Memòria · 2011. 1. 14. · 1.2 Organigrama 15 Organigrama General 16 Gabinet del Conseller 17 ......

Memòriadel Departamentde Medi Ambienti Habitatge2006

Memòriadel Departamentde Medi Ambienti Habitatge2006

Activitats i realitzacions

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Coberta:

Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Punta de la Banya

Decret 332/1986, de 23 d’octubre, sobre declaració del Parc Natural del

Delta de l’Ebre i de les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya

i de l’Illa Sapinya.

Fotografia:

Roger Bassols Morey i Meritxell Ferrando Cañizares.

Gabinet Tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge

© Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diagonal, 523-525

08029 Barcelona

Primera edició: setembre 2007

Tiratge: 300 exemplars

Dipòsit legal: B-44.861-2007

Col·lecció:

Memòries

Producció gràfica:

El Tinter, SAL(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)

Paper:

Cyclus offset 250 i 100 gr.

5

Índex

Presentació 7

1. Estructura 1.1 Competències i funcions 11

1.2 Organigrama 15

Organigrama General 16

Gabinet del Conseller 17

Secretaria General 18

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 19

Direcció General de Qualitat Ambiental 20

Secretaria d’Habitatge 21

Direcció General del Medi Natural 22

Agència Catalana de l’Aigua 23

Agència de Residus de Catalunya 24

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient 25

Centre de la Propietat Forestal 26

Aigües Ter-Llobregat 27

Forestal Catalana, SA 28

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 29

Servei Meteorològic de Catalunya 30

Relació d’Adreces del Departament de

Medi Ambient i Habitatge 31

1.3 Pressupost 33

1.4 Personal 37

2. Activitats 2.1 Gabinet del Conseller 41

2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge 45

Assessoria Jurídica 46

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge 54

2.2.1 Direcció de Serveis 80

Subdirecció General de Recursos Humans i Organització 80

Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació 88

Subdirecció General de Coordinació Corporativa 91

2.3 Secretaria d’Habitatge 105

Direcció General d’Habitatge 106

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 115

2.4 Direcció General de Polítiques

Ambientals i Sostenibilitat 125

Subdirecció general d’Informació i Educació Ambiental 128

Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible 138

Subdirecció General d’Avaluació Ambiental 142

2.5 Direcció General de Qualitat Ambiental 145

Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental 147

Subdirecció General de Prevenció i Control

de la Contaminació Atmosférica 161

Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa 166

2.6 Direcció General del Medi Natural 167

Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat 168

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat 189

Subdirecció General dels Agents Rurals 265

2.7 Agència Catalana de l’Aigua 267

2.8 Agència de Residus de Catalunya 285

2.9 Centre de la Propietat Forestal 325

2.10 Forestal Catalana 335

2.11 Aigües Ter-Llobregat 343

2.12 Servei Meteorològic de Catalunya 353

6

Em plau presentar-vos la memòria del Departament de Medi Ambient i Habitatgecorresponent a l’any 2006, que recull les principals actuacions realitzades durantaquest període. Es tracta d’un document que presenta la feina feta durant els darrersdotze mesos, en el qual cada unitat orgànica del Departament explica els principalsprojectes implementats dins del seu àmbit competencial.

L’acabament anticipat de la setena legislatura, iniciada al novembre de 2003, noha estat un obstacle per a l’assoliment de molts dels objectius que s’havien plantejatper a aquest mandat.

Cal dir, també, que tota la tasca duta a terme és el resultat dels esforços de lespersones que treballen al Departament i del seu compromís professional amb lafeina que realitzen.

L’any 2006 han finalitzat els treballs de delimitació de la xarxa Natura 2000, lainiciativa europea més important en política de conservació de la biodiversitat. ElGovern va acordar ampliar fins a 1.040.155 les hectàrees incloses a la xarxa. D’aquestes,957.051 són terrestres (el 29,8% del territori català) i 83.104 són marines. L’objectiude la xarxa Natura 2000 és preservar la diversitat biològica i, alhora, dur a terme unagestió que mantingui i fins i tot incentivi les activitats econòmiques locals queincideixen en l’acompliment dels objectius de conservació. D’altra banda, Catalunyaés la primera comunitat autònoma que disposa de les directrius de gestió dels espaisde la xarxa Natura 2000. Aquesta línia d’actuació és fonamental per al nostre Depar-tament, ja que no solament es realitzen actuacions de conservació del patrimoninatural, sinó que també s’assenten les bases per a la seva sostenibilitat.

Una altra actuació que cal destacar és l’adjudicació de les obres per a la construccióde la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona, ubicada al terme municipaldel Prat de Llobregat. És una de les actuacions alternatives al transvasament de l’Ebremés importants i, amb un cabal de 60 hm3/any d’aigua de molt bona qualitat, aquestainstal·lació permetrà millorar la garantia del subministrament, fins i tot en situacióde sequera extrema. Gràcies a la dessaladora es podrà iniciar la reducció de l’aprofitamentintensiu dels rius Ter i Llobregat, amb la conseqüent millora de reserves, i la possibilitatd’incrementar els cabals de manteniment en aquests rius.

Pel que fa a les polítiques d’habitatge, aquest any s’ha continuat executant el Plaper al dret a l’habitatge i el Pla de rehabilitació d’habitatges. És de destacar la inten-sificació de la promoció d’habitatges amb protecció oficial i l’impuls que ha tingutla Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, que ha permès desenvolupar les borsesde lloguer d’habitatge social i les borses de lloguer jove.

Una altra actuació rellevant ha estat l’aprovació del Decret 21/2006, pel qual esregula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. L’aplicació delDecret tindrà un efecte mediambiental positiu en molts àmbits. D’una banda, el Decretestableix que les noves edificacions han de tenir en compte criteris mediambientalsen quatre dimensions: energia, aigua, materials i sistemes constructius, i residus. D’altrabanda, cal recordar que la construcció i l’ús dels edificis a Catalunya genera més del40% de les emissions de CO2 a l’atmosfera i, per tant, l’aplicació d’aquest Decret tindràtambé una gran transcendència en la lluita contra el canvi climàtic.

De vegades cal adoptar noves formes de gestió que permetin assolir la màximaeficàcia i eficiència possible en l’aplicació de les polítiques públiques. Aquest any,per primera vegada, el Govern ha aprovat un contracte programa amb l’Agència Cata-lana de l’Aigua (ACA), i un altre amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Aquestscontractes programa seran una nova eina per a la planificació, gestió i avaluació,alhora que estableixen el marc financer estable que les agències necessiten per tald’assolir els seus objectius. El contracte programa de l’ACA, per al període 2006-2010,significarà una aportació global de 150 milions d’euros, i ha de permetre desenvoluparun sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua, mitjançat un ús racional i eficient

Presentació

7

dels recursos, i seguint els criteris de la Directiva marc de l’aigua. D’altra banda, elcontracte programa de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), per al període2006-2024, compta amb un finançament de 1.165 milions d’euros i ha de permetreel manteniment i la millora de les infraestructures de gestió de residus a Catalunya.

Si bé aquest any s’han finalitzat actuacions iniciades en anys anteriors, també s’haniniciat altres que tindran la seva continuïtat en el futur. Un exemple ha estat l’aprovaciódel Decret per a la declaració de zona de protecció especial, per al restabliment de laqualitat de l’aire a diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental,el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. En aquesta àrea de Catalunya hi ha dos con-taminants, el diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10micres, pels quals es registren valors superiors als límits fixats per la normativa vigentde la Unió Europea. Aquest problema és comú a altres 50 ciutats de l’Estat espanyol i,segons un estudi recent del Ministeri de Medi Ambient, el 89% de les ciutats espanyolesde més de 100.000 habitants superen els nivells permesos de contaminació.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, conjuntament amb els de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, de Salut, i de Treball i Indústria, i la col·laboració delsens locals, impulsarà una comissió per formular en el termini d’un any el pla d’actuacionsper restaurar i millorar la qualitat de l’aire. Serà fonamental la implicació de tots elsdepartaments afectats i la recerca de solucions comunes des dels diferents àmbits,així com la implicació de tota la societat catalana en l’aplicació de les mesures neces-sàries, per tal de restaurar la qualitat de l’aire a les zones afectades.

I, ja dins de la vuitena legislatura, en el mes de desembre de 2006, el Govern vacrear l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, que té com a missió principal implantarles polítiques de lluita contra el canvi climàtic, a fi de mitigar-ne els efectes i buscar-ne les fórmules d’adaptació més adients. A més, l’Oficina donarà suport tècnic a laComissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, creada també pel Govern i en laqual participen onze departaments. Amb la creació de l’Oficina i la Comissió, el Go-vern vol reforçar la seva implicació en la resolució d’un problema d’abast mundial ifa una aposta decidida per involucrar tot el Govern en l’impuls i desenvolupamentd’una estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic. Aquesta estratègia ha desaber mobilitzar adequadament tota la societat catalana en la lluita contra el canviclimàtic. Un altre cop, la transversalitat i la participació de tota la societat són condicionsindispensables per a l’èxit de les polítiques mediambientals, i en aquest sentit, durantels darrers anys, coincidint amb la passada legislatura, hi ha hagut un avenç extraordinarien la presa de consciència de tota la població sobre aquesta qüestió, tant en l’àmbitmundial com en l’àmbit català.

Després de les darreres eleccions autonòmiques, he tingut la satisfacció de continuaramb les responsabilitats de conseller de Medi Ambient i Habitatge en el nou Governd’Entesa. Alguns dels reptes importants als quals s’enfronta en aquests moments elDepartament són: promoure i implantar polítiques d’adaptació i mitigació del canviclimàtic, impulsar i consolidar les polítiques d’habitatge, reduir la contaminacióatmosfèrica, incentivar la prevenció i la recollida selectiva dels residus, assegurar laconservació de la biodiversitat, implantar una nova cultura de l’aigua...

Per finalitzar, vull agrair molt sincerament, d’una banda, al personal del Departa-ment i dels seus organismes la feina feta i, de l’altra, als ciutadans i ciutadanes de Ca-talunya, que amb la seva actuació quotidiana treballen igual que nosaltres per aconseguirque el desenvolupament de la societat catalana sigui cada vegada més sostenible,econòmicament, socialment i ambientalment.

Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge

8

1. Estructura

1.1 Competències i funcions

12

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’organisme responsable de planificar, dirigir, executar i avaluar les directrius de la política de medi ambient i d’habitatge establertes pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Creat per la Llei 4/1991, de 22 de març, el Departament de Medi Ambient s’ha anat reestructurant al llarg del temps d’acord amb una assignació progressiva i major de competències. L’experiència assolida en el desenvolupament de lestasques ja va aconsellar l’any 1996 procedir a una racionalització estructuralmitjançant el Decret 272/1996, de 23 de juliol, estretament vinculada a lapromulgació de la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei deprotecció de l’ambient atmosfèric.

Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental, a mitjan 1999 en va caldre una nova reestructuracióadministrativa que permetés desenvolupar les tasques i les funcions que se’nderivaven, fonamentalment, redefinint l’estructura de la Direcció General deQualitat Ambiental com a òrgan competent en matèria de prevenció i controlintegrats de la contaminació, i les funcions que tenia atribuïdes. També esqueiapotenciar les tasques de programació i educació ambientals i enfortir l’estructuraorganitzativa de la Direcció General de Planificació Ambiental.

Amb posterioritat, i per mitjà del Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, es va suprimir la Direcció General del Medi Natural delDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i se’n van atribuir les funcionsa la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, excepte les relacionades amb la prevenció d’incendis forestals i els Agents Rurals, que es van atribuir, en aquell moment, a la Direcció Generald’Emergències i Seguretat Civil, adscrita pel decret esmentat al Departamentd’Interior.

El Decret 414/2000, de 27 de desembre, va adscriure el cos d’Agents Rurals al Departament de Medi Ambient i hi va assignar també funcions en matèria de prevenció d’incendis forestals.

Amb el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la delegació territorial del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre.

Posteriorment, el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcialdel Departament de Medi Ambient, va crear dins el Departament les direccionsgenerals d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i de Prevenció de Riscos del Medi Natural.

Pel que fa a l’any 2003, cal assenyalar la publicació de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del cos d’Agents Rurals. Aquesta llei fixa uns principis quecomporten el compromís davant la societat perquè l’actuació del cos d’AgentsRurals es dugui a terme sota el criteri d’assolir el màxim grau de qualitat i eficiència en l’exercici de les funcions que té encomanades.

Al final de l’any 2003, mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència delsdepartaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departamentde Medi Ambient canvia de nom i passa a denominar-se Departament de MediAmbient i Habitatge. D’aquesta manera, s’integren sota una única responsabilitatpoliticoadministrativa el disseny, l’execució i l’avaluació de les polítiquesambientals i d’habitatge. Aquest decret assigna al Departament de manera genèricales competències en matèria de qualitat i planificació ambiental, aigua, boscos,biodiversitat i protecció del medi natural, activitats cinegètiques i pescacontinental, residus, servei meteorològic, habitatge i promoció i gestió delpatrimoni d’habitatge, i impuls de les energies renovables.

1. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETÈNCIES I FUNCIONS

131. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETÈNCIES I FUNCIONS

A partir del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuracióde diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, el Departament deMedi Ambient s’estructura en les unitats següents:

— Secretaria General• Direcció de Serveis

— Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat— Direcció General de Qualitat Ambiental— Direcció General del Medi Natural— Secretaria d’Habitatge

• Direcció General d’Habitatge

El Departament de Medi Ambient i Habitatge té adscrits els organismessegüents:

Entitats de dret públic— Agència Catalana de l’Aigua— Agència de Residus de Catalunya— Centre de la Propietat Forestal— Aigües Ter-Llobregat— Servei Meteorològic de Catalunya

Societats mercantils— Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA— Forestal Catalana, SA— Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

El 2004 també es publica el Decret 400/2004, de 5 d’octubre, d’estructuracióde la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L’any 2005 es publica el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuraciódels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, per donarresposta a la necessitat d’adequar l’estructura dels serveis territorials i les sevesfuncions a la nova organització i a les necessitats del Departament de MediAmbient i Habitatge. D’aquesta manera, en depenen l’Àrea de Gestió de Recursos,l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, l’Àrea del Medi Natural, el ServeiTerritorial de l’Habitatge i l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental.

El mateix any 2005, l’Ordre MAH/463/2005, de 25 de novembre, crea laComissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i se’n regula la composició i les funcions.

L’any 2006, el Decret 166/2006, de 16 de maig, de reestructuració parcial dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Benestar i Família, atribueix al DMAH les competències d’adjudicació dels habitatges promoguts per laGeneralitat de Catalunya i el règim sancionador que se’n derivi. D’aquesta forma,unifica totes les funcions en matèria d’habitatge en un únic departament a l’efectede racionalitzar tot el procés, des de la promoció fins a l’adjudicació.

D’altra banda, el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, adequa l’estructura i les funcions de les diverses unitats orgàniques a la nova organització i les actuacions que ha de desenvolupar el departament.

Mitjançant la Resolució MAH/3707/2006, de 20 de novembre, es fa públic el procediment de dissolució i liquidació de la societat Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA (CEMASA), d’acord amb els preceptes de l’Estatut del’empresa pública catalana. Es fixa com a data de cessament de les activitats

14 1. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETENCIES I FUNCIONS

el 30 de desembre de 2006 i es determina que les funcions com a centre dereferència de les activitats regionals del Pla d’acció de la Mediterrània i totes les relacionades amb aquest programa són assumides per l’Agència de Residus de Catalunya, mentre la resta de funcions, ho són pel Departament de MediAmbient i Habitatge.

El Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que al DMAH li correspon l’exercici de les atribucions pròpies de l’Administració de la Generalitat en els àmbits següents:

— La qualitat i la planificació ambiental i l’estratègia de sostenibilitat davantel canvi climàtic

— L’aigua— Els boscos, la biodiversitat i la protecció del medi natural— Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial— Els residus— Els serveis meteorològics— L’habitatge i la promoció i gestió del patrimoni públic d’habitatge, incloses

les polítiques de sòl residencial associades— L’ordenació de l’edificació i control de qualitat de procés i productes

d’edificació— L’impuls de les energies renovables— Les polítiques de rehabilitació d’habitatges en barris i nuclis històrics

Finalment, el Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcialdel Departament de Medi ambient i Habitatge, adequa l’estructura del DMAH a lesnoves competències en matèria d’habitatge, crea l’Oficina del Canvi Climàtic sotala dependència de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, i crea una Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic sota la dependència del Departament de Medi Ambient i Habitatge que comptarà amb el suport tècnicde l’Oficina del Canvi Climàtic.

Aquesta memòria fa referència a les activitats més destacades desenvolupadesdurant l’any 2006 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i les empresespúbliques que té adscrites.

1.2 Organigrama

1. ESTRUCTURA — 1.2 ORGANIGRAMA16

ConsellerFrancesc Baltasar i Albesa Des del 21 d’abril de 2006

(Decret 86/2006 de 20

d’abril - DOGC 4618 de 21

d’abril de 2006)

Salvador Milà i SolsonaFins al 20 d’abril de 2006

(Decret 85/2006 de 20

d’abril - DOGC 4618 de 21

d’abril)

Secretari General Eduard Pallejà i Sedó Des de l’1/12/06 (Decret

475/2006 - DOGC 4773A d’1 de desembre de 2006)

Ricard Fernández Ontiveros Des del 27/04/2006, fins al

30/11/06 (Decret 47/2006 - DOGC 4773A d’1 de desembre

de 2006)

Genoveva Català i Bosch Fins al 26/04/06 (Decret

102/2006 de 25 d’abril - DOGC 4622 de 27 d’abril)

Direcció de Serveis Elisenda Rius i Bergua Des del 7/12/06 (Decret

539/2006 - DOGC 4776 de 7 de desembre de 2006)

Enric Oltra Querol Fins al 6/12/06 (Decret 538/2006 -

DOGC 4776 de 7 de desembre de 2006

Direcció General de Polítiques Ambientals i SostenibilitatFrederic Ximeno i Roca Des del 7/12/06 (Decret

540/2006 - DOGC 4776 d’1 de desembre de 2006)

Jordi Cañas Sala Fins al 31/10/06 (Decret 47/2006 -

DOGC 4773A d’1 de desembre de 2006)

Direcció General de Qualitat AmbientalMaria Comellas i Doñate

Secretaria d’Habitatge Carme Trilla Bellart Des del 27/04/06 (Decret

107/2006 de 25 d’abril-DOGC 4622 de 27 d’abril de 2006)

Ricard Fernández Ontiveros Fins al 26/04/06

(Decret104/06 de 25 d’abril-DOGC 4622 de 27 d’abril de

2006)

Direcció General del Medi NaturalJoan Pallisé i Clofent Des del 7/12/06 (Decret 537/06

de 7 de desembre -DOGC 4776 de 5 de desembre de 2006)

Ramón Luque i Porrino Fins al 6/12/06 (Decret 536/06

de 7 de desembre -DOGC 4776 de 5 de desembre de 2006)

Serveis Territorials

Direcció Generald’Habitatge Carme Trilla Bellart Fins al 26/04/06 (Decret

105/06 de 25 d’abril -

DOGC 4622 de 27 d’abril

de 2006)

Joaquím Gascó PalacínDes de l’11 maig de 2006

BarcelonaIsabel Rueda i Márquez

GironaGabriel Jover Avella

LleidaJoan Farré i Viladrich

TarragonaJosep Lluís Pau i Roigé

Terres de l’EbreVíctor Gimeno i Sanz

Organigrama general

1. ESTRUCTURA — 1.2 ORGANIGRAMA 17

Cap del Gabinet del ConsellerJoan Serra Barceló Des de l’1/5/06 (Resolució

MAH/1250/2006 - DOGC

4625 de 3 de maig de 2006)

Maria Àngels EspunySolé Fins al 30/04/06

(Resolució MAH/1252/2006

- DOGC 4625 de 3 de maig

de 2006)

Cap de ProtocolRosa Mateu i Escrich

Cap de Comunicació i PremsaXavier Puig i Garcia

Cap de l’Oficina de RelacionsInstitucionalsConxita Sánchez i Medina

Cap de la Secretariadel ConsellerRaquel M. IbáñezUrdax Des de l’1/5/06

(Resolució MAH/1249/ 2006


de 2006)

Maria Carme Ortega i Company Fins al 30/4/06

(Resolució MAH/1251/ 2006


de 2006)

Responsabled’AssumptesParlamentaris Cristina Botella i Crespo Fins al 31

de juliol de 2006

CoordinadoraAdministrativaMontserrat Farriol i Rodríguez

Gabinet del Conseller

Secretaria general


Secretari General Eduard Pallejà iSedó Des de l’1/12/07(Decret 475/2006 -DOGC 4773A d’1 dedesembre de 2006) Ricard FernándezOntiveros Des del27/04/2006, fins al30/11/06 (Decret47/2006 - DOGC 4773Ad’1 de desembre de2006) Genoveva Català iBosch fins al 25/04/06(Decret 102/2006 de 25d’abril - DOGC 4622 de27 d’abril)

Assessora enPolítiques deFoment iConcertació enMatèria d’Habitatge Catalina VictoryMolné

Oficina de SuportTècnic i Seguimentde Disposicions Assumpta Calancha i Llorens

Assessoria JurídicaCatalina Cerdà i Pons

Direcció de Serveis Elisenda Rius iBergua Des del7/12/06 (Decret 539/2006 - DOGC 4776 de 7de desembre de 2006) Enric Oltra QuerolFins al 6/12/06 (Decret538/2006 - DOGC 4776de 7 de desembre de2006

Responsabled’Organització,Coordinació iServeis Comuns deCan BatllóJaume Solà iCampmany

Advocada de la GeneralitatTeresa López i Díaz

Responsable de Recursos i AssumptesContenciososTeresa Español Realp

Advocat de laGeneralitatGerard Martín i Alonso

Subdirecció Generalde Recursos Humansi OrganitzacióMar Molinas i Sans

Subdirecció Generalde Gestió Econòmicai ContractacióMatilde Oliveras i Grau

Subdirecció Generalde CoordinacióCorporativaJúlia MontserratCodorniu

Àrea Tecnològica de la Informació i les ComunicacionsCarme Cubero Ramon

Servei de PersonalNúria Folch i Viñals

Servei de GestióInterna, Subminist. i Serveis Carme Bigorra Gualba

Servei de Prevencióde Riscos Laborals Mercè EnfedaqueIserte

Àrea d’Organització

Servei de GestióEconòmicaMontserrat IsnardBlanchar

Servei deContractació,Patrimoni iExpropiacions Josep Martí Pacho

Servei del GabinetTècnic Cristina Jové Sentelles

OficinaPressupostària

Responsable deSeguiment i ControlPDR i altres FonsEuropeusConcepciónMarchante Leganés

Secció de Gestió de PersonalSecció de NòminesSecció d’Avaluació Selecció i Provisió

Secció de Suport Idiomàtic

Secció de ControlPressupostariSecció de Subvencions

Secció de ContractacióSecció de Patrimoni i ExpropiacionsResponsable de GestióPatrimonial i Parc MòbilResponsable deCertificacions i Convenis

Responsable d’Estudis i Programació Responsabled’Estadística i AvaluacióAmbiental

Organigrama vigent d’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambienti Habitatge. (DOGC 4670, 6,07,2006).


Direcció General dePolítiques Ambientalsi SostenibilitatFrederic Ximeno i Roca Des del 7/12/06

(Decret 540/2006 - DOGC

4776 de 7 de desembre de

2006)

Jordi Cañas Sala Fins al

31/10/06 (Decret 419/2006 -

DOGC 4762 de 16 de

novembre de 2006)

Assessora en PolítiquesTransversals enMatèria de MediAmbient iSostenibilitat M. Àngels EspunySolé Des de l’1/10/06

(Resolució MAH/3234/2006

- DOGC 4740 de 16

d’octubre de 2006)

Rufí Cerdan HerediaFins al 30/09/06 (Resolució

MAH/3233/2006 - DOGC

4740 de 16 d’octubre de

2006)

Subdirecció General de DesenvolupamentSostenibleJosep Garriga i Sala

Subdirecció Generald’Informació iEducació AmbientalJosep M. Planas i Cisternas

Subdirecció Generald’Avaluació Ambiental Rufí Cerdán Heredia

Àrea d’EstudisFrancesc Xavier Martí i Ragué

Àrea de Programació

Servei d’EducacióAmbientalCristina Palés Bartells

Àrea d’InformacióAmbientalFrancesc Xavier CampsFernández

Àrea de Plans i Programes Xavier Carceller Roqué

Àrea de Projectes Antonio Sorolla Amat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Organigrama d’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Direcció General de Qualitat Ambiental


Direcció General deQualitat AmbientalMaria Comellas Doñate

Subdirecció Generald’Intervenció iQualificació AmbientalLuis Laguna i Cano

Subdirecció General de Prevenció i Controlde la ContaminacióAtmosfèricaIsabel HernándezCardona

Oficina per a laPrevenció de laContaminacióLluminosaMercè Terradellas Vilaró

Responsable d’Avaluaciód’Activitats Extractives

Responsable d’Avaluaciód’Activitats

Secció de Sistemes de Qualificació

Secció de les MillorsTècniques Disponibles

Secció d’Immissions

Secció de Controld’Emissions

Servei d’IntervencióIntegral d’ActivitatsEmili Dragone i Vives

Servei de QualificacióAmbientalSalvador Samitier i Martí

Responsable d’Acreditació d’EntitatsCol·laboradoresDolors Masoliver i Jordana

Servei de Seguiment iInformació d’Activitats Francesc XavierCarbonell Sánchez

Servei de Vigilància i Control de l’AireXavier Guinart Prime

Organigrama d’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Secretaria d’Habitatge

Secretaria d’Habitatge Carme Trilla Bellart Des del 27/04/06 (Decret

107/2006 de 25 d’abril-

DOGC 4622 de 27 d’abril

de 2006)

Ricard FernándezOntiveros Fins al 26/04/06

(Decret104/06 de 25 d’abril-

DOGC 4622 de 27 d’abril de

2006)

Direcció General de Promoció de l’Habitatge Joaquím GascóPalacín Des de l’11

de maig de 2006

Carme Trilla Bellart Fins

al 26 d’abril de 2006 (Decret

105/2006 de 25 d’abril-

DOGC 4622 de 27 d’abril de

2006)

Responsable deDesenvolupamentNormatiu Jaume Riera i Colomer

Servei de Coordinacióde Programes Lluïsa Casals i Font

Servei Jurídic deQualitat dels Processosi Atenció Ciutadana Immaculada Ribas i Algueró

Servei de Gestió de Recursos Lourdes Costa Vidal

Servei de Règim SancionadorMireia Turu Santigosa

Servei de Promoció de l’Habitatge Públic Esther Llorens i Nadal

Servei d’HabitatgeProtegit Privat Marta Ibars Mitjaneta Des de l’1/09/2006

Arturo Gavilán García Fins

al 31/08/2006

Responsable deSostenibilitat iRequeriments Tècnicsen l’Habitatge Carles Salvador i López

Servei d’Ordenació i deQualitat de l’EdificacióResidencial José L. Badenas Pertegaz

Servei d’Habitabilitat i Parc Desocupat José L. Gallego Ferruz

Servei de Rehabilitació Mercè Codina i Bigas

Subdirecció General de Coordinació i Seguiment delsProgramesd’Habitatge Jaume Cleries i Blasco

Subdirecció General de Promoció del’Habitatge Protegit Antoni Tegnier i Cot

Subdirecció General deQualitat, Sostenibilitati Rehabilitació de l’Habitatge Núria Pedrals Puges


Organigrama vigent fins a la publicació del Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial del Departament de MediAmbient i Habitatge.


Direcció General delMedi NaturalJoan Pallisé i Clofent Des del 7/12/06 (Decret537/06 de 7 de desembre -DOGC 4776 de 5 dedesembre de 2006) Ramón Luque i PorrinoFins al 6/12/06 (Decret536/06 de 7 de desembre -DOGC 4776 de 5 dedesembre de 2006)

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la BiodiversitatIgnasi Rodríguez i Galindo

Subdirecció General de Protecció de la BiodiversitatIsabel Boncompte i Vilarrasa

Subdirecció Generald’Agents RuralsRafael Ochoa i Sierra

Secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora

Secció de Protecció i Foment d’Animals de Companyia

Secció de Gestió Administrativa

Secció de Suport i Coordinació Tècnica

Secció de Gestió de Boscos Públics

Secció d’Ordenació de la Producció Forestal

Secció de Gestió de Boscos Privats

Secció de Plans d’ActuacióForestal i de Pastures

Secció d’Aforestació

Secció d’Ecologia Aplicada

Secció de Plans i Projectes

Secció d’Espais d’Interès Natural

Secció de Prevenció d’Incendis Forestals

Secció d’Inspecció

Inspector d’Agents RuralsAntoni Mur Allué

Responsable de Planificació i GestióJosep Maria Armengol i Jounou

Resp. Prog. EstratègiaCatalana Conserv. i ÚsSost. de la Biodiv. Carolina Batet i Company

Servei de Gestió de RecursosFrancesc Crespo i Climent

Servei de Protecció deFauna, Flora i Animalsde CompanyiaJordi Ruiz i Olmo

Servei de ParcsJosep Francesc DiegoVives Des de l’1/5/06

Servei de Gestió ForestalXavier Clopés i Alemany

Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn NaturalSalvador Grau i Tort

Servei de Prevenciód’Incendis Forestals Esteve Canyameras i Ramoneda

Àrea d’ActivitatsCinegètiques Ricart Casanovas i Urgell

Àrea de Pesca ContinentalJosep Escorihuela i Mestre

Unitat Operativa delCos d’Agents Rurals

Servei deComunicacions i Suport Beatriu Portabella i Molist

Direcció General del Medi Natural


Agència Catalana de l’Aigua

Direcció Gabinet del DirectorManuel Hernández Mercè Sellés i Comellasi Carreras

Assessoria JurídicaOscar Castañon Garcia-Alix

Relacions Institucionals i ComunicacióMontserrat Alomà i Massana

Gerència Adjunta a GerènciaAdolf Martínez Mas Francesc Camps i Xicart

Divisió de Sistemes d’InformacióJ. Manuel Barrera i Sales

Divisió de RecursosIsolda Lechuga i Ferré

Divisió de Recursos Humans i Organització

Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’AiguaGabriel Borràs i Calvo

Àrea d’Inspecció i ControlJosep M. Obis i Soriano

Àrea d’Ordenació del Domini Públic HidràulicDiego Moxó i Güell

Àrea Tributària i d’IngressosMariona Coch i Roura

Àrea TècnicaGuillem Peñuelas i Prieto

Control de GestióFrancesc Camps i Xicart

Agència de Residus de Catalunya


GerènciaManuel Hernández i Carreras

Divisió de Règim Intern-Recursos HumansRoger Peñalver i Badia

Divisió de Gestió deResidusJordi Renom i Sotorra

Departament d’AdministracióElena Grifoll i Fàbregues

Departament de Gestió Financera

Departament d’Actuació AdministrativaNatàlia Comas i Esteva

Departament d’Assessoria i ContractacióMarta Cervantes i Aragón

Departament de Gestió Josep Anton Domènech i Paituví

Departament d’Inspecció i ControlOriol Roselló i Molinari

Departament TècnicEnric Elias i Cao

LaboratoriHelena Sala i Fortuny

Departament de Gestió de Matèria OrgànicaTeresa Guerrero i Bertrán

Departament de Disposició i ControlMartí Madorell i Arbolí

Departament de Recollida Selectiva i EnvasosXavier Bosch i Gros

Departament de ComunicacióAlba Pellicer i Navarrete

Departament de Sistemes d’InformacióCarles Martín i Garriga

Departament d’Atenció CiutadanaBeatriu Sanchez i Rodríguez

Àrea Econòmica Ferran Chiner i Furquet

Àrea JurídicaTeresa Lahuerta i Gonzalvo

Àrea IndustrialRamon Oliva i Tarre

Àrea MunicipalJosep Simó i Cabré

Àrea d’InformacióJordi Macarro i Canal

Centre Català del ReciclatgePilar Chiva i Rodriguez

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient


Gerència Direcció AdjuntaArmand Vilaplana Iñaki Gili i Jáureguii Masnou

Àrea de Coordinació Administrativa i SistemesConrad Quintana i Balaguer

Àrea d’EstudisBelén Gállego i Peiré

Àrea de Coordinació InternacionalEsther Monfà i Obach

Àrea d’EmpresesAlfred Vara i Blanco

Fins al 30 de setembre de 2006: Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 19 de setembre de 2006, per el qual s’autoritzala dissolució i liquidació de l’empresa pública CEMA S.A.

Centre de la Propietat Forestal


Director gerent Àrea de Foment Responsable Xavier Mateu i Llevadot a la Gestió Forestal de Gestió Forestal

Sostenible Joan Lluís Abian i PerrucaTeresa Cervera i Zaragoza

Responsable de Planificació ForestalRicard Farriol i Almirall

Responsable de la Unitat d’AjutsÀlex Muñoz

Àrea de Serveis Responsable deElva Beltran la Unitat Jurídicai Antoñanzas i Administrativa

Joan Porras i Jurado

Responsable de Comunicació Elizabeth Fernández Cabrera

Aigües Ter-Llobregat


President GerentManuel Hernández Antoni Sala i Pericasi Carreras

Director de DistribucióJosé Rodríguez i Gil

Director de ProduccióRamon Arbós i Sans

Director de Projectes i ObresRobert Vergés i Fernández

Director de RecursosPablo Gil i Calvet

Director de Sistemes Alonso Flores i Sánchez

Conseller Delegat Assessoria Jurídica Pere Garriga Marta Miguel

Àrea de RelacionsInstitucionals Juan del Peso

Direcció Financera i RRHHXavier Òdena i Giménez

Direcció Tècnica Obres BarcelonaAlbert Castells i Vilalta Mercè Brusau i Alòs

Obres TarragonaÀlex Curto i Nacher

Obres GironaJosé A. Martín Arranz

Obres LleidaAnna Fernández Barreiro

Forestal Catalana, SA


Administració, promoció i gestió, SA (ADIGSA)

Conseller DelegatMiquel Bonilla i Ruiz

Direcció de Recursos Humans i Ass. JurídicaConxa Díaz i Jordán

Direcció d’Organitzaciói Sistemes d’InformacióCarlos Mariño i Sánchez

Direcció TècnicaJosep Linares i Salido

Direcció d’Administraciói FinancesFrancesc Licerasi Hernández

Direcció de Màrqueting i Projecció ExteriorDavid Companyon i Costa

Secció de Gestió de PersonalNegociat de FormacióNegociat d’ArxiuNegociat de Registre

Secció d’Ass. JurídicaSecció d’Habitatge de Compra i VendaSecció d’Habitatge de Lloguer

Secció de Contractació

Secció de Compres

Secció d’Administracióde Finques

Secció de GestióTributària

Secció de Gestorsd’Activitats

Secció d’ActuacionsEspecífiques

Secció d’Informació

Servei de RecursosHumansConxa Díaz i Jordán

Servei JurídicNúria Sánchez i Ramos

S. Tecnol. Informació,Com. i G de ProjectesEulàlia Junyent i Carrasco

S. Control Gestió i Sistemes QualitatVictor Funosas i Buixeda

Servei de Mantenimenti Obra NovaMontserrat de Torres i Capell

Servei de Direcció ObresLluís Sevillano i Masip

Servei de Projectesd’ArquitecturaJosep M. Enrich i Sola

Servei de Projectesd’EnginyeriaJosep A. Peña i López

Secció de ContractacióAntoni Seriol i Sanmartí

Secció de CompresMontserrat Roig i Bertran

Servei FinancerJose López i Espinosa

Servei EconòmicXavier Roig i Zabaleta

Directora AdjuntaFuensanta Alcalá Luque

Servei de Gestió ExternaMarc Romeu i Torres

Servei d’Atenció al CiutadàSílvia Grau i Fontanals

Servei de MediacióMaria Bordonau i Aluja


Servei Meteorològic de Catalunya


Director General Coordinador General Àrea de PrediccióDavid Rodríguez i Alber Sergi Paricio i Ferreró Eliseu Vilaclara i Ribas

Àrea de Climatologia Anna Rius i Ventosa

311. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETENCIES I FUNCIONS

Relació d’adreces del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Departament de Medi Ambient i HabitatgeAv. Diagonal, 523-52508029 BarcelonaTel. 93 444 50 00Fax 93 419 75 47

Direcció General del Medi Natural C. del Dr. Roux, 80 08017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 33 20

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a BarcelonaTravessera de Gràcia, 56, 4t i 6a08006 BarcelonaTel. 93 567 08 15Fax 93 209 04 53

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a GironaC. d’Ultònia 10-1217002 GironaTel. 972 22 30 35Fax 972 22 72 34

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a TarragonaC. del Cardenal Vidal i Barraquer, 12-1443005 TarragonaTel. 977 24 15 14Fax 977 24 15 09

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a LleidaRonda de Sant Martí, 2-625006 LleidaTel. 973 28 39 30Fax 973 28 20 39

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’EbreC. de Burgos, 1743870 AmpostaTel. 977 70 73 20Fax 977 70 55 14

Agència Catalana de l’AiguaC. de Provença, 204-20808036 BarcelonaTel. 93 567 28 00Fax 93 567 27 80

Direcció General d’HabitatgeC. d’Aragó 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax 93 495 82 06

Serveis Territorials d’Habitatge a BarcelonaC. d’Aragó, 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax 93 214 70 60

Serveis Territorials d’Habitatge a GironaC. de Banyoles, 1717004 GironaTel. 972 20 37 78Fax 972 22 24 63

Serveis Territorials d’Habitatge a TarragonaC. d’Anselm Clavé, 143004 TarragonaTel. 977 21 65 62Fax 977 23 94 09

Serveis Territorials d’Habitatge a LleidaC. del Dr. Fleming, 1525006 LleidaTel. 973 26 21 99Fax 973 27 33 78

Serveis Territorials d’Habitatge a les Terres de l’EbreC. de Sant Ildefons, 643500 TortosaTel. 977 44 87 75Fax 977 44 83 84

Forestal Catalana, SAC. de Sabino de Arana, 4608028 BarcelonaTel. 93 411 09 26Fax 93 411 26 74

32 1. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETENCIES I FUNCIONS

Subdirecció General d’Informació i Educació AmbientalC. de París, 18408036 BarcelonaTel. 93 415 11 12Fax 93 237 02 86

Agència de Residus de CatalunyaC. del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 33 00Fax 93 567 32 91

Centre de la Propietat Forestal, SAFinca de TorreferrussaCra. B 140 de Sabadell a Santa Perpètuade Mogoda, km 4,5Apartat de correus 11908130 Santa Perpètua de MogodaTel. 93 574 70 39Fax 93 574 38 53

Aigües Ter-LlobregatC. de Sant Martí de l’Erm, 3008970 Sant Joan Despí (Barcelona)Tel. 93 602 96 00Fax 93 373 23 22

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)C. de la Diputació, 9208015 BarcelonaTel. 93 228 72 00Fax 93 388 00 48

Servei Meteorològic de CatalunyaC. de Berlín, 38-4808029 BarcelonaTel. 93 567 60 90Fax 93 567 61 02

1.3 Pressupost

34 1. ESTRUCTURA — 1.3 PRESSUPOST

El pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2006 va seraprovat per la Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya.

Els crèdits inicials assignats al Departament van ser de 372.154.249,84 €, xifra que correspon a les secretaries General i d’Habitatge, els serveis territorials, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direcció General de Qualitat Ambiental i la Direcció General del Medi Natural.

Pel que fa a les entitats públiques adscrites al Departament de Medi Ambient i Habitatge, els imports inicials van ser els següents: per a l’Agència Catalana

PRESSUPOST DE DESPESA DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE(1). CRÈDITS INICIALS. ANY 2006 (EUROS)

CAPÍTOL DEPARTAMENT(1) AGÈNCIA CATALANA AGÈNCIA DE RESIDUS AIGÜES CENTRE DE LA SERVEI METEOROLÒGIC ADIGSA CENTRE PER A L’EMPRESA FORESTAL TRANSFERÈNCIES PRESSUPOST

DE L’AIGUA DE CATALUNYA TER-LLOBREGAT PROPIETAT FORESTAL DE CATALUNYA I EL MEDI AMBIENT, SA CATALANA, SA INTERNES CONSOLIDAT(2)

OPERACIONS CORRENTS

Remuneracions del personal 51.303.434,54 29.497.450,00 8.193.450,00 9.597.007,09 1.596.000,33 2.694.284,00 10.743.775,34 1.090.341,62 6.035.360,00 120.751.102,92

Despeses de béns corrents i de serveis 50.308.349,95 285.610.274,00 19.127.312,36 22.446.760,06 317.740,18 3.275.200,00 6.007.585,38 1.790.269,70 9.719.236,00 398.602.727,63

Despeses financeres 0,00 42.403.635,00 430.000,00 4.967.330,21 3.000,00 0,00 2.145.698,40 5.500,00 60.000,00 50.015.163,61

Transferències corrents 62.931.755,97 2.000.000,00 42.119.788,86 0,00 96.502,07 75.000,00 994.200,00 1.000,00 0,00 -42.724.470,61 65.493.776,29

Total operacions corrents 164.543.540,46 359.511.359,00 69.870.551,22 37.011.097,36 2.013.242,58 6.044.484,00 19.891.259,12 2.887.111,32 15.814.596,00 -42.724.470,61 634.862.770,45

OPERACIONS DE CAPITAL

Inversions reals 17.168.833,00 165.195.269,00 1.858.000,00 30.734.257,70 425.020,00 1.623.000,00 26.569.282,71 58.296,45 385.000,00 244.016.958,86

Transferències de capital 168.381.856,38 37.638.219,00 46.714.685,84 0,00 4.350.527,47 0,00 0,00 0,00 0,00 -103.870.586,66 153.214.702,03

Total operacions de capital 185.550.689,38 202.833.488,00 48.572.685,84 30.734.257,70 4.775.547,47 1.623.000,00 26.569.282,71 58.296,45 385.000,00 -103.870.586,66 397.231.660,89

OPERACIONS FINANCERES

Actius financers 22.060.020,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 53,05 150.404,00 -22.048.020,00 162.457,05

Passius financers 0,00 59.031.476,00 1.287.883,08 3.844.968,00 0,00 0,00 2.127.789,36 0,00 2.703.036,00 68.995.152,44

Total operacions financeres 22.060.020,00 59.031.476,00 1.287.883,08 3.844.968,00 0,00 0,00 2.127.789,36 53,05 2.853.440,00 -22.048.020,00 69.157.609,49

TOTAL 372.154.249,84 621.376.323,00 119.731.120,14 71.590.323,06 6.788.790,05 7.667.484,00 48.588.331,19 2.945.460,82 19.053.036,00 -168.643.077,27 1.101.252.040,83

(1) El Departament comprèn les secretaries General i d’Habitatge, les direccions generals i els serveis territorials.

(2) En aquesta columna, el pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge té descomptades les transferències internes a les seves empreses públiques per evitar la doble comptabilització (capítol 4, 7 i 8).

Font: Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2006.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE(1). EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA. RESUM PER DIRECCIONS GENERALS.

ANY 2006 (EUROS)

CRÈDITS INICIALS(2) MODIFICACIONS(3) CRÈDITS FINALS PRESSUPOST GESTIONAT PRESSUPOST EXECUTAT

Secretaria General 168.309.058,64 16.285.245,12 184.594.303,76 183.162.115,31 181.923.526,51

DG de Polítiques Ambientals

i Sosteniblitat 5.216.187,03 1.532.125,97 6.748.313,00 5.976.451,38 4.202.397,91

DG de Qualitat Ambiental 14.200.000,00 2.734.589,57 16.934.589,57 15.259.449,95 13.340.870,91

DG del Medi Natural 76.419.715,69 28.594.241,71 105.013.957,40 96.641.649,58 82.125.223,55

Secretaria d’Habitatge 108.009.288,48 60.388.184,58 168.397.473,06 163.732.922,33 114.167.718,81

TOTAL 372.154.249,84 109.534.386,95 481.688.636,79 464.772.588,55 395.759.737,69

(1) El Departament comprèn les secretaries General i d'Habitatge, les direccions generals i els serveis territorials.

(2) Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2006.

(3) Incorporacions, generacions i ampliacions de crèdit.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Secretaria General. Servei de Gestió Econòmica.

351. ESTRUCTURA — 1.3 PRESSUPOST

de l’Aigua, 621.376.323 €; per a l’Agència de Residus de Catalunya,119.731.120,14 €; per a Aigües Ter-Llobregat, 71.590.323,06 €; per al Centre de la Propietat Forestal, 6.788.790,05 €; per al Servei Meteorològic de Catalunya,7.667.484 €; per a ADIGSA, 48.588.331,19 €; per al Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, 2.945.460,82 €; i, finalment, per a Forestal Catalana, SA,19.053.036 €.

Així, el pressupost consolidat de despesa del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2006 ha estat de 1.101.252.040,83 €.

SERVEI METEOROLÒGIC ADIGSA CENTRE PER A L’EMPRESA FORESTAL TRANSFERÈNCIES PRESSUPOST

DE CATALUNYA I EL MEDI AMBIENT, SA CATALANA, SA INTERNES CONSOLIDAT(2)

2.694.284,00 10.743.775,34 1.090.341,62 6.035.360,00 120.751.102,92

3.275.200,00 6.007.585,38 1.790.269,70 9.719.236,00 398.602.727,63

0,00 2.145.698,40 5.500,00 60.000,00 50.015.163,61

75.000,00 994.200,00 1.000,00 0,00 -42.724.470,61 65.493.776,29

6.044.484,00 19.891.259,12 2.887.111,32 15.814.596,00 -42.724.470,61 634.862.770,45

1.623.000,00 26.569.282,71 58.296,45 385.000,00 244.016.958,86

0,00 0,00 0,00 0,00 -103.870.586,66 153.214.702,03

1.623.000,00 26.569.282,71 58.296,45 385.000,00 -103.870.586,66 397.231.660,89

0,00 0,00 53,05 150.404,00 -22.048.020,00 162.457,05

0,00 2.127.789,36 0,00 2.703.036,00 68.995.152,44

0,00 2.127.789,36 53,05 2.853.440,00 -22.048.020,00 69.157.609,49

7.667.484,00 48.588.331,19 2.945.460,82 19.053.036,00 -168.643.077,27 1.101.252.040,83

doble comptabilització (capítol 4, 7 i 8).

DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE.

ANY 2006. CRÈDITS INICIALS

0,7%

SERVEI METEREOLÒGIC DE CATALUNYA

0,6%

CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

6,5%

AIGÜES TER-LLOBREGAT

10,9%

AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

56,4%

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA 18,5%

DEPARTAMENT

0,3%

CENTRE PER A L’EMPRESA

I EL MEDI AMBIENT, SA

1,7%

FORESTAL CATALANA, SA

4,4%

ADIGSA

1.4 Personal

38 1. ESTRUCTURA — 1.4 PERSONAL

DISTRIBUCIÓ DE LES PLACES OCUPADES (XIFRES ABSOLUTES)

DMAH ACA ARC ATLL CPF SMC ADIGSA FC TOTAL

Alts Càrrecs 9 0 2 1 0 1 1 0 14

Personal funcionari 1.193 26 3 0 4 0 0 0 1.226

Personal laboral 252 657 188 202 35 57 266 112 1.769

Personal eventual 8 0 0 0 0 0 0 61 69

TOTAL 1.462 683 193 203 39 58 267 173 3.078

DISTRIBUCIÓ DE LES PLACES OCUPADES (XIFRES RELATIVES) %


Alts Càrrecs 0,6 0,0 1,0 0,5 0,0 1,7 0,4 0,0 0,5

Personal funcionari 81,6 3,8 1,6 0,0 10,3 0,0 0,0 0,0 39,8

Personal laboral 17,2 96,2 97,4 99,5 89,7 98,3 99,6 64,7 57,5

Personal eventual 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 35,3 2,2

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100

ADSCRIPCIÓ DEL PERSONAL PER GRUPS (XIFRES ABSOLUTES)


Grup A 361 318 131 45 16 49 86 31 1.037

Grup B 146 79 13 34 14 1 120 12 419

Grup C 538 231 5 89 9 6 59 61 998

Grup D 383 46 42 35 0 1 2 58 567

Grup E 34 9 2 0 0 1 0 11 57

TOTAL 1.462 683 193 203 39 58 267 173 3.078

ADSCRIPCIÓ DEL PERSONAL PER GRUPS (XIFRES RELATIVES) %


Grup A 24,7 46,6 67,9 22,2 41,0 84,5 32,2 17,9 33,7

Grup B 10,0 11,6 6,7 16,7 35,9 1,7 44,9 6,9 13,6

Grup C 36,8 33,8 2,6 43,8 23,1 10,3 22,1 35,3 32,4

Grup D 26,2 6,7 21,8 17,2 0,0 1,7 0,7 33,5 18,4

Grup E 2,3 1,3 1,0 0,0 0,0 1,7 0,0 6,4 1,9

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100

2. Activitats

2.1 Gabinet del Conseller

42 2. ACTIVITATS — 2.1 GABINET DEL CONSELLER

Cap del gabinet del consellerLes funcions pròpies del cap del Gabinet són les d’assistir en tot moment elconseller, així com acompanyar-lo en actes diversos que es fan en el Departamentmateix i per tot el territori i assessorar-lo en els temes que li siguin requerits.

El cap del Gabinet és el coordinador de les oficines en què s’estructura el Gabinet.

Secretaria del ConsellerLa Secretaria del Conseller juntament amb el cap del Gabinet gestiona la bústia de correu electrònic del conseller. Alhora, coordina l’agenda amb les oficines de la Secretaria de Presidència i dels altres departaments de la Generalitat.

Durant l’any 2006, s’han gestionat al voltant d’unes 80 reunions del consellera la seu del Departament, unes 10 al Palau de la Generalitat, unes 20 en altresdependències de la Generalitat i unes 15 al Parlament de Catalunya.

Oficina de ProtocolLa Unitat de Protocol ha desenvolupat 226 programes de protocol, que hangenerat 329 activitats. Per la seva distribució en el territori corresponen 7programes als Serveis Territorials de l’Alt Pirineu i Aran, 152 als Serveis Territorialsde Barcelona, 9 als Serveis Territorials de la Catalunya Central, 22 als ServeisTerritorials de Girona, 13 als Serveis Territorials de Tarragona i 9 als ServeisTerritorials de Terres de l’Ebre. D’altra banda, s’han realitzat activitats fora del’Estat espanyol, com ara la col·locació de la primera pedra dels habitatges que es construeixen a Hazdici (Bòsnia-Herzegovina), i l’assistència a la reunió dels 4 motors per a Europa a Shikrat (Marroc).

En l’apartat dels actes propis organitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, són de destacar els Premis Medi Ambient 2006, la Festa de l’Aigua,organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua, i la celebració del 50 aniversari de la creació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El conseller va assistir a les conferències sectorials sobre medi ambientconvocades pel Ministeri de Medi Ambient, i a les conferències organitzades per la Comunitat Autònoma de Canàries.

CLASSIFICACIÓ PER TIPOLOGIA D’ACTES

Actes organitzats pel DMAH, visites al territori, conferències pròpies, presentacions i inauguracions

d’obra del Govern 94

Actes de signatura de convenis o acords amb entitats o altres administracions públiques 32

Participació en actes institucionals, oficials, commemoracions, visites a fires i salons 25

Participació en jornades, seminaris, congressos, (inauguracions, cloendes, taules rodones, conferències,

lliçons inaugurals) 58

Actes organitzats per l’Administració central o d’altres comunitats autònomes 7

Oficina de Relacions Institucionals

Activitat parlamentàriaPel que fa a l’activitat parlamentària l’any 2006 ha comprès deu mesos (del gener a l’octubre) de la VII legislatura i dos mesos (novembre i desembre) de la VIIIlegislatura.

432. ACTIVITATS — 2.1 GABINET DEL CONSELLER

Activitat legislativaL’àrea d’Afers Parlamentaris ha coordinat al llarg de l’any 2006 les actuacions del Departament de Medi Ambient i Habitatge i dels diferents grups al Parlamentde Catalunya en la tramitació del Projecte de llei del dret a l’habitatge.

Qüestions parlamentàries— 2 compareixences del conseller al Parlament relatives a la sessió informativa de la Comissió de Política Territorial proposada pel conseller del Departament deMedi Ambient i Habitatge per donar a conèixer les línies d’actuació que impulsaràel Departament, i la sessió informativa de la Comissió proposada pel conseller de Departament de Medi Ambient i Habitatge i per la consellera d’Interior perpresentar les actuacions del Govern en matèria de prevenció i extinció d’incendis,especialment pel que fa a la campanya de l’estiu de 2006.

— 3 interpel·lacions substanciades en el ple sobre la contaminació atmosfèrica a Catalunya, els plans d’usos i de gestió de les zones de protecció especial per als ocells, i les polítiques d’emancipació dels joves. Es va aprovar una moció sobrela contaminació atmosfèrica a Catalunya.

Corts GeneralsAl llarg de l’any 2006, s’han emès informes relacionats amb diversos projectes de llei tramitats a les Corts, com són:— Projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat-2007.— Projecte de llei de monts.— Projecte de llei de la Xarxa de Parcs Nacionals.— Avantprojecte de llei de la Societat Pública de Lloguer.— Projecte de llei relatiu a l’Avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Altres requeriments i consultesS’ha donat resposta a 277 requeriments fets des de diversos àmbits, principalmentde l’Administració local (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats de municipis i Diputació), però també d’entitats i de diputats i diputades del Parlament de Catalunya.

ÀMBIT GRUPS CONGRÉS/

LOCAL PARLAMENTARIS SENAT ENTITATS ALTRES

Aigua 45 7 5 15

Residus 21 2 2 5

Qualitat Ambiental 14 1 1 2 4

Medi Natural 44 5 2 6

Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 22 3 1 2 5

Habitatge 8 6 4

Altres 29 3 1 2 10

TOTALS 183 27 3 15 49

44 2. ACTIVITATS — 2.1 GABINET DEL CONSELLER

Oficina de Comunicació i Premsa

Sol·licituds d’informacióDurant l’any 2006, s’han rebut més de 4.900 peticions d’informació per part delsmitjans de comunicació sobre les diferents temàtiques relacionades amb el DMAH.

Així mateix, s’han comptabilitzat un total de 1.350 entrevistes amb mitjans de comunicació, tant en format d’entrevista curta per a programes informatius o de participació en debats a diferents programes de ràdio i televisió, com deqüestionaris a la premsa escrita diària o revistes.

Gestió de la informacióL’oficina de comunicació i premsa ha generat durant el 2006 un total de 474comunicats de premsa i 271 convocatòries d’actes organitzats pel DMAH opresidits pel conseller i d’altres càrrecs del Departament. Al llarg del 2006 tambés’han dut a terme 43 rodes de premsa.

COMUNICATS DE PREMSA CONVOCATÒRIES RODES DE PREMSA

ACA 69 39 18

ARC 31 18 4

DGMN 87 40 6

DGPAS 5 8 2

DGQA 12 5 4

Habitatge 240 140 7

SMC 12 3 0

Altres 18 18 2

TOTAL 474 271 43

Així mateix, durant l’any 2006 s’han dut a terme les campanyes desensibilització sobre la problemàtica de la brutícia al mar amb el lema Les espèciesmés perilloses del Mediterrani, la campanya informativa Mascotes ciutadanes, la campanya de prevenció d’incendis 2006, la campanya informativa dels AgentsRurals, la campanya d’ajuts al lloguer, a la rehabilitació i pisos buits, i la campanyade publicitat per al foment de la recollida selectiva de vidre i envasos.

S’han distribuït als ajuntaments cartells informatius sobre la prevenció de la contaminació lluminosa durant les festes de Nadal, perquè el puguin

utilitzar com a eina divulgativa entre els ciutadans.

2.2 Secretaria General de Medi

Ambient i Habitatge

46 2. ACTIVITATS — 2.2 SECRETARIA GENERAL

Assessorament en l’elaboració de disposicions de caràcter generalS’ha participat en l’elaboració i l’impuls de disposicions promogudes pelDepartament de Medi Ambient i Habitatge, i s’han emès els informes jurídicspreceptius i s’han coordinat totes les actuacions necessàries per a la seva aprovaciófins a la publicació al DOGC. La relació de les disposicions aprovades durant l’any2006 s’indica a la pàgina següent.

S’ha emès un informe i s’han formulat observacions, específicament, respectedels projectes de disposicions d’altres departaments de la Generalitat i del’Administració de l’Estat en els aspectes que podrien tenir incidència en l’àmbitd’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge. S’ha fet el seguiment de la producció normativa ambiental aprovada per les diferents administracions.

S’han elaborat els informes jurídics que s’indiquen a les pàgines següents sobreles bases reguladores dels ajuts que convoca el departament.

Defensa jurídica de les competències de la GeneralitatS’ha fet una anàlisi de la doctrina del Tribunal Constitucional pel que fa alsaspectes ambientals i a altres àmbits d’interès com el dret sancionador, elprocediment administratiu o la doctrina en matèria de distribució decompetències. S’ha dut a terme l’estudi de les disposicions estatals aprovades a l’efecte de comprovar si respectaven l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya en qüestions mediambientals.

Contractació administrativa i convenis de col·laboracióEn aquest àmbit d’assessorament, s’han emès 179 informes sobre els plecs declàusules administratives particulars que han de regir els diferents contractesadministratius. S’ha assistit a 95 meses de contractació i s’han efectuat 119validacions de poders.

En l’àmbit dels convenis de col·laboració, s’ha emès un informe en relacióamb 111 propostes.

Recursos davant del consellerS’ha elaborat i s’ha informat sobre un total de 415 resolucions corresponents a recursos administratius interposats davant del conseller i resolucionssancionadores de competència del conseller.

Procediments judicialsPel que fa als afers judicials, s’ha intervingut en la tramitació de 250 assumptes,dels quals 192 corresponen a la jurisdicció contenciosaadministrativa i la resta a la jurisdicció penal o laboral.

Altres funcions d’assessoramentS’ha fet el seguiment i la coordinació dels procediments d’infracció promoguts perla Comissió de la Unió Europea contra l’Estat espanyol en allò que afectava l’àmbitd’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

S’han coordinat aspectes relatius a les actuacions davant del síndic de greugesi el defensor del poble.

S’ha dut a terme l’assessorament jurídic que ha estat sol·licitat per les diversesunitats del departament, i se n’han emès els informes escaients.

S’ha assessorat en la formulació de propostes d’acord de Govern promogudespel departament.

També s’ha emès un informe sobre tots els procediments administratius querequereixen un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

Assessoria jurídica

472. ACTIVITATS — 2.2 SECRETARIA GENERAL

S’ha informat sobre els expedients administratius corresponents a procedimentsque són objecte de resolució del conseller mitjançant el Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya.

Relació de normes jurídiques dictades l’any 2006

En matèria organitzativa— Decret 303/2006, de 18 de juliol, pel qual s’assignen al Departament de MediAmbient i Habitatge els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunyaen matèria de conservació de la natura. DOGC núm. 4681, de 21.07.2006.— Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge. DOGC núm. 4670, de 6.07.2006.— Decret 166/2006, de 16 de maig, de reestructuració parcial dels departaments deMedi Ambient i Habitatge i de Benestar i Família. DOGC núm. 4636, de 18.5.2006.

En matèria de residus— Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a la millora de finques rústiques ques’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. DOGCnúm. 4748, de 26.10.2006.— Acord CPT/179/2006, de 7 de novembre, pel qual s’aprova la integració de laGeneralitat de Catalunya, mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya, empresapública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, al Consorci per a laGestió de Residus del Vallès Occidental. DOGC núm. 4766, de 22.11.2006.— Acord CPT/180/2006, de 7 de novembre, pel qual s’aprova la constitució delConsorci per a la construcció i l’explotació de la quarta planta de tractamentintegral dels residus municipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. DOGC núm.4766, de 22.11.2006.— Acord CPT/181/2006, de 7 de novembre, pel qual s’aprova la integració de laGeneralitat de Catalunya, mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya, empresapública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, al Consorci per a laGestió de Residus del Baix Camp. DOGC núm. 4766, de 22.11.2006.— Ordre MAH/394/2006, de 27 de juliol, per la qual es crea el Consell per a laprevenció i la gestió dels residus a Catalunya. DOGC núm. 4692, de 7.08.2006.

En matèria de protecció de l’ambient atmosfèric— Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especialde l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, elVallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxidde nitrogen i per a les partícules. DOGC núm. 4641, de 25.05.2006.— Decret 397/2006, de 17 d’octubre, d’aplicació del règim de comerç de dretsd’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i de regulació del sistema d’acreditacióde verificadors d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. DOGCnúm. 4748, de 26.10.2006.

En matèria d’aigües— Decret 304/2006, de 18 de juliol, sobre l’estàndard i la millora en l’eficiència enl’ús de l’aigua, a l’efecte de la determinació del cànon de l’aigua. DOGC núm.4681, de 21.07.2006.— Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la planificacióhidrològica. DOGC núm. 4740, de 16.10.2006.


— Resolució MAH/2194/2006, de 12 de juny, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 23 de maig de 2006, pel qual es modifica el Pla de sanejament de Catalunya. DOGC núm. 4667, de 3.07.2006.— Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 20 de juny de 2006, pel qual s’aprova el Programa de sanejamentd’aigües residuals urbanes 2005. DOGC núm. 4679, de 19.07.2006— Resolució MAH/2465/2006, de 13 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 4 de juliol de 2006, pel qual s’aprova el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya. DOGC núm. 4685, de 27.07.2006.— Ordre MAH/119/2006, de 9 de març, per la qual s’aproven els modelsd’autoliquidació trimestral i de resum de facturació del cànon de l’aigua que hande presentar les entitats subministradores d’aigua. DOGC núm. 4600, de24.03.2006.

En matèria d’espais naturals— Decret 290/2006, de 4 de juliol, pel qual es delimita el Paratge Natural d’InterèsNacional de Pinya de Rosa i es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre,pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, per ampliar l’espai de Pinya deRosa. DOGC núm. 4670, de 6.07.2006.— Acord CPT/85/2006, de 29 d’agost, pel qual s’aprova la constitució del Consorciper a la recuperació i la conservació del Riu Llobregat i se n’aproven els estatuts.DOGC núm. 4716, de 12.09.2006.— Acord CPT/107/2006, de 12 de setembre, pel qual s’aprova la integració de laGeneralitat de Catalunya al Consorci per a la protecció i la gestió de l’Espaid’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, i se n’aproven els estatuts. DOGC núm. 4729,de 29.09.2006.— Acord CPT/108/2006, de 12 de setembre, pel qual s’aprova la integració de laGeneralitat de Catalunya en el Consorci per a la protecció i la gestió de l’Espaid’Interès Natural de les Gavarres, i se n’aproven els estatuts. DOGC núm. 4729, de 29.09.2006.— Acord CPT/194/2006, de 21 de novembre, pel qual s’aprova la constitució delConsorci els Colls i Miralpeix-Costa del Garraf. DOGC núm. 4773, d’1.12.2006.— Acord CPT/197/2006, de 21 de novembre, d’aprovació dels estatuts del Consorcide la serra de Llaberia. DOGC núm. 4773, d’1.12.2006.— Acord CPT/198/2006, de 21 de novembre, d’aprovació dels estatuts del Consorcide l’Estany. DOGC núm. 4773, d’1.12.2006.— Acord GOV/230/2006, de 27 de desembre, d’aprovació dels estatuts delConsorci del Parc de la Serralada Litoral. DOGC núm. 4796, de 10.01.2007.— Resolució MAH/2222/2006, de 21 de juny, per la qual es fa públic l’Acord delGovern de 6 de juny de 2006, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial dedelimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de Castell-CapRoig. DOGC núm. 4669, de 5.07.2006.— Resolució MAH/2339/2006, de 27 de juny, per la qual es fa públic l’Acord delGovern de 6 de juny de 2006, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial dedelimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les Gavarres.DOGC núm. 4677, de 17.07.2006.— Resolució MAH/2618/2006, de 28 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord delGovern de 20 de juny de 2006, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge del parc natural del cap de Creus. DOGCnúm. 4692, de 7.08.2006.


En matèria de protecció de la fauna, flora i biodiversitat— Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especialprotecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importànciacomunitària (LIC). DOGC núm. 4735, de 6.10.2006.— Ordre MAH/486/2006, de 17 d’octubre, per la qual es modifica l’Ordre, de 30de juliol de 1999, per la qual es regula la pesca de l’angula al delta de l’Ebre. DOGCnúm. 4747, de 25.10.2006.— Ordre MAH/52/2006, de 9 de febrer, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca El Tusell, situada al terme municipal de Vic. DOGC núm. 4585, de 3.03.2006.— Ordre MAH/473/2006, de 15 de setembre, de modificació de l’Ordre de 2d’octubre de 1997, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca CanBatlle, al terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 4741, de 17.10.2006.— Ordre MAH/481/2006, de 15 de setembre, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Els Estrets d’Arnes, situada al terme municipal d’Arnes. DOGCnúm. 4745, de 23.10.2006.

En matèria de prevenció d’incendis— Ordre MAH/120/2006, de 17 de març, per la qual es modifica l’Ordre de 21 de juny de 1993, sobre cremes controlades en zones d’alta muntanya. DOGC núm.4600, de 24.03.2006.

En matèria d’intervenció integral de l’administració ambiental— Ordre MAH/491/2006, de 18 d’octubre, sobre el format i el suport informàticdel projecte bàsic i l’altra documentació que han d’acompanyar la sol·licitudd’autorització ambiental de les activitats de l’Annex I i de llicència ambiental deles activitats de l’Annex II.1 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de l’administració ambiental. DOGC núm. 4748, de 26.10.2006.

En matèria forestal— Decret 375/2006, de 3 d’octubre, de modificació dels estatuts del consorci delCentre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). DOGC núm. 4734,de 5.10.2006.

En matèria d’habitatge— Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criterisambientals i d’eficiència ecològica en els edificis. DOGC núm. 4574, de 16.2.2006(Correcció d’errades en el DOGC núm. 4678, pàg. 31460, de 18.7.2006).— Decret 34/2006, de 28 de febrer, de modificació del Decret 420/2000, de 27 de desembre, i d’aprovació dels estatuts del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.DOGC núm. 4601, de 27.3.2006.— Decret 257/2006, de 6 de juny, pel qual s’estableixen les condicions per a lavenda d’habitatges qualificats de protecció oficial de promoció pública. DOGCnúm. 4650, de 8.6.2006.— Decret 274/2006, de 20 de juny, pel qual s’estableixen ajuts a la rehabilitacióde grups d’habitatges de promoció pública de la ciutat de Barcelona. DOGC núm.4660, de 22.6.2006.— Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a la millora de finques rústiques ques’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. DOGCnúm. 4748, de 26.10.2006.


— Ordre MAH/253/2006, de 15 de maig, per la qual es determinen els municipisque s’inclouen a les subzones de la zona geogràfica A, per a l’aplicació del Decret244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l’habitatge.DOGC núm. 4642, de 26.5.2006.— Resolució MAH/113/2006, de 18 de gener, per la qual es determinen els terminisper a la sol·licitud dels testos de l’edifici i dels informes interns d’idoneïtat quepreveu el Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitaciód’habitatges de Catalunya. DOGC núm. 4560, de 27.1.2006.

