Memòria '09

Memria 2009

1

3NDEX

1. Introducci ..............8

2. Relacions amb lAjuntament i les dependncies municipals...............18

3. Relacions amb la Junta de Govern Local de la Paeria........23

4. Relacions amb el Sndic de Greuges de Catalunya.........52

5. Relacions amb el Defensor del Pueblo.............................................. ....58

6. Actes del Frum de Sndics/ques, Defensors/es locals........................61

6.1 Actuacions del frumsd on ha participat el Sndic............................626.2 XI Trobada, Assemblea del Frum, St. Boi de Llobregat...............656.3 II Encuentro Estatal de Defensores Locales, Ciutat de Vigo..........696.4 Primer recull dinformes dels Sndics /es i defensors/es locals

de Catalunya................................................................................... .77

47. Diversos actes on ha estat convidat el Sndic local...............................89

8. Compliment dels compromisos que va adquirir el Sndic.......91

9. Altres actes del Sndic durant aquest any.............................................103

10. Compromisos del Sndic pel proper any.............................................110

11. Tipologia de les queixes.. .........................112

12. Conclusions .. ...................160

13. ANNEXOS 173

13.1 Queixes instades per la ciutadania que han donat lloca fer recomanaci..174

13.2 Queixes instades per la ciutadania en que la recomanaciha estat contestada i acceptada per la Junta deGovern Local ......................175

513.2.1 Recomanaci a lAdministraci municipal perqusubsani el ms aviat possible, a travs dunaregulaci explcita en lOrdenana Municipal deles diverses modalitats de targetes daparcamentper a persones amb mobilitat reduda.............................................175

13.2.2 Recomanaci a lAdministraci Municipal perqu adoptiles mesures necessries i oportunes perqu a qu faciliti la informaci que ha sollicitat el Grup Municipal CIU dels diferents organismes de lAjuntament.............................................185

13.2.3 Recomanaci a lAdministraci Municipal perqu adopti les mesures necessries i oportunes perqu canvi dubicaciel pas de vianants que ha installat al carrer Mag Morera, ja que davant hi ha un taller amb entrada i sortida de vehicles...........204

613.2.4 Recomanaci a lAdministraci Municipal perqu adoptiles mesures necessries i oportunes per a qu la JuntaMunicipal dArbitratge de Lleida, en un futur, sigui efica i rpida en les seves actuacions..................................................216

13.2.5 Recomanaci a lAdministraci Municipal perqu adopti les mesures necessries i oportunes per a qu la Junta Municipal dArbitratge de Lleida, en un futur, sigui efica i rpida en les seves actuacions ....................................221

13.2.6 Recomanaci a lAdministraci Municipal perqu adopti les mesures necessries i oportunes per a que, en un futur sigui efica i rpida en les seves actuacions i no demori una situaci com s el endarreriment del procediment administratiu............................226

713.2.7 Recomanaci a lAdministraci Municipal perqu adopti les mesures necessries i oportunes per a qu declari la nullitat i deixi sense efectes la denncia imposada al Sr. XXX ja que els fets no sajusten a Dret...................................................................239

13. 3 La Memria en grfics................................................................... 248

14. Normes de funcionament del Sndic Municipal de Greuges...............256

15. Fotografies de la presentaci de la Memria 09 al Ple Municipal, el dia 2 de juliol de 2010.........................................................................268

Memria de la Sindicatura Municipal de Greuges,que Josep Gin Badia, Sndic de Greuges de la Paeria,presenta al Ple de lAjuntament de Lleida, encompliment del que disposa larticle 27 del ttol IV: Deles relacions amb lAjuntament, de les Normes defuncionament de la Sindicatura.

Juliol, 2010

9

El Sndic Municipal de Greuges t com a funci fonamentaldefensar els drets que la ciutadania t reconeguts en lalegislaci de rgim local, amb total independncia iobjectivitat, cosa que duu a terme mitjanant la supervisi delactivitat de lAdministraci municipal, de les autoritats localsi del personal adscrit a les diferents dependnciesmunicipals.

A la vegada, El Sndic te una tasca important, que s nosolament defensar a les persones i vetllar pel correctefuncionament dels serveis pblics, sin tamb ferpedagogia democrtica i impulsar a la ciutadania a exercirels seus drets i tamb a complir els seus deures.

Tot plegat, porta al Sndic a ser un collaborador del'administraci que recomana i proposa solucions, partint dela base que tant ladministraci com el Sndic som servidorspblics.

10

Tamb conv assenyalar i posar de manifest que el Sndic ha complertsatisfactriament amb lobjectiu principal que el caracteritza: ferdinstrument mediador al servei de la ciutadania que planteja queixessobre la gesti municipal, i que, el Sndic ha de resoldre una vegada ms,amb la mxima objectivitat i independncia possible, tant en la forma deduu a terme la seva actuaci, com a lhora dadoptar les decisions o b lesrecomanacions.

Una vegada ms, en aquesta MEMRIA de lany 2009, el Sndic volmanifestar que no solament aconsella, orienta, i decideix sobre les queixesplantejades per les persones que sadrecen a loficina del Sndic, sin que,en bastants casos i amb resultats molt positius, el Sndic aprofundeix ambla resoluci de la queixa per mitj de la SOLUCI AMISTOSA.

11

s a dir, el Sndic intenta conciliar ambdues parts en litigi per tal devitar laincoaci dexpedient i, reduir considerablement la burocrcia i la prdua detemps, tant pels ciutadans i ciutadanes, com per la prpia Administracimunicipal.

12

En aquesta mena de supsits, com ja es va manifestar en les MEMRIESprecedents, es pot comprovar que el PONT DE DILEG s una actuaci que,entre altres,el Sndic fa servir per tal de facilitar la interrelaci entre la ciutadania ilAdministraci municipal i, a ms a ms, fa possible que el Sndic dugui a termela seva tasca ms eficament.

En aquesta lnia, el contacte directe i proper entre el Sndic municipal de Greugesi els responsables poltics, els tcnics municipals, i la resta de personal ambcapacitat de decisi, s, sense cap dubte, la millor via per a la defensa delsgreuges que puguin patir els ciutadans i ciutadanes.

Evidentment, no s el mateix conciliar que mediar, per, ambdues, sntcniques que ens han de servir per a la resoluci dels conflictes quesorgeixen entre lAdministraci municipal i la ciutadania.

Ens hem proposat desenvolupar una part important de la nostra feina ambaquestes eines i, com sha dit reiteradament en Memries precedents, ens hande servir per evitar la burocrcia, per aconseguir una major agilitat i rapidesa i

13

perqu les solucions que sadoptin siguin ms ben assumides per ambduesparts en conflicte. s a dir, intentar aconseguir la SOLUCI AMISTOSA entreambdues parts.

Lactivitat que sha dut a terme al llarg de lany 2009 pel Sndic Municipalde Greuges, dacord amb el que estableix larticle 27 de les Normes defuncionament de la Sindicatura, ha estat la segent:

En el tractament de les queixes shan dut a terme un total de 4122assistncies a la ciutadania entenent per aix, el conjunt de gestions,atencions directes i escrits.

Les consultes i entrevistes que shan fet amb les persones que han plantejatles queixes sn 1109 visites.

Les queixes que shan plantejat i exposat al Sndic lany 2009 han estat 260.

14

En aquest sentit, lactivitat que, de manera concreta, El Sndic Municipal deGreuges ha dut a terme durant lany 2009 ha estat la segent:

Van ser ateses 260 queixes, de les quals 170 van ser admeses i les 90restants van ser inadmeses.

Sha de fer pals que les queixes no admeses, ho son, perqu superenlmbit competencial del Sndic de Greuges de la Paeria i la nostraintervenci col.lisionara amb lmbit competencial daltres institucions.

El fet de no ser admeses, no significa, en cap circumstncia, la inhibici perpart del Sndic, ja que al ciutad o ciutadana, se li ofereix tot tipusdassessorament i informaci per a solucionar la seva queixa, marcant-li lespossibles rutes i procediments a seguir, oferint-li el suport administratiunecessari i el seguiment del mateix.

De les 170 queixes admeses, dacord amb lorganitzaci municipal:

15

2 corresponen a Alcaldia, 58 corresponen a la Regidoria dUrbanisme i Habitatge, 43 corresponen a la Regidoria dEconomia i Hisenda, 37 corresponen a la Regidoria de Mobilitat, Via Pblica i Seguretat, 6 corresponen a la Regidoria de Participaci, 8 corresponen a la Regidoria de Serveis Personals i Salut Pblica, 6 corresponen a la Regidoria de Medi Ambient i Horta, 4 corresponen a la Regidoria de Mercats, Comer i Consum, 3 corresponen a la Regidoria de Promoci Cultural i Festes, 3 corresponen a la Regidoria dEducaci i Atenci a la infncia

Pel que fa a la tramitaci de les 170 queixes admeses, cal dir, que es vanincoar 170 expedients.

Als 170 expedients incoats i investigats de lany 2009, shi ha dafegir 2 delany 2008 que van quedar per resoldre, per tant, sn 172 expedients entotal.

16

Dels 172 expedients incoats i investigats:

Per tant, i dacord amb el que shi ha exposat, es pot deduir que:

de les 170 queixes admeses de lany 2009, el 91% han estatsolucionades amistosament.

Altrament, dels 172 expedients que shan incoat i investigat:

2%..............arxivats3% .............pendents de tramitar

95%............ han estat resolts

163 ............van ser resolts ( 7 decisions i 156 solucions amistoses),3 ............ van ser arxivats6............. En queden per tramitar

17

Cal assenyalar que, en el supsit que la queixa plantejada no siguiresponsabilitat de lAdministraci municipal, sin que ho sigui de lAdministraciestatal o autonmica, des de loficina del Sndic, tal com ha fet daltres vegades,sinforma a les persones afectades de les actuacions i del procediment que shade dur a terme per resoldre la qesti plantejada.

En el cas que shagi diniciar alguna actuaci judicial, el Sndic informadegudament a les persones afectades perqu, si conv, sadrecin a l'IllustreCollegi dAdvocats de Lleida a buscar lassessorament jurdic necessari.

Com en les memries anteriors, en aquesta, tamb hi ha un grfic estadsticdels diferents sectors que han plantejat queixes al Sndic.

Cal assenyalar que de les 260 queixes ateses durant lany 2009 :

135...............van ser plantejades per HOMES113......... ......per DONES12............... restants per COLLECTIUS DIVERSOS

19

Igual que els anys precedents, durant lany 2009 les relacions entre elSndic Municipal de Greuges i les persones que treballen a lesdependncies municipals, han estat duna gran collaboraci, sobretota lhora de facilitar la informaci requerida.

Cal assenyalar que, les persones a qui es va sollicitar informaci sobrealguna queixa, perqu el contingut comportava certa complexitat a lhora deresoldre-la, no es van limitar solament a facilitar-la, sin que, es van oferir abescanviar impressions amb la persona que feia la queixa a fi de poder

trobar, conjuntament una soluci prou equnime per a les dues parts.

