Memòria direcció d’infermeria - Althaia · 2015-06-12 · Memòria direió dinfermeria Página...

Memòria direcció

d’infermeria

Any 2013

Memòria direcció d’infermeria Página 1

Índex

Presentació...........................................................................................................pàg.2

Valoració dels objectius de la Direcció d’Infermeria.............................................pàg. 3/77

A nivell d’organització...................................................................................pàg. 3/6

A nivell dels recursos humans: gestió de persones.......................................pàg. 7/8

A nivell assistencial: Cures Infermeres..........................................................pàg. 9/62

A nivell de formació........................................ .............................................pàg. 63/77

Divulgació de treballs científics............................................................................ pàg. 78/86

Participació en comissions i/o grups de treball interdisciplinaris..........................pàg. 87/88


PRESENTACIÓ

La memòria de l’any 2013, com cada any, pretén exposar els objectius generals i operatius

portats a terme pel Departament d’infermeria.

El 2013 la Fundació Althaia ha fet un pas molt important en l’objectiu d’unificar tota l’activitat

publica en un sol edifici, amb l’ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu, posant en marxa

dues unitats d’hospitalització on la Direcció d’infermeria hi ha tingut una gran implicació. S’han

obert dues unitats de 38 llits dedicades a l’activitat quirúrgica, aquestes unitats tenen unes

millors condicions ergonòmiques, ambientals i de comoditat tant pels pacients i famílies com

pels professionals.

També ha estat un any de contenció econòmica i d´austeritat que ha requerit nous esforços

per part dels professionals, una vegada més s’ha vist la responsabilitat dels professionals

signant un pacte d’empresa, que a part d’altres qüestions ha suposat un increment de les

hores anuals, fet que ha repercutir molt en la gestió de recursos humans de la Direcció

d’Infermeria degut a la implicació en jornades de 24h/365, havent de reestructurar calendaris

de gairebé tota la plantilla.

De les accions que ens havíem proposat, en conjunt a l’acabar l’any ens donem per satisfets, ja

que hem complert amb els objectius plantejats, mantenint l’activitat a nivell d’hospitalització,

urgències, consultes i HD, així com a les àrees quirúrgiques, i amb uns bons resultats dels

indicadors de qualitat i seguretat, la majoria d’ells per sota dels estàndards, com es podrà

observar més endavant.

Aquesta Memòria conté tres apartats diferents interrelacionats entre si:

Valoració dels objectius:

A nivell d’organització

A nivell de recursos humans: gestió de persones

A nivell assistencial: cures infermeria

A nivell docent i de formació.

Divulgació de treballs científics

Participació en comissions i/o grups de treball de les infermeres.


A nivell d’organització

1. Noves Accions.-

1.1 A nivell assistencial; infermeria ha participat de manera activa en: 1.1.1 Tancament de 12 llits del malalt fràgil.-

El mes de juliol, aprofitant el tancament de llits a l’estiu, es van tancar 12 llits del segon pis del CH, on estaven ingressats malalts fràgils, aquests llits a la tardor ja no es van tornar a obrir.

1.1.2 Obertura de les unitats d’hospitalització NH.- El mes d’octubre es varen obrir les plantes 1 i 2 del Edifici A, ampliació del edifici de SJD, aquestes unitats consten de 24 habitacions, 14 de dobles i 10 individuals, actualment, s’utilitzen 38 llits a cada unitat. L’obertura d’aquestes unitats va suposar molts canvis organitzatius, tant dels professionals com de circuits, compres, farmàcia....

1.1.3 Canvis de les unitats.-

El trasllat de les unitats quirúrgiques en el nou edifici, edifici A, va deixar buides les

unitats 1, 2 i 7 de l’antic edifici, l’edifici B, a les unitats 1 i 2, després d’acondicionar-

les estructuralment, és vàrem traslladar els llits del àmbit de la fragilitat; a la unitat 1

es van traslladar els 12 llits de la UGA que estaven ubicats a la unitat 7, amb 20 llits,

augment de 8 llits, a la unitat 2; es van traslladar els 22 llits que estaven el CH de

malalt fràgil.

Tots aquests canvis varen suposar modificacions de les plantilles i varen donar lloc a

recol·locacions.

1.1.4 Escala de mesura del temps necessari per la gestió de cures a les unitats.- El setembre i octubre de 2013, es fa l’estudi del temps necessari per la gestió de cures de les unitats quirúrgiques, la UGA i la unitat de fràgil, per tal de poder deduir la quantitat de personal requerit per donar les cures i documentar la diferència entre personal requerit i personal real. Prèviament a l’estudi s’introdueix una mesura de temps a 171 intervencions i activitats del programa Gacela. Aquesta mesura és expressada en punts i cada punt té un temps.


Les dues plantes quirúrgiques tenen un total 76 llits, i realitzen un total de 235 hores de

cures al dia:

La UA1 inclou les especialitats de CIR i URO / la UA2 inclou les especialitats de Curta estada

quirúrgica, DIG i VAS, en el gràfic s’expressa el temps de cures per cada especialitat i torn :

64%

36%

hores de cures Cures tècniques i de comunicació(infermera)

Cures basiques (auxiliar d'infermeria)

0,64 0,65 0,56

1,2

0,94

0,65

1,7

1,06

0,86

1,66

1,19

0,55

1,55

0,77

0,52

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

MATI TARDA NIT

CE

URO

CIR

VAS

Digestiu

Mesura del temps per la gestió de les cures de la infermera

durant 24 hores

Cures

directes i indirectes

(intervencions aplicades directament a els

pacients + comunicació, educació...lligat a la intervenció)

Comunicacions

verbals i escrites referents al pacient

(Entre professionals infermers, amb el metge, altres unitats,...)

Activitats administratives i de manteniment unitat

(Segons el tipus d’unitat )

A 171 Intervencions de Gacela es va

introduir una mesura expressada

en punts. Cada punt té un

temps


Les unitats de UGA i Fràgil tenen un total de 42 llits, i realitzen un total de 153 hores de cures

al dia:

La U1 hi ha 20 malalts de UGA i la U 2 inclou 22 malalts fràgils, en el gràfic s’expressa el temps

de cures per cada tipologia de malalt, i torn :

1.1.5 Seguiment del projecte de control i maneig del dolor, un dret del pacient.-

Aquest projecte posant en marxa el 2012 amb la col·laboració de la Fundació Avedis Donabedian, té una durada de 2 anys. L’objectiu és controlar el dolor tant quirúrgic com crònic per tal que el malalt estigui amb un bon nivell de confort, evitant així que apareguin complicacions derivades del mateix, i assegurant una recuperació el més ràpid possible. Durant el 2013 s’ha continuat i consolidat, assolit una disminució molt significativa del dolor a les unitats.

42% 58%

hores de cures

cures tecniques

cures basiques

1,69

1,12

0,94

1,66

1,16

0,73

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

MATI TARDA NIT

FRÀGIL

UGA


1.1.6 Obertura de una unitat de pre-alta.-

El mes de novembre del 2013 es va posar en funcionament, a l’espai de l’antiga unitat d’observació d’urgències, una unitat de pre-alta. L’objectiu d’aquesta unitat, que depèn del de la Gestora de pacients, és agilitzar les altes el màxim possible, deixant lliures els llits d’hospitalització per poder fer la neteja i evitar esperes innecessaris al Servei d’urgències una vegada s’ha decidit que un malalt ha de ingressar.

1.1.7 Pla funcional d’hospitalització.-

Per tal de unificar criteris d’actuació alhora d’atendre els malalts ingressats, l’any 2013 es va realitzar un Pla Funcional d’Hospitalització, en el que hi van participar totes les Caps d’unitat d’hospitalització.

1.1.8 Renovació de monitors de Hemodiàlisis

Durant aquest any s’ha fet una total renovació dels monitors de homodialisis en el satèl·lit de Manresa. Això ha comportat un canvi a millor, simplificant la forma de treballar, augmentant la seguretat en la diàlisi, reduint el fungible, i també el residu de cada procediment. El canvi de monitors es va fer durant el mes de juliol, i en dos dies es van canviar tots els de la unitat de Manresa. La posada en marxa va ser un èxit gracies a l’esforç de tot l’equip de nefrologia, manteniment, neteja i també dels responsables de la casa comercial.


A nivell de recursos humans: gestió de persones

Aquest any s’ha continuat amb els canvis de categoria temporals, aquests professionals estan

contractats a Althaia en categoria d’auxiliar, tècnic o portalliteres i que han finalitzat els

estudis de DI. Seguint els criteris de planificació que tenim establerts, se’ls dóna la opció de

poder treballar d’infermers quan se’ns generen incidències laborals, quan no hi ha feina

d’infermer/a continuen treballant en la categoria de base que tenen contractada.

Els forats estructurals que s’han generat durant tot l’any (finalització de contractes de relleu,

jubilacions, etc.), han servit per promocionar canvis, o millorar les condicions laborals (seguint

estrictes criteris d’antiguitat en la categoria) d’infermeres/rs que tenien el calendari pendent

de planificar i han passat a ocupar places de jornada complerta amb la planificació

estructurada des de principi d’any.

1. Jubilacions

1.1 Les jubilacions totals han estat de 5 professionals:

Jubilacions totals:

2 Infermeres

1 Auxiliar

1.2 Jubilacions parcials.- Aquest any s’ha prejubilat 1 professional, lligat al seus

corresponent contracte de relleu:

Jubilacions parcials : 2 Infermeres

1 Auxiliar

2. Convocatòries.- Durant l’any 2013 s’han realitzat les següents convocatòries:

Professionals Convocatòries per contractes de relleu Convocatòries internes

Infermeres 3 1

Auxiliars 1 0

Coordinadora 0 1


106

39

12

26

10 12

6 6 6 1

13

28

13

101

34

11

24

9 10 5 6 6

0

13

24

8

0

20

40

60

80

100

120

Presentades Assolit nivell

Nivell B 2007

Nivell C 2007

Nivell B 2008

Nivell C 2008

Nivell B 2009

Nivell C 2009

Nicell B 2010

Nivell C 2010

Nivell B 2011

Nivell C 2011

Nivell B 2012

Nivell C 2012

Nivell D 2012

3. Noves incorporacions.- Duran el 2013 s’han incorporat dues cuidadores i dos portalliteres

4. Sistema d’incentivació professional.- L’any 2013 no hi va haver promoció professional, quedant aturat el sistema d’incentivació, com a mesura d’estalvi. El gràfic a continuació és l’evolució del sistema fins el 2012.

Anys Nivell B Nivell C Nivell D Totals

2007 Presentades 106 Presentades 39

Presentades 145

Assoleixen Nivell 101 Assoleixen Nivell 34

Assoleixen Nivell 135, el 93%


Presentades 38




Presentades 22




Presentades 12




Presentades 7



2012 Presentades 13 Presentades 28 Presentades 13 Presentades 54

Assoleixen Nivell 13 Assoleixen Nivell 24 Assoleixen Nivell 8 Assoleixen Nivell 45, el 83%


A nivell assistencial: gestió de cures

1.- Continuació de la implantació del programa Gacela:

1.1-Formació dels usuaris i implantació de les unitats pendents:

L’any 2013 s’ha implantat el programa Gacela a la unitat d’observació d’urgències i a la Unitat

de preingrés (també vinculada als serveis d’urgències). S’han realitzat 6 cursos de formació:

4 cursos de 12 h cadascun, dirigit a 64 infermeres. Les formadores han estat Judith Casellas i Teresa Segarra.

2 cursos de 3 h cadascun, dirigit 20 auxiliars. La formadora ha estat Teresa Segarra.

Durant els anys 2010-2012 van rebre formació en Gacela els professionals de les unitats

d’hospitalització, quiròfans i sala de parts dels edificis de l’HSJD, CHM i CSJ, en total van ser

451 infermeres, 309 auxiliars i 12 caps d’unitat i es van realitzar 32 cursos per a infermeres i 24

cursos per a auxiliars.

Unitats formades Nº Infermeres

Hores infermeres

Nº Auxiliars Hores auxiliars

Formació 2010

Unitats hosp. UCI i NN (SJD i CHM)

303 inf. (20 cursos)

2940h 222 aux. (18 cursos)

1029h

Formació 2011

Unitats hosp. CSJ + Quiròfans 3 centres

116 inf. (9 cursos)

1116h 87 aux. (6 cursos)

576h

Formació 2012

Sala de parts SJD 32 inf. (3 cursos)

128h - -

Formació 2013

Observació d’urgències I unitat de

preingrés

64 inf. (4 cursos)

768h 20 aux. (2 cursos)

60h

TOTAL: 2010/13

515 infermeres (36 cursos)

4952h

329 auxiliars (26 cursos)

1655h

1.2-Cronograma d’implantació:

Durant el període d’implantació s’ha ofert suport presencial (Teresa Segarra al matí, Esther

Cortés a la tarda i Silvia Espejo i Assutzena Molina durant la nit):

4 – 17 de febrer Unitat de preingrés

23 de maig al 5 de juny Unitat d’Observació d’urgències


2.- Implementació de les Consultes al programa Gacela:

Durant l’any 2013 s’han implementat diferents consultes a Gacela que ens ha permès poder

realitzar l’explotació de dades de diferents aspectes de l’activitat infermera:

2.1 Catèter vascular central (CVC) Durant l’any 2013 s’han inserit 911 CVC (347 – 38%- posats a UCI i 564 – 62%- posats fora

d’UCI)

TIPUS DE CATÈTER

DIES D’INSERCIÓ

0 50 100 150 200 250 300 350

Subclavia (3v)

DRUM (1v)

Jugular (3v)

Femoral (2-3v)

Seldinflex (2v)

Altres

227

56

161

56

323

88

0 2 4 6 8 10 12

Subclàvia

DRUM

Jugular

Seldinflex

11,6

8,2

10,4

9,8

80,6

7,5 4,8

77,6

9,9

0,6 3,1 6,2

1,2

67,8

8,9 7,1 5,4 1,8

7,1

70,3

10,5

2,5

11,1

2,5 0,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Senseincidències

Signesinflamatoris

Falta de llums Extravassació Sortidaesp./autoret.

