memoria de sostenibilitat 2010 Tosca

Memòria de Sostenibilitat 2010

TOSCA, SERVEIS AMBIENTALS D’EDUCACIÓ I TURISME S.L. Olot, abril del 2011

2

Índex

1. Aspectes generals de l’organització ...................................................................................................................................................... 3

2. Vector econòmic................................................................................................................................................................................... . 16

3. Vector ambiental.................................................................................................................................................................................... 30

4. Vector social.......................................................................................................................................................................................... 34

5. Taula d’indicadors del codi de gestió sostenible .............................................................................................................................. 52

3

1. ASPECTES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ

1.1 Declaració de l’organització (Indicador 1.1)

TOSCA, és una empresa de serveis que treballa per la millora contínua del territori a partir de l’educació, la comunicació, la interpretació i la informació

socioambiental, l’elaboració d’estudis tècnics i la realització d’accions en temàtica ambientalista a la Garrotxa.

TOSCA promourà i s’implicarà plenament en el treball en xarxa d’entitats i persones per tal de poder assolir, de manera més eficaç, la missió que té.

TOSCA és un equip pluridisciplinar que treballa en l’elaboració, el desenvolupament i seguiment de programes d’educació, interpretació, comunicació i

informació ambiental, que ofereix els seus serveis a centres educatius, entitats socials, administracions i particulars. Gestiona els serveis pedagògics i

informatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Des de l’any 2008 hem incorporat en la nostra gestió el compromís de millorar el territori, els valors de respecte pel medi ambient i per les persones que

estableix el Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra.

TOSCA també està treballant en col·laboració amb el Parc Natural per contribuir al desenvolupament del turisme sostenible. Estem portant a terme el “Pla

d’Actuacions” dins el Programa de la Carta Europea de Turisme Sostenible, que treballa per les certificacions de qualitat relacionades amb el medi ambient

durant els anys 2009 – 2011.

4

1.2 Nom de l’organització i dades bàsiques (Indicador 1.3)

Tosca - Serveis Ambientals, d'Educació i Turisme SL Avinguda Santa Coloma, 93

Olot, Garrotxa – GIRONA Tel 972 270 086 - Fax 972 270 455

[email protected] � [email protected] www.tosca.cat

5

1.3 Organigrama de l’organització (Indicador 1.5)

Organigrama de TOSCA

6

1.4 Localització de l’organització i nombre de països on opera (Indicador 1.6 i 1.7)

TOSCA és una societat limitada que opera bàsicament a Catalunya però també manté relacions amb clients de la resta de l’Estat Espanyol i de França. El

seu mercat són bàsicament les administracions que intervenen en la gestió territorial de la Garrotxa, les escoles, les entitats del teixit associatiu i particulars

o empreses amb l’ànim de treballar per a la sostenibilitat territorial.

Els nostres usuaris són escolars, persones vinculades a entitats socioculturals locals i particulars de dins i fora de la comarca.

1.5 Dimensions de l’organització (Indicador 1.10)

TOSCA és un equip pluridisciplinar que treballa en l’elaboració, el desenvolupament i seguiment de programes d’educació, interpretació, comunicació i

informació ambiental, que ofereix els seus serveis a centres educatius, entitats socials, administracions i particulars. Gestiona els serveis pedagògics i

informatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Els educadors de TOSCA estan preparats per a desvetllar una nova mirada sobre el medi ambient i especialment en l’àmbit territorial del Parc Natural de la

Zona Volcànica de la Garrotxa.

TOSCA té una experiència acumulada de 16 anys de funcionament i disposa d’un equip pluridisciplinar format per 12 persones, on hi podem trobar geòlegs,

pedagogs, educadors ambientals, biòlegs i diplomats en turisme.

Durant el 2010 la facturació fou de 349.033,75 € . El 90% de la despesa recau en els sous i salaris, més contractacions externes i d’altres serveis.

7

1.6 Acreditacions i adhesions de l’organització (Indicador 1.12)

LOGO NOM ACREDITACIÓ

Q de Qualitat Turística de l’ICTE Auditories dels Serveis Informatius, Pedagògics i Tècnics com empresa concessionària dels serveis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

ISO 9001: 2008 Auditories dels Serveis Informatius, Pedagògics i Tècnics com empresa concessionària dels serveis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Codi de Gestió Sostenible L’any 2009 TOSCA va obtenir l’acreditació per poder utilitzar la marca Gestió Sostenible Garrotxa i Collsacabra, per haver incorporat en la seva gestió, el compromís amb el territori i els valors de respecte pel medi ambient i les persones, establerts en el Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra.

Guies acreditats pel Parc Natural Un 90% del personal de TOSCA ha realitzat el Curs de Guia del PNZVG Entitat col·laboradora del Parc Natural, Concretament en l’Àrea d’Educació Ambiental, Divulgació i Ús Públic. TOSCA disposa d’un contracte per gestionar els “Serveis de recepció de visitants als centres d’Informació i els Serveis d’educació ambiental del PNZVG”

Carta Europea de Turisme Sostenible (2009) L’any 2009 TOSCA, es va acreditar amb la CETS del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, en la qual ha elaborat un pla d’actuacions amb vigència de 3 anys 2009-2011.

8

Membres del consell de Centres de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) El projecte Educatiu d’Empresa (PEC) de TOSCA, està avalat per la Societat Catalana d’Educació Ambiental, ja que forma part del Consell de Centres d’Educació Ambiental (CCEA) des de l’any 2008.

Socis del Centre de Sostenibilitat Territorial (CST) Fundadors i socis del CST l’any 2006 on TOSCA ha col·laborat activament com a membres socis d’aquesta entitat.

Socis de Turisme Garrotxa Associació de la Garrotxa adherits des de l’octubre de 2008. Xarxa d’oficines de Turisme de la Garrotxa

Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC)

TOSCA pertany al Cens d’Entitats d’Educació Ambiental de la Generalitat de Catalunya

Formem part de la Red ENPlea sostenible, “Red innovación y empleo sostenible en espacios protegidos” de la Fundación Biodiversidad

9

1.7 Dades de la memòria (Indicador 1.14, 1.15, 1.16 i 1.17)

Període cobert per la memòria: 2010

Any de la memòria més recent: L’any 2009

Cicle de presentació de les memòries: Anuals

Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut: Llorenç Planagumà i Montse Guix

La memòria s’ha redactat a partir de la metodologia d’implantació i avaluació del Codi de Gestió Sostenible i els indicadors s’han definit de manera

participada per tot el personal de l’organització i es van decidir per avaluar la sostenibilitat dins l’empresa. La present memòria abasta tots els serveis i

activitats de TOSCA, sense cap limitació. No s’han produït modificacions significatives d’informacions donades en altres memòries ni canvis de metodologia

d’informació i càlcul d’indicadors. La memòria i el seu nivell d’aplicació al GRI han estat revisats per la Fundació Garrotxa Líder.

10

1.8 Principals serveis i activitats de TOSCA (Indicador 1.4)

Informació i comunicació ambiental

La finalitat d’aquest servei és poder informar i comunicar a la població (tant local com visitant) per tal d’augmentar el coneixement en temàtiques

ambientals, recursos naturals i culturals del territori i també en temes de sostenibilitat. Aquesta feina, durant el 2010, s’ha continuat realitzant

dins els quatre Centres i Punts d’Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Gestió dels Centres d’informació del Parc Natural de la Garrotxa

Servei de recepció de visitants als centres d'informació i educació ambiental del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG)

Millora de la comunicació als centres d'informació del PNZVG

Supervisió i manteniment dels itineraris del PNZVG

Coordinació dels punts d'informació del PNZVG

Participació a la Fira de Barcelona SITC amb Turisme Garrotxa

Divulgació de les activitats dutes a terme per les entitats col·laboradores del PNZVG

11

Educació ambiental

La finalitat educativa dels serveis pedagògics es concreta amb sortides, materials d’educació ambiental i formació als docents en qüestions

referides al territori que han estat pensats i creats per tal que els usuaris, adults o escolars, interpretin i es formin una opinió crítica que es pugui

aplicar directament sobre el territori.

Durant l’any 2010 s’han mantingut les tasques dins del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa:

� Coordinació de l’oferta pedagògica per a les escoles locals i visitants

� Gestió de reserves de les activitats de les escoles

� Participació dels escolars

� Programa de participació amb les entitats socioculturals: “Visc entre volcans”

� Projecte “Agenda comarcal escolar”

� Projecte “Escola i entorn”

� Projecte “Un Parc de Contes”

� Programes de formació

� “Descobreix la Garrotxa”

� “Deixa’t portar”

També s’han realitzat altres tasques:

� Execució de programes per l’Escola del Territori del Centre per la Sostenibilitat Territorial.

� Realització, dins el programa Estiu Riu 2010, dels casals d’estiu Ennatura’t i Aventura’t coorganitzats amb l’Ajuntament d’Olot i el Parc Natural de la

Zona Volcànica de la Garrotxa.

� Participació en la redacció d’una guia de criteris de qualitat de les activitats d’educació ambiental impulsada per la Societat Catalana d’Educació

ambiental (SCEA)

12

Consultoria tècnica

Aquest servei tracta la realització d’estudis per a la millora de la gestió del territori, basats bàsicament en temàtiques ambientals i socials.

Realització dels continguts i revisió dels textos per al Museu dels Volcans en un procés participatiu de les persones vinculades als equipaments.

Redacció dels textos i edició del llibre Orquídies de la Garrotxa per la Institució Catalana d’Història Natural.

Redacció de l’ “Estratègia d’educació ambiental al Parc Natural del Montseny: Pla d’acció 2011-2015”.

13

Participació ciutadana

La finalitat és dinamitzar els processos de participació ciutadana per generar i intervenir en processos participatius per tal de crear cultura de

participació en la societat.

Intervencions realitzades dins el marc del Centre de Sostenibilitat Territorial (CST):

� Es participa en accions concretes com és el cas de custòdia del territori i d’altres que puguin sorgir.

Xerrades informatives sobre la gestió dels residus domèstics pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà i de la Garrotxa.

Carta del paisatge i visites als miradors per LA COPA Cooperativa de projectes ambientals.

Projecte “Busquem Arbres amb Història”, exposició itinerant acompanyada d’una xerrada -presentació i diferents sortides de formació per donar a conèixer el

procés participatiu als diferents municipis de la Garrotxa i creació del blog: http://arbresambhistoria.blogspot.com per difondre els arbres singulars

inventariats. L’objectiu del projecte és elaborar un inventari dels arbres singulars de la comarca a través d’un procés participatiu per tal de localitzar-los de

manera precisa i impulsar mesures de protecció i conservació.

Elaboració d'un atles d'arbres singulars de la Garrotxa

Difondre la Carta Vulcanològica de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Preparació, coordinació, muntatge i atenció a l’estand de la Fira de Sant Lluc 2010 (fira d'àmbit comarcal)

Assessorament i dinamització de la participació ciutadana en el marc de redacció dels plans municipals de gestió de residus dels municipis de l'Alt Empordà

14

Formació TOSCA participa en la coordinació i docència de diferents cursos de formació impulsats pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

Turisme Garrotxa i la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES).

Programes de formació per a les entitats d'educació ambiental col·laboradores del Parc Natural, organitzades pel PNZVG

Coordinació i docència de la “Formació turística i educativa per al coneixement de la Garrotxa” , organitzades pel PNZVG, Turisme Garrotxa i la FES

Jornades sobre Programar per Competències en activitats de l’àmbit de les ciències naturals, socials i culturals, organitzades per la FES

Coordinació i realització dels crèdits 1 i 2 del Cicle Formatiu de Grau Mitjà: Tècnic en conducció d’activitats fisico-esportives, organitzat per l’ Escola Pia

d’Olot.

15

1.9 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats (Indicador 1.2)

Per les característiques de l’organització on el seu principal actiu són les persones és on rau les grans oportunitats en aprofitar el capital humà que disposa,

al ser molt compromès i estable. TOSCA compta amb la eficàcia d’un treball en equip molt ben pautat i estipulat.

El seu principal risc és l’elevada dependència d’un sol client que és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa obtingut a partir d’un contracte

públic de duració determinada, que cal renovar periòdicament i en el qual s’hi presenten altres empreses. El retard dels pagaments de l’administració fan

que la viabilitat dels projectes generin dèficit. Un altre risc és poder assegurar un bon manteniment de les instal·lacions ja que els centres de treball són

propietat del Parc Natural.

Per altra banda el principal impacte de la nostra organització és poder difondre a la comarca l’educació per la sostenibilitat en altres organismes i treballar

per la cooperació interempresarial.

16

2. VECTOR ECONÒMIC

2.1 Ús de recursos locals (Indicador 2.4, 2.7, 2.2, 2.3 i 2.9)

TOSCA ha vetllat des de sempre perquè els serveis i productes contractats provinguin de la comarca de la Garrotxa. En el supòsit que això no fos possible

intentem cercar-los a l’entorn més proper. Els percentatges es mantenen molt semblants a l’any 2009.

Les compres que realitzem a TOSCA són prioritàriament del territori a excepció de material d’oficina i productes de llibres i mapes per vendre als centres

d’informació del Parc Natural. Respecte a l’oferta de productes locals, referida als materials de venda dels Centres d’Informació del Parc, un 42% correspon

a productes de fora del territori ja que en el Parc no hi ha cap empresa que n’elabori (llibres, mapes,...) (Indicador 2.7)

Atenent a les compres realitzades pel Centre d’Informació, en el Gràfic 2.1 s’observa que del total de compres realitzades, un 58% pertanyen al territori i

seguidament un 29% pertanyen a un entorn proper, Girona; per tant la suma d’aquests dues xifres ascendeix un 87% de les compres totals dels centre

d’informació de TOSCA realitzades al territori o en un entorn proper. Aquestes dades demostren el compromís de TOSCA en l’ús de recursos locals (aquest

Indicador tant fa referència al 2.4 com al 2.7 ja que les compres que realitzem per als centre d’informació representen l’oferta de productes d’aquests)

Gràfic 2.1 Percentatge d’oferta d’articles locals als Centres d’informació.

Procedència d'articles dels centres d'informació

58%29%

12% 1%

Garrtoxa

Girona

Barcelona

Altres

17

Des de l’any 2009 TOSCA ha incrementat el nombre de proveïdors i productes locals i de qualitat. A més cal destacar que s’està realitzant una diagnosis

sobre els proveïdors on tenim en compte les certificacions de qualitat vigents relacionades amb el medi ambient. També tendirem a contractar proveïdors i

productes de proximitat geogràfica.

Conscients de la importància de la conservació del medi ambient i compromesos amb la nostra tasca, intentem realitzar la nostra activitat amb el màxim

respecte per l’entorn.

