MÈMORIA MP PGOU USOS SNU.pdf

Joan XXIII, núm. 30-32, 1a Planta - 08880 Cubelles - Tel. 938957850 Fax 938950106

Ajuntament de Cubelles

Àrea d’urbanisme i territori

MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 03/2013 DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE

CUBELLES

MODIFICACIÓ D’USOS AL SÒL NO URBANITZABLE

Serveis Tècnics Municipals

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



INDEX

1. MEMÒRIA

1.1. Justificació i conveniència de la redacció de la modificació del PGOU

1.2. Àmbit d’actuació

1.3. Planejament vigent

1.4. Objectius, criteris, descripció i justificació de la proposta de modificació

1.5. Marc legal

1.6. Justificació als efectes del que disposa l’article 99 del TRLLU

1.7. Justificació compliment normatives sectorials

1.8. Determinacions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona

2. APROVACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

3. MORMATIVA.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



1. MEMÒRIA

1.1. Justificació i conveniència de la redacció de la modificació del PGOU

Els principis generals de l’actuació urbanística preveuen i defineixen

clarament un model de desenvolupament urbanístic sostenible, basat en la

utilització racional del territori, per compatibilitzar el creixement i el dinamisme

econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la

qualitat de vida de les generacions presents i futures.

Aquesta preocupació per establir un model territorial i urbanístic sostenible es

veu plasmada en el reconeixement de la condició de sòl no urbanitzable

d’aquells terrenys incompatibles amb la transformació i inadequats al

desenvolupament urbà.

Ara bé, la mateixa normativa permet, per mitjà de règims de protecció

especial, la utilització racional de determinats territoris, justament perquè te

cura de la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les

àrees rurals i consolida un model de territori globalment eficient.

El Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret

Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer,

de modificació del TRLU, estableix en l’article 47.1, el “règim d’ús del sòl no

urbanitzable”. D’acord amb aquest règim, els propietaris d’aquesta classe de

sòl ”tenen el dret d’ús, de gaudi i disposició de les seves propietats, d’acord

amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



del principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits

establerts a aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic

i per la legislació que sigui aplicable a l’exercici de les facultats de disposició

d’aquesta classe de sòl.”

En concordança amb els articles 50 i 51 de la mateixa llei, l’article 47.3

segueix expressant quines actuacions són permeses en sòl no urbanitzable:

en el punt 3a, “reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui

preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals,

paisatgístiques o socials”, així com també és permès segons el punt 3b,

“reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del

primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que

calgui preservar o recuperar per raons històriques o arquitectòniques,” i

finalment el punt 3c permet “rehabilitar les construccions rurals en desús per a

corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.”

Aquestes actuacions permeses per al sòl no urbanitzable, al municipi de

Cubelles es troben limitades al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU)

vigent, aprovat per la CUB el 9 de juny de 1993 i publicat al DOGC de 10 de

setembre de 1993, que amb més de 20 anys de vigència estableix uns usos

per al sòl no urbanitzable que no s’ajusten a la realitat i les necessitats que

posarien en valor aquest tipus de sòl, el que fa que hi hagi diferents àmbits

molt degradats, amb edificacions abandonades des de fa anys pel finiment del

seu ùs agrícola ó ramader, i que no es poden recuperar i/o posar en valor i

regenerar aquest tipus de sòl, atès que els usos que els propietaris voldrien

desenvolupar no estan recollits al PGOU vigent i sí a la Llei d’urbanisme.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



L’Ajuntament de Cubelles ha recullit diverses iniciatives privades dels

propietaris per desenvolupar activitats en sòl no urbanitzable, que posarien en

valor els àmbits on es desenvoluparien, respectant els valor d’aquest tipus de

sòl, creant activitat econòmica al municipi i llocs de treball.

La present modificació respon a la necessitat d’incorporar al PGOU vigent al

municipi de Cubelles dels usos permesos al sòl no urbanitzable pel Text refós

de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de

3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del

TRLU.

1.2. Àmbit d’actuació

L’objecte principal del planejament general és la regulació urbanística en el

territori de l’àmbit municipal, determinant un règim urbanístic del sòl a cada

parcel·la o àmbit d’aquest. En aquest sentit, l’àmbit territorial de la present

modificació el conformen tots els sòls classificats pel PGOU vigent com a sòl

no urbanitzable, claus 16, 17 i 18.

1.3. Planejament vigent

El planejament vigent correspon a la revisió del pla general d’ordenació de

Cubelles, aprovada per la CUB el 9 de juny de 1993 i publicat al DOGC de 10

de setembre de 1993.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



La classificació urbanística actual dels terrenys d’acord amb el planejament

vigent es de sòl no urbanitzable, claus urbanístiques 16, 17 i 18, regulats pels

articles del 190 al 211 de la normativa del PGOU vigent.

1.4. Objectius, criteris, descripció i justificació de la proposta de modificació La present modificació no preveu cap canvi de classificació ni qualificació

urbanística de sòl, únicament afecta als usos permesos al sòl no urbanitzable

en les seves qualificacions 16, 17 i 18 al PGOU.

L’objectiu és adeqüar a la normativa urbanística del PGOU vigent els usos

permesos pel text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat per

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de

febrer, de modificació del TRLU i el Pla Territorial metropolità de Barcelona

(PTMB), aprovat per l’Acord de Govern 77/2010 del 20 d’abril.

Les actuacions permeses, segons els textos legals, en el sòl no urbanitzable

són:

A. Segons aquest text legal la “reconstrucció o rehabilitació” dels masos i

cases rurals edificades en sòl no urbanitzable requerirà l’existència d’una

catalogació de les pròpies edificacions en el planejament urbanístic municipal.

Aquesta catalogació haurà d’indicar els usos, els quals podran ser objecte de

modificació amb el compliment d’uns determinats requisits, i l’abast de l’obra a

realitzar en cadascuna d’elles, justificant les raons que en determinen la seva

preservació o, si s’escau, recuperació.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



El PGOU vigent no incorpora el catàleg a que fà referència el paràgraf

anterior, però a “l’Annex 3 de les construccions existents en el sòl no

urbanitzable” fa una relació de masies i cases rurals antigues i les localitza als

plànols de la sèrie B “Qualificació Urbanística del Sòl”.

Tot i això, tal i com estableix la Disposició transitòria quinzena del text refós

de la Llei d’urbanisme, “als efectes del que estableixen els articles 47.3 i 50.2,

mentre el planejament general o un pla especial d’iniciativa pública no

contingui la catalogació de les construccions situades en sòl no urbanitzable

del terme municipal, per a regular-ne la reconstrucció o la rehabilitació, es

poden autoritzar aquestes actuacions per mitjà del procediment que estableix

l’article 48, amb vista a destinar-les a algun dels usos admesos, inclús

l’hoteler.”

Això vol dir que els projectes hauran de ser sotmesos a informació pública per

l’ajuntament, per un termini d’un mes, tant el projecte d’aquestes actuacions

com, si s’escau, el pla especial urbanístic que el determini, i que ha d’incloure

la documentació que determina l’article 48.1 del text refós de la Llei

d’urbanisme.

Atenent a la legislació vigent en matèria d’urbanisme, es poden basar en

raons de caràcter històric, arquitectònic, paisatgístic, mediambiental o social.

- Arquitectòniques: aquelles masies o cases rurals que totalment o

parcialment tinguin un valor arquitectònic per la seva composició o la

presència d’elements arquitectònics singulars.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



- Històriques: orígens i evolució de la tipologia de la masia; rellevància de l’ús

en la història; influència en la configuració dels assentaments en el territori,

etc.

- Mediambientals: quan la seva existència determina un teixit rural amb

característiques ambientals pròpies.

- Paisatgístiques: aquelles edificacions que conformen un paisatge concret

humanitzat o no, amb valor reconegut i que caracteritzen la imatge pròpia d’un

territori determinat per raons de la seva exposició i unitat amb l’entorn que pot

formar part d’un recorregut paisatgístic.

- Socials: aquelles que afavoreixen el reequilibri territorial i econòmic i

permeten la recuperació de la població ja sigui com a primera residència o

com a segona.

B. A més a més es podran reconstruir i rehabilitar construccions anterior a

l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general del

municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o

històriques.

El primer instrument de planejament urbanístic general del municipi de

Cubelles es va aprovar definitivament el dia 25 d’octubre de 1965. En

compliment del Real Decret 1346/76 de 9 d’abril pel que s’aprova la reforma

de la Llei del Sòl, es va procedir per l’Ajuntament, amb la col·laboració de la

Generalitat de Catalunya, a la revisió i adaptació d’aquell planejament al nou

marc legal. L’expedient de revisió i adaptació es va aprovar definitivament el

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



dia 5 de desembre de 1984 i va entrar en vigor el 15 de gener de 1986 amb la

publicació de la referida aprovació en el Diari Oficial de la Generalitat.

Posteriorment es va realitzar una altre revisió del pla general d’ordenació de

Cubelles, aprovada per la CUB el 9 de juny de 1993 i publicat al DOGC de 10

de setembre de 1993, que és el planejament general vigent al municipi.

C. Així com rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne

l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

En aquests dos últims supòsits en cap cas es podran reconstruir i rehabilitar

amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar.

D’acord amb l’article 47 del TRLU, els usos que es poden admetre a les

edificacions al sòl no urbanitzable són:

- Ús d’habitatge familiar rural:

Comprèn els edificis destinats a habitatge, situats en finques rústiques amb

accés rodat des de la xarxa de camins rurals.

- Ús hoteler en sòl rústic:

S’admeten en aquelles edificacions que puguin acreditar una superfície de

sostre susceptible de ser utilitzat superior a 1.000 m2, que disposin d’accés

rodat i d’estacionament en condicions adequades.

No s’admeten hotel apartament ni els usos d’hotel en condomini.

- Ús de turisme rural:

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Compren els serveis relacionats amb l’allotjament temporal de persones,

exclusivament en la modalitat de turisme rural d’acord amb la legislació

sectorial corresponent. Sempre que es garanteixi l’accés i l’estacionament en

condicions adequades.

