels recursos ........................................................ 616

6.2.1 L’estat de les aigües ..................................................................... 6176.2.2 L’energia ...................................................................................... 624

6.3 Gestió de residus .................................................................................... 6266.4 Canvi climàtic ........................................................................................ 632

6.4.1 Contaminants atmosfèrics ............................................................ 632

7. Cultura, esport, oci i consum ...................................................................... 6387.1 Despesa pública en cultura, esports i oci. Els hàbits de la població ...... 638

7.1.1 Cultura.......................................................................................... 6387.1.2 Esport ........................................................................................... 647

7.2 Producció editorial i mitjans de comunicació ........................................ 6507.2.1 Producció editorial ....................................................................... 6507.2.2 Mitjans de comunicació ............................................................... 653

7.3 Consum i defensa del consumidor ......................................................... 6547.3.1 Marc normatiu.............................................................................. 6547.3.2 Consultes i reclamacions dels consumidors. La mediació

i l’arbitratge de consum ............................................................... 656 7.3.2.1 Consultes i reclamacions ................................................. 6567.3.2.2 La mediació i l’arbitratge de consum.............................. 657

7.3.3 Despesa en consum a Catalunya 2003 ......................................... 660

8. Conclusions i consideracions ...................................................................... 666

IV LA PROTECCIÓ SOCIAL .......................................................................... 675

1. Cobertura i finançament de la seguretat social......................................... 6771.1 Novetats del marc normatiu (amb especial referència a la LMRE,

el TRLGSS, i la renovació del Pacte de Toledo).................................... 6771.2 Pressupost de la seguretat social per al 2003: ingrés i despesa .............. 6871.3 Prestacions contributives........................................................................ 6951.4 Prestacions no contributives................................................................... 705

2. Protecció dels aturats ................................................................................. 7132.1 Novetats del marc normatiu ................................................................... 7132.2 Prestacions dels aturats........................................................................... 714

X

ÍNDEX GENERAL

3. Les polítiques de protecció social .............................................................. 7233.1 Els serveis socials................................................................................... 723

3.1.1 Marc europeu ............................................................................... 7233.1.2 Marc estatal .................................................................................. 723

3.2 Sistema català de serveis socials ............................................................ 7263.2.1 Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública....... 727

3.3 La Renda Mínima d’Inserció (RMI) ...................................................... 7373.4 Reptes de futur ....................................................................................... 7383.5 Altres mesures de protecció social ......................................................... 741

3.5.1 Prestacions a les famílies ............................................................. 7413.5.2 Infància i adolescència ................................................................. 7433.5.3 Joves............................................................................................. 7443.5.4 Dependència................................................................................. 744


V CONSIDERACIONS GENERALS ................................................................. 751

RELACIÓ DE TAULES .............................................................................................. 771

RELACIÓ DE GRÀFICS ............................................................................................. 793

SIGLES ........................................................................................................................... 803

ÍNDEX ANALÍTIC........................................................................................................ 811

XI

PRESENTACIÓ

Sento una gran satisfacció, en aquest moment, en presentar la segona Memòria del CTESCal lector interessat en la situació econòmica i laboral del nostre país.

El primer motiu de satisfacció és perquè aquesta Memòria l’ha duta a terme el personal quetreballa diàriament al CTESC. Són persones d’una alta preparació en les matèries que han re-dactat i s’han esforçat a posar-hi tot l’afany personal per aconseguir un alt nivell de qualitaten els textos que ara el lector pot assaborir. I, si en algun tema no han pogut anar més enllà,ha estat per la dificultat de disposar de les dades que necessitaven.

El segon motiu pel qual estic satisfet és perquè aquesta Memòria té el valor afegit d’haverestat discutida i aprovada per les organitzacions que conformen el CTESC; i, més concreta-ment, perquè les conclusions han estat debatudes i assumides amb unanimitat per les organit-zacions esmentades. Això vol dir que s’han superat les discrepàncies i els punts de vistadiferents en funció dels interessos particulars de cada organització.

La Memòria posa de manifest que, per a l’economia catalana, l’any 2003 ha estat positiu,amb un creixement del 2,1 %. Encara que Espanya ha crescut 3 dècimes més (el 2,4 %), ambtot, el creixement català ha estat superior al de la UE (el 0,8 %). I pel que fa a l’ocupació, se-gons l’EPA, el creixement ha estat del 3,3 %, superior al d’Espanya (el 2,7 %).

La taxa d’ocupació a Catalunya ha estat del 58,8 %, fet que significa situar-se un 5 % persobre de la taxa espanyola. D’altra banda, la població desocupada a Catalunya és de 292.500persones, que indica una taxa d’atur del 9,3 %, dos punts per sota de l’espanyola, segonsl’EPA. L’atur registrat és del 6,4 %.

XII


Mantenim un índex de temporalitat excessivament alt. Dels 2.025.387 contractes signatsel 2003, el 37 % eren temporals i el 17 % dels treballadors han subscrit més de dos contractesanuals.

És evident que en les negociacions que estan fent els agents socials i el Govern de laGeneralitat aquest serà un tema que hauran d’afrontar.

Les dades que ens facilita l’IDESCAT indiquen que el percentatge del PIB destinat a pro-tecció social l’any 2000 va ser del 17,5 % –a Espanya és el 20,1 %, mentre que la mitjana a laUE és del 27,3 %. És evident que aquest diferencial afecta, i molt, el baix nivell de les pensionsi els serveis socials a casa nostra i que requereix una correcció tant per part de l’Administracióde l’Estat –que ja ha anunciat mitjançant el ministre de Treball i Afers Socials que, l’any vi-nent, les pensions més baixes seran incrementades un 6 %– com per part del Govern de laGeneralitat, a qui caldrà mantenir el complement que ja està aprovat.

La Memòria –com no pot ser d’una altra manera– assenyala i comenta temes, la solució, ono, dels quals s’ha de produir durant l’any 2004 o més tard. En aquest sentit és esperançadorsaber que els governs estatal i autonòmic estan en un procés de negociació amb els agents so-cials que culminarà a la tardor i a partir del qual, sens dubte, acordaran la solució de molts delsproblemes socioeconòmics i laborals de què en la nostra Memòria ens fem ressò.

Rafael Hinojosa i LucenaPresident del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Barcelona, 22 de juliol de 2004

Capítol I

L’ECONOMIA CATALANA L’ANY 2003


14

15

1. MARC EXTERIOR DE REFERÈNCIA

1.1. EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS AGREGATS

MACROECONÒMICS A LA UE

1.1.1. Evolució del producte, de la demanda i del mercat de treball

Entre el primer i el segon trimestre del 2003 s’observa una reducció delritme de creixement del PIB real, fins a assolir, en el segon trimestre, unavenç del 0,1 % en termes de taxa interanual. La contribució de la demandainterna es va reduir en el 0,3 %, fins a l’1 %. Exclosa la variació d’existèn-cies, però, tot just va registrar canvis, amb un creixement més elevat delconsum públic i un descens més moderat, respecte del trimestre anterior, dela formació de capital fix, que compensava el menor avenç del consum pri-vat. En canvi, l’aportació del saldo exterior net va seguir sent negativa.