Ens involucrem en la promoció, la formació i la sensibilització de totes aquelles persones que estan implicades en la gestió ambiental i preventiva de

l'empresa.

Gràfic 2.2 Percentatge d’empreses en les quals realitzem compres i que disposen d’alguna acreditació o distintiu en qualitat ambiental, respecte a les empreses que no disposen de cap acreditació.

Compres realitzades el 2010 a empreses que disposen d'acreditacions ambientals

46%

54%

Empreses Acreditades

Empreses No Acreditades

18

Hem elaborat un protocol de Bones Pràctiques Ambientals pels espais i consums comunitaris de l’empresa atenent a actuacions de millora i manteniment

de l’energia, la climatització, el consum d’aigua, la gestió dels residus i la mobilitat per tal de comprometre’ns a crear un ambient de treball confortable i

sostenible

Els serveis professionals contractats s’ubiquen majoritàriament a la Garrotxa. Aquests serveis s’avaluen en funció de les col·laboracions (subcontractacions)

establertes amb altres empreses, totes aquestes s’ubiquen a la Garrotxa i a més són entitats col·laboradores del Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa.(Indicador 2.3).

Altres empreses 2005 2006 2007 2008 2009 2010 % de facturació de col·laboracions altres empreses 5,15% 8,80% 10,54% 15,67% 9,5% 7,48% % sous TOSCA 75,30% 75,04% 73,31% 63,06% 74,00% 66,66%

Taula 2.1 Comparativa del percentatge dels sous dels treballadors de TOSCA respecte a la facturació de col·laboracions a altres empreses al llarg dels anys (2005-2010).

Gràfic 2.3 Percentatge del total de treballadors de TOSCA respecte a les col·laboracions externes (empreses subcontractades).

Salaris i serveis

90%

10%

Treballadors de TOSCA

Col·laboradors externs (empreses subcontractades)

19

Els serveis contractats per TOSCA són majoritàriament del territori. En el gràfic següent 2.4, s’observa que els serveis contractats de transport pertanyen el

100% al territori, i únicament un 17% dels Serveis professionals contractats són de fora la comarca.

EI gràfic de la dreta 2.5, mostra les despeses d’aquests serveis contractats durant aquest any 2010. (Indicador 2.3, Serveis professionals contractats al

territori respecte del total de serveis contractats)

Gràfic 2. 4 serveis professionals contractats al territori respecte dels serveis contractats fora del territori.

Gràfic 2. 5 despeses dels serveis professionals contractats l’any 2010.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Serveis Profesionals

Cont ractas

Transport s

Serveis contractats

Local No Local

Despeses 2010

97%

3%

Serveis Profesionals contractats

Transports

20

TOSCA compta amb 12 treballadors, tenint en compte que la nostra àrea d’actuació és majoritàriament la comarca de la Garrotxa, un 83% dels treballadors

són residents d’aquesta i un 17% són residents fora d’aquesta comarca , però cal indicar que aquest 17% es troba ubicat en comarques limítrofes a la

Garrotxa (Indicador 2.9)

* Municipi de la comarca de La Selva ** Municipi de la comarca del Ripollès

.

Municipi de residència Núm. treballadors

Percentatge

Olot 6 50% La Vall d’en Bas 2 17% Santa Pau 1 8’3 % Les Planes d’Hostoles 1 8’3 % Amer* 1 8’3 % Sant Joan les Abadesses** 1 8’3 %

Gràfic 2.6 Percentatge dels treballadors de TOSCA residents a la Garrotxa respecte dels no residents a la Garrotxa.

Taula 2.2 Municipis de residència dels treballadors de TOSCA i percentatge respecte del total.

Residència dels treballadors

83%

17%

Treballadors residents a la Garrotxa

Treballadors residents fora de la Garrotxa

21

Respecte a les vendes de TOSCA el 80% es fan en el territori, una part correspon al contracte del Parc Natural i l’altra a la facturació de les escoles locals, i

el 20% restant de vendes corresponen a la facturació de les escoles foranies i els projectes realitzats fora de la comarca, com ara el processos participatius

en municipis del Montseny i a l’Alt Empordà.

2.2. Gestió empresarial (Indicador 3.1 i 3.3)

TOSCA disposa d’un projecte de centre on es contempla la missió, l’estratègia i els objectius. Aquest es revisa cada quatre o cinc anys i contempla els

criteris que s’exposen seguidament.(Indicador 3.1)

Per la realització de les diferents tasques es disposa d’un equip pluridisciplinar amb diferents titulacions: gestió administrativa, turisme, biologia, geologia,

pedagogia, educació social i ambiental. La realització d’aquestes tasques es farà de manera professional per garantir l’estabilitat, la dedicació i, així, la

qualitat de les mateixes.

Actualment és una empresa societat limitada però amb l’ànim d’esdevenir en el futur una cooperativa de treball que és la manera més democràtica

d’organitzar-se. Aquest col·lectiu de professionals es caracteritza per:

- Disposar d’un equip de treball que participi alhora de consensuar decisions i en la delegació de responsables per als diferents projectes.

- Fomentar la participació en la presa de decisions.

- Oferir formació personalitzada i continuada (Pla de Formació)

- Fomentar l’estabilitat laboral.

- Adaptar, en la mesura del possible, les tasques a les expectatives del personal per tal de potenciar la qualitat en el servei.

- El PEE com a document marc de la nostra gestió.

- Inversió dels beneficis en projectes socials.

- Millora continua de tots els nostres processos.

- Generar bon ambient de treball.

- Compatibilitzar la vida laboral i personal

22

La cultura organitzativa de TOSCA es pot definir de la següent manera: treballem d’acord amb la igualtat, el respecte, la llibertat, el diàleg i la solidaritat i

es concreta amb els següents punts:

- Assumim la responsabilitat de les nostres accions.

- Prioritzem el contracte moral entre empresa i integrants que el legal.

- Tenim com a objectiu la satisfacció dels treballadors, clients i proveïdors.

- Considerem important el treball en equip.

- Valorem les expectatives de cadascú enfront nous projectes.

- Existència d’un clima de treball força bo, amb alguns problemes d’estrès i entesa entre les persones que cal millorar.

- Tenim conflictes que es restringeixen a discrepància d’opinions o manera de fer diferents.

- Tenim una CULTURA ORGANITZATIVA amb uns valors compartits per la majoria de l’equip de treball:

o Donem molta importància a la motivació en el treball i s’aposta per fomentar-la.

o Tenim capacitat per adaptar-nos i innovar en nous projectes.

o Sabem valorar quan es fa ben feta la feina i sabem delegar-les, però ens manca millorar el seguiment.

o Prenem les decisions entre tot l’equip però ens agradaria que en algunes els responsables tinguin la última paraula.

o Som puntuals, dins un marge de 5 o 10’ com a molt de retard.

o Sabem comunicar-nos però ens manca millorar-la en els temes més conflictius.

o Tenim compromís envers la feina i els companys i no tenim absentisme laboral. o Considerem que hi ha altres aspectes laborals importants a part de l’econòmic.

TOSCA ha adoptat el compromís social com un valor afegit, i que es traduiria en, entre d’altres:

- Contribuir a una millor educació ambiental de la societat

- Promoure la implicació i la participació social

- Potenciar en altres àmbits un funcionament ètic

23

Per tal de planificar les tasques de TOSCA s’elabora un pressupost anual i per a nosaltres és important el seu compliment. Per aquest motiu analitzem la

previsió que en fem i els beneficis:

Evolució despeses

050000

100000150000200000250000300000350000400000

2007 2008 2009 2010

Anys

€

previstos segons pressupost reals

Evolució % beneficis

-10,00%

-5,00%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

% beneficis -5,05% 6,69% 3,02% 4,10% -7,58% 4,23% -5,03% 8,91% 0,97% 11,46 -5,69%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Gràfic 2.7 Evolució dels ingressos

Gràfic 2.8 Evolució de les despeses

Gràfic 2.9 Evolució dels beneficis al llarg dels anys (200-2010)

Evolució ingressos

310000320000330000340000350000360000370000380000

2007 2008 2009 2010

Anys

€

previstos segons pressupost reals

24

Cal destacar al mes de juny, ens reunim per tal de realitzar una valoració dels Serveis Pedagògics, i també ens reunim per fer una revisió econòmica sobre

el pressupost establert a inicis d’any per tal de prendre decisions quant a corregir aquest desajustament.

A principis d’any realitzem una reunió per tal de planificar i marcar els objectius a assolir en els diferents projectes de TOSCA. També per valorar el

pressupost anual en termes econòmics, tenint en compte els resultats de l’any anterior (Indicador 3.3).

En l’annex de la present memòria s’adjunten les fitxes d’avaluació dels principals projectes de TOSCA.

2.3 Sistemes de gestió (Indicador 4.1)

TOSCA disposa d’un contracte amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) per tal de gestionar els serveis Informatius i els serveis

d’educació Ambiental del Parc. Com que el PNZVG està acreditat amb les certificacions de la Q de qualitat i la ISO 9.001, resulta necessari que TOSCA

realitzi unes auditories en aquestes acreditacions d’aquests serveis que realitza al PNZVG.

2.4 Noves tecnologies de la informació (Indicador 6.1 i 6.2)

L’ús de les noves tecnologies és important per l’eficiència de la feina del dia a dia i millorar la comunicació tant externa com interna de TOSCA. Per això

generem inversió cada any i cursos de formació adreçat a millorar l’ús de les eines tecnològiques que estan al nostre abast. Concretament aquest any el

personal de TOSCA ha realitzat formació en el programa JOOMLA.

A continuació en els gràfics s’observa el percentatge de recursos destinats a les NTIC i en el següent gràfic es pot observar que la totalitat de la plantilla de

TOSCA utilitza les NTIC.

25

2.5 Innovació (Indicador 7.2 i 7.3)

Des de TOSCA estem innovant en els serveis que ofereix l’empresa: serveis educatius i pedagògics, serveis tècnics i serveis d’informació i comunicació

ambiental. Bàsicament aquesta innovació es concreta en hores que es dediquen a aquestes temàtiques que es poden trametre en un 5% de la jornada

laboral en alguns treballadors. Durant els anys 2008 i 2009 es va traduir en la creació d’un nou programa de participació ciutadana per oferir en el mercat.

A continuació es detallen els projectes sorgits per innovació en els principals serveis i activitats de TOSCA:

� Durant l’any 2010 TOSCA ha obert els següents dins dels Serveis Pedagògics:

- Inici d’un procés de vinculació amb les entitats d’educació ambiental d’àmbit català: la Xarxa de Complicitats. Aquestes trobades pretenen engegar

projectes per a la sostenibilitat i obrir processos de col·laboració. La Xarxa està formada per les següents entitats:

Gràfic 2.10 Recursos destinats a NTIC Gràfic 2.11 Percentatge de treballadors que utilitzen les NTIC

Treballadors que utilitzen les NTIC

100%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2010

Treballadors NTIC Treballadors no NTIC

Recursos destinats a les NTIC

88%

12%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2010

Recursos no NTIC Recursos NTIC

26

- Redacció de l’Estratègia d'Educació Ambiental al Parc Natural del Montseny

- Projecte Escola i Entorn: adreçat als centres educatius de l’àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Aquest projecte té com objectius

- Treballar per a la millora del medi

- Sensibilitzar sobre l’impacte de les pròpies accions del territori

- Col·laborar amb altres entitats i institucions del territori

� Des dels Serveis Tècnics hem coordinat processos de participació ciutadana:

- Dinamitzacions al Parc Natural del Montseny amb l'Agenda 21 i sessions sobre els Valors Immaterials

- Redacció dels plans municipals de gestió de residus dels municipis de l’Alt Empordà

- Treballs de recerca i investigació:

- Seguiment d’Amfibis a l’Estany de Banyoles

- Col·laboració amb el Consorci de l'Estany de Banyoles en els seguiments de les poblacions d’amfibis (AMHIBIA), en el marc del projecte

LIFE08 NAT/E/000078

- Informes tècnics de seguiment dels efectes sobre els ecosistemes

Entitat participant Comarca Cel Rogent Tarragonès Rurbans Pallars Sobirà Santa Marta Osona La Copa Gironès CEA Alt Ter Ripollès TOSCA Garrotxa Escola de Natura del Corredor Vallès Oriental

Taula 2.3 Entitats participants en la Xarxa de complicitats

27

- L'Atles d'orquídies de la Garrotxa

Participació en campanyes de recerca de les Orquídies a la Garrotxa conjuntament amb la delegació de la Garrotxa "Institució Catalana

d'Història Natural"

Difusió de les dades durant l'any 2010 de la campanya de treball en el bloc i venda de l'Atles d'orquídies de la Garrotxa als centres

d’informació. Preparació d’exposicions.

L'Atles d'Orquídies de la comarca inclou els mapes de distribució en reticle UTM 5x5 km de la Garrotxa (incloent-hi l'EIN Alta Garrotxa):

http://orchis-gxa.blogspot.com/

- Publicacions de divulgació científica d'àmbit internacional:

A més també cal destacar que des de TOSCA, aquest any 2010 hem realitzat una publicació de divulgació científica. Aquesta publicació ha

estat fruit d’un estudi realitzat pel Grup de Vulcanologia de Barcelona de l’Institut Jaume Almera del CSIC i del Parc Natural de la Zona

Volcànica de la Garrotxa juntament amb TOSCA, l’estudi revela nous detalls sobre estructures volcàniques de la província de Girona. La

investigació es publicarà a la revista científica d’àmbit internacional: Journal of Vulcanology and Geothermal Reserch a principis del 2011.

Journal homepage: www.elsevier.com/locate/jvolgeores

- 1r Congrés Internacional sobre Gestió i Divulgació de Paisatges Volcànics Protegits:

Durant la tardor de l’any 2010 Tosca ha començat a treballar en l’organització del congrés Volcandpark que tindrà lloc a Olot del 21 al 25 de

maig de 2012.

TOSCA portarà a terme les tasques de la secretaria tècnica: elaboració i coordinació de la proposta, del pressupost, del pla de relacions

públiques (finançament), de la política de preus, del pla de comunicació i de captació d’assistents i del calendari. Esbós del programa d’actes.

Redacció d’ajudes.

28

El Congrés té per objectius principals:

1. Intercanviar experiències d’organismes i persones que gestionen i treballen en espais volcànics protegits.

2. Intercanviar experiències i vivències entre els alumnes que viuen entre volcans a les diferents zones volcàniques actives d’Europa.

3. Identificar de quina manera els estudiants comuniquen i interpreten el coneixement que se’n deriven dels espais volcànics protegit.

4. Exposar de quina manera l’educació és important en una zona volcànica per a una bona divulgació i educació del territori.

