MEMÒRIA

ÍNDEX

Memòria del projecte Trans_art_06.Laboratori de pràctiques artístiques

El projecteFase 1_Exposició Taller obert. Sis projecte en procésFase 2_Exposició Trans_art_06. Sis projectes exposatsAltres accionsRecull de premsaPresentacions públiques del projecteCrèditsValoracions (Valoracions escrites just havent finalitzat el projecte)Algunes conclusions (Text que forma part del Butlletí núm. 3, escrit 6 mesosdesprés d’haver finalitzat el projecte. Setembre-octubre 2007)Valoracions dels equipaments

Materials adjunts

Elements gràfics: fulletons + pòsters Butlletins: núm. 1 + núm. 2 + núm. 3 Fulletó editat per Sitesize (projecte al centre cívic) Llibret de Laboratorium (projecte a la residència de gent gran) DVD: Memòria de Trans_art_06 en digital + Imatges del projecte DVD: Muntatge animat d’imatges del procés de treball DVD: Documental del projecte DVD: Entrevistes en profunfitat

EL PROJECTETrans_art_06.Laboratori de pràctiques artístiques és un projecte que va tenir lloc a l’illa FortPienc i a l’Espai Jove de l’Eixample de setembre de 2006 a març de 2007. Sis artistes ocol·lectius de diverses disciplines creatives -fotografia, arquitectura, art sonor, pel·lículesd’animació, art col·laboratiu…- van desenvolupar un procés de treball ideat per aquestcontext social. Tant les persones usuàries dels equipaments presents a l’illa com els veïns iveïnes del barri van col·laborar tot convertint-se en part activa de la proposta.

L’illa Fort Pienc reuneix en un conjunt arquitectònic un seguit d’equipaments públics - uncentre cívic, una biblioteca, una residència de gent gran i centre de dia, un mercatmunicipal, una escola bressol i una escola d’infantil i primària. La convivència d’aquestsserveis en un espai comú genera una riquesa de relacions i dinàmiques socials que elsprojectes artístics prenien com a context de treball.

De setembre a octubre de 2006 es va desenvolupar la Fase 1 amb l’exposició TALLEROBERT.SIS PROJECTES EN PROCÉS on es visibilitzava l’evolució del procés dels sis projectesartístics i, de gener a març de 2007, la Fase 2 amb l’exposició TRANS_ART_06.SISPROJECTES EXPOSATS amb els resultats de l’experiència.

PER QUÈ LA IDEA DE LABORATORI?

Trans_art_06.Laboratori de pràctiques artístiques és un projecte de caràctermultidisciplinar que facilita un context de treball a aquelles pràctiques artístiquescontemporànies que es defineixen per intervenir en contextos concrets i delimitats enun territori urbà. Entenent l’espai públic com a espai de treball i laboratori constructord’experiències.

Aquesta idea de laboratori va ser l’eix que donava forma i contingut conceptual alprojecte. El laboratori com un espai d’investigació i difusió. Un espai de treball situaten un context social determinat: l’illa Fort Pienc. Un espai en el qual també es fessinvisibles els processos dels treballs artístics i els seus resultats finals. En definitiva, esmobilitzessin i s’intensifiquessin sinèrgies a partir d’aquestes pràctiques artístiques,projectes duts a terme a través d’intervencions de distinta índole i que utilitzessinestratègies de relació amb persones i comunitats. Un laboratori obert al públic i a laparticipació.

ARTISTES I EQUIPAMENTS DE LA ILLA FORT PIENC QUE VAN PARTICIPAR

Artistes: Laboratorium (pel·lícules d’animació), Txuma Sánchez (artista visual),Experimentem amb l’Art (educació artística), Sitesize (art col·laborativo), Pau Faus(arquitecte) i Riccardo Massari (artista sonor).

Equipaments: Centre Cívic Fort Pienc, Residènciade gent gran i centre de dia Fort Pienc,Biblioteca Fort Pienc, Escola Bressol Fort Pienc i Ceip Fort Pienc, Mercat Fort Pienc i EspaiJove de l’Eixample.

CO

NTE

XT S

OC

IAL

ILLA

FO

RT

PIEN

C

FASE 1EXPOSICIÓ: TALLER OBERTVisibilització del procés del projectes artístics

TALLER OBERT. SIS PROJECTES EN PROCÉS

Sala d’Exposicions del Centre Cívic Fort PiencDel 1 de setembre al 15 d’octubre de 2006

Roda de premsa: 19 de setembre de 2006, 13h.Presentació pública del projecte: 19 de setembre de 2006, 18:30h.

Taller obert va ser una exposició convertida en els 6 espais de taller pels artistes participantsdurant el temps que van estar treballant en els equipaments. Va ser el lloc on les personesusuàries van poder visibilitzar els diferents processos de treball i la seva evolució. Lessessions de debat i treball pròpies de cada projecte van ser obertes al públic per possibilitarla comunicació i intercanvi directes entre artistes, participants i públics.

L’OBRA EXPOSADA VA SER PRODUCTE DELS SEGÜENTS PROCESSOS DE TREBALL

Els artistes o col·lectius artístics van ser convidats a participar en les dues exposicions enfunció de l’adequació del seu treball artístic al tipus de projecte que es proposava. Elprojecte va anar prenent forma a través d’un procés de treball entre els directors deTrans_art_06 i l’artista així com amb la col·laboració dels diferents responsables delsequipaments de l’illa i Espai Jove de l’Eixample que acullen la proposta.

Els artistes van treballar amb les persones usuàries dels espais. A partir de la comprensió ianàlisis de la realitat concreta d’aquestes persones usuàries van construïr un procés quepermetia enriquir a totes les parts implicades.

ESCRIURE UN LLIBRE, COMUNICAR ESPAIS DE LLIBERTAT Sitesize al centre cívic

L’objectiu d’aquest treball va ser posar en relació els diferents espais del centre cívic i lespersones que en fan ús. Els mitjans: organitzar grups de treball amb les diferentscomunitats d’usuaris de cada espai del centre (gent gran, infants, talleristes…) i dinàmiquesde recerca i debat entorn a la cultura cívica i el paper dels centres socials i ateneus en latradició política i cultural barcelonina.

El resultat va estat un conjunt de textos, contes, aforismes, etc. els quals es transcribiensobre els vidres que comuniquen i alhora separen els diferents espais del centre cívic. Unesvidrieres enteses com a fulls en blanc d’un llibre gegant, que es van anar omplint amb elresultat d’aquesta escriptura col·lectiva.

DESMEMÒRIALaboratorium a la Residència de gent gran i centre de dia

El projecte de Laboratorium va consistir en produir un documental audiovisual realitzat apartir del material recopilat i generat a la residència amb la col·laboració de les personesgrans i treballadors del centre. El projecte va tenir en compte una de les particularitatsd’aquest equipament: les persones que hi resideixen són els únics habitants de l’illa FortPienc.Aquest material, tant sonor com visual (cintes d’àudio i de vídeo, fotos, pel·lícules, dibuixos),van prendre la forma d’un vídeo-document que parla d’històries, dels records del passat i deles esperances de futur de la gent gran. Una reflexió sobre la residència com a lloc per a lamemòria, la dels seus habitants i la del propi espai de l’illa Fort Pienc.

LA ALDEATxuma Sánchez al mercat

Es tractava d’un reportatge fotogràfic que va incloure tan allò que es va mostrar a la salad’exposicions com una sèrie d’intervencions visibles en alguns espais del mercat i comerçosdel barri, L’autor va presentar el resultat d’un treball que va realitzar a partir del materialgràfic recopilat en les seves consultes a l’Arxiu Històric de l’associació de veïns del barri idurant el seu treball de camp amb els comerciants i consumidors del mercat. Aquestprojecte va plantejar una reflexió sobre les relacions de dependència existents entre laidentitat d’un lloc en procés de transformació constant i l’emergent renovació de lesestructures comercials, els seus protagonistes, els productes i les situacions d’intercanvi quees generen.

CARTOGRAFiA OBERTAPau Faus a la biblioteca

Cartografia Oberta Fort Pienc: Un mapa/arxiu va prendre com a punt de partidal’arquitectura de l’illa Fort Pienc. El Pau Faus va recopilar històries dels veïns i veïnesvinculades a l’edifici amb l’ajuda d’unes fitxes, d’una bústia mòbil i entrevistes personals. Lafinalitat va ser penjar aquest cúmul de vivències a una web (www.illafortpienc.net), unanova cartografia de l’illa oberta a tothom així com una peça que es va mostrar a l’exposició.A la biblioteca hi va haver un ordinador específic connectat a internet des d’on es podiaconsultar l’arxiu.L’especialització de la Biblioteca en arquitectura contemporània va fer d’aquest equipamentun lloc idoni des d’on replantejar les formes habituals de representació dels espaisarquitectònics.

TOT JUST HABITANT Experimentem amb l’Art a l’Escola Bressol i al CEIP

Experimentem va plantejar el seu projecte a partir del treball entorn les relacions entre lacasa i l’escola. Es van establir nexes d’identificació fotogràfica entre les aules, espais on elsinfants passen bona part del dia, i la seva llar. Unes motxilles-cub blanques van serconstruïdes expressament per a la proposta. Mitjançant fotos polaroid i altres materials elsalumnes van anar omplint les motxilles amb la finalitat de vincular els dos espais, el social(l’escola) i el privat (la casa).Es van realitzar una sèrie de sessions de treball conduïdes per Experimentem, en les qualsels espais de diàleg i les parts pràctiques van servir per construir la intervenció final.

OBSERVATORI ACÚSTICRiccardo Massari a l’Espai Jove de l’Eixample

Una proposta que va explorar l’univers sonor de l’illa Fort Pienc, amb la finalitat d’editar uncd a partir d’un muntatge dels materials enregistrats.L’artista i els joves van fer un treball d’escolta i enregistrament de les realitats acústiques del’illa. Se’ls va convidar a comprovar la varietat de sons que caracteritzen els espaisarquitectònics, els quals condicionen la vida diària dels seus habitants. Veus, sorolls,enrenous de tota mena que conformen l’unicitat acústica d’un espai. Entre tots van construiruna peça sonora per l’exposició i van decidir com editar el cedé, aproximant-se a la fluïdesadel ritme de la composició musical.

