MEMÒRIA 2012 -...
89
MEMÒRIA 2012
Transcript of MEMÒRIA 2012 -...
MEMÒRIA 2012
Contingut 1. Introducció .................................................................................................................................................... 2
1.1. Què és l’APFCIB? .................................................................................................................................................... 2
1.2. Els programes de l’APFCIB ..................................................................................................................................... 2
2. Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) ..................................................................................... 5
2.1. La consulta presencial al CJAS ............................................................................................................................... 6
2.2. L’atenció a la demanda d’anticoncepció d’urgència (AU) .................................................................................... 10
2.3. L’atenció a l’embaràs i la seva resolució .............................................................................................................. 11
2.4. Programa específic de prevenció i consell en VIH/sida ....................................................................................... 12
2.5. Lloc d’origen dels usuaris i usuàries del CJAS ...................................................................................................... 13
2.6. L’atenció psicològica en el 2012........................................................................................................................... 13
2.7. L’especificitat del treball social ............................................................................................................................ 15
2.8. La consulta telefònica .......................................................................................................................................... 17
2.9. La informació i consulta a través de la pàgina web ............................................................................................. 18
2.10. Activitats educatives en grup: els tallers d’educació afectiva i sexual ................................................................. 20
2.11. Altres activitats .................................................................................................................................................... 23
3. Promoció dels drets i de la salut afectivosexual i prevenció del VIH/sida .......................................... 28
3.1. Projecte adreçat a dones de les Cases d’acollida ................................................................................................. 28
3.2. Promoció de la salut i prevenció del VIH/sida en alumnes dels Centres de Formació Ocupacional .................... 48
3.3. Intervenció intercultural sobre Drets Sexuals i Drets Reproductius, Salut Sexual i Reproductiva en
joves de diferents cultures .................................................................................................................................. 52
3.4. Curs de capacitació en drets i salut sexual i reproductiva per a dones immigrades ............................................ 55
3.5. Intercanvi intercultural sobre salut sexual i salut reproductiva a través de video-fòrums .................................. 57
4. Programa de sensibilització a famílies ..................................................................................................... 60
4.1. Xerrades amb col·laboració de la Diputació de Barcelona .................................................................................. 60
4.2. Formació a famílies: l'educació afectiva com a part del creixement ................................................................... 62
5. Programa d’incidència política................................................................................................................. 66
5.1. Observatori de Drets Sexuals i Drets Reproductius ............................................................................................. 66
5.2. Intergrup Parlamentari Català sobre Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva ..................................... 70
5.3. Contactes i reunions del programa d’incidència política ..................................................................................... 75
6. Programa de sensibilització i difusió ......................................................................................................... 77
6.1. Maleta pedagògica sobre els Drets Sexuals i Reproductius ................................................................................. 77
6.2. Presentació de la publicació Mirades Feministes a l’Agenda del Desenvolupament. Drets
sexuals i reproductius ...................................................................................................................................... 78
6.3. Xerrades de sensibilització sobre DSiDR .............................................................................................................. 79
6.4. Participació al XXIII Simposi de la Societat Catalana de Contracepció ................................................................. 79
6.5. Presentació del llibre Viaje al ciclo menstrual ..................................................................................................... 80
6.6. Col·laboració amb campanyes ............................................................................................................................. 80
7. Comunicació i premsa de l’APFCIB .......................................................................................................... 82
7.1. EL web de l’APFCIB ............................................................................................................................................... 82
7.2. L’Info de l’APFCIB ................................................................................................................................................. 84
7.3. La premsa i l’APFCIB ............................................................................................................................................. 84
1
1
INTRODUCCIÓ
2
MEMÒRIA 2012
1. Introducció
1.1. Què és l’APFCIB?
L'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) és una entitat no governamental
interdisciplinària d'àmbit autonòmic formada per a persones interessades en la salut afectiva i sexual
i la planificació familiar. Alhora, treballa d’una forma transversal la dimensió de gènere que aquesta
temàtica implica de forma molt important. Es va constituir a Barcelona l'any 1982, arran del
sorgiment dels Centres de Planificació Familiar. Es proposa impulsar, fomentar i facilitar la
sensibilització, la prevenció i l’educació de la societat en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva. És
una de les entitats fundadores de la Federació de Planificació Familiar d'Espanya (FPFE), organisme
que integra a totes les associacions que treballen a nivell estatal. Així mateix, participem a la
Federació de Planificació Familiar Internacional (IPPF), ONG amb associacions membres en 36 països
i present en moltes més de l’est d’Europa i Àsia Central. A través de la IPPF-EN, la FPFE és membre de
la Federació Internacional de Planificación Familiar (IPPF), que compta amb 150 organitzacions
nacionals autònomes que treballen en més de 182 països dedicant-se a la promoció i defensa de la
salut sexual i reproductiva d’arreu del món. A nivell autonòmic, també forma part de la Xarxa de
Dones per la Salut, la Xarxa de Sida i Món Local i col·labora activament amb Ca la Dona i altres
entitats de Catalunya. L’APFCIB està registrada al Cens d’Entitats No-Lucratives de la Generalitat de
Catalunya i funciona de forma assembleària, tot i que la Junta Directiva és l’òrgan que defineix i
supervisa el dia a dia de l’Associació.
1.2. Els programes de l’APFCIB
Des de l'APFCB volem impulsar una manera interdisciplinària d'entendre la planificació familiar i la
salut sexual, creant espais i canals de trobada, intercanvi i reflexió per a debatre i aprofundir en el
tema que ens ocupa, des de diverses vessants. Aquest treball el plantegem en col·laboració i contacte
permanent amb altres entitats i institucions i administracions oficials.
3
Les activitats de L'APFCB han canviat al llarg d'aquests més de vint anys, en funció del context i
necessitats de cada moment. Així doncs, seguint els objectius de l'entitat, hem donat resposta a la
població catalana a partir de programes com els tallers d'educació sexual i afectiva per joves (a partir
de la gestió i posada en funcionament del CJAS (Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat), Prevenció
de la Sida, atenció específica a dones immigrants o incidència política a nivell autonòmic (que pretén
fer arribar les demandes del nostre sector als polítics/ques del Parlament de Catalunya), entre
d'altres accions que presentem a continuació.
La crisi sistèmica que des de fa anys ocupa les agendes internacionals, ha fet que el 2012 fos un any
ple de conflictes econòmics, polítics i socials. En el nostre entorn més immediat, les retallades en el
Sistema Nacional de Salut Pública, la convocatòria d’eleccions autonòmiques anticipades, la
manifesta intenció per part del govern estatal de modificar la Llei de Drets Sexuals i Reproductius i
d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs... són uns quants exemples dels temps d’inestabilitat i incertesa
que estem vivint. No obstant, l’APFCIB ha pogut continuar amb la seva activitat gràcies al fet de ser
una entitat de referència dins el sector i a l’arrelament de molts dels seus programes, si bé és cert que
ha hagut una important disminució de la demanda de tallers en el sector privat. D’altra banda, s’ha
intensificat la tasca de reivindicació i seguiment de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i IVE com un
eix bàsic de l’APFCIB. Seguint aquesta línia de sensibilització i d’incidència política, durant el 2012 s’ha
continuat el treball amb l’Intergrup Parlamentari Català sobre Població, Desenvolupament i Salut
Reproductiva i s’ha col·laborat així amb molts representants polítics i entitats locals i internacionals.
4
2
Centre Jove
d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS)
5
2. Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS)
El CJAS és un espai de referència per l’atenció específica als i les adolescents i joves de caire preventiu
i assistencial i sense ànim de lucre, que ofereix els seus serveis des de l’any 1992. Es considera un
servei complementari dels serveis sanitaris i socials de la xarxa pública, especialitzat en la promoció i
prevenció dels trastorns mentals, afectivo-sexuals i addiccions i en el suport a la població d’alt risc.
La finalitat del CJAS és atendre i acompanyar els joves (i el seu entorn) en el procés de creixement
per afavorir la vivència d’una afectivitat i sexualitat positiva i responsable.
El servei es basa en la filosofia de portes obertes, que vol dir una atenció immediata i confidencial en
la primera demanda. Posteriorment, es programen les visites segons el caire i especificitat de la
demanda observats en l’entrevista. També s’atenen de manera personal, les consultes fetes per
telèfon i a través de la web.
Els diferents programes que es desenvolupen, o que es creen de nou, contemplen en els objectius
una àmplia mirada al canviant món dels i les adolescents i joves, la qual cosa permet adequar de
manera continuada les activitats educatives/preventives i assistencials.
Els tallers d’educació afectiva sexual –dirigits a nois i noies de 12 a 16 anys, grups classe o altres grups
especials– formen part del projecte del CJAS des dels seus inicis. Es defensa el treball en grup,
dinàmic i participatiu com un dels espais de sensibilització i aprenentatge per excel·lència.
CJAS és un centre alternatiu per la prevenció de la sida i la detecció d’anticossos del VIH des de l’any
1994 i, els darrers quatre anys, també de la sífilis. Ara fa quatre anys que s’ofereix la realització de la
prova ràpida de dilluns a divendres. A més, Des de l’any 1995, el CJAS és un servei de referència pels
“pràcticum” de la Llicenciatura de Psicologia de la UAB i de Treball Social de la UB.
L’equip reuneix professionals de diferents disciplines (medicina, infermeria, treball social, psicologia,
administració, direcció mèdica i de gestió), amb l’objectiu d’assegurar una mirada global a les
demandes dels i les adolescents i joves. El CJAS també compta amb professionals externs que
col·laboren en l’atenció psicològica, la supervisió de casos clínics i en la realització dels tallers
educatius/preventius.
La formació continuada dels professionals per adequar aquesta atenció, parteix de la importància de
l’etapa adolescent en el creixement de la persona i de la necessitat d’atenció davant els dubtes,
dificultats, pors i també trastorns que se solen generar. Aquestes dificultats poden comportar
patiment i facilitar conductes reactives i símptomes més enllà de les característiques del moment.
Per la seva trajectòria i expertesa, sovint es requereix a les professionals del CJAS per participar en
diferents cursos de formació continuada, dirigits a professionals de la salut o altres professionals que
tenen contacte amb el món adolescent i juvenil.
A continuació es presenten les activitats realitzades l’any 2012 i els seus resultats.
6
2.1. La consulta presencial al CJAS
Dirigida a nois i noies entre 14 o menys fins a 30 anys, que accedeixen personalment al servei de
manera individual, en parella, amb la família o en petit grup. Els motius de consulta poden ser de
caire general o més específics. Entre ells:
Creixement, afectivitat i sexualitat, fisiologia, canvis, primeres relacions, trastorns emocionals,
retard de la menstruació, orientació sobre mètodes anticonceptius, preocupacions o percepció
de problemes de salut, identitat i/o orientació sexual, treballs escolars, etc.
Embaràs i/o avortament. Abordatge preventiu i atenció sanitària i psicosocial a la demanda
explícita. Suport a la parella i/o a la família, en els casos necessaris. Acollida dels casos derivats
per altres serveis. Realització de la prova d’embaràs. Detecció del risc en relació a l’VIH/sida i
altres ITS.
Fracàs del mètode anticonceptiu o relació no protegida. Dispensació de l’anticoncepció
d’urgència i captació de les dificultats per una protecció anticonceptiva habitual. Detecció del risc
d’infecció pel VIH i altres ITS. Reforç de les habilitats per l’ús correcte del preservatiu.
Consulta mèdica/sanitària. Atenció a la demanda de les primeres visites ginecològiques, per
preocupacions pels canvis del cos, per la pràctica de la citologia, atenció i pre-diagnòstic d’ITS en
nois i noies, trastorns de l’alimentació, agressió o abús sexual, etc., i orientació i prescripció de
mètodes anticonceptius. Educació sanitària i orientació per la utilització dels serveis de salut i
derivació si s’escau. Prescripció d’anticoncepció hormonal.
Possible infecció pel VIH/sida i/o sífilis. Programa específic de prevenció individual i en grup.
Centre alternatiu per la detecció de noves infeccions entre els joves. Consell assistit i realització
de la prova ràpida de detecció del VIH o prova Elisa, i dels anticossos de la sífilis de manera
confidencial i gratuïta. Registre epidemiològic de les proves realitzades pel monitoratge de la
infecció pel VIH (CEEISCAT).
Consulta o acompanyament social. De manera transversal, atenció a l’embaràs i l’avortament, a
l’abús sexual, a la infecció per VIH/sida, a nois i noies amb alguna discapacitat psíquica, en règim
d’acollida, etc. Possibilitat d’atenció social específica en els casos que ho requereixin. Recerca de
recursos i derivació a altres serveis si és necessari.
Consulta psicològica. Contenció i suport en conductes reactives. Treball psicoterapèutic adequat
a la demanda explícita o recolzament per la resolució d’altres demandes, mitjançant una teràpia
breu o focal en els casos de dificultats o trastorns més importants. Captació i derivació
acompanyada de patologies mentals.
7
Consulta psicològica per part de les famílies: Orientació i suport psicoterapèutic relacionat amb
l’atenció mèdica o psicològica d’un fill o una filla en el CJAS o per demanda espontània.
Consulta social per part de les famílies: s’ofereix un espai d’orientació i acompanyament social a
les famílies davant les dificultats dels seus fills i filles en el procés de creixement. Es contempla
l’entorn familiar i context social i com aquest pot incidir en el desenvolupament dels seus fills i
filles adolescents.
Durant l’any 2012 s’han realitzat un total de 4.594 visites, de les quals 1.795 corresponen a consultes
de joves que han arribat al CJAS per primera vegada i en 2.799 casos, joves que ja havien utilitzat
aquest servei en alguna altra ocasió. Del conjunt d’atencions realitzades, un 71,7 % corresponen a
noies (3.294) i un 28,3 % a nois (1.471). Dels 4.594 usuaris/es visitats/des, 741 han vingut
acompanyats per amics o amigues. Aquestes visites han generat un total de 4.718 diferents motius de
consulta.
En relació als indicadors sobre com arriben al CJAS els nois i noies que consulten per primera vegada,
quasi la meitat coneixen el centre a través d’algun amic o amiga que li ha recomanat, que representa
un 40% del total. Aquest any, la segona via d’accés ha estat la pàgina web amb un 21% seguida dels
tallers d’educació afectiva-sexual realitzats pel CJAS, amb un 20%. La derivació des dels serveis
sanitaris o psicosocials es manté en el quart lloc amb un 8,7%.
Any 2012. Com han conegut el CJAS els joves atesos per primera vegada (1.795 visites)
3,7%
2,5%
21%
39,8%
9,3%
2,3%
18,4% 3%
Publicitat Barri Internet Amics Altres serveis Prof/Fam. Tallers N.C.
Nº visites
primer accés
Nº visites
d’usuaris anteriors Total visites Total consultes
1.795 2.799 4.594 4.718
8
Any 2012. Edats dels joves que han accedit per primera vegada al CJAS (1.795 visites)
Pel que fa als grups per l’edat que consulten per primera vegada, aquest any 2012 el grup majoritari
ha estat el de 15 a 17 anys amb un 30% del total i, en segon lloc, el de 18 a 20 amb un 27,4%. En la
gràfica es pot observar com el 74,9% del total de consultes estan entre 14 o menys i 23 anys, la qual
cosa és significativa ja que són les edats on es donen progressivament els canvis biològics, psicològics
i socials més importants. A partir dels 17-18 anys, es reafirma la identitat personal i l'orientació
sexual. Els resultats de diferents enquestes a l’abast, apunten que la mitjana d’edat d’inici de les
relacions sexuals coitals ha disminuït més d’un punt, tant per noies com per nois, i se situa entre 15 i
16 anys. Aquest any presentem una gràfica sobre l’edat de la primera relació sexual de 890 nois i
noies del total de 1795 primeres visites en el CJAS.
Any 2012. Edat de la primera relació sexual (890 persones)
Ja fa dos anys que en el CJAS, l’accés per demanar ajut del grup de 15 a 17 anys és el més alt. El grup
de 14 o menys, sovint per desconeixement, por i/o vergonya té majors dificultats per anar a un servei
a demanar ajut. També cal considerar que com centre alternatiu per la detecció de la infecció del VIH
i altres ITS per joves fins els 30 anys, la demanda d’atenció del grup entre 24 i 30 anys és alta i
significa un 23,6%.
0
5
10
15
20
25
30
14 o menys 15 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 o mes
2,6%
30% 27,4%
14,9%
10,94% 12,7%
0
10
20
30
40
50
60
14anys o - 15 a 17 a. 18 a 20 a. 21 a 23 a. 24 a 26 a.
9
9,5%
40,1%
15,5%
18,7%
4,19%
10,8%
1,33% 0,42%
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
M. A
nti
c.
Sid
a/IT
S
Am
en/e
mb
/IV
E
A. U
rgèn
cia
V. M
èdic
a
At.
Psi
col./
Sex.
Inf.
/T.e
sco
lar
Ate
nc.
soci
al
Any 2012. Distribució per totals i percentatges dels motius de consulta (4.718 visites)
Motius de consulta Visites
Mètodes anticonceptius (informació i/o
prescripció) 449
VIH/Sida i altres ITS 1.893
Consultes per Amenorrea, embaràs o
demanda de IVE 732
Anticoncepció d’urgència (informació i/o
prescripció) 853
Visita mèdica 198
Atenció psicològica i sex. 510
Atenció social 20
Informació a professionals, famílies i treball
escolar 63
Les consultes al voltant del VIH/sida i les altres ITS continua sent el primer motiu de consulta amb un
40% del total. L’atenció per la possible prescripció de l’anticoncepció d’urgència (AU), ocupa el segon
lloc. En relació a l’atenció a l’amenorrea i l’embaràs es troba en el tercer lloc amb un 15,5%. De les
732 noies ateses per motiu d’un possible embaràs, en 163 casos la prova d’embaràs ha estat positiva.
La majoria s’ha acollit a l’avortament i en 7 casos han continuat la gestació.
Any 2012. Percentatge que representen cadascun dels motius de consulta
segons els grups d’edat en les primeres visites (1.795 visites)
0
10
20
30
40
50
60
70
-14 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 o més
MAC/Méd. Ac urgència Psicoafect Entorn embaràs VIH/ITS Informació
10
2.2. L’atenció a la demanda d’anticoncepció d’urgència (AU)
El CJAS és un centre dins de la xarxa assistencial que dispensa l’anticoncepció d’urgència (AU) de
manera gratuïta. Durant l’any 2012, l’AU ha generat 853 consultes de les quals en 245 ocasions, han
vingut acompanyades de la parella o amb amics/amigues. Com mesura preventiva d’un embaràs no
desitjat, s’han dispensat 813 unitats de la píndola d’AU. Totes les prescripcions han estat degudament
registrades segons la proposta del Departament de Salut pel seu seguiment.
Quasi el 50% de les píndoles dispensades han estat en la franja d’edat de 15 i 17 anys. El segon grup
es troba entre els 18 i 20 amb un 30%. Pel que fa el grup de 14 anys i menys, el percentatge és del
2,7%.
L’AU no té contraindicacions absolutes i la seva prescripció o dispensació pot aportar importants
beneficis tant per la pròpia finalitat, com pel fet que sovint aquesta demanda significa una via d’accés
al treball preventiu i d’educació per la salut. Sempre que és possible, la professional convida al noi,
quan acompanya, a participar en l’entrevista. Aquest fet permetrà la valoració conjunta de les
dificultats per protegir-se o protegir a l’altre, tant del noi com de la noia i l’avaluació del risc
d’embaràs. Aquesta intervenció permet elaborar i prevenir altres situacions semblants i iniciar
conjuntament l’abordatge del consell anticonceptiu i de la importància de la protecció front la
infecció pel VIH/sida i altres ITS, tot reforçant l’ús del preservatiu. En alguns casos, ve al servei el noi
tot sol a fer la demanda d’AU.
Si s’ha establert una bona comunicació i relació de confiança, tant la noia com el noi tindran més
capacitat per demanar ajut professional sempre que es trobin en una situació personal difícil. El
suport d’un professional de la salut durant el camí d’aprenentatge de l’adolescent, el pot ajudar a
canviar conductes i hàbits poc saludables que sovint causen patiment i poden significar un entrebanc
en el procés de creixement. La consulta per la dispensació d’AU és una entrada excel·lent dels i les
adolescents i joves a la xarxa d’atenció en salut.
Any 2012. Dispensació d’Anticoncepció d’Urgència segons grups d’edat (813 unitats)
0
10
20
30
40
50
fins 14 15-17 18-20 21-23 24-26 27 o +
2,7%
45%
31,4%
11,31%
5% 4,5%
11
2.3. L’atenció a l’embaràs i la seva resolució
L’any 2012 s’han atès 732 demandes al voltant de l’amenorrea i el temor a un possible embaràs. En
163 casos la prova d’embaràs ha estat positiva. D’aquestes noies, 148 s’han acollit a la interrupció
voluntària de l’embaràs, una noia va tenir un avortament espontani i 7 noies van decidir continuar
l’embaràs. De les 148 noies que van decidir avortar, 126 noies es van acollir al quirúrgic i 22 al
farmacològic. Totes han estat acompanyades durant la decisió, fins la derivació a una clínica
concertada per la realització de la IVE o al PASSIR de referència per l’IVE farmacològica o el control de
l’embaràs. En set casos desconeixem la seva decisió, doncs la van prendre pel seu compte en els dies
de reflexió després de ser acollides i informades, i posteriorment no ho van comunicar al Centre.