Obstrucció

MOTIU DE RETIRADA

Subclàvia Jugular DRUM Seldinflex


2.2 Catèter vascular perifèric Durant l’any 2013 s’han inserit 26.052 catèters perifèrics.

TIPUS DE CATÈTER

DIES D’INSERCIÓ

MOTIU DE RETIRADA

Catèter mig

Palometa

Catèter arterial

Catèter curt

240

244

284

25284

0 1 2 3 4 5 6

Catèter mig

Palometa

Catèter arterial

Catèter curt

5,59

3,44

3,5

2,59

56

2,8 2,6 1,2 2

61,8

7,6

25,4

4,6 1,5

64,5

2,4

16,1

4,8 1,6

59,6

6,8

22,3

1,8 5

0

10

20

30

40

50

60

70

Sense incidències Signes inflamatoris(flebitis, febre, dolor)

Extravassació/disfunció Sortida esp./autoret. Obstrucció

Arterial Catèter curt Palometa Catèter mig


2.3 Cateterisme vesical Durant l’any 2013 s’han inserit 5683 sondes vesicals.

TIPUS DE SONDA

MOTIU D’INSERCIÓ

2.4 Contenció mecànica a Salut Mental

NOMBRE TOTAL DE CONTENCIONS

MITJA DE DIES AMB CONTENCIÓ

S. Suprapúbica

S.Rigida (2 v.)

Sonda 3 vies

Sonda 2 vies

33

61

582

5007

Medicació

Rentat vesical

Retenció

Control hemodinàmic

Control postquirúrgic

42

570

866

2030

2175

Risc de caigudes

Risc d'agitació

11

162

Risc de caigudes

Risc d'agitació

14,14

2,98


2.5 Grau de dependència (Escala de Barthel). Escala que mesura la capacitat d’una persona de realitzar de forma depenent o

independent 10 activitats bàsiques de la vida diària, com són: menjar, banyar-se, vestir-se,

arreglar-se, deposició, micció, anar al lavabo, transferència silló/llit, deambulació i escales.

La puntuació varia de 0-100, sent la màxima independència:100 i la màxima dependència:0

2.6 Diagnòstics infermers: El 45% dels pacients ingressats a hospitalització (excepte Salut Mental) tenen posat com a

mínim un diagnòstic infermer. Els diagnòstics infermers més freqüents són:

A Salut Mental el 100% dels pacients tenen com a mínim un diagnòstic infermer. Els

diagnòstics infermers més freqüents a Salut Mental:

20

45,6

62,7

73,5

78

78,6

81,8

87,6

88

88,4

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

ULLE

UMFA

Convalescència

COT SJD

COT CHM

UGA

MI SJD

CIR SJD

CARDIO/ONCO

MI- CIR privada CSJ

28,37 30,7

15,15 7 7,02

3,7 1,51

0,3 0,68 0,6 0,4

0 5 10 15 20 25 30 35

Risc de caigudesRisc det. Integritat cutània

TemorRisc de restrenyiment

Deterior. Mobilitat físicaAlletament eficaç

Risc d'aspiracióTranstorn de la imatge corporal

Neteja ineficaç vies aeriesConex. Def.: lactància materna

Deteriorament de la mucosa oral


2.7 Pacients amb risc d’úlcera per pressió (escala de Norton) L’Escala de Norton és un test de 5 ítems (estat físic general, estat mental, nivell d’activitat, la

mobilitat i la incontinència). El rang total de l’escala és de 5-20. Un total de 14 punts o més

baix ens indica que el pacient és de risc i han d’adoptar-se mitjans preventius

El total de pacients amb risc de desenvolupar una UPP és:

2.8 Pacients amb úlcera per pressió Durant l’any 2013 s’han informat 895 Ulceres per pressió (UPP) en tot Althaia, el que

representa el 3.47% del total de les altes de l’hospital (25.726)

LLOC ON S’HA PRODUIT LA UPP/ TOTAL ALTES

30

23

21

14,5

21

14,5

37

11,3

16,1

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Transtorn de la identitat personal

Ansietat

Incompliment del tractament

Insomni

afrontament ineficaç

Risc de violència dirigida a un mateix

Conex. deficients: al procés i al tract.

Risc de restrenyiment

Risc de caigudes

70,6

77,7

10

10

32

19,5

16,5

54,1

15,9

0

4,7

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

UMFA

ULLE

UGA

Convalescència

COT SJD

COT CHM

MI SJD

UCI

CIR SJD

MI- CIR privada CSJ

Tràfics CSJ

0,00% 0,50% 1,00% 1,50% 2,00% 2,50%

Hospital

Domicili, residencia, altre hospital

Es desconeix

1,00%

2,22%

0,24%


ESTADI DE LES UPP

2.9 Percentatge de pacients amb risc de caigudes: L’objectiu de l’avaluació de risc és detectar aquells pacients que tenen més probabilitat de

patir una caiguda.

Els factors de risc que més prediuen la probabilitat d’una caiguda són: Història de caigudes,

Estat cognitiu alterat, Presència de malaltia o mobilitat alterada, Problemes de

continència, Medicació de risc.

Per determinar un pacient de risc només cal tenir un factor de risc present.

Estadi 1

Estadi 2

Estadi 3

Estadi 4

no consta

25,90%

29,60%

30,20%

13,50%

0,60%

89,8

100

90

96

92,4

90,2

45,8

47,6

56,6

23,8

47,6

0 20 40 60 80 100 120

UMFA

ULLE

UGA

Convalescència

COT SJD

COT CHM

MI SJD

CIR SJD

MI- CIR privada CSJ

Tràfics CSJ

UHaD


3.- Protocols

La comissió de protocols ha facilitat des de la seva creació el 2005 la participació activa dels

professionals en l’elaboració de protocols i ha suposat un pilar molt important per la unificació

definitiva dels mètodes de treball.

Durant l’any 2013 la comissió de protocols ha coordinat i consensuat l’elaboració de 9

protocols nous, també ha donat suport als autors per la preparació, la difusió, la implantació i

l’avaluació posterior del document.

Nous protocols 2013

1. Monitorització hemodinàmica EV 1000 (UCI) 2. Teràpies de depuració extrarenal contínues amb Prismaflex (UCI) 3. Protocol BIS VISTA (UCI) 4. Pla d’acollida per a nous professionals d’infermeria a UCI 5. Oxigenoteràpia d’alt flux (Optiflow) (UCI) 6. Ecoendoscòpia i ultrasonografia endoscòpica

7. Potencials auditius evocats als nadons 8. Actuació de la llevadora a planta. 9. Cures infermeres en pacients amb disfàgia (unitat d’ictus)

0

10

20

30

40

50

60

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Protocols

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013


Actualització de protocols durant el 2013.- Des de la comissió de protocols s’ha coordinat amb

els autors l’actualització de 56 protocols, quedant pendents 9 protocols més que tenien la data

de revisió prevista per aquest any.

Aquest any també s’han eliminat 5 protocols de la intranet perquè són tècniques que ja no

s’utilitzen o perquè s’ha elaborat un altre protocol que inclou l’eliminat.

Un cop la comissió ha aprovat els protocols, procediments i plans educacionals, tots han estat

publicats o substituïts a la intranet en l’apartat de protocols i procediments d’infermeria.

4.-Plans d’educació.-

S’han elaborat 3 nous programes d’educació que s’afegeixen als 14 elaborats en anys

anteriors. Aquest procés educatiu permet als pacients que pateixen malalties cròniques

adquirir coneixements, habilitats i voluntat per poder intervenir en les decisions que tinguin

efectes sobre la seva salut:

Nous plans d’educació 2013

1. Programa educació en malalties renals 2. Intervenció de pròtesis de genoll amb ràpid recovery 3. Pla educacional pacients amb AVC

7

2 2 3 3

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2009 2010 2011 2012 2013

2009

2010

2011

2012

2013


5. Plans de cures .-

Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball,

conjuntament amb tots els professionals d’infermeria, s’han elaborat plans de cures

estandarditzats que s’han introduït directament a l’aplicació Gacela.

S’han realitzat 13 plans de cures estàndards que es sumen els 170 que teníem d’anys anteriors.

Actualment disposem de 183 plans de cures estàndards que serveixen de guia a la infermera

per tal d’individualitzar les cures per cada malalt.

Nous plans de cures 2013

OBU

1. Hospitalització / OBU GINE

1. Plàsties més tècnica antiincontinència 2. Laparoscòpia quirúrgica /salpingectomia 3. Malaltia inflamatòria Pèlvica 4. Embaràs ectòpic 5. Reparació del prolapse amb malles (Surelift) 6. Tècnica antiincontinència (Banda Remeex)

CIR

Hèrnia d’hiatu

SALUT MENTAL

1. DI Automutilació 2. DI Descuit personal 3. DI Coneixements deficients del tractament 4. DI Temor

PEDIATRIA

1. DI Risc de deteriorament parental

0

2

4

6

8

10

12

14

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

COT

Cirurgia

Medicina

Pediatria

Gine-Obst

Salut Mental

UCI

AP

HMD

Socio

HD Onco

Hemato

CMA

Urgencies

UHaD

Distribució dels Plans de cures estandarditzats realitzats i implantats


6.-Fulls informatius i recomanacions.-

Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball,

conjuntament amb tots els professionals d’infermeria, s’han elaborat plans de cures

estandarditzats que s’han introduït directament a l’aplicació Gacela.

7.-Valoració del procés de cures a Gacela.-

Aquest any s’han realitzat 744 avaluacions del procés de cures a Gacela, que suposen el 2.12%

de les altes realitzades a Althaia durant l’any 2013.

7.1 La complementació del procés de cures a les unitats d’hospitalització: ha estat bastant

satisfactori, encara que hi ha alguns paràmetres que han de millorar; la valoració del dolor a

l’ingrés i la complementació dels diagnòstics d’infermeria pendents a l’alta.

ITEMS 2011 2012 2013

Dades

generals

Nº de registres valorats 368 681 744

Valoració

d’ingrés

Valorades les necessitats d’ingrés establertes a

cada unitat (model V. Henderson):

85.3% 92,2% 95.6%

Valorat el risc de caiguda (elim/mob/e.consc.) 86.5% 93,4% 94.8%

Valorat el risc de det. de la int. cut. 95.7% 95,6% 97.9%

Valorat el Barthel d’ingrés 98.9% 94% 89.6%

Valorada la situació social 96% 96,3% 97.8%

Consta el telèfon referència 91% 93,8% 94.9%

Valorat el dolor d’ingrés 83.3% 79,3% 89%

Diagnòstic Seguiment diagnòstic infermer al pla de cures 86.9% 85,5% 91.9%

Alta Alta feta 96.5% 95,8% 93.6%

Consten els diagnòstics d’infermeria pendents 45.2% 47,4% 85.7%

VALORACIÓ GLOBAL 86,5% 87,3% 93.8%


7.2 L’edat mitjana per unitats (exceptuant pediatria i obstetrícia):

8.-Interconsultes Infermeria.-

A partir de febrer de 2013 s’han posat en funcionament les interconsultes infermeres, treball

social i nutrició. En 11 mesos se n’han fet 2091. Amb aquestes interconsultes les infermeres

poden sol·licitar una consulta a les infermeres gestores i/o expertes en diferents temes i també

a nutrició i treball social:

CONSULTOR Nº INTERCONSULTES MOTIUS DE CONSULTA

Infermeres educadores diabetis (2)

369 Valoració i educació dieta (153) Educació tècnica insulina (139) Educació autocontrols (26) Gestió material (2) Altres (49)

Infermera gestora cardiologia

15 Educació cardiopatia isquèmica (13) Gestió implant marcapàs (1) Altres: (1)

Infermeres gestores pneumologia (2)

290 Prescripció/seg. oxigenoteràpia (117) Deshabituació tabac (106) Educació inhaladors (32) Seguiment CPAP, BiPAP: (24) Educació nebulitzadors (3) Gestió de l’alta (1) Altres: (7)

Infermera gestora vascular

138 Valoració i pauta cura úlcera extremitat inferior (82) Valoració i pauta de cura d’altres ferides (15) Seguiment (15) Valoració i tractament UPP (9) Gestió de productes de cura i material (3) Gestió d’enllaç (1) Altres (14)

85

83,1

79,5

77,9

74,3

72,7

70,1

69,2

67,5

66,6

62,6

60,1

53,6

50,5

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

UGA

UMFA

ULLE

Convalescència

COT SJD

COT CHM

UCI

CIR SJD

MI SJD

MI- CIR privada CSJ

UHaD

CE/ UCSI

Tràfics CSJ

Salut Mental


Infermera ostomies

96 Educació cures nefrostomia (21) Valoració i cura pacients portadors de PEG (20) Gestió material (16) Educació cures ostomia (12) Complicacions estoma (11) Altres (16)

Infermera UPP 71 Valoració i tractament UPP (65) Altres (6)

Servei de nutrició

679 Adaptar dieta (568) Screening nutricional positiu (32) Signes de desnutrició (22) Altres (57)

Treballadores socials (6)

433 Valoració social (202) Valoració UFFIS (135) Dificultat per l’alta (51) Altres (45)

9.- Indicadors de qualitat i seguretat.-

Per tal d’avaluar i millorar la qualitat i la seguretat en les cures, es difereixen aquells aspectes

qualitatius més rellevants que es volen avaluar i s’elaboren els indicadors per mesurar-los.

1.1 Metodologia

Els indicadors sempre estan relacionats amb la seguretat del pacient en l’àrea determinada.

El seguiment dels indicadors implica la recollida de dades en un temps determinat. Les fonts

d’informació poden ser:

La història clínica.

L’observació directa del malalt.

L’observació directa de l’entorn.