En matèria de subvencions— Decret 274/2006, de 20 de juny, pel qual s’estableixen ajuts a la rehabilitació de grups d’habitatges de promoció pública de la ciutat de Barcelona. DOGC núm.4660, de 22.6.2006.— Ordre MAH/545/2006, de 24 d’octubre, per la qual es modifica la dotaciópressupostària de la submesura i2 del capítol 2 de l’Ordre MAH/42/2005, de 9 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a la gestió forestalsostenible i es fa pública la convocatòria per als anys 2005 i 2006, i s’estableix untermini extraordinari de justificació per a les actuacions afectades per l’ampliació.DOGC núm. 4767, de 23.11.2006.— Ordre MAH/76/2006, de 24 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladoresde les subvencions en espècie a entitats locals de Catalunya, que consisteixen en ellliurament de material vegetal destinat a la plantació en el marc del Dia de l’arbre,i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2006. DOGC núm. 4588, de 2.3.2006.— Ordre MAH/91/2006, de 3 de març, per la qual es modifiquen les basesreguladores dels ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental i es fapública la convocatòria corresponent a l’any 2006 (codi de la convocatòria03.07.06). DOGC núm. 4593, de 15.3.2006.— Ordre MAH/92/2006, de 3 de març, per la qual s’aproven les bases reguladoresdels ajuts per a l’obtenció o la renovació del Distintiu de garantia de qualitatambiental o de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea destinats a empreses i afundacions i es fa pública la convocatòria corresponent a l’any 2006 (codi de laconvocatòria 03.08.06). DOGC núm. 4593, de 15.3.2006.— Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions en els espais naturalsprotegits de Catalunya i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2006 (codi de la convocatòria 04.10.06). DOGC núm. 4603, de 29.3.2006.— Ordre MAH/538/2006, de 15 de novembre, per la qual es modifica, per a laconvocatòria de l’any 2006, el termini de justificació establert a la base 15.1 del’Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, per la qual s’aproven les bases reguladoresdels ajuts per al finançament d’actuacions en els espais naturals protegits deCatalunya i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2006. DOGC núm. 4765, de 21.11.2006.— Ordre MAH/146/2006, de 24 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores de les subvencions a associacions, fundacions i cooperatives senseànim de lucre per al finançament d’actuacions d’educació i sensibilitzacióambiental. DOGC núm. 4608, de 5.4.2006.— Ordre MAH/159/2006, de 29 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts d’actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminacióexterior i s’obre la convocatòria per a l’any 2006 (codi de la convocatòria03.01.06). DOGC núm. 4611, de 10.4.2006.— Ordre MAH/254/2006, de 10 de maig, per la qual es modifica l’OrdreMAH/159/2006, de 29 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels


ajuts d’actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior i s’obre laconvocatòria per a l’any 2006 (codi de la convocatòria 03.01.06). DOGC núm.4642, de 26.5.2006.— Ordre MAH/293/2006, de 9 de juny, per la qual es modifica la dotaciópressupostària de la convocatòria d’ajuts per a actuacions d’ordenació ambientalde la il·luminació exterior, aprovada per l’Ordre MAH/159/2006, de 29 de març(DOGC núm. 4611, de 10.4.2006). DOGC núm. 4657, de 19.6.2006.— Ordre MAH/357/2006, de 5 de juliol, per la qual es modifica l’OrdreMAH/293/2006, de 9 de juny, per la qual es modifica la dotació pressupostària dela convocatòria d’ajuts per a actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminacióexterior, aprovada per l’Ordre MAH/159/2006, de 29 de març (DOGC núm. 4657,de 19.6.2006). DOGC núm. 4679, de 19.7.2006.— Ordre MAH/417/2006, de 9 d’agost, de modificació de la dotació pressupostàriade l’Ordre MAH/159/2006, de 29 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts d’actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminacióexterior i s’obre la convocatòria per a l’any 2006. DOGC núm. 4703, de 23.8.2006.— Ordre MAH/234/2006, de 2 de maig, per la qual es convoca un concurs públicper a la concessió dels ajuts per al tractament de la vegetació en les urbanitzacionsafectades per la Llei 5/2003, de 22 d’abril, per als anys 2006 i 2007, i se n’aprovenles bases reguladores (codi de convocatòria 04.05.06). DOGC núm. 4634, de16.5.2006.— Ordre MAH/450/2006, de 15 de setembre, per la qual es modifica la dotaciópressupostària de la convocatòria de concurs públic per a la concessió dels ajutsper al tractament de la vegetació a les urbanitzacions afectades per la Llei 5/2003,de 22 d’abril, per als anys 2006 i 2007, feta per l’Ordre MAH/234/2006, de 2 demaig. DOGC núm. 4728, de 28.9.2006.— Ordre MAH/255/2006, de 16 de maig, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensaforestal (ADF) i les seves federacions, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any2006 (codi de la convocatòria 04.09.06). DOGC núm. 4642, de 26.5.2006.— Ordre MAH/346/2006, de 29 de juny, per la qual es modifica l’OrdreMAH/255/2006, de 16 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores delsajuts per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF) i les seves federacions, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2006 (codi de laconvocatòria 04.09.06). DOGC núm. 4671, de 7.7.2006.— Resolució MAH/3471/2006, de 30 d’octubre, per la qual s’amplia, per a laconvocatòria de 2006, el termini de justificació de les actuacions objecte desubvenció previstes a la base 1.c. de l’Annex 1 de l’Ordre MAH/255/2006, de 16 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per al foment de lesagrupacions de defensa forestal (ADF) i les seves federacions, i se’n fa pública laconvocatòria per a l’any 2006. DOGC núm. 4756, de 8.11.2006.— Ordre MAH/276/2006, de 24 de maig, per la qual s’aproven les basesreguladores de les subvencions a ens locals per promoure accions de sostenibilitatlocal. DOGC núm. 4650, de 8.6.2006.— Ordre MAH/497/2006, de 18 d’octubre, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per al finançament d’inversions a la zona d’influènciasocioeconòmica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2006. DOGC núm. 4750, de 30.10.2006.— Ordre MAH/586/2006, de 13 de desembre, per la qual es modifiquen les basesreguladores dels ajuts a la gestió forestal sostenible i es fa pública la convocatòriaper a l’any 2007. DOGC núm. 4786, de 22.12.2006.— Resolució MAH/432/2006, de 22 de febrer, per la qual es convoquen


subvencions per fomentar la protecció dels animals per a l’any 2006 (codi de laconvocatòria 04.04.06). DOGC núm. 4584, de 2.3.2006.— Resolució MAH/4019/2006, de 28 de novembre, per la qual es modifica eltermini de presentació de la justificació de les actuacions subvencionades a laResolució MAH/432/2006, de 22 de febrer, per la qual es convoquen subvencionsper fomentar la protecció dels animals per a l’any 2006 (codi de la convocatòria04.04.06). DOGC núm. 4778, de 12.12.2006.— Resolució MAH/608/2006, de 7 de març, per la qual es convoquen subvencionsdestinades a fomentar la conservació de l’abella de la mel autòctona per a l’any2006 (codi de la convocatòria 04.12.06). DOGC núm. 4594, de 16.3.2006.— Resolució MAH/870/2006, de 28 de març, per la qual s’obre la convocatòria pera la concessió de subvencions a associacions, fundacions i cooperatives sense ànimde lucre per al finançament d’actuacions d’educació i sensibilització ambientalrelatives a la nova cultura de l’aigua i al canvi climàtic per a l’any 2006 (codi deconvocatòria 02.01.06). DOGC núm. 4608, de 5.4.2006.— Resolució MAH/965/2006, de 5 d’abril, per la qual s’obre una convocatòriapública per a la concessió d’ajuts extraordinaris per a la regeneració dels boscosafectats pels incendis forestals de l’any 2005, els boscos afectats per la sequera del’any 2005 i els boscos danyats per les nevades del gener de 2006, i se n’aprovenles bases reguladores (codi de convocatòria 04.03.06). DOGC núm. 4612,d’11.4.2006.— Resolució MAH/3908/2006, de 22 de novembre, per la qual es modifica ladotació pressupostària prevista a la Resolució MAH/965/2006, de 5 d’abril, per laqual s’obre la convocatòria pública per a la concessió d’ajuts extraordinaris per a laregeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de l’any 2005, els boscosafectats per la sequera de l’any 2005 i els boscos danyats per les nevades del generde 2006, i se n’aproven les bases reguladores. DOGC núm. 4773, d’1.12.2006.— Resolució MAH/1086/2006, de 10 d’abril, per la qual es convoca un concurspúblic per a la concessió de subvencions per a l’adquisició de sòl destinat a laconstrucció d’habitatges amb protecció oficial per a l’any 2006, i se n’aproven lesbases reguladores (codi HA 01/06). DOGC núm. 4617, de 20.4.2006.— Resolució MAH/1119/2006, d’11 d’abril, per la qual es convoquen subvencionsper a propietaris d’habitatges desocupats que els posin en lloguer, corresponents a l’any 2006, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 02/06). DOGC núm.4620, de 25.4.2006.— Resolució MAH/1835/2006, de 30 de maig, per la qual es modifica la dotaciópressupostària de la Resolució MAH/1119/2006, d’11 d’abril, per la qual esconvoquen subvencions per a propietaris d’habitatges desocupats que els posinen lloguer, corresponents a l’any 2006, i se n’aproven les bases reguladores (codiHA 02/06) (DOGC núm. 4620, pàg. 18591, de 25.4.2006). DOGC núm. 4650, de 8.6.2006.— Resolució MAH/1120/2006, d’11 d’abril, per la qual es convoca un concurspúblic per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’úsresidencial i d’habitatges per a l’any 2006, i se n’aproven les bases reguladores(codi HA 03/06). DOGC núm. 4620, de 25.4.2006.— Resolució MAH/1834/2006, de 30 de maig, per la qual es modifica la dotaciópressupostària i el termini de presentació de sol·licituds establerts a la ResolucióMAH/1120/2006, d’11 d’abril, per la qual es convoca un concurs públic per a laconcessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial id’habitatges per a l’any 2006, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 03/06)(DOGC núm. 4620, pàg. 18594, de 25.4.2006). DOGC núm. 4650, de 8.6.2006.— Resolució MAH/3618/2006, de 3 d’octubre, per la qual es modifica la dotació


pressupostària que estableixen la Resolució MAH/1834/2006, de 30 de maig, i laResolució MAH/1120/2006, d’11 d’abril, per la qual es convoca un concurs públicper a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial id’habitatges per a l’any 2006, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 03/06).DOGC núm. 4763, de 17.11.2006.— Resolució MAH/1155/2006, de 19 d’abril, per la qual es convoquen lessubvencions corresponents a l’any 2006 per ajudar a pagar el lloguer a arrendatarisamb risc d’exclusió social per motius residencials, i se n’aproven les basesreguladores (codi HA 04/06). DOGC núm. 4621, de 26.4.2006.— Resolució MAH/4074/2006, de 7 de desembre, per la qual es modifica la dotaciópressupostària de la Resolució MAH/1155/2006, de 19 d’abril, per la qual esconvoquen les subvencions corresponents a l’any 2006 per ajudar a pagar ellloguer a arrendataris amb risc d’exclusió social per motius residencials, i sen’aproven les bases reguladores (codi HA 04/06). DOGC núm. 4781, de15.12.2006.— Resolució MAH/2196/2006, de 20 de juny, per la qual es fa pública laconvocatòria i s’aproven les bases reguladores per a l’atorgament d’ajuts per a larehabilitació d’habitatges afectats pel terratrèmol del mes de setembre de 2004 a la comarca del Ripollès. DOGC núm. 4667, de 3.7.2006.— Resolució MAH/2800/2006, de 9 d’agost, per la qual es convoquen subvencionsper promoure accions de sostenibilitat local (codi de convocatòria 02.02.06).DOGC núm. 4710, d’1.9.2006.— Resolució MAH/3247/2006, de 26 de setembre, per la qual s’obre laconvocatòria i s’aproven les bases per a la concessió de subvencions a ens locals,per a l’any 2006, per facilitar l’aplicació de l’article 11.1 de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, mitjançant el qual es prohibeix el sacrifici de gats i gossos a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia,i als nuclis zoològics en general. DOGC núm. 4740, de 16.10.2006.— Resolució MAH/4018/2006, de 28 de novembre, per la qual es modifica eltermini de presentació de la justificació de les actuacions subvencionades en laResolució MAH/3247/2006, de 26 de setembre, per la qual s’obre la convocatòriai s’aproven les bases per a la concessió de subvencions a ens locals, per a l’any2006, per facilitar l’aplicació de l’article 11.1 de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, mitjançant el qual es prohibeix el sacrifici de gats igossos a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nucliszoològics en general. DOGC núm. 4778, de 12.12.2006.— Resolució MAH/3617/2006, de 26 d’octubre, per la qual es fa pública laconvocatòria dels ajuts destinats a compatibilitzar les activitats apícoles amb laconservació de l’abellerol al territori de Catalunya per a l’any 2006, i s’aproven les bases reguladores corresponents. DOGC núm. 4763, de 17.11.2006.,


El Decret 155/1999, d’1 de juny, de modificació de l’estructura del Departamentde Medi Ambient va establir les delegacions territorials d’aquest Departament.Posteriorment, el Decret 134/2001, de 29 de maig, va crear la Delegació Territorialdel Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre. El Decret 181/2002, de 25de juny, en va regular l’estructura i va establir les funcions de les delegacionsterritorials del Departament de Medi Ambient.

Per la seva banda, la disposició addicional primera del Decret 223/2004, de 9de març, de reestructuració d’òrgans territorials de l’Administració de laGeneralitat, canvia la denominació de les delegacions territorials delsdepartaments, les quals passen a anomenar-se Serveis Territorials, al capdavant delsquals hi ha un director/a dels Serveis Territorials.

L’any 2005, es va aprovar el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuraciódels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el qual en vaadequar l’estructura i les funcions, així com les necessitats del Departament deMedi Ambient i Habitatge.

Mitjançant aquest Decret, els Serveis Territorials s’estructuren en les àrees següents:— Àrea de Gestió de Recursos.— Oficina de Gestió Ambiental Unificada.— Àrea del Medi Natural.— Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental.— Servei Territorial d’Habitatge.

Àrea de Gestió de RecursosS’han rebut un total de 980 denúncies, de les quals se n’han tramitat 910, que hancomportat l’obertura d’un expedient informatiu amb la distribució següent:

EXPEDIENTS SANCIONADORS

TIPOLOGIA D’EXPEDIENT SANCIONADOR EXPEDIENTS INCOATS

Caça 121

Circulació motoritzada 203

Espais naturals 34

Forests 171

Gossos perillosos 8

Intervenció integral de l’Administració ambiental 51

Pesca 62

Protecció d’animals 254

TOTAL 918

D’aquests expedients informatius, se n’han derivat un total de 584 expedientssancionadors incoats, a banda de seguir la tramitació dels expedients iniciats l’any anterior:

DENÚNCIES TRAMITADES

TIPOLOGIA DE DENÚNCIES TRAMITADES EXPEDIENTS INFORMATIUS

Caça 105


Espais naturals 30

Forests 76

Intervenció integral de l’Administració ambiental 2

Pesca 58

Protecció d’animals 143

TOTAL 584

Serveis Territorials de Medi Ambient iHabitatge a Barcelona

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge


Aquests expedients han comportat que s’hagi de tramitar la publicació al DiariOficial de la Generalitat de Catalunya de 16 edictes. També han comportat ques’hagin d’efectuar un total de 47 inhabilitacions per a l’obtenció de la llicència decaça o pesca.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)

Expedients de la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’Administracióambiental (LIIAA)

Annex IS’han donat d’alta 354 nous expedients d’autorització ambiental, dels quals 223són del procés d’adequació, tramitats per la DGQA, d’acord amb la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005. S’han redactat 85 propostes de resolució i 148 resolucions.

Annex II.1S’han donat d’alta 786 nous expedients de llicència ambiental, dels quals 315 sóndel procés d’adequació tramitats també per l’OGAU, d’acord amb la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005. S’han emès 843 informes integrats, dels quals 129 són delprocés d’adequació.

S’ha informat sobre 10 recursos de reposició que fan referència a resolucionsd’autoritzacions.

InspeccionsS’han realitzat 52 inspeccions, de les quals 35 corresponen a denúncies i 17 a assistències tècniques.

S’ha continuat fent el seguiment del funcionament de la planta decompostatge de Fumanya, amb l’objectiu de prevenir les males olors a la zona.

Informes sobre deduccions per inversions destinades a la protecció del mediambientS’han realitzat 18 informes en relació amb la tramitació de les deduccions perinversions destinades a la protecció del medi ambient (Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats).

Sessions de treball de la Llei 3/98 als consells comarcalsS’han dut a terme sessions de treball en relació amb l’aplicació de la Llei 3/1998,de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i el procésd’adequació, amb els tècnics, secretaris i la resta de personal que intervé en latramitació d’autoritzacions i de llicències ambientals dels ajuntaments de lescomarques de l’Alt Penedès, el Bages, Osona, el Vallès Occidental, el VallèsOriental, el Baix Llobregat, el Maresme, l’Anoia, el Garraf i el Berguedà.

Àrea del Medi Natural

Gestió de forests

Programa de defensa de la propietat públicaL’Àrea del Medi Natural té, entre d’altres funcions, la de vetllar pels interessos delsboscos d’utilitat pública (UP).


TIPOLOGIA D’EXPEDIENTS NOMBRE D’EXPEDIENTS GESTIONATS

Ocupacions i canvis d’ús 7

Declaracions de forests d’utilitat pública 2

Descatalogació de forests d’utilitat pública 2

Consorcis i convenis 6

Partionament en forests d’utilitat pública 7

Vies pecuàries 14

Programa d’aprofitaments forestalsL’elaboració del programa d’aprofitaments per a les forests de la Generalitat deCatalunya, les d’entitats locals declarades d’utilitat pública i les consorciades oconveniades ha suposat l’emissió, en total, de 167 llicències d’aprofitamentsforestals per a tota la demarcació de Barcelona.

Si bé el nombre més gran correspon als aprofitaments agrícoles (93), se n’hande destacar les pastures (40), amb incidència sobre gairebé 11.040,40 hectàrees deterreny forestal de vocació pratícola. De les altres llicències, n’hi ha 7 quecorresponen a la caça, i incideixen sobre unes 6.033,5 hectàrees; 2 quecorresponen a les recreatives; 8 a aprofitaments d’aigües, 5 a apícoles; 3 aaprofitaments de canyes, i 1 a turístic (les coves del Salnitre).

N’hi ha hagut 8 d’aprofitaments de fustes i llenyes, d’entre les quals s’han de destacar les fustes de qualitat sotmeses a licitació (6), cosa que ha suposat unaoferta d’uns 4.377 m3, extrets d’una superfície aproximada de 187 hectàrees, de les quals se’n fa la relació posteriorment.

Programa de milloresAmb les inversions previstes en aquest Pla de millores, s’intenta donar solucions a petits problemes de les forests d’utilitat pública.

Els diners que s’utilitzen per fer aquestes inversions procedeixen del 15% de les quantitats ingressades pels ajuntaments en conceptes d’aprofitaments,ocupacions, o altres activitats que es realitzen en boscos declarats d’utilitat públicai que generen ingressos.

El total de la inversió ha estat de 102.514,29 €.S’han donat un total de 18 autoritzacions d’aprofitaments extraordinaris

i se n’ha denegat una a les comarques del Berguedà, el Bages, el Vallès Orientali Osona.

Roturació de terreny forestalEnguany, s’han tramitat un total de 121 expedients de roturació de terrenysforestals, dels quals se n’han resolt 92. La superfície sol·licitada era d’unes193,7133 hectàrees, aproximadament, de la qual se n’han denegat 87,0342hectàrees i se n’han autoritzat 106,6791.

Ajuts econòmics a propietaris forestalsDurant l’any 2006, s’han tramitat dos programes d’ajuts diferents:— Mesura H del Programa de Desenvolupament Rural: Ajuts a la forestació deterres agràries.— Mesura I del Programa de Desenvolupament Rural: Ajuts a la gestió forestalsostenible.


Ajuts a la forestació de terres agràriesAquest any s’han inspeccionat 4 expedients, tots ells corresponents a primescompensatòries. Un cop realitzades les inspeccions, se n’ha tramitat el pagamentper un total de 5.451,95 €, corresponents a primes compensatòries.

Ajuts a la gestió forestal sostenibleEn total, s’ha certificat un import de 1.942.187,41 € en ajuts per a la gestió

forestal sostenible a la província de Barcelona.

Protecció dels animalsEls nuclis registrats a l’any 2006 són 57, més 8 que estan en tràmit, pendentsd’inspecció, i 76 de pendents de documentació. Hi ha 1.053 nuclis zoològics en actiu registrats a la demarcació de Barcelona.

Aquestes són algunes altres actuacions destacades de la unitat:— S’han atorgat 15 autoritzacions per a activitats taxidèrmiques— S’han tramitat permisos de captura científica— S’ha coordinat la recollida de fauna corresponent a 149 peticions— S’han gestionat 101 comunicacions d’atacs de gossos perillosos— S’han tramitat 97 ajuts a protectores per fomentar la protecció dels animals de companyia— S’han tramitat 4 autoritzacions per a batudes de gossos ensalvatgits— S’ha dut a terme l’assessorament veterinari a particulars i a ajuntaments

Activitats cinegètiques i de pesca continentalEn aquests Serveis Territorials, s’han realitzat un total de 18.072 llicències

de caça i pesca presencials, que corresponen a:

TIPOLOGIA DE LLICÈNCIA NOMBRE IMPORT

Caça 7.863 160.556

Pesca recreativa 18.070 361.639

Tòfones 2 56

Pinyes 1 0

TOTAL 25.936 522.251

S’han realitzat 144 autoritzacions per utilitzar la fura amb finalitatscinegètiques i s’han realitzat 70 certificats de possessió de llicència de caça o pescadurant un període determinat a Catalunya.

Àrees privades de caça (APC): a la demarcació de Barcelona, hi ha un total de401 àrees privades de caça. D’aquestes, n’hi ha 10 que són de reglamentacióespecial (intensius). S’han realitzat els tràmits següents:

TIPOLOGIA NOMBRE

Matrícules d’APC 401

Modificació o renovació de plans tècnics de gestió cinegètica 109

Modificació d’APC (ampliacions, segregacions, canvis de titularitat...) 33

Autoritzacions de caça major, batudes preventives, captura de depredadors, etc. 187

Autorització de captura d’ocells fringíl·lids 6.111


Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)Durant l’any 2006, s‘han registrat 399 nous expedients corresponents a figures deplanejament per ser informades. Això ha suposat un increment, respecte de l’any2005, d’un 44,56% d’expedients per tramitar, així com el doble en xifres respectede l’any 2004.

Els expedients corresponents a l’any 2006, per figures de planejament, hanestat els següents:

EXPEDIENTS CORRESPONENTS A L’ANY 2006, PER FIGURES DE PLANEJAMENT

Plans d’ordenació urbanística municipal 47

Programes d’actuació urbanística municipal 1

Modificacions POUM / Normes urbanístiques 143

Plans de millora urbana 13

Plans parcials 51

Plans especials 48

Projectes en sòl no urbanitzable 90

Altres 6

EXPEDIENTS CORRESPONENTS A L’ANY 2006, PER TIPUS DE TRAMITACIÓ

Article 83.5 del Decret legislatiu 1/2005 130

Avaluació ambiental estratègica 169

Article 48 del Decret legislatiu 1/2005 10

Àrea de Gestió de RecursosDurant l’any 2006, s’han obert 1.597 expedients informatius a partir de denúnciesi d’actes d’inspecció d’agents de l’autoritat o de tècnics de l’administraciómediambiental i de reclamacions diverses dels administrats.

Segons la tipologia, tenim 70 expedients d’aigües, traslladats a l’AgènciaCatalana de l’Aigua, 6 d’acampades i 112 de caça. A més de 139 de circulaciómotoritzada, 58 d’espais naturals i 203 de forestal. Pel que fa a gossos perillosos,s’han realitzat 2 intervencions i 278 d’incendis forestals. La pesca ha suposatl’obertura de 95 expedients i de 157 de protecció dels animals. Tanmateix, de pescamarítima, se n’han traslladat 4 al Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural (DAAAR), 10 de purins, 107 de residus i 111 de residus municipals. D’altrabanda, s’ha intervingut en assumptes de matèria municipal mitjançant trasllats oelaborant informes en 4 expedients sobre males olors, 2 de sorolls i 54 de vehiclesfora d’ús. La resta és de temàtica diversa.

Si s’han detectat irregularitats a l’expedient informatiu, de les quals aquestsServeis Territorials en tinguin competència, s’han iniciat 755 expedientssancionadors que es poden classificar en les matèries següents: 212 d’incendisforestals, 101 de caça, 133 de circulació motoritzada, 47 d’espais naturals, 156 deforestal, 82 de pesca fluvial i 24 de protecció dels animals.


Llei 3/1998, Llei 4/2004 i normativa corresponentL’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Girona té encomanada, desde l’entrada en vigor de la Llei 3/1998 i la normativa corresponent, la funció

Serveis Territorials de Medi Ambient iHabitatge a Girona


d’aplicar al sector productiu i de serveis de les nostres comarques el nou modeld’intervenció administrativa instaurat per la llei esmentada i la normativacorresponent.

Així mateix, té encomanada, des de l’entrada en vigor de la Llei 4/2004 i lanormativa corresponent, la funció d’aplicar, de gestionar i d’impulsar el programad’adequació de les activitats incloses a l’Annex II.1 del règim d’intervenció prevista la Llei 3/1998.

Aquesta tasca es concreta en els aspectes de prevenció, en la tramitació de lessol·licituds de llicència i d’autorització ambientals, en els aspectes de control i enl’avaluació de les actuacions de control realitzades per les entitats acreditades.

Règim de prevenció i d’adequacióDurant l’any 2006, l’OGAU de Girona ha tramitat 170 sol·licituds d’autoritzacióambiental (activitats incloses a l’Annex I), de les quals 25 són sense declaraciód’impacte ambiental (la resta correspon a expedients amb declaració d’impacteambiental o a expedients d’adequació d’acord amb la Llei 4/2004). D’aquestessol·licituds d’autorització ambiental, n’hi ha 7 que s’han resolt definitivament, 11 que estan en tràmit i 7 que s’han cancel·lat (sol·licitud no idònia, canvi nosubstancial, etc.).

Durant l’any 2006, l’OGAU de Girona ha tramitat 410 sol·licituds de llicènciaambiental (activitats incloses a l’Annex II.1), d’acord amb la Llei 3/1998 i la Llei4/2004.

Cal indicar que l’OGAU, durant l’any 2006, ha emès un total de 33 informesd’avaluació sobre expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i 408 informesintegrats sobre expedients de sol·licitud de llicència ambiental, iniciats durantl’any 2006 i alguns anys anteriors. Així mateix, l’OGAU ha emès un total de 26informes sobre les al·legacions presentades a l’informe integrat o a la proposta deresolució, corresponents a les sol·licituds de llicència ambiental.

Pel que fa al règim de control de les activitats i establiments, aquesta OGAUha emès un total de 123 informes de control inicial/periòdic d’activitats inclososals annexos I i II.1, la tramitació de les sol·licituds d’exercici dels quals es va iniciarl’any 2006 o en anys anteriors.

Tasques d’inspeccióL’OGAU ha assumit la realització de les visites d’inspecció periòdica de lesactivitats extractives. Durant l’any 2006, s’han portat a terme un total de 90 visitesd’inspecció.

D’altra banda, l’OGAU també realitza tasques d’inspecció, a petició d’altresadministracions, en activitats que han estat objecte de denúncia perquè presentenproblemes relacionats amb l’emissió de sorolls.

Règim sancionadorL’OGAU ha instruït un total de 25 expedients informatius per denúncies(contaminació lumínica, sorolls, males olors, etc.), 63 expedients en l’àmbit de leslleis 3/1998 i 4/2004 i la normativa complementària i 14 expedients en l’àmbit dela Llei 12/1981, com a resultat de visites d’inspecció efectuades per l’OGAU(activitats extractives).

L’OGAU ha instruït un total de 27 expedients sancionadors perincompliments en l’àmbit de les lleis 3/1998 i 4/2004 i la normativacomplementària i 11 expedients per incompliments del programa de restauraciód’acord amb la Llei 12/1981. L’OGAU també ha instruït un total de 13 expedientsde tràmit judicial.


Altres tasquesL’OGAU té assignades d’altres funcions, com les tasques d’informació id’assessorament. El gruix de les peticions sol·licitades s’ha referit, d’una banda, a lainclusió de l’exercici de certes activitats als annexos del Decret 143/2003, amb laindicació de la tramitació administrativa consegüent i, de l’altra, a alguns aspectestècnics i administratius d’aplicació de la Llei esmentada (contingut dels projectestècnics, controls reglamentaris, document d’avaluació ambiental, etc.). Tambés’inclouen en aquest apartat les sol·licituds d’informe sobre el caràcter de lesampliacions projectades en activitats preexistents.


Espais naturalsS’ha avançat en la coordinació tècnica dels parcs naturals i en la integració delsinformes. Durant el darrer trimestre, el Servei Territorial de Girona s’ha incorporatal Consell Executiu i al Consell Plenari de les Gavarres i l’Alta Garrotxa.

S’han redactat un total de 316 informes integrats del sector medi natural. Al quadre adjunt, se n’especifica la distribució segons l’origen de la petició:

PETICIONARI NRE. D’EXPEDIENTS

Agència Catalana de l’Aigua (ACA); actuacions en espais fluvials 115

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA); planejament urbanístic 51

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU); legalització d’activitats 27

Ajuntaments 30

Consells comarcals 3

Consorcis 3

Parcs naturals (urbanisme i projectes) 10

Direcció General del Medi Natural (DGMN) 15

Administrats 34

Departament de Política Territorial i Obres Públiques 7

MIMA Servei de Costes (projectes litorals) 3

Altres 18

TOTAL 316

S’ha col·laborat en la redacció del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) de les illesMedes i del cap de Creus, del Pla especial de l’Albera i dels aiguamolls del’Empordà, i en l’esborrany de la Llei de creació del parc natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter. També s’ha coordinat la redacció del projecte dedeconstrucció del Club Mediterranée a la reserva integral de s’Agulla-es Camell, al cap de Creus.

S’han redactat propostes d’actuació en espais d’interès natural per un importde 194.760,35 €. La DGMN n’ha aprovat, tramitat i licitat 11 per un import de 170.687,37 €.

S’han coordinat els programes anuals d’actuació dels consorcis de l’AltaGarrotxa, de les Gavarres i de l’Estany per un import de 237.300 €, 237.660 €i 100.000 €, respectivament. Així mateix, s’ha fet el seguiment de les actuacionsfinançades.

Recursos forestalsPel que fa al Programa d’inversió directa, s’han redactat 23 projectes o propostes


d’obres de restauració hidrologicoforestal, treballs silvícoles, de prevenciód’incendis, d’infraestructura viària o de restauració de zones cremades per unimport de 3.810.133 €. D’aquests, se n’han licitat 16, que suposen 775.470 €,i s’han certificat 20 actuacions per un valor de 715.842 €.

Així mateix, s’han inclòs 12 actuacions al Pla econòmic financer (PEF) 2006-2010 amb un import per a l’any 2006 de 1.207.832,39 €, corresponent a 6projectes.

Els treballs més destacats han sigut la restauració de zones cremades a laMuntanya Gran (151.940 €), les actuacions d’emergència després de les nevadesdel gener a les Gavarres (160.117 €) i els treballs silvícoles en general (129.587 €).

La inversió prevista pel programa de millores a les forests declarades d’utilitatpública d’entitats locals ha estat de 221.963 €, del qual se n’han executatactuacions per un valor de 43.000 €. Quant a les mesures de foment, en laconvocatòria d’ajuts a la gestió forestal sostenible durant el període 2005-2006,s’han certificat durant el 2006, 36 expedients per un import de 868.585 €. S’hanelaborat 123 informes de valoració d’infraccions de caire forestal i s’han atès 1.238consultes verbals o escrites.

Biodiversitat

Activitats cinegètiques

ACTUACIONS NRE. D’EXPEDIENTS

Creació d’àrees privades de caça 3

Modificació d’àrees privades de caça (canvi de titular, segregació, ampliació) 21

Control de depredadors 32 (30 autoritz., 2 deneg.)

Batuda porc senglar 142

Autoritzacions excepcionals per danys 222

Aguait nocturn senglar/daina 34

Altres 46

Aguait nocturn senglar/daina 34

Autorització excepcional batuda perdiu sense armes 1

Informes de plans tècnics de gestió cinegètica nous o modificacions 14

Informes sobre localització d’accidents de trànsit amb porc senglar 256

Autoritzacions de repoblació i d’alliberament de fauna salvatge cinegètica 186

Certificacions de llicències de caça 17

Expedició de llicències de caça als Serveis Territorials (SSTT) 3.432

Els ingressos per llicències de caça han suposat uns ingressos de 292.405,50 €,dels quals 70.791,90 € corresponen a les llicències tramitades des dels SSTT.

Activitats piscícolesS’ha avançat en la gestió dels 99 refugis de pesca i les 48 zones de pesca controladade les comarques gironines. El programa Aigües Vives ha continuat amb lavigilància i el control de la fauna piscícola dels rius en col·laboració amb l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA) i la Federació de pesca.

S’han expedit directament als SSTT 1.918 llicències de pesca recreativa.Els ingressos per la tramitació d’aquestes llicències han estat de 143.322,50 € en

total, dels quals 42.220,95 € corresponen a les llicències tramitades des dels SSTT.S’han autoritzat 7 repoblacions de truita, que han suposat un total de 3.650

exemplars (2.600 de truita comuna i 1.050 de truita arc iris).


Reserva Nacional de Caça Freser-SetcasesLa Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases té una superfície de 20.200hectàrees gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i s’estén per 6municipis del Ripollès. El 60% de la seva superfície pertany al Pla d’espais d’interèsnatural (PEIN).

S’han realitzat censos de perdiu blanca, perdiu xerra, gall fer, trencalòs imamífers depredadors. El cens d’isard és bianual, i es va fer el 2005. S’hanintensificat els seguiments sanitaris amb resultats satisfactoris respecte de la salutde les poblacions de la reserva.

Protecció dels animals

Nuclis zoològicsL’any 2006, s’han inscrit 26 nous equipaments al registre de nuclis zoològics de Catalunya a les comarques gironines.

La seva distribució segons el tipus d’equipament és la següent:

TIPUS D’EQUIPAMENT UNITATS

Botiga d’animals 10

Centre de cria (domicilis) 8

Centre de cria (professionals) 1

Granja escola 1

Col·lecció zoològica privada 3

Residència 1

Centre d’importació 1

Refugi d’animals (en tràmit) 1

TOTAL 26

D’altresS’han gestionat i coordinat amb els agents rurals les peticions de suport de 3ajuntaments per solucionar la problemàtica de gossos ensalvatgits. S’han tramitat15 sol·licituds per a persones propietàries de gossos residents a les comarquesgironines.

A banda de les inspeccions rutinàries efectuades pels agents rurals, s’hanefectuat dues inspeccions tècniques motivades per denúncies respecte de l’estatdels animals o de les instal·lacions.

S’han gestionat 20 expedients presentats per ajuntaments i consells comarcalsi 9 d’entitats sense finalitat de lucre corresponents a les convocatòries d’ajuts pera la protecció dels animals de companyia.

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTTA)D’acord amb les funcions assignades a l’OTAA pel Decret 125/2005, de 14 de juny,de reestructuració dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambienti Habitatge, s’han tramitat els expedients següents:


TIPUS DE PLA O DE PROJECTE NOMBRE D’EXPEDIENTS

Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i revisions 38

Modificacions puntuals 58

Plans parcials urbanístics i de delimitació 32

Plans especials urbanístics 59

Plans de millora urbana 4

Projectes d’urbanització 7

Projectes en tramitació urbanística 107

Projectes en tramitació d’impacte ambiental 59

TOTAL 364

Avaluació ambiental de plansEls expedients d’informe sobre planejament urbanístic tramitats l’any 2006 hanestat afectats pels tres règims transitoris que ha comportat el Decret 305/2006, de18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme.

Si ens referim únicament als POUM i les seves revisions, han estat objected’informe els POUM corresponents als municipis de Flaçà, Juià, Bàscara, Peralada,Aiguaviva, Tossa de Mar i Rupià.

Quant al règim transitori comprès entre el 30 d’abril i l’1 de setembre, s’ha fetl’informe dels POUM de Palamós, Cornellà del Terri, Besalú, Castelló d’Empúries,Cassà de la Selva, Roses, Albons, ullà, Santa Cristina d’Aro, Mont-ras, Sant JordiDesvalls i Cervià de Ter, i s’ha completat l’emissió de l’acord sobre la memòriaambiental únicament als POUM de Palamós, Santa Cristina d’Aro, Besalú iCornellà del Terri.

Quant al nou règim d’avaluació ambiental, s’han emès els documents dereferència dels POUM de Vilamalla, Pont de Molins i Molló i hi ha en tràmitdiversos expedients.

També s’ha participat en l’avaluació ambiental dels plans següents, la competènciadels quals correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat:— Pla director territorial de l’Empordà— Pla director territorial de la Garrotxa— Pla d’infraestructures de Catalunya

Avaluació de l’impacte ambiental dels projectesEn aplicació de la tramitació que estableix el Reial decret 1302/1986, de 28 dejuny, d’avaluació d’impacte ambiental s’ha fet l’avaluació d’impacte ambiental delsprojectes següents fins a l’elaboració de la proposta de declaració d’impacteambiental, que ha estat elevada a la Ponència Ambiental.

TIPUS DE PROJECTE NOMBRE DE PROJECTES

Carreteres 4

Línies elèctriques 2

Gasoductes 2

Projectes a la xarxa Natura 2000 1

Així mateix, en aplicació del procediment de decisió prèvia sobre l’avaluaciód’impacte ambiental, s’han tramitat i elevat a la Ponència Ambiental les propostesde decisió sobre avaluació d’impacte següents:


TIPUS DE PROJECTE NOMBRE DE PROJECTES

Carreteres 4

Telecadires i instal·lacions auxiliars 2

Línies elèctriques 1

Àrea de Gestió de Recursos

Assessoria JurídicaEl nombre d’actuacions de l’Assessoria Jurídica queda reflectit en els quadressegüents:


TIPOLOGIA INICIATS RESOLTS

Pesca 216 214

Protecció dels animals 38 36

Llei 4/1989 1 1

Caça 125 123

Forest, Llei 6/1988 2 2

Forest, Llei 4/2003 34 27

Espais naturals 35 4

Circulació motoritzada 112 24

Llei 3/1998 7 1

TOTAL 570 432

Hi ha hagut un total de 73 denúncies no tramitades que s’han enviat a d’altresadministracions o d’altres òrgans administratius competents.

S’han realitzat 14 informes i 5 requeriments.S’ha donat suport a les actuacions de la Direcció General de Polítiques

Ambientals i Sostenibilitat pel que fa al registre, als préstecs de material educatiui als tallers (11) i a les escoles verdes.

ESCOLES VERDES NRE. DE CENTRES

La Noguera 2

El Segrià 8

El Pla d’Urgell 3

L’Urgell 8

La Segarra 2

L’Alt Urgell 2

El Solsonès 3

TOTAL 28

Serveis Territorials de Medi Ambient iHabitatge a Girona


Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Tasques realitzades per l’OGAU de Lleida l’any 2006:

TIPUS D’EXPEDIENT ENTRATS A L’OGAU TRAMITATS I RESOLTS

DES DE L’OGAU

EXPEDIENTS DE LA LLEI 3/1998

Autorització ambiental 312 101

Llicència ambiental 1.010 1.212

Expedients retornats per documentació no idònia 41 41

Total d’expedients 1.363 1.354

EXPEDIENTS SINGULARS

Consultes i assistències tècniques 35 35

Expedients d’ajuts 10 10

Informes sobre planejament urbanístic municipal 22 22

Expedients sobre millores de finques amb aportació de terres 18 18

Manteniment de la base de dades d’expedients Nous expedients Nous expedients

d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera registrats controlats

23 23

Total d’expedients 108 108

DENÚNCIES

Expedient informatiu 62 62

Expedient sancionador 7 7

Total d’expedients 69 69

EXPEDIENTS DE CONTROL

Controls donats d’alta 444

Controls inicials Annex I 33

Controls inicials Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) 22

Controls inicials Annex II.1 356

Controls periòdics Annex I DIA 7

Controls periòdics Annex I 7

Controls periòdics Annex II.1 19

Controls amb acta entrada 309

Controls informats 131

Requeriments de control Annex I 8 8

Requeriments de control Annex II.1 15 15

Total d’expedients de control 477 154

MANTENIMENT BASE DE DADES DECRET 50

Sol·licituds d’aplaçament 435 435

Sol·licituds de canvi de semestre 270 270

Expedients afegits 563 563

Expedients cancel·lats 432 432

Multes coercitives —- 906

Recursos d’alçada presentats 197

Recursos resolts 191

Recursos pendents de resolució 6

TOTAL 1.897 2.797

TOTAL D’EXPEDIENTS ENTRATS 3.904

TOTAL D’EXPEDIENTS TRAMITATS 4.482

TOTAL D’EXPEDIENTS ENTRATS 3.904

TOTAL D’EXPEDIENTS TRAMITATS 4.482



Recursos forestalsRelació dels expedients tramitats per la Unitat de Recursos Forestals ambespecificació de les matèries:

ÀREA ACTUACIÓ/MATÈRIA EXPEDIENTS

Ajuts Programa de desenvolupament rural (PDR) convocatòria

2005/2006 (línies i2, i3, i5), amb revisió documental

i informe tècnic (AMPLIACIÓ) 52

Reforestació de terrenys agraris – controls (prima de

manteniment / prima compensatòria) 8

Aprofitaments forestals en forests Fusta 28

d’UP i patrimonials Llenya 49

Pastures 274

Caça 38

Tòfones 17

Altres 7

Redacció del Pla anual d’aprofitaments de forests 415

Llicències d’aprofitament atorgades 273

Aprofitaments forestals en forests privades 128

Aprofitaments de conreu i sembra en riberes propietat de la Generalitat de Catalunya 223

Rompuda de terrenys forestals 78

Autoritzacions de construcció de nous vials en terreny forestal 18

Ocupació temporal de terrenys 2

Classificació de camins ramaders 46


Finalment, pel que fa a la redacció d’informes i les valoracions tècniques sobreexpedients sancionadors, urbanisme, afeccions al medi natural i matèries diverses,s’han redactat 256 informes.

Biodiversitat i espais naturalsS’han incorporat els informes de l’Àrea de Medi Natural als expedients detramitació de llicències i d’autoritzacions ambientals i als informes de l’OficinaTècnica d’Avaluació Ambiental en aquells casos en què les activitats s’ubiquen en espais protegits o en àrees d’interès faunístic, així com en consultes d’altresadministracions sobre projectes amb afecció a espais naturals d’alt interès. D’entreaquestes consultes, cal destacar-ne els informes referents al traçat d’algunesinfraestructures de reg i de comunicacions, com l’autovia Lleida-França. Tambés’ha tingut una participació activa en les comissions de seguiment de l’Algerri-Balaguer i del Segarra-Garrigues

S’han desenvolupat propostes de gestió dels espais naturals de proteccióespecial, de xarxa Natura 2000 i d’interès natural que tenen majors mancances o una problemàtica especial per la seva fragilitat, la dimensió reduïda o l’elevadapressió antròpica. En concret, aquests espais són: els coladors de Boldú, el Mas deMelons, timoneda d’Alfés, Sant Llorenç de Montgai, Baturs, Montcortès, els tossalsde Torregrossa, Utxesa i basses de reg amb presència de fauna nidificant.

També s’ha de destacar la prestació d’informació envers la proposta catalanade xarxa Natura 2000, tant durant la fase d’informació pública com un cop


aprovada la proposta el 5 de setembre de 2006, amb nombroses reunions i visitestècniques a ajuntaments, consells comarcals, agrupacions de pagesos, etc. D’entreaquestes actuacions, en destaca la participació al grup de treball de la ZEPA deBelianes-Preixana.

Una actuació important, des de l’àmbit de biodiversitat, és el seguiment de lesactivitats extractives amb guarets de compensació. Aquest seguiment es concretaen la visita periòdica als guarets per tal de comprovar el desenvolupament de lavegetació i, si escau, establir mesures de gestió a la finca com la sega de lavegetació, el desterrossat i la compactació del sòl, etc.

TIPUS D’INFORME

INFORMES INTEGRATS –TRÀMITS OGAU– 31

INFORMES D’URBANISME –TRÀMITS OTAA– 26

INFORMES SOBRE CONCESSIONS I APROFITAMENTS D’AIGÜES 32

INFORMES PER AFECCIÓ A ESPAIS AMB PROCEDIMENT SANCIONADOR 4

INFORMES D’AFECCIONS SOBRE ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I XARXA NATURA 2000 14

INFORMES DE CONSULTES SOBRE ESPAIS –ADMINISTRACIÓ– 17

INFORMES DE CONSULTES SOBRE ESPAIS –PARTICULARS– 10

INFORMES DE SEGUIMENT D’ACTIVITATS EXTRACTIVES AMB GUARETS DE COMPENSACIÓ 15

Protecció dels animals

ÀREES ACTUACIONS NOMBRE

Nuclis zoològics Inscrits al Registre 160

Nous registres 10

Pendents de documentació 10

Gossos potencialment perillosos Sol·licitud de certificats de no estar sancionat 15

Comunicació d’atacs als ens locals corresponents 35

Protecció dels animals Denúncies ateses en aquesta matèria 21

Revisió i certificació del nivell de gravetat dels maltractaments

denunciats, com també la revisió i certificació del compliment adequat

dels requeriments fets per l’instructor dels expedients sancionadors 9

Gestió de subvencions a Comprovació de documents, proposta d’atorgament i inspecció dels

entitats sense ànim de lucre en equipaments i certificació de les inversions efectuades 12

matèria de protecció d’animals Assessorament a protectores d’animals 7

Gestió de subvencions als ens Comprovació de documents, proposta d’atorgament 9

locals per facilitar l’aplicació de Sol·licituds d’ens locals de pròrroga de la moratòria del sacrifici

l’article 11.1 de la Llei 22/2003, d’animals de companyia 2

de 4 de juliol

Participació Revisió dels esborranys d’ordenances municipals i l’adequació

a la normativa vigent en matèria de protecció dels animals 2

Animals ensalvatgits Aplicació del Protocol sobre batudes (revisió de la documentació

aportada pels ajuntaments, emissió d’informe, condicions de la batuda

i la seva autorització) 21

Assessorament als ens locals Tramesa de contrasenyes i assessorament sobre l’aplicació informàtica

del Registre d’animals de companyia 11

Taxidèrmia Autorització per naturalitzar espècies animals 3

Fires i certàmens Autorització de mercats amb exhibició d’espècies animals 4

Lliurament d’animals abandonats Identificació de propietaris d’animals abandonats 4

i identificació de propietaris


Activitats cinegètiquesLa Reserva Nacional de Caça de Boumort té una superfície de 13.097,20 hectàrees.El Pla d’aprofitament cinegètic de Boumort de la temporada 2006/2007, encara enexecució, és el següent:

PLA TÈCNIC DE GESTIÓ CINEGÈTICA

MODALITAT CÉRVOL PORC SENGLAR

Trofeu 7

Selectiva mascle 64

Selectiva femella 133

Permisos locals 134

Resultats econòmics i inversions (any 2006):

INGRESSOS

Caça Quotes d’entrada 9.722,17

Quotes complementàries 8.813,40

Fotografia Quotes d’entrada 3.074,75

DESPESES Capítol II 112.965,10

Capítol VI 8.616,98

La Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars – Aran té una superfície de106.661,20 hectàrees, de les quals 81.772 les gestiona el Departament de MediAmbient i Habitatge i, la resta, 24.889 hectàrees, el Conselh Generau d‘Aran. El Plad’aprofitament cinegètic 2006-2007 de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars– Aran té les dades següents:

PLA TÈCNIC DE GESTIÓ CINEGÈTICA

MODALITAT CÉRVOL DAINA MUFLÓ CABIROL ISARD SENGLAR

Trofeu 8 8 6 53 -

Selectiva 18 67 24 31 -

Targes locals 258

Resultats econòmics i inversions (any 2006):

INGRESSOS

Caça Quotes d’entrada 12.163,05

Quotes complementàries 4.741,43

DESPESES Capítol II 32.194,56

Capítol VI 12.784,76

Fauna i floraLes actuacions de fauna més remarcables han estat en relació amb la protecció deles espècies més singulars i sensibles de la plana agrícola: trenca, ganga i xurra,


amb un pla d’alimentació suplementària i de translocació de polls (trenca),localització i protecció de nius (ganga i xurra) i regeneració d’hàbitat de l’alosabecuda. S’ha fet la campanya de protecció de nius de l’esparver cendrós i del’esparver d’estany, amb la indemnització corresponent als pagesos per la pèrduade conreus.

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)A partir de la vigència de la Llei estatal 9/2006 sobre l’avaluació de plans i deprogrames i, posteriorment, el Reglament de la llei d’urbanisme, la dinàmicad’avaluació ambiental ha tingut una progressió important, tant pel que fa alnombre d’expedients, de consultes de particulars i de tècnics com pel que fa a l’assessorament a altres administracions.

Per aquesta raó, i per tal d’aplicar aquest nou marc legal i reglamentari, lestasques d’avaluació s’han fet més complexes i comporten una major intervencióen la tramitació dels expedients que hi estan sotmesos, que, en bona part, fins arahan estat els urbanístics.

Aquests aspectes es reflecteixen en la quantificació de les tasques de l’Oficinaque s’expliciten a continuació.

EXPEDIENTS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

Pla d’ordenació urbanística municipal 13

Modificacions de planejament general 68

Pla especial 5

Planejament territorial 2

Previs 14

DOCUMENTS DE REFERÈNCIA

Pla d’ordenació urbanística municipal 22

Pla especial 3

Modificació 7

Programa de desenvolupament rural 1

Memòria ambiental 1

Planejament derivat 43

Decisió prèvia (d’avaluació de pla parcial) 2

Expedients en sòl no urbanitzable 213

Total 394

EXPEDIENTS D’IMPACTE

Impacte 37

Seguiments d’impacte 7

Consultes sobre impacte: 11

Total 55


Serveis Territorials de Medi Ambient iHabitatge a Tarragona

Àrea de Gestió de RecursosQuant a les funcions assignades a l’Àrea de Gestió de Recursos de rebre i tramitarles denúncies del nostre àmbit territorial, s’han tramitat les 451 denúnciessegüents:

DENÚNCIES ENTRADES L’ANY 2006

MATÈRIA NOMBRE DE DENÚNCIES

Llei IIAA 17

Activitats extractives 3

Caça 63

Contaminació atmosfèrica 6


Forestals 78

Gossos perillosos 9

Pesca 36

Protecció dels animals 91

Protecció dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestre 7

Residus 23

Aigües 5

Olors 5

Soroll 1

Vehicles abandonats 53

Altres 7

Total 451

De les denúncies tramitades, se n’han obert els expedients sancionadorscorresponents de les matèries següents, amb un total de 212 expedients:

EXPEDIENTS SANCIONADORS DE L’ANY 2006

MATÈRIA NOMBRE D’EXPEDIENTS

Llei IIAA 9

Activitats extractives 1

Caça 47


Contaminació atmosfèrica 2

Forestal 43

Pesca 30


Protecció dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestre 2

Total 212

Educació ambientalEn l’àmbit de l’educació ambiental, s’ha continuat l’aplicació del programad’Escoles Verdes. El dia 7 de novembre de 2006, va tenir lloc la VI Trobadad’Escoles Verdes a Sant Feliu de Llobregat, en la qual es va atorgar el distintiud’Escola Verda a 10 centres de l’Alt Camp. Això vol dir que, actualment, a lescomarques de Tarragona tenim 21 centres d’educació que són Escola Verda. Tambés’ha continuat el préstec de tallers educatius i exposicions a escoles, a entitats i aens locals.

Conjuntament amb els Serveis Territorials d’Educació, s’ha organitzat un cursadreçat a professorat de secundària sobre espais naturals i gestió del territori. Alcurs hi han assistit 18 professors, ha tingut una durada de 20 hores i s’ha realitzat a


les nostres dependències. Com a professorat, hi han impartit les classes 8 tècnicsde l’Àrea del Medi Natural.


Actuacions d’autoritzacions i llicències ambientals durant l’any 2006 d’acord ambel Decret 136/1999

Expedients d’autorització ambiental (Annex I) (Decret 136/1999)Tipus de sol·licituds d’autorització ambiental presentades:

TIPUS DE SOL·LICITUDS TOTAL

Adequació 3 5%

Legalització 3 5%

Modificació canvi no substancial 40 65%

Canvi substancial 6 10%

Nova instal·lació 8 13%

Legalització i ampliació 2 3%

TOTAL 62

Expedients tramitats durant l’any 2006 (Decret 136/1999) amb una rellevànciaimportant des de l’òptica mediambiental:

— Adequació ASESA— Adequació de Repsol Petróleo— Proposta de resolució de Repsol Química— Proposta de resolució de la pedrera del Mèdol— Tramitació de la nova autorització ambiental de BASF

Expedients de llicència ambiental Annex II.1 (Decret 136/1999)Tipus de sol·licituds de llicència ambiental

TIPUS D’EXPEDIENT TOTAL

Adequació (Decret 136/1999) 21 34%

Legalització 14 23%

Modificació CNS 20 32%

Canvi substancial 1 2%

Nova instal·lació 25 40%

Legalització i ampliació 2 3%

TOTAL 83

Actuacions d’autoritzacions i llicències ambientals durant l’any 2006 d’acord ambel Decret 50/2005L’OGAU de Tarragona, en els expedients d’adequació de l’autorització ambiental,realitza la verificació formal de la documentació i l’informe del vector atmosfera.Principals expedients tramitats durant l’any 2006 (Decret 50/2005):— Adequació de GRECAT— Adequació de LANXESS— Proposta de resolució de DOW NORD


D’acord amb el Decret 50/2005, durant l’any 2006 s’han iniciat els expedientssegüents:— 54 de l’Annex I— 58 de l’Annex II.1

Tipus d’activitats que han presentat expedient d’adequació de l’Annex I

TIPUS ACTIVITAT TOTAL

Industrial 19

Ramadera 14

Mineria 17

Gestor de residus 4

TOTAL 54

Dels 58 expedients de l’Annex II.1, se n’han resolt 29 (el 50%). Fins avui,aquesta OGAU ha imposat un total de 173 multes coercitives. D’aquestes 173multes coercitives, s’hi han presentat un total de 57 recursos d’alçada en contra,dels quals 39 són referents a la primera multa del primer semestre, 2 són de lasegona multa del primer semestre i 16 són de la primera multa del segon semestre.

El 26 d’abril de 2006 es va constituir la Unitat Tècnica de Tarragona (UTT),d’acord amb el Decret 136/1999 i el Decret 50/2005.

Les UTT estan formades per un president, un secretari i un representant per a cadascun dels vectors: aire, aigua, residus, agricultura i medi natural. Tenen un caràcter permanent, i tracten els assumptes relacionats amb les activitats del’Annex I i l’Annex II.1 del Decret 50/2005. Durant l’any 2006, s’han realitzat 4sessions, i s’han supervisat un total de 29 expedients de llicència ambiental i s’hanfet 4 revisions per al·legacions a l’informe ambiental.

Actuacions de control durant l’any 2006El sistema de control integrat que recull la LIIAA comporta la realització decontrols inicials i de controls periòdics als establiments. En aquest tema, laintervenció del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’exerceix sobre lesactivitats dels annexos I i II.1. Aquest any 2006, a Tarragona, s’han presentat elscontrols següents:

TIPUS D’EXPEDIENT CONTROL TOTAL

INICIAL PERIÒDIC

Autorització (Annex I) 85 82 181

Autorització amb impacte 6 8

Llicència (Annex II.1) 44 6 50

TOTAL 135 96 231

S’han obert 17 expedients informatius per diversos incompliments de la LIIAA.D’aquests, se n’’han iniciat 9 expedients sancionadors. El fet més remarcable de latasca de control de l’any 2006 ha estat l’inici dels expedients sancionadors a BASF,Repsol Química i Bassell.— Pel que fa a BASF, s’ha incoat un expedient sancionador per emetre gasos a l’atmosferasense passar per l’oxidador tèrmic corresponent, tal com estava establert en l’autoritzacióambiental. Aquest expedient, finalment, s’ha acabat arxivant.


— Pel que fa a Repsol Química, s’ha incoat un expedient sancionador per emetre òxidde propilè a l’atmosfera molt per sobre del seu límit de forma continuada. Aquestexpedient encara resta obert actualment.— Pel que fa a Bassell, s’ha incoat un expedient sancionador per incompliment de l’autorització ambiental.

Tasca inspectoraDurant l’any 2006, s’han realitzat més de 80 inspeccions sobre contaminacióatmosfèrica, inspeccions sobre els possibles incompliments de contaminaciólluminosa, inspeccions a les instal·lacions industrials per verificar-ne el sistema de connexió dels focus emissors a la Xarxa d’emissions atmosfèriques de Catalunya(XEAC), queixes de sorolls, queixes de males olors, inspeccions a instal·lacionsamb equipaments en continu, etc.

Col·laboració amb l’Observatori de la Salut i el Medi AmbientL’observatori té l’objectiu de fer un estudi epidemiològic al camp de Tarragona.Aquest estudi pretén creuar les dades d’emissió de contaminants i les malaltiesdetectades per veure si hi ha alguna relació causa-efecte. S’hauria de disposar d’unprograma que permetés actualitzar sobre la marxa les dades i que, per tant, espoguessin observar les tendències al llarg del temps.

Altres tasquesDes de l’OGAU, es realitzen informes sobre consultes diverses. Durant l’any 2006,s’han obert un total de 125 expedients corresponents a consultes dels ajuntamentsi/o administrats, denúncies de sorolls, informes de subvencions del DAAAR, etc.

L’OGAU també participa en diferents comissions de seguiment, com perexemple la comissió de seguiment de la incineradora de GRECAT de Constantí, la comissió de seguiment de la central tèrmica de cicle combinat de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, comissions de concertació pels parcs eòlics o la comissió de seguiment del conveni de col·laboració entre l’Associació Empresarial Químicade Tarragona (AEQT) i el DMAH.

L’OGAU de Tarragona desenvolupa les tasques següents de control de lesxarxes ambientals de vigilància i de previsió de la contaminació atmosfèrica(XVPCA) i la Xarxa d’emissions industrials de Catalunya (XEAC).

A la demarcació de Tarragona, hi ha un Pla d’emergència exterior del sectorquímic, que s’anomena PLASEQTA. El PLASEQTA està regulat per un protocold’actuació activat pel delegat del Govern en cas d’incident químic. S’han rebut 762 notificacions d’incidents menors.

Actualment, aquesta Oficina de Gestió Ambiental Unificada està col·laborantamb els ajuntaments i amb l’Associació d’Indústries Químiques de Tarragona(AIQT) quan hi ha un episodi generalitzat de males olors i intenta detectar-ne el possible origen del focus.

La utilització de les torxes de les indústries químiques no està específicamentlegislada, però és voluntat d’aquests Serveis Territorials reduir les emissions de lestorxes del Camp de Tarragona i aconseguir que només funcionin en casosd’emergència, en casos de parada i arrencada de planta, en casos puntuals demanteniment d’equipaments i d’altres possibles casos excepcionals. Actualment,tenim en marxa un acord de col·laboració amb l’empresa SIMPLE perquè valori lespossibles millores que s’han d’introduir a les torxes de la refineria per tal d’evitarl’enviament de producte fora d’especificació a la torxa.



Recursos forestalsEn el marc del Programa d’inversions directes en terrenys forestals, s’ha continuatl’execució material dels projectes aprovats l’any 2005, s’han redactat i tramitat elsprojectes que s’han incloure al Pla econòmic financer de l’any 2006 per un importtotal, d’aproximadament, 2.600.000 €, i s’han proposat i s’han prioritzat els nousprojectes d’inversió que cal incloure al Pla econòmic financer de l’any 2007 per unimport de 6.555.720 €.

El Pla d’aprofitament de les forests de la Generalitat de Catalunya i d’entitatslocals declarades d’utilitat pública ha comportat la subhasta d’un total de quatreaprofitaments (pastures, caça, apícola i fustes) sobre quatre forests propietat de laGeneralitat (les Marrades, Mas Campanera, la Mussara i Plans i Baridana), tres deles quals van quedar desertes.

Pel que fa als resultats de la convocatòria d’ajuts a la gestió forestal sostenibleper al període 2005-2006 oberta a particulars, ens locals i agrupacions de defensaforestal, i en relació amb els ajuts del capítol 2, 3 i 5, s’ha procedit durant l’any2006 a la seva certificació, cosa que ha suposat que, de l’import total que es vaproposar d’atorgament (679.751,79 €), se n’ha certificat un total del 70,8%.

S’han tramitat un total de 114 expedients de rompuda de terrenys forestals per al desenvolupament d’activitats agràries viables des del punt de vista tècnici econòmic.

Quant a les tasques de gestió i de defensa del domini públic forestal, s’hanelaborat un total de 123 informes que van des de la gestió d’ocupacions iconcessions de domini fins a les certificacions per a la immatriculació de finques.

Activitats cinegètiques i piscícolesPel que fa a activitats cinegètiques, sota la petició dels titulars de les àrees privadesde caça (APC) i dels propietaris de finques que s’hi inclouen, s’ha procedit aefectuar un total de 9 segregacions, 1 ampliació, 1 canvi de titularitat i una novacreació. Així mateix, s’ha procedit a l’actualització de la base cartogràfica digitaldels límits d’un total de 22 APC.

S’ha tramitat el cobrament de les taxes de les matrícules de les APC, així comles estadístiques i la seva recopilació, la revisió d’un total de 41 plans tècnics degestió cinegètica i 163 resolucions de renovació.

S’han autoritzat 81 sol·licituds excepcionals de caça del porc senglar per evitardanys als conreus, cosa que ha suposat un total de 137 batudes autoritzades. Pelque fa als danys derivats dels conills, aquest any se n’ha notat un cert augmentpoblacional (l’Alt Camp i el Tarragonès), cosa que ha suposat un total de 39autoritzacions excepcionals.

Pel que fa a les activitats piscícoles, a més de les tasques administratives(autoritzacions de repoblació, revisió de plans tècnics de gestió piscícola...) de les 4 zones de pesca controlada que hi ha a les nostres comarques, s’ha participat en5 actuacions de salvament. L’esforç de pesca elèctrica s’ha reduït respecte de l’anypassat.

Protecció dels animalsFinalment, i pel que fa a les tasques de protecció dels animals, durant aquest any2006, s’han registrat 10 nous nuclis, s’han desestimat 8 sol·licituds d’inscripció,i 1 nucli s’ha donat de baixa. Actualment, tenim un total de 158 nuclis zoològicsregistrats i 12 més en tràmit.

Pel que fa als ajuts econòmics en matèria de protecció dels animals, des de


l’Àrea s’ha portat a terme tota la tramitació administrativa de l‘expedient fins a l’elaboració de l’informe tècnic i la proposta d’atorgament d’un total de 19expedients pel que fa al total de les 3 ordres diferents d’ajut publicades sobreaquesta matèria.

Del total d’animals de fauna autòctona recollits (305), un 29% han estatgestionats des dels Serveis Territorials; un 34% han estat gestionats per la ClínicaVeterinària Mediterrani de Reus en el marc del protocol establert en el documentde gestió de centres de fauna, i un 23% s’han portat directament a centres derecuperació. De fauna exòtica, la que més es recull als Serveis Territorials continuasent la tortuga de florida.

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha tramitat els expedients següents:

EXPEDIENTS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

Decisió cas a cas 7

Exped. AAPP 88

Informes 121

Nombre total d’expedients 216

TIPUS D’EXPEDIENTS

POUM 19

Modificació del POUM 83

Pla parcial 28

Modificació PP 4

Pla especial 16

Modificació PE 4

D’altres 62

EXPEDIENTS D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL (AIA)

Nombre total d’expedients 11

Decisió cas a cas 4

EXPEDIENTS DE SEGUIMENT D’AIA

Projectes de seguiment de DIA 12

Comissions territorials d’urbanisme 8

Àrea de Gestió de RecursosLes actuacions més destacades que s’han dut a terme l’any 2006 són les següents:

S’ha realitzat el seguiment de les obres d’habilitació i de posada enfuncionament de la nova seu de les nostres oficines al carrer de Burgos, 17d’Amposta, que ocupa una superfície construïda de 1.011 m2 i disposa d’una salad’actes que permetrà realitzar actes i esdeveniments de divulgació i deconscienciació ambiental al territori. Aquesta seu la va inaugurar l’HonorableConseller de Medi Ambient i Habitatge, el Sr. Francesc Baltasar, el passat mes de desembre.

Serveis Territorials de Medi Ambient iHabitatge a les Terresde l’Ebre


Durant l’any 2006, a banda de seguir la tramitació dels expedients iniciatsl’any anterior, s’han incoat els expedients següents:


TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS

Caça 129


Espais naturals 1

Forestal 26

Llei 4/1989 20

Pesca 64


TOTAL 270

RELACIÓ DE DENÚNCIES QUE HAN COMPORTAT L’OBERTURA D’EXPEDIENTS INFORMATIUS

TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS

Caça 145


Espais naturals 2

Forestal 54

Llei 4/1989 26

Pesca (P) 72

Protecció dels animals (PA) 24

TOTAL 344

Educació ambientalS’ha col·laborat amb diverses entitats d’educació ambiental, ajuntaments i centresformatius mitjançant el servei de préstec de material educatiu. Durant l’any 2006,s’han tramitat 14 préstecs de material educatiu.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Des d’aquesta secció dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es realitzen, principalment, les tasques de prevenció i de control de lacontaminació a les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretati la salut de les persones.

Aquestes tasques consisteixen, principalment, en la tramitació d’expedientsper a l’obtenció de llicències i d’autoritzacions ambientals d’activitats incloses enel annexos I i II.1 de la Llei 3/1998, en un doble vessant:

Projectes de nova instal·lació, tramitats d’acord amb el Decret 136/1999, dedesplegament de la Llei 3/1998.

Adequació d’activitats existents, que segueixen una tramitació diferent, d’acordamb la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 que la desplega. Aquesta normativa preveul’elaboració d’un calendari esglaonat en tres semestres en el qual els titulars de lesactivitats han de presentar la sol·licitud d’autorització o la llicència corresponents:— des de l’1.07.2005 al 31.12.2005— des de l’1.01.2006 al 30.06.2006— des de l’1.07.2006 al 31.12.2006


Les xifres aproximades de tramitació de l’any 2006 són de 178 expedients iniciatsamb la distribució següent:

Decret 136/1999:— Tramitació com a autorització ambiental: 18 expedients— Tramitació com a llicència ambiental: 46 expedients

Decret 50/2005:— Tramitació com a autorització ambiental: 25 expedients— Tramitació com a llicència ambiental: 89 expedients

L’adequació a la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental de lesactivitats existents es regula per un procés on hi ha implicades, aproximadament,un miler d’activitats del nostre territori, de les quals 830 han estat requeridesdirectament per aquests Serveis Territorials. Es preveu que aquest procés finalitziaquest any 2007.

Una tasca important duta a terme durant aquest any 2006, en relació amb el procés d’adequació d’activitats esmentat, ha estat atendre les demandes i elsrecursos presentats pels titulars d’activitats i la depuració posterior del calendariinicial.

Altres expedients tramitats a l’OGAU

TIPUS NOMBRE D’EXPEDIENTS

Expedients de control 18

Expedients de consulta 17

Expedients de denuncia 18

Expedients de la Ponència Interdepartamental de Jocs i Espectacles 20


Defensa del domini públicLa propietat i la preservació dels boscos públics i de l’enorme xarxa de caminsramaders de la Generalitat de Catalunya existents a les Terres de l’Ebre ha estat unafont de conflictes pel que fa als límits i les ocupacions no autoritzades. Per evitaraquests problemes, s’ha treballat per tal de modernitzar el sistema d’informaciód’aquests béns que té el Departament i així incloure’ls als registres que utilitzen els particulars, les administracions públiques, els notaris i els registradors de lapropietat. Actualment, la font d’informació principal és el cadastre, per això s’haplantejat superar la tradicional defensa que s’ha fet del patrimoni forestalmitjançant les declaracions d’utilitat pública de boscos i les classificacions decamins ramaders, així com les delimitacions i fitacions, de manera que aquestespropietats apareguin delimitades en el cadastre a nivell de detall de parcel·la.Aquesta mesura podria evitar gran part de la immensa quantitat de conflictes que tenim actualment.

