MEMÒRIA D’ACTIVITATS CURS 2016-2017

Agència de Postgrau

SUMARI Presentació .................................................................................................................. 5

1. L’Agència de Postgrau ......................................................................................... 6

1.1 Creació i funcions 6

1.2 Objectius 6

1.3 Òrgans de govern 7

1.4 Organigrama 8

2. Línies estratègiques ......................................................................................................... 9

3. Activitat ............................................................................................................................ 11

3.1 Reunions.................................................................................................... 11

3.1.1 Aspectes generals ........................................................................................ 13

3.1.2 Cursos aprovats per sessions .................................................................... 14

3.1.3 Títols propis i de formació continuada ...................................................... 15

3.1.4 Cursos anul·lats ............................................................................................ 18

3.1.5 Evolució de cursos anul·lats ................................................................ 20

3.1.6 Evolució de l’oferta i del nombre d’estudiants ......................................... 21

3.1.7 Enquestes d’opinió ....................................................................................... 24

3.2 Reconeixement 28

3.3 Internacionalització 29

3.4 Informació econòmica 31

3.5 Altres activitats 33

4. Perspectives de futur ..................................................................................................... 33

4.1 Oferta 34

4.2 Reconeixement 35

4.3 Internacionalització 36

4.4 Responsabilitat social 36

5. Annexos ........................................................................................................................... 37

5

Presentació

Ens complau presentar a la comunitat acadèmica la memòria d’activitats del curs 2016-2017 de l’Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona. És el primer cop que hem confeccionat un document d’aquest tipus i esperem que, a més de ser de l’interès de tothom, ajudi a acostar al professorat i al personal d’administració i serveis de la Universitat de Barcelona el món de les titulacions pròpies i de la formació contínua, en el qual som un referent nacional i internacional i en el qual hem treballat a bastament des de l’Agència els darrers tretze anys.

La nostra oferta és molt variada en durada, perfils d’entrada i de sortida, modalitat docent i públic al qual s’adreça. En un marc veritablement flexible, intentem oferir tot allò que pugui ser útil i atractiu per a la societat.

La solidesa i coherència de l’equip de l’Agència de Postgrau, així com la seva dedicació i, sobretot, entusiasme, fan que sigui una unitat dinàmica, resolutiva, flexible i àgil en relació amb les demandes de la societat. Ens enorgulleix ser coneguts i reconeguts com una unitat que resol problemes i vehicula iniciatives.

Com podreu copsar, hem engegat i continuat diversos projectes sempre amb l’ànim de millorar i potenciar l’oferta formativa de la UB, però també per aconseguir el reconeixement de l’oferta pròpia amb els estàndards de qualitat que una universitat com la nostra pot i ha d’oferir.

El nostre director fins al 2015, el recordat Dr. Joan Maria Malapeira, deia sovint que els nostres cursos propis han de ser «acadèmicament vàlids, professionalment útils i personalment enriquidors». Tot l’equip de l’Agència de Postgrau treballa cada dia per aconseguir aquesta fita.

M. Cristina Sanz, directora

Barcelona, desembre de 2017

6

1. L’Agència de Postgrau

1.1 Creació i funcions

L’Agència de Postgrau es va constituir per acord del Consell de Govern provisional l’11 de novembre de 2003 a proposta del rector, de conformitat amb l’article 46 de l’Estatut de la Universitat de Barcelona, segons el qual el Consell de Govern pot constituir agències «per dirigir i gestionar determinades activitats de tipus transversal». L’Agència té un caràcter instrumental, transversal, deliberatiu i directiu, i executiu o de gestió.

L’Agència de Postgrau és una estructura interna de la Universitat de Barcelona creada com a instrument de gestió administrativa, amb autonomia funcional i flexibilitat organitzativa, que coordina la seva activitat amb diferents vicerectorats, en especial el competent en matèria acadèmica, estableix objectius comuns i duu a terme les tasques encomanades d’acord amb les directrius marcades pels òrgans de govern de la Universitat de Barcelona. L’Agència va dependre jeràrquicament del rector fins al 2016; actualment la dependència orgànica continua sent del rector, mentre que la dependència funcional és del Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica.

1.2 Objectius

Segons el seu reglament, l’Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona té com a objectiu garantir el nivell i la qualitat acadèmica de l’oferta de formació continuada, bàsicament postgraduada, i respondre davant de la mateixa Universitat i davant de la societat pel que fa al rigor i a la transparència dels criteris acadèmics i econòmics que han de regular aquest tipus d’oferta. Així mateix, ha de garantir la coordinació entre els centres o facultats i les altres instàncies de la Universitat de Barcelona o del Grup UB que ofereixin formació en aquest àmbit. Finalment, l’Agència de Postgrau ha de ser la responsable de l’oferta formativa que complementa l’oferta reglada i qui en potenciï la transversalitat i l’heterogeneïtat.

En el marc de l’acord de 6 de juliol de 2010 del Consell d’Universitats i de la Conferència General de Política Universitària de 7 de juliol de 2010, l’Agència de Postgrau ha d’establir els criteris acadèmics i els mecanismes de seguiment i control, juntament amb l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB, a fi que l’oferta pròpia tingui el rigor acadèmic i el control avaluador extern necessari per al seu reconeixement acadèmic i social a tots els efectes.

7

L’Agència de Postgrau, en coordinació amb el vicerectorat responsable de temes acadèmics, vetlla per la coordinació entre els màsters universitaris i els màsters propis, a més d’altres tipus de cursos de formació no reglada. Així mateix, garanteix que l’oferta no s’encavalqui i cerca la necessària complementarietat entre els dos tipus d’estudis.

1.3 Òrgans de govern

Es consideren òrgans de govern de l’Agència de Postgrau: el Consell de Direcció, el Consell Executiu i l’Equip de Direcció.

CONSELL DE DIRECCIÓ

En formen part el rector, el vicerector amb competències en matèria acadèmica i fins a tres membres del Consell de Direcció de la Universitat, l’Equip de Direcció de l’Agència, un membre del Consell Social, el gerent, els representants dels centres de la UB i de l’ICE, una representació de les entitats del Grup UB implicades en aquest tipus d’activitats de formació, els directors d’agències relacionades amb l’oferta docent i els representants dels centres adscrits.

En el Consell de Direcció s’estableixen les estratègies i es prenen les decisions polítiques en matèria d’ensenyaments propis. El Consell de Direcció es reuneix un mínim de dos cops l’any.

Al llarg del curs 2016-2017 s’han produït nombrosos canvis en la composició del Consell de Direcció, que queden recollits en l’annex I.

CONSELL EXECUTIU

És nomenat pel Consell de Direcció a proposta del director de l’Agència. En són membres el vicerector amb competències en matèria acadèmica, un membre del Consell de Direcció de la Universitat, l’Equip de Direcció de l’Agència, un màxim de vuit membres dels diferents centres de la Universitat de Barcelona (ICE inclòs), un màxim de tres representants del Grup UB, un representant del Consell Social, un representant dels centres adscrits i un tècnic administratiu de l’Agència de Postgrau.

El Consell Executiu es reuneix com a mínim cada dos mesos per aprovar les propostes de cursos propis i s’encarrega dels temes relacionats amb la gestió acadèmica i econòmica dels cursos aprovats. Així mateix, analitza els documents i informes elaborats per l’Agència i supervisa l’avaluació dels cursos.

Al llarg del curs 2016-2017 s’han produït nombrosos canvis en la composició del Consell Executiu, que queden recollits en l’annex II.

EQUIP DE DIRECCIÓ

L’Equip de Direcció està format pel director o directora, que el rector nomena entre el personal acadèmic doctor de la Universitat de Barcelona; el director o directora adjunt, que el rector nomena a proposta del director de l’Agència, i l’administrador o administradora, que Gerència nomena d’acord amb el director de l’Agència.

8

1.4 Organigrama

L’organigrama de l’Agència de Postgrau ha variat al llarg del curs 2016-2017. Al seu inici, la Dra. M. Cristina Sanz ocupava el càrrec de directora en funcions i tres acadèmics ocupaven càrrecs de coordinació: la Dra. M. Teresa Vadrí í Fortuny com a coordinadora de desenvolupament de línies d’actuació; el Dr. Sergi Valera Pertegàs com a coordinador de docència i estudiants, i el Dr. Òscar Mascarilla Miró com a coordinador de programes. Dins del personal d’administració i serveis, el Sr. Ferran Laín Devant ocupava el càrrec d’administrador, i les Sres. Helena Mestres Sebastià, Estefanía Márquez Campos i Sandra Codina Amores complementaven les tasques administratives (Figura 1).

Figura 1. Organigrama de l’Agència de Postgrau a l’inici del curs 2016-2017

A l’inici del curs 2016-2017, la Dra. M. Teresa Vadrí va renunciar al seu càrrec i el Dr. Sergi Valera ho va fer a finals de desembre de 2016. D’altra banda, amb data 1 de març de 2017 la Dra. M. Cristina Sanz va passar a ser la directora de l’Agència i el Dr. Òscar Mascarilla va passar a ocupar el càrrec de director adjunt. El Dr. Manel Puigcerver es va incorporar a l’Agència l’1 de maig de 2017 com a coordinador d’estudis i prospectiva i, finalment, a finals del curs 2016-2017 la Dra. Concepció Amat va començar a col·laborar amb l’Agència com a coordinadora d’Estudiants, Innovació i Qualitat, i en l’actualitat està pendent de rebre el seu nomenament amb data 1 d’octubre. Entre el personal d’administració i serveis no hi ha hagut cap novetat respecte a l’organigrama inicial, que finalment resta tal com es detalla a la Figura 2.

9

Figura 2. Organigrama actual de l’Agència de Postgrau

2. Línies estratègiques

Des del curs 2015-2016 l’Agència de Postgrau treballa en tres línies estratègiques: oferta, reconeixement i internacionalització.

Malgrat que el curs 2015-2016 va ser un curs de transició entre dos equips rectorals i que des de l’Agència no es van voler emprendre noves accions que poguessin condicionar les línies estratègiques del nou equip de govern, s’ha emfasitzat el desenvolupament de les línies estratègiques ja iniciades:

• Oferta

Amb l’objectiu general de millorar, potenciar i donar més visibilitat a l’oferta pròpia de la Universitat de Barcelona, es desenvolupen diverses accions. Es busca, principalment, augmentar l’oferta dels diferents centres fomentant les seves potencialitats i les aliances estratègiques dins i fora de la UB i treballant, des d’una perspectiva d’oferta global, per agrupar els cursos per àrees temàtiques.

El punt de partida és donar a conèixer tota la formació contínua que es fa a la Universitat de Barcelona, intentant harmonitzar-la i potenciant i agrupant els cursos. Un dels objectius finals és també l’harmonització amb l’oferta oficial a fi d’arribar, com ja s’ha comentat, a conformar una oferta global de centre.

• Reconeixement

Amb aquesta línia es pretén fer valer l’oferta pròpia i, alhora, potenciar-ne la qualitat i fer-la visible.

Des del 2009 s’ha treballat pel reconeixement de l’oferta pròpia des de diverses instàncies, tant a nivell estatal com internacional. En especial, s’ha actuat des de la Xarxa Red Universitaria de Estudios de Postgrado y Educación Permanente (RUEPEP), on s’ha treballat per sensibilitzar de la importància de les titulacions

10

pròpies i el seu valor i la conveniència que el Govern central, des del Ministeri d’Educació i Cultura, lideri les accions esmentades.

Malauradament, hi va haver pocs avenços a nivell ministerial, però no s’exclou cap via futura de converses amb el Ministeri i amb les agències de qualitat. Fruit d’aquesta via és l’acció d’incorporar els títols propis al Sistema Intern de Garantia de la Qualitat del centre, que s’ha estat preparant durant els dos darrers cursos acadèmics, així com altres accions relacionades que s’han dissenyat i s’han posat o es posaran en marxa properament, com és el cas de l’etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis. En aquest últim cas, s’ha fet un pla de treball, presentat al Consell Executiu de 21 de juny de 2017. • Internacionalització

Aquesta línia estratègica inclou accions relacionades amb la mobilitat d’estudiants i professorat, projectes de col·laboració i reconeixement, i validació d’estudis amb universitats estrangeres. L’objectiu final és la millora constant, la visualització de l’oferta i la potenciació de la marca UB.