La revisió dels registres informàtics

Els resultats analítics (en el cas d’infeccions).

La recollida i anàlisis de les dades es fa des de l’àrea de qualitat d’infermeria, que la formen la

responsable de l’àrea de qualitat i dues infermeres que porten el control d’infeccions i donen

suport a la resta d’indicadors. En la recollida hi col·laboren altres comandaments d’infermeria.

Els resultats de qualitat són eines de gestió i així queden reflectides en els contractes de gestió

de les unitats, aquests contractes, siguin propis d’infermeria o multidisciplinaris, es pacten a

primers d’any amb tot l’equip assistencial i es revisen els resultats obtinguts l’any anterior.


1.2 Indicadors generals:

1.2.1 Prevalença de flebitis en catèters venosos perifèrics

Durant l’any 2013 s’han realitzat 2 talls de prevalença fent observació directa de tots els

catèters inserits en pacients ingressats o atesos en els dies determinats:

Els encarregats de la realització d’aquests talls de prevalença de presència de flebitis a CVC

són:

Dolors Mas, infermera de control d’infeccions

Fina Obradors, infermera de control d’infeccions

Teo Baeza, responsable de qualitat i seguretat del pacient d’infermeria

El resultats obtinguts han anat baixant progressivament en els últims anys, arribant a ser tan

baixos que el mantenir-se estable ja es un gran esforç:

Catèters 2009 2010 2011 2012 2013

Nombre catèters observats 310 493 559 392 382

Nombre catèters amb flebitis 13 17 16 6 6

Prevalença de flebitis en els CVP 4,19% 3,45% 2,86% 1,5% 1,57%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

1 2 3 4 5

prevalença de flebitis enels CVP

percentatged'assoliment delprotocol

Data 1r. tall 22 abril

Data 2n. tall 18 novembre


Per valorar l’aplicació de les mesures preventives es monitoritzen els següents ítems:

1r. tall 2n. tall Total %

22/04/2013 18/11/2013

N. PACIENTS INGRESSATS 324 282 606

N. DE CATÈTERS PERIFÈRICS (ABOCAT) 205 177 382 63,0%

N. CATÈTER PERIFÈRICS (VENOCATH) 3 0 3 0,8%

N. CATÈTERS SENSE UTILITZAR 8 3 11 2,9%

N. CATÈTERS > 72H 10 16 26 6,8%

N. CATÈTERS SENSE TAP OBTURADOR 7 2 9 2,4%

N. CATÈTERS AMB APÒSIT INCORRECTE 2 0 2 0,5%

N. CATÈTERS AMB EQUIP INCORRECTE 3 0 3 0,8%

N. CATÈTERS AMB FLEBITIS 4 2 6 1,6%

N. CATÈTER AMB EXTRAVASACIÓ 3 1 4 1,0%

La tendència dels resultats verifica la relació del procés amb els resultats de la taxa de flebitis:

Conclusions:

• La taxa de prevalença de flebitis és molt baixa • Hi ha estudis que demostren que el canvi de catèter no és necessari que es realitzi

cada 3 dies, en les nostres dades, tot i que són d’una mostra molt petita, observem que un 6,8% dels catèters es conserven durant més de 72h i no ha implicat més flebitis.

Accions de millora: Mantenir els mateixos acompliments del protocol, això implicarà mantenir uns bons resultats.

Comparatiu

2009 2010 2011 2012 2013

Percentatge d'assoliment del

protocol 91,20% 87,70% 89,70% 94,50% 97,3%


1.2.2 Prevalença de la infecció d’orina

S’han fet 2 talls de prevalença d’infecció d’orina en pacients sondats, realitzats en el mes de

juliol i desembre, per la infermera d’infeccions, a tots els malalts portadors de sonda vesical

dels 3 edificis d’hospitalització.

El resultat ha estat el següent:

La taxa de prevalença anual del 2013 ha estat del 11,3%, sent el 10% l’estàndard determinat.

Ha estat la taxa més alta dels últims anys:

Infecció d’orina en malalts sondat en els últims anys:

3,33%

5,76% 5,34% 6,25%

4,34%

11,30%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

12,00%

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Infecció d'orina

Infecció d'orina

Data

N. de sondes

infectades

Percentatge de sondes

infectades

Lloc d’ubicació del

pacient

1º tall 17/07/2013 2 de 27 7,40%

1 U-8

1 U-5

2º tall 18/12/2013 5 de 35 14,28%

1 U-1 1 UCI

1 Conva 1 5P

1 3P CSJ


La utilització racional de la sonda vesical és un altre indicador mesurat:

Data

N. de pacients

observats

N. de pacients

sondats

Percentatge de pacients

sondats

1r tall 17/07/2013 335 27 8.06%

2n tall 18/12/2013 391 35 8.95%

El percentatge de pacients sondats és més baix que en altres talls; al 2012 va ser de 11,9% en

el 1º tall i de 10,6% en el 2º; això ens indica que la utilització de la sonda vesical es fa amb bons

criteris i es manté col·locada el temps únicament necessari.

La indicació de sondatge més freqüent és la del control hemodinàmic en un 51,42%, seguida

del control postoperatori de 25.7% i de la retenció urinària en un 22%.

La causa principal de l’augment de la taxa d’infeccions urinàries en pacients sondats ha estat

els dies de permanència de la sonda vesical, el 40% dels pacients l’han utilitzat més de 5 dies i

d’aquests, el 50% més de 10 dies on s’acumulen el 90% de les infeccions.

En altres talls, el percentatge de pacients que utilitzaven la sonda vesical més de 10 dies va ser

de 7,4% mentre que en aquest tall és d’un 20%.

1.2.3 Incidència de Caigudes

La monitorització de la taxa de caigudes en pacients hospitalitzats es realitza a través de la

notificació voluntària dels professionals d’infermeria.

Els resultats, de tota la institució, d’aquests anys han estat els següents:

Estàndard 1r.semestre 2n semestre TOTAL

N. caigudes notificades 65 75 140

N. estades 123.398 130.857 254.255

Taxa de caigudes per 1000 dies d'estada

< 2 0.5 0.6 0.94

N. de caigudes amb lesió greu

9 1 10

Taxa de caigudes amb lesió

0 0,07 0,007 0,07

Les caigudes han disminuït considerablement en relació al 2012 (176) i també ho ha fet les

estades.


En canvi les caigudes amb lesió han augmentat en relació als anys anteriors (3 al 2011, 6 al

2012 i 10 aquests any), totes elles han estat analitzades i valorades pel Nucli de seguretat del

pacient.

Les dades per nivells, aguts i sociosanitari:

Per a fer una millor valoració de la taxa de caigudes és interessant conéixer els factors de risc

que presenten els pacients que han caigut:

2013: Caigudes Aguts

2013: Caigudes Sociosanitari

0

50

100

150

200

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Nº caigudes

Caigudes 1r.S

Caigudes2n.S

Totalcaigudes

0

2

4

6

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Nº caigudes amb lesió

Lesions 1r.S

Lesions 2n.S

Total lesions

0

2

4

2011 2012 2013

Nº caigudes amb lesió SS

Lesions 1r.S

Lesions 2n.S

Total lesions0

10

20

30

2011 2012 2013

Nº caigudes SS

Caigudes 1r.S

Caigudes2n.S

Totalcaigudes


FACTORS DE RISC

Història Caiguda 1r.S 2n. S TOTAL %

en blanc 2 2 4 3,7%

si 56 17 73 67,6%

no 5 11 16 14,8%

no ho sap 2 13 15 13,9%

Total 65 43 108 100,0%

Estat Cognitiu 1r.S 2n. S TOTAL %

en blanc 1 2 3 2,8%

si 5 6 11 10,2%

no 38 16 54 50,0%

desorientació 9 11 20 18,5% 37,0%

agitació 2 0 2 1,9%

altres 7 5 12 11,1%

Total 65 43 108 100,0%

Malaltia Neuro 1r.S 2n. S TOTAL %

en blanc 1 0 1 0,9%

si 41 36 77 71,3%

no 23 7 30 27,8%

Total 65 43 108 100,0%

Continències 1r.S 2n. S TOTAL %

en blanc

incontinència

urinària

38

11

16

10

54

21

50,0%

19,4%

incontinència

urinària 11 10 21 19,4%

incontinència

fecal 7 2 9 8,3% 50,0%


incontinència

d'esforç 2 1 3 2,8%

urgència

miccional 1 6 7 6,5%

induïda per

fàrmacs 3 3 6 5,6%

altres 3 5 8 7,4%

Total 65 43 108 100,0%

Medicació Risc 1r.S 2n. S TOTAL %

en blanc 1 1 2 1,9%

si 49 35 84 77,8%

no 15 7 22 20,4%

Total 65 43 108 100,0%

Amb el diagnòstic previ de risc de caiguda podem saber si les valoracions han estat correctes,

tenint en compte també que un percentatge de caigudes pot ser degut a l’accidentalitat.

DIAGNÒSTIC DE CAIGUDA

DI risc caiguda 1r.S 2n. S TOTAL %

en blanc 2 2 4 3,7%

si 53 32 85 78,7%

no 10 9 19 17,6%

Total 65 43 108 100,0%

Per tipus de caigudes veiem que les més habituals són quan el pacient està caminant o amb llit

i amb baranes posades:

Forma de caiguda 1r.S 2n. S TOTAL %

llit amb baranes 13 10 23 21,3%

llit sense baranes 2 1 3 2,8%

llitera 0 2 2 1,9%

cadira/silló 2 8 10 9,3%


altres en repòs 3 3 2,8%

altre bipedestació 1 0,0%

lavabo/dutxa 11 8 19 17,6%

deambulant 19 7 26 24,1%

transferència 14 7 21 19,4%

Total 65 43 108 100,0%

Conclusions

La taxa de caigudes es manté dins els estàndards establerts, tot i que el nombre de caigudes ha

augmentat en l’àrea sociosanitària i ha disminuït en hospitalització d’aguts.

Les caigudes amb lesió estan augmentant en els últims anys, això ve determinat pel tipus de

pacient i la seva fragilitat (edat avançada, pluri patologia,)

Seguiment de les mesures preventives de les caigudes en el pacient hospitalitzat.

Per fer el seguiment del protocol de prevenció de caigudes monitoritzem també el compliment

de les mesures preventives.

La metodologia consisteix en observar una mostra de pacients, valorar si tenen factors de risc

que identifiquin el risc de caiguda i comparar amb la valoració i planificació feta per infermeria.

En hospital d’aguts:

PRESENCIA DE FACTORS DE RISC REGISTRATS

TOTAL OBSERVACIONS 60 55 115

1º TALL 2º TALL TOTAL %

HISTORIA DE CAIGUDES 9 12 21 18,3%

ESTAT COGNITIU ALTERAT 11 11 22 19,1%

M. NEURO/MOBI ALTER 34 32 66 57,4%

INCONTINENCIA 14 20 34 29,6%

MEDICACIÓ DE RISC 57 52 109 94,8%

APLICACIÓ DE MESURES GENERALS



SABATES TANCADES 36 39 75 65,2%

LLIT BAIX 59 49 108 93,9%

INDICACIÓ TRANSFERÈNCIES 59 55 114 99,1%

ENTORN SEGUR


HABITACIÓ PROPERA A INFERMERIA 2 4 6 5,2%

TIMBRE A L'ABAST 60 55 115 100,0%

LAVABO SENYALITZAT 30 27 57 49,6%

TERRA ANTILLISCANT DUTXA 0 0 0 0,0%

IDENTIFICACIÓ ACTIVA PACIENT DE RISC


REGISTRE A LA HC (DIAGNÒSTIC) 37 29 66 57,4%

TARGETA IDENTIFICATIVA 38 42 80 69,6%

INFORMACIÓ FAMILIA 23 26 49 42,6%

CONTROL SEGONS FACTORS DE RISC



CONSTANCIA DETALL CAIGUDA

ANTERIOR 5 7 12 57,1%

PROGRAMA EXERCICIS 8 10 18 85,7%

VALORACIÓ VISUAL 8 12 20 95,2%


ACOMPANYAT FAMILIA 2 3 5 22,7%

EXPLICACIÓ ORIENTACIÓ 6 4 10 45,5%


AJUDA DESPLAÇAR-SE 22 27 49 74,2%

PREVENCIÓ HIPOTENSIÓ 3 7 10 15,2%


RECOMANACIONS AIXECAR-SE 18 22 40 60,6%


UTILITZAR BANDA MES FORTA 22 23 45 68,2%


LAVABO DINS HAB 14 13 27 79,4%

PLA DE CURES INCONTINENCIA 8 13 21 61,8%

MEDICACIÓ RISC 58 52 110 95,7%

REVISIÓ DIARIA MEDICACIÓ 54 43 97 88,2%

INTERRUPCIÓ/AJUST 0 0 0 0,0%

El resultat global de l’acompliment del protocol en les unitats d’hospitalització d’aguts ha estat

del 76,80%

En les unitats sociosanitàries

PRESENCIA DE FACTORS DE RISC REGISTRATS

TOTAL OBSERVACIONS 10 10 20






MEDICACIÓ DE RISC 9 8 17 85,0%

APLICACIÓ DE MESURES GENERALS


SABATES TANCADES 10 10 20 100,0%

LLIT BAIX 8 8 16 80,0%

INDICACIÓ TRANSFERÈNCIES 10 10 20 100,0%

ENTORN SEGUR



HABITACIÓ PROPERA A INFERMERIA 0 0 0 0,0%

TIMBRE A L'ABAST 10 10 20 100,0%

LAVABO SENYALITZAT 10 0 10 50,0%

TERRA ANTILLISCANT DUTXA 0 0 0 0,0%

IDENTIFICACIÓ ACTIVA PACIENT DE RISC


REGISTRE A LA HC (DIAGNÒSTIC) 8 9 17 85,0%

TARGETA IDENTIFICATIVA 7 7 14 70,0%

INFORMACIÓ FAMILIA 14 4 18 90,0%

CONTROL SEGONS FACTORS DE RIS



CONSTANCIA DETALL CAIGUDA

ANTERIOR 1 0 1 16,7%


VALORACIÓ VISUAL 5 1 6 100,0%


ACOMPANYAT FAMILIA 0 0 0 0,0%

EXPLICACIÓ ORIENTACIÓ 0 0 0 0,0%


AJUDA DESPLAÇAR-SE 5 5 10 50,0%

PREVENCIÓ HIPOTENSIÓ 5 5 10 50,0%

RECOMANACIONS AIXECAR-SE 5 5 10 50,0%


UTILITZAR BANDA MES FORTA 5 5 10 50,0%


LAVABO DINS HAB 7 4 11 100,0%


PLA DE CURES INCONTINENCIA 4 4 8 72,7%

MEDICACIÓ RISC 9 8 17 85,0%

REVISIÓ DIARIA MEDICACIÓ 9 8 17 100,0%

INTERRUPCIÓ/AJUST 0 0 0 0,0%

El resultat global de l’acompliment del protocol en les unitats sociosanitàries ha estat del

84,53%.