Des de l’Àrea s’ha treballat amb aquest objectiu, i s’ha participat en larenovació del cadastre que porta a terme el Ministeri d’Economia i Hisenda, aixícom en la detecció i la rectificació en el cadastre d’adscripcions a tercers depropietats de la Generalitat de 19 municipis de les Terres de l’Ebre.

Actualment, hi ha un conveni entre el Departament i l’Institut Cartogràfic de Catalunya per fer part d’aquests tasques de revisió del cadastre als municipis


del Perelló, l’Ametlla de Mar, Tivissa, Camarles, l’Ampolla, Ulldecona, Batea i elPinell de Brai (en total, 8 municipis).

S’ha actualitzat tota la cartografia de les forests d’utilitat pública i dels caminsramaders disponible a les Terres de l’Ebre quan s’ha format el MiraMon per fer-nepossible la consulta a qualsevol ciutadà/na o administració.

L’any 2006, s’han tramitat 17 expedients d’ocupació de camins ramaders, 85 expedients de certificats d’immatriculacions de finques forestals i 20 informesdiversos, a més a més de les renovacions del cadastre.

Gestió forestalEl Pla d’aprofitaments de les forests de la Generalitat de Catalunya i d’entitats localdeclarades d’utilitat pública ha comportat l’emissió d’un total de 44 llicències perals conceptes següents: 4 de tòfones, 20 de caça, 1 d’apícola i 19 de pastures.

Pel que fa als aprofitaments forestals en finques particulars, s’han gestionat 81 expedients en finques particulars, s’han tramitat 61 expedients de rompudaforestal, 19 expedients de neteges forestals i 15 autoritzacions d’obertura decamins forestals, 77 informes sobre denúncies forestals, a més a més de 20informes diversos.

S’han gestionat 18 expedients d’ajut en temes forestals i del dia de l’arbre.

Obres forestalsEn el marc del programa d’inversions directes en terrenys forestals, s’han redactat4 projectes per un import de 1.776.000 €, dels quals un 40% és inversió enprevenció d’incendis.

Gestió de fauna protegida, animals de companyia i exòticaS’ha treballat en el protocol de la vigilància passiva sobre la grip aviària i s’haportat la secretaria de la Comissió d’experimentació animal de Catalunya.

S’han donat d’alta 5 nuclis zoològics. Actualment, hi ha 46 nuclis inscrits al registre, i s’han tramitat 4 expedients d’ajuts per fer compatible la produccióapícola amb la preservació de l’abellerol.

S’ha prestat atenció i s’han controlat 4 associacions protectores, s’han tramitatajuts a les protectores, s’ha donat informació a 56 municipis i EMD i als 4 consells,i s’han resolt 95 consultes. A més, s’ha proporcionat assessoria tècnica i s’ha emèsun informe sobre 35 denúncies.

Activitats cinegètiques i pesca continentalEn referència a les àrees privades de caça, s’han emès 121 resolucions de renovació,s’han fet 3 creacions, 31 revisions de plans tècnics de gestió de caça, 36 resolucionsde modificació d’àrees, 188 autoritzacions per caçar, 414 autoritzacionsexcepcionals per danys produïts per fauna, 60 autoritzacions de repoblacions i alliberaments d’espècies cinegètiques, 5 concursos de caça i 49 informes. S’hanrevisat els límits reals i els expedients de les 16 APC del Montsià.

S’han convocat els consells de Caça i Pesca de les Terres de l’Ebre i s’han emès420 cartes diverses.

En l’àmbit de la pesca, s’han posat 65 precintes de xarxa de pesca al delta de l’Ebre i s’han tramitat 203 autoritzacions de pesca amb rall.

Altres actuacionsS’han elaborat 150 informes per a d’altres unitats com l’OGAU i l’OTAA, 8 informesreferents al PEIN, 3 autoritzacions de circulació motoritzada i el seguiment ambientalde 8 obres amb declaració d’impacte.


També s’han portat tots els temes d’educació ambiental, inclòs el programad’Escoles Verdes de les TE.

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)Al 2006 ha entrat en vigor la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació delsefectes de determinats plans i programes al medi ambient. Aquesta Llei introdueixa la legislació espanyola l’avaluació ambiental estratègica com un instrument deprevenció que permet integrar aspectes ambientals en la presa de decisions deplans i programes públics.

També al 2006, mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol, s’ha aprovat el Reglament de la llei d’urbanisme. A l’article 115 s’estableix el procedimentd’avaluació ambiental de plans urbanístics.

Aquesta nova normativa ha esdevingut el marc de referència perquè aquestaOTAA pugui tramitar els expedients d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes.

Seguint el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics, l’OTAAha elaborat els primers documents de referència que determinen l’abast del’informe de sostenibilitat ambiental del pla als efectes establerts a l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol.

Pel que fa al nombre d’expedients informats, se’n comptabilitzen 69.D’aquests expedients, n’hi ha 50 que corresponen a urbanisme (tasques

d’avaluació ambiental de plans i programes), 17 que corresponen a projectes(tasques d’avaluació d’impacte ambiental) i 2 que corresponen a consultes sobreviabilitat ambiental.

Dels 50 informes referents a l’avaluació ambiental de plans i programes, n’hiha 5 que corresponen a documents de referència elaborats per aquesta OTAA.


En data 6 de juliol de 2006, es va publicar el Decret 289/2006, de 4 de juliol,d’acord amb el qual se suprimeixen les subdireccions generals de CoordinacióAdministrativa i d’Estudis i Programació; i es creen les subdireccions generals de Recursos Humans i Organització, de Gestió Econòmica i Contractació, i deCoordinació Corporativa, adscrites a la Direcció de Serveis.

Servei de Personal— Mitjançant el Decret 166/2006, de 16 de maig, de reestructuració parcial delsdepartaments de Medi Ambient i Habitatge i de Benestar i Família (publicat alDOGC 4636, de 18 de maig de 2006), el Departament de Medi Ambienti Habitatge assumeix les competències d’adjudicació dels habitatges promoguts per la Generalitat de Catalunya i del règim sancionador que se’n derivi. Es crea el Servei de Règim Sancionador, adscrit a la Subdirecció General de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge.— Mitjançant el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial delDepartament de Medi Ambient i Habitatge (publicat al DOGC 4670, de 6 de juliolde 2006), s’han reestructurat la Secretaria General, la Direcció General de QualitatAmbiental i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.— Mitjançant el Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcialdel Departament de Medi Ambient i Habitatge (publicat al DOGC 4785, de 21 dedesembre de 2006), s’ha reestructurat parcialment la Secretaria d’Habitatge i s’hacreat la nova Oficina contra el Canvi Climàtic, que depèn de la Direcció Generalde Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.— Mitjançant la Resolució TRI/4222/2006, de 27 de novembre, es disposa lainscripció al registre de convenis de la Direcció General de Relacions Laborals la publicació de l’Acord de la Mesa sectorial de negociació del personald’administració i tècnic sobre les condicions de treball del cos d’Agents Rurals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (codi de conveni núm. 7901590)(publicat al DOGC 4787, de 27 de desembre de 2006).— S’han tramitat 51 modificacions de la Relació de llocs de treball (funcionaris,laborals i eventuals).En data 7 de juliol de 2006, es va signar el conveni específic per a l’any 2006 de l’Acord marc de col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i elDepartament de Medi Ambient i Habitatge per al desenvolupament, per part dela Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient iHabitatge, de 3 programes:

• Treballs relacionats amb la gestió de les activitats cinegètiques i piscícoles. Per a aquest programa es varen contractar 20 treballadors.

• Treballs en els espais naturals de protecció especial. Per a aquest programa esvaren contractar 79 treballadors.

• Treballs sobre prevenció d’incendis forestals. Per a aquest programa es varencontractar 56 treballadors.

— S’han tramitat 36 expedients de compatibilitat al llarg de l’any.

Convocatòries tramitades durant l’any 2006

Concursos específics de mèrits i capacitats— Resolució, de 26 de gener, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/023/05), procés resolt en data 13 d’abril.— Resolució, de 2 de febrer, de convocatòria de concurs específic de mèrits

Subdirecció General de Recursos Humans i Organització

Direcció de Serveis


i capacitats per a la provisió de tres llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/001/06), procés resolt en data 25 d’abril.— Resolució, de 2 de febrer, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/002/06), procés resolt en data 25 d’abril.— Resolució, de 28 de març, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de sis llocs singulars (convocatòria de provisió núm.MA/005/06), procés resolt en data 13 de juliol.— Resolució, de 4 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm. MA/006/06), procés resolt en data 13 de juliol.— Resolució, de 21 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió de tres llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/007/06), procés resolt en data 10 de juliol.— Resolució, de 10 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/004/06), procés resolt en data 28 de juliol.— Resolució, de 4 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres càrrecs de comandament (convocatòria deprovisió núm. MA/011/06), procés resolt en data 5 d’octubre.— Resolució, de 8 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió de quatre llocs singulars (convocatòria de provisiónúm. MA/010/06), procés resolt en data 5 d’octubre.— Resolució, de 10 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/014/06), procés resolt en data 16 d’agost.— Resolució, de 17 de juliol, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm. MA/012/06), procés resolt en data 23 de novembre.— Resolució, de 17 de juliol, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de quatre llocs singulars (convocatòria de provisiónúm. MA/013/06), procés resolt en data 23 de novembre.— Resolució, de 30 d’agost, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos llocs singulars (convocatòria de provisió núm.MA/008/06), procés resolt en data 8 de gener de 2007.— Resolució, de 31 d’agost, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm. MA/009/06), procés resolt en data 8 de gener de 2007.— Resolució, de 5 de setembre, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament del cos d’AgentsRurals (convocatòria de provisió núm. MA/015/06), procés resolt en data 29 de gener de 2007.— Resolució, de 3 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del Departament deMedi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/016/06), procésresolt en data 15 de gener de 2007.

Convocatòries de lliure designació— Resolució, de 2 de febrer, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliuredesignació, del lloc de director/a dels Serveis Territorials a Barcelona (convocatòriade provisió núm. MA/003/06), procés resolt en data 18 d’abril.


— Resolució, de 10 d’octubre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema delliure designació, del lloc de subdirector/a general de Recursos Humans iOrganització (convocatòria de provisió núm. MA/017/06), procés resolt en data 15 de novembre.

Processos selectius del cos d’Agents RuralsResolució, de 20 de juliol, de convocatòria del procés selectiu, mitjançant elsistema de lliure accés, per a l’ingrés a l’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar,del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (núm. de registre deconvocatòria 01/06), d’acord amb la Resolució de 3 de juliol per la qual es dónapublicitat a l’Acord de la Comissió de Govern de Política Institucional de 27 dejuny de 2006, d’aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2006de 87 places de la categoria d’agent auxiliar de l’escala auxiliar del cos d’AgentsRurals, en tràmit.

Concursos generals de mèrits i capacitatsResolució, de 23 de juny, de convocatòria de concurs general de mèrits i capacitatsper a la provisió de llocs de treball d’agent auxiliar de l’escala auxiliar i d’agent de l’escala bàsica del cos d’Agents Rurals (convocatòria de provisió núm.MA/001/06/AR), procés resolt en data 25 d’octubre.

Concursos de canvi de destinació de personal laboralResolució, de 4 de juliol, de convocatòria de concurs de canvi de destinaciórestringit per a la provisió de llocs de treball de personal laboral fix (núm. deregistre de convocatòria LMA/001/06), resolt amb efectes del dia 1 de novembre de 2006.

Nòmines i despeses de personalEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, en l’exercici del 2006, va disposard’un pressupost inicial al Capítol I de 51,303 milions d’euros per fer front a lesdespeses de personal, d’aquests, 36,883 milions (71,89%) es varen destinar adespeses del personal d’Administració (alts càrrecs, eventuals, funcionaris, interinsi laborals) i 14,419 milions (28,11%) varen destinar-se a les despeses de personaldels membres del cos d’Agents Rurals.

La gestió d’aquest pressupost s’ha dut a terme d’acord amb el que disposa laLlei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunyaper al 2006 (DOGC 4541 de 29.12.2005) i les instruccions rebudes pelDepartament d’Economia i Finances.

Pel que fa a la campanya d’estiu, aquest any s’ha disposat d’una dotació de 56treballadors al Pla de vigilància i prevenció d’incendis forestals, de 79 treballadorsmés al Pla de parcs naturals i fauna salvatge i de 20 treballadors al Pla d’activitatscinegètiques i piscícoles.

El cost total d’aquesta campanya entre els mesos de juny a desembre de 2006va ser d’1,290 milions d’euros.

Nòmines del personal adscrit als tres programes 961.197,98 €

Quota patronal de la Seguretat Social 329.471,50 €

Total del cost de plans d’ocupació 2006 1.290.669,48 €

Formació 2006L’activitat formativa del Departament ha estat adreçada a la millora de les capacitatstècniques, l’actualització de coneixements específics, domini de programaris informàtics


i el perfeccionament d’habilitats lingüístiques i comunicatives aplicades a la feinadiària.

Les tasques relacionades amb la formació que es fan des del Servei de Personalconsisteixen en l’elaboració del Pla de formació del Departament de Medi Ambienti Habitatge, segons l’Acord general sobre condicions de treball; col·laboració ambl’Escola d’Administració Pública en l’assistència als cursos de formació que aquestaorganitza, i tramitació d’inscripcions a jornades i/o cursos externs al Departament.

El Pla de formació s’elabora mitjançant la detecció de necessitats que donenlloc a l’organització de diferents accions formatives. Aquestes es financenmitjançant el pressupost assignat al Departament de Medi Ambient i Habitatge al’Acord per a la formació continuada a les administracions públiques (FFC) i ambla part corresponent a formació del pressupost del DMAH.

Durant l’any 2006 s’han fet 87 activitats formatives, a les quals s’ha autoritzatl’assistència a 828 treballadors. D’altra banda, s’ha seguit impartint la formaciócontinuada per als agents rurals, amb la realització de 5 edicions de cada mòdul(medi ambient, incendis forestals, fauna, i forestal) amb un total de 500 alumnes.

A continuació es detallen les dades dels principals indicadors: nombred’assistents i nombre d’hores de formació, on cal diferenciar les activitats del Plade formació del Departament i de l’Escola d’Administració Pública i les activitatsexternes.

PRINCIPALS INDICADORS DE LES ACTIVITATS FORMATIVES 2006

PLA DE FORMACIÓ ACTIVITATS

DMAH – EAPC EXTERNES TOTALS

Nombre d’assistents 1.844 486 1.650

Nombre d’hores de formació 45.407,75 7.424,25 52.832

Servei de Règim Interior

Suport IdiomàticDurant l’any 2006 s’ha dut a terme els cursos següents:

S’han determinat perfils lingüístics en el procés de selecció de personal denova incorporació (16 proves, 19 aspirants), i s’ha avaluat el nivell de suficiènciaen convocatòries per a càrrecs de comandament (5 proves, 5 examinands).

Han tingut continuïtat les tasques de revisió i correcció dels textos de lespublicacions incloses en el Pla editorial del Departament i de documentacióadministrativa en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa (6.862

DESCRIPCIÓ DEL CURS INSCRITS EXAMINATS APTES HORES COST (EUROS)

Curs de nivell C (*) 26 21 17 80 3.440

Taller sobre connectors (**) 11 9 9 16 960

Taller de redacció d’informes, propostes i resolucions (**) 48 48 44 30 x 2 3.600

Formació en llengua anglesa nivell elemental 23 15 15 50

Formació en llengua anglesa nivell preintermedi 37 17 17 50

Formació en llengua anglesa nivell intermedi 24 13 13 50

Formació en llengua anglesa habilitats orals 16 5 5 20

(*) Finançat pel DMAH i l’ARC.

(**) Finançat per l’EAPC” .


planes); de disseny d’impresos i formularis diversos; de resolució de consultessobre normativa lingüística, terminologia i toponímia; i d’atenció sobre les provesde llengua catalana dutes a terme pels organismes competents en el dominilingüístic català. S’han assumit traduccions entre les llengües catalana, castellana,francesa i anglesa de poca extensió (870 planes de traducció directa, 47 planesd’inversa), i la revisió d’aquelles traduccions destinades a ser editades o objecte de difusió àmplia a fi d’assegurar-ne la qualitat.

S’ha assessorat el personal del DMAH sobre les opcions de traduccióautomàtica, i sobre el funcionament dels programaris de traducció.

Finalment, a petició de la DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, s’ha mantingut, supervisat i coordinat la traducció a l’anglès i el castellà delscontinguts del web del DMAH, i la revisió complementària dels continguts en català.

Pel que fa a telefonia, cal destacar:

Arxiu central administratiuEl fons documental del Departament de Medi Ambient i Habitatge roman en 4dipòsits, on es custodien unes 26.000 capses:— Av. Diagonal (Serveis Centrals) . . . . . . . . . 11.000 capses.— Dr. Roux (DG del Medi Natural) . . . . . . . . 10.000 capses— Aragó (DG d’Habitatge) . . . . . . . . . . . . . . . 3.500 capses— Sant Feliu de Llobregat: una nau on hi ha 1.500 capses dels expedients de lesllicències d’activitats classificades.

L’equip de l’Arxiu Central ha estat format durant l’any 2006 per una tituladasuperior arxivera i una persona de contracte laboral ajudant d’ofici.

Tractament de fonsEnguany, s’ha tractat principalment el fons dels serveis centrals: Secretaria delConseller, Secretaria General, Direcció General de Qualitat Ambiental i DireccióGeneral de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, ubicat a l’edifici de l’av.Diagonal, 523-525, de Barcelona.

S’ha realitzat la classificació, ordenació i descripció de la documentació tramesapels arxius de gestió durant l’any 2006. I s’ha catalogat en l’aplicació SIGEDA partdels expedients transferits pels arxius de gestió:— Expedients d’avaluació ambiental. Informes de telefonia mòbil— Dades d’immissions— Gestió de la contaminació acústica— Expedients de contractació.

CONCEPTE IMPORT (EUROS)

Manteniment de centraletes adquirides a SIEMENS 19.728

Manteniment del SAI de la Direcció General Medi Natural (Torreferrussa) 1.500

Manteniment de centraletes adquirides al centre de telecomunicacions i tecnologies de la informació 4.127

Previsió de despeses de manteniment dels equips d’instal·lacions telefòniques 15.000

Manteniment dels aparells buscapersones (mensatel) 900

Manteniment de la centraleta dels Serveis Territorials a Lleida 3.700

Consums de telefonia fixa i mòbil 1.100.000

Adquisició de centraletes, telèfons fixos i mòbils 12.000


Avaluació de documentacióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat 12 propostesd’avaluació, que van ser aprovades per la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació en lasessió del dia 2 de març de 2006. Aquestes propostes eren:— Sancionadors en matèria d’espais naturals— Sancionadors de circulació motoritzada— Sancionadors de caça i pesca recreativa— Sancionadors de contaminació atmosfèrica— Sancionadors de gestió forestal— Sancionadors de protecció dels animals— Llicències de caça i pesca recreativa— Ajuts a activitats d’educació ambiental— Expedients de test de l’edifici (TEDI)— Informe intern d’idoneïtat dels edificis (III)— Sancionadors d’habitatges de preu lliure— Sancionadors d’habitatges de protecció oficial.

Arxiu Central de l’av. Diagonal, 523-525, de Barcelona

Transferències dels arxius de gestió a l’Arxiu CentralDurant l’any 2006, s’ha fet un total de 41 transferències de documentació de lesunitats de gestió amb un total de 1.048 unitats d’instal·lació.

Transferència de l’Arxiu Central a l’Arxiu Nacional de CatalunyaS’han enviat 892 unitats d’instal·lació de les llicències d’activitats classificadescompreses entre els anys 1985 i 1988.

Arxiu de Dr. Roux, 80, de Barcelona

Transferències dels arxius de gestió al dipòsit de Dr. RouxHa continuat la tònica dels anys anteriors, amb 8 transferències amb un total de 128 capses.

Consulta i préstec de documentacióAquest servei que ofereix l’Arxiu Central als seus usuaris ha continuat la mateixatònica dels anys anteriors aproximadament.

ActivitatsCursos: el mes de juliol es va fer un Taller d’organització de documents adreçat al personal del Departament, impartit per l’arxivera.

La responsable de l’Arxiu ha participat en diferents cursos impartits perl‘Escola d’Administració Pública de la Generalitat en relació amb la temàticaarxivística i a la VII Jornada d’Estudi i Debat E-administració @rxivers.

Registre General

REGISTRE ASSENTAMENTS D’ENTRADA ASSENTAMENTS DE SORTIDA

Diagonal (Serveis Centrals) 26.571 24.158

Dr. Roux (DGMN) 14.018 14.035

c/Aragó (DGH) 81.317 55.670


Servei de Prevenció de Riscos LaboralsEl Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), durant l’any 2006, ha continuatdesenvolupant les activitats preventives previstes en la normativa vigent, i treballant en la integració de la prevenció en la gestió de l’organització i en elfoment de la cultura preventiva en tots els àmbits del Departament.

Modalitats preventivesEn compliment de l’article 10 del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel quals’aprova el reglament dels serveis de prevenció, l’organització dels recursosnecessaris per a l’acompliment de les activitats preventives, en el Departament de Medi Ambient i Habitatge, es fa d’acord amb les modalitats següents:— De servei de prevenció de riscos laborals propi que assumeix les especialitatspreventives de:

• Seguretat en el treball que té com a objecte vetllar per a la prevenció de riscosassociats a les instal·lacions i als equips de treball.

• Ergonomia i psicosociologia aplicada l’objecte de la qual és l’adaptació deltreball a les persones, d’una banda, pel que fa a mobiliari i equips, i, de l’altra,a les interaccions entre el treball (contingut i organització del treball) i lescapacitats del treballador (experiències, necessitats...).

— Concert amb serveis de prevenció de riscos laborals aliens pel que fa a lesespecialitats d’Higiene Industrial i de Medicina del Treball, i a la realitzaciód’estudis específics:

• Higiene Industrial que té per objecte vetllar per la prevenció dels riscosassociats als contaminants químics, físics i biològics en el lloc de treball. El servei de prevenció aliè concertat és ICESE Prevención, SL.

• Medicina del Treball la missió de la qual és la vigilància de la salut. Aquestaespecialitat el DMAH la té concertada amb els serveis de prevenció aliens de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals: ASEPEYO aBarcelona i Girona; MC Mutual a Lleida; i MATT a Tarragona i Terres de l’Ebre.

Estudis específics concertats amb ICESE Prevención, SL: avaluació de factorspsicosocials amb el mètode PSQ CAT21.

Finalment, també hi ha un treballador designat a cadascun dels ServeisTerritorials.

Actuacions preventivesD’entre les actuacions preventives dutes a terme pel Servei de Prevenció de RiscosLaborals l’any 2006 per acomplir la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals(LPRL) i la Llei 54/2003 de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscoslaborals se’n poden destacar:— Avaluacions de riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint encompte la naturalesa de l’activitat i les característiques dels llocs de treball i delstreballadors que han de dur-los a terme de conformitat amb l’article 16 de la LPRLmodificat per la Llei 54/2003. L’avaluació dels riscos detectats i les activitatspreventives dutes a terme són:

• Riscos de seguretat mitjançant inspeccions oculars i mesuraments en vint-i-una àrees de treball.

• Riscos higiènics mitjançant avaluacions de qualitat de l’aire interior, ambmesuraments de ventilació, confort tèrmic, contaminants químics icontaminants biològics, que no han necessitat mesures correctores.

• Riscos ergonòmics en treballs amb pantalles de visualització de dades,mitjançant l’estudi específic dels llocs de treball d’onze centres avaluats, amb


recomanacions sobre el posicionament dels equips i sobre les condicions de l’entorn (il·luminació, temperatura i ventilació).

• Riscos psicosocials per mitjà del seguiment de les avaluacions ja realitzadesamb la impartició al CAR de quaranta sessions formatives d’accionspreventives sobre factors psicosocials, i de les actuacions de mediació iresolució de conflictes en els casos manifestats. Inici de l’estudi d’avaluació de factors psicosocials amb el mètode PSQ CAT21 a tot el DMAH.

— Mesures d’emergència per complir l’article 20 de la LPRL per mitjà delssimulacres d’evacuació i sessions formatives sobre emergències que es van dur a terme a dotze centres del DMAH. D’altra banda, s’ha seguit treballant enl’elaboració dels plans d’emergència de les noves oficines comarcals.— En l’àmbit de la vigilància de la salut i d’acord amb l’article 22 de la LPRL es vanrealitzar un total de 685 exàmens de salut específics:

• 378 realitzats pel Servei de Prevenció aliè d’ASEPEYO a Barcelona i Girona• 153 pel Servei de Prevenció aliè de MC Mutual a Lleida• 154 pel Servei de Prevenció aliè de MATT a Tarragona i Terres de l’Ebre.

La puntuació mitjana donada pels usuaris d’aquests reconeixements mèdics quanta la satisfacció global del servei rebut va ser de 3,64 sobre 5.— De conformitat amb els articles 18 i 19 de la LPRL pel que fa a la Informació i Formació es van dur a terme les activitats formatives en matèria de prevenció de riscos laborals proposades pel Servei de Prevenció, que s’inclouen dins del’apartat de formació del Departament.

Altres actuacionsTambé en el marc de l’assessorament dels comitès de seguretat i salut delDepartament, i de la participació en les reunions de responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals propis de la Generalitat de Catalunya es van dur a terme les reunions següents:

Reunions ordinàries del Comitè de seguretat i salut del DMAH 4

Reunions ordinàries del Comitè de seguretat i salut del CAR 2

Reunions extraordinàries dels comitès de seguretat i salut 8

Reunions de responsables dels serveis de prevenció propis 9

Sinistralitat laboralFinalment, en referència a les funcions del SPRL pel que fa a la sinistralitat es vaprocedir a la investigació dels 35 accidents laborals amb baixa registrats.

L’ocupació desenvolupada per les persones accidentades amb baixa restareflectida al quadre següent:

Administratiu 10

Agent rural 13

Guarda de Reserva 3

Tècnic (enginyers i altres) 4

Manteniment i neteja 3

Subaltern 1

Peó /mosso 1


Servei de contractació, patrimoni i expropiacions

ContractacióEl DMAH durant l’exercici de l’any 2006 ha tramitat un total de 163 expedients de contractació. La despesa que això ha suposat és de 24.408.677,26 €, quedesglossats per objecte contractual es poden classificar de la manera següent:1.858.689,86 € per a obres; 5.558.230,09 € per a subministraments; 2.420.536,94 €per a consultoria i assistència; 5.962.273,34 € per a serveis; 8.608.947,03 € per a encàrrecs de gestió.

Per unitats administratives, les propostes provenen de:

UNITAT ADMINISTRATIVA OBRES SUBMINISTRAMENTS CONSULTORIA SERVEIS

I ASSISTÈNCIA

Secretaria General 1 19 7 24

Direcció General de Polítiques

Ambientals i Sostenibilitat 1 1 10 6

Direcció General de Qualitat Ambiental 0 4 8 4

Direcció General del Medi Natural 4 12 7 17

Direcció General d’Habitatge 0 0 10 2

TOTAL 6 36 42 53

Convenis de col·laboracióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tramitat un total de 185 convenisdurant l’any 2006, dels quals vint no van arribar a formalitzar-se. Setanta-vuits’han formalitzat amb diferents ens i administracions públiques i catorze sónpròrrogues de convenis d’exercicis anteriors.

Per unitats directives s’han formalitzat els expedients següents:

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 9

Direcció General de Qualitat Ambiental 10

Direcció General del Medi Natural 30

Direcció General d’Habitatge 13

Conveni-model signat amb diferents ajuntaments i consells comarcals 73

Subdirecció General de Coordinació Administrativa 2

Àrea tecnològica de la informació i les Comunicacions 2

Direcció de Serveis 6

Secretaria General 20

TOTAL 165

Del total de convenis un 16,30% s’han formalitzat amb universitats, un20,65% amb consorcis i empreses públiques, un 50% amb administracionspúbliques i el 13,05% restant amb diferents entitats.

Dels setanta-vuit convenis que han estat formalitzats aquest any, vint-i-sis vanrepresentar una despesa per al Departament de Medi Ambient i Habitatge.L’import d’aquesta despesa és de 4.815.464,50 €. En relació amb les pròrroguesdels convenis, de les catorze addendes que han estat formalitzades, dotze vanrepresentar una despesa per al Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’importd’aquesta despesa és de 3.102.626,04 €.

Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació


La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha promogutconvenis amb entitats com ara la Universitat Politècnica de Catalunya, laUniversitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Televisió deCatalunya, SA, la Fundació Caixa de Sabadell, l’Institut Cartogràfic de Catalunya,el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona amb objectes quecomprenen la col·laboració per a la realització d’un estudi per determinar elspossibles continguts dels informes ambientals dels plans directors urbanístics i laredacció d’unes instruccions tècniques destinades a la seva aplicació efectiva en elsprocessos d’elaboració i de tramitació; per a la producció d’onze capítols de la sèriedocumental titulada Bèsties adreçada a tots els públics; per a la ubicació del Centrede Documentació del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la Facultat deBiologia com a inici del Centre de Documentació Ambiental de Catalunya; per a larealització d’una exposició sobre el bosc mediterrani; per a l’elaboració d’una basede dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya; per adequarl’Avantprojecte català d’avaluació ambiental de plans i programes a lesmodificacions aparegudes a la legislació bàsica estatal en la matèria i,eventualment, a les derivades de les consideracions i al·legacions rebudes en la informació pública i interdepartamental a la qual va ser sotmès l’esmentatAvantprojecte.

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha promogut convenis ambentitats com l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” del Consell Superiord’Investigacions Científiques, amb els ajuntaments de Mollet del Vallès, Berga i Mataró, amb la Universitat Pompeu Fabra o amb la Universitat de Lleida ambobjectes que comprenen la col·laboració per a la realització de les anàlisis de lacaracterització de la granulometria i de la composició mineral del contaminantatmosfèric partícules en suspensió; per al funcionament de l’estació de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica; per a la realització d’un estudi sobre lescompetències administratives i les regulacions sectorials que incideixen en elcontrol preventiu municipal de les activitats privades i proposta d’un nou marcprocedimental que permeti articular aquestes diverses intervencions en condicionsde major agilitat que les actuals i sense desvirtuar la figura de la llicènciaambiental; per continuar l’estudi i el seguiment de l’evolució dels substrats edàfics,creats sobre la base dels purins i/o llots en la restauració d’activitats extractivesamb la finalitat de revegetar aquests terrenys, amb un especial èmfasi en larealització dels treballs pràctics per avaluar el potencial com a segrestadors decarboni dels sòls resultants. Així mateix, ha prorrogat un conveni amb l’Institutd’Investigacions Químiques i Ambientals del Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques per a la realització de determinacions analítiques per detectar lapossible presència de dioxines en mostres representatives d’aire, amb la finalitat de protegir la salut de la població.

La Direcció General del Medi Natural ha promogut convenis amb entitats com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitatde Barcelona, la Universitat de Girona, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l’Escola de Policia de Catalunya, l’Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries, l’Associació Institut Català d’Ornitologia, l’Ajuntament deVielha-Mijaran, l’Ajuntament de Palamós, l’Ajuntament de Granollers ambobjectes que comprenen la col·laboració per al seguiment i la vigilància de lesmalalties que poden afectar les espècies cinegètiques de Catalunya i l’estudiespecífic sobre el pestivirus que afecta l’isard en la zona del Pirineu català; per a laredacció del Projecte per a la declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola;per organitzar un curs de legislació viària i del transport; per a la redacció del Plade recuperació de la Margaritifera Auricularia i cartografia de l’hàbitat actual


i potencial de la nàiade; per realitzar pràctiques els estudiants d’enginyeria forestala diferents seus dels parcs naturals; per al desenvolupament dels programes demonitoratge de les poblacions d’ocells, l’anàlisi de les dades anteriors del projecte,la divulgació dels resultats i la formació del personal del Departament en elsaspectes relacionats amb el monitoratge; per executar les obres previstes en elprojecte “Construcció del pont sobre el riu Nere a cap dera vila de Vielha”; perrealitzar una diagnosi de la situació ecològica dels rius i la problemàtica de la pescaa la vall de Cardós; per a la realització d’un estudi de l’estat genètic de la truitacomuna a la Vall de Cardós; per a la coordinació del programa de seguiment de lespoblacions de ropalòcers com a bioindicadors de la qualitat ambiental aCatalunya; per a l’elaboració d’informació sobre la biodiversitat i el patrimoninatural de Catalunya, a efectes de planificar la seva protecció; per a la realitzaciódel projecte Banc de dades de la biodiversitat de Catalunya.

També ha promogut continuar la col·laboració amb entitats com la FederacióCatalana de Pesca Esportiva i Càsting per a la vigilància i la col·laboració en lagestió de les zones de pesca controlada.

Així mateix, ha prorrogat convenis amb el Centre Tecnològic Forestal deCatalunya o el Servei Meteorològic de Catalunya amb objectes que comprenencontinuar col·laborant per al lliurament diari de les imatges de satèl·lit NOAA i índex de risc d’incendi forestal; per regular els termes i les condicions en quèestacions meteorològiques automàtiques (EMA) d’interès forestal quedaranintegrades a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya(XEMEC), així com les condicions referents al subministrament de les dadesprocedents de les esmentades EMA.

L’Àrea Tecnològica de la Informació i les Comunicacions ha promogut unAcord de col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de laInformació per redactar el Pla de contingència i de continuïtat del Departament de Medi Ambient i Habitatge i les seves entitats.

La Direcció General d’Habitatge ha promogut convenis amb diferentsajuntaments i consells comarcals, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’InstitutCatalà de l’Energia, diferents entitats de crèdit, la Universitat de Barcelona, Adigsa,el Departament de la Presidència amb objectes que comprenen la col·laboració peral manteniment i la implantació de l’Oficina d’Habitatge dels diferents municipis i consells comarcals; per establir un programa de col·laboració educativa entre lesparts per realitzar una estada de pràctiques dins de l’Administració; per alfinançament de les actuacions de millora de l’envolvent tèrmic d’edificis d’úsresidencial i d’habitatges; per establir una línia de finançament específica per a la compra d’habitatges amb protecció oficial de preu concertat; per a les obres derehabilitació protegides, i per al pagament de l’entrada en els habitatges ambprotecció oficial; per a la realització d’un projecte sobre el compte satèl·lit del’habitatge a Catalunya; per a l’ús que fa la Secretaria d’Habitatge de part del’edifici del carrer Diputació de Barcelona.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat un conveni ambla Fundació Caja Madrid per al desenvolupament del projecte de repoblacióforestal que es portarà a terme en la forest pública Marañes, Vall-Villa i altres, quepertany al terme municipal de la Granja d’Escarp, afectada per un incendi forestala l’any 2003. Aquest projecte és finançat per la Fundació Caixa Madrid per unimport màxim de 240.000 €.

A més a més, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat ambel Ministeri de Medi Ambient un conveni de col·laboració per al desenvolupamentd’actuacions de millora i regeneració ambiental del riu Llobregat. Aquest projecteés finançat pel Ministeri de Medi Ambient per un import total de 27.000.000 €.


Aquest import es repartirà entre els anys 2006, 2007 i 2008. L’import finançat pelMinisteri de Medi Ambient per a l’any 2006 és de 7.000.000 €. Així mateix, s’hanformalitzat dos protocols generals, amb objectes que comprenen la col·laboracióper a la gestió sostenible de la finca adquirida al Club Méditerranée en el cap deCreus i per a la gestió sostenible de l’espai ocupat per les instal·lacions de RàdioLiberty.

PatrimoniS’ha tramitat l’adquisició de la finca urbana ubicada al c/ Molins núm. 60 al TM de Margalef i de la finca ubicada a la Partida de la Devesa, al polígon 8, parcel·la 14 al TM de la Morera de Montsant, ambdós en el parc natural del Montsant.

Així mateix, durant l’any 2006, el Servei de Contractació, Patrimoni iExpropiacions ha tramitat una sèrie d’expedients patrimonials de diferentstipologies: cessió de domini, arrendament, regularització de la situació registral,llicència d’ús de béns demanials, renovació de marques, contractes de rènting de vehicles, convenis per a la coedició de publicacions d’interès mediambiental,regulant-ne les condicions i l’abast de la coedició, i certificats sobre finques de la Generalitat exemptes del pagament de l’Impost sobre béns immobles.

Gabinet Tècnic

Àrea d’estudis i programacióS’han preparat els informes i documents sobre diferents actuacions delDepartament sol·licitats per l’equip de direcció del Departament i d’altresdepartaments de la Generalitat. S’han dut a terme actuacions de coordinació de la participació del Departament en plans governamentals o interdepartamentals.

S’ha iniciat la coordinació i preparació de la documentació que acompanya elProjecte de pressupost del Departament per a l’any 2007, especialment la memòriad’objectius-pressupost per programes i la memòria de subvencions, encol·laboració i amb la participació del conjunt d’unitats del Departament.

S’ha fet el seguiment del Pla departamental 2004-2007, i s’han actualitzat les dades, relatives a l’estat de les diferents actuacions del Departament i dels seusindicadors de gestió, a l’aplicatiu de seguiment del Pla de Govern. S’ha donatsuport per a la redacció del Butlletí trimestral d’indicadors del Pla de Govern,editat pel Departament de la Presidència, per a la qual cosa s’han subministrat els valors i redactat l’anàlisi corresponent. A petició del Departament de laPresidència, s’han redactat informes relatius a les actuacions del Departament peràmbits sectorials i/o territorials específics. Així mateix, en els dos últims mesos del’any, s’ha participat en les primeres tasques d’elaboració i coordinació del Pla deGovern 2007-2010.

Quant als estudis, s’han impulsat i coordinat els següents:— Política ambiental i competitivitat de l’economia catalana.— Potencials d’inversió, ocupació i innovació en el medi ambient a Catalunya enels vectors aigua, residus i atmosfera.— Transport, mobilitat i sostenibilitat.

El Gabinet Tècnic va col·laborar amb la Universitat de Barcelona en l’organitzacióde la Jornada Medi Ambient i Competitivitat Econòmica. La Jornada va tenir lloc el21 de setembre de 2006, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de laUniversitat de Barcelona, i va tractar sobre la situació competitiva de l’economia

Subdirecció Generalde CoordinacióCorporativa


catalana, sobre els efectes de la política ambiental en aquesta competitivitat, i es vaanalitzar la situació de diversos sectors econòmics i del conjunt de Catalunya. A la Jornada es van presentar les principals aportacions dels estudis “Avaluació del’impacte de la política ambiental sobre la competitivitat de l’economia catalana”i “Potencials d’inversió, ocupació i innovació en el medi ambient”.

Pel que fa a la programació i el seguiment de les inversions del Departament, s’haparticipat en els treballs següents:— A petició del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, seguimentde les actuacions del Departament programades per a l’any 2006 en els planscomarcals de muntanya i elaboració dels informes sobre noves actuacionsinversores que, tot i no estar programades, també s’han realitzat al llarg de l’any.— A petició del Departament d’Economia i Finances, gestió i seguiment de lesinversions en el marc del Programa d’inversions públiques (PIP); gestió i seguimentdels projectes del departament cofinançats amb fons estructurals i fons de cohesió;gestió i seguiment de les actuacions del Departament en el marc de l’Acordestratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitatde l’economia catalana.

Memòries econòmiquesS’han analitzat diferents projectes de disposicions normatives de caràcter general a fi de redactar-ne la corresponent memòria econòmica o d’impacte en elpressupost del Departament. Entre d’altres, s’han analitzat els textos següents:— Projecte de decret d’aplicació del règim de comerç de drets d’emissió de gasosamb efecte d’hivernacle i de regulació del sistema d’acreditació de verificadorsd’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.— Projecte de decret pel qual es modifica la regulació del Consell Social per alDesenvolupament Sostenible.— Projecte d’ordre sobre el format i suport informàtic del projecte bàsic i d’altradocumentació que han d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental de lesactivitats de l’annex I i de llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1 de laLlei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administracióambiental.— Projecte de decret de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pelqual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), es delimita el Paratge Naturald’Interès Nacional de Pinya de Rosa i s’amplia l’espai del PEIN en el seu entornimmediat.

També s’ha aportat una valoració econòmica de les propostes següents:— Proposta del Consorci per a la recuperació i conservació del riu Llobregat.— Proposta d’integració del Departament de Medi Ambient i Habitatge en elConsorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.— Proposta de Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i laGeneralitat de Catalunya per al desenvolupament d’actuacions de millora iregeneració ambiental del Llobregat.— Proposta de Conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i laUniversitat Pompeu Fabra per a la realització de l’ “Estudi sobre les competènciesadministratives i les regulacions sectorials que incideixen en el control preventiumunicipal de les activitats privades i proposta d’un nou marc procedimental quepermeti articular aquestes diverses intervencions en condicions de major agilitatque les actuals, i sense desvirtuar la figura de la llicència ambiental”.


S’han aportat comentaris a l’esborrany de l’Avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.

Àrea d’estadístiques i avaluació ambiental

Manteniment de les estadístiques bàsiques d’interès per al DMAHS’ha continuat treballant en el manteniment i la cohesió de l’activitat estadísticadel Departament, a partir de l’actualització de les dades generades per les sevesdiferents unitats que, d’ençà de l’any 1994 i de manera sistemàtica, aplega aquestServei.La informació es presenta distribuïda en sis grups, corresponents als diferentsàmbits d’actuació del Departament:— Direcció i serveis generals de protecció del medi ambient: informació decaràcter pressupostari i de finançament de la despesa ambiental.— Informació i educació ambiental: dades sobre consultes ambientals, municipisadherits a la Carta d’Aalborg, etc.— Prevenció i actuacions de protecció ambiental: informació sobre la qualitat del’aire, les emissions atmosfèriques, sistemes voluntaris de prevenció i protecció del medi a les empreses, etc.— Protecció i gestió de la biodiversitat: dades sobre la planificació dels espaisnaturals, espais forestals, fauna, etc.— Gestió i generació de residus: bàsicament estadístiques sobre empreses detractament de residus i generació i gestió de residus industrials i municipals.— Cicle integral de l’aigua: dades sobre sanejament i tractament d’aigües residualsi qualitat de les aigües.

Les estadístiques es publiquen parcialment en diferents informes i memòries i es presenten actualment a la intranet del DMAH per a ús intern i Internet per aús extern.

Es publiquen també a la sèrie estadística editada pel Gabinet Tècnic Dades delMedi Ambient a Catalunya, en tres idiomes, català, castellà i anglès, i que enguanyse n’han fet dues edicions.

Així mateix, s’ha acomplert la demanda d’informació estadística ambientaltant de peticions internes com de peticions externes. En aquest últim cas, peracompliment amb memòries d’organismes de la Generalitat per tal de redactar la part ambiental de les seves respectives memòries.

Pla estadístic de CatalunyaEl Pla estadístic de Catalunya (PEC) estableix que, cada any, el Govern had’aprovar el Programa anual d’actuació estadística (PAAE), elaborat per l’Institutd’Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb la consulta prèvia amb les institucionsi els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya. En aquest àmbit, el Gabinet Tècniccoordina i proposa les operacions del DMAH que s’inclouen en el Pla. Durant l’any2006, s’ha efectuat el seguiment i balanç del PAAE 2005 i s’han desenvolupat lesactuacions previstes corresponents a l’any 2007.— Activitats estadístiques consolidades: hidrografia, residus municipals, residusindustrials declarats, gestors de residus industrials i de la construcció, qualitat del’aire, índex de contaminació atmosfèrica, qualitat sanitària de les aigües de bany a la temporada d’estiu, qualitat ambiental de les aigües litorals, estadística sobreentitats subministradores d’aigua per al consum humà, qualitat de l’aigua dels rius,declaracions d’impacte ambiental, espècies amenaçades, activitats extractives,superfícies i produccions forestals, rompudes forestals, espais naturals protegits,


dades meteorològiques, despesa pública de la Generalitat de Catalunya en mediambient i dades del medi ambient a Catalunya.— Activitats estadístiques experimentals: tractament d’aigües residuals urbanes,qualitat biològica de l’aigua dels rius, sistemes de gestió ambiental i etiquetatgeecològic, llicències de caça i pesca i captures de caça major, i visitants i utilitzaciódels parcs naturals a Catalunya.— Activitats estadístiques noves: Comptabilitat satèl·lit d’emissions atmosfèriques.

Participació en la xarxa EIONETL’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i la xarxa Europea d’Informació iObservació del Medi Ambient (EIONET) es van crear com un únic organisme l’any1994. La missió de l’AEMA és difondre la informació sobre l’estat del mediambient i el seu instrument és l’EIONET, una xarxa d’organismes que col·laborenen el subministrament de la informació per adoptar les mesures necessàries deprotecció del medi ambient.

A Espanya, com en altres països de la UE, la xarxa està formada pel punt focalnacional (Ministeri de Medi Ambient), pels centres nacionals de referència (òrganstemàtics) i pels punts focals autonòmics (a Catalunya, la Secretaria General delDMAH a través del Gabinet Tècnic), i la seva missió és fer d’interlocutor ambl’AEMA i subministrar les dades requerides per als informes sobre indicadors i elsestats del medi ambient a Europa.

L’any 2006, el punt focal autonòmic de Catalunya ha participat en la validacióde la informació que aplega i envia el Ministeri de Medi Ambient a l’AEMA, i hacol·laborat en la consulta sobre la proposta de l’AEMA de Conjunt Bàsicd’Indicadors (Core Set of Indicators) per a l’avaluació futura de l’estat del mediambient a Europa. També ha col·laborat a definir i elaborar el Perfil Ambiental deEspaña 2005 informe basado en indicadores, desenvolupat per la Direcció General de Qualitat Ambiental del MIMA.

Suport a la Unitat de Sistemes d’Informació GeogràficaS’ha col·laborat amb la unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica, treballantconjuntament en la presa de decisions per a nous projectes i posterior validació de treballs encarregats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’InstitutCartogràfic de Catalunya i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF).

S’ha col·laborat en el disseny de la cartografia, que s’està produint a escalaestatal, del futur Sistema de Información sobre Ocupación del Suelo en España (SIOSE),així com fer d’interlocutors entre departaments, Administració general de l’Estat i organismes com el CREAF i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

D’altra banda, s’ha pres part en la nova comissió de treball entre elDepartament de Medi Ambient i Habitatge i el CREAF, per tal de dinamitzar i elevar la transferència de coneixements entre els dos organismes.

També s’ha col·laborat en l’elaboració de cartografia dels incendis de més de 10 hectàrees que hi ha hagut a Catalunya durant el 2006.

Programació, coordinació, seguiment i gestió de fons europeus

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)Pel que fa al Document únic de programació (DOCUP) de l’objectiu 2 deCatalunya 2000-2006, s’han continuat realitzant les tasques de gestió i seguimentde les actuacions promogudes pel Departament que són cofinançades pel FonsEuropeu de Desenvolupament Regional (FEDER). En concret, s’ha fet el seguiment


de 77 projectes amb una despesa programada superior als 104 M€. S’han emès les certificacions corresponents a les actuacions FEDER en data 30.06.2006 i 31.12.2006 i aportat informació sobre l’execució física per mitjà de la bateriad’indicadors que estableix el Complement de Programa.

S’ha participat en les reunions de seguiment convocades per la DireccióGeneral d’Anàlisi i Política Econòmica del Departament d’Economia i Finances, i també en el Comitè Anual de Seguiment.

En el marc de les negociacions per a la pròxima programació dels fonsestructurals, període 2007-2013, i tenint en compte les línies generals queinspiraran les orientacions estratègiques comunitàries que preveuen els nousreglaments (generals dels fons estructurals, FEDER, Fons de Cohesió), s’hananalitzat projectes de l’àmbit del medi ambient que formen part de diferents plansi programes del Departament i podrien encaixar en la nova política de cohesió.

Programa INNOVC@T-SI de CatalunyaEl Programa INNOVC@T-SI de Catalunya té com a objectiu experimentar lautilització de les tecnologies de la informació en les petites i mitjanes empreses,especialment en les zones que són rurals i de muntanya, amb l’objectiu decontribuir al seu desenvolupament econòmic. La participació del DMAH esconcreta en l’elaboració de l’Hipermapa del territori, el qual permetrà fer l’anàliside predicció en l’àmbit econòmic, social i de les infraestructures (participació delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació, Departament de Medi Ambient i Habitatge,Departament de Governació i Administracions Públiques i LOCALRET).

Durant l’any 2006 la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de laInformació ha requerit informació addicional al Gabinet Tècnic per a la realitzacióde l’informe final i tancament del programa.

Les iniciatives comunitàries: INTERREG IIIAl llarg de l’any 2006, el Gabinet Tècnic ha donat suport i assessorament a lesunitats del Departament que gestionen projectes cofinançats amb la iniciativaINTERREG III. Així mateix, ha coordinat la presentació de les diferentscertificacions de despeses dels projectes amb participació del DMAH.

TIPUS NOM DEL PROJECTE

III A La vall de la Garona, un territori transfronterer

III A Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix

III B Les vies romanes al Mediterrani

III B Avaluació mediambiental de plans i programes

III B HYDROPTIMET. Optimització dels instruments hidrometeorològics de previsió

III B VREM.

III B ENPLAN.

III B GRINFOMED+MEDIFIRE. Elaboració i posada en marxa d’un programa comú entre els actors locals

de les regions de l’arc mediterrani occidental en matèria de predicció i prevenció de grans incendis

forestals + sistemes i procediments d’avaluació territorial per a la lluita integrada contra incendis de

boscos

III C ECOSIND. Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament sostenible de les activitats

industrials

III C Model d’avaluació per al desenvolupament sostenible de les zones costaneres d’Europa

III C Xarxa de gestors d’àrees marines protegides a la Mediterrània


Fons de CohesióPel que fa als Fons de Cohesió, l’any 2006 s’ha fet el seguiment físic i financer delsprojectes que s’indiquen a continuació:— Depuració de les aigües residuals d’aglomeracions urbanes en les conquesintercomunitàries i internes de Catalunya; l’òrgan responsable del projecte ésl’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 100,7 milions d’euros i un cofinançament dels Fons de Cohesió del 80%. A 30 de juny de 2006, elspagaments efectuats se situaven al 100%.— Depuració, tractament de llots i reutilització d’aigües residuals urbanes; l’òrganresponsable del projecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegiblede 78,5 milions d’euros i un cofinançament del 80%. A 30 de juny de 2006, elspagaments efectuats se situaven al voltant del 71%.— Construcció i adequació de les infraestructures de tractament de residusmunicipals a Catalunya; l’òrgan executor del projecte és l’Agència de Residus deCatalunya, per un import de 36,9 milions d’euros, amb un cofinançament del80%. A 30 de juny de 2006, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 79%.— Plantes de tractament de residus municipals a les comarques de l’Urgell, elPallars Jussà i la Conca de Barberà; l’òrgan executor del projecte és l’Agència deResidus de Catalunya, per un import total de 10 milions d’euros, amb uncofinançament del 80%. A 30 de juny de 2006, els pagaments efectuats se situavenal voltant del 96%.— Creació i millora de la xarxa d’infraestructures de tractament de residusmunicipals a Catalunya; l’òrgan executor del projecte és l’Agència de Residus deCatalunya, per un import total de 19 milions d’euros, amb un cofinançament del80%. A 30 de juny de 2006, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 48%.— Adequació de les instal·lacions d’incineració de residus municipals de Catalunyaa la Directiva 2000/76/CE (2002); l’òrgan executor del projecte és l’Agència deResidus de Catalunya, per un import total de 12 milions d’euros, amb uncofinançament del 80%. A 30 de juny de 2006, els pagaments efectuats se situavenal voltant del 90%.— Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adrià de Besòs;l’òrgan executor del projecte és l’Agència de Residus de Catalunya, amb unadespesa elegible de 45 milions d’euros, i un cofinançament del 80%. A 30 de junyde 2006, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 85%.— Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes de Catalunya;l’òrgan executor del projecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesaelegible de 43 milions d’euros, i un cofinançament del 80%. A 30 de juny de 2006,els pagaments efectuats se situaven al voltant del 0,50%.— Dessalinitzadora d’aigua de mar en el delta de la Tordera; l’òrgan executor delprojecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 27,5 milionsd’euros, i un cofinançament del 85%. A 30 de juny de 2006, els pagamentsefectuats se situaven al voltant del 87%.— Sistema de sanejament de l’Alt Maresme nord; l’òrgan executor del projecte ésl’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 21 milions d’euros, i uncofinançament del 68%. A 30 de juny de 2006, els pagaments efectuats se situavenal voltant de l’1%.

L’any 2005, es van signar diferents convenis de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya, com el Conveni per a l’execució deles obres alternatives al transvasament de l’Ebre i el Conveni per a l’execució de lesobres alternatives a la connexió CAT-Abrera, en els quals s’acorda la presentació de sol·licituds d’ajut als Fons de Cohesió per als projectes alternatius al derogat Pla


hidrològic nacional. Al llarg de l’any 2005 i 2006 s’han presentat diferentsprojectes a la Comissió Europea per a l’aprovació del seu cofinançament. Aquestsprojectes seran executats per l’Agència Catalana de l’Aigua, Aigües Ter-Llobregat, el Consorci d’Aigües de Tarragona i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus. Els projectes aprovats han estat els següents:— Reforç de l’abastament de la Costa Brava centre; amb una despesa elegible de48,5 milions d’euros i un cofinançament del 85%.— Increment del tractament per a la millora ambiental i la qualitat de les aigüesd’abastament a la conca del Llobregat; amb una despesa elegible de 27 milionsd’euros i un cofinançament del 85%.— Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes en conques internes deCatalunya; amb una despesa elegible de 10,2 milions d’euros i un cofinançamentdel 85%.— Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Tarragona. Tractament de lesaigües de les EDAR de Tarragona, Reus i Vilaseca-Salou; amb una despesa elegiblede 30 milions d’euros i un cofinançament del 85%.— Actuacions addicionals al tractament d’aigües a St. Feliu de Llobregat, Gavà i el Prat de Llobregat; amb una despesa elegible de 43,8 milions d’euros i uncofinançament del 81%.— Interconnexions de xarxes d’abastament Maresme Nord i ATLL; amb unadespesa elegible de 40 milions d’euros i un cofinançament del 85%.— Ampliació i millora de la planta potabilitzadora d’Abrera; amb una despesaelegible de 56,5 milions d’euros i un cofinançament del 85%.— Dessalinitzadora de l’àrea metropolitana de Barcelona; amb una despesa elegiblede 199,9 milions d’euros i un cofinançament del 75%.— Complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu en el tramFontsanta-Trinitat; amb una despesa elegible de 131,1 milions d’euros i uncofinançament del 57%.— Perllongació de la conducció Abrera-Fontsanta fins al Prat de Llobregat; ambuna despesa elegible de 27,1 milions d’euros i un cofinançament del 85%.— Abastaments en el Baix Camp i Baix Penedès; amb una despesa elegible de 19,4milions d’euros i un cofinançament del 85%.— Actuacions de l’ETAP de l’Ampolla del CAT; amb una despesa elegible de 31,1milions d’euros i un cofinançament del 85%.

Finalment, el Gabinet Tècnic ha participat en les reunions de seguimentconvocades per la Direcció General de Programació Econòmica del Departamentd’Economia i Finances i ha elaborat els informes i la documentació que s’hansol·licitat.

PublicacionsDurant l’any 2006, el Gabinet Tècnic ha dirigit i coordinat la publicació delstreballs següents:— Memòria del Departament 2005: amb la informació facilitada per les unitats ientitats del Departament, s’ha redactat la Memòria de l’any 2005 i se n’ha dirigit la publicació.— Dades del Medi Ambient a Catalunya 2006: en col·laboració amb totes les unitatsi entitats del Departament, s’han redactat els continguts formals d’aquest opuscleestadístic on es recullen les dades més rellevants dels diferents vectors (aigua, aire,residus, medi natural).


Responsable de seguiment i control del Programa de desenvolupamentrural (PDR) i d’altres fons europeus

Programa de desenvolupament ruralEl Programa de desenvolupament rural (PDR) de Catalunya és el document deprogramació de les actuacions amb finançament de la Unió Europea a càrrec delFons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), d’acord amb les mesures i els objectius establerts als reglaments de la Unió Europea.

La política de desenvolupament rural se situa dins del marc de la políticaagrària comuna (PAC), i s’aplica mitjançant els PDR.

A Catalunya, la política de desenvolupament rural 2000-2006 es va distribuiren tres programes: dos programes són d’àmbit estatal (PDR1-Mesuresd’acompanyament i PDR2-Millora de les estructures agràries), i l’altre programa ésun programa específic de Catalunya (PDR5), que va ser aprovat per la comissiómitjançant Decisió C(2000) 2658 final, de 14 de setembre de 2000.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) intervé en el tercerobjectiu de l’estratègia de desenvolupament rural, el manteniment i la millora delmedi ambient i la gestió forestal sostenible dels boscos. Els programes en quèparticipa el DMAH són els següents:

PDR 5: Específic de Catalunya— Mesura I: Mesures forestals (silvicultura). Es divideix en les submesures següents:

• I1: foment de l’associacionisme forestal. Gestionada pel Centre de la PropietatForestal (CPF)

• I2: gestió forestal de boscos privats. Gestionada pel CPF• I2: gestió forestal de boscos públics. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal

(SGF) de la Direcció General del Medi Natural (DGMN)• I3: prevenció d’incendis forestals. Gestionada pel SGF de la DGMN• I4: associacions de defensa forestal. Gestionada pel Servei de Prevenció

d’Incendis Forestals de la DGMN• I5: fauna. Gestionada pel SGF de la DGMN• I6: indústries forestals. Gestionada pel SGF de la DGMN.

— Mesura T: Protecció del medi ambient. Actuacions per a la conservaciód’hàbitats en aplicació de les directives 92/43/CEE i 79/409/CEE i per a larestauració i conservació de conques hidrologicoforestals. Gestionada pel Servei de Protecció i Gestió de l’Entorn Natural de la DGMN.

PDR 1: Mesures d’acompanyament— Mesura H: Aforestació de terres agràries. Gestionada pel Servei de Gestió Forestalde la DGMN.

Aquestes mesures estan cofinançades per la Generalitat de Catalunya,l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient i Ministeri d’Agricultura,Pesca i Alimentació, segons competències) i la Unió Europea (fons FEOGA).

L’any 1996, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (ara Departamentd’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) es va constituir en organisme pagador(OP), és a dir, entitat autoritzada per a la gestió dels pagaments en matèria depolítica agrària comuna.

L’any 1999, es va signar un protocol entre l’organisme pagador i el DMAHmitjançant el qual se li deleguen una sèrie de funcions de l’OP. L’any 2002, elprotocol es va complementar amb una addenda que especifica les mesures i lessubmesures delegades al DMAH. L’any 2002, es va signar un altre protocol entre


l’organisme pagador i el CPF per delegar determinades funcions relatives a submesures i1 i i2 boscos privats del PDR 5.

De l’aplicació d’aquests protocols i de la normativa comunitària, estatal i autonòmica vigent, se’n deriven les funcions i les actuacions que es descriuen a continuació.

L’any 2006 va ser el darrer any d’execució del PDR 2000-2006.

Execució del Programa de desenvolupament rural – exercici FEOGA-G 2006Durant l’exercici pressupostari FEOGA-Garantia 2006, el pressupost executat i pagat corresponent a les mesures del Programa de desenvolupament rural quegestiona el DMAH va ser superior a 10 milions d’euros, això va suposar la gestiód’aproximadament 1.000 expedients de subvencions, amb una despesapressupostària distribuïda de la manera següent:

Mesura I: 9.307.476 €

Mesura T: 899.637 €

Mesura H: 141.443 €

TOTAL 10.348.556 €

Aproximadament un 41% del total correspon al fons FEOGA-Garantia. És important ressaltar que l’exercici pressupostari FEOGA-Garantia (del 16.10.2005a 15.10.2006) no coincideix amb l’any natural.

PDR 2006 TOTAL GENERALITAT FEOGA MMA

10.348.556 3.530.051 4.260.245 2.558.260

Totes aquestes actuacions s‘han executat d’acord amb les convocatòries d’ajutssegüents:

Submesures: i1, i2, i3, i5, i6:Ordre MAH/42/2005, de 9 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladoresdels ajuts a la gestió forestal sostenible i es fa pública la convocatòria per als anys2005 i 2006. DOGC 4325 de 17.02.05. Conjunta CPF i DGMN, i les publicacionsposteriors d’ampliacions de pressupost.

Submesura: i4Ordre MAH/126/2005, d’1 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores delsajuts al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF) i lesseves associacions, i se’n fa púbica la convocatòria per a l’any 2005. DOGC 4360d’11.04.05.

Mesura t:Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, per la qual s’aproven les bases reguladoresdels ajuts per al finançament de les actuacions als espais naturals protegits deCatalunya, i se’n fa púbica la convocatòria per a l’any 2006. DOGC 4603 de29.03.06.


Actuacions de coordinació del PDR entre el DMAH i el DARAl llarg de l’any 2006, l’organisme pagador/DAR va convocar mensualmentreunions de seguiment amb l’objecte de coordinar les actuacions del PDR. S’ha assistit a aquestes reunions en representació del DMAH.

Així mateix, s’han realitzat diverses reunions específiques entre el DMAHi l’OP/DAR a fi de resoldre temes concrets com la coordinació informàtica, elcreuament entre mesures de PDR per assegurar la no-superposició d’ajuts i evitarduplicitats, les validacions dels procediments i plans de controls de les mesures i submesures gestionades pel DMAH, l’anàlisi de riscos per preparar les mostres del manteniment de compromisos, la gestió dels deutors, l’aplicació de lacondicionalitat, etc.

S’ha col·laborat en el Pla de supervisió de controls de l’organismepagador, facilitant els expedients sol·licitats per l’OP i assistint a les inspeccionssobre el terreny.

El 21 de febrer es van iniciar les reunions relatives a la implantació de lanormativa comunitària sobre seguretat de la informació, d’acord amb el R(CE)885/2006. El Decret 393/2006 de creació de l’organisme pagador de fonsFEAGA/FEADER va establir que la Generalitat aplicarà l’ISO 17799. A aquest efectes’han produït reunions entre els dos departaments per realitzar el seguiment i lacoordinació de les tasques necessàries per al seu compliment.

Dins del DAR s’ha constituït una Comissió de seguiment de la seguretatde la informació, a la qual es convida el nostre departament i, properament, es constituirà dins del propi DMAH la comissió de seguiment.

Al març es va realitzar una jornada sobre gestió de deutors.S’ha assistit al Comitè de seguiment anual del PDR 5, que va tenir lloc

el dia 20 de juny de 2006.

Actuacions de coordinació del PDR entre les unitats del DMAHEn l’àmbit intern del nostre departament, s’han organitzat reunions periòdiquesmensuals amb l’objectiu d’informar les diferents unitats que gestionen ointervenen d’alguna manera en el PDR, distribuir la documentació necessària,resoldre temes específics, i coordinar les seves actuacions per homogeneïtzar latramitació dels expedients i la resta de la gestió.

Així mateix, s’han organitzat reunions específiques amb les diferents unitats a fide resoldre problemes concrets, com la gravació d’expedients, gravació de deutors, etc.

S’ha coordinat amb la Unitat Informàtica l’adequació de l’aplicació de gestiód’expedients d’ajuts PDR.

Elaboració de documentsS’han actualitzat 5 processos de tramitació i gestió d’expedients de lesmesures i submesures del PDR, i 2 plans de controls, en compliment de lesrecomanacions i les observacions realitzades per l’OP en els diferents informes.Tota aquesta documentació va ser validada per l’organisme pagador.

S’ha col·laborat en l’elaboració de les convocatòries d’ajuts esmentadesanteriorment i en les ampliacions posteriors.

S’ha realitzat un seguiment periòdic del grau d’execució de les actuacionsde les mesures i submesures del PDR. A aquest efecte, s’ha fet una supervisiócontínua de les peticions de pagament del DMAH i de les peticions setmanalscorresponents de fons que realitza l’organisme pagador.

S’ha supervisat la tramesa de les previsions mensuals de pagamentsFEOGA de les diferents unitats gestores de PDR per evitar desviacions que puguinoriginar problemes pressupostaris.


Així mateix, es va coordinar l’elaboració de l’informe anual de seguimentde les diferents mesures, així com els indicadors anuals de seguiment, i l’elaboraciódel Pla de control de manteniment de compromisos (visites d’inspecció,actes i informes). La mostra es realitza sobre un 1% dels expedients beneficiaris de les mesures del PDR, cosa que va significar una mostra de 48 expedients d’ajutsde la submesura i2 boscos, 28 expedients de la submesura i3, 17 expedients d’ajuts de la submesura i4, 9 expedients de la submesura i5, 8 expedients de lasubmesura i6, 5 expedients d’ajuts i 1 d’inversió de la mesura T.

Es va elaborar conjuntament amb les unitats gestores l’Informe dereprogramació de 30 de setembre, d’acord amb l’article 37 del R(CE) 817/2004.Però a més d’aquest informe, durant l’exercici FEOGA 2006 es van realitzardiverses reprogramacions per aprofitar al màxim possible els recursospressupostaris a causa del tancament del programa 2000-2006.

També es va coordinar la distribució i la tramesa dels expedients i ladocumentació complementària de les mostres realitzades per la IntervencióDelegada de fons FEOGA del Departament d’Economia per a la Certificacióanual de comptes FEOGA-Garantia 2006. Durant l’exercici FEOGA 2006,l’auditoria va demanar 14 expedients.

Es va col·laborar amb la Subdirecció General d’Inspecció del DAR per donarresposta als informes de seguiment de les mesures correctores que cal implantarderivades de les auditories internes realitzades al llarg de tot el període delprograma 2000-2006.

S’ha gestionat la recuperació de les subvencions anuals procedents delMinisteri de Medi Ambient relatives al cofinançament de les actuacions delPDR, d’acord amb la Llei general de pressupostos de 2006 i amb el Programa deprotecció i millora del medi natural. Segons la Conferència Sectorial de MediAmbient, la quantitat transferida pel Ministeri de Medi Ambient l’any 2006 va serde 2.558.260 €, distribuïts en els subconceptes pressupostaris següents:

— 750.00 incendis forestals (PAPIF):........................................................ 1.018.190 €— 750.01 gestió forestal boscos privats: .................................................... 729.790 €— 750.02 gestió forestal boscos públics: .................................................... 583.280 €— 750.03 conservació de la biodiversitat: .................................................. 200.000 €

Així mateix, s’ha recuperat el cofinançament procedent del MAPA en concepted’aforestació de terres agrícoles, d’acord amb les conferències sectorialsd’Agricultura i Desenvolupament Rural.

S’ha informat puntualment les unitats afectades sobre les noves normativespublicades, i sobre la documentació tramesa per l’organisme pagador.

S’han analitzat les recomanacions dels informes de validació de processos del’OP, de l’informe de supervisió de la funció de pagaments realitzat per l’OP, del’informe d’auditoria interna realitzat per la Subdirecció General d’Inspecció, i de l’informe d’auditoria de certificació de comptes 2005, a fi d’incorporar lesrecomanacions i les observacions a la tramitació, la gestió i l’execució del PDR del nostre departament i vetllar per al seu compliment. En els casos necessaris, s’ha col·laborat en la preparació i la tramesa de les al·legacions corresponents.