Els aspectes d’internacionalització relatius a la formació contínua i les titulacions pròpies per força passen per la col·laboració i el coneixement d’altres realitats, països i institucions d’educació superior, per la qual cosa es fa imprescindible la participació en xarxes.

L’Agència de Postgrau participa en l’Associació Catalana d’Educació Contínua Universitària (ACECU); Red Universitaria de Estudios de Postgrado y Educación Permanente (RUEPEP), European University Continuous Education Network (EUCEN); Red de Educación Continua de Latinoamérica y el Caribe (RECLA) i Asociación Universitaria Iberoamericana de Postgrado (AUIP).

Aquest tipus de relació i participació propicia l’intercanvi d’experiències, la col·laboració, la posada en marxa de programes compartits, l’establiment d’estades i passanties, i el disseny de nous cursos adaptats a les expectatives de diferents grups d’interès. Així mateix, fomenta la internacionalització del nostre professorat, que pot participar en diferents programes formatius o impartir conferències en diferents universitats, així com donar suport a diferents accions tant d’universitats com de les mateixes associacions a les quals pertanyem.

11

3. Activitat

3.1 Reunions

El curs 2016-2017 s’han fet sis reunions de Consell Executiu i dos de Consell de Direcció, com es recull a la Taula I.

Tipus de reunió Data

Consell Executiu 28-09-2016Consell Executiu 18-11-2016Consell Executiu 20-01-2017Consell Executiu 28-03-2017Consell Executiu 24-04-2017Consell Executiu 21-06-2017Consell de Direcció 28-09-2016Consell de Direcció 24-05-2017

Taula I. Relació de reunions del Consell Executiu i del Consell de Direcció mantingudes al llarg del curs 2016-2017

A les reunions del Consell de Direcció, a més dels afers que es podrien considerar de tràmit, s’han abordat altres temes, recollits a les actes, entre els quals destaquen els següents:

• L’elaboració d’un nomenclàtor per definir amb paraules clau els títols propisi els seus mòduls. Els objectius principals d’aquest projecte, gestionatconjuntament pel Dr. Valera i el Sr. Laín amb la col·laboració dels Drs. Suléi Gascón, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, són avaluar enquins àmbits hi ha oferta i excés o carència d’oferta, classificar els mòdulsdels cursos per poder agrupar-los i, per tant, generar oferta nova, i a l’últimmillorar la visibilitat dels cursos per facilitar-ne la cerca en cercadors com araGoogle.

• L’elaboració, per encàrrec del Rectorat, d’un estudi descriptiu d’altra ofertaformativa de la UB i el Grup UB. Es tracta d’una visió global dels cursos ques’imparteixen des dels centres, tant des de les facultats com des del Centred’Estudis Internacionals (CEI), però que no tenen cap control de l’Agència.

• L’anàlisi de l’evolució de l’oferta. Es va elaborar un document sobre aquesttema, en què es pot apreciar que la tendència de l’oferta general ésascendent. Malgrat que, si s’observa l’evolució per tipologia de cursos, elsmàsters han sofert una petita davallada enfront de l’augment de cursos méspetits, com els d’expert i els cursos superiors universitaris, aquesta tendènciaes trasllada també a l’anàlisi de l’oferta nova. Un altre ítem a destacar és queel nombre d’alumnes per programa ha disminuït, encara que els cursoscontinuen sent econòmicament autosuficients.

• Les enquestes d’opinió dels estudiants. Es va donar compte dels resultatsobtinguts, en què destaca l’ascens del percentatge de resposta en lesdarreres passacions. El perfil majoritari dels estudiants es correspon ambpersones que treballen a temps complet i el resultat dels ítems és força

12

satisfactori, ja que tots tenen una mitjana superior a 4,5 en una escala on 6 és la puntuació més alta i 1, la més baixa.

• Les enquestes d’opinió dels gestors. També es va donar compte dels resultats d’aquestes enquestes, que tots els agents implicats en la gestió dels títols propis de cada centre han d’emplenar conjuntament un cop l’any. De l’anàlisi de les respostes rebudes de 16 centres, es conclou que tots els ítems tenen una mediana superior a 4 (sent 6 la valoració màxima i 1, la mínima). Els elements a millorar proposats pels centres se centren principalment en el tancament econòmic de la matrícula (extrem en el qual s’està treballant), el calendari de reunions d’aprovació de l’Agència, l’aplicació informàtica per a la confecció de propostes i la gestió de les enquestes d’avaluació d’estudiants. I, en relació amb les línies estratègiques de l’Agència, s’ha valorat com a prioritari el reconeixement i la validació de títols propis, seguit del Sistema Intern de Garantia de la Qualitat, el màrqueting per a títols propis i, en últim lloc, la flexibilitat dels itineraris formatius dels estudiants.

• Mapa global d’oferta. Es va iniciar un projecte de confeccionar-lo, per tal que un estudiant pugui triar el que més s’ajusti a les seves expectatives i confeccionar els seus itineraris de formació al llarg de la vida. S’ha començat fent una anàlisi del mapa temàtic dels títols propis. Aquest estudi s’ha fet partint de les quinze àrees de publicitació dels cursos, i el que s’observa és que una gran part dels cursos estan adscrits a una sola àrea; per tant, es tracta de formació molt específica, i la que predomina clarament és la relacionada amb medicina i ciències de la salut.

• La diagnosi de la situació del grau d’aplicació del procediment establert per al reconeixement i la validació de crèdits, per comprovar si ha estat efectiu i si s’implementa de manera correcta.

• Desenvolupament d’un itinerari lliure per a estudiants de cursos propis. Es va aprovar al Consell de Direcció de 24 de maig de 2017 un document sobre aquest tema. En general, es tracta que cada alumne pugui configurar un itinerari de formació a mida segons les seves expectatives, és a dir, que pugui cursar aquella formació que vulgui sense haver de fer tot el que s’estableix en un programa tancat. Aquest itinerari es podria certificar pel nombre de crèdits cursats, ja que no es podria obtenir cap titulació i la unitat d’agrupació seria el mòdul.

• La incorporació dels títols propis al Sistema Intern de Garantia de la Qualitat del centre. L’Agència de Polítiques i Qualitat de la UB és la competent en aquest àmbit i pot proporcionar suport tècnic, juntament amb l’Agència de Postgrau, per desenvolupar aquesta acció. En aquest sentit, s’ha de fer un protocol per dur a terme la verificació interna per integrar els títols propis, però també hi hauria d’haver una verificació externa. En aquest aspecte, es proposa tenir una borsa d’avaluadors externs integrada per professors de la UB jubilats en contacte amb l’empresa, exalumnes de la UB que treballin en diferents àmbits o membres de consells assessors de centre.

• La creació d’una etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis. Alguns dels seus objectius principals són fer valer l’oferta pròpia, aprofitar la fiabilitat de la marca UB per atraure estudiants i obtenir avantatges, com per exemple de

13

posicionament de cara a la difusió, més visibilitat i integració automàtica en llistats de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), el Registro de Universidades Centros y Títulos (RUCT) (la qual cosa comporta tenir un sistema de garantia de la qualitat completament desenvolupat), la Generalitat de Catalunya, etc. Els candidats a obtenir l’etiqueta serien tots els programes dels quals tinguem resultats (postgraus i diplomes d’extensió universitària). La sol·licitud seria voluntària a través del centre, a iniciativa de l’Agència de Postgrau.

Així mateix, en el Consell de Direcció de 24 de maig de 2017 es van aprovar els documents següents:

• Modificació de les directrius de l’oferta formativa de curta durada (punt 4.2de l’ordre del dia)

• Desenvolupament d’un itinerari lliure per a estudiants de cursos propis (punt4.4 de l’ordre del dia)

3.1.1 Aspectes generals

S’ha treballat —i es treballa— sobre el concepte d’oferta global de centre, ja que cada centre és responsable tant de graus i màsters universitaris com de títols propis i formació contínua. Aquesta acció està fortament lligada al projecte d’agrupació de l’oferta global en grans nuclis, de forma que es pugui visualitzar clarament tot el recorregut al qual pot optar un estudiant dins un mateix àmbit a la Universitat de Barcelona. Durant el curs 2015-2016 es va fer un estudi preliminar i es van simular possibles agrupacions únicament amb les titulacions pròpies, estudi que va tenir continuïtat el curs 2016-2017.

S’han dut a terme accions de potenciació de l’oferta a nivell general i específic d’alguns centres, establint noves línies d’actuació que continuaran —i que creiem que es consolidaran— durant el curs 2017-2018. A nivell institucional, des de l’Agència s’ha estat desenvolupant la possibilitat de crear un programa sènior per a majors se n’ha dissenyat l’estructura i el contingut, i s’està estudiant la seva relació amb la Universitat de l’Experiència a fi que ambdós projectes siguin complementaris i viables. També s’ha treballat en col·laboració amb l’Institut de Formació Contínua (IL3) en les directrius que s’haurien de tenir en compte a l’hora de proposar cursos amb partners externs, en el sentit de fixar les condicions que hauria d’acomplir per poder garantir els estàndards de qualitat propis de la UB.

També s’ha començat un estudi sobre les necessitats de virtualització dels cursos, una transformació indispensable per poder ser competitius, ja sigui en l’entorn proper o en l’internacional.

S’ha proposat el Programa d’itinerari lliure, aprovat en el Consell de Direcció de 24 de maig de 2017 a partir d’un primer document presentat al Consell de Direcció de 18 de setembre de 2016, consistent a facilitar que l’estudiant pugui triar els mòduls que vulgui cursar entre els que els centres determinin oferir, dels cursos dels quals són responsables. L’objectiu és que l’estudiant pugui dissenyar el seu propi itinerari segons les seves necessitats i expectatives i obtingui un

14

certificat en el qual s’especifiqui el nombre i nom dels mòduls cursats. Amb aquest tipus d’acció es pretén obrir la Universitat a tota la societat, afavorir els interessos individuals de l’estudiant, diversificar l’oferta i possibilitar la captació i fidelització d’estudiants. 3.1.2 Cursos aprovats per sessions

En els sis consells executius que van tenir lloc al llarg del curs 2016-2017 es van aprovar un total de 845 cursos, així com 18 activitats de formació universitària específica proposades per 7 facultats i que queden recollides en l’annex III. A la Figura 3 es recull el nombre de tipologies diferents de cursos que van ser sotmesos per a la seva aprovació en aquestes sis sessions, mentre que a la Figura 4 es recull el nombre total de cursos aprovats per sessions.

Figura 3. Cursos aprovats a les diferents sessions dels sis consells executius de l’Agència de Postgrau celebrats el curs 2016-2017, desglossats per la tipologia

15

Figura 4. Total de cursos aprovats a les sis sessions de Consell Executiu de l’Agència de Postgrau del curs 2016-2017

3.1.3 Títols propis i de formació contínua

Segons consta a la secció segona (Estructura dels cursos de postgrau i d’extensió universitària) de la vigent Normativa de cursos de postgrau i d’extensió universitària, un màster propi pot estar integrat per cursos d’especialització, cursos d’expert i cursos superiors universitaris que es poden cursar de manera independent; en el cas de presentar-se inclosos en aquest tipus d’estructura, reben el nom de cursos vinculats. Anàlogament, un curs d’especialització pot estar integrat per cursos d’expert i cursos superiors universitaris que es poden cursar de manera independent i que també tenen la consideració de cursos vinculats en aquest escenari.

El curs acadèmic 2016-2017 es van aprovar 845 cursos, dels quals 188 eren vinculats. Per tant, es pot dir que es va aprovar una oferta formativa de 657 cursos, dels quals 35 (5,3 %) corresponien a cursos organitzats per encàrrec d’empreses o institucions que volien formar el seu personal.