FASE 2EXPOSICIÓ TRANS_ART_06. SIS PROJECTES

EXPOSATS

EXPOSICIÓ TRANS_ART_06. SIS PROJECTES EXPOSATS

Sala d’Exposicions del Centre Cívic Fort Pienc12 de gener al 7 de març de 2007

Roda de premsa: 12 de gener de 2007, 17:30hInauguració: 12 de gener de 2007, 18:30h

Trans_art_06. Sis projectes exposats va ser una exposició que va difondre els resultatsfinals dels processos de treball en format de peça acabada. Aquest espai va permetreacostar-se a Trans_art_06.Laboratori de pràctiques artístiques i entendre, gràcies a lesobres i els suports i estratègies comunicatives pròpies d’una exposició, els objectius i elsprocessos del projecte en general.L’exposició va esdevenir un espai simbòlic comú i representatiu del conjunt de les personesparticipants així com una mirada diferent entorn els equipaments.

FULL DE SALA

Sis projectes exposats. Resultats del procés de treball

Del 12 de gener al 7 de març. Sala d’exposicions del Centre Cívic Fort Pienc

TRANS_ART_06.LABORATORI DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES és un projecte que té lloc a

l’Illa Fort Pienc i a l’Espai Jove de l’Eixample de setembre de 2006 a febrer de 2007. Sis artistes

o col·lectius de diverses disciplines creatives han desenvolupat, en una primera fase (setembre-

octubre), un procés de treball ideat per aquest context social. Tant els usuaris dels equipaments

presents a l’Illa com els veïns del barri han pogut col·laborar i convertir-se en part activa de la

proposta.

*****************************

Trans-Art és un projecte que s’inicia al gener del 2006 i es clausura al març del 2007. Un dels

objectius d’aquest projecte era crear una plataforma temporal de gestió, producció i exhibició de

projectes d’art contemporani que es desenvolupessin en un context físic i social concret: l’Illa

Fort Pienc i l’Espai Jove de l’Eixample.

Aquest punt de partida genera una situació que comporta la interrelació entre diverses disciplines

professionals, equipaments, institucions, artistes, i públics. Aquestes relacions són les que acaben

per donar solidesa al vincle de treball entre Trans_Art i el context de l’Illa. Fet que es fa possible,

per una banda, pel mateix procedir dels artistes en el seus treballs en relació amb el context, però

també gràcies a que hi ha un procés de gestió del projecte compartit amb els responsables dels

equipaments i els tècnics del districte, una permanència física continuada en l’espai, que es

converteix en l’oficina des d’on es fa la gestió del projecte i per descomptat, els diferents

moments de visibilitat (Exposició Taller Obert (setembre-octubre), Butlletins informatius, pàgina

web www.trans-artlaboratori.org, i aquesta exposició) que també han estat imprescindibles per

enfortir la vinculació del projecte amb el barri.

Treballar en relació a aquest espai ha significat generar punts d’intersecció per la col·laboració,

l’intercanvi, però també pel desacord. La implicació compartida entre responsables del projecte,

els artistes i els equipaments ha estat significativa. Són equipaments de tarannàs molt diferents i

amb objectius, realitats i rutines de treball dispars. És per això que una part important del

projecte és la que fa referència a la creació d’aquest espai comú de treball en la qual molta de

l’energia s’inverteix en processos de mediació i coordinació per posar en contacte camps

professionals amb llenguatges, punts de vista i metodologies de treball diverses. La riquesa

d’aquest procés i les evolucions de les dinàmiques tot sovint queden soterrades a causa del seu

caràcter volàtil i circumstancial. Ens interessava que totes aquestes situacions estiguessin

presents en la mateixa

exposició per no caure en el risc que aquesta acabés per transmetre la imatge idíl·lica d’un procés

sense aspectes negatius. Cal recordar doncs, que certes expectatives no s’han acomplert, que la

implicació no ha estat, per raons diverses, sempre i per part de tothom la mateixa, i que entre el

que es va proposar i el que ha acabat succeint hi ha hagut desviacions, algunes afortunades i

altres no tant. Que tot procés passa per alts i baixos i que un projecte en el qual les propostes en

el seu moment d’arrancada són abstractes implica fer una aposta i una actitud d’entusiasme,

apel·lar a la imaginació. Poder inaugurar aquesta exposició és donar fer que el procés ha arribat a

bon port.

La creació d’aquesta xarxa de col·laboració és la que facilita unes condicions per a que els

projectes que s’havien de desenvolupar tinguessin la possibilitat d’establir una relació real amb el

context.

Un dels altres objectius de Trans_Art proposava com a punt de partida que el projecte dels

artistes convidés a col·laborar amb persones usuàries d’aquests espais i que el procés de treball

que realitzessin donés peu a un cert retorn a les persones usuàries. Una demanda que ja

assenyalava com a “delicada” la relació que s’estableix entre els artistes i les persones amb les

que es col·labora. El procés de mediació i contacte amb l’entorn ha estat una part important del

treball que han estat realitzant els artistes. A través de cada projecte i el seu desenvolupament

s’han establert uns canals de col·laboració a partir del qual Tran_Art s’ha anat filtrant en multitud

d’espais i situacions. Els seus treballs mostren de maneres diferents la presència participativa de

persones usuàries dels equipaments i veïnat.

En quant a la qüestió de la participació caldria remarcar alguns aspectes. En primer lloc fer

present que hi ha hagut maneres dispars de participar en els projectes i que aquestes abasten un

ventall d’intensitats variades. Des d’aportacions puntuals fins implicacions molt més continuades.

Per altra banda el grau de participació no ha estat sempre el desitjat i tot i que cada projecte ha

generat una simbiosis específica amb les dinàmiques dels equipaments i les seves persones

usuàries no totes les situacions afavorien de la mateixa manera la participació en els processos

artístics. També hem volgut tenir en compte i plantejar acuradament què és el que passa en

relació amb les comunitats i persones que han col·laborat amb els diferents processos un cop

finalitzat els projectes. En aquest direcció la mostra, amb l’ exposició dels projectes i l’esforç per

recollir i donar testimoni del procés vol ser una eina per retornar al context i a les persones que hi

han participat un agraïment i el testimoni de la seva col·laboració.

La mostra té la intenció no només de mostrar la resolució formal amb la qual es clausuren els

processos artístics de Trans_Art, sinó també traslladar als visitants, hagin o no participat en el

procés, la idea de que ha estat una experiència rica i complexa, plena de situacions

d’aprenentatge i experimentació.

Cristian Añó i Lídia Dalmau

ALTRESACCIONS

BUTLLETINS INFORMATIUS

Butlletí_1: setembre 2006 / 8 pàg / b-n / 2000 unitatsButlletí_2: novembre 2006 / 8 pàg / b-n / 2000 unitatsButlletí_3: gener 2008 / 16 pàg / b-n / 2000 unitats

El butlletí_1 es va publicar al setembre del 2006 i la seva distribució va coincidir amb lainauguració de Trans_art_06, la posada en funcionament del Taller Obert i dels processosde treball dels artistes que es realitzaven en els diferents equipaments que van participar enel projecte. Aquesta publicació estava principalment pensada per ser distribuïda a l’illa FortPienc i el seu barri i tenia com a objectius informar sobre l’arrancada de Trans_Art alhoraque volia posar a l’abast dels possibles espectadors i participants un seguit d’eines, referentsi codis que facilitessin la construcció d’un context de lectura i recepció dels processosartístics que anaven a desenvolupar-se.El butlletí_2 va aparèixer a finals de novembre. Per una banda es van mostrar elsprocessos de treball que estaven realitzant els artistes i les dificultats pràctiques amb lesque s’estaven trobant a l’hora de portar a terme el projecte i, per l’altra, una part de lapublicació també recollia les percepcions que es tenien des dels equipaments i els seusresponsables al voltant del procés que s’estava seguint.

Aquestes dues primeres publicacions es van plantejar com un canal de visibilitat del procésde treball, conjuntament amb altres accions en paral·lel i també com una eina per crearvincles entre el projecte i el context. Es va prendre cura d’articular la informació tenint encompte l’existència d’interlocutors amb capitals culturals molt diferents i per això es vanproposar nivells de lectura diferents.

El butlletí_3 va aparèixer un cop finalitzat el projecte i passat un cert període de temps(gener 2008) i l’entenem com la darrera fase i l’últim espai de desenvolupament deTrans_art _06.Un lloc per la reflexió, per interrogar-se, pensat en contraposició a la intensitat delsmoments de producció de visibilitat i la seva lògica accelerada i, per tant, desenvolupat a unritme diferent, pausat i dilatat, però necessari per constituir-se amb una certa distància iperspectiva respecte al dia de la clausura, el 7 de març de 2007, de l’exposicióTrans_Art_06.Sis projectes exposats.

Aquest butlletí vol reivindicar la necessitat del temps en tot procés de treball col·lectiu pertal de que, més enllà de la realització del projecte, es donin les condicions per a laproducció d’un coneixement posterior. Es tractaria de fer valoracions, senyalar que s’haaprès, que no es tornaria a fer de la mateixa manera, i tot aquest material incorporar-ho alprojecte, com una part més, amb la mateixa condició de visibilitat pública que l’exposició, lapàgina web o altres dispositius utilitzats en el projecte. Un objectiu que des de Trans_Arthem intentat fer a partir d’un treball posterior per avaluar conjuntament amb elsresponsables dels equipaments i els artistes així com altres parts implicades el procés i elsresultats del projecte.

PÀGINA WEB

El web www.trans-artlaboratori.org va entrar en funcionament el maig del 2006. Va serconcebuda com un espai en construcció que a mida que avançava el projecte informés irecollís la documentació sobre tot el procés.

EDiTA.Espai de documentació i investigació

EDITA va ser un espai de consulta on es va poder trobar informació sobre els projectesartístics de Trans_art_06, sobre els artistes i propostes similars realitzades en altres llocs.També es podia consultar documentació de l’illa Fort Pienc i del barri.Un espai que es va anar ampliant durant aquest temps amb altres fonts documentals,bibliografia, pàgines web, articles, etc. Un conjunt d’eines que podien afavorir la reflexiósobre el propi projecte.