Durant el tercer i quart trimestre del 2003 es produeix una lleugera, encaraque dèbil, recuperació de l’activitat. El creixement del PIB real de la zona del’euro en el tercer trimestre va ser del 0,4 % i la taxa de variació interanual esva situar en el 0,3 % (taula 1). Aquesta magnitud denota una lleugera accele-ració respecte al 0,1 % interanual del segon trimestre. Aquest canvi de ten-dència i, en conseqüència, la represa de la dinàmica de creixement en el tercertrimestre s’atribueixen en part a l’evolució de la demanda externa, que redu-eix la seva contribució negativa a la variació del PIB des del -0,8 % entre elsmesos d’abril i juny al -0,2 % en el tercer trimestre.

Durant el tercertrimestre del 2003

el creixement delPIB real de la zona

de l’euro va serdel 0,4 %.


16

Aquest creixement intertrimestal és resultat d’una contribució positivade la demanda exterior neta del 0,8 %. Malgrat el lleuger increment inter-trimestral de les importacions, fruit de la debilitat de la demanda interna dela zona de l’euro, el bon comportament intertrimestral del saldo exterior netés imputable a un repunt del 2 % de les exportacions, com a conseqüènciade la recuperació dels mercats d’exportació de la zona de l’euro.

TAULA 1. PIB I COMPONENTS DE DESPESA. ZONA DE L’EURO 2003

La demanda interna, inclosa la variació d’existències, presenta una contri-bució positiva (0,5 %) al creixement del PIB real durant el tercer trimestre. Toti els creixements experimentats en el consum privat i, especialment, en el pú-blic, l’escàs dinamisme de la demanda interna s’explica per la reducció obser-vada en la formació bruta de capital fix (-1,2 % en termes interanuals).

Cal destacar, no obstant això, la persistència d’un patró d’atonia signi-ficativa en el ritme de recuperació del creixement del consum privat, cir-cumstància que queda corroborada d’acord amb l’evolució de l’índex devendes al detall, que se situa en nivells històricament baixos en el decursdel tercer trimestre i el començament del quart trimestre, així com en l’es-càs dinamisme de la producció de béns de consum i de les matriculacionsd’automòbils.

Malgrat aquests símptomes, que denoten el caràcter encara incipient dela reactivació econòmica, els indicadors de sentiment i d’opinió disponiblesper al quart trimestre indiquen, tal com s’aprecia a la taula 2, l’existènciad’un cert procés de consolidació de la recuperació de l’activitat. Així, s’ob-

Unitats: taxes de variació interanuals.

1er trim. 2on trim. 3er trim. 4rt trim.

PIB (preus constants 1995) 0,7 0,1 0,3 0,6

Demanda internaDesp. en consum de les llars (1)Desp. en consum de les adm. púb.Formació bruta de capital

1,31,31,9-1,9

1,01,01,7-0,8

0,50,91,8-1,2

1,30,72,3-0,8

Saldo exterior (1)Exportacions de béns i serveisImportacions de béns i serveis

1,93,6

-1,50,8

-0,50,0

0,11,8

Font: elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT.Nota (1): les exportacions i les importacions comprenen béns i serveis, inclòs elcomerç dintre de la zona de l’euro.

La demanda interna presenta una contribució negativa (-0,4 %) al creixement del PIB real durantel tercer trimestre, fins a situar-se la taxa de variació interanual en el 0,5 %.


17

serva una millora de 2,7 punts en el sentiment econòmic entre el tercer i elquart trimestre, tot i la caiguda de 4 i 1 punts, respectivament, en la confi-ança industrial i dels consumidors en aquest mateix període.

TAULA 2. ENQUESTA D’OPINIÓ DE LA COMISSIÓ EUROPEA 2003

TAULA 3. VALOR AFEGIT BRUT A PREUS BÀSICS PER BRANQUES D’ACTIVITAT. ZONA DE L’EURO 2003

Unitats: indicadors diversos en percentatge.


Clima econòmic 94,9 94,8 95 95,7

Confiança industrial -11 -12 -11 -7

Confiança dels consumidors -19 -19 -17 -16

Confiança dels serveis -6 -2 5 10

Confiança de la construcció -20 -21 -22 -20

Font: Comissió Europea. Direcció General d’Assumptes Econòmics i Financers.

Unitats: taxes de variació intertrimestrals.


TOTAL 0,0 -0,1 0,5 0,3

Ramaderia -0,6 -0,5 -0,6 1,1

Indústries extractiva, manufacturera i energia

0,3 -0,8 0,5 0,7

Construcció -0,6 0,1 0,0 0,1

Comerç, hoteleria, transports i comunicacions

-0,3 0,1 0,6 -0,3

Int. financeres, activ. imm.i de lloguer, i serveis empresarials

-0,1 0,1 0,4 0,1

Adm. pública, educació, sanitat i altres serveis

0,2 0,2 0,3 0,5

Consum intermedi de SIFMI (1)

-0,2 0,2 1,7 -0,5

Impostos nets de subvencions sobre els productes

-0,4 0,2 0,1 0,5

Font: elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT.Nota (1): la utilització de serveis d’intermediació financera mesurats indirectament(SIFMI) es tracten com un consum intermedi que no es distribueix per branques.


18

La pauta d’evolució del valor afegit brut sectorial va ser diferent en elsector serveis que en el sector industrial durant el primer semestre del 2003(taula 3). El sector serveis va créixer en el segon trimestre de l’any, desprésde romandre pràcticament estabilitzat durant el primer trimestre. En canvi,després de certs indicis de recuperació en el primer trimestre, el sector indus-trial es va contreure en el segon. Alguns dels factors explicatius d’aquestdescens es troben en l’apreciació de l’euro, així com en les vagues registra-des en diversos països de la zona de l’euro durant el període.

Les tres branques d’activitat principals (excloses la construcció i l’energia)van contribuir al descens de la producció industrial en el segon trimestre. Noobstant això, tal com es pot apreciar a la taula 4, aquest descens va ser degut,principalment, a la contribució negativa dels béns d’equipament i de consum.El creixement del producte en la resta de branques d’activitat, bàsicament en elsserveis públics i en la construcció, va ser lleugerament més moderat, al mateixtemps que es va mantenir la tònica negativa en el sector primari.

La tènue i incipient recuperació de l’activitat encetada en el tercer tri-mestre es fa palesa en tots els sectors. En el cas de la indústria (exclosa laconstrucció) aquest comportament es fonamenta en una recuperació de laproducció de béns intermedis i d’equipament (taula 4), tot i que encara con-tinuen presentant taxes de creixement interanuals negatives, però sobretoten la contribució positiva, encara que lleugera, de la producció de béns deconsum.

TAULA 4. PRODUCCIÓ INDUSTRIAL. ZONA DE L’EURO 2003



TOTAL 0,5 -0,5 -0,3 1,2

Indústria, exclosa la construccióTotal Índex 2000 = 100

0,8100,1

-0,899,7

-0,2100,3

1,5101,2

Indústria, exc. la constr.i l’energia

Béns intermedis Béns d’equipamentBéns de consum

0,31,10,8-1,3

-1,4-0,6-1,8-1,7

-0,6-0,4-1,20,1

1,51,92,20,0

Energia 4,6 8,1 2,3 2,9

Construcció -1,9 0,8 0,4 0,7

Indústria manufacturera 0,5 -1,3 -0,5 1,7

Font: elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT.

El sector serveis va créixer en el segon trimestre de l’any. En canvi, després de certs indicis de recuperació en el primer trimestre, el sector industrial es va contreure en el segon.

El descens dela producció industrial en el segon trimestre va ser degut, principalment,a la contribució negativa dels béns d’equipamenti de consum.