- Artesanals:

S’admeten vinculats a l’habitatge familiar, en el benentès que són edificacions

pròpies del medi rural, són els usos d’elaboració i transformació artesanal dels

recursos naturals i agropecuaris, així com la comercialització d’aquests

productes vinculats a la mateixa finca o finques de l’entorn territorial.

- Artístiques:

S’admeten conjuntament a l’habitatge familiar els usos vinculats a les

professions liberals i artístiques (escultors, pintors, músics..., )

- Restauració:

Compren els establiments destinats a restaurant, situats en finques rústiques,

sempre que es garanteixi l’accés i l’estacionament en condicions adequades.

- Equipaments i serveis comunitaris:

Compren els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos

urbans.

Els diferents usos d’equipaments quedaran supeditats a les condicions

tècniques i directrius de la normativa sectorial corresponent.

En el cas que l’equipament sigui de titularitat privada caldrà la redacció

tramitació i aprovació d’un Pla especial urbanístic.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



- Educació en el lleure:

Compren les activitats d’ensenyament vinculades al medi natural i aquelles

d’esbarjo, espai o repòs que es desenvolupen en espais a l’aire lliure i en

contacte amb la natura (cases de colònies, centres de natura...)

En tots els casos, els usos de les construccions, han de ser compatibles amb

les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.

Tal i com estableix l’article 50 de la LUC, en el procediment d’atorgament de

llicències, la comissió territorial d’urbansime de Barcelona ha d’informar sobre

els projectes relatius a la reconstrucció i rehabilitació de les construccions.

Igualment queda vigent l’Annex 3 de les presents normes, on en compliment

de l’accord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 19 de gener de

1993, hi ha una relació detallada de diversos tipus de construccions existents

en el medi rural en aquella data, degudament classificades segons usos i

localitzades als plànols “Qualificacions Urbanístiques de Sòl”, sèrie B, del Pla

General vigent. Així mateix defineix unes normes de caràcter general que

regularan les futures actuacions en cada una d’elles.

1.5. Marc legal

La legislació aplicable bàsica correspon a la legislació urbanística, del sòl i

ambiental.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



i. Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de

la Llei d'urbanisme

ii. Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei

d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.

iii. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la

Llei d'urbanisme.

iv. Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text

refós de la Llei de sòl.

v. Llei 6/2009, del 28-04-2009, d'avaluació ambiental de plans i

programes

En relació a altra legislació de caràcter sectorial i matèries que incideixen en

el planejament urbanístic per la seva amplitud i diversitat, es fa referència

concreta en cada cas.

Altres instruments de planejament territorial a considerar:

i. Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general

de Catalunya.

ii. ACORD GOV/77/2010, de 20 d'abril, pel qual s'aprova definitivament el

Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).

1.6. Justificació disposicions article 99 del TRLUC, segons nou redactat d’acord amb la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Atès el caràcter global d’aquesta modificació a tot el sòl no urbanitzable del

municipi, la documentació espeficicada a l’article 99 del TRLUC serà

incorporada al projecte o pla especial urbanístic que es sotmetrà a la

tramitació de l’article 50 del mateix text legal.

1.7. Justificació compliment normatives sectorials

Memòria social

La memòria social del pla d’ordenació urbanística municipal és el document

d’avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les

necessitats socials d’accés a l’habitatge.

Atès que aquesta modificació afecta als usos del sòl no urbanitzable, que ha

de mantenir-se exent dels processos d’urbanització i no és permés l’ús

d’habitatge, excepte els casos concrets que regula la Llei d’urbanisme i que

no influeixen en les necessitats d’accés a l’habitatge, no es requereix aquest

document.

Informe ambiental

La present modificació tracta únicament de la inclusió dels usos, al sòl no

urbanitzable del municipi, dels permesos pel text refós de la llei d’urbanisme i

que no estan recollints a la normativa urbanística vigent, sense modificar cap

altre paràmetre ni alterar la classificació i qualificació dels sòls.

D’acord amb el que es preveu a l’article 7 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril,

d’avaluació ambiental de plans i programes, s’han de sotmetre a avaluació

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



ambiental, entre altres, les modificacions de planejament urbanístic general

que alterin la qualificació, si les noves qualificacions comporten l’admissió de

nous usos o de més intensitats d’ús respecte a l’ordenació que es modifica.

Al mateix text legal, però es preveu que si aquestes modificacions, per les

característiques que tenen i per la poca entitat, es constata, sense necessitat

d’estudis o d’altres treballs addicionals, que no poden produir efectes

significatius en el medi ambient, no estarien subjectes a avaluació ambiental.

Per aquest motiu, en data 28 d’octubre de 2013, es va sol·licitar a l’Oficina

Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, del Departament de

Territori i Sostenibilitat, una resolució sobre la no subjecció a avaluació

ambiental d’aquest document.

En data 31 d’octubre de 2013 es va emetre un escrit pel Departament de

Territori i Sostenibilitat indicant que “la Modificació puntual de referència no és

inclosa en cap dels supòsits previstos en l’article 5 de la Llei 6/2009, relatiu als

plans sotmesos a avaluació ambiental”.

No obstant això, tal i com indica la mateix escrit, es sol·licitarà informe a

l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, com

organisme afectat per raó de les seves competències sectorials, un cop

aprovat el document inicialment i simultàniament al tràmit d’informació pública.

Estudi mobilitat generada

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Els estudis de la mobilitat generada avaluen l’increment potencial de

desplaçaments provocat per una nova planificació o una nova implantació

d’activitats i la capacitat d’absorció dels serveis viaris i dels sistemes de

transport. D’acord amb l’article 3 del Decret 344/2006, de regulació dels

estudis d’avaluació de la mobilitat generada, els estudis d’avaluació de la

mobilitat generada s’han d’incloure com a document independent en les

modificacions de planejament general que comportin nova classificació de sòl

urbà o urbanitzable, que no és aquest cas.

1.8. Determinacions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) determina el sistema

d’espais oberts segons les seves característiques i la seva funció territorial els

diferents tipus de sòl que han de quedar al marge dels processos

d’urbanització i estableix la normativa i els criteris de gestió de cadascun

d’ells.

L’aprovació del Pla territorial no afecta el planejament urbanístic vigent,

excepte pel que fa a les determinacions en l’àmbit del sòl no urbanitzable que

es detallen en el Títol II d’aquesta Norma d’ordenació territorial i en les

Directrius del Paisatge i que són d’aplicació directa.

Les normes relatives al sistema d’espais oberts incloses al PTMB són

d’aplicació directa i executives, tal i com estableix l’article 1.16 del text legal.

Les normes prevalen sobre les del planejament territorial sectorial i urbanístic

vigents en aquells aspectes en què siguin més restrictives amb relació a les

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



possibles obres, edificacions i implantació d’activitats que poguessin afectar

els valors de l’espai que en motiven la protecció.

L’article 2.6 del PTMB estableix les condicions per a les edificacions en sòl de

protecció especial, el 2.7 específicament en sòl de protecció especial de la

vinya, i el 2.9 en sòl de protecció preventiva.

L’article 2.11 del mateix text legal defineix les edificacions, instal·lacions i

infraestructures en els espais oberts.

Espais oberts de protecció especial.

En els espais de protecció especial, només es poden autoritzar les actuacions

assenyalades a l’artcle 2.6 del PTMB, que són les següents:

En edificacions de nova planta o ampliació de les existents:

1. Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors

objecte de protecció o la millora de la gestió de l’espai en el marc dels

objectius de preservació que estableix el Pla, la qual cosa comporta el

compliment de les especificacions que s’assenyalen al punt 7 del present

article. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de l’article 2.11 del

PTMB

2. Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el

que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, quan es

compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 4, 5, 6 i

7 d’aquest article per tal de garantir que no afectaran els valors que

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



motiven la protecció especial d’aquests espais. Aquestes edificacions

corresponen als tipus B i C de l’article 2.11 del PTMB.

Aquestes edificacion, així com les motivades per formes intensives

d’explotacions agrícoles o ramaderes, requereixen, per a ser autoritzades, la

incorporació a l’estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu

d’acord amb el que disposen les Directrius del paisatge per tractar-se

d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de

l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la

preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

Espais oberts de protecció preventiva.

Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees

establertes en el pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments

urbanístics, cal considerar, en general, els espais de protecció preventiva com

una opció preferent davant de la dels espais de protecció especial per a

implantacions admeses en sòl no urbanitzable.

En els espais de protecció preventiva, només es poden autoritzar les

actuacions assenyalades a l’artcle 2.11 del PTMB, que són les següents:

El Pla considera com a factors favorables per a l’autorització d’edificacions,

instal·lacions i infraestructures en els espais oberts els següents:

a) que aportin qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic;

b) que siguin d’interès públic.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Als efectes d’aquest article, aportar qualitat s’entén com tenir conseqüències

positives i duradores envers un territori endreçat en un àmbit que

transcendeixi àmpliament l’extensió específica de l’actuació.

El Pla considera un argument favorable per a l’autorització d’activitats en els

espais oberts la reutilització i millora d’edificis existents de qualitat i

localització adequades, mentre que per a l’autorització de noves edificacions

recomana una especial exigència pel que fa a la seva inserció territorial i

paisatgística.

