FESTIVAL DE CINEMA JUEU DE BARCELONA27 DE MAIG AL 7 DE JUNY DE 2009

FITXA DE LʼACTIVITAT

Amb la seva onzena edició, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona hacontinuat el seu camí com a projecte consolidat després dels seus primers deuanys de marxa, essent ja part integrant de lʼoferta cultural de la ciutat. Fruit delʼesforç compartit de les administracions públiques que li donen suport, de lesassociacions i entitats que el promouen i col·laboren, però sobretot, gràcies a labona acollida del conjunt de la ciutadania, el Festival de Cinema Jueu deBarcelona avui gaudeix dʼun ampli reconeixement entre els certàmens denaturalesa similar tant de la resta de lʼEstat com dʼEuropa.

En aquesta onzena edició, el fil conductor de la programació ha estat el tema“NEXES”. Els nexes entesos com a vincles històrics, ètnics, espirituals, deparentesc, com a llaços que uneixen moralment les persones. Punts en comúque obren portes a lʼentesa entre els pobles que conformen la diversitat culturalde la humanitat.

Tota la programació ha girat al voltant dʼaquest tema, permetent-nos demostrarque, tant en el passat como en lʼactualitat, les diferències que separen elspobles són menys importants del que semblen. Donat el caràcter del festival,hem utilitzat la interculturalitat intrínseca del poble jueu com a punt de partida.

Pero més de las projeccions, la demostrada vocació del Festival deproporcionar plataformes de debat, dʼabordar diferents expressions artístiquesde la cultura jueva (més enllà de la pròpiament cinematogràfica), ha proposatfesta al carrer amb projeccions a lʼaire lliure, música i teatre com a activitatsgratuïtes de cap de setmana, i una sessió infantil.

RELACIONS INSITUCIONALS

GRAU DʼIMPLICACIÓ DʼALTRES ENTITATS I INSTITUCIONSCOL·LABORADORES DEL PROJECTE

Donat que tant lʼèxit del Festival com el seu potencial per convertir-se en unreferent dins del circuit cultural depèn del suport institucional, volem destacarespecialment el de lʼAjuntament de Barcelona i la Comissió Interdepartamentaldel Call, i especialment de la Sra. Teresa Serra, secretària dʼaquesta comissió.LʼAjuntament ha cedit el Saló del Cròniques i tota la infraestructura tècnica pera la realització de la roda de premsa; també ha solucionat tots els permisos i la

connexió a la xarxa elèctrica per a les projeccions i activitats a la Pça Sant FelipNeri, sense cap cost per al Festival.El Museu dʼHistòria de la Ciutat, que ha cedit les instal·lacions del CentredʼInterpretació del Call per a lʼaperitiu inaugural.LʼInstitut Francès de Barcelona, seu principal del Festival des de la sevacreació, que ens ha llogat a preu reduït la sala de projeccions así com elpersonal tècnic de la sala.Lʼestreta col·laboració i el patrocini rebut de Casa Sefarad Israel.La col·laboració del Goehte Institut, que ha sufragat totes les despeses delssenyors Britta Wauer y Knut Elstermann, per tal que poguessin presentar laseva pel·lícula a Barcelona en el marc del Festival, i que també ha col·laboraten la gestió i els drets de projecció del curtmetratge guardonat amb lʼOscar2009 SPIELZEUGLAND.A nivell privat destaquem la col·laboració de PAU Education, que sʼha fet càrrecdel 50% del cost de impressió del material promocional del Festival (10.000programes de mà i 1.000 pòsters).

També hem de destacar a totes les Institucions que han col·laborat i brindat elseu suport en tots els àmbits:

• Ajuntament de Barcelona, Comissió Interdepartamental del Call• Museu dʼHistòria de la Ciutat, Centre dʼInterpretació del Call• Red de Juderías de España• Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Indústries Culturals)• Generalitat de Catalunya (Memorial Democràtic)• Comunidad Israelita de Barcelona• Comunitat Jueva Atid de Catalunya• Espai Llengua i Cultura• CI&VI Festivals de Catalunya• Institut de la Infància

COMENTARI A LA PROGRAMACIÓ

La programació dʼaquesta onzena edició, farcida de produccions guardonadesa certàmens internacionals, ha constat de 23 films, llargs i curts, tant de ficciócom documentals, que en la major part el Festival ha tingut lʼhonor dʼestrenar.

Lʼapartat de ficció ha brindat lʼocasió de veure pel·lícules inèdites al nostre paísque, per factura i guió, sens dubte haurien fet gaudir el públic de les salescomercials, com ara les israelianes Noodle, dʼAyelet Menahemi, i Strangers, deGuy Nattiv i Erez Tamdor, i la francesa Dans la vie, de Phillipe Faucon.