19

Al llarg del mes de novembre, en termes interanuals, la producció debéns d’equipament va avançar un 3,4 %. Aquest registre va representar unanotable recuperació respecte al descens del -1,2 % en termes mitjans del ter-cer trimestre.

Pel que fa a l’evolució del mercat de treball destaquen, en primer lloc, l’es-tancament del nivell d’ocupació que s’observa des del segon trimestre de l’any2002 i, en conseqüència, tal com es posa de manifest a la taula 5, el creixementpràcticament nul experimentat en aquesta matèria en el decurs del 2003.

TAULA 5. POBLACIÓ OCUPADA SEGONS SITUACIÓ PROFESSIONAL I BRANQUES D’ACTIVITAT. ZONA DE L’EURO

2003

Aquesta evolució agregada de l’ocupació presenta, però, diferènciessignificatives segons els sectors d’activitat. L’ocupació al sector primari i ala indústria mostrà taxes de creixement negatives durant els nou primersmesos de l’any, en tant que continuà el creixement al sector serveis, ambuna lleugera pauta de desacceleració en el darrer trimestre. Aquesta situaciórepresenta una continuació de la tendència observada l’any 2002.

En aquest escenari, tal com es pot apreciar a la taula 6, la taxa d’atur haromàs estable durant l’any 2003, tant per al conjunt de la població activa

Unitats: taxes de variació intertrimestrals.


TOTAL 0,0 0,1 0,0 0,1

Segons situació professionalAssalariats Autònoms

0,00,1

0,10,2

0,0-0,1

0,0-0,4

Per branques d’activitatRamaderia, caça, silvi. i pescaIndústries extr., manufac.i energiaConstruccióComerç, rep., hot., transp.i comun.Int. Fin.., act. imm. i llog.i ser. emp.Adm. pública, educ., sanitat i altres

-0,9

-0,40,1

0,1

0,2

0,3

-0,2

-0,50,4

0,3

0,2

0,2

-0,1

-0,5-0,7

0,4

0,3

0,0

0,0

-0,6-0,3

0,2

0,5

0,2


En el decurs delsnou primers mesos

del 2003 destacal’estancament delnivell d’ocupacióque s’observa des

del segon trimestrede l’any 2002.

L’ocupacióal sector primari

i a la indústriamostrà taxes de

creixementnegatives durantels nou primers

mesos de l’any, entant que continuà

el creixement alsector serveis.


20

com per grups d’edat i per sexe. Únicament s’aprecia, al tercer trimestre,una tènue reducció de la taxa d’atur de la població jove (de menys de 25anys) fins a situar-se en el 16,7 %, així com una disminució de 23.000 per-sones en la xifra desestacionalitzada d’aturats entre el tercer i el quart tri-mestre, tot i que, respecte al quart trimestre de l’any 2002, aquesta xifra esva incrementar en 361.000 persones.

TAULA 6. TAXES D’ATUR PER GRUPS D’EDAT I SEXE. ZONADE L’EURO 2003

1.1.2. Evolució dels preus i dels costos

La taxa de creixement de l’índex de preus de consum es va reduir finsal 2,1 % l’any 2003, des del 2,3 % corresponent a l’any 2002. El menor in-crement dels preus dels serveis, amb una reducció del 0,6 % entre els anys2002 i 2003, fins a situar-se al 2,5 % en aquest darrer any, permet explicaraquesta evolució.

TAULA 7. ÍNDEX HARMONITZAT DE PREUS DE CONSUM (IHPC) BASE 1996 = 100 PER GRUPS. ZONA DE L’EURO 2003



TOTAL 8,7 8,8 8,8 8,8

Adults 7,7 7,8 7,8 7,8

Joves 16,8 16,8 16,7 16,7

Homes 7,7 7,7 7,7 7,8

Dones 10,1 10,2 10,1 10,1


Unitats: índex i taxes de variació interanuals.


Índex general 112,5 113,2 113,4 114,0

Béns 2,0 1,5 1,7 1,8

Serveis 2,7 2,6 2,4 2,4

TOTAL 2,3 1,9 2,0 2,0


La taxa de creixement de l’índex de preus de consum es va reduir fins al 2,1 % l’any 2003, des del 2,3 % corresponent a l’any 2002.


21

L’atenuació i posterior remissió de l’escalada de preus que va afectarl’energia durant el primer trimestre (com a conseqüència de l’evolució delspreus del petroli observada fins al mes de març), juntament amb una reduc-ció del ritme de creixement dels preus dels aliments, tant elaborats com noelaborats, expliquen, com es pot observar a la taula 8, el menor creixementdels preus al segon trimestre, respecte a les variacions experimentades enel decurs dels tres primers mesos de l’any. En canvi, tot i el seu caràcter es-tacional, les taxes de variació intermensuals dels preus del component deserveis es mostren estables.

TAULA 8. ÍNDEX HARMONITZAT DE PREUS DE CONSUM (IHPC) PER CATEGORIES BASE 1996 = 100. ZONA DE L’EURO 2003

El repunt observat en les taxes de variació dels preus en el tercer trimes-tre, respecte de l’anterior, és determinat pel comportament dels componentsmés volàtils de l’IHPC, l’energia i els aliments no elaborats, especialmentels aliments frescos.

La significativa remissió, passat l’estiu, dels increments dels preus delsaliments no elaborats contribueix de forma notable a la reducció del ritmede creixement intertrimestral d’aquest component fins al 0,6 % al quart tri-mestre. Anàlogament, s’aprecia una pauta de contenció de la inflació en elcomponent energètic que s’explica bàsicament per un efecte de base, peròal qual també contribueix l’apreciació de l’euro respecte al dòlar.

Pel que fa a l’evolució de l’índex de preus industrials, destaca l’existèn-cia d’una pauta significativa de contenció del creixement dels preus en lesprimeres fases de generació de valor dels processos productius. Així, les ta-xes de variació interanuals dels preus dels béns intermedis experimentarenuna reducció des de l’1,6 % del primer trimestre fins al 0,3 % del quart.Aquesta tendència, que cobra especial protagonisme en el decurs de la segona

Unitats: taxes de variació sobre el període anterior.


TOTAL 0,8 0,2 0,5 0,5

Aliments elaborats 1,2 0,8 0,6 1,1

Aliments no elaborats 0,9 0,5 1,5 0,5

Béns industrials no energètics 0,1 0,2 0,1 0,2

Energia 4,4 -2,9 0,5 -0,2

Serveis 0,6 0,6 0,6 0,6


Destacal’existència d’una

pauta de contenciódel creixement

dels preusindustrials en lesprimeres fases de

generació de valordels processos

productius.


22

meitat de l’any, és conseqüència dels efectes que té l’apreciació de l’euro entermes de contenció de la inflació observada en les primeres matèries (ex-clòs el petroli), fruit de l’increment de la demanda mundial. En canvi, en-cara que de manera gradual, des de començament d’any s’aprecia una pautaininterrompuda d’increment de les taxes de creixement interanuals delspreus dels béns d’equipament.

TAULA 9. ÍNDEX DE PREUS INDUSTRIALS. ZONA DE L’EURO 2003

Per al conjunt de l’any 2003 s’ha de destacar que, tot i que el creixementmitjà de l’IPRI se situà en el 1,6 % (després d’una reducció del 0,1 % en eldecurs de l’any 2002), descomptant la variació dels preus de l’energia,aquest increment es va reduir fins al 0,8 %, un 0,4 % superior a l’enregistratdurant l’any 2002. En conseqüència, són els preus de l’energia els que, ambun creixement mitjà anual del 4,1 %, van contribuir de manera més signifi-cativa l’any 2003 al procés inflacionari en els preus industrials.