RECULLPREMSA

El seguiment de premsa ha estat dut a terme per una persona: Àlex Brahim. El projecte hasortit en diferents mitjans de comunicació, fent especial incidència a la segona fase delprojecte amb l’exposició Trans_art_06.Sis projectes exposats.

RELACIÓ DE PUBLICACIONS PREMSA TRANS_ART_06

IMPRESSOS

1. ART CONTEMPORANI + APROPJuliol – desembre 2006

2. AGENDA ESPAI TRANSFORMADORSTardor – hivern 2006

3. ON ANEM?En: El País, La Vanguardia, El Periódico, Avui y El Punt (BCN)Divendres 12 de gener de 2007

4. BIBLIOTEQUES DE BARCELONADepartament de premsaDilluns 8 de gener

5. LA VANGUARDIA: AGENDADivendres 12 de gener

6. EL PERIÓDICO: EL MILLOR DEL DIADivendres 12 de gener

7. ADN WEEKEND!: SECCIÓ IMPERDIBLESDivendres 12 de gener

8. EL PUNTDissabte 13 de gener

9. ART CONTEMPORANI + APROPGener – juny 07

10. BARCELONA METROPOLITAN MAGAZINEFebrer 2007

11. L’AGENDA CULTURAL BUTXACA

Febrer 2007

12. SUPLEMENT CULTURA/S. LA VANGUARDIA.28 Febrer 2007

13. ODArt. REVISTA D’ARTS VISUALSNúm.67. Març/Abril 2007

14. REVISTA PAPERS D’ART.Núm. 91 - Fundació Espais d’Art Contemporani2n semestre 2006

15. SUPLEMENT CULTURA/S. LA VANGUARDIA.4 Abril 2007

16. TRANSVERSAL.REVISTA DE CULTURA CONTEMPORÀNIANúm. 30 2007

WEB

17. LECOOL.COMSetmana gener 11-18

18. BCN.ES DIA A DIA - NOTÍCIES AJUNTAMENTDivendres 12 de gener

19. BCN.ES NOTÍCIES DISTRICTE EIXAMPLEDivendres 12 de gener

20. EIXAMPLE BARCELONA. SUPLEMENT DE DISTRICTE I DELS BARRISGener 2007

21. ESPAI JOVE DE L’EIXAMPLEGener 2007

22. AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES19 gener

23. INFOMERCAT DIGITAL NÚM.6425 gener

24. FLUIDO ROSA WEBGener 12-19

25. LEGISLACIONES IESPANAFebrer 2007

26. INFOKOOL AGENDA VIRTUAL ALTERNATIVASetembre 2006

27. TESITURE.COM CULTURA CONTEMPORÁNEASetembre 2006

RÀDIO

28. CATRADIO AGENDADissabte 13 gener

29. ONA CATALANA AGENDADissabte 13 gener

30. FLUIDO ROSA RNEDiumenge 14 gener

31. COM RÀDIO AGENDADiumenge 14 gener

32. SIGLO XXI RNEDimarts 16 de gener

TV

33. CANAL METROSetembre 2006

34. NOTíCIES BTV + AGENDA BTVDivendres 12 gener 2007

PRESENTACIONS PÚBLIQUES DEL PROJECTE

El projecte es va incloure en el recull de projectes que formava part del materialdocumental que es va repartir als assistents a les jornades d’Interacció06 organitzadesper la Diputació de Barcelona i que es van desenvolupar durant els dies 24, 25, 26, 27d’octubre del 2006.

El projecte va ser inclòs en l’espai documental/expositiu que acompanyava a l’exposicióEmpelts socials o altres interseccions entre l’art i l’esfera pública que va tenirlloc aCan Palauet, a Mataró del 15 de desembre del 2006 al 25 de febrer del 2007.

Presentació del projecte en les Jornades En Construcció. Realitats Socials Vs ProduccióArtística Contemporània. CaixaForum, 7 març 2007.

Presentació del projecte al II Màster universitari de Gestió Cultural de la Universitatde Granada. Març 2007.

Presentació del projecte en les Jornades per a Tècnics Municipals d’Arts Visuals de laDiputació de Barcelona. Granollers, 26-27 novembre 2007.

CRÈDITS

ORGANITZA. ALTERNATIVA JOVE PER LA INTERCULTURALITAT DIRECCIÓ. SINAPSIS (CRISTIAN AÑÓ + LÍDIADALMAU). CO-ORGANITZA. AJUNTAMENT DE BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. PEPA PÉREZ. MARIBEL ÚJEDA.ANTONI GÓMEZ. ESTER SUST. ISABEL PAGÈS. MÀXIM LÓPEZ. ASSUMPTA ESCARP. EQUIPAMENTS PARTICIPANTS.RESIDÈNCIA DE GENT GRAN I CENTRE DE DIA FORT PIENC. MERCAT FORT PIENC. CENTRE CÍVIC FORT PIENC.BIBLIOTECA FORT PIENC. ESCOLA BRESSOL FORT PIENC. CEIP FORT PIENC. ESPAI JOVE DE L’EIXAMPLE. ARTISTESPARTICIPANTS. TXUMA SÁNCHEZ. LABORATORIUM (PERE GINARD I LAURA GINÈS). SITESIZE (JOAN VILA-PUIG IELVIRA PUJOL). PAU FAUS. EXPERIMENTEM AMB L’ART (CONXA ANTONIO I JOSÉ ANTONIO DELGADO). RICCARDOMASSARI. MUNTATGE DOCUMENTAL DE TRANS_ART_06. LABORATORIUM. MUNTATGE EXPOSICIÓ. ORIOL ROSET.JOSÉ LUÍS PAULETE. GRÀFICA EXPOSICIÓ. AREA DE IMAGEN. DISSENY DIFUSIÓ. FANÀTIK-VISUAL. REDACCIÓBUTLLETÍ TRANS_ART. HELENA MIGUEIZ. MAQUETACIÓ BUTLLETÍ TRANS_ART. CHUSO ORDI. IMPRESSIÓ. ELTINTER. COL·LABOREN. GENERALITAT DE CATALUNYA - DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ.INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA. REGIDORIA DE JOVENTUT. MINISTERIO DE CULTURA. LÚDIC3.BIBLIOTEQUES DE BARCELONA. CAJA MADRID. MEGAHERCIOS. GRÀFIC CENTRE. PROJECTES ARTÍSTICS:DESMEMÒRIA. JOAN ALCAÑIZ. TRINIDAD ÁLVAREZ. DOLORS ARGENTÓ. JUANJO BELLO. DAVINIA BLÁNQUEZ. NÚRIABUTINYÀ. ÀNGELS CALBET. JOSEFA CALVET. MIRIAM CAMPS. DANIEL CARBÓ. LUIS CASADO. JOAQUIMA FANECA.AMPARO FRIGOLA. MARIA GARCÍA. SOFIA. GARDE. JOSEFA GONZÁLEZ. ADELA GUTIÉRREZ. SARA HERNÁNDEZ.SÍLVIA HERNÁNDEZ. JOAN HIDALGO. JOSE LINARES. CAROLINA LLANSÀ. ANA MAÑAS. JOSEFA MARGAIS. EMILIANAMARTÍN. LUISA MARTÍNEZ. PETRA MAYORGA. MERCÈ MESTRES. ROSA MUÑOZ. MONTSERRAT PASTOR. GEMMA PAZ.SABINA PELEATO. ANA PELEGRÍ. BASI DEL PERAL. LÍDIA PÉREZ. LLUÏSA POMEROL. MERCEDES PRIEGO. ELENAPUIG. ESTELA RAMÍREZ. ANA RIEROLA. LAURA SABADELL. EDUARD SABOYA. NÚRIA SANTANACH. DOLORES SORO.PAQUITA SOTERAS. LUIS TABUEÑA. ANTÒNIA VALLS. RICARD VÁZQUEZ. ÁNGEL VIVAR . I TOTS ELS RESIDENTS QUEHAN ESTAT EN FESTES, SORTIDES,… TOT JUST HABITANT. LUIS ADASME. ENZO CASORRÁN. ADRIÀ CLOTET.ÁNGELO CULCAY. GUILLERMO FRUTOS.ELOI JOFRESA. MALENA LÓPEZ. CHRISTIAN LUJAN. NACHO MARCH. SERGIOMARTÍNEZ. SARITA MARTÍNEZ. PAULA MERINO. BLAI MUÑOZ. GIULIA PASTOR. ALEIX PAYAROLS. CHANDA PORTILLO.IRENE ROSSELLÓ. IARA SILVA. ANNA SOLÉ. MARIA SUBIRANA. ALBERT TARRIDA. SILVIA VILAR. PAU ACOSTA. ERICCAMARERO. PAU CUESTA. FERRAN DALMAU. MAX GUIRAO. MARLON HUGI. MOHAMED KARAM. ALBA LÓPEZ.GABRIEL MÁRQUEZ. CAROLINE MEDRANDA. JAVIER MONTESINOS. RUBÉN MORENO. AÏS MUNDÓ. ALEIX NOVENSA.MARC RAMOS. JÚLIA RAVENTÓS. ADRIÀ ROCA. ARIANA RODRIGUEZ. NORA ROS. GAVIN SAINT CLAIR. ORIOL SERRA.DANIEL TUELLS. CLARA MEI VALL. PAULA VIDAL. TOMÁS ALONSO. VIANCHI BENÍTEZ. MATÍAS CAEZZA. ÁNGELDURAN. ÁLVARO FLÓREZ. JORGE GONZALEZ. TANIA GUERRERO. RITA GUIXÀ. AINOA HERRERO. FRANK LÁZARO.DANIEL LÓPEZ. NIL MIRETE. JORDI MORÓN. ERIC PALOMINO. AINA PENINA. KEVIN PÉREZ. MERCÈ PUCHE. TIGÉ RAL.POL REYES. ALBERT RODRÍGUEZ. QUIM TABTI. AILÍ TAMAYO. BARBY TOURÓN. ERIC ARGUIJO. PAU BERTRAN. MARTÍBORBONET. JOSEFINA CASSARA. VICTOR CRESPO. RICARDO ECHEVERRÍA. IRINA GODÓ. HARERAM GORDO. AIRANJIMÉNEZ. HAO LIN. NATXO LÓPEZ. JETU LÓPEZ-GRADO. SIMÓN MARCHESE. ROBERTO MEDRANDA. JOANA MORELL.RICARD ORTEGA. SARAY PALACIOS. MARIA PARDO. AROA PONS. LOLA QUINTANILLA. SOFFY RAMÍREZ. HELENARODRÍGUEZ. JÚLIA RUIZ. DAVID SANCHO. POL SANS. PILAR CALLAU. ENCARNA CASTRO.TERESA ESCOBEDO. NURIARAMAL. ANNA FONT. DAVID BELTRAN. DANI. LAIA VILARDELL. TOTES LES MESTRES DE L’ESCOLA BRESSOL.PATRICIA CAPEL. PAU CORTÉS. BLANCA CRESPO. NUNO DE CASTRO. SEBASTIÁN DE SOUZA. ANNA ESPAÑOL.MARTA FAYOL. ANTONELLA GARRI. ALINA GENÉ. ORIOL GONZÁLEZ. AINHOA HARO. MARC HOFFMAN. SOUHAIBLAGHMICH. JULIETTE MANZANO. SANTIAGO MIRALBELL. AINARA JÚLIA RODAS. MATHIEU VAGOGNE. BRUNOBALBUENA. VICTORIA ALIEVA. CLAUDIA CAPEL. TOMÁS COFFEY. NEMO ENRICO CORONA. HÉCTOR DUARTE. MARIAFELIU. JOSEP BERNARD FIGUEROA. ÀLEX GONZÁLEZ. NEREA GRIJALBA. LAGO MUNIENTE. VÍCTOR NÀCHER. ALBAPALACÍN. LAIA PARDO. PAU PÉREZ. MATHIEU RICHER. LUCÍA ROGERS. NAVANI TOMÁS. ARIADNA TRUBAT.CARTOGRAFIA OBERTA. WALTER LLORACH. JUANJO ARRANZ. TREBALLADORS DE LA BIBLIOTECA. LAURA. KILIAN.VÍCTOR. SEILA SARRAMIAN. CARMEN MARTINEZ. ANTONIO DÍAZ. ENCARNACIÓN. CUFA. ELENA PUIG MYREIA. TORT.JUBRAN SALAWI. FELIPE HERRERA. ALBERTO GARCÍA. CARLES, JOAN I PERE. MANUEL. MARIA. JULIÀ. ÀGUILA DEFORT-PIENC. JUAN JIMÉNEZ. CARLES. JOAQUIM. MONTSE, SERGI I ANTÒNIA. ARIADNA BORRÀS. JOAN. ELEONORABLANCO. ESTER I PILAR. BASI. CARME. GEMMA. PAULA. APRENENT D’EDUCADOR. LOLI, CAQUI I GRACIELA. SILVIA.LES NENES. AMADEU VIDAL I BONAFONT. ANÒNIMS. ESCRIURE UN LLIBRE, COMUNICAR ESPAIS DE LLIBERTAT.MONTSE CESARINI. SÒNIA. GENT GRAN DEL FORT-PIENC. NENS I MONITORES DE LA LUDOTECA. TALLERISTES IALUMNES. TREBALLADORS DEL CENTRE. USUARIS DEL FORT-PIENC QUE HAN PARTICIPAT EN LES ENQUESTES ILES PERSONES QUE S'HAN INTERESSAT PEL PROJECTE. L'ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR. OBSERVATORIACÚSTIC. ANNA PUJOL. GERONI. ANNA RODRÍGUEZ. CARLOS DELGADO. FLORIANA ASPERTI. ROSE. TITO. ENRIQUE.GUILLEM. CARLES. ANDRÉS. ANNA. MIRIAM. DAVID I LAIA (MERCAT). JUAN SORIANO (CARRER). LOS LEONES DECARACAS. DAVID (BIBLIOTECA). JUANJO I ANTONIO (TAXI ESTACIÓ DE FRANÇA). NENS DEL CARRER I PERSONESQUE HAN VOLGUT L’ANONIMAT. LA ALDEA. ANTONI DIAZ. MANEL MONTESINOS. CELES. ARXIU HISTÒRIC FORTPIENC. ASOCIACIÓN DE VECINOS FORT PIENC. LAVANDERIA LAVA SUPER – ISABEL. FRUITS DADOR-OSCAR.FLORISTERIA ROGER DE FLOR 78. BAR LA TROBADA. MERCADONA MERCAT MUNICIPAL FORT PIENC.TRABAJADORES MERCAT MUNICIPAL FORT PIENC. CLIENTES MERCAT MUNICIPAL FORT PIENC. VECINOS FORTPIENC. COMERCIANTES FORT PIENC. PAPELERIA CLIP-GISELLA. MERCATS DE BARCELONA. TONI GABARRO.DELTABARNA. MERCABARNA. JOSEP SOLER LINO. AGRAÏMENTS. JOSEP LLINÀS. EVA PRATS I RICARDO FLORES.MANUEL DELGADO. ORIOL FONDEVILA. RAMON PARRAMON. JAVIER RODRIGO. ORIOL PEDRÓ. HANGAR.

