MEMÒRIA D’ACTIVITATS XRAq 2008 · (publicació especialitzada en aqüicultura) va fer-se ressò...

Memòria XRAq 2008

MEMÒRIA D’ACTIVITATS XRAq 2008

Memòria XRAq 2008

Memòria XRAq 2008

La humanitat té una tendència a incrementar-se a

una taxa més gran que els seus mitjans de subsistència

Charles Darwin

Quant els vents de canvi bufen, alguns construeixen refugis i es protegeixen,

d’altres construeixen molins i aconsegueixen créixer Proverbi danès

Memòria XRAq 2008

Memòria XRAq 2008

i

Í N D E X Pàg. 1. Introducció ............................................................................ 1 2. Objectius .............................................................................. 2 3. Activitat de la XRAq al 2008 ..................................................... 3

3.1) Activitats de promoció, gestió i divulgació de la XRAq ....... .... 3 3.2) Activitats de comunicacio, divulgació cientifica i formació... 23 3.3) Paràmetres de seguiment...................................................27 3.4) Informes de l’estat actual dels projectes..............................37

4. Conclusions ........................................................................ .....91

ANNEXOS Pàg.

1 7 21 25 33 41 57 65 67

Annex 1. RRHH:relació del personal investigador ........................................ Annex 2. Publicacions XRAq 2008....................................................... Annex 3. Sol�licituds a convocatòries públiques .......................................... Annex 4. Tesis doctorals .......................................................................... Annex 5. Congressos, cursos i altres organitzats ........................................ Annex 6. Ponencies a Congressos ............................................................. Annex 7. Activitats de divulgació i altres .................................................... Annex 8. Convenis i contractes ................................................................ Annex 9. Centres d’investigació nacionals i estrangers amb els que els

investigadors del XRAq mantenen relacions per a la recerca .......

Memòria XRAq 2008

Memòria XRAq 2008

1

1. Introducció Un any més la Xarxa de Referència en Aqüicultura pretén, amb aquesta Memòria, mostrar la contribució a l’avanç del coneixement científic que els seus membres han realitzat. L’esperit de la XRAq és el de la recerca creativa i l’obtenció de resultats que puguin ser transferits al sector, retornant a la societat el suport i la confiança que en nosaltres ha dipositat. En aquest sentit, la incorporació de la figura del promotor i la gestora en aquest 2008 ha estat clau per donar una nova dimensió al treball realitzat des de la Xarxa. D’acord amb la clàusula de justificació del contracte programa de la nostra Xarxa, la Memòria que teniu a les vostres mans conté el següent:

a) el detall de les activitats i els projectes conjunts en que s'ha aplicat el finançament concedit amb indicació dels resultats obtinguts, els seus paràmetres de seguiment i també la promoció i divulgació de la Xarxa

b) el detall dels indicadors de seguiment amb les seves dades

corresponents -publicacions, tesis llegides i en curs, personal, activitats conjuntes, projectes amb finançament extern, etc.

Aquesta Memòria està estructurada en dues parts: en la primera part el cos de la Memòria, on hi trobareu el resum de l’activitat de recerca dels investigadors de la XRAq l’any 2008 així com la feina feta en el sentit de transferència al sector; i en la segona part, els annexos, on hi trobareu ampliada tota la informació esmentada. Les pàgines que trobareu a continuació, així com el CD que les acompanya, permeten establir el grau en què els resultats obtinguts es corresponen amb els indicadors del contracte programa i amb els objectius fixats. El contingut d’aquesta Memòria cal analitzar-lo amb la perspectiva d’assoliment d’aquests objectius, difícils però importants, per tal de poder oferir una recerca de qualitat orientada a donar resposta a les necessitats socials del nostre País.

Memòria XRAq 2008

2

2. Objectius

Són finalitat de la nostra XRAq els següents objectius: Realitzar recerca i desenvolupament d’alt nivell en aqüicultura,

impulsant l’obtenció d’una dimensió òptima del sistema català de ciència i tecnologia en aquest àmbit, mitjançant la pluridisciplinarietat i la transversalitat.

Desenvolupar projectes comuns en aqüicultura, sobre línies de recerca

ja engegades o noves que resultin en l’obtenció de nous productes, serveis, mètodes o coneixements d’interès per a l’entorn socioeconòmic català.

Potenciar les infraestructures de R+D+I en aqüicultura, tot evitant

duplicacions d’instrumental i de treball, i la creació de serveis de suport que disposin de l’adequada dotació humana i d’equipament i estiguin oberts als grups de recerca públics i privats. Reforçar la interacció amb el Centre d’Aqüicultura de l’IRTA.

Captar finançament exterior tant a nivell nacional com internacional, i participar en xarxes nacionals i internacionals de recerca, col�laborant amb altres grups nacionals i estrangers amb objectius semblants als propis.

Intervenir activament en la formació del personal (investigador o

tècnic altament qualificat) i en la formació en tècniques o mètodes d’interès per a les empreses o els organismes públics de recerca.

Desenvolupar la transferència de serveis i de tecnologia, donant a

conèixer l’oferta de recerca de la Xarxa de Referència als diferents sectors industrials, per tal d’identificar àrees de col�laboració i establir contractes de recerca o assessorament tècnic que orientin la recerca de la Xarxa cap a objectius d’interès comú, assegurant al mateix temps una transferència de resultats ràpida i efectiva.

Difondre els resultats de la recerca a tots els sectors que hi puguin

estar interessats, mitjançant publicacions, organització de reunions i congressos, jornades tècniques, jornades de portes obertes, etc.

Assessorar el govern de la Generalitat de Catalunya i els organismes i les institucions que en depenen en temes relacionats amb el seu àmbit d’actuació i especialitats.

Memòria XRAq 2008

3

3. Activitat de la XRAq al 2008

3.1) Activitats de promoció i gestió Les activitats de l’exercici 2008-2009 començaven amb marcat caràcter d’organització i transferència de tècniques i coneixement cap al sector, amb voluntat renovadora de certes eines de difusió (tríptics i web) i la promoció d’activitats de prospecció i valorització. Amb aquesta finalitat, durant la primera meitat del bienni 2008-2009, s’han signat convenis de col�laboració amb l’Aquàrium de Barcelona i la Fundació CRAM per tal de promoure la recerca en el camp de la reproducció de noves espècies de cultiu. La XRAq també ha contactat amb nombroses entitats per tal d’explorar col�laboracions científiques i trobar fonts de finançament tals com CDTI, ACC1Ó. CIDEM|COPCA, Fundación Innovamar, Centro de Investigación y desarrollo tecnológico en algología - CIDTA - (Chile), Departament de Medi Ambient i Habitatge – Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat; Departament d’Agricultura, Alimentació i Afers Rurals – Direcció General de Pesca i Afers Marítims – o Red de Innovación de Industrias Acuícolas – RIIA (València). La XRAq també ha destinat esforços a mantenir un contacte estret amb el sector productiu català a través de l’Associació Catalana d’Aqüicultura (ACA) i la Federació de Productors de Mol�luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL) per tal d’identificar les principals necessitats del sector i impulsar al màxim la transferència científica. Fruit d’això, en l’actualitat està treballant en el disseny i finançament d’un projecte a través del servei Pescaplus de la Fundació Innovamar, ha coordinat la incorporació i el finançament de dues explotacions aqüícoles al programa de mostreig d’un projecte JACUMAR sobre indicadors d’impacte medi ambiental que l’IRTA realitza, així com coordinat el suport científic a un projecte d’iniciativa empresarial amb llobarro. Igualment, s’ha donat suport a iniciatives que fomenten la interacció entre els grups científics i el teixit empresarial aqüícola, com són el Fòrum Marítim Català i la Breeding and Reproduction Aquaculture Network (impulsat des del projecte Aqua Breeding del 6è Programa Marc Europeu). Amb finalitat semblant, ha esdevingut membre de la Plataforma Tecnológica Española de Pesca y Acuicultura (PTEPA). En referència a les tasques de difusió, la XRAq ha posat a punt i ha traduït al castellà i a l’anglès la seva plana web en el nou domini www.xraq.cat, ha actualitzat els tríptics i en l’actualitat s’està dissenyant la futura intranet També ha difós diversos documents destinats tant a científics com a

Memòria XRAq 2008

4

iniciatives empresarials. Fruit d’aquests esforços la revista mensual ipac (publicació especialitzada en aqüicultura) va fer-se ressò de la nova empenta de la XRAq en una entrevista publicada en el número 34 (15 de novembre 2008). Una de les altres tasques importants per a la XRAq han estat les activitats de formació. El Màster Interuniversitari d’Aqüicultura, amb diversos dels grups integrants d’aquesta xarxa implicats, n’és un bon exemple. La XRAq ha organitzat fòrums de reunió i debat com són: el I Simposi d’Aqüicultura de Catalunya, la reunió “Perspectives de l’Aqüicultura Mediterrània i les relacions entre la recerca i l’empresa del sector” moderada pel Dr Bernardo Basurco (CIHEAM, Zaragoza), i ha donat suport al “VI Curso de Ictiopatología: prevención, diagnóstico y control sanitario en piscicultura marina mediterranea”. L’octubre vinent, la XRAq organitzarà el II Simposi d’Aqüicultura de Catalunya a Sant Carles de la Ràpita, juntament amb l’Exporàpita i les Jornades Tècniques d’Aqüicultura que l’IRTA hi realitza. Resum de les accions de promocio durant l’any 2008:

Data Inici Acció Entitat Objectiu

abril 2008 Reunió amb altres xarxes de referència

Bosch i Gimpera - UB

Identificar àrees de col�laboració

abril 2008 Reunió amb DAR - Terres de l'Ebre

Dept. Agricultura, Alimentació i Afers Rurals - Terres de l'Ebre


maig 2008 Reunió amb XaRTA Xarxa de Referència en Tecnologia dels Aliments


juny 2008 Trobada a Bosch i Gimpera

CIDTA Identificar àrees de col�laboració

juliol 2008 Reunions ACC10 ACC10 (Cidem-Copca)

Finançament projectes transferència

setembre 2008

Reunió Dept. Agricultura, Alimentació i Afers Rurals

Dept. Agricultura, Alimentació i Afers Rurals

Escorpora II

setembre 2008 Jornades Projectes 7è PM

ACC10 - CDTI Fonts de finançament/ Projectes

Memòria XRAq 2008

5

Data Inici Acció Entitat Objectiu

octubre 2008 Reunió Dept. Medi Ambient i Habitatge

Dept. Medi Ambient Finançament/EMAS

octubre 2008 Entrevista amb ipac ipac Difusió

octubre 2008

Presentació sectorial: Cultiu del Musclo dintre i fora de les badies del delta de l'Ebre

IRTA Accions de transferència

novembre 2008 Conveni de Col�laboració CRAM

Reproducció noves espècies

novembre 2008 Reunió Elena Calzado

Fundación Innovamar (Pescaplus)

Finançament projectes transferència

desembre 2008 Conveni de Col�laboració

Aquàrium de Barcelona Stock reproductors

desembre 2008

Sol�licitud Agent Pescaplus i reunions de coordinació

ECONTROL Establir projectes conjunts (Escorpora II)

desembre 2008 Reunió informativa/Document suport

Forum Marítim Català

Participació en Xarxes a nivell estatal

desembre 2008 Reunió hatchery pectínids

Productos de la Mar Salada s.l.

Establir projectes conjunts

gener 2009

Breeding and Reproduction Aquaculture Network

6PM UE Project - Aqua Breeding

Participar en Xarxes internacionals

gener 2009 Reunió projecte cultiu llobarro

Aquipeix Roses s.l./Litoralgestion

Establir projectes conjunts

febrer 2009 Ingrés a la PTEPA

Plataforma Tecnológica Española de Pesca y Acuicultura

Identificar Àrees de Col�laboració

febrer 2009 Reunió IALE tecnologia Identificar àrees de col�laboració

Memòria XRAq 2008

6

AC-2: Activitats de seguiment AC-3: Eines de Comunicació interna AC-4: Explotació / Internacionalització AC-5: Formació interna AC-6: Promotor – gestor AC-7: Prospecció recerca Document 1 [21/4/08]

Estudi de les convocatories del Plan Nacional de I + D + i

Per tal de reorganitzar l’àmbit d’investigació dins de l’estat Espanyol i dins del marc

INGENIO 2010, s’ha publicat el nou “Plan Nacional de I+D+I del 2008-2011”; aquest

pla pretén simplificar les convocatòries d’ajuts i millorar la coordinació i cooperació

entre l’Administració General de l’Estat i les comunitats Autònomes, a la vegada que

presenta un increment pressupostari anual. Consta d’un Programa de Treball format per

13 Programes i ha esta elaborat per la Comissió Inter ministerial de Ciència i

Tecnologia.

Des de la Xarxa de Referència d’R+D+I en Aqüicultura (XRAq) hem fet un repàs de

tots els Programes, Subprogrames i altres actuacions per poder facilitar-vos la

informació important de cada temàtica de la convocatòria i de les dates de presentació

de les sol·licituds de subvencions dels diferents programes. Es tracta d’una selecció amb

la seva corresponent explicació dels programes i subprogrames que pensem poden ser

interessants pels components del XRAq; en aquest resum no hem inclòs els programes

en que el període de sol·licitud està tancat o no s’han considerat prioritaris.

RESUM PRESSUPOST 2008

GESTIO I PROMOCIO DE LA XARXA

ACTIVITAT fungible Viatges i dietes Totals

AC 2 Pressupost total 2008 590,00 € 3.000,00 € 3.590,00 €

AC 3 Pressupost total 2008 1.500,00 € 0,00 € 1.500,00 €

AC 4 Pressupost total 2008 1.000,00 € 3.000,00 € 4.000,00 €




14.460,00 € 17.540,00 € 32.000,00 €

AC 2 Pressupost final 0,73 € -61,07 € -60,34 €

AC 3 Pressupost final 6,78 € 0,00 E 6,78 €

AC 4 Pressupost final 287,94 € 0,00 € 287,94 €

AC 5 Pressupost final 0,00 € 0,00 € 0,00 €

AC 6 Pressupost final -0,01 € 2,09 € 2,08 €

AC 7 Pressupost final -0,02 € 9,10 € 9,08 €

Saldo restant 295,42 € -49,88 € 245,54 €

Memòria XRAq 2008

7

Per a veure tota la guia explicativa completa del VI Plan Nacional de Investigación

cintífica, desarrollo e innovación tecnológica 2008-2001 podeu accedir a l’adreça:

http://www.plannacionalidi.es

Els programes considerats (mantenint la numeració del propi document i de la taula

annexa) com a més destacables són:

(3) PROGRAMA NACIONAL DE CONTRATACIÓN E INCORPORACION DE

RECURSOS HUMANOS

Té com objectiu promoure l’augment de recursos humans dedicats a I+D+I a Espanya,

tant en els organismes d’investigació com en les empreses; en concret el Subprograma

Torres Quevedo és per la contractació de personal de I+D+I en empreses o centres

Tecnològics.

(4) PROGRAMA NACIONAL DE PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN

FUNDAMENTAL

Els objectius d’aquest pla són:

- Promoure la recerca de qualitat (internacionalització i publicació en forums d’alt

impacte).

- Trencar la tendència a la fragmentació dels grups investigadors.

- Foment de la recerca de caràcter multidisciplinar.

- Suport a projectes coordinats que facilitin esquemes de cooperació científica

més potents.

El programa de Investgiación Fundamental té 5 subprogrames dels que destaquem 3

d’ells: els que continuen amb els antics PETRI, els d’accions complementàries

d’investigació fonamental no orientada i els d’investigació orientada a recursos i

tecnologies agràries. No hem inclòs a la taula adjunta els projectes d’investigació

fonamental no orientada i el subprograma d’activitat investigadora CONSOLIDER-

INGENIO 2010 per estar fora de termini.

(5) PROGRAMA NACIONAL DE PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN

APLICADA:

Memòria XRAq 2008

8

Centrat en activitats encaminades a l’adquisició de nous coneixements, tecnologies,

productes o processos, així com millorar els ja existents, aconseguint resultats no

directament comercialitzaves i d’un elevat risc tècnic. Se’n distingeixen 4 subprogrames

dels que 3 poden ser del vostre interès: Aplicada Industrial, Aplicada col·laborativa i de

Centres Tecnològics.

(6) PROGRAMA NACIONAL DE PROYECTOS DE DESARROLLO

EXPERIMENTAL:

Promou el desenvolupament tecnològic i la cooperació entre els diferents elements del

Sistema Espanyol de Ciència y Tecnologia (SECYT) per impulsar la competitivitat dels

sectors productius i resoldre qüestions d’interès socio-econòmic i mediambiental. Se’n

distingeixen 3 subprogrames: Desarrollo Experimental Industrial, Centros Tecnológicos

y Medio Ambiente y Ecoinnovación.

