Memòria de la Direcció Infermeria 2016 - Althaia · 2017. 11. 21. · 3 Presentació Aquest any...
60
0 Memòria de la Direcció Infermeria 2016
Transcript of Memòria de la Direcció Infermeria 2016 - Althaia · 2017. 11. 21. · 3 Presentació Aquest any...
0
Memòria de la Direcció Infermeria
2016
1
Índex Presentació .................................................................................................................................... 3
1. Organització ...................................................................................................................................... 4
1.1.Noves accions ........................................................................................................................... 4 1.1.1.Blog Infermeria .................................................................................................................. 4
1.1.2.Document d’avaluació de competències professionals nova incorporació ....................... 5 1.1.3.Col·laborar amb el Dep. de Farmàcia i d'Informàtica en el desplegament de l’ETF ......... 6
1.1.4.Unitat de COT .................................................................................................................... 6
1.1.5.Diàlisi ................................................................................................................................. 7
1.1.6.Consultes Externes i Hospitals de Dia .............................................................................. 8
1.1.7.Atenció Primària ................................................................................................................ 8
1.1.8.Bloc Quirúrgic .................................................................................................................... 9
1.1.9.Pre-alta .............................................................................................................................. 9
1.1.10. SDI ............................................................................................................................... 10
1.1.11. UCI-UCSI ...................................................................................................................... 10
2. Recursos humans............................................................................................................................ 11
2.1. Noves metodologies de treball ............................................................................................... 11
2.1.1. Elaboració d’un nou currículum vitae ............................................................................. 11
2.1.2. Valoracions de competències professionals .................................................................. 11
2.2. Millores contractuals ............................................................................................................... 11
2.2.1.Treure un cap de setmana i ampliacions ......................................................................... 11
2.2.2.Unificació de coeficient contractual ................................................................................. 12
2.2.3 Actualització d’antiguitat a la categoria a efectes de SIPP i convocatòries .................... 12
2.3. Convocatòries ......................................................................................................................... 13
2.4.Sistema d’incentivació professional ........................................................................................ 14
3. Assistencial, cures infermeria ......................................................................................................... 15 3.1. Gestió de cures .................................................................................................................. 15
3.1.1. Cursos de formació programa de cures infermeres “Gacela”....................................... 15 3.1.2. Dades d’activitat infermera .......................................................................................... 15
3.2. Protocols.............................................................................................................................. 21 3.3. Plans de cures .................................................................................................................... 22 3.4. Fulls informatius i recomanacions ...................................................................................... 22
4. Indicadors de qualitat de les cures infermeres ............................................................................... 23
4.1 Dolor ..................................................................................................................................... 24
4.2 UPP ....................................................................................................................................... 25
4.3 Flebitis ................................................................................................................................... 26
4.4 Caigudes ............................................................................................................................... 27
2
4.5 Contencions físiques ........................................................................................................... 29
4.6 Infeccions d’orina en pacients sondats ................................................................................. 29
4.7 Hemocultius .......................................................................................................................... 30
4.8 Identificació ........................................................................................................................... 32
4.9 Cirurgia segura ..................................................................................................................... 33
4.10 Higiene de les mans .......................................................................................................... 34
4.11 Cirurgia Major Ambulatòria ................................................................................................. 36
4.12 Nucli de seguretat ............................................................................................................... 37
5. Formació continuada ...................................................................................................................... 44
6. Treballs científics ............................................................................................................................ 51
7. Permisos individuals de formació (PIF) .......................................................................................... 55
8. Docència ......................................................................................................................................... 56
9. Reconeixements ............................................................................................................................. 58
3
Presentació
Aquest any els objectius de la Direcció d’Infermeria estan emmarcats en el nou Pla estratègic
Talaia (2016-2020).Treballant en tres eixos principals, l’orientació al pacient, la consolidació de
la referència i el desenvolupament del professionalisme.
La memòria de l’any 2016, com cada any, pretén donar a conèixer els objectius generals i
operatius portats a terme pels professionals que formen part de la Direcció d’Infermeria.
S’hi poden trobar els resultats de l’avaluació dels diferents indicadors de les cures infermeres, els quals impacten en l’assoliment d’una atenció més segura, centrada en el pacient, i en definitiva orientada a la qualitat de l’atenció i la salut de les persones. Aquests resultats fan visible l’aportació que fa cada una de les infermeres de la nostra institució. Estem satisfets, perquè tot i que hi ha hagut augment de l’activitat s’han mantingut uns bons resultats de qualitat i seguretat. Cal destacar també la importància que s’ha donat a la implementació de la figura del tutor, que
acompanya els professionals de noves incorporacions i que col·labora conjuntament amb el
responsable de cada unitat o serveis en l’avaluació de les competències transversals i
específiques de cada àrea, aquest treball es fa amb la finalitat de millorar l’acollida als
professionals, assegurar que coneixen les competències necessàries per a cada lloc de treball,
facilitar la tasca de selecció i millorar l’assentament i estabilització dels equips.
Volem posar de manifest el nostre reconeixement a les dues primeres infermeres de la Fundació
que han aconseguit el doctorat amb la qualificació d’Excel.lent Cum Laude. Marina Mateu amb
la tesi que porta per títol “Assaig clínic aleatoritzat sobre l’impacte de l’aïllament acústic ambiental
i de la musicoteràpia en el confort del pacient amb ventilació mecànica ingressat en una unitat
de cures intensives”, i Montse Soler amb “Mesures de seguretat en els pacients amb
traumatismes cranials lleus assistits en el mitjà extrahospitalari”.
4
1.Organització 1.1.Noves accions 1.1.1.Blog Infermeria
Coincidint amb el Dia Internacional de la Infermera, el 12 de maig de 2016, Infermeria d’ Althaia posa en marxa “El blog d’Infermeria – Educant en salut, cuidant i curant persones”, que s’afegeix a la llista de recursos que integren la blogosfera d’ Althaia. La divisió d’Infermeria ha creat aquest blog pensant en els pacients i també en altres col·lectius professionals amb l’objectiu de donar a conèixer la professió infermera, compartir informació i assolir d’aquesta manera un enriquiment mutu dins el món de l’assistència a les persones. És per això que aquest blog és obert a pacients, famílies i professionals que, amb les seves aportacions, vulguin contribuir a assolir el nostre objectiu principal: cuidar les persones oferint una atenció professional, segura, integral i personalitzada.
Les infermeres que composen aquest grup són:
1. Vidal Morral, Cristina 2. Navarro Gomez, M.Jose 3. Casellas de Miguel, Judit 4. Comellas Padro, M. Alba 5. Codinach Folcra, M Dolors 6. Puig Plana, Pilar 7. Lao López, Cristina 8. Escale Camprubi, Ruth 9. Taulé Male, Rosa 10. Segarra Perramon, Teresa
Tenint en compte que es va iniciar el mes de maig, el blog d’infermeria ha estat el més actiu de
la blogosfera d’ Althaia. Durant el 2016 s’han publicat 22 post, s’han rebut 4.054 visites i s’han
visualitzat 5.811 pàgines.
Visites úniques Pàg. vistes Posts publicats
BLOGS
2016 2015 Var. 16-15 2016 2015 Var. 16-15 2016 2015 Var. 16-15
El blog de pediatria 30.540 25.887 4.653 33.559 29.538 4.021 31 75 -44 El blog dels residents 2.896 7.751 -4.855 3.843 10.244 -6.401 1 7 -6 El blog de docència i formació 2.663 10.072 -7.409 3.561 9.740 -6.179 0 6 -6 El blog de l'escola 1.864 1.310 554 2.541 1.726 815 12 18 -6 El blog d'infermeria 4.054 23 4.031 5.811 109 5.702 22 0 22 Envellir bé 322 0 322 539 0 539 4 0 4 La Clínica en bloc 13.106 9.620 3.486 16.424 11.712 4.712 17 20 -3 Portal de la transparència 3.957 2.779 1.178 6.822 4.860 1.962 0 0 0
5
1.1.2.Document d’avaluació de competències professionals nova incorporació
El juny de 2016 s’ha implementat l’informe d’avaluació de competències que assegura que els professionals d’infermeria de nova incorporació tenen les actituds i les aptituds per donar una assistència de bona qualitat i màxima seguretat. En l’informe d’avaluació s’han integrat les competències tècniques relacionades amb el saber, com és la seva preparació acadèmica, els seus coneixements específics, les seves habilitats i la seva experiència en el lloc de treball i també hem tingut en compte les competències claus, relacionades amb el fer i el ser de les persones com són: les actituds, els valors, el rigor o la motivació que donen un valor afegit al lloc de treball i fan que un professional sigui diferent a un altre. S’han definit 21 competències claus que són comunes a tots els professionals adscrits al
departament d’infermeria. A cada una de les 21 competències se li dóna un valor del 0 al 3 i
suposa el 60% de la puntuació global de l’informe d’avaluació.
L’informe d’avaluació també inclou les competències tècniques que són diferents per a cada
unitat/servei i també per a cada categoria professional. En total s’han elaborat 57 FITXES DE
COMPETÈNCIES TÈCNIQUES. Cada competència també s’avalua del 0 al 3 i suposen el 40%
de la puntuació global de l’informe d’avaluació:
33 fitxes Infermera (inclou instrumentista i llevadora)
17 Auxiliar d’infermeria (inclou aux. esterilització)
3 Portalliteres
2 Tècnics radiologia
1 Terapeuta ocupacional
1 Educadora social
MÈTODE DE FORMACIÓ I AVALUACIÓ
Va a càrrec de la cap d’unitat i d’un tutor que ella determini, dins el personal adscrit a la seva
unitat. Cada unitat designa un tutor per a cada categoria professional
Funcions del tutor
La seva funció consisteix en guiar el procés de formació:
Fa l’acollida del nou professional
És el fil conductor de tota la formació que rebi dels diferents professionals
Defineix per a cada competència tècnica el mètode de formació (protocol, sessió,
pràctica assistencial). Busca les oportunitats per completar l’aprenentatge
Defineix com avaluarà cada una de les competències tècniques adquirides (observació,
entrevista, coneixement del protocol)
Ajuda en la resolució de dubtes
6
S’han identificat 47 tutors que han avaluat 52 professionals de nova incorporació
Infermera Aux. Infermeria TER Nº tutors
Quiròfan 1 2 5 (3 inf + 2 aux)
CCEE 1 2 4 (1 inf + 3 aux)
Cirurgia 4 4 7 (6 inf + 1 aux)
Diàlisis 4 1 5 (4 inf + 1 aux)
Privada 6 2 8 (6 inf + 2 aux)
Sala de parts 1 1 (1 aux)
Rx 5 2
UGA/UMFA 2 2 3 (1 inf + 2 aux)
Salut mental 1 1 (1 aux)
COT 2 2 2 (1 inf + 1 aux)
Pediatria 1 1 4 (2 inf + 2 aux)
UCI 1 1 (1 inf)
UHaD 1 1 (1 inf)
Urgències 4 2 3 (2 inf + 1 aux)
TOTAL 55 27 20 5 47 tutors
1.1.3.Col·laborar amb el departament de Farmàcia i d’Informàtica en el
desplegament de l’ETF
Durant l’any 2016 el departament d’Infermeria ha col·laborat en el desplegament de l’estació de
treball de farmàcia (ETF) conjuntament amb el servei d’Informàtica i de Farmàcia.
Aquesta estació de treball substitueix la que ja existia a l’ETM i, respecte d’ aquesta, facilita la
prescripció, dispensació i administració dels medicaments i també incrementa la seguretat en
cada un dels processos.
El novembre de 2015 es va fer una prova pilot a Sociosanitari del CHM i després de corregir
algunes incidències es desplega a:
Salut mental. Abril 2016
Edifici HSJD. setembre 2016
7
1.1.4.Unitat de COT
Aquest any s’han comptabilitzat unes 100 sessions de les reunions informatives abans de
l’ingrés a tots els pacients que han de ser intervinguts de PTG - amb l’assistència de 342
pacients - i a partir del mes d’octubre s’han començat a les PTM - amb assistència de 36
pacients -.
El mes de febrer s’inicien les trucades telefòniques post alta als pacients intervinguts de
PTG RR, són pacients que han estat alta abans o el mateix 4t dia post IQ. I que la destinació
de l’alta sigui a domicili Les trucades les realitzen les mateixes infermeres de la unitat, a les
48h-72h de l’ alta. Els resultats han estat un total de 203 trucades.
Unitat Funcional de Sèptics de COT
El mes de novembre entra en funcionament la Unitat Funcional de Sèptics. La Unitat està
ubicada físicament a la unitat A4, entre les habitacions A286-A296 al costat de la sala de cures
de la unitat, està formada per un equip multidisciplinari amb professionals mèdics i d’infermeria
que té per objectius: garantir una assistència de qualitat, fer el seguiment del pla terapèutic
individualitzat durant tot el procés, evitar la variabilitat, minimitzar efectes adversos evitables i els
riscs de transmissió creuada de patògens envers altres pacients, agrupar els pacients sèptics de
COT per garantir l’optimització dels recursos materials, humans i d’ estructura i optimitzar els
circuits.