Amb la finalitat d’orientar l’autorització d’edificacions, instal·lacions i

infraestructures en els diferents tipus d’espais oberts, i sense perjudici de les

especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial,

el Pla distingeix tres tipus d’intervencions en funció dels seus efectes i

objecte:

1- Aquelles que aporten qualitat i valor afegit al medi natural, agrari i

paisatgístic

La seva presència està associada a la gestió i millora del territori rural,

com és el cas de les masies incloses als catàlegs de masies i cases

rurals, les edificacions i instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la

ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural i les instal·lacions i

edificacions per a la protecció i valorització del medi natural. També es

consideren incloses en aquest tipus les instal·lacions de les activitats

agràries intensives que formen part de l’explotació a cel obert d’una finca

molt més gran que l’espai que ocupen i contribueixen a la viabilitat del

conjunt de l’activitat agrària que manté la qualitat de la finca.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



2- Aquelles que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic

No contribueixen a la gestió, endreça i millora del territori no urbanitzat. Es

tracta d’edificacions sovint assimilables a les d’ús industrial, com és el cas

de les edificacions per a activitats agràries intensives no associades a

l’explotació i la gestió territorial d’una finca gran i altres edificacions o

instal·lacions d’interès privat i un ús intensiu del sòl, com són els

càmpings. Es tracta d’activitats no prohibides per la legislació urbanística

però que no poden ser incloses en el tipus A.

3- Aquelles que són d’interès públic d’acord amb la legislació vigent

Comprèn les infraestructures i equipaments d’interès públic que han de

situar-se en el medi rural, entre els quals, i als efectes de les

determinacions d’aquest Pla territorial, es distingeixen: infraestructures

lineals (C1) com carreteres, ferrocarrils, conduccions i altres elements

significatius; elements d’infraestructures (C2) com parcs solars, parcs

eòlics, antenes de telecomunicacions, instal·lacions de tractament del

cicle de l’aigua, plantes de tractament de residus, i altres elements, així

com elements d’equipament públic que la legislació urbanística no

prohibeix en sòl no urbanitzable (C3) com cementiris, establiments

penitenciaris i d’altres.

4- Els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sòl

no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura

vegetal del sòl poden ser admesos en sòl de protecció especial amb

caràcter excepcional, sempre i quan es justifiqui que aporten qualitat al

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



medi natural, agrari o paisatgístic (és a dir, que encaixen en la descripció

de les implantacions de tipus A exposada al punt 3 d’aquest punt), que

són compatibles amb els valors intrínsecs i la funcionalitat del sòl que han

motivat el règim de protecció establert pel Pla, i que no existeix una

alternativa raonable de localització en el sòl de protecció preventiva o que

aquesta és ambientalment desfavorable.

Les construccions, instal·lacions i parcel·lacions urbanístiques no emparades

pel planejament urbanístic situades en sòl no urbanitzable que han quedat

incloses en espais de protecció especial, tenen assignat de manera general

l’objectiu d’extinció per la seva incompatibilitat amb la funció del sistema

d’espais oberts, segons estableix l’article 2.21 del PTMB.

Quan no sigui plantejable una extinció a curt termini amb mitjans

proporcionats, per motius d’índole social o econòmics, les edificacions resten

en situació de fora d’ordenació, sense perjudici que es puguin acordar

fórmules d’extinció diferida.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



2. APROVACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

D’acord amb el text refós de la Llei d’urbanisme, i amb la Llei reguladora de

les bases del règim local, l’aprovació definitiva de la modificació del pla

general correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

L’aprovació inicial i la provisional (després d’un període d’informació pública

d’un mes) de la modificació correspon legalment al ple municipal amb el

quòrum preceptiu de majoria absoluta, en tractar-se d’una modificació puntual

del planejament urbanístic general.

Quant a les mesures per fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de

participació ciutadana, cal tenir present l’abast limitat de la modificació. Per

tant, després de l’aprovació inicial pel ple la proposta se sotmetrà a informació

pública pel termini d’un mes, i la difusió es farà a través d’anuncis en el BOP,

en el DOGC, en un diari de gran difusió i en la premsa local o comarcal.

També es tindrà accés al contingut de la modificació completa a través de la

pàgina web de l’Ajuntament.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



3. NORMATIVA De la Normativa urbanística del Pla General vigent es modifica els següents articles segons aquest quadre comparatiu del

redactat actual i vigent i el proposat per aquesta modificació:

CAPITOL 7. SOL NO URBANITZABLE

SECCIÓ 1. DISPOSICIONS GENERALS.

ARTICLES VIGENTS AL PGOU ARTICLES PROPOSSATS

Art. 190. Àmbit d'aplicació.

Les Normes d'aquest capítol s'apliquen als terrenys

classificats com a No Urbanitzables, així com als

Urbanitzables No Programats en tan no estiguin aprovats els

corresponentprogrames d'actuació urbanística. Als efectes

Art. 190. Àmbit d'aplicació.

Les Normes d'aquest capítol s'apliquen als terrenys

classificats com a No Urbanitzables, així com als

Urbanitzables No Programats en tan no estiguin aprovats els

corresponentprogrames d'actuació urbanística. Als efectes

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



d'aplicació temporal d'aquestes normes en els sòls

urbanitzables no programats s'estarà a allò que es disposa per

a la zona Rural (clau 18).

d'aplicació temporal d'aquestes normes en els sòls

urbanitzables no programats s'estarà a allò que es disposa per

a la zona Rural (clau 18).

Art. 191. Definició i objectius.

El Sòl No Urbanitzable compren els sectors del territori

delimitats en el Pla General i en els que no són permesos els

processos d'urbanització de caràcter urbà, configurant-se com

a elements essencials i definidors de la continuïtat de les

seves actuals característiques naturals, especialment pel que

fa a les seves condicions agràries i ecològiques, així com del

paper d'entorn obert que envolta el fet urbà.

En concret, aquest Pla General assenyala com a objectius de

la regulació del sòl no urbanitzable els següents:

Art. 191. Definició i objectius.

El Sòl No Urbanitzable compren els sectors del territori

delimitats en el Pla General i en els que no són permesos els

processos d'urbanització de caràcter urbà, configurant-se com

a elements essencials i definidors de la continuïtat de les

seves actuals característiques naturals, especialment pel que

fa a les seves condicions agràries i ecològiques, així com del

paper d'entorn obert que envolta el fet urbà.

En concret, aquest Pla General assenyala com a objectius de

la regulació del sòl no urbanitzable els següents:

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



a) Preservar l'explotació agrària i ramadera, especialment en

els sòls en producció, així com en els que es poden

obtenir millors rendiments.

b) Protegir els elements naturals més destacats, preservant

els seus valors ecològics i paisatgístics.

c) Reconduir els processos d'ocupació del territori per

l'edificació residencial, prevenint situacions patològiques

d'ocupació i urbanització.

d) Acomodar ordenadament els diferents usos o activitats

que es poden permetre a cada tipus de sòl no

urbanitzable.

e) Establir criteris sobre característiques i localitzacions

adequades per a instal·lacions i usos d'interès públic i

social, de manera que no influeixin negativament en

l'equilibri dels diversos sectors de sòl no urbanitzable.

a) Preservar l'explotació agrària i ramadera, especialment en

els sòls en producció, així com en els que es poden

obtenir millors rendiments.

b) Protegir els elements naturals més destacats, preservant

els seus valors ecològics i paisatgístics.

c) Reconduir els processos d'ocupació del territori per

l'edificació residencial, prevenint situacions patològiques

d'ocupació i urbanització.

d) Acomodar ordenadament els diferents usos o activitats

que es poden permetre a cada tipus de sòl no

urbanitzable.

e) Establir criteris sobre característiques i localitzacions

adequades per a instal·lacions i usos d'interès públic i

social, de manera que no influeixin negativament en

l'equilibri dels diversos sectors de sòl no urbanitzable.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Art. 192. Desplegament del Pla General.

1. A excepció d'aquells casos en que explícitament ho

assenyalin les presents Normes, el Pla General defineix de

forma unívoca i amb caràcter d'aplicació directa i

immediata les condicions de les edificacions, així com els

usos en elles admissibles, que es poden aixecar en

aquesta classe de sòl. Tot això d'acord amb el que disposa

l'article 040.4 d'aquestes Normes. Per a la construcció

d'edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès

social, així com estatges familiars es seguirà el tràmit que

estableix l’article 44.2 del Reglament de Gestió

Urbanística.

Pel cas de finques antigues que no acompleixin la

superfície mínima edificable, però amb existència d'estatge

rural amb anterioritat suficient a l'aprovació inicial d'aquest


1. A excepció d'aquells casos en que explícitament ho

assenyalin les presents Normes, el Pla General defineix de

forma unívoca i amb caràcter d'aplicació directa i

immediata les condicions de les edificacions, així com els

usos en elles admissibles, que es poden aixecar en

aquesta classe de sòl. Tot això d'acord amb el que disposa

l'article 040.4 d'aquestes Normes. Per a la construcció

d'edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès

social, així com estatges familiars es seguirà el tràmit que

estableix els articles 48 i 50 del text refós de la Llei

d’urbanisme.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Pla General es podran autoritzar ampliacions dels

mateixos en les condicions generals que es fixen en

aquestes normes.

2. En compliment de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de

Barcelona de 19 de gener de 1.993, es desplega en

l'annex núm. 3 de les presents normes, la relació detallada

de diversos tipus de construccions existents en el medi

rural, degudament classificades segons usos, així com

normes de caràcter general que regularan les futures

actuacions en cada una d'elles.

3. Optativament es podran desenvolupar Plans Especials que

contemplin algun dels següents objectius:

La protecció dels horts, cultius, i espais forestals.

La millora del medi rural.

2. En compliment de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de

Barcelona de 19 de gener de 1.993, es desplega en

l'annex núm. 3 de les presents normes, la relació detallada

de diversos tipus de construccions existents en el medi

rural, degudament classificades segons usos, així com

normes de caràcter general que regularan les futures

actuacions en cada una d'elles.

3. Optativament es podran desenvolupar Plans Especials que

contemplin algun dels següents objectius:

La protecció dels horts, cultius, i espais forestals.

La millora del medi rural.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



La protecció del paisatge i dels bens naturals i

culturals.

La protecció i adequació de les vies i camins rurals.

Aquests Plans Especials no podran alterar les

determinacions del Pla General i seran competents, no

obstant això, per a augmentar la superfície establerta com

a mínima de les unitats registrals i/o edificables, d'acord

amb la regularització que se'n fa a cada tipus de sòl.