En matèria de costos laborals, comparant les taxes mitjanes de creixe-ment dels nou primers mesos de l’any 2003 i les corresponents al 2002, esconstata, en primer lloc, l’existència d’una pauta d’estabilització del crei-xement salarial. En aquesta línia, entre el segon i el tercer trimestre de l’any2003 s’observa una reducció del 0,3 %, el 0,1 % i el 0,2 % en les taxes decreixement interanuals dels costos laborals totals per hora de les empreses,excloses les del sector primari, de la remuneració per assalariat i dels costoslaborals bruts mensuals, respectivament.


1er trim. 2on trim. 3er trim. 4rt trim. TOTAL 03

Indús., exc. la construccióTotal Índex 2000 = 100

2,4

103,9

1,5

103,4

1,2

103,4

1,1

103,6

1,6

103,6

Indús., exc. la const.i l’ener.Béns intermedis Béns de capitalBéns de consum

1,11,60,21,4

0,91,20,31,2

0,60,00,41,0

0,70,30,40,9

0,80,80,41,1

Energia 7,6 2,8 3,5 2,5 4,1

Construcció 2,2 2,6 2,1 - -

Indústria manufacturera 2,2 0,7 0,5 0,5 1,0


Per al conjuntde l’any 2003, descomptant la variació dels preus de l’energia, el creixement mitjà de l’IPRI es va reduir fins al 0,8 %, un 0,4 % superior a l’enregistrat durant l’any 2002.


23

TA

UL

A 1

0. C

OST

OS

LA

BO

RA

LS

UN

ITA

RIS

, RE

MU

NE

RA

CIÓ

DE

LS

ASS

AL

AR

IAT

S I P

RO

DU

CT

IVIT

AT

DE

L T

RE

BA

LL

PE

R B

RA

NQ

UE

S D

’AC

TIV

ITA

T. Z

ON

A D

E L

’EU

RO

200

3

Uni

tats

: índ

ex i

taxe

s de

var

iaci

ó in

tera

nual

s.

Cos

tos

labo

rals

uni

tari

sR

emun

erac

ió p

er a

ssal

aria

tPr

oduc

tivita

t del

treb

all

1er t

rim

.2o

n tr

im.

3er t

rim

.1e

r tri

m.

2on

trim

.3e

r tri

m.

1er t

rim

.2o

n tr

im.

3er t

rim

.4r

t tri

m.

Tot

al Í

ndex

200

0 =

100

106,

310

7,1

107,

410

7,1

107,

710

8,4

100,

710

0,5

100,

910

1,1

TO

TA

L

1,9

2,6

2,4

2,4

2,6

2,5

0,6

0,0

0,1

0,4

Prim

ari (

1)4,

910

,29,

25,

08,

86,

30,

1-1

,2-2

,7-0

,9

Secu

ndar

i (2)

0,7

2,2

1,4

3,3

3,2

2,8

2,6

0,9

1,4

2,6

Con

stru

cció

4,0

3,9

3,3

2,6

3,4

3,1

-1,4

-0,5

-0,2

0,2

Com

erç

(3)

1,6

2,7

1,8

2,3

2,6

1,7

0,7

0,0

-0,1

-0,7

Serv

eis

empr

esar

ials

(4)

2,7

3,1

1,6

2,1

2,4

1,0

-0,6

-0,6

-0,1

-0,4

Serv

eis

públ

ics

(5)

2,1

2,3

3,2

2,0

2,0

3,2

-0,1

-0,3

0,0

0,4

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

’EU

RO

STA

T.

Not

a (1

): in

clou

ram

ader

ia, c

aça,

silv

icul

tura

i pe

sca.

Not

a (2

): in

clou

indú

stri

es e

xtra

ctiv

es, m

anuf

actu

rera

i en

ergi

a.N

ota

(3):

incl

ou c

omer

ç, r

epar

ació

, hot

eler

ia, t

rans

port

s i c

omun

icac

ions

.N

ota

(4):

incl

ou in

term

edia

ció

fina

ncer

a, a

ctiv

itats

imm

obili

àrie

s i d

e llo

guer

i se

rvei

s em

pres

aria

ls.

Not

a (5

): in

clou

Adm

inis

trac

ió p

úblic

a, e

duca

ció,

san

itat i

altr

es s

erve

is.


24

La reducció en el tercer trimestre, respecte a l’anterior, del ritme de crei-xement de la remuneració dels assalariats, juntament amb l’increment deles taxes de variació de la productivitat (a excepció, en aquest darrer cas, deles enregistrades als sectors primari i del comerç, la reparació, l’hoteleria,els transports i les comunicacions), expliquen la reducció de les taxes de va-riació interanuals dels costos laborals unitaris per primera vegada des delfinal de l’any 2002.


MACROECONÒMICS ALS ESTATS UNITS I EL JAPÓ

L’evolució recent als Estats Units confirma que en els primers mesos del’any 2003 es va tocar fons en el procés de desacceleració de l’activitat ob-servat al final de l’any 2002. Els increments de la despesa de consum per-sonal, de la inversió fixa en habitatge i de la despesa pública, però sobretotla notable reducció de les importacions, superior amb escreix a la caigudaque experimentaren les exportacions, són les principals partides que expli-quen el creixement del PIB durant aquest trimestre.

Tal com es pot apreciar a la taula 11, durant el segon trimestre del 2003,el creixement econòmic va assolir una taxa de variació interanual del 2,4 %(un 0,3 % superior a la del trimestre anterior). Aquesta recuperació es vafonamentar en gran part en l’acceleració del dinamisme de la demanda in-terna, que es va traduir en un creixement interanual del consum públic i pri-vat del 4 % i del 2,9 %, respectivament.

La solidesa del consum privat, especialment dels béns durables, afavoritpel creixement de la renda real disponible de les llars que es deriva de lareducció de la pressió impositiva, així com la recuperació de la inversió delsector privat, especialment en habitatge i en béns d’equipament, van cons-tituir els principals motors de l’acceleració del ritme de creixement en la se-gona meitat de l’any. Aquest creixement de la inversió es va emmarcar enun context de recuperació del dinamisme del sector industrial i la taxa de va-riació interanual de l’índex de producció industrial es va situar en l’1,8 % enel quart trimestre, després d’haver experimentat un retrocés, també en termesinteranuals, del -1,3 % en el segon trimestre.

Segons la informació disponible, aquest major dinamisme de l’econo-mia dels Estats Units durant l’any 2003 no va generar un increment subs-tancial de les tensions en els preus, i s’observa fins i tot una reducció

L’evolució recent als Estats Units confirma que en els primers mesos de l’any 2003 es va tocar fonsen el procés de desacceleració de l’activitat observat al final de l’any 2002.

La solidesa del consum privat, especialment dels béns durables, i la recuperació de la inversió del sector privat van constituir els principals motors de l’acceleració del ritme de creixement en el segon semestre.


25

significativa de la taxa de variació interanual de l’IPC des del 2,9 % fins al’1,9 % entre el primer i el quart trimestre de l’any.

Els efectes de la recuperació han estat, no obstant això, més lents en elmercat de treball. Per al conjunt de l’any, la taxa d’atur, tot i experimentaruna lleugera reducció durant el darrer trimestre, s’ha incrementat fins al6 %, un 0,2 % superior a l’enregistrada l’any 2002. La creació de prop de143.000 llocs de treball en el darrer trimestre del 2003, nivell sensible-ment inferior a l’esperat, va contribuir a explicar aquesta evolució de lestaxes d’atur.