5. Recollir i divulgar experiències de gestió, difusió i educació en un territori volcànic protegit.

La temàtica que es treballarà en el congrés de 2012 a través de ponències, tallers, debats i xarxes d’Internet 2.0 és:

L'educació, divulgació i la comunicació en espais volcànics protegits

http://www.volcandpark1.com/

� Des dels Serveis Informatius hem destinat nous recursos per innovar la nostra activitat:

- Servei de Biblioteca mòbil amb paquets de documentació a la carta: la biblioteca mòbil és un nou servei del

Centre d’Informació del Casal dels Volcans on hi ha una cinquantena de documents sobre fauna, flora,

educació ambiental, història, itineraris, geologia... en dipòsit per oferir en sala o en préstec als visitants o a

qui estigui interessat. Aquesta selecció de documents interessants per conèixer la Garrotxa s’ha completat

amb una selecció de documents sobre geologia i zones volcàniques catalanes que acompanya l’exposició del

Museu dels Volcans.

Al mateix Centre d’Informació hi ha la secció anomenada “Viatjaparcs” on s’ha seleccionat documentació

interessant si es vol viatjar a altres espais protegits del món.

29

- Estudi de satisfacció dels usuaris dels centres d’informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa:la idea d’elaborar aquest estudi

sorgí d’un dels objectius estratègics d’aquesta empresa, tal i com contempla el seu Projecte Educatiu. Així, dins l’apartat de millorar la qualitat del

servei, es marcà l’objectiu específic de conèixer el grau de satisfacció dels visitants. Tenint en compte que en les activitats educatives que realitza

l’empresa sempre es produeix una valoració per part dels docents de cada activitat, és del tot lògic que en l’altra activitat que porten a terme també

es plantegi el mateix, valorar la tasca que desenvolupa com a informadors/es. El primer estudi es va realitzar durant els anys 2006 i 2007 i es

repetirà durant el 2010 i 2011.

2.6 Accions de millora

Els objectius que es van plantejar pel 2010 només n’hem pogut complir un petit percentatge a causa de la manca de seguiment de l’organització per fer

front a la crisis i la reestructuració de la mateixa. Això ha provocat un increment de les tasques en sondejar noves possibilitats estratègiques de mercat i

deixant de banda algunes millores importants que s’haurien d’incorporar pel 2011.

1.- Actualitzar i millorar la WEB de TOSCA.

Durant aquest any s’ha fet una enquesta als treballadors per saber com ha de ser la nova web, també s’han consultant pressupostos a diferents

dissenyadors per poder escollir la proposta més adequada.

2.- Contactar amb iniciatives econòmiques locals per incorporar-les en els nostres serveis.

Al ser un objectiu de millora a llarg termini, s’anirà repetint en els anys.

3.- Millorar la difusió de TOSCA a nivell extern.

Donar a conèixer la nostra empresa en l’àmbit local i diferenciar-la del PNZVG, amb el que un gran públic ens equipara.

4.- Buscar nous projectes desvinculats del PNZVG relacionats amb la conservació del territori i l’educació ambiental.

Aquesta millora ens permetrà de cares a un proper o mitjà futur poder diversificar els nostres clients i disminuir l’alta dependència econòmica actual de

l’administració.

30

3 VECTOR AMBIENTAL 3.1 Política ambiental (Indicador 8.1)

TOSCA és una entitat d’educació ambiental, per tant per coherència apliquem mesures per tal de reduir l’impacte de la nostre petjada ecològica en el

territori sempre que podem. Com a empresa que gestiona uns serveis d’altres organitzacions sovint la millora d’instal·lacions i equipament no depèn única i

exclusivament de TOSCA sinó del propietari de les instal·lacions i per tant no es contempla en aquesta memòria al no poder garantir el compliment dels

objectius.

Tot i això cal destacar que des de TOSCA aquest 2010 hem contractat un servei d’assessorament en eficiència energètica per veure quina és la nostra

posició i establir millores. Aquest informe ha estat elaborat per l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya i La Copa, cooperativa de projectes

ambientals (s’adjunta informe en l’annex)

Des de TOSCA també tenim un manual de bones pràctiques ambientals per tots els treballadors.

31

3.2 Gestió de residus (Indicador 10.1)

En relació als residus, es realitza el reciclatge i la reutilització sempre que és possible. A partir de l’any 2009 es va començar a fer un recompte del paper

utilitzat per treballador durant tot l’any.

Els resultats obtinguts el primer any, és a dir el 2009, va ser una despesa de 37.500 folis. Durant aquest any 2010 hi ha hagut una despesa de 27.500 folis,

per tant hi ha hagut una lleugera disminució en comparació a l’any 2009 per una banda degut a l’adquisició d’una nova impressora que imprimeix a doble

cara i per altra a la reutilització de paper.

El gràfic següent mostra aquesta disminució de la despesa de folis. En la comparació d’aquests dos anys s’ha reduït la despesa de 10.000 folis, per tant

s’ha reduït un 27% de despesa en folis respecte de l’any 2009.

Gràfic 3.1 Evolució de la despesa de folis del 2009 al 2010.

Despesa folis

0

10000

20000

30000

40000

2009 2010

32

3.3 Gestió de l’energia (Indicador 13.1)

TOSCA estableix mecanismes que afavoreixen l’estalvi energètic en el sí de l’activitat. Per tal de disposar d’un control anual de l’energia s’ha contractat un

assessorament en eficiència energètica durant aquest any 2010

Aquest informe on es va realitzar un estudi del consum potencial dels aparells elèctrics del local de TOSCA, es pot extrapolar que durant l’any 2010 aquest

ha presentat un consum elèctric de 8.928 KWh, amb un consum mitjà de 744 KW. El consum elèctric potencial es concentra sobretot en la climatització,

49% i els aparells electrònics, 47%, seguit de la il·luminació, 4%.

Aquest estudi és l’inici sobre el coneixement del nostre consum que cal que apliquem en un futur, i així poder realitzar un control del consum elèctric

anualment i poder veure’n la tendència per tal d’adoptar mesures de cares a reduir-lo.

En l’estudi d’assessorament de l’eficiència energètica hi ha una sèrie d’actuacions de millora per establir relacionats amb al funcionament dels ordinadors:

mode d’apagat, salva pantalles black-screen a més de recomanacions per a la compra de nous aparells informàtics. També disposa de recomanacions en

realació a la compra d’impressores, aparells com el microones, la il·luminació del local, climatització i el desplaçament en vehicles. L’estalvi energètic que

s’aconseguiria en el local seguint aquestes recomanacions es mostren a la taula següent:

Taula 3.2 Extreta del’ informe d’assessorament d’eficiència energètica realitzat per La Copa.

33

3.4 Integració ambiental dels treballadors i treballadores (Indicador 16.1)

Per coherència el fet de que TOSCA sigui una empresa de serveis ambientals fa que els treballadors estiguin al cas del manual de bones pràctiques

ambientals a més de que la formació realitzada en la majoria dels casos és de temàtica ambiental

3.5 Innovació ambiental (Indicador 17.1)

TOSCA realitza campanyes i accions d’educació ambiental en el seu dia a dia, per tant permanentment realitzem de manera coherent millores i

innovacions en matèria ambiental.

3.6 Integració de l’entorn (Indicador 18.1)

La conservació de l’entorn va intrínsicament lligada a la filosofia de l’empresa per tant es col·labora en tot moment tant professionalment com

voluntàriament per tal de millorar el manteniment i la conservació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el seu entorn i la resta de la

comarca


1- Disminuir les emissions de CO2 en els desplaçaments per causes laborals

Per tal de disminuir aquestes emissions de CO2 es comparteix cotxe en els desplaçaments realitzats per les activitats de serveis pedagògics on a més

moltes vegades s’aprofita el viatge amb el mateix autocar que porta als escolars i en la mesura que sigui possible, també es compartirà vehicle des d’Olot

per anar als Centres d’infomació de Can Passavent i Can Serra , ja que es troben en la mateixa carretera i tenen el mateix horari d’atenció al visitant.

Aquest objectiu comporta una alta coordinació entre el personal que ha d’atendre els 2 centres, donat que hi ha molta variabilitat en el calendari dels

treballadors.

2- Adquirir cartutxos de tinta reciclats

Intentarem modificar els cartutxos que tenim actualment de tinta per altres de reciclats.

34

4. VECTOR SOCIAL 4.1 Grups d’interès (Indicador 20.1, 20-2 i 20.3)

Per poder desenvolupar els diferents projectes i tasques estem treballant en xarxa amb diferents institucions i empreses.

Cal tenir present els següents paràmetres:

� Les característiques dels destinataris ens influeixen en la manera d’actuar.

� L’heterogeneïtat de l’equip (perquè no tothom que forma part actualment de TOSCA ha estat influenciat de la mateixa manera)

� Tots compartim que el Parc Natural ens marca l’eix, els límits i les direccions a seguir.

Grups d’interès Fluxos relacionals existents entre l’organització i els grups d’interès

Sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d’interès

Clients Correu electrònic, telèfon i reunions. Estudi satisfacció visitants (cada 5 anys) i enquestes Proveïdors Correu electrònic, telèfon i reunions. No n’hi ha. Treballadors Reunions setmanals i anuals, Butlletí d’informació Enquesta Empreses col·laboradores Correu electrònic, telèfon i reunions Reunions anuals Comunitat Local Correu electrònic, telèfon, reunions Enquestes

4.2 Condicions sociolaborals dels treballadors i treballadores (indicador 21.1-21.7, 21.9, 21.11 i 21.15)

L’organització es caracteritza pel fet que tothom té el mateix sou al comptar el preu per hora treballada. Aquest es contempla el mateix siguin quines siguin

les tasques que es realitzin i no hi ha discriminació de sexe ni procedència. Cal destacar que la permanència a l’empresa és de 10 anys, tenint en compte

que l’empresa té 15 anys de vida, aquest és molt elevat i per tant molt bon indicatiu del bon ambient de treball de l’empresa.

Des de sempre hi ha molt poc absentisme laboral afectant a un percentatge molt baix del total d’hores treballades.

Taula 4.1 Relacions amb els grups d’interès i l’organització, i sistemàtica de valoració de la satisfacció d’aquestes relacions.

35

Gràfic 4.1 Percentatge del personal amb contracte fix respecte del personal amb contracte parcial

Contracte fix/parcial

100%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Any 2010

Contracte parcialContracte fix/personal

Relació entre salari més alt i el més baix

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

2007 2008 2009 2010

Índex cohesió salarial

Índex d'absentisme laboral

0

0,005

0,01

0,015

0,02

0,025

2007 2008 2009 2010

Índex absentisme laboral

Índex de permanència dels personal a l'empresa

8,59

9,510

10,511

11,5

2007 2008 2009 2010

Índex de permanència

Gràfic 4.2Evolució de la relació entre el salari més alt i el més baix del personal

Gràfic 4.4 Evolució al llarg dels anys de l’índex d’absentisme laboral

Gràfic 4.3 Evolució de l’índex de permanència del personal de l’empresa

36

Resultat enquestes de valoració personal

6 6

1

4 43 3

1 1 1 1 1

4 4

7

3

5

5

4 6

3

4

76 6

5

8

3

73

16

21 3

112

1

32

12

1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Molt satisfet Satisfet Poc satisfet Indifernet

Realitzem periòdicament enquestes de satisfacció a tots els membres de l’equip per anar millorant en aquells punts que poden arribar a ser un problema per

l’organització. En aquestes enquestes es valoren un total de 15 camps (relació equip de treball, dietes, sous, horaris, dies de vacances,...). A continuació es

mostren els resultats d’aquestes enquestes del desembre del 2010, contestades per 10 membres de l’equip:

En el gràfic es visualitza que durant aquest any els camps més ben valorats són la flexibilitat de les tasques en l’horari i calendari, i la sol·licitud de dies

personals. En contra els camps pitjors valorats són el sou i l’espai en els llocs de treball (CSE, CPSS, CVO, Tarut).

Núm Ítem de valoració

1 Flexiblitat de tasques en l'horari i calendari

2 Sol·licitud de dies personals

3 Número d'hores treballades

4 Sou (preuxhora)

5 Caps de setmana

6 Vacances

7 Relació amb l'equip

8 Relació amb els/les coordinadaors/es

9 Relació amb els companys en les activitats educatives

10 Espai en els llocs de treball (CSE,CPSS, CVO, Tarut)

11 Dietes, equipament, seguros…

12 Eficàcia de les reunions (dinàmica, relació…)

13 Participació en la presa de decisions

14 Formació

15 Satisfacció amb les tasques Gràfic 4.5 resultat enquestes de valoració del personal _ desembre 2010

37

La valoració de satisfacció global del personal de TOSCA quant als 15 camps anteriors al llarg dels anys s’observa que ha augmentat en comparació a l’any

2007 però ha disminuït lleugerament en comparació a l’any 2009. Si analitzem detalladament els resultats dels camps de valoració al llarg d’aquests anys

en comparació amb aquest any 2010, cal destacar que els camps que han assolit una major valoració en molta satisfacció respecte dels anys anteriors han

estat:

- Relació de l’equip

Per contra els camps que han assolit una major davallada de satisfacció són els següents:

- Sou

- Número d’hores treballades

- Espai en els llocs de treball

- Formació

Gràfic 4.6 Evolució de la satisfacció del personal de TOSCA al llarg dels anys a partir dels resultats de les enquestes de satisfacció.

Evolució enquesta de satisfacció del personal

2,17 2,15 2,051,76

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

2007 2008 2009 2010

Evolució de satisfacció del personal

38

Nombre d'accidents i malalties laborals

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007 2008 2009 2010

Índex d'incidència

TOSCA té un sistema d’incidències que afecta a tots els àmbits i àrees de treball, la resolució d’aquestes és fa participada per tot l’equip. Les incidències

que ens afecten i que podem solucionar com a col·lectiu es resolen favorablement. S’inverteix en equipament de treball,en revisions mèdiques i prevenció

del risc laboral de tal manera que els accidents laborals són més aviat escassos per no dir quasi nuls així com les baixes laborals.

L’existència de mesures de conciliació de la vida laboral i personal és el punt fort de TOSCA permetent absentar-se a qualsevol treballador que hagi

d’atendre a familiars o que per motius personals necessiti hores o dies pel seu gaudi. Aquest punt sempre és el més ben valorat en l’enquesta de

satisfacció.

Índex de baixes laborals

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2007 2008 2009 2010

ïndex baixes laborals

Gràfic 4.7 Nombre d’accidents i malalties laborals a l’empresa durant el 2010.

Gràfic 4.8 Nombre de baixes laborals l’empresa durant el 2010.