La protecció del paisatge i dels bens naturals i

culturals.

La protecció i adequació de les vies i camins rurals.

Aquests Plans Especials no podran alterar les

determinacions del Pla General i seran competents, no

obstant això, per a augmentar la superfície establerta com

a mínima de les unitats registrals i/o edificables, d'acord

amb la regularització que se'n fa a cada tipus de sòl.

Art. 193. Vies d'ús col·lectiu.

1. S'entén per via d'ús col·lectiu aquell camí o via, avui

existent, i que serveix tradicionalment a més de dues

finques rurals.

2. Solament es podran obrir noves vies d'ús col·lectiu, pistes

forestals, camins o qualsevol altra tipus de vialitat si així ho

Art. 193. Vies d'ús col·lectiu.

1. S'entén per via d'ús col·lectiu aquell camí o via, avui

existent, i que serveix tradicionalment a més de dues

finques rurals.

2. Solament es podran obrir noves vies d'ús col·lectiu, pistes

forestals, camins o qualsevol altra tipus de vialitat si així ho

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



preveu aquest Pla General, per ell mateix o pels Plans

Especials que el desenvolupin; o bé, així es fixi en els

Plans de l'Administració de l'Agricultura, o d'altres

organismes amb competència sobre el medi rural.

3. Es podran autoritzar tancaments entre finques, i

d’aquestes amb les vies d'ús col·lectiu, així com d'altres

tipus de vies tipus rurals. En el front a les vies d'ús

col·lectiu la tanca haurà de separar-se un mínim de l'eix de

la via. En qualsevol cas aquestes tanques no podran tenir

més de 1,20 metres d'altura respecte el nivell natural de la

via amb material opac, podent arribar fins a dos(2) metres

amb tancament metàl·lic de filat. La faixa de terreny afecte

al vial d'ús col·lectiu, quan la finca es tanqui, podrà ésser

adquirida per l'Ajuntament.

preveu aquest Pla General, per ell mateix o pels Plans

Especials que el desenvolupin; o bé, així es fixi en els

Plans de l'Administració de l'Agricultura, o d'altres

organismes amb competència sobre el medi rural.

3. Es podran autoritzar tancaments entre finques, i

d’aquestes amb les vies d'ús col·lectiu, així com d'altres

tipus de vies tipus rurals. En el front a les vies d'ús

col·lectiu la tanca haurà de separar-se un mínim de l'eix de

la via. En qualsevol cas aquestes tanques no podran tenir

més de 1,20 metres d'altura respecte el nivell natural de la

via amb material opac, podent arribar fins a dos(2) metres

amb tancament metàl·lic de filat. La faixa de terreny afecte

al vial d'ús col·lectiu, quan la finca es tanqui, podrà ésser

adquirida per l'Ajuntament.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Art. 194. Divisions i segregacions.

1. Queden prohibides les divisions i segregacions de terrenys

que es trobin en una o vàries de les següents situacions:

a) Donar lloc a superfícies més petites que les que el Pla

General preveu, per ell o pels documents que el

desenvolupen; o bé, per les establertes per a activitats

agràries en la legislació vigent.

b) Finques de superfície inferior al doble de les

dimensions mínimes establertes en les legislacions

citades en el paràgraf anterior.

c) No tinguin accés directe des de les vies i camins

existents.

Art. 194. Divisions i segregacions.

1. Es proibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no

urbanitzable, tal i com estableix l’article 47.2 del TRLUC.

2. Queden prohibides les divisions i segregacions de terrenys

que es trobin en una o vàries de les següents situacions:

a) Donar lloc a superfícies més petites que les que el Pla

General preveu, per ell o pels documents que el

desenvolupen; o bé, per les establertes per a activitats

agràries en la legislació vigent.

b) Finques de superfície inferior al doble de les

dimensions mínimes establertes en les legislacions

citades en el paràgraf anterior.

c) No tinguin accés directe des de les vies i camins

existents.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



2. En aplicació d'allò que disposa el punt anterior s'estableix

el següent:

a) Es consideraran incorporats a la documentació del Pla

General els corresponents plànols cadastrals; i així

mateix el de vies d'ús col·lectiu i d'altres camins

existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla

General.

b) D'acord amb allò previst a l'article 140 del Decret

Legislatiu 1/1990, el municipi instarà la inscripció en el

Registre de la Propietat de la situació en que resten les

finques en les que es sol·liciti llicència, indicant el

règim urbanístic que els hi sigui d'aplicació.

D'acord amb allò que assenyala l'article 264 del Decret

Legislatiu 1/1990, es considerarà infracció urbanística el

fraccionament simultani o successiu del sòl en lots o porcions

3. En aplicació d'allò que disposa el punt anterior s'estableix

el següent:

c) Es consideraran incorporats a la documentació del Pla

General els corresponents plànols cadastrals; i així

mateix el de vies d'ús col·lectiu i d'altres camins

existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla

General.

d) D'acord amb allò previst a l'article 193 del text refós de

la Llei d’urbanisme, el municipi instarà la inscripció en

el Registre de la Propietat de la declaració

d’innecessàrietat de parcel·lació urbanística.

D'acord amb allò que assenyala l'article 191 de la Llei

d’urbanisme es proibeixen tota divisió o segregació que faciliti

o tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o la

implantació d’usos que no estiguin permesos en sòl no

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



concretes i determinades de terrenys quan per raó de les

seves característiques físiques, de la seva delimitació per vials

de nova creació o de l’implantaria de serveis comuns pugui

originar-se un nucli de població, d'acord amb allò que es

disposa a l'article 185 d'aquestes normes, i/o vulneri les

previsions del present Pla General o qualsevol altra legislació

aplicable.

urbanitzable.

S’han de sotmetre a la fiscalització prèvia municipal tota

divisió o segregació successiva de terrenys. L’ajuntament

declararà innecessària la llicència de parcel·lació, sens

perjudici que la divisió o la segregació de terrenys s’hagi

d’ajustar a les condicions específiques de la legislació

sectorial.

Art. 195. Usos agrícoles.

1. Respecte l'ús residencial s'estableix la categoria d'estatge

rural, definit funcionalment per la seva relació amb

l'explotació agrària. Estructuralment pot estar, o no,

connectat amb l'edificació destinada a la resta d'usos

agrícoles. En cap cas es podran donar situacions

objectives de formació de nucli de població tal i com queda

Art. 195. Usos agrícoles.

1. Respecte l'ús residencial s'estableix la categoria d'estatge

rural, definit funcionalment per la seva relació amb

l'explotació agrària i destinada a habitatge familiar o a

l’allotjament de persones treballadores que estiguin

directament i justificadament associades a una de les

activitats agrícola, ramadera, d’explotació de recursos

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



definit en l'article 185 d'aquestes normes.

2. Respecte de l'ús pròpiament agrícola s'estableixen les

següents categories:

Granja.

Magatzem agrícola.

Casetes d'eines.

Vivers i hivernacles.

Coberts.

naturals o, en general rústica. Les construccions han de

costutiur un conjunt integrat, adequat al medi rural.

2. Respecte de l'ús pròpiament agrícola s'estableixen les

següents categories:

Granja.

Magatzem agrícola.

Casetes d'eines.

Vivers i hivernacles.

Coberts.

Art. 196. Instal·lacions d'utilitat pública.

À excepció de l'ús d'estatge, dels usos agrícoles i de les

instal·lacions d'obres públiques, la resta d'activitats o

construccions solament poden autoritzar-se si reuneixen les

condicions d'instal·lacions d'utilitat pública i/o interès social

que hagin d'instal·lar-se en el medi rural, d'acord amb allò que

Art. 196. Activitats o equipaments d’interés públic.

El sòl no urbanitzable pot ser objecte d’actuacions

específiques per a destinar-lo a activitats o equipaments

d’interés públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. A

aquest efecte, són d’interés públic les definides a l’article 47.4

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



estableix l'article 127 del Decret Legislatiu 1/1990. En tots els

casos hauran d'estar adscrits als usos admesos que

s'estableixin en la regulació de cada tipus de zona en el sòl no

urbanitzable.

del TRLUC.

L’autorització d’aquestes actuacions ha de justificar

degudament que l’àmbit d’actuació no està sotmès a un règim

especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó

dels seus valors, per l’existència de riscs o pel fet d’estar

subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del

domini públic. Així mateix, les actuacions que s’autoritzin no

han de disminuir de manera significativa la permeabilitat del

sòl nio han d’afectar de manera negativa la connectivitat

territorial.

Art. 197. Instal·lacions d'obres públiques.

1. En compliment d'allò previst a l'article 127 del Decret

Legislatiu 1/1990, es poden autoritzar les construccions i

instal·lacions vinculades a l'execució, conservació i servei

Art. 197. Instal·lacions d'obres públiques.

1. En compliment d'allò previst a l'article 53 del text refós de la

llei d’urbanisme, es poden autoritzar provisionalment els

usos i instal·lacions vinculades a l'execució, conservació i

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



de les obres públiques. Hauran de tenir en compte les

prescripcions i condicions d'edificació previstes per a cada

tipus de sòl no urbanitzable.

2. Així i tot, en règim d'autorització provisional, s'estableixen

les condicions següents:

a) L'autorització provisional es renovarà cada dos anys,

devent-se justificar la continuïtat del motiu que la va

originar. No es podran concedir més de tres

renovacions.

b) Dins l'expedient haurà de figurar expressa referència

respecte la no pertorbació o alteració dels valors

naturals. Aquestes autoritzacions no podran concedir-

se si s'afecta greument l'equilibri ecològic o els valors

naturals, paisatgístics i/o ambientals.

servei de les obres públiques. Hauran de tenir en compte

les prescripcions i condicions d'edificació previstes per a

cada tipus de sòl no urbanitzable.