Any 2012. Lloc d’origen de les dones que van presentar un embaràs
Any 2012. Edat de les dones que s’han acollit a l’avortament
En el CJAS, el grup d’edat majoritari d’acompanyament i acollida a l’avortament es troba entre els 14
anys i els 22, significant un 64% del total. Les demandes de les dones més grans de 29 anys (8,87%)
han estat acollides atenent a la seva situació personal i social en el moment que acudeixen al servei.
0
10
20
30
40
50
60
T.Nacional A. Llatina EU. Occident Magreb Asia
0
5
10
15
20
25
30
14 a 16 a 17 a 19 a. 20 a 22 a. 23 a 25 a. 26 a 28 a. 29 o més
12
2.4. Programa específic de prevenció i consell en VIH/sida
El caire preventiu del CJAS permet que tots els i les adolescents i joves que accedeixen al servei rebin
informació sobre l’afectivitat i sexualitat en general, les possibilitats de risc d’embaràs, ITS i infecció
pel VIH/sida, i els mètodes anticonceptius i de prevenció, amb especial èmfasi a la promoció de l’ús
correcte del preservatiu masculí i femení.
En relació al programa específic de prevenció i consell en VIH/sida i altres ITS, durant l’any 2012 ha
hagut 1.893 visites específiques, de les que 864 han estat en la primera visita al CJAS, i 1029 per
persones que ja havien utilitzat alguna vegada el servei per altres consultes.
A partir del mes d’octubre del 2006 es va implantar la prova ràpida que es fa en el propi Centre.
continuant l’impacte positiu d’aquesta prova després de sis anys. Des que s’ofereix aquesta prova ha
augmentat la demanda, sobretot en comparació amb la prova convencional de laboratori ”Elisa”.
Actualment es realitza la prova COMBO, per la detecció tant dels antígens dins dels dies previstos,
com dels anticossos passat el període finestra. Aquesta es realitza de manera confidencial i gratuïta.
Com a centre alternatiu per a la detecció de nous casos d'infecció, durant l’any 2012, 743 joves –370
noies i 373 nois– han sol·licitat o se’ls ha recomanat fer-se la prova per la detecció d’anticossos del
VIH/sida. S’han determinat cinc proves reactives: quatre nois dintre 20 i 27 anys i una noia de 23
anys, que van ser confirmades amb la prova de Western-Blood.
També es realitza la prova ràpida per la detecció de la infecció de la sífilis. Molt sovint després del
consell assistit s’ofereix la possibilitat de fer-se les dues proves ràpides al mateix temps, VIH/sida i
sífilis. Aquest any s’han acollit a la prova per descartar la sífilis 270 persones (144 noies i 126 nois), i
en cap cas ha estat reactiva.
Com cada any, s’ha col·laborat amb el Centre d’Estudis Epidemiològics (CEEISCAT) en el registre
epidemiològic de la infecció pel VIH/sida i de la sífilis.
Any 2012. Distribució anual i per sexe de les proves realitzades per la detecció del VIH (743 persones)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
Nois Noies
13
39% 61%
Distribució per sexe
Nois Noies
2.5. Lloc d’origen dels usuaris i usuàries del CJAS
Des de fa uns quants anys es recull el lloc
d’origen de les persones que s’atenen en el
CJAS. Aquest any 2012, les persones
originàries d’un país estranger, sobretot
d’Amèrica Llatina, han augmentat. Com es
pot apreciar a la gràfica, el 74,9% són noies i
nois autòctons, però les demandes, sobretot
de noies provinents d’Amèrica Llatina, han
anat augmentant al llarg dels anys i aquest
any representen un 17,2% del total. Pel que
fa al grup d’altres, s’han inclòs 12 consultes
de usuàries d’Amèrica del Nord i Oceania.
2.6. L’atenció psicològica en el 2012
L’atenció psicològica que es fa des del CJAS té un caràcter principalment de promoció de la salut
mental i preventiu. És per aquest motiu que les nostres intervencions són:
Psicoteràpies focals i/o breus.
Contencions i acompanyaments en l’elaboració de situacions crítiques (per exemple: embaràs
no planificat, suport en el procés de demanda de la prova del VIH, dol per la pèrdua d’una
persona propera, “crisi de l’adolescència”, relacions conflictives amb la família, trastorns
emocionals, etc.).
Contencions i derivacions a serveis especialitzats en cas que es detecti una problemàtica greu
(ex: addiccions, trastorns mentals greus, etc.).
L’any 2012 s’han atès 510 consultes en relació a un possible sofriment psicològic. D’aquestes
consultes, 82 nois i noies han rebut atenció psicològica en el nostre centre i s’ha donat suport i/o
assessorament a 10 famílies en relació als seus fills. En total s’han realitzat un total de 369 visites per
a la realització d’una psicoteràpia breu o focal, i 24 visites de
suport a les famílies. Dels 82 nois i noies atesos en
psicoteràpia, un 39,1% són nois i un 60,9% noies. Dels joves
atesos en demanda psicològica, un 88.3% són autòctons i un
11.7% són estrangers. Cal destacar que el 67,4% de joves en
acompanyament psicoterapèutic tenen entre menys de 14 i 23
anys. Aquest dada ha canviat en comparació a l’any passat. Hi
ha demandes per suport psicològic a edats més baixes. De
totes maneres, si apleguem els grups d’edat des dels 21 fins
els 27 anys o més, veiem que representen un 58,8% del total. Aquesta dada ens confirma que en
molts casos, la consciència personal del trasbals que fa patir i que no es pot resoldre sense ajut, no es
fa prou conscient fins a partir dels 20 anys.
74,9
3,9
1,3 17,2
1,2 1 0,26
Distribució de les visites segons el lloc d’origen (Visites 4.594)
Estat Esp. Resta Europa Europa Est
Amèrica llatina Àfrica nord/sud Àsia
Altres
14
Les demandes psicològiques dels joves que hem atès aquest any anaven principalment en relació a:
1. Malestar davant un embaràs no planificat, tant si es va decidir continuar com fer una interrupció
voluntària de l’embaràs.
2. Angoixa important davant l’espera (període finestra: 3 mesos) per fer-se la prova de detecció de
la infecció pel VIH.
3. La pròpia “crisi” o malestar de l’etapa adolescent.
4. Dificultats en la reafirmació de la identitat i amb la seva vivència de la sexualitat compartida.
5. Dificultats en les seves relacions emocionals, ja sigui:
Amb el grup d’iguals (amics, parella) perquè:
- Són nois/es que han establert relacions de gran dependència.
- Tenen dificultats per finalitzar una relació que els fa patir.
- No han acabat de superar un trencament.
- Tenen por de començar a establir relacions afectives.
- Presenten dificultats per establir relacions igualitàries (es senten i mostren en les
relacions molt superiors o inferiors als altres).
Amb els adults (pares i mares):
- Per la pròpia crisi de l’adolescència i pel que suposa pels diferents membres de la família
de dol, pèrdua, nous reptes, etc.
- Per què hi ha una situació problemàtica a la família (patologia d’algun dels membres,
divorci, separació per processos migratoris, violència, mort, etc.), que està fent patir al
noi/a.
0
10
20
30
- 14-17 a.
18-20 anys
21-23 anys
24-26 anys
27 anys o més
Distribució per edats
0
20
40
60
80
100
Resta Europa Àfrica Llatinoamèrica Espanya
1,2 1,2 4,9
90,2
Distribució segons el lloc d'origen
15
6. Dificultats per passar el procés de canvis i sensacions de l’adolescència”, en els casos de joves-
adults, donant lloc a dos situacions:
Manteniment en el període de la infància (dependència total dels pares, no relació amb el
grup d’iguals (no tenen amics, por a les relacions de parella, a assumir responsabilitats, etc.).
Pas de la infància a la vida adulta sense haver pogut transitar per l’adolescència.
La majoria d’adolescents i joves que hem atès estaven passant per una situació puntual de patiment i
demanaven un espai on poder parlar i entendre allò que els estava passant i no sabien com afrontar.
Cal considerar que alguna d’aquestes dificultats o trastorns podrien esdevenir amb el temps un
problema psicològic més important. En moltes ocasions, els casos més conflictius són discutits en
l’espai de supervisió amb el que compta el CJAS.
També s’han realitzat assessoraments puntuals a professionals d’ensenyament i/o serveis socials per
situacions detectades a l’escola en relació a la psico-sexualitat.
En aquells casos en els que s’ha detectat una situació que requeria un tractament a llarg termini per
la problemàtica que presentaven, quan ha estat possible, s’ha fet un acompanyament per la posterior
derivació al servei especialitzat de la xarxa normalitzada. Aquest any s’han derivat 2 noies als seus
serveis de referència.
2.7. L’especificitat del treball social
Com ja s’ha comentat, els diferents professionals de l’equip del CJAS, i en concret les treballadores
socials, atenen a partir de la pràctica individual, en grup i/o comunitària, des d'una vessant d’atenció
global i de prevenció. S’intenta ajudar al jove, dins les seves possibilitats d’actuació, a mobilitzar els
seus propis recursos personals i del seu entorn social, fent-lo partícip perquè pugui identificar-se com
individu amb ple dret per decidir sobre la seva salut. També se li facilita l’accés a la xarxa
normalitzada.
Recordem que el CJAS treballa per a la prevenció i detecció de les situacions de risc i és des d’on
parteixen les professionals del treball social. En aquest context, serà important que es pugui fer un
estudi de la situació i elaboració d’un diagnòstic, garantint la derivació correcta a les unitats de
tractament adequades (derivació a hospitals, a la xarxa de serveis socials, salut mental, serveis
educatius i de lleure, etc.)
L’acompanyament per una posterior derivació, consistirà en la captació correcta de la demanda en el
cas que sigui implícita o inespecífica, coordinació del cas amb l’equip i coordinació amb l'organisme
receptor.
16
Sempre es respectarà la confidencialitat de la conversa amb el jove, procurant que ell/a sigui qui faci
la demanda i es responsabilitzi de la situació en la que es troba i del que es treballarà més tard. Amb
això, es concreta la necessitat d’un treball conjunt, professional i adolescent/jove, fent-te'l partícip de
la situació, per tal que el projecte sigui prou atractiu i el motivi a tenir una continuïtat en el temps. En
cada cas caldrà fer un seguiment, i per descomptat, s’haurà d’informar a l’adolescent o jove, de la
situació en la que es trobem a cada moment i reforçar els seus elements d’autonomia personal. En
determinades situacions, es tindrà d’atendre i informar a la família per implicar-los en la resolució del
problema.
L’atenció social l’any 2012
Durant aquest any les professionals de treball social han realitzat aproximadament unes 112
entrevistes individuals personalitzades, relacionades amb temes d’especial vulnerabilitat, sovint
provinents de la derivació d’altres professionals del CJAS, de les quals en 20 casos s’ha determinat
una intervenció més especifica i un seguiment social.
Com a conseqüència de l’accés espontani al servei, molts dels casos amb problemàtica que han
requerit una actuació social, han estat atesos en primer lloc per altres professionals de l’equip
(psicòloga, infermera o metgessa) i derivats posteriorment a una atenció específica per les
professionals de treball social.
En relació als motius de consulta que més han necessitat aquesta atenció, aquests han estat
l’embaràs en noies amb una situació familiar i econòmica socialment desfavorida o menors d’edat, la
prova de detecció anticossos contra el VIH i la sífilis en joves amb conductes de risc important,
especialment aquells pacients amb diagnòstic positiu, i usuaris/es en atenció psicològica amb
problemàtiques familiars, personals i/o socials.
Alguns casos (embaràs en menors d’edat, agressió sexual, avortament farmacològic, necessitat d’un
abordatge global i continuat, vulnerabilitat social, etc.), han arribat al centre i demanat ajut mèdic o
psicosocial per recomanació de diferents institucions públiques o privades de la xarxa d’atenció
(Serveis Socials, Centres de Salut Mental, Hospital de Dia d’Adolescents, associacions sense ànim de
lucre d’atenció social, etc).
Del total d’atenció social, la gran majoria han estat consultes relacionades amb l’embaràs ja sigui,
perquè desitjaven continuar i volien informació sobre les ajudes i prestacions a les que podien accedir
o bé en relació a la demanda de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) i els recursos d’ajuda. En
el CJAS, s’atenen alguns casos en els quals la situació d’embaràs, tant si el desig és continuar com si
s’acullen a la interrupció del mateix, requereixen seguiment psicològic i social per l’especial
vulnerabilitat que caracteritza l’embaràs adolescent. També la demanda de detecció de la infecció per
l’VIH, requereix en alguns casos la intervenció des de treball social.
17
Cal contemplar especialment aquelles situacions on la cultura o les creences religioses afegeixen un
major patiment per prendre la decisió. En aquests casos, es treballa tant amb la noia jove o
adolescent com amb la seva família, per fer un acompanyament en la presa de decisió i/o en la
mediació quan no hi ha acord entre uns i altres.
La resta de les demandes socials han estat molt variades, derivació per prova de detecció d’anticossos
anti-VIH, per consum de drogues o situacions socioeconòmiques desfavorides. En aquests casos s’ha
estudiat la demanda i la situació social i familiar per tal de fer un seguiment adequat del cas, i un
acompanyament i derivació als centres especialitzats.
Per últim, remarcar la importància de la coordinació amb els diferents serveis socials i de salut que les
treballadores socials realitzen per tal de facilitar tant l’acompanyament com el seguiment dels casos
derivats.
2.8. La consulta telefònica
L’atenció telefònica per informació i consulta oberta a adolescents i joves, a pares i mares i a
professionals que treballen amb joves, és operativa en el mateix horari d’obertura del servei en un
telèfon fàcil de memoritzar: Tel. 934 151 000.
El servei telefònic està dirigit sobretot als joves, i les edats i els motius de consulta no es diferencien
massa dels realitzats de manera presencial o mitjançant la web. En tot cas, cal destacar que sovint hi
ha consultes de les famílies d’aquests joves o bé de professionals que estan prop del món juvenil.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Sexu
al.
A. U
.
M.A
.
Ris
c IT
S/V
IH
Emb
aràs
At.
Psi
co/s
oc
Mèd
ica
Pro
f./p
ares
Dro
gues
Inf.
Gen
eral
0,6
9,03
13,84
40,05
10,77
4,68
9,62
1,87 0,5
8,13
Distribució de les trucades telefòniques segons motius de consulta (2.347 consultes)
18
Durant l’any 2012, s’ha donat resposta a un total de 2.347 consultes telefòniques, de les quals unes
955 han estat específiques a l’entorn de la sexualitat, les ITS i la infecció pel VIH/sida, sent el
percentatge més alt. En segon lloc, es troben les consultes per inici o incidències amb l’anticoncepció
amb un total de 325, seguides de la demanda d’informació per un embaràs inesperat que han estat
253. Sobre l’AU s’han respost 212 consultes i 226 sobre temes mèdics. Les 33 consultes restants, han
estat fetes per pares i mares i diferents professionals. Aquest any crida l’atenció les consultes a través
del telèfon relacionades amb qüestions psicològiques. S’han respost 111 demandes. Les demandes
d’informació general del CJAS o d’altres serveis per part de joves, famílies o professors i la demanda
de treballs escolars, ha estat alta, 235 trucades.
La distribució per sexes del total de trucades
ha estat una mica diferent que en la consulta
presencial, 67,70% han estat noies i el 32,30%
nois. Pel que fa a les edats també han canviat
si les comparem a les de l’any passat, amb un
augment important en la franja de 21 a 23
anys que representa un 22,7% del total. L’altra
dada que crida l’atenció és el percentatge de
les consultes des dels 24 anys fins a 30 o més,
que han significat un 49,6% del total. Aquesta
gràfica també mostra que la consulta
telefònica és un recurs important per les
persones més madures i que volen una
resposta immediata als seus dubtes tot
preservant l’anonimat.
Després de quasi més de 20 anys de consulta a través del telèfon, es pot assegurar que aquesta és
una eina molt eficaç. Permet oferir una informació clara i correcte, fer contenció i acompanyament
davant les situacions de conflicte o de risc important, ajudar a la reflexió en els casos que necessiten
un ajut professional especialitzat, donar suport a la decisió quan cal fer-se la prova per la detecció
d’anticossos del VIH i/o de Sífilis o la prova de l’embaràs, resoldre les incidències en l’ús dels mètodes
contraceptius, en especial les de la contracepció hormonal,... i apropar als joves i també a les seves
famílies a una atenció presencial i específica.
2.9. La informació i consulta a través de la pàgina web
La pàgina d’informació i consulta sobre salut afectivo-sexual i altres problemes o trastorns de salut,
www. centrejove.org, té una trajectòria de tretze anys. Durant aquest període, les visites a la pàgina
web quasi s’han doblat en comparació a l’any passat. L’any 2011 hi va haver 26.181 entrades i aquest
any 2012 quasi s’ha doblat amb 50.208 visites, que significa una mitjana diària de 137,18. Destaca la
mitjana de pàgines d’informació visitades que han estat 172.165.
0
5
10
15
20
25
fins 14 15 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 a 29 30 o més
Distribució per edats (2.347 consultes)
19
La consulta virtual es confirma com un recurs útil i proper a la població jove, que proporciona un
accés fàcil a la informació i també a la consulta, especialment en aquells sectors amb més dificultats,
siguin externes (distància, comunicacions, horaris), o personals (timidesa, dificultat per verbalitzar,
etc.). L’anonimat de la consulta, els convida a expressar situacions o vivències de diferents tipus, fins i
tot problemes greus com trastorns de personalitat, abús sexual masculí i femení, violència, agressions
sexuals, etc., que sovint els impedeix una relació confortable amb els altres. Així mateix, aquesta via
sovint s’utilitza per fer un primer apropament al servei i constatar la seva veracitat i professionalitat.
En l’any 2012 el total de consultes resoltes a través d’aquesta via ha estat de 709, que han significat
122 més que l’any anterior. Del total de consultes el 76,5 % han estat fetes per noies i el 23,5 %
restant per nois. En relació als motius de consulta, en primer lloc destaquen les consultes al voltant
de l’anticoncepció (incidències o dificultats d’ús, efectes secundaris, dubtes sobre l’eficàcia, etc.), amb
un 26%, seguides per les demandes sobre la infecció pel VIH/sida que signifiquen un 20%. En tercer
lloc observem les consultes sobre la amenorrea i l’embaràs, que preocupa sobretot a les noies, i les
consultes mèdiques que es troben cadascuna al voltant del 11%. La preocupació sobre la sexualitat i
tot el que l’envolta, els canvis del cos, l’afectivitat, la por, els dubtes sobre la identitat, les primeres
vegades, etc., valorem que aquest 8,8%, és important. L’anticoncepció d’urgència AU, representa un
9,4 del total. Els professionals, les famílies i els adolescents per la realització del treball de batxillerat,
també utilitzen aquest mitjà i representen un 4,5%. Crida l’atenció el 4,7% de demanda d’informació
general. Per la classe de consulta s’observa que és una manera d’apropar-se al servei per demanar un
ajut més específic, que sol arribar en una segona consulta o amb la demanda de dia i hora d’atenció
al servei.
Distribució dels motius de consulta mitjançant la web (709 consultes)
Com ja s’ha comentat, la pàgina web d’informació i consulta, facilita l’accés dels joves a la demanda
d’atenció presencial. Molts dels joves que accedeixen personalment al CJAS, han tingut un primer
contacte amb el servei a través de la pàgina web. Això vol dir que després d’un contacte previ i una
0
5
10
15
20
25
30
MA
C
AU
Sex.
Emb
aràs
VIH
/ITS
C.M
èdic
a
C. P
sic.
Treb
alls
Par
es/p
rof.
Inf.
CJA
S
26,02
9,4 8,88 11,14
20,02
11,28
1,41 4,09 4,51 4,79
20
resposta professional als seus dubtes o conflictes, els hi és més senzill anar a consultar personalment.
Pel que fa a les edats, aquest any, segons les dades de les que disposem, el grup que més ha consultat
és el de 18 a 20 anys amb un 33% i el que el segueix és el de 15 a 17 anys. La resta estan repartides de
manera força proporcional, sobretot entre els 18 i 26 anys. Amb aquestes dades podem apreciar com
els grups de joves més grans prefereixen consultar de manera anònima mitjançant la web. Quant al
grup de 14 o menys, el percentatge de consulta mitjançant la web, és una mica més elevat que el de
les consultes presencials.
Distribució de la consulta virtual a través de la pàgina web per grups d’edat
(Sobre 476 consultes del total de 709)
Destaca l’augment d’usuaris/es que arriben per primera vegada al CJAS, que refereixen que ha accedit
mitjançant la web o internet. Aquest 2012 ha estat d’un 21%.
2.10. Activitats educatives en grup: els tallers d’educació afectiva i sexual
El CJAS ofereix un espai educatiu, en forma de taller, per treballar en grup els aspectes relacionats
amb la salut sexual i l’afectivitat des dels seus inicis. També els tallers, especialment aquells que es
realitzen en el propi Centre, permeten que els joves coneguin l’espai, oferta de prestacions i els
professionals que fan l’atenció. S’ha pogut observar que molts dels joves que han participat en un
taller, conserven la referència i utilitzen el recurs més tard, quan sorgeix la necessitat. Com hem
pogut apreciar, el 18,4 % dels i les adolescents que accedeixen al CJAS per una consulta presencial, ho
fan a partir de la seva anterior assistència a un taller educatiu sobre l’afectivitat i la sexualitat.