L’acompliment és més alt en les unitats sociosanitàries, és evident que les estades molt més

llargues d’aquests pacients i la seva situació més estable permet fer una planificació més

acurada i sistemàtica que a l’àrea d’aguts.

Per tal de mesurar si les valoracions de risc de caigudes són correctes en les observacions

directes al pacient ingressat es mesura:

Si el pacient té risc de caiguda i ha estat correctament valorat (en blau)

Si el pacient té risc de caiguda però no està registrat (en vermell)

En tots els casos, les accions de millora que estan planificades (en verd)

Conclusions

Aquests any no hi ha hagut millora en relació a l’any anterior, els diagnòstics incorrectes han

baixat a l’àrea sociosanitària però són més elevats en els pacients aguts.

Continuem tenint el problema de pacients amb un nombre de diagnòstics elevat i això fa que

la infermera prioritzi i deixi de registrar el risc de caiguda.

La informació a la família és un dels ítems que menys s’acompleix.

Propostes de millora per al proper any

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2010 2011 2012AG

2012 SS 2013AG

2013 SS

PACIENTS AMB DI RISC DECAIGUDA

Incorrecte: tenen risc i no hi haDI o no tenen risc i si que hi ha DI

TOTAL MESURES PREVENTIVES


Al 2013 s’ha posat en marxa l’activació automàtica del diagnòstic de risc de caiguda amb la

presencia de 2 factors de risc, dels 5 factors determinats.

A través del programa Gacela podem determinar que els 5 factors de risc funcionin com una

escala de valoració i, segons protocol, activar el diagnòstic sempre que hi hagi 2 o més factors

de risc presents. Esperem que això ajudi a millorar l’activació del diagnòstic.

Caldrà continuar fent formació de prevenció de risc de caigudes per millorar el compliment del

protocol.

1.2.4 Anàlisis de la prevalença d’úlceres per pressió

Per a conèixer la prevalença d’UPP en el nostre centre es fan 2 talls anuals en tots els pacients

ingressat, excepte a UCI, a on es realitza un seguiment continuat del 100% dels pacients

ingressats que han tingut UPP, ja sigui d’origen extern al servei com les generades durant la

seva estada.

Aquests any hem tingut la dedicació d’una infermera experta, Montserrat Manzanares

Baltierrez, de 180 h anuals pel control i seguiment de les UPP.

Aquesta infermera a fet gestió de les interconsultes d’infermeria, per assessorament i

valoració de la cura de les UPP; els 2 talls de prevalença, sessions formatives, a col·laborat en

l’actualització del protocol de prevenció i tractament de les ulceres i també s’ha preocupat de

gestionar les màrfegues de les unitats d’hospitalització, valorant l’estat de les actuals i les

necessitats d’adquirir de noves.

Interconsultes:

Des del 8 de maig fins el 31 de desembre del 2013 s'han realitzat un total de 65 interconsultes

per UPP.

Se n'han anul·lat 10 per diversos motius i se n'han realitzat 55.

D'aquestes IC el promig d'edat ha estat de 74 anys, i hi han hagut un total de 23 èxitus degut a

l'estat dels pacients.

Sessions formatives: 1 sessions d’infermeria: UPP en l'ancià

Participació en 2 dels cursos de formació continuada:

o Curs de cura de la pell i mobilització de pacients per auxiliars d’infermeria o Curs d’Atenció al pacient crònic complex per infermeres

Protocols:

o Actualització del protocol sobre tractament UPP


0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

2011 2012 2013

Prevalença d'UPP

Seguiment i control de l'estat de les màrfegues:

o Recompte de les màrfegues, classificació, marcatges i ubicació o Retirada de les deteriorades o Valoració de productes nous

S'ha realitzat dos talls de prevalença durant el 2013 un al maig-juny i l'altre al novembre com a indicador de qualitat de pacients ingressats a la fundació Althaia.

La dada global d’UPP segons l’indicadors

Nº de pacients que desenvolupen UPP durant l’ingrés

nº de malalts observats

UPP 2004 2005 2006 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

AGUTS

(ST 4%) 8,50% 4,90% 4,40% 3% 2,50% 1,5% 2,10% 1,8% 1,4% 1,1% 1,47%

SS

(ST 6%)

4,0% 7,2% 5,77%

Per la valoració de les mesures preventives s’ha observat cada registre dels pacients ingressats

per comprovar si estava feta la valoració del risc i actualitzada, si el pacient presentava UPP, el

seu origen i el seu estat:

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

2011 2012 2013

Prevalença d'UPP

AGUTS SOCIOSANITARI


PREVALENÇA D'UPP 2013 Aguts


Nº total de pacients ingressats 233 242 475

Nº de pacients ingressats amb UPP 13 10 23 4,8%

Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP

nosocomials 2 5 7 1,5%

Nº de pacients amb registre de Norton 215 210 425 89,5%

Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en

aguts i c/7d en SS) 164 159 323 68,0%

Nº de pacients amb Norton ≤ 14 30 40 70 14,7%

Nº de pacients amb Norton ≤ 14 i DI de "risc de

deterior de la integritat cutània" o "deterior de la

integritat cutània"

29 37 66 94,3%

Nº de pacients amb Norton ≤14 i DI i NOC (mesures

preventives pautades) 29 37 66 100,0%

Nº informes de cura de UPP oberts 18 13 31

estadi I 6 5 11 35,5%

estadi II 8 7 15 48,4%

estadi III 4 1 5 16,1%

estadi IV 0 0 0 0,0%

Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 3 0 3 9,7%

Informes amb seguiment 18 11 29 93,5%


PREVALENÇA D'UPP 2013 Sociosanitari


Nº total de pacients ingressats 52 52 104

Nº de pacients ingressats amb UPP 7 8 15 14,4%


nosocomials 2 4 6 5,8%

Nº de pacients amb registre de Norton 52 50 102 98,1%


aguts i c/7d en SS) 44 31 75 72,1%

Nº de pacients amb Norton < 14 23 19 42 40,4%

Nº de pacients amb Norton < 14 i DI de "risc de

deterior de la integritat cutània" o "deterior de la

integritat cutània"

22 18 40 95,2%

Nº de pacients amb Norton <14 i DI i NOC (mesures

preventives pautades) 21 18 39 97,5%

Nº informes de cura de UPP oberts 9 12 21

estadi I 1 3 4 19,0%

estadi II 2 2 4 19,0%

estadi III 5 6 11 52,4%

estadi IV 1 1 2 9,5%

Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 1 3 4 19,0%

Informes amb seguiment 8 12 20 95,2%

En comparació a l’any anterior, el percentatge d’acompliment de les mesures preventives ha

millorat considerablement a l’àrea d’aguts, i ha baixat al sociosanitari.


Hospitalització d’aguts Sociosanitari

A la Unitat de cures intensives els resultats han estat:

PREVALENÇA D'UPP 2013 UCI

Nº total de pacients ingressats a la unitat 10

Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP 1 10,0%


nosocomials (aparegudes durant l'estada hospitalària) 0 0,0%

Nº de pacients amb registre de Norton 10 100,0%


aguts i c/7d en SS) 9 100,0%

Nº de pacients amb Norton ≤14 7

Nº de pacients amb Norton ≤14 i DI de "risc de deterior

de la integritat cutània" o "deterior de la integritat

cutània"

7

Nº de pacients amb Norton ≤14 i DI i NOC (mesures

preventives pautades) 7

Nº informes de cura de UPP oberts 1 100,0%

estadi I 1 10,0%

estadi II 0 0,0%

estadi III 0 0,0%

estadi IV 0 0,0%

Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 0 0,0%

Informes amb seguiment 0 0,0%

0,75

0,8

0,85

0,9

2011 2012 2013

Assoliment del protocol

0,86

0,88

0,9

0,92

2011 2012 2013

Assoliment del protocol


A la UCI l’aplicació de les mesures preventives depèn de l’estat del pacient, no sempre són

possibles de posar en pràctica, tot i així el percentatge ha estat del 80%.

Mesures preventives a UCI

Dieta enteral 1 10,0%

Matalàs antiescaras 8 80,0%

canvis posturals 8 80,0%

Hidratació 8 80,0%

Conclusions:

Tenim una taxa d’UPP dins dels estàndards marcats, molt bona en el cas d’hospitalització

d’aguts.

Les dades de l’acompliment de les mesures preventives són ben representatives en quan a la

relació prevenció-resultats, especialment a l’àrea sociosanitària a on podem apreciar que la

disminució de les mesures va augmentar el resultat a l’any 2012 i la recuperació d’aquestes ha

millorar notablement la taxa d’UPP.

La incorporació d’unes hores de dedicació d’una infermera especialitzada va més dirigida a les

cures complexes, la nostra taxa és bona però també ens arriben pacients en situacions molt

complicades de salut, que presenten nafres que precisen cures especifiques.

La utilització de bons materials també és una part important en la millora, materials de

prevenció i de tractament, que una infermera experta pot escollir amb bon criteri.

1.2.5 Identificació de malalts

L’any 2006 es va introduir el sistema d’identificació de pacients amb polseres que porten

etiquetes amb el nom i altres dades dels pacients (CIF, HC, edat, episodi...).

Al 2012 es va treballar i fer difusió del protocol d’identificació, dirigit, no només a infermeria

sinó a tots els treballadors de la Institució (metges, administratius, ...), en que s’inclou la

identificació activa del pacient, és a dir, no és suficient estar correctament identificat sinó que

cal que, en les situacions de risc, es comprovi de manera sistemàtica aquesta identificació.

Seguint en aquesta línia hem realitzat 2 talls fent observacions d’oportunitats d’identificació de

pacients i si porten o no la polsera.

Els resultats estan a la taula següent


DADES GENERALS D’IDENTIFICACIÓ 2013

1º TALL 2º TALL TOTAL

abril novembre

Nº PACIENTS 394 297 691

Nº PACIENTS AMB

POLSERA CORRECTA 374 285 659

PERCENTATGE 94,9% 96,0% 95,4%

1º TALL 2º TALL TOTAL

abril novembre

Nº OPORTUNITATS

OBSERVADES 107 121 228

Nº OPORTUNITATS AMB

IDENTIFICACIÓ

POSITIVA* 62 78 140

PERCENTATGE 57,9% 64,5% 61,4%

*Identificació positiva= han demanat com a mínim el nom al pacient i/o comprovat el nom amb

la polsera.

Comparatiu

2009 2010 2011 2012 2013

nº de pacients observats 854 1388 1429 971 659

% de pacients amb polsera

identificaiva 97,5% 90,2% 96,6% 96,9%

nº de pacients amb polsera

identificaiva correcta 94,8% 87,9% 95,9% 96,4% 95,4%

% OBSERVACIONS AMB IDENT ACTIVA

(com a mínim fer 1 comprovació:

llegir polsera o demanar el nom

0,59 61,4%


Els resultats de les observacions directes per a la valoració de la identificació activa dels

pacients estan relacionats amb el benchmarking del projecte d’identificació inequívoca de

pacients. Es presenten a la 1º columna o fila les dades del nostre centre i a la 2ª els resultat de

la suma total del tots els centres que hi participen.


Conclusions:

La complimentació de la polsera ha baixat aquests any, estem en uns valors alts però no

avancem, les àrees més difícils de millora són pediatria i urgències tot i les accions que s’han

dut a terme:

• Formació: portalliteres, sessions de casos, auxiliars,…. • Donar la possibilitat a infermeria d’imprimir etiquetes. • Canvi de tinta de les polseres a la unitat 6. • Recomanació a les mares per evitar roba que tapi els peus dels nadons. • Implicació del portalliteres en el pacient quirúrgic (check lits pre quirúrgic).

En quan a la realització de la identificació activa dels pacients, podem observar que continua sent una pràctica molt poc habitual en tots els centres sanitaris que formen part del projecte. En el nostre, la millora ve determinada també per la flexibilitat del mètode d’observació, és a dir, si comptem la identificació activa tal i com està descrita a les normes de seguretat incloent nom, cognoms, data de naixement i comprovació amb l'HC, és molt baixa (3,25%), però si observem que com a mínim es fa una de les comprovacions pugem al 61,4%. Des d’aquest punt de vista podem observar una millora tot i que és escassa i lenta. Queda per fer el proper any:

• Formació en seguretat del pacient a Sala de parts. • Millorar el compliment del protocol d’identificació: difusió, formació, seguiment… • Utilitzar carpetes marrons d’HC (sense codificar) pel trasllat de documentació clínica.

Taxa de realització de la Identificació Activa del Pacient

Inclou nom, cognoms, data de naixement i comprovació amb l'HC

Sense la data de naixement

Inclou nom i/o comprovació amb la HC 61,4%


1.2.6 Hemocultius contaminats

La contaminació dels hemocultius amb una tècnica inadequada pot ocasionar errors de

diagnòstic, o repeticions innecessàries de la prova. Està comprovat que la realització asèptica

de la punció i la correcta manipulació de la mostra millora els resultats.