Tancament del Programa de desenvolupament rural 2000-2006 DMAH

PDR 2000-2006 TOTAL FEOGA MIMA DMAH

76.274.740 32.305.338 17.333.518 26.645.653


L’execució total PDR 2000-2006 va ser de 76.274.740 €, que inclou32.305.338 € de FEOGA i 17.333.518 € del MMA.

S’ha coordinat la col·laboració a l’informe final del PDR 2000-2007.

Proposta de Programa de desenvolupament rural 2007-2013S’ha fet un seguiment de la tramitació europea de les noves normatives d’aplicaciódel desenvolupament rural i, en concret, en relació amb les mesures que gestionael DMAH, i s’ha informat puntualment les unitats del Departament sobre lasituació en cada moment. També se n’han elaborat diferents informes.

S’ha treballat amb les diferents unitats del DMAH en l’elaboració de lesdiferents versions de la proposta de Programa de desenvolupament rural 2007-2013, relativa a les mesures que afecten el departament.

A partir d’aquest nou període de programació, el desenvolupament rural serà a càrrec dels fons europeus FEADER.

S’ha col·laborat en l’informe previ per al nou PDR 2007-2013.

Altres fons europeusS’ha col·laborat en la tramitació de la informació ambiental dels nous projectesincorporats a la programació 2005-2006 del document únic de programació(DOCUP) de Catalunya.Es va assistir als comitès anuals de seguiment 2006 dels fons europeus següents:— FEDER Objectiu 2. DOCUP de Catalunya.— INTERREG. Comitè de Preprogramació.— FSE Objectiu 3.— Iniciativa LEADER.— PDR de Catalunya, i PRODER.

S’han realitzat les tasques corresponents a la comissió tècnica de seguimentdel protocol de coordinació FEDER/FEOGA.

Així mateix, s’ha col·laborat en les auditories d’actuacions de la DireccióGeneral del Medi Natural amb finançament FEDER.

També s’ha realitzat un seguiment de l’evolució de les perspectives financeres2007-2013, així com de les noves propostes de reglaments de fons europeus per al pròxim període de programació (en especial del LIFE + i del nou instrumenteuropeu per a la pesca) i de la seva afectació sobre la gestió forestal sosteniblei sobre el finançament de la xarxa Natura 2000.

Àrea de Tecnologies de la Informació i ComunicacionsCorrespon a l’Àrea de Tecnologies de la Informació i Comunicacions delDepartament alinear les tecnologies de la informació i les comunicacions amb els objectius estratègics del Departament. Elabora, desenvolupa i implanta el Pladirector TIC del Departament com a instrument de definició i de coordinació delssistemes d’informació, de l’arquitectura tecnològica i de les comunicacions que ha de donar suport a l’activitat, a la gestió i a la informació de tot el Departament.

Entre d’altres actuacions, també proposa el pressupost i la priorització de lesactuacions en matèria TIC, defineix les polítiques de seguretat dels sistemes, laseva recuperació i continuïtat i manté les relacions amb els subministradorsexterns.

Les principals línies d’actuació de l’any 2006 pel que fa als sistemes d’informaciódel Departament han estat les següents:


— Creació d’un sistema d’informació de gestió d’ingressos.— Anàlisi d’un nou SI per donar suport a l’emissió de llicències de caça i pesca.— Nou SI per al seguiment i l’explotació d’actuacions dels agents rurals.— Construcció d’un escenari 3D de cartografia dinàmica per al PNZVG.— Suport i assessorament tècnic en àmbits del SIG com el projecte de cadastre desoroll, els mapes de vulnerabilitat, anàlisi 3D, la cartografia d’antenes, els mapes de protecció a la contaminació lluminosa, els mapes de risc d’incendis.— Desenvolupament de diverses aplicacions i manteniment evolutiu en l’àmbit de l’habitatge com poden ser la 2a fase dels ajuts a la rehabilitació, lloguer just, testd’edificis i habitatges, sistema de gestió de suport a COAC i ajuts a la promocióHPO, entre d’altres.— Diagnosi dels Sistemes d’Informació dels Serveis Territorials de l’àmbit del mediambient.— Creació de mapes per al projecte de l’Oficina de Protecció de la ContaminacióLluminosa.— Sistema de gestió per a la tramitació de les multes coercitives.— Substitució de l’actual programari de gestió comptable dels parcs pel nouprogramari adquirit pel Departament d’Economia i Finances.— Adquisició i instal·lació de maquinari (PC, servidors, impressores,...), d’acordamb la priorització de les diferents direccions generals.— Canvi d’algunes línies de comunicacions a la xarxa XCat (canvi parcial).— Canvi de l’electrònica de xarxa de l’edifici de la DGH (Serveis Centrals – C/ Aragó).— Migració a W2000/XP de les estacions de treball (canvi parcial).— Suport a usuaris SIG i formació.— Coordinació del projecte SIOSE.— Seguiment tècnic del projecte Inspire.— Coordinació entre el DMAH i les seves entitats adscrites: Posada en marxad’algunes actuacions resultants de la diagnosi dels sistemes d’informació enl’àmbit de sistemes i comunicacions realitzada l’any 2005.

2.3 Secretaria d’Habitatge

106 2. ACTIVITATS — 2.3 SECRETARIA D’HABITATGE

Durant el 2006 s’ha aprofundit en el desenvolupament de les mesures proposadesen el Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007 i s’ha realitzat un esforç substancialper incrementar la seva dotació pressupostària per tal de respondre a les sol·licitudsd’ajuts de les diferents convocatòries que es desprenen dels decrets 454/2004, de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge i 455/2004, regulador del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.

L’actuació de la Direcció General d’Habitatge ha estat determinada perl’objectiu d’incrementar l’oferta d’habitatge protegit a tot Catalunya amb mesuresde foment a la mobilització de sòl per a habitatge protegit, i ajuts als promotorsd’habitatge protegit, especialment de lloguer. També s’han incrementat els ajutsper a la prevenció de l’exclusió social residencial, els ajuts al pagament dellloguer, la mediació en el mercat del lloguer social, la mobilització del parcdesocupat, els ajuts personalitzats al lloguer, el finançament dels habitatgesd’inclusió; i, a més, s’ha realitzat un fort esforç pressupostari amb la introducciód’una pluriennalitat 2006-2008 per atendre les sol·licituds d’ajuts per realitzarobres de rehabilitació.

S’ha continuat donant impuls a la descentralització de les polítiquesd’habitatge. En aquest sentit s’ha estès fins a 46 el nombre d’oficines de la Xarxade Mediació per al Lloguer Social i fins a 38 les borses de lloguer jove, i, a més,s’han obert 9 noves oficines locals d’habitatge, que amplien aquesta xarxa fins a 79 oficines en tot el territori.

Durant l’any, després d’un llarg treball conjunt amb els sectors implicats per tal de consensuar el text, el Govern va aprovar el Projecte de llei del dret a l’habitatge el 12 de desembre de 2006.

Promoció d’habitatges amb protecció oficial i ajuts a l’adquisició de sòlDes de la xifra de 5.000 habitatges iniciats l’any 2003, la promoció d’habitatgeprotegit ha anat creixent suaument a Catalunya, amb 7.592 habitatges protegitsl’any 2006. Aquesta xifra representa un increment del 9,5% respecte de l’anyanterior, però encara està per sota dels nivells que la societat necessita.

D’aquests 7.592 habitatges iniciats, 3.887 són habitatges de protecció oficialen règim general de venda, 700 habitatges de preu concertat, 64 habitatges deprotecció oficial en règim especial, 366 habitatges de promoció públicacorresponents al Programa de remodelació de barris, i 2.575 habitatges per sercedits en lloguer, que representen el 34% del total d’iniciats.

La major part dels habitatges protegits iniciats han estat en mans depromotors sense ànim de lucre, arribant la seva participació al 78,6% del total,amb 5.967 habitatges; d’aquests, 2.703 (el 35,6%) a càrrec dels ajuntaments,1.815 a cooperatives i altres promotors sense ànim de lucre (el 23,9%) i 1.449,(el 19,1%), directament promoguts per l’Institut Català del Sòl. En contraposició,la participació de la promoció privada d’habitatge amb protecció oficial s’ha vistnovament reduïda, fins assolir el percentatge més baix dels darrers anys, el21,4%, amb només 1.625 habitatges protegits.

Pel que fa als acabaments d’obres, s’han concedit qualificacions definitivesa un total de 3.803 habitatges de protecció pública, la qual cosa significa unareducció sensible respecte de la mitjana dels anys anteriors, fruit del baixnombre d’habitatges iniciats abans del 2004. A l’àmbit territorial, continuensent les comarques de l’àmbit metropolità les que tenen més pes, i representengairebé el 65,8% del total dels habitatges acabats amb protecció oficial durantel 2006.

La política d’habitatge

L’actuació en matèriade política d’habitatge

Direcció General d’Habitatge

1072. ACTIVITATS — 2.3 SECRETARIA D’HABITATGE

Promoció de sòl per habitatge protegit i construcció directa d’habitatgesEl Govern de la Generalitat ha desenvolupat una important tasca per tald’enfrontar a mig termini la recuperació d’un volum d’oferta d’habitatgeassequible suficient per satisfer les necessitats de la població amb ingressos mitjansi baixos. En aquesta tasca destaquen les línies d’actuació següents:— Preparar sòl des de l’Institut Català del Sòl, mitjançant el Pla de sòl 2005-2010,per a 122.000 habitatges, el 50% dels quals hauran de ser protegits. Des del mesde maig del 2005 en què es va anunciar aquest Pla i fins al 30 de desembre de2006, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha establert ja pactes amb ajuntamentsper iniciar tramitació urbanística sobre sòls que suposen un potencial de 25.000habitatges protegits.— Dinamitzar i controlar els nous processos urbanístics –públics i privats- per talque compleixin rigorosament i, a ser possible, generosament, els preceptes de laLlei d’Urbanisme de Catalunya de 2004, pel que fa a l’establiment de reserves desòl per a habitatge protegit. En el període comprès entre gener de 2005 i desembrede 2006, els plans aprovats per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya preveuenja sòl per a 50.000 habitatges protegits.— Signar convenis amb ajuntaments de Catalunya per posar en marxa projectesd’habitatge protegit: habitatges dotacionals, habitatges de lloguer i habitatges decompravenda, que seran adjudicats entre les persones sol·licitants dels municipismitjançant sorteig. Amb els 43 convenis signats durant el 2006, s’han compromès2.194 habitatges més, i s’ha arribat a una xifra total de 7.175 habitatges que hauràde construir l’INCASÒL.— Concedir subvencions per a l’adquisició de sòl per crear patrimonis de sòldestinats a la promoció d’habitatges protegits. La Direcció General d’Habitatge,mitjançant la convocatòria d’aquests ajuts, consistents en la concessió de 2.000euros per habitatge protegit potencial que s’hagi de construir sobre el sòlsubvencionat, ha aprovat ajuts per a la compra de sòl per a la construcció de 1.536habitatges protegits nous, que totalitzen 2.867 habitatges potencials. L’import deles subvencions atorgades el 2006 ha assolit un total de més de 3,6 milionsd’euros, un 22% més que l’any 2005.

Una de les conseqüències d’aquesta important activitat en matèria demobilització de sòl ha estat la forta activitat en promoció d’habitatges. En aquestsentit, l’Institut Català del Sòl, a 31 de desembre, comptava amb 2.899 habitatgesen construcció i 7.673 pendents d’inici d’obres; això totalitza 10.572 habitatgesprotegits a acabar a curt termini, xifra que suposa un increment del 10,6% respectedel potencial de finals de 2005.

Cal fer especial esment al traspàs de competències en matèria d’adjudicació delshabitatges promoguts per la Generalitat de Catalunya, del Departament de Benestari Família al Departament de Medi Ambient i Habitatge. A partir de l’assumpciód’aquestes competències el mes de juliol, des d’Administració, Promoció i Gestió,SA (ADIGSA) es va elaborar un pla de xoc que ha permès adjudicar, en tan sols sismesos, 1.434 habitatges dels 2.289 que restaven pendents d’adjudicar.

Amb la finalitat de fer partícips els ajuntaments en el procés d’adjudicaciós’han signat 16 convenis de col·laboració i 4 de cessió i estan en tràmit 45convenis més.

Ajuts a l’adquisició d’habitatgePel que fa als ajuts a la compra d’habitatges, l’any 2006 s’han concedit ajuts per la compra de 139 habitatges de segona mà i s’han visat 2.198 contractes de compravenda d’habitatges amb protecció oficial.


Les subvencions que corresponen als compradors per a l’adquisiciód’habitatges amb protecció oficial i de segona mà, tant per l’ajuda directa al’entrada com per les subvencions especials que es destinen a col·lectius específics,han assolit un total de 18.762,8 milers d’euros.

Rehabilitació d’habitatgesLa rehabilitació d’habitatges constitueix un altre dels grans àmbits d’actuació de la política d’habitatge. La necessitat d’actualització del parc residencialexistent, en bona part amb dèficits en el seu estat de conservació, ha anatcreixent, i el foment de la rehabilitació ha anat exigint cada vegada més recursospúblics.

Durant el 2006 s’han aprovat subvencions per a 3.329 habitatges de plansantics, amb un import de 4 milions d’euros, i per a 21.271 habitatges beneficiarisde la convocatòria de l’any, finalment dotada amb 47,1 milions d’euros. En efecte,per poder atendre la totalitat de sol·licituds d’ajuts del 2006 que complien amb elsrequisits que la normativa exigeix, el Govern de la Generalitat ha ampliat l’importeconòmic de la convocatòria de l’any, des dels 8,5 milions inicials, fins als 47milions, mitjançant una ampliació inicial de 2,7 milions d’euros, la incorporacióde 4,8 subvencions provinents de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), i unapluriennalitat 2006-2008.

L’aprovació d’una pluriennalitat per a la política de rehabilitació suposa unsalt no només quantitatiu, sinó també qualitatiu en la manera de tramitar els ajutsi assenyala una voluntat decidida del Govern de la Generalitat per actuar de manera contundent en aquest camp. Així, durant el període 2004-2006, s’han pagat ajuts a la rehabilitació per un import de gairebé 50 milions d’euros,corresponents a 46.856 habitatges, i s’hauran aprovat ajuts per un valor de 61milions d’euros, corresponents a 41.376 habitatges.

El Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, regulat pel Decret 455/2004,ha comportat l’adopció d’un nou sistema en l’adjudicació de les subvencions a larehabilitació. Aquest sistema ha introduït l’obligatorietat de realització d’undictamen tècnic dels edificis (TEDI) o un informe d’idoneïtat de l’habitatgeindividual (III) com a requisit previ a l’obtenció de qualsevol ajut de rehabilitació.Aquests informes tècnics permetran avançar cap a la disposició d’una base dedades de l’estat de conservació del parc d’edificis de Catalunya, i disposar d’uninstrument objectiu de selecció de les actuacions subvencionables. En aquestàmbit, durant l’any 2006 s’han admès 3.159 sol·licituds de Test de l’edifici (TEDI)i 1.180 sol·licituds d’Informes interns d’idoneïtat (III) que impliquen a un total de49.659 habitatges.

També, en el marc del Pla per al dret a l’habitatge, el mes d’abril es va aprovarla convocatòria de subvencions per a propietaris d’habitatges desocupats que elsposin en lloguer a través de la Xarxa del lloguer social impulsada per laGeneralitat. En aquesta convocatòria s’ha signat la cessió de 223 habitatges, delsquals 210 han acreditat la realització d’obres d’actualització per les quals han rebutajuts per un total de 896,7 milers d’euros.

Ajuts per a l’accés a l’habitatgeEl tercer àmbit fonamental de la política d’habitatge des de 2004 són els ajuts pergarantir l’accés o el manteniment de l’habitatge a les famílies amb risc d’exclusióresidencial destinats a subvencionar el pagament de la renda dels seus habitatges,quan aquest cost els suposa un esforç superior al 30% dels seus ingressos, o superior al 25% quan el seus ingressos no arriben a 1,5 vegades l’indicadorpúblic de renda d’efectes múltiples (IPREM).


La convocatòria de 2006 d’ajuts per a pagament de lloguer ha permèssubvencionar la renda mensual a un total de 8.376 famílies, amb un pressupost de17,1 milions d’euros; d’aquest total, 2.034 famílies ja beneficiades durant la primeraconvocatòria celebrada al 2005 han tingut prorrogat l’ajut un any més. Els ajutsconcedits l’any 2006 s’han incrementat un 289% respecte a la campanya anterior,la qual cosa ha obligat a una ampliació extraordinària de la dotació econòmica de laconvocatòria, passant dels 7,6 milions d’euros originaris a més de 17 milions d’euros.

La distribució dels ajuts segons el col·lectius interessats ha presentat unadistribució lògica, amb un major pes per als sol·licitants procedents de les borsesde mediació en el lloguer social dels ajuntaments i consells comarcals, amb el64,8%, seguits pels sol·licitants provinents de les borses de lloguer jovecoordinades per la Secretaria General de Joventut, amb el 13,4%; en tercer llocfiguren els sol·licitants dels parcs públics de lloguer, amb l’11,7%; i, en darrer lloc,les persones grans amb contractes de pròrroga forçosa, que han representat el10,1% del total de sol·licituds.

Pel que fa al sexe dels beneficiaris, les dones han estat, de manera clara, lesprincipals perceptores dels ajuts, amb gairebé el 60%, mantenint aquesta majorpresència en cada una de les tipologies de sol·licitants.

En aquest àmbit, també es necessari fer esment dels ajuts personalitzats a l’allotjament, que creats com una línia de suport de la Generalitat el 1982 perevitar processos de desnonament, han passat a ser gestionats des del mes de juliolde 2006 per la Direcció General d’Habitatge en funció del Decret 166/2006. Per al conjunt del 2006 s’han concedit 1.140 ajuts d’aquest tipus, amb unpressupost d’1,5 milions d’euros.

Com una línia complementària a la d’ajuts al lloguer, mitjançant el Decret244/2005, la Direcció General d’Habitatge va posar en marxa l’anomenada Xarxad’Habitatges d’Inclusió, un sistema d’ajuts a entitats sense ànim de lucre i aadministracions públiques que, per dur a terme llur tasca d’integració social decol·lectius amb dificultats, necessiten disposar d’habitatges on allotjar-los. Durant l’any2006, s’han beneficiat d’aquest ajut més de 200 habitatges de les 38 entitats adheridesamb un import total aportat de 271,2 milers d’euros per part de la Generalitat.

Gestió territorial dels programes d’habitatgePer donar resposta al requeriment del Pla per al dret a l’habitatge de mobilitzarel parc d’habitatges desocupats, durant l’any 2006, la Direcció General d’Habitatgeconjuntament amb ADIGSA han signat convenis amb 8 municipis i 2 entitatssupramunicipals per a la posada en marxa de borses de mediació en el lloguersocial que, juntament amb les del 2005, sumen les 46 borses que integren la Xarxade Mediació per al Lloguer Social. Aquestes borses s’afegeixen a les 38 borses delloguer jove que coordina la Secretaria General de la Joventut, 13 de les qualsposades en funcionament l’any 2006.

Aquests dos últims anys, mitjançant les esmentades borses de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, s’han formalitzat 1.965 contractes de lloguer, i a finals del 2006 n’hi havia 217 en tràmit. Aquests habitatges s’han d’afegir alsgestionats per les borses d’habitatge jove que n’han formalitzat uns altres 2.612contractes, i als 268 habitatges mobilitzats mitjançant el programa de cessiód’habitatges a ADIGSA per a la seva introducció en el mercat de lloguer social, la qual cosa totalitza conjuntament més de 5.000 contractes signats o en tràmitentre els exercicis 2005 i 2006.

En aquest àmbit és necessari fer esment dels resultats del programa d’ajuts,consistent en la concessió de fins a 6.000 euros a fons perdut als propietaris depisos buits que hi hagin realitzat obres per posar-los al dia i poder introduir-los


en el mercat del lloguer social. Durant el 2006 el programa ha aprovat ajuts a 210habitatges amb un total de més de 896,7 milers d’euros de subvenció.

Paral·lelament, per coordinar totes les tasques derivades del Pla per al dret a l’habitatge, descentralitzar la gestió dels programes d’ajuts i donar la màximaagilitat i proximitat al ciutadà de les polítiques d’habitatge, la Direcció Generald’Habitatge ha posat en marxa, conjuntament amb ajuntaments i consellscomarcals, 9 noves oficines locals d’habitatge, que amplien la xarxa iniciada l’any2005 fins a la xifra de 79 oficines al territori, incloent les 9 actualment enfuncionament a la ciutat de Barcelona.

L’any 2006 el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat unaaportació econòmica de 2,6 milions d’euros al conjunt de les oficines localsd’habitatge per a la totalitat de les gestions realitzades per aquestes. En conjunt,36.173 actuacions han estat subvencionades, entre cèdules d’habitabilitat (7.844),gestions referents a sol·licituds d’accés a habitatges protegits (22.440), tests del’edifici (2.228), Informes interns d’idoneïtat (1.114), i sol·licituds d’ajuts a larehabilitació (2.547).

Cèdules d’habitabilitatUna altra de les tasques importants de la Direcció General d’Habitatge, a part deldesenvolupament del Pla per al dret a l’habitatge, és el control de la qualitat delshabitatges a partir de la cèdula d’habitabilitat. En aquest àmbit, durant l’any 2006a tot Catalunya es van presentar un total de 17.586 sol·licituds d’expedients decèdules de primera ocupació, que representen 67.853 habitatges, i es van concedircèdules a 66.140 habitatges nous. D’aquestes, el 47,5% van ser tramitades aBarcelona, el 16,6% a Girona, el 10% a Lleida, el 15,7% a Tarragona, el 4,9% a Terres de l’Ebre, el 5,3% per les oficines locals d’habitatge, i 15 per Internet.

Durant el mateix període es van presentar un total de 50.931 sol·licituds decèdules d’habitabilitat de segona ocupació a tot Catalunya, que corresponen a 53.515 habitatges, i es van concedir cèdules a 48.791 habitatges de segona mà.La tramitació es va distribuir de la manera següent: 32.066 cèdules concedides desdels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, el 65,7%; 4.528a Girona, el 9,3%; 2.013 a Lleida, el 4,1%; 4.291 a Tarragona, el 8,8%; 312 a lesTerres de l’Ebre, el 0,6%, 3.807 des de les oficines locals d’habitatge, el 7,8%; i 1.774 via Internet, el 3,6%.

Aquestes dades suposen un increment del 3,2% de cèdules sol·licitades deprimera ocupació respecte al 2005 i d’un 21,3% en el cas de la segona ocupació,per al conjunt de Catalunya.

D’altra banda, durant l’any 2006 el procés de concessió de cèdules d’habitalitatva ser sotmès a dues auditories, una d’interna, realitzada pels analistes de laDirecció General d’Innovació i Organització de l’Administració, i una altrad’externa, realitzada per Aplus, consolidant la qualificació ISO aconseguida el 2004.

Durant l’any 2006 es varen atendre 111.851 consultes presencials a la seu de la Direcció General d’Habitatge a Barcelona. D’aquestes, el 64,9% estavenrelacionades amb l’obtenció de cèdules d’habitabilitat. Les consultes sobrerehabilitació van significar l’11,4%, el lloguer protegit el 8,9%, l’adquisiciód’habitatges va ocupar el 8,3%, i finalment la desqualificació d’habitatges de protecció va representar el 6,4% restant.

Paral·lelament, l’atenció telefònica, mitjançant el telèfon 012 d’informacióde la Generalitat de Catalunya, va atendre un total de 127.135 consultes referentsa habitatge, a les quals s’han d’afegir les 13.225 trucades ateses pel Negociat

El servei d’atenció iinformació al públic


d’Informació i Atenció Ciutadana i les 713 respostes pels Serveis Centrals delDepartament de Medi Ambient i Habitatge, cosa que va representar un total de 141.073 consultes ateses.

A més, es varen atendre directament 2.516 consultes arribades a través de labústia de correu electrònic.

S’han realitzat estudis i treballs sobre el sector de l’habitatge i s’ha fet un esforçde difusió d’aquesta informació, en un intent que aquesta arribi a les institucionsi persones interessades en l’àmbit de l’habitatge.

La Direcció General d’Habitatge ha contractat, entre d’altres, estudis sobre elmercat de l’habitatge a Catalunya, la demanda de lloguer, innovació i nous modelsd’habitatge (cooperativa de cessió d’ús), avaluació ambiental i sostenibilitat en laconstrucció, accés a l’habitatge de minories ètniques o immigrants i processos dedegradació de la cohesió social als barris i les àrees urbanes en relació amb lespolítiques públiques. També ha editat publicacions referides a l’habitatge, alProjecte de llei del dret a l’habitatge, al concurs d’arquitectura d’habitatge protegiti a la contribució de l’habitatge a Catalunya a la reducció d’emissions de gasosamb efecte hivernacle; i publicacions estadístiques sobre el mercat d’habitatge i les obres iniciades. A destacar la informació estadística d’habitatges publicada a la pàgina web del Departament.

La Direcció General d’Habitatge ha participat en diferents plansinterdepartamentals de la Generalitat, pel que fa a l’habitatge, com els de polítiquesde joventut, immigració, igualtat d’oportunitats per a les dones, integral a lespersones amb problemes de salut mental, del poble gitano, de suport a la família i d’acció per a la inclusió social. A més, també ha participat en l’organització i l’assistència a nombroses jornades i seminaris relacionats amb l’habitatge.

HABITATGES PROTEGITS INICIATS I ACABATS PER DEMARCACIONS PROVINCIALS 2004-2006

2004 2005 2006

HABITATGES INICIATS

Barcelona 4.422 5.015 5.039

Girona 329 550 969

Lleida 736 367 374

Tarragona 903 1.000 1.210

Total 6.390 6.932 7.592

HABITATGES ACABATS

Barcelona 4.391 3.584 2.820

Girona 325 281 264

Lleida 467 280 141

Tarragona 704 894 578

Total 5.887 5.039 3.803

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL % HABITATGES INICIATS

Barcelona 69,2% 72,3% 66,4%

Girona 5,1% 7,9% 12,8%

Lleida 11,5% 5,3% 4,9%

Tarragona 14,1% 14,4% 15,9%

Total 100% 100% 100%

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals i d’habitatges acabats segons qualificacions definitives,més habitatges del programa de remodelació de barris.

Estudis i publicacions

Altres activitats de la Direcció Generald’Habitatge


EVOLUCIÓ DE LA PROMOCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT, SEGONS RÈGIM DE PROTECCIÓ. 2004-2006

TOTAL MITJANA

HABITATGES INICIATS 2004 % 2005 % 2006 % 04-06 ANUAL %

Promoció pública 353 5,5 322 4,6 366 4,8 1.041 347 5,0

Protecció oficial de règim especial 123 1,9 465 6,7 64 0,8 652 217 3,1

Habitatges de lloguer 2.170 34,0 3.431 49,5 2.575 33,9 8.176 2.725 39,1

Total d’habitatge social 2.646 41 4.218 61 3.005 40 9.869 3.290 47,2

Protecció oficial de règim general 3.744 58,6 2.573 37,1 3.887 51,2 10.204 3.401 48,8

Preu concertat — — 141 2,0 700 9,2 841 280 4,0

TOTAL HABITATGES PROTEGITS 6.390 100 6.932 100 7.592 100 20.914 6.971 100

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris.

EVOLUCIÓ DE LA PROMOCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT, SEGONS EL TIPUS DE PROMOTOR. 2004-2006

2004 2005 2006 TOTAL MITJANA

HABITATGES INICIATS HAB. % HAB. % HAB. % 04-06 ANUAL %

INCASOL 1.501 23,5 1.560 22,5 1.449 19,1 4.510 1.503 24,5

Altres promotors públics 1.781 27,9 2.172 31,3 2.703 35,6 6.656 2.219 36,2

Cooperatives i altres promotors

sense ànim de lucre 1.265 19,8 897 12,9 1.815 23,9 3.977 1.326 21,6

Total sense ànim lucre 4.547 71,2 4.629 66,8 5.967 78,6 15.143 5.048 82,3

Promotors privats 1.843 28,8 2.303 33,2 1.625 21,4 5.771 1.857 30,3

TOTAL HABITATGES PROTEGITS 6.390 100 6.932 100 7.592 100 20.914 6.132 100

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris.

HABITATGES PROMOGUTS PER LA GENERALITAT

EN SÒL

OBTINGUT DE TOTAL

EN SÒL CONVENIS AMB D’HABITATGES

HABITATGES PROPI AJUNTAMENTS 2006

A. HABITATGES DE L’INCASÒL EN CONSTRUCCIÓ 1.083 1.816 2.899

B. HABITATGES DE L’ INCASÒL PENDENTS D’INICIAR OBRES 3.118 4.555 7.673

· Adjudicats o licitats 456 794 1.250

· En projecte 2.559 3.244 5.803

· Pendents de projecte 103 517 620

TOTAL D’HABITATGES POTENCIALS 2006 (A+B) 4.201 6.371 10.572

Total d’habitatges potencials 2005 3.801 5.755 9.556

Total d’habitatges potencials 2004 7.429

VARIACIÓ 06/05 % 10,6

S’ha de considerar que es tracta d’obres vives que contínuament canvien d’adscripció.

REHABILITACIÓ PROTEGIDA D’HABITATGES 2006

PLANS ANTERIORS PROGRAMA 2006 TOTAL

HABITATGES IMPORT* HABITATGES IMPORT* HABITATGES IMPORT*

Barcelona 2.670 2.864,1 17.156 35.699,6 19.826 38.563,7

Girona 25 33,9 1.352 4.885,1 1.377 4.919,1

Lleida 610 1.151,2 663 1.991,4 1.273 3.142,6

Tarragona 22 25,2 1.891 4.001,0 1.913 4.026,2

Terres de l’Ebre 2 5,9 209 609,2 211 615,0

TOTAL 3.329 4.080,3 21.271 47.186,3 24.600 51.266,7

IMPORT MITJÀ PER HABITATGE 1.225,7 2.218,3 2.084,0

*Import en milers d’euros.


REHABILITACIÓ PROTEGIDA D’HABITATGES 2004-2006

ACTUACIONS APROVADES

(NOMBRE D’HABITATGES) 2004 2005 2006 (1) TOTAL 04-06

Barcelona 22.608 9.694 19.818 52.120

Girona 905 95 1.385 2.385

Lleida 486 1.057 1.273 2.816

Tarragona 1.082 429 2.124 3.635

Catalunya 25.081 11.275 24.600 60.956

ACTUACIONS ACABADES

(NOMBRE D’HABITATGES) 2004 2005 2006 TOTAL 04-06

Barcelona 19.963 7.112 10.576 37.651

Girona 632 81 550 1.263

Lleida 130 362 268 760

Tarragona 941 124 637 1.702

Catalunya 21.666 7.679 12.031 41.376

ACTUACIONS PAGADES

(NOMBRE D’HABITATGES) 2004 2005 2006 TOTAL 04-06

Barcelona 7.877 23.920 10.413 42.210

Girona 103 694 533 1.330

Lleida 55 888 308 1.251

Tarragona 377 1.067 621 2.065

Catalunya 8.412 26.569 11.875 46.856

IMPORT DE LES SUBVENCIONS PAGADES

(MILERS D’EUROS) 2004 2005 2006 TOTAL 04-06

Barcelona 6.029,2 24.749,7 10.793,7 41.573

Girona 249,4 1.456,9 1.091,8 2.798

Lleida 124,8 1.531,0 837,5 2.493

Tarragona 496,6 1.642,2 969,3 3.108

Catalunya 6.900,0 29.379,8 13.692,2 49.972

Import mitjà per habitatge 820,3 1.105,8 1.153,0

(1) Vegeu-ne el detall al quadre anterior.

AJUTS AL PAGAMENT DEL LLOGUER, SEGONS TIPUS DE BENEFICIARI 2006

NOMBRE AJUTS APROVATS EL NOUS AJUTS

DE FAMÍLIES 2005 I RENOVATS APROVATS TOTAL

BENEFICIÀRIES EL 2006 EL 2006 D’AJUTS

A. Majors de 65 anys, pròrroga forçosa 326 517 843

B. Parc públic 244 736 980

C. Xarxa per al Lloguer Social* 1.191 4.240 5.431

D. Xarxa per al Lloguer Jove 273 849 1.122

TOTAL 2006 2.034 6.342 8.376

TOTAL 2005 2.153

VARIACIÓ 06/05 % 289,0

* famílies monoparentals, dones en situació de violència o que en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectatsd’assetjament immobiliari, aturats...


IMPORT DE LES SUBVENCIONS CONCEDIDES AL PAGAMENT DEL LLOGUER, SEGONS TIPUS DE

BENEFICIARI 2006

IMPORT MITJÀ IMPORTS ANUALS

COL·LECTIU MENSUAL IMPORT MITJÀ IMPORT TOTAL

A. Majors de 65 anys, pròrroga forçosa 120,95 1.449,37 1.221.820,66

B. Parc públic 94,29 1.100,31 1.078.308,07

C. Xarxa per al Lloguer Social* 198,68 2.262,84 12.289.499,05

C. Xarxa per al Lloguer Jove 212,15 2.250,20 2.524.727,69

MITJANA GLOBAL 180,45 2.043,26 17.114.355,46

Any 2005 146,45 1.526,14 3.285.783,27

VARIACIÓ 06/05 % 23,2 33,9 420,9

* famílies monoparentals, dones en situació de violència o que en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectats

d’assetjament immobiliari, aturats...

SUBVENCIONS EN MATÈRIA D’HABITATGE 2006

NOMBRE IMPORT DE LES

D’HABITATGES SUBVENCIONS (MILERS €)

SUBVENCIONS DIRECTES A POLÍTIQUES D’HABITATGE

Ajuts a la promoció d’habitatges protegits (1) 7.592 31.174,5

Ajuts a l’adquisició de sòl 1.536 3.632,0

Ajuts a l’adquisició d’habitatges (2) 2.337 18.762,8

HPO 2.198 17.966,8

Segona mà 139 796,1

Ajuts a la rehabilitació d’habitatges (3) 33.146 61.239,9

Pagament de subvencions per a plans antics 11.875 14.053,6

Resolucions del Pla de rehabilitació 2004-2007 21.271 47.186,3

Ajuts a la mobilització del parc desocupat 210 896,7

Ajuts al pagament del lloguer 8.376 17.114,4

Ajuts personalitzats a l’allotjament (4) 1.141 1.552,3

TOTAL (A) 54.338 134.372,6


D’ENTITATS SUBVENCIONS (MILERS €)

Oficines locals d’habitatge 79 2.803,8

Borses de mediació de lloguer 85 992,5

Xarxa d’Inclusió Social 38 271,2

TOTAL (B) 202 4.067,5


D’EDIFICIS SUBVENCIONS (MILERS €)

INSPECCIONS TÈCNIQUES D’EDIFICIS PAGADES

TEDI(5) (C) 3.311 2.051,9

IMPORT DE LES

SUBVENCIONS (MILERS €)

IMPORT TOTAL DE LES SUBVENCIONS (A+B+C) 140.492,0

(1) Qualificacions provisionals dels habitatges amb protecció oficial, i les subvencions potencials que corresponen a aquestes qualificacions.(2) Resolucions favorables als ajuts a l’adquisició d’habitatges protegits i les subvencions potencials corresponents a aquests ajuts, tant per l’ajuda directa a l’entrada com per les subvencions a col·lectius especials.(3) Els ajuts a la rehabilitació comprenen pagaments de subvencions corresponents a plans anteriors a l’any 2005 i s’ha resolt el global de la convocatòria 2006 que es pagarà durant el període 2007-2008, mitjançant laplurianualitat aprovada.(4) Aquests ajuts van ser transferits al Departament de Medi Ambient i Habitatge el mes de juny de l’any 2006. Els ajuts concedits corresponen a la totalitat de l’any.(6) El TEDI són realitzats pels arquitectes i aparelladors, i pagats per la DGH.


Adigsa és una empresa pública adscrita, en l’actualitat, al Departament de MediAmbient i Habitatge. Té com a activitat fundacional gestionar el parc de 60.011habitatges transferits a la Generalitat l’any 1985 i el parc de nova construcció del’Institut Català del Sòl.

El patrimoni que gestiona Adigsa és en règim de compravenda, lloguer, ús i habitació. Gestiona un patrimoni immobiliari de 19.079 habitatges, distribuïtsde la manera següent:

DISTRIBUCIÓ D’HABITATGES

Habitatges gestionats en lloguer: 6.291

Lloguer Adigsa: 2.008

Lloguer Incasòl: 4.079

Habitatges gestionats en procés d’amortització: 12.458

Accés diferit: 3.312

Compravenda: 9.753

Habitatges transferits actualment en compravenda: 73.377

Amortitzats: 60.993

Escripturats: 66.905

TOTAL 92.126

Distribució territorial d’habitatges transferits

L’objectiu per a l’any 2006 ha estat millorar, en relació amb la ciutadania, permitjà dels valors de qualitat, eficàcia i eficiència, la petició d’informació i latramitació d’expedients. L’atenció a les persones es desglossa de la manera següent:

— Inici de revisions d’expedients jurídics i econòmics— Sol·licituds d’habitatge— Atenció a col·lectius –gent gran, joves i immigrants–— Sol·licitud de petites reparacions— Atenció a les comunitats de veïns

L’atenció a la ciutadania es fa de manera presencial, telefònica i per correuelectrònic. Adigsa disposa, a més de la seu central a Barcelona i les delegacions a Tarragona, Lleida i Girona, de punts d’informació a les capitals de comarca a fi de facilitar el contacte amb els clients.

PERSONES ATESES 18.921

TRUCADES 41.871

CORREUS ELECTRÒNICS 1.307

Àmbit d’atencióa la ciutadania

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS HABITATGES TRANSFERITS

COMPRA ACCÉS ÚS I

DEMARCACIÓ HABITATGES % VENDA % DIFERIT % LLOGUER % HABITACIÓ %

Barcelona 64.436 79,82% 8.191 75,33% 1.344 84,96% 4.381 69,64% 466 86,62%

Tarragona 5.094 6,31% 454 4,18% 60 3,79% 499 7,93% 8 1,49%

Lleida 5.987 7,42% 1.008 9,27% 153 9,67% 509 8,09% 11 2,04%

Girona 5.210 6,45% 1.221 11,23% 25 1,58% 902 14,34% 53 9,85%

CATALUNYA 80.727 100% 10.874 100% 1.582 100% 6.291 100% 538 100%


Adjudicacions

Durant l’any 2006, l’atenció presencial a les oficines d’Adigsa ha estat de18.921 persones, la qual cosa representa un augment del 53,91%.

Tipus de trucades

Gestió d’expedientsS’han tramitat durant l’any 2006 un total de 1.254 expedients, dels quals 918 sónexpedients propis del Servei d’Atenció Ciutadana i representen el 73% del total.La resta (336) corresponen a expedients del Servei Jurídic (subrogacions, canvisde nom i renúncies), i representen el 27%.

És responsabilitat d’Adigsa, d’acord amb la sol·licitud de gestió de la DireccióGeneral d’Habitatge, des del mes de juliol del 2006, establir un conveni amb elsajuntaments.

Adjudicació d’habitatgesDurant aquest exercici, hi ha hagut noves incorporacions d’habitatges, tant deprimers habitatges (obra nova, Incasòl), com de segons (recuperats o renúncies),cosa que fa un total de 1.538 habitatges, i se n’han adjudicat un total de 1.434.Així, es disposa d’un saldo, el 31 de desembre de 2006, de 855 habitatges pendentsd’adjudicar, amb els procediments iniciats.

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

14.000

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIO AGOST SET. OCT. NOV. DES.

TRUCADES ENTRANTS TRUCADES ATESES PER LA PLACA TRUCADES ATESES PER AGENTS

VISITES A TOT CATALUNYA

27%

EXPEDIENTS DEL SERVEI JURÍDIC

73%

EXPEDIENTS PROPIS DEL

SERVEI D’ATENCIÓ CIUTADANA


Xarxa de Mediació per al Lloguer Social: extensióEn aquest darrer any, la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social ha fet una tascad’extensió en el territori que, a dia d’avui, comporta la prestació dels serveis de les46 borses de lloguer social a 173 municipis de tot Catalunya.

Xarxa d’Habitatge d’InclusióEn aquesta xarxa, que també es crea a partir del Decret 244/2005, la intervenciódel Servei de Mediació i Projectes Socials d’Adigsa es concreta a formar part de lacomissió gestora del programa, acompanyar la FUSM en la seva tasca de visitesperiòdiques a les entitats i als habitatges i a donar fluïdesa al circuit de pagamententre la DGH, la FUSM i les entitats.

Aquest any han entrat al programa 37 entitats amb un total de 217 habitatges.Les sol·licituds presentades per al proper any farien pujar el parc d’habitatges delprograma per sobre dels 400, tenint només en compte els que proposa la FUSM,i faltaria comptabilitzar-hi els habitatges gestionats pels serveis socials dels enslocals (on es desenvolupa un programa d’inclusió), i que podrien ser susceptiblesd’entrar al programa.

Programa de cessióAquest programa específic de mobilització d’habitatges desocupats consisteix a oferir als propietaris diversos ajuts per estimular-los a cedir els seus habitatges aAdigsa, amb la finalitat de destinar aquests habitatges a donar cobertura a la grandemanda d’habitatges de lloguer. Durant l’exercici 2006 s’han atès per telèfon1.946 propietaris i, presencialment, un total de 1.170 que demanen informaciódel programa. D’aquests, un total de 379 hi van estar conformes i es va iniciar elsexpedients de cessió, que es van traspassar al Servei de Gestió Externa percompletar el procés.

Programa CATCHPrograma destinat a cobrir les necessitats concretes de les dones sense sostre.S’ha realitzat un seminari amb el títol “Dret a un sostre. Eines per a la inserciólaboral dels sense llar”.

En aquests moments, el Servei de Mediació i Projectes Socials està realitzantla traducció de la publicació amb les aportacions dels partners del programa i lesfitxes corresponents per posar-les a disposició de la comunitat.

Xarxa de mediació i projectes socials

Programes europeus

150

125

100

75

50

25

0

200

175

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIO AGOST SET. OCT. NOV. DES.

VISITES EXP.TRASPASSATS AL S.G.EXTERIOR CONTRACTES CLAUSTRUCADES

250


RevitasudProjecte europeu que té com a objectiu l’anàlisi de problemes comuns de tots doscostats de la frontera d’un tipus específic de barris, com els construïts després dela Segona Guerra Mundial i fins a l’inici dels anys seixanta, sota criteris desostenibilitat ambiental i de promoció de la participació social, amb l’objectiu de la integració plena d’aquests barris en l’entorn urbà propi.

ImpactMillora de les auditories energètiques i dels sistemes de certificació avaluant unamostra d’edificis existents. (Inici: gener de 2003. Final: Participació Adigsa, junyde 2006).

ReshapeRehabilitació de l’habitatge social i preparació activa per a la transposició de laDirectiva sobre certificació energètica en edificis. El punt clau de la proposta ésfacilitar l’aplicació de la Directiva EPBD (Energy Performance Buildings Directive),sobre la certificació energètica d’edificis.

Posa’t a puntEl model té una base territorial i la clàusula social es duu a terme mitjançantl’oferta de llocs de treball a entitats dedicades a la inserció laboral.

En aquest any de funcionament del nou sistema, s’han cobert 119 llocs detreball. Estan pendents de cobrir 15 reserves, perquè encara no s’ha iniciat l’obra,i han quedat per cobrir 16 reserves de llocs de treball per motius diversos.

Enguany s’ha reforçat el treball conjunt amb la direcció tècnica que ha donatel seu suport i col·laboració als tècnics del programa, i així s’ha millorat la qualitatde les relacions entre tots els actuants del programa.

Servei de projectes d’arquitectura

Projectes redactats de diferents reparacions correctores “posada a zero” en habitatges de patrimoni propiEnguany s’han redactat un total de 9 projectes, amb un total de 3.950.834,23euros, l’IVA inclòs, 7 dels quals, amb un import de 3.476.109,85 euros,d’habitatges d’obra vella i 2, amb un import de 474.724,38 euros, d’habitatgesd’obra nova. Es relacionen a continuació:

Àmbit Tècnic

PDOR8b

PDOR6

PDOR8a

PDOR7

PDOR5b

PDOR5a

PDOR4

PDOR9

PDOR10

PDO

PDOR1

PDOR3b


INVERSIÓ

PDOR1 105.880,04

PDOR2 0,00

PDOR3 164.516,39

PDOR3b 7.382,60

PDOR4 1.218.634,41

PDOR5a 503.019,31

PDOR5b 2.305.335,43

PDOR6 8.005.329,82

PDOR7 8.283.848,84

PDOR8a 460.649,63

PDOR8b 5.134.299,37

PDOR9 3.536.595,48

PDOR10 459.763,48

TOTAL 30.185.254,80

PDO 1.026.846,43

PDOR+PDO 31.212.101,23

LICITAT ADJUDICAT DIFERÈNCIA

PDOR 8a 1.887.972,87 1.577.116,16 310.856,71

PDOR 8b 10.661.573,84 9.174.700,45 1.486.873,39

PDOR 9 7.076.938,71 6.019.197,87 1.057.740,84

PDOR 10 8.719.427,15 7.602.448,93 1.116.978,22

PDOR 11 8.982.860,66 7.737.561,20 1.245.299,46

PDOR 11b 120.848,19 105.742,17 15.106,02

PDOR+PDO 37.449.621,42 32.216.766,78 5.232.854,64

El pressupost licitat i adjudicat té les diferències següents:

Projectes europeus

Impact (Inici: gener 2003 / Fi: prorrogat fins al juny del 2007)“Millora de les auditories energètiques i dels sistemes de certificació que avaluenuna mostra d’edificis existents.” L’objectiu o punt clau de la proposta és facilitarl’aplicació de la Directiva EPBD (Energy Performance Buildings Directive) sobre lacertificació energètica d’edificis.— Facilitar informació tècnica sobre edificis gestionats per Adigsa— Assistència a reunions de seguiment i jornades de presentació de resultats

Rehenergia (Inici: juny 2006 / Fi: març 2007)Projecte conjunt amb diferents organismes d’àmbit nacional per a un treball

LICITAT ADJUDICAT

12.000.000

9.000.000

6.000.000

3.000.000

0

PDOR 8a PDOR 8b PDOR 9 PDOR 10 PDOR 11 PDOR 11b


conjunt en la caracterització de l’eficiència energètica del parc d’habitatges del’Estat espanyol.— Reunions bimensuals de treball conjuntes amb tots els participants— Reunions tècniques bilaterals amb l’empresa Institut Cerdà, que desenvolupal’estudi— Avaluació tècnica dels informes d’evolució del projecte

Gestió de residus a l’obraMillora de la gestió de residus en les obres de rehabilitació d’Adigsa.

Coordinació amb els Serveis Territorials del Departament de Treball, ambtècnics del servei d’obres i les empreses subcontractades per definir l’esquemacorrecte per incloure els plans especials per al desmuntatge de fibrociment ambamiant els projectes de rehabilitació. Control de la documentació i tràmitsnecessaris per a la seva execució.

Incorporació a la memòria i al pressupost dels projectes de rehabilitació lagestió correcta dels residus, segons la normativa vigent i la definició de l’esquemade procés per controlar-ho.

Eficiència energètica i energies renovablesSeguiment de les lectures de les instal·lacions fotovoltaiques de Pomar (energiaelèctrica injectada a la xarxa).

Càlculs de les necessitats d’aïllament de façanes, segons el Decret d’eficiènciaecològica i el Codi tècnic per a les seccions de façana tipus dels barris rehabilitatsper Adigsa.

Avaluació econòmica d’implantació de renovables en alguns projectes derehabilitació.

Seguiment de les lectures de les instal·lacions fotovoltaiques desenvolupadescom a projecte pilot (19.783 kWh d’energia elèctrica generada i injectada a laxarxa, que equival, aproximadament, a un estalvi de 4,5 tones d’emissions de CO2equivalent).

Manteniment obra vella 2006

Gestió econòmica

RESUM DE DESPESA I MANTENIMENT

ACCÉS DIFERIT 92.498,11

COMUNITATS 193.965,09

LLOGUER 70.672,75

COMPRAVENDA 13.615,04

ÚS i HABITACIÓ 743,61

TOTAL DESPESA 371.494,61

ACCÉS COMUNITAT LLOGUER COMPRA UH

24,9%

52,2%

19%

3,7% 0,2%0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%


Pressupost manteniment obra vella 2006

CODI COMPTE ZONA CONCEPTE ZONA TOTAL DOTACIÓ 2006 TOTAL DESPESA 2006

607.00.0002 B1 Manteniment Barcelona 140.000,00 118.164,75

B2 Manteniment Barcelona 55.000,00 42.854,23



G Manteniment Girona 101.006,14 59.608,64

LL Manteniment Lleida 50.000,00 4.874,02

T Manteniment Tarragona 287.500,00 281.995,74

SUBTOTALS 864.506,14 676.313,16

CODI COMPTE ZONA CONCEPTE ZONA TOTAL DOTACIÓ 2006 TOTAL DESPESA 2006

607.00.0004 B1 Obres menors Barcelona 9.000,00 20.015,97

B2 Obres menors Barcelona 9.000,00 0

B3 Obres menors Barcelona 9.000,00 6.089,39

B4 Obres menors Barcelona 9.000,00 0

G Obres menors Girona 97.663,13 0

LL Obres menors Lleida 98.000,00 0

T Obres menors Tarragona 128.000,00 126.328,46

SUBTOTALS 359.663,13 161.181,07

Servei de manteniment i obra nova

Manteniment corrector promocions i habitatges

ZONES CERTIFICADES DENEGADES

ZONA 1 402 195

ZONA 2 749 172

ZONA 3 272 65

ZONA 4 519 1.284

ZONA G 185 11

ZONA LL 135 0

ZONA T 251 0

TOTAL 2.513 1.727

Durant aquest any s’ha revisat el procediment de butlletes de mantenimentcorrectiu amb un fort assoliment dels objectius marcats pel que fa a reduir el tempsde les visites tècniques als habitatges, així com el d’execució dels treballs del’empresa de manteniment.

Cal comentar que el tancament a les delegacions no s’ha efectuat a causa de lanova incorporació de les empreses d’urgència.

Servei de projectes d’enginyeria

Pla d’instal·lació d’ascensorsDurant l’any 2006, s’han gestionat les sol·licituds d’ajuts per a la instal·laciód’ascensors presentades per diverses comunitats de propietaris dels barrisgestionats per Adigsa.


Àmbitjuridicoeconòmic

Provinents de l’exercici anterior, es va procedir a l’inici de les obres decol·locació d’ascensors, ja que hi va haver una resolució favorable de la DireccióGeneral de l’Habitatge a favor de l’atorgament de subvencions a 31 comunitatsde propietaris.

Al setembre de 2006 es va tancar la convocatòria de cofinançament per a lainstal·lació d’ascensors a 68 comunitats de propietaris, amb la manifestacióexpressa d’inici dels treballs.

NOMBRE

Ascensors començats 46

Convenis amb ajuntaments i associacions de veïns 13

Gestió i tramitació de comandes d’expedients jurídics associats a unarecuperació de la titularitat i possessió d’habitatgesGestionar expedients judicials que poden generar la captació d’habitatges.Recuperar la titularitat i la possessió (desnonament per manca de pagament /resolució de contracte per manca de pagament, desnonament a precari,desnonament per cessió no consentida).

EXPEDIENTS JURÍDICS QUE GENEREN LA CAPTACIÓ D’HABITATGES. RECUPERACIÓ DE LA TITULARITAT

I POSSESSIÓ (EXTINCIÓ DE CONTRACTE PER DEFUNCIÓ, RENÚNCIA, EXERCICI DEL DRET DE TANTEIG

I RETRACTE)

MODALITATS

Habitatges recuperats per renúncia 88

Habitatges recuperats per defunció del titular 27

Habitatges recuperats per tanteig –habitatge públic– 8

Habitatges recuperats per tanteig –habitatge privat– 9

TOTAL D’HABITATGES RECUPERATS 132

Gestió i tramitació de comandes d’expedients jurídics relacionats ambl’atorgament i/o consolidació d’un títol jurídic. Gestió i tramitaciód’escriptures

Elaboració de contractes de lloguer, compravenda i altres modalitatscontractuals.

EXPEDIENTS JURÍDICS QUE GENEREN CANVIS DE TITULARITAT EN UN HABITATGE CONTRACTAT

I GESTIONAT. (EXPEDIENTS DE SUBROGACIÓ, EXPEDIENTS DE CANVI DE NOM). ATORGAMENT

D’ESCRIPTURA PÚBLICA DE COMPRAVENDA

MODALITATS

Contractes de compravenda 609

Contractes d’arrendament 882

Contractes d’ús i habitació 35

Contractes associats a la cessió 214

TOTAL DE CONTRACTES FORMALITZATS 1.740

p


MODALITATS

Escriptures de compravenda associades al lliurament d’habitatges (1*) 403

Escriptures de cancel·lació d’hipoteca (2*) 235

Escriptures de compravenda per amortització avançada (3*) 321

Escriptures de compravenda per finalització del període d’amortització (4*) 290

TOTAL D’ESCRIPTURES ATORGADES 1.249

Nivell de gestió el 31 de desembre de 2006

(1*) Gestionades, el 24%En gestió, 18%No es pot finalitzar la gestió pendent d’inscriure el títol previ, 58%

(2*) Gestionades, el 45%En gestió, el 55%

(3*) Gestionades el 44%En gestió el 56%

(4*) Gestionades, el 3%En gestió, 13%

2.4 Direcció General de

Polítiques Ambientals

i Sostenibilitat

126 2. ACTIVITATS — 2.4 DG POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT

Correspon a la Direcció General definir l’aplicació de les polítiques ambientalsi de sostenibilitat en els plans i programes del Govern de la Generalitat.

Durant l’any 2006, amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuracióparcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i el Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’estructura orgànica de la Direcció General ha variat, i queda definidaamb l’estructura orgànica següent:

— la Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible— la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental— la Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental— l’Oficina contra el Canvi Climàtic.

Corresponen a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitatles funcions següents:

— Definir les polítiques ambientals i de sostenibilitat aplicables als plans i programes de la Generalitat.— Exercir les competències que corresponen al Departament en relació amb el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes, d’acord amb lanormativa vigent.— Participar en la Ponència Ambiental, d’acord amb l’article 22.2 del Decret136/1999, de 18 de maig, de Reglament de desplegament de la Llei 3/1998, de 27de febrer, i donar-hi suport en relació amb el procediment d’avaluació d’impacteambiental de projectes no inclosos en els annexos del mateix Decret o la normaque el substitueixi.— Dirigir el seguiment i control de les mesures correctores establertes en lesdeclaracions d’impacte ambiental relatives a projectes no inclosos en els annexosdel mateix Decret 136/1999, de 18 de maig, o la norma que el substitueixi, i exercir les competències sancionadores a aquest respecte.— Impulsar el procés de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible deCatalunya, fomentar la incorporació dels objectius i dels criteris internacionalsde desenvolupament sostenible a les polítiques sectorials, donar-hi suport i desenvolupar instruments per a la seva avaluació.— Impulsar l’elaboració, la implantació i el seguiment de les estratègies, els plansi els programes que elabori el Departament, sens perjudici de les funcions de laDirecció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territoriali Obres Públiques.— Analitzar les estratègies i els plans en matèria de medi ambient idesenvolupament sostenible promoguts a escala internacional o per altresadministracions, i, eventualment, participar-hi.— Promoure i difondre la utilització de les energies renovables i les mesuresd’estalvi energètic.— Establir canals d’intercanvi d’informació en matèria de medi ambient entrel’Administració i la societat civil i fomentar les activitats adreçades a unconeixement i una protecció millors del medi ambient i la seva difusió.— Formular i promoure plans, programes i activitats adreçades a l’educació,investigació i formació ambientals, i fomentar les actituds, les pràctiques i l’úsde mitjans i de productes basats en criteris de sostenibilitat.— Promoure entitats i associacions per a la protecció del medi ambient i portar-neel cens.

1272. ACTIVITATS — 2.4 DG POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT

— Vetllar per la coordinació de l’acció pública de l’Administració de la Generalitati els ens locals de Catalunya en matèria de promoció i educació mediambiental.— Promoure la sensibilització i l’educació ambientals en matèria de mobilitatsostenible.— Coordinar la redacció del Llibre blanc del medi ambient i dels informes sobrel’estat del medi ambient a Catalunya.— Vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climàtic i elcompliment del Protocol de Kyoto.


Estratègia catalana d’educació ambientalL’Estratègia catalana d’educació ambiental (ECEA) és un procés social departicipació per millorar l’estat de l’educació ambiental en vuit sectors socialsrellevants (Administració autonòmica, Administració local, Comunicació,Empresa, Ensenyament, Espais naturals, Organitzacions no governamentals i voluntariat i Universitats i recerca) i promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic.

Amb la celebració del Primer Fòrum l’any 2003, es tanca la primera fase del’Estratègia i s’entra en la segona: la realització entre 2004 i 2007 d’un conjuntd’accions que posen de manifest el caràcter instrumental de l’educació ambientalen la transició cap a la sostenibilitat.

Al llarg de 2006, en el sector Administració autonòmica de l’Estratègia, hacontinuat l’aplicació del Programa de Bones Pràctiques ambientals al’Administració de la Generalitat iniciat l’any 2004. El Programa s’ha aplicat alsserveis centrals dels departaments de la Presidència, Benestar i Família, Comerç,Turisme i Consum, Cultura, Economia i Finances, Educació, Interior, Justícia,Política Territorial i Obres Públiques, Relacions Institucionals i Participació, Salut,Treball i Indústria i Universitats, Recerca i Societat de la Informació, amb la qualcosa 2.454 persones han participat en activitats de sensibilització i formacióambientals.

Educació ambiental en l’àmbit escolar

Programa Escoles VerdesEl Programa Escoles Verdes és un programa d’ambientalització integral dels centresque compta amb la col·laboració del Departament d’Educació. L’objectiu delPrograma és fer centres més sostenibles i capacitar l’alumnat perquè incorpori la dimensió ambiental als seus hàbits de comportament. Els 227 centres que hiparticipen disposen ja del Distintiu d’Escola Verda. A la VI Trobada d’EscolesVerdes, que va tenir lloc el 7 de novembre a l’Auditori Palau Falguera de Sant Feliude Llobregat, 55 d’aquests centres el van rebre per primer cop i 63 centres el vanrenovar.

A primers d’any, els centres que disposaven del Distintiu d’Escola Verdaes van poder acollir a l’Ordre de selecció de projectes d’innovació educativa delDepartament d’Educació que inclou els ajuts a Escoles Verdes per al finançamentde projectes d’ambientalització del centre. S’hi van atorgar ajuts per un importtotal de 40.000 €, que van permetre atendre totes les peticions rebudes.

El 29 de març, es va celebrar al Palau de Congressos de Reus el II Simposid’Escoles Verdes. S’hi van presentar els resultats del grup de treball del Projectede recerca sobre l’ambientalització curricular de l’ensenyament obligatori, lideratpel Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental (GRECA) de la Universitatde Girona, amb la participació de 20 Escoles Verdes. L’objectiu d’aquest grup haestat caracteritzar com ha de ser un currículum ambientalitzat i definir-neestratègies d’aplicació. Al Simposi, també es va fer una presentació de la Xarxa de Recerca de l’Educació per a la Sostenibilitat i d’altres projectes i recursoseducatius d’interès per a les escoles.

El novembre de 2006, 11 Escoles Verdes han iniciat el procés d’implantaciód’un Sistema de Gestió Ambiental en el centre. Un cop finalitzi aquest procés, es valoraran els avantatges d’implantar aquests sistemes voluntaris de gestióambiental en els centres educatius i de quina manera s’hi pot implicar l’alumnaten cadascuna de les fases, i es formularan propostes de millora a la metodologiaactual del Programa.

Educació ambiental i sensibilització

Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental


Materials educatiusMitjançant la convocatòria d’ajuts a associacions, fundacions i cooperatives senseànim de lucre, s’ha fomentat l’elaboració de recursos educatius relacionats amb elcanvi climàtic i amb la gestió de l’aigua.

S’ha representat l’obra de teatre sobre el canvi climàtic Igrigor, la Terra s’escalfa,adreçada a l’alumnat d’entre 8 i 12 anys, a diferents localitats catalanes.

D’altra banda, en el marc del conveni amb la Universitat Rovira i Virgili i l’Agència de Residus de Catalunya, s’ha desenvolupat el mòdul del projecteAPQUA sobre sostenibilitat de les societats industrials i de l’equip de materialexperimental.

En la col·lecció “Biodiversitat i Tecnodiversitat” del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a la qual dóna suport i hi col·labora el Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha publicat el quart quadern sobre El paper,en l’elaboració del qual ha intervingut el Museu del Molí Paperer de Capellades.

S’ha ampliat el servei de préstec de recursos educatius dels Serveis Territorialsde Medi Ambient a les Terres de l’Ebre i el dels serveis centrals amb dos jocs deldòmino de recollida selectiva.

Ambientalització de la universitatHan continuat les actuacions del Programa d’ambientalització universitària, iniciatl’any 1996, amb l’objectiu de sensibilitzar ambientalment el conjunt de titulatsuniversitaris.

Conjuntament amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses,el Departament ha donat suport a la creació de la Xarxa de Recerca en Educacióper a la Sostenibilitat (Xarxa Edusost.cat), de la qual formen part onze grups de recerca de diferents universitats catalanes, entitats d’educació ambiental,empreses i administracions públiques. Són objectius de la Xarxa crear iconsolidar vincles entre els seus membres i potenciar processos d’adaptació i transferibilitat dels mecanismes d’educació per a la sostenibilitat entre si. La seva finalitat principal és esdevenir un referent conceptual en recerca enEducació per a la Sostenibilitat al nostre país. El desembre de 2006, es vaorganitzar el I Seminari de la Xarxa Edusost.cat, en el qual es van consolidarquatre àmbits de treball: formació preuniversitària, universitats, sensibilitzaciósocial i gestió ambiental.

Ambientalització sectorial

Programa de Bones Pràctiques ambientalsHa continuat la col·laboració amb la Unió General de Treballadors de Catalunya(UGT) en el desenvolupament del Projecte ATLAS, que consisteix a donar aconèixer les Bones Pràctiques ambientals a les empreses i a promoure la millorade la percepció dels temes ambientals al món laboral. Amb el suport delDepartament, s’ha dut a terme formació a representats sindicals; i un jurat,format per la UGT i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha atorgat els Premis Atlas.

El Programa de Bones Pràctiques ambientals s’ha exposat al públic empresariali al de formació continuada a Reus i Parets del Vallès. S’ha facilitat material de difusió i llibres sobre el Programa a diverses empreses perquè l’apliquin.

Així mateix, el Departament ha signat un conveni amb les associacionsd’apicultors i la Unió de Pagesos a fi que les tres institucions continuïncol·laborant en l’elaboració d’uns materials d’educació i sensibilització sobrel’abella de la mel i la seva contribució a la biodiversitat de Catalunya.


Sensibilització ciutadana

Mobilitat sostenibleS’ha dut a terme una nova edició de la campanya europea A ciutat, sense el meucotxe! Totes les ciutats participants s’havien de comprometre a dur a terme,almenys, una mesura permanent en favor de la mobilitat sostenible. Enguany el lema ha estat Canvi Climàtic, i s’hi han adherit 95 municipis.

Durant la SMSS, es va dur a terme una jornada en què es va exposar el Plaespecial de zona de protecció atmosfèrica de l’Entorn Metropolità de Barcelona.També es van lliurar els Premis de Mobilitat Sotenible i Segura a l’Ajuntament de Vic, pel Projecte BiciVic d’implantació del servei de préstec gratuït debicicletes a la ciutat; a Petromiralles, SL, per ser pioners en la distribució debiodièsel a Catalunya, i a l’Associació per a la Divulgació de les TecnologiesSostenibles (ADTS), pel projecte de demostració de furgoneta elèctrica derepartiment.

S’ha assumit el Projecte GESMÒPOLI de gestió de la mobilitat sostenible detreballadors a polígons industrials de Catalunya. Aquest projecte, del qual ja erasoci el Departament a través del Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, es vainiciar l’any 2005 i es desenvoluparà fins a l’any 2008. Gesmòpoli és liderat per la Diputació Provincial de Barcelona, i, a més de la Generalitat, hi participenComissions Obreres de Catalunya, la Unió General de Treballadors de Catalunya i la Federació de Societats Laborals de Catalunya.

Revista Medi Ambient, Tecnologia i CulturaS’han editat dos números de la revista del Departament de Medi Ambient iHabitatge Medi Ambient, Tecnologia i Cultura: el 38, “Margalef, el biòleg de labiosfera”, que és un monogràfic dedicat a la figura del professor Margalef, i el 39,“Arquitectura i sostenibilitat”, que presenta l’aplicació de criteris d’ecoeficiènciaa la construcció d’edificis des de diversos enfocaments.

Unitat mòbil d’educació ambiental: l’AmbibúsL’Ambibús ha visitat divuit municipis amb l’exposició titulada “Els paisatges de l’aigua, mirall d’una nova cultura ambiental”, creada per l’Agència Catalana del’Aigua, que dóna a conèixer la importància i la fragilitat de l’aigua i els diferentsusos d’aquest recurs natural, i fa una aproximació a les alternatives de gestió queofereix la política de l’aigua de la Generalitat.

Dia Mundial del Medi AmbientLa celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, que ha tingut lloc a l’AuditoriWinterthur de Barcelona, ha consistit en el lliurament de la primera edició delsPremis Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, en les seves tres modalitats,que distingeixen actuacions dutes a terme a l’àmbit temàtic de la gestió ambientalde l’aigua i la sostenibilitat en l’edificació.

Els guanyadors en la modalitat de Projectes de recerca, desenvolupament i innovació han estat el Centre d’Innovació d’Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catàlisi i el Centre d’Investigació Solar de l’Escola TècnicaSuperior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. S’ha atorgat una menció honoríficaa l’empresa Air Water Treatment, SL.

Els guanyadors en la modalitat d’Iniciatives de protecció i millora de lagestió ambiental, que destaca una actuació singular, han estat l’associacióHàbitats i Les Obagues (l’ecocentre de la plana de Lleida). S’ha atorgat unamenció honorífica a la Fundació CASSA, al Centre de les Planes de Son de l’Obra


Social de Caixa de Catalunya i a la Caserna de la Guàrdia Urbana del’Ajuntament de Tarragona.

I, per destacar una trajectòria, s’ha premiat Aigües de Mataró, SA, i Pich-Aguilera Equip d’Arquitectura. S’ha atorgat una menció honorífica a l’Associacióper a l’Estudi i la Millora dels Salmònids i a Intiam Rumai, SL.

La tercera modalitat d’Actuacions de reducció i reciclatge de residus corresponals premis que l’Agència de Residus de Catalunya atorgava cada any a actuacionsde reducció i reciclatge de residus.

Altres accions de sensibilització ciutadanaAmb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, s’ha donat suport a l’organització de lavuitena edició de la Festa de l’Aigua, promoguda per l’Agència Catalana de l’Aigua,que s’ha celebrat durant dos dies, amb format i ubicació renovats.

El 14 i el 15 de setembre, s’ha organitzat a Tortosa un seminari sobreparticipació social en la implantació de la Directiva marc de l’aigua, encol·laboració amb la Comissió d’Educació i Comunicació Ambiental del ComitèEspanyol de la UICN.

Coordinació del Premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències AmbientalsEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participat conjuntament amb el Departament de la Presidència en la coordinació de la segona edició del PremiRamon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals, creat pel Decret 464/2004, de 28 de desembre.