Els ajuts PROFIT, que tenien una vessant de Societat de la Informació i una altra

d’Indústria, han desaparegut. En el VI Plan Nacional de I+D+I 2008-2011, la primera

branca dels PROFIT s’anomena AVANZA. Els programes 5 i 6 que us acabem

d’exposar formen part de la segona branca (antic PROFIT industria).

(10) PROGRAMA NACIONAL DE TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA,

VALORACIÓN Y PROMOCIÓN DE EMPRESA DE BASE TECNOLÓGICA:

Potencia la transferència i utilització del coneixement científic i tecnològic en els

sistema de ciència-tecnologia-empresa. Dels seus tres subprogrames en destaquem el de

Suport a la funció transferència en centres d’investigació (OTRIs) que conté dos tipus

d’actuacions: la transferència d’informació a través del PETRA (Plan Estratégico de

Transferencia) i a través de Projectes Focalitzats.

(12) PROGRAMA NACIONAL DE COOPERACIÓN PÚBLICO PRIVADA:

Vol afavorir la cooperació estable en matèria d’I+D+I de les empreses i organismes

d’investigació. Dels seus 3 subprogrames en destaquem: els CENIT i el de Proyectos

Singulares Estratégicos.

Memòria XRAq 2008

9

A part dels programes exposats dins del Plan Nacional de I+D+I existeixen altres

actuacions tant dins de la pròpia Administració com pertanyents a d’altres enfocades a

sectors concrets:

(a) ACCIONES ESTRATEGICAS DE BIOTECNOLOGIA: l’objectiu d’aquesta

acció es donar suport al creixement i consolidació del sector empresarial, a la

innovació en el sector privat i la cooperació público-privada. Contempla el

finançament amb 2 milions d’euros per ajut destinat a projectes estratègics a

demanda dels sectors relacionats amb l’alimentació , medi ambient i pesca. Està

gestionat per la Fundación Genoma.

(b) CDTI: crèdits atorgats pel govern per a la consolidació i internacionalització

d’empreses de base tecnològica. Es tracta d’una Entitat Pública Empresarial que

depèn del MITYC i promou la innovació i el desenvolupament tecnològic de les

empreses espanyoles així com millorar el nivell tecnològic d’aquestes. A la taula

annexa hem destacat tres modalitats d’ajuts per a diferents tipus de projectes.

(c) CIDEM: seria com el CDTI però a nivell de Catalunya; estem pendent de

resposta de la consulta sobre subvencions

(d) Fondo Europeo de Pesca (FEP): ajuts europeus per a la potenciació de

l’explotació sostenible de recursos pesquers. Un dels seus cinc eixos prioritaris,

contempla l’aqüicultura (juntament amb la pesca en aigües interiors,

transformació i comercialització). Els ajuts volen afavorir l’adquisició i

utilització d’equipaments i tècniques per reduir l’impacte mediambiental de la

producció, millorar condicions higièniques i de salut (humana i animal), així

com millorar la qualitat dels productes. Els ajuts van principalment destinats a

microempreses i PYMES.

Aquesta és una selecció dels ajuts que considerem com a potencialment útils per al

finançament de projectes promoguts des de la XRAq. El seguiment de les seves

convocatòries, així com la recerca de nous ajuts son part de les tasques que

desenvolupem. Esperem els vostres comentaris, dubtes i/o suggeriments.

Albert Girons (Promotor), [email protected]

Anna Nebot (Gestora), [email protected]

Memòria XRAq 2008

10

Document 2 [7/5/08]

Projecte de cultius a terra al Delta de l’Ebre

Memòria XRAq 2008

11

Document 3 [4/6/08]

Informació d’especies de cultiu alternatives

Memòria XRAq 2008

12

Memòria XRAq 2008

13

Memòria XRAq 2008

14

Memòria XRAq 2008

15

Document 4 [7/8/08]

Projecte Escola técnica en aqüicultura

Memòria XRAq 2008

16

Memòria XRAq 2008

17

Document 5 [7/8/08]

Estudi mediambiental

Memòria XRAq 2008

18

Document 6 [novembre 08]

Entrevista a l’ipac:

Memòria XRAq 2008

19

Memòria XRAq 2008

20

Document 7 [desembre 08]

Projecte: Pla de Desenvolupament

Memòria XRAq 2008

21

Memòria XRAq 2008

22

Memòria XRAq 2008

23

3.2) Activitats de comunicació, divulgació científica i formació

WEB actualitzada i traduïda La Intranet està casi acabada, s’ha dissenyat un sistema de codis d’accés jerarquitzat per poder treballar amb diferents nivells de confidencialitat. Figura: Pàginad’inci de l’intranet

Memòria XRAq 2008

24

Estadístiques del nou domini xraq.cat,

Màster Inter-universitari

Memòria XRAq 2008

25

Tríptic actualitzat en Català i Castellà

Memòria XRAq 2008

26

Activitats de Formació des de la XRAq

Memòria XRAq 2008

27

3.3) Paràmetres de seguiment

Resum Indicadors 2008 1. Investigadors de la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

Investigadors de la Xarxa a 31 de desembre de 2008

Doctors *

Pre - doctorals

Suport Tècnic Total

ICM 1 6 4 0 10

ICM 2 6 5 2 13

IRTA 21 12 30 63

UAB 1 5 8 0 13

UAB 2 8 5 0 13

UB 1 8 12 2 22

UB 2 3 2 0 5

UB 3 9 0 0 9

UB 4 4 0 0 4

UPC 6 3 1 10

Total 76 51 33 162

Memòria XRAq 2008

28

*Nombre de doctors

ICM 1

ICM 2

IRTA

UAB 1

UAB 2

UB 1

UB 2

UB 3

UB 4

UPC

Total

Catedràtic funcionari 1 1 1 1 1 2 7

Catedràtic contractat 0

Professor titular 3 5 3 5 2 7 1 3 29

Agregat 1 4 2 1 1 3 1 13

Contractat centre recerca 20 20

ICREA 0

Ramon y Cajal 1 1 2

Juan de la Cierva 1 1

Altres Post Doctoral 1 1 2 4

Total 6 6 21 5 8 8 3 9 4 6 76

Alta investigadors durant 2008

Doctors Pre-

doctoras Suport Tècnic Total

ICM 1 2 1 0 3

ICM 2 0 0 0 0

IRTA 2 0 1 3

UAB 1 0 1 0 1

UAB 2 3 0 0 3

UB 1 0 0 2 0

UB 2 0 0 0 0

UB 3 0 0 0 0

UB 4 0 0 0 0

UPC 0 0 0 0

Total 7 2 3 12

Memòria XRAq 2008

29

Baixa investigadors durant 2008

Doctors Pre- doctoras

Suport Tècnic Total

ICM 1 1 0 0 1

ICM 2 0 0 0 0

IRTA 0 2 1 3

UAB 1 0 2 0 2

UAB 2 0 0 0 0

UB 1 2 1 0 3

UB 2 0 0 0 0

UB 3 0 0 0 0

UB 4 0 0 0 0

UPC 0 0 2 2

Total 3 5 3 11 Per veure en detall els membres de la Xarxa consultar l’Annex 1 2. Articles científics publicats en revistes internacionals per la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

2.1 Articles relacionats amb l’activitat individual dels grups

de recerca - Articles publicats al 2008: han estat 104 - Articles en premsa al 2008: han estat 25 2.2 Articles relacionats amb projectes de recerca conjunts - Articles publicats al 2008: han estat 22 - Articles en premsa al 2008: han estat 6 A l’Annex 2 hi ha tota la relació de articles

Memòria XRAq 2008

30

3. Sol�licituds presentades a convocatòries públiques per la Xarxa per Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

3.1 Sol�licituds relacionades amb projectes vinculats a

activitats de recerca individuals dels grups

3.1.1 SOL�LICITUDS PRESENTADES: concedides +no atorgades

GRUP Nº

ICM 1 2

ICM 2 2

IRTA 11

UAB 1 1

UAB 2 1

UB 1 2

UPC 1

Total sol�licituds presentades individualment: 20

3.1.2 Sol�licituds atorgades i import concedit

GRUP Entitat finançadora

Nom Projecte Import

ICM1 Gencat Programa de vigilància i control aigües 193.953,00

ICM1 Gencat Pla de vigilancia de fitoplancton nociu i tòxic

154.913,00

ICM2 Petri Aplicación de control térmico durante la fase larvaria en lubina

171.050,00

ICM2 MEC Factores ambientales y dinamica poblacional 6.000,00

IRTA DGPiAM Programa de seguiment de la Qualitat de les aigües 400.000,00

IRTA INIA Estudi de las bactèries diarreiques de bivalves ... 105.931,00

IRTA INIA Reproducció de la corbina en cautivitat 87.936,80

IRTA INIA Indicadors nutricionals M brachydactyla

89.290,80

Memòria XRAq 2008

31

GRUP Entitat finançadora

Nom Projecte Import

IRTA DAAR Determinació LD50 de quatre pesticides

14.085,86

IRTA IRTA Biosensors per detecció de toxines aquàtiques

8.165,00

IRTA DGPiAM Biotoxines en ostrons 14.085,86

UAB1 MEC Identificació de biomarcadors 90.000,00

UAB2 Sub Inn Chile Suplements immunostimulants per incrementar la productivitat en salmó 60.000,00 $

UB1 CICYT Marcadores de adipogènesis 139.150,00

UB1 IRTA

7 FP EU Life cycle 299.947,00 187.000,00

TOTAL

1.961.508,32 €

60.000,00 $

Total sol�licituds atorgades individualment: 14

3.2 Sol�licituds relacionades amb projectes vinculats a

activitats de recerca conjuntes 3.2.1 Sol�licituds presentades al 2008: conjuntament una 3.2.2 Sol�licituds atorgades i import concedit al 2008: una atorgada

Hi ha un total de 59 projectes de membres de la Xarxa en marxa, dels quals 10 son en col�laboració entre diferents grups de la XRAq. Per veure tota la informació consultar l’annex 3.

Memòria XRAq 2008

32

4. Tesis doctorals dirigides per membres de la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

A l’annex 4 hi ha la descripció detallada de les Tesis doctorals. 4.1 Tesis relacionades amb l’activitat de recerca individual

dels grups

4.1.1 Tesis llegides: 5 4.1.2 Tesis en curs: 25

4.2 Tesis relacionades amb activitats de recerca conjuntes 4.2.1 Tesis llegides: 3 4.2.2 Tesis en curs: 7

4.3 Total tesis de membres de la Xarxa: 8 llegides i 32 en curs. 5. Congressos, cursos i altres activitats de formació organitzats per la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

A l’Annex 5 hi ha un llistat de les activitats de formació. 5.1 Activitats organitzades individualment pels grups: - Jornades Tècniques dins l’Exporapita, Sant Carles de la Ràpita. Octubre 2008. - VI Curs d’Ictiopatologia Pràctica, Facultat de Veterinària, UAB. Febrer 2008. - Seminari sobre Agrupacions de Defensa Sanitaria en Piscicultura Marina, Facultat de Veterinària. Novembre 2008 5.2 Activitats organitzades conjuntament: - I Simposi d’Aqüicultura, Barcelona. Gener 2008. - Conferencia per membres de la Xarxa: “Perspectives de l’Aqüicultura Mediterrània i les relacions entre la Recerca i l’Empresa del Sector“, Bernardo Basurco, Barcelona. Juny 2008 - Màster Interuniversitari en Aqüicultura (UAB-UB-UPC), 2008. Amb la participació de 34 classes o ponències per part de membres de la Xarxa.

Memòria XRAq 2008

33

5.3 Participació en Activitats de formació organitzades per d’altres:

- Programes de doctorat: 4 com a grups individuals - Màsters: els membres de la XRAq han participat en 8 màsters

externs. 6. Ponències presentades a congressos per la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

A l’Annex 6 hi una relació de les ponències. 6.1 Ponències presentades individualment pels grups - Durant l’any 2008 membres de la Xarxa van presentar 99 ponències a congressos 6.2 Ponències presentades conjuntament

- un total de 12 7. Activitats de divulgació científica de la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

A l’Annex 7 hi ha un llistat d’activitats de divulgació científica. 7.1 Activitats organitzades individualment pels grups - Durant l’any 2008 s’han efectuat 40 accions de divulgació científica. 7.2 Activitats organitzades conjuntament - Han estat 3

Memòria XRAq 2008

34

8. Patents de la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

8.1 Patents individuals dels grups

8.1.1 Patents presentades

INVENTORS: Francesc Piferrer, Mercedes Blázquez i Laia Navarro-Martín TÍTOL: Método para el control térmico de la proporción de sexos en la lubina Nº DE SOL�LICITUD: P200802927 PAÍS DE PRIORITAT: Espanya DATA DE PRIORITAT: 9 d’Octubre de 2008 ENTITAT TITULAR: Consejo Superior de Investigaciones Científicas PAïSOS ALS QUE S’HA EXTÉS: Pendent d’extensió

8.1.2 Patents obtingudes

- Durant l’any 2008 no s’han obtingut patents. 8.2 Patents realitzades conjuntament

8.2.1 Patents presentades

- A l’any 2008 no s’ha presentat cap sol�licitud de patent 8.2.2 Patents obtingudes

- No s’ha obtingut cap patent 9. Convenis o contractes vigents amb empreses o amb altres entitats de la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya

A l’Annex 8 hi ha un llistat dels convenis o contractes vigents. 9.1 Convenis o contractes individuals dels grups - Vigents 21 9.2 Convenis o contractes realitzats conjuntament

- Amb la col�laboració de tots els grups de la Xarxa: 1

Memòria XRAq 2008

35

10. Centres d’investigació nacionals i estrangers amb els que els membres de la Xarxa de Referència en R+D+I en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya mantenen relacions per la recerca.

La XRAq mante relacions amb 119 centres, 52 nacionals i 67 internacionals.

A l’Annex 9 hi ha tota la relació de centres

Memòria XRAq 2008

36

RESUM DELS INDICADORS 11. DE SEGUIMENT RELATIUS AL CONTRACTE PROGRAMA DE LA XARXA DE

REFERÈNCIA D’R+D+I EN AQÜICULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER L’ANY 2008

Grups individual

Grups conjuntament

Total

Articles científics publicats en revistes internacionals

104 22 126

Sol·licituds presentades a convocatòries públiques 20 1 21

Sol·licituds atorgades en convocatòries públiques 14 1 15

Tesis doctorals llegides, dirigides per membres de la xarxa

5 3 8

Tesis doctorals en curs, dirigides per membres de la xarxa

25 7 32

Congressos, cursos i altres activitats de formació organitzats

3 3 6

Ponències presentades a congressos 99 12 111

Activitats de divulgació científica 40 3 43

Patents presentades 1 0 1

Patents obtingudes 0 0 0

Convenis o contractes vigents amb empreses o amb altres entitats

21 1 22

Memòria XRAq 2008

37

3.2) Activitats de comunicació, divulgació científica i

1.1 REPRODUCCIÓ

Títol del projecte: Millora de la reproducció d’espècies de cultiu i control del sexe a fi d’incrementar el rendiment de la producció

Coordinador: Josep Planas, UB1

Investigadors/es que hi participen:

ICM2, CSIC: Francesc Piferrer

CA-IRTA: Joan Cerdà

ESTAT ACTUAL DEL PROJECTE:

Durant l’any 2008, s’ha continuat amb la recerca sobre l’aplicació de les aquaporines per a la criopreservació d’embrions i ovòcits de peixos, fet que té una aplicació molt important per a l’aqüicultura. La caracterització d’aquaporines de peixos que transporten glicerol i altres compostos petits a més d’aigua ha resultat en la identificació d’un grup d’aquestes proteïnes que també poden transportar criopreservants emprats en la criopreservació, com l’etilenglicol i polietilenglicol. Mitjançant mutacions dirigides hem aconseguit obtindre una aquaporina amb una alta permeabilitat al etilenglicol, que és un criopreservant molt efectiu i amb baixa toxicitat sobre ovòcits i embrions tant de peixos com de mamífers, incloent humans. Per tant, aquesta aquaporina pot tenir també aplicacions per a la criopreservació d’ovòcits d’humans. Els mutants produïts s’estan desenvolupant per tal de sol�licitar una patent.

En relació a la criopreservació, s’està estudiant també els mecanismes moleculars implicats en la resistència a la dessecació dels embrions de fúndulo quan aquests són incubats sense aigua. Per això, hem desenvolupat un microarray específic per a embrions amb sondes per identificar uns 9.000 gens, el que ha posat en evidencia alguns dels mecanismes fisiològics emprats per aquesta espècie, tant per a evitar la deshidratació com per a regular el desenvolupament. Aquestes dades suposen el primer pas per tal d’identificar mecanismes moleculars implicats en la resistència a la dessecació que poden ser d’aplicació en la preservació d’embrions de peixos a llarg termini.