39

4.3 Participació de les persones treballadores (Indicadors 22.1, 22.2, 22.3 i 22.4)

Precisament un dels punts forts de TOSCA és la participació dels treballadors en les decisions i en el treball en equip, i així ho estipula el projecte educatiu

de l’empresa. Tenim determinades tres tipologies de reunions, una setmanal de coordinació, una mensual per àrees i com a mínim dues anuals al juny i al

desembre de valoració i avaluació de les tasques realitzades, a més d’una anual de planificació. Els acords s’incorporen en els objectius de l’estratègia del

Projecte Educatiu d’Empresa (PEE) i en el funcionament.

Per pactar les condicions laborals es realitza una reunió durant el mes de desembre entre tot l’equip per decidir possibles canvis i millores.

EL TREBALL EN EQUIP Ens ha de servir per assolir objectius que difícilment es podrien aconseguir des d’una òptica individualista.

El treball en equip ens ha d’aportar:

- nous valors personals

- més coordinació

- més implicació de tot l’equip en la presa de decisions

- positivitzar la nostra tasca (del no funciona a l’es pot millorar)

- una visió més àmplia i oberta de la nostra realitat

- més comunicació entre l’equip

- la possibilitat d’assolir un alt grau de confiança entre totes les persones que formen l’equip

- augment de l’autoconfiança mitjançant la interacció amb la resta de l’equip

- la possibilitat d’assolir un alt grau de compromís entre totes les persones que formen l’equip

- la possibilitat d’assolir nous objectius comuns

- la possibilitat de crear i participar d’un model innovador de gestió d’empresa

Per tant, cal una voluntat personal a participar activament de tot allò que signifiqui tirar endavant la feina.

40

El treball en equip parteix de 5 grans premisses:

- complementarietat

- coordinació

- comunicació

- confiança

- compromís/implicació

En un grup de treball com el nostre on és important el treball en equip, les REUNIONS són l’eix vertebrador i, per això, cal aconseguir que siguin molt

eficaces i ben plantejades.

Pel bon funcionament de l’equip cal que en totes les reunions es tingui en compte la:

� PUNTUALITAT: és té la sensació que hi ha una certa flexibilitat/tolerància tot i que tothom té clar que cal ser a l’hora per començar puntuals

qualsevol activitat al camp o obrir els centres d’informació. En les reunions cal tenir clar quan comencen i l’hora d’acabar.

� PARTICIPACIÓ: es té la impressió que hi ha persones de l’equip que per qüestió de caràcter o altres aspectes els costa participar i donar la seva

opinió; tot i que tothom pensa que dins de TOSCA hi ha la llibertat suficient per poder dir les coses que un pensa. De totes maneres la

participació moltes vegades apareix quan una persona de l’equip se sent eludida.

� MOTIVACIÓ: moltes reunions seguides provoca desgast i baixa el grau de motivació dels participants. A part també segons la temàtica i l’estat

anímic de les persones, que pot derivar en una motivació baixa.

� IGUALTAT A L’HORA D’OPINAR: el temps d’utilització de la paraula no és un indicador que marca si hi ha participació o no dins l’equip.

� RESPECTE ENTRE TOTS ELS COMPONENTS DE L’EQUIP: Es comenta que algunes vegades els membres de l’equip, o la persona

responsable d’un projecte o d’un àmbit, està a la defensiva. Tot i així dins l’equip es detecta que cada un/a de nosaltres tenim una manera

diferent de dir les coses i la resta de l’equip l’accepta. En general es considera que hi ha respecte entre tots els membres de l’equip, tot i que ens

costa escoltar, potser per la dinàmica de les reunions.

41

� SEGUIMENT DELS CRITERIS BÀSICS: Respectar l’ordre del dia, conducció de la reunió per un moderador/a, temporització del temps de reunió,

redacció dels acords presos.

Tipificació de reunions: Tipus de reunions

Objectius Temporalitat Responsable (ordre del dia i acords)

Conductor Altres

Coordinació � Revisar calendari � Informar temes

destacats SIN i SPE � Comentar les incidències

Setmanals Engràcia i Montse

Octavi � Participació de tot l’equip. � Són la base del treball diari. � Possibilitat de convocar reunió

específica per treballar les incidències

Serveis Pedagògics

� Elaborar nous materials � Treballar incidències i

valoracions � Programar les tasques

de gestió i millora dels materials

Durant el curs escolar Noemí Octavi � Participació dels educadors/es � Són de discussió � Opció de convocar-ne

d’específiques (ex:casals estiu)

Informatives � Informar de novetats, estat dels projectes, experiències,,,

No establerta Qui coordini projecte

Qui coordini projecte

� Qualsevol persona les pot convocar

Serveis Tècnics

� Realitzar nous projectes (senderisme)

No establerta Qui coordini projecte

Qui coordini projecte

� Convoquen tot l’equip o part � Són de discussió

Valoració i planificació

� Valorar els programes � Planificació dels

programes � Revisar manual de

l’informador � Decidir noves línies

d’actuació als centres d’informació

Anuals 2 de valoració: al desembre (SIN, STE PEC, laborals) i al juny (SPE, curs) 3 de planificació de tasques: al setembre (curs escolar); al gener (tasques generals, PEC); al febrer (CIF)

Llorenç i/o Octavi Engràcia

Llorenç i/o Octavi Engràcia

� La reunió de planificació al febrer es convoca l’equip de TOSCA i les entitats col·laboradores

Personals � Percebre el clima de treball i les relacions personals

� Solucionar temes laborals

No establerta Llorenç i/o Octavi

Llorenç i/o Octavi

� Són convocades pels responsables de TOSCA

Taula 4.2 Tipologia de reunions de l’organització

42

4.4 Igualtat d’oportunitats (Indicador 23.5 i 23.6)

TOSCA no té cap contracte amb col·lectius desafavorits i durant l’any 2010 tampoc es va fer cap contracte amb empreses d’inserció laboral. El % de dones

dins l’empresa és més elevat que el d’homes (Indicador 23.5)

Gràfic 4.9 Percentatge d’homes i dones dins la plantilla de TOSCA.

Percentatge d'homes i dones a la plantilla

38% 38% 38%33%

62% 62% 62%67%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

1 2 3 4

homes dones

43

4.5 Formació de les persones treballadores (Indicador 24.1, 24.2, 24.3 i 24.4)

La formació continuada del personal de TOSCA, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme, SL., és important i necessària per al desenvolupament,

organització i gestió de les tasques que es realitzen: elaboració de materials d’educació ambiental, atenció de visitants als centres d’informació, guiatges a

grups escolars locals i foranis, gestió econòmica i del personal laboral, difusió i comunicació de l’entitat (pàgina web, fulletons, logotips), assessorament i

serveis tècnics, recerca de projectes.

Donada aquesta importància, l’empresa ha redactat un Pla de Formació d’una durada de 3 anys adreçat als treballadors de TOSCA i que contribueix a

millorar el desenvolupament, organització i gestió de les tasques que es realitzen. Per la particularitat de l’empresa el pla de formació està estretament

vinculat a la formació que indica ISO 9001 i la Q de qualitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i a l’acreditació de la Carta Europea de

Turisme Sostenible (CETS) obtinguda per l’empresa l’any 2009 ( Indicador 24.3).

El Pla de Formació vigent té una durada 2009 -2012. Durant aquest any 2010 s’ha redactat el nou Pla de Formació per al 2010-2012 amb unes propostes a

realitzar.

Aquest Pla conté una diagnosis de la formació de l’empresa i uns objectius i propostes per aquests 3 anys amb una planificació de la formació per al

personal. Anualment es fa una avaluació i valoració de la formació que ha realitzat el personal però no serà fins a la finalització d’aquest Pla 2010-2012 que

es podrà valorar el seu assoliment i proposar millores referent a com hagi anat.

L’equip disposa de la formació de Coneixement del Parc Natural i del Territori – Curs de guia del Parc i sessions de coneixement de les àrees del Parc, a

més de tenir l’experiència i coneixements en centres d’informació i educació ambiental (el 90% dels professionals fa més de 8 anys que treballen en

aquests camps en el Parc Natural)

44

Per tant la formació va enfocada en com millorar per generar valor afegit als serveis que es prestaran al Parc Natural:

- Coneixement d’indrets.

- Millor coneixement cultural i naturalístic.

- Coneixements ambientals i de sostenibilitat de darreres recerques.

- Coneixements de custòdia del territori.

La inversió destinada en la formació del personal de TOSCA durant aquest any 2010 ha estat de 504,25h i ha suposat un cost total de 2.147€, però que

gràcies a la Compensació de la Fundación Tripartita de 782,98€ el cost final ha estat de 1.364,02€ (Indicador 24.1).

Tot el personal de TOSCA ha rebut formació durant l’any 2010. Aquesta formació es desglossa en quatre apartats segons les àrees de treball de

l’organització: centres d’informació, serveis pedagògics, serveis tècnics i general. La formació ve definida dins el Pla de formació 2010 i se’n fa una valoració

a final d’any, d’aquest pla de formació de l’any 2010 s’ha assolit un 64% dels objectius proposats, del 36% restant no s’ha assolit un 18% degut a la

incompatibilitat d’horaris o per anul·lació del curs (Indicador 24.2).

La mitjana anual de formació per persona és de 42 hores, amb unes ser unes 4 hores realitzades fora de l’horari laboral.

Percentatge d'hores de formació i personal format

1% 2%4%3%

11 11 11

12

0%

1%

1%

2%

2%

3%

3%

4%

4%

5%

2007 2008 2009 2010

0

2

4

6

8

10

12

Inversió en formació Personal formatGràfic 4.10 Hores de formació realitzades pel personal de TOSCA en horari laboral respecte de les hores de formació realitzades en horari no laboral

Gràfic 4.11 Evolució d’inversió en formació des de l’any 2007 al 2010 i número de persones formades per any.

Formació en horari laboral i fora de l'horari laboral

3 8

4

0

10

20

30

40

2010

Horar i laboral Fora horar i laboral

45

Assistència i Coordinació dels programes de formació (2010):

Centre d’informació:

� Seminari “Atenció Client i Gestió de Reclamacions”

� Monogràfics sobre itineraris:

- Xarxa itinerànnia (conèixer l'estat actual de la senyalització i saber com es pot orientar als visitants que volen el mapa d'itinerànnia, i també de

proposar-los rutes, etc..) (Xerrada a càrrec de Adriana, coordinadora d’Itinerànnia Garrotxa)

- Xarxa de camins EL Camí (conèixer l'estat actual de la senyalització i saber com es pot orientar als visitants que volen seguir la ruta, etapes,

allotjaments adherits....). Cal tenir en compte que els centres d'informació del parc són punts d'informació d'aquesta xarxa i per tant

l’informador/a ha de tenir coneixements objectius del projecte. (Xerrada a càrrec de Francesc, Coordinador de El Camí Pirineus Orientals)

� Jornades de reciclatge Punts i Espais d’informació

� Xè Seminari de Turisme Rural a Catalunya, perspectiva 2020

� Coneixement del territori: Alta Garrotxa, boscos de Guitarriu

Serveis pedagògics:

� Intercanvi de recursos utilitzats en les activitats de Tosca

� Xerrada: Eyjafjälla, un petit volcà que ha col·lapsat Europa

� Programar per competències en l’àmbit de les ciències naturals, culturals i socials

� Tallers de la Diputació de Girona per a Educadors Ambientals

Serveis tècnics:

� Preparació de presentacions i informes

� Brainstorming. Generant idees amb creativitat

� Formació Cap de Creus

� Gestió de zones humides

Genèrics:

� I Congrés de comunicació ambiental

46

� Intercanvi d’informació amb les diferents àrees de gestió del PNZVG

� Curs sobre “Treball del personal docent” i “Seguretat en oficines i treball amb ordinadors (PVD)”

� Disseny i manteniment de pàgines web JOOMLA

� Fòrum d’Educació Ambiental 2000+10

� Com ser un bon Community Manager

4.6 Comunitat (Indicador 25.1, 25.4 i 25.5)

L’empresa es compromet amb la comunitat local col·laborant en programes que cerquen la justícia social i ambiental. Durant l’any 2010 es van realitzar

tasques coordinació, intervenció i elaboració de documentació per projectes del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, aquests projectes van ser el I

Congrés de Comunicació Ambiental, Cercles de la Sostenibilitat i la coordinació en la documentació per a la subvenció Biodiversitat, comptabilitzades en

27h laborals. (indicador 25.5)

Una part dels ingressos de TOSCA es van donar per editar un llibre, Viaje a la sostenibilidad, una guía para la escuela de Joseba Martínez Huerta, que va

sortir per la diada de Sant Jordi. Un llibre que s’ha publicat gràcies a la col·laboració de TOSCA. Aquesta és una línia oberta enguany des de l’organització

que vol donar suport a iniciatives relacionades amb la tasca pedagògica i de divulgació ambiental.

També cal destacar que una part de les hores de la gent que treballa a l’organització es dediquen a atendre grups especials de manera gratuïta o amb cost

per sota del tarifat. Aquests grups solen ser entitats locals i/o de discapacitats.

Es col·labora venent punts de llibre des dels centres d’informació, que són elaborats pels usuaris del centre de dia de salut mental d’Olot.

47

4.7 Cooperació interempresarial (Indicador 26.5 i 26.6)

L’empresa forma part de tres associacions, La Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) d’àmbit Català, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial

(CST) de les comarques de Girona i Turisme Garrotxa (TG) de la Garrotxa. Té signats tres convenis de pràctiques a nivell de formació en instituts locals, un

de grau universitari i un altre amb el FOEG Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona.