El jurat del premi ha estat format per set representants de la comunitatcientífica de mèrit reconegut en l’àmbit de l’ecologia i les ciències ambientals,repartits de la manera següent: un representant de la comunitat científica catalana,que n’exerceix la Presidència, tres representants de l’àmbit europeu i tres de forad’Europa.

El guardó, dotat amb 100.000 euros, reconeix una trajectòria científica o un descobriment rellevant en el camp de l’ecologia o alguna ciència ambientalque hagi contribuït al progrés del coneixement o del pensament científic, o aldesenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturalsdel territori o del mar. Enguany s’ha atorgat al professor i investigador britànic SirJohn Hartley Lawton.

Suport a les entitatsMitjançant convenis de col·laboració i ajuts exclosos de concurrència pública,s’han subvencionat 22 entitats per un import global de 790.184,41 euros. S’ha donat suport a projectes de cooperació al desenvolupament i d’educacióambiental, al disseny de recursos i materials educatius i a jornades i cursos de temàtica ambiental.

En el marc de la convocatòria d’ajuts a associacions, fundacions i cooperativessense ànim de lucre per al finançament d’actuacions d’educació i sensibilitzacióambiental (Resolució MAH/870/2006, de 28 de març), s’han atorgat ajuts per unimport total de 640.000 euros a un total de 41 entitats per a la realitzaciód’actuacions relacionades, principalment, amb la mobilitat sostenible i les energiesrenovables.

Actuacions de cooperació al desenvolupamentHa finalitzat la cinquena fase del programa Across the Waters; an environmentalbridge to link the banks of the Mediterranean del Fons Mundial per a la Natura(WWFI), que ha rebut una aportació del DMAH de 100.000 €. El Programa, que


promou la creació d’un moviment d’ONG que lideri la transició cap aldesenvolupament sostenible dels països de la conca mediterrània, ha continuat el programa de subvencions, el d’intercanvis, el de formació de tècnics i decoordinadors i el manteniment de la base de dades d’entitats, i ha incorporat unprojecte de capacitació de lideratge i la publicació de material. En aquest marcd’actuació, del 27 de novembre a l’1 de desembre, vam col·laborar amb el WWF en un intercanvi amb educadors ambientals de Croàcia interessats a conèixer elPrograma Escoles Verdes, i, especialment, experiències concretes que estan portanta terme els centres.

En total, la Direcció General ha tramitat ajuts econòmics i ha portat a termeiniciatives de cooperació al desenvolupament per valor de 189.606,50 euros.

Centre de Documentació (CDMAH)Amb la finalitat de consolidar l’accés a la informació, la seu del Centre deDocumentació del DMAH s’ha traslladat a la Facultat de Biologia de la Universitatde Barcelona.

Els intercanvis amb altres institucions s’han mantingut a fi d’ampliar el fonsbibliogràfic amb publicacions que normalment no es comercialitzen.

S’ha ampliat fins a 47.512 registres la base de dades de sumaris, la qualsubstitueix el butlletí de sumaris en paper i facilita la tasca de recerca al personaltècnic del Departament.

Al llarg de l’any 2006, s’han creat o modificat al catàleg 7.792 registresbibliogràfics i 4.447 registres d’exemplar. Així mateix, s’han deixat en préstec a usuaris interns 450 documents i s’han fet uns 80 préstecs interbibliotecaris; el servei d’obtenció de documents ha satisfet 80 peticions de reproducciód’articles, i s’han atès 298 peticions internes específiques de recerca. S’han fet4.500 consultes a la pàgina web del CDMAH.

Àrea d’Informació AmbientalL’Àrea d’Informació Ambiental ha garantit l’exercici del dret d’informació de laciutadania i ha donat resposta a 9.892 consultes rebudes mitjançant el correuelectrònic, el telèfon, les visites presencials i el correu postal, una xifra moltsuperior a la de l’any anterior.

En destaca l’augment de les consultes rebudes sobre temes d’habitatge i la major diversitat de consultes sobre temes relacionats amb el medi ambient.

Cal remarcar la formació i l’actualització de les fitxes de resposta utilitzadespels operadors del Call Center corporatiu del servei del 012 de la Generalitat de Catalunya, que amplia l’horari d’atenció al públic en temes ambientalsi d’habitatge a les 24 hores del dia, 365 dies l’any.

Altres empreses del Departament com ara l’Agència Catalana de l’Aigua,l’Agència de Residus de Catalunya i ADIGSA també atenen demandes que elsadreça la ciutadania en l’àmbit de les seves competències, bé sigui directamento bé mitjançant l’Àrea d’Informació Ambiental mateixa, que hi deriva lespeticions.

Informació i comunicació


VIA D’ENTRADA NOMBRE DE CONSULTES %

Correu electrònic 6.322 63,92

Telèfon 3.192 32,26

Visita presencial 372 3,76

Fax 1 0,01

Carta 5 0,05

TOTAL 9.892 100

TIPUS DE SOL·LICITANT NOMBRE DE CONSULTES %

Particular 7.079 71,58

Empresa 1.646 16,63

Associació 453 4,58

Estudiant 201 2,03

Administració pública 359 3,63

Centre docent 106 1,07

Client intern 48 0,48

TOTAL 9.892 100

TIPUS DE CONSULTA NOMBRE DE CONSULTES %

Habitatge. Informació general 1.085 10,96

Altres 1.708 17,26

Habitatge. Ajuts a l’adquisició 695 7,02

Habitatge. Gestions 528 5,33

Oposicions/formació 575 5,81

Habitatge. Ajuts a la rehabilitació 517 5,22

Espais naturals 401 4,05

IIAA 405 4,09

Residus industrials 252 2,54

Habitatge. Ajuts al lloguer 441 4,45

Informació general 232 2,34

Fauna 202 2,04

Aigua 201 2,03

TIPUS DE CONSULTA NOMBRE DE CONSULTES %

Aire 196 1,98

Ajuts 278 2,81

Incendis 116 1,17

Caça i pesca 133 1,34

Queixes 268 2,71

Soroll 109 1,10

Residus municipals 199 2,01

Educació ambiental 195 1,97

Boscos 110 1,11

Documentació 160 1,61

Protecció dels animals 174 1,76

Qualitat 94 0,95

Sostenibilitat 277 2,80

Publicacions 185 1,87

Impacte ambiental 156 1,67

TOTAL 9.892 100


El web del Departament de Medi Ambient i HabitatgeEl web del Departament ha complert 9 anys des de la seva inauguració l’abril de 1997. S’ha mantingut com un dels webs més visitats de la Generalitat, i com a punt de referència en temes de medi ambient per la Internet.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual esregulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a lajustícia en matèria de medi ambient, les administracions han de potenciar elsmitjans telemàtics per donar a conèixer i difondre la informació ambiental. El DMAH ha consolidat el web com l’eina principal de difusió d’informacióambiental: dades sobre l’estat del medi ambient i la qualitat de l’aire, legislacióambiental, estudis d’impacte ambiental, etc.

S’hi han incorporat nous continguts dels diferents àmbits competencials delDepartament, com ara informació pública de diferents plans i programes, consultai opinió sobre els projectes i estudis d’impacte ambiental, noves basescartogràfiques, publicacions en format digital, agenda d’activitats, sortides, cursos,exposicions dels diferents parcs naturals, jornades de difusió...

Els nous apartats del web són: Connectivitat ecològica i bases per a lesdirectrius de connectivitat ecològica de Catalunya, Legislació consolidada referental medi ambient (autonòmica, estatal i internacional), Avaluació ambiental deplans i programes, Mapes d’ozó, Estadístiques amb dades bàsiques d’interèsambiental, Contractació verda, Biblioteca digital del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa, Contaminants orgànics persistents, El joc d’en Doll,Comerç de drets d’emissió, etc.

També s’han editat i distribuït 22 números del butlletí electrònic a més de7.000 subscriptors.

Informe sobre l’estat del medi ambientLa Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a lainformació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de mediambient, estableix que s’haurà de publicar amb una periodicitat mínima de quatreanys un informe complet sobre l’estat del medi ambient. Al juny, es va publicar i presentar l’informe Catalunya 2005. Informe sobre medi ambient idesenvolupament sostenible.

Aquest informe té com a objectiu aportar una descripció i avaluació bàsiquesde la situació actual i les tendències en matèria de desenvolupament sostenible deCatalunya atenent l’evolució dels indicadors més rellevants que poden derivar-sede la informació prou fiable i elaborada disponible en l’actualitat, i amb unaatenció especial a l’àmbit mediambiental.

Estand CONAMADes del seu naixement l’any 1992, aquest congrés que se celebra cada dos anyss’ha consolidat com una cita de referència a Espanya en matèria de medi ambient idesenvolupament sostenible. Els vuit temes centrals d’aquesta edició del CONAMA(del 27 de novembre a l’1 de desembre) han estat: aigua, canvi climàtic,desenvolupament rural i conservació de la natura, energia, residus i contaminació,infraestructures i transport, economia sostenible i societat i polítiques d’actuació.El DMAH ha centrat la seva participació en la difusió del Decret d’ecoeficiència enedificis i en la proposta catalana per a la xarxa Natura 2000.


Unió EuropeaEn aplicació dels Acords de la Conferència per als Afers Relacionats amb lesComunitats Europees (CARCE), d’àmbit estatal, de desembre de 2004, el DMAH hacontinuat treballant els temes dels ordres del dia dels consells de ministres de MediAmbient de la UE i participant activament en les diverses reunions de lescomunitats autònomes (CA) per preparar el document comú de conclusions.

El DMAH ha continuat participant en les reunions de la Comissió d’AfersEuropeus del Ministeri de Medi Ambient, a fi de valorar els programes de treball de les diferents presidències semestrals del Consell de la UE. Concretament, l’any2006, les presidències d’Àustria i Finlàndia.

A partir de la DGPAS, s’ha anat consolidant la informació europea en l’àmbitintern de tot el DMAH amb el butlletí setmanal de Notícies de la UE, i s’ha avançaten el seguiment, la distribució i l’intercanvi d’informacions europees dins elDMAH.

Relacions internacionals i interregionalsLes activitats principals han estat:— Participació en la Convenció de Nacions Unides per al Canvi Climàtic (Nairobi)i en la Comissió Mundial de Desenvolupament Sostenible (Nova York) com a partde la delegació espanyola i de la delegació de la Xarxa Internacional de GovernsRegionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD).— Elaboració de la Declaració política sobre sostenibilitat de la xarxa QuatreMotors d’Europa, el país de Gal·les i Flandes.— Coordinació de la missió ambiental del president de la Generalitat de Catalunyaal Marroc (Rabat, 16-18.01.2006) amb presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge.— Seguiment de les activitats de la Xarxa Internacional de Governs Regionals peral Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), participació en el seus comitès executius(Brussel·les i Nairobi) i Assemblea General (Brussel·les), i redacció d’un protocol de col·laboració amb el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (Art Gold).— Contractació d’un expert per fer el càlcul de la petjada ecològica de Catalunya i la participació a la Global Footprint Network.

Cooperació al desenvolupamentL’activitat de cooperació al desenvolupament de l’Àrea de Relacions Internacionalsdurant l’any 2006 ha estat de dos tipus: participació en l’elaboració del Pla directorde cooperació al desenvolupament (PDCD) que coordina l’Agència Catalana deCooperació al Desenvolupament (ACCD) i coordinació amb diversos grausd’implicació en projectes de cooperació portats directament per la DGPAS o de suport a altres unitats del Departament.

Pel que fa la primera, durant l’any 2006 s’ha participat a diverses reunionsinterdepartamentals coordinades per l’ACCD que han permès incorporar un eixtransversal de sostenibilitat en tota la cooperació al desenvolupament i un objectiuestratègic sobre medi ambient que incorpora la major part de les temàtiquesambientals.

Pel que fa al segon tipus d’activitat, l’Àrea de Relacions Internacionals vainiciar la coordinació de projectes de cooperació en matèria d’aigua i residus entreel DMAH i el Ministeri de l’Aigua a Bolívia. Durant l’any 2006, es va organitzaruna missió a Bolívia (Cochabamba i la Paz-el Alto) d’una delegació del DMAH,l’ACA i l’ARC (acompanyats també d’Enginyers Sense Fronteres i coordinada ambuna delegació del Ministeri de Medi Ambient de l’Estat espanyol) per avaluar la

Participació enreunions i actesinterregionals


viabilitat de projectes de cooperació en gestió de l’aigua i dels residus amb especialatenció a les àrees de la Paz-el Alto (incloent l’altiplà-Titicaca) i Cochabamba per alperíode 2007-2010.

L’Àrea de Relacions Internacionals va coordinar amb la Subdirecció Generald’Informació i Educació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientalsi Sostenibilitat el projecte de la finestreta ambiental per a la ciutat de Villavicencioi la seva àrea d’influència. Es tracta d’un projecte de disseny d’instruments per a lacaptura d’informació per elaborar les bases de dades empresarials i de consultors dela regió i un diagnòstic ambiental empresarial.

L’Àrea va coordinar i portar a terme la Jornada de Presentació dels Projectes deCooperació al Desenvolupament del Conveni de les Nacions Unides per a la Lluitacontra la Desertificació i la Sequera (UNCCD). Es va dur a terme un seminari ambels agents de la cooperació i la societat civil de presentació dels projectes de laSecretaria del Conveni de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació i la Sequera.

D’altra banda, el Ministeri de Medi Ambient i Recursos Naturals i FORGAES va coordinar el Projecte de diagnosi del context d’El Salvador i de Catalunya enl’aplicació de l’avaluació ambiental estratègica i de l’avaluació de l’impacteambiental. Es tracta d’un projecte d’assessorament en avaluació estratègica queduu a terme la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental i l’Àrea de RelacionsInternacionals de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.

L’ARI va donar suport, coordinadament amb la Subdirecció Generald’Informació i Educació Ambiental, al programa Across the Waters, an environmentalbridge to link the banks of the Mediterranean del Fons Mundial per al Medi Ambient(WWFI), mitjançant un conveni de col·laboració a 3 anys d’un valor per a l’any2006 de 100.000 euros. Es tracta d’un programa de capacitació i enfortimentinstitucional de les ONG ambientals dels països de la conca mediterrània. El programa va ser cofinançat per: Fundació MAVA, WWF UK, AECI, Diputació de BCN, Diputació de Girona, Parc dels Aiguamolls de l’Empordà i Heinrich BöllFoundation.

L’ARI ha donat suport a l’Agència de Residus de Catalunya en el Projecte degestió integral de purins endegat per la Càtedra Unesco de la Universitat RamonLlull amb l’entitat Ciudad Saludable en el municipi de Ventanilla (Perú). Es tractad’un projecte pilot d’accés innovador a la gestió del bestiar porcí que valoritza elsresidus sòlids amb visió empresarial. La despesa realitzada ha estat de 9.640 euros.

A banda d’aquests dos tipus d’activitat, l’ARI ha estat gestionant diferentsiniciatives de cooperació al desenvolupament en les seves fases inicials: a El Salvador, s’han iniciat les gestions per al projecte de reducció de l’impacte de la desforestació mitjançant la introducció de cuines ecoeficients (la turbocuina).

En relació amb el vincle dels projectes de cooperació realitzats per l’ARI ambels objectius estratègics del Pla director de cooperació al desenvolupament, es constata que la major part dels projectes ha correspost a l’objectiu dedesenvolupament (Objectiu A) seguit de l’objectiu d’educació i capacitats (ObjectiuC). Finalment, els recursos es van concentrar en els àmbits temàtics de la gestió, el proveïment i el sanejament d’aigües, la gestió de residus i la producció neta, la governabilitat i l’enfortiment de les capacitats institucionals i la planificacióterritorial estratègica. La taula 1 presenta els recursos destinats a activitats decooperació al desenvolupament del DMAH en els anys 2005-2006. S’hi potobservar el fet que la DGPAS ha doblat el pressupost de l’any 2006 respecte al de l’any 2005.


DESPESA EN COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS I EMPRESES ADSCRITES AL DMAH

(2005-2006)

2005 2006

QUANTITAT (€) % QUANTITAT (€) %

SECRETARIA GENERAL

DGPAS 121.000 35 189.607 29

DGQA 0 0 8.770 1

DGMN 0 0 0 0

Serveis Territorials a Tarragona 0 0 15.480 2

Serveis Territorials a Lleida 0 0 0 0

Serveis Territorials a Girona 0 0 0 0

Serveis Territorials a Barcelona 0 0 0 0

EMPRESES ADSCRITES

Agència Catalana de l’Aigua 25.000 7 3.900 1

Agència de Residus de Catalunya 0 0 9.640 1

ADIGSA 114.076 33 192.500 25

CEMA-CP/RAC 40.000 12 304.811 40

Servei Meteorològic de Catalunya 7.000 2 4.000 1

Aigües Ter-Llobregat 35.000 10 0 0

Centre de la Propietat Forestal 0 0 0 0

Forestal Catalana, SA 0 0 0 0

TOTAL 342.076 100 754.922 100


Àmbit energèticLa Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha finançat diversosestudis o projectes de recerca, com, per exemple:

En el marc de la recerca relacionada amb les energies renovables, ha finalitzatl’estudi i s’han establert les primeres conclusions a través d’un grup de treballsobre les possibilitats d’energia geotèrmica d’alta entalpia a Catalunya. Aquesttipus d’energia és renovable; té el seu origen en una sèrie de reaccions químiquesnaturals que succeeixen a l’interior de la Terra i produeixen grans quantitats decalor. Amb l’energia geotèrmica d’alta entalpia es pot generar electricitat.

Els biocombustibles es constitueixen com una de les alternatives de futur perreduir l’impacte ambiental del transport, però implantar-los requereix un marcjurídic i econòmic favorable. En aquest sentit, es va encarregar un estudi sobre elmarc jurídic dels biocombustibles europeu i estatal.

Respecte a la biomassa, que s’identifica com una de les energies renovablesamb més potencial immediat a Catalunya, s’ha elaborat la descripció d’un projectetipus i les diferents anàlisis de viabilitat perquè serveixi com a guia per a l’impulspúblic de les possibles plantes de futur.

Igualment, s’han desenvolupat dos estudis sobre l’energia nuclear. Un, sobreels efectes que la generació d’electricitat a partir de l’energia nuclear de fissió potcausar sobre la salut pública i el medi ambient. I, l’altre, sobre la situació actual dela política energètica nuclear a Europa.

Canvi climàticS’ha continuat col·laborant amb el Departament d’Economia i Finances perdesenvolupar la Plataforma d’Intercanvi de Drets d’Emissió de CO2 de l’Estat espanyolamb seu a Barcelona, que té com a objectiu arribar a convertir-se en la plataformade referència de compravenda de drets d’emissió dels països de la Mediterrània. Les empreses intercanvien drets d’emissió amb instal·lacions de tot Europa.

També s’ha encarregat una sèrie d’estudis molt diversos, tots amb l’objectiucomú de continuar aprofundint en el coneixement sobre el canvi climàtic:

S’ha elaborat un estudi per establir els criteris que permetin prioritzar lesdiferents mesures de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle a partir del costunitari de les mesures i el seu benefici en reducció d’emissions.

El benchmarking s’identifica com una de les possibles eines que es podenutilitzar en els acords futurs sobre canvi climàtic més enllà de l’any 2012. Peraquest motiu, es va encarregar un estudi que permetés conèixer l’abast de lesmetodologies actuals de càlcul del benchmarking i el seu desenvolupament futur.

També s’ha estudiat la viabilitat de dur a terme els projectes domèstics dereducció d’emissions, ja que a escala internacional es planteja com una de lespossibles solucions per combatre el gran increment de les emissions delsanomenats sectors difusos.

Quant a la difusió, s’ha participat en una gran quantitat de jornades tantd’àmbit empresarial com sindical i universitari, o adreçades a la societat engeneral. En destaca el suport que es va donar a l’ExpoCo2, ja que va aplegar durantdos dies tots els sectors econòmics i financers, tant d’àmbit públic com privat, queparticipen en el mercat de drets d’emissió.

Comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacleL’any 2006 ha estat el segon en què les aproximadament 180 instal·lacionscatalanes afectades han elaborat els informes de verificació de les seves emissionsde CO2, d’acord amb el funcionament d’aquest mercat europeu de comerç de dretsd’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, regulats per la Llei 1/2005.

Desenvolupamentsostenible

Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible


El Departament de Medi Ambient i Habitatge va vetllar pel desenvolupamentcorrecte del Pla nacional d’assignació de l’Estat espanyol per al període 2008-2012,i perquè la posterior assignació que es faci dels drets d’emissió gratuïts per a cadainstal·lació catalana sigui equitatiu.

Finalment, el DMAH ha assessorat empreses i institucions durant tot l’anysobre la idoneïtat dels projectes plantejats, ha col·laborat amb l’Oficina Espanyolade Lluita contra el Canvi Climàtic en les definicions de les polítiques estatals i haparticipat en nombrosos actes d’informació i divulgació de la lluita contra el canviclimàtic.

Ha continuat la participació en els projectes europeus següents:

Projecte Interreg IIIC sud ECOSIND: Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament sostenible de les activitats industrialsDurant l’any 2006, s’ha desenvolupat la part final del projecte que ha culminatamb la Conferencia Final celebrada a l’Institut Cartogràfic de Catalunya el 17 denovembre, i amb la publicació a la web del projecte de la Guia de recomanacions peral planejament i la gestió de les zones industrials mitjançant l’ecologia industrial.

La Conferencia Final va concloure amb una taula rodona amb representantsde les associacions de polígons industrials d’Espanya i Catalunya en què es vavalorar molt positivament el contingut de la Guia ECOSIND per raó de l’aplicaciódirecta als polígons espanyols i catalans.

La Guia de recomanacions és un document de referència en el desenvolupamenti l’aplicació de l’ecologia industrial. Es divideix en quatre parts fonamentals:Situació i problemes de les zones industrials del sud d’Europa, Recomanacions peral planejament i la gestió, Conclusions a escala regional i europea, i Fitxes amb lesexperiències i tecnologies més interessants desenvolupades en el marc delfinançament d’Ecosind (25 fitxes).

Projecte Interreg IIIC sud DEDUCE: Model d’avaluació per al desenvolupamentsostenible de les zones costaneres europeesEl Projecte DEDUCE es fonamenta en l’aplicació de la Recomanació de la UE per a la gestió integrada de les zones costaneres adoptada pel Consell i pel Parlamentl’any 2002. El seu objectiu principal és preparar eines per a la integració i l’anàliside la informació sobre la sostenibilitat de les zones costaneres basades enindicadors.

Durant l’any 2006, s’ha completat la metodologia de càlcul dels indicadors de sostenibilitat de la costa definits pel Grup d’Experts sobre Gestió Integrada deZones Costaneres, vint-i-sis indicadors en total, alguns dels quals es componende diverses mesures. S’han calculat bona part dels indicadors; en concret, s’hancalculat quaranta-sis mesures. D’altra banda, s’ha coordinat l’elaboració de les duesrevistes de difusió del projecte editades l’any 2006.

Durant l’any 2006, s’ha organitzat el Seminari Espanyol dels Indicadors deSostenibilitat de la Costa. El DMAH ha estat present en els diferents actesorganitzats per DEDUCE (reunions de coordinació, seminaris tècnics en altrespaïsos sobre indicadors, reunions amb la Comissió Europea...). A més, com a socique encapçala el projecte, ha participat activament en diverses reunions iseminaris sobre indicadors del litoral. Les finalitats d’aquesta participació han estatla difusió dels resultats del Projecte DEDUCE i l’establiment de col·laboracionsamb altres projectes europeus o observatoris sobre indicadors del litoral. El DMAHha estat present, entre altres, a les conferències de consulta de l’informe sobre

Unitat de programaciósectorial


l’estat del litoral de l’Agència Europea del Medi Ambient i la conferència deregions europees marítimes perifèriques sobre l’adaptació al canvi climàtic, i haestablert col·laboracions amb els projectes BeachMed, Copranet, Insure, Messina,Corepoint o Plan Bleu, entre d’altres.

Projecte ALAMIMEnguany s’ha treballat en el projecte SMAP III – ALAMIM Gestió integrada del llacMariout-Alexandria (Egipte)

Projecte POLICITYL’any 2006 ha estat el segon any d’execució, dels 5 previstos, del projecte europeuPOLYCITY. Aquest projecte s’acull al programa CONCERTO sobre eficiènciaenergètica del 6è Programa marc de recerca, desenvolupament i innovació de laUnió Europea.

L’objectiu principal de POLYCITY és aplicar i difondre innovacions en laproducció, el consum i el control d’energia en les comunitats locals utilitzant unplanejament sostenible dels aprofitaments energètics. L’estudi s’elaborarà en unperíode de 5 anys sobre la urbanització o la remodelació de 3 zones situades aOstfildern (localitat al sud de Stuttgart), Torí i Cerdanyola, concretament sobre lanova zona a urbanitzar coneguda com a Centre Direccional.

Enguany, s’han elaborat dos informes definits al projecte sobre la nova zonaurbanitzada a Cerdanyola. Un informe valora energèticament la novaurbanització, i l’altre fa un recull de la normativa energètica aplicable sobre edificisi dels coeficients energètics que han de complir les construccions a Cerdanyola.D’altra banda, s’ha participat en la introducció de mesures ambientals en elsprojectes de determinades edificacions demostratives del projecte a construir l’any2007.

Projecte RECONS: Reduint l’impacte ambiental de la construccióL’abril de 2006 ha conclòs el Projecte RECONS del programa comunitari LIFE MediAmbient, iniciat el novembre de 2003. El seu objectiu ha estat establir les bases perposar en marxa un sistema de gestió ambiental cooperatiu que permetrà minimitzarl’impacte ambiental de l’activitat de la construcció. El Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya és el soci coordinador del Projecte, i el Departament de MediAmbient i Habitatge és el soci amb major aportació econòmica.

Les principals fites assolides pel Projecte són les següents:— Diagnosi dels efectes ambientals de l’activitat constructora en la RegióMetropolitana de Barcelona.— Quantificació dels impactes ambientals, entre d’altres de l’energia associada, de tretze projectes demostratius de construccions de tot tipus: rehabilitacions i obra nova; ús residencial i serveis; de poca i elevada superfície construïda; etc.— Desenvolupament metodològic (model, procediment i documentació) perportar un sistema de gestió ambiental a les obres. Cal destacar la publicació querecull les instruccions tècniques de reducció de l’impacte en l’execució d’obres i els formularis de seguiment de les actuacions.— Aplicació de l’actuació de gestió ambiental a les experiències d’aplicació delmodel de gestió ambiental durant l’execució de les tretze obres demostratives.

Per a la difusió final del projecte, es van dur a terme dues jornades: el març a la seu del DMAH i l’abril a la Llotja del Mar de Barcelona. Les persones assistentsvan rebre les publicacions generades.


El DMAH ha participat principalment en el proveïment de dades per a ladiagnosi ambiental, en la revisió del model de gestió ambiental i de les publicacionsdel projecte, i en l’organització dels actes de difusió.

Projecte SARA: Arquitectura sostenible aplicada a edificis d’accés públicreplicablesEl DMAH és un dels 4 socis catalans que participen des de l’any 2004 en el projecteSARA. És un projecte de recerca sobre arquitectura sostenible avançada ques’integra en la línia d’Ecoedificis del 6è Programa marc de recerca,desenvolupament i innovació de la Unió Europea. Preveu la construcció ambcriteris de sostenibilitat de 8 edificis amb accés obert al públic de diferents païsosd’Europa: Regne Unit, França, Itàlia, Àustria, Polònia, Eslovènia, l’Uzbekistani Catalunya. El projecte vol demostrar la viabilitat econòmica de la construcciósostenible.

L’any 2006 ha estat l’any en què s’ha executat la major part de l’obrademostrativa a Catalunya: el Centre d’Atenció Primària del carrer de Roger de Flora Barcelona, de 3.000 m2 de sostre. També es va publicar el díptic explicatiu de lesmesures ambientals d’aquest edifici. El DMAH n’ha fet difusió en actes que haorganitzat en relació amb la construcció sostenible, com ara en la presentació delDecret 21/2006, d’ecoeficiència en edificis.

Pirineus mediterranis: La muntanya que uneixEl projecte Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix, és un projecte quesorgeix de la iniciativa comuna França-Catalunya. Té com a objectiu principalprotegir la zona més oriental del Pirineu fins a la seva arribada al mar Mediterrani,a la vegada que vol incentivar el desenvolupament econòmic de la zonamitjançant un turisme respectuós envers el medi natural.

Durant l’any 2006, ha finalitzat el projecte amb la publicació d’un cd-romdivulgatiu per a nens de 10 a 12 anys sobre els valors del bosc mediterrani i eldisseny d’uns mapes d’itineraris per descobrir el paisatge, la natura i la cultura de la zona.

Projecte de la vall de la Garona: un territori transfrontererEl projecte sobre la Garona es proposa recollir i unificar els coneixements sobre el riu, elaborar-ne estudis temàtics, adaptar les eines de seguiment dels cabals,millorar l’aprofitament i la gestió dels ecosistemes fluvials i acostar la Garona a la ciutadania. Aquest projecte havia de finalitzar el desembre de 2006, peròla Unió Europea l’ha prorrogat fins al març de 2007.

La Generalitat de Catalunya hi participa juntament amb el Conselh Generaudera Val d’Aran i el Sindicat Mixt d’Estudis i Aprofitament de la Garona (el cap de fila).

Durant l’any 2006, s’ha fet el disseny i l’edició de 4.000 exemplars de la guiaLa Garona dels Pirineus; natura i cultura transfrontereres en aranès. Els objectiusd’aquesta guia són difondre el coneixement sobre la vall de la Garona isensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat del desenvolupament sostenible de la vall.

També s’han ampliat les bases de dades estadístiques i cartogràfiques queserveixen com a base d’un observatori transfronterer del riu Garona, i s’ha redactatel Pla de gestió dels espais de la xarxa Natura 2000.

S’ha realitzat una restauració vegetal i paisatgística d’un tram dels marges delriu Garona al terme municipal de Salardú, i s’han iniciat les obres per a l’adequaciódel marge esquerre del riu Garona al seu pas pel municipi de Betren.


Creació de l’Oficina d’Avaluació AmbientalEl Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va crear l’Oficina d’Avaluació Ambiental dirigida pel subdirector general d’Avaluació Ambiental i integrada per l’Àrea d’Avaluació de Plans i Programes i per l’Àrea d’Avaluació de Projectes. A més, per a l’avaluacióambiental de plans i de projectes es compta amb les cinc oficines territorialsd’Avaluació Ambiental que arran del Decret 125/2005, de 14 de juny, dereestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, són les encarregades de tramitar plans i projectes que es duen a termeen el seu àmbit territorial.

Altres accions d’implantació de l’avaluació ambiental de plans i programesLa implantació de l’avaluació ambiental de plans i programes (també conegudacom a avaluació ambiental estratègica) ha estat una de les línies de treball mésimportants de la DGPAS en aquest any 2006. S’ha treballat en l’adequació del marclegal arran de l’entrada en vigor de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectesambientals de determinats plans i programes. En aquest sentit, conjuntament ambel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, s’han redactat els apartatsrelatius a l’avaluació ambiental dels plans urbanístics inclosos en el Reglament dela Llei d’urbanisme aprovats en el Decret 305/2006.

S’han elaborat instruments metodològics per a l’avaluació ambiental d’aqueststipus de plans concretats en les Instruccions tècniques per a l’avaluació ambientaldels plans d’ordenació urbanística municipal, editades i distribuïdes per la DGPASa tots els actors interessats; també cal esmentar l’elaboració de les propostespreliminars d’instruccions tècniques anàlogues per als plans parcials urbanístics i els plans directors urbanístics. I s’han organitzat nombroses jornades per difondreels principis, els criteris i els procediments de l’avaluació ambiental de plans i programes.

Plans i programes sotmesos a l’avaluació ambientalD’altra banda, han estat nombrosos els plans territorials i sectorials sotmesosparcialment o total al procediment d’avaluació ambiental estratègica durant l’any2006. Entre altres:

Pla territorial sectorial d’equipaments comercialsPla territorial parcial de l’Alt Pirineu i AranPla territorial parcial de PonentPla territorial parcial de les Comarques CentralsPla director territorial de l’EmpordàPla director territorial de l’Alt PenedèsPla director territorial de la GarrotxaPla director urbanístic del pla de BagesPla director urbanístic de la conca d’ÒdenaPla d’infraestructures del transport de CatalunyaDirectrius nacionals de mobilitatPla de l’energia de CatalunyaPla general de política forestalPla estratègic de turismePrograma operatiu FEDER de competitivitat regional i ocupació a CatalunyaPrograma de desenvolupament rural de Catalunya (2007-2013)

Avaluació ambiental

Subdirecció General d’Avaluació Ambiental


Quant als plans urbanístics avaluats o dels quals han emès informe les oficinesterritorials d’Avaluació Ambiental (no s’hi inclouen els informes de projectes enSòl No Urbanitzable), la relació d’expedients de 2006 és la següent:

PLANS URBANÍSTICS AVALUATS O DELS QUALS HAN EMÈS INFORME LES OFICINES TERRITORIALS

D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

SERVEIS TERRITORIALS NOMBRE D’EXPEDIENTS

Girona 357

Terres de l’Ebre 84

Barcelona 384

Lleida 211

Tarragona 79

Avaluació ambiental de projectesL’Àrea de Projectes té encomanades, entre altres, les funcions d’evacuar informesen relació amb els estudis d’impacte ambiental el coneixement dels qualscorrespon a la DGPAS; assessorar i donar suport a la Ponència Ambiental en elprocediment d’avaluació d’impacte ambiental i en el seguiment d’obres, plans,programes i instal·lacions, i d’altres actuacions recollides en la normativad’avaluació d’impacte ambiental.

Com a conseqüència de l’aprovació del Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Àrea ha consolidat tasques de coordinació i direcció dels processosd’avaluació d’impacte ambiental. Les oficines tècniques territorials d’avaluacióambiental són les encarregades de tramitar plans i projectes que es duen a termeen llur àmbit territorial. L’Àrea ha continuat tramitant els projectessupraterritorials i els promoguts per l’Estat.

L’entrada de documentació relacionada amb les funcions de l’Àrea ha generatl’obertura de 245 expedients de temàtica variada, dels quals 234 corresponen a projectes sota competència de la Generalitat de Catalunya, i 11 corresponen a projectes executats a Catalunya sota competència estatal però amb intervencióde la Generalitat. Dels 234 expedients, 143 corresponen al procedimentd’avaluació d’impacte ambiental, 41 corresponen al procediment de decisiód’aplicabilitat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, i els 50 restantscorresponen a obres, instal·lacions i projectes amb incidència sobre el territori, i sobre els quals normalment l’Àrea rep sol·licitud d’informe.

Enguany, l’Àrea ha preparat per a la Ponència Ambiental 48 propostes dedeclaració d’impacte ambiental (9 més que l’any 2005). També s’han elevat a laPonència Ambiental 75 propostes (15 l’any 2005), que corresponen a projectesmolt variats com ara línies elèctriques, millores de pistes d’esquí, ports esportius i gasoductes.

Finalment, s’han proposat a la Ponència Eòlica 19 propostes d’informeintegrat sobre sol·licituds de parcs eòlics, i també 10 propostes de pronunciamentsobre canvis substancials i/o al·legacions. Igualment, i seguint el que han establertles corresponents declaracions d’impacte ambiental, l’Àrea participa en lescomissions de seguiment ambiental de més d’una dotzena de projectes importants.


RESUM DE LES DIA DE LA PONÈNCIA AMBIENTAL. 2004-2006

2004 2005 2006 TOTAL %

Ports 3 1 2 6 5,1

Infraestructures lineals 12 18 23 53 45,7

Transformació d’usos del sòl 2 4 3 9 7,8

Embassaments 3 11 1 15 12,9

Afectació d’espais del PEIN 9 5 19 33 28,4

TOTAL PER ANYS... 29 39 48 116

Suport del DMAH a les accions de promoció de la sostenibilitat dels ens localsLa DGPAS ha atorgat ajuts als ens locals mitjançant l’Ordre MAH/276/2006, de 24 de maig, per la qual s’aproven les bases per promoure accions de sostenibilitatlocal. La Resolució MAH/2800/2006, de 9 d’agost, convoca les subvencions perpromoure accions de sostenibilitat local de sostenibilitat local per l’any 2006.

L’objecte d’aquestes subvencions és promoure les accions de sostenibilitatlocal següents:— Accions de prevenció del canvi climàtic— Accions per promoure la mobilitat sostenible— Accions d’integració de polítiques de sostenibilitat en l’acció local.

En són destinataris els ens locals de Catalunya, ajuntaments, consellscomarcals, consorcis i agrupacions de municipis, i també les agrupacionsd’administracions locals. L’any 2006 s’han atorgat 711.260,27 € a 37 ens locals i 12.702 € a un consorci.

2.5 Direcció General

de Qualitat Ambiental

146 2. ACTIVITATS — 2.5 DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

La reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge,mitjançant el Decret 289/2006, va suposar la creació del Servei de Seguiment i Informació d’Activitats i el Servei d’Intervenció Integral d’Activitats, a partir del personal i els mitjans adscrits als extingits Servei de Prevenció i Control de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Secció de Restauració d’ActivitatsExtractives de la Direcció General del Medi Natural.

1472. ACTIVITATS — 2.5 DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

Adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998S’ha continuat amb el seguiment dels resultats i de les incidències d’algunsaspectes rellevants que s’han produït durant el segon i tercer trimestre del 2006,en plena aplicació del programa d’adequació de les activitats existents a la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental,que desenvolupa el Decret 50/2005.

S’han realitzat reunions amb els serveis territorials del Departament i amb els diferents agents implicats en el procés d’adequació, per tal de resoldre lesdisfuncions i la problemàtica del procés i la seva aplicació.

Modificació de la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’AdministracióambientalS’ha formalitzat un primer document de treball amb les bases per a la modificacióde la Llei 3/1998.

S’ha articulat un conjunt de taules de participació per tal de presentar elprimer document preliminar de treball i explicitar els objectius i requerimentsque ha de preveure la modificació de la Llei. Aquestes taules han estat elaboradesper representants del Departament, de les administracions locals, dels sectorsempresarials, dels sectors professionals, d’enginyeries i de consultories.Especialment, s’han realitzat treballs de participació amb representants del mónmunicipal.

Una vegada presentat aquest primer document, i amb la recepció de lesprimeres impressions i propostes, s’ha redactat un esborrany de text de la novaLlei, en què s’ha incorporat una part important dels objectius plantejats. Aquestdocument es va presentar l’octubre de 2006.

S’ha encarregat un estudi a la Universitat Pompeu Fabra sobre algunsaspectes de la modificació de la Llei i s’han recollit algunes aportacions sobreaquest últim document, que han de servir per preparar el document de propostaarticulada per sotmetre a consideració i tramitació, si és el cas de la modificacióde la Llei 3/1998.

Procés informàtic administratiu i procedimentalEntre les tasques d’elaborar les propostes de metodologia i estandardització de lesactuacions del sistema de prevenció i control d’activitats, i juntament amb aquestprocés de revisió de la Llei 3/1998, es va publicar el dia 26 d’octubre l’Ordre sobreel format i suport informàtic del projecte bàsic i altra documentació que hand’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i de llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1, de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, que comporta una primera actuació per facilitar la resolució i integraciódels diferents sectors —Agència Catalana de l’Aigua, Agència de Residus deCatalunya, Servei de Vigilància i Control de l’Aire, Direcció General del MediNatural- en els procediments, les unitats tècniques i les oficines de gestióambiental unificades, per millorar decididament l’eficàcia i eficiència d’unprocediment tan participatiu i complex com el de la intervenció integral quedefineix aquesta Llei.

Intervenció legislativaS’ha participat en la redacció definitiva del Projecte de llei d’acreditació de lesentitats de control ambientals en matèria de medi ambient i habitatge, i en el

Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental


seguiment d’altres normatives tant estatals com de la Comunitat Europea ambincidència en matèries pròpies de la Direcció General, (Avantprojecte de reglamentde la Llei del soroll, Avantprojecte de reglament de la Llei 12/2002, de prevenció i control integrat de la contaminació, Projecte de llei de qualitat de l’aire, Projectede text refós de la legislació en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, etc.),així com en iniciatives reglamentàries o legislatives d’altres departaments de laGeneralitat de Catalunya.

S’ha publicat el Decret 397/2006, de 17 d’octubre, d’aplicació del règim decomerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i de regulació delsistema d’acreditació de verificadors d’informes d’emissió de gasos amb efected’hivernacle.

L’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores és la responsable de l’acreditaciói el seguiment de tres tipus d’entitats:— Entitats ambientals de control (EAC) per fer els controls de la Llei 3/1998 (IIAA).— Unitats tècniques de verificació ambiental (UTVA) per fer les adequacions de lesactivitats en el marc de la Llei 4/2004.— Verificadors de gasos amb efecte d’hivernacle per verificar els informesd’emissions en el marc del Decret 397/2006 (Kyoto).

Entitats ambientals de control (EAC) i unitats tècniques de verificacióambiental (UTVA)Actualment hi ha 22 EAC acreditades per 68 tipologies segons la distribuciósegüent:

Actualment hi ha 24 UTVA acreditades per diferents tipologies segons la distribució següent:

Oficina d’Acreditaciód’EntitatsCol·laboradores de l’Administració en matèria de mediambient

RELACIÓ DE LES ACREDITACIONS 2006 VS. TIPOLOGIA

16%

COMERCIALS I SERVEIS

5%

RADIOCOMUNICACIÓ

6%

MINERES

5%

ENERGÈTIQUES

8%

AGRÍCOLES

14%

RECREATIVES, ESPECTACLES I OCI

8%

GESTIÓ DE RESIDUS

9%

INDUSTRIALS


L’Oficina d’Acreditació del DMAH realitza el seguiment de les actuacionsrealitzades per les entitats acreditades mitjançant auditories anuals, intervencionssegons reclamacions externes rebudes, auditories de camp o supervisiód’autocapacitacions, i intervencions tècniques.

Respecte a les intervencions tècniques, durant aquest any s’ha intervingut una mitjana d’un 1-2% de les actuacions fetes per les entitats, segons la distribuciósegüent:

ACTUACIONS REALITZADES PER LES EAC I INTERVENCIONS REALITZADES

PER L’OFICINA D’ACREDITACIÓ L’ANY 2006

TIPOLOGIA NRE. D’ACTUACIONS NRE. D’INTERVENCIONS % INTERVENCIONS

Industrials 1.618 26 1,6%

Mineres 241 6 2,4%

Agrícoles i ramaderes 2.378 17 0,7%

Energètiques 37 0 0%

Comercials i serveis 1.662 30 1,8%

Recreatives, esp. i oci 592 17 2,8%

Gestió de residus 221 8 3,6%

Inst. de radiocomunicació 341 16 4,6%

TOTAL 7.110 120 1,6%

Verificadors d’informes de gasos amb efecte d’hivernacleS’ha elaborat i gestionat tot el procés d’acreditació de verificadors de gasos ambefecte d’hivernacle segons preveu el Decret 397/2006 en aplicació de la potestatconferida pel Reial decret 1315/2005, que estableix les bases dels sistemes deseguiment i verificació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle sotmesos al règim de comerç de drets d’emissió.

Hi ha un total de 5 entitats que han superat el procés d’acreditació per untotal de 24 sectors distribuïts de la manera següent:

RELACIÓ DE LES ACREDITACIONS 2006 VS. TIPOLOGIA

15%

RECREATIVES, ESPECTACLES I OCI

7%

GESTIÓ DE RESIDUS

5%

MINERES

5%

RADIOCOMUNICACIÓ

12%

INDUSTRIALS

18%

COMERCIALS I SERVEIS

8%

AGRÍCOLES

7%

ENERGÈTIQUES


A més, l’Oficina d’Acreditació realitza el seguiment de verificadors acreditatsen altres comunitats autònomes; actualment hi ha 3 entitats per un total de 21sectors.

Activitats de formacióL’Oficina d’Acreditació ha organitzat jornades tècniques de formació i/oinformació per a EAC i verificadors ambientals respecte dels temes següents:— Jornada de Redacció d’Informes— Jornada de Medi Natural— Jornada de Presentació del Logotip de l’OA— Jornada d’Emissions a l’Atmosfera— Jornada de Presentació del Decret de Kyoto— Jornada de Requisits d’Independència i Imparcialitat— Jornada de Presentació de la Guia del Verificador de Kyoto.

Així mateix, l’Oficina d’Acreditació ha participat en l’organització de cursos de formació adreçats a les entitats:— Part pràctica del curs de mostreig d’aigües residuals i residus— Curs d’acreditació de verificadors de gasos amb efecte d’hivernacle— Curs sobre emissions a l’atmosfera— Cursos de contaminació acústica, conjuntament amb La Salle i APPLUS— Curs sobre l’Ordenança municipal de la IIAA de l’Ajuntament de Barcelona.

Altres activitats realitzadesA més de les activitats citades en els apartats anterior, s’han realitzat les tasquessegüents:— Col·laboració en l’elaboració del Decret 397/2006, relatiu a l’acreditació dels verificadors de gasos amb efecte d’hivernacle (Kyoto).— Actualització i seguiment del sistema de qualitat propi segons estableix la norma UNE-EN ISO/IEC17011.— Informació i difusió del sistema d’acreditació mitjançant la pàgina web.— Redacció i publicació del concurs per a la contractació del servei de realització

NOMBRE D’ACREDITACIONS VS. SECTOR

4%

ALTRES INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS:

SECTOR DE PAPER I CARTRÓ

3%

INDÚSTRIES MINERALS:

SECTOR DE CIMENT I CALÇ

1%

REFINERIES D’HIDROCARBURS

1%

CENTRALS TÈRMIQUES

3%

COQUERIES

3%

ALTRES INDÚSTRIES MINERALS:

SECTOR DE CERÀMICA I VIDRE

4%

PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ

DE METALLS FÈRRICS

5%

INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ AMB UNA

POTÈNCIA TÈRMICA NOMINAL SUPERIOR A 20 MW


d’auditories de seguiment d’entitat i d’intervenció tècnica i de camp de les entitatsacreditades.— Elaboració i difusió de les intervencions realitzades durant l’any a EAC i UTVA.— Participació en la realització de la sonometria al DMAH el juliol de 2006 per tald’avaluar el compliment dels requisits que estableix el Reglament EMAS.— 3 opuscles informatius sobre l’Oficina d’Acreditació, les intervencionsrealitzades, i les intercomparacions realitzades.

Les principals actuacions s’han realitzat en l’exercici de les funcions en aquellscamps que formen part de la intervenció ambiental integrada de les activitatsproductives i com a resultat del desenvolupament i aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (IIAA), així com de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normesaddicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitatsextractives.

Desenvolupament normatiuAtesa la complexitat del procés d’adequació de les activitats a la Llei 3/1998 i l’elevat nombre d’activitats incloses a l’annex II.2 de la mateixa Llei que han de ser tramitades pels ajuntaments, el capítol V de la Llei 12/2006 va modificarl’article 21 de la Llei 4/2004 en el sentit d’ampliar un any el procés d’adequació de les activitats de l’annex II.2 de la Llei 3/1998, de manera que aquest ha definalitzar abans de l’1 de gener de 2008, data límit per presentar les sol·licitudsd’adequació.

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’OrdreMAH/491/2006, de 18 d’octubre, sobre el format i suport informàtic del projectebàsic i altra documentació que han d’acompanyar la sol·licitud d’autoritzacióambiental de les activitats de l’annex I i de llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998.

La Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de lacontaminació va ser modificada per la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a lajustícia en matèria de medi ambient. Les modificacions introduïdes per aquestaLlei tenen a veure amb les definicions, participació dels ciutadans en els tràmitsd’autorització ambiental, publicitat de les autoritzacions, intervenció de lesactivitats amb efectes transfronterers, procediments en tràmit, renovació de les autoritzacions i classificació d’activitats químiques i ramaderes.

Desenvolupament operatiu

Programa d’adequació de les activitats a la IIAA (Decret 50/2005)L’equip director del Programa d’adequació de les activitats ha aprovat els criterissegüents:— Instrucció tècnica en relació amb el format informàtic de la documentaciógràfica.— Criteri sobre les activitats sotmeses a adequació i que han de realitzar a l’horauna actuació de control establerta a una autorització o llicència ambiental decaràcter parcial.— Criteri sobre l’obligatorietat de presentar les declaracions d’abocaments per a aquelles activitats que prevegin o realitzin abocaments d’aigües continentals.

Servei de Seguiment iInformació d’Activitatsi Servei d’IntervencióIntegral d’Activitats


Així mateix, els 6 equips operatius de suport al procés d’adequació, un percada oficina de gestió ambiental unificada (OGAU) dels serveis territorials delDepartament, que gestionen l’adequació de les activitats de l’annex II.1 de la IIAA,i un altre assignat al Servei d’Intervenció Integral d’Activitats, que gestional’adequació de les activitats de l’annex I de la IIAA, han tramitat els següentsexpedients, a data 31.12.2006:

ANNEX I

NOMBRE %

Establiments requerits inicialment 2.235 90%

Establiments afegits de nou al programa d’adequació 250 10%

Establiments totals requerits 2.485 100%

Requeriments cancel·lats 778 (1) 31%

Establiments finals per adequar 1.707 (1) 69%

Establiments que han demanat pròrroga 154 (2) 9%

Establiments que han sol·licitat l’adequació a l’OGAU (Decret 50/2005) 565 (2) 33%

Establiments que no s’han pronunciat 842 (2) 49%

Establiments multats 389 (2) 23%

(1) % respecte als establiments totals requerits.(2) % respecte als establiments finals per adequar.

ANNEX II.1

NOMBRE %

Establiments requerits inicialment 15.401

Establiments afegits de nou al programa d’adequació 681 4%

Establiments totals requerits 16.082 100%

Requeriments cancel·lats 7.308 (1) 45%

Establiments finals per adequar 8.752 (1) 54%

Establiments que han demanat pròrroga 1.223 (2) 14%

Establiments que han sol·licitat l’adequació a l’OGAU (Decret 50/2005) 1.597 (2) 18%

Establiments que han demanat ampliació (Decret 136/1999) 858 (2) 10%

Establiments que no s’han pronunciat 5.012 (2) 57%

Establiments multats 4.334 (2) 50%

(1) % respecte als establiments totals requerits.(2) % respecte als establiments finals per adequar.

Pel que fa a l’adequació de les activitats de l’annex II.2 de la IIAA, que ésexclusivament competència municipal, el nombre d’establiments que han realitzatla verificació de la seva avaluació ambiental amb una unitat tècnica de verificacióambiental (UTVA) d’una entitat col·laboradora de l’Administració ha estat de1.850, corresponent a 330 municipis.

Sistema d’informació de la IIAAEl Pla d’actuacions de sistemes d’informació del Departament de Medi Ambient i Habitatge inclou, entre altres, el sistema d’informació de la Llei 3/1998, el fonament del qual va ser establert a l’article 9 de la Llei 3/1998 i desenvolupatposteriorment al títol 2 del Decret 136/1999, del Reglament general dedesplegament, amb el nom de Base de dades ambientals d’activitats.

Aquest sistema està constituït per diferents components:


— Un conjunt d’aplicacions informàtiques que donen suport a la gestió tècnica i administrativa, en temes de la IIAA, de les diferents unitats del Departament quehi participen.— Un conjunt d’aplicacions informàtiques que donen suport a la gestióadministrativa dels ajuntaments en temes de la IIAA.— Bases de dades cartogràfiques i textuals, amb la informació que s’indica a l’article 13 del Decret 136/1999, del Reglament general de desplegament de la IIAA.— Eines de comunicació i intercanvi d’informació entre els diferents agentsimplicats en l’aplicació de la IIAA: establiments, enginyeries, entitatscol·laboradores de l’Administració, ajuntaments i Departament de Medi Ambient i Habitatge.

S’ha posat en funcionament l’aplicació per a la gestió dels expedients desol·licitud d’autorització ambiental i llicència ambiental per a l’adequació de lesactivitats dels annexos I i II.1 de la IIAA.

Així mateix, s’ha posat en funcionament un programari informàtic específicper donar suport a l’Ordre MAH/491/2006, de 18 d’octubre, sobre el format i suport informàtic del projecte bàsic i altra documentació que han d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i de llicènciaambiental de les activitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998.

Al desembre de 2006 es va crear un nou espai al web del Departament de MediAmbient i Habitatge per fer difusió de l’Ordre. En aquest lloc web, a més depublicar el text de l’Ordre, es permet descarregar el programa informàtic que dónasuport a aquest procés i els manuals de l’usuari, tant de la instal·lació delprogramari com del seu ús. A més, s’ha inclòs una adreça de correu electrònic (calldesk) per resoldre els dubtes que puguin sorgir als usuaris.

Difusió i formació sobre la IIAAS’han realitzat 20 actuacions de difusió i formació com ara cursos, jornades i seminaris sobre diferents aspectes de la intervenció ambiental de les activitats,organitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge o bé altres institucions,tant de Catalunya com de la resta de l’Estat.

RÈGIMS D’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL (ANNEX I) I DE LLICÈNCIA AMBIENTAL (ANNEX II.1) DE LA IIAA

SOL·LICITUDS EXPEDIENTS DE

SOL·LICITUDS SOL·LICITUDS DE D’AUTORITZACIÓ SOL·LICITUDS DE

D’AUTORITZACIÓ LLICÈNCIA AMBIENTAL LLICÈNCIA

OGAU AMBIENTAL1 AMBIENTAL2 RESOLTES3 AMBIENTAL4

BARCELONA 345 787

TARRAGONA 102 123

LLEIDA 347 950

GIRONA 160 367

T. DE L’EBRE 57 145

TOTAL 1.011 2.372 292 3.010

(1) Entrada de sol·licituds d’autorització ambiental (noves instal·lacions, canvis substancials, canvis no substancials,legalitzacions i adequacions) a les OGAU.(2) Entrada de sol·licituds de llicència ambiental (annex II.1) (noves instal·lacions, canvis substancials, canvis nosubstancials, legalitzacions i adequacions) a les OGAU.(3) Sol·licituds d’autorització ambiental resoltes (noves autoritzacions i canvis substancials).(4) Expedients amb informe integrat fet per les OGAU de les sol·licituds de llicència ambiental (annex II.1) (novesautoritzacions i canvis substancials) informades per les OGAU.


DECLARACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL FORMULADES EN ELS PROCEDIMENTS D’AUTORITZACIÓ

I LLICÈNCIA AMBIENTAL. ANY 2006

TIPOLOGIA D’ACTIVITAT ANNEX I ANNEX II.1 TOTAL

Industrials 10 - 10

Ramaderes 41 2 43

Energètiques 1 17 18

Gestors de residus 5 - 5

Extractives 54 3 57

TOTAL 111 22 133

Aplicació del sistema de control de les activitats incloses a la IIAA

ACTUACIONS DE CONTROL INICIAL I PERIÒDIC ENTRADES A LES OGAU (ANNEX I I ANNEX II.1).

ANY 2006

Barcelona 290

Tarragona 217

Lleida 264

Girona 132

Terres de l’Ebre 18

TOTAL 921

El pronunciament de les entitats ambientals de control respecte alcompliment de les condicions establertes en l’autorització (annex I) o llicènciaambiental (annex II.1) de l’establiment és favorable en un 86% dels controls i desfavorable en un 14%.

Els controls inicials i periòdics corresponents a establiments amb declaraciód’impacte ambiental (annex I i II.1 de la IIAA) tramitats pel Servei de Seguiment i Informació d’Activitats durant l’any 2006 són:

TIPUS D’ACTIVITAT CONTROLS ENTRATS EN TRÀMIT RESOLTS

Industrials 35 21 14

Minera 25 18 7

Energètiques 3 2 1

Residus 29 16 12

Ramaderes 30 1 28

TOTAL 122 58 62

Els establiments amb declaració d’impacte ambiental que han estat requeritspel Servei de Seguiment i Informació d’Activitats per informar respecte al seurègim de control durant l’any 2006:

TIPUS D’ACTUACIÓ NOMBRE

Requeriments efectuats 32

Controls realitzats i presentats després del requeriment 16

Visites tècniques realitzades 5


Avaluació, en relació amb el compliment de la IIAA, dels establiments informatsper la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambienti HabitatgeEl nombre d’establiments avaluats aquest any és, per tipus de sol·licitud, de 63EMAS, 59 distintius, i de 4 etiquetes ecològiques.

Inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya

ACTIVITATS QUE FORMEN PART DE L’INVENTARI

SECTOR TOTAL D’ESTABLIMENTS %

Instal·lacions de combustió 13 1%

Producció i transformació de metalls 68 6%

Indústries minerals 69 6%

Indústries químiques 201 18%

Gestió de residus 95 8%

Indústries del paper i cartró 32 3%

Indústria tèxtil 16 1%

Indústria agroalimentària 62 5%

Indústria ramadera 576 50%

Consum de dissolvents orgànics 12 1%

TOTAL 1.144 100%

Al llarg de l’any 2006 es va tancar la campanya d’emissions corresponent al2004, i l’Administració va realitzar la validació de les dades notificades i en va ferdifusió posterior. Així mateix, va tenir lloc el període de notificació per part delsestabliments de les emissions de l’any 2005, que valida l’Administració durant el primer trimestre de 2007.

EMISSIONS DE L’ANY 2004 EMISSIONS DE L’ANY 2005

ESTABLIMENTS (CAMPANYA 2005-2006) (CAMPANYA 2006-2007)

Requerits per notificar 1.144 1.169

Van notificar dades 902 (79%) 847 (72%)

Utilitzant Internet 430 304

Utilitzant correu postal 472 543

Per facilitar les tasques de notificació a les explotacions ramaderes, s’hanpreparat 597 esborranys de prenotificació EPER, amb totes les dades requerides a aquests establiments prèviament emplenades. Aquests formularis s’han enviat a les explotacions i, un cop aquestes els han corregit o confirmat, s’han anatretornant a la Direcció General de Qualitat Ambiental perquè se’n faci la validació,en cas d’haver estat modificats, o difusió directa.

Cal destacar la publicació del Reglament (CE) 166/2006, relatiu a l’establimentd’un Registre Europeu d’Emissions i Transferències de Contaminants (E-PRTR, enanglès) pel qual es modifiquen les directives 91/689/CEE i 93/61/CE, del Consell.Com a conseqüència de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, l’actual RegistreEPER serà substituït a partir del 2008 pel Registre E-PRTR.


Gestió de fiances d’activitats extractivesDurant l’any 2006, els titulars de les activitats extractives han constituït 79 dipòsits de fiances, que han suposat un import total de 4.432.472,74 €.

S’han realitzat 46 visites d’inspecció final. D’aquest total, en 21 de les visitess’ha admès la restauració efectuada i s’ha iniciat el període de garantia establert, i en 3 de les visites no s’ha admès aquesta restauració. Hi ha 8 casos en què lavisita ha suposat el retorn immediat de la fiança dipositada, per diferents motiusestablerts a la normativa (camp de conreu, no haver-se produït cap afecció al medi,per ser un permís d’investigació, etc.)

Per una altra banda, les visites de fi del període de garantia han estat 14 i donen pas a l’inici dels tràmits del retorn de les fiances que s’havien constituït.

Respecte a la gestió dels expedients de restauració de les activitats extractives,els seus titulars han continuat complint les obligacions assumides i s’han retornat53 dipòsits, que han suposat un import de 854.532,79 €. D’aquests, 40 són retornsque corresponen a zones restaurades i finalitzades, per un valor de 584.124,30 €i la resta, 13, són deguts a canvis en el titular de l’activitat amb la constituciód’una nova fiança actualitzada, al fet que l’activitat passa a incloure’s en una altra,a canvis en l’entitat financera, etc., de manera que no impliquen l’acabament deles obres de restauració.

Convocatòries d’ajutsS’han atorgat ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental (OrdreMAH/91/2006, de 3 de març de 2006), per un import de 312.596,60 €, que hanbeneficiat 83 empreses, i ajuts per realitzar els assaigs i/o controls per obtenir elDistintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea(Ordre MAH/92/2006, de 3 de març de 2006), per un import de 30.633,08 €, quehan beneficiat 43 organitzacions (37 empreses i 6 fundacions).

En relació amb la convocatòria d’ajuts plurianual 2005-2007 adreçada als ens locals per a la implantació de sistemes de gestió ambiental (ResolucióMAH/2914/2005, de 4 d’octubre de 2005), durant l’any 2006 s’han gestionat elspagaments de la fase 1 i fase 2 dels projectes d’implantació dels sistemes de gestióque es van atorgar.

Accions de foment dels sistemes de gestió ambiental a diversesorganitzacionsS’han dut a terme diversos projectes amb entitats sense ànim de lucre. En primerlloc, amb la Universitat Politècnica de Catalunya, el Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa i el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de SantMaurici i un grup de centres educatius, amb la finalitat de promoure laimplantació de sistemes de gestió ambiental ISO 14001 i EMAS. En segon lloc,amb la Confederació Catalana d’Agroturisme i Turisme Rural (CONCATUR), la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT),l’Agrupació de Cases de Colònies, Entitats Educatives i del Lleure de la Garrotxa(ACEEILGA), per promoure la implantació del Distintiu de garantia de qualitatambiental. El pressupost total destinat a aquests projectes singulars ha estat deprop de 210.000 €.

S’ha continuat participant en els següents projectes europeus que comptenamb finançament LIFE:— Projecte RECONS, orientat a establir els fonaments de l’aplicació cooperativad’un sistema de gestió mediambiental EMAS a les microempreses i petites

Servei de QualificacióAmbiental


i mitjanes empreses del sector de la construcció. El projecte té una durada de 3 anys (2004-2006).— Projecte TOUR-LINK, adreçat específicament a la promoció entre els operadorsturístics de les ecoetiquetes i els establiments certificats, perquè aquests agentspuguin disposar d’una informació accessible i fàcil sobre els productes turístics quedisposen de garanties pel que fa a la seva gestió ambiental. Aquest projecte té unadurada de 3 anys (2004-2007).

Accions de formació i divulgació dels sistemes de gestió ambientalS’ha creat el Club EMAS, l’associació d’organitzacions registrades en EMAS,constituïda inicialment per 37 organitzacions EMAS, que ha comptat amb el suport del DMAH.

S’ha organitzat un seminari sobre el seguiment de les emissions de gasos ambefecte d’hivernacle en els sistemes de gestió ambiental i s’ha presentat una guiapràctica per integrar els requisits del seguiment i notificació de les emissions de GEH.

S’ha constituït un grup de treball integrat per representants dels diferentscentres del DMAH (ADIGSA, ARC, ACA, Aigües Ter-Llobregat, Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) per coordinar esforços i aprofitar sinèrgiesamb l’objectiu d’implantar un sistema de gestió ambiental a cadascuna de les seusi d’introduir-hi Bones Pràctiques ambientals.

Elaboració de guies sectorialsS’ha finalitzat la guia d’implantació de sistemes de gestió ambiental a les platgesque es va iniciar l’any 2005.

S’ha elaborat una guia d’elaboració de declaracions ambientals per milloraraquest instrument de comunicació que han de presentar totes les organitzacionsregistrades EMAS.

S’ha elaborat la guia d’impuls a la responsabilitat social, que contribuirà afacilitar i difondre la integració de la responsabilitat social i de la gestió ambientalen les organitzacions registrades EMAS.

Certificació i verificació d’un sistema de gestió ambiental EMAS al Departament de Medi Ambient i HabitatgeS’ha implantat un sistema de gestió ambiental a la seu central del Departament de Medi Ambient i Habitatge que va superar l’auditoria de certificació ISO 14001 i verificació el mes de setembre de 2006 i va aconseguir la inscripció al RegistreEMAS amb el número de registre ES-CAT-000208. Aquesta experiència servirà deprova pilot per poder implantar l’EMAS i l’ISO 14001 a d’altres centres adscrits alDMAH o altres seus del Departament.

Accions del Registre Europeu EMAS a CatalunyaLa Direcció General de Qualitat Ambiental, com a organisme competent en elsistema EMAS, ha registrat, durant l’any 2006, 25 nous centres en el RegistreEuropeu d’Ecogestió i Ecoauditoria i s’han produït 6 cancel·lacions del registre.Amb aquests, són 190 el nombre de registres de centres EMAS a Catalunya. A finalsde l’any 2006, el nombre d’organitzacions EMAS als diferents estats membres de laUE és de 3.416, i Catalunya ocupa el segon lloc quant al nombre de registres.

Accions dels sistemes d’etiquetatge ecològicDurant l’any 2006, 23 noves empreses han aconseguit el Distintiu de garantia dequalitat ambiental per als seus productes o serveis, fet que ha resultat en un total


de 180 empreses amb el Distintiu vigent. Actualment, es poden trobar al mercatmés de 1.100 referències de productes i un total de 165 establiments de serveisamb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

S’han aprovat els criteris ecològics corresponents a quatre noves categories:producte d’àrid reciclat, primeres matèries de vidre reciclat, xarxa d’oficines ambatenció al públic, i edificis d’ús d’oficines. Així mateix, s’han revisat i aprovat elscriteris de les categories de càmpings, productes de paper i cartró i productes decartró i cartronet reciclats. A més, s’han dut a terme els estudis per a novescategories de productes d’àrid reciclat, de primeres matèries i productes de vidrereciclat, de productes de prefabricats de formigó amb material reciclat i deproductes aïllants acústics i tèrmics que contenen material reciclat.

En l’àmbit de gestió de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, el DMAH,com a organisme competent a Catalunya, ha ampliat l’atorgament de l’etiqueta a 1 empresa de productes de neteja i a 1 empresa de televisors per a nous productes.Així mateix, també s’ha actuat per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient com a organisme competent subsidiari per a una empresa de pintures ubicada a lacomunitat autònoma d’Aragó que no té organisme competent nomenat.

En total, el nombre d’atorgaments vigents és d’11 empreses a Catalunya i 4 més en què el DMAH ha actuat com a organisme competent subsidiari.

Accions de formació i divulgació dels sistemes d’etiquetatge ecològicS’ha organitzat una jornada en forma de grups de treball, adreçada al sectorturístic, concretament als càmpings, amb l’objectiu de revisar els criteris delDistintiu i donar a conèixer els criteris de l’Etiqueta ecològica europea per aaquesta categoria.

Ambientalització de la contractació públicaS’ha creat una metodologia de treball per a la incorporació de criteris ambientalsen els plecs de prescripcions per a la contractació pública.

S’han continuat els treballs per a la incorporació de criteris ambientals en els plecs de prescripcions administratives i de prescripcions tècniques particularsdels concursos públics d’homologació i compra centralitzada de diferentsproductes i serveis que porta a terme la Comissió Central de Subministraments.S’ha ambientalitzat el plec per a la compra de paper (de fibra reciclada i de fibraverge) i s’han iniciat els treballs d’ambientalització dels plecs per a l’adquisició de maquinària digital, de material d’oficina i de vehicles.

En el marc del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha elaboratun apartat específic sobre compra verda.

Pel que fa a la compra i/o contractació descentralitzada de productes o serveiscomuns, s’està redactant una guia per a l’elaboració de publicacions sostenibles i una guia per a la contractació de serveis de neteja sostenibles.

A més, s’ha col·laborat amb determinats organismes de la Generalitat de Catalunya en l’ambientalització de determinats productes i/o serveis (EntitatAutònoma del Diari Oficial i Publicacions, Institut Català de la Salut, Tribunal de la Competència).

S’ha participat en diferents actes amb presentacions sobre la compra públicaverda a Catalunya (Jornada de Compres Públiques Ambientalment Correctes,celebrada a Reus).

S’ha col·laborat en l’organització de la Conferència Internacional Ecoprocura2006, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’ICLEI, que va tenir lloc al setembre de 2006 a Barcelona, amb la participació de més de 350 delegats de més de 50 països dels 5 continents.