1.1.5.Diàlisi
Durant tot el 2016 les diàlisis a Manresa s’han seguit fent a l’edifici Centre Hospitalari, excepte
les diàlisis de pacients aguts i ingressats a SJD, la majoria de les quals s’han fet a la UCI de
8
l’edifici SJD. Des de finals de gener es va fer la implantació de Nefrolink per informatitzar les
diàlisis a Manresa. Queda pendent informatitzar Berga i Puigcerdà..
1.1.6.Consultes Externes i Hospitals de Dia
Durant aquest any s’han consolidat els diferents projectes que es van endegar l’any passat:
cribratge de colon, programa respirar a casa, consulta virtual de cataractes. Caldria destacar la
posada en marxa del projecte d’autocontrol iniciat el mes de maig en pacients que prenen
anticoagulants orals, a finals d'any s’han inclòs 16 pacients. Aquest projecte està liderat per la
infermera d’hemovigilància. La intervenció infermera és de 4 sessions educatives, en les quals
es transfereixen els coneixements sobre la malaltia, tractament, autopunció, maneig del
coagulòmetre, algoritmes de dosificació, interferències i normalització del tractament. El
seguiment del pacient és mitjançant les TIC de forma on-line.
També s’ha reorganitzat l’activitat infermera gestora de vascular, l’agenda de doppler passa a
realitzar-la un tècnic, i infermera de COT assumeix un matí de cures. Aquest canvi a permès
augmentar la participació en les reunions de la unitat de cirurgia vascular. També s’ha incorporat
un nou infermer per realitzar interconsultes d’ UPP.
Participació en les reunions de la nova unitat de radioteràpia.
Participació en el disseny del nou hospital de dia: pla d’equipament.
Agendes infermeres 2015 2016
Consulta preoperatori 8121 7796
Consulta virtual preoperatori 899 1144
Infermeres cures trauma 10695 11172
Infermera cures cir i cir plàstica 2415 2972
Infermera cures vascular 762 979
Infermera reumatologia 130 115
Infermera pacient esclerosis m 61 151
Infermeres UDR mama 1738 1786
Infermeres UDR , colon, pulmó 5851 6075
Infermera cribratge còlon 0 1115
Infermera ostomies 1001 1103
Infermera malaltia inflamatòria 354 371
Infermera hepatitis / m. infecciosa 315 228
Infermeres educadores diabètic 2773 2680
Infermeres SON primeres 271 414
Infermeres SON successives 683 893
1.1.7 Atenció primària
Durant el mes de febrer es va rebre la resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitàries del Departament de Salut d’ acreditar els equips d’atenció primària EAP Manresa 1 (Barri Antic) i EAP Manresa 3 (Bases de Manresa) per a un període de quatre anys. La puntuació assolida durant el procés d’acreditació: 94,5/100 a Manresa 1 i 94,2/100 a Manresa 3.
Els equips de les dues ABS han continuat realitzant accions formatives per tal de millorar i consolidar els coneixements i les habilitats sobre l’ús del programa ECAP. De manera global els equips de les dues ABS han assolit el 30%(300/1.000 punts) de registre.
S’ha iniciat el projecte de la gestió de la demanda que inclou: 22 motius de consulta: epistaxi, ferida, cremada, dolor mecànic lumbar, molèsties a l´orella, anticoncepció d´emergència,
9
elevació de la pressió arterial, ull vermell, mareig, odontàlgia, contusió, molèsties urinàries, diarrea, símptomes respiratoris, crisi d´ansietat, odinofàgia, torçada de turmell, grip, cervicalgia,
febre sense focalitat, picada a pell.
ABS3: Inici el primer trimestre de l’any 2016 amb 9 motius de consulta. El percentatge de resolució per part d’infermeria és del 33,3%. ABS1: Inici en l’últim trimestre del 2016 amb els 22 motius de consulta. S’ han valorat 549 casos d´adults per motius de gestió de la demanda. El percentatge de casos resolts de forma autònoma per part d’infermeria ha estat del 62,8% (345 casos resolts). Els motius principals de resolució són les ferides, les cremades, les molèsties urinàries, l´epistaxi, l´anticoncepció d´emergència, l´ull vermell i la gestió del PCC. La infermeria Rosa Cobacho de l’ABS1 forma part del grup de treball multidisciplinari (Althaia – ICS) en l’elaboració d’ un pla estandarditzat integral i específic de cures per al llargs supervivents de càncer de mama i còlon, aquest programa s’iniciarà el març del 2017. S’incorpora la figura de la infermera referent de residències l´últim trimestre 2016.
1.1.8. Bloc quirúrgic
Coincidint amb la baixa activitat del període de Nadal, s’ha fet unes adequacions de l’ estructura, obrint un nou pas per oferir la possibilitat als familiar d’ accedir a la reanimació, s’ha pogut donar resposta a una millora sol·licitada per part dels professionals de quiròfan des de l’entrada en funcionament del nou bloc quirúrgic.
1.1.9.Prealta
Des del 29 de març del 2016, la Unitat de Prealta es trasllada al primer pis de l’edifici B, de
manera provisional. Es tracta d’un petit espai on es disposa de 4 butaques ubicades en una petita
saleta i 7 llits repartits en 3 habitacions. També es disposa de 3 televisions gratuïtes.
Durant l’any 2016 han passat per la Unitat de Prealta 1.373 pacients, amb un percentatge
d’ocupació per sota del desitjat:
54
61,78
52,03 53,5 51,82
60,48
69,44
64,66 63,23
74,23
28,6 27,39
33,11
25
18,25
12,9
18,06 17,29 18,06 16,4914
9,5512,84
21,5
29,9326,61
12,5
18,05 18,71
9,28
0
10
20
30
40
50
60
70
80
PREALTA
PREINGRÉS
PREQUIRURGIC
% ocupació per tipus d'ingrés 2016
10
1.1.10. SDI
Durant l’any 2016 s’ha completat l’àrea de mama, a partir de mitjan febrer amb l’inici de l’activitat estereotàxia. A partir de juliol i amb col·laboració amb l’IMI s’incorpora la tècnica del gangli sentinella. El mateix mes es posa en marxa el servei de Radioteràpia i en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Terrassa s’inicia l’activitat Tac senyal per al marcatge de lesions tumorals dels pacients que posteriorment rebran el tractament amb radioteràpia. Aquest fet ha comportat una sèrie de canvis organitzatius i estructurals en aquesta àrea. A nivell d’activitat, s’han reduït tres espais de Tac per programació d’estudis de centratge de radioteràpia i pel que fa a les instal·lacions, s’ha modificat la sala de Tac instal·lant làsers de centratge així com una estufa de bany maria per fer les màscares i coixins dels pacients. Referent a l’Equip de Teràpia Intravenosa, s’ha seguit amb la dinàmica de col·locació de catèters. S’ha incrementat la inserció de línies mitges pel bon funcionament que donen i quant als PICC, han seguit amb la línia lleugerament ascendent però sense un augment significatiu respecte l’any anterior.
1.1.11.UCI-UCSI
A partir del juny del 2016 les infermeres que formen part del grup de Coordinació de Trasplantaments d’Althaia han estan localitzables, i en aquest 6 mesos han fet l’extracció de còrnies a 29 donants. Aquest any ha estat l’any que més donacions d’òrgans s’ha fet a Althaia. Ha estat el quart hospital de Catalunya en donació de còrnies, per darrera de l ’H. Clínic, H.V. Hebron i H. S. Pau. S’ha consolidat la donació d’òrgans en asistòlia controlada que es va iniciar el desembre del 2015. Donació d’òrgans S’ha aconseguit el màxim de la història del trasplantament a Manresa(*7 donants), 4 en mort encefàlica i 3 en asistòlia controlada, on s’ha utilitzat circulació extracorpòrea (CEC) en col·laboració amb l’Hospital Clínic.
122
92
13
77
175
48 48 51
161
21
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
U1 U2 U5 U7 U8 U9 A1 A2 A3 A4
nº pacients de prealta baixats a UPA segons unitat 2016.
7 7 7 9
2124
1988-1992 1993-1997 1998-2002 2003-2007 2008-2012 2013-2016*
Evolució donants d'òrgans
11
Donació de còrnies
La donació de còrnies és fruit d’un treball diari de seguiment on col·labora infermeria d’UCI,
infermeria de planta i responsables d’infermeria.
Donació de multiteixits
2.Recursos humans L’any 2016 ha estat un any amb molta activitat que ha fructificat en moltes millores laborals i
socials per a un gran nombre de treballadors/es de la Direcció d’Infermeria. També hem
implementat noves metodologies de treball que milloren l’eficiència en punts claus del treball diari
de recursos humans.
2.1.Noves metodologies de treball
2.1.1 Elaboració d’un nou currículum vitae:
Aquest any es va elaborar un document nou per presentar el currículum vitae a les convocatòries.
Tots els apartats estan molt centrats en els requisits que es demanen a la convocatòria i és breu
i concret. Es troba a la intranet i també es pot omplir a través d’un enllaç que hi ha a cada
convocatòria que es publica. Té contingut diferent per a les infermeres, auxiliars d’infermeria,
portalliteres i cuidadores.
Lligat a això es va elaborar un nou barem de puntuació per la valoració dels currículums.
2.1.2. Valoracions de competències professionals:
Des de la Direcció d’Infermeria també s’ha elaborat un document per a la valoració de les
competències claus i tècniques dels professionals.
7 8 11 17 23 15 2678
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Evolució donants de còrnies
1 2 2 3 4 4
9 8
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Evolució donants multiteixits
12
És d’obligat compliment quan hi ha una nova incorporació i també s’utilitza quan hi ha canvis de
servei, ampliacions de jornada, etc., i sempre que es necessiti una valoració objectiva de les
competències professionals de qualsevol treballador.
2.2. Millores contractuals
2.2.1.Treure un cap de setmana i ampliacions:
L’any anterior ja es van fer ampliacions anuals de personal d’infermeria amb un coeficient més
ampliat del que tenien de base. En els coeficients més alts es van fer millores amb la reducció
d’un cap de setmana, però el gran gruix encara estava per fer i ha estat el 2016 l’any de grans
canvis.
El gener de 2016 es va valorar que les ampliacions de coeficient que s’havien fet l’any anterior,
podien prorrogar-se fins a final d’any. Tenint en compte que si havent passat dos anys es donava
la mateixa situació, caldria pensar en ampliar-los definitivament, però també obrir-ho a altres
professionals, per tal de fer les cobertures que habitualment es feien amb ampliacions.
El febrer de 2016 es va començar a treballar conjuntament amb el cap de planificació per
treure un dels tres caps de setmana de treball que tenia el personal contractat majoritàriament al
43,2%, tant infermeres com auxiliars d’infermeria. Es va posar un límit numèric de professionals
i l’objectiu era que aquests dos dies que es treien en cap de setmana es fessin en incidències
d’entre setmana. Això va generar forats estructurals i noves contractacions de personal a jornada
parcial (43,2%).
Durant el tercer trimestre de l’any es va començar a preparar un dels objectius anomenats
anteriorment, l’ampliació de personal de jornada parcial a jornada completa. Es va fer per criteri
d’antiguitat i a finals d’any es va concretar que un total de 101 treballadors passarien a tenir un
100% de la jornada . Els qui encara tenien tres caps de setmana de treball, passarien a fer-ne
dos a partir del mes de febrer de 2017.
Tot aquest procés es va explicar detalladament en diferents reunions informatives per on van
passar totes les persones implicades i els caps corresponents. Tot el personal a qui se li va
proposar va acceptar, considerant que era un millora important en la seva vida laboral.
2.2.2.Unificació de coeficient contractual:
En la línia d’unificar criteris de gestió en els recursos humans d’infermeria, es va valorar que tots
els contractes de jornada parcial no haurien de ser inferiors a un 43,2%. El motiu que n’hi hagués
d’inferiors és que les poques contractacions que es van fer en el període 2010-2014, es van fer
de mínims. Per tant, es va proposar a tots els treballadors en aquesta situació passar a una
jornada parcial del 43,2%. Hi va haver personal que per motius personals (comparteixen treball
amb un altre lloc) no ho van voler.
Actualització d’antiguitat a la categoria a efectes de SIPP i convocatòries:
Durant el 2015 es va regularitzar tot el personal que estava fent canvis temporals de categoria i
se’l va canviar definitivament a la categoria més alta. El 2016 es va comptar les hores de treball
que havien efectuat en la nova categoria perquè es pogués tenir en compte exclusivament quan
es presenten a les convocatòries i a la carrera professional. (Un total de 19 DI).
13
2.3. Convocatòries
Són les que generen la majoria de moviments interns de personal dins de l’hospital. El fet de tenir
un nou format de currículum ha agilitzat molt la feina, però també ha augmentat el nombre de
convocatòries i de currículums que es presenten a cada una d’elles. Aquest any n’hem rebut un
total de 779.