TOSCA disposa de convenis de col·laboració amb institucions i associacions sobre diversos projectes, tot seguit es mostra el llistat d’aquest convenis i el

seu àmbit territorial:

Convenis de col·laboració Àmbit

PNZVG Assessorament Local SIGMA Tasques tècniques per l'Inventari de les Fonts de la Garrotxa Local Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) Redacció d'articles i venda de publicacions des dels centres d'informació Autonòmic Coeditors del llibre "Viaje a la Sostenibilidad" de Joseba Martínez Huerta Estatal CST 1r Congrés de Comunicació d'Educació Ambiental Autonòmic Centre de Dia Salut Mental promoció de treball laboral per discapacitats Local CETS Col·laboració amb diversos grups de treball de la Carta europea de turisme sostenible Autonòmic Xarxa de Complicitats Col·laboració en projectes d’educació ambiental Autonòmic Gestió i coordinació de programes amb la xarxa d'Oficines de Turisme de la comarca Local

Taula 4.3 Convenis de col·laboració de l’organització i àmbit d’aquests

En relació als convenis de col·laboració per a tasques de formació i gestió són els següents: Formació i gestió Àmbit Fòrum SCEA Altafulla Autonòmic Tallers de la Diputació de Girona Autonòmic FES Local Máster en Espacios Naturales Protegidos Local Centro de desarrollo de Somontano Estatal Xarxa Transversal Local Joan Marti i Ramón Ortiz

Taula 4.4 Convenis de col·laboració en tasques de formació i gestió i àmbit d’aquests

48

Les adhesions de l’empresa són: Adhesions Àmbit Adhesions programes de cooperació Fungobe pel foment de l'ocupació Estatal Memòria de sostenibilitat Local Carta Europea de Turisme Sostenible Local Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) Autonòmic

Taula 4.5 Adhesions de l’organització i àmbit d’aquestes

Gràfic 4.12 Número de projectes de cooperació interempresarial segons àmbit d’actuació

Àmbit cooperació interempresarial

10

9

3

02468

10121416182022

2010

Local Autonòmic Estatal

49

Taula 4.6 Relació amb les entitats els anys 2009 i 2010

Taula 4.7 Tipus d’intervencions o serveis amb l’organització durant

els anys 2009 i 2010

Relació amb les entitats 2009 2010

Associades 15 12 Fundació 3 0 Federació 2 0 Pública 4 10 Privada 1 1 Cooperativa 2 3 Patronat 0 0 Altres 0 5

Tipus d’intervencions o serveis 2009 2010

Col·laboració amb altres entitats 7 11 Millora del territori 3 0 Comunicació 3 0 Formació 5 6 Participació ciutadana 2 2 Acreditació o Adhesió 3 1 Publicacions 1 4 Punt de Venda 1 4 Docència 0 4 Gestió i formació 0 3 Premsa 0 3

Relació amb tipus d'entitats

0

5

10

15

20

2009 15 3 2 4 1 2 0 0

2010 12 0 0 10 1 3 0 5

Associades Fundació Federació Pública PrivadaCooperat iv

aPatronat Altres

Intervencions o serveis

0

5

10

15

2009 7 3 3 5 2 3 1 1 0 0 0

2010 11 0 0 6 2 1 4 4 4 3 3

Col·labor

ació amb

Millora

del

Comunica

ció Formació

Part icipa

ció

Acredit ac

ió o

Publicaci

ons

Punt de

VendaDocència

Gest ió i

f ormacióPremsa

Gràfic 4.13 Relació de l’organització amb entitats durant els anys 2009 i 2010

Gràfic 4.14 Intervencions o serveis durant els anys 2009 i 2010 de l’organització

50

Un dels eixos de cooperació interempresarial és el suport i col·laboració amb altres empreses del territori que en principi haurien de ser la competència. La

sinèrgia entre les altres empreses fa que es millori la qualitat de les tasques a estabilitzar millor els treballadors i poder intercanviar experiències. Aquestes

han baixat al disminuir al pressupost respecte altres anys i gestionar de manera diferent l’Escola del Territori, ja que no es gestiona tot centralitzat des de

Tosca.

4.7 Satisfacció del col·lectiu client (Indicador 27.2)

L’empresa està donada d’alta i compleix la llei de protecció de dades. Per tal de conèixer la satisfacció dels clients en el cas dels centres d’informació s’està

realitzant l’enquesta de satisfacció de visitants, i en el cas dels serveis pedagògics es realitzen enquestes de valoració de l’activitat realitzada incloent el

programa Visc entre Volcans com a programa d’activitats pedagògiques per la població local no escolar coorganitzades per associacions socioculturals de

la comarca.

Els centres d’informació disposen de fulls de reclamació oficial però no n’ha rebut cap en tots els seus anys d’existència.

La proporció de fidelització dels clients és molt elevada i augmenta any darrera any.

4.8 Empreses proveïdores (Indicadors 28.1, 28.3 i 28.4)

Tosca s’ha compromès a incrementar el nombre de proveïdors i la compra de productes locals de qualitat,

es té en compte que siguin del territori i ambientalment i socialment justos.

La contractació de serveis es realitza en empreses locals i el termini de pagament és a 60 dies a partir de

la data de la factura a causa del retard de cobrament de les factures de la Generalitat de Catalunya.

Termini mitjà de pagament als proveïdors/ Termini màxim

5060 60 6065

90

60 60

0

2040

6080

100

2007 2008 2009 2010

Termini mitjà Termini màxim

Gràfic 4.15 Termini de pagament als proveïdors

51

4.9 Competència (Indicador 29.1)

Respecta la competència local el tracte és de col·laboració i generació de projectes comuns i compartits. Pel que fa referència a la competència de fora es

vetlla per diferenciar-se oferint un producte de qualitat molt compromès amb el territori.


1- Donar suport a entitats de defensa del territori, ecologistes i socials.

2- Ampliar la xarxa de relacions empresarials i de cooperació amb entitats d’àmbit comarcal.

3- Incrementar les hores de formació.

52

Taula d’indicadors del Codi de Gestió Sostenible

PÀGINA INDICADORS CGS

3 1.1 Declaració de la direcció

15 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

4 1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques

10-14 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

5 1.5 Organigrama de l’organització

6 1.6 Localització de l’organització

6 1.7 Nombre de països on opera l’organització

1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

1.9 Mercats on opera l’organització

6 1.10 Dimensions de l’organització

1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria

7 i 8 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

9 1.14 Període cobert per la memòria

9 1.15 Any de la memòria més recent

9 1.16 Cicle de presentació de la memòria

9 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut

1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

1.19 Abast i cobertura de la memòria

1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors

1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries

1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries

52-64 1.24 Taules d’indicadors

65 1.25 Verificació de la memòria

1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres

1. Aspectes Generals de

l’Organització

1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

INDICADORS ECONÒMICS


2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades

17 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades

18 i 19 2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats

16 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres

2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats

2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades

16 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats

2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte total de vendes

2. Ús de recursos locals

20 2.9 % treballadors residents al territori / total de la plantilla

3. Gestió 21 i 22 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització

53

3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini

23 i 24 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària

3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització

3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei

3.6 Coneixement de les empreses competidores i la seva importància dins el mercat

Empresarial

3.7 Identificació dels punts forts i els punts febles de la competència i els factors que ens diferencien

24 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis 4. Sistemes de Gestió 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat

dels productes i/o serveis

5.1 Existència d’una persona o departament responsable dels continguts de la informació sobre productes o serveis 5. Màrqueting

Responsable 5.2 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting

24 i 25 6.1 % de recursos destinats a NTIC / total inversió de l’empresa

24 i 25 6.2 % de persones treballadores que utilitzen NTIC / total plantilla

6.3 Tipologia de les NTIC utilitzades per l’organització

6. Noves Tecnologies de la Informació

6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla

7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa

25–29 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat 7. Innovació 25-29 7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització

INDICADORS AMBIENTALS


8. Política Ambiental

30 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades 9. Gestió de

l’Aigua 9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí

31 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció

10.2 Separació en origen dels residus i gestió d’aquests amb gestors autoritzats

10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

10. Residus

10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres

11.1 Diferència entre el soroll produït per l’activitat i els valors límit fixats per la llei 11. Contami_ nació acústica 11.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte del soroll produït

12.1 Existència d’enllumenat exterior de l’activitat . Nivell de lux emesos 12. Contami_ nació lumínica

12.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte de l’enllumenat exterior

INDICADORS AMBIENTALS


32 13.1 Consum d'energia / unitats de producció 13. Gestió de l’energia 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia

14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa

14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa

14. Degradació del Sòl

14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió

15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció

15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció

15.3 Iniciatives per reduir les emissions atmosfèriques i les reduccions assolides 15. Contami_ nació de l’aire

15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa

33 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte 16. Integració ambiental dels

treballadors 16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal laboral i els fixats

per la normativa

54

33 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient

17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions 17. Innovació

ambiental 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa

33 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat 18. Integració de l’entorn 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements naturals i culturals de la seva propietat

19. Conser_ vació de l’entorn 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

INDICADORS SOCIALS


34 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

34 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès 20. Grups d’Interès

34 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

34-38 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

35 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla

35 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

35 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

35 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

38 21.6 Nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments / total de la plantilla

35 21.7 Índex d'absentisme laboral

21.8 Índex d’absentisme laboral no justificat

36 i 37 21.9 Nivell de satisfacció a la feina

21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció.

38 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència

21.12 Inversió i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia més enllà de la llei

21.13 Acords per beneficis socials

21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla

38 21.15 Índex de baixes laborals

21.16 Existència de mesures per a una millor organització del temps

21. Condicions sociolaborals

dels /les treballadors/es

21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals

55

INDICADORS SOCIALS


39-41 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

39-41 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

39-41 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa

39-41 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa

22. Participació de les persones treballadores

22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions

23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

23.4 Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral

42 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

23. Igualtat d’Oportunitats

42 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

43-46 24.1 Inversió destinada a la formació laboral

43-46 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla

43-46 24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació

43-46 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

24.6 Llocs coberts per promoció interna

24. Formació de les persones treballadores

24.7 Desenvolupament professional dels treballadors en el sí de l’empresa. Aprenentatge al llarg de la vida.

46 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius

25.2 integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s’ubica l’organització

25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis

46 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions

46 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral

25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació

25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat

25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori

25. Comunitat

25.9 Proporcionar informació als grups d’interès sobre els valors identitaris del territori

26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i7o consultius

26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius

26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany l'organització

26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització

47-50 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials

47-50 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació

26. Cooperació interempre_

sarial

26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client 27. Satisfacció

col·lectiu client 50 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client

56

INDICADORS SOCIALS


27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

27.5 Proporció anual de clients fidelitzats

27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats

27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts

27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client

50 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals)

28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

50 28.3 Termini mitjà de pagament a les empreses proveïdores

50 28.4 Termini màxim de pagament a les empreses proveïdores

28.5 % d'empreses proveïdores del territori/ total d'empreses proveïdores

28.6 % de dependència d’empreses proveïdores

28. Empreses proveïdores

28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

51 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat 29. Competència 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

Taula dels Indicadors Territorials (IT)

Pàgina Indicadors CGS

6 1.6 Localització de l'organització 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori /total

compres realitzades 17 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb

segells o distintius de qualitat / tota de compres realitzades 18 i 19 2.3 Serveis professionals contractats al territori/total serveis contractats

16 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori/total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori/total

inversions realitzades 16 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i

comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats 2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte el total de

vendes 20 2.9 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla

1. Economia autòctona

28.5 % d'empreses proveïdores del territori/total d'empreses proveïdores 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa

25-29 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat 2.

Innovació 7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany

l'organització i pertinença en els òrgnas organitzatius 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana

del territori als quals pertany l'organització

3. Intercoopera_

ció


57


31 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

33 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements naturals i culturals de la seva propietat

4. Valorització i preservació del paisatge i

del medi

19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla 34-38 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla 34-38 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt 34-38 21.4 Existència d'igualtat salarial dona/home per a una mateixa categoria

professional 34-38 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa 34-38 21.9 Nivell de satisfacció a la feina

21.16 Existència de mesures per a una millor organització del temps 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius

desafavorits/total de contractacions 23.4 Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral

42 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 42 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones/total de llocs de

responsabilitat 43-46 24.1 Inversió destinada a la formació laboral 43-46 24.2 % de personal format en el darrer any / total plantilla

5. Cohesió social i qualitat de

vida

24.5 Categoria professional de les persones que reben formació 46 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de

definicions de polítiques i objectius 25.2 Integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s'ubica

l'organització 46 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total

de donacions 25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions

socials del territori/ total % temps de prestació 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals

vinculats al territori

6. Foment de la identitat

sociocultural

25.9 Proporcionar informació als Grups d'Interès sobre els valors identitaris del territori

58

Taula d’indicadors del GRI

INDICADORS GRI


1.1 3 1.1 Declaració de la direcció 1. Estratègia i anàlisi 1.2 15 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

2.1 4 1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques

2.2 10-14 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives

respecte anys anteriors

2.3 5 1.5 Organigrama de l’organització

2.4 6 1.6 Localització de l’organització

2.5 6 1.7 Nombre de països on opera l’organització

2.6 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

2.7 1.9 Mercats on opera l’organització

2.8 6 1.10 Dimensions de l’organització

2.9 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert

a la memòria

2. Perfil de l’organització

2.10 7 i 8 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

3.1 9 1.14 Període cobert per la memòria

3.2 9 1.15 Any de la memòria més recent

3.3 9 1.16 Cicle de presentació de la memòria

3.4 9 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu

contingut

3.5 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

3.6 1.19 Abast i cobertura de la memòria

3.7 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

3.8 1.19 Abast i cobertura de la memòria

3.9 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per

obtenir els indicadors

3.10 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries

3.11 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres

memòries

3.12 50 1.24 Taules d’indicadors

3. Paràmetres de la memòria

3.13 50 1.25 Verificació de la memòria

59

INDICADORS GRI





22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

4.4 39-41 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de

consulta i recollida d'idees

39-41 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa 4.5


4.6 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els

màxims òrgans de decisió de l’empres

4.7 1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

21 i 22 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització 4.8 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg

termini

23 i 24 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària 4.9 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament

l'organització

23 i 24 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària 4.10 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament

l'organització

24 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis

4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes i /o serveis

4.11

28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals


47-50 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials


26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació

4.12


26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius

4.13


4.14 34 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

4.15 34 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

4.16 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès

20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

34-38 21.9 Nivell de satisfacció a la feina

21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció.