El sistema d’avís individualitzat que es porta a terme per les infermeres d’infeccions, des de fa

4 anys, ha millorat notablement els resultats. Es tracta d’un seguiment continu dels registres

dels resultats dels hemocultius realitzats mantenint un feedback amb els professionals

relacionats amb la tècnica

Els resultats obtinguts aquest any són els següents:

Pacients adults (edat superior a 15 anys)

Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys)

ADULTS ESTD: 3%

NENS ESTD: 5%


La tendència des de 1994:

La complementació dels registres quan es realitza un hemocultiu és important per la anàlisis

dels resultats, sabem el total d’hemocultius realitzats per l’activitat del laboratori, però per

identificar la taxa individual és necessari que el professional que el realitza s’identifiqui.

Els resultats d’aquestes notificacions d’aquests any i els anteriors ha estat:

Evolució

any 2006 = 6,6% any 2007 = 4,8% any 2008 = 4% any 2009 = 2,5% any 2010 = 2%/ any 2011 = 3,%

any 2012 = 2,40%

any 2013= 1,95%

ADULTS

Evolució

any 2006 = 7,2% any 2007 = 9,2% any 2008 = 5,3% any 2009 = 4,0% any 2010 = 4,4%

any 2011 = 3,0%

any 2012 = 3,8 %

any 2013 = 3,7%

NENS


Conclusions

Pacients adults (edat superior a 15 anys)

Durant l’estudi d’incidència en els dos serveis d’Urgències (període gener – juny 2013),

observem que els resultats són molt bons, excepte en els pacients pediàtrics de la CSJ, es parla

amb els Caps dels serveis implicats i es pacten estades formatives d‘infermeres de la CSJ a

urgències de SJD. Han estat 3 infermeres que ho han fet i elles mateixes han preparat una

sessió d’infermeria dins del seu servei per difondre les bones pràctiques.

Creiem que les possibles millores apreses fa poc temps que les porten a terme (desembre 13),

no obstant junt amb el que varen observar i la seva motivació, creiem que durant els proper

mesos ja es podran veure millores per reduir la taxa.

La taxa en pacients adults ha estat la més baixa de tots els anys (1,95%)

Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys)

Els resultats obtinguts han millorar respecte als de l’any passat i continuen per sota dels

estàndards descrits en la literatura (5%)

Accions de millora

Continuar amb una infermera responsable dels indicadors a nounats, que recordi el mètode a l’hora de realitzar la tècnica; tant al personal d’staff com al suplent.

Continuar rebent mensualment la informació personalitzada, sobre taxa de contaminació, tant el professional, com el seu cap.

Informació de les taxes cada 6 mesos, al servei d'Urgències i a qualsevol unitat/servei, en que observi que la taxa va en augment.

Continuar amb l’acompliment del procediment: antisèpsia de: mans dels professionals i zona de punció dels pacients, guants estèrils, mantenir l’asèpsia durant la connexió dels diferents dispositius abans de realitzar l’hemocultiu.

1.2.7 Avaluació del dolor a hospitalització

El 2013 ha estat el 2º any del projecte “Althaia sense Dolor”, que s’està realitzant amb el

suport de l’Institut Avedis Donabediam, i que lideren la Cap de la Unitat de COT, Lourdes

Manent, i l’anestesiòleg Dr. Josep Delgado.

Els 5 indicadors que s’han avaluat durant el projecte són:

1. Valoració de dolor i número de valoracions.

2. Presencia de prescripció de tractament farmacològic amb objectiu analgèsic.

3. Revaloració del dolor posterior a l’administració de tractament analgèsic.

4. Conèixer si el pacient o cuidadors han rebut educació o informació sobre el maneig del

dolor.

5. Prevalença del dolor en les últimes 24 hores i en el moment que es realitza l’avaluació.


1. Valoració de dolor i número de valoracions

2. Presencia de prescripció de tractament farmacològic amb objectiu analgèsic.


3. Revaloració del dolor posterior a l’administració de tractament analgèsic


4. Conèixer si el pacient o cuidadors han rebut educació o informació sobre el maneig del

dolor.

5. Prevalença del dolor en les últimes 24 hores i en el moment que es realitza l’avaluació


Conclusions:

Els líders del projecte han fet una bona valoració del procés i dels resultats:

El lema ha tingut una bona acceptació.

Les intervencions basades en les necessitats de cada unitat han estat efectives per millorar els indicadors del procés i de resultat.

La satisfacció de les infermeres sent les principals gestores del control del dolor a millorat la seva motivació i implicació.

Els professionals han adquirit més coneixements i competències

1.2.8 Higiene de mans La higiene de mans continua sent el 1er repte mundial per la prevenció d’infeccions. Althaia

participa des del 2009 en el projecte del Departament de Salut per a la millorar de

l’acompliment dels professionals en el rentat de mans en els 5 moment de risc.

El sistema d’avaluació es realitza per observació directa del compliment d’higiene de mans,

aquests any han participat 7 observadors però les observacions s’han fet de forma continuada

durant tot l’any.

La mostra ha estat de 861 observacions de diferents oportunitats d’higiene de mans a

diferents professionals (metges, infermeres, auxiliars, portalliteres i altres).

Els resultats s’han introduït en una base de dades on-line, on es pot comparar els resultats de

l’hospital amb els altres centres participants del projecte. Els resultats, agrupats per àrees, han

estat:

Total acompliment: 58,77%

Àrees Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Àrea Mèdica 57,89% 54,55% 50% 85,71% 57,33%

Àrea de Cirurgia 52,94% 61,11% 57,14% 47,37% 54,67%

Àrea de

Traumatologia 38,78% 74,36% 53,19% 37,93% 48,36%

Àrea Medico

quirúrgica (CSJ) 63,1% 69,44% 73,33% 64,29% 67,83%

Àrea Urgències 81,82% 60,38%% 55,88% 28,57% 61,18%

U-6 (SJD) 36,36% 66,67%

No

observades

No

observades 47,06%

Àrea Crítics 33,33% 60% 75%

No

observades 58,82%


U-4 No

observades

No

observades

No

observades

No

observades

Consultes Externes

(Hospital de dia) 50% 100% 25%

No

observades 53,85%

Quiròfan No

observades

No

observades

No

observades

No

observades

Sala de Parts No

observades

No

observades 57,14%

No

observades 57,14%

Neonatologia

(SJD/CSJ)

No

observades

No

observades No observades

No

observades

Convalescència 60% 66,67% 73,68% 66,67% 68,89%

Radiologia

No observades No observades No

observades

No

observades

Total 54,83% 65,25% 61,57% 46,88% 58,77%

Comparatiu anys anteriors:

Any Acompliment

2009 57,7%

2010 63,3%

2011 66,2%

2012 48,5%

2013 58,8%


Gràfic agrupat per àrees/comparatiu any 2009-2013

Per categories professionals (2013)

54,83

65,25 61,57

46,88

metges infermeres auxiliars altres

0 20 40 60 80 100

URG

A.quirurgica

A.traumatologia

A.obstetricia

Pediatria

Quirófan

Radiologia

2013

2009

2010

2011

2012


Per categories professionals/comparatiu amb els altres hospitals

Per categories professionals comparatiu any 2009-2013 (només Althaia)

Total per Unitat

Professionals Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Àrea Medica

2 planta CHM 0% 100% 25% 41,6%

Unitat 8 SJD 100% 50% 100% 100% 85,71%

Unitat 9 SJD 50% 33% 50% 41%

Unitat 7 SJD 71,4% 56% 40% 75% 59%

Àrea COT

Unitat 5 SJD 43,75% 61% 43,75% 25% 43,9%

5 planta CHM 62,5% 80% 50% 37,5% 57,5%

Tràfics (CSJ) 64% 90% 64,7% 80% 70,68%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2009

2010

2011

2012

2013


Àrea Medico quirúrgica

Planta 3A/CSJ 67,7% 66,6% 68% 67,4%

Planta 3B/CSJ 60% 71% 77% 64% 68%

Àrea Quirúrgica

Unitat 1 50% 62,5% 72,7% 25% 59,37%

Àrea obstetrícia/pediatria

Unitat 2 55% 60% 40% 63% 55%

Unitat 6 SJD 36,6% 66,6% 47%

Àrea Crítics

UCI adults 33% 60% 25% 58,8%

Consultes Externes

Hospital de Dia

Medicina/Onco 50% 100% 25% 58%

Sala de parts

Sala de parts SJD 57% 57%

Sociosanitari

Convalescència i

ULLE

CHM

60% 66,6% 70% 66,6% 67%

Urgències

Urgències SJD 20% 48,38% 20% 21% 33,8%

Urgències CSJ 46,5% 83% 60,7% 100% 58,6%


Observació, compliment higiene de mans en els 5 moments (2013)

Històric compliment higiene de mans en els 5 moments (2009-2013)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

2009 2010 2011 2012 2013

M1

M2

M3

M4

M5


Conclusions.

En general els resultats obtinguts són acceptables.

Malgrat la formació als professionals, les observacions, les solucions alcohòliques en el punt

d’atenció al pacient, no s’observa una millora des de l’inici de la campanya.

Pel que fa als moments: M1 i M5 no milloren, mentre que els moments M2 i M3 milloren molt.

Això ens demostra clarament que la higiene de mans és un hàbit que costarà molt de canviar.

(Abans de la definició per la OMS dels 5 moments no estava indicat rentar-se les mans abans

del contacte amb el pacient ni desprès del contacte amb l’entorn del pacient).

S’ha observat que el compliment general ha augmentat respecte a l’any passat (2012 / 48,5% -

2013 / 58,7%), similar a l’inici del projecte 2009 (57,6%).

Hi ha una millora en totes les categories professionals.

Referent a les infermeres, no han millorat respecte a l’any passat, però són els professionals

que al llarg del temps s’han mantingut amb un percentatge alt (60-70%) en comparació als

altres professionals.

En general s’observa una disminució en totes les àrees de l’hospital.

En algunes àrees com Unitats de Traumatologia, UCI i Pediatria que en anys anteriors van

assolir compliments alts, aquest any han disminuït considerablement.

El moment 1 (abans del contacte amb el pacient) i el moment 5 (desprès del contacte amb

l’entorn), continuen essent els indicadors amb el compliment més baix.

Aquests 2 indicadors tenen una clara tendència a disminuir.

Pel contrari, el moment 2 (abans de realitzar una tècnica asèptica) i el moment 3 (Desprès del

contacte amb fluids corporals) tenen una tendència de millora considerable.

1.2.9 Seguiment del protocol de contenció mecànica:

Fins ara la monitorització de les contencions mecàniques només s’ha fet a la unitat de Salut

Mental, aquests any hem iniciat el seguiment a les unitats d’hospitalització.

El grup de treball del pacient crònic complex a treballat un protocol específic de contencions,

amb una visió més preventiva, orientada a la seguretat del pacient i no tant enfocada a la

agressivitat relacionada amb patologies psiquiàtriques.

Aquests nou enfoc no descarta el compliment del protocol per evitar esdeveniments

relacionats amb la mateixa contenció, però si que es diferencia en el professional que indica la

mesura preventiva, que pot ser la infermera responsable del pacient que prèviament ha fet

una valoració integral dels riscos.


S’han fet 2 talls amb l’objectiu de conèixer el numero de contencions que tenim al nostre

hospital, hem seguit les mateixes variables que teníem marcades al protocol anterior.

Els resultats han estat:

ULLE CONVA SM UGA FRÀGIL U1-2 U8-9 U5 privada

Nº PACIENTS A LA UNITAT 54 47 100 29,00 60 110 101 55 31

PACIENTS AMB CONTENCIÓ

MECÀNICA 23 0 6 0 3 0 0 0 0

PROMITG HORES DE

CONTENCIÓ/DIA 31 0 17,8 0,00 16,7 0 0 0 0

Registre específic 100% 0 100% 0% 1 0 0 0 0

contenció homologada 100% 0 100% 0% 1 0 0 0 0

valorades alternatives 100% 0 100% 0% 1 0 0 0 0

Ordre mèdica 0% 0 100% 0% 0 0 0 0 0

registre diari 0% 0 100% 0% 1 0 0 0 0

consentiment a la família 0% 0 0% 0% 0 0 0 0 0

revaloració cada torn 0% 0, 100% 0% 1 0 0 0 0

TOTAL 42,9%

85,7%

71,4%

El percentatge de pacients continguts només és elevat a la unitat de llarga estada i parlem de

contencions preventives, per evitar caigudes, principalment, i retirades accidentals de sondes.

L’acompliment del protocol és excel·lent, excepte en el tema de signar el consentiment

informat per part de la família i l’existència de l’ordre mèdica. Aquets últim és el tema que es

modificarà amb el nou protocol, però, en relació a la informació a la família, és necessari

insistir en la importància que quedi registrat a la història del pacient.

9.2.10 Seguiment enquestes de satisfacció de la unitat de CSI/CMA

En total s’han realitzat 1.485 enquestes complertes en els 3 edificis d’Althaia, xifra molt similar

a la de l’any anterior (1510 enquestes).

La unitat de cirurgia sense ingrés de l’edifici de Sant Joan de Déu ha patit diferents canvis

d’ubicació amb els conseqüents canvis d’infermeres referents, fet que ha influït també en el

seguiment de les trucades.