CONVOCATÒRIES INTERNES CURRÍCULUMS VALORATS
INFERMERES 25 INFERMERES 590
AUX. INFERMERIA 15 AUX. INFERMERIA 153
PORTALLITERES 8 PORTALLITERES 33
CUIDADORES 2 CUIDADORES 3
RELLEUS 21 TOTAL 779
TOTAL 71
Destacar que s’ han incrementat les convocatòries de relleu per a treballadors que accedeixen a
una jubilació anticipada parcial que, en el cas que compactin la jornada, deixen una vacant que
genera una convocatòria interna al cap d’un any.
CONTRACTES DE RELLEU
INFERMERES 15
AUXILIARS 5
TOTAL 20
També hem iniciat un nou circuit per a convocatòries destinades a treballadors declarats
sensibles pel servei de Vigilància de la salut i que es poden presentar a llocs de treball
considerats aptes per la seva situació. Aquests llocs prèviament han estat valorats pel servei de
Prevenció i Riscos laborals. Actualment tenim pocs treballadors amb problemes de salut que no
estiguin en un lloc adequat i, els qui no hi estan, poden gaudir de descansos temporals, ocupant
vacants generades per incapacitats que en algunes ocasions són de llarga durada.
CONVOCATÒRIES INTERNES PER A TREBALLADORS/ES SENSIBLES
INFERMERES 3
AUXILIARS 2
14
2.4.Sistema d’incentivació professional
Aquest any 2016 s’han presentat:
- 26 sol·licituds per a nivell B, i s’ha assolit 22 - 15 sol·licituds per a nivell C, i s’ha assolit 12 - 5 sol·licituds per a nivell D, i s’ha assolit 4
106
12
10
6
6
13
0
23
33
26
101
11
9
5
6
13
0
22
31
22
214
39
26
12
6
1
28
0
32
22
15
34
24
10
6
0
24
0
29
21
12
160
13
0
1
1
5
8
0
0
0
4
8
0 50 100 150 200 250
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
201
320
1420
1520
16TO
TAL…
Sistema d'incentivació professional
Nivell B presentat Nivell B assolit Nivell C presentat
15
3. Assistencial. Cures infermeres
3.1 Gestió de cures 3.1.1 Cursos de formació programa de cures infermeres “Gacela” Durant l’any 2016 van rebre formació en Gacela els professionals de nova incorporació. En total
es van realitzar 4 cursos: 2 per a infermeres (de 6 hores de durada) i 2 per a auxiliars (2 hores
de duració)
Nº Infermeres Nº Auxiliars
Juliol 2016 24 24
Desembre
2016
15 15
3.1.2 Dades d’activitat infermera L’explotació de dades del programa Gacela ens permet definir diferents aspectes de l’activitat
infermera, els resultats del 2016 són:
Edat mitjana dels pacients ingressats a hospitalització (no inclou Pediatria ni Obstetrícia)
Grau de dependència: Escala de Barthel (no es mesura a Pediatria, Obstetrícia, SM, CIR i UCI)
L’escala de Barthel mesura la capacitat d’una persona de realitzar de forma dependent o
independent 10 activitats bàsiques de la vida diària, com són: menjar, banyar-se, vestir-se,
arreglar-se, deposició, micció, anar al lavabo, transferència silló/llit, deambulació i escales. La
puntuació varia de 0-100, sent la màxima independència:100 i la màxima dependència:0.
L’índex global de dependència dels pacients aguts és de 63,3 i a sociosanitari de 44,1.
83,7
82
78,8
78,7
72,4
70,8
69,9
68,3
67,5
66,3
65,2
64,1
60,6
50,2
UGAUMFA
ConvalescènciaULLE
COT (UA4)DIG/VAS (UA2)
UCIMI + esp
UCEMUHaD
CIR (UA1)CSJCSI
S. Mental
16
AGUTS - HSJD SOCIOSANITARI – CHM
Percentatge de pacients amb risc de desenvolupar una úlcera per pressió (escala de Norton)
L’escala de Norton és un test de 5 ítems (estat físic general, estat mental, nivell d’activitat, la
mobilitat i la incontinència). El rang total de l’escala és de 5-20. Un Norton més baix de 15 ens
indica que el pacient és de risc i han d’adoptar-se mitjans preventius.
El percentatge global de pacients aguts ingressats amb risc de desenvolupar una úlcera per
pressió és de 25,2%, en el sociosanitari del 37,5% i en atenció privada del 7,3%.
AGUTS - HSJD
SOCIOSANITARI – CHM PRIVADA
El 100% dels pacients amb risc de desenvolupar una úlcera per pressió tenien inserit el diagnòstic
de risc de deteriorament de la integritat cutània (2015: 97,4%).
37,545,4
57,2
69,471,3 75 78,1
36,4
45,256,2
69,3
78,7 77,3 79,8
0
20
40
60
80
100
Fràgil (U2) UF3 (U5) UGA (U1) COT (A4) UCEM (U7) MI (U8) A3
2015 2016
37,8
54,3
39,448,9
0
20
40
60
80
100
ULLE Conva
2015 2016
65,9% 64,5%
43,9%
33%29,3%
25,6%18,8% 18,3% 16,3% 15,5%
11,5%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
100,0%
UMFA UCI UF3 UGA MI (U8) OBU UCEM(U7)
A3 COT (A4) A2 CIR (A1)
54,4%
29,3%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
100,0%
ULLE Conva
3%9,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
3C 3CA
17
Percentatge de pacients amb risc de caigudes: L’objectiu de l’avaluació del risc de caigudes és detectar aquells pacients que tenen més
probabilitat de patir una caiguda.
Els factors de risc que més prediuen la probabilitat d’una caiguda són: història de caigudes, estat
cognitiu alterat, presència de malaltia o mobilitat alterada, problemes de continència i medicació
de risc.
Per determinar un pacient de risc cal tenir 2 factors presents o bé només 1 si aquest és la història
de caigudes.
El percentatge global de pacients ingressats amb risc de caigudes és del 49,4%.
AGUTS - HSJD
SOCIOSANITARI – CHM PRIVADA
El 90,4% dels pacients amb risc de caigudes tenien inserit el diagnòstic de Risc de caigudes
(2015: 89,7%).
100 95,4
80,5
70 70
44,4 43,4
18,1 15,3 13,1
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
UF3 UMFA COT (A4) UGA MI (U8) A3 A2 CIR (A1) UHaD S. MENTAL
88,888
82
84
86
88
90
92
94
96
98
100
ULLE Conva
50
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
CSJ (3CA)
18
Diagnòstics infermers Diagnòstics infermers més freqüents a hospitalització són:
Diagnòstics infermers més freqüents a Salut mental:
21,0%
19,9%
7,4%
6,4%
3,6%
2,9%
1,5%
1,2%
1,0%
1,0%
0,6%
0,6%
0,4%
0,3%
Risc de caiguda
Risc det. integritat cutània
Risc de restrenyiment
Temor
Risc d'aspiració
Deterior. Mobilitat física
Restrenyiment
Deteriorament de la integritat cutània
Coneixements
Neteja ineficaç vies aèries
Alletament eficaç
Ansietat
Cansament del rol del cuidador
Deteriorament mucosa oral
Diagnòstics infermers Hospitalització 2016
33,5%
28,0%
28,0%
25,9%
19,7%
16,7%
9,6%
8,2%
6,5%
3,3%
3%
2,7%
2,1%
Trastorn identitat personal
Coneixements (al procés i al tractament)
Afrontament ineficaç
Risc de violència dirigida a un mateix
Ansietat
Insomni
Risc de violència dirigida als altres
Incompliment del tractament
Risc de caigudes
Descuit personal
Desequilibri nutricional per defecte
Risc de restrenyiment
Restrenyiment
Diagnòstics infermers Salut Mental 2016
19
PREALT o preparació per a l’alta dels pacients que requeriran suport domiciliari per part dels
equips d’Atenció primària.
El protocol de preparació de l’alta es configura com un instrument per millorar la coordinació entre
els hospitals d’aguts, els centres sociosanitaris i l’atenció primària de salut.
Cal la comunicació anticipada i sistemàtica dels professionals de l’atenció hospitalària al
professional o a l’equip referent del malalt a l’atenció primària, tenint en compte per a la
planificació de l’alta les necessitats d’intervenció en el període post-agut, fent especial atenció a
les recomanacions terapèutiques i de conciliació.
El total de PREALT realitzats l’any 2016 han estat de 1.754 (aguts: 1.485, sociosanitari: 269)
Informe d’alta infermer
Al 90,7% dels pacients ingressats (ingrés >2 dies) se’ls va realitzar l’informe d’alta infermer (91,3
HSJD; 74,8 CSJ; 94,5 Sociosanitari)
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
Nº inf. PREALT
361742
14221252
15741754
2016 2015 2014 2013 2012 2011
94,3
68,2
89,9 92,699,2 98,7 99,2 94,8 94,2
81,1
96,4 93,4
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
A1 A2 A3 A4 UHAD UGA UMFA SM UF3 U7 U8 U9
92,7 95,3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
ULLE Conva
74,9
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
3CA
20
Interconsultes infermeres
A partir de l’any 2013 es van posar en funcionament les interconsultes infermeres, treball social
i servei de dietètica i nutrició a través de l’ETM.
Amb aquestes interconsultes les infermeres poden sol·licitar una consulta a les infermeres
gestores i/o expertes en diferents temes i també a nutrició i treball social.
Les infermeres educadores, gestores, dietistes i nutricionistes han realitzat 3.008
interconsultes sol·licitades per infermeres, mentre que l’any passat se’n van fer 2.356.
CONSULTOR/S Nº INTERCONSULTES
2013 2014 2015 2016
Infermeres clíniques diabetis (2) 369 437 500 511
Infermera gestora cardiologia 15 29 34 27
Infermeres gestores pneumologia (2) 290 349 363 602
Infermera gestora vascular 138 182 222 205
Infermera clínica dostomies 96 113 116 199
Infermera clínica cures 71 83 101 235
Servei de dietètica i nutrició 679 914 879 698
Equip de teràpia intravenosa (ETI) - - 130 455
Infermera clínica anticoagulants orals
(ACO) - - 11 76
TOTAL 1658 2090 2356 3008
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
2013 2014 2015 2016
IG diabetis
IG cardiologia
IG Pneumologia
IG Vascular
IC Ostomies
IC cures
Dietistes
ETI
IC ACO
21
3.2 Protocols
Durant l’any 2016 la comissió de protocols ha coordinat l’actualització amb els autors de 56 protocols (P) i 4 plans d’educació (PE), quedant pendents 15 protocols que tenien la data de revisió prevista per aquest any. Aquest any també s’han eliminat 3 protocols de la intranet perquè són tècniques o circuits que ja no s’utilitzen o s’han inclòs en altres protocols.
La comissió també ha coordinant i consensuat l’elaboració d’11 nous protocols i ha donat suport als autors per a la preparació, la difusió, la implantació i l’avaluació posterior del document.
Un cop la comissió ha aprovat els protocols, procediments i plans educacionals, tots han estat
publicats o substituïts a la intranet en l’apartat de protocols i procediments d’infermeria.
Cateterismes, sondes i drenatges
Desobstrucció PICC i reservoris SC
Seguretat
Actuació postcaiguda
Mesures d’aïllament protector Preparació dels malalts per a proves diagnòstiques i terapèutiques
Càpsula endoscòpica
Procediment pericardiocentesi
0
10
20
30
40
50
60
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
18
3125
36
5649
44
56
13
59
26
1115
51 0 3
P.Revisats P.Pendents Eliminats
0
2
4
6 5
34
2
0 00 0 0
PE.Revisats
PE.Pendents
PE.Eliminats
0
20
40
60
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
14
36 3846
33 38
615
9 8 7 11
Protocols nous
22
Pediatria
Aspiració de secrecions per tub endotraqueal en nounats
UCI
Mobilització i sedestació precoç del malalt amb ventilació mecànica invasiva a UCI
Aïllament acústic pacients ingressats a UCI
Radiologia
Procediments i tècniques de radiologia simple
Procediments mamografia
Procediments TAC
3.3 Plans de cures
Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball, conjuntament
amb els professionals d’infermeria, s’han elaborat plans de cures estandarditzats que s’han
introduït directament a l’aplicació Gacela. En total el 2016 en tenim 171.
S’han realitzat 3 plans de cures estàndards nous:
Eventració abdominal
Tumor renal per laparoscòpia
Hernia discal cervical
Aquests plans de cures serveixen de guia a la infermera per tal d’individualitzar les cures per a
cada malalt.
3.4 Fulls informatius i recomanacions
En el primer contacte del pacient a l’hospital la infermera lliura al pacient fulls informatius sobre
l’àrea d’atenció on ha de ser atès i en el moment de l’alta li lliura consells i recomanacions a
seguir, fins al restabliment del seu problema de salut.