La recerca sobre genòmica i proteòmica en el llenguado, liderada a Espanya des de Catalunya pels investigadors que formen el grup de biologia de la reproducció de peixos de la XRAq, ha resultat en el desenvolupament per primera vegada en aquesta espècie de varies eines genòmiques per l’estudi del control de l’expressió gènica, com és una base de dades amb mes de 5.000 gens diferents i un microarray basat en oligos. A més hem desenvolupat un nou software, Soleamold, que integra dades d’expressió gènica obtingudes amb el microarray així com de

3.4) Informes de l’estat actual dels projectes

Memòria XRAq 2008

38

localització cel�lular per hibridació in situ. Aquestes eines han estat aplicades per a investigar la regulació gènica durant la diferenciació sexual, l’espermatogènesi i el creixement i maduració ovocitaria. Les dades obtingudes han donat nova informació sobre els mecanismes biològics implicats en la regulació de la reproducció en el llenguado i poden tenir un impacte important per a millorar el cultiu d’aquesta espècie a Catalunya i Espanya.

En el darrer any també hem continuat dos dels temes que hem estat desenvolupat des de fa uns anys: 1) identificació i regulació endocrina dels gens importants per l’espermatogènesi del llenguado senegalès (S. senegalensis) i 2) estudi de les interacciones immuno-endocrines en la regulació ovàrica en peixos teleostis.

En l’apartat sobre la regulació endocrina de l’espermatogènesi en S. senegalensis hem aconseguit les seqüències complertes de gens importants per la producció i acció dels esteroides testiculars. Concretament, hem clonat els cDNAs de la proteïna transportadora de colesterol StAR, els enzims esteroidogènics 3β-HSD, 17β-HSD i 20β-HSD i un receptor nuclear de progesterona. Tanmateix, hem estudiat la regulació de l’expressió en el testicle de tots aquests gens i hem observat que l’administració in vivo de l’hormona coriónica gonadotròpica estimula significativament la seva expressió. Aquest és el primer estudi que demostra la regulació endocrina de gens importants per la producció i acció dels esteroides testiculars en aquesta important espècie d’interès econòmic.

En l’apartat de l’estudi de les interaccions immuno-endocrines en la funció ovàrica en peixos teleostis, hem estudiat els efectes d’una citoquina proinflamatòria produïda com a resultat d’una activació del sistema immunitari innat: el factor de necrosis tumoral alfa (TNFα). Emprant, TNFα recombinant de truita hem observat que aquesta citoquina estimula la producció ovàrica de testosterona en fol�licles ovàrics de truita. Apart d’aquest efecte sobre la producció d’esteroides, hem observat que TNFα provoca una pèrdua de la viabilitat de les cèl�lules granulosa ovàriques i que aquest efecte és degut a una estimulació de la mort cel�lular programada o apoptosi. El TNFα també té efectes importants a nivell de l’expressió de gens implicats en la destrucció de la matriu extracel�lular i en l’activació de vies intracel�lulars típiques de l’acció de citoquines. En resum, els nostres estudis indiquen que una activació del sistema immunitari, mediat per la producció de citoquines proinflamatòries com el TNFα, provoca efectes negatius sobre la funció ovàrica. Aquests resultats tenen importants conseqüències pràctiques degut a l’implicació que representen infeccions bacterianes sobre la capacitat reproductiva en peixos teleostis.

Finalment, una part important del nostre projecte ha estat centrat en l’estudi de la diferenciació sexual, de la regulació hormonal, de la gametogènesi i en la identificació d’agents causants de la maduració precoç en mascles de llobarro. En primer termini, hem aprofundit en l’estudi dels efectes ambientals sobre la diferenciació sexual i de les bases moleculars d’aquest procés, ja que determina la proporció de sexes en les poblacions de peixos. Aquests estudis estan destinats a esbrinar les bases genètiques, endocrines i ambientals que controlen la diferenciació sexual. La recerca duta a terme en els darrers anys sobre la diferenciació sexual d’espècies importants en aqüicultura ha permès fer un pas important en la comprensió dels mecanismes moleculars que regulen aquest procés. Els peixos teleostis presenten tots els tipus de reproducció coneguts en vertebrats i tenen molt poca conservació dels sistemes i gens màsters responsables de la determinació sexual. La recerca, doncs, s’ha centrat en l’estudi de les interaccions genotip i ambient, particularment pel que fa als efectes de la temperatura. Ara se sap que la temperatura de l’aigua a les primeres fases del desenvolupament és molt important en determinar la proporció de sexes dels lots criats en les hatcheries. Hem estudiat aquesta interacció particularment en el

Memòria XRAq 2008

39

llobarro, una espècie que, com moltes d’altres, presenta un acusat dimorfisme sexual en quan a creixement a favor de les femelles. Hem concentrat la nostra atenció en l’estudi del citocrom P450 aromatasa, l’enzim que converteix els andrògens, les hormones responsables de la diferenciació sexual masculina, en estrògens, les hormones responsables de la diferenciació sexual femenina. A més, hem analitzat l’estat de metil�lació del promotor d’aquest gen i hem pogut establir com la temperatura (intensitat, duració) afecta a l’expressió de l’aromatasa i controla d’aquesta forma la proporció de sexes. Tot plegat ha servit per a desenvolupar un mètode basat en canviar els règims tèrmics que actualment s’empren en les primeres fases de producció per a tal d’evitar l’abundància absoluta de mascles –el sexe de menor creixement- en els cultius de llobarro, mètode que darrerament ha estat objecte de la sol�licitud d’una patent. La recerca relacionada amb la regulació hormonal de la gametogènesis del llobarro ha estat caracteritzada per l’aplicació, per primer cop en peixos, de la tècnica de la microdissecció per làser, que ha permès estudiar l’expressió gènica en tipus cel�lulars ben definits. El resultat ha permès posar de manifest la extraordinària importància dels andrògens en la regulació de l’espermatogènesi, però sobre tot a l’inici del procés. La tècnica ha permès també esbrinar que els estrògens tenen una influència més subtil però més continuada durant tot el procés espermatogènic. La recerca en el sistema kisspeptina-gpr54 ha revolucionat com entenem la connexió entre la influència de factors ambientals (llum, temperatura) com biòtics (nutrició, estrès, fonamentalment) en la regulació de l’aparició de la primera maduració sexual (pubertat) als peixos. Aquest fenomen té un component regulador neuroendocrí complex, però les seves conseqüències pràctiques són molt manifestes, si es té en compte que un dels principals problemes en aqüicultura és evitar precisament la maduració precoç dels mascles sota condicions de creixement ràpid, tal i com es dona a les unitats d’engreix.

Memòria XRAq 2008

40

Memòria XRAq 2008

41

1.2 MUSCLO

Títol del projecte: Ecofisiologia del musclo en relació a les característiques ambientals de les badies del delta de l’Ebre

Coordinadora: Montserrat Ramón, CA-IRTA


CA-IRTA: Esther Dámaso, Margarita Fernández, Eva Galimany, Josep Maria Reverté


CULTIVO DEL MEJILLÓN DENTRO Y FUERA DE LAS BAHÍAS DEL DELTA DEL EBRO Montserrat Ramón1,2, Margarita Fernández3, Eve Galimany3,2 y Esther Dámaso3 PARÁMETROS AMBIENTALES Seston y clorofila La cantidad y la calidad de las partículas presentes en el agua de las que se alimentan los mejillones se pueden evaluar mediante las medidas de seston y clorofila. Las medidas de seston son: TPM (= “total particulate matter”, que es la materia particulada total), POM (= “particulate organic matter”, es la materia orgánica particulada), PIM (= “particulate inorganic matter”, es la materia inorgánica particulada). La proporción del contenido de materia orgánica en la materia particulada total es un indicador de la calidad de estas partículas (%POM), a valores más elevados de % POM le corresponde una mejor calidad. Los resultados obtenidos para las medidas de seston nos indican que el promedio de TPM en el vivero de Alfacs durante el seguimiento realizado en el período 2003-2006 fue de 3,05 mg/L mientras que el promedio del seguimiento realizado en la batea durante el período julio 2007-agosto 2008 fue de 3,59 mg/L. El contenido en POM fue superior en Alfacs (1,50 mg/L) en comparación con la batea de les Cases (1,44 mg/L). El promedio de los porcentajes de materia orgánica fue superior en Alfacs (52 %) comparado con Les Cases (42 %) para los períodos del estudio. El mes en el que esta diferencia en el % de POM fue mayor fue el mes de enero en el que % POM en la batea fue de solo 23%, aún así por encima del 20% mínimo necesario para compensar el metabolismo basal del mejillón. Durante los meses de marzo y abril el % POM es semejante en Alfacs y en la batea.

Memòria XRAq 2008

42

Temperaturas Durante el período de octubre 2007 hasta agosto 2008 el valor mínimo registrado en el vivero de Alfacs fue de 9,44 ºC y el valor máximo fue de 30,75 ºC. En la batea durante el mismo período el valor mínimo fue de 9,83ºC y el máximo de 29,79ºC. A finales del mes de julio las temperaturas del agua de mar empezaron a superar el nivel de alerta. Las temperaturas registradas en la batea en superficie superaron los 28ºC desde el 27 de julio hasta el 7 de agosto del 2008, en Alfacs en superficie las temperaturas superiores a los 28ºC empezaron 2 días antes, el 25 de julio y duraron 4 días más, puntualmente el 13 de agosto las temperaturas también superaron los 28ºC tanto en la batea como en el vivero de Alfacs. A la profundidad de 3 m las temperaturas en la batea superaron los 28ºC desde el 30 de julio hasta el 7 de agosto. En Alfacs a la misma profundidad las temperaturas superaron los 28ºC 4 días antes, el 26 de julio y siguieron durante 5 días más, hasta el 12 de agosto.

Memòria XRAq 2008

43

DATOS RELATIVOS AL CULTIVO EN EL DELTA DEL EBRO Crecimiento de Mytilus galloprovincialis cultivado en la bahía de Alfacs. El patrón de crecimiento observado a lo largo de los tres ciclos de cultivo en la bahía de Alfacs mostró muchas similitudes. Se aprecia un periodo de mayor crecimiento al inicio (septiembre-enero) con incrementos medios de 4 a 11 mm/mes, seguido por una ligera desaceleración que se prolonga hasta marzo, periodo en el que los incrementos se sitúan entre 1 y 2.5 mm/mes. En abril y mayo tiene lugar una aceleración del crecimiento (5 a 8.5 mm/mes), que sufre finalmente una detención con la llegada del periodo estival.

Memòria XRAq 2008

44

Mortalidad mensual del cultivo de Mytilus galloprovincialis en la bahía de Alfacs. La mortalidad se mantuvo siempre por debajo del 4% a lo largo de los tres ciclos de cultivo (2003-2006), a excepción de los meses de verano. En julio-05 la mortalidad ascendió a un 7.8%, mientras que en agosto-06 la mortalidad fue del 100%, afectando tanto a adultos como a semilla. Estos episodios de mortalidad se han podido relacionar con las elevadas temperaturas que alcanza el agua de las bahías en verano, de forma que fenómenos de este tipo ya se habían dado con anterioridad a finales de julio y principios de agosto del 2003. Ciclo gonadal durante el periodo 2003-2004. El ciclo gonadal presentó etapas de maduración y reposo bien delimitadas a lo largo del estudio. El inicio de la gametogénesis se produjo en septiembre logrando una completa maduración de los folículos desde octubre hasta enero. En febrero tuvo lugar una primera puesta, seguida de una nueva maduración en marzo, observándose una segunda puesta (de menor intensidad) en abril. De mayo a julio se reinició la maduración en algunos individuos, pero sin seguir su evolución, de forma que durante el verano la situación general fue de reposo gonadal. Fisiología (tasas de filtración y absorción) Las tasas medias de filtración de un mejillón de 6-7 cm, oscilaron entre 1,09 (Abril 2007) y 3,31 l/h (Febrero 2007). En primavera y verano las tasas se redujeron más de la mitad respecto otoño e invierno. La eficiencia de absorción media del material orgánico ingerido osciló entre 58 % y 68 %. La tasa de absorción siguió una pauta estacional, con valores promedio más bajos en primavera y verano (0,67-0,90 mg/h) y más altos en otoño e invierno (1,76-1,89 mg/h. DATOS RELATIVOS AL CULTIVO EN LA BATEA EXTERIOR (LES CASES D’ALCANAR) Crecimiento y mortalidad de la semilla de mejillón La talla media del mejillón al inicio del estudio fue de 24,42±7,64 mm en superficie y de 23,99 ±7,11 mm a 3 m de profundidad. El crecimiento fue continuado durante el periodo junio 07-octubre 07 aunque fue mayor en septiembre-octubre. Transcurridos cuatro meses del cultivo, se aprecia que el crecimiento es algo menor en los ejemplares que se desarrollan a 6 metros de profundidad (33,54 ±7,09 mm) con respecto a los de 3 m (39,01 ± 6,64) y superficie (41,26 ± 8,06).

Memòria XRAq 2008

45

Respecto a la mortalidad, ésta se mantuvo a niveles por debajo del 5% a lo largo del periodo de estudio (junio 07-octubre 07). Comparación de la semilla de mejillón cultivada en la bahía de Alfacs y en Les Cases d’Alcanar en el verano 2007 En octubre 2007 se realizó una comparación del rendimiento de la semilla de mejillón que había sido cultivada en dos lugares distintos (bahía de Alfacs y batea de Les Cases d’Alcanar). Los resultados mostraron que el peso de las valvas de la semilla en Alfacs y Les Cases fue similar, con una ligera tendencia a un mayor peso en el segundo caso. Algo parecido ocurrió en el caso del peso fresco de la carne. Crecimiento de Mytilus galloprovincialis cultivado en la batea flotante de Les Cases d’Alcanar durante un ciclo de cultivo completo El crecimiento del mejillón cultivado muestra dos periodos diferenciados, el primero que transcurre entre octubre 2007 y marzo 2008 con crecimientos de 2 a 6 mm/mes dependiendo de la profundidad a la que se realiza el cultivo y el segundo, de marzo 2008 a agosto 2008 con crecimientos de 0,5 a 1,5 mm/mes.

Memòria XRAq 2008

46

La mortalidad presentó valores inferiores al 10% durante el periodo octubre 2007-julio 2008. En Agosto 2008 la mortalidad se incrementó alcanzando valores del 30% en superficie, del 11,5% a 3 m y del 9% a 6 m. En la bahía de Alfacs la mortalidad en Agosto fue del 100%. Comparación del desarrollo del mejillón cultivado en la bahía de Alfacs y en Les Cases d’Alcanar durante un ciclo de cultivo completo En mayo de 2008 se realizó una comparación del rendimiento del mejillón cultivado en dos lugares distintos (bahía de Alfacs y batea de Les Cases d’Alcanar), partiendo de la misma semilla. Los resultados muestran que para una misma talla de mejillón, el peso de las valvas de los cultivados en Les Cases es superior, al igual que ocurre en el caso del peso fresco y peso seco de la carne.

Memòria XRAq 2008

47

1.3 DISSENY Títol del projecte: Optimització del disseny de les instal�lacions en terra per a la millora del rendiment de cultiu, la qualitat del producte i el benestar animal

Coordinador: Joan Oca, UPC


UPC: Joan Oca, Lourdes Reig, Ingrid Masaló, Sònia Duarte, Clara Almansa, Ángel Moya


1. Anàlisi de l’efecte de la configuració de l’entrada d’aigua en el coeficient de resistència de tanc, en tancs amb cèl�lules de barreja, utilitzant velocimetria d’efecte Doppler d’alta freqüència (ADV)

El coeficient de resistència del tanc (Ct) és una eina molt útil per tal d’ajustar la velocitat mitja de l’aigua dins d’un tanc amb cèl�lules de barreja a partir del cabal i de la configuració d’entrada d’aigua. S’ha continuat treballant amb el Ct , estudiant diferents tipus d’entrades en tancs amb cèl�lules de barreja. Concretament s’ha avaluat el Ct en un tanc circular d’1,48 m de diàmetre treballant amb: entrada simple, doble; entrada mitjançant un forat o bé a través d’un tub; diferents angles d’entrada de l’aigua; i la utilització d’una entrada en un punt o bé de dues entrades en dos punts oposats del tanc. Es va utilitzar un velocímetre acústic d’efecte Doppler per la presa de dades. La sonda ADV estava situada sobre una estructura mòbil, que permetia saber en tot moment el punt exacte de mesura.

S’ha vist que la utilització d’entrades dobles genera una gran variabilitat de les velocitats (velocitats més altes prop de l’entrada), mentre que si s’utilitza una entrada simple les velocitats són més uniformes en tot el tanc. Per això, a part del Ct, també s’ha utilitzat el coeficient d’uniformitat (Cu) per avaluar cada configuració. La utilització d’aquest dos paràmetres (Ct i Cu) ajudarà a obtenir les velocitats mitges de circulació desitjades en funció dels requeriments dels peixos, i aconseguir unes velocitats uniformes en tot el tanc.