Aquest treball en grup, actiu i participatiu, es mostra com una bona eina per a tractar l’afectivitat i la
sexualitat i les relacions personals des d’un punt de vista positiu. Des d’aquesta perspectiva resulta
més senzill treballar els comportaments de risc, les seves possibles conseqüències i com afrontar-los
o evitar-los.
0
5
10
15
20
25
30
14 o menys 15-17 18-20 21-23 24-26 27-30 o +
2,94
25
27,9
18,6
9,8
15,5
21
A través de diferents dinàmiques i materials, en el taller es plantegen situacions properes a la realitat
quotidiana dels joves, que afavoreixen la identificació. Els participants són protagonistes del propi
procés de reflexió i aprenentatge, fet que incidirà de manera positiva en la utilització d’allò après per
a detectar i/o situar-se davant del risc. Ja fa temps que es van crear i actualitzant les dinàmiques per
fomentar la participació. Aquest fet va conduir a la creació d’una nova eina que aplega les diferents
dinàmiques que al llarg del temps s’han anat posant en pràctica i avaluat la seva eficàcia.
Des de fa uns anys, a més dels grups-classe d’educació secundària, s’estan realitzant tallers amb grups
de joves adscrits a programes educatius especials, sigui per alguna discapacitat física, intel·lectual o
per dificultats d’integració educativa i social. Cal assenyalar el programa de prevenció adreçat a grups
de nois i noies que participen en Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), que es
desenvolupa anualment en el CJAS i en el que participen tant els propis nois i noies com els
educadors i responsables dels grups.
Objectius dels Tallers
Es parteix d’uns objectius genèrics i, segons la particularitat de cada grup, es marquen objectius més
específics. En relació als objectius genèrics podem assenyalar:
Potenciar les actituds positives i responsables en les relacions sexuals.
Apropar i facilitar l’accés dels adolescents als serveis de salut.
Fomentar la prevenció d’embarassos no planificats
Fomentar la prevenció de la SIDA i altres ITS
Metodologia de treball
Per preparar l’activitat hi ha uns elements previs imprescindibles, entre ells:
Contacte telefònic amb el centre educatiu per aspectes pràctics (confirmar dia i hora, persona de
contacte, equipament, espai...).
Informació relativa al centre educatiu o equipament en el que tindrà lloc el taller, si es realitzen
altres activitats d’educació afectiva sexual, per exemple: crèdits variables, activitats puntuals en
col·laboració amb altres recursos o serveis, etc., i quins continguts desenvolupen.
Informació dels grups amb els que es desenvoluparà el treball per tal de conèixer algunes
característiques d’aquests (edats, distribució sexes, existència de diferents ètnies i cultures, nivell
de coneixements de temes relacionats amb la sexualitat, problemàtiques detectades sobre
aquest tema, funcionament del grup), així com perfilar quins són els continguts que els
responsables del grup consideren d’interès per desenvolupar en el taller.
22
La persona de contacte es responsabilitzarà de fer arribar als nois i noies un escrit enviat des del
CJAS, amb la presentació de l’activitat i un espai, perquè puguin plantejar temes o preguntes que
voldrien abordar en el taller. El/la responsable del grup, retornarà al CJAS les preguntes tot
garantint l’anonimat.
La professional que realitzarà el taller farà un recull d’aquestes preguntes per assegurar que es
treballaran en el transcurs de l’activitat.
Per la realització del taller, es preparen els seus continguts segons la demanda i necessitats
detectades en cada grup, basat sempre en dinàmiques que fomentin la participació. Algunes de les
dinàmiques que es poden utilitzar són:
Joc per treballar conceptes com la sexualitat i la identitat a través fotografies.
Targetes amb mites i tabús sobre la sexualitat i l’afectivitat.
Casos hipotètics segons el grup d’edat i la situació específica.
Dibuixos còmic amb diferents “situacions” a treballar
Dinàmica dels mètodes anticonceptius i l’anticoncepció d’urgència.
Aprenentatge de l’ús del preservatiu amb els Gegants Encantats.
L’avaluació del taller contempla tant la valoració que fan els propis adolescents, com la del
professional que realitza el taller i la del tutor/a o persona responsable del grup. En alguns grups, es
recull l’opinió dels participants amb un full/qüestionari preparat per l’ocasió al final del taller.
De forma continuada, es revisen les metodologies i materials utilitzats en els tallers. A partir
d’aquesta revisió, es repensen o creen noves eines i materials que posteriorment es fan extensius a
tots aquells professionals que ho sol·liciten.
Aquest any 2012, en el marc de la celebració del XX aniversari del CJAS, s’ha presentat al públic el
llibre SEXCRETS. Els secrets d’un aprenentatge. Aquesta eina ha estat confeccionada per estimular el
treball educatiu en grup a partir de l’experiència de 20 anys de la realització de tallers d’educació
afectiva i sexual en el CJAS.
Número de tallers i lloc de realització durant l’any 2012
Tallers realitzats en l’espaidel CJAS
Tallers realitzats en l’espai dels centres educatius
Total 2012
117 tallers 81 tallers 198 tallers
23
Quadre-resum. Tallers d’educació afectiva-sexual 2012
Programa Nº de
tallers
Nº nois
partic.
Nº noies
partic.
total
participants
Recolzament al Programa “Parlem-ne” de Salut Pública (Aj. de Barcelona)
47 535 529 1.064
Grups dels PQPI (Generalitat de Cat. i Ajunt Bcn) 49
418
109 527
Demandes directes dels centres educatius 55 687 662 1.349
Demandes dels municipis a través de la Diputació de Barcelona i el Pla Jove
40 414 420 834
Altres (Grups especials) 7 52 17 69
TOTAL 198 2.106 1.737 3.843
2.11. Altres activitats
El CJAS participa des dels seus inicis en diferents jornades, comissions, elaboració de materials, cursos
de formació, recerca i altres accions organitzades per diferents direccions del Departament de Salut o
altres administracions (Ajuntament, Diputació,...), en relació a la promoció de la salut i la prevenció
per adolescents i joves.
Activitats comunitàries
- Presència pública en el Dia Mundial de la sida.
- Presència en programes i/o grups de treball amb la participació de diferents municipis i/o
organitzacions (Ajuntaments, ONG’s, Diputació, etc.), entre ells Observatori de Bioètica i Dret
de l’UB, grup de treball per afavorir el “Circuit de prevenció de la violència infantil i juvenil“
del barri de Gràcia, grup de Salut de la Comissió Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament
de Barcelona del que som membres actius des de la seva creació.
- Aquest any 2012, s’han realitzat tres intervencions/taller, per reflexionar i debatre l’afectivitat
i la sexualitat dels fills i filles, amb pares i mares d’adolescents del Barri de Sarrià-Sant Gervasi
i amb pares i mares de nois i noies amb discapacitat psíquica de la Fundació ACID.
24
Activitats de col·laboració
- Save de Children en un projecte sobre “Prevenció psicosocial amb adolescents vulnerables”,
amb el patrocini de la Fundació La Caixa.
- La Fundació Lucia amb la realització de tallers per nois i noies VIH-positius.
- La Fundació Lete en un projecte amb l’objectiu d’enfortir el vincle afectiu entre mares/pares
adolescents i els seus fills i filles, finançat per la Fundació La Caixa,. Es van realitzar 8 sessions
amb un grup de 8 mares/pares amb fills de 6 mesos a tres anys.
- L’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona, en una jornada de formació per a
professors/es de secundària per facilitar la posta en marxa del programa de prevenció
“Parlem-ne!”.
- Consell Nacional de Joventut de Catalunya amb la presentación del CJAS, i una conferència en
la Jornada sobre les ITS y la diversitat sexual.
- Acsur-Las Segovias. Participació en una jornada sobre els Drets Sexuals i Drets Reproductius.
- Programa de prevenció i assistència a la sida (PPAS), participació com experts en el grup de
prevenció i detecció en la jornada de treball “Model d’atenció en VIH/sida”.
- Institut Dexeus. Ponència en el seu 3er. Simposi sobre actualització anticonceptiva.
- Societat Catalana de Contracepció (SCC). Presentació de 2 ponències, necessitat d’atenció als
adolescents i l’embaràs adolescent, en el Simposi anual de la Societat.
Comissions de treball. Al llarg dels anys, s’ha participat en diferents grups de treball per
l’elaboració d’eines, guies i/o protocols. Entre altres:
- Guia d’Atenció al Menor Madur
- Protocol d’atenció a les ITS
- Elaboració dels fulletons “Fes-te’l teu” i “A mi també em passa...i a tu?
- Elaboració del quadern interrogants ètics sobre ”Afectivitat i Sexualitat. Són educables?”, de la
Fundació Victor Grifols.
Activitats de formació. Participació com professors/es en diferents cursos de formació
continuada, organitzats des d’atenció primària o altres serveis sanitaris i socials de la xarxa
pública. Pel que fa a l’any 2012:
25
- Col·laboració en la formació sobre “actualització de l’anticoncepció” en dos intervencions:
una dirigida a Metges d’Atenció Primària, i l’altre a Llevadores a través de la SCC de
l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.
- Participació com expertes en la comissió de treball sobre Salud Sexual i Reproductiva de la
EASP (Granada), amb l’objectiu d’elaborar un projecte/programa per la formació de
formadors.
- Participació en la 3a. edició del Mestratge sobre la Sexualitat Humana de la UB i en el
Mestratge d’Actualització en Anticoncepció de la Universitat de Alcalá de Henares.
- Jornada de formació/taller pels alumnes del Mestratge de “Teràpia de Parella i Sexualitat”.
- XVII Edició del curs de Formació “L’atenció específica als adolescents” organitzat pel propi
CJAS, amb un programa elaborat des d’un punt de vista integral de salut i amb el
reconeixement d’interès sanitari (RIS).
Estudis i/o recerca. A partir dels indicadors recollits en l’atenció i en la pràctica del treball en grup
(tallers) i les necessitats expressades dels joves es realitzen petits estudis, útils per actualitzar i
avaluar les activitats del CJAS. En el marc de la celebració del 20è. Aniversari del CJAS, es va
presentar la primera edició d’una eina educativa, construïda a partir de l’experiència de 19 anys
de la realització dels tallers d’educació afectiva-sexual en el CJAS: SEXCRETS: Els secrets d’un
aprenentatge. Alguns estudis específics realitzats altres anys es troben en pdf a la pàgina web
www.centrejove.org
Extensió de l’experiència i intercanvi de resultats, amb la presència en diferents fòrums a través
de comunicacions, ponències, pòsters, articles en revistes científiques... i els resultats dels estudis
sobre diferents temes específics (AU, embaràs adolescent, treball en grup, detecció de la infecció
pel VIH/sida, diferències de gènere en la vivència de la sexualitat,...
20 Aniversari del CJAS. L’any 2012 es van celebrar el 20è. Aniversari del CJAS amb una jornada de
reflexió i festiva.
Mitjans de comunicació. Aquest any 2012 hem continuat estan presents en diferents mitjans de
comunicació amb l’objectiu de difondre la realitat captada a través de l'experiència, donar a
conèixer la filosofia del servei i les seves activitats, i l’opinió sobre les evidències i necessitats
d’atenció dels adolescents i joves.
26
RESUM DE LES PERSONES ATESES A PARTIR DE LES DIFERENTS ACTIVITATS DEL CJAS
DURANT L’ANY 2012
Atenció personal en l'entrevista presencial
Atenció personal no presencial
Nº d’atencions en consulta
telefònica
Nº d’atencions en consulta
virtual (a traves pag. web) Total d’atencions
2.347 709 3.056
Atenció en grup. Tallers d’educació afectiva-sexual secundària i especials
Nº de tallers en el CJAS Nº de tallers fora del CJAS Total de participants
117 81 3.843
Difusió de l’experiència/Formació a professionals
Nº de professionals
participants en una acció
formativa
Nº de participants en una
acció de difusió (pares i
mares, agents de salut, etc.)
Total de participants
650 200 850
TOTALS
Atenció personal en l'entrevista presencial 4.718
Atenció personal no presencial 3.056
Atenció en grup. Tallers d’educació afectiva-sexual 3.843
Difusió de l’experiència/ Formació a professionals 850
Nombre total d’atencions en les diferents activitats 12.467
Nº visites primer
accés
Nº visites d’usuaris
anteriors Total visites Total consultes
1.795 2.799 4.594 4.718
27
3
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
28
Per consultar l’edició sencera de la Memòria 2011 i 2012 us podeu posar en contacte amb l’APFCIB
3. Promoció dels drets i de la salut afectivosexual i prevenció del VIH/sida
3.1. Projecte adreçat a dones de les Cases d’acollida
El programa de Promoció de la salut afectivosexual i prevenció del VIH/sida en dones de cases
d’acollida forma part d’un projecte que l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears va
iniciar l’any 2000 i que abasta tot el territori català. Es
tracta d’un projecte educatiu dissenyat específicament
per les dones que estan a les cases d’acollida i pisos
assistits, context que és utilitzat com estratègia per
poder arribar a dones en situació de risc davant la sida.
En aquest sentit, cal tenir present que la casa constitueix
un grup natural i, el què és més important, les dones es
troben en un moment del seu desenvolupament vital
marcat per la reflexió i la necessitat de canvi; en
conseqüència, són més receptives a l’autopercepció i
l’autocura. Així, aquest projecte té com a finalitat última
crear consciència de risc en relació amb la seva salut
sexual i reproductiva. A més, considerem que el treball
en grup facilita la reflexió i el debat envers l’autocura, i
posa de manifest els diferents posicionaments davant la salut sense oblidar la perspectiva de gènere,
la qual cosa afavoreix la comprensió de la relació existent entre la prevenció i l’estat de salut en
general.
Al 2011 i al 2012 hem intervingut a cases de Segrià, Tarragonès, Gironès, Vallès Oriental, Vallès
Occidental i Barcelonès. D’altra banda, a demanda de les professionals que treballen a les cases
d’acollida, a partir de l’any 2009 es va iniciar una prova pilot intervenint també als pisos assistits on es
deriven les dones quan surten de les cases. Des d’aquell moment hem continuat amb aquest treball
fins a l’actualitat i, durant el 2012, hem intervingut en dos pisos del Barcelonès que depenen de la
DGAIA i que són gestionats per l’ACISJF. Si bé és cert que les històries de maltractament, abusos i
negligència que acompanyen moltes d’aquestes dones fan que sigui una població amb dificultats per
l’autocura i la detecció de situacions de risc, també és cert que els pisos són l’últim pas d’assistència
després d’haver passat per una casa d’acollida o un CRAE i possibiliten que les dones estiguin més
tranquil·les, després d’una època de forts canvis. Aquest fet propicia, d’una banda, que estiguin més
obertes a aprendre i receptives a l’autocura i, de l’altra, que tinguin la disponibilitat temporal, mental
i emocional per fer-ho.
29
Per definir el grup de dones que participen del projecte formatiu es tenen en compte aquelles que,
sigui per embarassos no desitjats, relacions sexuals múltiples i transitòries, o dones amb parelles
usuàries del sexe comercial, es troben en paràmetres de risc sobre la infecció. El fet de desenvolupar
els tallers a la mateixa casa d’acollida permet l’assistència del personal que treballa a la casa (sempre
que les dones i les facilitadores ho trobin adequat) i així es garanteix la difusió i continuïtat dels
continguts en matèria de salut sexual i reproductiva i, per tant, abastar indirectament un major
nombre de dones beneficiàries. És a dir, també es fa una tasca de formació d’agents de salut.
Donada l'experiència en la intervenció amb dones sobrevivents de violències, tant a través de
programes educatius com d'atenció en serveis sanitaris, els darrers dos anys hem incorporat una
novetat important al projecte que consisteix en fer una visita ginecològica. Així, al final del
programa una ginecòloga de l'APFCIB, la Dra. Rosa Pous, dóna la possibilitat de fer visites
ginecològiques individuals acompanyades de l'assessorament que desitgi cada dona. Els resultats
d'aquestes visites es fan arribar de forma confidencial i directa a cada dona, de manera que pugui
utilitzar l'informe quan li calgui i, en cas que necessiti algun tipus de tractament, se li aclareix el
diagnòstic de l'informe i se li adjunta una recepta del medicament que correspongui. Alhora, se les
incentiva per tal que s'adrecin al Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva que les pertoca.
Creiem que aquesta és una iniciativa imprescindible donat l'actual context de desprotecció que viuen
la majoria d'aquestes dones i les dificultats d'accés als serveis actuals. La prova és l'entusiasme amb
què ha estat rebuda aquesta innovació del projecte tant per part de les dones assistent, com de les
direccions de les cases.
Un cop feta l’avaluació, juntament amb l’equip de professionals de les cases, continuem pensant que
aquest és un projecte imprescindible per a la millora de la qualitat de la salut sexual i reproductiva
de les dones residents en les cases i, també, que els resultats són realment positius per
incrementar la consciència de risc i el coneixement per a la prevenció de la sida. Al llarg d’aquests
dotze anys, hem pogut observar la consolidació del projecte amb aquests tallers que s’han mostrat
com una eina bàsica de recuperació de les dones residents en les cases. En molts casos, els tallers
configuren un espai on, per primera vegada, aquestes dones poden reflexionar des de i sobre elles
mateixes, i prendre consciència de la necessitat d’adoptar un paper actiu en la seva autocura.
Valorem especialment com les cases on ja fa anys que intervenim sol·liciten de nou aquests tallers.
Donats els bons resultats obtinguts durant tot aquest temps i la creixent demanda, creiem que és
important continuar estenent el projecte en pisos assistits, per tal d’aconseguir augmentar la
població que participa en els tallers i que es forma com a agents actius de la seva salut. Això
facilitarà l’assoliment dels nostres objectius prioritaris: formar agents de salut amb una clara
consciència de risc davant l’VIH i afavorir la millora de la salut sexual i reproductiva de dones
particularment vulnerables.
Les dades que oferim a continuació són relatives als anys 2011 i 2012, ja que és en aquest període
que hem introduït la visita ginecològica en el projecte per primera vegada.
30
Objectius
Objectius generals
1. Crear consciència de risc a l’HIV i/o ITS en les dones de les cases d’acollida.
2. Promoure coneixements que millorin la capacitat de decisió d'aquestes dones i com a
conseqüència obtinguin una vida més plena i saludable.
3. Promoure la participació d’aquestes dones i la seva formació com agents actives de la seva salut i
la dels seus fills i filles.
Objectius específics
1. Descobrir els valors i creences que generen el discurs de la negació del risc.
2. Ajudar a identificar en el seu discurs les conductes o pràctiques de risc.
3. Millorar la informació sobre les vies de transmissió i pautes de prevenció de l’HIV.
4. Transformar-les en agents actives de la seva salut.
Metodologia i equip professional
La metodologia emprada per assolir aquests objectius és eminentment pràctica, gràcies a la dinàmica
grupal basada en la tècnica de discussió de grup i demostració pràctica dels mètodes contraceptius.
Per acompanyar l’exposició dels continguts s’utilitzen materials didàctics com una maqueta de
l’aparell reproductiu femení, la maleta de mètodes contraceptius, els gegants encantats, fulls
informatius, vídeos, cartolines de colors, paper blanc, caixes, paper d’embalar, gegants encantats,
fulletons informatius, casos hipotètics, articles, mostres de mètodes anticonceptius, làmines de
l’aparell reproductor femení i masculí, maqueta de l’interior de la dona, música, etc.
El Taller, entès com un espai de treball en grup en que totes les dones poden participar i que
possibilita la discussió i reflexió en un espai comú, proporciona coneixements i identificacions que
ajuden a pensar en les pròpies dificultats, pors, creences, actituds, informacions i coneixements. Tot
això es fa mitjançant tècniques específiques de debat en grup, discussió de casos concrets i diferents
dinàmiques en funció del moment i els continguts concrets a treballar. Les responsables d’exposar els
continguts i dinamitzar els tallers són un equip de professionals membres de l'APFCIB, que es
desplacen a cada casa en funció de la zona d’influència. Durant els 12 anys de vida del projecte,
moltes professionals han treballat i col·laborat activament en equips multidisciplinaris formats per
psicòlogues, ginecòlogues, infermeres, llevadores i educadores socials.
La capacitat i organització de les cases d’acollida marca el nombre d’assistents als tallers. Tot i això, els
grups solen ser reduïts la qual cosa facilita les dinàmiques i garanteix la participació de totes les
dones. La direcció de la casa és la que coordina el calendari dels tallers (5 sessions de 2 hores de
durada) i la comunicació amb les professionals que dinamitzen els tallers és constant.
31
Programació de la intervenció
Sessió Objectius específics Activitats
Reunió amb les professionals de
la casa d’acollida o pis assistit
Traspàs dels casos individuals Reunió
1a. sessió taller Presentació del recurs de Planificació
Familiar i Salut Sexual de la població.
Justificació del taller
Discussió en grup sobre el
concepte de salut. L’autocura.
2a. sessió taller Reflexionar sobre el concepte de
sexualitat. Dimensió reproductiva i
dimensió de plaer
Discussió en grup sobre la
doble dimensió de la sexualitat
en la prevenció
3a. sessió taller Donar conèixer aspectes de la prevenció
en relació a la dimensió reproductiva
Repàs d’anatomia i fisiologia de
l’aparell reproductiu de la dona
(cicle menstrual)
Taller dels diferents mètodes
contraceptius
4a. sessió taller Treballar aspectes de la prevenció lligat
a les infeccions de transmissió sexual.