Aquest any s’han actualitzat 16 recomanacions i 6 fulls informatius. També s’han realitzat 6
fulls de recomanacions nous:
1. El cor i la malaltia coronària . Consells i Recomanacions (Cardiologia)
2. Programa de pre-rehabilitació intervenció de pròtesi de genoll (COT)
3. Preparació càpsula endoscòpica (Digestiu)
4. Preparació test de l’alè per determinar l’aborció de lactosa o fructosa (Digestiu)
5. Recomanacions per a una vida saludable (Medicina interna)
6. Aïllament protector (Control de la infecció)
23
4.Indicadors de qualitat de les cures infermeres
Els indicadors són eines que mesuren i quantifiquen la qualitat d’una determinada activitat o
procés. La finalitat més important de treballar amb indicadors és la d’influir en la gestió, dels
resultats depèn l’activació d’accions de millora, utilització de recursos o canvis organitzatius, és
a dir, en la presa de decisions.
Amb aquesta finalitat, i tenint en compte que mesurar la totalitat dels processos que es realitzen
no és viable, és important una bona selecció dels indicadors.
En els criteris de selecció hem de tenir en compte els processos més crítics i aquells que estan
per sota del nivell de qualitat desitjable o esperat.
Per aquesta raó anualment analitzem i valorem els resultats i també revalorem els indicadors que
han de formar part del quadre de comandaments del proper any.
El quadre d’indicadors de la Direcció Infermera està format per 47 indicadors, que avaluen 21
àrees:
● 19 procedents del quadre de comandaments de Seguretat del Pacient a l'atenció
especialitzada
● 22 procedents del document d’Indicadors d'Avaluació de les cures infermeres
● 5 indicadors propis que mantenim
● 1 Pla de Salut
La distribució per dimensions de la qualitat:
● 1 d’accessibilitat
● 4 d’atenció centrada en la persona
● 3 de continuïtat en l’atenció
● 5 d’eficàcia
● 34 de seguretat del pacient
Segons el tipus d’indicador:
● 6 d’estructura
● 23 de procés
● 18 de resultats
Disposem del programa Gacela com a eina de gestió de les cures infermeres, fet que ens facilita
la recollida de moltes de les dades per a l’avaluació dels indicadors i al mateix temps obtenim
resultats més rellevants per a la valoració.
El lideratge dels comandaments d’infermeria és bàsic per fer arribar als professionals la cultura
de qualitat i de millora contínua, l’observació i recollida de dades, d’alguns dels indicadors. Per
els caps d’unitat pretén apropar la metodologia de qualitat allà on es dóna l’atenció als pacient,
centre de les cures infermeres.
24
Monitoritzar indicadors de qualitat i seguretat del pacient ens permet
fer un seguiment de com estem treballant i conèixer els punts a
millorar.
Objectiu
Avaluar les cures infermeres en la Fundació Althaia, amb la implicació dels líders i els
professionals, facilita el benchmarking amb altres centres alhora que es dóna resposta als
objectius del Departament de Salut; tot això amb la finalitat de garantir unes cures de qualitat,
disminuint la variabilitat i crear cultura de qualitat i millora contínua.
4.1.Dolor
Dolor Est 2015
2016
Registre de la valoració
del dolor en les 1s 24h 100% 96% 95,3%
Registre de la valoració
del dolor en cada torn
(unitats quirúrgiques)
100% 89,3% 82,1%
Pacients amb dolor
postquirúrgic 10% 15,0% 15%
Pacients amb dolor a
les últimes 24h 30% 32,5% 36%
“Althaia sense dolor” va ser un projecte 2012-14 que té com a continuïtat el seguiment de 5 indicadors per la valoració del maneig dels pacients amb dolor. La Comissió del Dolor, liderada per l’anestesista Dr. Josep Delgado i la infermera Lourdes Manent, han fet aquests any 2 talls de prevalença del dolor seguint els mateixos indicadors establerts durant el projecte “Althaia sense dolor”. El quadre d’indicadors d’infermeria recull 2 d’aquests, el registre de la valoració del dolor en cada torn a les unitats quirúrgiques i el percentatge de pacients amb dolor en les últimes 24h de la recollida.
25
Els 2 indicadors restants, el registre de la valoració del dolor en les primeres 24h d’ingrés i el dolor del pacient quirúrgic en els postoperatori, provenen del grup de benchmarking de “La Unió”. Aquests any hem continuat amb la difusió externa del projecte participant en la 1a Jornada de la Societat Catalana del Dolor i la Jornada Tècnica de Tècniques de Benchmarking de la Unió. El percentatge de pacients que manifesten dolor ha estat més una mica més elevat aquest any i també s’ha registrat algun punt menys, tot i no sent un canvi significatiu ens està indicant que no s’ha de deixar de fer seguiment i continuar amb la cadena de la millora contínua per mantenir un excel·lent nivell de resultats, i la comissió del Dolor segueix en aquesta línia.
4.2.Úlceres per pressió
Úlceres per pressió (UPP) Estàndard 2015 2016
Percentatge de pacients amb valoració del risc de d'úlceres per pressió realitzada
90% 95,8% 100%
Taxa de pacients amb úlceres per pressió adquirides durant l'estada hospitalària
6% 0,44% 1,47%
Taxa de pacients amb úlceres per pressió adquirides durant l'estada a UCI 1,23%
Taxa de pacients amb úlceres per pressió adquirides durant l'estada hospitalària a unitats de sociosanitari 0,17‰ 2,07‰
Taxa de pacients amb UPP adquirides durant l'estada a l’atenció privada 0,17%
Les úlceres per pressió són esdeveniments adversos que es poden prevenir amb les cures
infermeres adequades, minimitzant els factors de risc que afavoreixen la seva aparició.
La taxa d’UPP ens dóna uns valors molt per sota dels estàndards definits, això ens indica que
les cures infermeres són les adequades i que la prevenció que es du a terme és altament efectiva;
no oblidem, però, que sempre hi juguen altres factors com la reducció de les estades
hospitalàries, la disponibilitat d’utillatge preventiu (matalassos, protectors, màrfegues...), que
també estan relacionats amb la millora.
L’informe de la Central de
Resultats, Àmbit hospitalari de les dades del 2015 destaca el projecte “Althaia sense dolor” i també s’ha publicat com a experiència en l’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària (OIGS) i ha passat a ser experiència certificada.
26
L’estat del malalt és, en el cas de les UPP, un factor intrínsec important per a predicció de
l’aparició de l’ulcera, la valoració infermera, mitjançant l’escala de valoració NORTON, és bàsica
a l’hora determinar els pacients de risc. En aquests aspecte hem arribat al 100% dels pacients
ingressats que estan valorats, segurament podem interpretar aquesta millora al seguiment
exhaustiu i periòdic dels registres d’infermeria, al programa Gacela que facilita la utilització i
registre de l’escala, i també a la gestió de la qualitat per part de la Direcció Infermera i el seu
equip.
Aquests any valorem per separat les UPP relacionades amb l’estada a la Unitat de Cures
Intensives (UCI); en aquesta unitat la probabilitat d’aparició és molt més elevada per l’estat
metabòlic del malalt i la impossibilitat de dur a terme els canvis posturals en casos d’inestabilitat
hemodinàmica. Tot i així el resultat de la taxa ha estat molt baix.
En el cas de la taxa a l’àrea sociosanitària ja fa 2 anys que utilitzem com a denominador les
estades dels pacients, en lloc de les altes com en el cas d’hospitalització convencional i UCI. Les
altes són escasses i els pacients hi estan durant llargs períodes de temps, la qual cosa suposa
la curació d’algunes UPP i l’aparició de noves. En aquest cas no tenim referència de l’estàndard
adequat, la GNEAUPP (Grupo Nacional para el Estudio y Asesoramiento en Úlceras por Presión
y Heridas Crónicas) recomana 6-8% segons tipus d’hospital.
En l’àrea privada la taxa és molt més baixa, com a conseqüència del perfil de pacients atesos.
4.3.Flebitis
La taxa de flebitis aquest any és similar a l’anterior, les dades s’han extret del registre d’infermeria
de 23.504 catèters inserits dels quals 1.554 s’han retirat per flebitis o dolor. Disposar de les dades
totals significa obtenir uns resultats molt rellevants, així doncs, tot i que sembli una taxa una mica
més alta, estem parlant del seguiment de tots els catèters i no d’una mostra agafada a l’atzar.
Cal incidir en les bacterièmies causades per vies perifèriques que aquest any han estat 3:
2014 2015 2016
Nº cat 26.052 18.249 23.504 Nº catèters retirats per
flebitis + dolor / nº cat
total
5,7 %
5,6 %
6,6 %
Bacterièmia x cv perifèric
0 1 3
5,70% 5,60%
6,60%
5,00%
5,50%
6,00%
6,50%
7,00%
Cat feblitis
2014 2015 2016
27
4.4.Caigudes
Les caigudes són un gran problema en la seguretat del pacient i, especialment, més prevalent i
preocupant en el pacient gran ingressat en centres sanitaris. Moltes d’aquestes caigudes
provoquen conseqüències importants en la qualitat de vida dels malalts, algunes tan immediates
com greus lesions que allarguen la seva estada hospitalària.
El número de caigudes augmenta progressivament perquè tenim pacients ingressats amb una
alta prevalença de factors de risc. L’augment significatiu de les caigudes amb lesió els 2 últims
anys està condicionat al canvi de sistema de registre, que precisa d’un seguiment individual de
cada pacient que cau, això minimitza el risc de pèrdua de lesions no detectades en el moment
de la caiguda.
Aquests augment, ja detectat l’any anterior, ha activat una acció de millora que hem anomenat
Projecte NeC (No ens Caigui) que està duent a terme un grup de 2 infermeres i 2 auxiliars
d’infermeria, liderat per la Infermera Referent de
Seguretat del Pacient:
● Montse Noguera Pardillo
● Angels Esteban Màrquez ● Manoli Rodriguez Carmona ● Mª Dolors Guerrero Paez ● Teo Baeza Ransanz
Els resultats es recolliran el mes de març del 2017 però durant el 2016 s’han dut a terme les
activitats de millora: 8 cursos presencials i 2 on-line, en els quals s’han format uns 200
professionals, s’han realitzat canvis en els registres d’infermeria i s’ha fet difusió del projecte tant
a professionals com a pacients i famílies.
Comparatiu per anys
Any 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Nº
caigudes 118 136 156 140 137 173 185
Nº
caigudes
amb lesió 5 3 6 6 3 22 23
28
Caigudes: 185 notificacions
Est
2015
2016
Percentatge pacients valorats risc de caigudes
100% 91,89% 92,3%
Taxa caigudes general <1-2‰ estades
0,78 ‰ estades
Taxa caigudes lesió general <0,1-0,6‰ estades
0,10 ‰ estades
Taxa caigudes aguts
Taxa caigudes lesió
1,4‰
0,19‰
Taxa caigudes Sociosanitari Taxa caigudes lesió
1,2‰
0,11‰
Taxa caigudes privada
Taxa caigudes lesió
0,2‰
0,09‰
Factors contribuents:
Per conèixer millor les característiques dels pacients que han caigut hem de saber:
29
Tipus de caiguda:
El tipus de caigudes més freqüents és:
● Baixant del llit o aixecant-se de la cadira per anar al lavabo, i més de la meitat sense el
calçat adequat.
● En igual proporció per pèrdua d’equilibri o relliscada, ja sigui deambulant per l’habitació
o al lavabo
4.5.Contencions físiques
Contencions 2015 2016
Contencions físiques i/o mecàniques a Salut Mental
17,5% (mostra)
26,7% (155/579)
(totals) Ús del protocol de contenció física
SM: 88,2% SS: 81,3%
SM: 100% SS: 100%
Consentiment informat sobre contenció física
aguts: 0% SS: 0%
SM: 47,4%
Registre de la informació a la família
SM:100% SS: 100%
Ús del protocol de contenció física i/o mecànica a hospitalització i sociosanitari
aguts: 86,7%
SS: 81,3%
Per fer una correcta valoració d’aquests indicadors cal insistir en què totes les contencions quedin
registrades a Gacela, el primer indicador que es refereix a percentatge de pacients ingressats
amb contencions només s’ha pogut avaluar a la unitat de Salut Mental. Aquest resultat (26,7%)
inclou les contencions relacionades amb risc de caigudes i les d’alteracions de conducta.
Com a conclusió de les observacions podem afirmar que el grau de compliment és immillorable,
s’entén com a compliment que tot pacient contingut tingui un pla de cures amb controls cada 3h
i que es valori i quedi registrada la valoració de la necessitat de la contenció cada torn.
Tot i que el consentiment informat és responsabilitat mèdica, hem considerat responsabilitat de
la infermera referent informar la família de la necessitat de la contenció, especialment quan el
pacient està sol, i el registre a la història clínica.
30
4.6.Infecció d’orina
Infecció d'orina en
pacients sondats Est 2015 2016
Prevalença d'infecció del
tracte urinari relacionada
amb la sonda urinària.