2. Així i tot, en règim d'autorització provisional, s'estableixen

les condicions següents:

a) L'autorització provisional es renovarà cada dos anys,

devent-se justificar la continuïtat del motiu que la va

originar. No es podran concedir més de tres

renovacions.

b) Dins l'expedient haurà de figurar expressa referència

respecte la no pertorbació o alteració dels valors

naturals. Aquestes autoritzacions no podran concedir-se

si s'afecta greument l'equilibri ecològic o els valors

naturals, paisatgístics i/o ambientals.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Art. 198. Estatges no rurals.

Definirem com estatge no rural aquell habitatge situat en el

medi rural i que no estigui vinculat a l’aprofitament o explotació

sistematitzada del mateix. Tindran la condició d'edificacions

aïllades, d'acord amb les normes que el Pla General estableix,

prohibint-se expressament les construccions característiques

de les zones urbanes. A tal fi s'ajustaran a les característiques

tipològiques, tan en la forma com en els materials, de les

edificacions rurals tradicionals, a fi d'aconseguir la seva

integració a l'entorn natural pròxim.

En cap cas podran donar-se situacions de formació de nucli

de població d'acord amb el que es regula en l'article 185 de les

presents normes

Art. 198. Reconstrucció i rehabilitació.

1. Atenent a la legislació vigent en matèria d’urbanisme es

podran reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals

que calgui preservar i recuperar per tenir una valor basats

en raons de caràcter històric, arquitectònic, paisatgístic,

mediambiental o social.

- Arquitectòniques: aquelles masies o cases rurals que

totalment o parcialment tinguin un valor arquitectònic per

la seva composició o la presència d’elements

arquitectònics singulars.

- Històriques: orígens i evolució de la tipologia de la masia;

rellevància de l’ús en la història; influència en la

configuració dels assentaments en el territori, etc.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



- Mediambientals: quan la seva existència determina un

teixit rural amb característiques ambientals pròpies.

- Paisatgístiques: aquelles edificacions que conformen un

paisatge concret humanitzat o no, amb valor reconegut i

que caracteritzen la imatge pròpia d’un territori determinat

per raons de la seva exposició i unitat amb l’entorn que

pot formar part d’un recorregut paisatgístic.

- Socials: aquelles que afavoreixen el reequilibri territorial i

econòmic i permeten la recuperació de la població ja sigui

com a primera residència o com a segona.

La “reconstrucció o rehabilitació” dels masos i cases rurals

edificades en sòl no urbanitzable requerirà l’existència

d’una catalogació de les pròpies edificacions en el

planejament urbanístic municipal. Aquesta catalogació

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



haurà d’indicar els usos, els quals podran ser objecte de

modificació amb el compliment d’uns determinats requisits,

i l’abast de l’obra a realitzar en cadascuna d’elles,

justificant les raons que en determinen la seva preservació

o, si s’escau, recuperació.

Atès que el PGOU vigent no incorpora el catàleg a que fà

referència el paràgraf anterior, i transitòriament fins no ho

incorpori, l’autorització d’aquestes actuacions seguirà el

procediment establert a la Disposició transitòria quinzena

del TRLUC.

2. A més a més es podran reconstruir i rehabilitar

construccions anterior a l’entrada en vigor del primer

instrument de planejament urbanístic general del municipi

i que calgui preservar i recuperar per raons

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



arquitectòniques o històriques.

3. Així com rehabilitar les construccions rurals en desús per a

corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

En aquests dos últims supòsits en cap cas es podran

reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús

d’habitatge familiar.

Art. 199. Intervenció municipal.

En els projectes que es presentin, la intervenció municipal en

funció de les competències que té assignades d'acord amb el

que disposa l'article 107 del Decret Legislatiu 1/1990, podrà

introduir les condicions i modificacions que estimi necessàries

a fi de mantenir la coherència urbanística del Pla General vers

aquest tipus de sòl.

Art. 199. Intervenció municipal.

L’autorització de les obres i els usos està subjecta a la

tramitació de la llicència urbanística municipal, i en els casos

regulats pels articles 48, 49 i 50 del TRLUC al procediment

que estableixen dits preceptes.

En els projectes que es presentin, la intervenció municipal,

podrà introduir les condicions i modificacions que estimi

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



necessàries a fi de mantenir la coherència urbanística del Pla

General vers aquest tipus de sòl.

Els projectes hauran de ser sotmesos a informació pública per

l’ajuntament, per un termini d’un mes, tant el projecte

d’aquestes actuacions com, si s’escau, el pla especial

urbanístic que el determini, i que ha d’incloure la

documentació que determina l’article 48.1 del text refós de la

Llei d’urbanisme.

Art. 200. Condicions de caràcter tècnic i higiènic.

1. L'atorgament de qualsevol llicència o autorització està

supeditat a l'acompliment de les normes generals i

específiques sobre condicions higièniques, en especial

d'evacuació d'aigües residuals, i tècnico-constructives

dictades per les diferents administracions competents.

Art. 200. Condicions de caràcter tècnic i higiènic.

1. L'atorgament de qualsevol llicència o autorització està

supeditat a l'acompliment de les normes generals i

específiques sobre condicions higièniques, en especial

d'evacuació d'aigües residuals, i tècnico-constructives

dictades per les diferents administracions competents.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



A aquest efecte, junt a la documentació del projecte tècnic

d'edificació, s'haurà d'acompanyar:

a) Documentació detallada de la localització, amb plànols

acetats de l'edifici projectat en relació a camins rurals,

canals, ramals de rec, basses, etc..

b) Plànols i memòries explicatius de la captació i portada

d'aigua potable, especificant el punt de captació,

canalització, detalls constructius i materials a usar.

S'especificarà, a més, l'ús a que es destina, aportant

certificat sanitari oficial acreditatiu de la potabilitat de

les aigües.

c) Especificació del sistema escollit per a depuració,

tractament i destí de les aigües residuals, tenint en

compte la prohibició de construir pous morts, mines

filtrants, etc., així com el seu abocament sense

A aquest efecte, junt a la documentació del projecte tècnic

d'edificació, s'haurà d'acompanyar:

a) Documentació detallada de la localització, amb plànols

acetats de l'edifici projectat en relació a camins rurals,

canals, ramals de rec, basses, etc..

b) Plànols i memòries explicatius de la captació i portada

d'aigua potable, especificant el punt de captació,

canalització, detalls constructius i materials a usar.

S'especificarà, a més, l'ús a que es destina, aportant

certificat sanitari oficial acreditatiu de la potabilitat de

les aigües.

c) Especificació del sistema escollit per a depuració,

tractament i destí de les aigües residuals, tenint en

compte la prohibició de construir pous morts, mines

filtrants, etc., així com el seu abocament sense

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



depuració prèvia. A tal fi s'adjuntaran plànols i

memòries explicatives, amb especificació del punt de

destí i canalització, així com detalls constructius i

materials, en especial els que deuen assegurar la

impermeabilització i depuració dels residus.

d) Inscripció com a indivisibles de les finques afectes a

l'edificació per a la que es sol·licita la llicència, d'acord

amb el que disposa l'article 284 del Decret Legislatiu

1/1990, en el cas que la superfície de les mateixes no

sigui, com a mínim, el doble de la finca edificable en la

zona en qüestió. Els efectes de la llicència restaran

condicionats a la prèvia acreditació d'aquesta càrrega

registral.

e) Certificació registral de la finca en la que es sol·licita

llicència, així com, si s'escau, de la finca matriu.

depuració prèvia. A tal fi s'adjuntaran plànols i

memòries explicatives, amb especificació del punt de

destí i canalització, així com detalls constructius i

materials, en especial els que deuen assegurar la

impermeabilització i depuració dels residus.

d) Inscripció com a indivisibles de les finques afectes a

l'edificació per a la que es sol·licita la llicència, en el

cas que la superfície de les mateixes no sigui, com a

mínim, el doble de la finca edificable en la zona en

qüestió. Els efectes de la llicència restaran

condicionats a la prèvia acreditació d'aquesta càrrega

registral.

e) Certificació registral de la finca en la que es sol·licita

llicència, així com, si s'escau, de la finca matriu.

f) Pel cas d'estatge rural, acreditació documental de la

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



f) Pel cas d'estatge rural, acreditació documental de la

condició d'agricultor resident en l'explotació en la que

es sol·licita la llicència.

Complementàriament l'Ajuntament donarà audiència als

propietaris veïns. A aquest efecte els projectes hauran

d'anar acompanyats d'una relació dels mateixos.

2. Previ informe municipal, l'Ajuntament aixecarà l'expedient

a la Comissió d'Urbanisme, la qual adoptarà la resolució

definitiva després d'un període d'informació pública de 15

dies. Tot això d'acord amb el que disposa l'article 44 del

Reglament de Gestió Urbanística.

condició d'agricultor ó ramader resident en l'explotació

en la que es sol·licita la llicència.

Complementàriament l'Ajuntament donarà audiència als

propietaris veïns. A aquest efecte els projectes hauran

d'anar acompanyats d'una relació dels mateixos.

2. Previ informe municipal, l'Ajuntament aixecarà l'expedient

a la Comissió d'Urbanisme, la qual adoptarà la resolució

definitiva després d'un període d'informació pública de un

mes. Tot això d'acord amb el que disposa l'article 48 de la

Llei d’urbanisme.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Art. 201. Zones i subzones.

El Pla General divideix el Sòl No Urbanitzable en les següents

zones:

De Valor Agrícola

clau 16

De Valors Protegits

clau 17

Subzona Intensitat I clau 17a.

Subzona Intensitat II clau 17b.

Rural clau 18

De protecció i Servitud clau 19

Zona Marítimo-Terrestre clau 20

Art. 201. Zones i subzones.

El Pla General divideix el Sòl No Urbanitzable en les següents

zones:

De Valor Agrícola

clau 16

De Valors Protegits

clau 17

Subzona Intensitat I clau 17a.

Subzona Intensitat II clau 17b.

Rural clau 18

De protecció i Servitud clau 19

Zona Marítimo-Terrestre clau 20

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



SECCIÓ 2. ZONA DE VALOR AGRÍCOLA (CLAU 16)


Art. 202. Definició.