Memòria XRAq 2008

48

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: En preparació un article per enviar a l’Aquacultural Engineering

FUTUR: El paràmetre coeficient de resistència tanc permet continuar avançant en la comparació i millora de les diferents configuracions de tanc. Es preveu realitzar experiències amb diferents configuracions de sortida de l’aigua dels tancs amb cèl�lules de barreja, per tal d’avaluar-ne l’efecte.

2. Anàlisi de la turbulència generada per l’activitat natatòria dels peixos en diferents condicions utilitzant un velocímetre acústic d’alta freqüència

L’any anterior (2007) s’havia comprovat que la mesura de la turbulència es podia utilitzar com a indicador del nivell d’activitat natatòria dels peixos. A partir dels resultats obtinguts, s’han realitzat experiències amb diferents densitats i pesos de llobarros per determinar-ne el ritme diari. S’ha comprovat, que en les condicions estudiades (fotoperíode controlat i temperatura constant), els llobarros presentaven una major activitat (generaven més turbulència) durant les hores de llum. També es va poder comprovar instrumentalment que a més densitat i pes del peix, major era la turbulència generada per l’activitat natatòria dels llobarros.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: MASALÓ, I., REIG, L., OCA, J. (2008) Study of fish swimming activity using Acoustical Doppler Velocimetry (ADV) techniques. Aquacultural Engineering. 38 (1): 43-51

3. Anàlisi dels processos de sedimentació i resuspensió de biosòlids aqüícoles utilitzant una graella oscil�lant

La utilització de la graella oscil�lant, especialment adaptada per l’estudi dels processos de resuspensió i sedimentació de biosòlids aqüícoles, havia permès veure l’efecte dels temps de consolidació en la turbulència necessària per la resuspensió d’aquests biosòlids. Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant amb la graella oscil�lant per determinar la turbulència necessària per la ressuspensió de biosòlids aqüícoles i també per determinar la mínima turbulència que evita que aquests biosòlids sedimentin. Un dels resultats obtinguts més importants, fou que la turbulència necessària per mantenir els biosòlids suspesos era molt menor que la necessària per resuspendre’ls, observant-se el fenomen d’histèresi quan després d’un procés de ressuspensió (augment gradual de la turbulència), la turbulència es disminuïa per tal de permetre que els biosòlids sedimentessin. Aquest fet constata la importància d’evitar que els biosòlids sedimentin en un tanc.

La turbulència necessària per ressuspendre uns biosòlids determinats es pot comparar amb la generada pels peixos al nedar (punt anterior) i així poder determinar quines condicions de cultiu (pes del peix, densitat de cultiu) mantindrien un tanc com a autonetejant.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: MASALÓ, I., GUADAYOL, O., PETERS, F., OCA, J. (2008) Analysis of sedimentation and resuspension processes of aquaculture

Memòria XRAq 2008

49

biosolids using an oscillating grid a la revista Aquacultural Engineering 38 (2): 135-144

FUTUR: Determinar els llindars de turbulència necessaris per la ressuspensió de biosòlids procedents de tancs amb peixos alimentats amb diferents pinsos. Això, permetrà evaluar l’efecte de la inclusió d’aglomerants als pinsos en els biosòlids generats.

4. Utilització de l’Anàlisi de temps de residència (RTD) per l’estudi de l’efecte del peixos plans en la hidrodinàmica dels tancs

Els peixos bentònics es mantenen immòbils als tancs, fet que provoca un canvi de la rugositat del fons del tanc. Per avaluar aquest canvi de rugositat s’han continuat realitzant els experiments amb rèpliques de peixos reals (dummies) per evaluar l’efecte de la presència dels peixos en la hidrodinàmica del tanc. S’ha treballat amb diferents números de Froude (relació entre forces d’inèrcia i les forces gravitacionals): 0.234 (haigua=2.5cm), 0.083 (haigua=5cm) i 0.045 (haigua=7.5cm). S’ha pogut comprovar que a major número de Froude menys volums morts hi havia en el tanc.

Els resultats obtinguts en aquests experiments s’han comparat amb els obtinguts en el punt següent. S’ha vist que la configuració hidrodinàmica que no presentava volums morts (Fr=0.234) no era la que millors resultats donava en realitzar els experiments amb peixos (turbot). Es va veure que aquestes condicions (Fr=0.234) representaven una velocitat d’aigua tant alta que els turbots no eren capaços de mantenir-se quiets al fons del tanc i eren arrossegats per la corrent. Així la velocitat d’aigua que permetia als turbots moure’s per tot el tanc, no era suficient per evitar la presència de volums morts dins del tanc.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: Durant l’any 2009 es té previst redactar i enviar un article a la revista Aquacultural Engineering

FUTUR: Es continuarà treballant amb diferents geometries de tanc, percentatges més elevats de cobertura de fons i modificacions dels paràmetres hidràulics (alçada i velocitat d’aigua). Amb peixos vius i mitjançant una sonda ADV, es determinarà la turbulència que provoquen els peixos plans.

5. Desenvolupament d’una metodologia d’escàner mitjançant làser per avaluar la distribució de peixos plans en un tanc de cultiu

La distribució dels peixos en el tanc és un indicador força fiable de l’adequació de les condicions de cultiu als requeriments de l’espècie en el cas dels peixos plans. Actualment l’ús racional dels recursos (aigua, superfície de cultiu) és un clar objectiu per a una aqüicultura sostenible. Per tant és essencial aconseguir la màxima homogeneïtat possible en la distribució del peix. El primer pas per optimitzar l’ús de l’espai disponible

Memòria XRAq 2008

50

pels peixos és avaluar la influència dels paràmetres de cultiu en la seva distribució. Amb aquest objectiu s’ha desenvolupat un mètode d’avaluació de la distribució espacial de peixos plans en un tanc, mitjançant un escàner de làser. El perfil de la capa de peix situada sobre el fons del tanc es revela amb l’ús d’un làser projectat sobre la base del tanc. La línea que es dibuixa ressegueix el perfil de la capa de peix. Si es pren una imatge i es compara amb una altra presa amb el tanc buit, i mitjançant un sistema de referències de mida coneguda, es converteixen els píxels en centímetres i es pot calcular acuradament el gruix de la capa de peix en una secció transversal del tanc. Una sèrie de imatges captades a distancies regulars al llarg del tanc, permeten obtenir un mapa de distribucions i avaluar l’ús del tanc per part de la població de peixos.

S’ha desenvolupat un dispositiu mòbil que inclou un làser (Lasiris SNF 20 mW, wavelength 440-710nm) i una càmera digital situats en un angle de 45º, el qual es pot desplaçar per sobre de la paret del tanc per tal d’obtenir el mapa de distribució del peix. Es capturen imatges digitals de cada secció (cada 10 cm). La tècnica s’ha testat en una instal�lació comercial intensiva de turbot situada al nord de Portugal. S’han avaluat modificacions de diferents paràmetres de cultiu, com l’alçada d’aigua, la velocitat de l’aigua, la concentració d’oxigen dissolt al llarg del tanc i l’estratègia d’alimentació. El mètode s’ha mostrat útil per determinar el diferent comportament dels peixos, en termes de distribució i ús real de la superfície de cultiu, depenent de les condicions de cultiu.

FUTUR: S’està preparant un article metodològic en redacció per enviar durant l’any 2009 a Aquaculture Engineering. S’ha millorat el sistema de projecció de làser i captació de imatges per poder desenvolupar una sèrie d’experiments amb llenguado en el laboratori de la UPC i seguir avaluant la influència de diferents paràmetres de cultiu en el comportament del peix.

6. Influència de diferents configuracions hidrodinàmiques sobre el comportament de peixos

Partint de dissenys hidrodinàmics per a tancs rectangulars ja establerts (Oca et al. 2004) es pretén observar com afecta el comportament del flux sobre el comportament dels peixos. S’ha treballat amb densitats baixes de peixos zebra (Danio rerio) per a tres configuracions hidrodinàmiques en un tanc rectangular amb diferents entrades i sortides d’aigua (entrada submergida, múltiple entrada i entrada tangencial) i per una configuració hidrodinàmica en tanc circular. S’han realitzat diverses gravacions de curta durada durant tres dies. Mitjançant l’anàlisi d’imatge es fa una observació quantitativa de la distribució de peixos dintre el tanc establint zones de preferència o de rebuig. Com a resultats s’ha trobat que les configuracions amb millor distribució de peixos dintre el tanc i per tant millor aprofitament tant de l’aigua com de l’espai són les del tanc circular i les d’entrada tangencial del tanc rectangular que coincideix amb els tancs amb una configuració hidrodinàmica més homogènia. Pel cas del tanc tangencial cal encara algun ajust per evitar l’acumulació de peixos en punts concrets.

Memòria XRAq 2008

51

FUTUR: 1 article en redacció per enviar durant l’any 2009 a Aquaculture Engineering.

7. Influència de diferents velocitats d’aigua sobre el creixement, qualitat i comportament dels peixos.

Molts dels paràmetres que afecten la producció en aqüicultura estan relacionats amb el disseny del tanc. Entre ells la hidrodinàmica del tanc i especialment la velocitat de l’aigua sembla que poden afectar en el creixement i en el comportament dels peixos així com en la qualitat final de la carn. En alguns casos es creu que els peixos tenen un creixement millor quan es troben en tancs amb velocitats moderades i on poden nedar lliurement i en altres casos s’ha vist un efecte contrari. Per tant és necessari establir una velocitat de l’aigua òptima dintre el tanc que estimuli la natació dels peixos per a millorar el seu creixement i benestar i que a més permeti un efecte autonetejant del propis tancs.

A partir d’una configuració hidrodinàmica coneguda en un tanc circular s’ha determinat la influència de la velocitat de circulació de l’aigua en el creixement de llobarros (Dicentrarchus labrax) sotmesos a diferents velocitats (baixes 0.5 BL/s, moderades 1 BL/s i altes 1.5 BL/s) durant 128 dies i 287 dies. També s’ha avaluat l’efecte d’aquestes velocitats en la textura i en la qualitat de la carn (marcadors moleculars a múscul). Tot i que les dades s’estan processant en aquest moment, a partir de primers resultats, s’ha comprovat que el peixos creixen més a velocitats de 1.5 BL/s que son velocitats altes provocant una natació del peix constant i a contracorrent. La textura de la carn a aquesta velocitat és també més consistent i ferma ja que els peixos han estat més exercitats. Aquest efecte resulta molt més evident en peixos sotmesos durant més temps a aquestes velocitats.

FUTUR: es pretén realitzar el mateix experiment en un tanc rectangular i entrades tangencials per comparar la influència dels diversos patrons de flux.

Memòria XRAq 2008

52

Memòria XRAq 2008

53

1.4 NUTRICIÓ I METABOLISME

• Títol del projecte: Nutrició i metabolisme lipídic a l’orada: indicadors per optimitzar la qualitat

Coordinador: Jaume Fernández i Borràs, UB1


• UB1: Josefina Blasco, M. Angels Gallardo, Antoni Ibarz, Irene Garcia, M Martín i O Felip

• UAB1: Sílvia Crespo, Roser Sala i Francesc Padrós

• UAB2: Lluís Tort

Estat actual del projecte:

S’han agrupat els resultats obtinguts de les experiències realitzades durant aquest any 2008 en funció de la seva interrelació amb projectes i empreses relacionades del sector.

EFECTES DEL FRED EN L’ORADA

Aquest estudi es ve desenvolupant pel grup en els darrers anys. La nostra experiència ens permet, recentment col�laborar i assessorar empreses del sector productiu (Cría de Pescados S.A. Atmella de Mar, Tarragona) i, sobretot, empreses productores de pinso (Nutreco-Skretting, Burgos).

Els estudis actuals se centren en dietes preventives, en la fase de recuperació i en l’expressió diferencial de les proteïnes hepàtiques amb tècniques proteòmiques. Els resultats permeten fer recomanacions aplicades al cultiu abans, durant i després del fred. Tots aquests resultats es troben recollits a: Ibarz et al., 2008, I Simposi d’Aqüicultura i en una revisió, Ibarz et al., 2009 (sotmesa actualment a revisió).

Conjuntament amb l’empresa Skretting s’ha avaluat l’eficàcia preventiva de dues dietes formulades pel període hivernal. Amb col�laboració amb d’altres centres de la XRAq, s’ha analitzat el metabolisme hepàtic durant tot el període de fred d’animals sotmesos a condicions d’estabulació comercials, fent principal incidència en l’activitat enzimàtica i el balanç oxidatiu.

S’ha estudiat també l’efecte de la realimentació post-fred sobre l’activitat digestiva d’orades. El fred provoca una disminució del gruix de la mucosa intestinal, un increment en el nombre de cèl�lules mucoses i una davallada de l’activitat proteolítica intestinal. Amb la realimentació durant 7 dies, els dos primers paràmetres es recuperen, però l’activitat proteasa continua sent baixa, limitant la digestió de proteïnes. Aquests resultats es troben recollits a: García-Meilan et al. 2008 (I Simposi d’Aqüicultura).

Memòria XRAq 2008

54

AVALUACIÓ D’INGREDIENTS DE LA DIETA EN EL CREIXEMENT DE L’ORADA

Conjuntament amb l’empresa Skretting (Norway) i l’IRTA de St. Carles de la Ràpita es va realitzar un estudi sobre l’efecte de diferents fonts i percentatges de proteïna de la dieta en el creixement i metabolisme de l’orada. Es va establir el fraccionament isotópic respecte a la dieta, observant-se que a mesura que incrementava el percentatge de proteïna disminuïa la δ15N del múscul i el fraccionament isotòpic. Es va establir una relació inversa entre el fraccionament isotòpic i el creixement. Aquest treball es va presentar al I Simposi d’Aqüicultura (Martín et al., 2008).

SUBSTITUCIÓ PARCIAL DE FARINA DE PEIX PER INGREDIENTS VEGETALS A LA DIETA DE LLOBARRO. EFECTE SOBRE PROCESSOS DIGESTIUS I LA COMPOSICIÓ ISOTÒPICA DE 15N I 13C DEL MÚSCUL

En el marc de la col�laboració amb l’empresa productora i distribuïdora de pinsos animals (Skretting-Norway) es va realitzar el treball específic següent: es van determinar els efectes de la substitució de farina de peix per ingredients vegetals sobre els processos digestius i metabòlics de llobarro. Es van alimentar juvenils durant tres mesos amb 4 dietes isoprotèiques i isoenergètiques: la dieta FP (on la proteïna provenia de la farina de peix) i les dietes 46FV, 64FV i 82 FV on s’havia reemplaçat la farina de peix en un 46, 64 i 82 %, respectivament. Després del període de creixement, no es van observar canvis en el creixement entre els grups. Però, l’increment de la substitució va provocar, a nivell d’intestí, una progressiva disminució de l’activitat quimotripsina i tripsina, que es podria relacionar amb menor disponibilitat d’aminoàcids en aquesta zona i l’augment de la capacitat per absorbir L-Lys que presentaven els animals 64FV i 82FV. La relació EAA/NEAA de les dietes disminuïa amb la substitució, però tan sols el nivell d’EAA del múscul dels peixos 64FV va ser significativament inferior als dels animals FP. Les correlacions entre els EAA de dieta i múscul van ser bones; essent L-Lys l’aminoàcid limitant. La composició isotòpica del múscul va reflectir la de la seva dieta: amb la substitució, el δ15N disminueix i el fraccionament del 15N augmenta. S’observà una relació inversa entre el fraccionament i el creixement. Aquest treball es va presentar al I Simposi d’Aqüicultura (Blasco et al., 2008).

INCLUSIÓ DE FARINA DE COLZA A LA DIETA DE LLOBARRO. EFECTES SOBRE L’ACTIVITAT DIGESTIVA, EL BALANÇ AMINOACÍDIC I LA COMPOSICIÓ ISOTÒPICA DE 15N DEL MÚSCUL

En el marc de la col�laboració amb l’empresa productora i distribuïdora de pinsos animals (Skretting-Norway) es va realitzar el treball següent: Es van alimentar juvenils de llobarro durant 3 mesos amb 4 dietes que diferien en el contingut de farina de colza (0%, 10%, 20% i 30%). No es van detectar canvis en el creixement. L’activitat quimotripsina disminuí amb el percentatge d’inclusió, i l’activitat tripsina incrementà en els animals 30%. La inclusió de colza provocà a l’intestí proximal una regulació a la baixa de l’absorció d’aminoàcids essencials i a l’alça de la captació de glutàmic. La inclusió de colza fins un 30% no modificà el perfil d’aminoàcids del múscul, observant-se una elevada correlació entre els aminoàcids de les dietes i els dels músculs corresponents. Malgrat que la inclusió de colza no provocà canvis en la composició isotòpica de 15N de les dietes, la δ15N dels músculs va ser inferior a partir d’un 20% de inclusió, però no es trobaren canvis en el fraccionament, i per tant en el reciclatge proteic. Els resultats indiquen que la colza és una bona font de proteïna pel llobarro. Aquest treball es troba recollit en Gallardo et al., 2008 (I Simposi d’Aqüicultura).