Aquesta última, magnífic duel interpretatiu femení, es va sumar a Le chant desmariées, de Karin Albou, i The secrets, dʼAvi Nesher, per mostrar universos onles dones han de fer mans i mànigues en defensa de la seva identitat.Amb un elenc estrictament masculí, Eduard Cortés ens va oferir lʼagosaradatragicomèdia El pallasso i el Führer, amb un superb Ferran Rañé en la pell delgran Charlie Rivel.La nota de tendresa la posà el cant a lʼamistat de Max Minsky und Ich, dʼAnnaJustice.I si Avi Nesher ens va obsequiar amb el glamour de Fanny Ardant,homenatjada a Cannes 2009, res no va desmerèixer el de la immensa JeanneMoreau de Plus tard tu comprendras, a les ordres dʼAmos Gitai.

En lʼapartat de documentals cal esmentar la riquesa en la realització i elsingular tractament de Gerdaʼs Silence, de Britta Wauer, per la dimensió quedonen al relat; el posicionament ideològic sense embuts dʼIsrael: versiónespañola, de Néstor Chprintzer; el carisma dels protagonistes dʼOperationMural, de Yehuda Kaveh, i dʼAmos Oz, de Stelios Charalampopulos; i lapunyent visió de lʼHolocaust dels nens i els artistes de Como lo vieron estosojos, de Hilary Helstein.

Lʼanimació ha tingut una presència notable en aquesta XI Edició. Vansorprendre la capacitat de síntesi del curt documental The Heart of Amos Klein,dʼUri Kranot i Michal Kranot; lʼhumor de caire religiós dels curts A Good Joke iThe Story of Enoch, ambdós del nord-americà Nick Fox-Gieg, i el netamentnovaiorquès de Hanan, Listen to Me!, de Hanan Harchol. I per tancar el Festivalamb brillantor, què millor que seure a la fresca per veure Vals con Bashir, elfilm dʼAri Folman que ja marca un abans i un després en la història del gènere:¿documental o ficció?

CICLE DE CONFERÈNCIES

Cinema i teatre, música i còmic: aquestes són les arts que Horacio Kohan,Arnoldo Liberman i Antoni Guiral van abordar en el cicle de conferències ambquè arrencaren les propostes de lʼXI Festival de Cinema Jueu de Barcelona.La setmana anterior al Festival, entre los dies 25 i 27 de maig, lʼEspai Llengua iCultura va albergar aquest cicle, format per les tres conferències següents:

Naixement i glòria del teatre i el cinema jueus a EuropaLa conferència va anar acompanyada de la projecció de fragments depel·lícules.

Horacio Kohan: Director de Raíces, revista jueva de cultura, i de SefaradEditores.

Els jueus en la música: sensibilitat, exili, assimilació i autenticitat

Arnoldo Liberman: Metge psicoanalista i escriptor. Premi de la SocietatEspanyola de Metges Escriptors, Faixa dʼHonor de la Societat ArgentinadʼEscriptors, Premi Fons Nacional de les Arts de Buenos Aires, Premi JanodʼHumanitats de Barcelona, Premi Fernando Jeno a lʼHumanisme (Mèxic). Ésprofessor convidat de la Universidad Complutense de Madrid i de lʼInstituto deEstética y Teoría de las Artes de Madrid. Actualment és Patró de la FundaciónLírica del Teatro Real de Madrid. Col·labora amb el Gran Teatre del Liceu. Ésautor de diversos llibres sobre música i pensament: Gustav Mahler o el corazónabrumado, Wagner o el visitante del crepúsculo, La fascinación de la mentira,La música, el amor y el inconsciente, La nostalgia del padre, El pentagramasecreto (La música del mito y el mito de la música, en col·laboració amb DanielSchoffer), En los márgenes de la música, Música: el exilio acompañado,Barbarina el fulgor del instante, AEIOU La Viena de Mahler y Freud iPreviamente la alegría.

Còmics de i sobre jueus: obres i autors

Antoni Guiral: Editor de col·leccions i de tècnic editorial, ha publicat articles adiaris i revistes com ara El País, El Periódico de Catalunya, Slumberland, U oABCD; ha estat director tècnic del Saló Internacional del Còmic de Barcelona(1994) i guions per a diversos dibuixants, publicant a revistes nacionals (Cimoc,Creepy o El Jueves) i estrangeres (EEUU, Alemanya, Portugal, Suècia, França,Itàlia i Finlàndia). Ha impartit conferències per tota Espanya, i ha coordinatcursos sobre còmics per a bibliotecaris i pedagogs, i alguns dʼestiu a laUniversitat de Barcelona. En solitari o amb Pepe Gálvez ha comissariatexposicions sobre autors de còmics. És autor de llibres dʼestudi, divulgació iteoria del còmic com ara Veinte años de cómics (Vicens Vives, 1993),Terminología (en broma pero muy en serio) de los cómics (Funnies, 1998),Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera 1945-1963(Ediciones El Jueves, 2005), Los tebeos de nuestra infancia: La EscuelaBruguera 1964-1986 (Ediciones El Jueves, 2007) o El mundo de Escobar–escrit amb Joan Manuel Soldevilla– (Ediciones B, 2008). El 2007 rebé unpremi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona per la seva tasca dedivulgador, i actualment és assessor del col·leccionable de RBA Clásicos delHumor, i director i principal escriptor de lʼenciclopèdia Del tebeo al manga: Unahistoria de los cómics, publicada per Panini Comics, amb qui ha publicat, ambPepe Gálvez, una novel·la gràfica sobre lʼ11-M, il·lustrada per Joan Mundet.