Donar a conèixer els conceptes de ITS i
Sida I
Taller de col·locació del
preservatiu masculí i femení,
així com l’habilitat per la
negociació del seu ús
Explicació de les vies de
contagi, reinfecció,
tractaments, cronicitat i
mortalitat de la sida
5ª sessió taller Donar a conèixer els conceptes de ITS i
sida II.
Conclusions i avaluació
Dinàmica grupal: Joc imatges
de persones
6a .sessió taller Resoldre els dubtes i angoixes personals
en salut sexual i reproductiva.
Revisar la situació ginecològica de cada
dona
Visita ginecològica amb
assessorament personalitzat
Avaluació amb el personal de la
casa
Completar els resultats del projecte Reunió i recollida d'indicadors
Avaluació amb el personal de
l'APFCIB
Completar els resultats del projecte Reunió i recollida d'indicadors.
Elaboració de la memòria Tancament del projecte Redacció global de la memòria
32
Perfil de les dones que han participat durant els anys 2011 i 2012
Als tallers que s’han dut a terme a les cases d’acollida durant el 2011 i el 2012 hi han participat un
total de 118 dones, sense comptar les educadores i professionals de les cases que, en molts casos,
també hi assisteixen. Aquestes dones tenen unes característiques molt diferents i, per això, s'ha fet
una breu anàlisi dels seus perfils amb la finalitat de conèixer millor el col·lectiu amb què es treballa,
mai amb la intenció de catalogar les dones.
Després de veure les dades, podrem observar que es tracta d’un sector de població no definit i difícil
de contextualitzar, donades les fluctuacions constants de les seves característiques. Malgrat tot, el
perfil d'aquestes dones continua mantenint una idiosincràsia que les inclou en els grups més
vulnerables de la nostra societat.
Observem com el 24% tenen de 16 a 20 anys, el 26%
de les participants tenen de 21 a 30 anys, el 33% de
31 a 40 anys, el 13% més de 40 anys i només un 4%
més de 50 anys. Comparant les dades amb les d’anys
anteriors veiem com es va estabilitzant el nombre de
dones joves que estan a les cases. Aquest fenomen
també s’explica a causa de l’aturada en el fet
migratori que s’ha donat en aquest últims anys que,
en anys anteriors, augmentava de forma considerable
el percentatge de dones més joves. Tot i això, cal
destacar que el percentatge de dones de menys de 20
anys continua incrementat fins al 24% seguint la
tendència de creixement que portava en els períodes anteriors. Influeix, en aquest increment, la
incorporació de les dones dels pisos assistits que són d’edat molt jove. En conclusió, és important
observar com el 50% de participants no arriben als 30 anys.
Com podem veure, aquest 2011 i 2012, hi ha hagut un increment important de dones d’Amèrica
Llatina i del Marroc que han assistit als
tallers. Tot i això, cada cop més, es
diversifiquen les diverses zones
d’origen al contrari d’altres anys que
les dones magrebines eren una
majoria, actualment va en augment el
col·lectiu procedent d’Amèrica
Llatina i es comencen a consolidar
col·lectius dels Països de l'Est i l'Àfrica
Subsahariana.
24%
26% 33%
13% 4%
Edat de les participants
16 a 20 anys 21 a 30 anys 31 a 40 anys 41 a 50 anys Més de 50 anys
17%
15%
9% 19%
6% 6%
28%
Origen de les participants
Catalunya
Resta de l'Estat
Països de l'Est
Amèrica Llatina
Àfrica
Paquistan
Marroc
33
Cal destacar la consolidació d'aquest 30% de dones que no tenen fills i filles i que s’explica perquè
cada cop augmenten més les dones joves assistents a les intervencions. Però seguint la dinàmica
d'anys anteriors, el grup de dones que tenen entre 1 i més de 3 fills o filles és el més habitual ja que,
en total, representen un 70% de les assistents. D’altra banda, seguint la tendència d’anys anteriors,
s’incrementa de forma important el nombre de dones amb estudis primaris. Així i tot, cal destacar
aquest 11% que es consolida de dones sense estudis, en molts casos no escolaritzades, donat que
provenen d’altres països. També és interessant observar la importància del grup de dones amb
estudis secundaris i universitaris.
Aquestes dades ens confirmen la importància de la nostra tasca. Tot i que gràcies a la feina que es fa
informant i derivant a les dones als recursos d’atenció en salut sexual i reproductiva, s’ha aconseguit
que el 43% de les dones s’hagin fet una revisió ginecològica en l’últim any. No obstant, continua
havent un percentatge important que no ho fa amb continuïtat. I, sobretot, cal destacar que un 19%
de les participants no s’ha fet mai una revisió ginecològica i, a partir del nostre enllaç, iniciaran el
contacte amb els serveis o els hi fem nosaltres dins el projecte.
30%
13% 37%
20%
Nombre de fills i filles de les participants
0 fills/es
1 fill/a
2 fills/es
3 o més fills/es 11%
47%
35%
7% 0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Sense estudis Primaris Secundaris Universitaris
Nivell d'estudis
34%
9% 21%
17%
19%
Última revisió ginecològica
Últims 6 mesos
Fa 1 any
Fa 2 anys
Fa 3 o més anys
Mai
34
El 58% de dones participants s'han volgut fer la visita ginecològica i/o assessorament personal que els
oferia la ginecòloga de la nostra Entitat. Les que no es van visitar va ser perquè feia poc temps que
s'havien fet la revisió i estaven ben connectades amb la xarxa pública sanitària.
Aquests gràfics posen de manifest la importància de la continuïtat del nostre projecte, ja que el 70%
de dones assistents als tallers no havien participat mai en cap espai educatiu sobre salut sexual i
afectiva. Un percentatge que augmenta cada any que fem la intervenció.
3.1.1. Casa d’ acollida del Segrià
S'han fet 2 intervencions a la casa d’acollida del Segrià, una al 2011 i l'altra al 2012. Cadascuna ha
seguit la programació establerta i els dos grups de dones han gaudit de les 5 sessions i s'han
mantingut 4 reunions amb la Directora de la casa.
L’educadora ha estat present en algunes sessions.
En total han participat 16 dones i totes tenen
entre 1 i 5 fills o filles, excepte una que va patir la
mort del fetus durant el part. Els temes que més
han interessat a les dones són: conèixer tots els
mètodes anticonceptius, autoestima, assertivitat,
orientació sexual i ITS. L’avaluació de les dones
assistents és força positiva, ja que totes exposen:
que han aconseguit aprofundir en els temes
essencials, de forma participativa; que les
professionals han estat clares i entenedores; i que elles han pogut fer preguntes i plantejar les seves
preocupacions. Totes coincideixen amb l’interès de continuar rebent informació d’aquest tipus.
Per altra banda, la valoració de les professionals que treballen a la casa ha estat molt bona i pensen
que la nostra intervenció s’hauria de repetir anualment.
30%
70%
Assistència prèvia a algun espai educatiu sobre salut sexual
SI NO
58% 42%
Visites ginecològiques del projecte
Han fet la visita No han fet la visita
Origen de les participants
Catalunya Resta de l'Estat
Països de l'Est Marroc
Àfica Subsahariana Llatinoamèrica
35
Indicadors Resultats
Nombre de sessions 10 sessions
Assistència al taller
(C.R.: un 70% d’assistència en cada una de les sessions)
90% assistència
Participació activa
(C.R.: el 80% de les dones han d’intervenir)
100%
Continguts per sessió
(C.R.: el 100% dels continguts planificats per sessió)
100%
Grau de coneixement segons enquesta final
(C.R.:comparació enquesta inicial/final )
Millora un 40%
Actitud davant l’autocura
(C.R.: assistència a la consulta ginecològica) 80%
Habilitat en relació als usos dels mètodes
(C.R.: totes les dones col·locaran el preservatiu masculí i
femení en les maquetes corresponents un mínim de dos
cops)
El 95% de les dones col·loca el
preservatiu correctament
Grau de satisfacció de les dones davant el taller
(C.R.: enquesta satisfacció)
El 95% de les dones responen amb
puntuació màxima.
Creiem molt important destacar que tot i que les experiències d’algunes dones eren molt doloroses i
complicades, les van poder compartir amb el grup de manera que es van poder tractar amb la
finalitat de fomentar la salut, l’autoestima, el respecte, l’assertivitat i l’autocura. A traves del
taller,hem intentat donar informació sobre salut sexual i reproductiva, però també sobre salut en
sentit global i integral: salut física i emocional, salut pròpia i salut familiar, salut en el sentit de cuidar-
se, cuidar i ser cuidada, en allò físic però també en allò emocional.
Per a les dones va ser una gran oportunitat el fet de poder gaudir de les visites ginecològiques que va
oferir la Dra. Rosa Pous de l'APFCIB. Van poder consultar els seus casos individualment i amb
confidencialitat i, a més, van rebre els resultats de les seves proves adreçats a cadascuna d'elles de
forma totalment confidencial. Es van visitar 9 dones i les dades van ser les següents:
36
Cas Origen Edat Paritat Mètode
anticonceptiu Última
citologia Citologia
assessorament Comentaris patologia
1 Espanya 49 3003 Lligadura Fa 20 anys Es fa citologia i assessorament
Dolors
2 Argentina 38 1001 Preservatiu Fa 2 anys Assessorament Herpes
3 Marroc 26 2012 Coitus Interruptus
Fa 2 anys Es fa citologia i assessorament
4 Marroc 33 1000 No usa Fa 2 anys assessorament Mort fetal abans del part
5 Bolívia 32 2002 Pastilles Fa 5 anys Es fa citologia i assessorament
6 Catalunya 40 4014 Lligadura Fa 2 anys assessorament
7 Romania 25 1011 Preservatiu Fa 1 any Es fa citologia i assessorament
8 Espanya 37 2003 Pastilles Fa 6 anys Es fa citologia i assessorament
Cistitis repetides
9 Catalunya 38 1001 Pastilles Fa 3 anys Assessorament
3.1.2. Casa d’acollida del Barcelonès
S'han fet 2 intervencions a la casa d’acollida del
Barcelonès, una al 2011 i l'altra al 2012.
Cadascuna ha seguit la programació establerta i
els dos grups de dones han gaudit de les 5
sessions i s'han mantingut 4 reunions amb les
professionals de la casa. Hi ha hagut molt bona
disposició i han col·laborat en el bon
desenvolupament de l’activitat i, fins i tot,
facilitaren una traductora per algunes assistents
que eren pakistaneses. En total han participat 22
dones, d’entre 22 i 52 anys i només 2 no tenen fills i filles. L’avaluació de les dones assistents ha estat
molt positiva, amb comentaris com: «Nunca había tenido la oportunidad de asistir a una clase
de sexualidad y todo lo que he escuchado aquí es nuevo para mí, quiero seguir aprendiendo
más cosas».
Origen de les participants
Catalunya Pakistan
Magreb Àfica Subsahariana
Llatinoamèrica
37
Per altra banda, la valoració de les professionals que treballen a la casa ha estat bona i pensen que la
nostra intervenció s’hauria de repetir anualment. A més, hem rebut una valoració molt positiva pel
que fa a la nostra flexibilitat per tal d’ajustar-nos a les necessitats logístiques i de calendari de la casa,
així com la metodologia de treball, l’enfocament i l’actitud de les facilitadores. Les facilitadores també
valoren molt positivament l’acolliment que ha tingut el taller per part de les professionals de la casa.
Així doncs, des de la casa se’ns reitera la demanda de tornar a repetir el taller en anys posteriors.
Indicadors Resultats
Nombre de sessions 10 sessions
Assistència al taller
(C.R.: un 70% d’assistència en cada una de les sessions)
90% assistència
Participació activa
(C.R.: el 80% de les dones han d’intervenir)
95%
Continguts per sessió
(C.R.: el 100% dels continguts planificats per sessió)
100%
Grau de coneixement segons enquesta final
(C.R.:comparació enquesta inicial/final )
Millora un 45%
Actitud davant l’autocura (C.R.: assistència a la consulta
ginecològica)
80%
Habilitat en relació als usos dels mètodes
(C.R.: totes les dones col·locaran el preservatiu masculí i
femení en les maquetes corresponents un mínim de dos
cops)
El 90% de les dones col·loca el
preservatiu correctament.
Grau de satisfacció de les dones davant el taller
(C.R.: enquesta satisfacció)
El 90% de les dones responen amb
puntuació màxima.
La darrera sessió va coincidir amb la visita ginecològica que es va oferir a totes les dones de la casa
d’acollida, participessin o no en el taller, com a novetat del projecte de l'APFCIB. Les visites es van
realitzar individualment i de forma confidencial entre la ginecòloga i les dones. A més, durant cada
sessió se les va convidar a pensar possibles consultes a la professional, ja que la revisió no consistia
només en una revisió purament mèdica sinó també consistia en un espai de counselling i
assessorament individual. Van poder rebre els resultats de les seves proves adreçats a cadascuna
d'elles de forma totalment confidencial. Es van visitar 20 dones i les dades van ser les següents:
38
Cas Origen Edat Paritat Mètode
anticonceptiu Última
citologia Citologia
assessorament Comentaris patologia
1 Catalunya 23 0000 Preservatiu Fa 2 anys Es fa citologia i
assessorament
Fongs
2 Algèria 31 2002 Cap Fa 5 anys Es fa citologia i
assessorament
Garandella
3 Algèria 41 3003 DIU Fa 1 any assessorament
4 Veneçuela 22 0000 Preservatiu Mai Es fa citologia i
assessorament
5 Marroc 23 2002 Cap Fa 1 any assessorament
6 Gàmbia 28 1001 Coitus
Interruptus
Fa 3 anys Es fa citologia i
assessorament
7 Catalunya 40 2012 DIU Fa 6 mesos assessorament
8 Perú 43 2002 Coitus
Interruptus
Fa 1 any assessorament
9 Catalunya 45 3003 Lligadura Fa 5 anys Es fa citologia i
assessorament
10 Marroc 31 1011 Cap Fa 20 anys Es fa citologia i
assessorament
11 Algèria 32 1001 Pastilles Fa 2 anys assessorament
12 Marroc 27 2012 Coitus
Interruptus
Fa 2 anys Es fa citologia i
assessorament
13 Marroc 26 1001 No usa Fa 2 anys assessorament
14 República
Dominicana
33 2002 Pastilles Fa 5 anys Es fa citologia i
assessorament
15 Catalunya 40 4014 Lligadura Fa 2 anys assessorament
16 Pakistan 30 2002 Coitus
Interruptus
Fa 2 anys Es fa citologia i
assessorament
17 Pakistan 29 1001 Coitus
Interruptus
Mai Es fa citologia i
assessorament
Herpes
18 Catalunya 52 4014 Es fa citologia i
assessorament
Menopausa
19 Catalunya 39 3003 Pastilles Fa 8 mesos Assessorament
20 Catalunya 39 1001 Pastilles Fa 3 anys Assessorament
39
3.1.3. Casa d’ acollida del Gironès
S'han fet 2 intervencions a la casa d’acollida del Gironès, una al 2011 i l'altra al 2012. Cadascuna ha
seguit la programació establerta i els dos grups de dones
han gaudit de les 5 sessions i s'han mantingut 4 reunions
amb les professionals de la casa. En total han participat
18 dones i només 1 no tenia fill i/o filla. Els temes que
més han interessen són: les infeccions de transmissió
sexual, els temes relacionats amb el seu embaràs, les
revisions ginecològiques, el funcionament del seu cos, la
salut del seu cos i l’educació sexual als seus fills i filles. En
general, l’avaluació de les dones assistents al taller és
molt positiva. La majoria creuen que han tingut ocasions
per participar i expressar les seves preocupacions i, alhora, consideren que les explicacions de les
professionals han estat clares i entenedores, si bé pensen que el taller hauria de durar més temps.
Alguns comentaris que deixen escrits són: «Bueno yo era bastante inexperta, no sabía nada de la
sexualidad. Tenía muchas dudas y preguntas, etc. Me lo han explicado todo muy bien. He aprendido
muchísimas cosas, que quería saber, pero me daba vergüenza preguntar, pero con las profesionales
me he sentido muy cómoda y con ganas de preguntar. Mis más sinceras gracias por la enseñanza y
por vuestro tiempo».
Per altra banda, l’avaluació de les professionals que treballen a la casa també és encoratjadora. Cada
any que es realitza el taller al Gironès, les mostres d'afecte, consideració, agraïment i les facilitats per
dur-lo a terme són patents per part del personal de Direcció de la casa, les educadores i les dones.
S’han treballat molt bé conceptes més abstractes i comparacions interessants entre diverses cultures
i, a més, les dones s'han integrat a les dinàmiques perfectament des del primer dia. Hi havia un alt
coneixement de l'idioma, la qual cosa ha facilitat enormement la comprensió i expressió dels
missatges. En resum, es va establir un clima molt positiu i un grup cohesionat que va anar millorant a
mesura que avançaven les sessions.
Indicadors Resultats
Nombre de sessions 10 sessions
Assistència al taller
(C.R.: un 70% d’assistència en cada una de les sessions)
100% assistència
Participació activa
(C.R.: el 80% de les dones han d’intervenir)
100%
Continguts per sessió
(C.R.: el 100% dels continguts planificats per sessió)
100%
Grau de coneixement segons enquesta final
(C.R.:comparació enquesta inicial/final )
Millora un 75%
Origen de les participants
Catalunya Resta de l'Estat Països de l'Est
Magreb Pakistan Llatinoamèrica
40
Indicadors Resultats
Actitud davant l’autocura (C.R.: assistència a la consulta
ginecològica)
90%
Habilitat en relació als usos dels mètodes
(C.R.: totes les dones col·locaran el preservatiu masculí i femení
en les maquetes corresponents un mínim de dos cops)
El 100% de les dones col·loca el
preservatiu correctament.
Grau de satisfacció de les dones davant el taller
(C.R.: enquesta satisfacció)
El 100% de les dones responen
amb puntuació màxima.
La implantació innovadora d'una sessió per a la visita ginecològica es valorà com a excepcional i un
luxe per part de la Direcció i de les dones. Van poder consultar els seus casos individualment i amb
confidencialitat i, a més, van rebre els resultats de les seves proves adreçats a cadascuna d'elles de
forma totalment confidencial. Es van visitar 14 dones i les dades van ser les següents:
Cas Origen Edat Paritat Mètode
anticonceptiu Última
citologia Citologia
assessorament Comentaris patologia
1 Marroc 34 3013 Hormonal Fa 1 any Es fa citologia i
assessorament
Postpart
2 Espanya 35 2002 Preservatiu Fa 3 anys Es fa citologia i
assessorament
3 Romania 31 1001 Preservatiu Fa 6 mesos Assessorament Filla paràlisi
cerebral
4 Marroc 18 0000 No ha tingut
relacions
Mai Es fa citologia i
assessorament
Dubtes sobre
desig sexual
5 Catalunya 39 2003 Pastilles Fa 1 any Assessorament Bessons i fill 3
anys
6 Romania 27 2032 Preservatiu Fa 3 anys Assessorament IVEs de repetició
7 Pakistan 40 3003 Cap Assessorament gestant
8 Honduras 29 1102 Coitus
Interruptus
Fa 1 any Assessorament
9 Catalunya 30 2002 Coitus
Interruptus
Fa 2 anys Es fa citologia i
assessorament
Tabaquisme
10 Marroc 28 2002 Coitus
Interruptus
Fa 3 anys Es fa citologia i
assessorament
11 Marroc 27 1001 Cap Fa 5 anys Es fa citologia i
assessorament
12 Espanya 39 3003 Pastilles Fa 8 mesos assessorament Inflamació pèlvica
13 Ucraïna 31 1011 Preservatiu Fa 1 any assessorament
14 Catalunya 33 1011 Pastilles Fa 3 anys assessorament
41
3.1.4. Casa d’acollida del Vallès Oriental I
S'han fet 2 intervencions a la casa d’acollida del Vallès Oriental I, una al 2011 i l'altra al 2012.
Cadascuna ha seguit la programació establerta i els
dos grups de dones han gaudit de les 5 sessions i
s'han mantingut 4 reunions amb les professionals
de la casa. En total han participat 16 dones, d’edats
entre de 23 i 52 anys i excepte una, tenen entre 1 i
2 fills o filles. En general, l’avaluació de les dones
assistents al taller és molt positiva i han remarcat la
claredat de les explicacions de les professionals, la
possibilitat de participar i expressar les seves
preocupacions i la necessitat de continuar
treballant aquests temes. Coincideixen, però, amb
que els agradaria que durés més sessions. Pel que fa a la valoració de l’educadora de la casa, que va
assistir a varies de les sessions, aquesta ha estat molt bona.
Els grup de dones i l’organització i acompanyament per part de les professionals de la casa ha estat
molt positiu. La comunicació amb la casa fou fluida i respongueren a totes les demandes que els
férem. A més, el grup de dones va ser molt participatiu i, inclús, durant la setmana donaven
continuïtat al taller, parlant entre elles i explicant els continguts que havíem treballat a les dones que
no havien pogut venir o que, per alguna raó, no podien assistir mai al taller. D’aquesta manera, durant
el temps que durà la intervenció, els continguts del taller arribaren a les dones de tota la casa:
realment les participants funcionaren com a agents de salut!