Memòria XRAq 2008

55

SUBSTITUCIÓ DE DIETES EN ORADA I TRUITA: ÚS DELS CARBOHIDRATS

La quantitat i composició dels carbohidrats de la dieta ha estat un motiu de controvèrsia en l’alimentació dels peixos. Els resultats de conèixer quina capacitat real presenten tant la truita com l’orada a aquesta font energètica pot repercutir en un benefici pels productors de pinso com pels cultivadors. L’objectiu d’aquest treball es centrava en estudiar la capacitat d’assimilació i ús dels carbohidrats en truita i orada. Els peixos es van alimentar durant un mes amb dietes amb elevat nivell de carbohidrats digeribles (truita: 33% i orada: 40%), amb dos grups que diferien en el grau d’activitat sostinguda. Després d’ingerir un 1% de dieta marcada amb 15N-proteïna i 13C-midó s’analitzà el destí i distribució d’aquests nutrients en fetge, múscul blanc i vermell, paquet visceral i resta de peix. Les truites sotmeses a exercici presenten una taxa de creixement major, però amb un grau d’ingesta superior. L’exercici també afavoreix la captació dels carbohidrats en la truita, tal i com indiquen la glicèmia, el glicogen hepàtic i la repartició del 13C en els diferents teixits. A nivell muscular es produeix un major enriquiment de 15N en condicions d’activitat. En l’orada sembla que l’exercici no afecta a la ingesta ni a la taxa de creixement. Els resultats preliminars evidencien diferències interespecífiques i apunten a una millor captació i aprofitament dels carbohidrats en l’orada. L’eficiència d’una dieta rica en carbohidrats incrementa en condicions de demanda energètica, estimulant l’oxidació de carbohidrats i, en conseqüència, permetent un estalvi proteic. Aquests treballs s’han presentat al XI Congres Nacional d’Aqüicultura a Vigo (Blasco et al., 2007) i al I Simposi d’Aqüicultura (Felip et al., 2008).

Memòria XRAq 2008

56

Memòria XRAq 2008

57

2.1 QUALITAT

Títol del projecte: Qualitat dels productes de l’aqüicultura: una visió integradora, des de la valoració del comportament del consumidor fins a la identificació de marcadors musculars

Coordinador: Joaquim Gutiérrez, UB1


UPC: Isabel Achaerandio, Rosa Flos

UB1: Daniel García de la Serrana, Marta Codina

Estat actual del projecte: Durant aquest any el projecte de qualitat ha desenvolupat diferents aspectes. Així, continuant amb la identificació de molècules reguladores de la miogènesi, s’han clonat i seqüenciat els següents factors en orada: myf5, MRF4, PAX7 i SOX 8. Hem aprofundit en els estudis d’algunes de les molècules de regulació miogènica. A més, s’han realitzat diferents experiments per ampliar el coneixement de la textura de la carn d’orada en resposta a diferents tractaments alimentaris. 1 Cloning and sequencing of Miogenic Factors in sea bream In the present study we obtained the full sequence of Pax7 and Myf5 and almost complete of MRF4 and Sox8 using primers against the conservative regions. Molecules found were high conserved comparing with fish and non-fish species (between 70 and 90%). Myf5 and MRF4 were high and exclusive expressed in white and red muscle. Sox8 and Pax7 were expressed in skeletal muscle and in brain. Our results in myoblast cell culture studies have demonstrated that Myf5, Pax7 and Sox8 are expressed in the determination and proliferation periods of the culture. On the other hand, MRF4 increased at the myotubes formation stages. Pattern expression did not discard a possible myoblast population remain in the differentiation stage of culture.

Memòria XRAq 2008

58

Days of culture

Days of culture Days of culture

1 0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

0 8h 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12

Myf

5 e

xpre

ssio

n(a

.u)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

0 8h 2 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12

Pax

7 ex

pres

sion

(a.

u.)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

0 8h 2 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12

Pax

7 ex

pres

sion

(a.

u.)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

0 8h 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12

Sox

exp

ress

ion

(a.u

.)

Figure: Myf5 (a), Pax 7 (b), Sox 8 (c) and MRF4 (d) relative pPCR expression along myoblast cell cultures (n=4) from juvenile sea bream. Number indicate days of culture, except 8h values that means 8 hours after plate the cells. Relative values were obtained normalizing with ef1. Letter indicate significant differences (p<0.05).

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

0 8h 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12

MR

F4

exp

ress

ion

(a.u

.)

Days of culture

a a a ab ab ab ab a

ab

bc

c

c c

a a

b

ab

b

b

ab

ab ab

ab ab

ab ab

a

abc bc

d

bc abc

a

abc abc

a

a a

a

ac ac

ab

b

ab

ac

acd acd

de

e de de

e

2. Effect of dietary treatment on muscle markers and flesh quality in sea bream Effects of protein and lipid content in sea bream (Sparus aurata) diets over growth and quality were tested. A range from 38 to 55% of protein was combined with 18 to 26% of fat, increasing the fat with decreasing of protein. Animals of 60g were fed with experimental diets during three months. Growth trial and morphological parameters demonstrated that only when protein is lower than 41% growth was depressed. Specific growth factor demonstrate that is possible to increase lipid content in diet until 25-26% combined with 41-44% of protein without affect growth in agreement with the sparing effect of non-protein energy sources. Only a small effect over fillet composition was detected. Diet composition partially affects muscle color of the final product, but did not change other organoleptics properties like texture. On the other hand we found that fiber size was positive related with animal weight and negative associated with elasticity of the fillet. MyoD positive cells, c-met and PCNA expression were related with animal growth, with a significant reduction in diets with 38% of protein. mTOR phosphorilation was increased with protein inclusion in diets.

Memòria XRAq 2008

59

Fast effect over muscle quality and development was studied. Triplicate groups of 120g gilthead sea bream (Sparus aurata) were submitted to a normal feed intake with 3% body weight with a commercial diet. Weight, hepatosomatic index, mesenteric fat and muscle somatic index were reduced after this period. Organoleptic parameters were altered. Color was altered in all parameters with luminescence, a*, b*, Hue reduction and Chroma increase. Texture parameters increased with fast treatment. Muscle fiber size was strongly related with fish weight, at the same time fiber decrease originated by fast treatment showed and inverse correlation with texture parameters.

a

ab

bc bc bc bc

c

A B C D E F G

0 50

100 150 200 250 300 350 400

38 41 44 47 50 54 57 0 50

100 150 200 250 300 350 400

38 41 44 47 50 54 57

% of expression (mTOR-p/total TOR)

Figure: mTOR phosphorilation 8 hours postfeeding in animal feed diets with diferents protein inclusions (n=3). Values are expressed as % of expression and letters express significant differences (p<0,05).

% protein in diets

Figure: Correlation between % protein in diets and SGR

1,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

0 38 41 44 47 50 54 571,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

0 38 41 44 47 50 54 57

SGR (%)

R2= 0,77

% Protein in diet

Memòria XRAq 2008

60

Figure: Relative expression of different genes implicated in muscle regulation in control and 30 fast sea bream. Expression was analyzed by real time PCR and expressed in relative units. Significant differences are expressed by letters (p<0,05)

p< 0.001

8000

Metabolic pathways as mTOR and Akt reduce activity progressively during the fast treatment, with significant lower values 30 days after demonstrating a reduction in synthesis pathways. On the other hand, a relative increase in MAFbx (atrogin-1) expression indicates a progressive degradation of muscle protein. Satellite cells regulation molecules as c-met, PCNA, MyoD2 and Myf5 showed a significant reduction of expression, and Pax7 strongly increased his expression, corresponding to a growth stopped period.

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50

Myo D2 Myf 5 Pax 7 Sox 8 MRF4 IGF -II Myogenin

a a

a

b

b

b

Feed

Fast

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50

Myo D2 Myf 5 Pax 7 Sox 8 MRF4 IGF -II Myogenin

a a

a

b

b

b

Feed

Fast

Expression (a.u)

r = - 0.56p< 0.001

0

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00

r = - 0.56

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00

7000

6000

5000

4000

3000

2000

1000

Muscle m

ean fiber (µ

m2 )

Figure: Correlation between Fiber area and elsticity. Pearson correlation was showed as R value. P value represent the unilateral significance.

Elasticity (Kg/s)

Memòria XRAq 2008

61

2.2 INDICADORS DE GREIX

Títol del projecte: Influència de l’adipositat sobre l’estat fisiològic de l'orada en condicions de cultiu: establiment d’indicadors de l’acumulació i mobilització de greix i la seva regulació endocrina

Coordinadora: Isabel Navarro, UB1


UB1: Josep Planas, Joaquim Gutiérrez, Marta Codina, Lamia Bouraoui, Joan Sánchez

UAB2: Lluis Tort, Simon Mackenzie


Durant aquest període s’han continuat els estudis sobre diferents aspectes de la regulació de l’adipositat en peixos. En primer lloc un aspecte de l’estudi del control de la adipositat ha estat el estudi de la variabilitat individual de la resposta lipolítica i l’acumulació de greixos en el teixit adipós de l’orada en col�laboració amb el Dr. J. Pérez-Sánchez del Centre d’Aqüicultura de Torre de la Sal de Castelló, CSIC. Generalment es dona una gran variabilitat en el grau d’adipositat dels animals, fins i tot en les millors condicions de cultiu. Hem observat que l’increment en l’adipositat esta associada a un nivell més alt d’expressió gènica del enzim de la lipoprotein lipasa (LPL) en el teixit adipós, mentre que l’expressió de la lipasa sensible a les hormones (HSL) no varia. Això fa que els individus amb més greix tinguin un ratio LPL/HSL més alt, indicant que continuen en un estat d’acumulació lipídica. A més, les orades amb diferent contingut lipídic també responen de manera diferent al TNFα. Majoritàriament en els adipòcits aïllats a partir d’animals amb més greix, el TNFα no té cap efecte lipolític mesurat com alliberació de glicerol al medi, mentre que en adipòcits aïllats d’animals més prims, aquesta citoquina té un efecte clarament lipolític, juntament amb una disminució de l’expressió de PPARβ. Sembla ser que el TNFα també podria, alternativament, inhibir la deposició lipídica en peixos prims mitjançant la down-regulació de l’expressió de factors adipogènics com ara el PPARγ i el LXRα. Tot això ens indica la complexitat de la regulació del metabolisme lipídic en peixos.

Memòria XRAq 2008

62

En segon lloc, en col�laboració amb l’empresa Truites del Segre, SA, Lleida, s’han ampliat els estudis del desenvolupament del cultiu de preadipòcits a partir de preadipòcits aïllats a partir de teixit adipós visceral i la seva diferenciació a adipòcits. S’han caracteritzat les vies de senyalització dels receptors de la insulina i del IGF-I durant el cultiu d’adipòcits de truita i s’han fet estudis de la captació de glucosa i la seva regulació. També s’han identificat altres marcadors de diferenciació cel�lular com són l’expressió de LPL en les diferents etapes del cultiu i la seva regulació per part de la insulina i d’agents adipogènics com ara el troglitazone. Aquest model in vitro ens és molt útil per a conèixer com es regula l’acumulació de greix visceral a peixos, utilitzant la truita com a primer model, es començaran a realitzar estudis paral�lels en cultius d’adipòcits d’orada.

Per últim, utilitzant el model de cèl�lules musculars en cultiu i la incubació amb àcid oleic o glucosa marcats amb C14 s’ha estudiat l’efecte de la insulina i del IGF-I sobre l’oxidació i metabolització d’aquests compostos cap als diferents compartiments lipídics. Aquest sistema ens permet conèixer millor com el múscul és capaç d’acumular lípids i com està regulat aquest procés.

A més en col�laboració amb la Dra. Bente Ruyter, de NOFIMA (AKVAFORSK) de Noruega, varem poder estudiar la captació d’àcids grassos i l’efecte de la insulina sobre aquesta en cèl�lules musculars de salmó en cultiu. Mitjançant la detecció per immunofluorescència amb un anticòs contra la proteïna transportadora d’àcids grassos FATP1 humana, varem poder detectar la presència de la proteïna FATP1 en les cèl�lules musculars de salmó atlàntic abans i després de l’estimulació amb insulina observant que l’hormona fa canviar la localització del transportador, mostrant-se més senyal a nivell de la membrana citoplasmàtica. En col�laboració amb la Dra Bente Torstensen de NIFES, National Institute of Nutrition and Seafood Research de Noruega, varem portar a terme dos experiments in vivo, un de dejuni i l’altre d’injecció d’insulina, per estudiar la regulació fisiològica de la proteïna FATP1. Varem a més analitzar diferents teixits per Q-PCR mirant l’expressió de FATP1, altres transportadors com ara CD36, FABP3, i dels enzims LPL, CPT1 i CTP2 com a marcadors de la captació i oxidació d’àcids grassos. En un futur podem aplicar aquests coneixements en el control del engreixament muscular en la producció de peixos.

Memòria XRAq 2008

63

2.3 TOXINES

Títol del projecte: Determinació i avaluació de toxines alimentàries marines en bivalves

Coordinador: Jorge Diogène, CA-IRTA


CA-IRTA: Dolors Furones, Pablo de la Iglesia, Margarita Fernández, Laurence Elandaloussi, Mònica Campàs, Gemma Giménez, Elisabeth Cañete, Amandine Caillaud

ICM1: Jordi Camp, Magda Vila, Esther Garcés, Marta Estrada, Gisela LLaveria

Estat actual del projecte: 2008 Principalment a l’any 2008 el projecte ha centrat l’atenció sobre una temàtica de gran interès, que ha estat la primera identificació de toxines amnèsiques en mol�luscs a Catalunya. Arrel d’aquesta identificació s’ha intensificat el treball de determinació d’aquestes toxines (àcid domoic, DA) en diferents espècies de mol�luscs, al llarg de tot el litoral català, a diferents moments de l’any. Aquests resultats han estat transferits a la DGPiAM i a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, per tal de disposar ràpidament de dades respecte a aquest tema emergent. L’IRTA de Sant Carles de la Ràpita ha iniciat, al gener de 2008, l’anàlisi de les toxines amnèsiques àcid domoic (DA) i àcid epidomoic (EA) en bivalves, com a part del Programa de Seguiment de la Qualitat de les Aigües, Mol�luscs i Fitoplàncton Tòxic a les Zones de Producció de Marisc del Litoral Català de la DGPiAM (PSQAM). Anteriorment, aquestes analítiques es realitzaven al laboratori d’ANFACO de Vigo. La detecció a l’IRTA d’aquestes toxines implicades en la síndrome d’intoxicació amnèsica per consum de bivalves (ASP) es duu a terme mitjançant cromatografia de líquids d’alta eficàcia amb detecció per ultraviolat (HPLC-UV), mètode analític oficial per l’AOAC (AOAC Official Methods of Analysis No. 991.26) i validat en un exercici interlaboratori previ a la seva incorporació al Programa; per altra banda, l’IRTA disposa d’un sistema de cromatografia de líquid acoblada a detecció per espectrometria de masses en tàndem (LC-MS/MS) que permet

Memòria XRAq 2008

64

la detecció i quantificació d’aquestes toxines a concentracions molt menors que les detectades per HPLC-UV. I a més permet la confirmació del DA present a la mostra mitjançant mesures de la seva massa molecular i patró de fragmentació. En mostres de tellerina (Donax trunculus) obtinguda a Sant Pere Pescador, a la zona de l’Escala- Roses-Cadaqués (CAT1-22) el 22 de gener de 2008, es va detectar per primer cop a Catalunya DA en bivalves, per sota de la concentració màxima permesa per normativa (20 mg�kg-1, Reglament UE 853/2004, és a dir 20 ug�g-1). Aquesta dada va ser comunicada a la DGPiAM al moment de confirmar el resultat analític i en un informe posterior (informe A_2008_03_17_011). Arrel d’aquest resultat, per tal d’entendre la dimensió del problema, s’ha iniciat un estudi augmentant el nombre d’analítiques en espècies de bivalves procedents de les zones de producció del litoral. Aquesta actuació es contempla com a una actuació especial dins del PSQAM. La presència de DA en mol�luscs s’estén a tota la costa i a totes les espècies analitzades; amb l’excepció del cargol de punxes (Bolinus brandaris) de la zona CAT1-06 (L’Ametlla–Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant). La seva concentració es troba molt lluny del límit màxim permès, tret d’un grup de mostres de lluenta (Callista chione) procedents de les zones en veda biològica CAT1 – 16 (Mataró – Arenys de Mar) i CAT1 – 17 (Calella de la Costa – Lloret de Mar), mostrejades el 26 de febrer del 2008. Aquesta dada va ser comunicada per fax el 19 de març (Comunicat 2008-0319-01). En total per l’any 2008 van ser 352 mostres, 34.1% d’elles amb DA però només les especificades anteriorment van ser les properes al límit màxim permès, amb l’única que el supera de la zona CAT1-16. La resta, la majoria són properes al límit de quantificació. La distribució de mostres per categories de contingut toxínic en DA ha estat la següent: - 65,9% DA no detectable - 23,0% DA detectable però no quantificable - 9,1% DA < 10 mg/Kg - 1,7% DA entre 10 i 20 mg/Kg - 0,3% DA > 20 mg /Kg (límit legal)

Memòria XRAq 2008

65

2.4 PERKINSUS

Títol del projecte: Mètode ràpid per a la detecció del parasitisme produït per Perkinsus spp

Coordinador: José García Valero, UB3


UB3: Mercé Durfort, J. F. Montes

Estat actual del projecte: 1. Antecedents 1) La Perkinsosi és una malaltia de declaració obligatòria (B.O.E. nº 36 de 11 de febrer de 2003) 2) L’agent etiològic de la Perkinsosi, Perkinsus spp., és un protozou que parasita, amb efectes devastadors, nombroses espècies de mol�luscs (fins a 63 descrites) entre les que es troben espècies de gran interès en aqüicultura com ostres i cloïsses. 3) Actualment, el control de la parasitosi es realitza mitjançant un mètode (tioglicolat/lugol) que requereix TRES DIES per tal d’obtenir resultats. Donat que l’única mesura zoosanitària és la detecció del paràsit en les “llavors” abans de la seva sembra, el requeriment temporal d’aquest mètode l’inhabilita com a eina de control efectiva. 4) Resultats anteriors, finançats parcialment pel CRA, ens han permés caracteritzar dues proteïnes (PWP-1 [catalogada com P83195 a la base de proteïnes Swiss Prot] i PWP-2) que són components essencials de la paret cel�lular. 5) El desenvolupament d’aquest resultats ens ha permés demanar una patent (P200403029 Método de diagnóstico del parasitismo por protozoos del género Perkinsus) que permet detectar el paràsit i quantificar la seva càrrega mitjançant un métode de Dot Blot sobre PWP-1, que redueix el temps de l’anàlisi a SIS HORES.