A la Figura 5 es desglossa aquesta oferta per tipus de curs, que pot comportar l’obtenció d’un títol de postgrau propi o la d’un diploma o certificat d’extensió universitària. En els cursos que comporten l’obtenció d’un títol de postgrau es requereix que l’estudiant tingui una titulació d’accés (grau, llicenciatura o similar), i inclou els títols propis següents: màster (MA), amb una càrrega lectiva igual o superior a 60 crèdits ECTS; diploma d’especialització o diploma de postgrau (DS), amb una càrrega igual o superior a 30 crèdits ECTS; curs d’expert (EX), amb una càrrega igual o superior a 15 crèdits ECTS, i curs superior universitari (CS), amb una càrrega inferior a 15 crèdits ECTS. D’altra banda, en els cursos que comporten l’obtenció d’un diploma o d’un certificat d’extensió universitària no es requereix que l’estudiant tingui una titulació universitària. Aquests cursos inclouen els diplomes d’extensió universitària, amb una càrrega lectiva de 30 o

16

més crèdits ECTS, i els certificats d’extensió universitària, amb una càrrega de menys de 30 crèdits ECTS.

Figura 5. Oferta de títols propis i de formació contínua del curs 2016-2017, desglossats per tipologia

Com es desprèn de la Figura 5, el 85,8 % de l’oferta correspon a cursos que permeten obtenir títols de postgrau propis, mentre que el 14,2 % restant correspon a cursos d’extensió universitària.

Segons la modalitat, els cursos oferts poden ser presencials (PR), semipresencials (SP) o a distància (DI). A la Figura 6 s’aprecia que el 51 % dels cursos s’ofereixen en modalitat presencial, mentre que la semipresencialitat i els cursos a distància es distribueixen en una proporció molt semblant, amb un lleuger predomini dels cursos a distància. Com ja es comentarà a l’apartat 5 (Perspectives de futur) d’aquesta memòria, un dels objectius de l’Agència de Postgrau per als propers anys és potenciar l’oferta dels cursos a distància, cosa que permetrà captar estudiants d’altres països interessats a cursar cursos propis de la Universitat de Barcelona, però que per raons econòmiques no es poden permetre una estada de llarga durada a Barcelona.

17

Figura 6. Oferta de títols propis i de formació contínua

del curs 2016-2017, desglossada per modalitat

Analitzant l’oferta formativa per centres (Figura 7), es posa de manifest que el 39,2 % correspon a l’IL3. Entre les diferents facultats de la Universitat de Barcelona, destaquen la de Medicina i Ciències de la Salut, amb un 21,7 %, i la de Dret, amb un 8,3 %.

Figura 7. Oferta de títols propis i de formació contínua

del curs 2016-2017, desglossats per centres

18

Finalment, quant a la gestió dels cursos (Figura 8), es pot apreciar que el 90,2 % s’han gestionat entre els diferents centres de la Universitat de Barcelona (49,3 %) i l’IL3 (40,9 %). La resta els han gestionat la Fundació Josep Finestres (FFI) i centres adscrits a la Universitat de Barcelona (CAD).

Figura 8. Oferta de títols propis i de formació contínua del curs 2016-2017, desglossada per òrgans gestors

3.1.4 Cursos anul·lats

De tots els cursos aprovats el curs 2016-2017, se’n van anul·lar 53, la qual cosa representa el 6,2 % del total de cursos aprovats i el 8,1 % dels cursos aprovats sense comptar els cursos vinculats. Deixant de banda un reduït nombre de casos en què les raons de les anul·lacions eren clares i conegudes per l’Agència de Postgrau (necessitat de reestructurar el curs, etc.), la resta es van anul·lar per falta d’estudiants. S’ha volgut aprofundir en les causes de perquè no s’ha arribat al nombre mínim d’estudiants matriculats per a què el curs sigui viable. Per aquesta raó, des de l’Agència es va enviar una carta als directors dels cursos perquè donessin la seva opinió sobre les raons que van portar a aquest fet. A la Taula II es recullen les principals opinions sobre les causes d’aquest baix nombre d’estudiants matriculats als cursos anul·lats. Com es pot apreciar, es comenta amb més freqüència l’existència de problemes de fer publicitat dels cursos per canals efectius. S’apunta a la manca d’un canal institucional de distribució més efectiu. També es posa de relleu amb força freqüència que la proposta formativa potser no s’ha vinculat prou a les necessitats reals del mercat laboral, o bé que aquesta proposta no s’ha ofert en els horaris que la societat actual requereix.

19

Sens dubte, la crisi econòmica pot ser un altre factor que freni la matriculació dels estudiants als cursos oferts. En aquest sentit, alguns directors suggereixen la possibilitat de pagar fraccionadament la matrícula, per reduir l’impacte de la crisi. A banda d’altres motius més particulars, els directors dels cursos comenten també que hi ha una pèrdua d’estudiants de la resta d’Espanya i de Llatinoamèrica. En aquest sentit, des de l’Agència de Postgrau es considera important potenciar la transformació de cursos presencials en semipresencials o en cursos a distància.

Causa d’anul·lació Nombre de respostes

La publicitat del curs no s’ha fet pels canals més efectius, o s’ha fet massa tard.

12

No s’ha vinculat l’oferta a les necessitats reals demanades pel mercat laboral, ni als horaris de mercat.

9

La crisi econòmica. Es demana pagament fraccionat de la matrícula, subvencions, etc.

5

No es coneixen les causes. En algun cas, la difusió va ser bona.

4

Forta competència. Molta oferta al mercat. 3 Pèrdua d’estudiants de la resta d’Espanya i Llatinoamèrica. Barcelona és una ciutat cara per viure.

2

Alguns estudiants no van pagar la matrícula. 1 El procés d’aprovació del curs es va allargar més del previst.

1

El curs (Odontologia) no habilita per exercir. 1 Taula II. Possibles causes d’anul·lació de cursos per manca d’estudiants

matriculats, segons l’opinió dels directors dels cursos

D’altra banda, els cursos anul·lats gestionats per l’IL3 (21) aporten les justificacions sobre els motius que explicarien la falta de matrícula i que queden consignats a la Taula III.

Causa d’anul·lació Nombre de respostes

Poca demanda per a la viabilitat econòmica del curs

15

Gran quantitat d’oferta 2 No es veuen raons clares 2 Horaris no adients 1 No van tenir un reajustament òptim

1

Taula III. Possibles causes d’anul·lació de cursos gestionats per l’IL3 per manca d’estudiants matriculats

20

3.1.5 Evolució de cursos anul·lats El curs acadèmic 2016-2017 s’ha portat a terme un estudi relatiu a l’evolució dels cursos anul·lats que mostra que, en la seva totalitat, no s’aprecia cap tendència estadísticament significativa en el període 2004-2016. Desglossant el nombre total de cursos anul·lats en dues categories —d’una banda, els cursos anul·lats en proposta, que no van arribar a tenir alumnes matriculats, i, de l’altra, els cursos anul·lats en actiu, és a dir, dels quals es va arribar a fer alguna edició abans de l’anul·lació—, s’observa que tenen un comportament diferent. Així, els cursos anul·lats en proposta no mostren cap tendència estadísticament significativa en el període analitzat; en canvi, els cursos anul·lats en actiu mostren una tendència negativa: al llarg dels anys, s’anul·len significativament menys cursos (Figura 9).

Figura 9. Evolució dels cursos anul·lats en proposta i en actiu,

i total al llarg del període 2004-2016

Observant l’evolució dels cursos anul·lats en actiu es pot apreciar que, abans de l’inici de la crisi econòmica (2007), la probabilitat que un curs en actiu s’anul·lés era molt més alta (gairebé del 13 %) que a partir d’aquell any (gairebé del 6 %). De fet, del 2008 al 2016 l’evolució dels cursos anul·lats en actiu no mostra cap tendència estadísticament significativa (Figura 10). Aquests resultats suggereixen que, amb posterioritat a l’inici de la crisi econòmica, l’oferta de cursos de postgrau es va afinar més, tenint en compte la previsible retracció del mercat per raons de tipus econòmic.

21

Figura 10. Evolució dels cursos anul·lats en actiu al llarg del període 2008-2016

El curs acadèmic 2016-2017 s’han fet estudis amb dades corresponents als cursos acadèmics 2015-2016 i 2016-2017 per fer una anàlisi més profunda de les dimensions del problema de l’anul·lació de cursos, així com de les possibles causes d’aquestes anul·lacions (annexos IV i V). En síntesi, es pot concloure que, en funció del curs acadèmic, s’anul·len més cursos superiors universitaris i diplomes d’extensió, i menys màsters dels que es podria esperar. D’altra banda, la probabilitat que s’anul·li un curs en la seva primera edició és elevada, mentre que si un curs arriba a la tercera edició la probabilitat que s’anul·li és molt baixa. Finalment, es posa de manifest que hi ha 5-6 centres, en funció del curs acadèmic, que mostren una xifra de cursos anul·lats i aprovats per sobre de la mitjana aritmètica.

3.1.6 Evolució de l’oferta i del nombre d’estudiants Com es pot apreciar a la Figura 11, l’oferta total de cursos de postgrau ha anat incrementant al llarg dels darrers dotze anys, així com l’oferta de cursos nous.

22

Figura 11. Evolució de l’oferta global (bruta i neta) i de l’oferta nova (bruta i neta) al llarg del període 2004-2016. Oferta global bruta: total de cursos aprovats per l’Agència.

Oferta global neta: total de cursos aprovats i no anul·lats. Oferta nova bruta: total de cursos nous aprovats per l’Agència. Oferta nova neta: total de cursos nous i no

anul·lats

Aquest increment de l’oferta global neta, d’un 106,5 %, no es correspon amb un increment en el nombre d’estudiants matriculats, que al llarg del període 2004-2016 (Figura 12) no ha variat significativament: ha crescut un 12,1 %. Lògicament, això comporta una disminució del nombre d’estudiants per curs, que ha passat de 27 el curs 2004-2005 a 15 el curs 2016-2017 (Figura 13).

0

200

400

600

800

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

No

mb

re d

e cu

rso

s

Curs

EVOLUCIÓ DE L'OFERTA

Oferta global bruta Oferta nova bruta

Oferta global neta Oferta nova neta

Lineal (Oferta global neta)

23

Figura 12. Evolució de l’oferta global neta de cursos de postgrau

i del nombre d’estudiants matriculats al llarg del període 2004-2016

Figura 13. Evolució del nombre promig d’estudiants per curs de postgrau ofert

al llarg del període 2004-2016

El nombre de crèdits matriculats per alumne no varia significativament en el període 2011-2016 (Figura 14).

24

Figura 14. Evolució del nombre de crèdits matriculats per alumne en el període 2011-2016 i evolució del nombre d’alumnes matriculats per curs en el període 2004-2016

3.1.7 Enquestes d’opinió

ENQUESTES DELS ESTUDIANTS

S’han analitzat les tres passacions d’enquestes passades al llarg del curs 2016-2017:

• Passació 30, corresponent al període maig-setembre de 2016

• Passació 31, corresponent al període octubre 2016 - gener 2017

• Passació 32, corresponent al període febrer-abril 2017 En promig, el percentatge de respostes a les enquestes ha estat del 62,8 %, que es troba lleugerament per sobre del promig general de les 32 passacions (61,3 %). Respecte a les dades sociològiques que proporcionen les enquestes, es confirma amb les tres passacions analitzades que la majoria d’estudiants provenen de Catalunya (59,2 %), amb una bona representació de la resta d’Espanya (17,4 %) i de Llatinoamèrica (15,9 %). Majoritàriament, aquests estudiants provenen d’universitats que no són la Universitat de Barcelona (61,5 %), i el perfil general correspon majoritàriament a una dona treballadora a temps complet o gairebé, d’uns 31 anys, que s’ha graduat o llicenciat fa set anys o més. L’enquesta consta de 22 ítems (vegeu l’annex VI), que els estudiants valoren en una escala d’1 (en total desacord) a 6 (totalment d’acord). Els resultats obtinguts mostren que la mediana general és de 5 per a tots els ítems, la qual cosa representa una satisfacció general molt elevada (la puntuació mínima obtinguda

25

en tots els ítems és 1 i la màxima, 6). Per tant, es pot concloure que, malgrat que hi ha estudiants insatisfets, la seva proporció és extremament baixa. Aquest elevat grau de satisfacció dels estudiants pot resultar sorprenent. Molt probablement, es produeix un procés de selecció natural de cursos propis i pràcticament només es mantenen els que generen una molt alta satisfacció en els estudiants, mentre que la resta s’acaben anul·lant; alhora, el grau de satisfacció dels estudiants indica clarament que es té cura del producte ofert. A l’apartat 4.3 d’aquesta memòria ja es posa de manifest que més del 50 % dels nous cursos que s’ofereixen s’anul·len, mentre que els cursos que tenen més de tres edicions tenen una probabilitat molt baixa d’anul·lar-se. A l’annex VII es detallen els resultats obtinguts a les tres passacions el curs 2016-2017. ENQUESTES DEL PROFESSORAT DELS CURSOS

Del curs 2016-2017 es disposa de 2.611 enquestes de professors, que corresponen a 339 cursos oferts per centres de la UB i per l’IL3. Com es pot apreciar a la Figura 15, l’activitat principal de la major part d’aquests professors és de tipus professional i no acadèmic. Metodològicament, treballen amb l’alumnat mitjançant classes magistrals, estudi de casos i treballs en grup i individuals. Aquestes metodologies s’apliquen en una proporció molt semblant (Figura 16). D’altra banda, els recursos majoritàriament utilitzats a les aules són la bibliografia, els textos docents, el correu electrònic i, en una proporció més baixa, comunitats d’aprenentatge virtual, fòrums i dossiers electrònics. Les videoconferències, els xats i altres recursos són minoritaris (Figura 17).