La collaboraci de les persones de les diferents dependncies municipalsha contribut a fer ms fcil laplicaci de la SOLUCI AMISTOSA entre lesparts en conflicte. SOLUCI AMISTOSA que, en aquesta Memria, haestat del 91%.

Puc afirmar que, en general tots han estat molt receptius als suggeriments ia les peticions que el Sndic els va expressar.

20

El que comporta una millora en la resposta al ciutad. Ja que, la demora no esbona per ning, ni pel departament en qesti, ni pel ciutad que est pendentduna contesta. Em plauria que servs de reflexi i encoratjament als pocs queno han estat diligents en les seves contestes.

s per aquest motiu que, una vegada ms, vull manifestar el meu agrament atotes les persones adscrites a les diferents dependncies municipals, aix comtamb, a tots els Regidors/es, ja que sense la collaboraci daquestespersones no hauria estat possible leficcia i lagilitat amb qu shan dut aterme les tasques de la Sindicatura.

Tanmateix, voldria recordar-vos la importncia cabdal que t el fet quequalsevol ciutad/na que presenta un escrit a lAjuntament, sollicitant el quesigui, ja sabeu que el ventall pot ser molt ampli, infinitat dopcions, ha de tenirla seva resposta per part de lAdministraci, en temps i forma i, a ms ams, motivada en totes les seves pretensions.

Com sabeu aix est regulat perfectament per llei, aix la Llei 30/1992 deRgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiucom, en el seu article 42.1 ens diu:

21

que ladministraci est obligada a dictar resoluci expressa en tots elsprocediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma diniciaci.

A la vegada que lart. 54 de la mateixa llei ens recorda que els actesadministratius han de ser motivats amb referncia succinta de fets ifonaments de dret... .

I aplicant el Principi de Bona Administraci implica imposar un determinatcomportament dels agents pblics en la forma de tractar els assumptes dela seva competncia, fonamentar el que sanomena ltica positiva,adreada a revifar el sentit de servei pblic i dels seus valors, aix com,el comproms amb les tasques i funcions dels poders pblics.

Ja que, administrar be, no s noms produir bones resolucions iprestar bons serveis, sin que va ms enll i comporta fer-ho de formams transparent, de manera que els ciutadans puguin conixer com shaarribat a la decisi o com sorganitza la prestaci del servei.

22

Per, tot aix noms saconsegueix amb una tasca conjunta del diaa dia entre servidors pblics i ciutadans, de mtua i estretacollaboraci, on cada part ha dassumir responsablement els seusdeures de carcter pblic.

24

Dacord amb el que estableixen les normes de funcionament de laSindicatura, el sndic/a ha de posar en coneixement a la Junta de GovernLocal de la Paeria totes les DECISIONS adoptades sobre les queixesadmeses, i trameses per la Sindicatura i que, han donat lloc a fer algunaRECOMANACI.

Ats aix, de les 7 DECISIONS adoptades lany 2009 i que es vancomunicar a la Junta de Govern Local de la Paeria, la Junta les va respondretotes. s a dir, EL GRAU DE RESPOSTA de les RECOMANACIONS ODECISIONS que el Sndic va fer lany 2009 ha estat del 100%.

Cal assenyalar, que de les 7 DECISIONS contestades, la Junta de GovernLocal nha adms les 7 en la seva base jurdica, per tant, el GRAUDACCEPTACI ha estat del 100%.

La relaci entre la Sindicatura Municipal de Greuges i la Junta deGovern Local, tenint en compte aquestes dades, es pot qualificar desatisfactria i de plena collaboraci, malgrat que, aquest any ha tardatms de que ens agradaria a contestar a les meves recomanacions.

25

Les respostes de la Junta de Govern Local les podem agrupar aquest any enun sol apartat:

El contingut de les decisions adoptades pel Sndic i de les respostes que hadonat la Junta de Govern Local en qu accepta la RECOMANACI han estatles segents:

En la decisi adoptada pel Sndic el dia 12 de maig del 2009, relativa a laqueixa plantejada pel Sr. XXX, en representaci de la seva filla, la Sra. XXX, ique fa referncia a la sanci que la Gurdia Urbana li va imposar per haverestacionat el seu vehicle matrcula XXXX, amb targeta daparcament per apersones amb disminuci o mobilitat reduda el dia 1 de desembre del 2007,en lloc on estan prohibides les parades, al carrer Llus Companys, XX deLleida.

26

El Sndic RECOMANA a lAjuntament ... que adopti les mesuresnecessries i oportunes perqu declari la nullitat i deixi sense efectesla denuncia imposada a la Sra. XXXX, ja que els fets que donen lloc ala sanci estacionar en lloc on estan prohibides les parades nosajusta a dret, al no tenir en compte en cap moment per part delsagents de la gurdia urbana la targeta de minusvlid que portava ladenunciada en el seu cotxe, que li permet aparcar i estacionar on facifalta.

Produint-se un conflicte dinteressos i un perjudici mot greu, ja que larealitat s que, la Sra. XXX t en vigor una targeta daparcament per apersones amb disminuci que li ha tramitat i concedit lAjuntament deLleida, dacord amb el Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002,que aix ho preveu, on lAjuntament t la competncia en matriadordenaci del trnsit, i per tant, s el que concedeix totes lesmodalitats de targetes daparcament regulades en el Decret (Art. 7) ones preveu que latorgament,

27

la concessi, aplicaci i desenvolupament es portar a terme pels enslocals. Cosa que no passa en lOrdenana Municipal de circulaci devianants i vehicles, aqu noms es regula la modalitat de reservesdestacionament per a persones amb mobilitat reduda (Art. 111 delOrdenana OMCV).

Per tant, el Sndic tamb RECOMANA que, davant la situaci de buitlegal que sest donant, lAjuntament subsani el ms aviat possible atravs duna regulaci explcita en lOrdenana municipal de lesdiverses modalitats de targetes daparcament per a persones ambmobilitat reduda, ja que, es un dret constitucional que els poderspblics, en aquest cas lAjuntament, garanteixin les poltiques socialsdintegraci de les persones amb discapacitats, aix lArt. 49 de laConstituci Espanyola ens diu:"Los poderes pblicos realizarn una poltica de previsin, tratamiento,rehabilitacin e integracin de los disminuidos fsicos, sensoriales ypsquicos, a los que prestarn la atencin especializada que requierany los ampararn especialmente para el disfrute de los derechos queeste Ttulo otorga a todos los ciudadanos".

28

Tot plegat, permetr que les persones amb discapacitats tinguin lesmateixes oportunitats que la resta dindividus de la societat perlautogovern de la seva vida.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la segent:

A la vista de quant fins ara sha fet esment, es proposa a la Juntade Govern Local, en relaci a la recomanaci de la Sindicatura deGreuges de 28 doctubre de 2009, donar-se per assabentada de laseva recomanaci, tot comunicant-li que atenent al Decret de laGeneralitat 97/2002 de 5 de Mar, publicat al DOG 3602 amb data25/03/2002 sobre la targeta daparcament per a persones ambdisminuci i altres mesures adreades a facilitar el desplaament deles persones amb mobilitat reduda, t per objecte la regulaci dunconjunt de mesures adreades a facilitar i millorar el desplaamentde les persones amb mobilitat reduda..., per tal de facilitar la sevacirculaci, autonomia personal i integraci social i professional (art.1.1). article 5 que estableix els segents punts:

29

a) Permetre que els vehicles que portin persones amb mobilitat reduda,puguin aturar-se, pel temps imprescindible, per recollir o deixarpersones o carregar o descarregar objectes a qualsevol lloc de la viapblica, sempre que no impedeixi la circulaci de vehicles ovianants.

b) Permetre que, ..., estacionin, sense cap limitaci de temps i senseobtenir comprovant, en els estacionaments amb horari limitat i enles zones de crrega i descrrega...

f) Permetre que els vehicles que portin persones titulars duna targetadaparcament per a persones amb disminuci puguin estacionar-se,pel temps imprescindible, en qualsevol lloc de la via pblica, sempreque no impedeixi la circulaci de vehicles o vianants.

Per tant, i atenent a que la Gurdia Urbana va actuar perrequeriment, cal considerar que aix significa que alg necessitavaentrar o sortir amb el vehicle i no podia (per tant, estava impedint lacirculaci de vehicles).

30

En conseqncia, hem dentendre que lactuaci que va motivar ladenncia va ser correcta i ajustada a dret, doncs en cap cas es potinterpretar que el decret esmentat que regula el tema objectedaquesta qesti dna dret a estacionar en qualsevol lloc, conculcant elsdrets dels altres conductors, tal com en definitiva va passar en aquestcas.

Tot aix, sense entrar a valorar el fet de qu lagent manifesta, sensedubtar-ho, que mai ha posat una denncia a un vehicle que dugusla targeta de minusvlid, fet que fonamentaria lexistncia dun dubtems que raonable sobre si en el vehicle estava collocada la ditatargeta o, si ms no, ho estava en un lloc visible.

31

En la decisi adoptada pel Sndic el dia 30 de juny del 2009, per laqueixa presentada pel Sr. XXX, en la condici de cap de loposici del grupmunicipal de Convergncia i Uni de la Paeria, en relaci a la mancadactuaci de lAdministraci Municipal al lliurament duna srie dedocumentaci prviament sollicitada per part del seu grup municipal. ElSndic RECOMANA a lAjuntament ...que adopti les mesuresnecessries i oportunes perqu dacord amb la normativa aplicable alcas que ens ocupa els regidors tenen:

dret a obtenir de lalcalde o alcaldessa, o del president o presidentao de la Comissi de Govern els antecedents, les dades o lesinformacions en poder dels serveis de la corporaci que siguinnecessaris per desenvolupar la seva funci.

Per una banda, la llei reconeix el dret a obtenir la informaci que essollicita per part del grup municipal de CIU, per de conformitat ambla Llei Orgnica de Protecci de Dades (LOPD) es veuen protegides lesdades personals, dacord amb lart. 4 de la mateixa llei, on es regula elprincipi de qualitat,

32

s a dir, que tot el tractament de les dades de carcter personalnicament es poden utilitzar per a unes finalitats determinades,explcites i legtimes per a les quals shan obtingut. Per tant,dacord amb la documentaci que es demana referent al resumanual de retencions i pagaments a compte de lany 2007, model190 de lAgencia Tributria, en la que cont dades de carcterpersonal, els regidors tenen dret daccs a la mateixa com afinalitat de dur a terme el control de la poltica de personal delconsistori, tasca que sinclou dins de les funcions de control ifiscalitzaci de lactuaci dels rgans de govern atribudes alsregidors per llei (Art. 22.2 a) LRLBRL).

I si a ms a ms, considerem que aquesta funci podria no fer-secorrectament sin fossin facilitades aquestes dades als regidors,de manera que, dacord amb el Principi de finalitat del tractament ide qualitat, establerts per la LOPD (Art. 4.1 i 4.2) es podria arribar aconsiderar com una dada adequada, necessria i pertinent per adur a terme la tasca de control.