Memòria XRAq 2008

66

6) S’ha realitzat un estudi de la capacitat aglutinant del sèrum anti-PWP-1 sobre les formes infectants de Perkinsus spp. que permet fer la diagnosi en DUES HORES. 7) S’han generat nous anticossos PWP-1 i PWP-2 OBJECTIUS L’ajut de la Xarxa de Referència en Aqüicultura destinat al Projecte Perkinsus (3.946,32 €) per aquest any 2008 tenia com objectius: 1) Generar anticossos policlonals contra els possibles antígens de la paret de les formes infectants de Perkinsus spp, identificats com PWP-3 a PWP-9 RESULTATS Dels 17 sèrums obtinguts, solament 5 són capaços d’aglutinar els trofozoïts de Perkinsus i d’aquests només 4 permeten la immunolocalització d’aquestes formes infectants. Tres d’ells reconeixen PWP-5 i un PWP-6. Cap dels altres polipèptids van ser capaços d’induir una resposta immune en els conills hoste.

Memòria XRAq 2008

67

3.1 IMMUNOLOGIA

Títol del projecte: Marcadors moleculars i cel�lulars de la resposta immune a la infecció i estrès en peixos i immunoprofilaxi vacunal

Coordinador: Lluís Tort, UAB2


UAB2: Simon Mackenzie, Nerea Roher, Carmen Doñate, Roger Travesset, Agnès Callol, Israel Mauri

UB1: Josep Planas, Bàrbara Castellana

UAB1: Francesc Padrós


En l’estudi de l’eficàcia de diferents marcadors moleculars, fisiològics, immunitaris i genòmics per poder-los utilitzar com a predictors de l’estat de salut dels peixos hem continuat avançant en la determinació d’alguns d’aquests marcadors que tindrien un potencial important. En aquest sentit s’ha continuat el treball iniciat els darrers anys permetent acomplir tots els objectius detallats en cada tasca i completant els objectius incorporant aplicacions en experiments concrets. Els objectius generals del projecte es centraven en els següents aspectes: - Determinació del receptor de cortisol i del TNF - Establir models d’infecció de bacteris i paràsits - Determinar la resposta immunoendocrina després dels models d’infecció - Determinar la resposta immunoendocrina i la immunodepressió en situacions d’estrès crònic + infecció

Memòria XRAq 2008

68

Aquests objectius es concreten en les següents tasques (tal com s’establia en el projecte original) que s’han efectuat en el grau que es concreta en la darrera columna: Núm. de la tasca

Descripció breu de cada Tasca Participants Grau estimat de consecució dels objectius.

1a Determinació del receptor de cortisol

Laura Acerete Simon Mackenzie, Lluís Tort

1b Determinació del receptor de TNF Simon Mackenzie, Nerea Roher Lluís Tort

2 Establir models d’infecció per injecció de LPS per bacteris per infecció amb paràssits

Laia Ribas, Simon Mackenzie Francesc Padrós Agnès Callol

3 Determinar la resposta immunoendocrina després dels models d’infecció

Joan Castillo Simon Mackenzie Lluis Tort

4 Determinar la resposta immuno-endocrina i la immunodepressió en situacions d’estrès crònic + infecció

Joan Castillo Simon Mackenzie Lluis Tort Israel Mauri Francesc Padrós Roger Travesset

Es pot dir que les tasques programades han acabat satisfactòriament i que les tasques 3 i 4 poden seguir completant-se a través de nous experiments i variacions, de manera que sempre es podrà continuar incorporant experiments sobre la resposta immuno-endocrina i la combinació estrès + infecció. 1a. Determinació del receptor de cortisol i del receptor de TNF

Tenint en compte que el cortisol ha estat el principal indicador d’estrès en els peixos (Tort et al., 2007), tal com es va especificar en la memòria anterior es clonà i caracteritzà el receptor de cortisol, de manera que aquesta tasca es va donar per finalitzada. Els resultats han estat ja publicats (Acerete et al., 2007a,b). Respecte al receptor de TNF s’ha aconseguit també clonar i caracteritzar el receptor de TNF i els resultats seran publicats en poc temps més.

Memòria XRAq 2008

69

2. Establir models d’infecció Els models d’infecció utilitzats han proporcionat resultats i ha constituït un bon sistema d’abordar dissenys experimentals relacionats amb la resposta immune. El model més utilitzat ha estat el de l’administració de lipopolisacàrids de la membrana bacteriana (LPS), sobretot perquè permeten estudiar la resposta immune però sense usar un bacteri viu en els cultius, circumstància que introdueix un risc de difusió del patogen. Malgrat això, també s’ha utilitzat la injecció de bacteris, assumint només patògens no crítics per a l’estabulari. Així, en experiments fets sobretot en instal�lacions de “El Toruño” a Cádiz i en col�laboració amb la Universitat de Málaga en el marc del projecte europeu “Imaquanim”, s’han analitzat els experiments dels dos anys anteriors utilitzant una combinació d’estrès i infecció tant per virus (Nodavirus) com per bactèria (Photobacterium damsellae).

Figura 1: Model d’estrès i infecció experimental amb el mostreig

Tal com es descrivia a l’informe 2008, en el gràfic es veu el model en el qual s’aplica un primer factor estressant que és l’alta densitat (crowding) i després les infeccions experimentals (challenges) a partir del dia 15.

day0

control

day15 day16

24 h

day20

72h?

day1

crowding

day15

challenges

B

V

Each arrow is one sampling (20 fish per tank)Total fish sampled: 4x2x20 = 160More fish will be needed to obtain crowding density

Control

10 kg/m3

Crowded

50-kg/m3

day0

control

day15 day16

24 h

day20

72h?

day1

crowding

day15

challenges

B

V

Each arrow is one sampling (20 fish per tank)Total fish sampled: 4x2x20 = 160More fish will be needed to obtain crowding density

Control

10 kg/m3

Crowded

50-kg/m3

Memòria XRAq 2008

70

3. Determinar la resposta immunoendocrina després dels models d’infecció experimental

En aquest any s’ha continuat treballant sobretot en models “in vitro” per tal d’aïllar els efectes de les hormones en el teixit i les cèl�lules del ronyó anterior i veure els efectes directes de les principals hormones dels eixos de l’estrès, fonamentalment catecolamines, sobre els nivells de citoquines (Acerete et al., 2007b; Tort et al., 2007).

Figura 2: Efecte de l’hormona ACTH sobre l’expressió de citoquines

El tractament de les cèl�lules del ronyó anterior amb ACTH, hormona activadora del cortisol mostra una resposta d’elevada expressió de TNF, Interleucina 6 i TGF beta i en canvi una infra-expressió de la proteïna Interleucina1-beta. A les dues hores ja no es noten sobre-expressions sino inhibició general, probablement, doncs sense efectes.

Figura 3: Efecte de l’hormona Cortisol sobre l’expressió de citoquines

TNF-α

IL-1β

IL-6

TGF-β1

0

1

2

3

4

5

6

7

Nor

mal

ized

fold

exp

ress

ion

1h 2h

*

*

**

* * * *

ACTH effects on cytokine expression

0

0,5

1

1,5

TNF-α

IL-1β

IL-6

TGF-β1

50 100 50 100 50 10050 100

**

*

*

*

* *

Nor

mal

ized

fold

exp

ress

ion

Cortisol effects on cytokine expression

0

0,5

1

1,5

TNF-α

IL-1β

IL-6

TGF-β1

50 100 50 100 50 10050 100

**

*

*

*

* *

Nor

mal

ized

fold

exp

ress

ion

Cortisol effects on cytokine expression

Memòria XRAq 2008

71

El tractament de les cèl.lules del ronyó anterior amb Cortisol mostra una resposta d’expressió reprimida de totes les citoquines (assumint el valor 1 com el nivell d’expressió estàndard. En general confirmaria els efectes supressors o depressors del cortisol.

Figura 4: Efectes de l’administració de LPS i adrenalina o cortisol sobre l’expressió de citoquines

Els resultats mostren com l’administració de lipopolisacàrid bacterià indueix de manera molt potent l’expressió de la interleucina 1 alfa, deprimerix l’expressió de TGF. Quan afegim adrenalina s’atenua significativament la resposta d’interleucina i amb cortisol l’efecte depressor és encara més accentuat. Per tant, es pot concloure que l’efecte de les hormones no és homogeni i que el cortisol té un efecte depressor més clar que les altres hormones relacionades amb els processos d’estrès. 4. Determinar la resposta d’immunodepressió en situacions d’estrès crònic i/o infecció Els efectes de supressió o depressió en els peixos després d’una infecció experimental per virus (Nodavirus) o per bactèries (Photobacterium damsellae, subespècie piscicida) i sotmesos o no a una situació d’estrès crònic per alta densitat, van comportar la resposta de diversos paràmetres: Respecte del complement, els resultats demostren en primer lloc un increment de la resposta del complement a les 24 hores a densitat normal,

Stress hormones and LPS on cytokine expression

TNF-α

IL-6

TGF-β1

1

5

10

15

20

25

LPS2h

Nor

mal

ized

fold

exp

ress

ion

LPS+ adrenaline

LPS+ cortisol

IL-1β

*

*

*

* * *

Stress hormones and LPS on cytokine expression

TNF-α

IL-6

TGF-β1

1

5

10

15

20

25

LPS2h

Nor

mal

ized

fold

exp

ress

ion

LPS+ adrenaline

LPS+ cortisol

IL-1β

*

*

*

* * *

Memòria XRAq 2008

72

mostrant una resposta reactiva enfront als patògens, i amb una resposta superior al virus. En canvi, després del tractament d’alta densitat durant 15 dies, passant de 10 a 30 kg/m3, els resultats no mostren cap canvi respecte al control i per tant, una depressió de la resposta als patògens degut a la situació d’estrès.

Figura 5: Efectes del tractament amb virus i bactèria a baixa i alta densitat sobre l’hemòlisi efectuada del sistema del complement.

En canvi, en l’expressió del gen de la proteïna C3 del sistema del complement es veu una resposta més clara atès que l’expressió augmenta quan hi ha l’exposició als patògens en baixa densitat, però quan la densitat és alta, la resposta d’expressió pràcticament no queda afectada i per tant l’estrès per alta densitat afectaria l’expressió del complement.

Figura 6: Efectes del tractament amb virus i bactèria a baixa i alta densitat sobre l’expressió del gen de la proteïna C3 del sistema del complement.

Complement activity at low density plus bacterial/virus treatment

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

bact 0h virus 0h bac 24h virus 24h

AC

H50

uni

ts/m

l

Complement activity al high density plus bacterial/virus treatment

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250


AC

H50

uni

ts/m

l


0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250


AC

H50

uni

ts/m

l


0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250


AC

H50

uni

ts/m

l


0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250


AC

H50

uni

ts/m

l


0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250


AC

H50

uni

ts/m

l

C3 gene expression at low density plus bacteria/virus treatment

/

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

0h bac 0h virus 24h bac 24h virus

fold

incr

ease

C3 gene expression at high density

plus bacterial/virus treatment

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00


fold

incr

ease

C3 gene expression at low density plus bacteria/virus treatment

/

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00


fold

incr

ease



0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00


fold

incr

ease



0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00


fold

incr

ease

Memòria XRAq 2008

73

Respecte a la resposta immune detectada a través de test bacteriolític que mostra la capacitat del sèrum del peix per a la lisi bacteriana in vitro, els resultats demostren una resposta molt similar a la del complement, encara més accentuada en el cas de la resposta a 24 hores. En aquest cas, no hi ha diferències importants entre la resposta a baixa o alta densitat, indicant que serien altres respostes immunitàries les que estarien implicades en la resposta.

Figura 7: Efectes del tractament amb virus i bactèria a baixa i alta densitat sobre la capacitat bacteriolítica en el sèrum de les orades.

Finalment, respecte a la resposta de lisozima la diferència entre baixa i alta densitat la lisozima tampoc mostra diferències significatives però també hi ha menys canvis de lisozima quan hi ha alta densitat, igual que passava amb el complement.

Figura 8: Efectes del tractament amb virus i bactèria a baixa i alta densitat sobre l’activitat lisozímica en el sèrum de les orades.

Lysozyme activity at low density plus bacterial/viral treatment

0

10

20

3

40

5

60

0h bac

0h virus

24h bac

24h virus

72h bac

72h virus

Lysozyme activity at high density plus bacterial/viral treatment

0

1

2

30

4

5

6

0h bac

0h virus

24h bac

24h virus

72h bac

72h virus

Bacteriolytic activity at low density plus bacterial/virus treatment

0,000

0,010

0,020

0,030

0,040

0,050

0,060

0,070

0,080

0,090

0,100

0h

bac

0h

virus

24h

bac

24h

virus

72h

bac

72h

virus

Bacteriolytic activity at high densityplus bacterial/virus treatment

0,000

0,010

0,020

0,030

0,040

0,050

0,060

0,070

0,080

0,090

0,100

0h bac

0h virus

24h bac

24h virus

72h bac

72h virus


0,000

0,010

0,020

0,030

0,040

0,050

0,060

0,070

0,080

0,090

0,100

0h

bac

0h

virus

24h

bac

24h

virus

72h

bac

72h

virus


0,000

0,010

0,020

0,030

0,040

0,050

0,060

0,070

0,080

0,090

0,100

0h

bac

0h

virus

24h

bac

24h

virus

72h

bac

72h

virus


0,000

0,010

0,020

0,030

0,040

0,050

0,060

0,070

0,080

0,090

0,100

0h bac

0h virus

24h bac

24h virus

72h bac

72h virus


0,000

0,010

0,020

0,030

0,040

0,050

0,060

0,070

0,080

0,090

0,100

0h bac

0h virus

24h bac

24h virus

72h bac

72h virus

Memòria XRAq 2008

74

ALTRES ACTIIVITATS RELACIONADES AMB EL PROJECTE Tal com s’explicava, durant el 2008 s’ha treballat en els següents aspectes relacionats amb el projecte: Immunoestimulants. Respostes en expressió gènica d’immunoestimulants comercials. La novetat d’aquesta experimentació radica en que s’ha realitzat el treball en tècniques de microarrays i hibridació in situ, seguint metodologies emprades en treballs anteriors del nostre grup (Mackenzie et al., 2005; Ribas et al., 2008). Tot això ha permès determinar la resposta immunitària a nivell gènic. Benestar animal en peixos: En relació al benestar animal l’equip de la UAB2 també ha estat estudiant les condicions de benestar animal amb diversos indicadors aplicats a les piscifactories. Els resultats obtinguts permeten predir l’estat de benestar animal en funció de dades respecte a la qualitat de l’aigua, aspecte del peix (ferides, malformacions), comportament alimentari i rendiment productiu. REFERÈNCIES Acerete L, Balasch JC, Castellana B, Redruello B, Roher N, Canario AV, Planas JV, MacKenzie S & Tort L (2007a) Cloning of the glucocorticoid receptor (GR) in gilthead seabream (Sparus aurata). Differential expression of GR and immune genes in gilthead seabream after an immune challenge. Comp Biochem Physiol B Biochem Mol Biol 148 32- 43. Acerete, L., Mackenzie, S., and Tort, L. (2007b). Cortisol: Funcions i importància del receptor glucocortcoide: Una visió comparada. Treballs de la Societat Catalana de Biologia. 56: 165-174 Acerete, L., Mackenzie, S., and Tort, L. (2007c). Caracterización de la respuesta del receptor de cortisol en la dorada. In: Avanços em endocrinologia comparativa. Vol. III. Eds: A.V.M.Canario and D.M. Power. Centro de Ciencias de Mar, Faro, Portugal. Pp: 131-135 Mackenzie S, Planas JV & Goetz FW (2003) LPS-stimulated expression of a tumor necrosis factor-alpha mRNA in primary trout monocytes and in vitro differentiated macrophages. Dev Comp Immunol 27 393- 400. Mackenzie S, Iliev D, Liarte C, Koskinnen H, Planas JV, Goetz FW, Molsa H, Krasnov A & Tort L (2005) Transcriptional analysis of LPS-stimulated activation of trout (Oncorhynchus mykiss) monocyte/macrophage cells in primary culture treated with cortisol. Mol Immunol 43 1340- 1348.