Al Japó, després del creixement negatiu de l’economia l’any 2002, lavariació interanual del PIB va consolidar en el segon trimestre (tot i unalleugera correcció) l’acceleració mostrada al primer trimestre, i va assolirun augment del 2,3 %. Les contribucions de la demanda interna i, en menorgrau, de la demanda externa van ser les principals protagonistes d’aquestarecuperació. En aquest darrer cas, el comportament del saldo exterior va es-tar condicionat per una reducció de les importacions de l’1,1 % –explicadade manera significativa pels efectes que la pneumònia asiàtica va tenir so-bre la demanda de serveis turístics– i per una tènue acceleració de les ex-portacions a l’albir de l’encara incipient recuperació dels principals mercatsmundials.

Entre el primeri el quart trimestre

del 2003 es vareduir la taxa de

variació interanualde l’IPC, des

del 2,9 % finsa l’1,9 %,

respectivament.

Per al conjunt del’any, la taxa

d’atur s’haincrementat fins al

6 %, un 0,2 %superior a

l’enregistradal’any 2002.


26

TA

UL

A 1

1. E

VO

LU

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

AL

S E

UA

I JA

PÓ 2

002-

2003

.

Uni

tats

: tax

es d

e va

riac

ió in

tera

nual

s.

2002

2003

1er t

rim

.2o

n tr

im.

3er t

rim

.4r

t tri

m.

EU

A

PIB

(pr

eus

cons

tant

s)2,

23,

12,

12,

43,

64,

3

Índe

x de

pre

us d

e co

nsum

1,6

2,3

2,9

2,1

2,2

1,9

Cos

tos

labo

rals

uni

tari

s (1

)-1

,7-

0,1

0,5

0,0

-

Índe

x de

pro

ducc

ió in

dust

rial

-0,5

0,1

0,7

-1,3

-0,6

1,8

Tax

a d’

atur

5,8

6,0

5,8

6,1

6,1

5,9

JAPÓ

PIB

(pr

eus

cons

tant

s)-0

,42,

72,

82,

31,

93,

6

Índe

x de

pre

us d

e co

nsum

-0,9

-0,3

-0,2

-0,3

-0,3

-0,3

Cos

tos

labo

rals

uni

tari

s (1

)-3

,2-

-6,8

-3,2

-1,8

-

Índe

x de

pro

ducc

ió in

dust

rial

-1,2

3,1

5,5

2,2

0,9

4,0

Tax

a d’

atur

5,4

-5,

45,

45,

2-

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e l’

OC

DE

i d’

EU

RO

STA

T.

Not

a (1

): m

anuf

actu

res.


27

Després d’una lleugera desacceleració del ritme de creixement del ter-cer trimestre es va produir un repunt de l’activitat a final d’any. En aquestcas, tot i la persistència al llarg de l’any de l’atonia en el consum privat,l’acceleració de l’activitat es va basar, en gran mesura, en el dinamisme dela demanda d’inversió i de les exportacions, circumstància que, en aquestdarrer cas, va afavorir un escenari de creixement significatiu de la taxa devariació interanual de la producció industrial, des del 0,9 % del tercer tri-mestre fins a situar-se en el 4 % en el quart trimestre.

Malgrat el repunt de l’activitat econòmica, s’observa la continuïtat d’unescenari de lleugera deflació. L’IPC va tancar l’any 2003 amb una taxa devariació interanual del -0,3 % (un 0,6 % inferior a la taxa corresponent al’any 2002), mostrant una estabilitat notable al voltant d’aquest registre enel conjunt de l’any.


MACROECONÒMICS A ESPANYA

1.3.1. Evolució del producte, de la demanda i del mercat de treball

L’evolució de l’economia espanyola durant l’any 2003 s’ha caracterit-zat pel manteniment d’un creixement significativament superior al corres-ponent a la mitjana de la UE.

Després de tancar l’any 2002 amb un creixement del 2,0 %, el PIBreal va experimentar una variació interanual del 2,2 % en el primer tri-mestre de l’any. Tal com es pot apreciar a la taula 12, aquesta tendènciaes troba determinada per una significativa acceleració del creixement,respecte de l’any 2002, de la demanda interna. Aquesta circumstàncias’explica pel bon comportament de la despesa en consum privat, quecontinua la recuperació que va encetar al final de l’any 2002, i pel subs-tancial increment, respecte del conjunt d’aquest darrer any, del ritmed’expansió interanual de la formació bruta de capital. L’evolució favo-rable d’aquests dos components de la demanda interna compensa el freen l’increment de la despesa en consum de les administracions públi-ques. La demanda exterior neta, però, amb una aportació negativa alcreixement del producte del -1,4 % (en termes de taxa real interanual),va frenar l’expansió del PIB.

Malgrat el repuntde l’activitateconòmica,

s’observa lacontinuïtat d’un

escenari delleugera deflació.

Durant l’any 2003l’economia

espanyola hamantingut un

creixementsignificativament

superioral corresponent

a la mitjanade la UE.


28

TAULA 12. PIB I COMPONENTS DE DESPESA. ESPANYA 2002-2003

Tot i la reducció de la taxa de variació real de la demanda interna en elsegon trimestre de l’any, imputable a una pèrdua de dinamisme del consumde les administracions públiques, el creixement de l’economia espanyolas’accelera lleugerament en aquest trimestre, fins al 2,3 %, en termes de ta-xes reals interanuals. El manteniment del ritme de creixement sostingut delconsum final de les llars, que tendeix a estabilitzar les seves taxes de variació,i l’acceleració del ritme de creixement de la formació bruta de capital, expli-quen en part aquesta continuïtat en el ritme d’expansió de l’economia. Aixímateix, durant aquest trimestre, l’aportació negativa al creixement del PIBper part del sector exterior es va reduir en un 0,5 %, encara que continuavasent relativament elevada (-0,9 %). No obstant això, destaca el comporta-ment positiu de les exportacions de béns, malgrat la pèrdua de competitivi-tat fora de la zona de l’euro, atesa l’apreciació que experimenta l’euro enrelació amb el dòlar en els darrers mesos. No obstant això, l’expansió de lademanda interna i l’evolució del tipus de canvi de l’euro estimulen tambéen part el creixement de les importacions, circumstància que contribu-eix a accentuar l’aportació negativa del saldo exterior net al creixementdel producte.


20022003


PIB preus constants 1995

2,0 2,2 2,3 2,4 2,7

Demanda internaDesp. consum de les llars (1)Desp. consum de les adm. púb.Formació bruta de capital (2)

2,6

2,6

4,4

1,0

3,5

3,0

4,0

3,1

3,1

3,0

3,7

3,4

3,4

3,2

3,6

3,1

2,9

3,0

4,8

2,5

Saldo exterior Exportacions de bénsi serveisImportacions de bénsi serveis

0,0

1,8

4,7

8,7

8,0

10,2

2,5

5,7

1,8

2,7

Font: INE (Contabilidad Nacional Trimestral de España).Nota (1): inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars.Nota (2): inclou la variació d’existències.