CONVIDATSCom a cada edició, hem comptat amb la presència de diversos convidats,principalment directors amb qui es van realitzar sessions de preguntes irespostes al finalitzar les projeccions.

EL PALLASSO I EL FÜRHERGerard Vázquez, autor de lʼobra teatral Uuuuh!, en la qual es basa el guió de lapel·lícula, co-escrit amb el director Eduard Cortés.David Matamoros, productor

LE CHANT DES MARIÉESKarin Albou, directora

ISRAEL: VERSIÓN ESPAÑOLANéstor Chprintzer, director.

GERDAʼS SILENCEBettina Wauer, directora.Knut Elstermann, periodista i escriptor, autor del llibre en el qual se basa eldocumental.

COMO LO VIERON ESTOS OJOSHilary Helstein, directora.Anna Mirga, Secretària de la Federació dʼAssociacions Gitanes de Catalunya(FAGIC)Ignasi Sardà, de Memorial Democràtic de Catalunya

ACTIVITATS AL CALL

El Festival és també una plataforma cultural dʼexpressions artístiques quetenen el seu punt àlgid en les activitats gratuïtes a lʼaire lliure.Com sempre, la Plaça de Sant Felip Neri ha estat el marc inigualabledʼaquestes activitats, tot i que, igual que en lʼedició anterior, el CentredʼInterpretació del Call, al bell mig de lʼantic barri jueu, la Placeta de ManuelRibé, va acollir lʼacte inaugural.

En aquesta XI Edició sʼhan programat tres llargmetratges per a tots els públicsi, per a la festa de clausura, un taller dʼactivitats infantils organitzat per lʼInsitutde la Infància, una degustació de falafel i una actuació del grup de músicaKlezmer TIKUN.

Dʼaquesta manera es va convidar a la participació ciutadana als actes méslúdics i festius per a tota la família.

Adjuntem el programa complet i el pòster dʼaquesta edició

DIFUSIÓ I PREMSA

CONFERÈNCIA DE PREMSA

El 21 de maig es va celebrar al Saló de Cròniques de lʼAjuntament deBarcelona la conferència de premsa del Festival. En aquesta conferència esvan presentar la programació i lʼespot de lʼXI Edició.A lʼestrada van estar presents:

Ignasi Cardelús, Regidor de Relacions Ciutadanes de lʼAjuntament deBarcelona.Diego de Ojeda, director general de Casa Sefarad Israel.Paulo Feferbaum, president del Festival de Cinema Jueu.Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu.

PROMOCIÓ I DIFUSIÓ

Acció de Guerrilla PublicitàriaEl mur de les reflexions

El mur de les lamentacions (Jerusalem) és un dels indrets més simbòlics deljudaisme, i les seves pedres guarden des de fa segles una bonica tradició:deixar un paperet amb una pregària o un desig a les escletxes dels grans blocsde pedra.

Aquest any lʼorganització va preparar una acció inspirada en aquesta tradicióper donar a conèixer una mica més el festival. Es va tractar dʼuna instalació queva sorprendre els vianants que a partir del dissabte 23 de maig, i durant lasetmana següent, passejaren pel Call.Laʼacció va consistir en omplir les parets del barri jueu amb milers de paperets,convertint-les en una mena de mur de les lamentacions barceloní. Els paperets,no obstant, no contenien pregàries sinó preguntes referents a les pel·lícules delfestival. Així doncs, el nostre mur fou, més concretament, un mur de lesreflexions.Els paperets adjuntaven lʼadreça dʼun blog (blogdelpaperet.com) que permetiaassociar el missatge trobat amb una de las pel·lícules del festival. Dʼaquestamanera el receptor de lʼacció podia conèixer de una manera original i reflexivael que trobaria al festival dʼaquest any.

FACEBOOK Y WEB 2.0

Aproximadament un mes abans de la celebració del festival es va crear lapàgina a Facebook; sʼhi anaven penjant els tràilers i fotos diàriament, la qualcosa permetia tenir una relació més fluida amb el públic interessat i assistent.