Millors tècniques disponibles (MTD)Durant l’any 2006 s’han finalitzat els treballs d’elaboració dels BREF (Best availabletechniques reference document) relatius a Alimentació i llet; Grans plantes decombustió; Incineració de residus; Química fina inorgànica; Química finaorgànica; Recuperació i/o tractament de residus; Tractament de superfíciesmetàl·liques i plàstiques; Grans volums de productes químics inorgànics (amoníac,àcids i fertilitzants); Polímers; Grans volums de productes químics inorgànics(sòlids i altres); i Ceràmica. D’aquests, els 7 primers ja han estat adoptatsformalment per la Comissió de la UE.

A fi de difondre a Catalunya els BREF adoptats, s’han publicat enguany els números 7, 8, 9 i 10 de la col·lecció Documents de Referència sobre les MillorsTècniques Disponibles Aplicables a la Indústria, corresponents respectivament alssectors de la Indústria de la fabricació de pasta de paper, paper i cartró; Indústriade processament de metalls fèrrics; Ramaderia intensiva: la producció avícola; i Ramaderia intensiva: sector porcí. S’està treballant en l’elaboració de les següentspublicacions d’aquesta col·lecció.

Deduccions fiscals per inversions amb objectius de millora ambientalDurant l’any 2006, la tramitació de les sol·licituds de deduccions fiscals per la realització d’inversions amb objectius de millora ambiental ha donat lloc a la certificació de 143.220.358 € que, en funció de la seva finalitat, segueixen la distribució següent:

INVERSIONS REALITZADES PER A LA MILLORA AMBIENTAL

TIPUS D’INVERSIÓ IMPORTS (€)

Mesures per reduir la contaminació atmosfèrica 80.719.545 €

Reducció de la càrrega contaminant abocada a les aigües residuals 17.699.763 €

Millora del tractament i la gestió dels residus industrials 44.801.049 €

TOTAL 143.220.357 €

DISTRIBUCIÓ PER SECTORS ECONÒMICS DE LES INVERSIONS AMBIENTALS CERTIFICADES

36%AUTOMOCIÓ

2%CERÀMICA

9%ALIMENTARI

15%QUÍMIC

1%ALTRES

1%VIDRE

1%ACABATS DE SUPERFICIE

1%ACTIVITATS EXTRACTIVES

0%PLÀSTIC

2%FARMACÈUTIC

2%ARTS GRÀFIQUES

12%GESTOR DE RESIDUS

3%CIMENT I CALÇ

3%PAPER

3%ENERGIA

3%TÈXTIL

6%METAL·LÚRGIC


Substàncies químiques

Registre, avaluació i restricció de les substàncies i preparats químics (REACH)El 30 de desembre de 2006 es va publicar al DOUE el Reglament 1907/2006 delParlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre,l’avaluació i restricció de les substàncies i preparats químics (REACH), pel que escrea l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, el qual entra en vigorl’1 de juny de 2007. El REACH és un sistema únic integrat de registre, avaluació i autorització de substàncies i preparats químics. El DMAH ha portat a terme unseguiment acurat a les institucions europees de la proposta de Reglament REACH.Pel seu caire transversal s’està treballant i col·laborant entre diversos departamentsde la Generalitat de Catalunya per establir una estratègia integrada per a la sevacorrecta aplicació.

Els contaminants orgànics persistents (COP)El DMAH va participar activament a la segona Conferència de les Parts delConveni d’Estocolm, i està col·laborant amb el Ministeri de Medi Ambient en la planificació i desenvolupament del Pla nacional d’aplicació del Convenid’Estocolm. Aquest Pla nacional serà aprovat previsiblement a primers de l’any2007. De la mateixa manera que en el cas del REACH i pel seu caire transversal,s’ha crear una comissió interdepartamental per efectuar-ne el seguiment.

Telefonia mòbilEl DMAH presideix la Comissió tècnica d’ordenació ambiental de les instal·lacionsde radiocomunicació ubicades a la demarcació no urbana, integrada pelDepartament de Política Territorial i Obres Públiques, la Secretaria deTelecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat mitjançant elCentre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Localret, la Federacióde Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya. S’ha procedita realitzar la proposta d’ordenació de 10 comarques. Ara s’està treballant per poderformular la proposta d’ordenació de les 31 comarques restants.

El DMAH participa activament en la prova pilot portada a termeconjuntament amb la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat deCatalunya (CTTI) i Localret, per a la instal·lació de 83 equips de monitoratge en continu de les emissions radioelèctriques procedents de les instal·lacions de telefonia mòbil. Actualment, s’està fent el seguiment dels equips instal·lats i realitzant les gestions prèvies per a l’ampliació del nombre d’equips, així com per fer públiques les dades obtingudes mitjançant el web de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la Generalitat de Catalunya.

Responsabilitat ambientalAl llarg de l’any 2006, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la resta de comunitats autònomes, el Ministeri de Medi Ambient, el sector de lesassegurances, universitats de tot Espanya i grups interessats han continuattreballant i participant en seminaris, debats i grups de treball sobre l’elaboració de l’Avantprojecte de llei per a la transposició de la Directiva 2004/35/CE delParlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, sobre responsabilitatambiental, en relació amb la prevenció i reparació de danys ambientals. Es preveuque la nova Llei s’aprovi el segon semestre de l’any 2007.


Avaluació de la qualitat de l’aire

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació AtmosfèricaL’avaluació de la qualitat de l’aire es fa d’acord amb els criteris que estableix lanormativa europea. En aquest context, el territori s’ha dividit en zones de qualitatde l’aire (ZQA), que són àrees que es poden considerar homogènies des del punt de vista del seu comportament i les seves característiques quant a la contaminacióatmosfèrica.

NOMBRE PUNTS DE

ZQA AGLOMERACIÓ DE MUNICIPIS MESURAMENT XVPCA1

1 Àrea de Barcelona Sí 19 27

2 Vallès – Baix Llobregat Sí 61 33

3 Penedès – Garraf No 70 11

4 Camp de Tarragona No 49 11

5 Catalunya central No 85 10

6 Plana de Vic No 38 5

7 Maresme No 33 5

8 Comarques de Girona No 117 11

9 Empordà No 85 2

10 Alt Llobregat No 51 7

11 Pirineu oriental No 51 2

NOMBRE PUNTS DE

ZQA AGLOMERACIÓ DE MUNICIPIS MESURAMENT XVPCA2

12 Pirineu occidental No 33 1

13 Prepirineu No 26 1

14 Terres de Ponent No 146 6

15 Terres de l’Ebre No 80 81 Dades de padró continu de 2005 (font: IDESCAT).2 Punts de mesurament durant l’any 2006 (els punts on hi ha mesuraments manuals i automàtics només escompten una vegada).

Pel que fa als mesuraments manuals, s’han donat d’alta 2 nous punts demesurament manual a Manlleu i Sabadell. Respecte als punts de mesuramentautomàtic, s’han donat d’alta 2 noves estacions a Castellet i la Gornal (Clariana)i els Guiamets.

Campanyes de mesurament amb les unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèricaLes dues unitats mòbils han realitzat durant l’any 2006 campanyes de mesuramenti avaluació de la qualitat de l’aire a les poblacions següents: Fígols, Mollet delVallès, Pedret i Marzà, Berga, Polinyà i Sant Boi de Llobregat. S’han adquirit duesnoves unitats mòbils al llarg de l’any 2006.

Sol·licitud d’informacióS’ha donat resposta a 335 sol·licituds d’informació sobre contaminació atmosfèricadurant l’any 2006. Un 25% d’aquestes sol·licituds prové de consultories, un 25%prové de la resta d’administracions, un 14% està relacionada amb l’ensenyament,un 11% prové de particulars, i el 25% restant prové d’altres organismes.

Servei de vigilància i control de l’aire

Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica


Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèricLa campanya de vigilància es va iniciar el dia 2 de maig de 2006 i va finalitzar el 30 de setembre del mateix any.— S’ha realitzat una vigilància ininterrompuda des de les 8 del matí fins a les 9del vespre els set dies de la setmana.— S’ha augmentat el nombre de punts de mesurament a 49 (inclosa la unitatmòbil ubicada al municipi de Fígols durant tot el període).— S’ha mantingut actualitzat el web on se centralitza la informació de lacampanya (http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm).— S’ha millorat el pronòstic específic de l’ozó elaborat per la Universitat deBarcelona (amb el suport del Servei Meteorològic de Catalunya) amb l’ampliacióde la cobertura del territori.— S’ha inaugurat una pàgina web amb mapes de l’ozó mesurat en les darreres 24 hores.— S’ha iniciat la col·laboració amb l’Agència Europea del Medi Ambient en el seuprojecte d’una pàgina web amb les mesures d’ozó d’arreu d’Europa(http://www.eea.europa.eu/maps/ozone/welcome) que ja és operativa.— S’ha repetit la col·laboració amb el Departament de Salut a fi de fer arribar la informació de les incidències als CAP de guàrdia.— S’ha iniciat el protocol d’actuació en cas de pronòstic de superació d’algunllindar amb l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT).

Durant aquesta campanya s’ha superat el llindar d’informació en 28 dies.Les superacions s’han registrat a 21 estacions i aquests episodis han comptabilitzat112 hores en total. S’ha superat durant una hora el llindar d’alerta fixat sensearribar a superar les 3 hores consecutives que preveu la normativa.

Campanya d’avaluació de la contaminació per dioxines i furansS’han analitzat 18 mostres al Centre Superior d’Investigacions Científiques i 15mostres a l’Institut Químic de Sarrià. A més, s’han determinat les concentracionsde PCB coplanars en 6 mostres. L’objectiu d’aquestes campanyes ha estatcontinuar amb la caracterització de la zona de qualitat de l’aire del Vallès i el BaixLlobregat, i també la del Camp de Tarragona iniciada l’any 2005. Aquestescampanyes estan dissenyades per poder avaluar variacions estacionals i les sevesevolucions al llarg del temps en els diferents tipus d’estacions de cada zona dequalitat de l’aire. Per aquest darrer motiu, s’han caracteritzat tres tipus d’estacióde cada una de les zones esmentades: una de fons, una de trànsit i una altrad’industrial.

Difusió de la informació sobre qualitat de l’aireDiàriament s’informa sobre els nivells de qualitat de l’aire i es fa una previsió dels nivells d’immissió als mitjans de comunicació següents: El Periódico i BTV.

Les dades d’immissió dels punts de mesurament automàtics de la XVPCAestan disponibles en temps real a Internet. L’Índex Català de Qualitat de l’Aire(ICQA) es calcula amb periodicitat setmanal i es pot consultar també a Internet.L’adreça on es poden trobar aquestes dades és:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_line/

Els resultats de la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric(primavera-estiu) es poden consultar a l’adreça d’Internet següent: http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm.


Els resultats de l’avaluació anual de la qualitat de l’aire són consultables al’adreça d’Internet següent: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/informes.jsp.

Assistència tècnica a altres organismesPel que fa a l’assistència tècnica a altres organismes (ens locals, fiscalia, etc.),s’han dut a terme campanyes específiques de mesuraments de la qualitat de l’airemitjançant captadors manuals integrats a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. Aquestes campanyes han estat les següents:— Caracterització del material particulat sedimentable al municipi de Sant Adriàde Besòs.— Caracterització del material particulat sedimentable al municipi del Papiol.— Caracterització del material particulat PM10 mostrejat al municipi de Badalona.— Caracterització del material particulat PM10 mostrejat al municipi d’Igualada.— Determinació dels nivells del material particulat PM10 mostrejat al municipide Sant Feliu de Llobregat.— Determinació dels nivells d’estirè en aire ambient al municipi de Camallera.— Determinació dels nivells de benzè, toluè i xilè (BTX) en aire ambient almunicipi de Sant Just Desvern.— Determinació dels nivells d’òxid de propilè en aire ambient al municipi de la Pobla de Mafumet.— Caracterització de la fracció PM10 del material particulat en suspensió presentals municipis de Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei i Granollers.

S’ha participat en un exercici d’intercomparació de material particulatmostrejat mitjançant captadors manuals en aire organitzat per l’Institut de SalutCarlos III.

Emissions de contaminants a l’aire

INSPECCIONS DE FOCUS EMISSORS

TIPUS D’INSPECCIONS NOMBRE

Inspeccions d’ofici a instal·lacions industrials 23

Inspeccions a petició dels ajuntaments 5

Inspeccions per denúncia o petició directa del Departament de Medi Ambient i Habitatge 30

TOTAL 58

Mesures per prevenir l’abocament de contaminants a l’aireInformes per formular declaracions d’impacte ambiental (DIA): Es van avaluar untotal de 45 projectes i estudis d’impacte ambiental, amb la conseqüent formulaciódels informes vectorials corresponents.

Informes sobre projectes tramitats sense declaració d’impacte ambientalemesos per donar assistència tècnica a les oficines de gestió ambiental unificada(OGAU): Es van avaluar un total de 36 projectes corresponents a l’OGAU deGirona i 83 projectes corresponents a l’OGAU de Lleida, i en cada cas es vanformular els informes vectorials corresponents.


Avaluació de sol·licituds de desgravació fiscal de l’Impost sobre SocietatsEs va analitzar un total de 50 sol·licituds relacionades amb actuacions destinadesa la millora ambiental pel que fa a inversions en matèria de prevenció i/o correccióde la contaminació atmosfèrica procedent d’instal·lacions industrials.

El control de la contaminació atmosfèricaA fi d’efectuar un seguiment en continu de les emissions d’instal·lacionspotencialment contaminants de l’atmosfera, el Departament ha promogut la connexió a la Xarxa d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya (XEAC) delsanalitzadors ubicats als focus que presenten emissions a l’atmosfera méssignificatives. Aquesta connexió permet fer un seguiment constant de lesemissions associades als focus dels establiments.

Durant l’any 2006, 31 establiments van facilitar dades de les seves emissionsa l’atmosfera, fet que va suposar el control en continu de 78 focus emissors.

Autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacleEn relació amb les actuacions derivades de la Llei 1/2005, de 9 de març, per la quales regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle,s’han dut a terme, entre altres, les actuacions següents:— Tramitació i resolució de 5 sol·licituds d’autorització d’emissió.— Tramitació de modificacions d’autoritzacions (80 tramitacions).— Introducció al Registre Nacional de Drets d’Emissió RENADE de les dades dels160 establiments autoritzats de Catalunya. Comunicació al RENADE de lesmodificacions de dades notificades per les empreses durant l’any.— Preparació i tramitació del nou Decret 397/2006, de 17 d’octubre, d’aplicaciódel règim de comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i deregulació del sistema d’acreditació de verificadors d’informes d’emissió de gasosamb efecte d’hivernacle.— Participació i realització de reunions i jornades amb els sectors afectats, les administracions i els organismes de verificació.

Contaminació odoríferaS’ha continuat amb l’elaboració de l’actual esborrany d’Avantprojecte de lleicontra la contaminació odorífera.

En aquest context s’han constituït dos grups de treball, l’un format per enslocals i gestors i l’altre amb enginyeries i consultories (per debatre els aspectestècnics de la Llei). S’han dut a terme diverses reunions d’aquests dos grups, lesquals han originat la modificació del text inicial de l’esborrany d’Avantprojectede llei.

S’ha continuat amb la campanya de mesuraments i obtenció de dades d’olora diferents instal·lacions industrials de Catalunya, amb la realització de 70 presesde mostra i 9 modelitzacions.

S’ha iniciat l’elaboració de tres guies sectorials per a la bona gestió de les olorsde les plantes de tractament de residus orgànics, les plantes de tractament d’aigüesresiduals i les activitats ramaderes bovines, de porc i aviram.

S’ha adquirit un equip de mesura de la concentració d’olor en immissió NasalRanger.

Contaminació acústicaEl Servei de Vigilància i Control de l’Aire en relació amb la Llei 16/2002, deprotecció contra la contaminació acústica, pel que fa a l’elaboració de mapesestratègics de soroll, ha creat durant l’any 2006 grups de treball en què han


participat tècnics dels ens locals, vint-i-dos municipis, i titulars d’infraestructuresde transport que els han de dur a terme. L’objectiu d’aquests grups ha estat el dedonar suport a les dificultats metodològiques que s’han presentat.

Un dels requeriments metodològics dels mapes estratègics és que les dades desoroll i de població que s’obtenen han de ser homogènies entre municipis i s’hand’organitzar per incorporar-les a un sistema d’informació geogràfica. En aquestsentit, s’ha facilitat la implementació d’un sistema d’informació geogràfica enaquells municipis que no en disposaven, i s’ha impartit formació específicaaplicada a mapes estratègics de soroll i suport tècnic per al tractament de les dades.

S’han adquirit equips i complements d’intempèrie per a la mesura dels nivellsde soroll amb l’objecte que tots els serveis territorials del Departament puguin dura terme avaluacions en el seu àmbit.

S’ha realitzat una campanya de control del soroll de les infraestructures viàriesde Catalunya mitjançant el mesurament dels nivells de soroll, seguint unametodologia que determina la mostra representativa en les franges horàries dia-vespre-nit, a dos-cents noranta-dos indrets de la xarxa viària de les carreteresde Catalunya.

S’ha participat a la Comissió de Seguiment Ambiental de l’Aeroport deBarcelona impulsant metodologies que, a partir de la reubicació de la xarxad’aparells de mesurament del nivell de soroll que Aena disposa en els municipisde l’entorn de l’aeroport, permetin obtenir una millor representativitat territorialque abasti tot l’àmbit d’afectació.

S’han presidit comissions de seguiment d’indústries que emeten soroll queafecta més d’un municipi i que estan aplicant plans de millora acústica.

S’ha donat assistència i suport a municipis en les tasques de control, inspecciói avaluació de la contaminació acústica i també s’ha dut a terme un programa perimpulsar el grau de compliment de la Llei 16/2002, mitjançant la divulgació i ajuda a municipis que puguin tenir dificultats en l’exercici de les sevescompetències. S’ha actuat en trenta-dos municipis menors de 20.000 habitantsde les comarques de l’Alt Camp, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Priorat i laConca de Barberà.


Durant l’any 2006, l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa haportat a terme les accions següents:

Promoure, impulsar, seguir i coordinar les accions tècniques i administrativesacordades per la Comissió de Prevenció de la Contaminació Lluminosa. La Comissió està formada per diversos sectors implicats en l’ordenació ambientalde la il·luminació exterior.

Proposar el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya.S’ha comunicat a cada un dels 946 ajuntaments la proposta de zonificació del seuterme municipal, d’acord amb el que preveuen l’article 5 i la disposició transitòriaprimera del Decret 82/2005, de 3 de maig.

Gestionar i tramitar la primera convocatòria d’ajuts per a actuacionsd’ordenació ambiental de la il·luminació exterior. Mitjançant aquesta convocatòrias’han tramitat més de 250 expedients, i s’han atorgat ajuts a 155 municipis per a l’execució de projectes d’adequació de la il·luminació exterior existent i a 9consells comarcals per a la redacció de plans municipals per a l’adequació de lail·luminació exterior existent de tots els termes municipals d’una comarca.

Informar i supervisar els 287 plans municipals d’adequació de la il·luminacióexterior existent que van presentar els consells comarcals de l’Alt Empordà, l’AltPenedès, el Berguedà, la Cerdanya, el Garraf, la Noguera, Osona, el Pallars Jussà,el Priorat i l’Urgell.

Continuar el procés d’incorporació del vector ambiental “energia lluminosa”als procediments administratius del Departament i informar del nou vector en lesactivitats i els projectes d’il·luminació.

Ampliar la dotació d’aparells necessaris per a la vigilància i control de lacontaminació a fi de dotar tots els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatgeamb un luxímetre i un luminancímetre. S’han gestionat 18 expedients informatiusamb el programa informàtic de sancionadors del Departament, que tracta el vector“energia lluminosa” com un vector més a considerar en infraccions ambientalscausades per incompliments de la normativa ambiental catalana. També s’hanrealitzat unes 40 actuacions puntuals i aïllades de vigilància, inspecció i controlde la il·luminació exterior per comprovar el compliment de les prescripcions de la normativa vigent a conseqüència de denúncies rebudes o d’inspeccions d’ofici.

Formar professionals dels ens locals a 19 comarques mitjançant un curs al’Escola d’Administració Pública de Catalunya i la promoció i col·laboració ambdues universitats i amb dos mestratges.

Difondre, comunicar, informar i promoure la normativa ambiental catalanad’il·luminació exterior a través de congressos, publicacions i mitjans decomunicació. S’ha participat en els congressos següents: XXXII Simposium del Alumbrado; Conama, i Institute for International Research. S’ha participat en reportatges de televisió (TVE, TV3, TVB, etc.) i en programes de ràdio(Catalunya Ràdio, Cadena Ser, Cadena Catalana, etc.), i també s’ha participat ambarticles a la premsa escrita. S’ha fet una campanya pionera i específica per regularla il·luminació ornamental nadalenca i adequar-la a la normativa vigent. S’han distribuït 2.500 exemplars del llibre del quadern de legislació número 53anomenat Prevenció de la contaminació lluminosa a Catalunya, el qual conté la Llei6/2001 i el Decret 82/2005, i també s’han distribuït a tots els ajuntaments deCatalunya uns 5.000 exemplars del llibret de divulgació i 500.000 banderoles ambel títol Prevenció de la contaminació lluminosa a Catalunya. Aquesta documentacióté l’objectiu de difondre la prevenció de la contaminació lluminosa.

Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa

2.6 Direcció General

del Medi Natural

168 2. ACTIVITATS — 2.6 DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL

Els objectius generals del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural per a l’any 2006 han estat els següents:— Continuar desplegant el Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural i els seus components, i accentuar-ne l’accessibilitat i l’aplicació.— Proposar l’aprovació definitiva de la xarxa Natura 2000 a Catalunya, i reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya, tant des dels instruments deplanificació com des dels de gestió, impulsant la declaració d’espais naturals de protecció especial i dotant de plans d’ordenació els espais protegits que horequereixen.

Les actuacions realitzades per assolir aquests dos objectius han estat lessegüents:

Elaboració d’estratègies i marc legalDurant l’any 2006, el grup de treball tècnic constituït ad hoc ha continuat els treballs per a l’elaboració de la Llei de conservació de la biodiversitat i elpatrimoni natural, i ha redactat un primer esborrany de text articulat, seguint lesdirectrius aprovades pel Consell de Direcció del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), les aportacions de les Jornades organitzades conjuntamentamb la Universitat de Girona el juny de 2005, i els estudis específics encarregats(dret comparat, elements clau per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya i instruments econòmics i fiscals).

Paral·lelament, s’ha continuat treballant en el document de l’Estratègiacatalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, ambl’objectiu d’actualitzar-ne els continguts i les fites, per poder-les aprovarconjuntament amb l’avantprojecte de Llei.

L’aprovació de la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de la Llei 12/1985, d’espais naturals, hacomportat la transposició al dret català de les figures definides a la legislaciócomunitària en relació amb la xarxa Natura 2000: les zones d’especial proteccióper a les aus (ZEPA) i les zones especials de conservació (ZEC), així com elprocediment per a la seva declaració, i la seva inclusió automàtica al Pla d’espaisd’interès natural.

Sistema d’informació sobre el patrimoni naturalL’objectiu d’aquest sistema d’informació és que Catalunya disposi d’informaciósuficient i de qualitat sobre els components de la seva diversitat biològica i el seupatrimoni natural (hàbitats, espècies, espais d’interès geològic, espais naturals,instruments de protecció…) que pugui ser utilitzada tant en els processos internsde presa de decisions (planificació i gestió d’espais naturals, avaluació d’impacteambiental, planificació i gestió forestal, etc.) com en els altres instruments i processos que incideixen en el territori (planificació territorial i urbanística, plans d’infraestructures, planificació hidrològica, entre altres). D’altra banda,aquests projectes proporcionen informació per avaluar periòdicament l’estat del patrimoni natural i facilitar dades als centres estatals i internacionalsd’informació.

Alhora, amb l’objectiu d’organitzar tota la informació sobre el patrimoninatural de manera coherent i crear una plataforma digital única per a la sevaconsulta per mitjà de la intranet i d’Internet, ha continuat la col·laboraciómitjançant un conveni amb el CREAF per al desenvolupament del Sistema integratde gestió de la informació sobre el patrimoni natural, amb l’actualització i milloradels mòduls d’actuacions, d’espais naturals protegits i d’hàbitats.

Subdirecció general de protecció de la biodiversitat

Servei de planificació i gestió de l’entornnatural

1692. ACTIVITATS — 2.6 DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL

Projectes d’inventari

Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (BDBC)El projecte, que s’ha desenvolupat en el marc d’un conveni amb la Universitat deBarcelona, ha assolit la xifra total de 2.105.883 registres o citacions totals, de lesquals 134.703 s’hi han introduït durant l’any 2006.

Del total de 2.105.883 registres, 204.911 corresponen al mòdul de vertebrats,145.783 al mòdul d’artròpodes, 16.291 al mòdul d’invertebrats no artròpodes(mol·luscs), 62.726 al mòdul de fongs, 32.233 al mòdul de líquens, 20.883 almòdul de briòfits, 554 al nou mòdul d’algues i 1.611.032 al mòdul de floravascular, corresponents a 889 obres bibliogràfiques.

Pel que fa al mòdul específic CromoCat sobre diversitat genètica de les plantesvasculars d’origen silvestre que són presents a Catalunya, l’any 2006 s’ha arribata 2.875 recomptes amb material del Principat (cro-in) i 36.134 recomptes ambmaterial forà (cro-out).

Pel que fa a l’actualització i el manteniment general de la base de dades i lesaplicacions, s’ha programat la consulta al BDBC de les categories d’amenaça de laUICN (per a tots els grups), s’ha programat i s’ha posat en funcionament el noumòdul d’algues marines i s’ha creat el mòdul Araucaria per a la determinacióautomàtica i la classificació d’inventaris de vegetació (sintàxons de boscos).

Sobre l’anàlisi de les dades i la consulta dels resultats, s’han programat novesopcions de consulta en ocells (vertebrats) relacionades amb l’Anuari Ornitològicque publica l’Institut Català d’Ornitologia; s’ha millorat el model relatiu a ladistribució potencial de les diferents espècies d’ocells (es pot diferenciar l’anàlisi en tres casuístiques: registres totals, registres de nidificació i registres d’hivernada-migració, i fer l’anàlisi per separat d’acord amb els mapes de la miniaplicaciócartogràfica on se separen també els estats fenològics). També s’han programatnoves funcions d’anàlisi: mapes sobre tàxons o espècies rares, amenaçades,protegides per la legislació, endèmiques, etc.

Pel que fa a la informatització i la importació de nous registres i altrainformació als mòduls del Banc de dades, s’han continuat introduint i integrant alBanc de dades, tal com s’ha indicat amb les xifres de més amunt, les citacions delsmòduls de flora i vegetació, fongs, vertebrats, artròpodes, líquens, invertebrats (noartròpodes), briòfits i algues marines, i també s’han continuat introduint les fitxesbiològiques de cada espècie, incloent-hi, en aquest cas, les categories de la UICNque hi són aplicables.

També és novetat que el BDBC doni suport a les dades referents als espècimensde col·leccions. S’han incorporat un parell de taules per acollir les dades de lescol·leccions i les institucions.

S’ha coordinat la integració al Banc de dades de biodiversitat de les dadesd’altres projectes de bases de dades que el DMAH elabora en conveni amb diversesinstitucions. Però la novetat més destacada d’enguany és la publicació de les dadesdel BDBC a l’estàndard WMS, cosa que implica que una aplicació clientcompatible (ex.: MiraMon) pot trobar quin tipus d’informació proporciona, per demanar a continuació una imatge gràfica que la representi amb precisió.

L’any 2006, el Banc de dades va rebre 112.336 consultes, una mica menys quel’any passat. Es manté, per tant, el nombre de consultes, i sembla que s’ha arribata una estabilització pel que fa a usuaris i a utilització del BDBC. Si es consideren lesconsultes per procedència, malgrat la majoria de països europeus, hi ha un nombreimportant de consultes d’altres continents, d’entre els quals destaca Amèrica delNord, amb 1.588 consultes. La consulta més utilitzada és la que genera el mapa dedistribució d’un tàxon i, en segon lloc, la fitxa biològica.


Un cop finalitzada aquesta cartografia l’any 2003, l’any 2006 s’han realitzattasques d’actualització de la CHC50 en relació amb els polígons dels incendisforestals del 2002, que actualment corresponen ja a altres hàbitats. També s’hanactualitzat els polígons corresponents als incendis forestals ocorreguts l’any 2005.

S’han actualitzat les cobertures independents, hàbitat a hàbitat, de la CHC50,amb l’objectiu de disposar d’una cobertura digital única per a tot Catalunya decada unitat de la llegenda. També s’ha realitzat un estudi de com integrar lesunitats de la cartografia no representables a escala 1:50.000 en aquesta cartografiaper unitats independents.

Pel que fa a la generació de nova cartografia, s’han cartografiat, mitjançantcercles o punts, 30 unitats d’hàbitats que no estan representades per la definiciómetodològica de l’escala 1:50.000, o ho estan insuficientment en aquestacartografia, ja que són polígons de menys de 2 ha.

Cartografia dels hàbitats d’interès comunitariS’ha acabat d’identificar en 20 fulls els hàbitats d’interès comunitari a laCartografia dels hàbitats a Catalunya en els casos que la relació no és directa 1 a 1.Finalment, s’ha definit una nova estructura informàtica per a les cobertures delsfulls de la cartografia que integri ambdues cartografies, la CHC50 i la CHIC50.

El 2006, per tant, ha finalitzat totalment la nova cartografia dels hàbitatsd’interès comunitari a Catalunya, que resulta fonamental, entre altres coses, per a la gestió dels espais inclosos a la xarxa Natura 2000.

Mapa de vegetació de CatalunyaS’ha realitzat l’aixecament cartogràfic de la superfície equivalent a 5 fulls del tall1:50.000 i s’han integrat al SIG general del projecte.

S’han introduït al SIG general els 26 fulls de la CVC50 realitzats ambanterioritat a aquest reinici del projecte.

S’ha dissenyat i assajat un procediment per tal d’unificar les cobertures de laCHC50 i la CVC50 en una sola cobertura que integri tota la informació i perquèqualsevol variació en una d’elles es traslladi a l’altra.

Cartografia hàbitats marinsDurant l’any 2006, s’ha acabat de concretar i de tancar el projecte metodològic de la cartografia dels hàbitats marins per poder iniciar la fase de tramitació id’execució.

Inventari d’espais d’interès geològic de CatalunyaAquest any s’ha treballat principalment en l’actualització de la informació del’inventari. En concret, s’hi ha incorporat referències a la candidatura a Patrimonide la Humanitat de la UNESCO d’algunes de les localitats riques en traces dedinosaures, i s’han descrit més detalladament. Així mateix, se n’han actualitzatles delimitacions i se n’ha millorat la cobertura.

En relació amb la divulgació del patrimoni geològic català i del projected’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya, s’ha compilat la informacióde cada espai per poder-la publicar al web del departament, de manera que esmillori substanciosament la informació consultable fins ara.

A més, s’han fet diverses ponències sobre l’Inventari d’espais d’interès geològicde Catalunya i sobre la diagnosi i la conservació del patrimoni geològic en doscongressos. D’una banda, es va participar en el cinquè Congrés europeu sobrecartografia regional geocientífica i sistemes d’informació geogràfica. De l’altra, s’haparticipat en la setena reunió de la comissió de patrimoni geològic de la Sociedad


Geológica de España, de la qual el Departament en forma part. En aquest congréss’han presentat, d’una banda, la metodologia utilitzada en l’inventari i, de l’altra,els treballs realitzats en matèria de diagnosi del patrimoni geològic (estat deconservació, impactes i amenaces) així com recomanacions per a la sevaconservació.

Cartografia de les diferents figures de protecció d’espais naturals (PEIN, espais deprotecció especial, plans especials de protecció…)S’ha treballat en el manteniment de les bases cartogràfiques digitals de les figuresde protecció esmentades. Aquest manteniment té a veure amb la creació de nousespais protegits, o amb la modificació dels existents, amb la redacció de plansespecials de protecció que delimiten definitivament els espais del PEIN, etc. En concret, cal destacar la feina realitzada arran de l’aprovació definitiva de laproposta catalana de la xarxa Natura 2000, el mes de setembre de 2006, que generala nova cartografia 1:50.000 d’aquests espais i la seva publicació en diversosformats al web del DMAH.

En col·laboració amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF), també s’ha seguit millorant el disseny i la implementació de la interfíciede característiques de pàgina web que permet l’accés a tota la informaciódisponible (textos, cartografia, fotografies, etc.) sobre els espais naturals protegitsi el seu planejament.

Delimitació dels incendis forestalsEn col·laboració amb la Secretaria General, mitjançant un conveni amb l’InstitutCartogràfic de Catalunya (ICC), s’ha continuat donant suport a la realització deles bases cartogràfiques digitals anuals dels incendis ocorreguts a Catalunya l’any2006 amb una superfície superior a 20 ha. Aquesta informació és de gran utilitat,entre altres, per actualitzar la Cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala1:50.000.

Inventari dels boscos madurs de CatalunyaAquest projecte, redactat amb la col·laboració del CREAF, ha iniciat la sevatramitació plurianual durant l’any 2006, i es preveu que se n’allargui l’execuciófins al 2009.

Projectes de seguiment

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – I ropalòcers(CBMS)L’any 2006 es va signar un nou conveni amb el Museu de les Ciències Naturals de Granollers, que és qui coordina el projecte com a institució, cosa que permetconsolidar-ne la continuïtat i millorar-ne la logística. L’any 2006, s’han dut aterme comptatges de papallones diürnes en 63 estacions, 8 més que l’any 2005,gràcies als nombrosos col·laboradors voluntaris del Projecte.

Respecte al Banc de dades del CBMS, s’han incorporat les dades de lesdiferents estacions del CBMS al banc de dades general, i s’ha incorporat informaciógeogràfica i de vegetació i hàbitats de les estacions del CBMS.

Pel que fa a les actuacions de difusió, s’ha fet el manteniment i l’actualitzacióde l’espai del web Programa de seguiment de les poblacions de ropalòcers com abioindicadors de la qualitat ambiental a Catalunya i s’ha editat el número anual(núm. 5) del butlletí Cynthia.


Finalment, s’ha elaborat l’informe anual de l’aspecte bioindicador queofereixen les papallones diürnes sobre la qualitat dels hàbitats davant de lespertorbacions ocorregudes durant l’any. Aquest informe, com cada any, apuntaalgunes tendències sobre la qualitat dels hàbitats. Amb el pas dels anys, gràcies alvolum de dades més gran i a la competència investigadora del personal del Museude les Ciències Naturals de Granollers, s’estan obtenint cada cop més dades sobrel’estat de conservació del medi natural a Catalunya, dades i tendències que podenajudar el DMAH a orientar més adequadament les iniciatives de conservació alnostre país.

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – II ocellsDurant el 2006, juntament amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’hacontinuat desenvolupant el Programa de seguiment d’ocells comuns a Catalunya(SOCC), que disposa d’una metodologia similar al projecte de les papallonesdiürnes. L’objectiu fonamental del programa és detectar canvis en els sistemesnaturals a partir de l’anàlisi de les variacions de les poblacions d’ocells.

D’altra banda, també ha continuat el Programa SYLVIA, un programa deseguiment a les estacions d’anellatge amb esforç constant.

S’han editat els butlletins respectius de tots dos projectes i se n’ha rebut elsinformes anuals de resultats.

Planificació d’espais naturals protegits

Planificació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya

Proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000 a CatalunyaDurant el 2006, s’ha continuat el procés d’informació pública i audiència als enslocals de la proposta d’ampliació, que inclou tant els espais que cal designar com a ZEPA com els espais que cal proposar com a LIC. Aquest procés ha culminat ambl’Acord de Govern 112/2006, de 5 de setembre de 2006, que aprova definitivamentla proposta per al conjunt de Catalunya. Aquest acord inclou, a més, un documentde directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 fruit del procés departicipació pública, que és el que ha de regir la gestió d’aquests espais mentre nose n’elaborin els instruments específics de planificació.

Finalment, la xarxa Natura 2000 a Catalunya inclou una superfície de 960.925ha terrestres i de 85.056 ha marines.

Pla territorial sectorial de connectivitat ecològicaL’any 2006 s’han finalitzat els treballs tècnics per identificar, definir i caracteritzarels àmbits territorials importants per a la connectivitat ecològica i paisatgística alconjunt de Catalunya que ha de contenir aquest pla.

D’altra banda, el DMAH ha elaborat i ha publicat un document de referènciaen matèria de connectivitat: les directrius estratègiques sobre la connectivitatecològica a Catalunya.

Ampliacions del PEIN

GallecsEn relació amb la proposta de modificació del Decret del PEIN consistent en lainclusió de l’espai agroforestal de Gallecs, l’any 2006 s’ha elaborat l’informe sobreles al·legacions i els informes rebuts a conseqüència de la informació pública, del


tràmit d’audiència als ens locals i de la sol·licitud d’informes preceptius. A més,s’ha realitzat la proposta d’esmenes corresponent.

Pinya de RosaAl 2006 ha tingut lloc l’aprovació definitiva, per mitjà del Decret 290/2006, de 4de juliol, de la delimitació del Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa,que alhora ha comportat la modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre,pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. El motiu principal de la inclusióal pla d’aquest espai ha estat el de representar un dels darrers espais naturals benconservats del litoral entre Blanes i Lloret de Mar.

Plans de protecció d’espais naturals protegits i declaració d’espais naturalsde protecció especial

Plans de proteccióL’any 2006, s’ha treballat en la redacció o tramitació dels plans especials deprotecció del medi natural i del paisatge següents:

Pla especial de l’AlberaEn col·laboració amb l’equip gestor del Paratge Natural d’Interès Nacional, elsServeis Territorials de Girona i el Servei de Parcs, s’ha treballat en l’adaptació de lesdisposicions i l’ordenació de l’espai al nou àmbit de protecció, el qual, amb motiude l’ampliació de la xarxa Natura 2000 i de l’entrada en vigor de la Llei 12/2006,de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient, s’ha ampliatconsiderablement. Així mateix, s’han incorporat les referències d’aquestaampliació recent als diferents documents i s’ha treballat en la proposta finald’ordenació de l’espai (memòria d’ordenació, normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuació).

Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordàEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc i els Serveis Territorials del DMAH a Girona, s’ha treballat en el projecte del Pla especial de protecció del parc,analitzant-ne en detall els espais de connexió i definint-ne el programa d’actuació.

Pla especial del Parc Natural del Cadí-MoixeróEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’ha continuat treballant enl’elaboració d’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa,plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions). També s’han completati s’han actualitzat la memòria i els plànols informatius.

Pla especial del Parc Natural de Cap de CreusS’ha aprovat definitivament el Pla especial (Resolució MAH/2618/2006, de 28 dejuliol, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 20 de juny de 2006) pel quals’aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatgedel Parc Natural de Cap de Creus). Així doncs, s’ha elaborat el text refóscorresponent per tal de trametre-ho als ajuntaments i altres organismesresponsables de la seva aplicació.

Pla especial de l’espai Castell-Cap RoigS’ha aprovat definitivament el Pla especial (Resolució MAH/2222/2006, de 21 de juny, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 6 de juny de 2006, pel quals’aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció del


medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig). En conseqüència, s’ha elaborat el text refós corresponent per tal de trametre-ho als ajuntaments i als altresorganismes responsables de la seva aplicació.

Pla especial de les GavarresS’ha aprovat definitivament el Pla especial (Resolució MAH/2339/2006, de 27 de juny, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 6 de juny de 2006, pel quals’aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció delmedi natural i del paisatge de les Gavarres). En als altres organismes responsablesde la seva aplicació.

Pla especial dels Estanys de BastursS’ha realitzat una primera proposta d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa,plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuació), a partir dels estudis itreballs previs realitzats per Josep Antoni Conesa i el seu equip de la Universitat de Lleida.

Declaració o ampliació d’espais naturals de protecció especial

Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciS’ha realitzat la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i de la seva zona perifèrica de protecció, la qual s’ha presentatal Patronat del Parc, i s’han mantingut reunions informatives amb tots elsajuntaments implicats.

Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix TerS’ha continuat el procés d’elaboració de la memòria i la definició d’aspectesrellevants per a la declaració d’aquest parc. Principalment, s’ha continuat amb elprocés de consultes i de participació de les administracions i entitats locals, a lesquals s’ha explicat en què consisteix la declaració d’un parc natural i se’ls n’hademanat l’opinió i les propostes.

Durant el 2006, s’han analitzat les aportacions i les esmenes de l’avantprojectedel parc que han fet arribar les administracions i les entitats civils i s’ha anatperfilant l’àmbit del futur parc, el qual comprendria els municipis de Bellcaired’Empordà, l’Escala, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Pals, Torroella de Montgrí i Ullà.

Ampliació del Parc Natural de la Muntanya de MontserratL’any 2006 s’han acabat els treballs tècnics corresponents a la proposta d’ampliaciódel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat d’acord amb el primeravantprojecte i les propostes i les observacions formulades pels ens localsimplicats.

Les raons que han motivat l’elaboració d’aquesta proposta d‘ampliació hanestat, principalment, la de redefinir i incloure al PEIN l’entorn de protecció delParc de la Muntanya de Montserrat per donar més coherència a les figures deprotecció que s’han anat superposant en aquest àmbit posteriorment a la sevaaprovació.

Declaració del Parc Natural de l’Estany de BanyolesSeguint els acords establerts al conveni de col·laboració entre el Departament deMedi Ambient i Habitatge i el Consorci de l’Estany de Banyoles per a la protecció,la conservació i la millora de l’espai natural de l’estany de Banyoles i del seu


entorn, durant el 2006 s’han iniciat els primers contactes amb els ajuntaments i lesentitats implicades per definir un àmbit territorial del futur parc.

Declaració del Parc Natural de la Serra de CollserolaA partir del treball realitzat durant l’any 2005 de consens amb el Consorci del Parcde Collserola, els ajuntaments implicats i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al llarg del 2006 s’ha preparat la proposta definitiva del Projectede declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta proposta, a més de dotar d’aquesta figura de protecció especial a l’espai natural preveu tambél’ampliació dels seus límits actuals en sectors d’elevat interès natural.

Avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i de PobletS’ha treballat en la redacció de l’avantprojecte de declaració del Parc Natural,

després de finalitzar una primera ronda de contactes amb ajuntaments i entitats de la zona, i que es va presentar públicament el mes d’octubre a la vila de Prades,en un acte presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge.

Treballs previs per a la delimitació de l’àmbit del futur Parc Natural del MontsecL’any 2006 s’ha finalitzat el treball de base i mesures de protecció addicionals per a l’espai del PEIN de serra del Montsec. Aquest treball identifica la figura deprotecció especial segons la Llei 12/1985 d’espais naturals més adequada per a laprotecció de l’espai i el seu entorn (la de Parc natural), i assenyala diversosescenaris sobre els àmbits que hauria d’abastar el Parc. Aquest estudi és el primerpas per poder engegar un procés de concertació amb l’Administració local i elsagents socials del territori, amb l’objectiu de dotar l’espai d’aquest rang deprotecció ambiental més elevada.

Gestió d’espais naturals protegitsLa gestió dels espais inclosos al PEIN i a la xarxa Natura 2000 s’executa de maneratransversal entre diverses unitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Mentre els Serveis Territorials realitzen principalment tasques de control,d’assessorament, d’intervenció administrativa i de seguiment de les actuacionsproposades als espais, i el cos d’Agents Rurals duu a terme treballs de vigilància peral compliment de la normativa que és vigent en cada cas, el Servei de Planificaciói Gestió de l’Entorn Natural és el responsable de promoure la posada en marxad’instruments i de mecanismes que facilitin la protecció, la gestió i l’ús sostenibled’aquests espais. Aquesta feina es fa, principalment, mitjançant la convocatòria delínies d’ajuts, la participació en consorcis de gestió dels espais naturals protegits,l’execució directa de projectes de conservació, restauració i ordenació de l’úspúblic als espais on calgui, i la participació en projectes comunitaris.

Al llarg del 2006, des del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural esva portar a terme la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espaisnaturals protegits de Catalunya (que es publica anualment) i una sèrie d’ajutsdirectes a diverses entitats.

Actuacions de gestió als espais protegits finançades per l’Ordre MAH/126/2006Quant a les actuacions que el Servei ha promogut per millorar els espais naturalsprotegits, es poden agrupar en quatre grans tipologies:

Actuacions directes sobre els hàbitats i el paisatge, actuacions d’ordenació dels usos públics, actuacions lligades a la difusió i la sensibilització ambientals,actuacions de millora de les infraestructures ramaderes per al manteniment deprats i pastures.

Ha comportat una inversió total de 2.164.512 €.


La taula següent recull les actuacions de gestió als espais protegits que,mitjançant diferents instruments de gestió, el Servei ha realitzat, promogut ofinançat:

ESPAIS DEL PEIN/ MUNICIPI/ DESCRIPCIÓ DE IMPORT

XARXA NATURA 2000 BENEFICIARI L’ACTUACIÓ CERTIFICAT

Alta Garrotxa Agustí Coll Instal·lació i millora d’infraestructures ramaderes 9.000,00 €

Callicó, SA. fixes per al manteniment d’hàbitats

Massís del Montseny Ajuntament Conservació i manteniment de senders dins 30.000,00 €

d’Arbúcies del Parc Natural del Montseny

Serra de Montgrony Ajuntament Construcció d’una mànega fixa, instal·lació 23.750,00 €

de Campelles d’abeuradors i restauració de la font de Prats

Montserrat Ajuntament Restauració dels marges de pedra seca al camí 28.575,92 €

de Collbató de la Vinya Nova

Serra de Llaberia Ajuntament Condicionament de la font Freda 3.673,25 €

de Colldejou

Clot d’Espolla Ajuntament Diverses actuacions al Clot d’Espolla 14.358,75 €

de Fontcoberta

Serra de Llaberia Ajuntament Recuperació i manteniment de l’hàbitat 29.719,20 €

de Marçà per a la tortuga mediterrània

Serra de Montgrony Ajuntament Retirada i substitució de filat espinós i instal·lació 28.160,47 €

de Planoles d’un pastor elèctric

Muntanyes de Prades Ajuntament Adequació paisatgística de l’àrea d’interpretació 29.445,00 €

de Prades natural coneguda com a Llac de Prades

Prepirineu central català Ajuntament Instal·lació d’una tanca en un corral, col·locació 28.086,62 €

de Saldes de 10 abeuradors i una mànega ramadera

Massís del Garraf Ajuntament de Consolidació d’un espai humit mitjançant el 8.691,74 €

Sant Pere de Ribes condicionament dels entorns de la font Codina

Estany de Sils Ajuntament de Sils Condicionament de l’itinerari Ruta de l’Antic Estany 25.092,85 €

Muntanyes de Prades Ajuntament Condicionament de senders al turó del Castell 26.489,76 €

de Santa Maria

de Miralles

Estanys de Tordera Ajuntament Recuperació de la funcionalitat del braç esquerre 30.000,00 €

de Tordera del riu Tordera

Platja de Torredembarra Ajuntament de Canalització dels fluxos de visitants i difusió dels 29.604,43 €

Torredembarra valors ambientals a la platja de Torredembarra

Alta Garrotxa Emili Salavedra Instal·lació i millora d’infraestructures ramaderes 8.975,00 €

Pujol fixes per al manteniment d’hàbitats

Collsacabra Fundació Fauna Diverses actuacions per a les poblacions de rapinyaires 9.000,00 €

nocturns mitjançant la instal·lació de caixes niu

Estanys de Sils-Ribera Fundació Natura Eliminació de plantacions de pollancre, i recuperació 9.000,00 €

de Santa Coloma de prats de dall i herbassars humits

Les Gavarres IXTV, SL Condicionament de la font Josepa 9.000,00 €

Muntanyes de Prades Joaquim Cortés Arranjament de fonts a la Vall de Montblanc 9.000,00 €

Campa

Prepirineu central català Josep Guitart Reparació de teulada i de la part posterior d’un cobert 9.000,00 €

Costa per al bestiar al Berguedà

Serra de Llaberia Juan Manuel Arranjament dels corrals de suport a l’activitat ramadera 9.000,00 €

Olivella Balcells

Serra de Montgrony Manc. de Monts Instal·lació d’una mànega de fusta 9.000,00 €

Propietat privada

Castellar de n’Hug




Collsacabra Pere Nolasc Recuperació de pastures 2.602,48 €

Vives de Quadras

Massís del Montseny Les Planes Instal·lació d’una tanca i d’un pastor elèctric al Brull 9.000,00 €

Forestal, SA

Sèquia Major Port Aventura, SA Execució de la darrera fase del Projecte de recuperació 9.000,00 €

i arranjament de la sèquia Major

Guilleries-Savassona Ramon Furriols Recuperació de pastures 1.254,00 €

i Solà

Les Gavarres Resangi, SL Construcció d’un mirador al santuari dels Àngels 9.000,00 €

i instal·lació de taules d’interpretació del paisatge

Conreria-Sant Samuel Garcia Millora de la font del Sarau 9.000,00 €

Mateu-Céllecs Muntané

Alta Garrotxa Stendert Instal·lació de pastors elèctrics, cobert 9.000,00 €

Christianus per a ovins i abeuradors

Josephus Dekker

Muntanyes de Prades Ajuntament Creació d’una zona d’esbarjo a la zona de Mas Forés 27.000,00 €

d’Alcover

Conreria-Sant Ajuntament Senyalització amb plafons 8.550,00 €

Mateu-Céllecs d’Alella

Muntanyes de Begur Ajuntament Instal·lació de plafons informatius i condicionament 26.622,00 €

de Begur de zona de rebuda

Serra d’Ensija – els Rasos Ajuntament Canalització dels accessos al sender del castell de Berga 26.999,64 €

de Peguera de Berga

Serra de Llaberia Ajuntament Senyalització de la zona les Taules 13.139,10 €

de Capçanes

Les Gavarres Ajuntament Senyalització dels itineraris de les mines del Nen Jesús 1.813,68 €

de Celrà i de Victòria

El Montmell Ajuntament Senyalització d’un circuit de natura 19.800,50 €

del Montmell

Cingles de Bertí Ajuntament de Instal·lació de plafons informatius i descriptius 8.347,54 €

Figaró-Montmany del paisatge

Les Gavarres Ajuntament Condicionament d’un aparcament a la font del Ferro 1.746,61 €

de Girona

Serra de Montgrony Ajuntament Condicionament d’un itinerari 20.434,22 €

de Gombrèn

Castell-Cap Roig Ajuntament Inversions en ordenació dels usos públics 26.617,50 €

de Mont-ras

Mare de Déu de la Roca Ajuntament de Tres actuacions d’inversió en l’ordenació 27.000,00 €

Mont-roig del dels usos públics

Camp

Serra Cavallera Ajuntament Tres actuacions d’inversió en l’ordenació 18.900,00 €

d’Ogassa dels usos públics

Olèrdola Ajuntament Condicionament del camí de la font de l’Alba 5.760,00 €

d’Olèrdola

Serra de Llaberia Ajuntament Arranjament de senders a les Solanes 24.377,27 €

de Pratdip

Serra Cavallera Ajuntament de Condicionament d’un aparcament i condicionament 19.205,16 €

Ribes de Freser de senders

Sant Llorenç del Munt Ajuntament de Treballs de restauració d’un canal de pedra seca 13.369,33 €

Sant Llorenç Savall




Capçaleres del Ter Ajuntament Condicionament d’una sèrie de camins 27.000,00 €

i del Freser de Setcases

Serres de Ajuntament de Senyalització de 4 itineraris amb banderoles 4.254,30 €

Milany-Santa Magdalena Sant Pere i plafons informatius

i Puigsacalm-Bellmunt de Torelló

Muntanyes de Ajuntament Instal·lació de 2 plafons informatius a Sant Blai 1.838,24 €

Tivissa – Vandellòs de Tivissa

Serra de Montgrony Ajuntament Instal·lació d’una torre de guaita i condicionament 22.285,75 €

de Toses d’un aparcament

Serres de Milany, Ajuntament de Recuperació d’un camí 9.765,00 €

Santa Magdalena, Vallfogona de

Puigsacalm i Bellmunt Ripollès

Capçaleres del Ter Ajuntament de Condicionament d’un mirador a la Creu de Fusta 26.204,40 €

i del Freser Vilallonga de Ter

Volcà de la Crosa Ajuntament de Condicionament d’una sèrie d’itineraris 27.000,00 €

Vilobí d’Onyar i instal·lació de plafons informatius

Les Gavarres Anna M. Barceló Restauració dels murs de pedra seca que sustenten 16.514,00 €

Casellas les pastures als Metges (Gavarres)

Serra de Castelltallat Anna Maria II fase de la recuperació de la bassa de Biosca 18.000,00 €

Duocastella

Desembocadura Associació Manteniment del bosc de ribera 17.040,53 €

del riu Gaià Mediambiental i eliminació del canyar

La Sínia

Muntanyes de Begur Associació Nereo Balisament de la reserva marina Ses Negres 9.000,00 €

Serra de Montgrony Bisbat de Vic Col·locació d’una barana de fusta al pla de Sant Pere 7.549,18 €

al santuari de Montgrony

Cingles de Bertí Ajuntament de Instal·lació de plafons informatius de l’espai 4.230,00 €

Sant Bartomeu

del Grau

Cingles de Bertí Ajuntament Instal·lació de plafons informatius de l’espai 4.230,00 €

de Sobremunt

Cingles de Bertí Ajuntament de Instal·lació de plafons informatius de l’espai 4.230,00 €

Santa Cecília

de Voltregà

Muntanyes de Rocacorba Consell Comarcal Condicionament d’una xarxa de senders a l’entorn 8.332,16 €

del Gironès del massís de Rocacorba

Capçaleres del Ter Consorci PGEIN Condicionament de camins a l’EIN Capçaleres 13.676,40 €

i del Freser del Ripollès del Ter i del Freser

Serra d’Ensija –els Rasos Consorci de la Condicionament d’una zona d’aparcament 18.000,00 €

de Peguera Ruta Minera

Serra de Llaberia Consorci de la Col·locació de diferents elements de senyalització 10.694,53 €

Serra de Llaberia

Albareda de Santes Creus Diputació Condicionament i millora de l’Albareda 23.254,97 €

de Tarragona

Delta del Llobregat Joan Castan Inundació temporal de camps de conreu per 12.000,00 €

Escolano afavorir la gavina corsa

Massís del Montseny Josep Mataró Millora de l’hàbitat de l’alzina monumental 17.980,00 €

Clopés

Serra de Llaberia Organització Instal·lació d’un observatori per observar les aus 9.000,00 €

Ecologista l’Escurçó




El Montmell Pasqual Molina Condicionament d’un corral a Aiguaviva 4.288,00 €

Ramos

Prepirineu Central Català Ajuntament de Millora de la cabana ramadera de Sangonelles 29.983,58 €

la Vansa i Fórnols

Prepirineu central català Ajuntament Condicionament de la font del prat de Cordes 22.968,00 €

d’Odèn

Artiga de Lin Ajuntament Millora de la cabana ramadera de la Montanheta 9.009,95 €

de Vilamòs

Mas de Melons Ajuntament Condicionament de la font del Clinc-clinc 29.218,71 €

de Castelldans i de la font de les 13 piques

Serra del Montsec Ajuntament Restauració i millora de la cova dels muricecs, 30.000,00 €

de Llimiana i projecte per a l’adequació i la regulació

d’accés a la cova

Ribera de l’Ebre a Flix Ajuntament Actuacions de protecció, restauració i millora d’hàbitats 30.000,00 €

de Flix a l’espai natural protegit Ribera de l’Ebre a Flix

Aigüestortes Ajuntament Espot Enderroc de l’edificació dels Clots de la Bassa 30.000,00 €

Vall Alta de Serradell Enric Barrull Construcció d’una pleta per tancar bestiar, instal·lació 9.000,00 €

i Serra de Sant Gervàs Altarriba de pas canadenc i d’abeuradors

Serra de Sant Gervàs Esther Grau Arcas Construcció d’una pleta per tancar bestiar, 9.000,00 €

instal·lació de pas canadenc i d’abeuradors

Valls de Sió – Llobregós Roser Noguer Condicionament de la bassa dels Camats mitjançant 8.850,00 €

Enríquez feines de neteja i canalització de l’aigua

Valls de Sió – Llobregós Isidre Colomes Restauració de la font de Can Espinal 9.000,00 €

Sanjuan

Secans del Segrià – La Agrícola Millora de l’hàbitat de nidificació de la trenca, 8.030,35 €

Garrigues Leridana, SA dos únics nuclis de cria

Valls de Sió – Llobregós Promoci, SA Condicionament de la font de la Masuca mitjançant 9.000,00 €

pedra del país, i habilitació d’un espai per a abeurador

Vall Alta de Serradell – Associació de Projecte d’adequació de l’antiga casa Sullà

Serra de Sant Gervàs Veïns de Sapeira per a ús públic 9.000,00 €

Prepirineu central català Ajuntament de Construcció d’un mirador a Coll de Port 28.793,97 €

Josa i Tuixén

Valls de Sió – Llobregós/ Consell Comarcal Obertura i condicionament de sender amb la 19.200,00 €

Vall del Riu Llobregós de la Segarra instal·lació de senyals d’orientació

Aigüestortes EMD Senet Condicionament de la zona a l’aire lliure 29.800,00 €

d’Estarreondo a Aigüestortes

Aigüestortes Consell Comarcal Habilitació de zones per a l’ús recreatiu del 29.950,00 €

de l’Alta Ribagorça Selencar de Llesp a Aigüestortes

Prepirineu central català/ Ajuntament Adequació de l’àrea de lleure de la Creu del Codó 29.179,80 €

serra de Busa, dels Bastets de Guixers

i Lord

Vall Alta de Serradell – Ajuntament del Recuperació i millora del camí tradicional 24.173,26 €

serra de Sant Gervàs Pont de Suert de la Creu del Ferri

Vall Alta de Serradell – Ajuntament Senyalització dels senders de la Terreta 30.000,00 €

serra de Sant Gervàs de Tremp i condicionament del sender de Sapeira

a la Torre de Tamúrcia

Aiguabarreig Segre – Ajuntament Adequació del paratge de Sant Miquel de Ratera 8.127,81 €

Noguera Ribagorçana d’Alguaire

Mas de Melons-Alfés Ajuntament Condicionament del parc del Sastre Coix 13.160,95 €

d’Artesa de Lleida




Baix Aran Ajuntament Condicionament de zones d’aparcament 27.000,00 €

de Canejan per a visitants a Sant Joan de Toran, Pradet i Porcingles

Serres de Busa-els Bisbat de Solsona Condicionament d’un tram de sender 9.000,00 €

Bastets-Lord que puja a la Mola del Lord (santuari de Lord)

Serra de Busa Pere Pujol Riart Millora del sistema de reg per al manteniment 9.636,79 €

de prats humits

Vall de Serradell Ajuntament de Condicionament i senyalització de diversos 17.523,49 €

la Conca de Dalt senders de la vall de Serradell

Ribera Salada Francisco Rovira Millora del camí d’accés al riu Fred 9.000,00 €

Corominas

Aiguabarreig Segre- Ajuntament Senyalització i millora de l’itinerari del bosc 26.456.40 €

Noguera Ribagorçana de Corbins de ribera de l’Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament Construcció d’una palanca de fusta peatonal 27.000,00 €

de Das sobre el riu Segre

Serra de Pàndols-Cavalls Ajuntament Col·locació de tres plafons interpretatius al balneari 17.815,45 €

de Gandesa de la Fontcalda

Serra de Montsià Ajuntament Adquisició d’equipament per al punt d’informació 20.581,42 €

de Freginals i audiovisual per a donar a conèixer la Serra del Montsià

Tossa Plana de Lles- Ajuntament Millora de la xarxa de senders a Ger 24.305,64 €

Puigpedrós de Ger

Estanys de Basturs Ajuntament Àrea interpretativa de la vall de la Jepa: 20.448,86 €

d’Isona i Conca diverses actuacions de millora

Dellà

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament Construcció d’una palanca de fusta peatonal 27.000,00 €

d’Isòvol sobre el riu Segre

Aiguabarreig Segre-Cinca Ajuntament de la Senyalització interpretativa a la Granja 24.546,53 €

Granja d’Escarp d’Escarp i al mirador de l’ermita de Sant Jaume

Baish Aran Ajuntament Adequació de l’àrea recreativa de la cabana 27.000,00 €

de Les de Pinsoeres

Serra de Sant Gervàs, ADF de Tremp Instal·lació de plafons informatius i descriptius 9.000,00 €

Alta Vall de Serradell del territori

Serra de Sant Gervàs, Assoc. Guies Senyalització dels senders de la Terreta, 9.000,00 €

Alta Vall de Serradell del Pallars, Sant Gervàs, Gurp i Castellet

i Collegats lo Trencalòs

Ribera Salada Ajuntament Arranjament i millora dels talussos i els accessos 10.123,74 €

de Lladurs a l’àrea recreativa

Tossa Plana de Lles- Ajuntament de Millora de la xarxa de senders a Lles de Cerdanya 26.948,52 €

Puigpedrós Lles de Cerdanya

Tossa Plana de Lles- Ajuntament Millora de la xarxa de senders a Meranges 26.948,63 €

Puigpedrós de Meranges

Serres de Pàndols- Ajuntament de Àrea interpretativa de la Vall de la Jepa: 20.448,86 €

Cavalls Prat de Comte diverses actuacions de millora

Serra de Montsià Ajuntament Millora de l’accés i renovació de la senyalització 6.779,60 €

de Sant Carles a la xarxa d’accessos principals del Camí

de la Ràpita de Mata-Rodona

Serra del Montsec Ajuntament Obertura i condicionament del camí 26.998,58 €

de Sant Esteve de Sant Martí de les Tombetes

de la Sarga

Serra de Montsià Ajuntament Creació de zona d’acollida de visitants, aparcament 25.895,66 €

d’Ulldecona de vehicles, i itinerari interpretatiu al Mas de Comú




Aigüestortes Ajuntament Ordenació de l’ús públic del Selencar de Barruera 27.000,00 €

de la Vall de Boí

Artiga de Lin Conselh Generau Realització d’un itinerari de natura a la capçalera 27.000,00 €

d’Aran del riu Joeu

Aiguabarreig Segre- Fundació Construcció d’una caseta per a anelladors 9.000,00 €

Noguera Ribagorçana Territori i Paisatge

Serra del Montsec Consell Comarcal Condicionament i recuperació de senders 26.682,55 €

del Pallars Jussà

Tossa Plana de Lles- EMD Aransa Millora de la xarxa de senders a Aransa 26.891,48 €

Puigpedrós

Ribera de l’Ebre a Flix Grup de Natura Actuacions de manteniment per a la protecció, 18.000,00 €

Freixe restauració i millora dels hàbitats fluvials

La Corbatera Ajuntament Inversions en l’ordenació dels usos públics 30.000,00 €

de Sallent a la zona humida de la Corbatera

Aiguamolls de la Bòbila Ajuntament Inversions en protecció, restauració i millora 30.000,00 €

de Santpedor dels hàbitats als aiguamolls de la Bòbila

Basses de Can Dimoni Ajuntament Inversions en protecció, restauració i millora 30.000,00 €

de Sant Boi dels hàbitats a les basses de Cal Dimoni

de Llobregat

Bassa de l’Estany- Consorci de Ordenació dels usos públics i difusió dels valors 28.083,60 €

Estany d’Ivars i Vila-sana l’Estany d’Ivars- ambientals de la Bassa de l’Estany

Vila-Sana

Pantà de l’Arròs Ajuntament Inversions en protecció, restauració i millora dels 30.000,00 €

d’Alcarràs hàbitats i dels hàbitats d’espècies al pantà de l’Arròs

Integració i suport als consorcis de gestió d’espais naturals protegitsDurant el 2006, la Generalitat de Catalunya s’ha integrat, mitjançant elDepartament de Medi Ambient i Habitatge, a 6 consorcis d’ens locals que tenen la finalitat principal de promoure una gestió activa dels valors naturals d’espaisinclosos al PEIN. Aquests consorcis són:— Consorci de l’Alta Garrotxa (Acord CPT/107/2006, de 12 de setembre)— Consorci de les Gavarres (Acord CPT/108/2006, de 12 de setembre)— Consorci de l’Estany (Acord CPT/197/2006, de 21 de novembre)— Consorci de la serra de Llaberia (Acord CPT/197/2006, de 21 de novembre)— Consorci del parc de la Serralada Litoral (Acord GOV/230/2006, de 27 dedesembre)

Mitjançant aquesta integració als consells plenaris respectius, el DMAHconsolida la seva participació i col·laboració amb aquests ens, en línia amb laconcepció de cercar la corresponsabilitat dels ens locals en la conservació delsvalors naturals. Aquesta integració facilitarà la transferència de recursos econòmicsals consorcis perquè puguin dur a terme la seva activitat de forma eficient.

El Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural té encomanada la tasca de proveir econòmicament els consorcis que es dediquen a la conservació del medinatural. Aquests imports es dediquen a la consolidació de les oficines tècniques,a la inversió sobre el terreny i a la contractació d’estudis i projectes.

Enguany, el DMAH també s’ha integrat al consorci de l’espai agroforestal de Gallecs.


Altres actuacions de gestió en espais naturals protegitsA l’espai d’interès natural de Castell-Cap Roig hi ha una sèrie d’edificacions en malestat de conservació, que comporten perill als visitants d’aquest paratge. Aquestany 2006, s’ha enderrocat una part de l’estudi Sert, atès el perill que hi havia quecaigués en qualsevol moment. S’ha iniciat la tramitació per a la conservació i lareforma parcial dels edificis de platja de Castell i també s’ha iniciat la tramitacióper a la contractació de la direcció d’obres. S’ha reeditat el tríptic de Castell-CapRoig amb alguns canvis. S’ha renovat el conveni amb l’Ajuntament de Palamós perhabilitar una zona d’aparcament a la platja de Castell i tancar els accessos al trànsitrodat. Finalment, s’han adequat els usos públics de la platja de Castell, amb lainstal·lació d’aparcabicis, bancs i papereres, i la substitució dels plafonsinterpretatius que estaven en mal estat.

Durant el 2006, s’han finalitzat els treballs del projecte INTERREG III La Vallde la Garona, un territori transfronterer. S’ha finalitzat el pla de gestió dels espaisde la xarxa Natura 2000 Baish Aran i arriu Garona, així com l’actuació derevegetació dels marges del Garona a Salardú. D’altra banda, s’ha realitzat unaactuació de millora dels hàbitats de la perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis) permillorar-los la disponibilitat d’aliment. S’ha realitzat la recuperació integral delcamí transfronterer conegut com a “Camin dera Ierla dera Canau”, així com eltram de Ticorbic, que facilita la connexió amb els senders francesos, tant localscom de gran recorregut. Finalment, s’han instal·lat 4 plafons interpretatius delmedi natural en indrets molt freqüentats en temporada estiuenca.

S’han realitzat dues actuacions per defensar els hàbitats litorals de lasobreocupació d’espècies al·lòctones. Una actuació ha estat l’eliminació de la coberta vegetal d’ungla de gat o bàlsam (Carpobrotus sp.) perquè esrestableixin comunitats vegetals autòctones en un sector del terme municipal de Begur. L’altra, l’eliminació de la figuera de moro (Opuntia ficus-indica) del sectorde la Punta del Pi, al terme municipal de Portbou, a l’Alt Empordà, amb l’objectiuque les comunitats de flora endèmiques no vegin compromesa la sevasupervivència. Finalment, s’ha contractat el seguiment ambiental de les duesactuacions per tenir constància científica de l’evolució de la regeneració i del’efectivitat dels treballs realitzats.