VALORACIONSValoracions escrites just havent finalitzat el projecte

>>>>>>>> En relació a la voluntat de facilitar un marc de treball per projectesd’artistes o col·lectius artístics emergents i la seva difusió i exhibició podemconcloure que Trans_Art ha acomplert aquest objectiu en termes generals satisfactòriament.Entenem que, per una banda, ha fet les accions necessàries per poder disposar delpressupost per cobrir les despeses de producció i honoraris així com canalitzar altresrecursos materials per la realització dels projectes dels diferents artistes participants. Perl’altra, a través del treball de mediació amb els agents socials de la Illa Fort Pienc, s’hapogut consolidar amb gran mesura un context social pel desenvolupament del projecte i laseva vinculació al lloc. També ha posat en marxa els espais per poder mostrar els treballs alpúblic a través de les dues exposicions i els butlletins informatius i per últim ha engegatestratègies per difondre l’existència d’aquestes exposicions i generar unes repercusions quepuguin afavorir el procés de consolidació professional de les carreres artístiques delsparticipants. Hem fet durant tot el projecte un seguiment i acompanyament acurat d’aquest idels processos de treball.

>>>>>>>> Entenent com un dels altres objectius d’aquesta edició de Trans_art la tasca deconsolidar una identitat pròpia com a proposta d’art contemporani dins delpanorama artístic barceloní i al mateix temps donar visibilitat a l’Illa Fort Piencdins d’aquest circuit, les accions realitzades han estat:

En primer lloc s’ha realitzat una difusió a través de la pàgina www.trans-artlabortori.org, Totes les accions comunicatives han portat impresa l’adreçaweb. Al web, a part de tota la informació relacionada amb el plantejament delprojecte, s’ha pogut tenir accés a la informació gràfica sobre el procés i hanestat disponibles els diferents dossiers de premsa que s’han realitzat així comimatges amb la resolució adient per ser impresa. Un cop finalitzat el projectetenim previst anar introduint més informació que pugui enriquir la comprensióde la proposta.

La relació amb els mitjans de comunicació s’ha gestionat en paral·lel a travésdel departament de comunicació del Districte de l’Eixample i una personacontractada específicament per aquest menester per tal de fer un seguimentpersonalitzat de determinades persones del món de la premsa, ràdio i televisió.El Consorci de Biblioteques també va donar suport. S’han realitzat dues rodesde premsa (el dia 19 de setembre i el 12 de gener) amb la confecció de dosdossiers de premsa.

Elements comunicatius publicitaris:o Per la primera fase del projecte es van editar 8000 fulletons i 500 cartells i

per la segona fase s’en van distribuir 10000. Distribució: A nivell de ciutat:Espais d’informació cultural i espais d’art contemporani de la ciutat. Espaisculturals i socials públics del districte. Botigues i comerços del barri Fort-pienc. Mailing propi del Centre Cívic (a les persones apuntades a la basede dades per solicitar informació sobre exposicions). A tots els pares imares de l’Escola Bressol i el Ceip. Familiars de la gent gran de laresidència.

Elements comunicatius del projecte:o Dos butlletins informatius (núm. 1 + núm 2 – setembre i novembre 2006)

que s’han editat 2500 exemplars de cada número i s’han distribuït pel barriFort Pienc a comerços, espais socio-culturals i directament a vianants.

Presentació i inauguració del projecte i de l’exposició final:o Presentació/inauguració del projecte i l’exposició Taller Obert el dia 19 de

setembre a les 18.30h a la Sala d’Exposicons del Centre Cívic Fort Piencamb la presència i parlaments del Regidor de Joventut Xavier Florenci, laRegidora de districte Assumpta Escarp, dels directors del projecte, LídiaDalmau i Cristian Añó, dels artistes, Pau Faus, Txuma Sánchez, ConxaAntonio (Experimentem amb l’art), Joan Vila-Puig i Elvira Pujol (Sitesize),Riccardo Massari i dels responsables dels equipaments participants MontseCessarini, Walter Llorach, Anna Pujol, Lluïsa Pomerol, Laia Vilardell i DavidBaltran. Van assistir unes 200 persones. L’acte va concloure amb unconcert a l’Espai Jove de L’Eixample a càrrec de l’artista Riccardo Massari.

o Inauguració de l’exposició Sis Projectes exposats dia 12 de gener a les18.30h a la sala d’Exposicions del Centre Cívic Fort Pienc. Parlament delgerent del districte Màxim López i dels responsables de Trans_Art_06,Lídia Dalmau i Cristian Añó. Van assistir unes 250 persones. A les 20.30 al’Espai jove de l’Eixample l’artista Riccardo Massari va musicar en directeuna filmació antiga.

Presentacions del projecte en diferents espais:o S’ha realitzat presentacions públiques del projecte com és el cas de la que

va tenir lloc el dia 29 de setembre a Transformadors,Casal Juvenild’Associacions de Barcelona o bé la sessió que es va realitzar el dia 17de gener dins del II Máster Universitario en Gestión Culturalorganitzat per la Universitat de Granada i la de Sevilla.