Indicadors Resultats
Nombre de sessions 10 sessions
Assistència al taller
(C.R.: un 70% d’assistència en cada una de les sessions)
95% assistència
Participació activa
(C.R.: el 80% de les dones han d’intervenir)
100%
Continguts per sessió
(C.R.: el 100% dels continguts planificats per sessió)
100%
Grau de coneixement segons enquesta final
(C.R.:comparació enquesta inicial/final )
Millora un 60%
Actitud davant l’autocura (C.R.: assistència a la consulta
ginecològica)
80%
Habilitat en relació als usos dels mètodes
(C.R.: totes les dones col·locaran el preservatiu masculí i
femení en les maquetes corresponents un mínim de dos
cops)
El 80% de les dones col·loca el
preservatiu correctament.
Grau de satisfacció de les dones davant el taller
(C.R.: enquesta satisfacció)
El 90% de les dones responen amb
puntuació màxima.
Origen de les participants
Catalunya Resta de l'Estat Itàlia
Països de l'Est Magreb Palestina
Llatinoamèrica
42
Pel que fa a les visites ginecològiques van ser molt ben rebudes per les dones i les professionals de la
casa. Van poder consultar els seus casos individualment i amb confidencialitat i, a més, van rebre els
resultats de les seves proves adreçats a cadascuna d'elles de forma totalment confidencial. Es van
visitar 10 dones i les dades van ser les següents:
3.1.5. Casa d’acollida del Vallès Oriental II
S'han fet 2 intervencions a la casa d’acollida del Vallès Oriental II, una al 2011 i l'altra al 2012.
Cadascuna ha seguit la programació establerta i els
dos grups de dones han gaudit de les 5 sessions i
s'han mantingut 4 reunions amb les professionals
de la casa. En total han participat 19 dones i, si bé,
la majoria d'elles ha assistit a la totalitat de les
sessions, algunes s'anaven incorporant a mesura
que avançava la sessió. L’educadora de la casa
també ha assistit a la totalitat de les sessions. Totes
les dones tenen una edat d’entre 21 i 42 anys i la
majoria tenen diversos fills o filles.
Cas Origen Edat Paritat Mètode
anticonceptiu Última
citologia Citologia
assessorament Comentaris patologia
1 Marroc 29 0000 cap Mai Assessorament No manté
relacions: dolors
2 Rússia 19 1001 Pastilles Mai Es fa citologia i
assessorament
3 Palestina 21 1001 cap Fa 6 mesos Assessorament Cesària: revisió
cicatriu
4 Catalunya 40 2012 DIU Fa 6 mesos Assessorament
5 Espanya 37 2003 Pastilles Fa 6 anys Es fa citologia i
assessorament
Cistitis repetides
6 Catalunya 38 1001 Pastilles Fa 3 anys Assessorament
7 Guatemala 32 2012 cap Assessorament
8 Perú 29 1001 Coitus
Interruptus
Fa 1 any Assessorament
9 Catalunya 30 2002 Coitus
Interruptus
Fa 2 anys Es fa citologia i
assessorament
10 Itàlia 31 2002 Hormonal Fa 5 anys Es fa citologia i
assessorament
Origen de les participants
Catalunya Països de l'Est Marroc
Pakistan Llatinoamèrica
43
En general, l’estimació de les dones assistents al taller és molt positiva. A més, les dinamitzadores han
valorat l'espai molt favorablement, ja que és un ambient confortable on les dones es senten molt a
gust i que permet mobilitat per a les dinàmiques. Les avaluacions del taller han obtingut la màxima
puntuació en temes com: la possibilitat de participar al taller, els espais per expressar-se i fer
preguntes i la possibilitat de repetir el taller. L'apartat menys valorat ha estat la duració del taller, ja
que totes les dones coincideixen en el fet que no ha durat prou temps, si bé aquest aspecte ja s'havia
comentat en sessions prèvies. D’altra banda, el grup de dones li dona molta importància al
manteniment d'un espai en el que totes puguin participar, explicar les seves experiències i compartir-
les amb altres dones.
En relació a la valoració de les professionals que treballen a la casa, aquesta ha estat molt bona i
pensen que la nostra intervenció s’hauria de repetir anualment.
Indicadors Resultats
Nombre de sessions 10 sessions
Assistència al taller
(C.R.: un 70% d’assistència en cada una de les sessions)
90% assistència
Participació activa
(C.R.: el 80% de les dones han d’intervenir)
90%
Continguts per sessió
(C.R.: el 100% dels continguts planificats per sessió)
100%
Grau de coneixement segons enquesta final
(C.R.:comparació enquesta inicial/final )
Millora un 80%
Actitud davant l’autocura (C.R.: assistència a la consulta
ginecològica)
90%
Habilitat en relació als usos dels mètodes
(C.R.: totes les dones col·locaran el preservatiu masculí i
femení en les maquetes corresponents un mínim de dos
cops)
El 90% de les dones col·loca el
preservatiu correctament.
Grau de satisfacció de les dones davant el taller
(C.R.: enquesta satisfacció)
El 100% de les dones responen amb
puntuació màxima.
El cas d'aquest casa és excepcional pel que fa a les visites ginecològiques ja que tenen una connexió
perfecta amb el seu centre de salut sexual i reproductiva de referència i, per tant, les dones d'aquesta
casa gaudeixen d'aquestes visites de forma normalitzada a través de la xarxa pública sanitària.
44
3.1.6. Casa d’acollida del Tarragonès
S'han fet 2 intervencions a la casa d’acollida del Tarragonès, una al 2011 i l'altra al 2012. Cadascuna
ha seguit la programació establerta i els dos grups de dones han gaudit de les 5 sessions i s'han
mantingut 4 reunions amb les professionals de la
casa. En total han participat 14 dones, amb edats
d’entre 24 i 39 anys, tenint totes entre 1 i 4 fills i
filles. Els temes que més han interessat són: les
infeccions de transmissió sexual, tots els temes
relacionats amb el seu embaràs, les revisions
ginecològiques, el funcionament del seu cos, la
salut del seu cos i l’educació sexual als seus fills i
filles. La seva avaluació és molt positiva,
emfasitzant les clares explicacions de les
professionals i el fet d’haver pogut participar activament en el taller, expressant i plantejant les
preguntes que més les preocupaven. El seu grau de satisfacció es fa evident amb comentaris com ara:
«Me gustó mucho el taller y creo que deberían hacer eso también en los Institutos» o «El taller ha
sido muy interesante, me ha valido de mucho, me lo he pasado bien y he estado muy a gusto. Las
profesionales lo hacen de maravilla. Ojalá hubiera más talleres como estos». És important destacar la
bona valoració que les dones participants fan del taller i les ganes de continuar parlant de sí mateixes,
de les seves realitats i continuar mantenint un espai de relació i comunicació. S'estableix una bona
relació amb les dones amb prou confiança per preguntar i per consultar moltes qüestions que van
sorgint a la seva vida quotidiana dins de la casa.
En relació a la valoració de la Directora de la casa, aquesta ha estat bona i pensen que la nostra
intervenció s’hauria de repetir anualment. No obstant, les responsables de la casa no van venir als
tallers amb el criteri que, si elles són al grup, les dones no parlaran amb la mateixa confiança. En
aquest sentit, s'ha detectat la insuficiència de l'acompanyament durant la seva estada a la casa.
Per últim, destacar que l'acollida del taller per part de les dones va ser fantàstica: quan acabava la
sessió, cada dia es mostraven molt agraïdes per poder tenir aquest espai per compartir. D’altra banda,
es percebia molta por pel seu futur i el dels seus fills i filles, ja que no tenien feina i l'esperança de
trobar-la era molt petita donada la situació social i la seva mancança de formació i de qualificació.
Indicadors Resultats
Nombre de sessions 10 sessions
Assistència al taller
(C.R.: un 70% d’assistència en cada una de les sessions)
90% assistència
Participació activa
(C.R.: el 80% de les dones han d’intervenir)
80%
Origen de les participants
Resta de l'Estat Magreb Pakistan
45
Indicadors Resultats
Continguts per sessió
(C.R.: el 100% dels continguts planificats per sessió)
100%
Grau de coneixement segons enquesta final
(C.R.:comparació enquesta inicial/final )
Millora un 60%
Actitud davant l’autocura (C.R.: assistència a la consulta ginecològica)
90%
Habilitat en relació als usos dels mètodes
(C.R.: totes les dones col·locaran el preservatiu masculí i femení en les maquetes corresponents un mínim de dos cops)
El 100% de les dones col·loca el preservatiu correctament.
Grau de satisfacció de les dones davant el taller
(C.R.: enquesta satisfacció)
El 100% de les dones responen amb puntuació màxima
Pel que fa a les visites ginecològiques van ser molt ben rebudes per les dones. Van poder consultar els
seus casos individualment i amb confidencialitat i, a més, van rebre els resultats de les seves proves,
adreçats a cadascuna d'elles de forma totalment confidencial. Es van visitar 9 dones i les dades van
ser les següents:
Cas Origen Edat Paritat Mètode
anticonceptiu Última
citologia Citologia
assessorament Comentaris patologia
1 Marroc 25 2002 Pastilles Fa 2 anys Assessorament Medicació per dormir
2 Marroc 24 1001 Cap Fa 2 anys Es fa citologia i assessorament
Problemes alimentació
3 Pakistan 40 4004 Cap lactància Assessorament No mètode perquè ell no la deixa
4 Pakistan 39 3003 Lligadura Fa 6 mesos Assessorament Fill amb patologia psiquiàtrica
5 Espanya 37 3003 Pastilles Fa 4 anys Es fa citologia i assessorament
Cistitis repetides
6 Espanya 28 1001 Pastilles Fa 3 anys Assessorament Lumbàlgies
7 Espanya 31 2012 Coitus Interruptus
Fa 4 anys Assessorament i citologia
8 Espanya 29 1001 Preservatiu Fa 1 any Assessorament
9 Marroc 32 2002 Coitus Interruptus
Fa 2 anys Es fa citologia i assessorament
46
3.1.7. Pisos assistits del Barcelonès
S'han fet 2 intervencions als pisos assistits del Barcelonès, una al 2011 i l'altra al 2012. Cadascuna ha
seguit la programació establerta i els dos grups de dones han gaudit de les 5 sessions i s'han
mantingut 4 reunions amb les professionals
que dirigeixen els pisos. En total han participat
13 dones. Els temes que més els han interessat
són els relacionats amb els recursos existents.
Per aquest motiu, una de les sessions del
programa, es va realitzar al Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS), sessió que
van valorar molt positivament. L’avaluació es
va realitzar de forma oral amb totes les noies
que van assistir a la darrera sessió. Malgrat les
resistències d’algunes d’elles a participar
(argumentant que ja havien anat a tallers
semblants) finalment cadascuna d’elles va manifestar que havien après coses noves i havien resolt
certs dubtes.
La professional que va fer el seguiment dels tallers va comentar que estava molt contenta amb la
rebuda que havien tingut per part de les assistents i dels continguts que es treballaven. Els grups han
treballat a un ritme intens i profund i les noies es van mostrar molt interessades per totes les
temàtiques i van aprofitar l’espai que se’ls hi oferia per resoldre dubtes i inquietuds. De fet, estaven
molt interessades en seguir amb aquest programa els pròxims anys.
Valorem molt positivament la intervenció, ja que constatem que segueixen tenint informacions
errònies i falta de coneixements respecte el seu cos i la sexualitat en general i, concretament,
respecte a les vies de transmissió de les ITS i els mecanismes per reduir el risc d’infecció. Atenent a la
vulnerabilitat d’aquest població davant dels embarassos no planificats i les ITS, caldria reforçar i
continuar la tasca realitzada.
Indicadors Resultats
Nombre de sessions 10 sessions
Assistència al taller
(C.R.: un 70% d’assistència en cada una de les sessions)
85% assistència
Participació activa
(C.R.: el 80% de les dones han d’intervenir)
85%
Continguts per sessió
(C.R.: el 100% dels continguts planificats per sessió)
100%
Origen de les participants
Resta de l'Estat Àfrica Subsahariana
Pakistan Llatinoamèrica
47
Indicadors Resultats
Grau de coneixement segons enquesta final
(C.R.:comparació enquesta inicial/final )
Millora un 40%
Actitud davant l’autocura (C.R.: assistència a la consulta
ginecològica)
50%
Habilitat en relació als usos dels mètodes
(C.R.: totes les dones col·locaran el preservatiu masculí i
femení en les maquetes corresponents un mínim de dos
cops)
El 90% de les dones col·loca el
preservatiu correctament.
Grau de satisfacció de les dones davant el taller
(C.R.: enquesta satisfacció)
El 95% de les dones responen amb
puntuació màxima.
Pel que fa a les visites ginecològiques van ser molt ben rebudes per les dones i per les professionals
que treballen amb elles. Van poder consultar els seus casos individualment i amb confidencialitat i, a
més, van rebre els resultats de les seves proves adreçats a cadascuna d'elles de forma totalment
confidencial. Es van visitar 7dones i les dades van ser les següents:
Cas Origen Edat Paritat Mètode
anticonceptiu Última
citologia Citologia
assessorament Comentaris patologia
1 Senegal 18 0000 Cap Mai Assessorament
2 Mauritània 17 0000 Cap Mai Es fa citologia i
assessorament
3 Perú 19 0000 Cap Mai Es fa citologia i
assessorament
4 Honduras 17 0000 Coitus
interruptus
Mai Assessorament
5 Espanya 18 0010 Pastilles Fa 1 any Assessorament
6 Espanya 18 0000 Preservatiu Fa 6 mesos Assessorament
7 Espanya 19 0000 Coitus
interruptus
Fa 1 any Assessorament
i citologia
48
3.2. Promoció de la salut i prevenció del VIH/sida en alumnes dels Centres de Formació Ocupacional
A partir de l’experiència del programa DONA i SIDA realitzat en cases d’acollida –desenvolupat en
l’apartat anterior–, vam detectar la necessitat de continuar treballant en la prevenció de la sida en
d’altres grups, on la negació del risc era el discurs habitual. Durant el curs 2004-2005, es van realitzar
unes intervencions educatives per a la prevenció del VIH en dones i homes amb una vulnerabilitat
social especial i que, en aquell moment, formaven un grup natural al Centres de Formació
Ocupacional (CFO), amb uns resultats molt positius. A partir d’aquí, el programa educatiu dirigit a
persones especialment exposades (DHEE) a l’VIH té com a finalitat última la de crear consciència de
risc relacionat amb la seva salut sexual i reproductiva. El nostre plantejament es basa en el fet que el
treball en grup facilita la reflexió i el debat envers a l’autocura, evidencia els diferents posicionaments
davant la salut i afavoreix la comprensió de la relació existent entre la prevenció i l’estat de salut en
general.
En general, la transmissió heterosexual de l’VIH ha incrementat notablement en els últims anys; però,
a més, sabem que aquest risc augmenta en moments concrets del cicle vital de les persones davant
una especial vulnerabilitat biològica, psíquica i/o social. Consegüentment, la nostra intervenció es fa
necessària, alhora que efectiva, per a la prevenció del VIH en persones amb una major vulnerabilitat
social (per qüestions econòmiques, per manca de formació o problemàtica psicosocial en general) i
que, a la vegada, es troben en un moment de canvi. A més, considerem necessari que tant dones com
homes puguin assumir que un contacte sexual sense risc és responsabilitat dels dos membres de la
parella.
D’altra banda, els CFO són centres on sovint trobem persones que no han assistit a l'educació
secundària o l'han realitzada de manera intermitent i en moments personals complexes. Això significa
que aquestes persones, molt probablement, no han pogut estar en contacte amb un taller d’educació
afectivosexual ja que aquests, en la seva majoria, es realitzen en aquesta etapa de l'educació. Poder
realitzar tallers afectivosexuals en CFO suposa una oportunitat de trobar grups socials que sovint es
troben en risc i als que, per tant, és prioritari atendre.
Aquest any 2012 s’ha realitzat aquest projecte a les localitats de Vic i Les Roquetes.
Objectius
L’objectiu general del projecte és crear consciència de risc en relació a la salut sexual i reproductiva de
les persones destinatàries, fent especial atenció a l’VIH/sida. Els objectius específics del projecte són:
a) Crear un espai de seguretat, confiança, respecte i llibertat.
b) Oferir informació sobre serveis públics i privats d'atenció a la salut sexual i reproductiva.
49
c) Oferir recursos per a l'empoderament, l'autocura i l'autogestió de la salut sexual i reproductiva.
d) Corregir les limitacions informals a l'accés a aquest tipus de recursos (gènere, edat, cultura, opció
sexual, etc...).
e) Formar agents de salut.
Metodologia
La metodologia que s’ha fet servir pel desenvolupament dels tallers s’ha basat en el treball grupal.
S’han utilitzat, però, diverses tècniques per a la dinamització dels grups, com ara: debat en grup,
discussió de casos concrets, roll playing i demostració pràctica dels diferents mètodes contraceptius.
D’entre el material utilitzat destaquem: làmines i maquetes de l’aparell reproductiu femení i masculí,
mètodes contraceptius, power point sobre salut sexual y mètodes, casos pràctics, fulletons
informatius, maquetes de penis de diverses mides, maleta de mètodes contraceptius, etc.
El taller consta de dues sessions d’una durada de 2 hores cadascuna, tenint en compte les
característiques del grup i les necessitats horàries. Les sessions s'executen seguint les recomanacions
dels professionals del centre i el programa curricular, raó per la qual es duu a terme un treball previ
amb el/la coordinador/a del grup mitjançant els següents passos:
1. El/la coordinador/a del grup del CFO exposa l'activitat als assistents i els sol·licita que realitzin
demandes respecte el taller, a través de qüestionari (qüestionari 1 de demandes obertes).
2. Els/les talleristes es reuneixen amb la persona que coordina el grup amb el que es farà el taller.
L'objectiu de la trobada és conèixer bé el grup (edat, sexe, perfils socioeconòmics,
característiques específiques) i recollir les demandes que han fet els assistents al taller.
En els tallers es desenvoluparan les següents activitats:
Primera sessió:
- Presentar el recurs de Planificació Familiar de la població. Justificació del taller.
- Reflexionar sobre el concepte de sexualitat.
- Facilitar informació sobre fisiologia de l’aparell sexual masculí i femení.
Segona sessió:
- Facilitar informació sobre els diferents mètodes contraceptius.
- Donar conèixer els conceptes de ITS i VIH/sida.
- Avaluació dels tallers.
50
3.2.1. Talleres realitzats en el 2012
Durant 2012 s'han realitzat 7 tallers en 3 localitats de Catalunya.
Localitat Centre Perfil Nº
assistents Edats
Nº
homes
Nº
dones
Les Roquetes Casa d’Oficis de Les Roquetes PQPI 10 Entre 15 i 18 3 7
Les Roquetes Casa d’Oficis de Les Roquetes PQPI 14 Entre 15 i 19 12 2
Vic UEC UEC 9 Entre 15 i 18 s 9 0
Vic UEC UEC 13 Entre 15 i 18 10 3
Vic Escola de Perruqueria PQPI 10 Entre 16 i 17 0 10
Vic IES Vic PQPI 14 Entre 16 i 18 14 0
Vic PQPI Comerç PQPI 11 Entre 16 i 18 6 5
7 tallers 5 centres 81 Entre 15 i 19 54 27
Podem observar que, de les 81 persones que han assistit a aquests tallers, la majoria són homes. Tot i
que, tant els homes com les dones gaudeixen de les intervencions que es fan amb aquest programa,
és cert que s’ha posat més èmfasi en la participació dels homes per tal d’assolir els objectius marcats.
Creiem que l’increment de la participació dels homes en aquests tallers, respecte als anys anteriors,
és una fita important per tal de consolidar aquest treball de prevenció imprescindible.
Casa d’Oficis de Les Roquetes
La Casa d’Oficis de les Roquetes va mostrar-se interessada en els tallers a través de la tècnica de
l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, amb qui fa anys que realitzem aquest programa. Aquest és el
tercer any en el que hi realitzem tallers i, en aquesta ocasió, vam treballar amb dos cursos.
Els temes que més han interessat als assistents segons les seves valoracions són: l’VIH/sida, el plaer,
els mètodes anticonceptius (especialment, preservatiu femení, preservatiu masculí i mètode
anticonceptiu d’emergència), l’avortament i els aparells sexuals (emfasitzant la maqueta femenina).
En general, els i les assistents han expressat que no han trobat en falta cap tema, tan sols un alumne
indica que li hagués agradat parlar de com donar plaer a la dona.
L'avaluació s'ha realitzat a través de la valoració de les persones assistents i de la persona que realitza
el taller. En relació a la valoració global del taller, els i les participants expressen que els ha agradat
molt i que ha estat interessant i divertit.
51
Vic
Aquest és el segon any que realitzem aquest programa a Vic, a través de la regidora de Salut de
l’Ajuntament. Aquest any es va realitzar a tres grups de PQPI i dos de la UEC (Unitat d’Educació
Compartida).
Els temes que més han interessat als assistents, segons les seves valoracions són: els mètodes
anticonceptius i d’emergència, l’aparell sexual masculí i femení, informació general sobre sexualitat i
plaer i les ITS-VIH. Un dels participants ha trobat a faltar parlar de jocs eròtics, pornografia i
accessoris eròtics.