Figura 15. Activitat principal del professorat

26

Figura 16. Metodologies emprades pel professorat

Figura 17. Recursos emprats pel professorat

L’enquesta consta, en aquest cas, de 20 ítems (vegeu l’annex VIII), que els professors també valoren en una escala d’1 (en total desacord) a 6 (totalment d’acord). Els resultats obtinguts mostren una alta satisfacció del col·lectiu enquestat, ja que en 15 dels 20 ítems la mediana és de 5, i els ítems restants (5) arriben a la puntuació màxima (6). Anàlogament al que succeïa amb les enquestes dels estudiants, la puntuació mínima és d’1 i la màxima és de 6 per a tots els ítems. Novament, les dades indiquen que, malgrat que hi ha alguns professors insatisfets, la seva proporció és extremament baixa. A l’annex IX s’adjunta un resum dels resultats obtinguts. ENQUESTES DE CURSOS DE FORMACIÓ CORPORATIVA

En relació amb les enquestes de satisfacció dels cursos de formació corporativa, és a dir, cursos organitzats per iniciativa d’empreses o institucions, l’enquesta es passa als clients, que en aquest cas són les empreses que encarreguen el curs. El model d’enquesta que s’adjunta a l’annex X és el que utilitza l’IL3, segons el

27

model aprovat pel Consell de Direcció de l’Agència de Postgrau. Aquesta enquesta consta de 25 ítems a valorar d’1 (en total desacord) a 6 (totalment d’acord), i inclou 4 preguntes obertes. Aquestes enquestes es van passar a cinc empreses (Inese, MC Mutual, Mútua Universal, Editorial Panamericana i Editorial Planeta) i van cobrir un total de 35 cursos per encàrrec.

En aquest cas, de vegades resulta complicat donar valors globals de tendència central, ja que l’empresa generalment contesta l’enquesta per al conjunt de cursos encarregats, i el nombre de cursos encarregats per cada empresa és variable.

Als cinc cursos encarregats per l’empresa Inese, catorze ítems es van valorar amb un 6, tres es van valorar amb un 5 i la resta no es van valorar. Respecte a les preguntes obertes, només en van contestar una per posar de manifest que la col·laboració establerta amb l’IL3 havia estat plenament satisfactòria.

L’empresa MC Mutual va valorar dos ítems del seu únic curs amb un 6, i setze ítems amb un 5, i va deixar en blanc els set ítems restants i les preguntes obertes.

La Mútua Universal va encarregar tres cursos i el valor de la mediana de tots els ítems contestats va ser de 6. Només van respondre una de les preguntes obertes per posar de manifest la seva plena satisfacció amb els cursos encarregats i per suggerir de rebre, a mig curs, un informe de seguiment dels estudiants.

L’Editorial Panamericana va desenvolupar vint cursos de formació amb un ítem valorat amb un 2 (Expedició de diplomes/certificats), un ítem valorat amb un 3, cinc ítems valorats amb un 4, onze ítems valorats amb un 5 i sis ítems valorats amb un 6. A les preguntes obertes van apuntar que els certificats triguen molt a generar-se.

Finalment, l’Editorial Planeta va desenvolupar 6 cursos i va contestar només a sis ítems, tots valorats amb un 6. No va respondre a les preguntes obertes.

Veient aquests resultats, es pot considerar que els clients han quedat globalment molt satisfets, amb algun aspecte millorable en el cas dels cursos organitzats per a l’Editorial Panamericana.

INFORMES DE CURSOS FELLOWSHIP

Els cursos Fellowship consisteixen en la immersió d’un nombre reduït d’alumnes en un servei hospitalari, organització o institució, amb l’objectiu que adquireixin o consolidin coneixements nous, tant teòrics com pràctics, sota la tutela deprofessionals de la institució. En aquest tipus de curs els directors emplenen uninforme que consta de sis preguntes obertes (vegeu l’annex XI). Al llarg del curs2016-2017 es van passar informes als directors de nou cursos, i es pot constatarque, generalment, es van desenvolupar amb plena satisfacció, sense incidènciesremarcables. Únicament en un curs (Cirurgia reconstructiva de l’adult) es destacaque hi va haver certes desavinences entre alumnes Fellowship i metgesresidents: els primers tenien unes expectatives d’operar com a primer cirurgiàque anaven més enllà de l’oferta docent que se’ls havia anunciat. Finalment, en

28

el curs de Medicina d’alt rendiment esportiu, s’apunta com a queixa dels alumnes, especialment dels que venen de fora del país, la complexitat administrativa.

3.2 Reconeixement

Es van mantenir contactes amb el president de la Comissió Acadèmica de la Conferencia de Rectores de Universidades Españolas per poder fer les accions referents al reconeixement a diferents nivells i des de diversos fronts. Lamentablement, la comunicació amb el Ministeri va quedar interrompuda, però s’espera tenir nous contactes en breu.

A nivell internacional, durant el curs 2016-2017 els governs de l’Equador (RPC-SO-06-No. 103-2016, Consejo de Educación Superior, 1 de marzo de 2016) i del Perú (Resolución del Consejo Directivo Nº 005-2017-SUNEDU/CD, 31 de enero de 2017) han adoptat i publicat resolucions per les quals es reconeixen els títols propis de les universitats espanyoles sota determinades condicions i sempre que les universitats siguin a les llistes que han confeccionat tenint en compte els diferents rànquings internacionals (la UB figura la primera en aquestes llistes). Això, per descomptat, és un avantatge per a les nostres titulacions i un bon exemple a seguir en altres països llatinoamericans, per la qual cosa s’ha de treballar en la conscienciació dels rectors de diferents universitats de referència, en especial de Colòmbia, país amb el qual no hi ha cap mena de reconeixement dels nostres títols propis.

És evident que el grau de reconeixement extern pot dependre directament de la garantia de qualitat dels programes. Per això és absolutament indispensable que es concreti i desenvolupi un sistema intern de garantia de la qualitat fiable i públic, que en aquest moment no està dissenyat. L’Agència de Postgrau està completament compromesa amb la qualitat dels cursos que aprova. Així, l’aplicació de propostes de cursos és sensiblement similar al de les titulacions de màster universitari, es controla el desenvolupament dels programes sempre amb la col·laboració dels centres responsables, i s’enquesta estudiants, professors i gestors per poder validar la qualitat i satisfacció amb els programes, de tal manera que la constatació de la manca de satisfacció dels usuaris determina l’aprovació d’edicions successives del curs avaluat negativament.

No obstant això, és necessari que tots els processos estiguin diagramats i documentats, per tal que es pugui obtenir el necessari reconeixement extern que doni credibilitat a la nostra feina. Els diferents centres estan desenvolupant un sistema intern de garantia de la qualitat en el qual han d’aparèixer també les titulacions pròpies i de formació contínua, com és lògic si es té en compte que l’oferta de centre s’ha d’entendre com a global.

A tal efecte ja rebem l’ajut de dos centres (la Facultat d’Economia i Empresa i la Facultat de Dret), que actuaran com a prova pilot del projecte i amb els quals es començarà a treballar el curs 2017-2018 sota les directrius i la col·laboració de l’Agència de Polítiques i Qualitat. El procediment, ja pactat el 2015 amb les agències de qualitat i en especial amb l’AQU, és que, un cop creat el sistema intern de garantia de la qualitat SIGQ, pugui ser homologat per l’AQU. Això

29

significarà la verificació dels títols propis dels centres amb el sistema intern de garantia de la qualitat homologat. Aquesta idea pot ser susceptible de modificació, però en qualsevol cas la qualitat de totes les titulacions ha d’estar garantida. Una altra acció proposada durant el curs 2016-2017 és el disseny i desenvolupament d’una etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis. Es tracta d’un reconeixement a les bones pràctiques i a la qualitat dels programes, no d’una competició. La idea és que els programes que compleixin una sèrie de característiques obtinguin l’etiqueta. Els objectius d’aquest reconeixement són principalment fer valer l’oferta pròpia, potenciar de manera constant la qualitat dels cursos propis i obtenir avantatges de posicionament d’aquests cursos.

3.3. Internacionalització

El curs 2016-2017 s’ha començat a participar, a través del CEI, en reunions amb ambaixadors de i en diferents països, a fi i efecte de poder copsar les possibilitats d’expansió de la nostra oferta formativa. S’han fet diferents trobades amb ambaixadors d’Espanya per tal de potenciar la internacionalització dels títols propis de la UB, tant directament amb l’ajut de contactes de l’ambaixada en països de parla hispana com mitjançant els instituts i aules Cervantes per als països de parla diferent del castellà. En concret, s’han establert els contactes següents:

• 30-05-2017 amb l’ambaixador d’Espanya a Costa d’Ivori

• 25-04-2017 amb l’ambaixador d’Espanya a Corea del Sud

• 14-02-2017 amb l’ambaixador d’Espanya a l’Iran

• 29-11-2016 amb l’ambaixador d’Espanya a Egipte

• 25-10-2016 amb l’ambaixador d’Espanya a l’Argentina L’establiment i seguiment de les tres línies estratègiques desenvolupades ha determinat que durant el curs 2016-2017 s’hagin redistribuït les tasques dels acadèmics que treballen a l’Agència. Els dos coordinadors nomenats s’ocupen de les tasques següents:

• estudiants, innovació i qualitat

• estudis i prospectiva La direcció adjunta s’ocupa de tots els aspectes relatius a l’oferta, i la internacionalització es porta des de l’Equip de Direcció. La presència activa en xarxes es considera imprescindible dins les activitats d’internacionalització de l’oferta de titulacions pròpies i de formació contínua. Durant el curs 2016-2017 s’han exercit els càrrecs següents a les diferents xarxes en les quals participa l’Agència de Postgrau:

• ACECU. Coordinadora: Mª. Cristina Sanz

30

• RUEPEP. Vicepresidenta: Mª. Cristina Sanz

• RECLA. Vicepresidenta fins al novembre de 2017 i membre del Consell Consultiu des de la mateixa data: Mª. Cristina Sanz

• AUIP. Directora regional per a Catalunya: Mª. Cristina Sanz En el mateix context de participació en xarxes, s’ha assistit a les reunions anuals i assemblees generals de la RUEPEP, la RECLA i l’AUIP (en representació del rector), a la reunió de directors regionals i a les comissions executives (on s’ostenta una vicepresidència) de l’AUIP (en representació del rector) i al seminari d’hivern de l’EUCEN. A través de les relacions establertes a les xarxes en què es participa, s’ha propiciat la participació de professorat de la UB de la manera següent:

• Dr. Carlos Royo. Gestió del talent i lideratge. Doctorat en Gestió Estratègica administrat per la Pontificia Universidad Católica del Perú (PUPC) i ofert pel Consorcio de Universidades de Lima, en el qual, a més de la PUPC, participen la Universidad Peruana Cayetano Heredia, la Universidad del Pacífico i la Universidad de Lima.