27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

4. Govern, compromisos i participació

dels grups d’interès

4.17

28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

60

INDICADORS GRI


6 1.10 Dimensions de l’organització


17 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori smb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades

16 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres

2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats

2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades

3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei

EC1

21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla

EC2

EC3 21.13 Acords per beneficis socials

EC4

EC5


17 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades

EC6

28.5 % d'empreses proveïdores del territori / total d'empreses proveïdores

2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats

23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals EC7

23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions

25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis

46 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions

46 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral

25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació

25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat

EC8


Indicadors econòmics

EC9

EN1 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats EN2 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries

primeres

EN3 32 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

EN4 32 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

EN5 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia



EN8 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

EN9 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

EN10 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades

EN11 33 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la

seva activitat

EN12 30 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més

significatius de l'activitat

Indicadors ambientals

EN13 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i

culturals

61

INDICADORS GRI


14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa

14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa

14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió EN14

18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

EN15


EN16 15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per

l’organització i els valors límit que fixa la normativa




EN18 15.3 Iniciatives per reduir les emissions d’emissions atmosfèriques i les

reduccions assolides

EN19 15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de

producció




9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí

EN21 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries

primeres

31 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció EN22

10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

EN23

EN24 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins



EN26 33 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la

repercussió de l'empresa en el medi ambient

EN27 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de

l’empresa

EN28 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de

sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència



Indicadors ambientals

EN30 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions

16 2.7 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla

34-38 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla LA1

34-38

23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

34-38 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa LA2

42 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

21.13 Acords per beneficis socials LA3


LA4

Indicadors socials:

pràctiques laborals

i ètica del treball

LA5 39-41 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de

consulta i recollida d'idees

62

INDICADORS GRI


39-41 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb

el personal en l'organització de l'empresa

LA6

34-38 21.7 Índex d'absentisme laboral

21.8 índex d’absentisme laboral justificat

34-38 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència LA7

34-38 21.15 Índex de baixes laborals

LA8 16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal

laboral i els fixats per la normativa

LA9

33 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte

43-46 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

LA10

24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

43-46 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació LA11

24.6 Llocs coberts per promoció interna

6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla

43-46 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla LA12

43-46 24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació

34-38 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

42 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla LA13

42 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

LA14 34-38 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa

categoria professional

HR1

HR2

HR3 43-46 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari

laboral, per tipus de formació

HR4

HR5 21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones

treballadores que reculli les condicions sociolaborals

HR6

HR7

HR8 43-46 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari


Indicadors socials:

drets humans

HR9

46 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius

SO1 50 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes

(socials i mediambientals)

SO2

SO3 43-46 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari


SO4

26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius


26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany l'organització

SO5

26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització

Indicadors socials: societat

SO6

63

INDICADORS GRI


51 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat SO7 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i

perdudes

SO8 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de

sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

PR1 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de

l’empresa

PR2 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o

servei/total de productes o serveis lliurats

PR3 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis

oferts

PR4 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

50 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client PR5

27.5 Proporció anual de clients fidelitzats

5.1 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting

PR6 5.2 Realització d'accions per promoure l'ús responsable i segur dels

productes

PR7

PR8 27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat

amb el col·lectiu client

27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

Indicadors socials:

responsabilitat sobre

productes

PR9 27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el

col·lectiu client

64

Nivell d’aplicació del GRI

2002

In accordance C C+ B B+ A A+

Auto declarat �

Revisat per tercers �

Revisat per GRI

Annex. Informe d’assessorament en eficiencia energètica

TOSCATOSCATOSCATOSCA 1111)))) ESTAT ACTUALESTAT ACTUALESTAT ACTUALESTAT ACTUAL:::: Degut al fet que el local és propietat de l’Ajuntament d’Olot, no s’ha pogut disposar de les factures elèctriques de l’any passat, per aquest motiu després d’haver dut a terme un estudi del consum potencial dels aparells elèctrics del local de l’empresa TOSCATOSCATOSCATOSCA, es pot extrapolar que durant el passat 2010 aquest ha presentat un consum elèctric de 8888....999928282828 KWhKWhKWhKWh, , , , amb un consum mitjà de 747474744444 KWKWKWKW. El consum elèctric potencial es concentra sobretot en la climatització (la climatització (la climatització (la climatització (44449999%)%)%)%) i els i els i els i els aparells electròaparells electròaparells electròaparells electrònics (47%)nics (47%)nics (47%)nics (47%), seguit de la il·luminacióil·luminacióil·luminacióil·luminació ((((4444%)%)%)%). A mode informatiu, i en cas que es cregui interessant negociar amb el consistori la possibilitat d’un canvi de comercialitzadora, es recomana tenir en compte l’opció de la nova cooperativa d’energiescooperativa d’energiescooperativa d’energiescooperativa d’energies renovablerenovablerenovablerenovables gironina Som Energias gironina Som Energias gironina Som Energias gironina Som Energia, una cooperativa encarregada de comprar energia fabricada a través de fonts renovables i distribuir-la al mateix preu que la resta d’empreses comercialitzadores però amb la seguretat que el seu origen són fonts renovables. Aquí s’adjunta el web de la cooperativa: www.somenergia.cat

Després de consultar la potència dels aparells, es detalla el consum potencial de l’oficina, segons la tipologia d’aparells.

ELECTRODOMÈSTICS, OFIMÀTICA I ALTRES APARELLSELECTRODOMÈSTICS, OFIMÀTICA I ALTRES APARELLSELECTRODOMÈSTICS, OFIMÀTICA I ALTRES APARELLSELECTRODOMÈSTICS, OFIMÀTICA I ALTRES APARELLS

APARELLAPARELLAPARELLAPARELL NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ UNIUNIUNIUNITAT (WTAT (WTAT (WTAT (W))))

HORES CONSUMHORES CONSUMHORES CONSUMHORES CONSUM (h)(h)(h)(h)

CONSUM CONSUM CONSUM CONSUM TOTAL (WTOTAL (WTOTAL (WTOTAL (W))))

OrdinadorsOrdinadorsOrdinadorsOrdinadors 13131313 85858585 5555 11111111....985985985985

PC Torre 10 160 6 9.600

PC Monitor 10 30 6 1.800

Portàtil 3 65 3 585

Impressores i fotocopiadoresImpressores i fotocopiadoresImpressores i fotocopiadoresImpressores i fotocopiadores 5555 156,2156,2156,2156,2 3,63,63,63,6 1111....285,08285,08285,08285,08

HP DeskJet 1280 actiu 1 47,7 1,2 57,24

HP DeskJet 1280 passiu 1 11,3 4,8 54,24

HP Color Laser Jet CP 3525dn actiu

1 643 1,2 771,6

HP Color Laser Jet CP 3525dn passiu

1 60 4,8 288

Canon IR 2870 1 19 6 114

Altres aparellsAltres aparellsAltres aparellsAltres aparells 4444 12,812,812,812,8 3333 110,4110,4110,4110,4

Escàner EPSON 4870 Photo actiu

1 24 1,2 28,8

Escàner EPSON 4870 Photo passiu

1 4,5 4,8 21,6

Altaveus PC 2 10 3 60

Aparells audiovisualsAparells audiovisualsAparells audiovisualsAparells audiovisuals 2222 155,5155,5155,5155,5 0,60,60,60,6 75757575

Canó de projecció (model Canon LV-7365)

1 295 0,2 59

Radiocassette Tamashi 1 16 1 16

Aparells Aparells Aparells Aparells de cuinade cuinade cuinade cuina 2222 450450450450 12,0412,0412,0412,04 2222....464464464464

Microones Daewoo KDR - 6345

1 800 0,08 64

WRM2400WC Single Door Fridge

1 100 24 2.400

TOTALTOTALTOTALTOTAL 26262626 61,61,61,61,4444 1,71,71,71,7 15151515....919,48919,48919,48919,48

TOTAL MENSUALTOTAL MENSUALTOTAL MENSUALTOTAL MENSUAL Si es multiplica per 22 dies naturals 350350350350,2,2,2,22222 KWKWKWKW/mes/mes/mes/mes

% DE CONSUM ENERGÈTIC% DE CONSUM ENERGÈTIC% DE CONSUM ENERGÈTIC% DE CONSUM ENERGÈTIC Considerant un consum potencial de 744 KW/mes

47474747%%%%

ILILILIL·LUMINACIÓ·LUMINACIÓ·LUMINACIÓ·LUMINACIÓ

APARELLAPARELLAPARELLAPARELL NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ UNITATUNITATUNITATUNITAT (W(W(W(W))))



Bombetes incandescentsBombetes incandescentsBombetes incandescentsBombetes incandescents 3333 44440000 2222 242424240000

Bombetes incandescents 3 40 2 240

Tubs fluorescents Tubs fluorescents Tubs fluorescents Tubs fluorescents 7777 58585858 2222 812812812812

PHILIPS TD-L 58W/54 - 765 7 58 2 812

Al·lògensAl·lògensAl·lògensAl·lògens 2222 50505050 2222 222200000000

HALOPAR 12V/50W 2 50 2 200

TOTALTOTALTOTALTOTAL 12121212 83,683,683,683,6 2222 1111....222255552222

TOTATOTATOTATOTAL MENSUALL MENSUALL MENSUALL MENSUAL Si es multiplica per 22 dies naturals 22227777,,,,55554444 KWKWKWKW/mes/mes/mes/mes


4%4%4%4%

CLIMATITZACIÓCLIMATITZACIÓCLIMATITZACIÓCLIMATITZACIÓ

APARELLAPARELLAPARELLAPARELL NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ CONSUM MITJÀ UNITAT (WUNITAT (WUNITAT (WUNITAT (W))))



Estufes portàtilsEstufes portàtilsEstufes portàtilsEstufes portàtils 4444 6666....333333333333 2222 16161616....666666666666

TAURUS Radiador Elèctric 2 2.000 2 8.000

TAURUS Radiador Elèctric 1 3.000 2 6.000

S & P TLS - 403T 1 1.333 2 2.666

TOTALTOTALTOTALTOTAL 4444 6666....333333333333 2222 16161616....666666666666

TOTAL MENSUALTOTAL MENSUALTOTAL MENSUALTOTAL MENSUAL Si es multiplica per 22 dies naturals 366366366366,,,,66665555 KWKWKWKW/mes/mes/mes/mes


49%49%49%49%

TANCAMENTSTANCAMENTSTANCAMENTSTANCAMENTS

AÏLLAMENT TÈRMICAÏLLAMENT TÈRMICAÏLLAMENT TÈRMICAÏLLAMENT TÈRMIC DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓDESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ

Situació respecte a altres edificis El local es situa en una casa de més de 30 anys d’una planta, a quatre vents.

Tancaments de les finestres Les finestres estan formades per vidre monolític amb tancament de fusta.

Fuites de calor Es detecten fuites de calor a la porta d’entrada i a les finestres.

Espumes o gomes per evitar les fuites

No.

Tancaments o aïllament en caixes de persianes

No.

Persianes, cortines i/o tendals Es disposa de persianes però no de cortines.

DECORACIÓDECORACIÓDECORACIÓDECORACIÓ

ELEMENTSELEMENTSELEMENTSELEMENTS DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓDESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ

Color de les parets La major part de les parets són blanques.

Color de les cortines No n’hi ha.

Color del mobiliari El color és fusta.

MOBILITATMOBILITATMOBILITATMOBILITAT

APARELLAPARELLAPARELLAPARELL NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. CONSUM L/100 CONSUM L/100 CONSUM L/100 CONSUM L/100

KmKmKmKm QUILQUILQUILQUILÒMETRES ÒMETRES ÒMETRES ÒMETRES

ANUALSANUALSANUALSANUALS CONSUM CONSUM CONSUM CONSUM TOTAL (L)TOTAL (L)TOTAL (L)TOTAL (L)

Flota de vehiclesFlota de vehiclesFlota de vehiclesFlota de vehicles 8888 5555 5555....000000000000 2.0002.0002.0002.000

Vehicle tipus turisme 8 5 5.000 2.000

TOTALTOTALTOTALTOTAL 8888 5555 5555....000000000000 2.0002.0002.0002.000

L’empresa no disposa d’una flota de vehicles pròpia sinó que cada treballador disposa del seu vehicle i l’utilitza per a desplaçaments professionals. Per calcular el quilometratge dels turismes, s’ha tingut en compte que l’empresa només opera a la Garrotxa, i que diàriament cada vehicle es desplaça una mitjana de 10 km.

2222)))) MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS ELECTRODOMÈSTICSMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS ELECTRODOMÈSTICSMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS ELECTRODOMÈSTICSMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS ELECTRODOMÈSTICS, OFIMÀTICA I , OFIMÀTICA I , OFIMÀTICA I , OFIMÀTICA I ALTRES APARELLSALTRES APARELLSALTRES APARELLSALTRES APARELLS

OFIMÀTICAOFIMÀTICAOFIMÀTICAOFIMÀTICA Com que l’ofimàtica suposa una part important del consum energètic del local, es llista un seguit de consells d’ús dels aparells d’ofimàtica actuals, que poden servir com a estalvi energètic. Són els següents:

ORDINADORS

� Alguns d’aquests aparells tenen l’opció de quedar-se encesos en mode espera o stand-by; aquest mode es pot accionar des del comandament a distància. En aquesta modalitat, els equips consumeixen energia, en alguns casos fins i tot un 15% de l’energia que consumiria si estigués encès. Així que quan no s’hagi d’engegar l’aparell per un període de temps curt, és més eficient apagar els aparells amb el botó de l’aparell, desactivant aquest mode. Una altra opció és connectar alguns d’aquests equips a regletes o bases de connexió múltiple, amb interruptor, i així es poden apagar completament tots a la vegada, en cas que no es facin servir, i es desactiven els consums en mode d’espera.

� Adquirir salva-pantalles Black Screen donat que és l’únic que estalvia energia aconseguint un estalvi de 7,5 Wh. El temps recomanat és de 10 minuts.

� En cas que decidiu adquirir nous aparells, tingueu en compte les següents recomanacions, busqueu els logotips de garantia d’estalvi energètic:

1) Etiquetes Energy Star

La nova generació d’ordinadors eficients inclou l’Etiqueta Energy Star (per a equips informàtics) de l’EPA (Agència de Medi Ambient) dels Estats Units amb informació, notícies i llistes de productes.

La potència real d’un ordinador Pentium amb el sistema Energy Star en funcionament és de 22,3 Wh, fet que suposa un estalvi de 50,5 Wh respecte al consum habitual de Windows. A més, aquest tipus d’equips tenen la capacitat de passar a un estat de repòs transcorregut un temps determinat en el que no s’hagi utilitzat l’equip. En aquest estat (de baixa energia) el consum energètic és com a màxim un 15% del consum normal.

2) EPEAT (Electronic Product Enviromental Assessment Tool)

És una eina d’avaluació ambiental de productes electrònics que valora l’impacte mediambiental d’un producte en funció de 51 criteris ambientals, com ara les seves possibilitats de reciclatge, la quantitat d’energia que consumeix i el procés de disseny i fabricació. A més aquests productes estan classificats en tres nivells ambientals “Gold”, “Silver” i “Bronze”.

3) 80-PLUS

És un certificat d’eficiència energètica per les fonts d’alimentació d’ordinadors de sobretaula. De la mateixa manera que l’EPEAT també té tres nivells: “Gold”, “Silver” “Bronze”. Una font d’alimentació 80-plus pot ser entre un 78 i un 98% més eficient.

IMPRESSORES

Tenint en compte que les impressores de les que disposeu tenen dos consums energètics en funció de la seva activitat (mode actiu i mode repòs) i que per tant són aparells eficients, es recomana que quan adquiriu nous aparells continueu mantenint un criteri d’eficiència energètica.

Cal tenir present que les impressores consumeixen encara més energia quan es troben en estat d’espera que els ordinadors. Així doncs, si s’ha d’adquirir un nou aparell compreu impressores amb sistemes d’estalvi Powersave o similar ja que estalvien molta energia perquè romanen en espera amb un consum mínim. Per exemple, la potència d’una impressora làser imprimint és d’uns 450 W, que es redueix a 20W en espera.