Per altra banda es van signar diversos convenis amb portals web dedicats a ladifusió dʼactes culturals a canvi dʼun descompte per als seus socis:

TR3SCCARNET JOVEMAU MAUUNIDIVERSITAT

CONFERÈNCIA DE PREMSA I OBERTURA

Dues setmanes abans de lʼinici del Festival es van repartir 10.000 programesde mà per tota la ciutat, posant especial èmfasi en escoles de cine, centrescívics i culturals, etc.També es van repartir 1.000 cartells pel casc antic promocionantfonamentalment les activitats al Call.Aquest augment en la tirada dels programes ha estat possible gràcies a lagenerosa col·laboració de PAU Education.

Dos mesos abans de lʼobertura del Festival ja estava operativa la pàgina web;es va crear una animació i sʼanava actualitzant la programació dʼacord amb lesnotes de premsa; el dia 21 de maig, coincidint amb la conferència de premsa, laweb ja estava enllestida en tres idiomes: català, castellà i anglès.

PRESÈNCIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Han aparegut noticies del Festival a mitjans locals, nacionals i àdhucinternacionals. La difusió a través dʼInternet, tant a través de la nostra pàginaWeb com a través dʼaltres pàgines de cultura i oci, també ens ha permèstranscendir lʼàmbit local i arribar a un públic més ampli.

(Sʼadjunta dossier de premsa amb tots els articles publicats sobre el Festivalals diversos mitjans)

EL FESTIVAL EN XIFRES

Nombre dʼespectadors 3000Nombre de sessions 14Pel·lícules 23Nacionalitat de les pel·lícules 9: Espanya, Israel, EE.UU., Alemanya,

França, Regne Unit, Holanda, RepúblicaTxeca, Dinamarca,

8 LLARGS DE FICCIÓ6 estrenes a Espanya1 estrena a Barcelona

6 DOCUMENTALS5 estrenes a Espanya

9 CORTOS7 estrenes a Espanya2 estrenes a Barcelona

VALORACIÓ PRÒPIA

Considerem que tant artística com conceptualment ha sigut un dels millorsfestivals. Hem comptat amb pel·lícules de gran qualitat y reconeixementinternacional. El públic i la crítica han tingut una resposta molt positiva. Hemtocat molts temes de la cultura jueva i de les relacions del poble jueu amb altrespobles dʼuna forma oberta i buscant el diàleg. Tant les projeccions a lʼaire lliurecom les realitzades a lʼInstitut Francès han comptat amb gran assistència depúblic. Cal que destaquem les més de 500 persones que es van acostar a laPlaça St. Felip Neri per a la projecció de Vals con Bashir, fet que ens ha portata plantejar-nos dur a terme les projeccions a partir de la lʼany vinent a la Plaçadel Rei. Les activitats a la Plaça Sant Felip Neri, així com la inauguració delFestival al Centre dʼInterpretació del Call, han comptat amb gran afluència depúblic tant adult com infantil. Les actuacions han estat molt aplaudides engeneral.A nivell pressupostari, i gràcies a lʼaportació voluntària i a lʼesforç de moltagent, estem convençuts dʼhaver assolit un gran esdeveniment amb unpressupost bastant ajustat.

OBSERVACIONS DE FUTUR

Continuarem en la línia establerta en aquesta edició. El conveni firmat amblʼAjuntament de Barcelona ens permet una major llibertat per dedicar elsnostres esforços a la cerca dʼespònsors i ajuts. Seguirem centrant el nostreesforç en crear una plataforma de debat oberta i contemporània, prenent com abase la cultura jueva i la seva multiculturalitat implícita, així com destacantsobre tot els nexes que ens uneixen.

MEMÒRIA ECONÒMICA

1. DESPESES 70.130,10 €1.1 Lloguer pel·lícules, subtítols, enviaments, producció 22.529,00 €1.2 Projecció a lʼaire lliure 10.488,00 €1.3 Comunicació, Premsa, RRPP, Convidats 16.149,50 €1.4 Administració & Infra 5.963,60 €1.5 Voluntaris 15.500,00 €       TOTAL 70.130,10 €     

2. INGRESSOS 70.130,10 €2.1 AJUNTAMENT DE BARCELONA 33.000,00 €2.2 ICUB 3.000,00 €2.3 CASA SEFARAD ISRAEL 6.700,00 €2.4 ICIC -GENERALITAT DE CATALUNYA 6.000,00 €2.5 MEMORIAL DEMOCRÀTIC – GENERALITAT DE CATALUNYA 3.200,00 €2.6 TIQUETS D'ENTRADES 2.730,10 €2.7 VOLUNTARIS 15.500,00 €     

  TOTAL 70.130,10 €

3. BALANÇ FINAL  3.1 DESPESES 70.130,10 €3.2 INGRESSOS 70.130,10 €     

NET 0,00 €