El projecte ha estat inclòs en l’espai documental/expositiu que acompanya al’exposició Empelts socials o altres interseccions entre l’art i l’esferapública que té lloc a Can Palauet, a Mataró del 15 de desembre del 2006 al 25de febrer del 2007 així com també en el recull de projectes que formava partdel material documental que es va repartir als assistents a les jornadesd’Interacció06 organitzades per la Diputació de Barcelona i que es vandesenvolupar durant els dies 24, 25, 26, 27 d’octubre del 2006. A més a més, através de la Fundació Interarts es va participar en un reportatge liderat per laFundació Europea de la Cultura (ECF) i en el qual Interarts participa com asoci, juntament amb Ecumest (Romania) i SEE TV Exchanges (Bèlgica). Estracta d’un documental anomenat Active Citizens - Local Cultures -European Politics que inclourà gravacions fetes a Timisoara (Romania),Zagreb (Croàcia), Lille (França) i Barcelona, totes centrades en diferentsexemples de foment de la participació ciutadana en les polítiques culturals i lavida cultural local. Està previst que estigui disponible cap a març de 2007. Esdistribuirà gratuïtament a televisions locals de tota la UE, i es farà una versiómés breu per a distribució via Euronews. També s'editarà en format DVD, per adistribució a entitats culturals.

>>>>>>>> En relació a l’objectiu de crear nous públics d’art contemporani Trans_Artha realitzat vàries accions paral·leles. Per una banda planteja com a estratègia mostrarpúblicament el procés i els resultats de treball dels projectes. En aquest sentitl’exposició Taller Obert ha permès mostrar el procés de creació i ha generat la possibilitatde que hi hagués un espai de trobada entre els artistes i el públic i també els directors delprojecte. Per aconseguir això els directors del projecte van estar treballant in-situ. També

es van realitzar reunions de treball obertes al públic. El grau d’assistència no va ser gaireelevat tot i que si que es va confirmar com una estratègia didàctica molt eficaç.També es va plantejar un curs d’art contemporani que la direcció del Centre Cívic vasuspendre per no haver assolit el nombre d’inscrits que consideren rentable econòmicament.Per altra banda en aquests moments s’estan realitzant les visites comentades. En laprimera sessió que es va realitzar van assistir tres persones. Els butlletins informatiusque s’han editat han facilitat també una tasca didàctica en la mesura que es van pensar iredactar usant un llenguatge senzill i poc especialitzat.

>>>>>>>> Però principalment Trans_Art planteja afavorir la participació activa en elsprojectes artístics com a estratègia per difondre les pràctiques artístiquescontemporànies a partir d’una implicació creativa. Els projectes artístics han assolitl’objectiu de potenciar una participació activa que entenem forma part de les tasques decreació de públic més enllà de la consideració d’aquest com agent passiu. Cada projecte haacomplert aquest tasca segons la particularitat de la seva proposta i la relació ambl’equipament amb el que ha treballat. Els projectes que s’han dut a terme a la Residència deGent Gran i el Centre de Dia i als centres escolars s’han integrat a la seva dinàmica habituali, per tant, la participació tant de les persones usuàries com dels professionals han estat alcent per cent i amb una implicació total. Han participat uns 290 alumnes del Ceip i escolabressol més els respectius familiars que també han participat en l’activitat. Uns quinzeprofessors implicats directament i el resta del professorat ha assistit a algunes de lesreunions de treball conjunta. A la residència de Gent Gran i Centre de dia la participació haestat d’unes vuitanta persones usuàries al llarg de 2 mesos més els educadors socials de laResidència. Sitesize ha treballat amb algunes de les diferents comunitats que estan en elCentre Cívic (Ludoteca, espai de gent gran i grups de talleristes). Els treballs dels artistesTxuma Sánchez, Paus Faus i en última instància Riccardo Massari s’han desenvolupat apartir de relacions menys continuades i intenses donat que han estat treballant en contextosamb uns usuaris fluctuants i poc estables.

>>>>>>>> També ha estat un objectiu potenciar el treball transversal encol·laboració amb les entitats ubicades a l’illa Fort Pienc i que el projecte tinguésuna relació real amb el context on s’ubicava.Vam plantejar com una premissa de la gestió del projecte realitzar un treball depermanència en el propi espai on es desenvolupen els projectes i les exposicions comestratègia de relació amb el públic i amb el context i els agents socials que el constitueixen.Aquesta manera de treballar ha resultat molt positiva i ens ha permès poder estar molt mésen relació amb el desenvolupament del projecte i per tant exercir amb més eficàcia lestasques de mediació entre els equipaments i els artistes i fer el seguiment del procés detreball i que el seu desenvolupament es cenyís als objectius plantejats.

A més a més ha permès fer un treball de difusió directament amb el públic i poder al mateixtemps aprofitar per realitzar una tasca didàctica tot afavorint aproximacions a lesexposicions i a l’activitat artística molt més enriquidora pels visitants.

Ara bé, cal també senyalar que el fet de treballar en un espai habilitat provisionalment perrealitzar, a part d’aquestes tasques de relació amb el context, les funcions ordinàries degestió d’un projecte va suposar treballar amb un cert grau de precarietat en la mesura queno teníem accés a internet o al telèfon. En aquest sentit no es va aconseguir l’accés a unalínia telefònica que permetés solventar aquest problema.

>>>>>>>> Es van realitzar un gran nombre de reunions (iniciades en el procés de gestióprèvia del projecte), moltes de les quals van tenir la funció de generar un espai comú detreball de tal manera que totes les persones implicades es coneguessin i es fessin una ideaclara sobre els respectius projectes i els espais on es desenvolupaven. Un dels aspectes quepodem considerar que s’haguessin pogut resoldre millor ha estat el que té a veure amb elpropi caràcter abstracte de tot projecte que té en el procés un dels eixos principals. El fetque es treballéssin amb intangibles i que els equipaments que han participat no estan

habituats a donar cabuda o programar activitats o projectes vinculats amb pràctiquesartístiques contemporànies d’aquestes característiques ha fet que els professionals vinculatstreballessin sense poder fer-se una idea clara del que es referien els artistes quan parlavendel que anaven a fer. La dificultat per poder visualitzar el resultat ha facilitat que lesexpectatives de cada equipament anés una mica en una direcció particular. Les reunionshan permès doncs fer una avaluació continuada i anar reajustant el que s’esperava delsprojectes artístics. No sempre s’ha aconseguit com haguéssim volgut i creiem que s’han detrobar estratègies més eficaces.

>>>>>>>> L’estreta relació amb el Districte de l’Eixample i amb el Centre Cívic hafuncionat amb eficàcia, fet que ha permès assolir un cert grau de plataforma comuna degestió del projecte i ha facilitat recursos per tirar endavant les diverses fases del projecte.

Alguns dels canals de col·laboració, com ja hem comentat, han funcionat amb eficàcia.D’altres han passat a un segon pla en la mesura en la que els interlocutors no eren moltactius o bé no tenien el temps necessari per dedicar-lo a altres activitats fora de les que elshi eren les pròpies. A través del projecte del Txuma Sánchez s’ha col·laborat ambl’Associació de veïns, per exemple, però no s’ha pogut dedicar el temps que potserdemandava un territori social com el del barri Fort Pienc.

ALGUNESCONCLUSIONS

Text que forma part del Butlletí núm. 3, escrit 6 mesos després d’haver finalitzat elprojecte. Setembre-octubre 2007

Postproducció

Parlem de postproducció per un doble motiu. En primer lloc, en referència a una certatemporalitat pròpia dels processos de postproducció, a tot allò que passa un cop s’hadesmuntat l’exposició. En el temps de la postproducció les energies i els ritmes perden laintensitat i velocitat característiques dels darrers moments de producció per donar pas a unacerta relaxació. En aquest espai de temps, nosaltres hem iniciat un procés de valoració apartir d’enquestes i sessions de treball amb els artistes, els responsables dels equipaments iels tècnics del Districte de l’Eixample. Un temps en el qual la idea inicial de laboratori es fapresent en la voluntat d’avaluar processos, metodologies i la seva aplicació.

En segon lloc, parlem de postproducció fent-nos ressò del significat més tècnic de laparaula, aquell que indica el procés de recuperar material ja produït per manipular-lo,muntar-lo i fer-lo circular de nou. Podem sentir-nos identificats amb aquesta operació perdues raons, una de les quals és la nostra intenció de recuperar alguns elements que s’hanquedat als marges del procés, entre altres tot allò que potser identificaríem com a errades otambé aquelles accions inacabades i que tendeixen a fer-se invisibles. L’altra raó és quemolt del material recollit durant les sessions de debat i avaluació amb els artistes iresponsables del Districte i dels equipaments s’ha convertit en la matèria prima d’algunsdels continguts que nosaltres ara editem; és a dir, estem postproduint per presentar-los enaquestes pàgines. Un text que inclou un conjunt d’opinions expressades en diferentsmoments del procés i que intenta treballar amb uns intangibles difícils de posar a l’abastdels que no han participat en el projecte

Sobre experimentació,error, avaluació i autocrítica

Quina és la forma amb què es pot fer visible la càrrega experimental del projecte és una deles reflexions que es planteja a l’hora de fer el balanç final. Com fer-ne avaluació? Quinaautocrítica cal fer, què s’ha de valorar i, més encara, és necessari compartir-la a travésd’aquestes pàgines? Com definir l’encert? I l’error? Qui hauria de fer les valoracions i quinesserien les que tindrien validesa? Haurien de ser valoracions d’ordre estètic? O bé haurien decentrar-se en aspectes de metodologia i processos?

Potser un primer escull és el mateix desig de construir una imatge clara i precisa sobre elque ha estat Trans_Art, considerant que el què tenim davant és una situació complexa, fruitd’una interacció dinàmica entre diverses institucions i agents. Una cruïlla de percepcions iexpectatives, algunes comunes, però moltes diverses i fins i tot contradictòries, que dificultala presentació d’una aproximació narrativa unívoca.