33

Per cal tenir en compte que, el Reglament que desenvolupa la LOPD,que s, el Reial Decret 1720/2007 de 21 de desembre, publicat al BOE eldia 19 de gener de 2008, i en vigor des del dia 19 dabril de 2008, sent pertant de molt recent aplicaci, aquesta norma reglamentria neix amb lavocaci de fer un desplegament no noms dels mandats que cont la Lleiorgnica, dacord amb els principis que emanen de la DirectivaComunitria, sin tamb de la necessitat de fer ms efectiu eldesplegament normatiu de la llei aportant seguretat jurdica al sistema.

Per tant, a la llum del Reglament del 2008, en el seu article 10 ens parlaels supsits que legitimen el tractament o cessi de dades, aix en el seupunt 1er, regula la regla general que seria:

10.1 Les dades de carcter personal noms poden ser objecte detractament o cessi si linteressat hi ha prestat prviament el seuconsentiment.

En el seu punt 2, regula les excepcions, aix diu: 10.2 no obstant aix es possible el tractament o la cessi de dades decarcter personal sense necessitat de consentiment de linteressat quan:

34

a. ho autoritzi una norma amb rang de llei o una norma de dretcomunitari.

b. Les dades de tractament o cessi figurin en fons accessibles alpblic i el responsable del fitxer, o el tercer a qui es comuniquinles dades tingui un inters legtim per al seu tractament oconeixement, sempre que no es vulnerin els drets i llibertatsfonamentals de linteressat. No obstant aix, les administracionspbliques noms poden comunicar a lempara daquest apartatles dades recollides de fonts accessibles al pblic aresponsables de fitxers de titularitat privada quan estiguinautoritzats per fer-ho per una norma en rang de llei.

I en concret lart 10.4 parla que :

s possible la cessi de dades de carcter personal sense tenir elconsentiment de linteressat quan:

35

a. La cessi correspongui a lacceptaci lliure i legtima dunarelaci jurdica...

b. La comunicaci que sha defectuar tingui per destinatari elDefensor del Poble, tribunal de comptes o les institucionsautonmiques amb funcions anlogues al defensor del poble otribunal de comptes i es realitzi en lmbit de les funcions que lallei els atribueix expressament.

c. La cessi entre administracions pbliques quan es doni algundels supsits segents: Tingui per objecte el tractament de les dades amb fins

histrics, estadstics o cientfics. Dades duna administraci pblica amb destinaci a una

altra. Les comunicacions es realitzi per lexercici de competncies

idntiques o que versen sobre les mateixes matries...

En tots aquests supsits que estableix la normativa en capdells es menciona, ni fa referncia a poder obtenir aquestainformaci de dades personals per part dels regidors membresdel consistori municipal.

36

Per tant dacord amb tot lexposat, no sembla necessari que per dur aterme aquesta poltica de control de personal, calgui identificar a lespersones en concret, de lo contrari es veuria vulnerat un dels dretsfonamentals regulat per la norma normarum, que es la Constituciespanyola, el dret a la intimitat personal i el secret de les comunicacions(art. 18 CE).

I per evitar aquesta vulneraci, seria suficient donar aquestes dades deforma annima, i vinculada a categories professionals que no facindirectament identificables a les persones, a la llum de la llei i els principisde qualitat i finalitat de la LOPD, i del Reglament del 2008 que ladesenvolupa, en el seu art. 10.4.

Des daquesta perspectiva de la protecci de dades, cal que lAjuntamentfaci una ponderaci de quins son els interessos implicats per exignciadel principi de qualitat, per tant, caldr valorar-ho en cada situaci.

Per altra banda, lAjuntament en tant que responsable dels fitxers o deltractament de les dades de carcter personal, caldr que en faci un bons, facilitant les dades que consideri necessries per donar una respostasatisfactria al dret legtim exercit pel responsable de loposici.

37

A la vegada que, el Sndic considera que en lexercici del dret daccsa obtenir la documentaci i informaci demanada pels regidors delAjuntament, caldr aplicar els criteris de racionalitat i deproporcionalitat, que en cap cas doni lloc a obstaculitzar lactivitat delAjuntament com a conseqncia de la documentaci sollicitada.

En relaci amb aquesta qesti, la doctrina del Tribuna Suprem shareferit en diversos casos en que la sollicitud dinformaci suposa unus abusiu en lexercici del dret a laccs dels regidors, quan arriba aobstaculitzar el funcionament dels serveis municipals, donant lloc a unabs de dret en la petici formulada.

I en cap cas la voluntat dels regidors i lequip de loposici quedemana tota la documentaci, pot ser la dobstaculitzar elfuncionament de la corporaci, en cas contrari, es desvirtuaria latasca per la qual van ser elegits per la ciutadania, que s la de treballari vetllar per la millora de la nostra ciutat.

38

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la segent:

...comunicar la voluntat de lAjuntament de Lleida en tot el que siguila seva competncia de respectar i protegir el dret dels regidors iregidores a accedir a la informaci necessria per lexercici dels seuscrrecs, i al mateix temps, conciliar aquest dret amb daltres quepuguin veures afectats, com ara la intimitat i la protecci de la cesside dades personals. A taI efecte, sestan adoptant les mesures adientsper protegir i respectar tots els drets afectats, en relaci a lespeticions a les que fa referncia la vostra decisi, i que ja shan resolt,dacord amb les vostres recomanacions, les peticions que shanformulat posteriorment.

39

En la decisi adoptada pel Sndic el dia 28 de setembre del 2009, per laqueixa presentada pel Sr. XXX, en relaci al desacord en que li hagin posatun pas de vianants davant del gual que t al carrer Mag Morera, XX. ElSndic RECOMANA a lAjuntament ... que adopti les mesuresnecessries i oportunes perqu canvi dubicaci el pas de vianantsque ha installat al carrer Mag Morera, a lalada del nmero XX, ja queen aquest lloc el Sr. XXX t un taller dautombils, amb una llicncia degual permanent, on lentrada i sortida de vehicles es contnua, i malgrattenir preferncia de pas els vianants es converteix en un punt delevatgrau conflictiu.

Cal tenir en compte que, la funci dun pas de vianants s la de donaral vianant el dret de passar per una part de la calada de forma nica,aix ho recull un document elaborat per la Comisin Nacional deSeguridad del Trnsito (CoNaSeT). On diu: desafortunadamentaquesta funci en moltes ocasions es veu afectada per la installacide passos de vianants en llocs inadequats, el que constitueix unelement de risc justament per a qui es suposa que tal pas de vianantspretn protegir...

40

Quan ladministraci actua en exercici de potestats discrecionals, com sen aquest cas, est subjecta entre daltres als principis didonetat i deproporcionalitat als fets, per tant, shan de ponderar els beneficis i elsperjudicis duna i altra actuaci, dacord amb els interessos de lacollectivitat en conjunt.

Pel que, aplicant el Principi de Proporcionalitat, ladministraci hadadoptar les decisions de manera adequada a la finalitat que persegueix,conciliant el inters general amb el particular, i evitant al mximlafectaci dels drets i llibertats pbliques.

Dacord amb nombrosa jurisprudncia Constitucional i ContenciosaAdministrativa, per comprovar si una mesura administrativa, com s laubicaci dun pas de vianants, supera el judici de proporcionalitatexigible, es necessari constatar si es compleixen tres elements; Aix, elprimer element que cal analitzar es:

El de la idonetat, o principi de suficincia, on la idonetat consisteix encomprovar si la mesura adoptada resulta de manera manifestainapropiada per a la consecuci del fi previst.

41

Per tant, es tracta de comprovar si el mitj elegit s objectivament tilo inapropiat, (el cert es que el pas de vianants en qesti esdev unazona de inseguretat per als mateixos).

Un segon element a analitzar s el de la necessitat de la intervencipblica en aquell fet, per tant, es considera que la decisiadministrativa a ms a ms de ser apta per a un determinat fi, ha deser tamb indispensable per no existir un altre instrument msmoderat per a la seva consecuci.

Del principi de necessitat, deriva lobligaci dintervenir, per, de laforma ms moderada possible sobre el patrimoni jurdic del ciutad.Es a dir, la intervenci ser necessria sin nhi ha una altra de messuau i que sigui igualment efica.

Aquest criteri s amb el que es fonamenta la majoria dejurisprudncia del Tribunal de Justcia de la Comunitat Europea(TJCE), en el sentit de basar-se en la idea que la mesura adoptada hade ser absolutament necessria. Cosa que no passa en el cas queens ocupa, ja que l ubicaci del pas de vianants podria ser en altrelloc del carrer i no es veuria perjudicat cap inters particular.

42

I el tercer element a tenir en compte s el de la proporcionalitat ensentit estricte, en que la mesura ha de guardar una adequada iraonable proporci de mitj a fi, tenint que ponderar, per una banda,els interessos generals en lexecuci de la mesura, i daltra banda, lagravetat de la lesi que es produeix sobre el be jurdic afectat. Estracta de determinar la relaci del mitj al fi i de la seva adequada oproporcionada relaci.

Cal tenir en compte que, lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS),qualifica com a malaltia crnica en un territori els accidents de trnsit,on els vianants sn el nombre de vctimes ms elevat. I ens diu enun estudi al respecte:...La Asamblea General de las Naciones Unidasreconoci que los traumatismos por accidentes de trafico constituanuna epidemia mundial, donde el peatn era el principal perjudicado.

43

Tot plegat, dona lloc a que les administracions dacord amb lespotestats que li son atorgades, apliquin amb el mxim rigor elscriteris, en aquest cas, dinstallaci o canvi dubicaci dun pas devianants, protegint al principal subjecte que s el vianant, ja que, enmoltes ocasions, contrriament, resulta ser el ms perjudicat,donant lloc a situacions greus de risc datropellament, i amb lesconseqncies traumatolgiques i lesives que comporta, a la vegadaque, un increment de les despeses pbliques per ingressoshospitalaris, terpies de recuperaci i un llarg etctera; Podentarribar a ser traumtiques o fins i tot mortals per als vianants.

Lleida, 28 de setembre del 2009.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la segent:... sha procedit a realitzar el desplaament del pas de vianants unsmetres per no coincidir amb la porta daccs al taller de reparacidautombils del Sr. XXX.

44

En la decisi adoptada pel Sndic el dia 28 doctubre del 2009, per laqueixa presentada per la Sra. XXX, relativa al mal funcionament de la JuntaMunicipal dArbitratge, ja que fa un any que es va sotmetre a la Junta persolucionar un contencis que tenia amb un comer de Lleida, el qual estadscrit a aquesta Junta, i encara no ha rebut resposta.. El SndicRECOMANA a lAjuntament ... que adopti les mesures necessries ioportunes perqu la Junta Municipal dArbitratge de Lleida, en un futur,sigui efica i rpida en les seves actuacions, i aix recuperi la confianadels ciutadans en una instituci tan necessria i til per solucionarproblemes que els ciutadans puguin tenir amb les empreses que estanadscrites a les juntes darbitratge.