Comprèn els sòls no urbanitzables vinculats a un procés de

producció agrícola, així com aquells que, veïns als anteriors,

poden tenir un destí final agrícola, funció tan de la seva

morfologia com de la qualitat del sòl.

El reconeixement d'aquest valor agrícola passa per la

preservació d'aquests sòls de qualsevol procés de parcel·lació

i edificació que no estigui, d'alguna manera, vinculat a la

pròpia producció agrícola.


Comprèn els sòls no urbanitzables vinculats a un procés de

producció agrícola, així com aquells que, veïns als anteriors,

poden tenir un destí final agrícola, funció tan de la seva

morfologia com de la qualitat del sòl.

El reconeixement d'aquest valor agrícola passa per la

preservació d'aquests sòls de qualsevol procés de parcel·lació

i edificació que no estigui, d'alguna manera, vinculat a la

pròpia producció agrícola.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Art. 203. Usos.

En aquesta zona, i amb caràcter general, s'admeten els

següents usos:

a) Estatge Rural.

b) Agrícola, en les seves modalitats de granja, magatzem

agrícola, vivers i hivernacles, casetes d'eines i coberts.

Es admès, així mateix, l'ús industrial de primera categoria

vinculat a la producció agrícola (tallers de reparació, etc.) junt

a. les carreteres i vies públiques i amb accés directe des

d'elles.

Art. 203. Usos.

En aquesta zona, i amb caràcter general, s'admeten els

següents usos:

En noves construccions:

a) Activitats agrícoles, ramadera, d’explotació de recursos

naturals o, en general, rústica. Entre les construccions

pròpies d’una explotació de recursos naturals

procedents d’activitats extractives, s’hi inclouen les

instal·lacions destinades al primer tractament i a la

selecció d’aquests recursos, sempre que aquestes

activitats de selecció produeix un impacte ambiental

menor si es duen a terme al lloc d’origen.

b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



l’allotjament de persones treballadores temporeres que

estiguin directament i justificadament associades a una

de les activitats d’explotació a què fa referència la lletra

a.

c) Les estacions de subministrament de carburants i de

prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a

l’execució, el manteniment i el funcionament de les

obres públiques.

e) Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a

l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs

tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística

municipal, que exigeixen en tot els casos la tramitació

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



prèvia d’un pla especial urbanístic.

f) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de

turisme rural.

En construccions reconstruïdes i/o rehabilitades segons

estableix l’article 198 :

a) Ús d’habitatge familiar rural:

Comprèn els edificis destinats a habitatge, situats en

finques rústiques amb accés rodat des de la xarxa de

camins rurals.

b) Ús hoteler en sòl rústic:

S’admeten en aquelles edificacions que puguin

acreditar una superfície de sostre susceptible de ser

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



utilitzat superior a 1000 m2, que disposin d’accés rodat i

d’estacionament en condicions adequades.

No s’admeten hotel apartament ni els usos d’hotel en

condomini.

c) Ús de turisme rural:

Compren els serveis relacionats amb l’allotjament

temporal de persones, exclusivament en la modalitat de

turisme rural d’acord amb la legislació sectorial

corresponent. Sempre que es garanteixi l’accés i

l’estacionament en condicions adequades.

d) Artesanals:

S’admeten vinculats a l’habitatge familiar, en el

benentès que són edificacions pròpies del medi rural,

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



són els usos d’elaboració i transformació artesanal dels

recursos naturals i agropecuaris, així com la

comercialització d’aquests productes vinculats a la

mateixa finca o finques de l’entorn territorial.

e) Artístiques:

S’admeten conjuntament a l’habitatge familiar els usos

vinculats a les professions liberals i artístiques

(escultors, pintors, músics..., )

f) Restauració:

Compren els establiments destinats a restaurant, situats

en finques rústiques, sempre que es garanteixi l’accés i


Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



g) Equipaments i serveis comunitaris:

Compren els equipaments i serveis comunitaris no

compatibles amb els usos urbans.

Els diferents usos d’equipaments quedaran supeditats a

les condicions tècniques i directrius de la normativa

sectorial corresponent .

En el cas que l’equipament sigui de titularitat privada

caldrà la redacció tramitació i aprovació d’un Pla

especial urbanístic.

h) Educació en el lleure:

Compren les activitats d’ensenyament vinculades al

medi natural i aquelles d’esbarjo, espai o repòs que es

desenvolupen en espais a l’aire lliure i en contacte amb

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



la natura (cases de colònies, centres de natura...)

En tots els casos, els usos de les construccions, han de ser

compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn

immediat respectiu.

Art. 204. Règim general aplicable a la zona.

1. Les condicions d'edificació per l'ús d'estatge rural són les

següents:

a) Finca mínima: 1 Hectàrea (10.000 metres quadrats).

Excepcionalment s'admetrà aquest ús en finques

existents amb anterioritat a l'aprovació definitiva

d'aquest Pla General sempre que tinguin una superfície

mínima de 6.000 m² i es destinin a explotació agrícola

de regadiu i que disposin d'informe favorable de la

Art. 204. Règim general aplicable a la zona.

1. Les condicions d'edificació per l'ús d'estatge rural són les

següents:

a) Finca mínima: 1 Hectàrea (10.000 metres quadrats).

Excepcionalment s'admetrà aquest ús en finques

existents amb anterioritat a l'aprovació definitiva

d'aquest Pla General sempre que tinguin una superfície

mínima de 6.000 m² i es destinin a explotació agrícola

de regadiu i que disposin d'informe favorable de la

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

b) Usos admesos: estatge uni i bifamiliar.

c) Alçada màxima sobre el terreny de l'últim forjat: 7

metres.

d) Separació a tots els límits: 5 metres.

2. Les condicions d'edificació per l'ús d'instal·lacions

agrícoles són les següents:

a) Alçada màxima del carener: 5 metres del nivell del

terreny.

b) Separació mínima a tots els límits: 5 metres.

S'exceptua d'aquesta regla el cas de partió amb altres

finques no urbanitzables, en les que es podrà acostar

al límit, sense produir obertures sobre el predi veí. Serà

Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

b) Usos admesos: estatge uni i bifamiliar.

c) Alçada màxima sobre el terreny de l'últim forjat: 7

metres.

d) Separació a tots els límits: 5 metres.

2. Les condicions d'edificació per l'ús d'instal·lacions

agrícoles són les següents:

a) Alçada màxima del carener: 5 metres del nivell del

terreny.

b) Separació mínima a tots els límits: 5 metres.

S'exceptua d'aquesta regla el cas de partió amb altres

finques no urbanitzables, en les que es podrà acostar

al límit, sense produir obertures sobre el predi veí. Serà

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



necessari el consentiment formal del veí.

En el cas de granges de porcs i avícoles, aquestes

s'hauran de situar a una distància mínima de 1000

metres entre elles i respecte el sòl urbà i urbanitzable

programat, així com a 1000 metres de les carreteres.

3. Les condicions d'edificació per l'ús de magatzem agrícola

són les següents:

a) Separació mínima a tots els límits: 5 metres.

b) Alçada màxima del carener: 5 metres.

c) Separació a carreteres i vies d'ús col·lectiu: 10 metres.

4. Les condicions d'edificació per l'ús de caseta d'eines són

les següents:

a) Alçada màxima del carener: 4 metres.

b) Es pot construir als límits de la finca.

necessari el consentiment formal del veí.

En el cas de granges de porcs i avícoles, aquestes

s'hauran de situar a una distància mínima de 1000

metres entre elles i respecte el sòl urbà i urbanitzable

programat, així com a 1000 metres de les carreteres.

3. Les condicions d'edificació per l'ús de magatzem agrícola

són les següents:

a) Separació mínima a tots els límits: 5 metres.

b) Alçada màxima del carener: 5 metres.

c) Separació a carreteres i vies d'ús col·lectiu: 10 metres.

4. Les condicions d'edificació per l'ús de caseta d'eines són

les següents:


b) Es pot construir als límits de la finca.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



c) Superfície edificada màxima: 4 metres quadrats.

5. Les condicions d'edificació per l'ús de vivers i hivernacles

són les següents:


b) La separació als límits de la finca haurà d'ésser la

necessària per a tal d'evitar que es produeixi ombra a

d'altres possibles vivers i hivernacles.

c) La instal·lació de vivers i hivernacles haurà de resoldre

el correcte drenatge de les aigües d'escorrentia pluvial

a fi de no desequilibrar les capes freàtiques.

d) La separació mínima a carreteres i vies d'ús col·lectiu

serà de tres (3) metres.

6. Les condicions d'edificació per l'ús de cobert són les

següents:

a) Les construccions es podran situar annexes a l'estatge

c) Superfície edificada màxima: 4 metres quadrats.

5. Les condicions d'edificació per l'ús de vivers i hivernacles

són les següents:


b) La separació als límits de la finca haurà d'ésser la

necessària per a tal d'evitar que es produeixi ombra a

d'altres possibles vivers i hivernacles.

c) La instal·lació de vivers i hivernacles haurà de resoldre

el correcte drenatge de les aigües d'escorrentia pluvial

a fi de no desequilibrar les capes freàtiques.

d) La separació mínima a carreteres i vies d'ús col·lectiu

serà de tres (3) metres.

6. Les condicions d'edificació per l'ús de cobert són les

següents:

a) Les construccions es podran situar annexes a l'estatge

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



rural de la mateixa finca.

b) Alçada del carener respecte de carreteres i vies d'ús

col·lectiu: 5 metres. A la resta de límits es podrà

acostar fins la partió, previ consentiment exprés del

veí.

7. La finca mínima segregable es fixa en quatre hectàrees i

mig (4,5 Ha.).

8. No es admès l'ús d'estatge no rural.

9. Els criteris compositius i els materials es correspondran

amb els models tradicionals utilitzats a la zona, tan en la

forma com en els. materials. La intervenció municipal

podrà incidir en aquests aspectes sota el principi del

manteniment de les característiques del medi rural i en

aplicació de les competències que li atorga la Llei del Sòl.