Per posar en situació el lector, cal assenyalar que Trans_Art va ser un èxit perquè va poderser, perquè es va poder realitzar. Pot semblar obvi, però cal recordar que aquest projecteés una iniciativa independent d’una associació i que, a partir de la recerca de finançament icollaboradors, s’ha pogut donar forma a un projecte d’un any de durada amb duesexposicions, tres butlletins, una pàgina web i sis projectes artístics produïts. Que totes lespersones directament implicades, no només artistes, sinó les persones responsables delsequipaments i els seus treballadors s’han involucrat en més o menys mesura durant totaquest període de temps i que s’han sentit implicats en un espai comú de treball.Molt important també és deixar constància de tots els aprenentatges realitzats al llargd’aquest procés de treball. Alguns d’aquests aprenentatges estan relacionats amb lamanera com s’ha bastit l’espai de treball comú entre Trans_Art, Districte i els equipamentsde l’illa Fort Pienc. A l’inici, la proposta es va presentar posant l’èmfasi en una actitudd’entusiasme i fe en el projecte (un gest molt propi de la pràctica artística), subratllant-neunes virtuts vinculades a la participació i a la possibilitat de generar un espai comú detreball i amb una visió del que havia de ser força definida. Si bé és cert que aquestaestratègia va ajudar que els equipaments i les institucions collaboradores s’hi sumessin,també va definir una situació inicial que, durant el procés posterior d’avaluació, es vaconsiderar poc adequada per a aquest tipus de projectes tan llargs i que demanen tantaimplicació. Processos com Trans_Art demanen un punt de partida més horitzontal, on laproposta del projecte es construeixi a partir de la posada en comú dels objectius propis decada equipament i, a partir d’aquest primer exercici de transparència, fins i tot assumirque algun hi participi d’una manera diferent i més adient a la seva tipologia com a serveipúblic, o que pugui no participar-hi.

Aquest plantejament més horitzontal comporta també consensuar uns ítems per avaluarresultats i metodologies; una avaluació que, des de l’inici i de manera continuada, hauriade dur a terme un agent extern, amb una funció d’observador, la tasca del qual s’hauria detenir en compte en el pressupost com una despesa més.

Aquests tipus de projectes també s’haurien de planificar de manera que tot el procésd’experimentació i exploració de formes de treballar desemboqui en unes pràctiques quetinguin sentit per a cada un dels equipaments un cop ja ha finalitzat Trans_Art_06. Perquèel grau d’apropiació i reutilització dels plantejaments i metodologies de treball posades enpràctica a partir del projecte artístic pot ser entès com un indicador del graud’implementació de la proposta en el context i en part del seu èxit.

Ara bé, aquest apropament a les necessitats del context comporta el perill de plantejar lagestió d’un projecte artístic de manera que empenyi la pràctica artística a complir sobretotuna funció vinculada a la producció d’activitats socioculturals, l’objectiu de les qualssemblaria limitar-se a complementar la programació dels equipaments amb els qualscollabora. L’activitat artística deixaria de banda, llavors, el seu potencial com a procés perdonar visibilitat i representació a aspectes del territori i del seu teixit social que, d’altramanera, es mantenen habitualment en un segon pla, ocults o quasi invisibles. És a dir,significaria ometre la seva capacitat d’aproximació i d’interrelació crítica amb el context.

En aquest sentit, en el marc de Trans_Art_06, no tots els artistes participants però sí algunsd’ells han expressat la seva preocupació per la possible instrumentalització del seu treball ila incomoditat que els plantejaven els condicionaments, des del seu punt de vista excessius,com el fet d’haver de treballar d’acord amb els interessos compartits de l’equipament ondesenvolupaven el seu projecte. Una altra necessitat apuntada seria la d’incorporar un agentmediador que conduís, segons cada projecte, la relació entre l’artista i les persones usuàriesdels equipaments, sobretot en aquells contextos en què la tipologia de l’equipament nofacilita la construcció de comunitats ben articulades amb les quals treballar.

La diversitat d’equipaments i de propostes artístiques ha comportat una multiplicació deperspectives sobre la mateixa qüestió, ha posat en evidència que les fórmules noexisteixen i que les sinergies de treball es construeixen des de les sintonies personals. S’ha

fet visible que, en termes generals, des de la pràctica artística no s’incorporen objectiuspropis de la política cultural ni des de la gestió cultural es té en compte el potencial críticde la pràctica artística i la seva capacitat d’exploració dels imaginaris col·lectius com unaspecte a incorporar als seus objectius i projectes. Sens dubte una qüestió sobre la ques’haurà d’aprofundir en la futura edició de Trans_Art_08.

VALORACIONS DELS EQUIPAMENTS

FULL AVALUACIÓTRANS_ART_06.LABORATORI DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES

Avaluació del procés de gestió

En aquest apartat volem valorar aquelles qüestions que tenen a veure amb la gestió d’un procés detreball de llarga durada que es planteja en col·laboració amb altres agents.

A més a més, entenem que en un projecte que basa part de la seva identitat en el treballen col·laboració necessita d’uns canals que facilitin el treball en equip. En relació a aquestpunt, creiem que seria interessant analitzar els canals de comunicació emprats, lainformació que s’ha donat i la qualitat de la metodologia en termes de percepcióparticipativa en el projecte.

La presentació de la proposta

1. Respecte al plantejament que es va fer a l’hora de proposar la participació en elprojecte, creus que s’hagués pogut fer d’una altra manera? Com?

Biblioteca: No ho sé, però no ho vam entendre gaire bé.

Centre Cívic: No

Escola Bressol: La via va ser l’adient.

Ceip: No

Espai Jove: Em sembla bé la manera com es va plantejar.

Residència: No, em sembla correcta.

2. En quin moment del procés de gestió del projecte creus que és interessantcomençar a participar?

Biblioteca: Des del principi

Centre Cívic: El moment ha sigut adequat

Escola Bressol: Tenint en compte l’època en que es va fer, nosaltres podem intervenir cap

el final.

Ceip: A l’escollit

Espai Jove: Des de l’inici.

Residència: Igual que s’ha fet, el fet de participar en part del procés previ, el durant i el

després, fa que t’impliquis més en el projecte i així ho transmetis a la resta de companys

de feina.

3. Destaca quins factors han motivat la teva participació en el projecte

Biblioteca: Nosaltres no van veure gens clara la nostra participació

Centre Cívic: Al principi estava una mica motivada desprès això va disminuir

Escola Bressol: Que era la mestra tutora del grup de grans.

Ceip: L’interès del tema

Espai Jove: Que el projecte fos d’àmbit cultural i social. Que incentivés als joves per un

projecte creatiu. Que vinculés l’Espai Jove a l’Illa Fort Pienc.

Residència: El fet d’oferir una activitat diferent als residents i usuaris del Centre de Dia,

amb un resultat final que augmenti el seu sentiment d’utilitat.

4. Descriu les teves expectatives del projecte. Quines es van acomplir i quines no?

Biblioteca: Pensàvem que tindria més ressò mediàtic

Centre Cívic: No ha hagut un treball directe amb l’usuari, ningú s’ha assabentat de rés.

Escola Bressol: Conèixer una camera de fotos diferent. Els va sorprendre molt, la prova

és que utilitzaven les normals com si fossin una polaroid.

Intentar unir coses importants de casa i de l’escola. Al principi els va costar una mica

entendre la qüestió, però la resposta va estar bé.

Ceip: Alt grau d’acompliment

Espai Jove: Acollir un nou equip de treball a la casa que fos d’interès per la resta

d’usuaris. Vincular l’Espai Jove a l’Illa Fort Pienc. Objectius que no van ser acomplerts de

la forma que jo esparava.

Residència: L’expectativa principal que tenia era que els propis residents li donessin

importància al fet de participar activament en tot un procés artístic. Tenint en compte les

seves limitacions crec que s’ha complert.

5. En quin/s apartat/s del projecte creus que podries haver aportat més coses?

Biblioteca: N.c

Centre Cívic: N.c

Escola Bressol: Crec que ja vàrem aportar en alguns aspectes de la preparació posada en

marxa a l’escola en concret.

Ceip: N.c

Espai Jove: Crec que des d’un inici els organitzadors del projecte i els de la casa no vem

unir esforços de forma conjunta, no vem fer una bona metodologia de treball i no ens vem

coordinar bé per fer una bona difusió i engrescar participants.

Residència: En cap més.

6. Creus que es va transmetre tota la informació necessària per entendre el projecte?Vas trobar a faltar alguna cosa? Quina?

Biblioteca: No. Ni idea

Centre Cívic: No

Escola Bressol: Al principi ens va costar una mica la nostra part, però els contactes amb la

Conxa van servir per resoldre molts dubtes

Ceip: No

Espai Jove: La informació la teníem però va fallar la coordinació, el suport en la difusió i

no generar noves propostes per solucionar el que no estava funcionant.

Residència: Tot correcte

7. Creus que la informació t’ha permès tenir una imatge global del projecte i delprocés que s’estava seguint? Per què?

Biblioteca: No. Ni idea

Centre Cívic: No

Escola Bressol: Les mestres concretament només teníem constància més general de la

nostra part.

Ceip: Si

Espai Jove: Crec que ha rebut tota la informació necessària, des de l’inci hem pogut veure

l’evolució del projecte de forma global. Reunions, la revista, exposició del treball.

Totalment satisfactori.

Residència: Sí, perquè en les reunions de tots els equipaments ens posàvem al dia de

com anava tot, a part les vostres visites (Lídia i Cristian) també ajudaven.

El que costava més era entendre els processos d’altres equipaments, simplement perquè

no pots seguir el dia a dia de tots ells i alguns projectes són abastractes per persones que

no entenem d’art.

8. Podries anomenar quines accions has fet per transmetre o difondre Trans_art_06en el teu entorn?

Biblioteca: Difusió entre els usuaris, sense cap interès per part d’aquests

Centre Cívic: Mailing, punts de ciutat, cartells a la recepció, e-mails.

Escola Bressol: Informar a les famílies del que estàvem fent, i animar-los a participar i a

visitar l’exposició.