S’han realitzat un conjunt d’accions a l’espai d’interès natural del massís de les Cadiretes, que ha consistit en la senyalització d’accés de l’espai i en laredacció d’un estudi per avaluar la compatibilitat entre els objectius de conservacióde la biodiversitat i l’activitat de l’escalada a l’espai, en col·laboració amb tècnicsdels Serveis Territorials del DMAH a Girona. Sobre la base d’aquest estudi espromourà la regulació de les activitats esportives en aquest espai.

A l’espai de les Gavarres, s’ha contractat el manteniment de la ruta delsecosistemes a la vall de Sant Daniel, a fi que es disposi d’un camí interpretatiu del medi per a una utilització social alta.

S’han condicionat dues zones d’aparcaments als accessos de l’espai d’interèsnatural de la serra Cavallera, una al Colldejou i l’altra a Sant Martí d’Ogassa.

A l’espai del massís de les Salines s’ha ordenat l’ús públic al voltant delsantuari de la Mare de Déu de les Salines. S’han instal·lat diversos tancaments a les zones d’aparcament, s’han refet les escales d’accés a la font i s’han restauratuns murs de pedra seca.

L’any 2006 ha estat el segon exercici del Projecte Life-Natura Recuperació del’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter, portat a terme per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, i en què col·labora la Direcció General del Medi Natural.Aquest any, en continuïtat amb l’any passat, s’han retirat tortugues exòtiques deFlorida, s’han criat tortugues d’estany autòctones (Emys orbicularis) i s’ha fet una


campanya de sensibilització. Alhora, s’ha invertit per a la recuperació d’estanystemporals i per a la creació de noves zones humides. Aquesta actuació permetràdisposar d’un nucli estable i reproductor de la tortuga d’estany autòctona,raríssima en el conjunt de Catalunya, i que apareix a l’Annex II de la Directivad’hàbitats.

L’Associació Mediambiental La Sínia, amb el suport de la DGMN, ha portat a terme la restauració d’alguns punts del bosc de ribera a l’espai d’interès naturalde la desembocadura del riu Gaià, a més d’altres actuacions de maneig delshàbitats i d’ordenació de l’ús públic a l’espai.

El Grup de Natura Freixe ha continuat rebent suport de la DGMN per dura terme diverses actuacions de gestió a les riberes de l’Ebre a Flix i la reservanatural de Sebes.

L’entitat DEPANA ha invertit part del finançament aportat per la DGMN enl’edició de material pedagògic de Tamarit-Punta de la Móra i en la instal·lació deplafons interpretatius del medi. Alhora, s’ha col·laborat en les despeses relatives al personal de gestió de la zona, que efectua tasques d’informador ambiental delsvalors de l’espai als banyistes de la zona durant els mesos d’estiu.

S’ha signat un conveni de col·laboració per a la gestió de l’espai protegit de la sèquia Major, entre l’Ajuntament de Vilaseca, l’empresa Port Aventura, SA,propietària dels terrenys, i el DMAH.

Seguint amb la línia de col·laboració iniciada ja fa anys amb l’associació Xarxade Custòdia del Territori (XCT), ha rebut un ajut de 60.922,66 € per als projectesestratègics que desenvolupa en la línia del reforçament de les entitats querepresenta, així com per al desenvolupament de les eines relatives a la custòdia.

Protecció d’hàbitats

Protecció de les zones humidesEnguany s’ha executat la primera fase de la redacció del Pla de protecció de leszones humides de Catalunya, consistent en l’actualització de l’inventari i de labase de dades associada, i l’elaboració d’una primera proposta de Pla de protecció.

Amb l’elaboració del Pla de protecció de les zones humides de Catalunya, es pretén garantir la conservació dels valors ecològics, paisatgístics, productius,científics i culturals de cada zona humida mitjançant la regulació dels seus usos i activitats, la protecció de les zones humides amb un interès més elevat i el foment de les activitats tradicionals desenvolupades per la població local.

D’altra banda, el pla esmentat preveu recuperar i restaurar la flora, la fauna i els recursos hídrics de les zones humides, que actualment estan degradades acausa tant de les activitats incompatibles amb la seva naturalesa com per lesaccions puntuals negatives que s’hi ha realitzat, mitjançant la regulació dels usosi les activitats dins del seu territori o, fins i tot, amb la possibilitat de canviar elsusos del sòl.

Finalment, amb la realització d’aquest pla s’establiran les línies d’acció quepermetran una valorització dels recursos naturals de les zones humides i s’hifomentarà l’establiment d’activitats científiques i culturals, d’oci i esbargiment, etc.

D’acord amb l’Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturalsprotegits de Catalunya, i d’acord amb la línia 4 d’aquesta ordre, s’hansubvencionat aquest any diverses actuacions destinades tant a inversions per al’ordenació dels usos públics i la difusió dels valors ambientals com a actuacionsde protecció, restauració i millora dels hàbitats i els hàbitats d’espècies de les zoneshumides incloses a l’Inventari de zones humides de Catalunya.


En la convocatòria del 2006 s’han finançat 5 actuacions, amb un import totalde 146.283,60 €:— Ajuntament de Sallent, a la zona humida de la Corbatera— Ajuntament de Santpedor, als aiguamolls de la Bòbila— Ajuntament de Sant Boi del Llobregat, a la zona humida de les basses de calDimoni— Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, al sector de la bassa de l’Estany— Ajuntament d’Alcarràs, al pantà de l’Arròs

Programa de conservació del medi maríDurant aquest any s’ha continuat elaborant una primera versió d’aquest programa,la finalitat principal del qual és conservar, protegir i recuperar els hàbitats marinsi assolir el bon estat ecològic de la biodiversitat marina.

Programa de conservació de la biodiversitat al medi agrariLa principal finalitat del Programa és la conservació de la biodiversitat present alshàbitats agraris mitjançant els objectius següents:— Adquirir més coneixement i millor sobre els hàbitats agraris i la sevabiodiversitat associada.— Conservar els hàbitats agraris i la biodiversitat associada.— Compatibilitzar les pràctiques agrícoles amb la conservació dels hàbitatsd’interès.— Divulgar els valors naturals dels hàbitats agraris, com també els beneficis socialsi econòmics que comporta la seva conservació per al conjunt de la població.

El programa té l’objectiu de recopilar i millorar la informació existent, avaluarposteriorment les necessitats d’intervenció en els hàbitats agraris i, finalment,aconseguir-ne la conservació mitjançant diverses mesures tant de planificació,com de gestió i divulgació.

Manual de conservació d’hàbitats agrarisS’ha enllestit el contingut d’un manual destinat a tècnics i professionals de l’àmbitagrari i la conservació de la natura. L’objectiu és produir una eina pràctica queesdevingui una referència per a l’aplicació de les mesures de conservació de labiodiversitat en finques amb contractes globals d’explotació i finques productivesen general.

S’ha sol·licitat i s’ha rebut la revisió i les aportacions i les esmenes del’esborrany de les principals organitzacions implicades.

Seminari tècnic sobre gestió i millora d’hàbitats en entorn agrariAquest seminari, que es va realitzar els dies 14 i 15 de novembre al Parc Natural delDelta de l’Ebre, s’adreçava a tècnics de la Direcció General del Medi Natural i delsServeis Territorials del DMAH. Durant el seminari es van presentar les novesmesures per a la conservació de la biodiversitat en l’àmbit agrari (condicionalitat,contractes globals d’explotació, PAC). Les persones participants van poder treballaren grups específics per tractar les problemàtiques concretes en els tipus d’hàbitatsagraris principals.

Col·laboració amb el DARP – Contractes globals d’explotacióEn el marc del desenvolupament dels contractes globals d’explotació previstos a la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària, que està duent a termeel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i dels quals s’ha realitzat durant


aquest any una prova pilot a 4 comarques catalanes, des del Servei s’ha col·laboratamb el DARP en la definició de quatre mesures de gestió referides al mantenimentde prats de dall, al manteniment de guarets en conreus de cereals de secà per a laconservació de la biodiversitat, al foment dels cereals de cicle llarg i a la sembra de cereals i lleguminoses en conreus abandonats.

Els contractes globals d’explotació són contractes entre l’Administració i unparticular, d’una durada de 5 anys, encaminats a millorar la gestió agrícola d’unafinca en aspectes ambientals i socioeconòmics.

Col·laboració amb el DARP – CondicionalitatLa condicionalitat és un conjunt de requisits de gestió agrícola en matèria de mediambient, entre altres matèries, d’obligat compliment per part dels beneficiaris de determinats ajuts europeus (Reglament CE 1782/2003).

La normativa d’aplicació, entre altres, inclou les directives referents tant a la conservació de les aus silvestres com dels hàbitats naturals.

D’acord amb aquesta obligació de protecció del medi natural per part delsagricultors, i en el marc del protocol sobre l’aplicació de la condicionalitat signatpel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca, s’ha elaborat una fitxa informativa que el DARP ha distribuïtentre els possibles beneficiaris dels ajuts condicionats. De la mateixa manera, s’ha participat en una jornada informativa per als inspectors del DARP que han de controlar l’aplicació de la condicionalitat.

Intervenció en la planificació territorial i sectorialS’ha continuat facilitant tota la informació disponible per elaborar els estudis debase dels plans territorials que elabora el Departament de Política Territorial iObres Públiques, i s’han seguit elaborant informes tècnics per a la fase de redaccióde la memòria ambiental, en el procediment d’avaluació ambiental de plans iprogrames.

Concretament, s’ha informat sobre el Pla de ports de Catalunya, el Pla directorurbanístic del Bages, el Pla director territorial de l’Empordà, el Pla directorterritorial de la Garrotxa i el Pla territorial de les comarques de Ponent.

Via Verda Sant Llorenç-CollserolaS’ha presentat una primera proposta de treball de l’àmbit i l’abast del projecte de laVia verda Sant Llorenç-Collserola, als ajuntaments implicats. Els objectius que espoden aplicar a la Via verda poden combinar la conservació de la biodiversitat,l’aprofitament ciutadà de l’espai mitjançant una ordenació de l’ús públic adequadai la promoció d’accions de valor afegit que revaloritzin el territori tot mantenint-ne les característiques naturals, culturals i paisatgístiques.

Actuacions de difusió i divulgació

Acte públic del Dia mundial de la biodiversitat i altresAmb motiu de la celebració d’aquest dia, es va realitzar, el 22 de maig de 2006, un acte públic a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona on es vapresentar la nova pàgina web dels hàbitats a Catalunya, i els tres primers volumsdel Manual dels hàbitats, entre altres projectes d’informació sobre la biodiversitatde Catalunya.

Així mateix, es va col·laborar en les jornades d’estudi sobre l’espai d’interèsnatural de les serres de Milany i de Santa Magdalena i del Puigsacalm i Bellmunt,i en les jornades sobre el seguiment de la diversitat biològica.


Actualització de la pàgina web dels hàbitatsCom a fase final del projecte de la primera versió de la Cartografia dels hàbitatsa Catalunya, es va actualitzar i renovar completament al web del DMAH tota lainformació disponible i actualitzada sobre els hàbitats. A la pàgina s’hi pot trobarinformació general sobre els hàbitats, el projecte de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, una fitxa de cada hàbitat, un apartat amb un recull de documentsrelacionats amb els hàbitats i el projecte, i un cercador d’hàbitats.

Manual dels hàbitats a CatalunyaS’han editat tres nous volums del Manual dels hàbitats a Catalunya: el volum IV(vegetació arbustiva i herbàcia, grup 3a), V (vegetació arbustiva i herbàcia, grup 3b)i VIII (terres agrícoles i antròpiques, grup 8).

S’ha editat també el Manual de butxaca del mapa de la Cartografia delshàbitats a Catalunya, com a complement dels mapes dels hàbitats i en formatde llibret de camp per ajudar a interpretar la llegenda dels mapes.

Publicacions sobre espais naturals protegitsS’ha editat un tríptic informatiu, en col·laboració amb l’Ajuntament de l’Ametllade Mar, sobre els espais naturals protegits de la plana de Sant Jordi i del cap deSantes Creus.

La Direcció General del Medi Natural abasta un àmbit competencial molt ampli,complex i interrelacionat que es reflecteix administrativament en les diferentsunitats constitutives de la seva estructura (unitats competents en protecció de lafauna i la flora i animals de companyia, planificació i gestió de l’entorn natural,parcs naturals, boscos públics i privats, prevenció d’incendis forestals, control iregulació de les activitats cinegètiques i la pesca continental, així com l’actuaciódel Cos d’Agents Rurals).

D’altra banda, la Direcció General del Medi Natural, d’acord amb les sevescompetències, forma part de la Ponència Ambiental del Departament de MediAmbient i Habitatge. Aquest és l’òrgan ambiental de la Generalitat de Catalunya i,com a tal, ha d’emetre el seu pronunciament sobre la compatibilitat ambientaldels plans, projectes i activitats tramitats per la Generalitat, prèviament a la sevaaprovació o autorització.

La Unitat d’Avaluació Sectorial de la Direcció General del Medi Natural,integrada a la Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat, té com a missiócoordinar i instruir la participació de la Direcció General en la Ponència Ambientaldins dels procediments d’avaluació ambiental de plans, projectes i activitats, aixícom proposar les mesures de protecció de la biodiversitat relatives a plans,projectes i altres actuacions que, per les seves competències, són requerides a laDirecció General del Medi Natural per la resta d’òrgans de la mateixa Generalitato per altres administracions (Administració general de l’Estat i Administració local).

FuncionsLes funcions principals de la Unitat d’Avaluació Sectorial són:— Coordinar la participació de la Direcció General del Medi Natural dins de laPonència Ambiental en l’avaluació ambiental de plans i projectes, en el seguimentde la seva execució, i en els procediments d’autorització i llicència ambientalregulats per la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’administració ambiental.— Supervisar i coordinar l’emissió de l’informe d’abast sobre biodiversitat delsestudis d’impacte ambiental d’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre

Unitat d’AvaluacióSectorial de la DireccióGeneral del MediNatural


avaluació dels efectes de determinats plans i programes al medi ambient, així coml’emissió dels informes sobre al·legacions i consultes referents a la protecció de labiodiversitat adreçades a la Direcció del Medi Natural.— Proposar l’adopció de mesures de protecció de la biodiversitat per als plans,projectes i activitats que li són sol·licitades.— Emetre informes tècnics que li siguin requerits sobre projectes de lleis inormatives sectorials sotmesos a consulta institucional a la Direcció General delMedi Natural, sobre consultes de la Comissió Europea o òrgans de control, i sobrepreguntes i qüestions parlamentàries referents a la repercussió de plans i projectessobre la biodiversitat.— Assistir i assessorar tècnicament les comissions i òrgans col·legiats participatsper la Direcció General que li siguin assignats.— Assistir i col·laborar en grups de treball i de coordinació d’acord amb les sevescompetències.

Aquestes funcions requereixen valorar l’efecte específic sobre la biodiversitatde plans i projectes de naturalesa molt diferent (carreteres, ferrocarrils, ports iobres marítimes, dragatges, emissaris submarins, aeroports i helioports, línieselèctriques, obres hidràuliques, canals i regadius, camins i pistes forestals,concessions d’aigües, plans territorials i plans sectorials, etc.) Obliguen a adaptar-secontínuament a la temàtica tècnica concreta de l’expedient i al coneixement de lanormativa específica vigent relacionada amb el pla, projecte o activitat i amb lanormativa i directrius sobre biodiversitat.

Cal considerar que les mesures d’integració i protecció de la biodiversitatproposades per als projectes, plans i activitats poden tenir una repercussió moltimportant en el pressupost de l’obra i, per tant, en la seva viabilitat econòmica.

Finalment, cal subratllar la integració assolida entre totes les unitatsconstitutives de la Direcció General del Medi Natural en relació amb la valoracióde plans i projectes d’enginyeria, conjuntament amb les direccions generals deQualitat Ambiental i de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.

Activitat de la Unitat d’Avaluació SectorialDurant el 2006, la Unitat d’Avaluació Sectorial ha estat constituïda per 2 biòlegs,1 enginyera tècnica de mines, 1 administrativa i 1 enginyer de camins, canals iports, com a responsable de la unitat. Tots els membres tenen molts anysd’experiència en avaluació de projectes i activitats, cosa que els ha permèsdesenvolupar un gran volum de feina molt diversa i complexa i assolir elsrigorosos terminis dels procediments administratius.

Així doncs, l’activitat de la unitat es pot sintetitzar de la manera següent:

Coordinació i suport a la participació de la Direcció General del Medi Natural dins de laPonència Ambiental en l’emissió de:— 51 declaracions d’impacte ambiental de projectes d’infraestructures i instal·lacionsno sotmeses a la Llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administració ambiental.— 57 pronunciaments sobre l’aplicabilitat del tràmit d’avaluació d’impacteambiental de projectes d’infraestructures i instal·lacions no sotmesos a la Llei 3/98d’intervenció integral de l’administració ambiental.— 132 propostes de resolució d’autorització ambiental regulades per la Llei 3/98d’intervenció integral de l’administració ambiental.— 24 resolucions d’autorització ambiental regulades per la Llei 3/1998d’intervenció integral de l’administració ambiental.— 30 resolucions d’incorporació de canvi no substancial de projecte.


— 2 resolucions d’incorporacions de canvi a l’autorització ambiental.— 9 pronunciaments sobre subjecció o no al tràmit d’avaluació d’impacteambiental d’activitats tramitades d’acord amb la Llei 3/1998 d’intervenció integralde l’administració ambiental.— 4 declaracions d’impacte ambiental i informe integrat sobre llicènciesd’activitats.— 62 propostes de resolucions de control.— 21 resolucions de control.

Emissió de 245 informes tècnics sobre protecció de la biodiversitat— 22 informes requerits per la Direcció General de Polítiques Ambientals iSostenibilitat dins del procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectesd’infraestructures.— 8 informes d’abast sobre el contingut i el nivell d’aprofundiment en relació ambel medi natural que cal desenvolupar per als estudis d’impacte ambiental deprojectes requerits per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.— 34 informes sectorials sobre projectes sol·licitats per diversos òrgans iadministracions (ACA, DPTOP, administracions de l’Estat i local).— 6 informes sobre plans territorials (DGPAS i DPTOP).— 3 informes sobre plans sectorials (ACA i DPTOP).— 13 informes sobre pistes forestals sol·licitats pel Centre de la Propietat Forestal.— 57 informes de suficiència i idoneïtat dins de la tramitació d’activitats sotmesesa la Llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administració ambiental sol·licitats perla Direcció General de Qualitat Ambiental.— 102 informes d’avaluació del sector medi natural dins de la tramitaciód’activitats sotmeses a la Llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administracióambiental sol·licitats per la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Coordinació interna entre les diferents unitats de la Direcció General— L’activitat de coordinació entre les diferents unitats de la Direcció General hagenerat la realització de 68 consultes formals sobre protecció i gestió de la fauna, 4 consultes formals sobre gestió forestal de boscos públics i camins ramaders, 3 consultes formals sobre planificació i gestió de l’entorn natural, 4 consultes sobre parcs naturals, contactes habituals entre els diferents serveis per a laprevenció d’incendis forestals i reunions constants de coordinació interna.

Emissió d’informes sobre projectes de llei i normativa sectorial i requeriments d’òrgansde control i altres sol·licituds externes— 5 informes sobre la normativa tramitada per la Generalitat de Catalunya.— 1 revisió de sol·licitud d’informació pel síndic de greuges.— 3 al·legacions i queixes particulars adreçades a la Direcció General.

Participació tècnica en comissions i grups de treball— Durant aquest any, la Unitat d’Avaluació Sectorial ha participat activament en4 comissions interdepartamentals de temàtica diversa i en 2 jornades de formacióorganitzades per la Direcció General de Qualitat Ambiental sobre els aspectesrelacionats amb la protecció de la biodiversitat en els procediments d’adequaciód’activitats a la Llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administració ambiental, i els aspectes del medi natural relacionats amb la suficiència i idoneïtat delsprojectes d’activitats.


Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Diversitat

Secció de foment i protecció de la fauna i la floraEl Departament de Medi Ambient i Habitatge desenvolupa plans per protegirespècies de fauna autòctona les poblacions de les quals estan sotmeses a pressionsque actuen negativament sobre la seva evolució. Els plans de protecció se centrenprincipalment a mantenir i millorar-ne els hàbitats naturals, realitzar-ne elseguiment de les poblacions i evitar els impactes negatius de les activitatshumanes. També es porten a terme reintroduccions al medi natural amb elcontrol, el marcatge i el seguiment corresponents.

Així mateix, hi ha actuacions que són transversals per a moltes espècies i quees concreten al final de les actuacions específiques.

Enguany, les espècies més importants que són objecte de protecció i d’estudihan estat les següents:

Espècies amb què es realitza un maneig important:— Trencalòs— Xoriguer petit— Esparver cendrós— Àguila cuabarrada— Gall fer— Trenca— Alosa becuda— Tortuga mediterrània— Margaritifera auricularia— Cranc de riu autòcton— Visó europeu— Visó americà— Tritó del Montseny

Espècies amb un seguiment i/o estudis específics:— Ós bru— Sisó— Llúdria— Ganga i xurra— Perdiu blanca— Procellariiformes al litoral— Arpella vulgar— Gaig blau— Corb marí emplomallat

Projectes LIFE

Gavina corsa – LIFE 02/NAT/E/8612El projecte LIFE Conservació de la gavina corsa a Catalunya va ser aprovat el julioldel 2002 i s’ha acabat l’agost del 2006. El seu objectiu era la consolidació de lapoblació a la Mediterrània occidental. Tenint en compte les dades de poblacióreproductora del 2006, es pot dir que aquest objectiu s’ha assolit.

Aquest projecte ha estat coordinat amb les administracions de la ComunitatValenciana i la regió de Múrcia, cadascuna amb projectes LIFE sobre l’espècie. Aixímateix, cada any s’ha participat en les reunions del Grup de Treball de la gavinad’Audouin, que depèn del Ministeri de Medi Ambient.

La zona principal de treball ha estat el delta de l’Ebre i, secundàriament, el delta del Llobregat.

Servei de fauna, flora ianimals de companyia


Com cada any que ha durat el projecte, durant el 2006 s’ha realitzat unseguiment dels paràmetres biològics de la gavina corsa i del gavià argentat (com a espècie que interactua amb la gavina corsa). El nombre de parelles reproductoresde gavina corsa ha estat de 15.396; ha tingut un èxit reproductor de 0,48polls/parella i una mitjana de posta de 3 ous (64,7%). S’han anellat 1.466 polls de gavina corsa procedents de 15 nuclis i s’han realitzat 4.303 lectures d’anelles de plàstic.

El 2006, el nombre de parelles de gavià argentat ha estat de 8.013.També s’ha continuat realitzant un seguiment dels depredadors terrestres que

hi ha al delta, per poder establir-ne un pla de control. Pel que fa al control selectiude gavià argentat, s’ha continuat fent, principalment, mitjançant el parafinat.

Així mateix, s’ha continuat el seguiment de les dues càmeres de vídeoinstal·lades a la punta de la Banya, que enregistren els moviments a la colònia.Aquestes imatges es poden observar en directe des de l’Ecomuseu-Centred’Informació del Parc Natural i des de la Casa de Fusta de l’Encanyissada, i tambés’han enregistrat digitalment per obtenir material audiovisual per a l’estudi de labiologia de l’espècie, així com per a la seva divulgació.

Pel que fa al delta del Llobregat, s’han inundat els camps de cal Roc, atesal’elevada concentració d’exemplars no reproductors que s’ha anat registrant durantels darrers anys, i la necessitat de disposar d’espais aptes per al descans d’aquestaespècie.

Finalment, s’ha editat un DVD divulgatiu dels resultats finals de tot el projecteLife, el qual ha estat coordinat amb la Comunitat Valenciana. A banda d’explicar-se els resultats del projecte, també s’hi han recollit aspectes de la biologia.

Centre de Fauna del Pont de SuertEl Centre de Fauna del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça, comprènun conjunt d’instal·lacions per al manteniment en captivitat d’exemplars de lesespècies següents: visó europeu (Mustela lutreola), llúdria euroasiàtica (Lutra lutra),cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), truita comuna (Salmo trutta fario).

Els objectius principals del centre són:— La recuperació de mamífers carnívors semiaquàtics i la seva reproducció encaptivitat. Desenvolupament del Programa de cria en captivitat de la poblacióoccidental de visó europeu, inscrit dins de l’Estratègia de conservació de l’espècie i que depèn del seu grup de treball.— Reproducció en captivitat del cranc de riu autòcton com una de les actuacionsprèvies del Pla de recuperació de l’espècie a Catalunya i manteniment d’un estocde crancs durant actuacions d’emergència (sequeres, buidament de canals, etc.).— Centre Piscícola Ribagorçana: la producció de truita comuna per a la repoblacióde rius i llacs de Catalunya.— Informació, divulgació i sensibilització de la població en general sobre laimportància i la conservació dels ecosistemes fluvials i de la seva biodiversitat, aixícom l’augment del coneixement i el recolzament dels ciutadans i institucionsrespecte de la conservació del visó europeu, la llúdriga i el cranc de riu com aespècies emblemàtiques dels nostres rius.— Recerca aplicada.

Programa d’educació ambientalEl Programa d’educació ambiental del Pont de Suert està basat en dues opcions de visita al centre:— Visites lliures: Durant l’horari d’obertura al públic, es permet l’accés lliureexclusivament a les instal·lacions de les llúdrigues, incloent-hi un passeig per una


bassa on es poden observar cignes, oques, collverds i truites. En tot moment, un treballador del centre pot atendre els visitants i efectuar-los les explicacionsoportunes sobre les activitats del centre o, en general, sobre la importància i la conservació dels ecosistemes fluvials i la seva biodiversitat.— Visites concertades: Adreçades especialment a escoles i centres formatius, peròobertes a qualsevol grup de públic en general amb un interès especial en la visita alcentre. Es tracta d’una visita guiada per treballadors del centre que s’inicia a la salad’interpretació amb una xerrada i la visualització d’un vídeo sobre la producció de truita comuna per a la seva repoblació. Es complementa amb els plafonsdivulgatius i els materials de participació que formen part de l’exposició fixa sobrela biodiversitat dels cursos fluvials i els seus boscos de ribera, incidint en laconservació d’espècies com la llúdriga o el visó europeu. A continuació es fa una a visita la piscifactoria, les basses de cranc de riu autòcton i les instal·lacions de lesllúdrigues.

En qualsevol cas, el centre de cria del visó europeu està tancat al públic permotius sanitaris i de tranquil·litat. Està pendent l’adquisició de materialaudiovisual per poder oferir als visitants la possibilitat de veure els exemplarsa través de càmeres o bé de gravacions fetes a tal efecte.

Durant el 2006, el nombre total de visitants ha estat de 4.800, dels quals 3.435han visitat el centre de forma lliure i 1.365 en visites concertades.

Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’EmpordàDes de principis de 2005, el centre ha estat gestionat des del Servei de Fauna. Les activitats s’han realitzat en estreta col·laboració amb la Fundació Privada deProtecció a la Fauna Roger Burlet mitjançant el conveni de col·laboració signatamb el Departament.

Durant l’any 2006, el Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls ha ingressatun total de 652 exemplars, dels quals 511 són aus, 42 mamífers i 99 rèptils.

Centre de Fauna de TorreferrussaLa finalitat principal del CRFS de Torreferrussa és guarir els exemplars d’animalsde fauna salvatge autòctona que estan ferits o desvalguts per recuperar-losclínicament, aconseguir que s’aclimatin a la vida lliure i retornar-los a la naturaamb garanties suficients perquè hi puguin sobreviure. Sense comptar els exemplarsobtinguts mitjançant la cria en captivitat, durant l’any 2006 han ingressat aTorreferrussa 3.539 exemplars ( 3.157 de vius i 382 casos forenses).

NRE. D’INGRESSOS/ANY

700

600

800

131 133169

229

381

233262

418

581

499

605652

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

0

400

300

200

100

500

1995


Aquestes xifres constaten que el CRFS de Torreferrussa continua sent el centrede Catalunya que rep més ingressos durant tot l’any i en confirma la progressió delsúltims anys. En els cinc últims anys, ha superat els tres milers d’exemplars ingressats.

D’aquests 3.157 exemplars vius, 515 corresponen a rapinyaires, 146 amamífers protegits, 1.700 a ocells protegits, 135 a rèptils protegits i, per últim, 1 a un amfibi protegit. La resta corresponen a fauna no protegida.

Així mateix, al CRFS de Torreferrussa es realitzen altres tasques relacionadesamb l’objectiu de retornar els exemplars a la natura amb garanties de sobreviure,com per exemple analitzar i identificar les causes d’ingrés dels exemplars per poderactuar sobre aquests problemes i així evitar que es repeteixin (senyalització delínies elèctriques, control en les àrees privades de caça, etc.).

Paral·lelament, el centre ha emès 167 informes a diferents estaments quedeterminen la causa d’ingrés i/o de mort de l’animal.

Tots els animals que ingressen al Centre de Recuperació de Fauna deTorreferrussa són examinats i reben una atenció inicial per determinar elsprocessos sanitaris que cal dur a terme. S’estableix la categoria clínica de l’animali es determina el seguiment que cal aplicar a l’exemplar ingressat.

El centre disposa d’equipaments i de qualificació per fer la majoria detractaments (intervencions quirúrgiques incloses) a gairebé totes les espècies de lafauna autòctona. Pel que fa a les analítiques, pot realitzar hemogrames i citologiesbàsiques. Els altres tipus d’analítiques més complexes es realitzen amb serveisexterns o a la Facultat de Veterinària de la UAB.

L’objectiu principal de la rehabilitació és poder retornar els exemplars a lanatura amb condicions per poder sobreviure. En aquests moments, Torreferrussa téun percentatge de rehabilitació del 53,97%. Durant el 2006, s’han alliberat 1.704exemplars.

Al marge de la recuperació clínica, es realitzen altres actuacions comdesenvolupar programes de conservació d’espècies d’animals en perill d’extinció(cria en captivitat i/o suport a les activitats de maneig de fauna, etc.).

Algunes de les actuacions més destacades de l’any 2006 han estat les següents:

Cria en captivitatEn l’àmbit de la cria en captivitat, actualment es duen a terme 4 projectes:

Xoriguer petit: el centre de Torreferrussa col·labora en el projecte per reintroduiraquesta espècie arreu de Catalunya. Actualment ja es disposa de 37 parelles ambous que formen el seu estoc de reproductors en captivitat. Durant l’any 2006 esvan produir un total de 123 polls. D’aquests, se’n va alliberar 116. La majoria delsexemplars van ser reintroduïts en dos llocs de Catalunya: Artesa de Lleida i al ParcNatural del Cap de Creus.

NRE. D’EXEMPLARS INGRESSATS/ANY

0

4.000

3.000

2.000

1.000

5.000

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

3.496 3.5393.043

4.672

3.008

2.050

1.0801.1001.1411.3011.2191.015707


Esparver cendrós: el centre de Torreferrussa és l’únic al món que reprodueixamb èxit aquesta espècie. Durant l’any 2006 es van criar 4 polls. Així mateix, lesfemelles han treballat com a mares adoptives alimentant polls trets del camp (untotal de 17 polls). Tots els exemplars han estat alliberats al Parc Natural delsAiguamolls de l’Empordà. Actualment, aquest projecte s’està clausurantprogressivament atesa la recuperació de la població de l’espècie.

Falco tinnunculus: aquesta espècie s’utilitza com a suport en la cria del xoriguerpetit: es disposa de 4 parelles, de les quals es va aconseguir 14 polls, que es vanalliberar mitjançant alliberament tutelat (hacking).

Òliba: es fa cria en captivitat d’aquesta espècie amb finalitats educatives. Els exemplars es donen a les associacions, als col·lectius o als particulars de totCatalunya que ho han sol·licitat. Els destinataris dels exemplars s’encarreguen defer les caixes niu en un indret on puguin arribar a criar i vetllen, durant tot el mesque pot durar l’alliberament, perquè rebin els controls i l’alimentació necessària.Durant l’any 2006 es van criar 10 òlibes.

Educació ambientalAl Centre de Torreferrussa, on es prioritza la recuperació de les espècies, no s’hanconstruït instal·lacions exclusivament dissenyades per a l’educació ambiental i,per tant, les visites queden restringides a col·lectius amb un interès molt específic(estudiants de biologia, cursos de maneig de fauna, etc.). Per aquest motiu, elnombre de visites ha estat de 15 grups amb un total de 270 persones. L’associacióMILOCA, vinculada al centre i encarregada de fer activitats educatives externes al centre, ha fet 21 xerrades (amb alliberament d’exemplars recuperats), a un totalde 1.026 persones. A més, han participat en diversos actes o fires.

Servei de gestió forestal

Programa de desenvolupament rural específic per a CatalunyaDins el Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR), el Servei deGestió Forestal ha portat a terme la gestió de les submesures següents dins lamesura Silvicultura:i2. Ampliació, protecció i millora de la superfície forestal (ens locals)Actuacions: projectes d’ordenació, plans tècnics de gestió i millora forestal, treballssilvícoles, camins.i3. Prevenció dels incendis forestals.Actuacions: treballs silvícoles de prevenció d’incendis, camins, punts d’aigua.i5. Compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de la fauna.Actuacions: preservació de sectors crítics.i6. Transformació i comercialització dels productes forestals.Actuacions: foment de les activitats industrials.

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR) inclou una sèried’ajuts en l’àmbit del medi natural. Els ajuts es financen d’acord amb el PDRespecífic de Catalunya aprovat per la Comissió de la Unió Europea en data 14 desetembre de 2000, per al període 2000-2006 (cofinançat per la Unió Europea, elMinisteri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya. Els destinataris d’aquests ajuts són associacions forestals,ens locals, persones jurídiques i propietaris de terrenys forestals.

La distribució del finançament per organismes és, d’acord amb el Programa dedesenvolupament rural de Catalunya, per a les submesures i2, i3 i i5, un 40% de la


Unió Europea, un 30% del Ministeri de Medi Ambient i un 30% del Departamentde Medi Ambient i Habitatge. Pel que fa a la submesura i6, la distribució és d’un70% de la Unió Europea, un 15% del Ministeri de Medi Ambient i un 15% delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

A la convocatòria de gestió forestal sostenible, en vista de l’esgotament delsrecursos pressupostaris del fons FEOGA del període 2000-2006 destinats a lamesura i en convocatòries anteriors, durant l’any 2006 només han estatcofinançats alguns dels expedients de la línia i3 (4 dels 6 expedients d’aquestalínia), on la relació va ser d’un 40% de la Unió Europea, un 60% delDepartament de Medi Ambient i Habitatge. La resta d’expedients atorgats al 2006, de les línies i2, part de la i3 (2 expedients dels 6 d’aquesta línia que no s’havien cofinançat) i la i5 han estat finançades en un 100% amb càrrec alspressupostos del DMAH. De la mesura i6, no se n’ha atorgat cap expedientdurant l’any 2006.

Els objectius específics d’aquestes mesures de foment són els següents:

i2. Ampliació, protecció i millora de la superfície forestalEls ajuts es destinen a les inversions efectuades a les forests amb l’objected’augmentar-ne significativament el valor econòmic, ecològic i social, sempreincloent actuacions dins les bones pràctiques silvícoles i amb la finalitat demantenir la superfície forestal arbrada i millorar-ne la qualitat. Les accions queintegren aquesta submesura es poden sintetitzar en:— Actuacions de forestació de terres no agràries, que inclouen ajuts a lesreforestacions, al manteniment i a la regeneració de zones afectades per catàstrofesnaturals.— Treballs silvícoles de millora, com estassades, aclarides, selecció de tanys i podes,etc.— Millora de suredes que integren actuacions com el tractament fitosanitari de lessuredes, el ratllat del suro, el despelagrinatge de suredes, la regeneració i la millorade suredes o la pela de suro i pelegrí de suredes cremades.— Vials que integren tant la construcció com la millora de camins i pistes forestals.— Redacció i revisió de projectes d’ordenació i de plans tècnics de gestió milloraforestal.

Durant l’any 2006 es van atorgar 81 expedients per un valor de 933.348,10euros de la convocatòria corresponent al període 2005-2006. D’aquests expedientsatorgats, l’any 2006 se’n van pagar 31.731,97 euros.

i3. Prevenció dels incendis forestalsLa submesura per prevenir incendis forestals inclou actuacions per construir imillorar vials aptes per a mitjans terrestres d’extinció d’incendis forestals, construirpunts de reserva d’aigua i obrir i mantenir línies de defensa contra incendisforestals dins dels perímetres de protecció prioritària definits pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Durant l’any 2006 es van atorgar 6 expedients per un valor de 102.293,15euros de la convocatòria corresponent al període 2005-2006. D’aquests expedients,durant l’any 2006 se’n va pagar 48.331,15 euros.

i5. Compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de la faunaLa línia de compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de lafauna té com a objectiu protegir determinades espècies emblemàtiques de la faunade Catalunya. Amb aquests ajuts es garanteix que, a les zones on hi ha presència


de sectors crítics d’aquestes espècies, no es realitzarà cap actuació que pugui afectarla fauna existent.

Durant l’any 2006 es van atorgar 2 expedients per un valor de 14.913 euros dela convocatòria corresponent al període 2005-2006. Dins d’aquesta convocatòria esvan pagar durant l’any 2006 expedients per un import de 14.913,12 euros.

i6. Transformació i comercialització dels productes forestalsEls ajuts d’aquest capítol pretenen fomentar la comercialització dels productesforestals amb la millora de la maquinària i els equipaments utilitzats en elsprocessos d’obtenció i transformació.

Durant l’any 2006 no es va atorgar cap expedient de la convocatòriacorresponent al període 2005-2006 de la línia i6.

Programa de desenvolupament rural per a les mesures d’acompanyamentUn dels elements integradors base del desenvolupament rural és l’aforestació de terres agràries, inclosa en un programa horitzontal per a tota Espanya.L’objectiu és incrementar la massa forestal en terrenys amb usos previs noforestals. Els beneficiaris d’aquesta mesura poden ser qualsevol entitat o personatitular dels terrenys agrícoles que hi vulgui plantar espècies forestals. Aquestamesura està cofinançada per la Unió Europea (40%), el Ministeri d’Agricultura(30%) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya (30%).

Actualment, d’aquest programa únicament se’n tramiten les primes de manteniment i les primes compensatòries ja compromeses d’expedientsd’aforestacions d’anys anteriors. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha pagat durant la campanya 2006 un total de 144.940,23 €, que corresponen a 148 expedients.

Gestió de les forests públiques

Ús i aprofitament forestal

Producció i milloraCom en anys anteriors, i d’acord amb la llei forestal catalana, s’ha redactat elprograma anual d’aprofitaments i millores de les forests públiques i s’ha publicatl’oferta pública de fustes i llenyes a les forests gestionades pel DMAH, cosa quesignifica un total de 31.626 m3 de fusta amb escorça i 50 tm de llenyes, amb unpreu total de taxació de 510.323,46 €. D’aquestes quantitats, 1.257 m3 de fustacorresponen a les forests propietat de la Generalitat de Catalunya, mentre que30.369 m3 de fusta i 50 tm de llenyes corresponen a forests propietat d’entitatslocals.

Paral·lelament, s’ha fet el seguiment de les subhastes per estudiar l’evoluciódels preus del mercat.

APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS DE LA GENERALITAT

COMARCA NRE. PEUS SERRA (M3) PALS (M3) TRITURACIÓ (M3) LLENYES (TM) SURO (TM)

La Conca de Barberà – 822 0 0 96 0

El Ripollès 832 410 0 25 0 0

TOTAL 832 1.232 0 25 96 0


APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS D’ENTITATS LOCALS

COMARCA NRE. PEUS SERRA (M3) PALS (M3) TRITURACIÓ (M3) LLENYES (TM) SURO (TM)

L’Alt Urgell 17.736 5.340 1.010 1.659 0 0

L’Alta Ribagorça 831 795 0 0 50 0

El Baix Ebre - 280 0 0 0 0

El Berguedà - 3.700 550 127 0 0

La Cerdanya 21.685 2.214 2.805 1.561 0 0

El Pallars Sobirà 3.260 1.349 442 208 0 0

El Ripollès 11.641 4.835 1.079 924 0 0

El Solsonès 7.023 1.130 30 331 0 0

TOTAL 62.176 19.643 5.916 4.810 50 0

També s’han tramitat 4 expedients de sol·licitud d’aprofitaments extraordinarisde fustes i llenyes.

Finalment, pel que fa a la gestió dels fons de millores de les forests d’entitatslocals, s’han aprovat els programes de millores per a l’any 2006 corresponents al’àmbit de la demarcació territorial de Girona i de la comarca de l’Alt Urgell.

Ocupacions temporals, concessions i constitució de servitudsEnguany s’han tramitat 7 expedients de declaració de compatibilitat amb la utilitatpública de la forest corresponents a sol·licituds d’ocupacions en forests propietatd’entitats locals. El 15% de l’import ingressat per les entitats locals per aquestconcepte es destina al fons de millores de la forest.

En forests de la Generalitat de Catalunya, s’han tramitat 7 expedientsd’ocupació temporal i 2 expedients d’autorització de constitució de servitud. Aixímateix, s’han adjudicat 3 concessions de domini públic a la forest Riberes del RiuSec (terme municipal de l’Espluga de Francolí), a la forest la Vall (terme municipalde Capçanes) i a la casa forestal de Sant Marc (terme municipal de la Baronia deRialb), respectivament.

Ordenació forestalEls boscos s’han de gestionar de forma sostenible, integrant els aspectes ambientalsamb les activitats econòmiques, de manera que sigui possible compatibilitzar laconservació de la biodiversitat amb l’augment de la qualitat de vida i eldesenvolupament rural.

Durant l’any 2006, s’han realitzat treballs destinats a l’actualització de l’estatde les ordenacions dels boscos gestionats pel Departament de Medi Ambient iHabitatge i a la redacció de nous projectes d’ordenació i plans tècnics de gestiói millora forestal. En total, s’han aprovat 27 projectes d’ordenació i plans tècnics, 5 dels quals corresponents a forests de la Generalitat de Catalunya, amb unasuperfície de 1748,12 ha.

També s’ha continuat o s’ha iniciat el tràmit d’aprovació de 41 nous projectesd’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestal de forests públiques. La major part d’aquests projectes corresponen a la demarcació de Lleida, ja que la major part de la superfície forestal pública del país es troba als Pirineus.

Actuacions de consolidació i defensa del patrimoni forestal de la GeneralitatS’han rebut 89 consultes referents a la titularitat de terrenys públics o possibles afectacions d’infraestructures i projectes diversos sobre forestspúbliques.

Així mateix, s’ha intervingut, en representació de la Generalitat, en diferents


processos d’expropiació de forests patrimonials, afectades per grans infraestructuresviàries i de transports i subministraments.

D’altra banda, s’ha iniciat la tramitació dels expedients de partionament o fitament parcial o reconeixement de límits de 6 forests públiques.

Finalment, s’han declarat d’utilitat pública 1.735,17 ha corresponents a 5forests (quatre de les quals propietat de la Generalitat i una d’una entitat local).

Convenis i consorcis amb finques privadesEn el marc del Decret 83/2005, de 3 de maig, de declaració de la zona d’actuacióurgent Sant Llorenç de Munt – cingles de Bertí, s’ha signat, durant l’any, 1conveni per a l’execució de les actuacions de conservació i restauració de terrenysforestals. També s’han signat 2 convenis corresponents a la ZAU del Bages i delBerguedà.

Així mateix, s’han signat 3 convenis per a l’execució de treballs forestals deprimera intervenció per a la regeneració de finques afectades pels incendis forestalsproduïts durant l’estiu de 2003 i 2004, la major part dels quals corresponen a lademarcació territorial de Girona, i un altre conveni per a la regeneració i larestauració de finques privades afectades per incendis, fora de zona declaradad’actuació urgent. En total, la nova superfície conveniada suma 725,13 ha.

També s’ha tramitat la rescissió de quatre convenis i la modificació d’un altre.

Camins ramadersDurant l’any 2006, s’ha iniciat o s’ha continuat la tramitació de la classificació delscamins ramaders de 15 municipis. Així mateix, s’han classificat els caminsramaders del terme municipal de Tremp, amb una longitud total de 6,2 km decamins ramaders. S’ha continuat també la tramitació de l’atermenament parciald’un camí ramader classificat dels termes municipals del Perelló i l’Ampolla.

D’altra banda, s’ha estudiat i s’ha donat resposta a 35 consultes referents, engran part, a l’afectació que les noves infraestructures planejades al territori (comel TGV, les concentracions parcel·làries derivades del canal Segarra-Garrigues, lesnoves carreteres o les modificacions del traçat de les ja existents) poden tenir sobreels camins ramaders classificats.

Finalment, s’han tramitat 7 ocupacions que afecten terrenys de caminsramaders.

Cases forestalsS’ha finalitzat la tercera i última part dels estudis tècnics sobre l’estat deconservació de les cases forestals, amb l’elaboració de l’informe de les 30 darrerescases. Amb això, totes les cases forestals propietat de la Generalitat disposen d’unsdocuments de suport a la presa de decisions, especialment pel que fa al seu úsfutur i a la seva rendibilització, establint un pla de manteniment i de netejaperiòdic.

Inversions en defensa i protecció del patrimoni forestalEl conjunt d’inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal de laGeneralitat de Catalunya realitzades des de la Secció de Gestió de Boscos Públicsascendeix a un pressupost de 318.263,00 €, repartits en les actuacions següents:— Suport topogràfic a l’atermenament del camí ramader anomenat “Cordel delMar”.— Redacció del projecte de rehabilitació de la casa forestal de les Salines.— Realització d’informes sobre l’estat de conservació de les cases forestals propietatde la Generalitat de Catalunya.


— Realització de treballs de manteniment, neteja i conservació de cases forestalsde la Generalitat de Catalunya a la demarcació de Tarragona.— Recuperació històrica del catàleg de forests d’utilitat pública de Barcelona.— Actualització i manteniment del sistema d’informació de les forests públiquesi els camins ramaders.— Redacció del projecte d’ordenació forestal de la mata de València.— Redacció del projecte d’ordenació de forests de la Generalitat a la Garrotxa.— Redacció del pla d’usos de la forest Duna Litoral.— Regularització juridicopatrimonial de les forests de la Generalitat de Catalunya.

Contracte-programa amb el CTFCEl contracte-programa 2006-2009 entre la Generalitat de Catalunya i el CTFCestableix el marc de relacions entre la Generalitat de Catalunya i el CTFC; dota elCTFC dels mitjans necessaris per a l’assoliment dels seus objectius i determina laparticipació de la Generalitat de Catalunya en la definició i la programació delsobjectius i el finançament del CTFC.

Els treballs específics portats a terme per la Secció de Gestió de Boscos Públicsdurant l’any 2006 dins del marc d’aquest contracte-programa han estat:— Actualització del Catàleg de forests d’utilitat pública de la demarcació territorialde Barcelona.— Redacció del projecte d’ordenació forestal de la mata de València, al termemunicipal de l’Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Programa europeu FORESTEQUAL – Adaptació forestal XXIS’ha col·laborat amb l’Àrea d’Ordenació de Forests del Centre Tecnològic Forestalde Catalunya per a la publicació d’un opuscle sobre els boscos públics a Catalunya

Conveni amb l’Institut Cartogràfic de CatalunyaEn el marc del conveni plurianual entre el Departament de Medi Ambient iHabitatge i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, des de la Secció de Gestió de BoscosPúblics s’està duent a terme el projecte següent:— Regularització juridicopatrimonial de les forests de la Generalitat de Catalunyaassignades al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Propostes normatives en tràmit— Elaboració d’un model de conveni amb les entitats locals propietàries de forestsdeclarades d’utilitat pública per encarregar la gestió d’aquests terrenys alDepartament de Medi Ambient i Habitatge.— Revisió dels procediments que afecten la gestió de les forests públiques.

Secció de plans d’actuació forestal i de pasturesLes inversions realitzades durant l’any 2006 es presenten en el quadre adjuntagrupades per comarques i separades per tipus d’actuació, amb les unitatsindicadores corresponents:— m3 (formigó, escullera o maçoneria) per a les hidrotècnies— m3 (aigua embassada) per als punts d’aigua— ha (superfície de treball) per a reforestacions, treballs silvícoles i plagues— km per a xarxa viària

Els indicadors es refereixen a la part del projecte executada al llarg de l’any2006. Consegüentment, hi poden figurar obres que, tot i haver-se iniciat en anysanteriors, s’han certificat en l’exercici esmentat.


Descripció de les actuacionsSi bé totes les actuacions tenen un objectiu comú en perfecta concordança amb la tasca assignada pel DMAH a la Direcció General del Medi Natural, cadascunad’elles té uns objectius propis.

Xarxa viària forestalLes inversions realitzades per a la millora de camins forestals tenen diversosobjectius: la conservació i la millora de la xarxa existent, l’obertura de novespistes necessàries per al desenvolupament, la producció de masses forestals il’adequació d’accés per als vehicles destinats a l’extinció i la prevenció d’incendisforestals.

Cal considerar que en altres actuacions també es destina una quantitatimportant del pressupost a la millora i el condicionament de camins que sónnecessaris per a l’execució de les obres i els treballs forestals. Aquestes obres tenenun caràcter d’obres complementàries.

En destaquen, com a obres més significatives:— Obres al camí de Ribesaltes a Tregurà de Dalt.— Actuacions de millora i consolidació de la xarxa forestal entre Bagà, Gisclarenyi Saldes.

Aforestació, reforestació, millora i desenvolupament forestalAquesta partida es destina, principalment, a la restauració de zones degradadesper efecte de la pèrdua de sòl com a conseqüència de l’eliminació de la vegetaciócausada pels incendis forestals.

Per a l’elecció de les zones que cal reforestar, s’ha tingut en compte, a més del’índex de degradació, la recurrència dels incendis en una mateixa zona i la sevacapacitat de regeneració natural. La intervenció dins d’aquestes zones quan afectaterrenys forestals de propietat particular es fa mitjançant la declaració de zonad’actuació urgent.

Destaquen com a obres més significatives:— La restauració vegetal dels terrenys cremats en la finca en conveni deSaladelafont.— La restauració vegetal dels terrenys cremats en la finca en conveni de l’Òssul.— La restauració vegetal dels terrenys cremats en les finques en conveni deSobregrau, la Rovira i la Baga de la Rovira.

Així mateix, els treballs silvícoles s’han centrat, principalment, en l’eliminacióde matolls per reduir la càrrega de foc (tractaments preventius) i en la selecció i aclarida de les masses forestals per millorar la producció, la qualitat de la fustai afavorir la biodiversitat d’espècies.

En destaquen, per la seva importància:— Tractaments silvícoles a la comarca de la Cerdanya— Tractaments silvícoles de millora a les masses forestals de l’Alt Berguedà— Projecte de tractaments silvícoles de la superfície afectada per l’incendi a laGranja d’Escarp (Fase II)— Treballs silvícoles a Mas Rovira (G-17.007), Can Mascort (G-17.009), Can Xifreu(G-17.010) i Mas Sunyer (G-17.013)— Actuacions d’emergència. Trossejat i eliminació de les restes vegetals en caminsprincipals i franges de protecció dipositades per les nevades dels dies 27 i 28 degener de 2006


Lluita contra l’erosió, protecció del sol i defensa contra allausEn les conferències de Nacions Unides sobre l’aigua (Mar del Plata, 1977) i sobredesertització (Nairobi, 1977) va quedar establerta la necessitat de considerar elsrecursos d’aigua, sòl i vegetació de forma integrada en el marc de la concavessant.

La Llei d’aigües estableix l’obligació que els plans hidrològics de conquesvagin acompanyats dels de restauració hidrologicoforestal i de conservació de sòls.

Tot això evidencia el reconeixement explícit de la importància de les massesforestals, que ocupen les capçaleres i les zones mitjanes de les conques, en laconservació dels recursos d’aigua i sòl. Es destinen per a la consecució d’aquestafinalitat les inversions aplicades a la lluita contra l’erosió.

En aquest sentit, les actuacions es concreten en la realització d’hidrotècnies(dics, esculleres, murs, entre altres) per al control del fenomen torrencial queocasiona grans pèrdues de sòl i, d’altra banda, en la millora i la conservació delsboscos, que regulen el cicle hidrològic.

Com a actuacions més significatives destaquen:— Projecte de consolidació de marges a la confluència dels rius Cardener i Mussol.— Consolidació de vessants al barranc de Bart.— Correcció hidrologicoforestal i defensa contra allaus a Arties i Garòs (Fase V).

Perímetres de protecció prioritària (PPP) i infraestructura per a la prevenció d’incendisEls incendis forestals a tota l’àrea mediterrània són la causa més important dedestrucció de les masses forestals. Per això la lluita contra aquests incendis és undels objectius primordials en la conservació dels boscos.

Dels dos grups d’accions que intervenen en la defensa contra els incendisforestals, l’extinció i la prevenció, aquesta última correspon al DMA, i es concretaen diferents àmbits: treballs silvícoles, millora i manteniment de camins forestalsi punts d’aigua. Els treballs es planifiquen d’acord amb el SARPIF, que elscomplementa amb la vigilància, la sensibilització i la detecció d’incendis.

En general, les actuacions portades a terme en els PPP estan dirigides,principalment, a delimitar zones forestals mitjançant franges perimetrals quepoden impedir la propagació dels incendis que afecten grans àrees forestals.

Com a actuacions més significatives, en destaquen:— Establiment d’un tallafoc transitable al límit de les reserves naturals parcials de l’Albera (Rabós-l’Alt Empordà).— Establiment d’infraestructures per a la prevenció d’incendis forestals a la zonafronterera de Panissars.

Actuacions de lluita i de defensa contra plagues forestalsEls treballs realitzats dins d’aquesta línia d’actuació tenen com a objectiuprimordial la regulació i el control del nivell de població de diversos insectesfitopatològics (plagues forestals) per tal de mantenir-ne l’equilibri natural i reduirla gran quantitat de danys que produeixen a les masses forestals.

En destaquen, com a actuacions més significatives:— Treballs tècnics per a l’experimentació, el seguiment i el control de plaguesforestals.— Campanya de lluita contra la processionària del pi.


Resum d’actuacionsEn el quadre següent, es presenten les actuacions agrupades per unitats indicadoresi tipus d’actuació.

TIPUS D’ACTUACIÓ QUANTITAT UNITAT INDICADORA

Reforestacions 311,48 ha

Tractaments culturals de boscos i de prevenció d’incendis forestals 9.536,79 ha

Condicionament i construcció de camins forestals 232,52 km

Lluita contra l’erosió i protecció del sòl 10.217 ha de sòl protegides

Reconstrucció i millora de punts d’aigua 2.160,65 m3 d’aigua emmagatzemada

o embassada

Tractaments contra plagues forestals 18.740,88 ha

Foment i ordenació de la producció forestal

Recerca, desenvolupament i innovacióLa Secció d’Ordenació de la Producció Forestal impulsa la recerca, eldesenvolupament i la innovació del sector forestal, majoritàriament, per mitjà delsdos centres de recerca i transferència tecnològica en aquest sector de Catalunya: el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic Forestalde Catalunya (CTFC), amb els quals manté contractes-programes de vigènciaplurianual per a l’execució de diferents projectes.

Contracte-programa amb el CREAFEl 12 de desembre de 2005 es va signar el contracte–programa entre la Generalitatde Catalunya i el CREAF, com a instrument de planificació, gestió de la recercai programació dels objectius i finançament del CREAF. L’objecte del contracte ésenfortir el marc de relacions entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i elCREAF, actualitzar la missió i els objectius del CREAF, especificant les sevesaportacions a les polítiques del Govern de la Generalitat, dotar el CREAF delsmitjans necessaris per a seguir complint els seus objectius.

Els treballs específics portats a terme durant l’anualitat 2006 dins el marcd’aquest contracte-programa han estat:— Generació i actualització de dades del sistema d’informació dels boscos de Catalunya(SIBOSC). L’import per la realització dels treballs ha estat de 44.505,00 euros.— Realització de tres informes per avaluar el potencial d’aprofitaments aCatalunya i resolució de diferents consultes relacionades amb l’aprofitament de biomassa per a energia.

Contracte-programa amb el CTFCEl 30 d’agost de 2006 es va signar el contracte-programa 2006-2009 entre laGeneralitat de Catalunya i el CTFC, com a instrument de planificació estratègica,de gestió de la recerca, de difusió del coneixement i de millora de la qualitat delsector forestal i del desenvolupament rural. L’objecte del contracte-programa és eld’establir el marc de relacions entre la Generalitat de Catalunya i el CTFC, dotar el CTFC dels mitjans necessaris per a l’assoliment dels seus objectius, determinar la participació de la Generalitat de Catalunya en la definició i la programació delsobjectius i en el finançament del CTFC. La dotació prevista per a aquest contracteplurianual per part del DMAH és de 4.386.286,07 €, dels quals 2.447.174,96 sónaportacions específiques per mitjà de convenis.


Els treballs específics portats a terme durant l’anualitat 2006 dins del marcd’aquest contracte-programa (a banda d’aquells el seguiment dels quals ha anat a càrrec de la Secció de Gestió de Boscos Públics) han estat:— Caracterització de la propietat forestal a Catalunya i definició d’estratègies per a la seva incentivació en el marc del Pla General de Política Forestal. L’importha estat de 42.950,00 €.— Organització d’activitats divulgatives i de transferència. L’import ha estat de41.000,00 €.— Desenvolupament d’eines que integrin les externalitats forestals i el riscd’incendi en la gestió forestal sostenible en el marc MEDFOREX. L’import ha estatde 50.542,00 €.— Establiment d’una estratègia de gestió del castanyer i generalització de la lluitabiològica contra el xancre. L’import ha estat de 125.500,00 €.— Estudis bàsics per al foment de la biomassa per produir calor. L’import ha estatde 42.000,00 €.— Estudis sobre el funcionament de les xarxes d’acer en la construcció de dics.L’import ha estat de 30.000,00 €.— Desenvolupament del Pla director de política forestal de la comarca delSolsonès. L’import ha estat de 60.000,00 €.

Conveni de col·laboració amb el CTFC en el marc del GEIE FORESPIRDurant el 2006, ha continuat la vigència del conveni de col·laboració entre elDMAH i el CTFC dins del GEIE FORESPIR, signat en data 15 de novembre de 2003,amb l’objecte de cofinançar el projecte SILVAPYR, en el marc de la iniciativacomunitària Interreg III A. L’import atorgat directament durant l’any 2006 ha estatde 59.601,22 €.

Foment de la producció forestal

FustaS’ha dut el seguiment i s’ha certificat la segona anualitat del conveni-subvencióamb l’Institut Català de la Fusta i el Moble per a l’estudi sobre la valorització de lafusta de pinassa per a la producció de fusta laminada. L’import pel qual s’hacertificat és de 66.525 €.

S’han fet diferents informes entre els quals es destaca el càlcul del potencial defusta i de llenya dels boscos de Catalunya, amb l’objectiu de reactivar els aspecteseconòmics de la gestió forestal.

SuroAtès que el DMAH considera l’interès de potenciar les activitats que tenen coma objectius contribuir a la cohesió social del sector forestal i a l’afavoriment de lagestió forestal sostenible i, entre elles, la gestió de les suredes, s’ha realitzat unaaportació a l’Institut Català del Suro de 100.000,00 € per cobrir despeses defuncionament i activitats realitzades pel centre esmentat durant l’any 2006.L’Institut Català del Suro té com a finalitat essencial promoure i desenvolupar el sector surer en els seus vessants de producció, transformació i comercialitzaciómitjançant l’estudi, la recerca, l’assessorament i l’assistència als organismes, lesassociacions, les empreses i les persones relacionades amb el sector.

Centre de la Propietat ForestalDurant l’any 2006, s’ha assistit al Centre de la Propietat Forestal en un total de

9 ocasions per participar en la comissió tècnica delegada, la qual exerceix tasques


de revisió tècnica i propostes dels PTGMF i PSGF en representació del Servei deGestió Forestal.

Programa europeu FORESTEQUAL – Adaptació forestal XXIS’ha col·laborat amb l’Àrea de Política Forestal i Desenvolupament Rural del CTFCen l’elaboració de l’observatori forestal, acció inclosa dins aquest programa. La col·laboració ha consistit en la transferència de les dades de contacte de lesempreses forestals amb les quals el Servei ha mantingut un contacte en els darrersanys.

Boscos cultivatsDel 3 al 7 d’octubre de 2006 es va assistir a Bilbao al Congreso Internacional sobreel Bosque Cultivado, on es van tractar temes relacionats amb els boscos plantats i el desenvolupament sostenible, i els béns i serveis mediambientals que podenproporcionar.

Castanyer (Castanea sativa)S’ha tramitat una subvenció al centre d’educació i comunicació ambiental EduCade Viladrau amb la finalitat de promoure el coneixement de l’entorn natural, enqüestions com l’aigua, l’arbre i el bosc, i les masses forestals de castanyer, espècieaprofitada durant segles i molt present a Catalunya però que està patint unaregressió tant per la baixa valoració dels seus productes com per malures i fongsque l’afecten. L’import de la subvenció ha estat de 1.590 €.

S’ha assessorat externament sobre aquesta espècie i el xancre que l’afecta. Així mateix, s’han resolt i s’ha facilitat informació a algun particular.

Actuacions en prevenció d’incendis

Actuacions sota línies elèctriquesL’any 2006, la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat planstriennals de tallada periòdica i selectiva de vegetació a la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica, expedients que han estat presentats per diferents companyies del sector elèctric, d’acord amb el Decret 268/1996, de 23 de juliol. En total, s’han aprovat 6 expedients, 1 de línies d’alta tensió i 5 de línies de tensió mitjana i baixa.

L’aprovació d’aquests documents comportarà que en els propers 3 anys (2006-2008) es realitzin treballs de reducció de la vegetació en uns 39.100 km, que esdistribueixen, aproximadament, en 2.718 km sota línies d’alta tensió, 15.989 kmde tensió mitjana i 20.393 km en baixa tensió. Concretament, per a aquest any2006, estan previstos treballs en, aproximadament, 1.271 km sota línies d’altatensió, 5.060 km de tensió mitjana i 7.220 km en baixa tensió.

El total de plans triennals aprovats durant l’any 2006 suposa una suma de23.266 actuacions, i per a aquesta anualitat, suposa fer les actuacions següents:1.079 en alta tensió, 1.378 en tensió mitjana i 5.859 en baixa tensió.

Els objectius principals d’aquests treballs planificats són els següents:— Eliminació de la possibilitat d’inici d’incendi forestal per contacte entre lavegetació i el conductor del fluid elèctric.— Reducció de perill d’ignició i de la intensitat del foc en el cas d’inici motivat perla reducció quantitativa de matoll i, per tant, de combustible. Qualitativament,s’eliminen les parts aèries mortes de matolls, els arbustos més piròfils i els arbresque siguin dins del corredor a una distància inferior a la reglamentària.


— Aplicació d’una silvicultura de prevenció per la substitució d’espècies de matollper altres menys piròfiles, alhora que es beneficia el desenvolupament d’arbres quereduiran el matoll degut a la competència.

Des de la secció s’han realitzat 9 informes tècnics relacionats amb l’aplicaciódel decret pel qual s’estableixen les mesures de prevenció d’incendis sota línieselèctriques i s’han resolt diferents consultes relacionades amb el tema.

Actuacions sobre les àrees d’influència en carreteresL’any 2006, la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat 2 plans de neteja i de manteniment a les zones d’influència de les vies de comunicació,expedient que ha estat presentat d’acord amb el Decret 130/1998, de 12 de maig,pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals a les àreesd’influència de carreteres.

L’aprovació d’aquests expedients comportarà que durant l’any 2006 esrealitzin prop de 87 km de treballs, que faran un total de 554 km, els quals esrealitzaran el mateix any tenint en compte els plans triennals aprovats en anysanteriors.

A banda d’aquestes actuacions, s’han resolt diferents dubtes en relació amb la normativa i s’ha donat resposta a particulars i/o empreses.

Generació de restes vegetals en períodes i zones d’alt risc d’incendi forestalS’han emès 21 resolucions a diferents empreses i particulars perquè es puguinrealitzar treballs forestals generadors de restes vegetals durant el període comprèsentre el 15 de juny i el 15 de setembre, que correspon amb l’època d’alt riscd’incendi.

Foment i gestió dels terrenys forestals

Dia de l’arbreS’ha publicat, s’ha tramitat i s’ha gestionat l’Ordre MAH/76/2006, de 24 de

febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores de les subvencions en espècie aentitats locals de Catalunya, consistents en el lliurament de material vegetaldestinat a la seva plantació en el marc del Dia de l’arbre, i se’n fa pública laconvocatòria per a l’any 2006. En total, es van tramitar 131 sol·licituds. Perresolució del director general del Medi Natural en data de 30 de juny de 2006 es va atorgar el lliurament de material vegetal a 120 entitats beneficiàries per un valorde 62.831,88 euros. Finalment, l’import certificat de material vegetal realmentlliurat per Forestal Catalana, SA, ascendeix a 54.787,17 euros.

En total, s’han plantat 18.216 arbres. Entre les espècies més sol·licitadesdestaquen en nombre i import el pi blanc, l’alzina i el pi pinyer.

BiomassaEl DMAH participa activament en el projecte europeu 5EURES en el marc delprograma Altener de foment de les energies renovables en l’àmbit de la UnióEuropea. Aquest projecte té com a objectiu principal l’obtenció de coneixementsper extreure energia tèrmica a partir de biomassa forestal, també preveu aspectesestructurals i característiques del mercat. Les accions concretes que aquesta seccióha desenvolupat durant el 2006 dins d’aquest projecte han estat:— Disseny, edició i impressió d’un fullet desplegable sobre la biomassa, ambl’objecte de donar a conèixer aquest tipus d’aprofitament energètic. En total,


se n’han imprès 1.000 exemplars en català, 500 en castellà i 500 en anglès. L’importha estat de 5.380,00 €.— Realització d’una demostració pràctica i dos cursos de formació sobre l’obtenciód’energia a partir de biomassa forestal. Es van redactar acords de col·laboracióentre la Direcció General del Medi Natural i els ajuntaments de Lles i Alp. L’importha estat de 126.065,94 €.— Visita amb autocar a la Cerdanya francesa. Import: 374,50 euros.— Redacció d’un article sobre el projecte 5EURES per a la VI Edició de l’AnuariEUROPA FORESTAL.

S’ha participat en una jornada al Consorci del Lluçanès, en què es va fer unaexposició.

També s’han realitzat alguns informes relacionats amb aquesta qüestió perpotenciar la biomassa com a energia renovable.

TòfonaEn relació amb el tema de la tòfona, durant aquest any s’han resolt diferentsconsultes i s’ha donat suport administratiu per a l’expedició de la llicència. Tambés’ha donat assessorament al Servei de Premsa del DMAH.

BoletsUn dels aprofitaments forestals més social és la recollida de bolets, i cada any hi hamés gent que va als boscos a plegar-ne. Tothom sap que hi ha algunes espèciesd’aquests fongs que són perilloses; així doncs, amb la finalitat d’informar la gentdels fongs més habituals que es poden collir i per evitar que, per manca deconeixement, es puguin donar casos d’intoxicacions, s’ha seguit col·laborant i fentdiferents reunions amb l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària per donar aconèixer els darrers resultats d’estudis de l’espècie verderol (Tricholoma equestre).

Amb la previsió de futur d’elaborar material divulgatiu per a la conscienciacióde les bones pràctiques en la recol·lecció de bolets i el reconeixement d’espèciescomestibles, durant l’any 2006 s’ha recollit documentació de la secció d’aquestamatèria.

La pinya i el pi pinyerEn referència amb la recol·lecció de pinyes, s’han resolt diferents consultes, tantinternes com externes a particulars, i es va trametre la documentació que vasol·licitar el Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Mataró en relació amb un assumpte detinença de llicència.