L'avaluació s'ha realitzat a través de la valoració de les persones assistents i de la persona que realitza
el taller. En relació a la valoració global del taller, les persones expressen que els ha agradat molt i que
esperen tornar-lo a realitzar en un futur. A més, la professional que realitza aquests tallers l’ha valorat
de manera molt positiva, ja que es tracta d’una població amb pocs coneixements sobre sexualitat i
moltes idees tergiversades, amb ganes d’aprendre i tenir més informació.
3.2.2. Conclusions finals del projecte
Aquest any hem treballat només amb adolescents de 15 a 19 anys, la major part dels quals eren
homes. Seguim constatant la falta d’informació respecte a la sexualitat i a la manera d’evitar
embarassos i ITS. I, en el millor dels casos, la desconnexió entre la teoria que han après a la classe de
ciències naturals de l’escola i el seu cos, és a dir, alguns d’ells recorden haver estudiat l’aparell sexual i
la reproducció humana però és un coneixement aïllat que no relacionen amb les seves experiències
sexuals per plaer.
Els i les participants expressen la necessitat de tenir espais com el que ofereix aquest programa on
puguin trobar una resposta respectuosa i sense judici als seus dubtes i inquietuds sobre sexualitat. En
aquesta línea, constatem la necessitat de formar als i les mestres en educació sexual perquè puguin
millorar la seva tasca educativa.
Alguns educadors i educadores, sobretot dels grups en els que hi ha noies, expressen la seva
preocupació per la mala formació en sexualitat que tenen els seus alumnes i com aquest fet es
manifesta en embarassos no desitjats i relacions afectives poc saludables i conflictives.
En conclusió, animem a seguir treballant en aquesta línea i oferint aquest programa el pròxim any.
52
3.3. Intervenció intercultural sobre Drets Sexuals i Drets Reproductius, Salut Sexual i Reproductiva en joves de diferents cultures
L’any 2012 l’APFCIB ha realitzat el projecte d'Intervenció intercultural sobre Drets Sexuals i Drets
Reproductius, Salut Sexual i Reproductiva en joves de diferents cultures. L'execució del projecte es va
fer a centres educatius de secundària on existia un percentatge de població immigrada del 10%.
Durant la intervenció es van dur a terme 11 tallers (de dues sessions per grup, de dues hores de
durada cada sessió) a diversos centres educatius de diferents poblacions de la província de Barcelona.
Els tallers estan destinats a joves d'entre 12 i 18 anys, amb la finalitat última de sensibilitzar i
fomentar els Drets Sexuals i Drets Reproductius (DSiDR), la Salut Sexual i Reproductiva (SSiR) i la
sexualitat afectiva. Aquests tallers plantegen dinàmiques sobre els DSiDR i que treballen els mites i
posicionaments dels i les joves en matèria de salut sexual i reproductiva.
El programa marc de les 2 sessions és el següent:
Primera sessió:
- Conèixer els DSiDR.
- Comencem a parlar-ne.
- Mites (Posicionament).
- Bústia de preguntes.
Segona sessió:
- Qui ho fa amb qui.
- ITS i mètodes anticonceptius.
- Identificar DSIDR.
- Bústia de respostes.
3.3.1. Talleres realitzats en el 2012
Els tallers realitzats aquest 2012 han estat els següents:
Centres Nombre de tallers Població
IES Joan Pelegrí 2 Tallers: 1 CFGM i 1 PQPI Barcelona
IES Premià de Mar 2 Tallers: CFGM Premià de Mar
Salesians de Sarrià 3 Tallers: CFGM Informàtica, CFGM Gestió
administrativa i PQPI
Barcelona
53
Centres Nombre de tallers Població
Salesians de Mataró 3 Tallers Mataró
Espai Jove Cerdanyola 1 Taller Cerdanyola
Malgrat les dificultats de finançament, els resultats obtinguts amb aquests tallers han estat molt més
satisfactoris dels esperats inicialment. El total de joves que han participat a aquests tallers ha estat de
184, 130 nois i 54 noies, trencant així la freqüent dinàmica de major participació de les noies en
aquestes temàtiques. Per altra banda, el ventall de demandes dels tallers per edats s’ha obert des
dels 12 fins als 18 anys, augmentant molt la possibilitat d’intervenció i de prevenció de l’àmbit de la
salut sexual i reproductiva.
Un dels objectius prioritaris del projecte era poder treballar amb població jove immigrada o de
l’anomenada “segona generació” i ens marcàvem com a fita que tots els grups tinguessin almenys un
10% de població amb aquestes característiques. Si observem les dades del gràfic, veurem que en tots
els casos es supera el 10% i arriba fins al 93%. En total, han participat 90 joves, de més de 15
nacionalitats diferents, que suposen un 48,91% del total de participants. Així doncs, aquest objectiu
també ha estat assolit amb escreix. Val la pena també remarcar que els objectius de formar,
sensibilitzar i oferir recursos en matèria de Drets Sexuals i Drets Reproductius també han estat
assolits satisfactòriament ja que en tots els tallers s’ha donat el 100% dels continguts planificats i amb
el 100% de participació dels i les joves assistents que han avaluat els tallers com a molt positius i han
adquirit coneixements fonamentals per a la millora de la seva salut sexual i reproductiva.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
IES Joan Pelegrí IES Premià de Mar Salesians de Sarrià (CFGM)
Salesians de Sarrià (PQPI)
Salesians Mataró
30%
40%
20%
65%
93%
Percentatge de població immigrant assistent
54
Quadre de les intervencions realitzades durant l’any 2012
Grups Núm. Nois Noies %població immigrant
N. alumnes immigrats
Nacionalitats Edats
Grup 1 CFGM IES Joan Pelegrí
18 15 3 30% 5 Bolívia Argentina Pakistan
16-18
Grup2 PQPI IES Joan Pelegrí
15 8 7 30% 7 Equador India Pakistan
16-18
Grup 3 CFGM1 IES Premià de Mar
24 12 12 40% 10 Marroc Argentina Pakistan
17-18
Grup 4 CFGM2 IES Premià de Mar
19 9 10 40% 7 Argentina Marroc Rep. Dominicana Perú
16-18
Grup 5 CFGM Informàtic Salesians de Sarrià
17 11 6 15% 3 Bolívia Argentina Marroc
17-18
Grup 6 CFGM Gestió Ad. Salesians de Sarrià
14 5 9 20% 2 Argentina 16-18
Grup 7 PQPI Salesians de Sarrià
12 7 5 65% 7 Romania Pakistan Equador Perú
16-18
Grup 8 Aprén i Treballa: Salesians Mataró
16 16 0 93% 15 Xinesa Marroc Colòmbia Bolívia Sud Africans
16-18
3.3.2. Conclusions finals del projecte
Aquest projecte ha estat molt interessant respecte als seus resultats i la seva incidència. En la majoria
d’intervencions, observem com els continguts que es treballaven eren pràcticament desconeguts per
els i les joves. És a dir, la majoria no havien sentit mai a parlar dels Drets Sexuals i Drets Reproductius
i, quan es parlava de sexualitat, tan sols coneixien la informació més relacionada amb la perspectiva
reproductivista i biologista: mai havien treballat la sexualitat des d’una perspectiva integral.
En conseqüència, creiem que els resultats han estat molt satisfactoris en totes les intervencions ja
que el nivell de coneixements adquirits en aquestes sessions ha estat molt elevat, tant per la
metodologia emprada com per l’adaptació dels continguts a la realitat social dels i les joves. Cal tenir
en compte que el col·lectiu de joves immigrats, és un dels grups naturals que es troben especialment
exposats al risc i, per això, és del tot necessari treballar i fomentar la salut sexual i la salut
55
reproductiva amb ell. Alhora, cal que coneguin quins són els drets que s’hi relacionen i els serveis de
la xarxa pública que els pertoquen, per tal d’afavorir la millora de la cohesió social. També s’ha incidit
en les relacions afectives per una major igualtat i respecte entre la població jove amb relació al
gènere, l'orientació sexual i les diferències culturals
D’altra banda, el fet de realitzar la intervenció als mateixos centres és una molt bona estratègia per
poder arribar a aquest col·lectiu i afavorir la comprensió de la relació existent entre la prevenció i
l’estat de salut en general. A més, els resultats de les dinàmiques on s’incideix en les diferències
interculturals en matèria de sexualitat han donat uns resultats molt satisfactoris i participatius. De la
mateixa manera, s’ha produït un ric intercanvi d’experiències que ha incrementat els coneixements
de les altres cultures.
Un any més, alumnes de diferents cultures han sigut informats i formats sobre drets sexuals i drets
reproductius: hem promogut el coneixement sobre salut sexual i sobre els recursos i serveis de què
disposen els i les adolescents per aconseguir una vida sexual saludable; hem promogut el pensament
crític i la capacitat de decisió, per tal que aquest col.·ectiu tingui una vida més saludable; i hem
intentat promoure la participació dels joves perquè actuïn com a agents actius de la seva pròpia salut
sexual, responsabilitzant-se de les seves actuacions. Tant l’alumnat com els centres han valorat de
manera molt positiva tenir un espai on parlar de salut sexual i afectiva i demanden poder tenir aquest
espai de forma freqüent.
Els sistemes d’avaluació previstos dins els projecte inclouen l’avaluació dels i les joves assistents als
tallers, dels i les professionals dels centres educatius i de les professionals de l’APFCIB que ha impartit
els tallers. Les tres perspectives coincideixen en fer una avaluació molt positiva d’aquesta activitat per
diferents motius: innovadora, dinàmica, metodologia, resposta, nous coneixements, etc. Així doncs,
des de l’APFCIB creiem que val la pena continuar amb el projecte i creiem que són necessàries noves
intervencions a nous centres i municipis, alhora que volem mantenir les intervencions als centres i
municipis que ja s’han realitzat, donada la seva demanda de repetir l’experiència els propers anys.
3.4. Curs de capacitació en drets i salut sexual i reproductiva per a dones immigrades
L’APFCIB ja fa alguns anys que forma part del projecte de la Federació de Planificació Familiar Estatal
per tal de formar dones immigrades en drets i salut sexual i reproductiva. Aquest 2012, s’han realitzat
3 seminaris de formació on han participat 37 dones de diferents països que s’han convertit en agents
actives de la seva SSiR i de la de les persones del seu entorn i comunitat.
Es tracta d’una formació fonamental per conèixer els drets, recursos i documents vinculats
directament amb la salut sexual i la salut reproductiva que no sempre són de fàcil accés per a les
persones d'altres països. S’adreça a dones immigrades a través d’uns cicle formatiu de 9 hores i amb
un temari específic.
56
Objectius
Promoure la salut sexual i reproductiva garantint un millor desenvolupament social i laboral de
les dones immigrades.
Facilitar el coneixement dels drets sexuals i reproductius entre les dones immigrades, propiciant
així la presa de decisions segures i informades.
Programa
1. Marc teòric referencial sobre sexualitat i reproducció:
- Enfocament des del concepte de salut sexual i salut reproductiva, de la prevenció i la
promoció de la salut.
- Enfocament des del concepte de drets sexuals i drets reproductius.
2. Vivències de la sexualitat:
- Relacions i pràctiques sexuals. Identitat sexual, rols sexuals i orientació del desig.
- Els models i vincles relacionals: parelles i famílies (diferents conceptes i realitats).
3. Promoció i prevenció de la salut reproductiva i la salut sexual:
- Embarassos desitjats i no desitjats.
- Anticoncepció.
- Interrupció voluntària de l’embaràs.
- Infeccions de transmissió sexual i VIH.
4. Sistema sanitari:
- Funcionament, serveis i recursos en matèria de salut sexual i reproductiva en la Comunitat
Autònoma.
Es realitza un tractament transversal en tots els blocs dels aspectes següents: mites i tabús;
condicionants de gènere, culturals i socials; i legislació. S’aplica una perspectiva de gènere i
intercultural en tots ells.
Aquest 2012 s’han realitzat les següent intervencions:
Centre d’Informació i Recursos per a dones de Santa Coloma de Gramenet. Dones assistents: 10.
Països de procedència: Marroc, Equador, Colòmbia, Bolívia, Índia i Senegal. Mitjana d'edat: 34
anys. Avaluació: entre bé i molt bé totes les sessions.
57
Centre d’Informació i Recursos per a dones de Mataró (Grup 1). Dones assistents: 12. Països de
procedència: Senegal, Guinea Conakry, Marroc, Brasil i Uruguai. Mitjana d'edat: 37 anys.
Avaluació: entre bé i molt bé totes les sessions.
Centre d’Informació i Recursos per a dones de Mataró (Grup 2). Dones assistents: 15. Països de
procedència: Senegal, Guinea Conakry, Marroc, República Dominicana. Mitjana d'edat: 32 anys.
Avaluació: entre bé i molt bé totes les sessions.
3.5. Intercanvi intercultural sobre salut sexual i salut reproductiva a través de video-fòrums
L’APFCIB ja fa alguns anys que forma part del projecte de la Federació de Planificació Familiar Estatal
per tal realitzar aquests vídeo-fòrums sobre drets i salut sexual i reproductiva amb població
immigrada. Aquest 2012, s’han realitzat 5 vídeo-fòrums a diferents municipis del territori català on
han participat 63 persones de diferents països que s’han convertit en agents actives de la seva SSiR i
de la de les persones del seu entorn i comunitat.
Aquesta intervenció vol facilitar coneixements i habilitats per a la presa de decisions segures i
informades respecte a la sexualitat i la reproducció que garanteixin el benestar i la salut sexual i
reproductiva de dones i homes immigrants. Per això es planteja una línia formativa a través del treball
en vídeo-fòrums per afavorir el diàleg intercultural. Aquesta nova metodologia de treball s’utilitza
com una eina per dinamitzar i promoure la participació i comunicació. La metodologia emprada és
fonamentalment basada en el vídeo-fòrum i la unitat didàctica de referència a través de dinàmiques
participatives i els grups de discussió. Es facilitaran fulletons informatius i tota la informació referent
als recursos sociosanitaris relacionats.
Objectius
Crear espais de diàleg i participació intercultural per treballar la salut sexual i reproductiva
Promoure els coneixements sobre salut sexual, els recursos i serveis relacionats que millorin la
capacitat de decisió, l’accés i el seu ús i, com a conseqüència, obtinguin una vida més plena i
saludable.
Promoure la participació d’aquests col•lectius i la seva formació com agents actius de la seva
salut i la dels membres del seu entorn.
Establir col·laboracions entre les entitats i comunitats de persones immigrades i les autòctones.
58
Aquest 2012 s’han realitzat les següent intervencions:
Centre Grameimpuls, Santa Coloma de Gramenet. Persones assistents: 12 dones i 6 homes.
Països de Procedència: Marroc, Pakistan, Índia, Bolívia, Nigèria i Ghana. Mitjana d'edat: 33 anys.
Avaluació: totes van valorar entre bé i molt bé la sessió.
Centre Acollida Talaia, Barcelona. Persones assistents: 12 dones. Països de Procedència: Amèrica
Llatina i Bangladesh. Mitjana d'edat: 17 anys. Avaluació: totes van valorar molt bé la sessió.
Seu APFCIB, Barcelona. Persones assistents: 15 dones. Països de Procedència: Amèrica Llatina i
Itàlia. Mitjana d'edat: 35 anys. Avaluació: totes van valorar molt bé la sessió.
CIOD Sant Adrià del Besòs. Persones assistents: 16 dones. Països de Procedència: Amèrica Llatina
i Marroc. Mitjana d'edat: 28 anys. Avaluació: totes van valorar molt bé la sessió.
Serveis Socials de Vic. Persones assistents: 8 dones. Països de Procedència: Marroc, Índia i Àfrica
Subsahariana. Mitjana d'edat: 30 anys. Avaluació: totes van valorar entre bé i molt bé la sessió.
59
4
Programa de
sensibilització a famílies
60
4. Programa de sensibilització a famílies
4.1. Xerrades amb col·laboració de la Diputació de Barcelona
L’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i
Balears ha executat durant l’any 2012 els tallers
adreçats a mares i pares que han estat encarregats
pel Servei de Salut Pública de la Diputació de
Barcelona. Al taller Conflictes i problemes amb
adolescents han participat un total de 480 persones
i, tal com es pot observar al gràfic, la participació de
les mares és molt més elevada que la dels pares.
Com en molts casos, també assisteixen als tallers els
polítics i les polítiques, els educadors i les
educadores i els tècnics i les tècniques municipals
relacionades amb el tema.
Comparant aquestes dades amb les del 2011
ens adonem que, tot i que la nostra Entitat
ha impartit un taller menys, el nombre de
participants ha augmentat significativament.
I, sobretot, cal destacar que es manté la
participació de les mares en un 75% aquest
2012 i, per altra banda, incrementa lleument
la participació dels pares, que ha passat d’un
14% al 2011 a un 21% al 2012. També val la
pena observar que el percentatge de
polítics/es, formadors/es i tècnics/es es
manté en un 5%.
Quadre de les intervencions realitzades durant l’any 2012
Xerrada Municipi Assistents
Conflictes i problemes amb adolescents Cervelló 23
Conflictes i problemes amb adolescents Torelló 40
Conflictes i problemes amb adolescents Vilanova de Sau 19
Conflictes i problemes amb adolescents Vacarisses 13
21%
74%
5%
Percentatge de participants per grups
Pares Mares Polítics/ques i tècnics/ques
0%
20%
40%
60%
80%
Pares Mares Polítics/ques i tècnics/ques
Nombre d'assistents per grups
61
Xerrada Municipi Assistents
Conflictes i problemes amb adolescents Vallirana 12
Conflictes i problemes amb adolescents Monistrol de Montserrat 4
Conflictes i problemes amb adolescents Folgueroles 8
Conflictes i problemes amb adolescents Teià 60
Conflictes i problemes amb adolescents Òdena 15
Conflictes i problemes amb adolescents Torrelavit 9
Conflictes i problemes amb adolescents Tona 10
Conflictes i problemes amb adolescents Taradell 32
Conflictes i problemes amb adolescents Subirats 0
Conflictes i problemes amb adolescents Castellví de Rossanes 13
Conflictes i problemes amb adolescents Castellgalí 1
Conflictes i problemes amb adolescents Tiana 24
Conflictes i problemes amb adolescents Casserres 24
Conflictes i problemes amb adolescents Sant Vicenç de Montalt 50
Conflictes i problemes amb adolescents Masquefa 8
Conflictes i problemes amb adolescents Bigues i Riells 9
Conflictes i problemes amb adolescents Castellterçol 15
Conflictes i problemes amb adolescents Collbató 18
Conflictes i problemes amb adolescents La Granada 24
Conflictes i problemes amb adolescents Sant Antoni de Vilamajor 25
Conflictes i problemes amb adolescents Ullastrell 24
TOTAL 480
Conclusions
Fa més de set anys que l’APFCIB ofereix aquest tipus de tallers i xerrades per sensibilitzar i treballar
amb les famílies. Els tallers que s’ofereixen a través del Servei de Salut Pública de la Diputació de
Barcelona tenen unes característiques pròpies que afecten directament al seu resultat i eficiència.
62
Aquest programa té una valoració molt positiva, en general, tant l’activitat com el seu
desenvolupament. El nombre d’assistents depèn de diferents factors com poden ser l’organització i la
implicació del tècnic o tècnica municipal, però s’ha de tenir en compte que les activitats es solen dur
a terme en municipis molt petits. A la vegada, creiem que treballar amb grups d’entre 10-20 persones
dóna molta qualitat a la intervenció realitzada i per aquest motiu els resultats i les avaluacions solen
ser tan satisfactòries. De tota manera, cal destacar que aquest any els grups han estat
majoritàriament més nombrosos i l’assistència ha augmentat.
Després de molt temps desenvolupant aquesta activitat, observem com el fenomen més destacable
és la constant participació de les mares i la dificultat per aconseguir l’augment en l’assistència de
pares. Aquesta és una qüestió que caldria treballar amb profunditat i, si cal, pensar en noves fórmules
que poguessin canviar aquesta tendència. El percentatge majoritari de persones assistents es mou
dins l’edat de 30-45 anys.
Aquest tipus d’intervencions són molt necessàries i demandades, com ho demostren la majoria
d’avaluacions i sol·licituds que es reben. Les persones assistents estan satisfetes i demanen que
aquestes activitats es mantinguin any rere any. Tot i això, pensem que seria necessari repensar el
plantejament del programa i vincular l’organització d’aquestes xerrades a les AMPES i escoles de
mares i pares dels municipis.
4.2. Formació a famílies: l'educació afectiva com a part del creixement
L’APFCIB ha treballat aquest 2012 en un programa formatiu específic adreçat a famílies amb fills i filles
segons grups d'edat, que consisteix en unes sessions formatives amb continguts relacionats amb
l'educació afectiva, atencions i hàbits en aquest tipus de famílies. El programa destinat a la formació
de famílies de l’APFCIB ha estat coordinat i realitzat per un important equip de professionals membres
de l’Entitat amb una llarga experiència en intervencions en aquest àmbit.
El nombre d'intervencions en grup ha vingut marcada pel finançament aconseguit per tirar endavant
el projecte, entre d'altres qüestions. Així doncs, finalment el projecte ha pogut donar cobertura al
treball en 2 grups de famílies d'escola bressol i 5 grups més de famílies amb fills i filles dins l'etapa de
l'ensenyament obligatori.