29

Durant el tercer trimestre del 2003 l’activitat econòmica va incrementarel seu ritme de creixement i va assolir un augment interanual d’un 2,4 %,superior en un 0,4 % a la de l’any precedent. Malgrat la contenció observa-da en el ritme de creixement interanual de la formació bruta de capital, lafortalesa de la demanda interna, basada en la recuperació de l’ocupació,continuà sent el principal motor de l’economia. En canvi, la demanda exte-rior neta segueix immersa en una dinàmica d’accentuació de la seva contri-bució negativa al creixement del PIB, fins a assolir una taxa de variacióinteranual del -1,1 %.

TAULA 13. ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL PER DESTINACIÓ ECONÒMICA I BRANQUES D’ACTIVITAT. ESPANYA 2002-2003

Aquest comportament del PIB s’ha traduït en una pauta d’evolució del’activitat desigual en les diferents branques productives. Tanmateix, entermes de generació de valor afegit, la característica més rellevant en elconjunt de l’any, amb relació al 2002, va ser la recuperació de la indústria(basada, com es pot observar a la taula 13, per l’acceleració del creixementde la producció manufacturera) i la millora de l’agricultura i dels serveis demercat. El creixement del valor afegit de la construcció, tot i veure’s lleu-gerament frenat amb respecte a l’any anterior, va continuar enregistranttaxes elevades.

Tal com es pot apreciar a la taula 14, en el decurs del primer trimes-tre del 2003, el tret més destacat va ser la continuïtat de la contracció de


2002 2003 (1)

TOTALTotal Índex

0,198,9

1,5101,2

Per destinació econòmica dels bénsBéns intermedis Béns d’equipamentBéns de consumEnergia

1,4-4,92,30,0

2,20,50,33,6

Per branques d’activitatIndústries extractives Indústries manufactureres Electricitat, gas i aigua

-0,50,40,0

-0,71,42,3

Font: INE.Nota (1): dades del mes de gener al mes de novembre, ambdós inclosos.

La fortalesa de lademanda interna,

basada en larecuperació de

l’ocupació,continuà sent elprincipal motorde l’economia.

En termes degeneració de valor

afegit, lacaracterística més

rellevant enel conjunt de l’any,

en relació amb el2002, va ser

la recuperació dela indústriai la millora

de l’agricultura idels serveisde mercat.


30

l’agricultura i de la recuperació de la indústria, encetada en aquest dar-rer cas en la segona meitat del 2002, la desacceleració del ritme de crei-xement de la construcció i l’estabilització de les taxes de variació delvalor afegit generat als serveis de mercat. En el segon trimestre aquestaevolució només es va veure alterada pel fre en el ritme de creixement dela indústria, exclosa l’energia, i per un canvi significatiu en la pautacontractiva observada al sector primari, fins a assolir una taxa de varia-ció interanual positiva del 0,2 %.

TAULA 14. PIB PER BRANQUES D’ACTIVITAT. ESPANYA 2002-2003

En el tercer trimestre es continua apreciant, respecte del trimestreanterior, una desacceleració significativa de l’activitat industrial, afec-tada per la contenció de les exportacions, mentre que es consolida i re-força el procés de recuperació de l’agricultura i de la produccióenergètica i s’accentua l’impuls del creixement dels serveis de mercat.La construcció, en canvi, tendeix a estabilitzar el seu ritme d’expansióen taxes del 3,9 % -4 %.

En aquest context, segons les dades que ofereix l’Enquesta de poblacióactiva (EPA), el mercat de treball presenta, en el conjunt de l’any, una tra-jectòria positiva, i s’observa una taxa de variació interanual de l’ocupació,

Unitats: taxes de variació interanuals a preus constants de 1995.

20022003


TOTAL PIB a preus mercat 2,0 2,2 2,3 2,4 2,7

Agricultura, ramaderia i pesca 1,0 -2,5 0,2 1,8 4,2

Energia 0,3 0,6 2,2 3,6 1,0

Indústria 0,7 2,6 2,0 1,0 0,7

Construcció 4,8 3,6 3,9 4,0 3,5

ServeisServeis de mercatServeis de no mercat

2,22,12,3

1,92,01,6

1,92,01,7

2,32,41,8

2,72,43,9

Font: INE (Contabilidad Nacional Trimestral de España).


31

entre els mesos de gener i setembre, del 2,6 %, un 0,5 % superior a la taxacorresponent al mateix període de l’any anterior.

Les dades corresponents al segon i tercer trimestre indiquen l’acce-leració del procés de creació d’ocupació. Així, tal com es pot observara la taula 15, en el tercer trimestre, l’EPA revela una taxa de variacióinteranual de l’ocupació del 2,8 %, un 0,5 % per sobre de l’observat enel primer trimestre. Aquesta acceleració en el ritme de creixement del’ocupació es produeix de manera simultània a un modest increment dela contractació de l’INEM en el tercer trimestre, respecte de l’anterior,i a una desacceleració de les afiliacions a la Seguretat Social fins al ter-cer trimestre de l’any, tot i que el seu creixement és encara en aquestperíode del 2,8 %.

TAULA 15. POBLACIÓ OCUPADA PER BRANQUES D’ACTIVITAT. ESPANYA 2002-2003

Per branques d’activitat, en els tres primers trimestres de l’anys’aprecia un increment continu en el creixement del nombre de llocs detreball en les branques de serveis i en la construcció; una intensificaciónotable, en el tercer i quart trimestre, de la tendència a la destrucciód’ocupació en la indústria i una apreciable contenció, i, fins i tot, al ter-cer trimestre, una recuperació de les pèrdues de llocs de treball corres-ponents al sector primari. Aquesta evolució de l’ocupació, en comparacióamb la trajectòria del PIB, denota l’existència d’un procés de creixementsignificatiu de la productivitat aparent del treball en la indústria, i d’unareducció, també contínua al llarg de l’any, en els sectors de la construcció idels serveis.


2002 2003 1er trim. 2on trim. 3er trim. 4rt trim.

TOTAL ECONOMIA 2,0 2,7 2,3 2,6 2,8 3,0

Agricultura -5,7 -2,0 -5,8 -3,0 0,2 1,1

Indústria -0,4 -1,0 1,9 -0,9 -1,8 -3,0

Construcció 3,4 3,7 2,2 4,1 4,3 4,3

Serveis 3,2 4,1 3,3 4,0 4,2 4,7

Font: INE (EPA).

La taxa de variacióinteranual de

l’ocupació, entreels mesos de generi setembre, va ser

del 2,6 %, un 0,5 %superior a la del

mateix període del’any anterior.

S’aprecia unincrement continu

en el creixement delnombre de llocs de

treball en elsserveis i en

la construcció,així com una

intensificació, enel tercer i quart

trimestre, dela destrucció

d’ocupació en laindústria.


32

Malgrat l’evolució favorable de l’ocupació, l’increment de la poblacióactiva, amb una taxa de variació interanual del 2,6 % entre els mesos de ge-ner i setembre, implica que la reducció de la taxa d’atur sigui molt lleugera(vegeu la taula 16). És a dir, durant aquest període, la generació d’ocupaciótot just ha permès absorbir la incorporació dels nous actius; ha estat insufi-cient, però, per generar una davallada significativa en les taxes d’atur. Noobstant això, s’observa una tendència notable a la desacceleració del ritmede creixement del nombre d’aturats a mesura que avança l’any, especial-ment en el tercer trimestre.