S’ha de tenir present que les impressores estan sense activitat més del 80% del temps que romanen enceses, i que el temps en el que l’ordinador està encès sense que sigui utilitzat és d’unes 3 hores usuari/dia.

APARELLS AUDIOVISUALSAPARELLS AUDIOVISUALSAPARELLS AUDIOVISUALSAPARELLS AUDIOVISUALS ---- ALIMENTACIÓALIMENTACIÓALIMENTACIÓALIMENTACIÓ 1) És important conèixer la classe energètica del microones. Els equips més moderns, utilitzen sistemes de generació de les microones més eficients fins a un 30% en relació a un microones tradicional. Això és important si es fa un ús freqüent de l’aparell, si el seu ús és esporàdic l’estalvi és poc significatiu. 2) De cara a l’adquisició de nous aparells es recomana evitar els aparells electrònics de poc ús o innecessaris, ja que suposen un consum d’electricitat que es podria evitar, i escollir aquells que siguin més eficients.

Concretament, i segons la Directiva 92/75/CE hi ha definides 7 classes d’eficiència energètica, identificades mitjançant un codi de colors i lletres que van des del color verd i la lletra A per als equips més eficients, fins al color vermell i la lletra G per als equips menys eficients. Això és igual per a tots els electrodomèstics, tot i que cada família té la seva etiqueta. Així, doncs, el comportament energètic d’aquests equips pot ser:

Classe energèticaClasse energèticaClasse energèticaClasse energètica Consum energèticConsum energèticConsum energèticConsum energètic QualificacióQualificacióQualificacióQualificació

A, AA, AA, AA, A++++ i Ai Ai Ai A++++++++ < 55 % Baix consum d'energia

BBBB 55 - 75 %

CCCC 75 - 90 %

DDDD 95 - 100 % Consum d'energia mitjà EEEE 100 - 110 %

FFFF 110 - 125% Alt consum d'energia

GGGG > 125 %

3333)))) MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA IL·LUMINACIÓMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA IL·LUMINACIÓMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA IL·LUMINACIÓMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA IL·LUMINACIÓ

L’objectiu del mínim ús d’energia per al màxim confort visual porta a dos conceptes bàsics d’il·luminació d’espais:

� Utilitzar la llum natural, sempre i quan sigui possible.

� Ajustar el flux lumínic en funció de les necessitats de cada moment.

� La reducció d’ús d’il·luminació artificial té, a més, un doble efecte positiu sobre l’estalvi energètic:

o L’estalvi directe d’energia elèctrica per la il·luminació.

o La disminució de demanda tèrmica per refrigerar l’oficina durant les èpoques càlides, ja que paral·lelament a l’emissió de llum visible, qualsevol lluminària també emet més o menys radiació en forma de calor.

El seguit d’actuacions que es proposen a continuació poden suposar un estalvi entre el 15 i el 50% del consum energètic derivat de la il·luminació.

a. Elecció dels components.

� Reemplaceu les làmpades incandescents actuals per làmpades fluorescents compactes (LFC) de baix consum.

� Reemplaceu les làmpades fluorescents actuals per làmpades del sistema econòmic LUMILUX® T5 FH 14 W/865 HE. HE significa High Efficiency amb un diàmetre de només 16 mm aquestes làmpades ofereixen una alta eficàcia lluminosa, fins a 104 lm/W (a 35º C). Estan dissenyades pel seu funcionament ECE, un sistema que permet una duració de 42.000 hores, i són fins a un 20% més eficients. Amb aquest sistema es poden construir noves lluminàries i més compactes amb un volum aproximat d’un 50% menor.

� Substituïu els balasts convencionals actuals per uns d’electrònics d’alta freqüència corresponents, estalvien fins un 30 % d’energia, allarguen la vida de les làmpades un 50 % i aconsegueixen una il·luminació més agradable i confortable.

� Substituïu els al·lògens actuals HALOPAR, de 50W per làmpades dicroiques (els ulls de bou encastats) de baix consum corresponents, que són les de 30W.

b. Gestió i manteniment energètic

� El pas del temps disminueix l’eficiència energètica de la il·luminació degut a la depreciació del flux lluminós de les làmpades al llarg de la seva vida útil i la brutícia acumulada en els llums. Un manteniment de la il·luminació permet assolir un estalvi de fins el 50 %.

� El manteniment inclou:

i. Neteja dels llums.

ii. Substitució de làmpades. S’ha de fer al final de la vida útil indicada pel fabricant, perquè encara que no hagin fallat, la seva eficàcia ha disminuït.

iii. Revisió periòdica de l’estat dels diferents components de la instal·lació.

ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN IL·LUMINACIÓIL·LUMINACIÓIL·LUMINACIÓIL·LUMINACIÓ

PROPOSTAPROPOSTAPROPOSTAPROPOSTA NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. CONSUM CONSUM CONSUM CONSUM

UNITAT (WUNITAT (WUNITAT (WUNITAT (W)))) HORES HORES HORES HORES

CONSUM (h)CONSUM (h)CONSUM (h)CONSUM (h) CONSUM TOTALCONSUM TOTALCONSUM TOTALCONSUM TOTAL

(W(W(W(W)))) Substitució de les bombetes incandescents de 40W per les corresponents de baix consum de 9W

3 9 2 54

Substitució dels fluorescents actuals per uns de més eficients.

7 14 2 196

Substitució de les al·lògenes actuals per les corresponents de baix consum

2 30 2 120

TOTALTOTALTOTALTOTAL 12121212 17,717,717,717,7 2222 370370370370

CONSUM CONSUM CONSUM CONSUM MENSUAL MENSUAL MENSUAL MENSUAL RERERERESULTANT SULTANT SULTANT SULTANT

Si es multiplica per 22 dies 8888,,,,14 14 14 14 KKKKWWWW/mes/mes/mes/mes

ESTALVI ESTALVI ESTALVI ESTALVI ENERGÈTIC ENERGÈTIC ENERGÈTIC ENERGÈTIC MENSUALMENSUALMENSUALMENSUAL

Si ho restem del consum actual 19,419,419,419,4 KKKKWWWW/mes/mes/mes/mes

ESTALVI ENERGÈTIC ESTALVI ENERGÈTIC ESTALVI ENERGÈTIC ESTALVI ENERGÈTIC ANUALANUALANUALANUAL

1 Tep = 11.600 KW 0,0,0,0,02020202 Tep/anyTep/anyTep/anyTep/any

ESTALVI ECONÒMIC ESTALVI ECONÒMIC ESTALVI ECONÒMIC ESTALVI ECONÒMIC ANUALANUALANUALANUAL

Suposant un cost del KWh per tarifa contractada (TUR) sense discriminació

horària 0,125159 € / kW 29292929 €/any€/any€/any€/any

4444)))) MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA CLIMATITZACIÓMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA CLIMATITZACIÓMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA CLIMATITZACIÓMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA CLIMATITZACIÓ

Les propostes d’estalvi i eficiència energètica relacionades amb la climatització que proposem són les següents: a. Escollir una temperatura confortable (20ºC i 25ºC)

� El cos humà contínuament genera calor a partir de l’oxidació dels aliments (metabolisme), amb una ràtio de producció que varia entre els 100 W i els 1.000 W, en funció del tipus d’activitat realitzada. La temperatura del cos humà s’ha de mantenir en un marge molt estret si es vol evitar la sensació de desconfort. Les dues vies de què disposa l’ésser humà per evitar el desconfort són:

i. La regulació de l’ambient en què es troba el cos, així com el seu grau d’activitat i tipus de roba.

ii. Les respostes fisiològiques amb les quals el cos s’adapta a l’ambient, els mecanismes de termoregulació: en ambients de molta calor els vasos sanguinis es dilaten (augmenta el flux sanguini superficial) i hi ha una regulació evaporativa amb la transpiració; en ambients de

molt fred hi ha restricció del flux sanguini superficial i les tensions musculars, calfreds i l’activitat espontània del tremolar són maneres que utilitza el cos per generar calor.

� Les zones de confort tèrmic del cos humà es troben tal i com es mostra en el gràfic següent, entre els 20 i els 25ºC a l’hivern i entre els 23 i els 27ºC a l’estiu. Així doncs, es recomana tenir en compte uns valors de temperatura de 25ºC a l’estiu i 20ºC a l’hivern. Es calcula que la reducció d’un grau de temperatura redueix el consum energètic de la climatització en un 7%.

Valors de confort per diferents paràmetres

Font: Estalvi i eficiència energètica en edificis públics, ICAEN

b. Adquirir estufes portàtils de baix consum

Davant la necessitat de substitució de les estufes actuals, es proposa tenir present la classe d’eficiència energètica de l’aparell.

� En aquest sentit es proposa l’adquisició de radiadors de baix consum com el que es detalla a continuació: Radiador elèctric Taurus Quartz 2Q que presenta un consum màxim de 900 W, amb dos nivells de temperatura.

ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN CLIMATITZACIÓCLIMATITZACIÓCLIMATITZACIÓCLIMATITZACIÓ

PROPOSTAPROPOSTAPROPOSTAPROPOSTA NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. CONSUM UNITAT CONSUM UNITAT CONSUM UNITAT CONSUM UNITAT

(W(W(W(W)))) HORES HORES HORES HORES

CONSUM (h)CONSUM (h)CONSUM (h)CONSUM (h) CONSUM TOTAL CONSUM TOTAL CONSUM TOTAL CONSUM TOTAL

(W(W(W(W)))) Substitució de les estufes actuals per estufes de baix consum Taurus Quartz 2Q

4 900 2 7.200

TOTALTOTALTOTALTOTAL 4444 900900900900 2222 7.2007.2007.2007.200

CONSUMCONSUMCONSUMCONSUM ENERGÈTIC ENERGÈTIC ENERGÈTIC ENERGÈTIC MENSUALMENSUALMENSUALMENSUAL

Si es multiplica per 22 dies 158,4158,4158,4158,4 KKKKWWWW/mes/mes/mes/mes

ESTALVI ENERGÈTIC ESTALVI ENERGÈTIC ESTALVI ENERGÈTIC ESTALVI ENERGÈTIC RESULTANT RESULTANT RESULTANT RESULTANT

Si ho restem del consum actual 208,3208,3208,3208,3 KKKKWWWW/mes/mes/mes/mes


1 Tep = 11600 KW 0,0,0,0,107107107107 Tep/anyTep/anyTep/anyTep/any



horària 0,125159 € / kW 151515156 €/any6 €/any6 €/any6 €/any

5555)))) MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE L’ENVOLUPANT TÈRMICAL’ENVOLUPANT TÈRMICAL’ENVOLUPANT TÈRMICAL’ENVOLUPANT TÈRMICA Cal tenir en compte que l’eficiència del sistema de climatització i conseqüentment l’estalvi d’energia que es pot aconseguir està directament relacionada amb la qualitat dels tancaments del local. Aquest ha de tenir les característiques necessàries per tal que l’intercanvi tèrmic no desitjat entre l’ambient exterior i l’ambient interior sigui mínim, minimitzant les pertorbacions tant exteriors com interiors. a. Millora de l’envolupant tèrmica.

Es proposa la següent actuació relacionada amb la millora de l’aïllament tèrmic de la nau que suposa entre un 25 i un 30% d’estalvi en l’energia emprada per a la climatització. Caldria evitar les pèrdues de calor que es donen a través de la porta d’entrada i les finestres mitjançant la millora de l’aïllament d’aquests espais. Les mesures que es proposen en aquest sentit són les següents:

� Substitució del vidre monolític actual per doble vidre amb trencament de pont tèrmic.

� Utilitzar gomes o espumes a les juntes de les finestres i les portes per tal d’obtenir un tancament més hermètic i evitar el flux d’aire a través seu.

� Millora de l’envolupant tèrmica de la paret mitjançant la instal·lació de plaques de material aïllant com, per exemple, el suro.

A continuació es mostra l’eficiència de la combinació dels sistemes de tancaments de les obertures a l’exterior. Amb vermell es marca el sistema actual de tancaments del centre i amb verd la proposta de sistema de tancament:

VidreVidreVidreVidre Espessor Espessor Espessor Espessor dededede la la la la

càmeracàmeracàmeracàmera MarcMarcMarcMarc

Pèrdues Pèrdues Pèrdues Pèrdues (%)(%)(%)(%)

Estalvi Estalvi Estalvi Estalvi (%)(%)(%)(%)

Vidre monolític - Metàl·lic 100 0

Doble 6 Metàl·lic 70 30

Doble 12 Metàl·lic 65 35

Doble 12 Metàl·lic amb trencament de pont

tèrmic 61 39

Doble baix emissiu

6 Metàl·lic 61 39

Doble 12 Metàl·lic amb trencament de pont

tèrmic 56 44

Doble baix emissiu

6 Metàl·lic amb trencament de pont

tèrmic 53 47

Doble 6 Fusta 53 47

Doble baix emissiu

12 Metàl·lic 51 49

Doble 6 PVC 49 51

Doble 12 Fusta 47 53

Doble 12 PVC 44 56

Doble baix emissiu

6 Fusta 44 56

Doble baix emissiu

12 Metàl·lic amb trencament de pont

tèrmic 42 58

Doble baix emissiu

6 PVC 40 60

Doble baix emissiu

12 Fusta 33 67

Doble baix emissiu

12 PVC 30 70

Font: Guías Técnicas para la Rehabilitación de la Envolvente Térmica de los Edificios - Soluciones de Aislamiento con Acristalamiento y Cerramiento Acristalado (1.74 MB) – IDAE

ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN AÏLLAMENTAÏLLAMENTAÏLLAMENTAÏLLAMENT

PROPOSTAPROPOSTAPROPOSTAPROPOSTA NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. CONSUM UNITAT CONSUM UNITAT CONSUM UNITAT CONSUM UNITAT

(W(W(W(W)))) HORES HORES HORES HORES

CONSUM (h)CONSUM (h)CONSUM (h)CONSUM (h) CONSUM TOTAL CONSUM TOTAL CONSUM TOTAL CONSUM TOTAL

(W(W(W(W)))) Reducció del 25% del consum energètic utilitzat per a la climatització

25% 16.666 2 4.166,5

TOTALTOTALTOTALTOTAL 1111 16161616....666666666666 2222 4444....166,5166,5166,5166,5

ESTALVIESTALVIESTALVIESTALVI ENERGÈTIC ENERGÈTIC ENERGÈTIC ENERGÈTIC MENSUALMENSUALMENSUALMENSUAL

Si es multiplica per 22 dies 91,66 K91,66 K91,66 K91,66 KWWWW/mes/mes/mes/mes

ESTALVI ESTALVI ESTALVI ESTALVI MENSUAL MENSUAL MENSUAL MENSUAL RESULTANT RESULTANT RESULTANT RESULTANT

Si ho restem del consum actual 274,98 K274,98 K274,98 K274,98 KWWWW/mes/mes/mes/mes


1 Tep = 11.600 KW 0,0,0,0,047 Tep/any047 Tep/any047 Tep/any047 Tep/any



horària 0,125159 € / kW 69696969 €/any€/any€/any€/any

6666)))) MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICAMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICAMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICAMILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA MOBILITAT DE LA MOBILITAT DE LA MOBILITAT DE LA MOBILITAT Actualment la flota de vehicles de l’empresa està formada per un total de 8 turismes, propietat dels treballadors però que tanmateix suposen una despesa energètica per a l’empresa. Per aquest motiu, ja duen a terme propostes per reduir, any rere any, el quilometratge dels seus vehicles. Així doncs, i amb l’objectiu de reforçar aquesta tasca d’estalvi de combustible, es proposa la següent mesura d’estalvi i eficiència energètica: a. Realització de cursos de conducció eficient pels treballadors.