Objectius generals
1. Formar i donar eines a les famílies per incorporar l'educació afectiva com a part del procés de
creixement dels seus fills i filles des del seu naixement.
2. Fomentar la trobada entre pares i mares o altres membres de la família, per parlar i intercanviar
les experiències i vivències sobre la relació amb els fills i les filles.
63
Del total de 109 persones assistents als tallers, hi
havia una majoria de dones molt important (84%),
cosa que es repeteix en la majoria dels projectes
que tenim amb famílies de centres educatius.
Aquest fet ens mostra com segueix preponderant la
figura materna en l’educació dels fills i filles i en la
temàtica de la sexualitat i l’afectivitat. I l'edat dels
pares i mares diferia segons si tenien els fills i filles
a l'escola bressol o eren més grans. En general, van
participar al taller mares i pares d'entre 31 i 53
anys. També assistiren educadores.
4.2.1. Tallers famílies escoles bressol
Aquest any 2012 hem realitzat la intervenció en dos grups de famílies de la ciutat de Vic, ja que la
intervenció es va coordinar amb l’Ajuntament de Vic per tal de fer-ho extensiu a totes les famílies de
les llars d’infants de la població. Les dues intervencions es realitzaren a la Llar d’Infants Serra
Sanferm.
Grup 1. El taller es dugué a terme en dues sessions de 3 hores cadascuna. Els dissabtes 5 i 19 de
maig de 10 a 13h. En total van participar 10 mares.
Grup 2. El taller es realitzar els dimarts 5, 12 i 19 de juny de 19 a 21h. Van participar 12 persones
(entre elles un home) que vingueren a totes les sessions.
Les participants van mostrar molt interès en els tallers. La participació va ser molt alta i respongueren
bé a les propostes de treball que es realitzaren. Mostraren moltes inquietuds respecte la sexualitat
infantil i la falta de coneixements respecte la mateixa i van sortir molt motivades per seguir formant-
se i treballant aquest tema. Les participants van valorar molt positivament el taller. Les professionals
educadores que van assistir també l’ han valorat molt bé.
4.2.2. Tallers famílies ensenyament obligatori
Hem realitzat la intervenció amb 5 grups de famílies de diferents municipis, ja que la intervenció es va
coordinar amb els seus Ajuntaments donades les demandes inicials per tal de fer-ho extensiu a totes
les famílies amb fills i filles a l'ensenyament obligatori de les poblacions. La única excepció ha estat la
intervenció a l'AMPA de l'Escola IPSE de Barcelona.
16%
84%
Percentatge de participants per grups
Pares Mares
64
Grup 1: SANT CELONI. El taller es realitzar els dimarts 16 i 23 d'octubre al Centre d’Ocupació i
Formació Baix Montseny. Van participar 13 persones, 10 dones i 3 homes, que vingueren a totes
les sessions.
Grup 2: VALLIRANA. El taller es realitzar 8 I 11 d'octubre a la Masia Molí Can Batlle. Van participar
18 persones, 14 dones i 4 homes, que vingueren a totes les sessions.
Grup 3: AMPA ESCOLA IPSE de Barcelona. El taller es realitzar 24 i 31 de gener a l'Escola IPSE.
Van participar 26 persones, 20 mares i 6 pares. En algun cas només assistiren a una sessió però la
majoria vingueren a les dues.
Grup 4: VILADECANS. El taller es realitzar 26 i 30 de març. Van participar 13 mares. En algun cas
només assistiren a una sessió però la majoria vingueren a les dues.
Grup 5: TORELLÓ. El taller es realitzar 22 I 25 de maig. Van participar 17 assistents, 14 mares i 3
pares. Tots vingueren a les dues sessions.
4.2.3. Conclusions
Els tallers han funcionat molt bé i les famílies s’han mostrat molt motivades, en general. Ha estat
relativament fàcil organitzar-los i dur-los a terme, gràcies a la col·laboració dels Ajuntaments i a
l'experiència de treball de la nostra entitat amb aquests. L’avaluació per part de les famílies i les
educadores és molt positiva i mostra la necessitat de seguir obrint espais on parlar de sexualitat i
criança des de la primera infància. Les educadores que participaven han recalcat la importància de
formar els seus equips professionals en aquest sentit, animant-nos a realitzar programes dirigits a
aquesta població pel seu rol clau en l’educació dels infants i joves i l’acompanyament de les famílies.
El que sí ha estat un punt de coincidència, entre totes les persones que van gaudir del projecte, és
que aquests tallers haurien de tenir continuïtat i s'haurien d'ampliar per tal que les famílies de nens i
nenes en l'etapa del procés de creixement i d'adolescents i joves puguin dotar-se de coneixements i
eines per a l'educació afectiva dels seus fills i filles.
65
5
Programa d’incidència política
66
5. Programa d’incidència política
5.1. Observatori de Drets Sexuals i Drets Reproductius
L’Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius (ODSiR) és un projecte impulsat des de l’Associació de
Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) dins el programa general d’accions sobre
incidència política i sensibilització de la pròpia entitat. Des de que es va posar en funcionament el
febrer del 2008, l’ODSiR s’ha donat a conèixer a particulars, entitats i organismes de tal manera que
s’ha convertit en l’espai de referència per a la informació, promoció i reivindicació dels Drets Sexuals i
Reproductius. En aquests més de tres anys de vida, l’equip tècnic de l’APFCIB s’ha esmerat en
actualitzar i impulsar l’ODSiR amb noves campanyes i propostes:
Al 2008 –just després del seu naixement– l’ODSiR es va convertir en l’espai a la Xarxa de la
Plataforma a favor del Dret a l’Avortament (PFDA), conjunt d’entitats i professionals impulsat per
l’APFCIB que vol incidir en la política de l’Estat Espanyol per tal d’assolir un canvi de llei beneficiós
per les dones i una aplicació igualitària en tot el seu territori. La PFDA treballa coordinada amb la
Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït i entre les dues engloben més de 150 entitats i
1.000 particulars adherits com diputats/des, actrius, professionals, etc.
Al 2009, just després de l’aprovació de l’avantprojecte de Llei de l’Avortament, l’ODSiR es va
convertir en la plataforma de distribució de la campanya radiofònica “I de l’avortament, tu què en
penses?”. Aquesta campanya informativa composta per 5 falques té l’objectiu de fomentar el
coneixement de la Llei de l’avortament més enllà dels tòpics, focalitzant el debat en aquells punts
en què l’APFCIB i la PFDA han centrat la seva feina d’incidència política: el dret a decidir si tenir
fills/es o no tenir-ne, l’educació sexual i afectiva, la inclusió dels avortaments dins la xarxa de salut
pública i la regulació de l’objecció de consciència de les persones professionals.
Entre el 2010 i 2012, L’ODSiDR ha estat un dels projectes prioritaris de l’APFCIB. Així doncs, s’han
dut a terme una sèrie d’actuacions que resumirem tot seguit:
1. Millorar la qualitat de la informació d’actualitat que ofereix l’ODSiR:
- Publiquem al mur del facebook de l’ODSiDR la notícia més rellevant de la setmana.
D’aquesta manera els amics de l’Observatori tenen constància del seguiment de l’actualitat
que es fa des de la web i poden accedir-hi directament a través de l’enllaç de facebook.
67
- Hem creat un protocol
d’actualització setmanal per poder
oferir un recull de les notícies més
rellevants relacionades amb Drets
Sexuals i Drets Reproductius que
apareixen a la premsa generalista i
especialitzada. El sistema de recull
de les notícies es basa en dos
mecanismes: alertes de notícies de
google a través de 20 paraules claus i
sindicació a través de RSS a les
seccions de salut o societat de tots
els diaris generalistes de Catalunya,
Balears i l’Estat espanyol.
- Hem introduït un cercador per
paraula clau a la secció de notícies
de l’Observatori perquè el nostre
públic pugui trobar ràpidament
aquella notícia o informació concreta
que busca.
2. Fer un recull rigorós de la documentació que conforma la informació en profunditat. Hem
reorganitzat les pàgines de la web i creat noves seccions. La nova pàgina d’Investigació i
documentació recull estudis divulgatius de l’àmbit acadèmic classificats per àmbits temàtics
(que pengem en format PDF), i ofereix enllaços a les principals revistes científiques dedicades
a Drets Sexuals i Drets Reproductius. La
intenció d’aquesta nova pàgina es
començar a teixir una relació de
col·laboració amb els diversos grups
d’investigació que es dediquen a temes
relacionats amb DSiDR a Catalunya,
recollint les seves publicacions i oferint-
los la pàgina de l’Observatori com a lloc
de publicació i punt de trobades entre
ells. La pàgina de Materials és un
compendi de recursos pedagògics per
treballar els Drets Sexuals i els Drets
Reproductius que pretenem anar nodrint
amb la col·laboració de totes aquelles
persones i entitats que publiquen
materials relacionats amb aquest tema.
Aquestes dues noves secciones simbolitzen la intenció i funció de l’Observatori: recollir allò
que ens sembla més rellevant de l’àmbit a acadèmic, educatiu i polític en temes de DSIDR per
oferir-ho com a recurs a la població en general.
68
3. L’Observatori com a espai de seguiment de l’activitat política en matèria de DSiDR. Hem
actualitzat el recull d’aquesta activitat política tant a l’àmbit estatal com a Catalunya i Balears.
A cada una d’aquests àmbits territorials incloem un recull de totes les lleis en matèria de
DSiDR i d’aquells decrets i documents que regulen el desplegament d'aquestes lleis.
4. L’Observatori com a Espai de referència de l’Intergrup Parlamentari Català sobre
Desenvolupament, Població i Salut Reproductiva. Al desembre de 2009 es va crear aquest
Intergrup Parlamentari Català, del qual l’APFCIB ha assumit la dinamització conjuntament
amb la Federació Estatal de Planificació Familiar. Hem creat una pàgina de l’Observatori
dedicada a fer un seguiment de les activitats de l’Intergrup Parlamentari Català per donar-les
a conèixer a la població.
5. Campanya per difondre i dinamitzar l’ODSIR en general.
- Dinamització de perfil Facebook de l’ODSiR i creació del twitter @ODSIDR. La web de
l’Observatori és un espai que s’actualitza constantment i ofereix moltes novetats, però a
l’actualitat les web són estructures fixes a Internet i són les xarxes socials les eines
d’interacció immediata encarregades de comunicar les novetats. Perquè el nostre públic
potencial pugui conèixer les notícies d’actualitat més rellevants o qualsevol novetat que
hem publicat a l’Observatori es dinamitza el perfil de facebook de la web (Odsir Apfcib) i el
twitter @ODSIDR. Permeten una veritable interacció amb el nostre públic: tothom pot
publicar suggeriments, documentació, esdeveniments, etc. al nostre mur, cosa que ens
segueix apropant a l’objectiu final de construir en xarxa la web de l’Observatori.
69
- Elaboració i distribució d’enganxines, que les persones
professionals que col·laboren en altres projectes de l’APFCIB
distribueixen entre els assistents a aquestes activitats
(distribució en el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat,
als tallers amb mares i pares, al Centres de Formació
Ocupacional, a la Universitat, etc).
A continuació mostrem algunes dades estadístiques sobre l’ODSIDR a la xarxa durant el 2012 que
mostren un increment de les visites en un 23,5% respecte al 2011 i que es continuen distribuint amb
les mateixes preferències que en anys anteriors:
Informe: Resum - observatori.apfcib.org
Període: 01/01/2012 - 12/31/2012
Total de sessions 53,959.00
Total de pàgines vistes 169,924.00
Total d’accessos 370,373.00
Total de bytes transferits 40.82 GB
Mitjana de sessions per dia 147.43
Mitjana de pàgines vistes per dia 464.27
Mitjana d’accessos per dia 1,011.95
Mitjana de bytes transferits per dia 114.21 MB
Mitjana de pàgines vistes per sessió 3.15
Mitjana d’accessos per sessió 6.86
Mitjana de bytes per sessió 793.26 KB
Duració mitjana de les sessions 00:09:43
Informe: Gràfic de sessions - observatori.apfcib.org
Període: 01/01/2012 - 12/31/2012
Gràfic de sessions 7,000 Sessions
1/2012 3,401
2/2012 3,854
3/2012 4,216
4/2012 4,486
5/2012 4,725
6/2012 3,729
7/2012 3,363
8/2012 4,270
9/2012 5,093
10/2012 5,907
11/2012 5,962
12/2012 4,953
Total 53,959
70
Informe: Pàgines sol·licitades - observatori.apfcib.org
Període: 01/01/2012 - 12/31/2012
Pàgines (1-10) / 625
Pàgines
vistes Percentatge
1. /noticia.php 26,748 15.74%
2. /pagina.php 12,359 7.27%
3. /docs/9/embarazoySIDA.pdf 9,580 5.64%
4. /agenda.php 7,676 4.52%
5. /plataforma.php 6,789 4.00%
6. /plataforma_es.php 6,452 3.80%
7. /docs/5/saludtrabajo.pdf 5,048 2.97%
8. /index.html 5,028 2.96%
9. /docs/doc/Estudioaborto.pdf 4,388 2.58%
10. /docs/9/SIDABalears.pdf 4,165 2.45%
Ver total: 88,233 51.92%
Total: 169,924 100.00%
Informació interpretació dades
Sessió: Una sèrie d’Accessos al web en un període específic de temps per part d’un visitant.
Pàgines vistes: Una petició al servidor Web de part del navegador del visitant per a qualsevol pàgina Web; aquest exclou imatges, javascript i altres tipus d’arxius.
Accés: Qualsevol sol·licitud a un servidor de Web de part de l’explorador d’un visitant.
Bytes: La quantitat d’ample de banda de la xarxa utilitzada pels arxius sol·licitats durant l’interval de dates seleccionat.
5.2. Intergrup Parlamentari Català sobre Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva
La tasca d’Incidència Política ha continuat durant aquests anys a Catalunya aconseguint, a finals del
2009, la creació de l’Intergrup Parlamentari Català sobre Població, Desenvolupament i Salut
Reproductiva i posant-lo en funcionament durant tot el 2010. Després de les eleccions a finals del
2010, l'Intergrup es va tornar a constituir segons el nou Parlament al 2011 però les eleccions
anticipades de novembre del 2012 han provocat un nou trencament en l’estabilitat i la continuïtat
d’aquest Intergrup. Malgrat tot, durant el 2012 es van dur a terme moltes accions i activitats que han
consolidat una tasca en matèria de Salut Reproductiva i Desenvolupament dins del Parlament de
Catalunya.
71
Objectius
1. Crear un fòrum de treball i discussió sobre temes d’interès comú relacionats amb els Drets
Sexuals i Reproductius. Alhora es treballaran qüestions derivades dels temes de població i el
desenvolupament en el marc de la cooperació autonòmica, estatal, europea i internacional.
2. Treballar conjuntament per incrementar la consciència, l’experiència i la incidència en relació a
aquests temes en els àmbits autonòmic, estatal i internacional mitjançant el Parlament de
Catalunya, el Congrés dels Diputats, el Consell d’Europa, la Unió Europea i en la resta de fòrums
que es cregui adient.
3. Promoure el coneixement, l’enteniment i l’acceptació dels Drets Sexuals i Reproductius a través
de la convocatòria i participació en conferències, compareixences, visites d’estudi, etc.
relacionades amb aquests temes.
4. Reforçar els esforços del Parlament de Catalunya en aquest àmbit mitjançant les següent
mesures:
Activitats de l’Intergrup durant el 2012
a) Sessió de constitució de l’Intergrup Parlamentari Català de Població, Desenvolupament i Salut
Reproductiva per a la legislatura 2010-2014. L’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut
Reproductiva del Parlament de Catalunya, que va iniciar el seu funcionament l’any 2009 i es va
constituir novament el 4 d’abril del 2011 per a la legislatura 2010-2014, ha continuat la seva tasca
durant el 2012. Està integrat per membres de tots els grups parlamentaris i té la funció de
promoure la renovació ideològica i social i la sensibilització en matèria de Drets Sexuals i Drets
Reproductius. La tasca de l’Intergrup es consolida a través de sessions ordinàries internes i
sessions extraordinàries que s’obren a la participació d’altres institucions, entitats i/o
professionals. Entre les activitats que es realitzen, es troben: fòrums de discussió, visites d’estudi
a altres països, participació en trobades o conferències internacionals i enfortiment de relacions
institucionals amb altres grups parlamentaris de naturalesa similar.
De tota manera, donades les circumstàncies extraordinàries d’aquest any, en què s’han convocat
noves eleccions i s’ha dissolt la cambra, l’Intergrup també ha quedat dissolt i s’ha aturat el seu
funcionament. Per tant, caldrà constituir-lo de nou a partir del 2013 per a la nova legislatura. Així
doncs, la composició de l’Intergrup va quedar de la següent manera:
Sra. Anna Figueras i Ibàñez, coordinadora de l’Intergrup i membre del Grup Parlamentari de
Convergència i Unió.
Sra. Núria Segú Ferré del Grup Parlamentari Socialista.
72
I. Sra. Eva García i Rodríguez del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.
I. Sra. Mercè Civit Illa del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida
i Alternativa.
H. Sra. Carme Capdevila i Palau del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
I. Sra. Carmen de Rivera i Pla del Grup Mixt (Subgrup Parlamentari Ciutadans).
Personal de Suport : Sra. Anna Casas i Gregorio, Lletrada i Sra. Eva Vendrell i Catalán, Gestora
parlamentària.
b) I Acció Parlamentària pel Dret a la Salut. El 16 de març del 2012 a les 12 h. al Parlament de
Catalunya es va celebrar la 1ª Trobada Parlamentària sobre Salut Global. Les membres de
l’Intergrup i experts internacionals es
van reunir en aquesta trobada sota el
títol Inversió en cooperació, en salut i
salut reproductiva: tendències
europees i la situació a l’Estat Espanyol.
La conferència central va anar a càrrec
del Sr. Miguel Ongil, Responsable de
Programa del Fòrum Parlamentari
Europeu i la Sra. Liliana Marcos, tècnica
d’incidència política de la Federació de
Planificació Familiar Estatal. En aquesta
ponència es va posar de manifest la
situació actual respecte a la distribució de l’ajuda oficial per al desenvolupament dels diferents
països.
c) II Acció Parlamentària pel Dret a la Salut. El 17 de maig del 2012 a les 11:30 h. al Parlament de
Catalunya es va celebrar la 2a Trobada Parlamentària sobre Salut Global. Les membres de
l’Intergrup i experts internacionals es van reunir en
aquesta trobada sota el títol “Equitat en la salut: l’accés
universal als sistemes de salut”. La conferència central va
anar a càrrec de la Sra. Anna Cirera, experta en Salut
Pública Internacional i el Sr. Joe Kutzin, representant del
Departament de Finançament de Sistemes de Salut de
l’OMS.
En general, uns 100 milions de persones cauen en la
pobresa cada any per pagar cures sanitàries en el
moment del seu ús. La no disponibilitat de serveis o el
preu dels mateixos porten a que 1.000 milions de
73
persones no tinguin accés a l’atenció sanitària necessària. Un creixent consens a la Comunitat
Internacional crida a desenvolupar sistemes de prepagament i risc mancomunat de la salut que
eliminin el pagament directe i universalitzin la protecció social. Hauria de ser aquest el següent
compromís global en salut després del 2015?
d) Viatge d’Estudi a Filipines del 6 al 12 d’agost. Calen accions urgents per garantir el dret a la salut,
inclosa la salut sexual i reproductiva, així com del lliure exercici dels drets sexuals i reproductius.
Filipines és un dels països prioritaris de la cooperació de l’Estat Espanyol i forma part del grup de
països que ha apostat per aconseguir desenvolupar un sistema de protecció social de la salut que
cobreixi a tota la població, eliminant els pagaments directes i reforçant l’atenció primària per tal
que sigui disponible per a totes i tots.
Així doncs, es va organitzar una delegació formada per Quatre parlamentaris i parlamentàries de
l’Intergrup que treballa a les Corts de Madrid, la coordinadora de l’Intergrup català, la Sra. Anna
Figueras, i dos tècniques de la FPFE per tal de visitar el país. L’objectiu del viatge ha estat ampliar
el coneixement sobre la cobertura sanitària universal i l’extensió dels serveis, inclosos l’accés a la
salut i l’exercici dels drets sexuals i reproductius, i entendre com la salut sexual i reproductiva
s’articula als plans de desenvolupament de Filipines per a la consecució dels Objectius de
Desenvolupament del Mil·lenni tenint en compte el nivell de suport dels donants europeus al
desenvolupament d’aquest país.
Després d’aquest viatge, els i les parlamentàries participants van signar una Declaració
Parlamentària. En aquesta declaració s’exposa la situació del que havien observat i el seu
compromís de donar suport a tot un seguit d’accions encaminades a millorar el context de
l’assoliment d’aquesta cobertura universal de la salut eliminant el copagament, sobretot en els
casos de major vulnerabilitat, tal i com recomana l’OMS.
e) Presentació de l’Informe 2012 del Fons de Població de Nacions Unides. Sí a l’opció, no a l’atzar,
planificació familiar, drets humans i desenvolupament. L’Institut de Salut Global de Barcelona, la
Federació de Planificació Familiar Estatal i l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i
Balears van organitzar la Presentació de l’Informe del Fons de Població Mundial del 2012. La
presentació es va fer el passat 16 de novembre a les 12 h. a la Facultat de Medicina de la
Universitat de Barcelona i va anar a càrrec del Sr. Luis Mora, Responsable de l’Àrea d’Igualtat de
gènere, drets humans i cultura de l’UNFPA.