Daltra banda, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, el SndicRECOMANA a lAjuntament que adopti les mesures necessries ioportunes perqu, al ms aviat possible i sense ms dilaci en eltemps, se signi el laude que al seu dia (fa gaireb un any) es va dur aterme, i aix es pugui rescabalar de les molsties i els danys que li vacausar al portar un vestit a una tintoreria i entregar-se en un estatlamentable. La resposta de la Junta de Govern Local va ser la segent :... sha dictat i signat el laude en relaci a lexp. de la Sra. XXX.

45

En la decisi adoptada pel Sndic el dia 28 doctubre del 2009, per laqueixa presentada per la Sra. XXX, relativa al mal funcionament de la JuntaMunicipal dArbitratge, ja que fa gaireb un any i mig que es va sotmetre a laJunta per solucionar un contencis que tenia amb un professional de lobra,un llauner de Lleida, el qual es va adscriure a aquesta Junta, i encara no harebut resposta. El Sndic RECOMANA a lAjuntament ... que adopti lesmesures necessries i oportunes perqu la Junta Municipal dArbitratgede Lleida, en un futur, sigui efica i rpida en les seves actuacions, i aixrecuperi la confiana dels ciutadans en una instituci tan necessria itil per solucionar problemes que els ciutadans puguin tenir amb lesempreses que estan adscrites a les juntes darbitratge.

Daltra banda, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, el SndicRECOMANA a lAjuntament que adopti les mesures necessries ioportunes perqu, al ms aviat possible i sense ms dilaci en el temps,se signi el laude que al seu dia (fa gaireb un any i mig) es va dur aterme, i aix es pugui rescabalar les molsties i els danys que li vacausar al realitzar unes reformes i millores en el bany del seu habitatge.La resposta de la Junta de Govern Local va ser la segent: ... que shadictat i signat el Laude en relaci a aquest expedient.

46

En la decisi adoptada pel Sndic el dia 4 de novembre del 2009, per laqueixa presentada pel Sr. XXX, relativa al cmul de despropsits que hapatit per la manca dinformaci inicial i posteriorment amb retard, que se li hadonat per part de lAjuntament com a conseqncia de la sostracci del seuvehicle matrcula L-XXXX-X amb la notificaci un any i mig desprs que elseu vehicle estava al dipsit municipal.. El Sndic RECOMANA alAjuntament ... que adopti les mesures necessries i oportunes perqu,en un futur, sigui efica i rpid en les seves actuacions, i no demori unasituaci que de conformitat amb la regulaci legal i els protocolsdactuaci resulta ser del tot injustificable, com es lendarreriment enel procediment administratiu, aplicant els principis de transparncia iqualitat en les gestions, aix, dacord amb el que regula la Llei 30/92, delrgim jurdic de les administracions pbliques i del procedimentadministratiu com, en el seu art. 41 diu:

Els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de lesadministracions pbliques que tinguin crrec seu la resoluci o eldespatx dels assumptes son responsables directes de la seva

47

tramitaci i han dadoptar les mesures oportunes per tal deremoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardinlexercici ple dels drets de les persones interessades o el respecteals seus interessos legtims, i han de disposar el que calgui per aevitar i eliminar tota anormalitat en la tramitaci de procediments.

Tanmateix, cal tenir en compte el contingut de la Carta Europea deSalvaguarda de Drets Humans de la Ciutat, signada perlAjuntament de Lleida, la qual sha comproms a complir, aix amode de recordatori en el seu article XI regula el dret a a lainformaci i ens diu:

1. els ciutadans i ciutadanes tenen dret a ser informats de tot allque pertoca a la seva vida social, econmica i cultural iadministrativa local...

2. Les autoritats municipals ofereixen els mitjans perqu la circulacidinformaci que afecti la poblaci sigui accessible, efica itransparent....

48

A la vegada que, en la seva Part IV, la Carta ens parla dels Dretsrelatius a ladministraci democrtica local en concret el seu art.XXIII, parla de leficcia dels serveis pblics on diu que:

les autoritats locals garanteixen leficcia dels serveis pblics i laseva adaptaci a les necessitats dels usuaris vetllant per evitarqualsevol situaci de discriminaci o dabs.

I en larticle segent la Carta parla del principi de transparncia:

les ciutats signatries garanteixen la transparncia de lactivitatadministrativa. Els ciutadans i ciutadanes han de poder conixer elsseus drets i obligacions poltiques i administratives mitjanant lapublicitat de les normes municipals , que han de ser comprensibles iactualitzades de forma peridica.

Per tot plegat, RECOMANO de nou, que lAjuntament sigui coherent iconseqent amb tot el que sha comproms, i que el principi dunabona administraci sigui la prctica habitual en el dia a dia delmateix.

49

I que dacord amb el que estableix el codi de bones prctiquesAdministratives, RECOMANO que lAdministraci demaniformalment disculpes al Sr. XXX per tractar de manera errnia a lespersones, i acusar-li un greuge amb la seva activitat, en garantia aldret a rebre uns serveis pblics de qualitat.

Aix com, no es tornin a repetir les negligncies i demores que hapatit el Sr. XXX durant tota la tramitaci administrativa amb elsconseqents perjudicis econmics que ha sofert, reforant-se lacoordinaci entre els cossos de seguretat.

La resposta de la Junta de Govern va ser la segent ... que shan donatinstruccions al cos de la Gurdia Urbana perqu investigui si hi haalgun tipus de responsabilitat administrativa o penal per part del Sr.XXXX i/o el Sr. XXXX pels fets abans exposats.

50

En la decisi adoptada pel Sndic el dia 4 de novembre del 2009, per laqueixa presentada pel Sr. XXX, relativa a la sanci que la Gurdia Urbana liva imposar per haver estacionat el seu vehicle matrcula XXXXXX, el dia 19de juny de 2008, en el mateix lloc de la via pblica ms de vuit diesconsecutius, a lAv. Alcalde Porqueres S/N, (a lalada de la ferreteriaAlberto Soler) de Lleida. El Sndic, RECOMANA a lAjuntament ...queadopti les mesures necessries i oportunes perqu declari la nullitat ideixi sense efectes la denuncia imposada al Sr. XXX, ja que els fets quedonen lloc a la sanci, estacionar en el mateix lloc de la via pblicams de vuit dies consecutius no sajusta a dret.

I que dacord amb el que estableix lart 137.3 de la Llei 30/92 de 26 denovembre de rgim jurdic de les administracions pbliques i delprocediment administratiu com:

Els fets constats per funcionaris als quals es reconeix la condicidautoritat, i que es formalitzin en un document pblic...tenen valorprobatori sens perjudici de les proves que en defensa dels drets ointeressos respectius puguin assenyalar o aportar els mateixosadministrats.

51

Per tant El Sr. XXX al presentar la prova documental desvirtua lapresumpci iuris tantum. I que com molt be sap aquestaadministraci, te que resoldre motivant totes i cadascuna de lesqestions plantejades per les parts, cosa que no ha passat enaquest cas ja que seludeix la prova presentada pel particular.

Pel que, el Sndic considera que es lAdministraci, la que ara te queprovar que realment el vehicle va estar estacionat durant 8 diesconsecutius en el mateix lloc, que es el motiu pel que ha estatsancionat el Sr. XXX; De lo contrari, dona lloc a una situaci de totalindefensi i inseguretat jurdica per part del ciutad.

Considerant finalment que, en cas de dubte seria aplicable el principique regeix en dret penal que es el principi de in dubio pro reo, es adir, en cas de dubte decidir sempre a favor del reo, aplicant per tantel smil penalista el reo seria la persona sancionada, donant lloc alabsoluci de la pena, en aquest cas, a lanullaci de la sanciimposada al Sr. XXX. La resposta de la Junta de Govern Local va ser lasegent ...que aquest cas sha fet arribar a la Fiscalia, per tal de qudetermini el que correspongui davant dels fets esmentats.

53

La relaci entre el Sndic de Greuges de Catalunya i el Sndic municipal deGreuges, des que estic al capdavant de la mateixa ha estat excellent, deplena collaboraci, i ajuda mtua, tenint en compte la independncia decadascuna de les institucions, pel que fa a la gesti de les queixes igreuges de la seva competncia, i atesa la inexistncia de cap relaci dejerarquia ni de dependncia orgnica o funcional entre elles.

Com hem indicat anteriorment, quan la queixa plantejada pel ciutad fareferncia a una qesti que el Sndic considera que no hi t competnciaperqu no pertany a lmbit municipal, la tramet a la instituci o organismeque creu que lha de resoldre, i si la competncia s del Sndic deGreuges de Catalunya, en moltes ocasions fa de mediador perqu siguims fcil accedir-hi.

En lexercici de lany 2009 hem tingut 5 intervencions en qu haconvingut collaborar amb el Sndic de Greuges de Catalunya:

54

La primera intervenci fa referncia a la queixa, tramesa al Sndic deCatalunya, que va plantejar un ciutad que es mostrava disconforme a ladecisi unilateral que ha tingut el metge de la Residncia Geritrica CastelldOliana de canviar a la seva mare dun llit psicogeritric a un llit geritricallegant la millora de la Sra. XXX. El Sndic de Greuges de Catalunya vainiciar-ne lestudi i la tramitaci.

La resposta de la Sindicatura de Catalunya a la queixa plantejada vaser: ... us faig saber que he informat al senyor XXX de laconvenincia que sadreci prviament al Departament dAcci Social iCiutadania, que s el competent per al control i supervisi delfuncionament dels serveis socials- per tal dexposar la sevareclamaci, aix com consultar sobre la possibilitat dun trasllat de laseva mare.

La segona intervenci en relaci a la problemtica dun lleidat amb unaFundaci Privada, com a conseqncia de lensorrament duna part deledifici de la Plaa Ramn Berenguer IV, 8, de Lleida, on es desenvolupavalactivitat de restaurant. El Sndic de Greuges de Catalunya va iniciar-nelestudi i la tramitaci.

55

pel qu fa al motiu concret de queixa, que no s altre que lesindemnitzacions que hagi pogut percebre aquella fundaci, en relacia la manca dindemnitzacions percebudes de la vostra part, entenemque estem davant uns fets de naturalesa privada en els quals elSndic no hi pot intervenir.

Ni les companyies dassegurances, ni vos mateix, ni la Fundaci PilarFelip sn administracions pbliques, sin ens privats que operen enun marc de relacions estrictament privades.

s cert que les fundacions catalanes, pbliques o privades, estansotmeses al Protectorat del Departament de Justcia de la Generalitatde Catalunya, per les actuacions de les fundacions sotmeses a tutelason tancades i afecten al dest del seu patrimoni i al compliment de lesfinalitats fundacionals, sense que en cap cas pugui afectar a lesrelacions privades derivades de contractes darrendament odassegurances.