• Avaluadors de programes candidats a obtenir el premi a la qualitat atorgat des de l’AUIP:

� Dra. Mercè Segarra. Doctorat en Enginyeria Química. Universidad Central de Las Villas (Cuba), del 7 a l’11 de novembre de 2016.

� Dr. Ginés Viscor. Doctorat en Ciències (Biologia). Universidad del Valle (Colòmbia), del 30 d’octubre al 2 de novembre de 2016.

� Dra. Elisabet Bosch. Mestratge en Ciències (Química). Universidad del Valle (Colòmbia), del 22 al 24 de maig de 2017.

� Dr. Joan Tort. Doctorat en Estudis Territorials. Universidad de Caldas (Colòmbia), del 22 al 24 de maig de 2017.

D’altra banda, la directora de l’Agència de Postgrau ha participat en tres activitats organitzades per l’AUIP:

• Impartició del Taller de Gestión del Postgrado, juntament amb la Dra. Patricia Martínez, de la PUCP, a la Universidad Centroamericana Simeón Cañas d’El Salvador, del 6 al 8 de setembre de 2016.

• Taula rodona «La internacionalización de la formación continua. Primeras jornadas sobre el postgrado en Iberoamérica», Universidad Internacional de Andalucía (La Rábida), el 21 de setembre de 2017.

• Reunió tècnica de l’AUIP a la Universidad Autónoma de Bucaramanga amb la Dra. Patricia Martínez, de la PUCP, amb la finalitat d’assessorar sobre l’enfortiment acadèmic dels programes de postgrau i doctorat, del 6 al 9 de juny de 2017.

També dins els avantatges que comporta la filiació a l’AUIP, s’han rebut els beneficis següents en forma de beques concedides de desplaçament internacional amb un valor de fins a 1.200 €:

31

• Beques de mobilitat per fer estades en universitats llatinoamericanes:

� Dra. Montserrat Carbonell, professora titular del Departament d’Història i Institucions Econòmiques, per fer una estada acadèmica a la Facultat de Ciències Socials i Educació de la Universidad de Cartagena (Colòmbia).

� Dra. Gemma Orobitg, professora titular del Departament d’Antropologia Cultural i d’Història d’Amèrica i Àfrica, per participar com a professora visitant en el programa de postgrau d’Antropologia Social del Departament de Ciències Socials i Polítiques de la Universidad Iberoamericana Ciudad de México.

� Dra. Cristina Larrea, professora titular del Departament d’Antropologia Social, per fer una estada acadèmica al Departament d’Antropologia de la Universidade Estadual de Campinas (Brasil).

• Beques de mobilitat per fer estades a la Universitat de Barcelona:

� Verónica Díez de León, estudiant del doctorat de Filosofia de la Universidad Iberoamericana Ciudad de México, per fer una estada acadèmica a la Facultat de Filosofia.

� Cintia Menéndez, estudiant de doctorat i docent del Departament de Química de la Universidad Nacional del Sur (Argentina), per fer una estada acadèmica a la Facultat de Farmàcia.

Finalment, també s’ha vehiculat la visita a diferents centres de la UB d’un grup de docents de la Universidad Nacional de Trujillo (Perú) per rebre assessorament en diverses qüestions referents a la qualitat acadèmica. En concret, les professores Angelita Cabrera, Karina Fasanando, Emiliana Huaman i Lurdes Tuesta es van entrevistar amb responsables de l’Agència de Postgrau, l’Agència de Polítiques i Qualitat, la Facultat de Biologia, l’ICE i la Facultat d’Educació del 20 al 24 de març de 2017. 3.4. Informació econòmica

El curs acadèmic 2016-2017 (a data 18-10-2017), la matrícula dels títols propis va generar un total de 10.303.590,67 €. En concepte d’overheads es van ingressar 2.937.203,63 € que, en aplicació del que s’estableix a les Bases d’execució del pressupost de la Universitat de Barcelona, es van distribuir en tres grans apartats:

• Despeses directes, que tenen una repercussió en els centres responsables dels cursos propis oferts.

• Despeses indirectes, que tenen repercussió en despeses generals de la Universitat de Barcelona.

• Serveis acadèmics, que són ingressos derivats de la marca UB. Com es pot apreciar a la Figura 18, els cursos aprovats van representar uns ingressos totals de 973.002,32 € per als centres que van oferir títols propis, i 1.964.201,31 € (la suma de despeses indirectes i serveis acadèmics) per a la

32

Universitat de Barcelona. Aquestes xifres suposen un increment del 14,6 % d’overheads respecte als darrers tres anys acadèmics (Figura 19).

Figura 18. Distribució dels overheads corresponents als títols propis

del curs 2014-2015 (a data 18-10-2017)

Figura 19. Evolució dels overheads entre el curs 2014-2015 i el 2016-2017

33

3.5. Altres activitats

La participació en estructures de la Universitat de Barcelona s’ha donat a la Comissió Acadèmica del Consell de Govern (CACG) i en els patronats de la Fundació de l’IL3 i de la Fundació Josep Finestres. L’Agència de Postgrau ha continuat participant com a convidada en la CACG mitjançant la seva directora. Igualment, el Dr. Joan Maria Malapeira, com a director de l’Agència, havia participat com a patró de l’IL3. A partir de l’1 de setembre de 2015 i fins a l’actualitat, hi ha participat la Dra. Mª Cristina Sanz en qualitat de convidada. Finalment, l’actual directora de l’Agència de Postgrau participa com a patrona en el patronat de la Fundació Josep Finestres des del 21 de febrer de 2017. Així mateix, la directora de l’Agència ha assistit a les reunions de patronat següents:

• Fundació IL3 (convidada): 30 de novembre de 2016, 21 d’abril de 2017 i 27 de juny de 2017

• Fundació Josep Finestres (patrona des del 21 de febrer de 2017): 2 de març de 2017 i 5 de juliol de 2017

També ha assistit a les reunions de la CACG següents:

• 15 de setembre de 2016

• 6 de febrer de 2017

• 23 de març de 2017

• 31 de maig de 2017

• 3 de juliol de 2017

D’altra banda, al llarg del curs 2016-2017 s’han signat 31 convenis de col·laboració, la majoria per a cursos de formació contínua. Majoritàriament són d’àmbit nacional (87,1 %) i la resta, de caràcter internacional (12,9 %).

4. Perspectives de futur

Durant el curs 2016-2017 hi ha hagut un canvi en la direcció de la UB amb motiu del canvi de rector i d’equip rectoral. Això ha comportat també un canvi a l’Agència de Postgrau, que ha passat de dependre orgànicament i jeràrquicament només del rector a dependre també funcionalment de la vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica. Aquest canvi obre un marc molt més clar quant a la relació, sobretot, de les titulacions pròpies amb els màsters universitaris, la qual cosa es valora molt positivament a l’hora de posar en marxa diferents accions que ja teníem engegades o que es posaran en marxa en el futur.

34

Tenint en compte també aquestes consideracions i l’estat actual dels projectes i les accions posades en marxa per l’Agència, s’estableixen les propostes d’accions incloses en cadascuna de les línies estratègiques per al curs 2017-2018. 4.1 Oferta A partir del setembre de 2017 està previst fer una sèrie de visites als diferents centres, amb l’objectiu principal de potenciar-ne l’oferta. Les visites s’allargaran en el temps per poder mantenir reunions en els centres que s’han considerat més adients. L’Agència ha suggerit que a les reunions, convocades pels degans, s’hi convidi els caps de departament i de grups de recerca, ja que són les persones que millor coneixen les possibles potencialitats (estan a prop del professorat i dels seus temes de treball, per la qual cosa poden ser font d’idees). Des de l’Agència de Postgrau s’aposta fortament per aquesta iniciativa, que s’espera que sigui molt profitosa. A les reunions s’explicaran diverses qüestions sobre projectes, accions i avançament general sobre postgrau i formació contínua. Tot això i els canvis normatius i d’orientació promoguts per l’Agència de Postgrau en particular i per la UB en general també s’explicaran en una reunió o jornada amb els directors de cursos, programada per al primer semestre del curs 2017-2018. Està previst desenvolupar el projecte de cerca de l’oferta de cursos de postgrau per paraules clau i l’aplicació informàtica corresponent. Aquesta acció està íntimament lligada a l’antiga aspiració de dissenyar grans agrupacions de cursos (propis, oficials, reglats i no reglats), amb l’objectiu que l’estudiant potencial copsi tot el que la Universitat de Barcelona pot oferir i trobi allò que més cobreixi les seves expectatives dins un marc global de l’oferta. Altres accions directament relacionades amb l’oferta pròpia que es preveu desenvolupar a partir del curs 2017-2018 són la valoració dels possibles partners abans d’establir cursos conjunts i la modificació de l’estructura i el desenvolupament de la formació universitària específica (activitats de curta durada). També es preveu posar en marxa el pla pilot de desenvolupament d’itinerari lliure, una acció que té com a objectiu que l’estudiant pugui configurar els seus estudis segons les seves necessitats i expectatives. Quant a metodologies docents, es preveu potenciar la formació semipresencial i a distància, per la qual cosa caldrà incentivar la virtualització de cursos i posar a l’abast del professorat les eines necessàries per fer-ho. En aquest sentit, s’estudiaran les necessitats de virtualització amb la finalitat de determinar quines millores fan falta en les eines TIC de què disposa la UB, i es participarà en el grup de treball sobre aquests temes que lidera el vicerector de Transformació Digital. En l’estudi de necessitats de virtualització, es farà un èmfasi especial en la descripció de la situació inicial i el punt de partida dels campus virtuals de què disposem, explicitant quines necessitats TIC té la UB per fer la transició de la

35

modalitat presencial —que és la predominant en els títols propis oferts per les facultats— a la modalitat semipresencial o a distància, i que es puguin aplicar el proper curs. En concret, es col·laborarà amb el Servei d’Audiovisuals i amb el CRAI per fer ús del Moodle, no sols com a repositori sinó també com a transmissor de continguts, eina de traçabilitat de l’alumne, eina de comunicació síncrona i asíncrona, generador de feedback i sistema d’autoavaluació. Així mateix, es busca explorar altres recursos tecnològics, com els vídeos en temps real (streaming), YouTube i similars, cursos en obert i altre material digital, com ara vídeos elaborats pel mateix professorat i els estudiants.

4.2 Reconeixement

El gener de 2018 es posarà en marxa la primera edició de l’etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis, amb l’objectiu de fer valer l’oferta de cursos propis i potenciar-ne la millora. Se seguirà el procediment establert a les bases per a l’obtenció de l’etiqueta, de manera que es preveu que a finals de març s’hagi resolt la primera convocatòria. Hi ha previstes reunions amb membres del Consell Executiu per proposar indicadors a partir d’una primera simulació en dos centres pilot (la Facultat de Dret i la Facultat d’Educació), així com la presentació d’un document final amb les condicions i el procediment que se seguirà per a l’obtenció de l’etiqueta.

També es desenvoluparà el Sistema de Garantia Interna de la Qualitat per a cursos propis. Es començarà amb el disseny, que es farà en col·laboració i seguint les directrius de l’Agència de Polítiques i Qualitat de la UB, també en els dos centres pilot.

D’altra banda, durant aquest curs es revisaran i milloraran les enquestes als estudiants, professors i gestors que participen en els cursos propis de la UB. Per fer-ho, es treballarà juntament amb el Gabinet Tècnic del Rectorat.

L’enquesta actual que es passa als estudiants té 22 ítems que tenen com a finalitat avaluar diversos aspectes del curs (qualitat general, aspectes organitzatius i de gestió, idoneïtat en relació amb el món professional, pertinència i actualitat dels continguts, actuació docent del professorat i sistema d’avaluació). Des de l’Agència de Postgrau es considera que algunes preguntes són redundants i que, així, aporten la mateixa informació que d’altres, per la qual cosa es revisaran els ítems amb l’objectiu de reduir l’enquesta sense perdre informació. D’altra banda, l’enquesta inclou un apartat dedicat al sistema de tutories que caldria clarificar perquè els estudiants siguin més conscients del que estan responent (si es tracta de tutories del curs de forma global, de tutories d’assignatura o de tutories lligades al treball final).