10% 3,57% 0%
53 SV
Percentatge de pacients
ingressats sondats. 7,82% 6,5%
El sondatge vesical és una tècnica indicada en: situacions de gravetat per control de la diüresi o
valoració d’anúria, quan és necessari fer rentats vesicals, en casos de retenció aguda d’orina,
per proves diagnòstiques o altres menys freqüents com bufeta neurògena o tractaments locals.
Establir una via directa a la bufeta implica un risc elevat d’infeccions nosocomials que cal evitar,
en primer lloc disminuint el nombre de pacients sondats als estrictament necessaris i, en segon
lloc, aplicant tècniques asèptiques en la inserció i manteniment de la sonda.
En els 2 talls de prevalença realitzats el 2016 no s’ha trobat cap pacient sondat amb infecció
urinària nosocomial (IUN) i s’ha fet seguiment de 53 pacients sondats.
En analitzar el percentatge de pacients sondats a l’hospital veiem que és menor que l’any anterior
i això ens indica que la utilització de la sonda vesical es fa amb bons criteris i els resultats de les
indicacions així ho demostren: els pacients sondats representen 6,5% (24 de 365) i els motius
del sondatge són per control hemodinàmic 66%, control postquirúrgic 25% i retenció aguda 4,1%.
Pel que fa als dies d’utilització, el 75% la utilitzen entre 0-4 dies, el 25 % entre 5-10 dies i el 0%
més de 10 dies. En aquell tall, s’observa que els percentatges dels dies d’utilització de 5-10 dies són molt més
baixos que en talls anteriors i que en més de 10 dies no hi ha cap cas. S’han revisat els pacients
i en tots els casos està justificat. La comparació dels resultats des de el 2008 reflecteix la variabilitat segons la mostra observada:
31
4.7.Hemocultius
L’hemocultiu és un procediment diagnòstic per detectar possibles microorganismes a la sang.
L’extracció de la sang és competència infermera i es imprescindible evitar la contaminació de les
mostres durant el procediment d’extracció.
Des de el 2009, arrel d’una acció de millora, és va adoptar un registre de tots els hemocultius
que es realitzen de forma individualitzada, així podem obtenir dades globals, per serveis i
individuals de cada professional i quan un hemocultiu es contamina se li notifica al professional.
Aquesta acció ha fet que tinguem uns bons resultats.
En pacients adults (estàndard 3%):
Servei d'Urgències
Total no contaminats
Total contaminats
Taxa contaminació
SJD 4.604 76 1,65 %
CSJ 184 3 1,61 %
En pacients pediàtrics (estàndard 5%):
Servei d'Urgències
Total no contaminats
Total contaminats
Taxa contaminació
SJD 516 1 2,32 %
CSJ 62 6 9,67 %
L’única taxa per sobre dels valors estàndards és la pediatria de la Clínica Sant Josep, cal tenir
en compte que aquí, el nombre d’hemocultius és molt baix i els mínims contaminats alteren
fàcilment la taxa. La comparació del resultat global dels últims anys és bona en els dos aspectes:
1
1,5
2
2,5
3
% Hemocultius contaminats adults
2014
2015
2016
32
Quant a la taxa de complementació del registre, aquest any ha millorat moderadament respecte
de l'anterior:
Període Taxa
complementació
hemocultiu a ETM
2009 63,7 %
2010 64,3 %
2011 61,8 %
2012 70,3 %
2013 61,8 %
2014
2015
2016
55,28 %
45%
59,9%
4.8.Identificació
Identificació Est 2015 2016
Pacients amb polsera identificativa
90% 94,4% (456/483)
95,1% 691/657
Professionals que realitzen la identificació activa en els moments de risc
38,8% id completa*
84,0% id mínima
33,4% id completa*
86,1% id mínima
0
1
2
3
4
5
% Hemocultius contaminats Pediatria
2014
2015
2016
33
Aquests any 2016 el nombre de pacients que han portat la polsera identificativa ha augmentat molt moderadament però no ha estat així en el cas de la identificació activa completa (es considera completa quan se li demana al pacient que digui el seu nom, cognom i edat i es comprova que correspongui amb la polsera i els documents).
El valor identificació mínima es refereix que s’ha fet algun tipus d’identificació dels descrits
anteriorment. L’augment d’aquest valor no és massa rellevant, la qual cosa indica que la millora
en aquesta pràctica clínica no és adequada i és una àrea a valorar per a noves accions.
El mètode per obtenir les dades és observacional i realitzat per la cap de cada unitat o/i infermeres referents de Seguretat del Pacient. Les observacions es realitzen en un dels 8 moments de més risc:
1. Arribada del pacient a la unitat 2. Abans d'administrar medicació 3. Abans de d'obtenir mostres de sang o altres fluids 4. Abans de traslladar el pacient a un altre servei 5. Abans de realitzar transfusió de sang o hemoderivats 6. Abans de realitzar intervencions invasives/quirúrgiques 7. Abans de realitzar proves radiològiques o altres procediments diagnòstics 8. En l'assignació mare-nadó
Les observacions es fan en totes les categories de professionals.
Comparatiu per anys
4.9.Cirurgia segura
CKL 2015 2016
Nº intervencions en les quals es determina la realització del CKL quirúrgic
7676 9436
Grau d'implantació de la llista de verificació de seguretat quirúrgica 81,6% 88,6%
Avaluació de l'aplicació de tots els ítems que inclou la llista de verificació de seguretat quirúrgica 81,7% 85,4%
34
El check list (CKL) o llista de verificació quirúrgica està implantada des de l’any 2009, en totes
les intervencions en què hi hagi presència de l’anestesista. El 2012 es va introduir un llistat
prequirúrgic, que es realitza a les unitats d’hospitalització, abans de fer el trasllat del pacient a
l’àrea quirúrgica. El 2014 es va iniciar la llista per oftalmologia però no s’ha incorporat a la suma
dels CKL generals fins a aquest any quan ja es considera consolidat i s’incorpora a la HC del
pacient.
Queda pendent l’àrea privada en els que ja s’han iniciat i estan en període de prova i adaptació.
Les llistes de verificació es consideren eines útils, econòmiques i de comunicació, en especial
eficients en activitats que requereixen un grup de professionals, si bé la seva introducció en
alguns equips no és fàcil, la sensació de pèrdua de temps per part dels professionals i l’excés de
confiança són factors que juguen en contra.
Això explica que en la llista de verificació quirúrgica no hi ha millores significatives i que l’evolució
en el temps no ha estat homogènia; el descens del 2012 té relació també amb la incorporació de
l’acompliment als objectius remunerats.
No obstant això, el llistat de verificació prequirúgic, a hospitalització i urgències, ha tingut una
molt millor acceptació i el seu grau de compliment és alt:
35
4.10.Higiene de les mans
Higiene de mans 2015 (Dades SJD)
Professionals que han realitzat formació presencial sobre higiene de mans 5,75%
Professionals que han realitzat formació on-line sobre higiene de mans
10,20%
Llits d'hospitalització amb preparats de base alcohòlica a l'habitació
94,20%
Llits d'UCI amb preparats de base alcohòlica a l'habitació
100%
Consum de preparats de base alcohòlica per a la higiene de mans 26,34‰ estades
Observació del compliment dels 5 moments en la higiene de mans segons els criteris de l'OMS a SJD
46,40%
Observació del compliment dels 5 moments en la higiene de mans segons els criteris de l'OMS a CSJ
80,4%
Observació del compliment dels 5 moments en la higiene de mans segons els criteris de l'OMS a CHM
78,1%
La higiene de les mans és clau per a la reducció d'infeccions relacionades amb l'assistència
sanitària (IRAS), per aquesta raó mantenim una vigilància constant.
En relació al 2015, hem fet una mica més de formació en higiene de mans (2,27% presencial i
7,40% on-line), però els resultats de les observacions han estat pitjors a l’edifici de Sant Joan de
Déu, a la Clínica i CH els resultats són molt millors. Per a la interpretació s’ha de tenir en compte
l’entorn de cada un d’ells.
Les dades estan calculades per a totes les categories professionals, a través d’observacions de
la realització de la higiene de les mans en els 5 moments recomanats.
46,40%
80,40% 78,10%
SJD CSJ CH
36
-Taxa d’acompliment de la higiene de mans per categories professional 2016:
En relació als moments de més compliment segueixen essent els mateixos: abans de la
realització d’una tècnica asèptica i després de la manipulació de fluids corporals; si bé aquest
any ha millorat el moment 5, després del contacte amb el pacient.
Segon els 5 moments:
M1- abans del contacte amb el pacient M2- abans de realitzar una tècnica asèptica M3- després de la manipulació de fluids corporals M4- després del contacte amb el pacient M5- després del contacte amb l’entorn
4.11.Resultats cirurgia major ambulatòria
La trucada al pacient a les 24h posteriors a una intervenció de cirurgia major ambulatòria, és una
peça clau per a la qualitat del servei, l’objectiu és fer el seguiment del pacient per detectar
possibles complicacions i assegurar un postoperatori satisfactori i aquesta és una funció de la
infermera. Les trucades realitzades aquest any han estat 179 menys que l’any anterior, tenint en compte
que s’han fet 2.016 trucades, però en 239 ocasions no s’ha pogut contactar amb l’interessat.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
120%
Altres Auxiliars DI Metge
Compliment per categories
SJD CH CSJ
37
CMA/CSI - SJD 2015 2016
TOTAL ENQUESTES 1983 1804
VARIUS 185 125
HÈRNIES 297 251
ARTROSCÒPIES DE GENOLL 228 201
LLIGAMENTS CREUATS (LCA) 7 15
ARTROSCÒPIES D'ESPATLLA 100 136
GINECOLOGIA 88 123
OTORRINO 194 2018
UROLOGIA 77 28
CIRURGIA INFANTIL 117 126
ENQUESTA GENERAL 625 576
Són moltes les variables que es registren en aquestes enquestes telefòniques, i es podrien
extreure diferents indicadors de qualitat, aquests són els que hem determinat per a la seva
valoració:
Indicadors 2015 2016
Nombre de pacients que coneixen les normes bàsiques preparatòries 84,17% 99,08%
Nombre de pacients que porten la pell preparada segons protocol 96,83% 97,72%
El nivell de satisfacció del total de les enquestes és molt elevat, el percentatge de pacients que
valoren l’assistència per sobre de 8, en una escala del 1 al 10, son ha estat del 99,18%.
4.12.Nucli de Seguretat del Pacient La comissió o Nucli de Seguretat del Pacient (NSP) és un equip multidisciplinari que treballa per
la qualitat i seguretat en l’assistència sanitària. La referent de Seguretat del Pacient és la
infermera de Qualitat.
La seva funció principal és la de vetllar per la seguretat dels pacients atesos a la institució.
Entre les activitats que du a terme el Nucli de Seguretat hi ha el seguiment dels indicadors que
demana el Departament de Salut i que, en gran part, són mesurats per infermeria.
38
L’anàlisi i seguiment de les notificacions d’esdeveniments adversos és una altra de les activitats
principals i es realitza a través de la plataforma on-line, anònima i confidencial, on els
professionals poden comunicar errors o incidents que han detectat i que, o bé han causat dany
al pacient, o bé incrementen el risc de patir-lo. Cada una d’aquestes notificacions és analitzada
per algun dels membres del grup, es discuteix i es determinen accions de millora sempre que
sigui possible. El 2016 n’hem rebut un total de 226, en la mateixa línia de l’any anterior (220
notificacions), distribuïdes segons tipus en:
ANY caigudes medicació EA total
2010 118 24 27 169
2011 136 29 43 208
2012 156 24 121 301
2013 140 31 127 298
2014 137 22 46 205
2015 173 9 38 220
2016 185 17 43 245
Les notificacions de caigudes continuen sent les notificacions més nombroses.
Errors de medicació Aquest any s’han notificat 17 errors en el procés de medicació distribuïts en diferents fases de la cadena:
Procés de medicació Nº
Administració 11
Dispensació 2
Preparació a l’àrea clínica 2
Prescripció 2
Total 17
39
En la classificació segons el tipus d’error s’identifica que un mateix esdeveniment pot incloure més d’un tipus d’error:
Tipus d’error de medicació Nº
Al·lèrgia prèvia 1
Dosis, freqüència / velocitat / omissió 8
Duplicitat terapèutica 1
Forma farmacològica errònia 1
Incompliment del pacient 1
Medicament erroni 4
Pacient equivocat 1
Prescripció mèdica incorrecta 1
Prescripció medicació verbal 1
Similitud d’envasos 1
Via d’administració incorrecta 2
Altres 4
Sempre tenim un baix número de notificacions d’errors de medicació, creiem que té relació amb la dificultat del registre.
Accions de millora
L’anàlisi exhaustiva de cada una d’aquestes notificacions ha detectat 27 accions que podrien
millorar el risc, d’aquestes 27 ja se n’han realitzat 23 durant l’any en curs, que correspon al 85,2%.