10. Les condicions d'edificació que es fixen en aquest article

rural de la mateixa finca.

b) Alçada del carener respecte de carreteres i vies d'ús

col·lectiu: 5 metres. A la resta de límits es podrà

acostar fins la partió, previ consentiment exprés del

veí.

7. La finca mínima segregable es fixa en quatre hectàrees i

mig (4,5 Ha.).

8. Els criteris compositius i els materials es correspondran

amb els models tradicionals utilitzats a la zona, tan en la

forma com en els. materials. La intervenció municipal

podrà incidir en aquests aspectes sota el principi del

manteniment de les característiques del medi rural i en

aplicació de les competències que li atorga la Llei del Sòl.


Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



s'entenen d'obligat compliment, sense perjudici que siguin

insuficients per a la seva autorització per part de la

Comissió d'Urbanisme, en aquells aspectes que són de la

seva competència en base a allò que disposa l’article 44

del Reglament de Gestió Urbanística, o de l'Ajuntament en

la resta dels casos, o bé, es donin les condicions

objectives de formació de nucli de població d'acord amb el

que es disposa a l'article 185 d'aquestes Normes.

s'entenen d'obligat compliment, sense perjudici que siguin



seva competència en base a allò que disposa els articles

48, 49 i 50 de la Llei d’urbanisme.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



SECCIÓ 3. ZONA DE VALORS PROTEGITS (CLAU 17)


Art. 205. Definició i subzones.

1. Constitueixen la zona de valors protegits tots aquells sòls

no urbanitzables en els que les especials condicions

naturals, paisatgístiques i/o arquitectòniques defineixen

elements de singular vàlua que, al marge del seu ús

pròpiament agrícola o rural, deuen ésser contemplats per a

tal de proporcionar una major cobertura urbanística a

aquests terrenys i/o edificacions.

2. En funció dels valors que es pretenen protegir el territori es

divideix en dues subzones diferents:

Subzona 17a.

Subzona 17b.

Art. 205. Definició i subzones.

1. Constitueixen la zona de valors protegits tots aquells sòls

no urbanitzables en els que les especials condicions

naturals, paisatgístiques i/o arquitectòniques defineixen

elements de singular vàlua que, al marge del seu ús

pròpiament agrícola o rural, deuen ésser contemplats per a

tal de proporcionar una major cobertura urbanística a

aquests terrenys i/o edificacions.

2. En funció dels valors que es pretenen protegir el territori es

divideix en dues subzones diferents:

Subzona 17a.

Subzona 17b.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



3. Constitueixen la subzona 17a aquella en la que els valors

forestals, paisatgístics i/o naturals defineixen una àrea

homogènia, allunyada de tota expectativa urbana i que el

Pla General pretén fomentar i conservar.

4. La zona 17b és la conformada al voltant d'edificis rurals

d'interès històric-arquitectònic i que configura amb ells una

unitat morfològica. La seva integral protecció és condició

necessària pel manteniment dels valors arquitectònics.

3. Constitueixen la subzona 17a aquella en la que els valors

forestals, paisatgístics i/o naturals defineixen una àrea

homogènia, allunyada de tota expectativa urbana i que el

Pla General pretén fomentar i conservar.

4. La zona 17b és la conformada al voltant d'edificis rurals

d'interès històric-arquitectònic i que configura amb ells una

unitat morfològica. La seva integral protecció és condició

necessària pel manteniment dels valors arquitectònics.

Art. 206. Regulació general de la subzona 17a.

1. Solament es poden autoritzar activitats i instal·lacions

relacionades amb el valor que es protegeix.

2. Queda expressament prohibit l'ús extractiu.

3. Es prohibeix la tala d'arbres que no responguin a plans

Art. 206. Regulació general de la subzona 17a.

1. Solament es poden autoritzar activitats i instal·lacions

relacionades amb el valor que es protegeix.

2. Queda expressament prohibit l'ús extractiu.

3. Es prohibeix la tala d'arbres que no responguin a plans

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



d'explotació forestal previstos per l'Administració

d'Agricultura, devent-se assegurar, en tot cas i per raons

d'interès urbanístic, la permanència de les masses

forestals o de l'arbrat.

4. Sense perjudici de l'obligació de sol·licitar d'altres

autoritzacions serà preceptiva, per qualsevol activitat, la

corresponent llicència municipal. En la sol·licitud es deurà

justificar expressament la compatibilitat de l'activitat

respecte els valors protegits. A la llicència municipal es

faran constar les mesures que es deuran adoptar per a tal

d'assegurar la preservació total d'aquests sectors.

5. Les condicions d'edificació per l'ús d'estatge rural i dels

usos agrícoles complementaris (instal·lacions agrícoles,

magatzem agrícola, vivers i hivernacles, casetes d’eines i

coberts), excepció de granges, es regiran d'acord amb allò

d'explotació forestal previstos per l'Administració

d'Agricultura, devent-se assegurar, en tot cas i per raons

d'interès urbanístic, la permanència de les masses

forestals o de l'arbrat.

4. Sense perjudici de l'obligació de sol·licitar d'altres

autoritzacions serà preceptiva, per qualsevol activitat, la

corresponent llicència municipal. En la sol·licitud es deurà

justificar expressament la compatibilitat de l'activitat

respecte els valors protegits. A la llicència municipal es

faran constar les mesures que es deuran adoptar per a tal

d'assegurar la preservació total d'aquests sectors.

5. Les condicions d'edificació per l'ús d'estatge rural i dels

usos agrícoles complementaris (instal·lacions agrícoles,

magatzem agrícola, vivers i hivernacles, casetes d’eines i

coberts), excepció de granges, es regiran d'acord amb allò

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



que es disposa a la zona de valor agrícola (clau 16).

6. Complementàriament es podran autoritzar instal·lacions

d'utilitat pública i interès social, sense ànim de lucre, en les

següents condicions:

a) Finca mínima: 2 hectàrees. Es deurà justificar

documentalment l'existència de la finca amb anterioritat

a l'aprovació inicial d'aquest Pla General, o bé,

acomplir allò que s'estipula en el punt 8 d'aquest

article.

b) Ocupació màxima per l'edificació: 6%.

c) L'alçada màxima de l'edificació serà, com a màxim, de

10 metres inclosos els elements de coronació.

d) El nombre de plantes admès és de dues (planta baixa i

una planta pis).

e) Separació mínima a tots els límits: 5 metres.

que es disposa a la zona de valor agrícola (clau 16).

6. Complementàriament es podran autoritzar instal·lacions

d'utilitat pública i interès social, sense ànim de lucre, en les

següents condicions:

a) Finca mínima: 2 hectàrees. Es deurà justificar

documentalment l'existència de la finca amb anterioritat

a l'aprovació inicial d'aquest Pla General, o bé,

acomplir allò que s'estipula en el punt 8 d'aquest

article.


c) L'alçada màxima de l'edificació serà, com a màxim, de

10 metres inclosos els elements de coronació.

d) El nombre de plantes admès és de dues (planta baixa i

una planta pis).


Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



f) L'edificació haurà de tenir cura, tan pel que fa al volum

exterior com a la tècnica i els materials constructius, la

integració al medi natural pròxim. La intervenció

municipal podrà introduir les condicions i modificacions

que estimi necessàries pel bon acompliment d'aquest

aspecte.

7. No és admès l'ús d'estatge o rural.

8. La finca mínima segregable serà, com a mínim, de 5

hectàrees.


s'entenen d'obligat acompliment, sense perjudici que siguin



seva competència en base a allò que disposa l'article 44

del Reglament de Gestió Urbanística, o de l'Ajuntament en

f) L'edificació haurà de tenir cura, tan pel que fa al volum

exterior com a la tècnica i els materials constructius, la

integració al medi natural pròxim. La intervenció

municipal podrà introduir les condicions i modificacions

que estimi necessàries pel bon acompliment d'aquest

aspecte.

7. La finca mínima segregable serà, com a mínim, de 5

hectàrees.







Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



la resta de casos, o bé, es donin les condicions objectives

de formació de nucli de població segons es disposa a

l'article 185 d'aquestes Normes.

Art. 207. Regulació general de la subzona 17b.

1. Pel desplegament de la zona serà necessària l'aprovació

prèvia d'un Pla Especial de Conservació i Rehabilitació,

vinculat o no al Catàleg Històrico-Arquitectònic a que fa

referència l'article 237 de les presents normes

urbanístiques. En aquest Pla Especial es fixaran

unívocament les condicions de les edificacions, les quals,

en el seu conjunt, no podran ultrapassar en més d'un 15%

l'actual sostre edificat, sense que això representi increment

del nombre d'estatges actualment existents. El Pla

Especial haurà d'incloure un estudi exhaustiu de les

edificacions existents, analitzant les seves característiques

Art. 207. Regulació general de la subzona 17b.

1. Pel desplegament de la zona serà necessària l'aprovació

prèvia d'un Pla Especial de Conservació i Rehabilitació,

vinculat o no al Catàleg Històrico-Arquitectònic a que fa

referència l'article 237 de les presents normes

urbanístiques. En aquest Pla Especial es fixaran

unívocament les condicions de les edificacions, les quals,

en el seu conjunt, no podran ultrapassar en més d'un 15%

l'actual sostre edificat, sense que això representi increment

del nombre d'estatges actualment existents. El Pla

Especial haurà d'incloure un estudi exhaustiu de les

edificacions existents, analitzant les seves característiques

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



arquitectòniques i constructives, tot i procurant llur

continuïtat, justificant adequadament les substitucions i

nous volums que es projectin. En qualsevol cas s'haurà

d'assegurar la continuïtat tipològica i formal del conjunt

rural.

2. Els usos admissibles a la zona són:

a) Residencial, en qualsevol de les seves variants,

excepte el de residencial mòbil.

b) Agrícola, en les seves categories de cobert i magatzem

agrícola.

c) Instal·lacions d'utilitat pública i interès social.