Memòria XRAq 2008

75

Ribas, L., Nerea Roher, Milagros Martínez, Joan Carles Balasch, Carmen Doñate, Frederick W Goetz, Dimitar Iliev, V.Planas Josep, Lluis Tort and Simon MacKenzie (2008). Characterisation and expression of the transcription factor PU.1 during LPS-induced inflammation in the rainbow trout (Oncorhynchus mykiss). Fish Shellfish Immunol. 24: 35-45 L.Tort, L. Acerete, C. Liarte, S. Mackenzie (2007). Estrés e interacciones inmunoendocrinas en peces. Funciones del cortisol. In: Avanços em endocrinologia comparativa. Vol. III. Eds: A.V.M.Canario and D.M. Power. Centro de Ciencias de Mar, Faro, Portugal. Pp: 2

Memòria XRAq 2008

76

Memòria XRAq 2008

77

3.2 PATOLOGIA

Títol del projecte: Prevenció, diagnòstic i tractament de les parasitosis que afecten els cultius d’espàrids i morònids

Coordinadora: Sílvia Crespo, UAB1


UAB1: Francesc Padrós, Maite Carrassón, Roger Travesset, Montserrat Cuadrado, Francisco Esteban Montero, Marta Carreras, Catalina Moyà, Albert Girons

UAB2: Lluís Tort, Simon Mackenzie

Col�laboradors:

CA-IRTA: Dolors Furones, Alicia Estévez, Ana Roque

Estat actual del projecte: L’objectiu principal del projecte és l’estudi de les patologies que afecten els peixos d’interès comercial, en especial espàrids i morònids. Així doncs, en el marc de col�laboració amb l’ASEMA (Asociación de empresas de Acuicultura marina de Andalucía) s’ha prosseguit amb l’estudi de la malaltia del punt vermell de l’orada Sparus aurata o “rash” petequial. Per altra banda, s’ha dut a terme l’estudi histopatològic que ha permès d’escriure l’enteropatia d’origen bacterià causant de mortalitats importants en el cultiu larvari del llobarro Dicentrarchus labrax en diverses “hatcheries” europees i, dins del marc dels projectes CTM-2006-13508-C02-01/MAR, CTM2006-28145-E/MAR i AGL2005-01221/ACU del MEC, s’ha dut a terme l’estudi parasitològic i histopatològic de poblacions salvatges i cultivades d’espàrids. 1. Les tasques realitzades el 2008 es resumeixen a continuació:

1. Caracterització de la síndrome del “rash” petequial o malaltia del punt vermell a l’orada.

El rash petequial és una malaltia de recent aparició que afecta al cultiu d’orada a la península Ibèrica, i que s’ha convertit avui en dia en la patologia emergent més important en aquesta espècie. Es caracteritza per l’aparició progressiva de lesions hemorràgiques a la pell que posteriorment es poden convertir en lesions ulceratives. Gràcies a la col.laboració amb l’ASEMA, s’ha aconseguit, en el darrer any, la caracterització histopatològica

Memòria XRAq 2008

78

de les lesions provocades per la malaltia i identificar unes formacions intracel�lulars associades a les lesions que semblen ser compatibles amb formes de rickettsies o clamidíes. Això recolzaria la hipòtesi infecciosa de la malaltia del punt vermell que inicialment ja s’havia postulat tenint en compte la forma de presentació i l’epidemiologia d’aquesta síndrome.

2. Estudi de l’enteropatia bacteriana causant de mortalitat larvària en el llobarro.

L’estudi histopatològic de mostres rebudes al Servei de Diagnòstic Patològic de Peixos de la UAB durant l’any 2008 procedents de diferents “hatcheries” de llobarro d’Europa ha permès concloure que la causa de l’elevada mortalitat larvària en aquesta espècie és una enteropatia d’origen bacterià que presenta diferències clares respecte a la resta de problemes bacterians associats a una incorrecta neteja i/o a enriquiment de l’Artemia. En aquest cas no s’observa sobrecreixement bacterià ni a les larves de llobarro ni als nauplis d’Artemia, sinó un discret creixement de bacils curts que es disposen íntimament sobre les microvellositats dels enteròcits de la mucosa de la larva. Els enteròcits de les zones veïnes presenten senyals de degeneració i es desprenen de la mucosa i s’observen bacteris que penetren cap a l’interior de la submucosa. Aquest quadre ha estat comparat amb algunes patologies, com les degudes a Vibrio INFL (“Intestinal necrosis of flounder larvae”) en espècies com Paralichthys olivaceus, on determinades soques de Vibrio podrien proliferar en moments determinats del desenvolupament larvari, presentant característiques invasives i produint toxines bacterianes que serien les que afectarien l’epiteli intestinal.

3. Estudi parasitològic de poblacions salvatges i cultivades d’espàrids

Amb l’intenció d’avaluar si les poblacions d’espàrids del medi natural són reservori de paràsits que poden afectar el cultiu es va dur a terme l’estudi parasitològic d’especímens de Pagellus acarne, P. erythrinus, P. bogaraveo, Boops boops i Spicara sp. (Sparidae) capturats a la costa catalana. En dues d’aquestes espècies, P.erythrinus i Spicara sp., es va detectar la presència de quists de mixosporidis en el múscul esquelètic. Tant la localització i morfologia dels quists com la mida i morfologia de l’espora es corresponien amb l’espècie Unicapsula pflugfelderi. A més, petits quists d’un altre mixosporidi del gènere Unicapsula van ser detectats al múscul estriat de l’esòfag de P. erythrinus. Des del punt de vista econòmic les infeccions per quists d’Unicapsula en la musculatura esquelètica poden provocar importants pèrdues per l’aqüicultura ja que després de la mort del peix els quists alliberen enzims proteolítics que provoquen l’autòlisi del teixit muscular (mioliquefaccció post-mortem). D’altra banda, els efectes dels nous quists detectats a l’esòfag sobre el cultiu de P. erythrinus no es coneixen, però podrien comportar problemes en la deglució del pinso i per tant, afectar la fase d’engreix.

Memòria XRAq 2008

79

També es van recol�lectar (juny - setembre 2008) 150 morrudes (Diplodus puntazzo) procedents de poblacions naturals del Mar Menor (Múrcia). En total s’han trobat 15 espècies diferents de paràsits (mixozous, trematodes i monogenis), 5 d’elles amb elevat potencial patogen: Ceratomyxa spari (Myxozoa), Atrispinum acarne, Lamellodiscus ergensi, L. theroni i L. elegans (Monogenea). A més s’han dut a terme infeccions experimentals d’orades i morrudes amb el monogeni de patogènia reconeguda Sparycotyle chrysophrii per conèixer el temps de desenvolupament de les fases lliures i paràsites i així dissenyar possibles tractaments i estratègies de control efectives en cultius.

Memòria XRAq 2008

80

Memòria XRAq 2008

81

3.3 PARASITOSI

Títol del projecte: Estudi de les parasitosis que afecten als cultius d’anguílids, mugílids, espàrids i pleuronèctids

Coordinador: Humbert Salvadó Cabré, UB4


UB4: Cruz Palacín, Mª del Pilar García Royo, Adolfo de Sostoa, Pedro A. Maíllo, Albert Maceda

Estat actual del projecte: El nostre projecte té, com a objectiu primordial, l’estudi de les diferents parasitosi (produïdes tant per metazous com per organismes protozoaris) que poden afectar a diverses famílies de peixos teleostis d’interès per a la piscicultura a casa nostra. Al llarg del període 2008, les línies de treball dels anys anteriors del projecte, han progressat en diferents aspectes:

1. En primer lloc s’han continuat aprofundint en els estudis de detecció, quantificació i diagnosi dels paràsits que afecten a varies espècies de peixos teleostis marins. També s’han prosseguit l’estudi de les lesions provocades a l’hoste pels organismes parasitaris.

2. El segon aspecte estudiat és la determinació, a nivell específic, d’una de les diverses espècies de Myxosporea que afecten a Mugil cephalus. En efecte, en campanyes anteriors havíem detectat la presència de varies espècies de Myxosporea pertanyents totes elles als gènere Myxobolus Bütschli, 1882. Al llarg del 2008 hem aprofundit en l’estudi d’aquestes espècies, havent aconseguit la determinació d’una espècie que ataca els filaments branquials de l’hoste, amb els conseqüents efectes perjudicial per al peix parasitat.

Memòria XRAq 2008

82

1 DIFUSIÓ DELS RESULTATS de l’estudi de parasitosis en peixos de cultiu:

aquest resultats han estat exposats a la següent comunicació, presentada en el First Spanish-French Congress on Protistology, celebrat a Sevilla (4-6 Juny 2008): STUDY OF THE PARASITES FROM TELEOSTS FISHES OF AQUACULTURE INTEREST IN CATALONIA (NE SPAIN), Maíllo, P.A., Salvadó, H., Marques, A., Gracia, M.P. Introduction The River Ebro delta (NE Spain) is the second largest wetland zone in Spain (about 320 km2). It is an important fishing ground and the fish species diversity is quite high; moreover is an ideal area for the practice of any type of marine aquaculture. One of the species best suited to commercial farming is the European eel, its ability to live in seawater, brackish water or fresh water means that it is widely distributed in the Ebro delta. Mugilidae are a family of fish, found worldwide, of great commercial importance. Nowadays, mullet aquaculture is important in a number of Mediterranean countries as in Israel, Italy, Egypt and Tunisia (Bahari and Marques, 1996). Parasites and diseases are serious limiting factors in aquaculture because fish are usually cultured in high density in a restricted water body, where fish pathogens can easily be transmitted between fish. Fishes constitute a favourite biotope for the development of a large number of parasites, including Protist and Myxosporeans. Taking into account the importance of eel and mullet farming, and the pathogenic potential of some parasites, the study of the parasites of feral specimens is highly important. Until now, there have been few reports on fish parasites in Catalonia. The present study was undertaken to fill this gap and forms part of an ongoing investigation into the parasites of fishes of aquaculture interest in Catalonia. (NE Spain). Material and Methods A total of 216 eels (Anguilla anguilla L., 1758; mean length: 34.15± 0.37 cm; mean weight 75.48±2.45 g), 192 grey mullets (Mugil cephalus L., 1758; mean length: 17.4±1.3 cm, mean weight 50.6±11.0 g) and 90 golden grey mullet (Liza aurata (Risso, 1810); mean length: 33.5±2.9 cm; mean weight 324.8±72.8 g) were examinated in search of parasites. Eels were captured from three brackish coastal lagoons within the Ebro Delta: l’Encanyissada, la Tancada and el Canal Vell. All three lagoons are connected to Mediterranean Sea by channels and they have some freshwater inputs whose volume may be relevant. Grey mullets were captured in l’Encanyissada lagoon. Golden grey mullet specimens were captured in the Mediterranean Sea, off the coasts of Barcelona (FAO-37-1 zone). Organ samples were procesed to detect small parasites and describe possibles pathologies caused by them. Samples were embebbed in paraffin and 4-5 µm sections were prepared and stained with haematoxilin-eosin for microscopic observation. Various techniques were used for the identification of parasites (Giemsa, haematoxilin, methilene blue). Some parasite specimens were processed for transmission and scanning electron microscopy as in Gracia et al. (1997).

Memòria XRAq 2008

83

Results and Conclusions

Ten parasite species were identified. In eels were determined: a ciliata, Trichodina pediculatus (gills, prevalence: 0.02%). This ciliate was only observed on several large eel specimens. A coccidian, Eimeria anguillae (intestine, prev: 7.69-9.06%), oocysts were inserted between the enterocytes of intestinal mucous membrane. No tissue reaction or pathogenic effects were observed in the area where this parasite was found. Two myxozoan: Myxidium giardi (gills, prev: 15.4-15.86% - kidney, prev: 20.5-44,38%), and Myxobolus sp. (kidney, prev: 7.69-14.72%). M. giardi occurred in all the analyzed samples. In grey mullets were determined: a ciliata, Trichodina sp. (gills, prev: 2.20%), four Myxozoan, Myxobolus ichkeulensis (gill arches, prev: 52.75%), Myxobolus bizerti (gill lamellae, prev: 5.27%), Myxobolus sp1. (fins, prev: 39.01%), and Myxobolus sp2 (gallbladder, prev: 14.29%). In golden grey mullet was determined a myxozoan, Myxobolus spinacurvatura (mesenteria vessels, prev: 42.86). Myxobolus genus is the main histozoic myxozoa affecting gills. They can cause serious pathological effects on tissues. The most prevalent species was M. ichkeulensis, affecting gills arches (spores mesured 10.5-11.3 µm in lenght and 9.0–11.0 µm in width), whose cysts, elongate (4mm lenght) and irregular contour, can cause gill damage. Parasite found in this study may represent a potential risk in fish farms. Both Trichodina sp. and Myxidium giardi or Myxobolus spp. can cause lesions to gills that serve as a gateway to viral and bacterial secondary infections.

Acknowledgements

This study was financed by Xarxa de Referència en Aquicultura de la Generalitat de Catalunya. The authors are thankful for the technical assistance of Serveis Cientifico-Tècnics of Barcelona University, Dr. Núria Cortadella and Mrs. Almudena García

References

Bahari, S.; Marques, A. (1996) Myxosporean parasites of the genus Myxobolus from Mugil cephalus in Ichkeul lagoon, Tunisia: description of two new species. Dis. Aquat. Org., v.27, p.115-122

Gracia M.P., Maíllo P.A., Amigó J.M., Salvadó H. (1997) Ultrastructural study of Sphaeromyxa balbianii, Thèlohan 1892 (Myxozoa, Myxosporea: Bivalvulida), a parasite of Cepola macrophthalma, Linnaeus 1758. Acta Protozool., 36 : 171-179

Memòria XRAq 2008

84

2 DIFUSIÓ DELS RESULTATS de l’estudi de Myxosporea:

aquest resultats han estat exposats a la següent comunicació, presentada en el First Spanish-French Congress on Protistology, celebrat a Sevilla (4-6 Juny 2008):

ULTRASTRUCTURAL CHARACTERISTICS OF THE GENUS Myxobolus BÜTSCHLI, 1882 (MYXOZOA) INFECTING THE GILLS OF Mugil cephalus

Maíllo, P.A., Marques, A., Gracia, M.P.

Introduction

Mugilidae are a family of cosmopolitan fishes (Teleostea) of great economic interest. Mullets have served as an important source of food in Mediterranean Europe since antiquity.

Myxosporeans are parasites which are widely dispersed among fish. The genus Myxobolus bütschli, 1882 (family Myxobolidae), is the largest myxosporean group (Eiras et al., 2005) and its members are important pathogens of freshwater and marine fishes in several geographical areas. Presently, there are about 18 identified species within the genus infecting different tissues and organs of grey mullet.

In this study we present light and electron microscopical data of a myxosporean species, found infecting gills of the teleostean fish, Mugil cephalus. Some ultrastructural aspects of the structure of the plasmodium, developmental stages and capsulogenic process are described and discussed.