Ceip: Reunions informatives amb mestres

Espai Jove: Nosaltres a la casa hem utilitzat totes les eines al nostre abast: mailing,

reunions amb usuaris, plafons, espai d’exposició i finalment presentació del projecte a la

casa.

Residència: En parlàvem durant les activitats de manera diària,

Implicàvem al màxim a treballadors, familiars i residents en les activitats de trans_art,

Els artistes s’implicaven en el dia a dia de la residència,

En vaig parlar als meus amics i familiars.

Metodologia de treball

9. Reunions: Creus que han estat un instrument adequat per afavorir el procés detreball individual i col·lectiu del projecte? Per què?

Biblioteca: N.c

Centre Cívic: No

Escola Bressol: Perquè ens han resolt dubtes, i hem acordat els canvis concrets pel

nostre espai.

Ceip: Si, per transmetre la idea

Espai Jove: Crec que s’ha fomentat el diàleg i la paricipació, tot i que quan hem plantejat

els problemes no els haguem sabut resoldre.

Residència: Sí, per entendre tot el procés, dels altres equipaments i en conjunt. També

per establir terminis.

10. Creus que eren necessàries les trobades amb tots els equipaments? Per què?

Biblioteca: Sí, per posar en comú els nostres dubtes

Centre Cívic: Si, però no va quedar mai clar

Escola Bressol: Per nosaltres no

Ceip: Si, per conèixer el procés

Espai Jove: Era la forma de poder tenir una visió global del projecte.

Residència: Sí, pel que he comentat abans.

11. Creus que eren necessàries les reunions amb tots els artistes? Per què?

Biblioteca Sí, perquè ens expliquessin millor el projecte

Centre Cívic: Si

Escola Bressol: No feia falta.

Ceip:Si, per entendre el procès

Espai Jove: Per saber els projectes de cadascún d’ells i els problemes o dificultats amb

les que es trobaven.

Residència: Sí, per entendre cadascuna de les intervencions de primera mà i resoldre

dubtes amb ells, pel que ja he dit abans, si es tractava d’alguna intervenció massa

“abstracta” per nosaltres, ajudava a entendre-ho millor.

Durada del procés

En aquest apartat voldríem saber la teva opinió en relació a com creus que afecta ladurada de Trans_art a la dinàmica de l’equipament, la implicació que suposa el propitarannà d’un procés de llarga durada i l’energia que demanda.

12. Creiem que el procés ha tingut alts i baixos. Què n’opines?

Biblioteca: A la biblioteca no ha tingut cap incidència el projecte

Centre Cívic: Si.

Escola Bressol: No ho hem notat.

Ceip: En el nostre cas, no.

Espai Jove: Que ha estat un procés massa llarg.

Residència: En el nostre cas hi ha hagut un treball continuat entre tots els implicats

(residents, treballadors, familiars i artistes) i molt participatiu en tot moment. La capacitat

d’adaptació dels artistes a la dinàmica de la residència ho ha afavorit, es van acabar

convertint en dos/tres més de l’equip.

13. En el cas que pensis que hagin existit, creus que s’haguessin pogut gestionard’una manera diferent? Com?

Biblioteca: Ni idea.

Centre Cívic: Si.

Escola Bressol: No.

Ceip: N.c.

Espai Jove: El meu àmbit és el dels joves, crec que ells necessiten objectius a curt

termini.

Residència: Tot va anar molt bé.

14. Com valores que el projecte hagi durat un any? Per què?

Biblioteca: Ens hem sentit totalment aliens al projecte

Centre Cívic: Massa llarg i a la fi ha passat sense repercussió al territori

Escola Bressol: És un manera de fer les coses poc a poc i ben fetes.

Ceip: Cal una maduració.

Espai Jove: És difícil mantenir el mateix grau d’implicació durant tant de temps tenint en

compte que Trans-Art no és l’única prioritat dins el marc d’una casa que té altres

projectes.

El sector al qual va adreçat (joves) és difícil que s’impliqui durant tant de temps.

Residència: Molt bé, sinó hauria estat com un bolet que ningú hauria entès. Ha de tenir

una continuïtat mínima

15. Quina durada creus que hagués estat l’adequada?

Biblioteca: Ni idea.

Centre Cívic: 3-4 mesos.

Escola Bressol: N.c.

Ceip: N.c.

Espai Jove: Tres mesos per l’execució (amb els grup de participants) i afegir el necessari

pel treball posterior dels artistes i la presentació.

Residència :Un any correcta, a més, com el temps d’intervenció concret amb els usuaris

era encara menor (en la totalitat del projecte) era suficient per no cansar als residents i

que tingués un sentit per ells.

16. De les tasques de direcció i gestió dutes a terme directament pels responsables deTrans_art, consideres que hi ha algun element a comentar que no s’ha tingut encompte en les preguntes anteriors?

Biblioteca: N.c.

Centre Cívic: No.

Escola Bressol: La bona predisposició per adaptar el projecte inicial a les característiques

concretes del nostre espai: una escola bressol i en plena adaptació.

Ceip: N.c.

Espai Jove: No.

Residència: No.

17. Quantifica aproximadament el número d’hores destinades a Trans_art_06.

Biblioteca: N.c.

Centre Cívic: Moltes.

Escola Bressol: Unes dues hores.

Ceip: unes 30 hores.

Espai Jove: N.c.

Residència: No es pot quantificar en hores, ja que el projecte ha format part de la

dinàmica del centre, seria tot el temps de treball dels artistes en la residència, 3 mesos si

no m’equivoco (si hi havia una festa, ells la gravaven, si fèiem manualitats, eren de

trans_art, si fèiem grups de conversa, era veu en off pel vídeo,...).

Avaluació del grau de ‘participació’ en els projectes

18. Voldríem documentar les diferents maneres en que cada equipament va informar als seususuaris i treballadors sobre el projecte i la possibilitat de participar-hi. Les podriesdescriure?

Biblioteca: N.c.

Centre Cívic: N.c.

Escola Bressol: Vàrem informar a la resta de l’equip del projecte que farien les classes de

grans, als infants ho explicàvem en el dia a dia , i a les famílies se’ls va informar amb

carta i els vostres díptics.

Ceip:

Espai Jove: Reunions, trucades personalitzades, mailing i difusió gràfica.

Residència: Sempre hem funcionat a través del “Bon dia” i de cartells en totes les nostres

activitats i amb trans_art hem fet el mateix:

“BON DIA”: Cada matí anàvem les educadores, planta per planta, a l’hora d’esmorzar i

informàvem a tots els residents i treballadors de l’activitat que es desenvoluparia durant

aquell dia en què hi participessin els artistes.

CARTELLS: Tots aquells cartells que elaboràveu des de trans_art i els que elaboràvem

nosaltres mateixos els penjàvem a totes les plantes i a la cartellera de recepció, així

també s’arriba als familiars.

També va funcionar molt el boca a boca, de manera més informal.

19. Quins mitjans ha utilitzat l’artista per informar als usuaris del teu equipament?

Biblioteca: Web i personalment.

Centre Cívic: A lla reunió d’equip els hi vaig explicar el projecte i un dia veu venir

vosaltres a explicar-ho.

Escola Bressol: En les visites a l’aula i de manera molt didàctica i entenedora.

Ceip: Reunions.

Espai Jove: Reunions i espai d’exposició.

Residència: El fet d’implicar-se en la dinàmica del centre, per mi és la més important. A

part, quan tenien algun material elaborat en vídeo el portaven i l’exposàvem a recepció.

També van elaborar uns petits llibrets per la inauguració que van agradar molt.

20. Se t’acut alguna acció més que es podria haver fet des de l’organització de Tran_Artper millorar la comunicació o grau d’informació amb els usuaris del teuequipament?

Biblioteca: El projecte no interessava als nostres usuaris

Centre Cívic: Intervencions als vidres i fulletons, però ningú preguntava, no va ser prou

impactant i no va haver contacte amb els usuaris

Escola Bressol: No

Ceip: N.c.

Espai Jove: Plantejar altres estratègies o buscar usuaris fora de la casa.

Residència: No.

21. Voldríem recol·lectar comentaris i impressions de les persones usuàries en relacióa Trans_art o el projecte artístic desenvolupat en el teu equipament, te’n recordesd’algun?

Biblioteca: Ningú n’ha fet cap

Centre Cívic: No preguntaven, com he comentat abans aquest projecte era treball

comunitari però no ha arribat a la comunitat.

Escola Bressol: Els pares deien que això de la polaroid els recordava quan eren petits.

El fet d’unir coses fetes a l’escola i a casa, i que poguessin participar.

Cada dia s’havien de parar a veure la foto del seu fill i dels altres companys.

Ceip:

Espai Jove: No.

Residència: El que més recordo són les cares de sorpresa dels residents i usuaris de

centre de dia quan es van reconèixer en el vídeo exposat ja al centre cívic, en van sortir

molt contents.

22. Quantifica aproximadament el número de persones usuàries que han participat enel projecte.

Biblioteca: Ni ideaCentre Cívic: 12-13Escola Bressol: 36 infants / 4 mestres / les famíliesCeip: 100 alumnes i les seves famílies i les mestresEspai Jove: Un. Només un ha finalitzat el projecte, els altres ho han deixat a la meitat.Residència: 50 residents.

Avaluació del procés artístic

En aquest apartat voldríem valorar la gestió del procés de treball per part de l’artista i larelació que ha establert amb les dinàmiques de l’equipament.

23. Destaca 3 elements positius del projecte artístic que has acollit i 3 de millorables.

Biblioteca El projecte no ens ha interessat en cap moment

Centre Cívic: Una experiència diferent

Escola Bressol: La majoria ja han anat sortint anteriorment

Per millorar: l’època de realització, la durada dins l’aula.

Ceip: Un millorable: el Temps amb els infants!!!!

Espai Jove: Positius: Sensibilització amb l’entorn. Participació creativa. L’artista.

Negatius: Durada, metodologia del treball, captació de participants.

Residència:

Positius:

a. Implicació total en la dinàmica del centre.

b. Interès dels artistes per conèixer un col·lectiu amb el que mai havien treballat, la

gent gran, i aprendre a treballar-hi.

c. No ha modificat la rutina dels implicats.