CIRURGIA SENSE INGRÉS DE

CHM

2010 2011 2012 2013

1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem 1r.sem 2n.sem TOTAL

Total d’enquestes realitzades 651 345 583 325 589 381 600 324 924

Enquestes a pacients del pla de

xoc (hernies i artroscopies

genoll)

70

0

Enquestes a pacients amb IQ:

halux valgus 4 0

5 2 3 0 3


varices 122 76 126 86 129 103 123 67 190


hèrnies 164 92 157 123 160 115 178 98 276


artroscòpia genoll 50 41 61 33 36 37 43 17 60


artroscòpia espatlla 22 16 31 13 36 18 33 13 46


enquesta general 219 120 208 70 223 106 220 129 349

CIRURGIA SENSE INGRÉS DE

SJD

2010 2011 2012 2013




cirurgia peu

1

2

2


varices

22 5 7 2 8 3 8 3 11


hernies

21 26 6 11 12 11 15 6 21


artroscòpia genoll

9 12 13 14 9 2 8 1 9


artroscòpia espatlla

0 0 0 0 3 1 3 3 6


ginecologia

14 21 16 9 9 6 21 21 42

Enquestes a pacients amb IQ: 25 9 4 2 12 11 6 2 8


otorrino


urologia

1 1


enquesta general

168 94 102 73 49 46 55 45 100

CIRURGIA SENSE INGRÉS DE CSJ

2010 2011 2012 2013




UROLOGIA 52 31 49 20 61 46 52 42 94


MAXILO 40 21 43 10 0 0 0 0 0


OTORRINO 71 25 74 37 51 44 69 64 133


artroscòpia genoll 13 6 17 39 19 34 7 40 47


artroscòpia espatlla 19 8 12 16 18 15 13 19 32


enquesta general 5 120 208 26 45 33 35 20 55

El seguiment de les trucades a domicili, 24h després de la intervenció, obeeix a diferents

finalitats. Primer de tot és que forma part del procés de cirurgia sense ingrés, per tal que el

pacient tingui comunicació amb la infermera ja sigui per resoldre dubtes i reforçar les

indicacions per la seva recuperació. Però també ens aporta informació molt valuosa sobre les

complicacions relacionades amb la intervenció i ens mesura el grau de confort i satisfacció del

pacient.

Un dels indicadors més significatius que es monitoritzen és el dolor del pacient durant el

període postoperatori i el dolor en el moment de la trucada: els pacients que han manifestat

més dolor són els intervingut d’artroscòpia d’espatlla, amb una diferencia significativa en

relació a les altres intervencions:

CH: mitja de dolor de 3,4 en l’escala EVA

CSJ: mitja de dolor de 1,6 en l’escala EVA

SJD: mitja de dolor de 3,9 en l’escala EVA


Les segones intervencions realitzades a cirurgia sense ingrés, en les que els pacients

manifesten més dolors són les hernies:

CH: mitja de dolor de 1,6 en l’escala EVA

SJD: mitja de dolor de 2,05 e l’escala EVA

1.3 Projectes de Seguretat del Pacient Continuant amb els projectes de millora de la Seguretat dels Pacients aquest període anual

hem fet les següents activitats:

Nucli de Seguretat del Pacient: S’han fet 11 reunions amb una assistència del 71,7%, més alta que en els últims anys (68,6% al

2012 i 57,3% del 2011).

El percentatge d’assistència a les reunions per cada membre ha estat:

Sra. Fina Obradors; infermera de control d’infeccions: 82%

Sra. Dolors Mas; infermera de control d’infeccions: 82%

Dr. Fermí Roqueta; adjunt a la Direcció Especialitzada i expert en seguretat clínica: 82%

Sra. Assutzena Molina; instructora de seguretat d’urgències: 45%

Dra. Anna Vilaseca; Cap de Farmàcia: 45%

Dr. Pere Esquius; Cap d’Anestèsia: 73%

Dr. Miquel Palos; adjunt d’urgències: 73%

Dra. Silvia Cano; metge intensivista: 64% (baixa per maternitat)

Sra. Teo Baeza; responsable de qualitat i seguretat d’infermeria: 100%

El sistema de notificació d’incidents s’ha modificat en el mes d’octubre, hem passat de

treballar amb un base de dades pròpia a tota una plataforma TPSC Cloud, que proporciona el

Departament de Salut a tots els centres sanitaris, molt més complerta i també complexa de

gestionar.

Aquesta plataforma facilita la gestió i al mateix temps obliga a tenir un control i seguiment

continu de les notificacions del professionals, així com fer l’anàlisi de tots els casos.

Aquets any a augmentat poc el numero de notificacions, és possible que el temps de dedicació

a complimentar el nou sistema tingui alguna influencia.

Segons la gravetat dels esdeveniments declarats, s’identifiquen en SAC 1 els més greus fins a

SAC 4 els menys greus o potencials.

Podem veure al gràfic que la majoria de les notificacions són d’esdeveniments poc greus i/o

situacions de risc però que no han arribat al pacient.


També hem tingut un nombre considerable de notificacions (23) que no corresponen a

seguretat del pacient, el que vol dir que no hi ha un concepte clar del què pot ser un incident

relacionat amb l’assistència sanitària o bé que els professionals busquen respostes per

diferents vies.

Nº

NOTIFICACIONS

any 2010 27

any 2011 43

any 2012 121

any 2013 127


El tipus d’esdeveniments més notificat han estat els relacionats amb la identificació de

pacients, ja sigui per documentació mal identificada, falta de polsera identificativa en els

pacients o polsera errònia. Seguit d’errors en els circuits, majoritàriament en circuits

quirúrgics.

Com a resultat d’aquests anàlisis s’han portat a terme 44 accions de millora, i 3 més han

quedat pendents de fer:

Accions formatives: o En identificació de pacients:

o 2 cursos per auxiliars, o 1 curs per portalliteres, o 2 sessió a la U6 a propòsit d’un cas, o 2 sessions per infermeria

o En transfusions segures: o 1 Sessió per infermeria o 1 Sessió per anestesistes

o Participació de 30 professionals d’infermeria en les Jornades de Seguretat del Pacient del Departament de Salut i programa VINCAT

Comunicació del cas al comandament: o 6 (manca de reserva de sang) o 1 (material de connexió no adequat) o 1 (afegir a l’estoc polseres identificatives de recanvi) o 1 (prof SEM registrin la data de la via a l’apòsit) o 4 (desconnexió de vies/drenatges fent Rx) o 1(lesió durant trasllat ambulància) o 1 (bateries no carregades en bombes perfusió) o 1 (mal funcionament de la taula quirúrgica) o 1 (entrar un codi incorrecte (MUFAC en lloc del CIP)

Informar al professional implicat de l’error: o 7 (error identificació) o 1(trombosis per CVC no retirat) o 1 (infecció de CVC) o 1 (problemes CVP)

Segons tipus esdeveniments 2012


Revisió, elaboració o ampliació de protocol/procediment: o Check lits prequirurgic afegir un item que identifiqui si el pacient s'ha

administrat l'heparina (2 casos). o Analitzar circuit de programació quirúrgica a la privada (2 casos). o Revisió del protocol de trasllat del pacient crític (2 casos)

Relacionats amb material: o Col·locar a la Unitat de llarga estada i unitats de pacients amb risc de caiguda i

sense familiar o cuidador baranes de 1,70 (1 cas). o Modificar la col·locació de les HC (1 cas)

Derivacions: o A informàtica (error en Gacela detecta pacients de CH a SJD) (2 casos)

Projectes de Seguretat del Pacient: En relació als projectes per a la millora de la Seguretat del Pacient, liderats pels Departament

de Salut, aquests any s’ha treballat prioritàriament en:

El seguiment del projecte “Desenvolupament de les unitats funcionals de seguretat dels pacients en els hospitals de la XHUP”:

o Pla estratègic de Seguretat del Pacient al nostre centre. o Instauració de la plataforma de notificació d’esdeveniments adversos TPSC

Cloud. o Quadre d’indicadors de Seguretat del Pacient.

Prevenció de la infecció nosocomial hospitalària: Higiene de mans: o Pla estratègic per la millorar de l’adhesió a la higiene de mans

Pneumònia Zero associada a la ventilació mecànica: o Seguiment del projecte a UCI.

Prevenció d’incidents a cirurgia: o Sessions de difusió per departaments mèdics.

Abordatge integral de la seguretat en els equips d’atenció primària: o Sessions formatives.


1. Docència i Formació:

1.1. Docència.-

1.1.1. Residents d’especialitats d’infermeria Aquesta any han finalitzat la seva residencia 2 llevadores i 2 l’han iniciat al mes de maig.

En Salut Mental també ha finalitzat el 2on any de residencia 1 infermera especialitzada i ha

començat una altre, convivint cada any 1 de 1er i un altre de 2on any.

1.1.2. Alumnes en pràctiques

Durant el curs 2012/13 han passat per la nostra Institució un total de 235 alumnes

d’infermeria, en pràctiques pre-grau i post-grau, terapeutes ocupacionals, alumnes d’auxiliar

d’infermeria i de formació ocupacional.

Les escoles amb les que hem col·laborat amb pràctiques assistencials han estat:

Centres col·laboradors Nº d’alumnes Tipus de pràctiques

Fundació Universitària del Bages 149 Pre-grau Diplm. Infermeria

Fundació Universitària del Bages 8 Post – grau Anestèsia i Reanimació

Universitat Sant Llàtzer

(antiga Creu Roja)

2 Pre-grau Diplm. Infermeria

EUI Andorra 2 Pre – grau Diplm. Infermeria

Sant Joan de Deu d’Esplugues 1 postgrau Anestesia i reanimació

EUI de Vic 1 Pre – grau Diplm. Infermeria.

Escola Joviat 22 Tècnic en Auxiliar de cures

Escola Guillem Catà 30 Tècnic en Auxiliar de cures

CIO (Centre d’iniciatives per a

l’ocupació)

18

Formació ocupacional

Alumnes instituts 2 Orientació professionals


1.1.3 Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució.

Per la realització d’estudis de pregrau d’infermeria, 2012-2013, s’han donat ajuts d’hores de

formació a 2 professionals de la institució:

Activitat Formativa Participants

1º de Grau d’Infermeria 1

2º de Grau d’Infermeria 1

Per la realització de màsters i post- graus a 2 professionals:

Activitat Formativa Participants

Màster en anestesia, reanimació i terapèutica del dolor 1

Atencion integral enfermo critico y emergencias 1

1.2. Formació continuada.-

Com cada any, en col·laboració amb el Servei de Formació de la Fundació i coordinats per la

responsable de l’àrea de Formació d’infermeria, s’han impartit un seguit de cursos interns i

externs, per a la formació continuada dels professionals de la direcció infermera.

Els cursos externs han estat impartits per l’Escola Universitària d’Infermeria de Manresa (FUB);

per docents col·laboradors de la UCF (Unió Consorci i Formació) i Fundació Internacional

Catalana Sanitària (FUDINCA).


1.2.1. Formació interna:

Els cursos planificats i fets han estat:

CURS DATA HORES

FORMACIÓ

Nº

PROFESSION

ALS

ASSISTENS

CRÈDITS

Curs RCP bàsic i avançat 21 de gener al

13 de febrer 6h 59

Curs de precaucions d’aïllament per evitar la

transmissió d’agents infecciosos als centres

sanitaris.

del 15 de

gener al 15 de

febrer

2h on

line

709

Atenció i cures en pacients amb disfàgia.

14 i 15 de

març 2013

19 i 21 de

març 2013

8h 62 2.5

Taller de contencions mecàniques 3 març 4h 21

Atenció al malalt amb patologia respiratòria

d’alt risc.

3, 8, 10, 15 i

17 d’abril 22h 23 3.4

Suport Vital Avançat. 18 de març 3h 22

Pràctiques clíniques per auxiliars

d’infermeria.

5,7,12 i 14 de

març

8,10,15,17

octubre

18h 48 3.6

Curs bàsic de electrocargiogrames per

auxiliars de consultes externes i hospitals de

dia.

16 d’abril 2013

2h 11

Curs d’atenció al pacient pediàtric. 15, 17, 22, 24 i

29 d’abril 2013 20h 18 3.2

Educació per la salut. 2, 4, 9, 11 i 16

d’abril del

2013

20h 24

Cura de la pell i mobilització de pacients. 13,14 maig

22, 23 octubre

10h 44 1.9


La gestió de conflictes amb els usuaris i

d’altres interclocutors de l’àmbit sanitària.

7,9,14 i 16 de

maig 16h 17

Atenció d’infermeria al pacient cardiologic. 21, 22, 28, 29

de maig i 4 i 5

de juny

24h 21 4.5

Curs de formació continuada en analgèsia i

anestèsia obstètrica.

4 d’octubre 9h 27 0.9

Taller d’ètica. 30 maig 6h 14

Conceptes i bones pràctiques per

portalliteres.

24-29-31-31

d’octubre i 5 i

7 de novembre

12h 23

Atenció integral al resident.

19,21,26,28

novembre i 3

desembre

20h 17

Atenció d’infermeria al pacient crònic

complex.

5,12,14,19,21 i

26 de

novembre

28h 22

Als que hem de sumar les activitats formatives escollides pels equips i subvencionades amb el

pressupost dels seus contractes de gestió:

Curs entrevista clínica. 4,6,8,11,13 de

febrer 20h 22

Curs d’eines de gestió per a equips de treball

en l’àmbit sanitari.