L’informe posa de manifest com en el món desenvolupat i entre les elits dels països en
desenvolupament, es dóna per asseguda la possibilitat de decidir quants fills i filles tenir i quan
tenir-los. Tanmateix, per a la majoria de les persones residents en països en desenvolupament,
especialment les més pobres, les possibilitats i els mitjans de determinar la mida de les seves
famílies són escasses o insuficients. Segons s’estima, hi ha 222 milions de dones que no tenen
accés a serveis fiables i d’alta qualitat de planificació familiar, així com a la informació sobre això i
als subministraments, la qual cosa les col·loca en situació de risc de tenir embarassos no desitjats.
74
Actualment, hi ha un reconeixement gairebé universal que la planificació de la família és un dret
intrínsec, afirmat i sostingut per molts altres drets humans. Atès que es tracta d’un dret, la
planificació voluntària de la família hauria d’estar a l’abast de tothom, i no solament dels més rics
o els més privilegiats.
f) Coordinació i comunicació de l’Intergrup català a través de l’APFCIB, que ha organitzat les
reunions mensuals de l’Intergrup, les seves participacions en conferències internacionals i les
jornades formatives i de treball que s’han dut a teme. Totes les activitats, jornades, viatges i
documents fets i generats a l’Intergrup s’han anat difonent i es pot visitar un espai propi de
l’Integrup al web del Parlament de Catalunya.
Tot i això, com a membre impulsora i responsable de la Secretaria Tècnica d’aquest Intergrup,
l’APFCIB ha difós aquesta informació a tots els contactes de persones associades, entitats,
professionals i institucions a través del correu electrònic, mitjançant la nostra àrea de
comunicació. A més, per recollir tota la tasca de l’Intergrup durant el 2012, s’ha editat el 3er. Full
Parlamentari que també s’ha enviat a tots els contactes tant per correu postal com per correu
electrònic.
Per incidir en la importància de la tasca que es realitza des de l’Intergrup, l’APFCIB va crear un
espai propi dins l’Observatori de Drets Sexuals i Drets Reproductius on qualsevol persona, entitat
i/o institució poden fer el seguiment de les activitats de l’Intergrup, trobar els documents
generats i descarregar-se el full parlamentari.
75
5.3. Contactes i reunions del programa d’incidència política
L’APFCIB ha mantingut reunions amb entitats, partits polítics, membres del Govern de la Generalitat
de Catalunya, membres del Parlament de Catalunya i membres d’altres institucions polítiques que
s’han interessat per treballar els temes que ens ocupen:
Reunions amb la Conselleria de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya. Després del
canvi de Govern a la Generalitat de Catalunya a finals del 2010, des de l'APFCIB s'ha treballat per
mantenir el contacte amb els nous representants, però durant el 2012 no s’ha aconseguit
mantenir la interlocució que s’ha iniciat de nou a principis del 2013. Alhora s’ha sol·licitat una
nova convocatòria de la Comissió Assessora de l'atenció maternoinfantil i d'atenció a la salut
afectiva, sexual i reproductiva creada per decret el 26 d’octubre del 2010 de la que l'APFCIB n'és
membre oficial.
Partits Polítics. S’han mantingut diverses reunions per assessorar els partits en els continguts dels
seus programes ideològics en matèria de salut sexual i reproductiva i, alhora, insistir en les
reivindicacions que la nostra Entitat ha considerat imprescindibles.
Col·laboració amb altres Entitats. L’APFCIB forma part de la Junta de la Federació de Planificació
Familiar Estatal. Això implica una tasca permanent de seguiment dels diferents programes sobre
sexualitat i reproducció d’arreu de l’Estat. Per tant, durant tot l’any s’han fet trobades i reunions
mensuals a Madrid per acordar les finalitats a nivell del territori en l’àmbit de l’Estat Espanyol.
Alhora, la FPFE també s’inclou dins de la IPPF a nivell internacional on participen multitud de
països amb l’objectiu de marcar les línies de futur pel que fa a la planificació familiar i els drets
sexuals i reproductius de les persones.
A més, el treball en xarxa és un dels objectius prioritaris de l’APFCIB i, per això, durant el 2012
s’ha participat activament amb el Comitè 1er. de Desembre on es mantenen trobades
periòdiques durant tot l’any per definir les línies de treball en l’àmbit de prevenció del VIH/sida.
També s’ha treballat conjuntament amb CA LA DONA, la Xarxa Feminista, la Campanya del Dret
a l’Avortament i les entitats que en formen part. L’APFCIB és membre activa de la XARXA DE
DONES PER LA SALUT, amb les reunions i activitats que se’n deriven. L’APFCIB també és membre
activa del Consell Nacional de Dones de Catalunya i treballa concretament en el Grup 5 dedicat a
l’eix de salut de les dones i del Consell de Dones de Barcelona amb una sèrie de reunions
periòdiques per traçar les línies de treball en matèria de dones a la ciutat de Barcelona.
Cal destacar, també, l’estreta col·laboració que s’ha consolidat amb les entitats que van formar al
seu moment la Plataforma a Favor de l’Avortament com ACAI, l’Associació Catalana de
Llevadores, Dones Juristes, la Societat Catalana de Contracepció, etc.
76
6
Programa de
sensibilització i difusió
77
6. Programa de sensibilització i difusió
6.1. Maleta pedagògica sobre els Drets Sexuals i Reproductius
Després de la presentació i difusió del Material didàctic adreçat a grups i entitats de DONES i a
professionals que treballen amb JOVES majors de 16 anys que es va fer al 2010, i la demanda de
formació i del material del 2011, aquest 2012 es va
organitzar una sessió de treball amb professionals
sobre aquest tema, amb el CIRD i l’Ajuntament de
Barcelona.
Per tant, el 23 de febrer del 2012 es va celebrar el
“Taller de dinamització de la maleta de Drets
Sexuals i Reproductius” a l’Espai Jove de Fontana.
Objectiu
Oferir la metodologia i els recursos adients per tal de
treballar la salut sexual i la salut reproductiva des
d’una perspectiva de gènere.
Programa
La sessió està dividida en dos parts. Una primera part comú i una segona dedicada al treball en grup:
Primera part (9 a 10:30 h.). A càrrec de Sílvia Aldavert Garcia i Maria Honrubia Pérez.
- Presentació del material didàctic. Per què aquest material, en què consisteix i com funciona.
- Aproximació als drets sexuals i reproductius. De la Declaració Universal dels Drets Humans a
l’actualitat.
- El debat actual sobre els DSiDR. El Debat dels drets sexuals i reproductius avui en dia a
Catalunya.
- Diferents models educatius relacionats amb la salut sexual i reproductiva
Segona part (11 a 14 h.). A càrrec de Maria Honrubia Pérez, Carmen Duchamp, Anna Gutiérrez,
Amparo del Pino, Anna Salvia i Noemí Elvira.
- Aquesta segona part està dedicada al treball en grups. En cada grup es treballarà d’acord a un
tema en funció de l’àmbit del que provinguin els i les professionals.
- Es realitzarà un breu grup de discussió sobre el tema a treballar, i seguidament posarà en
pràctica alguna de les dinàmiques que es proposen al material didàctic.
78
Resultat
La jornada va tenir un gran èxit i van assistir més de 100 persones que van valorar molt positivament
la iniciativa i el material de treball. La majoria van coincidir en què els hagués agradat més poder
aprofundir en el material presentat i que els tallers haguessin tingut més temps. En general, va ser
una sessió molt positiva i satisfactòria per donar a conèixer i fer accessible aquest material per a
professionals multidisciplinars.
6.2. Presentació de la publicació Mirades Feministes a l’Agenda del
Desenvolupament. Drets sexuals i reproductius
L’APFCIB va ser una de les entitats escollides per les seves bones pràctiques en matèria d’incidència
política i Drets Sexuals i Drets Reproductius. En aquest sentit, sorgeix la publicació Mirades Feministes
a l’Agenda del Desenvolupament. Drets sexuals i reproductius, realitzada per Cooperacció amb el
suport de la Diputació de Barcelona, que recull el treball d’incidència política i social sobre el tema,
fet per diferents associacions feministes i de dones de Catalunya, Àfrica i Amèrica Llatina.
Concretament, les organitzacions implicades en la publicació han estat Ca la Dona, Creación Positiva i
APFCiB, a Catalunya; Iamaneh (Mali), a Àfrica; i La Corriente (Nicaragua), la Casa de la Mujer
(Colòmbia) i Las Dignas (El Salvador), a Amèrica Llatina. Aquestes organitzacions comparteixen
l’objectiu comú per a eliminar els obstacles que impedeixen l’exercici dels drets sexuals i reproductius
de les dones, tot i que hi hagi diferències en la metodologia segons els contexts polítics, socials i
culturals.
79
6.3. Xerrades de sensibilització sobre DSiDR
Des de l’APFCIB s’ha seguit fent xerrades de sensibilització sobre Drets Sexuals i Drets Reproductius a
tot el territori, com és el cas de la que es va fer el 15 de març del 2012 a Sant Pere de Ribes o la
participació a les I Jornades Internacionals sobre Estratègies Feministes el 7 de novembre a Barcelona.
O d’altres com les 2 sessions sobre els Drets
Sexuals i Drets Reproductius i la Llei de Salut
Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària
de l’Embaràs, impartides per la Noemí Elvira al
Curs de Sexualitat i afectivitat. Una mirada
integradora de la Fundació Autònoma Solidària
a la Universitat Autònoma de Barcelon, a l’abril
i al novembre de 2012.
I totes les activitats organitzades pel Comitè
1er de Desembre en relació al Dia Mundial
Contra la Sida, organitzades a Barcelona la
setmana del 26 de novembre al 2 de
desembre de 2012.
6.4. Participació al XXIII Simposi de la Societat Catalana de Contracepció
L’APFCIB va participar al 2012 en el XXIII Simposi
de la Societat Catalana de Contracepció com a
entitat col·laboradora, oferint ponències de les
seves membres i amb un estand on es va fer
difusió dels materials i projectes que l’Entitat
porta a terme.
80
6.5. Presentació del llibre Viaje al ciclo menstrual
L’APFCIB va col·laborar en la
presentació del llibre Viaje al Ciclo
Menstrual, escrit per l’Anna Salvia,
membre de l’Entitat. Aquest llibre és un
kit de viatge per arribar a un tresor que
totes les dones tenim a dins, un tresor
que sempre ha estat aquí però el mapa
del qual es va perdre fa molts anys,
segles, potser quan les dones van ser
cremades per saber-lo utilitzar. Viaje al
Ciclo Menstrual va dirigit a totes les
dones en etapa fèrtil que vulguin
recuperar aquest poder i connectar
amb la saviesa que ens ofereix el Cicle.
La presentació es va fer el 18 d’abril del
2012 al Centre Jove d’Anticoncepció i
Sexualitat (CJAS).
6.6. Col·laboració amb campanyes
L'APFCIB, com a membre de la Xarxa de Dones per la
Salut i del Comitè 1er. de Desembre, ha participat a
diverses campanyes i mobilitzacions per reivindicar la
salut pública i els Drets Sexuals i Drets Reproductius.
81
7
Comunicació i premsa
de l’APFCIB
82
7. Comunicació i premsa de l’APFCIB
7.1. EL web de l’APFCIB
Ja fa 6 anys que es va posar en funcionament una nova plana web de l’APFCIB. Aquest web, amb els
avenços i la posada en funcionament de l’Observatori de DSiDR i les xarxes socials vinculades, s’ha
convertit en una pàgina de presentació de l’entitat. Malgrat tot, es manté una actualització dels
temes més importants i de referència per al treball que ens ocupa. Tot i la manca de finançament per
a poder fer canvis i mantenir el web actualitzat que ha dificultat molt la seva dinamització
l'increment de les visites respecte al 2010 és gairebé d'un 25%. Així doncs, les dades avaluables del
2012 ens mostren els següents resultats.
Informe: Resum - apfcib.org
Període: 01/01/2012 - 12/31/2012
Total de sessions 34,172.00
Total de pàgines vistes 189,590.00
Total d’accessos 268,872.00
Total de bytes transferits 24.40 GB
Mitjana de sessions per dia 93.37
Mitjana de pàgines vistes per dia 518.01
Mitjana d’accessos per dia 734.62
Mitjana de bytes transferits per dia 68.27 MB
Mitjana de pàgines vistes per sessió 5.55
Mitjana d’accessos per sessió 7.87
Mitjana de bytes per sessió 748.74 KB
Duració mitjana de les sessions 00:02:01
Metodologia
En aquest informe analitzarem les diverses dades segons els criteris marcats per mesurar els
moviments del web. Començarem amb els accessos mensuals que són totes les peticions que es fan
al servidor del web de l’APFCIB per part de l’explorador d’un visitant per qualsevol tipus d’arxiu
(imatge, html, pdf, etc.).
83
Informe: Gráfic de sessions - apfcib.org
Període de dates: 01/01/2012 - 12/31/2012
Gráfic de sessions 6,000 Sessions
1/2012 2,988
2/2012 3,546
3/2012 3,349
4/2012 4,600
5/2012 2,718
6/2012 2,221
7/2012 2,365
8/2012 2,200
9/2012 2,499
10/2012 2,738
11/2012 2,477
12/2012 2,471
Total 34,172
L'anàlisi d’apartats més visitats del web durant el 2012 ens mostra que els apartats més vistos
corresponen a documentació i materials de treball i, concretament, es contrasta l'interès per la
documentació relacionada amb l'educació sexual infantil com al 2011.
Informe: Págines sol·licitades - apfcib.org
Període de dates: 01/01/2012 - 12/31/2012
Págines (1-10) / 122 Págines
vistas %
1. /pdf/ed_sexual_infantil.pdf 102,959 54.31%
2. /pdf/acceso_al_aborto_en_espana_(gie_acai).pdf 19,006 10.02%
3. /php/index.php 11,109 5.86%
4. /index.html 7,830 4.13%
5. /php/projectes.php 4,159 2.19%
6. /pdf/cooperacio_i_salutsexual.pdf 4,008 2.11%
7. /php/novetats.php 3,877 2.04%
8. /php/centres_cliniques.php 2,303 1.21%
9. /php/centres_publics.php 2,171 1.15%
10. /swf/intro_fotos.swf 1,832 0.97%
Ver total 159,254 84.00%
Total 189,590 100.00%
84
7.2. L’Info de l’APFCIB
Durant el 2012 l’APFCIB ha continuat amb l’eina per a la difusió de la informació i les activitats que es
fan relacionades amb l’àmbit que ens ocupa: l’Info de l’APFCIB. L’Info respon a la necessitat imperant
de donar, de forma organitzada i sistemàtica, tota la informació sobre els esdeveniments socials i
polítics que s’estaven realitzant entorn els Drets Sexuals i Reproductius.
Aquest informatiu s’envia a través del correu electrònic a totes les persones associades i a altres
contactes de l’APFCIB. Durant el 2012 s’ha intentat mantenir una certa freqüència d’enviament tot i
que no s’ha pogut fer cada 15 dies com estava previst donada la gran acumulació de feina en altres
projectes i la manca de personal per poder-lo realitzar puntualment. Malgrat tot, continua sent una
mesura que ha tingut molt èxit ja que la informació és molt clara i de fàcil accés i així ens ho han
transmès moltes de les persones receptores.
7.3. La premsa i l’APFCIB
Al llarg del 2012, l’APFCIB ha tingut un contacte freqüent amb els diversos mitjans de comunicació,
tant escrits com audiovisuals. S’han escrit notes de premsa, fet entrevistes i aparicions als mitjans en
relació als diversos temes relacionats amb els Drets Sexuals i Reproductius i, sobretot, referents al
procés d’aplicació de la nova Llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs.
85
Totes aquestes aparicions, entre moltes d’altres notícies s’han anat penjant al web i al facebook de
l’ODSIDR i també s'han anat enviant amb l'Info a tots els contactes. Cal tenir present que el contacte
amb els mitjans de l’APFCIB també s’ha fet a través de les Plataformes de les que forma part com la
Xarxa de Dones per la Salut o el Comitè 1er de desembre.
Així doncs, un gran nombre d'entitats, institucions, persones particulars i professionals han pogut
seguir l'actualitat del debat sobre els DSiR gràcies a la nostra difusió i comunicació. Una mostra
d'aquestes notícies que s'ha difós és la següent:
Data Mitjà de comunicació Títol
04/01/12 EL PAÍS Las mujeres de Baleares deberan avanzar el dinero para abortar
09/01/12 ABC La Asociación de Planificación Familiar de Cataluña y Baleares (APFCIB)
ha criticado al gobierno Balear
25/01/12 EUROPAPRESS Gallardón anuncia al Congrés una reforma de la llei de l’avortament
per a exigir el consentiment patern en menors
20/02/12 EL PAÍS La reforma del aborto en manos de la derecha del PP, per Santiago
Barambio, President de l’Asociación de Clínicas Acreditadas para la
Interrupción Voluntaria del Embarazo (Acai)
15/02/12 EUROPAPRESS La SEC y la FEC niegan que la libre dispensación de la píldora del día
después aumente las ITS ni las relaciones sin protección
12/03/12 MEDIOS Y SIDA Lanzan vídeos para sensibilizar sobre el uso del condón como
prevención ante el VIH
13/03/12 EL PERIÓDICO “La racionalització de la medicina: Feminisme i salut de la dona”
27/03/12 Diario de Mallorca Las farmacias seguirán sin pedir el DNI para la píldora postcoital
04/04/12 EL MUNDO El gobierno español abandona la respuesta ante el sida
En el quadre següent es detallen les notes de premsa i comunicats que l’APFCIB ha difós com a entitat
i, també, com a membre de diferents plataformes. Si es volen veure al complet es pot visitar
l’Observatori de Drets Sexuals i Drets Reproductius.
Data Entitat Títol
09/01/12 Nota premsa APFCIB Rebuig absolut davant la mesura d’avançar els pagaments dels avortaments que vol establir el Govern de les Illes Balears
25/01/12 Nota premsa APFCIB Rebuig absolut davant les declaracions de canvis en la Llei de SSiR i d’IVE que ha fet el Ministre Gallardon
08/03/12 Comunicat de l’APFCIB, l’Associació Catalana de Llevadores i el Comitè 1er desembre
Comunicat a favor de l’anticoncepció d’emergència o píndola del dia després
86
Data Entitat Títol
25/07/12 Nota premsa APFCIB Rebuig davant les declaracions del Ministre Gallardón en relació a la prohibició de l’avortament en els supòsits de malformació o minusvalidesa del fetus
27/09/12 Nota premsa APFCIB Dia Internacional a Favor de la Despenalització de l’Avortament
15/11/12 Comunicat Comitè 1er desembre Més retallades, menys accés a la salut, un altre pas endarrera
01/12/12 Comunicat Comitè 1er desembre Manifest Dia Mundial de lluita contra la sida
En relació a aquestes notes de premsa i comunicats i a d’altres notícies relacionades amb els Drets
Sexuals i Reproductius, l’APFCIB ha aparegut a diversos mitjans de comunicació. Algunes de les
aparicions es detallen en el quadre següent:
Entrevista Sílvia Aldavert sobre la Llei de SSiR i d’IVE a Ràdio Canet
http://www.radiocanet.cat/canet/home/carta/2012-01-02-11-05/2012-01-02-12-00/60
La Asociación de Planificación Familiar de Cataluña y Baleares (APFCIB) ha criticado al gobierno
Balear
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1060545
http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/el-psib-estudia-interponer-un-recurso-contra-el-govern-
por-la-problematica-del-aborto.html
Resposta de l’APFCIB a les declaracions del Ministre Gallardón
http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/499505-les-menors-hauran-de-tenir-permis-
patern-per-avortar.html
http://www.elimparcial.es/nacional/las-reformas-de-gallardon-son-de-las-pocas-cosas-que-me-han-hecho-
sonreir-ultimamente-98405.html
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/3975814/silvia-aldavert-tornarem-avortaments-clandestins.html
http://tvbadalona.xiptv.cat/debat
Entrevista Sílvia Aldavert per la presentació de Mirades Feministes. Estratègies d’incidència en
Drets Sexuals i Reproductius
http://sicom.cat/sicomtv/2012/02/12/drets-sexuals-i-reproductius/
87
L’any 2012 ha estat un dels anys més complexos des que es va crear Associació de Planificació
Familiar de Catalunya i Balears. L’actual context de retallades econòmiques i de convulsions polítiques
i socials afecta especialment allò que l’APFCIB defensa amb més coratge: els Drets Sexuals i
Reproductius. Tanmateix, tal com es pot observar en aquesta memòria de l’any 2012, l’Associació
treballa activament per tal de mantenir les seves activitats i reivindicar les seves creences, que són els
nostres drets. Continuem treballant intensament per aconseguir els recursos necessaris per donar el
màxim de suport als nostres projectes, per tal que els efectes de la crisi no causin danys irreversibles.
I ho fem amb entusiasme, alegria i dedicació.
Des d’aquestes pàgines, us volem donar les gràcies pel vostre suport, el vostre compromís i els
vostres ànims. I per fer possible que l’Associació continuï present en la nostra societat, després de
més de 25 anys.