Millorable:

• Hauria estat bé disposar de més temps per coordinar-nos l’equip amb els artistes i

ajudar-los a preparar el material que després utilitzaríem en les activitats, de

vegades el ritme era massa accelerat. Per la nostra part sobretot.

24. Creus que l’artista estava prou documentat sobre el teu projecte/equipament?

Biblioteca: No en tenia ni idea.

Centre Cívic: No.

Escola Bressol: Si, bastant.

Ceip: Força bé.

Espai Jove: Sí.

Residència: Sí.

25. Destaca 3 elements positius sobre la relació de l’artista amb el teu equipament i 3de millorables.

Biblioteca: Cap

Centre Cívic: _

Escola Bressol: Es va adaptar molt bé a la nostra situació diversa.

Va anar modificant alguns elements en funció de com responien els infants.

Es va informar bé de com funcionàvem a l’escola i de quin era el nostra taranna, per tal de

poder apropar-se més als infants.

Ceip:Integració, implicació i disposició.

Espai Jove: Positius. Diàleg constant, transmissió de coneixements, implicació amb la

casa.

Residència: Positius:

Es van convertir en part de l’equip de treballadors

Han estat oberts a propostes, no han imposat mai res

La gran capacitat de compaginar la seva vida familiar amb el treball, malgrat totes les

dificultats que hagin pogut tenir, no han parat.

I millorable no se m’acut res, tot perfecte!!!!

26. Creus que l’artista t’ha mantingut informat dels passos que anava fent? Creus queera necessari? Per què?

Biblioteca_

Centre Cívic: No massa

Escola Bressol: Si ho va fer, i ha anat bé, per tal de poder organitzar millor la nostra feina

diària.

Ceip: Si , molt bé.

Espai Jove: Hi ha hagut una comunicació constant i molt bona.

Residència: A la força, ens veiem molt sovint i abans de fer alguna cosa, sempre en

parlàvem.

Avaluació dels productesEn aquest apartat voldríem saber el teu parer sobre els productes i accions desenvolupats al llarg de totel procés en termes de funcionalitat i eficàcia. (mitjana ponderada de totes les avaluacions)

Inauguració Taller obert:

27. Valora el format de la inauguració i presentació

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Inauguració Exposició final:

28. Valora el format de la inauguració i presentació?

Residència: No s’adequava a l’horari dels residents, però entenc que era el millor horari pertota la resta de participants.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

29. Què et va semblar el dia i l’hora en la que es va fer?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Exposició Taller obert

30. La vas trobar ben dissenyada?

1X 2 3 4 5 6 7 8 9 10

31. Hi havia prou informació?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

32. La informació era entenedora?

1X 2 3 4 5 6 7 8 9 10

33. Vas anar seguint l’evolució del procés?

1X 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Exposició final

34. La vas trobar ben dissenyada?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

35. Hi havia prou informació?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

36. La informació era entenedora?

1X 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Avaluació dels elements de comunicacióEn aquest apartat volem saber la teva opinió sobre els elements de comunicació que s’han editat.

37. Valora els elements de difusió que s’han dissenyat?

Disseny - Fulletó

37. Residència: Crec que faltava algun tipus d’informació més adaptada pels usuaris, tantgent gran com nens, no sé quina seria la manera, però és plantejable.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Claretat de la informació - Fulletó

1X 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Disseny – Póster

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Disseny - Banderola

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Disseny - Pàgina web

1X 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Claretat informació – Pàgina web

1X 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Butlletins

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

38. Hi ha algun altre aspecte que creus interessant comentar en relació als elementsde difusió? Quins?

Biblioteca_

Centre Cívic_

Escola Bressol: No tots han estat correctes.

Ceip_

Espai Jove: No

Residència: Crec que faltava algun tipus d’informació més adaptada pels usuaris, tant

gent gran com nens, no sé quina seria la manera, però és plantejable.

En termes generals, com valores haver participat en el projecte deTrans_Art_06?

En aquest apartat volem detectar com i què es valora positivament i negativament en relació a laparticipació dels equipaments en un projecte d’aquest tipus. Es tractaria de tenir en consideració aspectescom el fet que és una iniciativa externa, què implica acollir un projecte artístic d’art contemporani quedemana una grau d’implicació de llarga durada, un procés amb un component abstracte considerable, un

procés de col·laboració amb un artista, un projecte que implica a altres equipaments i una estreta relacióamb el context de l’Illa Fort Pienc.

39. Quin impacte creus que ha tingut Trans-Art en el teu equipament? I a l’illa?

Biblioteca: Nul a la biblioteca.

Centre Cívic: Cap.

Escola Bressol: Ha estat una activitat més dins del nostra projecte d’escola i classe, i prou

engrescadora.

Ceip: Impuls del treball fotogràfic. Coneixement de les altres instal.lacions

Espai Jove: A l’equipament molt poca, a l’illa ho desconec.

Residència: Molt positiu en el meu equipament, a l’illa no s’ha vist massa moviment (vist

des de fora) però crec que l’impacte va ser força important perquè a la inauguració hi

havia força gent. El que crec que passa és que es tracta d’un projecte molt de tu a tu i no

de grans masses. L’important és com ha marcat a cadascun dels participants de manera

individual, no tant de que es vegi molt.

40. Creus que des de Trans_art (organitzadors, artistes) han aportat quelcom o béprovocat dinàmiques de treball diferents, complementàries? Per què?

Biblioteca _No

Centre Cívic: No ha provocat res. Ja havien dinàmiques funcionant.

Escola Bressol: A l’inici varem haver de compaginar-nos amb el fet de tenir una persona

“desconeguda” a l’aula en un procés d’adaptació, però el resultat va estar prou bó.

Ceip: El treball esta en la linea de l’escola

Espai Jove: Segurament, però jo no puc parlar dels altres, pel que fa a nosaltres no.

Residència: Crec que s’ha complementat molt bé la dinàmica de l’illa amb el projecte.

Llàstima que l’espai jove quedava una mica al marge de tot (físicament)

41. Creus que el fet de plantejar aquest tipus de projecte, on la producció i l’exhibiciópassen en un context veïnal, és una bona estratègia per ajudar a crear públics idifondre l’art contemporani? Consideres que s’ha acomplert aquest objectiu? Perquè?

Biblioteca: En el nostre cas, no

Centre Cívic: És una pena però no s’han complert aquests objectius. No “ha passat res

Escola Bressol: Veient el projecte sencer, crec que l’idea és bona.

Ceip: crec que les famílies s’han implicat força mitjançant els seus fills, que a la vegada

els han acostat al centre cívic.

Espai Jove: El fet de no estar físicament dins l’illa fa que no pugui valorar aquest fet. A

nosaltres no ens ha arribat la resposta de la gent

Residència: És clar que si, crec que l’art, almenys entès de manera tradicional (museus,

exposicions,...) és massa inassequible. S’haurien de potenciar més projectes com aquest,

també és una manera d’entendre tot aquest món ja que la gent s’hi implica i participa

activament, formen part de l’obra.

42. Participaries de nou en un projecte d’aquest tipus? (estem interessats en que enspuguis desenvolupar el perquè i en tot cas, que poguessis explicar quins aspectest’interessen especialment).

Biblioteca: Som una biblioteca i entre els nostres objectius no figura el de treballar l’art

experimental.

Centre Cívic: Sempre que veies que realment seria per arribar als veïns i crear nous

públics. No ha sigut el cas de trans-art

Escola Bressol:_

Ceip: Ha sigut molt interessant. En cas que es tornes a proposar caldria que formes part

de la programació de l’escola.

Espai Jove: Penso que hem format part d’aquest projecte per la voluntat del districte

d’integrar-nos dins l’illa, però això no ha estat possible perquè no ho estem físicament, de

forma que l’objectiu era difícilíssim o potser erroni d’entrada tal i com estava plantejat el

projecte, i no s’ha acomplert

Residència: Sí, perquè enriqueix el que puguis estar fent, en aquest cas la meva feina

amb professionals amb els que d’altra manera no m’hauria plantejat treballar-hi.

Algun tema interessant...no sé, n’hi ha tants...

43. Incorpores en el ‘currículum’ de l’equipament l’experiència de Trans_art? Si ho fas,com ho incorpores? (Hi ha l’exemple de l’escola Bressol, que n’ha fet difusió en elBulevard educatiu, una espècie d'intranet entre les escoles municipals).

Biblioteca: No.

Centre Cívic: Incorporo Trans art i altres projectes que s’han dut a terme al Centre

Cívic.Escola Bressol: A part del Bulevard, també ho hem incorporat a l’hora de fer la memòria

de la classe.

Ceip: Fem difusió dels treballs a la pagina web de l’escola. Els treballs han format

part integrament del currículum escolar, amb l’esforç de tothom, donades les

condicions d’inici de curs amb edifici nou.

Espai Jove: Apareix a la memòria 2006-2007. Jo ja no treballo a la casa i ho

desconec.Residència: Jo ja no estic en l’equipament, però no crec que es faci res més que incloure-

ho en la memòria anual, és una llàstima.

44. Què has après d’aquesta experiència?

Biblioteca_Centre Cívic: MoltEscola Bressol: Que els infants estan preparats per fer coses molt diverses, en aquestcas, una mica abstractes, però què amb el suport i les ganes necessàries són capaços defer qualsevol cosa.I arrel del projecte ens plantegem tenir cameres d’aquestes a les aules per tal que elsinfants puguin veure reflexades en el moment allò que estan fotografiant. Les seves caresde sorpresa en veureu ens van impactar molt.Ceip: He eixamplat encara més la mirada que tenia sobre l’expressió.Espai Jove: Que la intuició ja ens deia d’entrada que no funcionaria, i que veminsistir desgastant-nos en comtes de canviar el plantejament o l’estratègia.Residència: A treballar amb professionals d’altres sectors, a ampliar la meva visió de laintervenció educativa, a valorar més els artistes (un món desconegut per mi),....

45. Trobes a faltar algun aspecte a avaluar que no estigui present en aquest full?

Biblioteca _

Centre Cívic: No

Escola Bressol: No.

Ceip _

Espai Jove: No