� Un bon ús del vehicle permet reduir significativament el consum d'energia.

� És ben cert que en els darrers vint anys s'ha aconseguit reduir el consum dels vehicles a motor entre un 25 i un 40%, gràcies, bàsicament, a dos factors: la millora del rendiment dels motors tèrmics i una millora aerodinàmica. Però mentrestant no ha evolucionat la nostra manera de conduir.

� Els cursos de conducció eficient neixen justament per adaptar la pràctica de la conducció als nous motors amb elements d'injecció i automatització «intel·ligents», que estan preparats per ajudar-nos a consumir molt menys.

� Els resultats recollits durant quatre anys de cursos de conducció eficient mostren un estalvi de carburant d'un 20% i un increment de la velocitat mitjana per ciutat del 5%.

� Cursos de conducció eficient 2010

L’any passat l'Institut Català d'Energia va oferir 9.170 cursos de conducció eficient per a ciutadans i professionals del transport.

Aquests cursos es van distribuir de la manera següent:

• 6.170 cursos per a ciutadans que disposen del permís de conduir per a vehicles tipus turisme.

• 1.500 cursos adreçats a conductors de vehicles pesants, de viatgers o de mercaderies.

• 1.500 cursos de conducció eficient de turisme adreçats a col·lectius específics.

o Cursos per a conductors de turismes

Aquest cursos han estat impartits pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), adreçats a col·lectius específics (empreses, corporacions locals, taxistes, etc.). Aquests cursos van ser atorgats en un concurs públic.

El cost del curs és de 80 €, però està íntegrament subvencionat. L'alumne, doncs, no haurà de pagar res, tot i que l'autoescola pot demanar una fiança, que haurà de retornar-se íntegrament el mateix dia que l'alumne faci el curs. Si l'alumne no es presenta al curs, l'autoescola decidirà si retorna o no retorna aquesta fiança.

Cada autoescola té un nombre limitat de cursos disponibles i no imparteixen el curs a una persona que:

1. No tingui permís de conduir.

2. Faci temps que no condueixi, perquè aquest no és un curs de reciclatge i podria posar en perill la resta d'alumnes.

3. Hagi perdut els 12 punts per sancions de trànsit.

Per rebre un d'aquests cursos, cal posar-se en contacte directament amb un dels centres que imparteixen la formació en conducció eficient. El centre ofereix una data i un lloc on rebre el curs.

A continuació es llisten les 12 autoescoles on s’han pogut dur a terme els cursos llistats anteriorment:

AUTOESCOLAAUTOESCOLAAUTOESCOLAAUTOESCOLA ADREÇAADREÇAADREÇAADREÇA MUNICIPIMUNICIPIMUNICIPIMUNICIPI TELÈFONTELÈFONTELÈFONTELÈFON CURSCURSCURSCURS

FORMACIO PROFESSIONAL DE CONDUCTORS, S.L.

C/ Talc,1 Figueres 972676604 Turismes i vehicles pesants

AUTOESCOLA XALOC C/ Sant Llàtzer,22 Figueres 972506455 Turismes

AUTOESCOLA CLUB C/ Nou,151 Figueres 972504033 Turismes

AUTOESCOLA SANT PAU C/ Sant Pau,42 Figueres 972510051 Turismes

AUTOESCOLA FONT TORRENT

C/ Comerç, 25 Flaçà 972488442 Turismes

AUTOESCOLA APSA DEL GIRONES

Rambla Xavier Cugat, 52

Girona 972221257 Turismes

AUTOESCOLA GI103 SL Crta. Barcelona,31 Girona 972364963 Turismes

AUTOESCOLA PIRINEU AUTOESCOLA PIRINEU AUTOESCOLA PIRINEU AUTOESCOLA PIRINEU C/ Onze de C/ Onze de C/ Onze de C/ Onze de Setembre, 1 Setembre, 1 Setembre, 1 Setembre, 1

OlotOlotOlotOlot 972262310972262310972262310972262310 TurismesTurismesTurismesTurismes

AUTOESCOLAAUTOESCOLAAUTOESCOLAAUTOESCOLA ADREÇADREÇADREÇADREÇAAAA MUNICIPIMUNICIPIMUNICIPIMUNICIPI TELÈFONTELÈFONTELÈFONTELÈFON CURSCURSCURSCURS

ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN ESTALVI EN MOBILITATMOBILITATMOBILITATMOBILITAT

VEHICLEVEHICLEVEHICLEVEHICLE NÚM.NÚM.NÚM.NÚM. ESTALVIESTALVIESTALVIESTALVI CONSUM CONSUM CONSUM CONSUM TOTAL TOTAL TOTAL TOTAL

ESTALVI ESTALVI ESTALVI ESTALVI TOTALTOTALTOTALTOTAL

Cursos de conducció eficient

8 20% 2.000 L/any 400400400400 L/anyL/anyL/anyL/any

ESTALVI ECONÒMIC ANUALESTALVI ECONÒMIC ANUALESTALVI ECONÒMIC ANUALESTALVI ECONÒMIC ANUAL suposuposuposuposant un cost mitjà del combustible sant un cost mitjà del combustible sant un cost mitjà del combustible sant un cost mitjà del combustible d’ d’ d’ d’ 1,1773 euros/litre1,1773 euros/litre1,1773 euros/litre1,1773 euros/litre

471471471471 €/an€/an€/an€/anyyyy

7777)))) ESTALVI TOTAL DE LES MESURES PROPOSADESESTALVI TOTAL DE LES MESURES PROPOSADESESTALVI TOTAL DE LES MESURES PROPOSADESESTALVI TOTAL DE LES MESURES PROPOSADES

ESTALVI ESTALVI ESTALVI ESTALVI ELÈCTRIC ELÈCTRIC ELÈCTRIC ELÈCTRIC TOTAL ANUALTOTAL ANUALTOTAL ANUALTOTAL ANUAL

Il·luminació Il·luminació Il·luminació Il·luminació 0,0,0,0,020020020020 Tep/anyTep/anyTep/anyTep/any = = = = 232232232232,8,8,8,8 KWKWKWKW/any/any/any/any

ClimatitzacióClimatitzacióClimatitzacióClimatització 0,0,0,0,111107070707 Tep/anyTep/anyTep/anyTep/any ==== 1212121250,050,050,050,0 KWKWKWKW/any/any/any/any

AïllamentAïllamentAïllamentAïllament 0,0,0,0,047047047047 Tep/anyTep/anyTep/anyTep/any ==== 550550550550 KWKWKWKW/any/any/any/any

TOTAL ESTALVI ENERGÈTICTOTAL ESTALVI ENERGÈTICTOTAL ESTALVI ENERGÈTICTOTAL ESTALVI ENERGÈTIC 0000,,,,171717175555 Tep/anyTep/anyTep/anyTep/any = = = = 2.02.02.02.032,932,932,932,9 KWKWKWKW/any/any/any/any

TOTAL ESTALVI ECONÒMICTOTAL ESTALVI ECONÒMICTOTAL ESTALVI ECONÒMICTOTAL ESTALVI ECONÒMIC 254254254254 €/any€/any€/any€/any

ESTALVI ESTALVI ESTALVI ESTALVI COMBUSTIBLE COMBUSTIBLE COMBUSTIBLE COMBUSTIBLE TOTAL ANUALTOTAL ANUALTOTAL ANUALTOTAL ANUAL

TOTAL ESTALVI ENERGÈTICTOTAL ESTALVI ENERGÈTICTOTAL ESTALVI ENERGÈTICTOTAL ESTALVI ENERGÈTIC 400400400400 L/anyL/anyL/anyL/any


ESTALVI ESTALVI ESTALVI ESTALVI ECONÒMIC ECONÒMIC ECONÒMIC ECONÒMIC TOTAL ANUALTOTAL ANUALTOTAL ANUALTOTAL ANUAL


AUTOECUELA BERTA S.L C/ Francesc Macià, 27

Roses 972152025 Turismes

AUTOESCOLA TRAMUNTANA S.L.

C/ Riera Ginjolers, 94-96

Roses 972254451 Turismes

AUTOESCOLA GUIXOLS Av. Juli Garreta, 13 Sant

Feliu de Guíxols

972323976 Turismes

AUTOESCOLA MARINA TORROELLA

Pg. de Catalunya, 27

Torroella de

Montgrí 609550260 Turismes

8888)))) SUBVENCIONSSUBVENCIONSSUBVENCIONSSUBVENCIONS Amb l’objectiu de subvencionar part de les actuacions a desenvolupar per a la millora de l’eficiència energètica del local, us donem a conèixer un seguit de subvencions que ofereix l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que en permetrien pagar una part de la inversió.

a. Millora de l’aïllament tèrmic o envolupant de l’oficina

� Es proposa presentar la sol·licitud per a la subvenció del Pla Renova’t de Finestres.

Actualment està oberta la segona convocatòria del Pla Renova't de Finestres Pla Renova't de Finestres Pla Renova't de Finestres Pla Renova't de Finestres dotada amb un pressupost de 8,5 milions d'euros. Els ajuts es poden sol·licitar entre el 17 de gener i el 30 d’abril, o fins que s’esgoti la dotació pressupostària. Aquest Pla té com a objectiu fomentar la substitució de tancaments vells (finestres, portes vidrieres, claraboies, ...) per altres de noves, amb més aïllament tèrmic, de manera que es produeixin estalvis mínims del 20% en el consum d’energia pel que fa a la climatització. Amb aquest mateix objectiu, també se subvencionarà la renovació o incorporació de proteccions solars.

La quantia màxima de l’ajut del Pla Renova’t de Finestres per a la convocatòria 2011 serà diferent en funció de l’ús de l’edifici:

Per a edificis del sector terciari i actuacions integrals en blocs d’habitatges

Per a obertures renovades se subvencionarà una quantitat màxima de 100 €/m2 d’obertura renovada.

Per a la instal·lació de proteccions solars es podrà subvencionar una quantitat màxima de 40 €/m2 de protecció solar.

La quantia màxima que es podrà rebre en concepte d’ajut per la suma d’ambdues accions relacionades en aquest apartat b) no superarà el límit de 100.000 € per beneficiari.

Les actuacions de renovació o incorporació de proteccions solars només seran subvencionables en cas que vagin acompanyades d’una renovació o substitució d’obertura.

En qualsevol dels casos inclosos a les lletres a) i b) d’aquest article, la quantia de la subvenció no podrà superar mai el 30% del cost elegible. El cost elegible inclou el preu del material (bastiments, marcs, vidres i proteccions solars), i el de la seva col·locació.

Està exclòs del cost elegible l’IVA, la col·locació de motors, els treballs del ram de paleta, com pot ser la substitució de bastiments i premarcs antics, col·locació de caixes, torns i corrons, i els repassos de guix, de pintura, etc.

En edificis del sector terciari, caldrà fer una sol·licitud diferent per a cada edifici on es volen renovar les obertures encara que el sol·licitant sigui el mateix.

En el cas d’habitatges particulars, s’admetrà una sola sol·licitud per habitatge.

La inversió mínima que s’ha de realitzar per poder sol·licitar subvenció, en qualsevol dels casos de l’article 3.2 anterior, és de 1.000 euros.

b. Millora de l’enllumenat interior del local

� Es proposa presentar la sol·licitud per a la subvenció ER-3 Adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat interior d'edificis públics i privats existents. Caldrà una reducció de com a mínim un 25% del consum d’energia convencional allà on es proposi o produeixi la renovació.

Els projectes que subvenciona són els següents: 1) Substitució de làmpades existents per: Fluorescents tubulars lineals (T8) de 26 mm de diàmetre. Fluorescents tubulars lineals (T5) de 16 mm de diàmetre.. Fluorescents compactes amb equip auxiliar incorporat (làmpades de baix consum). Fluorescents compactes (TC). Fluorescents compactes de tub llarg (TC-L). Làmpades de descàrrega d’halogenurs metàl·lics (HM). Tecnologia LED. Fibra òptica. 2) Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic. 3) Substitució de lluminàries per d’alta eficiència. 4) Instal·lació de dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat. 5) Instal·lació de dispositius de regulació de la intensitat lluminosa. 6) Instal·lació de detectors de presència. 7) Instal·lació de sistemes de control i gestió de l’enllumenat. 8) Instal·lació de sistemes d’eficiència energètica en enllumenat de façanes. 9) Instal·lació de tecnologies de conducció de llum natural cap a interiors. Concretament, se subvencionen aquelles actuacions que aconsegueixin una reducció de la demanda energètica de calefacció o refrigeració de l’edifici, mitjançant actuacions sobre la seva envolupant tèrmica i que es justifiquin documentalment. A efectes d’aquest ajut s’entendrà com a envolupant tèrmica de l’edifici la formada pels tancaments de l’edifici que separen els recintes habitables de l’ambient exterior (aire, terreny o un altre edifici) i les particions interiors que separen els recintes habitables dels no habitables, que a la vegada estan en contacte amb l’ambient exterior.

Cal tenir en compte que el període de sol·licitud de les subvencions per projectes en eficiència energètica del 2010 va ser del 21 de juliol al 18 de novembre. Per aquest motiu, en cas de voler-hi optar aquest any, durant aquestes dates cal donar un cop d’ull al web de l’ICAEN, a l’apartat subvencions, concretament la línia de subvencions per al desenvolupament de projectes en eficiència energètica. El web de l’ICAEN és el següent: http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen Esperem que la informació recollida en aquest informe i les propostes plantejades us siguin d’utilitat. Ben cordialment,

memoria de sostenibilitat 2010 Tosca

Documents

Transcript of memoria de sostenibilitat 2010 Tosca