En relació amb l’enquesta adreçada als gestors dels cursos, el model actual aporta poca informació rellevant perquè l’Agència pugui millorar la gestió dels cursos. Es farà una revisió a fons de l’instrument, doncs, perquè els resultats serveixin per millorar la gestió, tant a nivell de centre com de l’Agència de Postgrau.

36

Finalment, es té previst, en el futur proper, elaborar documents informatius per millorar l’oferta de cursos propis, cosa que ajudarà a aclarir aspectes com ara:

• Què s’entén per tutories.

• Quins continguts mínims ha de tenir un curs per assolir l’estàndard dequalitat.

• Quina informació sobre l’avaluació ha de constar en la proposta.

• Com s’ha d’utilitzar la marca UB en les accions de difusió del curs.

4.3 Internacionalització

Es continuarà treballant des de les xarxes en les quals l’Agència de Postgrau participa de manera activa, per internacionalitzar l’oferta i el professorat de la Universitat de Barcelona. Esperem que els contactes amb els ambaixadors puguin ajudar a donar a conèixer l’oferta pròpia de la UB en diversos països. El desenvolupament del sistema intern de garantia de la qualitat dels cursos propis i la distinció d’alguns cursos amb l’etiqueta UB d’excel·lència un cop aprovats els protocols i procediments corresponents i la posada en marxa de les accions seran un bon suport per a la promoció de l’oferta.

Així mateix, està previst que professors de la Universitat de Barcelona imparteixin seminaris en línia dins el pla de formació de la xarxa RECLA per als seus associats i participin en el doctorat de Gestión estratègica impartit pel Consorci d’Universitats de Lima (PUCP, Cayetano Heredia, Lima i Pacífico). Igualment, es vehicularà la visita de responsables de formació d’universitats estrangeres a fi i efecte que coneguin la nostra oferta i explorin possibilitats de col·laboració.

Finalment, tenim la intenció de començar a dissenyar accions d’internacionalització per a cursos propis de la UB.

4.4 Responsabilitat social

La responsabilitat social és una línia estratègica que volem posar en marxa en breu. Es preveu que s’haurien de desenvolupar tres línies d’acció:

• integrar en el Pla estratègic de la Universitat i en el Pla de responsabilitatsocial universitària de la Universitat de Barcelona accions de formaciócontínua

• apropar els cursos de formació contínua al programa d’aprenentatge-servei,i

• engegar noves línies d’oferta que acostin la universitat a la societat i quepuguin rebre el suport de les administracions públiques.

37

5. Annexos

Annex I. Canvis en la composició del Consell de Direcció el curs 2016-2017

Annex II. Canvis en la composició del Consell Executiu el curs 2016-2017

Annex III. Relació d’activitats de formació universitària específica del curs 2016-2017

Annex IV. Estudi d’anul·lació de cursos (2015-2016)

Annex V. Estudi d’anul·lació de cursos (2016-2017)

Annex VI. Enquesta d’opinió dels estudiants

Annex VII. Resultats obtinguts a les passacions 30 (maig-setembre 2016), 31 (octubre 2016 - gener 2017) i 32 (febrer-abril 2017)

Annex VIII. Enquesta d’opinió del professorat

Annex IX. Resultats obtinguts a les enquestes de professorat

Annex X. Enquesta d’opinió dels cursos de formació corporativa

Annex XI. Informe dels cursos Fellowship

Equip de redacció: Mª. Cristina Sanz, Òscar Mascarilla, Ferran Laín, Concepció Amat, Manel Puigcerver, Helena Mestres, Sandra Codina i Estefanía Márquez.

Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona (planta baixa del Pati de Ciències)

Telèfon: 934 020 404 Fax: 934 034 999 A/e: agencia-postgrau@ub.edu Web: http://www.ub.edu/apostgrau/

Annex I. Canvis en la composició del Consell de Direcció al curs 2016-2017

ANTERIOR NOU

Dr. Dídac Ramírez Sarrió

Rector

Dr. Joan Elias García

Rector

Dr. Gaspar Rosselló Nicolau

Vicerector de política acadèmica, estudiants i

qualitat

Dra. Amelia Díaz Álvarez

Vicerectora de docència i ordenació

acadèmica

Dr. Manel Viader Junyent

Vicerector de política docent i lingüística

Dr. Oriol Escardíbul Ferrà

Vicerector d’economia

Sr. Jordi Codina Sans

Gerent

Sr. Francisco Sánchez Montero

Gerent

Dra. Maria Cristina Sanz López

Directora en funcions de l’Agència de Postgrau

Dra. Maria Cristina Sanz López

Directora de l’Agència de Postgrau

Dr. Òscar Mascarilla Miró

Coordinador de programes de l’Agència de

Postgrau

Dr. Òscar Mascarilla Miró

Director adjunt de l'Agència de Postgrau

Sra. Neli Caldentey Marí

Directora general Institut de Formació Contínua

IL3-UB

Sr. Guillem Íñiguez Papel

Director general Institut de Formació

Contínua IL3-UB

Sr. Armand Arilla Almunia

Director general de la Fundació Josep Finestres

Pendent

Dr. Xavier Triadó Ivern

Director adjunt de l’Institut de Ciències de

l’Educació ICE

Dr. Max Turull Rubinat

Secretari de l'Institut de Ciències de

l'Educació

Dra. Laura Guitart Tarrés

Delegada del rector per a màsters i postgraus de

la facultat d’Economia i Empresa

Dr. Santiago Forgas Coll

Delegat del rector per a màsters i postgraus

de la facultat d'Economia i Empresa

Dr. Francesc Salvat Gavaldà

Vicedegà de Recerca i doctorat de la facultat de

Física

Dra. Esther Pascual Miralles

Vicedegana d'afers acadèmics de la Facultat

de Física

Dra. Dolores Sánchez Aguilera

Vicedegana de la facultat de Geografia i Història

Dr. Daniel Piñol Alabart

Vicedegà acadèmic de la facultat de

Geografia i Història

Dra. M. Carmen Cascante Canut

Degana de la facultat de Matemàtiques i

Informàtica

Dra. Inmaculada Rodríguez Santiago

Delegada del rector per a recerca,

ocupabilitat i relacions amb empreses de la

facultat de Matemàtiques i Informàtica

Dra. Maria Peraire Ardèvol

Vicedegana de la facultat d’Odontologia

Desapareix la Facultat, s’assimila a la

facultat de Medicina i Ciències de la Salut

Dr. José Fermín López Sánchez

Vicedegà acadèmic de la facultat de Química

Dra. Mercè Segarra Rubí

Vicedegana de la facultat de Química

Dra. Immaculada Clemente Lapena

Vicedegana de recerca i innovació de la facultat

de Psicologia

Dr. David Gallardo Pujol

Vicedegà de recerca i innovació de la

facultat de Psicologia

Dra. Carme Terré Rull

Vicedirectora de l’Escola Universitària

d’Infermeria

Desapareix l’Escola, s’assimila a la facultat

de Medicina i Ciències de la Salut

Dr. Alfredo Irurtia Amigó

Subdirector d’estudis INEFC Barcelona

Dr. Xavier Iglesias Reig

Director INEFC Barcelona

Sr. Fco. Javier Varea Soler

Director de l’àrea de formació complementària

de la UB

Desapareix l’àrea de formació

complementària

Dr. Sergi Valera Pertegás

Coordinador de docència i estudiants de

l’Agència de Postgrau

Dr. Manel Puigcerver Olivan

Coordinador d'estudis i prospectiva de

l'Agència de Postgrau

Dra. M. Teresa Vadrí Fortuny

Coordinadora de desenvolupament de línies

d’actuació de l’Agència de Postgrau

Pendent de nomenament d’un nou

coordinador

Annex II. Canvis en la composició del Consell Executiu al curs 2016-2017

ANTERIOR NOU

Dr. Gaspar Rosselló Nicolau

Vicerector de política acadèmica, estudiants i

qualitat

Dra. Amelia Díaz Álvarez

Vicerectora de docència i ordenació acadèmica

Dra. Maria Cristina Sanz López

Directora en funcions de l’Agència de Postgrau

Dra. Maria Cristina Sanz López.

Directora de l’Agència de Postgrau

Dr. Òscar Mascarilla Miró

Coordinador de programes de l’Agència de

Postgrau

Dr. Òscar Mascarilla Miró

Director adjunt de l'Agència de Postgrau

Dr. Xavier Triadó Ivern

Director adjunt de l’Institut de Ciències de

l’Educació

Dr. Max Turull Rubinat

Secretari de l'Institut de Ciències de l'Educació

Dra. Laura Guitart Tarrés

Delegada del rector per a màsters i postgraus de

la facultat d’Economia i Empresa

Dr. Santiago Forgas Coll

Delegat del rector per a màsters i postgraus de la

facultat d'Economia i Empresa

Dra. Dolores Sánchez Aguilera

Vicedegana de la facultat de Geografia i Història

Dr. Daniel Piñol Alabart

Vicedegà acadèmic de la facultat de Geografia i

Història

Dra. Immaculada Clemente Lapena Vicedegana

de recerca i innovació de la facultat de Psicologia

Dr. David Gallardo Pujol

Vicedegà de recerca i innovació de la facultat de

Psicologia

Dra. Carme Terré Rull

Vicedirectora de l’Escola Universitària

d’Infermeria

Desapareix l’Escola i s’assimila a la facultat de

Medicina i Ciències de la Salut

Sr. Guillem Íñiguez Papell

Gerent de la Fundació Finestres

Sr. Jordi Gonzalo

Gerent de la Fundació Finestres

Sr. Lluís Miret Catalan

Director de planificació i operacions de l’Institut de

Formació Contínua IL3-UB

Sr. Francisco Pérez

Director acadèmic de l'Institut de Formació

Contínua IL3-UB

Dr. Sergi Valera Pertegás

Coordinador de docència i estudiants de l’Agència

de Postgrau

Dr. Manel Puigcerver Olivan

Coordinador d'estudis i prospectiva de l'Agència

de Postgrau

Dra. M. Teresa Vadrí Fortuny

Coordinadora de desenvolupament de línies

d’actuació de l’Agència de Postgrau

Pendent de nomenament d’un nou coordinador

Annex III. Relació d'activitats de Formació Específica Universitària (2016-2017)

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

FORMACIÓ BÀSICA PER COL·LABORAR EN BIBLIOTEQUES

Facultat de Ciències de la Terra

SHORT COURSE IN GEMMOLOGY

Facultat de Matemàtiques i Informàtica

DEEP LEARNING FROM SCRATCH (SHORT COURSE)

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

CURSO MODULAR DE IMPLANTOLOGÍA ORAL

CURSO TEÓRICO PRÁCTICO DE BARRERAS OCLUSIVAS VII

CURSO TEÓRICO PRÁCTICO DE BARRERAS OCLUSIVAS VIII

NURSING AND HEALTH SYSTEMS IN CATALONIA

Facultat de Psicologia

COMUNICACIÓ EMPÀTICA PER LA MEDIACIÓ (TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ NO VIOLENTA-CNV)

INTRODUCCIÓ A LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB CAVALLS I A L'EQUINOTERÀPIA SOCIAL

Facultat d'Economia i Empresa

HABLAR EN PÚBLICO. CONSTRUYENDO DISCURSOS EFECTIVOS

Pàgina 1 de 2

Annex III. Relació d'activitats de Formació Específica Universitària (2016-2017)

Facultat d'Educació

CATALUÑA: CULTURA Y EDUCACIÓN

CURSOS CARME AYMERICH D'APROFUNDIMENT PRÀCT. PSICOMOTRIU AUCOUTURIER

CURSOS CARME AYMERICH D'INICIACIÓ A LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER

DISSENY I ELABORACIÓ DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ DEL CENTRE EDUCATIU

GESTIÓ D'EQUIPS HUMANS EN CENTRES EDUCATIUS

OPTIMITZACIÓ DE REUNIONS DE TREBALL EN CONTEXTOS EDUCATIUS

PEDAGOGIA DEL ESPORTS OLÍMPICS DE COMBAT

PLANTEJAMENT I ELABORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Pàgina 2 de 2

1

Annex IV. Informe sobre els cursos anul·lats al curs 2015-2016

A partir de dades del curs 2015-2016, i sense incloure els cursos vinculats, d’un total de 631 cursos, s’han anul·lat 113 (17.9%). D’aquests, 60 (10.4% del total de cursos anul·lats respecte del total de cursos aprovats ) són cursos nous; per tant, un 53.1% dels cursos anul·lats són nous.