40
Nº accions proposades Tipus d’accions Nº accions realitzades
8 Avís professional/ comandament 8
4 Formació 4
2 Infraestructures 0
3 Introduir pràctiques segures 3
5 Material 5
5 Procediments/protocols 3
27 23
(85,2%)
Les accions que corresponen a avisos als professionals implicats o als comandaments fan
referència a lapsus o omissions per desconeixement d’un circuit o procediment.
En 5 ocasions ha calgut comprar o arreglar algun tipus de material com per exemple:
videolaringoscop per a intubacions difícils; arreglar porta d’ambulatori; identificació fàrmacs en el
Pixys; reposició bombones O2; assegurar la temperatura de les neveres de medicació.
Hemovigilància
La dedicació d’una infermera d’hemovigilància al 50% de la seva jornada ha possibilitat el
seguiment del procés de les transfusions de sang i hemoderivats.
L’activitat en transfusions ha estat:
Total activitat SJD i CSJ 2015 2016
Nº total transfusions 4167 4720
Nª total pacients que han rebut transfusions 1283 1325
No hem tingut cap transfusió errònia:
Indicador Resultat 2016
Indicador transfusió errònia 0%
Indicador d'esdeveniments adversos
4 x 1000/ 1325 = 3,01
41
L’indicador de seguretat del pacient ha millorat:
Taxa de transfusions no previstes
2015 2016
IQ ELECTIVES 20.820 20.632
TRANSFUSIONS NO PREVISTES 3 1
TAXA 0,014% 0,000048%
Seguiment del protocol de reserva de sang intervencions electives:
Sense reserva de sang: COT: 10 CIR: 2 VAS: 1 URO:1 GINE:1 No se sap:4
19/1325 1,4%
3 han precisat transfusió 2 presentaven anticossos + En els 2 casos es va anul·lar la IQ
2 activacions errònies del codi vermell.
En relació al seguiment de la traçabilitat dels fulls de registre:
Traçabilitat : Seguiment dels fulls de registre hemovigilància 19
19% dels fulls d’hemovigilància no s'entén el nom de la infermera que fa la transfusió 3% dels fulls no es retornen al banc de sang, i s'arxiva amb l’expedient
Butlletí de Seguretat del Pacient
La Unitat Funcional de Seguretat del Pacient continua publicant un butlletí bimensual com a mitjà
de difusió d’alertes, informació sobre pràctiques segures i per donar informació relacionada amb
la seguretat del pacient als professionals. El butlletí es publica a la intranet i també es distribueix
en format paper per les diferents unitats i serveis. Aquest any els temes de capçalera han estat:
● Notificacions de seguretat (gener)
● Identificació inequívoca de pacients (març)
● 5 de maig Dia internacional de la higiene de les mans (maig)
● Identificació de mostres biològiques (juliol) ● Errors de diagnòstic (setembre)
● Medicació de risc (novembre)
42
Dia de la higiene de mans
Com cada any el dia 5 de maig se celebra el Dia internacional de la higiene de mans, institucions
sanitàries ens animen a fer activitats de difusió.
Aquest any s’ha fet un concurs de fotografia amb 3 opcions de premi: la foto de més qualitat
tècnica, l’ expressió artística i la més divertida.
Aquestes són les fotos guanyadores, segons el mateix ordre, que s’han publicat a la intranet i
també han estat exposades el dia 5 de maig, a l’estand preparat per a l’esdeveniment:
M. Rosa Ortiz
43
Isabel Ayabar
Meritxell Royuela
I un reconeixement honorífic a la foto de Fina Obradors, infermera d’Infeccions i membre de la
Unitat de Seguretat del Pacient:
Quadre d’Indicadors de Seguretat del Pacient del Departament de Salut.
Una altra de les funcions de la Unitat Funcional de Seguretat del Pacient és el seguiment dels
indicadors de Quadre de comandament que demana el Departament de Salut.
El quadre consta de 73 indicadors, 47 dels quals són prioritaris i 26 opcionals. Althaia
complimenta el 83,56 dels indicadors (100% dels prioritaris i més del 53,8% dels opcionals).
Referents en seguretat del pacient
La implicació del professionals en la qualitat assistencial és condició bàsica per aconseguir la
millora dels resultats, així mateix, en la dimensió de seguretat ho és encara amb més rellevància.
El 2016 hem continuat incorporant professionals com a referents de seguretat del pacient dins
de la seves àrees de treball. Passant dels 14 anteriors a 16 durant aquest any.
● 5 a UCI:
o Elisabet Tarres Garcia
o Carme Moreno Moreno
o Carme Gijon Acosta
44
o Esther Giralt Sellares
o Veronica Segura Candileja
● 6 a Urgències:
o Monica Moya Vila
o Ma. Carme Ruiz Ramirez
o Marc Call Belmonte
o Nuria Basany Genesca
o Nuria Fabregat Batista
o Rosa M. Bononad Compte
● 3 a Salut Mental:
o Joana Alvarez
o Xavier Coromines
o Carme Rebollo
● 2 al Bloc Obstètric:
o Veronica Araujo Camacho
o Rosa Mª Gil Bello
● 2 a Atenció primària:
o Pilar Puig a l’ ABS1
o M. Dolors Cassi a l’ ABS3
I amb previsió d’afegir-se 2 professionals més del Bloc Quirúrgic de SJD i un de la CSJ.
Quant a la formació, 2 han fet un mòdul del curs de Postgrau Seguretat i Qualitat Assistencial i
Legal, de 6 i 7 crèdits respectivament, a més de les diferents sessions d’infermeria que s’han
realitzat en relació a la seguretat i les reunions de treball.
L’objectiu és que siguin les persones visibles a les seves unitats, qui estiguin formades per
reconèixer els riscos i que siguin el nexe de comunicació entre professionals i membres del nucli
de seguretat del pacient.
5.Formació
Formació continuada
La formació continuada és una eina imprescindible per millorar la qualitat i la seguretat en
l’atenció, per això es treballa per donar als professionals una formació de qualitat i adequada a
les seves necessitats, vetllant perquè la distribució sigui equitativa per a tots els professionals.
Hores de formació 2014 2015 2016
Taxa d'hores de formació continuada per a infermeres o
auxiliars d'infermeria durant l'any. 24,6
hores/professional
25,12 hores/profes
sional
21,80 hores/profes
sional
Taxa d'hores de formació continuada per a infermeres o
auxiliars d'infermeria durant l'any retribuïdes. 16,5
hores/professional
17,0 hores/profes
sional
16,16 hores/profes
sional
Import total de la formació continuada per a la direcció
d’infermeria (sense el cost de les cobertures)
44.007 € 15.388 € (d’altres
fons)
42.190 € 2798 € (d’altres
fons)
86.834 € 2.606€ (d’altres
fons)
45
Els professionals de la Direcció Infermera poden accedir a activitats formatives provinents de
diferents fons; per una part la formació que es planifica i organitza la pròpia direcció (cursos
presencials, on-line, tallers, estades formatives i sessions); per altra banda les activitats
multidisciplinàries organitzades per altres departaments d’ Althaia i altres activitats formatives
externes (congressos, jornades o cursos específics).
Formació de la Direcció Infermera
Aquests any vàrem planificar 18 cursos i se n’han fet 16 (88,8%). Els 16 cursos s’han impartit en
diferents edicions, per arribar a un major número de professionals. En total podem parlar de 37
cursos grupals (26 presencials i 11 on-line o semipresencials).
Cal destacar la línia de Seguretat del Pacient, mantenint el curs on-line d’Introducció de 10h,
que aquest any han fet 78 professionals. També el d’Higiene de Mans que han fet 122 i el curs
de Prevenció de caigudes, que forma part del projecte NeC, que han fet 202 professionals. 206
assistències a alguna de les 6 sessions programades sobre Farmacologia i els 50 infermers/eres
en la Valoració i maneig del dolor.
Cursos presencials Assis
Prevenció de caigudes (8 ed) 202 Valoració i maneig del dolor (2 ed) 50 Embenats funcionals en atenció primària 16 Atenció d’infermeria al PCC 24 Excel·lència en l'usuari per infermeria 14 Atenció al final de la vida 21 Pràctica de mindfulness per a la promoció de la
salut (general) 10
Curs Excel 14 Bioètica (tallers o jornades) 21 Fisiologia i art obstètric en la cura del perineu al
part 13
Formacio esterilització per part de Matachana 33
Curs de ressonància magnètica (2 ed) El desbridament. Conceptes i tècniques actuals. 111 Malalt crític a URG (2 ed) 54 Taller de Coaching i Salut (Nivell I) 24 Sessions Farmacologia 206
Cursos on-line o semipresencials Assis
Introducció a la Seguretat del Pacient (2
edicions) 78
Higiene de les mans (2 edicions) 122 Prevenció de caigudes (2 edicions) 202 Acollida i organització de l’activitat
assistencial per a tècnics d’auxiliar
d’infermeria UCF
15
Higiene preventiva hospitalària per a
portalliteres. UCF 18
Curs RCP bàsic i avançat 1r/2016 38
Estades formatives
Quant a la formació per adequació al lloc de treball s’han format 21 treballadors, fent un total de
820,28 hores repartides per categories:
46
Categoria Total hores Mitjana Infermers/eres 649,74 54,4 Tècnics d’auxiliar
d’infermeria 148,9 27,7
Tècnics de radiologia. 21,64 4,94
Aquesta formació deriva, en gran part, de l’elevada mobilitat dels nostres professionals en els
diferents serveis de l’organització.
Sessions clíniques
Durant l’any 2016 s’han realitzat 258 sessions a les quals han assistit professionals de la Direcció
Infermera:
Nº sessions Mitjana
assist/sessió Nº assistents
2008 166 14,7 2152
2009 165 14,3 2279
2010 172 14,3 2362
2011 158 11,5 1811
2012 151 12,1 1823
2013 283 13,4 3795
2014 284 10,9 3113
2015 232 9,34 2151
2016 165 16,1 2657
Els resultats, comparats amb els anys anteriors, ens indiquen que augmenta el número
d’assistències tot i realitzant 67 sessions menys, cal destacar també que s’han realitzat sessions
d’interès general que han convocat un gran número de professionals, com ara les sessions de
farmacologia, de la posada en marxa de l’ ETF o sessions de nous aparells de l’àrea quirúrgica.
47
Altres formacions:
A destacar la formació organitzada per la unitat de Riscos Laborals, en relació a la mobilitat dels
professionals a l’hora de moure als pacients, en tallers pràctics, als quals han assistit 41
portalliteres i 257 tècnics d’auxiliar d’infermeria.
Quant a professionals que s’han desplaçat per realitzar cursos han estat 93:
Cursos externs nº as 3r Curs de pediatria pràctica. Reus 5 2n Curs de Disfàgia Orofaríngia. Reus 4 Impacte del patiment i la mort en els professionals sanitaris 4
Buena práctica clínica. Estudios clínicos EXPERT 3 Curso de prevención y manejo de la infección asociada a la asistencia sanitaria. Hospital Sagrat 3
INSTRUMENTACIÓN EN CIRUGÍA OFTALMOLÓGICA: RETINA Y GLAUCOMA, BARCELONA 3
Participació curs Urologia 3 XIII CURS BÀSIC: EL PROCÉS D’ESTERILITZACIÓ, Mataró 3 Curs Intel·ligència i Educació Emocional 2 8è Curs de tècniques contínues de depuració extrarenal, Badafiltre. Germans Tries 2
8ª EDICIÓ CURS ATENCIÓ D’INFERMERIA A LA PERSONA AFECTADA DE MALALTIA VASCULAR CEREBRAL 2
ADHERENCIA Y AUTOGESTIÓN EN DIABETES A TRAVÉS DE e-SALUD /SMARTSALUD. SITGES 2
CURS ARTROSCÒPIA. LABORATORI SMITH&NEPHEW. SARAGOSSA. 2
Curs d'Analgèsia, sedació, delírium i debilitat adquirida. Vall Hebron 2
CURS ON-LINE MALALTIES NEURODEGENERATIVES 2 Curs Parc Taulí "Punción acceso vascular periférico guiada por ecografia" 2
Del parto natural a la patologia obstétrica. Barcelona 2 Enfermedad inflamatoria intestinal .Barcelona 2 I CURSO DE ACTUALIZACIÓN EN ENFERMERÍA OFTALMOLÓGICA EIVISSA 2
INICIACIÓN A LA VITRECTOMÍA, MADRID 2 Lactància Materna, curs 8h SJD Esplugues 2 Programa Enlazados: Malaltia inflamatòria. Barcelona 2 Suport en procés de dol 2 TALLER DE MOBILITZACIÓ I TRANFERÈNCIES AMB GRUES I ALTRES AJUTS TÈCNICS. 2
Taller Mobilitzacions, Ajuts tècnics - Karinter 2
48
Taller psicoeducatiu per a fumadors. ICO 2 7º TALLER INTERACTIVO INFECTOLÓGICO. Santiago de Compostela. 1
ACTUALITZACIÓ EN PEDIATRIA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. VI EDICIÓ. Althaia 1
Afterwork.llevadores artístiques 1 Com gestionar-se amb salut davant persones difícils 1 Com realitzar un taller psicoeducatiu per a fumadors. ICO 1
Curs del VINCAT sobre ILQ en pròtesis. 1 Curs ECO 1 Curso de Ecografía de cadera y pelvis. CONSELL CATALÀ DE L`ESPORT -BARCELONA 1
Curso de ÉTICA ASISTENCIAL PARA AUXILIARES DE ENFERMERÍA 1
EINES I RECURSOS PER LA CONSULTA DEL TABAC. ICO 1 Encuentros formativos estomatoterapeutas. Segovia 1 Enlazados, grupo enfermero de trabajo en Enfermedad Inflamatoria Intestinal 1
Estabilización del recién nacido grave en sala de partos, Sant Joan de Déu Esplugues, simulació 1
Estudios Clínicos, Regulación y Buena Práctica Clínica 1 I curs Actualització en lactància materna d'Osona 1 I CURS D’ACTUALITZACIÓ EN ALLETAMENT MATERN D’OSONA. VIC 1
IO DEEPING Profundizando en el conocimiento de la Inmuno- oncologia. Barcelona 1
Masterclass: Valoración de lesiones focales hepáticas y vía biliar mediante RM. 1
Modelos estratégicos en gestión del conocimiento corporativo. UB 1
Nou projecte d'aplicatiu de registre de dades sobre tabaquisme . 1
Obtenir millors resultats amb menys energies: productivitat 1
Patologies del tabac. Lleida 1 Taller d’al·lèrgia a aliments: novetats en el diagnòstic i tractament 1
TALLER ENTRENAMIENTO PLEGRIDY-TECFIDERA CATALUÑA SUR(Tarragona) 1
Taller internacional de Tuberculosi 2016. Barcelona 1 TALLER SCRAP (manualitats creatives) 1 Tractament multicomponent del tabaquisme en grups d'especial atenció. ICO 1
Treballant en equip per una UCI sense fronteres (socmic) 1 Total 89
Jornades i congressos
La Direcció d’Infermeria d’Althaia promociona i afavoreix la participació a jornades i congressos. Aquets anys hi han assistit 228 professionals, 38 més que l’any anterior.