Per a tal de poder canviar els usos actualment existents

per qualsevol altra dels aquí autoritzats serà necessària la

arquitectòniques i constructives, tot i procurant llur

continuïtat, justificant adequadament les substitucions i

nous volums que es projectin. En qualsevol cas s'haurà

d'assegurar la continuïtat tipològica i formal del conjunt

rural.

2. Els usos admissibles a la zona són:






camins rurals.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



prèvia aprovació del Pla Especial a que es fa esment en el

paràgraf anterior.







condomini.







Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



d) Artesanals:







e) Artístiques:




f) Restauració:


Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013















Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



3. Transitòriament, i en tan no s'aprovi el Pla Especial a que

fa referència el punt 1 d'aquest article, solament

s'autoritzaran les obres de consolidació i millora que siguin

necessàries pel bon manteniment de les edificacions en

les degudes condicions d'habitabilitat, amb manteniment

dels criteris formals existents i sota la inspecció dels

Organismes Públics competents.







immediat respectiu.

3. Transitòriament, i en tan no s'aprovi el Pla Especial a que

fa referència el punt 1 d'aquest article, es poden autoritzar

seguint el procediment que estableix l’article 48 de la Llei

d’urbanisme, tal i com assenyala la disposició transitòria

quinzena del mateix text legal.

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



SECCIÓ 4. ZONA RURAL (CLAU 18).



Comprèn els sòls no urbanitzables que no deuen ésser objecte

d'una especial protecció, admetent-se en ells edificacions,

instal·lacions i/o usos no pròpiament rurals o agrícoles, sense

que en cap cas es pugui configurar un nucli de població.


Comprèn els sòls no urbanitzables que no deuen ésser objecte

d'una especial protecció, admetent-se en ells edificacions,

instal·lacions i/o usos no pròpiament rurals o agrícoles, sense

que en cap cas es pugui configurar un nucli de població.

Art. 209. Usos.

En aquesta zona són admesos els usos següents:

Estatge rural.

Agrícola, en totes les seves modalitat.

Estatge no rural, de tipus unifamiliar.

Art. 209. Usos.

En aquesta zona són admesos els usos següents:

En noves construccions:

a) Activitats agrícoles, ramadera, d’explotació de recursos

naturals o, en general, rústica. Entre les construccions

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



Activitats extractives.

Instal·lacions d'utilitat pública i interès social.

Instal·lacions d'obres públiques.

Així mateix, al llarg de les carreteres i vies públiques de

circulació s'admetran els usos de residencial mòbil i estacions

de servei.

pròpies d’una explotació de recursos naturals

procedents d’activitats extractives, s’hi inclouen les

instal·lacions destinades al primer tractament i a la

selecció d’aquests recursos, sempre que aquestes

activitats de selecció produeix un impacte ambiental

menor si es duen a terme al lloc d’origen.

b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a

l’allotjament de persones treballadores temporeres que

estiguin directament i justificadament associades a una

de les activitats d’explotació a què fa referència la lletra

a.

c) Les estacions de subministrament de carburants i de

prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



l’execució, el manteniment i el funcionament de les

obres públiques.

e) Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a

l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs

tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística

municipal, que exigeixen en tot els casos la tramitació

prèvia d’un pla especial urbanístic.

f) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de

turisme rural.





Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013




camins rurals.







condomini.





Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013





d) Artesanals:







e) Artístiques:




Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



f) Restauració:












Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013











immediat respectiu.


1. Amb caràcter general i d’immediata vigència es defineixen

les condicions de les edificacions i instal·lacions. A

excepció dels usos vinculats al fet agrícola, la resta es


1. Amb caràcter general i d’immediata vigència es defineixen

les condicions de les edificacions i instal·lacions. Es

tramitaran segons el que disposa els articles 48, 49 i 50 de

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



tramitaran segons el que disposa l'article 127 del Decret

Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

2. Pel desplegament de l'ús de residencial mòbil serà

necessària la prèvia tramitació i aprovació d'un Pla

Especial, l'àmbit del qual serà la totalitat de la finca en la

que es desplegui, la qual tindrà caràcter de finca

indivisible, i així es farà constar en el Registre de la

Propietat.

la Llei d’urbanisme.

2. Pel desplegament de l'ús de càmping i l’aparcament de

caravenes, autocaravanes i remolcs tenda serà necessària

la prèvia tramitació i aprovació d'un Pla Especial, l'àmbit

del qual serà la totalitat de la finca en la que es desplegui,

la qual tindrà caràcter de finca indivisible, i així es farà

constar en el Registre de la Propietat.

Art. 211. Regulació general.

1. Les condicions d'edificació per l'ús d'estatge rural, així com

tots els usos derivats de l'ús agrícola, es regiran per les

mateixes condicions que regulen la zona de Valor Agrícola

(clau 16) .

2. Les condicions d'edificació per a estatges no rurals són les

següents:

Art. 211. Regulació general.

1. Les condicions d'edificació per l'ús d'estatge rural, així com

tots els usos derivats de l'ús agrícola, es regiran per les

mateixes condicions que regulen la zona de Valor Agrícola

(clau 16) .

2. Les condicions d'edificació per a estatges no rurals són les

següents:

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



a) Finca mínima: 4,5 Hectàrees (45.000 metres quadrats).

b) Ocupació màxima de la finca per l'edificació: 2%.

c) Alçada màxima de l'últim forjat respecte el nivell natural

del terreny: 6 metres.

d) Nombre màxim de plantes: planta baixa i una planta

pis.


3. Les condicions d'edificació per a instal·lacions d'utilitat

pública són les següents:

a) Finca mínima: 2 Hectàrees (20.000 metres quadrats).


c) Alçada màxima de les edificacions: 10 metres, inclosos

els elements de coronació.

d) Separació mínima a tots els límits: 10 metres.

4. Les condicions d'edificació per l'ús residencial mòbil són

a) Finca mínima: 4,5 Hectàrees (45.000 metres quadrats).

b) Ocupació màxima de la finca per l'edificació: 2%.

c) Alçada màxima de l'últim forjat respecte el nivell natural

del terreny: 6 metres.

d) Nombre màxim de plantes: planta baixa i una planta

pis.


3. Les condicions d'edificació per a instal·lacions d'utilitat

pública són les següents:



c) Alçada màxima de les edificacions: 10 metres, inclosos

els elements de coronació.

d) Separació mínima a tots els límits: 10 metres.

4. Les condicions d'edificació per l'ús residencial mòbil són

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



les següents:


b) Ocupació màxima per l'ús: 50%; el qual s'haurà de

distribuir en espais no superiors a. 5.000 metres

quadrats de sòl cadascun. La resta es sistematitzarà

amb arbrat fonamentalment i no podrà ésser edificat ni

ocupat en absolut per l'ús principal.

c) L'edificació es regirà per les seves normes

especifiques i solament es podrà desplegar en planta

baixa.

d) Les instal·lacions esportives i recreatives annexes a

l'ús principal podran ocupar parcialment la zona no

ocupable per l'ús residencial i fins a un màxim del 20%

de la mateixa. En cas de necessitar una major

superfície aquesta s'obtindrà a base de reduir l'espai

les següents:


b) Ocupació màxima per l'ús: 50%; el qual s'haurà de

distribuir en espais no superiors a. 5.000 metres

quadrats de sòl cadascun. La resta es sistematitzarà

amb arbrat fonamentalment i no podrà ésser edificat ni

ocupat en absolut per l'ús principal.

c) L'edificació es regirà per les seves normes

especifiques i solament es podrà desplegar en planta

baixa.

d) Les instal·lacions esportives i recreatives annexes a

l'ús principal podran ocupar parcialment la zona no

ocupable per l'ús residencial i fins a un màxim del 20%

de la mateixa. En cas de necessitar una major

superfície aquesta s'obtindrà a base de reduir l'espai

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



destinat específicament a residencial mòbil.

5. La finca mínima registral segregable és de quatre

hectàrees i mig (4,5 Ha.). En cap cas però, es podran

implantar usos en els que la seva superfície no es

correspongui amb la superfície mínima definida en

aquestes Normes.

6. Els criteris compositius i els materials s'ajustaran al model

tradicional propi de la zona, llevat de les edificacions i

instal·lacions que requereixin una tipologia pròpia, la qual

s'adaptarà, dins el possible, a aquest criteri arquitectònic.

Es tindran en compte els aspectes paisatgístics com a

elements a respectar, en especial en aquelles edificacions

que, pel seu volum, podrien representar un fort impacte en

el territori. La intervenció municipal podrà incidir en tots

aquells aspectes que cregui convenient en base a la

destinat específicament a residencial mòbil.

5. La finca mínima registral segregable és de quatre

hectàrees i mig (4,5 Ha.). En cap cas però, es podran

implantar usos en els que la seva superfície no es

correspongui amb la superfície mínima definida en

aquestes Normes.

6. Els criteris compositius i els materials s'ajustaran al model

tradicional propi de la zona, llevat de les edificacions i

instal·lacions que requereixin una tipologia pròpia, la qual

s'adaptarà, dins el possible, a aquest criteri arquitectònic.

Es tindran en compte els aspectes paisatgístics com a

elements a respectar, en especial en aquelles edificacions

que, pel seu volum, podrien representar un fort impacte en

el territori. La intervenció municipal podrà incidir en tots

aquells aspectes que cregui convenient en base a la

Exp. Núm. 6.1.2. 02/2013



integració de l'edificació en el medi rural on es situa.





seva competència en base a allò que disposa l'article 127

del Decret Legislatiu 1/1990, o de l'Ajuntament en la resta

dels casos, o bé, es donin les condicions objectives de

formació de nucli de població segons es disposa a l'article

185 d'aquestes Normes.

integració de l'edificació en el medi rural on es situa.







Cubelles, novembre de 2013.

L’arquitecte municipal, Xavier Pérez Díaz

MÈMORIA MP PGOU USOS SNU.pdf

Documents

Transcript of MÈMORIA MP PGOU USOS SNU.pdf