56

Per aquest motiu no puc intervenir en la queixa, i noms puc aconsellar-vos que us assessoreu per un advocat de la vostra confiana, o a travsdel Servei dOrientaci Jurdica del Collegi dadvocats de Lleida, entant que ells us podran assessorar, si no ho heu fet ja, sobre las accionscivils que podeu emprendre en defensa dels vostres drets.

La tercera intervenci fa referncia a la queixa plantejada per unaciutadana de Balaguer en relaci a la possessi indeguda de part de lesseves terres per lAjuntament de la localitat abans esmentada. El Sndic deGreuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitaci.

La quarta intervenci s relativa al desacord duna associaci, ja quelAjuntament de Lleida va crear el Consorci del Tur de la Seu Vella, amb lavoluntat de coordinar la gesti daquest conjunt monumental entre les duesinstitucions propietries, la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Lleida,creant-se un projecte dEstatuts del mateix consorci, per en cap momentsha tingut en compte ni sinclou a aquesta associaci en la Junta de Govern,ni en cap rgan del mateix Consorci, pel que, es van presentar allegacions ales dues

57

entitats propietries, Generalitat i Ajuntament, i no sha donat cap mena deresposta al respecte. El Sndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seuestudi i tramitaci.

I finalment, la quinta i darrera intervenci fa referncia a la disconformitatdun conductor per la imposici duna sanci en concepte de circular con unvehculo a una velocidad de 1146 Km/h, cuando sta est limitada por unaseal de 80 km/h per lA-2. El Sndic de Greuges de Catalunya va iniciar-nelestudi i tramitaci.

59

Quan la queixa plantejada pel ciutad fa referncia a una qesti que el Sndicconsidera que no hi t competncia perqu no pertany a lmbit municipal, latramet a la instituci o organisme que creu que lha de resoldre, i si lacompetncia s del Defensor del Pueblo, faig de mediador perqu siguims fcil accedir-hi.

En lexercici de lany 2009 hem tingut, una intervenci en qu ha convingutcollaborar amb el Defensor del Pueblo:

Aquesta intervenci fa referncia a la queixa, tramesa al Defensor delPueblo, que va plantejar un ciutad que es va sentir agreujat per lamanipulaci en la delegaci de correus a Lleida de dues cartes que va enviarper correu ordinari.

La resposta del Defensor del Pueblo a la queixa plantejada va ser:

... En base a lo anterior as como a la documentacin aportada en elpresente caso, no es posible acreditar que las incidencias referidas en el

60

escrito remitido por el Sr. XXX a esa institucin se produjesen duranteel proceso de tratamiento postal que Correos haya efectuado sobre losenvios referidos

...que de la actuacin administrativa y de lo manifestado por laAdministracin en el mismo, no se desprende ninguna irregularidad,no pudiendo esta institucin refutar lo manifestado por correos..

62

6.1 ACTUACIONS DEL FRUMSD ON HA PARTICIPAT EL SNDIC:

El 13 de gener de 2009 es reuneix la Junta directiva de la que en formapart el nostre Sndic, amb el president de la Diputaci, per explicar la mancade Sndics locals a les terres de Lleida i que, des de la diputaci a travs delseu president, es convoqus una reuni de les poblacions ms grans de laprovncia que no tenen Sndic local, convidant-los a que creguin amb aquestafigura els seus Alcaldes i en cren de noves.

El Sndic assisteix a la presa de possessi del primer Sndic de Greuges deTarragona, el dia 22 de gener de 2009.

El 23 de gener, la Junta Directiva del Frum, assisteixen al Parlament deCatalunya convocats per la comissi que estava elaborant la Llei del Sndic deGreuges de Catalunya per bescanviar opinions i suggeriments dels Sndicslocals.

63

El Sndic assisteix a la XI Trobada de Sndics i sndiques i defensors/eslocals, que es va fer a Sant Boi de Llobregat, el 26 de febrer de 2009.

El 31 de mar, es fa el trasps de papers al tresorer del Frum de Sndicsque es el nostre Sndic.

19 de maig, La Junta Directiva va reunir-se a la Diputaci de Lleida idiferents alcaldes de la provncia de Lleida per parlar de la importncia de lafigura del Sndic als Ajuntaments que encara no en tenen, afavorint laproximitat entre Ajuntament i ciutad.

21 de maig, Jornada de formaci a la seu del Sndic de Greuges deCatalunya.

11 de juny, Jornada ldica a St. Jaume dEnveja.

64

El II Encuentro Estatal de Defensores y defensoras locales, celebrat aVigo, els dies 1 i 2 doctubre de 2009.

19 i 20 de novembre, IV Jornades de Formaci Frumsd a Girona

El Sndic tamb va assistir a la presentaci del primer recull dinformesdels Sndics/ques, defensors i defensores de Catalunya que es vapresentar al Museu dHistria de Barcelona.

65

6.2 XI TROBADA ASSEMBLEA DEL FRUM DE SNDICS

66

Assemblea General Ordinria del dia 26 de febrer de 2009, amb la presncia del Conseller de Governaci i administracions pbliques

El molt Hble. Sr. Jordi Auss

67

Com cada any, els Sndics Municipals de Greuges i els defensors delsciutadans i ciutadanes organitzem una trobada per intercanviardiferents punt de vista i aportar les experincies que cadasc denosaltres ha tingut al llarg de tot lany.

En aquesta ocasi, durant lany 2009, la trobada es va celebrar a la ciutat deSant Boi de Llobregat, el dia 26 de febrer de 2009. En la trobada,lassistncia dels sndics municipals o defensors del ciutad darreu deCatalunya, va ser nombrosa. Tamb, varem poder gaudir de la presncia delAlcalde de Sant Boi, Sr. Jaume Bosch, del President de la FMC i alcalde deSabadell, Il.lm. Sr. Manuel Bustos Garrido, i del Conseller de Governaci iadministracions pbliques, lHble. Sr. Jordi Auss i Coll.

La Trobada a St. Boi dels Sndics/es municipals i defensors del ciutadans iciutadanes de Catalunya, en lordre del dia es va tractar els segents temes:

Lectura i aprovaci de lacta anterior Presentaci de linforme de gesti 2008

68

Presentaci informe tresoreria 2008/previsi 2009 Ratificaciarticles. Propostes a la nova Llei del Sndic de Greuges deCatalunyaElecci nova junta directiva Proposta de Pla de treball / pressupost 2009Precs i preguntes

69

6.3 II ENCUENTRO ESTATAL DE DEFENSORES LOCALES, celebrat a la ciutat de Vigo

El Sndic participa al II Encuentro Estatal de defensores locales ; A la ciutat de Vigo, els dies 1 i 2 doctubre de 2009

El Sndic de Greuges Municipal,Josep Gin Badia, participa enles jornades Estatal quesorganitzen. Al 2009, vancelebrar-se a la ciutat de Vigo,els dies 1 i 2 doctubre.El que permet contrastaropinions entre els diferentsDefensors Locals i compartireines de treball i experincies,millorant el servei que sofereixa la ciutadania.

Entrevisten al Sndic de Lleida al Diari de Vigo, El Faro de Vigo, al ser la primera ciutat dEspanyaon es va crear la instituci del Sndic Municipal de Greuges

77

6.4 PRIMER RECULL DINFORMES DELS SNDICS, SNDIQUES, DEFENSORS I DEFENSORES LOCALS DE CATALUNYA

78

Presentaci del primer recull d'informes dels Sndics Locals

El primer recull dinformes dels sndics, sndiques, defensors i defensores locals, posa de manifest la importncia de la proximitat en la instituci. El 54% de la poblaci de Catalunya compta ja amb un sndic local.

Els defensors municipals van atendre 8.831 consultes durant el 2008.

El FrumSD, Frum de Sndics, Sndiques, Defensorsi Defensores locals de Catalunya, va presentar l11 defebrer el recull de l'activitat de l'any 2008. Presentaci Sala Mart l'Hum

Es tracta del primer recull dinformes dels sndics i sndiques locals de Catalunya,que aporta una visi global de la implantaci, funcionament i tasques realitzadesper la instituci de proximitat en aquest perode.

Lacte, es va celebrar a la Sala de Mart lHum del Museu dHistria de Barcelona, vaestar presidit per Josep Escartn, Sndic de Greuges de Sabadell i president delFrumSD; Carles Bassaganya, director general dAdministraci Local del Departamentde Governaci i dAdministracions Pbliques; Salvador Esteve, president de lAssociaciCatalana de Municipis.

79

Manuel Bustos, president de la Federaci de Municipis de Catalunya; i PilarMalla, Sndica de Greuges de Barcelona, i va comptat tamb amb lapresncia de Laura Daz, Adjunta al Sndic de Greuges de Catalunyai Matias Vives, Director d'Ordenaci del Territori i Relacions Locals, enrepresentaci de Rafael Rib, Sndic de Greuges de Catalunya, aix comalcaldes, regidors i regidores dels ajuntaments catalans que tenen sndicmunicipal i diputats del Parlament de Catalunya.

El primer recull dinformes dels Sndics locals de Catalunya posa demanifest la importncia de la instituci del Defensor local en la Catalunyadel segle XXI com a garant de lanomenada bona administraci.

Segons Josep Escartn, president del FrumSD, la figura del Sndic/a deGreuges local, grcies a la seva tasca de vetllar pels interessos delsciutadans/nes de forma imparcial i sense cap sotmetiment jerrquic nipoltic, s un instrument clau perqu el principi de la bonaadministraci sigui una realitat.

Els Sndics locals de Catalunya atenen 8.831 consultes durant lany 2008

80

En lacte de presentaci del primer recull dinformes dels Sndics,Sndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya hi van assistir elRegidor de Participaci Ciutadana, Sr. Joan Gmez i el Sndic, JosepGin. Aix com el Sndic i lAlcalde de la Seu dUrgell, els nicsmunicipis de la provncia de Lleida (Lleida i la Seu) que tenen Sndiclocal.

81

El Sndic/ca municipal s cabdal en lmbit local, ja que ning millorque ell/ella vetllar pels drets i interessos dels vens/es i sabr comresoldre les queixes, afirma Escartn. I sembla que els ciutadans iciutadanes de Catalunya hi estan dacord.

Aix es desprn de les dades que inclou el primer recull dinformes delsSndics/ques locals de Catalunya.

Durant el 2008, ms de 8.800 ciutadans i ciutadanes van recrrer al seuSndic/a local per queixar-se. Del total de queixes presentades, elsSndics/ques locals van admetre a trmit ms de 2.600.

A ms a ms, els Sndics/ques locals van realitzar tamb un total de 56actuacions dofici, s a dir: actuacions que sinicien per prpia decisi delSndic/ca, sense cap petici o demanda de la ciutadania.

El nombre ms important dactuacions que fan els Sndics/ques, esrefereixen a matries que afecten la qualitat de vida de la ciutadania .