Per modalitats (presencial, semipresencial i a distància), aquest percentatge es distribueix de la següent manera (figura 1):

Figura 1. Percentatge de cursos anul·lats per modalitats.

Com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal tenir en compte ambdues variables (figura 2).

Figura 2. Cursos anul·lats/cursos aprovats per modalitats.

Al fer-ho, es veu que hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos anul·lats a les diferents modalitats (Chi quadrat=6.59, 2 g.l., p=0.037) perquè

0,096671949; 54%0,045958796; 26%

0,036450079; 20%

Cursos anul·lats per modalitats

Presencial Semi presencial A distància

0

5

10

15

20

25

30

Presencial Semi presencial A distància

Cursos anul·lats per modalitats

2

s’anul·len més cursos presencials i semipresencials del que caldria esperar, i menys cursos a distància dels esperats (taula I).

Presencials Semipresencials A distància Aprovats 315

(318.9) 118

(124.7) 198

(187.4) Anul·lats 61

(57.1) 29

(22.3) 23

(33.6) Taula I. Cursos aprovats i anul·lats a les diferents modalitats. Entre parèntesi,

freqüències esperades.

Per tipus (Màster, Diploma d’especialització/Postgrau, Expert, Curs superior universitari, Diploma d’extensió, Certificat d’extensió), aquest percentatge es distribueix de la següent manera (figura 3):

Figura 3. Percentatge de cursos anul·lats per tipus.

0,04437401; 25%

0,050713154; 28%

0,020602219; 11%

0,039619651

; 22%

0,003169572; 2%

0,020602219; 12%

Cursos anul·lats per tipus

Màster Diploma d'especialització/Postgrau

Expert Curs superior

Diploma d'extensió Certificat d'extensió

3

Novament, com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal tenir en compte ambdues variables (figura 4).

Figura 4. Cursos anul·lats/cursos aprovats per tipus de curs.

Si s’analitza, es veu que hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos anul·lats als diferents tipus (Chi quadrat=24.84, 5 g.l., p<<0.01) perquè s’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més cursos de diploma d’especialització/postgrau i cursos superiors universitaris dels esperats (taula II).

Màster Diploma d’especialització

/postgrau

Expert Curs superior

universitari

Diploma d’extensió

Certificat d’extensió

Aprovats 290 (269.7)

107 (117.9)

73 (72.9)

73 (83.1)

13 (12.7)

75 (74.6)

Anul·lats 28 (48.3)

32 (21.1)

13 (13.1)

25 (14.9)

2 (2.3)

13 (13.4)

Taula II. Cursos aprovats i anul·lats dels diferents tipus. Entre parèntesi, freqüències

esperades. Les cel·les de la taula de contingència responsables de la significació de la

Chi quadrat es marquen amb ombrejat gris.

Respecte dels resultats, seria altament recomanable concentrar els esforços d’intentar esbrinar les raons d’aquestes anul·lacions als cursos tipus Diploma d’especialització/postgrau i Curs superior universitari.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Cursos anul·lats per tipus de curs

4

D’altra banda, per centres hi ha una mitjana aritmètica de 19.9% de cursos anul·lats (desviació típica=12.59). Com es pot apreciar a la figura 5, hi ha sis centres que tenen un percentatge de cursos anul·lats que està clarament per sobre d’aquesta mitjana (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac. de Belles Arts, Fac. de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Fac. de Filologia, Fac. de Filosofia i l’Institut de Ciències de l’Educació). Per aquesta raó, seria convenient concentrar els esforços en aquests centres.

Figura 5. Percentatge de cursos anul·lats per centre.

Finalment, hi ha una relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i el percentatge de cursos nous anul·lats (figura 6), que explica el 37% de la variància

-10

0

10

20

30

40

50

60

Pe

rce

nta

tge

Percentatge de cursos anul·lats

5

total de les dades. Aquest resultat mostra que els cursos anul·lats depenen en bona mesura de l’oferta de cursos nous: a més cursos nous, més cursos anul·lats.

Figura 6. Relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i el % de

cursos nous anul·lats.

A la figura 7 es pot veure com es distribueix per centres la raó cursos anul·lats/aprovats. La mitjana aritmètica és de 19.89 (desviació típica=12.59) i n’hi ha sis centres que clarament estan per sobre d’aquesta mitjana (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Cu

rso

s a

nu

l·la

ts/a

pro

vats

% cursos nous anul·lats

Relació cursos anul·lats/aprovats-% cursos

nous anul·lats

F(1,18)=10.54, P=0.004; R2=37%

6

de Belles Arts, Fac. de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Fac. de Filologia, Fac. de Filosofia i l’Institut de Ciències de l’Educació).

Figura 7. Raó cursos anul·lats/aprovats per centres.

0

10

20

30

40

50

60

Cursos anul·lats/aprovats per centres

7

La figura 8 mostra el percentatge de cursos nous anul·lats per centres. La mitjana aritmètica és de 39.79 (desviació típica=28.49). En aquest cas, tots els centres amb l’excepció de 7 (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac. de Biblioteconomia, Fac. de Ciències de la Terra, Fac. de Matemàtiques i Informàtica, Fac. de Medicina i Ciències de la Salut (Medicina), Fac. de Medicina i Ciències de la Salut (Odontologia) i la Fac. d’Economia i Empresa) estan per sobre d’aquesta mitjana. Clarament, doncs, es torna a posar de manifest de nou que una part molt important del cursos anul·lats es correspon a cursos nous.

Figura 8. Percentatge de cursos nous anul·lats per centres.

Estadísticos

0

20

40

60

80

100

120

Percentatge cursos nous anul·lats per centres

8

Num_ed

N Válidos 62

Perdidos 0

Media 2,40 Mediana 1,00

Percentiles

25 ,00

50 1,00

75 3,00

Estadístics descriptius dels cursos anul·lats per nombre d’edicions. La mediana és a

l’1.

Num_ed Frecuenci

a Porcentaj

e Porcentaje

válido Porcentaje acumulado

Válidos

0 29 46,8 46,8 46,8

1 11 17,7 17,7 64,5

2 5 8,1 8,1 72,6

3 5 8,1 8,1 80,6

4 1 1,6 1,6 82,3

5 2 3,2 3,2 85,5

6 1 1,6 1,6 87,1

7 5 8,1 8,1 95,2

12 1 1,6 1,6 96,8

21 1 1,6 1,6 98,4

25 1 1,6 1,6 100,0

Total 62 100,0 100,0

Freqüència de cursos anul·lats per nombre d’edicions.

9

Distribució de cursos anul·lats per nombre d’edicions. A partir dels 3 anys pràcticament

no hi ha anul·lacions (el 27.4%).

(Prova de normalitat de Shapiro-Wilks. Estadístic=0.564, 64 g.l., p<<0.01)

Hi ha una correlació negativa entre el nombre de cursos anul·lats i el nombre

d’edicions (rS=-0.799, n=11, p=0.003).

10

No hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos anul·lats en

funció de qui gestiona els cursos:

Centre adscrit FFI IL3 UB

Anul·lats 6 3 41 62

No anul·lats 15 32 184 287

Chi quadrat= 3.73, 3 g.l., P=0.292.

Tampoc hi han diferències estadísticament significatives entre els cursos anul·lats en

funció de si s’han publicitat a la web o no :

Publicitats a la web No publicitats a la web

Anul·lats 28 13

No anul·lats 138 46

Chi quadrat=0.78, 1 g.l., P=0.377.

11

CONCLUSIONS

1. S’anul·len més cursos presencials i semipresencials del que caldria esperar, i menys cursos a distància dels esperats.

2. S’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més cursos de diploma d’especialització/Postgrau i cursos superiors dels esperats.

3. Hi ha sis centres que tenen un percentatge de cursos anul·lats que està clarament per sobre d’aquesta mitjana (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac. de Belles Arts, Fac. de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Fac. de Filologia, Fac. de Filosofia i l’Institut de Ciències de l’Educació).

4. Els cursos anul·lats depenen en bona mesura de l’oferta de cursos nous: a més cursos nous, més cursos anul·lats.

5. La major part dels cursos anul·lats són els que tenen una edició. A partir de la tercera edició del curs, la probabilitat que s’anul·li un curs és molt baixa.

6. El nombre de cursos anul·lats no està associat ni a qui els gestiona ni si s’ha fet publicitat a la web o no.

1

Annex V. Informe sobre els cursos anul·lats al curs 2016-2017

A partir de dades del curs 2016-2017, i sense incloure els cursos vinculants, d’un total de 623 cursos s’han anul·lat 88 (14.1%). D’aquests, 47 (7.5% del total de cursos anul·lats respecte del total de cursos aprovats ) són cursos nous; per tant, un 53.4% dels cursos anul·lats són nous.

Per modalitats (presencial, semipresencial i a distància), aquest percentatge es distribueix de la següent manera (Figura 1):

Figura 1. Percentatge de cursos anul·lats per modalitats.

Com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal tenir en compte ambdues variables (Figura 2).

Figura 2. Cursos anul·lats/cursos aprovats per modalitats.

2

Al analitzar-ho, es veu que no hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos anul·lats a les diferents modalitats (Chi quadrat=2.99, 2 g.l., p=0.224), tot i què s’anul·len menys cursos a distància dels esperats (Taula I).

Presencials Semi presencials A distància Aprovats 311

(314.6) 138 (141.1)

174 (167.4)

Anul·lats 48 (44.4)

23 (19.9)

17 (23.6)

Taula I. Cursos aprovats i anul·lats a les diferents modalitats. Entre parèntesi,

freqüències esperades.

Per tipus (Màster, Diploma d’especialització/postgrau, Expert, Curs superior universitari, Diploma d’extensió, Certificat d’extensió), aquest percentatge es distribueix de la següent manera (figura 3):

Figura 3. Percentatge de cursos anul·lats per tipus.

3

Novament, com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal tenir en compte ambdues variables (Figura 4).

Figura 4. Cursos anul·lats/cursos aprovats per tipus de curs.

Si s’analitza, es veu que hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos anul·lats als diferents tipus (Chi quadrat=21.642, 5 g.l., p=0.001) perquè s’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més cursos superiors universitaris dels esperats (Taula II).

Màster Diploma d’especialització

/postgrau

Expert

Curs superior

universitari

Diploma d’extensió

Certificat d’extensió

Aprovats 255 (239.2)

105 (108.7)

86 (90.3)

91 (101.6)

9 (9.6)

77 (73.6)

Anul·lats 18 (33.8)

19 (15.3)

17 (12.7)

25 (14.4)

2 (1.4)

7 (10.7)

Taula II. Cursos aprovats i anul·lats per diferents tipus. Entre parèntesi, freqüències

esperades. Les cel·les de la taula de contingència responsables de la significació de la

Chi quadrat es marquen amb ombrejat gris.

D’altra banda, quan s’analitza el nombre de cursos anul·lats en funció de qui gestiona els cursos, es pot apreciar que no hi ha diferències estadísticament significatives (Chi

4

quadrat= 6.77, 3 g.l., P=0.080, Taula III). Malgrat aquesta manca de significació, els cursos organitzats per IL3 presenten un percentatge de cursos anul·lats respecte del total inferior al de la resta (Figura 5).

Centre adscrit FFI IL3 UB

Anul·lats 5 (3.8) 7 (5.8) 24 (35.0) 52 (43.4)

No anul·lats 22 (23.2) 34 (35.1) 224 (213) 255 (263.6)

Taula III. Cursos aprovats i anul·lats en funció de l’entitat que realitza la gestió dels

cursos. Entre parèntesi, freqüències esperades.

Figura 5. Percentatge de cursos anul·lats respecte al total de les diferents entitats que

gestionen els cursos.

Tampoc s’observen diferències estadísticament significatives entre els cursos anul·lats en funció de si s’han publicitat a la web o no (Prova de la Probabilitat Exacta de Fisher=0.68, Taula IV i Figura 6).