12 i 19 de

febrer 8h 24



30/09;4/10;18

/10;25/10

20h 16



20,22,25,27

novembre 20h 20


1.2.2. Infermeres d’Althaia que han fet de docents en cursos de formació interna:

Curs RCP bàsic i avançat:

Alba Lloys Rodriguez

Pilar Mingo Valles

Manel Mingo Valles

Curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:

Nuria Basany Genesca

Teresa Segarra Perramon

Anna Capsada Juanola

Amàlia Molina Jimenez

Xavier Andorrà Sunyer

MªIsabel Parés Ferrete

Curs de Pràctiques Clíniques per auxiliars d’infermeria

Alba Lloys Rodriguez

Ascen Navarro Caballero

Teresa Segarra Perramon

Montse Salvadó Arques

Fina Obradors Soriano

Dolors Mas Rubio

Teo Baeza Ransanz

Emma Casals Canudas

Curs d’Atenció d’Infermeria al pacient pediàtric:

Dolors Cañizares Ortiz

Anna Gomez Garrido

MªElena Xixons Clotet

Jennifer Iglesias Porta

Cristina Cruz Mas

Dolors Chaves Villar

MºIsabel Pares Ferrete

Gemma Vallespí Ramos

Vanessa Gonzalez Rodriguez

Núria Sole Reixachs

Eva Masafrets Tomas


Curs d’Atenció i cures en pacients amb disfàgia:

MªAngels Tiñena Angosto

Mireia Torras Galobart

Conceptes i bones pràctiques per portalliteres

Mº Carme Ros Esquius

Josefina Obradors Soriano

Roser Claret Ros

Teodora Baeza Ransanz

José Pérez Sanchez

Curs bàsic de electrocargiogrames per auxiliars de consultes externes i hospitals de dia:

Montserrat Perramon Vilaseca

Anna Vers Cots

Curs d’Atenció d’Infermeria al pacient crònic complex:

Alba Comellas Padro

Teodora Baeza Ransanz

Olga Colell Costa

Anna Mª Pavón Antequera

Montserrat Manzanares Baltierrez

Teresa Martin Viñolas

1.2.3. Formació externa:

114 professionals han assistit a cursos o tallers en altres centres o entitats.

L’import de les inscripcions ha estat de 2.393€ més 3.002€ d’altres subvencions. I el total

d’hores realitzades han estat 1352,8.

1.2.4. Estades formatives:

Un total de 27 professionals han fet estades per formació interna per adequació al lloc de

treball, que han suposat 1.110 h de formació.

195 h repartides entre 18 professionals per a fer visites i estades formatives externes.

1.2.5. Formació en Servei

Les sessions d’infermeria són una part fonamental de la formació continuada, totes les unitats

planifiquen les seves sessions clíniques que són obertes a tots els professionals.


Aquests any s’han registrat 283 sessions, incloses les sessions multidisciplinàries; el qual

representen 132 més que l’any anterior.

S’ha de tenir en compte que aquests anys s’han afegit les sessions clíniques multidisciplinàries

de les àrees bàsiques.

El total d’hores d’assistència a sessions ha sigut de 3795 aproximadament (calculant 1h de

durada a cada sessió). En relació al 2012 ha augmentat en un 48% (1823 assistències). 314

assistències corresponen a infermeres de l’atenció primària.

És el segon any que les sessions clíniques infermeres es comptabilitzen dins de la jornada

laboral dels professionals. Les sessions classificades per unitats han estat aquestes:

CCEE i HD

Actualització en càncer de pròstata

Cerca Bibliogràfica

Comitè de la Unitat de Patologia Mamària

Cures d'infermeria en les reconstruccions mamàries

Difusió protocol ferida quirúrgica neta i exsudativa

Difusió protocol ferida quirúrgica neta i exsudativa

Formació noves rentadores endoscòpies

Guia de productes de cura

Nous criteris d'avaluació oncològics

Post ascó colon recta

POST ascó mama

Post ascó pulmó/gine

Presentació dispositiu inhalatori Nexhaler

Presentació protocol mussitis

Presentació resultats estudi Tiospiro

Protocol urticària crònica

Reciclatge RCP consultes edifici A

Revisió novetats ICO


Sessió formativa catèter BARD

Sessió formativa sobre CPAP en AP

Tobramicina Inhalada en tractament bronquial

Toxicitat cardíaca secundaria a quimioteràpia

Broncoscòpies i asma

Bronquiolitis obliterant amb pneumònia organitzativa

Casos clínics : IQ metàstasis vertebrals

Cirurgia hepàtica. Indicacions

Classe teòric-pràctica d’hemostàsia en endoscòpia

Com donar males noticies

Com mesurar la tensió arterial

Cures d'infermeria en les reconstruccions mamàries

Manejo y administració de Vidaza

Necròpsia cas clínic

Novetats en el càncer de mama

Novetats en el càncer de pulmó

Presentació nou fàrmac (Igilimumab) per tto melanoma i n. pulmo

Presentació nou fàrmac SEELSI per tto MPOC

Projecte de coordinació de les infermeres unitat del son amb atenció primària

SAHS en edats extremes de la vida (nens i vells)

Sessió formativa sobre SHAREKM: Portal del coneixement

Sessió nefrostomies: material bàsic a utilitzar en les nefrostomies

Sessió RT ginecològica

Tractament del SHAS amb DAM

Visita d'infermeria preanestèsia en pacients de cirurgia convencional

CDF


Curs de gestió emocional i comunicació interpersonal en l'entorn laboral

Gestió emocional i comunicació interpersonal en el entorn laboral

Gestió emocional i comunicació interpersonal en l'entorn laboral

Rentat de mans i aïllaments

Cirurgia

Curs Gacela per a infermeres

Maneig del Pacient Isquèmic

Manteniment Unitats d'hospitalització

Pacient diabètic

Prevenció Infeccions

Protocol d'incontinència

COT

Actualització registre Gacela

Cas clínic COT

Estalvi de sang a COT

Posicions quirúrgiques més habituals de COT

Ràpid Recovery

Diàlisi

Actualització software FRESENIUS 5008

Hemocontrol

Metabolisme calç/fòsfor en els pacients en diàlisi

DxI

Introducció al programa gacela

Sessió clínica ecografia

Urosonografia miccional seriada (UMS)

Fràgil


Actualització en dietes

Actualització registre Gacela

Alteracions sensorials i estrenyiment en la gent gran. Presentació protocol de suïcidi

Canvis funcionals i psicològics

Contencions mecàniques 2

Gestió de les emocions. Tallers ULLE

Pacient crònic complexa. Situació actual dins el Pla de Salut

Presentació protocol de cures d'infermeria sobre la disfàgia

Share KM / Donació de teixits

Taller ULLE: gestió de les emocions

UPP en l'ancià

Valoració geriàtrica integral / valoració infermera

Sessió clínica pacient compartit

General

Canvis en el sistema de notificació d'incidents

Neteja d'utillatge

Nova plataforma de seguretat dels pacients

Materno_infantil

Atenció als pares en situacions desafortunades

Declaració esdeveniments adversos- identificació

Difusió del protocol de transfusió de sang i hemoderivats a pediatria

Gacela

Proves més comuns en la detecció d'al·lèrgia i/o intolerància a pediatria

Recordatori de les normes d'aïllament a l'àrea maternoinfantil

Medicina

Prevenció i hàbits saludables en pacients amb patologia coronària


Protocol incontinència ús de bolquers

Protocol risc de desnutrició

Sessió protocol i cures en la disfàgia

Venocath i Drucafix

Primària

Actualitzacions/modificacions e-CAP (full monitoratge)

Actualització equipament emergències - Equip de treball AP

Actualització recursos sociosanitaris hospital Sant Andreu

Administració vacuna PNEUMO-13 i PNEUMO-23

Codi IAM

Continuïtat de cures d'infermeria salut mental - infermeria atenció primària

CPAP

Derivacions consulta al·lèrgies atenció primària

Derivacions salut internacional

Facturació tercers

Formació en CPAPP

Grup respiratori asma MPOC

Immunologia. Equip Al·lèrgies Althaia

MPOC . Grup respiratori

Noves tendència en incontinència urinària i bolquers

Presentació netejador/desinfectant “tovalloletes Clinell”

Presentació nou glucòmetre per canvi tires (Menarini)

Repàs i dubtes ECAP

Resum de la I JORNADA DE VACUNES DE L´AIFICC

Reumatologia

Reunió treball: formació e-CAP registre ATDOM-pla de cures


Reunió treball: formació e-CAP registre pacients ATDOM

Reunió treball: formació e-CAP registre/comanda vacunes

Reunió treball: formació e-CAP registre-fitxa material diabetis

Seguretat

Sessió al·lèrgies

Sessió endocrí

Sessió formativa Clinell

Sessió formativa SHASS.


Sessió informativa: sociosanitari St. Andreu

Sessió respiratori: ASMA-SAHS-MPOC (grup de treball RESPIRATORI AP)

Sessió reumatologia

Sessió SAHS-grup de treball RESPIRATORI Atenció Primària

Taller embenats

Taller formatiu en embenats terapèutics

Taller teòric-pràctic RCP bàsica-avançada (equip emergències AP)

PTG VANGUARD BIOMET

Residus

RESPIRADOR DRÄGUER RPQ

Seguretat en electrocirurgia

Seguretat en la transfusió

Sessió del dolor

Trocars

Sala de parts

Protocol inducció al part

Sessió formativa incubadora transport


Salut mental

Competències de les auxiliars d'infermeria de salut mental en el CSAM

Cas clínic multidisciplinar

Competències de les aux. d'infermeria de salut mental en el CSAM

Competències de les aux. d'infermeria en una unitat d'aguts de salut mental

Comunicació per Aux. en salut mental

Curs sobre comunicació per auxiliars en salut mental

Hàbits saludables de cara a l'alta del pacient

Higiene de mans

Resultats grups psicoeducatius TMG


Sessió residents infermeria: intervencions infermeria en el TEC

Taller de contencions mecàniques

SEM

Actuació del SEM davant el malalt fràgil i d'edat

Codi sèpsia extra hospitalària

Dades qualitatives, projectes en curs Base Manresa, nous protocols SEM

Dades qualitatives, projectes en curs base Manresa. Nous protocols SEM

Jornada SEM Catalunya Central Codi Iam

Resum reunió Caps base SEM Catalunya Central

UCI

Cerca bibliogràfica

Formació noves bombes Braum

Infermeria al 2020

Itinerari formatiu

Itinerari formatiu/ Sessió respiratori per a Aux UCI


La mitjana d’assistents a les sessions ha estat de 13,47 assistents per sessió (12 l’any anterior i

11,5 al 2011) amb una gran variabilitat, des de 1 a 51 assistents (la mateixa sessió es repeteix

en 2 horaris diferents)

Els professionals han assistit a una mitja de 3,9 sessions, també amb una variabilitat molt

elevada, de 0 a 43 sessions.

Itinerari formatiu/ Sessió respiratori per a DI UCI

Pneumònia i Bacterièmia 0 resultats UCI

Taller absorbents / incontinència

Taller balanç

Uhad

Actualització en el tractament de les malalties respiratories MPOC I SAOS.

Presentació nous apòsits TenderWet Active. Casos clínics

Urgències

Codi IAM

Codi Ictus

Codi PPT

Codi PTT

Codi sèpsia

Donació d'òrgans i manteniment a urgències

Protocol Incontinència. Taller: Us racional de bolquers i empapadors

Ventilació mecànica no invasiva


Les sessions, classificades per unitats, han estat aquestes:

La suma de les hores de formació planificades prèviament va ser de 12.449,25h, de les quals

s’han realitzat 12.181,3h, el 97,8% de les planificades.

Aquestes, sumades a les 4.114 h de sessions i les 5.053h de formació no planificada, fan un total de 21.349,6 h de formació registrada dels professionals de la Direcció Infermera.


2. Divulgació de treballs científics 1.1 Participació en Congressos i Jornades:

Han assistit a 107 Congressos , Jornades i Simpòsiums, un total de 242 professionals.

Ha suposat una dedicació de 2013h i un cost total de 8.689 € més 2.702€ que provenen de

subvencions externes al pressupost de la direcció d’infermeria.