Congressos i jornades
2014 2015 2016
Nº professionals assistents
145 190 228
49
Jornades i congressos nº assist
36 Jornades d'Urgències Pediàtriques. Althaia 21
7a Jornada de geriatria del Bages 14 Jornada TICAP-AIFICC. Mataró 6 JORNADA DE VACUNES de l´AIFiCC, 5 Jornades R+D+I TIC Salut i Social 5 2a JORNADA CATALANA D’HOSPITALS DE DIA DE SALUT MENTAL PER A NENS I ADOLESCENTS 4
Congrés Nacional d'infermeria intensiva a VALÈNCIA 4 II jornadas de humanizacion de los cuidados intensivos 4 II Jornadas de la Asociacion de Counselling Humanista Española 4
IV JORNADA TABAC I SALUT MENTAL 4 Jornada VINCat 4 LA SALUT MENTAL I LA SEVA ATENCIÓ INTEGRAL DES DEL VESSANT INFERMER, FUB 4
XII Congrés Nacional d’infermeria quirúrgica, Barcelona 4 XXXIII Jornades Catalanes d'Infermeria Intensiva i Crítiques (socmic) Girona 4
12a Jornada del Bages, Dia Mundial de l’Alzheimer 3 27 Jornadas Nacionales de Enfermera Gestoras, Burgos 3 32 JORNADAS NACIONALES DE ENFERMERÍA EN CIRURGÍA ORTOPÉDICA Y TRAUMATOLOGÍA, MURCI 3
4º Congreso asociación catalana de llevadores, Tarragona 3 II encuentro muntidiciplinar Sepsis, Madrid 3 Jornada sobre novetats en al·lèrgia al pol·len Althaia 3 Jornada: És possible crear oceans blaus a la sanitat? Societat Catalana de Gestió Sanitaria 3
L'Atenció al final de la vida, XI Conferència d'expert 3
Reunió de l’Associació Catalana Seguretat dels Pacients ACSP 3 Solucions eHealth i Apps al Sector Hospitalari Terrassa 3
VII seminari de bioètica. L'atenció centrada en la persona 3 XI Simposium Nacional sobre Úlceras por presión y heridas crónicas, Logroño 3
XXIII Congrés Nacional Català d'Urgències, Mataró 2 XXXIII Reunió de llevadores i infermeres de les comarques catalanes Seu d'Urgell, 3
14 jornadas de actualizacion en enfermería quirúrgica 3 1a Jornada infermera de recerca i innovació, 2 25 anys CAT salut. 2 28 CONGRÉS NACIONAL SEMES, BURGOS 2 Associació Catalana d'infermeria d’anestèsia i reanimació i terapèutica del dolor.ACIART-TD. 2
Congrés d'infermeres directives de Catalunya. Sant Pau 2 Congres sehad ( nacional d'hospitalització a domicili) 2
EXPOICTUS TECNOLOGIA I REHABILITACIÓ, Barcelona 2 Health Meeting. La UVic Health Meeting, VIC 2
50
I Jornadas sobre actualización de los cuidados en la mujer 2
II Jornada de seguridad del paciente quirúrgico: De la moda a la cultura. Teknon 2
IIV Congrés ETI, Una realidad clínica, Sevilla 2 IV Congrés Català d'Infermeria de Salut Mental, 2 Jornada Científica.Generació de la recerca.Qualitat ,impacte i publicacions. Barcelona 2
JORNADA D' AL.LÈRGIA PER A ATENCIÓ PRIMARIA, Althaia 2 Jornada de Cloenda de l’ESCAI. Barcelona 2 Jornada de Seguretat del Pacient i Medicaments 2 Jornada d'experiències d'implementació norma libera-care 2 JORNADA MEDICACIÓ I NEUROCIÈNCIES COADJUVANTS, FUB 2 V Jornada Primària Hospitalària. Parc Sanitari SJD 2 VI Jornada d'atenció i tractament del consum de tabac 2 VIII Jornada de enfermería. Sociedad española de inmunologia clinica, alergologia y asma pediatrica 2
XL CONGRÉS DE LA SEAIC /PEDIATRIA, Barcelona 2 XXXIII CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERÍA DE SALUD MENTAL Cádiz, 2
XXXIII Congreso Nacional de Enfermería de salud Mental que se realiza en Cádiz 2
10th Multidisciplinary Advanced Course on Vascular Acces MaCoVa 2
14 Jornada Hospital del Mar *Actualizacion en enfermería quirúrgica. Infección relacionada con la asistencia sanitaria* 1
1a Jornada d’UPDATES en DOLOR. Societat Catalana de Dolor. Acadèmia de Ciències Mèdiques 1
3a Jornada de formació en Esclerosi Múltiple: Rol d'infermeria, Hospital del Mar 1
45th EDTNA/ERCA International Conference that will take place in Valencia 1
51a Reunió del Grup de Diàlisi PeritonealParc Taulí 1 5è Congrés Seher (societat española de heridas),Madrid 1
Actualitat i essència infermera, Osona, presenta el PUKONO 1 Congrés Nacional d'Ostomies, Barcelona 1 Congreso de investigación cualitativa en salud. Barcelona 1 Congreso Nacional de Enfermería Vascular y Heridas. Sitjes 1 EL CONGRESO DE LAS ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES.SEC 2016, ZARAGOZA 1
El futur de l’estomaterapeuta-GESTO.Barcelona 1 EUROPEAN HIIV NURSING CONFERENCE, Barcelona 1 GESIDA (CONGRESO NACIONAL DE SIDA) 1 I JORNADA DE TERAPIA DE PRESIÓN NEGATIVA DE UN SOLO USO, PICO, EN HERIDAS COMPLEJAS. CLOSER TO ZERO.Madrid 1
I JORNADA Esclerosi múltiple del Bages, Althaia 1 Ico-who symposia on tobacco control 2016. 1 II Jornada de la Xarxa de Prevenció i control . 1
II JORNADA VALLÈS - BAGES. Retina quirúrgica - Oculoplàstia Oftalmologia Pediàtrica Cataractes, Althaia 1
Jornada COMSalut.Comunitat i Salut: Atenció Primària i Comunitària. Barcelona 1
Jornada D'atenció i Tractament del consum del Tabac 1 JORNADA DE CLOENDA / SCAIC Societat Catalana d’Al·lèrgies, Barcelona 1
Jornada nacional de gestión clínica en neumología. Hospital Sant Pau 1
JORNADES TECN. IES. CASTELLARNAU 1 L’ICO dóna resultats a la societat. L’Hospitalet de Llobregat 1
LA SIMULACIÓ COM A EINA FORMATIVA AL GRAU UNIVERSITARI. FORMACIÓ DE FORMADORS, Igualada 1
Programa Marató TV3 ICTUS 1 Projecte prisma I. Cardíaca Hospital de Malaga 1
PROYECTO MEJORANDO LA RELACIÓN TERAPÉUTICA EN LOS CUIDADOS ENFERMEROS A TRAVÉS DE LA EVIDENCIA 1
Reunió coordinadores infermeria del CAS. 1 Reunió xarxa tabaquisme de la Catalunya Central 1 Seguretat durant l’anestèsia 1
51
Seguretat durant l’anestèsia + REUNIONS PER AL CONTROL DE LA INFECCIÓ HOSPITALÀRIA 1
V Congrés de l’ Associació Catalana de Llevadores (ACL), XV Congreso de la Federación de Asociaciones de Matronas de España (FAME) y 2nd Southern European Region Conference de la International Confederation of Midwives
1
VI JORNADA Societat Catalana d’Atenció i Tractament del consum de tabac 1 Vigilància de les infeccions quirúrgiques de cirurgia protètica de genoll i maluc. Sant Pau 1
VII Congreso nacional ETI Sevilla 2016 1 VII Sessió Tècnica en Innovació de La Unió 1 VIII CURSO DE VMNI EN LA INSUFICIENCIA RESPIRATORIA AGUDA, Valencia 1
VIII Jornada del programa de detecció precoç del càncer de mama de Tarragona-Terres de l'Ebre 1
Vlll REUNIÓ SOCIETATS CATALANES NEUROFISIOLOGIA CLÍNICA I EMG.LES TIC I LA NEUROFISIOLOGIA CLÍNICA. Althaia 1
X REUNIÓ DE LLEVADORES I INFERMERES DE LES COMARQUES CATALANES 1 XIII jornades directius atenció primària Barcelona 1
XXIII Congreso Nacional SEEGG 1
XXX JORNADA DE PROVES D’ESFORÇ I FUNCIÓ CARDIORESPIRATÒRIA CARDIOLOGIA ESPORTIVA Sant Pau 1
XXXI Reunión Nacional de Coordinadores de Trasplantes , Toledo 1
Total general 228
6. Treballs científics
Han presentat 40 treballs o experiències: ● 7 ponències ● 13 comunicacions orals
● 16 pòsters
● 1 vídeo
● 3 tallers
L’augment aquest any ha estat molt rellevant, respecte dels 13 que hi van haver al 2015. Cal
destacar la teleúlcera i teràpia larval, com les més presentades, seguides del Pukono i la
satisfacció dels pacients a UCI. Cal comentar que en aquests treballs no estan comptabilitzades
les 33 comunicacions i els 20 pòsters que es van presentar a les X Jornades d’ Althaia.
52
Ponències:
5º Congreso Seher . Sociedad Española de heridas. Madrid 4-6 febrero 2016 Terapia de desbridamiento larval en el tratamiento de heridas crónicas Navarro Caballero,A Jornada tècnica de Benchmarking de la Unió Barcelona 10 febrer 2016 Althaia sense dolor Manent.Larrouya,L 14ª Jornada a Hospital del Mar . Actualización en Enfermería Quirúrgica. Barcelona 26 febrer 2016 Actualización sobre estructuras, circuitos y disciplina en el bloque quirúrgico Vila Grau.R 33 Jornades Catalanes d’Infermeria Intensiva i Crítica. Girona, 10 març 2016
Mobilització precoç en el pacient amb ventilació mecànica Marmol .MJ.