TAULA 16. POBLACIÓ ATURADA. ESPANYA 2002-2003

1.3.2. Evolució dels preus i dels costos

La taxa de variació interanual de l’IPC per al conjunt de l’any 2003se situa en el 3,0 %, 0,5 punts inferior a l’experimentada l’any 2002.Aquesta moderació dels increments dels preus, superior a la correspo-nent a les economies més pròximes, s’explica en part pel descomptedels efectes que en matèria de pressió a l’alça dels preus hagin pogut tenirla posada en circulació de l’euro, així com els increments de la imposicióindirecta, a l’inici de l’any 2002.

Durant el primer trimestre de l’any la inflació es va mantenir relati-vament estable, respecte a la mitjana de l’any anterior, fins a assolir unnivell del 3,7 % en el mes de març. En aquest període, l’índex generalva estar especialment afectat per l’evolució dels preus dels aliments noelaborats i dels productes energètics i, en menor grau, pels correspo-nents als béns industrials no energètics. En el cas de l’energia, el dete-

Unitats: nombre de persones i percentatges.

2002 2003 1er trim. 2on trim. 3er trim. 4rt trim.

Milers de pers. aturades

2.083,0 2.127,0 2.183,0 2.085,0 2.115,0 2.127,0

Variació interanual 214,0 44,0 102,0 59,0 9,0 9,0

Taxa de var. interanual

11,4 2,1 4,9 2,9 0,4 0,4

Taxa d’atur 11,4 11,3 11,7 11,1 11,2 11,2

Font: INE (EPA).

La generació d’ocupació tot just ha permès absorbir la incorporació dels nous actius;ha estat insuficient, però, per generar una davallada significativa enles taxes d’atur.

La taxa de variació interanual de l’IPC per al conjunt de l’any 2003 es va situar en el 3,0 %, 0,5 punts inferiora l’experimentada l’any 2002.


33

riorament experimentat pels preus s’explica en gran mesura per lestensions existents en els preus del petroli, atès el clima d’incertesa ge-nerat en els mercats internacionals per la guerra a l’Iraq.

Com es pot observar a la taula 17, a partir de l’inici del segon semes-tre s’aprecia una pauta de moderació significativa de l’escalada de preus, finsque la taxa de variació interanual de l’IPC se situa en el 2,4 % en el mes desetembre. Aquest descens respon a un conjunt de factors heterogenis, entreels quals destaquen l’atenuació de les tensions inflacionistes en el preu delcru, que provocaren una evolució favorable dels preus dels béns energè-tics, i l’apreciació de l’euro davant del dòlar, que va afavorir una reducció delspreus de les importacions.

En el darrer trimestre de l’any assistim a un escenari de mesura en elcreixement dels preus, en què la taxa de variació interanual de l’IPC os-cil·la entre el 2,6 % del mes d’octubre i el 2,7 % del mes de desembre.Aquesta tendència es va emmarcar en un context de significativa con-tenció de l’augment dels preus dels béns industrials no energètics i, en-cara que de manera més moderada, dels preus dels béns energètics. Encanvi, s’aprecia una lleugera acceleració en l’increment dels preus delsaliments elaborats i dels serveis.

A partir de l’inicidel segon semestre

s’aprecia unapauta de moderació

significativade l’escalada

de preus, fins quela taxa de variació

interanualde l’IPC se situa,

al setembre,en el 2,4 %.

En el darrertrimestre de l’any

assistim a unescenari de mesura

en el creixementdels preus.


34

TA

UL

A 1

7. ÍN

DE

X D

E P

RE

US

DE

CO

NSU

M (I

PC) B

ASE

200

1 =

100.

ESP

AN

YA

200

2-20

03

Uni

tats

: índ

ex i

taxe

s de

var

iaci

ó in

tera

nual

s.

Índe

x ge

nera

lT

axa

Alim

ents

el

abor

ats

Alim

ents

no

elab

orat

sB

éns

indu

stri

als

no e

nerg

ètic

sE

nerg

iaSe

rvei

s

2002

103,

53,

54,

35,

82,

5-0

,14,

6

2003

106,

73,

03,

06,

02,

01,

43,

7

Gen

er10

5,0

3,7

3,7

7,2

2,0

5,5

4,0

Febr

er10

5,2

3,8

4,2

5,9

2,2

6,7

3,9

Mar

ç10

6,0

3,7

4,1

5,6

2,3

6,1

3,6

Abr

il10

6,8

3,1

3,1

4,5

2,6

0,8

4,0

Mai

g10

6,7

2,7

2,8

4,6

2,6

-1,9

3,5

Juny

106,

82,

72,

64,

82,

5-0

,63,

5

Julio

l10

6,1

2,8

2,5

5,5

2,2

0,0

3,6

Ago

st10

6,6

3,0

2,5

6,5

2,0

1,1

3,7

Sete

mbr

e10

6,9

2,9

2,4

7,7

2,1

-0,2

3,5

Oct

ubre

107,

72,

62,

67,

01,

5-1

,83,

7

Nov

embr

e 10

8,0

2,8

2,8

6,7

1,2

1,1

3,7

Des

embr

e10

8,2

2,6

2,7

6,4

1,2

-0,1

3,6

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e l’

INE

.


35

Per altra banda, tal com s’assenyala a la taula 18, en els tres primes me-sos de l’any, el creixement dels preus industrials va experimentar una sig-nificativa acceleració, i l’índex de preus industrials (IPRI), en el mes demarç, assolí una taxa de variació interanual del 3,0 %, davant del 0,7corresponent a l’any 2002. Aquesta tendència a l’alça dels preus indus-trials es pot atribuir, de manera destacada, al comportament marcadamentinflacionista dels béns energètics, que presenten una taxa de variació intera-nual del 9,5 % al final del primer trimestre de l’any i, en menor mesura, alspreus de producció dels béns de consum, que continuaren mostrant unapauta d’acceleració després de la contenció observada en el darrer trimes-tre de l’any 2002.

El final del primer trimestre va coincidir, però, amb un punt d’inflexióen el procés alcista dels preus industrials, i la taxa de variació interanual del’IPRI es va reduir fins a l’1 % en el conjunt del segon semestre, 1,8 puntsinferior a la del trimestre anterior. Aquest procés de desacceleració delspreus és sensiblement més intens que el que s’experimenta a la UE enaquest mateix període. Per components, la contenció en el creixement dela pauta inflacionista s’explica, bàsicament, per la reducció (en termesde taxa de variació interanual) dels preus de la producció dels productesenergètics i la desacceleració dels preus de fabricació dels béns inter-medis no energètics.


36

TA

UL

A 1

8. ÍN

DE

X D

E P

RE

US

IND

UST

RIA

LS

PER

DE

STIN

AC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

EL

S B

ÉN

S. E

SPA

NY

A 2

002-

2003

Uni

tats

: índ

ex i

taxe

s de

var

iaci

ó in

tera

nual

s.

Índe

x ge

nera

lT

axa

Con

sum

Inve

rsió

Inte

rmed

isE

nerg

ia

2002

102,

40,

72,

21,

80,

2-1

,3

2003

103,

91,

52,

21,

20,

81,

4

Gen

er10

3,8

2,5

1,9

1,4

1,2

7,4

Febr

er10

4,4

2,9

2,0

1,2

1,5

8,9

Mar

ç10

5,0

3,0

2,2

1,2

1,5

9,5

Abr

il10

3,9

1,4

1,6

1,0

1,3

1,3

Mai

g10

3,4

0,7

1,8

1,2

1,0

-2,3

Juny

103,

30,

92,

01,

20,

4-0

,9

Julio

l10

3,5

1,1

2,5

1,1

0,1

0,2

Ago

st10

3,7

1,1

2,6

1,1

-0,

1

Sete

mbr

e10

3,8

0,8

2,7

1,2

0,3

-2,4

Oct

ubre

103,

80,

62,

51,

20,

7-3

,6

Nov

embr

e 10

3,9

1,3

2,6

1,3

0,9

-0,4

Des

embr

e10

3,8

1,1

2,4

1,3

1,0

-1,2

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e l’

INE

.