82

Les matries sobre les quals els ciutadans i ciutadanes es queixen ms sn:

La circulaci i laparcament (per exemple, les multes), Urbanisme i disciplinaurbanstica (obres illegals), medi ambient (contaminaci acstica), serveissocials (ajuts per persones sense recursos), manteniment de via pblica,impostos, taxes i tributs i seguretat ciutadana.

La majoria de recomanacions sn acceptades pels Ajuntaments.

Linforme explica tamb que, noms un 14% de recomanacions que vanemetre els Sndics/ques durant el passat 2008 no es van acceptar.

Les recomanacions sn els suggeriments que els sndics/ques fan quanconsideren que alguna actuaci, decisi, procediment o ordenana delAjuntament shauria de modificar per tal de satisfer i protegir els drets iinteressos de la ciutadania.

84

Nombre de municipis amb Sndic/a de Greuges Municipal

El grfic segent mostra el nombre de municipis que disposen de Sndic/amunicipal respecte de la totalitat de municipis catalans. Aix, dels 904 municipisexistents, tan sols 42 disposen daquesta instituci.

Municipis amb Sndic

Municipis SENSE Sndic

Catalunya Municipis amb Sndic/a local

Total Municipis Total Habitants Total Municipis Total Habitants

904 7.364.078 42 (4%) 3.999.449(54%)

85

Distribuci segons les matries de les actuacions iniciades durant 2008

90

El 3 de mar, el Sndic visita la Seu dUrgell per bescanviar opinions amb el Sndic local, per unificar criteris de treball i millorar el servei a la ciutadania.

29 de maig, Pregoner de les festes de lAssociaci de Vens de la zona Universitats.

5 de juny, apadrinament de la promoci 2008-2009 del Col.legi Santa Anna.

3 de juliol, Pregoner de les festes de lAssociaci de vens dels Blocs JuanCarlos de la ciutat.

23 de desembre, Aprovaci en el Ple Municipal de la Carta de la Ciutadania.

28 de desembre, el Sndic participa en lacte esportiu el gol solidari delCucalcum de la Ciutat.

El Sndic participa regularment en els mitjans periodstics locals, ja siguiradiofnics, televisi, com premsa escrita.

92

En el Ple de lAjuntament de lany anterior, em vaig comprometre a dur aterme dos actuacions durant lany que eren:

Per una banda, que en el transcurs del 2009 donaria continutat a la difuside la Sindicatura als centres escolars de la ciutat de Lleida, treballant amb elsjoves el respecte als drets humans, aix com, explicant com funcionalAjuntament, la instituci del Sndic de Greuges i les competncies que t.

I he visitat: El collegi Sagrada Famlia, lEscola Les Heures, IESCaparrella, i lIES Mrius Torres.

Per altra banda, em vaig comprometre a presentar la memria a la resta dela ciutadania, fora del ple Municipal, un cop aprovada la memria anual en elmateix.

A la vegada que, tamb he iniciat la difusi de la instituci del Sndic enles Associacions de Vens.

93

Aix, es va fer una primera reuni a la seu de la FAV amb el seu president,aix com els presidents de totes les associacions de vens, i el regidor deParticipaci Ciutadana, exposant la meva proposta de venir a les seus socialsde les Associacions per explicar que fa, i com podem adrear-nos al Sndicmunicipal. A partir d'aqu, es van programar algunes primeres visites com sona:

LAssociaci de vens de Moncada i partides limtrofes; i lAssociaci de vens de la Bordeta.

A continuaci passem unes imatges de la vista del Sndic als diferents centresescolars i Associacions.

94

El Sndic visita el Col.legi Sagrada Famlia, a les classes de 3er i 4rt dESO del centre

95

El Sndic visita LEscola Les Heures la classe de 3er dESO

96

El Sndic visita LEscola Les Heures la classe de 3er dESO

97

El Sndic visita IES Caparrella, a les classes del les 5 lnies de 3er dESO del centre

98

El Sndic en les

xerrades als

alumnes de 3er dESO

de lIESCaparrella

100

El Sndic visita lIES Mrius Torres a la classe de 3er i 4rt dESO

101

El Sndic visita lIES Mrius Torres a la classe dESO i Batxillerat

102

El Sndic visita LAssociaci de vens de la Bordeta

104

El Sndic visita la Fundaci Sndrome de Down Lleida

Els joves de la fundaci van poder conixer al Sndic, i els va explicarcom funciona la instituci del Sndic Municipal de Greuges

105

Associaci Down Lleida

106

107

El Sndic visita El Centro Galego de Lleida

El Sndic va ser convidaten els actes de la SetmanaCultural

108

El Sndic visita la Casa de Aragn de Lleida

El Sndic va ser convidat a la casa de Aragn en motiu de les festes del Pilar que organitza anualment aquesta entitat.

En aquest acte, el Sndic va donar a conixer que s el que fa i com podem acudir a la institucidel Sndic Municipal de Greuges.

109

La instituci del Sndic es convidada al Casal de la Dona

La Regidoria de poltiques digualtat Casal de la Dona, dins del marc del programadactivitats Activat al casal ofereix a lesdones de la ciutat un taller mensual titulatlAdvocada respon, amb lobjectiu dedonar a conixer a les dones els recursosexistents a la ciutat de Lleida, i quins son elsseus drets en tots els mbits, amb la xerradaduna advocada, que parla de diferents temes,en aquest cas, va ser convidada lassessorajurdica de la Sindicatura, per explicar i donara conixer qui s el Sndic Municipal deGreuges, qu fa, i com podem adrear-nosa la Instituci.

111

Ampliar lactuaci de la Sindicatura donant un servei especfic a lagent gran de la nostra ciutat, amb la incorporaci dun adjunt al Sndic peraquest collectiu, el que suposar visitar els diferents Casals socials de laciutat, prestant un servei d'assessorament i de suport a les necessitats,problemtiques, o greuges en que es trobin la gent gran.

A la vegada que, dacord amb la Carta de la Ciutadania, sincorporarun adjunt al Sndic, que vetllar i treballar pels Drets reconeguts en lamateixa carta.

Continuar amb la tasca endegada de visitar les escoles de la ciutat,aix com a les Associacions de Vens, fent difusi de la Instituci delSndic Municipal de Greuges, i donant a conixer la importncia dels valorsi dels drets per a una bona convivncia a la nostra ciutat.

La commemoraci i celebraci dels 20 anys, de la creaci de laInstituci del Sndic Municipal de Greuges de la Paeria.

113

Una vena del carrer del Nord es queixa del retard en el trasllat de lamesquita al Polgon.

Una candidatura es queixa per la manca de contesta duns escrits adreatsa lAjuntament en el perode del 2007 al 2009.

114

Una vena del carrer Llibertat es queixa perqu no est d'acord ambl'informe de la Regidoria de Seguretat Ciutadana, ja que els nois continuenjugant a pilota al passatge de vianants de l'av. Llibertat.

Unes venes de Lleida es queixen perqu la Regidora de SeguretatCiutadana no li vol donar un abonament per aparcar els vehicles en zonablava i no estar pendent dels tiquets, ja que sn comercials publicitaris.

Un lleidat es queixa per les molsties de soroll que li ocasiona la vena, jaque s professional del piano i est tocant tot el dia.

Una vena de Lleida, denunciada per la seva vena, es queixa que laGurdia Urbana la multa per fer soroll al seu domicili. Ella viu sola i no fagens de soroll.

Un ve del carrer de lav. Tarradelles es queixa per les molsties de sorollque li ocasiona el Pub River i la gent que es posa fora del local.

115

Una lleidatana es queixa per un problema amb uns vens de l'edifici on viu.Son gitanos romanesos, entren i surten a tota hora i incls els nens mengenen el repl de l'escala amb la conseqent brutcia.

Una vena es queixa per les molsties de soroll que li ocasionen, a lamatinada, els camions que carreguen i descarreguen a la cooperativa deGuissona, local que hi ha als baixos del seu habitatge.

Un ve es queixa perqu li sembla excessiva la sanci que li han imposat de600 per tenir penjat al seu cotxe un cartell de "en venda".

Una vena es queixa dels problemes de soroll que li ocasiona el ve delcostat ja que sempre t la msica molt forta.

Una vena es queixa de les molsties de soroll que li ocasionen els nois quejuguen en la canxa de bsquet que hi ha davant del seu edifici.

116

Un ve es queixa perqu li han imposat una multa per demanar serveissexuals a la via pblica.

Una vena es queixa per les molsties de soroll que li ocasionen elscamions quan descarreguen a altes hores de la matinada als baixos del seuedifici.

Un lleidat es queixa perqu no sap on posar una denncia per lesmolsties de soroll que li ocasionen els joves que viuen al pis de damunt delseu habitatge.

117

Un conductor es queixa perqu un agent de la Gurdia Urbana lha tractatmalament.

Una conductora es queixa perqu li van imposar una multa per passar-seun semfor en roig, quan no estava en roig.

Una vena es queixa perqu la Gurdia Urbana li ha imposat tres multesseguides, per la qual cosa pensa que s un abs dautoritat.

Un conductor es queixa perqu li han imposat una multa amb la qual noest dacord.

Un lleidat es queixa perqu la grua municipal se li va endur el seu cotxetot i que no impedia la circulaci.

Un ciutad es pensa que pateix una persecuci per part de la GurdiaUrbana.

118

Un ve de Lleida es queixa perqu li van imposar una multa per aparcar endoble fila 5 minuts.

Gent de Lleida vol saber els resultats de la campanya contra la contaminaciacstica de vehicle de dues rodes segons el pacte social per a la ciutadania del2009.

Una conductora es queixa perqu la van multar per aparcar el cotxe en unazona que no es podia aparcar, encara que portava la targeta de minusvalidesaque li permetia aquest fet.

Un ve de la Plaa Pirineus es queixa de les molsties de soroll que liocasionen els joves que es concentren a lesmentada plaa al vespre, a partirde les 19h.

Un lleidat es queixa per l'abs d'autoritat que ha patit per part dun agent dela gurdia urbana i el seu company.

119

Un ve es queixa per l'abs d'autoritat patit per part d'un agent de la gurdiaurbana.

Una vena es queixa per un abs d'autoritat per part de la Gurdia Urbana.Un lleidat es queixa perqu la gurdia urbana li va imposar una multa pertenir el cotxe abandonat i ha d'haver una errada doncs el cotxe estava al taller.

Una lleidatana es queixa de la manera en qu la Gurdia Urbana li vaimposar una multa.

Un conductor es queixa perqu la Gurdia Urbana li ha imposat una multaper aparcar agafant un trosset de groc d'un gual per del lloc on no estrebaixada la vorera.

120

Un conductor es queixa perqu li van posar una multa errniament ja que,el lloc on va aparcar no estava ben senyalitzat.

Un ve, propietari duna fruiteria, es queixa perqu la Gurdia Urbana el vaparar i li va dir que shavia passat un semfor en vermell,quan no era cert.

Un conductora es queixa pel mal tracte rebut per una agent de la GurdiaUrbana.

Una ciutadana es queixa de la prepotncia duna agent de la GurdiaUrbana.