Oxigenoteràpia d’alt flux Cols.M
XXIII Congreso SEEGG. Córdoba, 7-8 abril 2016 Larvaterapia. Taller desbridamiento Larval. Experiencia clínica. Presentación de casos y taller de aplicación Navarro Caballero. A Jornada URGO. Manresa-Althaia 19 abril 2016 Desbridament i teràpia compressiva. Presentació de casos clínics. Navarro Caballero. A Congreso Nacional de Enfermería Vascular y Heridas. Sitges 9-10 juny 2016 Ponent en la taula: Úlceras vasculares, controversia en la atención interniveles. Navarro Caballero.A
Comunicacions orals: XI Simposio Nacional sobre Úlceras por Presión y Heridas Crónicas. Logroño 4-6maig 2016
La Terapia Larval, método eficaç para desbridar heridas
Teleúlceras, un proyecto en marcha Jornadas Nacionales de Enfermería en traumatología y cirugía ortopédica. Murcia 11,12,13 mayo 2016 Resultados de 5 años de gestión en una unidad de pacientes mayores de 65 años con fractura proximal de fémur Castejón Martines.M XL Congreso SEICAP VIII Jornada de enfermeraía SEICAP. Barcelona 25 maig Educando el entorno del niño alérgico Calveras.A, Lusà.A, Martín.M, Duocastella.P, Ferré.L, Gómez.C, Peña.M, Farrarons.L, Santosti.A, De la Borbolla.JM, Nevot.S 45thEDTNA/ERCA Internacional Conference Valencia 17-20 setembre 2016 Pukono Fenollar. M
53
6es Jornades TIC Salut i Social 2016 Barcelona 29-30 setembre 2016
Puc o no puc? L’app que t’ajuda a millorar la dieta de les persones amb hipertensió o insuficiència renal
Fenollar Boixader.M, Casals Suau.G 6es Jornades TIC Salut i Social 2016 Vic 29 setembre 2016
Projecte Teleúlceres VIC Navarro Caballero.A
XXXI Reunión Nacional de Coordinadores de Trasplantes. Toledo, 5-6-7 octubre 2016
Análisi de potenciales donantes de tejidos: porque sí y porque no Cols.M, Màrmol.X , Segura.V, Mingo.M, Giralt.E , Cuenca.C , Subirà.C, Cano. S, Alcoberro.JM
De”0 a 100” en Tejidos Cols.M, Màrmol.X , Segura.V, Mingo.M, Giralt.E , Cuenca.C , Subirà.C, Cano. S, Alcoberro.JM
XII Congreso Nacional de Enfermería Quirúrgica. Barcelona 19-21 octubre 2016 Seguridad del paciente quirúrgico. Checklist en cirugía oftalmológica. Besa.C SEC 2016 . El Congreso de las enfermedades cardiovasculares. Zaragoza 27-29 octubre 2016 Escuela de salud de cardiología: grado de satisfacción de los pacientes Gonzalez Batista. B. Congrés d’Infermeres Directives de Catalunya Barcelona 27-28 d’octubre 2016
Eficàcia d’una intervenció educativa sobre l’autocontrol en pacients en tractament amb anticoagulants orals anti vitamina K
Vall.A
Implementació d’un informe d’avaluació de competències per a professionals d’infermeria.
Segarra.T
Pòsters XXXIII Jornades Societat d'Infermeria Intensiva i Crítica (socmic). Girona el dia 10 març Estan satisfets els pacients de la nostra UCI? Marmol Cubillo.MJ, Guzman.S, Tomas.N , Cuenca.L, Guillament.G, Segura.V, Solà.M X Reunió de Llevadores i Infermeres de les Comarques Catalanes.Seu d’Urgell 11 març 2016 Pell a pell estem millor Bonet Carraler.MA, Egea Muñoz.G, Mascarilla Raja.A XXXIII Congreso de Enfermería de Salud Mental. Cádiz.16-18 marzo Evolución de los usuarios de salud mental estables con trastorno mental severo en seguimiento ambulatorio tras el cambio de antipsicóticos de larga duración versus el palmitato de paliperidona en relación a la calidad de vida.
Pellicer Serrate .A, Fernandez Castillo.I
13º Congreso Nacional SEHAD. Las Palmas de Gran Canaria, abril 2016
Gestión compartida Servicio de medicina interna(MI)-UHAD: Calidad asistencial para el paciente crónico complejo(PCC)
54
Navarro Caballero.MJ, Baraldés Farré
Intervención educativa (IS) de la técnica de los inhaladores en pacientes de la unidad de hospitalizacion a domicilio(UHaD)
Martín Diaz.A XI Simposium Nacional GNEAUPP. Logroño ,4 al 6 maig. Enfermera consultora en heridas: una ayuda para el profesional y el paciente Manzanares.M, Navarro Caballero.A
15 Congreso federación de asociaciones de Matronas de España. 4art Congrés associació catalana de llevadores. Tarragona 26,27,28 maig 2016 2ªConferencia Europea de Llevadores La reflexologia podal durant el part a Althaia, Fundació Universitària de Manresa. Albiol.M, Vilaseca.A, Bonet.A, Mascarrilla.A XL congreso SEICAP. VIII Jornada de infermería .Barcelona 19,20,21 maig 2016 Educando Educadores:Anafilaxia en la escuela Llusà Serra.A, DuocastellaSelva. P,Martín Graell.M, Calveras Exposito.A XLII Congreso Nacional de la SEEIUC Valencia, 19-22-Junio 2016
¿Están satisfechos los pacientes y familias en nuestra UCI? Marmol.MJ,Cuenca.l, Guillamet.G,Guzman.S, Segura.V, Solà.M , Tomàs.N
Enfermería de UCI sin Barreras Cols Marin.M,Closas Pazo.V, Cano Hernandez.S, 6es Jornades TIC Salut i Social 2016 -Barcelona 29-30 setembre 2016
Telemedicina en el diagnòstic del síndrome de túnel carpià a Althaia:2007-2015 Tebar.J -Vic 29 setembre 2016
Projecte Teleúlceres al Bages – Berguedà Navarro Caballero.A
XII Congreso Nacional de Enfermería Quirúrgica Barcelona 19 al 21 octubre 2016
Consulta virtual de la infermera de preoperatorios Jándula Noguera.C, Esclusa Serra Montserrat, Milán Urbano.A.
APP INQUIRÚRGIC Navarro Gómez.MJ
II Jornada TIC d’Atenció Primària: Apoderem la Carmeta en 360º.Mataró 27 octubre 2016 Projecte Teleúlceres al Bages –Berguedà Navarro Caballero.A
VII Congreso ETI 2016. Sevilla , 25-26-27 octubre 2016 Satisfacción percibida en los pacientes portadores de PICC Arenas Batista.G, Farrè Chulilla.G, Galí Pedrola Marta, Pozo Benítez.S, Perez Ariza.J, Esclusa Serra.M, Macià Calmet.T.
Tallers
XI Simposio Nacional sobre Úlceras por presión y heridas crónicas GENAUPP. Logroño 4-6 maig Ponent participant en 2 Tallers de Teleúlceres Navarro Caballero.A, Jornada d’al·lèrgia per a atenció primària. Manresa. Althaia ,10 juny 2016
55
Taller pràctic: maneig d’autoinjectors d’adrenalina Calveras.A,Duocastella.P, Lusà.A ,Martin.M 8ª Edició Curs Atenció d’infermeria a la persona afectada de malaltia vascular cerebral. Barcelona 13 juny 2016 Taller: Abordatge de la disfagia i avaluació de l’estat nutricional Torras Galobart.M
Vídeo X Jornadas Asistenciales San Juan de Dios Provincia Aragón San Rafael “Promoviendo la mejor del otro” Experiencia de un paciente de UCI durante su ingreso Marmol. X, Solà.M, Prat.A
7.Permisos Individuals de Formació (PIF) Els Permisos Individuals de Formació (PIF) són hores retribuïdes de formació, autoritzades per
l’empresa, per a la realització de cursos dirigits a obtenir una acreditació o títol oficial, o processos
de reconeixement i acreditació de les competències i qualificacions professionals (Art. 21 OM
2307/2007).
Tenen la finalitat de donar suport als professionals que vulguin realitzar formació, ja sigui per el
seu desenvolupament professional o com a formació per a la seva promoció personal.
El primer requisit per gaudir del permís és que l’activitat formativa ha de ser presencial i ha de
coincidir amb l’horari laboral del professional que ho sol·licita. El permís té una duració màxima
de 200h laborals per any.
Aquest any 2016 s’han aprovat un total de 19 permisos (1 més que el 2015), 3 per a la finalització
dels estudis de Grau d’Infermeria i 15 per a estudis de postgrau o màster i 1 per al Doctorat. 6
d’aquests permisos no han tingut criteri de bonificació a través de la Fundació Tripartita per no
coincidència de la formació amb la jornada laboral.
El total d’hores destinades a permisos individuals durant l’any 2016 ha estat de 1.893,33h, 213
més que l’any anterior (1.679,8h) i la bonificació ha estat de 23.889 €.
56
8.Docència La Fundació Althaia, com a xarxa universitària, col·labora activament en la formació de diferents
estudis i escoles. Durant el curs escolar 2015-16 han realitzat les pràctiques 325 alumnes, pràcticament el mateix
que el curs anterior (329).
Universitat/escola Nº alumne
FUB 234
Estudiants Erasmus FUB 5
EUIT 1
EUI HSJD Esplugues 3
EUI Andorra 3
Joviat auxiliars infermeria 36
Guillem Catà, auxiliars infermeria- 40
Escola d’oficis de Catalunya - 1
IOC , auxiliars infermeria 2
També rebem alumnes d’institut, familiars de treballadors, per a la realització dels crèdits
d’Orientació professional. Aquests crèdits corresponen a 70h i aquest 2016 hem tingut 7
alumnes.
Residents d’Infermeria La Fundació Althaia acull residents de l’especialitat de Salut Mental i de llevadora, i també col·labora amb la formació del residents de l’ICS, de l’especialitat d’infermeria comunitària. Al 2016 han iniciat la residència:
● 2 LlIRS: ● Ylenia Martin Rodriguez ● Alba Ramón Minguillon
● 2 residents de SM: ● Veronica Molina Navarro ● Laura Bello Gonzalez
Cristina Pérez Anguita, resident d’Infermeria de Salut Mental de 2n any, està fent el seu projecte sobre l’impacte emocional de les infermeres davant l’abordatge d’un pacient contingut.
També col·laborem en la formació de les residents de l’especialitat comunitària, amb 2 alumnes que han fet part de la seva rotació a les unitats d’ Althaia.
57
Docents La Direcció d’Infermeria promociona l’activitat docent dels professionals d’infermeria facilitant la possibilitat de dur-la a terme. L’organització de cursos de formació continuada amb professionals interns és una oportunitat de desenvolupar aquesta activitat.
Infermeres docents en els cursos d’RCP: ▪ Alba Lloys Rodriguez ▪ Pilar Mingo Valles ▪ Valentí Closes
Infermeres docents en el curs d’Atenció d’Infermeria al pacient crònic complex: ● Alba Comellas Padro ● Laura Pintado Pallares ● Teodora Baeza Ransanz ● Olga Colell Costa ● Anna Mª Pavon Antequera ● Montserrat Manzanares Baltierrez ● Teresa Martin Viñolas ● Teresa Pujol Sabanes
Infermeres i auxiliars docents en el Curs de Prevenció de caigudes: ● Angeles Esteban Marquez ● Montse Noguera Pardillo ● Manoli Rodriguez Carmona ● Dolors Guerrero Paez
En cursos externs Curs d’Actualització en Pediatria d’Atenció primaria Manresa .Althaia 2 març 2016 La pell i les ferides en Pediatria. Terapètica de cura i productes Navarro Caballlero.A Curs SATSE per a infermeres.Preparació per a oposicions ICS Lleida .Abril 2016 Proceso de cuidados a las personas con problemas cutáneos y/o tegumentario Navarro Caballlero.A
Bàtxelor en Infermeria. Universitat d’Andorra Curs acadèmic 2016-2017 Infermeria en Salut Mental Pérez Calatrava.D COIB Barcelona 4 al 18 octubre Formació bàsica en trastorn de l’espectre de l’autisme per a infermeres Pérez Calatrava.D
I com a tutores i formadores d’infermeres residents: Marta Gali Pedrola, Gemma Torras Fabregas i Veronica Araujo Camacho.
58
9.Reconeixements Doctorats
La infermera Marina Mateu Capell ha aconseguit la qualificació d’Excel·lent Cum Laude per la seva tesi doctoral “Assaig clínic aleatoritzat sobre l’impacte de l’aïllament acústic ambiental i de la musicoteràpia en el confort del pacient amb ventilació mecànica ingressat en una unitat de cures intensives”.
La infermera Montse Soler Sellarès també ha obtingut la qualificació d’Excel·lent Cum Laude
per la seva tesi doctoral “Mesures de seguretat en els pacients amb traumatismes cranials lleus
assistits en el mitjà extrahospitalari”
Premis Millor comunicació d’infermeria en l’últim congrés català de Medicina Crítica, SOMIC. Assaig clínic
aleatoritzat sobre l’impacte de l’aïllament acústic ambiental i de la musicoteràpia en el confort del pacient
amb ventilació mecànica ingressat en una unitat de cures intensives Autora: Marina Mateu”, infermera de
UCI.
Millor comunicació oral d'infermeria al Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia. Escola
de salut de cardiologia: grau de satisfacció dels pacients. Autores: Dra. Núria Santaularia Capdevila, Bàrbara González Batista, Pilar Corzán Melgosa i Àngels Clemente Prat, del Servei de Cardiologia i del Servei de Rehabilitació. Millor comunicació d’infermeria de la 28a edició del Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) “Factores predictivos de lesión intracraneal en los traumatismos craneoencefálicos leves”, Autora: Dra. Montserrat Soler, infermera de la base SEM.
59