Materials and Methods

A total of 192 specimens of grey mullet (mean length: 17.4±1.3 cm; mean weigth: 50.6±11.0 g.) were collected from a brackish coastal lagoon, known as l’Encanyissada, within the Ebre delta (Western Mediterranean). Each hemibranchiaum were excised and checked for myxozoan plasmodia under a stereo-microscope. Plasmodia in gill arches were carefully removed from the tissues and studied in fresh smears under a compound microscope or processed for ultrastructural studies (both transmission and scanning electron microscopy) as in Gracia et al. (1997). Spore measuraments were taken according to Lom & Arthur (19

Results

Gill infection by a species of Myxosporean was found in 52.78% of the examinated fish. The parasite formed elongate whitish cysts masses (about 1 to 4.0 mm in length) distributed at the base of gill arches. The range number of cysts found on one fish was from 3 to 11.

Asynchronous histozoic plasmodia containing, in its endoplasm, several life-cycle developmental stages of the parasite (generative cells, immature and mature spores) were observed. TEM revealed that polysporous plasmodia presents an external layer of connective tissue (host tissue) in contact with a single plasmodial membrane.

Memòria XRAq 2008

85

The spores were typical of the genus Myxobolus Bütschli, 1882, because they were rounded, quite spherical, in valvular view and biconvex in sutural view, and the shell valves were smooth and without projections. They mesured 10.5 - 11.3 µm in lenght and 9.0 – 11.0 µm in width. No mucus envelope was observed at the surface of the spore. The spores consisted of two equal dense valves adhering together along the suture line forming the wall. Spores have from nine to eleven sutural marks along the sutural edge. Internally, two capsulogenic cells, located side by side, contained prominent, oval, equal smooth polar capsules, located symmetrically to the spore axis, measuring about 3.28 µm x 2.09 µm. Inside the polar capsules, a polar filament displayed 4 or 5 coils. Polar capsules did not exceed the mid-length of the spore. No intercapsular appendix was present. At the posterior pole of the spore, a binucleated sporoplasm contained numerous electron-dense vesicles .

Conclusion

The identification of Myxobolus species is principally bassed on spore morphology. The mature spores obtained from M. cephalus revealed morphological similarities to those of the genus Myxobolus Bütschli, 1882 (family Myxobolidae). Comparison of the plasmodium characteristichs and sporogenesis of the cycle life stages of this species to those of other Myxobolus spp. also revealed morphologic and ultrastructural similarities.

The specimens were first compared with all the Myxobolus species described for M. cephalus comprising a total of 18 species. The present material was also compared with the full characteristics of 744 species of Myxobolus representing nearly all the species described so far (Eiras et al., 2005).

Myxobolus species belonging to the group of gill-parasitic fish, are characterised by strict tissue specificity (Molnár, 2002), so that each of them can always be collected from its characteristics location. In this work, the studied Myxobolus species is histozoic, and colonisses the cartilage of the gill arch.

Based in the ultrastructural morphology and specificity to the organ in the host, we conclude that this species is Myxobolus ichkeulensis (Bahri & Marques, 1996).

Acknowledgements

This study was financed by Xarxa de Referència de Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya. The authors are thankful for the technical assistance of Serveis Cientifico-Tècnics of Barcelona University, Dr.Núria Cortadellas and Mrs. Almudena García

References

Bahari, S.; Marques, A. (1996) Myxosporean parasites of the genus Myxobolus from Mugil cephalus in Ichkeul lagoon, Tunisia: description of two new species. Diseases of Aquatic Organisms, 27: 115-122

Gracia M.P., Maíllo P.A., Amigó J.M., Salvadó H. (1997) Ultrastructural study of Sphaeromyxa balbianii, Thèlohan 1892 (Myxozoa, Myxosporea: Bivalvulida), a parasite of Cepola macrophthalma, Linnaeus 1758. Acta Protozoologica, 36: 171-179

Memòria XRAq 2008

86

Eiras J.C., Molnár K., Lu Y.S. (2005) Synopsis of the species of Myxobolus Bütschli, 1882 (Myxozoa: Myxosporea: Myxobolidae). Systematic Parasitology, 61: 1–46

Lom J., Arthur J.R. (1989) A guideline for the preparation of species descriptions in Myxosporea. Journal of Fish Diseases, 12: 151-156.

Molnár K. (2002) Site preference of fish myxosporeans in the gill. Diseases of Aquatic Organisms, 48: 197-207

Memòria XRAq 2008

87

3.4 LARVES

Títol del projecte: Optimització de preses vives i disseny de microdietes pel cultiu larvari d’espècies d’interès per a l’aqüicultura (déntol, llenguado i pop)

Coordinadora: Alicia Estévez, CA-IRTA


CA-IRTA: Guiomar Rotllant

ICM2-CSIC: Roger Villanueva i Pilar Olivar

UAB1: Silvia Crespo, Roser Sala, Francesc Padrós i Roger Travesset

UB3: Enric Ribes


1. Déntol i llenguado: Durant l'any 2008 es van concloure els experiments de zootècnia larvària i l’estudi de requeriments en àcids grassos de dos noves espècies de peixos per a l’aqüicultura mediterrània, el déntol (Dentex dentex) i el llenguado (Solea senegalensis). Les conclusions sobre la zootècnia més adequada a l'espècie i els estudis preliminars de requeriments en àcids grassos es van presentar en una comunicació oral en el I Simposi d’Aqüicultura de Catalunya (Barcelona 5 febrer 2008) i en el XIII International Symposium on Fish Nutrition and Feeding (Florianopolis, Brasil, Juny 2008). Així mateix, al llarg de l'any 2008, s'han publicat els últims treballs relacionats amb el cultiu d'aquestes dues espècies i els seus requeriments nutricionals que formaven part de les tesis doctorals de Mireia Villalta i Gemma Giménez (llegides al 2007 i al 2008) que consten en el llistat de publicacions de l'annex 4 i 5. En el cas del déntol, a més, s'ha elaborat una instrucció tècnica del procés de cultiu larvari propietat de l’IRTA, potencialment transferible a la indústria interessada. En l'any 2008 i amb continuïtat en el 2009 s'ha començat a treballar en la reproducció i cria larvària (zootècnia) de la corbina (Argyrosomus regius), que es perfila com un nou i millor candidat per a l’aqüicultura de peixos en el Mediterrani. 2. Cabra o cabrot:

Memòria XRAq 2008

88

La reproducció dels crustacis decàpodes és un procés complex, que assoleix un alt grau de sofisticació en els crancs braquiürs. Aquest grup presenta uns espermatozoides poc usuals, caracteritzats per ser aflagel�lats i per tant immòbils, com la resta dels crustacis decàpodes, de forma que han desenvolupat tota una sèrie d’adaptacions que permeten la transferència dels espermatozoides a la femella. Així, els espermatozoides són empaquetats en estructures anomenades espermatòfors que són injectades, juntament amb gran quantitat de fluids seminals, en els receptacles seminals de la femella; on poden romandre llarg temps emmagatzemats (fins un any i mig viables a la cabra de mar). El conducte deferent és el lloc on es realitza la producció dels espermatòfors i els fluids seminals, degut a les secrecions de l’epiteli que recobreix la paret del conducte deferent. La descripció morfològica de l’aparell reproductor masculí permet la comprensió del procés reproductiu, de gran aplicació per al cultiu d’aquesta espècie (Maia squinado o brachyura). Per una altra banda, el procés d’espermatogènesi està molt poc estudiat, i l’origen i desenvolupament de les diferents estructures d’aquest espermatozoide poc comú romanen encara incertes. La descripció de la morfologia i histologia de l’aparell reproductor va finalitzar a mitjans de l’any passat. Al llarg d’aquest any, s’ha redactat el manuscrit que va estar acceptat a la revista Tissue and Cell, al desembre de 2008, titulada “Internal anatomy and ultrastructure of the male reproductive system of the spider crab Maja brachydactyla (Decapoda: Brachyura)” presentada per Simeó, C.G., Ribes, E & Rotllant, G. Paral�lelament a la finalització de l’estudi sobre la descripció morfològica de l’aparell reproductor, l’any passat es va iniciar l’estudi a nivell ultra estructural del procés d’espermatogènesi de M. brachydactyla, utilitzant la microscòpia electrònica de transmissió. L’estudi de l’espermatogènesi de M. brachydactyla s’ha centrat en la zona de transformació del tub seminífer on podem trobar des dels espermatòcits primaris fins els espermatozoides madurs. Per altra banda, l’absència de flagel en els espermatozoides dels braquiürs no sols implica una falta de moviment de la cèl�lula, que no pot cercar els oòcits com en altres grups taxonòmics, sinó que com a conseqüència el sistema de penetració de l’espermatozoide a través de les cobertes de l’oòcit també es veu alterat. És per aquest motiu que les proteïnes que formen el citoesquelet de l’espermatozoide juguen un paper fonamental en l’anomenada reacció acrosòmica i penetració del nucli masculí a l’oòcit. Aquests estudis de microscòpia es realitzen amb la col�laboració del Dr. Enric Ribes, el Dr. Manel Chiva i la Dra. Kathy Kurtz de la Universitat de Barcelona. La producció científica d’aquests estudis ha consistit en una presentació oral al congrés “IX Colloquium Crustacea Decapoda Mediterranea” (Turí, Italia. 2 al 6 de setembre, 2008) titulada “Spermatogenesis of the spider crab Maja brachydactyla” dels següents autors Simeó, C.G., Kurtz, K., Chiva, M., Ribes, E. i Rotllant, G., la redacció d’un capítol al llibre “Biologia de la Reproducció” dels Treballs de la Societat Catalana de Biologia titulada “L’espermatogenèsi en els crancs (Crustacea:

Memòria XRAq 2008

89

Brachyura). Un model atípic de condensació del nucli espermàtic” presentada per Simeó, C.G., Kurtz, K., Chiva, M., Rotllant, G. i Ribes, E, i els dos següents manuscrits enviat al J. Morpol.: -SIMEÓ, C.G., KURTZ, K., CHIVA, M.,. RIBES, E. i ROTLLANT, G. Spermatogenesis of the spider crab Maja brachydactyla (Decapoda: Brachyura). - KURTZ, K., SIMEÓ, C.G., ROTLLANT, G.CHIVA, M. i RIBES, E. Sperm ultrastructure of the spider crab Maja brachydactyla (Decapoda: Brachyura). Estudis sobre el cultiu de la cabra de mar han estat intensificats en els darrers anys gràcies al pla nacional “CENTOLLA” de la JACUMAR. El progressos que s’han dut a terme gràcies a aquest projecte, projectes del MICINN i de les CC.AA. de l’estat espanyol, entre ells l’ajut concedit a la Xarxa varen permetre la presentació de la ponència que portà per títol “Avances científicos sobre el cultivo potencial de la centolla Maja brachydactyla” al Ir Simposi d’Aqüicultura de Catalunya (Barcelona. Espanya. 6 al 8 de febrer, 2008) presentada per G. Rotllant. 3. Pop Durant l'any 2008 s'ha publicat una revisió de l'estat actual de coneixent de la biologia larvària del pops (Octopus vulgaris). Aquesta revisió de las característiques larvàries de la família Octopodidae ha posat de manifest les diferents característiques morfològiques i adaptacions dels seus sistemes sensorials en larves planctòniques de diferents especies. S'han identificat les seves necessitats nutricionals i característiques del seu procés de digestió. També s'han definit els patrons comportamentals, fisiològics i morfològics que estan associats al període de assentament i s'han identificat els principals punts febles del coneixement on cal aprofundir en el futur. Villanueva, R., Norman, M.D., 2008. Biology of the planktonic stages of benthic octopuses, Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, 46:105-202. Estudis de condició larvària A l’any 2008 s’ha estat treballant en l’estudi de l’influència de la privació d’aliment al llarg de diversos moments del desenvolupament larvari en larves de llobarro mantingudes en condicions de cultiu controlades. Això ha portat a la redacció d’un article que ha estat acceptat per a la seva publicació en la revista Scientia Marina. Les larves es varen mantenir en diferents nivells d’alimentació: alimentades segons els protocols de Baranbé, alimentació només a partir del dia 13 despré4s de l’eclosió, larves mantingudes en dejú durant tres dies i larves que mai varen rebre alimentació. Al mateix temps es va aconseguir determinar que la deposició d’increments a l’otòlit te una periodicitat diària a partir del segon dia

Memòria XRAq 2008

90

desprès de l’eclosió i que els diferents nivells d’alimentació no afectaven aquesta periodicitat, però en canvi sí afectaven a l’amplada del increments. També es va avaluar l’ús del “Recent Otolith Growth Index” (ROGI) com a índex de mesura de la condició nutricional larvària, i hem pogut demostrar com l’amplada dels últims increments de creixement diari dels otòlits d’aquesta espècie reflecteix l’historia alimentaria dels exemplar i que el ROGI pot ser utilitzat com a índex per diferenciar larves ben alimentades d’aquelles en situació d’alimentació suboptima. Durant aquest any s’han fet també una sèrie d’estudis dirigits a estimar la idoneïtat del índex RNA/DNA i les diferencies que es troben al analitzar un teixits o uns altres. Es van seleccionar com a teixits, el cervell, el múscul i el tub digestiu. Aquest treball es va presentar en la Larval Fish Conference celebrada a Kiel el mes d’agost. Les espècies estudiades van ser: Sardina pilchardus, Engraulis encrasicolus, Atherina presbyter, Paralichthys orbignyanus. L’última procedent de cultius larvaris de l’Argentina i les altres de recol�leccions a mar obert. Per totes les espècies es va comprovar que el índex RNA/DNA del cervell era significativament més baixos que els del teixit muscular o del digestiu. Donat que la majoria d’investigacions en aquest tema a la literatura fan servir les larves complertes (barrejant cap, cos i digestiu) en aquest estudi hem calculat uns índex de conversió per aplicar en el cas de que es disposi de valors de RNA/DNA per classificar las larves en els diferents grups de condició nutricional quan en les anàlisis s’hagin fet servir larves senceres.

Memòria XRAq 2008

91

4. Conclusions El 2008 ha estat el primer any de desenvolupament de la Xarxa de Referència d’Aqüicultura amb la nova filosofia de les xarxes. S’ha aplicat el nou Contracte Programa incorporant les dues noves figures, el promotor i la gestora de la Xarxa. Dono la benvinguda a l’Albert Girons i a l’Anna Nebot a la XRAq i a més els felicito per la feina que han realitzat fins ara. Ha estat un encert total la incorporació d’aquestes figures doncs donen una nova dimensió d’actuació a la Xarxa. Són dues persones molt ben preparades en les seves específiques especialitats. Per altra banda, el fet de tenir formacions tant complementàries, permet disposar d’un suport molt valuós a l’hora de tractar els diferents temes que es van plantejant. A part, el seu caràcter els fa molt adients per tractar amb els diferents components de la Xarxa: científics, productors o membres de l’administració. El nivell científic de la Xarxa ha seguit la trajectòria ascendent d’anys anteriors en quantitat i qualitat. És molt satisfactori veure com els diferents grups van incorporant les tecnologies més punteres i, això, permet aconseguir resultats més interessants. Les relacions entre els diferents grups es van consolidant com a conseqüència de l’experiència i de la confiança que s’ha anat adquirint. Tot això ens permet optar a diferents convocatòries conjuntes de les que hem sortit amb èxit. Cal així destacar el projecte Consolider (AQUAGENOMICS) o el projecte del 7è PM de la UE Life Cycle. La realització de la tercera edició del Màster d’Aqüicultura amb la participació de la majoria de membres de la Xarxa, ha possibilitat la formació d’un important nombre de titulats que després s’han incorporat a diferents empreses o a grups de recerca del nostre entorn. Aquest curs ja estem impartint la tercera edició amb nombrosos alumnes estrangers, la qual cosa és un bon indicador de l’èxit aconseguit. A nivell del sector els contactes i les col�laboracions han estat molt superiors a anys anteriors. Aquí ha estat enormement important el paper desenvolupat pel Promotor i la Gestora. S’han elaborat múltiples projectes que haurem de desenvolupar en el mesos i anys propers. Vull manifestar el meu agraïment personal als membres de la Xarxa per la seva disponibilitat, suport i les facilitats que han posat per preparar i contribuir decididament a aquesta nova època de la Xarxa. Malgrat que la situació econòmica no és optimista, estem esperançats en que les noves accions proposades ens permetin augmentar de manera significativa les transferències tecnològiques entre els investigadors i els empresaris i, contribuir a la millora del sector de l’Aqüicultura en el nostre País.

Memòria XRAq 2008

92

MEMÒRIA D’ACTIVITATS XRAq 2008 · (publicació especialitzada en aqüicultura) va fer-se ressò...

Documents

Transcript of MEMÒRIA D’ACTIVITATS XRAq 2008 · (publicació especialitzada en aqüicultura) va fer-se ressò...