121

Un ve de Lleida es queixa per la manca de contesta d'un escritpresentat el 11/11/08 en relaci a la neteja de les reixes de la zona devianants entre els dos blocs del carrer llibertat i altres.

Un ve del carrer de lEnric Farreny es queixa perqu al darrere del seuedifici passa el canal de Pinyana i n'hi ha un tram que no hi ha cap menade protecci ni pavimentaci.

Un ve es queixa perqu davant de ledifici on viu hi ha un forat a lavorera i cada vegada s ms profund.

Una vena es queixa del mal estat en qu es troben alguns carrers deLleida.

Un lleidat es queixa perqu davant de casa seva hi ha unes rajolesaixecades, truca a lAjuntament, posen uns pilons per reparar-ho, per ja fatemps que va trucar i ning no larranja.

122

Una vena, en representaci de la comunitat de propietaris del carrer deCosta Magdalena es queixa perqu aquest carrer est sense arranjar i enmolt mal estat i malgrat que ho han demanat a lAjuntament, aquest no elshi diu res.

123

Un ve es queixa de la manca d'illuminaci al seu carrer.Un ve del carrer de lEnric Farreny es queixa perqu al darrere del seuedifici passa el canal de Pinyana i n'hi ha un tram que no hi ha cap menadilluminaci.

Una vena es queixa de la freqncia dun semfor.Una ciutadana es queixa perqu segons un informe de la regidoradelegada d'urbanisme li comuniquen que es canviar l'enllumenat d'un tramde carrer del passeig onze de setembre i encara no s'ha fet.

Un ve del carrer Vitria, es queixa perqu t una farola que est ubicadade tal manera que la llum li entra totalment a la seva habitaci.

124

Un ve del carrer de Prncep de Viana es queixa perqu vol canviar detipus de gual i li diuen que mentre est tramitant-se el nou tipus de gual esquedar sense plaques i s possible que sigui sancionat.

Una vena del carrer de Llus Companys es queixa perqu l'Ajuntament liha posat davant del seu balc un panel publicitari i t por que li entrin arobar.

Una vena del carrer de Montpelier es queixa per les molsties de sorollque li ocasionen els camions que es descarreguen per la nit en la federacide farmacutics i creu que no tenen perms de crrega i descrrega.

Es queixa en relaci a la installaci d'un pas de vianants davant del seugual.

Una vena es queixa de la quantitat de barreres arquitectniques que hi haals carrers de Lleida.

125

Un ve del carrer de Rovira Roure es queixa de les molsties queocasiona la carpa que hi ha installada en el Restaurant Pastificcio.

Un lleidat es queixa perqu un comerciant posa la seva parada a lavorera del seu carrer impedint el pas als vianants.

126

Una plataforma de Lleida es queixa del mal estat en qu es troba elCentre Histric.

Una candidatura poltica es queixa per la manca de contesta dunsescrits adreats a lAjuntament en el perode del 2007 al 2009.

127

Un ve del carrer Tallada, es queixa perqu li arriba una notificaci del'Ajuntament comunicant-li la sollicitud de runa d'un immoble on te unlocal de la seva propietat.

Un ve del carrer Bisbe Irurita, en representaci de la Comunitat dePropietaris, es queixa perqu al costat del prquing del seu edifici hi ha untanc de gas-oil per la calefacci de l'edifici colindant i aquest t una fuitaque amb les pluges a arribat a la presa de l'aigua del seu edifici.

Una vena es queixa perqu no est dacord amb lenderroc duna casa.Un ciutad es queixa per les sancions que li han imposat per fer obresen la terrassa de la seva casa.

128

Una ciutad es queixa per manca de contesta d'uns escrits adreats al'Ajuntament sobre una llicncia d'activitat.

Un ve del carrer Corregidor Escofet, es queixa perqu l'Ajuntament noli concedeix la llicncia d'ampliaci del restaurant XXXX, perqu nocompleix amb la normativa.

Un lleidat es queixa perqu l'ajuntament est tardant molt sense motiuaparent en donar-li la llicncia dobertura d'un bar- cafeteria.

Un ve es queixa perqu no sap que ha de fer per demanar la llicnciadobertura dun local.

Un ve de Lleida es queixa perqu no li tramiten rpid una llicnciadobertura dun local.

129

Una vena del carrer del Corregidor Escofet es queixa por les molstiesde soroll que li ocasiona el bar 4 portes, ja que estava precintat perlAjuntament per ara, l'han desprecintat i continuen les molsties

Un ve del carrer del Carme es queixa per les molsties de pudors que liocasiona el bar que esta situat als baixos de seu edifici.

Una vena del carrer del Nord es queixa per les molsties que liocasiona la mesquita ja que passen del aforo perms.

Un lleidat es queixa perqu fa tres anys que han demanat una llicnciad'activitat, encara no li han donat i l'ajuntament no fa ms que posar-limultes coercitives i no li contesten als escrits

Una comunitat de Propietaris del carrer del Nord, es queixa pelsproblemes de soroll que li ocasiona la mesquita situada als baixos del seuedifici.

130

Un ve es queixa per les molsties de soroll que li ocasiona el bar Queens situat als baixos del seu edifici.

131

Un ve, en representaci de la comunitat de propietaris, es queixaperqu no li van comunicar que havia de fer una sollicitud per posarbastides alhora de pintar la faana de l'edifici.

Es queixa per manca de contesta d'uns escrits adreats a l'Ajuntamentsobre una llicncia d'obres d'un ve.

Un ciutad es queixa perqu no li concedeixen una llicncia dobres perfer obres en un pis de la seva propietat.

Un ciutad de Lleida es queixa perqu han fet obres al seu habitatge ilAjuntament li demana un altre projecte ja que les obres que han fet nosajusten al projecte inicial.

132

Una vena de Lleida es queixa perqu a lOficina Local dHabitatge lidiuen que no tenen pisos per llogar i ella sap que si.

Una ciutadana es queixa perqu lhan desnonat dun pis de lloguer i alOficina Local dHabitatge no li donen cap pis perqu surt al RAI.

Una vena es queixa per la denegaci d'un ajut per la rehabilitacid'edificis per l'exhauriment del pressupost assignat a la convocatria.

133

Un ve, en representaci de la Comunitat de propietaris del carrer CronistaMuntaner, es queixa perqu als baixos del seu edifici hi ha un bar que t unafuita d'aigua que inunda el prquing de l'edifici i ning no li dona ra.

Un ve, en representaci de la Comunitat de Propietaris de lav. AlcaldePorqueres, es queixa pel pressupost excessiu que li ha enviat l'empresaAiges de Lleida per realitzar una nova escomesa de clavegueram.

Un ve de Lleida es queixa perqu no est d'acord amb la facturaci que lifa Aiges de Lleida ja que li cobren com un gran usuari i s un particular.

Un lleidat es queixa perqu es va fer una lectura del comptador d'aiguaerroni i es va tarifar en el tram 3 (el ms car) l'empresa d'aiges els hi ha ditque els hi regularitzar per en el tram ms barat, s a dir, no li tornaran elsdiners que van pagar.

134

Un vena es queixa per mal tracte i el mal servei rebut per part del'empresa d'Aiges de Lleida.

Una vena es queixa perqu per demanar la targeta de bus gratuta per uninfant de 5 anys li demanen obligatriament el DNI o passaport del menor.

Un lleidat es queixa perqu l'empresa aiges de Lleida li reclama unesfactures excessives amb les quals no est d'acord.

Una ciutadana es queixa perqu es va confondre al treure el tiquet de lazona blava i no li volen tornar els diners.

Un grup de Comunitats de Propietaris es queixen de les facturesexcessives que reben de lempresa dAiges de Lleida.

Un ciutad es queixa perqu va pagar al 2007 a lempresa dAiges lainstallaci de la canonada daigua a la seva finca i encara no han fet lesobres.

135

Un ciutad es queixa perqu t un problema amb lempresa dAiges deLleida amb les seves factures.

Una Comunitat de propietaris es queixa per unes filtracions daigua quetenen al prquing del seu edifici. Lempresa daiges diu que s unacanonada de la comunitat i la comunitat pensa que s competncia delempresa dAiges.

Una ciutadana es queixa perqu lempresa EYSSA no li torna 4 euros queva posar a la mquina expenedora de tiquets de zona blava per error.

136

Un ve del carrer de Riu Garona es queixa perqu ha de pagar interessos irecrrecs dun mateix rebut impagat i no hi est dacord.

Una vena del Gran Passeig de Ronda, es queixa perqu l'Ajuntament liembarga el sou per una multa que ja va pagar.

Un lleidat es queixa en relaci a les sancions, ja que pensa ques'embarguen comptes inadequadament i no s'ajusta a Dret.

Un ve del carrer Voravia, que pateix una minusvalidesa es queixa perqul'embarguen el seu compte per no haver pagat una multa de mal aparcament,en un lloc de minusvlids. Ning lhavia informat de la possibilitat dadquiriruna tarja per aparcament de minusvlids.

Un ve es queixa perqu l'Ajuntament ha sollicitat les dades de l'empresaon treballa a la seg. social i li han comunicat a la seva empresal'embargament de la seva nmina .

Es queixa perqu li han embargat el compte per no pagar lIBI quan aquestimpost va a nom seu i del seu ex-marit.

137

Un contribuent es queixa perqu li sembla excessiu el rebutdescombraries que lha arribat.

Un contribuent es queixa perqu fan pagar la plusvlua dun pis i pensaque no li correspon.

Una contribuent amb famlia nombrosa es queixa perqu demana labonificaci del rebut de lIBI que li correspon i no se li imposar fins a lanyvinent.

Una contribuent del carrer del General Britos es queixa perqu vandemanar una modificaci al cadastre la qual va ser acceptada, hopresenten a l'Ajuntament i aquest no li vol tornar els diners

Una contribuent del carrer Alcalde Sangenis es queixa perqul'Ajuntament li ha de tornar el 50% del rebut de l'IBI, ja que la seva vivendas de protecci oficial i per una errada del departament li van cobrar.

138

Una lleidat es queixa perqu est disconforme en qu al carrer PaerCasanoves el cataloguen com un carrer de 1 categoria.

Un ve del carrer de lAlcalde Sangenis es queixa perqu li han cobrat duesvegades el rebut de l'IBI i l'ajuntament no li torna els diners.

Una contribuent es queixa perqu li han canviat la categoria del carrer i l'hapujat molts diners el rebut d'escombraries.

Un ciutad es queixa perqu l'Ajuntament li reclama els pagaments delrebuts de l'immoble situat al carrer Bar de Maials a ell, quan en realitat ha deser de la seva ex-dona.

Un ve es queixa perqu es va comprar un pis al 2002 i ara lAjuntament licobra lIBI daquell any, quan ell creu que ha prescrit.

139

Una contribuent que pateix una disminuci es queixa perqu li han fetempadronar-se rpidament a Lleida, per poder estar exempta de limpost decirculaci i ara li diuen que no se li imposar fins a lany vinent.