Publicitats a la web No publicitats a la web

Anul·lats 50 2

No anul·lats 247 8 Taula IV. Cursos aprovats i anul·lats en funció de si s’han publicitat a la web o no.

5

Figura 6. Percentatge de cursos anul·lats respecte al total en funció de si s’han publicitat

a la web o no.

Per centres, hi ha una mitjana aritmètica de 23.2% de cursos anul·lats (desviació típica=23.8). Com es pot apreciar a la figura 7, hi ha sis centres que tenen un percentatge de cursos anul·lats que està clarament per sobre d’aquesta mitjana (Escola de Noves Tecnologies Interactives, Escola Superior de Relacions Públiques, Facultat de Belles Arts i Facultat de Ciències de la Terra). Cal tenir present, però, que al primer centre es va ofertar només un curs, que es va anul·lar posteriorment, la qual cosa explica aquest 100% d’anul·lacions.

Figura 7. Percentatge de cursos anul·lats.

Finalment, hi ha una relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i el percentatge de cursos nous anul·lats (figura 8), que explica el 28.3% de la variància

6

total de les dades. Aquest resultat mostra que els cursos anul·lats depenen en part de l’oferta de cursos nous: a més cursos nous, més cursos anul·lats.

Figura 8. Relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i el % de

cursos nous anul·lats.

A la figura 9 es pot veure com es distribueix per centres la raó cursos anul·lats/aprovats. La mitjana aritmètica és de 23.73 (desviació típica=24.43) i n’hi ha cinc centres que clarament estan per sobre d’aquesta mitjana.

7

Figura 9. Raó cursos anul·lats/aprovats per centres.

La figura 10 mostra el percentatge de cursos nous anul·lats per centres. La mitjana aritmètica és de 45.64 (desviació típica=37.12). En aquest cas, nou centres estan per sobre d’aquesta mitjana. Clarament, doncs, es torna a posar de manifest de nou que una part molt important del cursos anul·lats es correspon a cursos nous.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

Cursos anul·lats/aprovats per centres

8

Figura 10. Percentatge de cursos nous anul·lats per centres.

Analitzant la freqüència d’edicions dels cursos anul·lats (Taula V i Figura 11), es pot apreciar que la mediana del nombre d’edicions és de zero, i que el rang interquartíl·lic és de 2.75. Això suggereix fortament que la probabilitat que un curs s’anul·li a la seva primera edició és molt alta (53.4%), i que a partir de la tercera edició, aquesta probabilitat disminueix a uns nivells molt baixos (21.5%). En forta concordança, s’observa que hi ha una correlació negativa i estadísticament significativa entre el nombre de cursos anul·lats i el nombre d’edicions (rS=-0.908, n=11, p<<0.001).

Nombre d’edicions Freqüència Percentatge

0 47 53.4

1 11 12.5

2 8 9.1

3 3 3.4

9

4 2 2.3

5 3 3.4

7 5 5.7

8 2 2.3

10 1 1.1

12 1 1.1

16 1 1.1

19 1 1.1

Taula V. Freqüència de cursos anul·lats per nombre d’edicions.

Figura 11. Distribució de cursos anul·lats per nombre d’edicions. A partir dels 3 anys

pràcticament no hi ha anul·lacions (el 21.5%).

CONCLUSIONS

1. S’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més Cursos Superiors Universitaris dels esperats.

2. El nombre de cursos anul·lats no està associat ni a qui els gestiona ni si s’ha fet publicitat a la web o no.

10

3. Hi ha sis centres que tenen un percentatge de cursos anul·lats que està clarament per sobre d’aquesta mitjana, i cinc cursos que tenen la raó cursos anul·lats/cursos aprovats per sobre de la mitjana.

4. Els cursos anul·lats depenen en bona mesura de l’oferta de cursos nous: a més cursos nous, més cursos anul·lats.

5. La major part dels cursos anul·lats són els que tenen una edició. A partir de la tercera edició del curs, la probabilitat que s’anul·li un curs és molt baixa.

1

Annex VII. Resultats de les enquestes de valoració d’estudiants

Passacions 30 (període maig-setembre 2016), 31 (període octubre 2016-gener 2017) i 32 (febrer-abril 2017)

1. PERCENTATGE DE RESPOSTES

Hi ha un percentatge de respostes que es pot considerar dins del que és habitual (62.8%), i

lleugerament per sota de la mitjana aritmètica general (61.3%)

2. ANÀLISI PERFIL DELS ESTUDIANTS

PROCEDÈNCIA

LLOC FREQÜÈNCIA PERCENTATGE VÀLID

PERCENTATGE ACUMULAT

Catalunya 2978 59.2 59.2 Resta d’Espanya 875 17.4 76.6

Unió Europea 125 2.5 79 Resta d’Europa 75 1.5 80.5 Llatinoamèrica 798 15.9 96.4 Resta del món 96 1.9 98.3

Ns/Nc 86 1.7 100 Total 5033 100

La procedència majoritària dels estudiants és de Catalunya, amb una bona representació de

la resta d’Espanya i de Llatinoamèrica.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0 5 10 15 20 25 30 35

Pe

rce

nta

tge

de

re

spo

ste

s

Passacions

RESPOSTES A LES ENQUESTES

2

UNIVERSITAT DE PROCEDÈNCIA UNIVERSITAT FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE

ACUMULAT UB 1427 31.5 31.5

ALTRA UNIVERSITAT

2786 61.5 93

Ns/Nc 318 7.0 100 Total 4531 100

Majoritàriament, els estudiants provenen d’altres universitats

SEXE

SEXE FREQÜÈNCIA PERCENTATGE VÀLID

PERCENTATGE ACUMULAT

Home 1555 30.7 30.7 Dona 3418 67.3 88.0 Ns/Nc 99 2.0 100 Total 5072 100

Hi ha un predomini de dones dins dels estudiants

TREBALL TREBALLA? FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE ACUMULAT

Si 4147 81.8 81.8 No 881 17.4 99.2

Ns/Nc 38 0.8 100 Total 5066 100

En general, els estudiants ja s’han incorporat al món laboral

HORES TREBALLADES HORES FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE

ACUMULAT <12 hores 195 4.5 4.5

12-35 hores 1101 23.3 29.8 >35 hores 2645 60.9 90.7

Treballa (no indica h) 59 1.4 92.1 No treballa 306 7.0 99.1

Ns/nc 38 0.9 100 Total 4344 100

Els estudiants treballen majoritàriament a temps complert o gairebé

ANYS PASSATS DES DE LA SEVA TITULACIÓ

MEDIANA 7.0 RANG INTERQUARTÍL·LIC 11.0

MIDA MOSTRA 4221

Es tracta d’estudiants que s’han graduat fa set anys en promig

3

(Prova de normalitat de Shapiro-Wilks: estadístic=0.856, 4221 g.l., p<<0.01)

4

EDAT

MEDIANA 31 RANG INTERQUARTÍL·LIC 13

MÍNIM 20 MÀXIM 80

MIDA MOSTRA 4808

Els estudiants tenen una certa maduresa

(Prova de normalitat de Shapiro-Wilks: estadístic=0.901, 4808 g.l., p<<0.01)

3. ANÀLISI DELS ÍTEMS

ÍTEMS

Satisf. Info. Matric. Organit. Mòduls Objectius Continguts Seqüènc. Encavalc Metodol. MEDIANA 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

RANG INTERQUARTÍL·LIC

2 2 2 2 2 2 1 2 2 2

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499

ÍTEMS

Materials.

Seminaris. Pràctiques. Instal. Infraest. Avaluació 1 Avaluació 2 Docència

MEDIANA 5 5 5 5 5 5 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC 2 2 2 2 2 2 2 2

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499

ÍTEMS

Adeq. Profess. Nous coneix. Noves persp. Recomanar. MEDIANA 5 5 5 5

RANG INTERQUARTÍ·LIC

2 1 1 2

MÍNIM 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2499 2499 2499 2499

Annex IX. Resultats de les enquestes de valoració de professors (2016-2017)

Mostra: 2611 professors

ÍTEMS Satisf. Programac. Hores Franja

hor. Instal. Recursos Aprofundim. Continguts Aprenent. Duplic.

MEDIANA 6 5 5 6 5 5 5 5 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 5 6 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2565 2553 2564 2485 2522 2555 2542 2518 2506 2393

ÍTEMS

Aval. 1 Aval. 2 Comunic. Ús rec.

Comprom. Tutor. Con. prev. Con.ass.

MEDIANA 5 5 6 5 6 6 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC 1 1 1 2 1 1 2 1

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 1256 2217 2524 2397 2492 1423 2514 2464

ÍTEMS

Comp. esp. Comp transv. MEDIANA 5 5

RANG INTERQUARTÍ·LIC

1 1

MÍNIM 1 1 MÀXIM 6 6

MIDA MOSTRA 2442 2377

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Enquesta de satisfacció de serveis per socis i clients d’accions de formació a mida

Curs/programa:

Codi intern:

Càrrec de qui respon l'enquesta:

Data:

Agraïm la seva col·laboració en la resposta del següent qüestionari el qual pretèn valorar els següents aspectes: la qualitat de la formació rebuda per part d’IL3-UB i la qualitat del servei ofert per part d’IL3-UB abans, durant i després de la formació.

La seva opinió és molt important i ens serà d'utilitat per a la realització de futures millores.

Recomanaria la nostra acció formativa?

En relació a la qualitat de la formació rebuda:

En general, estem satisfets amb l’acció formativa realitzada

L’organització del curs, pel que fa al compliment d’horaris, informació i atenció a l’alumnat ha estat correcta

Els objectius de l’acció formativa han estat alineats amb el seu desenvolupament

La informació que hem rebut, abans de l’inici de l’acció formativa, ha estat satisfactòria.

En relació a la qualitat del servei, valori els elements que hagi contractat:

Accés al campus/comunicació de les claus d’accés.

Procediment de matrícula/inscripció.

Agrairíem valori el seu seu grau de satisfacció en relació als següents aspectes amb una escala de l'1 al 6, sent 1 la puntuació més baixa i 6 la més alta.

Els continguts que s’hi han tractat estan actualitzats

Els materials d’estudi i de consulta proposats han estat adequats als continguts de l’acció formativa

La metodologia docent utilitzada ha estat adequada per al desenvolupament de l’acció formativa

L’acció formativa s’adequa a les funcions que es requereixen a la meva empresa o al món professional

L’acció formativa ha permès el desenvolupament d’habilitats i competències professionals necessàries

Producció del continguts/materials.

Claredat de la informació facilitada.

Qualitat dels informes de seguiment de l’alumnat.

Tasca de coordinació del programa.

Tasca d’atenció a l’alumnat.

Informació sobre el requeriments acadèmics de la certificació final

Expedició de diplomes/certificats.

Facturació de l’acció formativa.

Tasca de les consultories.

S'han resolt amb professionalitat i eficiència les reclamacions o demandes exposades.

En general, estic satisfet amb el servei ofert per l’IL3-UB.

Valori els següents aspectes generals:

El tracte del personal d’IL3-UB.

Preguntes obertes:

Quina informació ha trobat a faltar.

Quins elements recomanaria millorar.

Amb quines dificultats s'ha trobat?

Respecte a la totalitat del servei, si us plau, anota-hi qualsevol comentari, suggeriment, observació que vulgui afegir-hi o els aspectes que consideri destacables (favorables o desfavorables).

Moltes gràcies per la seva col·laboració

Agència de postgrau

MODEL D’INFORME PER A CURSOS TIPUS “FELLOWSHIP” Preguntes obertes 1. Utilitat del curs Acompliment d’objectius del curs, interiorització de coneixements, aprofitament de pràctiques i activitats complementàries (si escau). 2. Seguiment del curs Assistència, participació, organització d’activitats, interès dels estudiants, implicació del Servei, interacció estudiant-Servei. 3. Aprofitament Implicació dels estudiants, acompliment d’objectius per part dels estudiants, assoliment de competències i habilitats. 4. Conflictes, queixes i/o suggeriments rebuts 5. Incidències Qualsevol mena de casuística que hagi pogut alterar la marxa prevista del programa. 6. Seguiment egressats En la mida del possible, qualsevol informació que indiqui quina ha estat la destinació dels estudiants i reflecteixi l’efectivitat del programa.