37

Aquesta pauta de contenció dels preus no té continuïtat en el tercer tri-mestre, al començament del qual s’observa un lleuger increment del ritmede creixement de l’IPRI fins a situar-lo en l’1 %, taxa en què romandrà es-table com a mitjana, amb certes oscil·lacions, durant els mesos d’octubre inovembre. Durant aquest període, l’evolució favorable dels preus de l’ener-gia i la moderació dels corresponents a la producció dels béns intermedisvan compensar la intensificació del ritme de creixement dels preus de pro-ducció dels béns de consum (especialment dels productes alimentaris), cir-cumstància que va evitar una major escalada en els preus. Tot i així, entreels mesos de gener i novembre del 2003, el creixement mitjà de l’IPRI esva situar en l’1,5 %, davant del 0,6 % corresponent al mateix període del’any anterior.

D’altra banda, segons l’índex del cost laboral (ICL), en el transcurs delstres primers trimestres de l’any 2003, el cost salarial per treballador i mesva augmentar un 4,4 % en termes de taxa de variació interanual, com a re-sultat d’un increment del 4,1 % en el component salarial i d’un 5,6 % en elscostos no salarials (taula 19). Aquestes taxes de variació impliquen unalleugera acceleració, de l’1,1 %, del ritme de creixement dels costos labo-rals respecte al mateix període de l’any anterior. Per branques d’activitat, elcreixement del cost laboral per persona i mes es va incrementar en aquestperíode en un 0,4 % a la indústria i en l’1,4 % a la construcció (fins al 5,0 %i el 6,2 %, respectivament), mentre que es va reduir en un 0,4 % al sectorserveis, fins al 4 %.

Entre els mesos degener i novembre

del 2003, elcreixement mitjà

de l’IPRI es vasituar en l’1,5 %,davant del 0,6 %

corresponental mateix

període de l’anyanterior.

Segons l’índex delcost laboral (ICL),

en el transcurs delstres primers

trimestres de l’any2003, la variació

interanual del costsalarial per

treballador i mesva ser del 4,4 %.


38

TA

UL

A 1

9. ÍN

DE

X D

E C

OST

OS

LA

BO

RA

LS

PER

BR

AN

QU

ES

D’A

CT

IVIT

AT

. ESP

AN

YA

200

2-20

03

Uni

tats

: tax

es d

e va

riac

ió in

tera

nual

s.

2001

2002

(1)

2003

(1)

1er t

rim

. 03

2on

trim

. 03

3er tr

im. 0

34r

t tri

m. 0

3

Cos

t lab

oral

per

treb

alla

dor

i mes

Indú

stri

aC

onst

rucc

ió

Serv

eis

Cos

t lab

oral

per

hor

a ef

ectiv

a

4,4

4,8

4,8

4,4

4,6

4,3

4,6

4,8

4,4

4,8

4,4

5,0

6,2

4,0

5,2

5,2

5,2

6,0

5,0

3,7

4,6

5,5

6,3

4,4

8,4

3,6

4,4

6,4

2,9

3,7

3,7

3,9

6,3

3,3

3,4

Cos

t sal

aria

l per

treb

alla

dor

i mes

Indú

stri

aC

onst

rucc

ió

Serv

eis

Cos

t sal

aria

l per

hor

a ef

ectiv

a

3,9

4,7

4,1

3,8

4,1

3,8

4,5

4,0

3,8

4,4

4,1

4,6

5,0

3,8

4,8

4,9

5,0

5,1

4,8

3,3

4,2

5,1

4,9

3,9

8,0

3,1

3,7

5,1

2,6

3,1

3,3

3,7

5,1

3,0

3,0

Cos

tos

no s

alar

ials

per

treb

alla

dor

i mes

6,0

5,8

5,6

6,0

5,5

5,2

5,0

Fon

t: el

abor

ació

prò

pia

a pa

rtir

de

l’IN

E.

Not

a (1

): d

ades

del

mes

de

gene

r al

mes

de

nove

mbr

e, a

mbd

ós in

clos

os.


39

Tal com s’indica a la taula 20, durant el primer trimestre de l’any 2003,el major creixement de la taxa de variació interanual de la remuneració delsassalariats en relació amb l’augment de la productivitat aparent del treballderiva en un increment dels costos laborals unitaris, fins que la seva taxa devariació interanual se situa en el 3,6 %, un 0,3 % superior al registre del’any 2002.

TAULA 20. COSTOS LABORALS UNITARIS, REMUNERACIÓ PER ASSALARIAT I PRODUCTIVITAT DEL TREBALL.

ESPANYA 2002-2003

No obstant això, en el segon i tercer trimestre s’aprecia una reducció enl’increment de la remuneració dels assalariats, que no va consolidar l’avençenregistrat en el trimestre previ, i el manteniment pràcticament estable dela productivitat, tot i la lleugera reducció, del 0,1 %, que experimenta en eltercer trimestre. Aquesta situació deriva en la contenció dels costos laboralsunitaris, que redueixen la seva taxa de variació interanual al 3,2 % en el tercertrimestre.

1.4. AVALUACIÓ DELS EFECTES ECONÒMICS DE LA CONSOLIDACIÓ DE L’EURO

Transcorreguts dos anys des de l’assoliment de la darrera fase del pro-cés d’implantació de l’euro, és encara difícil disposar de dades que perme-tin valorar de manera objectiva els efectes econòmics de l’adopció i de laconsolidació de la moneda única. Tanmateix, l’evolució dels principalsagregats macroeconòmics de les economies europea i espanyola que s’hanmostrat en els epígrafs precedents permet dilucidar algunes conclusions ge-nerals sobre la qüestió.


2002 1er T. 03 2on T. 03 3er T. 03 4rt T. 03

Costos laborals unitaris 3,3 3,6 3,3 3,2 3,5

Remunera. per assalariat 3,9 4,2 3,9 3,7 4,1

Productivitat del treball 0,5 0,6 0,6 0,5 0,6

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE (Contabilidad Nacional Trimestral de España).


40

En aquest curt període de temps, el control de la inflació ha fet possiblel’articulació d’una política monetària basada en tipus d’interès més baixosi menys volàtils, amb el consegüent efecte positiu que aquesta mesura hatingut sobre el control i la reducció del dèficit públic de països com Espa-nya. No obstant això, es continua apreciant una divergència significativaen les taxes d’inflació dels diferents estats, en un context en què les con-dicions monetàries tendeixen a ser rígides quan les pressions inflacio-nistes són baixes, i més flexibles quan la demanda final supera laproducció potencial.

Així mateix, l’adopció de l’euro ha facilitat la disminució de les asin-cronies cícliques en el creixement econòmic dels països que integren laUnió Econòmica i Monetària (UEM) i les d’aquests amb respecte a les deles principals economies mundials. Tanmateix, la introducció de l’euro haimplicat l’eliminació de la volatilitat especulativa en els tipus de

MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2003ctesc.gencat.cat/doc/doc_42753449_1.pdf ·...

Documents

Transcript of MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2003ctesc.gencat.cat/doc/doc_42753449_1.pdf ·...