Una vena es queixa perqu lAjuntament li ha de tornar el 50% del rebut delIBI, ja que la seva vivenda s de protecci oficial i per una errada deldepartament li van cobrar.

Una lleidatana es queixa perqu fa deu anys va comprar un pis i aralAjuntament li cobra lIBI de lantic propietari

Es queixa perqu li han requalificat un cam amb un valor superior al de tota la finca que t i que est situada a la Ptda. Les Canals.

140

Una comunitat de propietaris consulta a la Sindicatura sobre la inspeccidun local situat als baixos de ledifici i aix poder posar una queixa.

Un ciutad es queixa perqu va passar una inspector pel seu local i li vanimposar una multa per tenir penjada encara la placa de gual de 24 hores itenir el vehicle aparcat al davant. El local era comercial.

Un ve es queixa perqu li han imposat una multa de 600 per deixar lafurgoneta davant del seu local (fruiteria) en zona de crrega i descrrega, ino havia tret la placa de gual.

141

Una vena del carrer Segri es queixa perqu tarden molt en tornar-li unsdiners de devoluci duna taxa de grua.

Un ve de la Plaa dEspanya es queixa perqu el cobrament daquest anydel rebut de lIBI li fan en efectiu quan lany passat va donar lordre que lifessin domiciliat.

142

Un ve del Segon Passeig de Ronda, es queixa perqu va entrar un recursde multa a la subdelegaci del govern perqu la traslladessin a l'Ajuntament ien lAjuntament diuen que no troben l'escrit.

Un ve del carrer de Greal es queixa perqu va presentar un recurs per laimposici d'una multa i l'Ajuntament li desestima.

Una vena del Joc de la Bola es queixa perqu li van notificar per primeravegada malament una multa i vol saber si ara, que li han notificat be, t dret ala bonificaci del 30%.

Un grup de lleidatans es queixen per les sancions de parqumetre. Lesmultes municipals no s'ajusten a Dret.

Un ve es queixa perqu li han desestimat un recurs d'una sanci amb laqual no est d'acord

143

Un conductor es queixa per les multes de parqumetre no ratificades per laGurdia Urbana.

Un ve es queixa perqu tarden molt en contestar-li a un recurs dereposici que va presentar en relaci a una multa de trnsit.

Una vena es queixa perqu li han desestimat un recurs que va presentarper una multa de trnsit perqu no li han motivat.

Un ve de Lleida es queixa sobre unes multes de parqumetre.Un ve, es queixa perqu li han desestimat un recurs per una multa dezona blava quan tenia el collocat el tiquet correctament.

Una conductora es queixa per la imposici de multes de parqumetre. Nopot sortir de treballar constantment per posar el tiquet corresponent.

144

Un ve del carrer Llitera es queixa perqu li van imposar una multa amb laqual no est dacord. Ha fet un recurs per encara no li han dit res.

Un ve es queixa perqu li han imposat una multa amb el concepte de notenir el tiquet de zona blava quan en realitat era per passar de lhora. Hapresentat recurs i li han desestimat.

Un conductor es queixa perqu va presentar allegacions i posteriormentrecurs de reposici per una multa amb la qual no est dacord i li handesestimat.

145

Un contribuent es queixa perqu va presentar un recurs perqu li tornin lataxa de servei de grua i encara no li han dit res.

Una vena es queixa perqu va presentar un recurs per demanar ladevoluci de la taxa del servei de grua i li han desestimat.

Un contribuent es queixa perqu va presentar recurs per la imposicid'una multa i retirada de vehicle per la grua. La multa se l'han anullat, perde la grua no li diuen res.

Un ve es queixa perqu li han arribat de cop els rebuts d'escombrariesde quatre anys consecutius. A ms viu a la Ptda Greal i no hi ha capcontenidor a la zona.

Una Lleidatana es queixa perqu el rebut descombraries li ha pujat molt.Un vena es queixa perqu li estan cobrant una taxa que no li correspon.

146

Un lleidat es queixa perqu desprs duna any dhaver-li robat el seucotxe, lAjuntament li notifica que el t al dipsit municipal.

147

Un ve de lav. Onze de Setembre es queixa perqu el seu pare va caureal carrer, van fer una reclamaci a l'Ajuntament i aquest l'ha desestimat ipensa que el procediment no ha estat el correcte.

Una vena es queixa per la desestimaci d'un recurs de responsabilitatpatrimonial per danys soferts en una caiguda a la piscina del collegiEpiscopal.

Una vena es queixa perqu l'Ajuntament no li torna la fiana que vadipositar quan es va fer crrec de la Llar de Santa Ceclia.

Un ciutad es queixa perqu la seva dona va caure al carrer i vol unaindemnitzaci per part de l'Ajuntament.

Un lleidat es queixa perqu no t cap informaci d'un expedient deresponsabilitat patrimonial pels danys ocasionats al seu cotxe a causad'unes obres municipals.

148

Una ciutadana es queixa perqu ha patit una caiguda al carrer per culpadunes rajoles en mal estat.

Una lleidatana es queixa perqu se li va trencar el cotxet del nen quanpassava per un carrer que estava en mal estat.

Una vena davanada edat es queixa perqu ha patit una caiguda alcarrer i vol presentar una queixa.

Un ciutad es queixa perqu la seva mare sha caigut al carrer i ning liinforma a on ha danar per queixar-se.

149

Un ve es queixa perqu ha llogat el seu pis a un amic i aquest shaempadronat en aquesta adrea, i ara ell no es pot empadronar al seu pis.

150

Una candidatura es queixa per la manca de contesta duns escritsadreats a lAjuntament en el perode del 2007 al 2009.

151

Un ve del carrer de Serra del Montsec es queixa perqu li han posat zonablava davant del seu habitatge i no li donen la targeta de resident perqu elcotxe no est al seu nom sin a nom de lempresa on treballa, per allegaque s lnic cotxe que t.

Un ve es queixa perqu va entrar per Registre un recurs de multa a lasubdelegaci de Govern de Lleida perqu el traslladessin a lAjuntament i alAjuntament li diuen que no troben lescrit.

152

Un ve es queixa perqu no t vivenda per viure i est vivint en unmagatzem, aviat el trauran fora i lAjuntament no li dona cap pis per viure.

Una vena es queixa perqu no t cap residncia a Lleida i no es potempadronar.

Una vena es queixa perqu no t vivenda, est empadronada a Barbastre iperqu les assistents socials lajudin sha dempadronar a Lleida.

Un ciutad es queixa perqu viu de lloguer en un pis situat al costat delscamps Elisis i ara volen expropiar-la i no lajuda ning a trobar una altra cosaper viure.

Una ciutadana de la Ptda. Les Canals es queixa perqu les assistentessocials no lajuden per trobar un pis, ja que ara est vivint en una caravana,.

Una candidatura es queixa per la manca de contesta duns escrits adreats alAjuntament en el perode del 2007 al 2009.

153

Un ve de la Mariola es queixa perqu el local de deixalleries fixes situaten aquest barri, noms obre un dia per setmana quan abans obria tots elsdies de la setmana.

Un lleidat es queixa per que no hi ha ms espais perqu els animals decompanyia puguin fer les seves necessitats i corrin segons lOrdenanaMunicipal de tinena d'animals.

Un ve del carrer de lEnric Farreny es queixa perqu al darrere del seuedifici passa el canal de Pinyana i n'hi ha un tram que la neteja sinexistent.

154

Una vena del carrer dAlcalde Areny es queixa perqu els aspersors dela gespa de davant de casa seva, fa dos dies que ragen aiguacontnuament.

155

Es queixa perqu l'ajuntament no compleix amb una sentencia judicialsobre una parada que tenia la seva mare al mercat de Santa Teresa.

156

Una lleidatana es queixa perqu va fer una denncia a l'Oficina delConsumidor de l'Ajuntament a l'any 2007 i encara no han dictat el laude.

Una ciutadana es queixa perqu va presentar una queixa a consum, es vafer l'arbitratge a l'any 2008 per encara no han dictat el laude.

Una vena es queixa per la mala actuaci de l'oficina de consum en relacia una reclamaci que va presentar contra l'empresa dAiges de Lleida.

157

Una vena de Barcelona, en representaci de l'empresa "Restauracid'obra grfica - Estudio B-2, Sl" es queixa perqu l'IMAC li deu una facturade l'abril del 2008.

Un ve de lav.del president Tarradelles, es queixa per les molsties desoroll que li ocasionen les festes que es fan als camps elisis.

Un lleidat es queixa per les molsties de soroll que ocasionen els actesde la Festa Major.

Una candidatura es queixa per la manca de contesta duns escritsadreats a lAjuntament en el perode del 2007 al 2009.

158

Una vena del carrer de Bar de Maials es queixa perqu porta al seu filla una escola bressol i li cobren tot el mes de desembre del menjador delseu fill.

159

Un jove de Lleida es queixa perqu no li paguen lajuda per menors de 30anys que tenen un pis de lloguer.

Una ciutadana es queixa perqu sha canviat de pis dues vegades, hademanat lajut i noms li han pagat lajut del primer i encara li queda cobrar elsegon.

161

La Sindicatura Municipal de Greuges de la Paeria mitjanant el seu Sndic,es converteix en un observador privilegiat de la realitat social de laciutadania de Lleida, i de lactivitat de lAjuntament; I realment s aix,perqu ho veig des duna perspectiva totalment diferent respecte alpersonal que treballa en i per lAjuntament.

Des daquesta Instituci, em permet copsar quina es la realitat que viu laciutadania respecte a lactuaci del nostre Ajuntament, posant un smilgrfic vindria a ser el el termmetre ms precs que existeix, que permetmesurar amb exactitud, amb graus i centgrads la temperatura delAjuntament, i transmetre quines son les necessitats, mancances i encerts,i veure des duna altra perspectiva, la realitat plural de la nostra ciutat.

Aix, a mode de conclusions passo a exposar les segents:

162

En la PRIMERA conclusi voldria comentar que:

Ens han arribat a loficina de la Sindicatura varies queixes que corresponiena lOMIC, Oficina Municipal dInformaci al Consumidor, i que nosaltres hemderivat, com acostumem a fer, a lorganisme que correspon, per a lavegada vull destacar aquest any que, ens han presentat varies queixes permanca de resposta de la Junta Arbitral de Consum, arrel de la celebracidun Arbitratge, com a mitj rpid de resoldre un conflicte entre consumidor ilestabliment afectat.

Cal tenir en compte que les caracterstiques de larbitratge de consumrecauen en primer lloc, pel seu carcter voluntari (per a les dues parts),en segon lloc, per la seva gratutat (cap mena de cost econmic), en tercerlloc, que s executiu (la soluci vincula a les dues parts), en quart lloc, perlagilitat (te uns terminis curts per donar audincia a les parts i dictar elLaude), i finalment, per la seva eficcia (es un mecanisme efica per donarsoluci a un conflicte amb total imparcialitat

Memòria '09

Documents

Transcript of Memòria '09