Congrés/Jornada nº de prof

CONGRES AUXILIARS INFERMERIA

VIII AUXILIARS INFERMERIA 27

CONGRES CATALA

5º Congres català: Salut Mental I societat 1

9º PSQUIATRIAI 1

Congrés Català de Sinologia i patologia mamària 1

TCA SJD 1

URGENCIES I EMERGENCIES 1

CONGRES INTERNACIONAL

26TH GLANCE 1

XXXI PNEUMOLOGIA 1

CONGRES NACIONAL

18º HOSPITALS I GESTIO SANITARIA 2

1ER CONGRESO ESPAÑOL DE LA MAMA 1

38º SEDEN 2

8º Escuela de Verano del GNEAUP i el 6º encuentro Nacional 1

AO TRAUMA 1

AUXILIARES INFERMERIA 1

CONGRES NAC SEEYUC 1

CONGRESO NACIONA DE ENFERMERIA VASCULAR Y HERIDAS 1

ENFERMERIA QUIRURGICA 2


GESIDA CONGRES NACIONAL DE SIDA 1

II CONRESO ESTATAL 1

III Jornada sobre prevenció d'infeccions nosocomials 2

OSTOMIES 2

PNEUMOLOGIA 1

XXIV CONGRESO DE DIABETES SEVILLA 1

XXV CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA VASCULAR Y HERIDAS 1

XXX SALUT MENTAL 2

XXXVII CONGRES SEICAP 1

XXXVII Congreso SEICAP 2013 - AVILA 1

JORNADA

33 JORNADA URGENCIES EN PEDIATRIA 22

ACTUAL DEL PROGRAMA CONCORDIA 2

BIOETICA 1

II Jornada : La Seguridad del Paciente 1

II Jornada CEA entorn les mesures restrictives 2

II JORNADA DE PRESERVACIÓ DE LA FERTILITAT EN PACIENTS 1

II ONCOLOGIA 3

INAUGURAL INFER SM 2

INFERMERA I LES COMPTENCIES AVANÇADES 1

IV Jornada de Seguretat (Vall d'Hebron) 3

IX JORNADA DE SALUT: Atenció al malalt amb patologia crònica 1

JORNADA ACTUALITZACIO CARDIOPATIA DE L'ESPORT 1

JORNADA CLOENDA DE LA SCAIC 2

JORNADA D'ATENCIO PRIMARIA RURAL 1

JORNADA PLA DE SALUT DE CATALUNYA 1


JORNADA PROJECTE I CONFIANÇA DE LA SEGURETAT DEL PACIENT 2

JORNADA RECERCA I INNOVACIO 1

JORNADA REHABILITACIÓ EN ESCLEROSIS 1

Jornada, Atenció malalt crònic complex 1

LA VIDA DESPRES DE LA LESIO CEREBRAL 1

REHABILITACIO 1

REHABILITACIÓ EN ESCLESROSI MÚLTIPLE 1

SALUT MENTAL I TABAC 1

SEGURETAT DEL PACIENT 2

SEM CATALUNYA CENTRAL CODI IAM 5

SOBRE PREVENCIO D'INFECCIONS 1

V Trobada Programa Atenció Primària Sense Fum 1

VI JORNADA DE ENFERMERIA DE SALUD MENTAL 2

VII DOLOR 1

VIII JORNADES CEAS 2013 1

VINCAT 2013 8

XVII Jornada Joves i Salut 3

JORNADA CATALANA

ATENCIO PRIMARIA RURAL 1

I JORNADA VACUNES 4

III TRACTAMENT I CONTROL DEL TABAQUISME 1

INFERMERIA SALUT MENTAL 4

IV SEGURETAT PACIENTS 1

SEGURETAT ATENCIO PACIENT CRITIC 1

XV JORNADA CAT QUALITAT I RECERCA 1

XXXI JORNADA PNEUMOLOGIA 2


XXXI PNEUMOLOGIA 1

JORNADA INTERNACIONAL 3

COMPARTINT CONEIXEMENT INFERMER 1

IV JORNADAS INTER DOLOR INFANTIL 1

JORNADA TECNICA

28ª ESTERILITZACIO 2

2ª ONCOLOGIA 1

3ª DROGUES 1

CIENTIFICA 2

CIENTIFICA INFERMERIA 1

EMERGENCIA GERIATRIA 1

ESTERILITZACIO 1

GESTIO DE LA SEGURETAT 1

GESTION CLINICA DENTAL 1

HOSPITALITZACIO DOMICILI 1

I ACTUALITZACIO CANCER 1

II CEA 3

II ECO TRACTO URINARIO 1

IMPLEMENTACIO SALUT 4

MODEL GESTIO 2

PLA SALUT 2

PRECAUCIO INFECCIONS 4

SEGURETAT PACIENT 2

V JORNADA TÈCNICA D'INNOVACIONS INFERMERIA 1

JORNADES NACIONAL

24 JORNADAS NACIONAL ENFERMERAS GESTORAS 2


29º TRAUMATOLOGIA 4

ATENCIO FAMILIES AMBIT SALUT MENTAL 2

I JORNADA HOSPITALITZACIO 3

III SEGURETAT PACIENT 5

JORANDES R+D+I 1

JORNADA DE CRONICITAT 2

JORNADA EMERGENCIA I GERIATRIA 1

JORNADA: EMERGENCIA I GERIATRIA 2

JORNADES DE CRONICITAT 1

LIDERATGE INFERMERIA 1

V JORNADA TECNICA INNOVACIONS INFERMERES 5

VII JORNADA PER A LA SEGURETAT 4

VIII JORNADES CEACS 2013 1

SEMINARI 9

V SEMINARI DE BIOETICA 9

SIMPOSIUM NACIONAL

TDAH 1

D’aquestes assistències la participació activa ha estat la següent

Ponències:

XIV Reunió d’infermeria en sinologia i patologia mamària. Seminari de VIC, 14 juny de 2013.

Marcel·la Sarró Planas, “Procés de reconstrucció. Cures d’infermeria”.

9ª Jornada del Bages. Dia Mundial de l’Alzheimer. Sala Gòtica de l’Hospital de Sant Andreu.

Fundació sociosanitària de Manresa. 3 d’octubre de 2013.

Montse Anfruns Garcia, taula rodona: “Eines de suport i abordatge de la malaltia de

l’Alzheimer.


II Curs d'Actualització en MPOC

Organitzat pel Servei de Pneumologia de la Fundació Althaia i Grup de Respiratori del Bages,

Berguedà i Solsonès. Althaia, Manresa, 24 d’octubre de 2013.

Maneig de pacients amb Patologia Respiratòria Crònica

(MPOC) i infecció bronquial crònica. Què hem de fer?

Martin, E; Molina, A.

Atenció Multidisciplinària del pacient amb Patologia

Respiratòria Crònica avançada al Bages. Què fem. Rols i circuits

(FA-PADES-UFISS-EAP).

Perez, C; Capsada, A; Villanueva, C.

Comunicacions orals:

18 Congreso Nacional de Hospitales y Gestión Sanitaria.

Bilbao, 20-22 de febrer del 2013

Reordenación del Servicio de medicina interna y ambito de atención al paciente

crónico complejo.

Comellas Padro, MA.

III Jornadas Nacionales sobre Seguridad del Paciente en Urgencias y Emergencias.

Zaragoza, 14-15 març 2013

Análisis de la evolución de la cultura de Seguridad en un Servicio de urgencias.

Riera Sanguesa, E; Molina Ruiz, A.

XXX Congreso Nacional de Enfermeria en Salud Mental.

Sevilla, 20-22 de març del 2013

Resultados de la enquesta infermera referente en hospitalización de salud mental.

Zaragoza Bueso, I; Corominas Roca, X.

29 Jornadas Nacionales de Enfermeria en Traumatologia y Cirurgia Ortopedica.

Santiago de Compostela, 22-24 de maig del 2013


La importància de la infermera gestora de casos en la unidad de fractura de fèmur.

Manent Larroya, L; Castejon Martinez, M

29 Jornadas Nacionales de Enfermeria en Traumatologia y Cirurgia Ortopedica.

Santiago de Compostela, 22-24 de maig del 2013

Implantación de infermeria en el proyecto de la pròtesis total de rodilla con sistema

“Ràpid recovery” versus pròtesis total de rodilla convencional.

Maraver Bermudez, E; Manent Larroya, L

XXV Congreso Nacional de Enfermeria Vascular y Heridas.

Girona, 30-31 de maig del 2013

Teleúlceras: innovando en estratègies de coordinación.

Navarro Caballero, MA

24 Jornadas Nacionales de Enfermeras Gestoras: compromiso, soluciones y sostenibilidad.

Alicante, 12, 13 i 14 de junio de 2013

Los contratos de gestión dentro de las unidades de infermeria.

Manent Larroya, L; Casellas de Miguel, J.

VIII Jornades CEAS (Comitès d’ètica Assitencials de Catalunya)

Sabadell, 22 de novembre del 2013

Protocol de contenció mecànica II: ús de dispositiu de seguretat en pacient fràgil.

Comellas Padró, MA; Álvarez Yubero, J; Comellas Suñe, R; Mas Vila, S; Sanchez Borrella, M;

Soria Cubero, B.

Congrés Nacional TCAE

Esplugues de Llobregat, 29-30 novembre 2013

Respeto. Una experiència íntima de todos.

Martinez Herrera, J.X

Pla de salut de Catlaunya, 3ª jornada.

Sitges, 13 de desembre de 2013

Unitat d’atenció al malalt crònic complexe (UACC) i hospital de dia del malalt crònic;

una aliança entre nivells per a millorar el confort dels pacients PCC-MACA del Bages.

Cardona,o; Rusiñol, M; Aligué, J; Carbó,T; Güell, I; Cerarols, N.


Pòsters

Cuidados Enfermeros en la TEC.Implantación de un protocolo.

Fernandez Rocha, ML; Plazas Villegas FJ (residents de SM)

XXX Congreso Nacional de Enfermeria en Salud Mental.

Sevilla, 20-22 de març del 2013

Estudio inicial de aplicación de medidas preventives para la neumonia associada a

ventilación mecànica (NAV).

Tarrés Garcia, E; Gijón Acosta, C; Moreno Moreno, C; Giralt Sellarés, E

XXXIX Congreso Nacional de la SEEIUC.

Tenerife, 9-12 maig del 2013

Impacto i consolidación del proyecto bacterièmia 0 en la UCI.


XXXIX Congreso Nacional de la SEEIUC.

Tenerife, 9-12 maig del 2013

Impacte i consolidació del projecte “Bacterièmia zero” a la UCI.


XV Jornada de la Societat Catalana de Qualitat, recerca i innovació en qualitat. Sabadell, 13 de

juny del 2013.

Perfil de la enfermera especialista en pacientes VIH en Cataluña: resultados

preliminares.

Taulé Malé, R.

XVI Congreso Nacional sobre el Sida y XI Conferencia de AIDSImpact.

28-29 de setembre del 2013

17º ESGENA: conference. Berlin, 12-14 octubre del 2013

Traslation and validation of fatigue scale for people in treatment of Hepatitis C.

Taulé Malé, R.

Primer Congreso Español de la MAMA. Madrid, 17, 18 19 d’octubre de 2013.


Manejo radiológico del técnico de piezas quirúrgicas.

Naranjo Caparros, M.

II Congreso de ANAMA (Asociación Navarra de Matronas). Pamplona, 17,18 i 19 de octubre de

2013.

Trítico de anticoncepción hormonal combinada oral para jovenes.

Vancells Prat, A; Vilanova Alsedà, N. (residents)

Congrés AIDS IMPACT europeu de VIH i Salut Mental.

Barcelona 29-30 d’octubre del 3013

Estudio de prevalencia de trasntornos mentales en pacientes VIH+.

Taulé Malé, R.

Altres participacions

Café con expertos: Contratos de gestión con unidades de infermeria.

Casellas de Miguel, J; Manent Larroya, L

7º Congreso infermeres coordinadores de recursos materiales.

6-8 de novembre del 2013

Taller Educació estructurada a pacients amb MPOC

Capsada, A; Cobacho, R.

II Curs d'Actualització en MPOC

Organitzat pel Servei de Pneumologia de la Fundació Althaia i Grup de Respiratori del Bages,

Berguedà i Solsonès. Althaia, Manresa, 24 d’octubre de 2013


Participació de professionals d’infermeria en comissions i/o grups de treball

Comissions Participants

Comissió de Seguretat del Pacient

Sra. Teo Baeza Sra. Dolors Mas Sra. Assutzena Molina Sra. Fina Obradors

Junta d’infermeria

Sra. Dolors Llorens Sra. Teresa Segarra Sra. Judit Casellas Sra. Roser Escudé Sra. Mònica Mora Sra. Iluminada Golet Sra. Mª Jesus Marmol Sra. M. Antònia Masjoan Sra. Pilar Mingo Sra. M. Lluïsa Tulleuda Sra. Dolors Palà Sra. Pilar Priego Sra. Pilar Tapias Sra. Maria Carmona Sra. Elàdia Belmonte Sra. Mercè Benito Sra. Verònica Dominguez Sra. Mª Neus Martinez Sra. Mª Rosario Mutuberria

Comissió Atenció al Professional

Sra. Roser Claret Sr. Santi Garcia Sra. Alba Comellas Sra. Cristina Cruz

Comissió Recerca i Innovació

Sra. Gemma Prat (Salut Mental) Sra. Teo Baeza

Nucli de qualitat

Sra. Teo Baeza(coordinadora) Sra. Alba Comellas Sra. Mar Masanés Sra. Dolors Gassó Sra. Teresa Martin

Comissió Paritària SIPDP del grup de diplomats assistencials

Sr. Martín Cano (SATSE-SJD) Sra. Rosa Cobacho (SATSE-ABS) Sra. Montse Frade (SATSE-CSJ) Sra. Glòria Garcia (SATSE-SJD) Sra. Blanca Gómez (CATAC-SJD) Sr. Eduard Maldonado (SATSE-CH) Sra. Maria Muñoz (CCOO-SJD) Sra. Alba Comellas (Coord. Àmbit Fragilitat) Sra. Antònia Masjoan (Junta Infermeria) Sra. Mònica Mora (Junta Infermeria) Sra. Dolors Gassó (Coord. Àrea Privats) Sra. Teresa Segarra (Gestió Assistencial i Metodologia de cures) Sra. Assumpta Prat (Adjunta a la Direcció d’Infermeria) Sra. Anna Oliveras (Secretària Direcció RRHH) Sra. Dolors Llorens (Directora Infermeria) Sr. Jordi Nonell (Director RRHH ) Sra. Maria Carro (Adjunta Direcció RRHH)


Comissió del dolor Sra. Anna Vaquero Sra. Lourdes Manent Sra. Teo Baeza Sra. Mercè Cols Sra. Mireia Loureiro Sra. Pilar Martin Sra. Dolors Riba Sra. Imma Prat Sra. Anna Mª Font

Consell de la Professió infermera Conselleria de Salut

Sra. Dolors Llorens

Comissió tècnica d’infermeria UCH Sra. Dolors Llorens

Comitè d’ètica

Sra. Neus Garcia Sra. Mar Sánchez Sra. Alba Comellas Sra. Carme Ros

Comissió de tumors Sra. Mercè Marsinyach Sra. Mar Masanés Sra. Anna Rosal

Comissió d’infeccions

Sra. Fina Obradors Sra. Dolors Mas Sra. Montse Salvador Sra. Teresa Segarra Sra. Dolors Gassó Sra. Mercè Sola

Comissió de mortalitat

Sra. Mar Massanes Sra. Elisabet Tarrés

Comissió de farmàcia Sra. Pilar Puig Plana Sra. Teresa Segarra

Comissió d’hemoteràpia Sra. Montse Esclusa

Comissió de documentació Sra. Teresa Segarra

Comissió de protocols

Sra. Montse Esclusa Sra. Alba Vall Sra. Pilar Prieto Sra. Encarna Maraver Sra. Isabel Obradors Sra. Dolors Reverter Sra. Teresa Segarra Sra. Àngels Serra

Comissió Althaia Lliure de Fum

Sra. Anna Capsada Sra. Rosa Cobacho Sra. Alba Vall Sra. Amalia Molina Sra. Lidia Rubió

Comissió d’accessos a la informació Assistencial

Sra. Teresa Segarra

Memòria direcció d’infermeria - Althaia · 2015-06-12 · Memòria direió dinfermeria Página...

Documents

Transcript of Memòria direcció d’infermeria - Althaia · 2015-06-12 · Memòria direió dinfermeria Página...