RompudesS’ha iniciat una proposta del Decret per a la regulació de les rompudes.

Durant l’any 2006, s’han elaborat informes-proposta d’11 expedients derompudes que havien presentat un recurs d’alçada. Així mateix, s’han elaborat tresinformes dins d’aquest context.

Denúncies-expedients sancionadorsS’han fet informes-proposta de 6 expedients sancionadors relacionats ambrompudes, tales i obertures de pistes no autoritzades.

Tala d’arbresS’ha elaborat l’informe de 5 expedients on se sol·licitava la tala d’arbres i s’hanresolt diferents consultes relacionades amb el tema.


Conservació de la biodiversitat

Verd nadalencDins d’aquesta campanya, es van atendre diverses sol·licituds d’informació dediferents mitjans de comunicació i s’ha realitzat un informe amb la distribució de la campanya passada.

Boix grèvol (Ilex aquifolium) i margalló (Chamaerops humilis)D’acord amb l’Ordre, de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya, s’ha participat en la tramitació d’unexpedient de trasplantament de margalló.

Millora i conservació de recursos genètics forestalsD’acord amb la normativa estatal vigent, s’ha participat en una reunió del comitède millora i conservació de recursos genètics forestals i en el simpòsium celebrat a La Laguna (Tenerife), on es va presentar, per a la seva aprovació, l’Estratègiaespanyola per a la conservació i l’ús sostenible de recursos genètics forestals.

El 2006 s’ha fet un encàrrec de serveis per a la realització d’un estudi sobre lalocalització i l’inventari de rodals per a la recollida de llavors de categoriaidentificada i seleccionada per a la repoblació amb espècies autòctones forestals al’empresa Forestal Catalana i de caràcter plurianual fins al 31 de desembre de 2009per assolir el contingut recollit al Reial decret 289/2003, de 7 de març, sobrecomercialització dels materials de reproducció i que, d’aquesta manera, es puguidisposar d’un major nombre de masses forestals dels quals es pugui obtenir llavorcertificada. L’import total de l’encàrrec és de 227.312,13 €, i s’ha assignat per al2006 l’import de 47.934,60 €.

Durant l’any 2006, i fruït del treball realitzat en els anys anteriors, s’hanproposat, per a ser incloses al catàleg, 72 fonts llavoreres i/o rodals mitjançantl’Ordre MAH/596/2006, de 20 de novembre, per la qual s’estableix la relació de materials de base per a la producció de materials forestals de reproduccióde categoria identificada a Catalunya.

Així mateix, es van resoldre positivament 2 sol·licituds d’autorització derecollida de llavors en rodals selectes i/o fonts llavoreres per les espècies Pinusuncinata i Abies alba.

Flora amenaçadaAl llarg de l’any, s’ha participat en diferents reunions amb el Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia per tal d’elaborar un projecte de decret de creació del catàleg de flora vascular continental amenaçada autòctona de Catalunya.

També s’ha col·laborat en un informe sobre les directrius que cal aplicar en la gestió dels espais inclosos dins la xarxa Natura 2000.

Informació i anàlisi estadísticaEl 2006 s’ha realitzat un encàrrec de serveis per a la informació, recopilació i validació de les estadístiques de producció forestal a l’empresa Forestal Catalana,de caràcter plurianual (de mitjan agost fins al desembre de 2009), amb l’objectiud’aportar la informació prevista al programa estadístic de l’Idescat i del Ministeride Medi Ambient i ser més eficaç en la resposta a les consultes externes sobreinformació forestal d’aprofitaments, sector empresarial i estudis impulsats pelDMAH. L’import total de l’encàrrec és de 227.969,67 €; la part assignada al 2006 és de 48.126,50 €.


Comitè d’estadística forestalS’ha assistit a la 4a reunió del grup de treball d’estadístiques forestals, que va tenirlloc el dia 12 de desembre a la Direcció General de Biodiversitat del Ministeri deMedi Ambient.

EstadístiquesCom cada any, s’han elaborat les estadístiques forestals de l’any anterior sobrela base de l’article 28 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

D’acord amb la col·laboració amb el programa de l’Idescat, s’han recopilat,s’han validat i s’han presentat les estadístiques de superfície de rompudes i derepoblacions forestals per comarca corresponents al 2005 per tot Catalunya, tanten superfície pública com privada.

D’altra banda, d’acord amb el Pla estadístic nacional 2005-2008 (Reial decret1911/2004, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Pla estadístic nacional) i,concretament, el Programa anual 2006 aprovat pel Reial decret 1508/2005, de 16de desembre, s’ha procedit a l’obtenció i la recopilació de dades, l’anàlisi de lainformació, la validació, l’elaboració i la presentació de les estadístiques de:— Aprofitaments de fusta i llenya— Altres productes forestals— Caça i pesca— Producció de materials forestals de reproducció— Repoblacions forestals

Es revisen i s’actualitzen periòdicament les dades estadístiques que figuren a Internet, webs de l’Idescat i del DMAH.

Indústries forestalsDins l’encàrrec de serveis per a la informació, la recopilació i la validació de lesestadístiques forestals, s’ha recopilat el llistat de les empreses forestals amb lesquals el Servei de Gestió Forestal ha mantingut contacte en els darrers anys, jasigui perquè apareixen al directori DQE o perquè han sol·licitat una subvenciód’ajut forestal a partir de l’any 2002.

També s’ha col·laborat amb l’Àrea de Política Forestal i DesenvolupamentRural del CTFC en l’elaboració de l’observatori forestal, un portal web que es creaen el marc del programa europeu FORESTEQUAL-Adaptació forestal XXI. Lacol·laboració ha consistit en la transferència de les dades de contacte de lesempreses forestals incloses en el llistat esmentat anteriorment.

Secció d’aforestació

Accés motoritzat al medi naturalLes actuacions dutes a terme en aquest àmbit són:— Preparació de les propostes inicials de modificació de la Llei 9/1995, deregulació de l’accés motoritzat al medi natural en el marc de la llei de mesuresadministratives en matèria de medi ambient, que informa de les diferentspropostes posteriors. Finalment, la Llei 12/2006, de 27 de juliol (DOGC 4690,de 03/08/06) fa diferents modificacions de la Llei 9/1995.— Informació pública sobre normativa. S’han atès nombroses consultesi demandes d’informació de particulars. D’altra banda, s’assessora els consellscomarcals i els ajuntaments sobre les activitats organitzades d’accés motoritzat, el nomenament i el funcionament de les comissions consultives comarcals,l’elaboració i l’aplicació dels inventaris comarcals de camins, etc.


— Realització de diferents informes i tràmits sobre calendaris de competicions,àrees de circulació i autoritzacions de competicions que afecten més d’un àmbitterritorial (amb establiment de fiança), recursos, etc.

Pla general de política forestal— S’ha preparat tota la documentació prèvia a l’acord de Consell de Govern de la redacció com a Pla territorial sectorial (09/05/06); s’han fet diferents reunionsi presentacions.— S’ha preparat la documentació en un format que en facilités la comprensiói la presentació d’aportacions. S’ha informat sobre la darrera versió dels diversosdocuments que integren el pla els agents socials que han participat en la sevaelaboració, així com d’altres que poden estar-ne afectats.— Amb data 28/06/06 es va publicar al DOGC l’anunci d’informació pública delprojecte de decret pel qual s’aprova el Pla general de política forestal 2007-2016 i de l’estudi ambiental del pla.— S’han sol·licitat tots els informes preceptius a les diferents institucions iorganismes (departaments, instituts, etc.).— S’han començat a valorar les al·legacions, les aportacions i els informespreceptius rebuts.

Arbres monumentals i singularsEl Decret de 9 de juny de 1987 sobre declaració d’arbres monumentals estableixque ”es consideren arbres monumentals els exemplars que, per llurs excepcionalsmides dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica,són mereixedors de mesures de protecció”.

La quantitat d’arbres declarats monumentals per la Generalitat fins ara és de213 (i 2 arbredes).

Podem destacar la impressió del llibret Arbres monumentals de Catalunya, 18anys des de la primera protecció que conté la ponència (català i castellà) presentadaal segon Encuentro de Árboles Monumentales y Singulares (Alcalá de Henares,2005).

L’any 2006, s’ha intervingut en els arbres monumentals següents:

COMARCA TERME MUNICIPAL NOM PROPI ESPÈCIE

L’Alt Camp Querol Alzina de la Casa Nova de Bonany Quercus ilex

L’Anoia Llacuna, la Roure d’Ancosa Quercus x cerrioides

El Montsià Sénia, la Pi del Retaule Pinus nigra

La Segarra Cervera Lledoner de Castellnou d’Oluges Celtis australis

El Tarragonès Constantí Plàtans del Mas de Cavaller Platanus x hispanica

La Terra Alta Horta de Sant Joan Pi de Maurí Pinus halepensis

Les actuacions han estat les següents: consell tècnic, millora de l’entorn,suports, cablatge, cirurgia arbòria, tractaments fitosanitaris i altres intervencionsamb l’objectiu de conservar aquests arbres.

S’ha fet l’anàlisi i la revisió periòdica de 10 arbres monumentals.Aquest servei també realitza el catàleg d’arbres i d’arbredes d’interès comarcal

i local, encara que la seva competència i declaració és decisió del consell comarcalo de l’ajuntament que els declara. Actualment, hi ha declarats, en total, més de900 arbres i 150 arbredes (monumentals, d’interès comarcal, d’interès local i dinsde la legislació urbanística i cultural).


Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geomorfologia d’origen glacial sobre roques granítiques, vallsen U, circs i agulles. Estanys formats per sobreexcavació glacial i processos derebliment (zona d’Aigüestortes).— Interès faunístic: hàbitat d’espècies protegides com l’almesquera, la marta, el tritó pirinenc, etc.— Interès botànic: gran diversitat de flora boreoalpina i articoalpina, ambpresència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscos extensos i benconservats d’avet i de pi negre.— Interès paisatgístic: impressionant relleu que té més de 200 estanys i paratgestan emblemàtics com els Encantats o el planell d’Aigüestortes.

AdministracióS’han emès 71 informes i s’han repartit 311 targetes de pas de veïns, 94 de serveide transport públic, 20 de propietaris, 40 de vehicles de servei, 3 de vehiclesd’acampada i 9 per a persones amb mobilitat reduïda.

S’han donat i s’ha fet el seguiment de 9 permisos especials d’obres, 41 d’investigació, 50 de fotografia, 22 d’altres (sobrevol i curses) i 2 d’activitatsformatives.

Renovació del conveni de transport públic al Parc Nacional amb elsajuntaments de la Vall de Boí i Espot i les associacions de taxistes.

En aplicació del règim d’autonomia econòmica, s’han executat 267 propostesde despesa.

Patrimoni naturalS’ha realitzat el cens d’estiu d’isard al Parc Nacional estricte (PN) i de la zonaperifèrica (ZP) (excepte la Val d’Aran). Els objectius han estat l’establiment de la productivitat, el control visual de l’estat sanitari i el seguiment poblacional. S’ha calculat una densitat de 6,70 exemplars per 100 ha i una productivitat de 0,76 cabrits per femella. És la productivitat més elevada dels 4 anys. A la ZP s’hi han comptabilitzat 1.007 exemplars.

Gall fer: per la conca de la Noguera Pallaresa; 26 femelles, 20 joves, 12llocades. El 46,15% de femelles reproductores i un èxit reproductor del 0,76. Per la conca de la Noguera Ribagorçana, s’han comptabilitzat 15 femelles, 8 joves,6 llocades, el 40% de femelles reproductores i un èxit reproductor del 0,53.

S’ha publicat una monografia sobre la perdiu blanca al parc, on s’hancompilat els resultats dels seguiments que s’han fet durant els darrers anys. L’any2006, els resultats de densitats primaverals (mascles/100 ha) han estat, per unasuperfície total censada de 339 ha, de 31 mascles. La zona amb major densitat(11,7 mascles / 100 ha) ha estat Monestero (Parc Nacional estricte). Delsseguiments realitzats, s’han pogut calcular els paràmetres reproductors per al’espècie (46 adults, 17 joves, 9 llocades, 1,88 mida llocades conegudes i unaproporció del 0,37 joves/adult).

S’ha col·laborat amb el Pla de recuperació d’àmbit estatal del trencalòsmitjançant el seguiment acurat de totes les localitzacions del parc nacional i lazona d’influència on es coneix la presència de l’espècie. De les 6 localitzacions de reproducció controlades, n’hi ha 3 que han tingut èxit amb el naixement de 5 polls, però només 3 polls han arribat a volar.

Els resultats del seguiment de la població d’ungulats de cabirol (Capreoluscapreolus), daina (Dama dama) i cérvol (Cervus elaphus) al parc han estat:

Servei de parcs


— El cabirol es distribueix per tota l’àrea d’estudi homogèniament, encara quearriba a majors densitats en boscos de coníferes altimontans.— El cérvol està colonitzant l’àrea de la Val d’Aran, de manera que presentapoblacions estables a l’Aran i a les Valls d’Àneu (on va entrar per mitjà de laBonaigua i el tuc de Bonabé) i més esporàdicament a la Vall de Boí i al sud d’Espot.Les vies de penetració cap al sud, des de la Val d’Aran i Àneu, poden ser per lesvalls d’Escrita cap a Sant Nicolau (pel Portarró) i des de Valarties cap a Barravés(port de Rius).— La daina s’ha estès des del seu nucli inicial d’Espot cap al nord i el sud,penetrant a la Vall Fosca per Triador, a la Vall de Boí pel Portarró i a la Val d’Aranper la Bonaigua. Actualment, mostra densitats elevades al nucli principal, i ésencara esporàdica a les valls acabades d’ocupar.— Per a la determinació de les zones de reproducció de la daina i del cérvol, s’hanfet escoltes de brama i ronc durant els mesos de setembre i octubre. Les zones deronc de la daina se situen principalment a la zona perifèrica (Vall d’Espot, Son, lamata de València i la vall de Cabanes) mentre que no se n’han localitzat dins de lazona de parc estricta. En el cas del cérvol, només se n’han localitzat brames demascles esporàdics (sense formar agregats, com en el cas de la daina) a la mata deValència.

S’han fet els controls de la població de processionària, com durant els darrers10 anys. Al sector d’Aigüestortes, s’hi ha detectat un petit augment de les capturestotals respecte de l’any 2005, i han passat de les 837 a les 894 de l’any actual(increment del 6,4%). En el sector de Caldes, el nombre total de captures ha estatde 1.229 individus (disminució del 19,6% de captures respecte de l’any anterior).Al sector de Sant Maurici, s’hi van col·locar seixanta-nou trampes repartides perdiferents boscos de la zona d’Espot. Es van capturar 1.493 individus.

Es van iniciar els treballs de camp per dur a terme l’atermenament de lesforests L-323 i L-324. S’ha finalitzat el treball de camp del tram de la forest L-324i s’ha fet un tram, del total previst, de la L-323.

S’ha dut a terme el seguiment d’Ips acuminatus per mitjà del trampeig ambferomones. El seguiment de les dades al sector d’Aigüestortes es va retardar dosmesos respecte de l’any passat, fet que ha pogut propiciar aquest augment del 54%més de captures respecte de l’any anterior (s’incrementa fins a 511 individus d’Ipssp. en contra dels 235 individus capturats l’any 2.005). Al sector de Sant Maurici,el total d’individus d’Ips acuminatus capturats des del 2 de maig fins a l’1 desetembre a les catorze trampes col·locades és de 10.417, i el d’Ips sexdentatus de1.328.

S’ha finalitzat el seguiment dels micromamífers. S’han mostrejat tres ambientsdiferents mitjançant transsectes, excepte el trampeig en tarteres al sector de SantMaurici. La localitat de tartera presentà poca abundància de micromamífers, ambun total de 5 captures. En les zones de transsectes, la major abundància trobada haestat per Clethrionomys glareolus i, en zona de tarteres, l’espècie més abundant haestat l’Eliomys quercinus.

Ha finalitzat el conveni signat feia tres anys per realitzar l’inventari i lacartografia de detall de les congestes. S’han pogut classificar les congesteres segonsel substrat i la vegetació present.

S’ha acabat la redacció del Pla de maneig i revisió de la càrrega ramadera.Seguiments ambientals: s’ha fet el seguiment de la qualitat de l’aigua de les

fosses sèptiques dels refugis.Segona i darrera fase de creació d’un banc de llavors del parc nacional. S’han

recol·lectat un total de 262 taxons, dels quals 128 s’han obtingut de dues localitats


diferents. Aquest treball de recol·lecció ha permès la troballa de cinc noves espèciesper a la flora del parc.

S’han realitzat els treballs silvícoles de millora per problemes sanitaris al rodal3 de la forest L-1101 Bosc de Jou, terme municipal de la Guingueta d’Àneu.

S’han acabat les actuacions del Pla de prevenció d’incendis del parc previstesper al 2006. Han consistit a repassar i adequar 48 km de pistes a la zona d’Espoti l’Alt Àneu.

S’han recollit i retirat les escombraries del parc i de la zona perifèrica a lesàrees de gran freqüentació.

Han finalitzat els treballs d’estabilització del talús de Peguera, per evitar novesesllavissades de terres sobre el riu de Peguera, aigua amunt del poble d’Espot.

Emmarcat en el programa coordinat per l’Organismo Autónomo de ParquesNacionales, s’ha realitzat el seguiment fitosanitari de les masses forestals en latotalitat de parcs nacionals.

RecercaProspecció i cartografia arqueològica a la conca del Flamisell (el Pallars Jussà) percompletar la cartografia de restes arqueològiques del parc.

S’ha iniciat la prospecció arqueològica de l’excavació del jaciment analitzati documentat l’any 2004 de la cova del Sardo.

Estudi de la truita al sector de la Vall Fosca: inventari del poblament ictiològici de l’alteració associada a la producció hidroelèctrica a la conca alta del riuFlamisell (la Vall Fosca). El mostreig ha permès conèixer-ne la composiciótaxonòmica i el nombre d’espècies, així com quantificar-ne el poblament ictícolamitjançant el mètode de captures successives. L’única espècie autòctona detectadai predominant és la truita Salmo trutta. S’han localitzat un total de dues espècies:la truita i el salvel·lí (Salvelinus fontinalis). També s’ha detectat la presència d’unpoblament força homogeni de truita de la varietat atlàntica.

Millora rural i infraestructuresPer al finançament d’actuacions i inversions al parc, el Departament, a l’emparade l’Ordre MAH/497/2006, de 18 d’octubre de 2006, a la zona d’influènciasocioeconòmica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ha concedit 13 ajuts a ajuntaments i entitats sense ànim de lucre amb un importde 987.100 €; 10 a empreses i empresaris autònoms amb un import de 165.217 €i 5 a particulars amb un import de 74.243 €.

Els pagaments d’ajuts derivats de convocatòries anteriors de l’OrganismoAutónomo de Parques Nacionales (OAPN) corresponents a aquesta anualitat hanestat els següents:

IMPORTS CONCEDITS AMB CÀRREC A L’EXERCICI 2006

TIPUS DE BENEFICIARIS IMPORT

Entitats locals 318.356 €

Empreses i empresaris autònoms 55.857 €

Particulars i entitats sense ànim de lucre 7.558 €

TOTAL 381.771 €

Durant tot l’any 2006, s’ha continuat treballant per implantar el sistema de gestió mediambiental. Al final de l’any, AENOR n’ha certificat la implantaciócorrecta i ha atorgat els distintius EMAS i ISO al parc.


S’han iniciat les obres de rehabilitació de l’antiga serradora de Senet.Refugis: manteniment de les fosses sèptiques i control d’aigua. S’ha facilitat

material perquè es dugui a terme la recollida selectiva de la brossa.Millora i manteniment de les vies principals d’accés al parc.S’han adequat el camí i el mirador a la cascada de Gerber per tal de facilitar

al visitant l’accés fins a aquest indret. Camí dins del projecte Camins Vius.S’han renovat les passarel·les i els ponts de Ratera i s’ha reforçat el pont

de Contraix.Instal·lació d’un pas canadenc a serra del Rei i un altre a coll de Triador.

S’ha restaurat la tanca de la cabana de les Cabanyeres.S’ha rehabilitat la teulada de l’ermita de Sant Nicolau i se n’ha canviat tota

la fusteria i tota la llosa de pissarra.Instal·lació de nous comptadors de persones bidireccionals a punts estratègics.

S’han adquirit pals i una tanca ramadera per al sector de Jou i s’ha comprat unamànega ramadera per boví per instal·lar al bosc de Son.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEnguany, la xifra total de visitants ha estat de:

VISITANTS CONTROLATS DEL PARC NACIONAL

XIFRA DE VISITANTS (2005) XIFRA DE VISITANTS (2006) % VARIACIÓ 2005-2006

281.237 296.361 + 5,38%

El nombre total de visitants controlats al parc ha estat de 296.361. D’aquesttotal de visitants, 149.340 hi han accedit per alguna de les dues entrades del sectord’Aigüestortes a l’Alta Ribagorça, mentre que les 147.021 restants ho han fet perl’entrada situada a la vall del riu Escrita, al Pallars Sobirà.

Aquesta xifra suposa un increment global de 15.124 persones més que l’any2005 i representa un augment del 5,37 % respecte de l’any passat.

Analitzant les xifres per sectors, podem constatar que al sector occidental hiha hagut un augment total de 6.048 persones. Aquesta xifra és el resultat d’unimportant creixement en el nombre de visitants a la ribera de Sant Nicolau, xifraten 8.056 visitants, i d’una disminució a la ribera de Caldes, on hi han accedit3.010 visitants menys. Al sector de Sant Maurici, les xifres ens donen també unaugment considerable amb un total de 9.078 visitants més que l’any 2005. Sembla,doncs, que s’ha trencat la petita tendència a la baixa observada en els darrers anys,influïda potser per la benignitat del clima, cosa que ha propiciat un estiu amb nogaires precipitacions i tempestes i una tardor i un començament d’hiverninusualment secs i càlids.

No obstant això, l’estimació dels visitants que entren fora d’horari de controlo pels colls i passos de muntanya fa elevar la xifra total de visitants fins a 356.000persones.

A les cases del Parc de Boí i Espot hi han estat ateses personalment un total de 54.824 persones. Enguany el centre d’informació de Llessui ha funcionat d’unamanera ininterrompuda des del 19 de gener fins al final de l’any. El centre, quetambé acull les instal·lacions de l’Ecomuseu dels pastors de la vall d’Àssua, vaacollir la visita de 9.276 persones.

El centre d’informació de l’estany Gento (el Pallars Jussà), situat a l’edificiexistent al costat de l’estació superior del telefèric, va funcionar a ple rendimentdel 7 de juliol fins al 30 de setembre, data en què el telefèric deixa de prestar el


servei de transport de viatgers. El nombre total de persones ateses en aquest centreva ser de 5.645. Mentre que al centre d’informació de València d’Àneu, s’hi vanatendre, de juliol a setembre, un total de 1.171 persones.

La procedència dels visitants es coneix mitjançant una enquesta directa a totsels visitants atesos, tant a les cases del Parc de Boí i Espot com als centrescomplementaris de Llessui, estany Gento i València d’Àneu.

El tractament estadístic de les dades palesa que el 86% dels visitants atesos sónde l’Estat espanyol i el 14% restant són estrangers.

Les dades extretes dels 12 punts d’informació automàtics que hi ha instal·latsen diferents oficines de turisme de la zona d’influència, en cases del parc i encentres complementaris ens manifesten la importància d’aquest nou mitjàd’informació. Aquests punts informàtics funcionen amb una pantalla tàctil,accessible fins i tot per mitjà d’un vidre gruixut, cosa que fa que puguin funcionarsituades a l’interior de les oficines de turisme i informació, en les hores en quèromanen tancades. En total, s’han realitzat 430.988 consultes a aquests aparells.

ITINERARIS REALITZATS (2006)

SECTOR DE L’ITINERARI NRE. D’ITINERARIS NRE. DE PERSONES ATESES

Aigüestortes 122 2.313

Sant Maurici 97 1.664

Vall d’Àssua 23 439

TOTAL 241 4.416

Cal destacar 24 itineraris monogràfics amb 264 assistents, on es van tractar elstemes següents: Temps de viure, Bitxos i herbotes, Caminem amb lluna plena, Femde pastor per un dia, Fem el cim, Anem al Portarró, Estanys..., Fulles policromades,Neus d’hivern...

Sota el títol genèric de Caminem sobre la neu, es van efectuar un total de 23itineraris amb raquetes de neu entre els mesos de gener i abril, amb 349 personesateses.

S’ha continuat desenvolupant el programa dedicat a les escoles locals El Parci les escoles, amb un resultat de 617 nens de la zona d’influència que hanparticipat en alguna activitat al parc.

Es van fer un total de 15 xerrades a col·lectius diversos, entre els qualsdestaquen escolars, universitaris i associacions diverses locals i no locals. També es va participar en un total de 16 fires en col·laboració amb patronats de turismede les comarques de la zona d’influència.

Es van organitzar els cursos Identificació dels ocells per la veu i el cant encol·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia; Biologia i conservació de l’ós bru als Pirineus en col·laboració amb la Institució Catalana d’Història Natural; Curs de gestió del risc a muntanya en col·laboració amb el Centro Nacional de EducaciónAmbiental (CENEAM) i el Curs de material hivernal de muntanya.

A Salardú (Val d’Aran), va tenir lloc el XIV Curs de guies interpretadors delparc, dedicat als joves de la zona. Es va dur a terme també un camp de treballdedicat a la recerca i la col·laboració amb el parc al sector d’Aigüestortes amb un total de 25 participants.

Ha continuat el Programa de voluntariat de l’Organismo Autónomo deParques Nacionales i Seo/ Birdlife amb 24 participants, que van realitzarseguiments i censos de la fauna del parc. També hi van ser presents, de l’1 de maigal 30 d’octubre, 2 voluntaris del Servei Voluntari Europeu.


S’han dut a terme diverses exposicions a les cases del parc, als centrescomplementaris d’informació, als locals socials i als ajuntaments, amb temàticadiversa relacionada amb el parc, espècies protegides, educació ambiental,etnografia i cultura pirinenca. Entre les exposicions, cal destacar la XII i XIII ediciódel Concurs de fotografia del parc nacional; l’exposició Postals de l’entorn del ParcNacional; Un Parc per descobrir, i Senyor mestre: escola i vida quotidiana alsPirineus durant els anys vint a través de les fotografies d’en Francesc Masclans.

Cal destacar l’exposició realitzada amb motiu del 50è aniversari: Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: 50 anys d’història, una exposició itinerantque ha estat a 11 indrets diferents al llarg de l’any, ja sigui en pobles de la zonad’influència del parc i d’arreu de Catalunya i a la Biblioteca Nacional a Madrid.

D’entre els actes institucionals del 50è aniversari, cal destacar la visita que vanrealitzar SAR els prínceps Felip de Borbó i Letizia Ortiz a l’estany de Sant Mauricii al poble d’Espot el dia 4 d’abril, acompanyats, entre altres personalitats, pelpresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el conseller de Medi Ambienti Habitatge, Salvador Milà. D’entre les activitats educatives i de divulgació, caldestacar el Cicle de cinema al carrer realitzat a 19 pobles de la zona d’influència;el programa de visites Viu el Parc, adreçat a les escoles de Catalunya, que va portar1.325 nens i nenes al parc i les 47 representacions del conte La corona de SantNicolau, realitzades a diverses biblioteques de Catalunya i de la resta de l’estat.

Un total de 9.672 persones van assistir a les projeccions d’audiovisuals a lescases del parc de Boí i Espot. Es van editar dos números nous del butlletí del parcEl Portarró (20 i 21), el llibre de la XV edició del premi literari intercomarcal per a infants Anton Navarro, així com diversos fullets d’itineraris i de divulgaciód’activitats.

El Centre de Documentació ha implantat definitivament els procediments Q dequalitat per a la gestió de préstec i consultes. Suport a les diferents unitats del parc(186 consultes), s’han comptabilitzat un total de 87 consultes d’usuaris externs oaliens al parc, de les quals gairebé un 20% han estat presencials al mateix centre dedocumentació. També s’ha estès la col·laboració amb personal de recerca, mitjansde comunicació i altres centres de documentació per mitjà de l’intercanvi dematerial i trameses de material didàctic i divulgatiu del parc a escoles i biblioteques.

El fons ha augmentat en 79 nous títols adquirits. L’entrada de materialprocedent de donatius i/o intercanvis, així com els treballs de recerca executats alparc han suposat un total de 445 nous títols. La contractació d’una bibliotecàriaitinerant ha permès la catalogació de 800 documents, a banda dels catalogats pelpersonal de Boí. El nombre total de registres integrats al catàleg de les BibliotequesEspecialitzades de la Generalitat és de més de 2.100, repartits entre el centre de Boí(1.759 ítems) i Espot (415 ítems).

S’ha adquirit per a l’arxiu fotogràfic la part final de fotografies antigues enformat digital amb la temàtica del parc i la seva gent procedent del fons del CentreExcursionista de Catalunya (189 imatges).

S’ha finalitzat l’actuació de digitalització d’imatges del fons del Parc,certificant un total de 8.233 imatges a la bases de dades de fotografia. Les diferentsunitats del parc han generat 763 fotografies.

S’ha participat en la XII Sessió de treball de centres de documentació d’EspaisNaturals Protegits de Catalunya celebrada al parc de Sant Llorenç de Munt, el 4 demaig i realitzant una presentació sobre l’arxiu fotogràfic del Parc al V Seminario de Centros de Documentación de Espacios Naturales Protegidos y Medio Ambientecelebrat a Valsaín (Segovia) els dies 5, 6 i 7 de juny. També s’han desenvolupattasques d’organització i coordinació de les VII Jornades sobre Recerca al ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.


VigilànciaLes patrulles d’agents rurals han dut a terme 1.409 actuacions, d’entre les quals 39 van ser denúncies, 23 al parc nacional i 16 en zona perifèrica. Juntament ambels grups de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat, han evacuat 42 persones. El Seprona va fer 2 denúncies de pesca a la zona perifèrica del PallarsJussà.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: registres geològics de totes les eres. Gran riquesa de minerals,roques i fòssils. Fenòmens volcànics, sedimentaris i sistemes càrstics importants.— Interès botànic: diversitat de vegetació, amb espècies endèmiques i molt rares,mediterrànies, boreoalpines i eurosiberianes. Esplèndids boscos de pi negre, avet i faig. Flora alpina.— Interès paisatgístic: paisatges d’alta muntanya, amb les parets de la cara nord del Cadí, el massís del Pedraforca o les canals del vessant sud del Moixeró. La diversitat dels paisatges forestals, agrícoles i naturals presenta un bon estat de conservació, fruit, en bona mesura, de l’aprofitament tradicional dels recursosnaturals de manera respectuosa amb el medi.— Interès del patrimoni natural: 30 espècies de flora i fauna d’interès europeu(Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats); 30 hàbitats declarats d’interès europeu (Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats); zona d’especial protecció (Directiva d’ocells);249 vertebrats, 19 espècies de quiròpters, 218 aràcnids, 192 coleòpters, 33 ortòpters, 32 himenòpters, 115 lepidòpters diürns, i altres grups d’invertebrats.Prop de 1.700 tàxons de flora vascular i 567 de fongs. Lloc d’interès comunitari(LIC) dins la xarxa Natura 2000, regió alpina.

Direcció i administracióS’han desenvolupat reunions i trobades amb alcaldes, consells comarcals, societatsde caçadors, pagesos, propietaris i altres agents socials del territori per millorar lagestió del parc tot integrant les seves propostes.

S’han establert col·laboracions amb reserves naturals de França, parcs de l’Estatespanyol, així com amb d’altres espais protegits de Catalunya.

S’ha participat en les jornades de treball sobre els pactes territorials dins del Congrés del món rural a Catalunya, a la Seu d’Urgell i Manresa.

El parc ha participat en el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, el Patronat del Museu Cerdà, l’Associació Valls del Pedraforca, l’Associaciód’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà i l’Associació de la Fia Faia.

S’ha dut a terme l’excavació arqueològica d’un jaciment romà a torreta deCadí, en col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Vansa.

S’ha aconseguit el diploma de qualitat del Sistema Integral de QualitatTurística Espanyola en Destinacions.

S’ha fet el seguiment ambiental de la perforació del túnel auxiliar del túnel del Cadí.

S’han fet reunions de coordinació amb tècnics forestals i agents rurals.S’ha participat en la taula rodona Els beneficis dels espais naturals protegits

i el seu potencial per al desenvolupament local, dins de les primeres jornades de desenvolupament local de l’Alt Pirineu i l’Aran.

Les tasques administratives s’han incrementat atès el volum d’expedients,


de documentació, d’ajuts, d’informes i d’altres escrits tramitats al llarg de l’any,a causa, entre d’altres, que el Parc Natural gestiona altres espais com la ReservaNacional de Caça (RNC) del Cadí, la RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell i les reservesnaturals parcials Segre-Isòvol, Segre-Prullans i la Llosa.

Patrimoni natural

Seguiment i avaluació de les poblacionsCensos de les espècies faunístiques de més interès en relació amb la gestió delshàbitats i els programes de seguiment específics en curs: trencalòs, mussolpirinenc, gall fer en cantadors i reproducció, isard, cérvol, nidificació de voltor i cens anual de llúdriga, entre altres.

Programa de seguiment de lepidòpters ropalòcers (CBMS), programa deseguiment d’ocells comuns reproductors a Espanya (SACRE), cens d’ocells aquàticshivernants i programa de seguiment de les poblacions de perdiu xerra a Catalunya,per al qual s’han coordinat les actuacions desenvolupades al parc, a la ReservaNacional de Caça (RNC) del Cadí i a la RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Ha continuat el seguiment de grans carnívors en zones d’especial interès,mitjançant transsectes, recollida de femtes, control de danys i trampeig fotogràfic.

Seguiment dels fluxos migratoris en diversos sectors del parc mitjançant unaestació d’anellament constant dins el Programa SYLVIA (Constant Effort Site) i unaestació de control de migració del Programa MILVUS.

S’han realitzat i coordinat diverses trameses d’animals ferits o malalts alscentres de recuperació de fauna i a la Facultat de Veterinària de la UniversitatAutònoma de Barcelona en relació amb la vigilància del brot de pestivirus a lespoblacions d’ungulats salvatges.

Gestió d’hàbitatsPlanificació, revisió i seguiment del Pla anual d’aprofitaments forestals encol·laboració amb les àrees forestals de les comarques.

Col·laboració en la planificació de les revisions i elaboracions dels projectesd’ordenació de diverses forests CUP.

S’ha fet el seguiment d’actuacions de gestió de matollars i prats (cremesi estassades) per fer-los compatibles amb la preservació del poblament faunístic i de les comunitats vegetals considerades hàbitats d’interès comunitari.

EstudisS’ha continuat l’inventari sobre les espècies de fongs del parc.

Prospecció i estimació de les poblacions de dues espècies de flora d’interèsespecial: Dracocephalum austriacum i Gagea lutea.

Anellament i control d’ocells migratoris en colls de muntanya.Seguiment dels fluxos d’ocells migratoris en el sector nord-occidental del parc.

Millora rural i infraestructures

Gestió d’ajutsS’han tramitat 47 sol·licituds d’ajut, de les quals se n’ha atorgat 25 a propietarisparticulars, masovers, per a la instal·lació d’infraestructures ramaderes,arranjaments de teulades, murs, camins, etc; 10 a ens locals, per a la instal·laciód’infraestructures ramaderes, arranjament d’àrees de lleure, miradors, etc., i 3 aentitats sense ànim de lucre, per a la divulgació dels valors naturals. Les sol·licitudspresentades s’acollien a l’Ordre MAH/90/2006, de 16 de març, per la qual


s’aproven les bases reguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espaisnaturals protegits de Catalunya. L’import dels ajuts atorgats es mostra a la taulasegüent:

IMPORT DELS AJUTS ATORGATS

TIPUS DE BENEFICIARIS IMPORT DELS AJUTS (€)

Entitats locals 202.841

Propietaris particulars 133.768

Entitats sense ànim de lucre 12.954

TOTAL 349.563

Educació ambiental, divulgació i ús públic

VISITANTS L’ANY 2006

Centre del Parc – Bagà 7.800

Casa del Riu – Martinet de Cerdanya (període d’estiu) 879

Ca les Monges – Bellver de Cerdanya (període d’estiu) 2.642

Total de visitants als centres gestionats directament pel parc 11.321

PROGRAMA D’ACTIVITATS TRIMESTRALS

Persones participants a les diverses activitats (excepte les sortides guiades amb raquetes de neu) 473

Activitats organitzades (excepte el programa de sortides guiades amb raquetes de neu en col·laboració

amb el Servei de Guies) 51

TALLERS PER A ESCOLES

Alumnes participants als tallers organitzats a les escoles del parc 198

Nombre de tallers realitzats 17

XERRADES A ESCOLES I ALTRES CENTRES

Alumnes d’escoles d’ensenyament de primària i secundària 944

Alumnes d’universitats i altres nivells formatius 72

FESTA DE L’ARBRE

Escoles participants a les festes de l’arbre 6

Alumnes participants a les plantades d’arbres 270

La quantitat total de visitants estimada és de 430.000.S’han organitzat diversos tallers de biologia i xerrades a diferents escoles

del parc i s’ha continuat oferint un programa d’activitats trimestrals obert a lapoblació local i visitant. Aquest programa inclou tallers sobre dibuix naturalista,destil·lació de plantes aromàtiques i cuina tradicional, projeccions audiovisualssobre expedicions de muntanya, viatges de natura i temes locals, xerrades i sortidesque abasten aspectes de fauna, geologia, flora, cultura o activitats tradicionals, comel seguiment de rastres a la neu, l’estat actual del llop al parc, la construcciód’iglús, l’hivern a les valls del parc, l’escolta del mussol pirinenc, el coneixementdel bestiar domèstic, els fòssils, la recollida de plantes medicinals durant lamatinada de Sant Joan, l’observació d’ocells, la biologia dels isards, l’hàbitat de les marmotes, els camins recorreguts per Picasso, els parcs d’aventura al bosc com a eina d’educació ambiental, la brama del cérvol, la cerca de bolets o la hivernada


als Pirineus, entre d’altres. També s’han organitzat cursos sobre tècniques de seguretat a la muntanya hivernal, iniciació a la fotografia de natura, iniciació a l’ornitologia, a la identificació dels ocells mitjançant el cant i a l’anellamentcientífic d’ocells, iniciació al coneixement de les herbes remeieres, decoració florali aprofundiment en la classificació de les plantes medicinals. S’ha presentat unllibre sobre itineraris.

S’ha participat en un projecte transfronterer sobre vegetació, cofinançatconjuntament amb la xarxa d’educació ambiental Pirineus Vius/Pyrénées Vivantes.

S’ha treballat en la realització d’un projecte d’educació ambiental sobre el llop,conjuntament amb l’Associació SOURS. S’oferirà a les escoles a partir del març de2007.

S’ha elaborat una exposició fotogràfica “Els mol·luscs del parc natural”, basadaen l’estudi de recerca de Gustau Serrano iniciat l’any 1986.

S’ha participat en la Fira Pirineu Esport de Bellver de Cerdanya per donar aconèixer aquest espai natural protegit i les reserves nacionals de caça del Cadíi de la Cerdanya-l’Alt Urgell.

S’ha convocat el XIV Concurs de fotografia, sota el tema “Racons amagats del parc natural” (32 participants – 82 obres).

Durant tot el mes de maig s’ha celebrat el Dia europeu dels parcs amb diversesactivitats de coneixement i descoberta de l’entorn.

L’oferta pedagògica dins del Parc s’aplega, principalment, per diverses cases de colònies, aules de natura i el Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà. El Serveide Guies del Parc també ha ofert activitats a escolars: itineraris guiats, sortides ambraquetes de neu, etc.

S’ha participat en l’escola d’estiu de la natura del Berguedà.S’han acollit en pràctiques 6 alumnes, de la Universitat de Girona (3), l’Escola

de Capacitació Agrària Quintanes (4) i la Universitat Autònoma de Barcelona (1).S’ha col·laborat en el Curs de quiròpters i en diverses sortides i xerrades

divulgatives sobre plantes medicinals, rastres de fauna i d’altres.S’han realitzat exposicions temporals de temàtica variada: El coneixement a

través de la bellesa; La festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola; Elementsdel paisatge; Un llarg viatge; Un somni viscut dins el parc; Racons amagats del ParcNatural; Trossets de parc; Cavalls del vent, entre d’altres. També s’ha col·laborat enles exposicions organitzades pel Centre Ordenador d’Activitats de Muntanya deGósol i pel Museu de les trementinaires de Tuixén, o amb el Club de Caça la Batlliade Bellver de Cerdanya.

S’ha implantat la nova imatge gràfica del parc.S’han editat dos números (7 i 8) del butlletí del parc El Picot Negre, una eina de

comunicació entre el parc, la població local i els visitants, i fullets divulgatius: Rutade la mallerenga petita, Itinerari de la llúdriga (castellà, anglès i francès), a banda delsque corresponen a les activitats. S’ha elaborat material per a un fulletó de rutes deromànic. S’ha editat un conte sobre l’ós bru (Un any a la vida de la Girbi). S’haeditat un opuscle d’informació turística sobre el Paratge Natural del Massís dePedraforca en diversos idiomes.

Ha continuat i, en altres casos, ha endegat l’estudi de freqüentació de diversossenders del parc per aplicar-lo a una futura gestió: prat de Cadí, els Empedrats, fontde l’Adou, ruta del Trencapinyes, zona del Pedraforca per Saldes i Gósol (ParatgeNatural del Massís de Pedraforca), itinerari de la llúdriga, ruta de la mallerengapetita i fonts del Llobregat.

El Centre de Documentació ha catalogat 497 documents i ha actualitzattrimestralment les activitats proposades a la pàgina web. S’ha posat en marxa labiblioteca digital


VigilànciaEls guardes de reserva de fauna de la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí i la RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell han controlat i han vigilat les activitats delsvisitants i la població local, han prestat ajuda i suport en diverses ocasions i hanparticipat activament en censos i activitats del parc.

Ha continuat la coordinació amb els Agents Rurals per mitjà de reunionsperiòdiques amb els caps de comarca de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Valors que s’han de protegirInterès geològic: és el conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibèrica,amb més de 30 cons volcànics i les seves colades basàltiques.

Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació, amb presènciad’espècies endèmiques i molt rares. Existència de boscos relictuals de roure pènol.

Interès paisatgístic: la diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i ruralspresenta un bon estat de conservació, fruit d’una intervenció humana rica i respectuosa.

AdministracióLa Junta de Protecció de la Zona Volcànica va aprovar, en data 6 de juny, laproposta de projecte de decret de modificació dels límits del parc natural, decreació de reserves naturals i de concreció topogràfica dels límits del parc i de lesreserves naturals. Així mateix, en data 27 de juliol, va aprovar inicialment eldocument de revisió del Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa. Els dosdocuments van iniciar la tramitació corresponent que haurà de culminar ambla seva aprovació per part del Govern de la Generalitat.

En l’àmbit del planejament urbanístic, la Junta de Protecció va emetre uninforme preceptiu sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal de Santa Paui diverses modificacions puntuals del planejament dels altres municipis del parc.

En l’àmbit del desenvolupament del planejament urbanístic, s’han emès finsa 6 informes relatius a 2 plans parcials industrials, 1 pla parcial residencial i 3 plansespecials situats en zones que limiten amb l’àmbit del parc als municipis d’Olot,Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya.

El parc ha mantingut el seguiment i el control ambiental en fase d’explotacióde la nova autovia A-26 amb l’assistència tècnica ambiental de l’obra. Així mateix,s’ha iniciat l’anàlisi de l’estudi informatiu del projecte de nova carretera C-37,tram Vall d’en Bas-Olot, per tal d’incorporar consideracions de la Junta deProtecció en el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del projecte.

Al gener del 2006, es va superar amb èxit l’auditoria de seguiment de la normade qualitat ISO 9001:2000 del sistema de gestió de la qualitat del parc. També es vasuperar amb èxit, al setembre de 2006, l’auditoria de recertificació de la norma Qde qualitat de l’ús públic dels espais naturals protegits de l’Estat espanyol,promoguda pel Ministeri d’Economia. Durant tot l’any 2006, s’ha continuat elprocés per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental (EMAS) i l’obtenciódel certificat EMAS.

Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Naturals Protegits: s’haculminat el procés de renovació de la Carta per al període 2006-2010. Es vaelaborar la memòria del primer període 2001-2006 i es van organitzar tresseminaris, on es va aprovar el Pla d’actuació per al nou període.


En l’àmbit de les relacions externes, s’ha participat en la conferència i l’assemblea anual de la federació EUROPARC a Oxford i a la reunió anual de laseva secció espanyola ESPARC 2006, que es va fer al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

S’ha continuat la col·laboració amb la Fundació Garrotxa Líder i amb laFundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES).

Per l’Ordre d’ajuts MAH/126/2006, s’han atorgat 7 subvencions a ens localsque sumen un total de 108.413 €; 14 subvencions que sumen un total de 27.319 €a les institucions sense ànim de lucre per mantenir la xarxa viària pedestre i altresespais naturals d’interès; 33 subvencions per a ajudes a propietaris i masovers perun total de 114.947 €, i 4 subvencions a empreses jurídiques per un total de21.685 €.

Patrimoni natural

Programa de gestió del medi físicVulcanisme: el 2006 ha estat un any de consolidació de projectes, la majoria delsquals estaven previstos en el document Estratègia per a la gestió del vulcanisme alparc redactat ja fa uns anys. S’ha avançat en la informació geocronològica de lazona volcànica i, a partir de sondejos realitzats al voltant del volcà del Croscat,s’han obtingut dades interessants que aproximen l’edat real d’aquest volcà.

També s’han fet múltiples descripcions d’afloraments efímers i de columnesestratigràfiques associades a l’obertura de nous pous dins de l’espai protegit.Durant el mes de febrer, es va acollir estudiants en pràctiques procedents de laFacultat de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

I va continuar la col·laboració amb la Universitat de Girona, la UniversitatAutònoma de Barcelona i el Museu dels Volcans en el projecte que relacionaprehistòria i vulcanisme. La informació dins d’aquesta línia d’actuació foupresentada al XV UISPP World Congress, celebrat el setembre a Lisboa.

Les tasques de control del sistema hidrogeològic, que s’anaven duent a termeininterrompudament des de 1994, van prendre un nou rumb a conseqüència delfet que l’ACA va signar un conveni amb el Consorci de Medi Ambient i SalutPública de la Garrotxa, SIGMA, segons el qual aquesta darrera entitat es feia càrrecde la xarxa de seguiment que fins ara havia realitzat el parc. Això va permetreiniciar noves línies de treball amb la Unitat de Geodinàmica Externa iHidrogeologia de la UAB que van tenir com a objectius bàsics ampliar elconeixement del sistema hidrogeològic i fer-ne una diagnosi de les amenaces. Una de les zones que va ser objecte de més atenció fou la Vall d’en Bas, una planaagrícola situada a la capçalera del Fluvià, on el tipus d’usos existents afectadirectament la qualitat dels aqüífers al·luvials volcànics del parc. Per millorar el coneixement d’aquesta zona, es va col·laborar en la creació d’un model desimulació del sistema hidrològic promogut per l’ACA.

El 2006 va millorar la informació edafològica del parc. Així doncs, es vanrealitzar els treballs de camp previs a la realització del mapa de sòls de les zonesque, en els darrers anys, es van incorporar al parc com Sant Feliu de Pallerolsi una part del municipi de Sant Aniol de Finestres.

Gestió de la flora i la vegetacióCom a novetat important, en destaca el fet d’haver pogut signar un contracted’assessorament per a la gestió de la flora i la vegetació del parc amb l’empresaAprèn Serveis Ambientals, SL, que pretén aconseguir l’execució de les actuacionsprevistes a l’Estratègia per a la conservació de la flora i la vegetació del parc.


Una de les qüestions en què es va treballar més intensament fou a tornar a feroperativa i incorporar millores a la base de dades de flora (SilvaMc).

Es va fer un nou seguiment de l’espècie protegida Oplismenus undulatifoliusi també van continuar les accions de seguiment d’espècies protegides i es vaencarregar la tasca de control i eradicació del seneci del cap (Senecio inaequidens),una planta invasora que genera diversos problemes ecològics. En aquest sentit,destaca l’acord amb tècnics del Ministeri de Foment per tal que els serveis demanteniment de l’A-26, en el tram que travessa el parc, assumeixin el controld’aquesta espècie invasora.

Gestió forestalS’ha realitzat l’ordenació forestal en finques públiques i en conveni. Els treballshan consistit en la millora de l’estructura forestal, l’estassada selectiva i ladisminució del risc d’incendi forestal.

Planificació en finques privades: s’ha continuat treballant en el foment i larevisió de plans tècnics de gestió i millora forestal per incrementar la superfícieforestal ordenada. Enguany aquesta superfície ha disminuït lleugerament (40% de la superfície forestal), ja que els primers plans tècnics de gestió i millora forestal(PTGMF) que es van elaborar al parc han caducat.

Inventari i descripció legal i natural de finques forestals privades: enguany els treballs s’han centrat en la localització i la descripció de l’estat físic dels caminsforestals perquè s’incloguin a la xarxa d’itineraris del parc natural.

Recerca forestal: s’ha continuat treballant en el programa de boscos madurs;enguany s’estan realitzant els estudis sobre els diferents aspectes del medi naturalque defineixen aquests ecosistemes. S’ha continuat l’inventari florístic de lesmasses forestals catalogades com a bosc madur. Això permetrà realitzar una gestiómés acurada de la conservació de la resta de boscos del parc.

Gestió de la faunaPodem destacar el seguiment dels lepidòpters ropalòcers a partir de la metodologiaestablerta pel Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), la consolidació del’estació d’anellament de can Jordà, on es realitzen els programes de seguimentSYLVIA i de migració de tardor, coordinats per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO)i el seguiment de la població de senglar, que, tot i haver començat ara en aquestespai, ja s’ha implantat en 5 espais d’arreu de Catalunya. Moltes d’aquestesactuacions són possibles gràcies al contracte d’assessorament de la gestió de lafauna de què es disposa des de fa anys.

Recuperació d’espècies: un aspecte rellevant és la continuació del control iseguiment de les darreres poblacions de cranc de riu (Austropotamobius pallipes), i el manteniment del centre de cria en captivitat del cranc de riu del molí de lesFonts (Olot).

Gestió agropecuàriaEl Centre de Conservació de Plantes Cultivades (CCPC) de Can Jordà, unaexperiència pionera a Catalunya en matèria de conservació de la biodiversitatdomèstica vegetal, ha continuat la tasca de conservació de varietats tradicionalsd’arbres fruiters i de plantes cultivades. Al llarg del 2006, s’ha formalitzat lacol·laboració amb l’empresa Forestal Catalana consistent en la donació de materialfresc per empeltar i així poder oferir plançons a les persones interessades a obtenirarbres fruiters d’aquest tipus de varietats i s’han posat els fonaments per al’establiment de convenis amb finques col·laboradores. També destaca laconstrucció d’un nou cobert que facilita la gestió i la conservació d’eines i material.


Es va executar una nova fase del projecte de millora genètica de la varietattradicional de la tavella brisa, un fesol propi de la zona de Santa Pau que es volrecuperar. Es van realitzar diverses trobades amb els col·laboradors del projecte peravançar en la conservació efectiva d’aquesta varietat.

Restauració i millora d’hàbitats naturalsS’han realitzat diverses actuacions de millora de les finques públiques, pròpies o gestionades amb l’objectiu de reduir-ne els impactes i potenciar-ne els valorsnaturals i culturals. En destaquen les actuacions realitzades en la finca de CanJordà, on s’ubica el Centre de Conservació de Plantes Cultivades.

Finalment, caldria destacar les nombroses millores aconseguides per mitjà de les condicions imposades en els informes preceptius emesos per la Junta deProtecció sobre projectes i actuacions realitzades dins d’aquest espai naturalprotegit.

Millora rural i infraestructuresS’han subministrat 3.071 tones de material de subbase als veïns per mantenir els camins de la xarxa viària rural amb un cost de 28.500 €.

La Cooperativa la Fageda, empresa contractada pel parc, ha continuatrealitzant tasques de manteniment, retirada de deixalles i petites actuacionsd’estassada i dall. El Servei de Manteniment ha realitzat diverses tasques en els espais propis o gestionats directament pel parc.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl Parc ha participat en la Fira de Sant Lluc d’Olot, que ha rebut la visita d’unes1.000 persones, de les quals unes 800 han participat en la proposta d’activitat, ambuna atenció especial a la biodiversitat.

El programa Visc entre volcans oferia enguany 26 activitats (xerrades i sortidesnaturalistes i culturals) coorganitzades amb 4 ajuntaments i 8 entitatssocioculturals. L’assistència ha estat de 491 participants, amb una mitjana de 3h32’/persona.

El Programa d’educació ambiental per a les escoles locals ha continuat en lesquatre línies d’actuació: dissenyar i elaborar 4 materials nous, reconvertir activitatsadaptant-les a les necessitats del personal docent, assessorar les escoles verdes de lacomarca que ho sol·liciten i seguir l’execució dels 24 materials curriculars elaboratsanteriorment. Durant l’any 2006, 1.823 escolars han realitzat activitats de l’ofertapedagògica local.

S’ha treballat per segona vegada en l’elaboració i l’edició d’una agenda escolarcomarcal entre els centres docents de la comarca, l’Institut Municipal d’Educaciód’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa.

Per a la població local, també s’han organitzat 2 activitats d’educacióambiental en el lleure (casals d’estiu de natura) amb un total de 30 assistents(11+19).

El conjunt de persones ateses als tres centres d’informació del parc ha estat de 91.160, dels quals 39.762 han estat informats personalment. La quantitat devisitants total estimada és de 600.000.

La xarxa de punts d’informació comarcal formada per establiments turísticsque s’han acreditat com a punts d’informació amb l’objectiu de millorar lacapacitat informativa de la comarca i la implicació del sector en la gestió delturisme ha passat de 37 a 41 equipaments. Aquests establiments participen enaquesta experiència coordinada des del parc i Turisme Garrotxa i han atès un totalde 254.218 persones.


L’oferta pedagògica del parc per a escoles foranes ha estat utilitzada per untotal de 6.212 persones. Això ha suposat 359 serveis de guiatge, i l’atenció a 124centres d’ensenyament i grups diversos, amb una mitjana de 6 h/alumne.

El programa d’educació ambiental Descobreix la Garrotxa, coorganitzat ambTurisme Garrotxa i Verd Volcànic, ha ofert 151 sortides i 28 excursions guiadesa 20 indrets diferents de tota la Garrotxa i durant tot l’any, i hi han assistit 1.087persones. Aquest programa ha tingut la participació de l’Associació d’Hostaleriade la Garrotxa, els punts d’informació del Parc i 11 ajuntaments.

S’ha organitzat la 8a edició del Curs de guia del parc amb 11 inscrits, i s’hanfet 4 sessions formatives i 1 sortida amb els col·lectius d’educació ambiental quetreballen en l’àmbit del Parc. D’altra banda, s’ha realitzat la 6a edició del curs deconeixement de la Garrotxa per atendre un punt d’informació comarcal, amb 9assistents, i les 3 sessions de formació permanent per a responsables de puntsd’informació comarcal, amb 5 assistents de mitjana.

Centre de Documentació: s’han inventariat 531 documents textuals, la qualcosa representa que ja disposem d’11.289 documents (llibres, estudis, fullets,mapes, vídeos, etc.). D’aquests nous documents inventariats, 413 es troben alCatàleg Col·lectiu de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat deCatalunya i al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

La Biblioteca Digital del parc també ha crescut tant en l’apartat d’imatges comde textos, i dels més de 300 documents textuals que teníem l’any 2005,actualment se superen els 350 documents electrònics a text complet i s’haincrementat considerablement el fons d’imatges, amb un total de 289 novesimatges. Això representa més de 13.000 imatges, de les quals bona part es trobenen format digital.

Un any més, cal destacar el gran potencial del web del parc, que ha permèsdifondre molta més informació amb més rapidesa i a més gent. Això ha fet baixarun any més les consultes presencials.

El nostre Centre de Documentació és híbrid: ofereix els serveis en una salad’una biblioteca convencional, combinats amb serveis cada cop més virtuals.

Com a activitats destacables de dinamització, hi ha les activitats habituals desuport als projectes del parc, d’intercanvis, de coordinació i de difusió conjuntaamb els arxius i biblioteques locals, també amb els CD del DMAH i de Catalunya,però, sobretot, en destaquen actuacions de dinamització en l’àmbit català iespanyol: s’ha participat en la XII Sessió de treball de centres de documentaciód’espais protegits de Catalunya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac,i s’ha coordinat el V Seminario de centros de documentación ambiental y espaciosnaturales protegidos que es va realitzar a Valsaín (Segòvia).

VigilànciaLa patrulla del Servei de Vigilància ha recorregut un total de 28.846 km i hadedicat un total de 5.528 hores a realitzar les tasques de vigilància, inspecció,suport, seguiment, reunions, notificacions i formació.

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Valors que s’han de protegir— Interès zoològic: importància, sobretot, de la fauna aquàtica, tant de vertebrats(especialment la fauna ornitològica) com d’invertebrats.— Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació típica de zones humides,amb presència d’espècies molt rares.


— Interès geològic: de manera molt especial, cal protegir la quantitat i la qualitatde l’aigua.— Interès paisatgístic: l’escassetat i la raresa de les zones humides a escala mundialdonen a aquest indret un gran interès paisatgístic.

AdministracióDurant l’any 2006, es van concedir els ajuts següents:— Ajuntament de Castelló d’Empúries: ajut dins de l’Ordre MAH/126/2006, per al manteniment de senders dins de l’àmbit del parc per un import de 30.000 €.— Ajuntament de Pedret i Marzà: ajut dins de l’Ordre MAH/126/2006, per almanteniment de senders dins de l’àmbit del parc per un import de 18.587 €.— Altres entitats i pagesos del parc, també dins de l’Ordre MAH/126/2006,per un import total de 53.897 €.

S’han emès 34 autoritzacions i 62 informes preceptius.S’ha iniciat la tramitació del Pla especial d’ordenació i protecció del parc

natural.

Patrimoni natural

Gestió del medi físicVan continuar les actuacions de millora dels sistemes naturals amb els treballssegüents:— Avaluació de la qualitat de l’aigua en diferents sectors del parc a partir delsinvertebrats aquàtics.— Estudi i seguiment sobre la valoració de la gestió a l’estany de Palau sobre les comunitats d’ocells (primavera-tardor-hivern).— Control de les jonqueres a les closes del pla de Can Comas.— Manteniment amb fites de fusta del límit de les dunes de la Rubina.— Control de la vegetació a les dunes de la platja de Can Comes.— Tancament de 1020 m amb estaques per a la protecció de dunes a la platja de Sant Pere Pescador i a la platja de la Rubina de Castelló d’Empúries.— Anivellament del camp d’en Viladamat al costat de l’estany Europa.— Construcció de l’aguait els Balquers, a l’estany del Matà.— Construcció del mirador dels Rascletons a l’estany Europa.— Instal·lació de comportes al Rec del Mig i a les Robines per impedir l’entrada de les aigües salades del mar a la Reserva Natural Integral.

Gestió de la flora i la vegetacióControl de gineri (Cortaderia selloana): se n’han arrancat, aproximadament,100 plantes.

Gestió de la fauna— Com en els darrers anys, s’han continuat censant les poblacions d’ocellsaquàtics que nien habitualment al parc (estació ornitològica del parc), i també els ocells aquàtics que hi hivernen. També s’han fet els seguiments ornitològicssetmanals a les zones objectes de gestió.— Estudi i seguiment de les poblacions de papallones diürnes i inventari delepidòpters.— Campanya d’anellament d’ocells Piccole isole.— Campanya d’anellament d’ocells en el marc del Programa SYLVIA.— Seguiment de les poblacions de daina i senglar i actuacions de prevenció delsseus impactes (neteja, barreres d’olor, etc.).


— Control per part dels Agents Rurals de la població de daines i senglars a lesreserves naturals.— Estudi de l’ús de masos com a refugis de quiròpters i seguiment de caixes niu.— Seguiment i cens de la població nidificant de bitó (Botaurus stellaris); seguimentde l’evolució estacional de presència i de l’estat dels seus hàbitats.— Seguiment de la població nidificant i estudi dels requeriments ecològics del gaigblau (Coracias garrulus).— Estudi i seguiment de les poblacions d’amfibis.— El Centre de Fauna ha rebut 652 animals: 511 ocells, 42 mamífers i 99 rèptils. Se n’han alliberat 191. Es continua amb el conveni de col·laboració entre elDepartament de Medi Ambient i Habitatge i la Fundació Roger Burlet.

Millora rural i d’infraestructuresEs van dur a terme els treballs següents:— Reparació dels itineraris del Cortalet.— Manteniment i reparació dels cartells de diferents itineraris i observatoris.— Reparació del safareig de l’hort del Cortalet.— Reposició amb taulons de pi tractat a l’autoclau del pont de M. Àngels Anglada(closa d’en Puig) a l’itinerari de la Massona.— Neteja i desbrossada dels recs següents:

• 1.423 m al rec Madral, de Can Llovet fins a la carretera de Sant Pere Pescador.• 380 m al rec Madral dels Pontarrons.• 370 m al rec Madral al cap de terme entre Castelló d’Empúries i Palau-saverdera.• 400 m al rec de l’itinerari de la Massona fins al Centre de Recuperació deFauna.• 350 m al rec de les closes d’en Barraquer.• 1350 m al rec de la Fonda.• 490 m al rec de la closa de Can Gou.• 150 m al tram de la Mugueta.• 980 m al rec del Molí.• 1600 m al rec de la carretera de Sant Pere Pescador.

— Neteja i desbrossada dels camins i canyissars següents:• 400 m2 de canyís a l’RNI 1 per afavorir la cria de bitó (Botaurus stellaris).• 1250 m2 de passadís a la closa del Centre de Recuperació de Fauna (500 m x2,5 m d’amplada).• 3600 m2 de passadís a la closa dels Fangassos (1.800 m x 2 m d’amplada).• 200 m2 a la bassa del Cortalet.• 200 m2 als estanys de Palau (camins per l’accés a les xarxes dels anelladors)(100 m x 2 m d’amplada).• 150 m2 a l’estany Europa (retallada de tamarius per millorar la visió d’ocells).

— Trasplantar 25 m2 de balques de la closa del Puig als antics arrossars del Matà.— Reparació de 2.900 m de tanca metàl·lica a la Reserva Natural Integral 2.

Educació ambiental, divulgació i ús públic— Dotació de tres sistemes de recompte de persones ubicats a l’entrada delsitineraris del Cortalet a les Sitges i del Mata, i a la passera de fusta a l’itinerari de la ruta dels Estanys; sistemes que permeten efectuar estudis sobre l’impacte delsvisitants en els itineraris bàsics del parc.


La quantitat de visitants total estimada és de 136.000.

NOMBRE DE VISITANTS ATESOS AL CENTRE D’INFORMACIÓ DEL PARC (2006)

PROCEDÈNCIA DELS VISITANTS NOMBRE DE VISITANTS PERCENTATGE QUE REPRESENTA

Catalans 30.062 66,09%

Resta de l’Estat 2.888 6,35%

Resta d’Europa 12.312 27,06%

Resta del món 226 0,50%

Total 45.488 100%

Han passat pel parc els grups següents:

Grups d’escolars 8.187

Altres grups 2.700

Campaments, casals i camps de treball 142

El Centre d’Informació ha continuat aplegant les dades de l’estaciómeteorològica tres cops al dia i passant les dades als diferents mitjans decomunicació.

VigilànciaEls Agents Rurals han dut a terme un total de 680 actuacions en els municipis delparc, 11 de les quals al terme de l’Armentera, 349 al terme de Castelló d’Empúries,33 al terme de l’Escala, 74 al terme de Palau-saverdera, 5 al terme de Pau, 160 alterme de Roses, i 48 al terme de Sant Pere Pescador. De totes aquestes actuacionscal destacar que 250 han estat de col·laboració amb la gestió, 91 de serveisespecials, 1 de decomís, 302 inspeccions i 29 que han acabat en denúncies.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

Valors que s’han de protegir— Interès faunístic: hi ha registrades més de 355 espècies diferents,aproximadament el 60% de les presents a tot Europa, 230 de les quals hinidifiquen, hivernen o migren regularment. A l’hivern, hi ha una mitjana de175.000 ocells aquàtics, mentre que a la primavera i a l’estiu hi nidifiquen més de vuitanta espècies.— Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació. Hi ha registrades unes735 espècies vegetals, el 80% de les quals són considerades autòctones. S’hanidentificat 61 associacions i 23 hàbitats d’interès comunitari (dos dels quals sónd’interès prioritari).— Interès paisatgístic: salobrars, basses, canyissars, boscos de ribera, dunes, platges,ullals, arrossars, horts, badies marines i rius constitueixen un mosaic paisatgístic i aquàtic que canvia la seva coloració en una roda anual.

Patrimoni natural

Protecció i recercaS’han realitzat les actuacions següents:— Censos d’ocells nidificants, d’ardeids, gavina corsa, gavina capblanca, gavià


de potes grogues i xatracs, garsa de mar, capó reial, perdiu de mar, agró blanc,flamenc, d’ocells aquàtics hivernants, i censos quinzenals d’ocells aquàtics a lesbasses del Delta amb el seguiment corresponent de l’evolució anual de lesprincipals espècies cinegètiques.— Seguiment de la nidificació de flamencs a la Punta de la Banya.— Seguiment de les caixes niu per a ratapinyades i per a xots (Otus scops)instal·lades a l’illa de Buda.— Seguiment i control de predadors de les colònies de cria d’ocells aquàtics, i recull de mostres per a l’estudi d’intoxicació per grip aviària i infecció perarbovirus.— Desenvolupament d’una campanya de salvament de peixos i d’una campanyade cria d’espècies en perill d’extinció: samaruc, fartet, espinós, rabosa de riui tortuga d’estany.— Estudis sobre: papallones diürnes (BMS), invertebrats protegits, poblacions de tortugues aquàtiques al Delta, població de ratapinyades a l’illa de Buda, atlesde peixos, micromamífers, macròfits de les badies, macròfits dels estanys i baseflorística, i seguiment dels arrossars de l’illa de Buda.— Seguiment de les diferents poblacions de peixos protegits.— Estudi de les poblacions de quiròpters— Estudi de les poblacions de micromamífers— Estudi i seguiment de les poblacions de tortugues— Reintroducció de tortuga d’estany a l’illa de Buda

Recuperació d’espècies

CFS NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS L’ANY 2006

NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS

Ocells 237

Amfibis 1

Rèptils 118

Mamífers 16

TOTAL 372

ESTAT DELS ANIMALS DURANT L’INGRÉS

ESTAT NOMBRE D’ANIMALS

Morts 65

Alliberats 50

Altres 257

TOTAL 372

Anellament científic d’ocellsS’ha dut a terme la campanya d’anellament científic d’ocells passeriformes durantla primavera i la tardor en col·laboració amb el Grup Català d’Anellament. Tambés’han anellat amb anelles de PVC polls de capó reial (Plegadis falcinellus) de lacolònia de cria de l’illa de Buda; gavina corsa (Larus audouinii) i gavina capblanca(Larus genei) de les colònies de cria de la punta de la Banya; xatrac comú (Sternahirundo); gavià de potes grogues (Larus michaellis); bernat pescaire (Ardea cinerea)en col·laboració amb el Zoo de Barcelona, i flamenc (Phoenicopterus ruber).


Millora rural i d’infraestructuresDurant l’any 2006, s’han concedit un total de 72.082 € per a diverses activitats i projectes dins de les convocatòries d’ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial i per al finançamentd’inversions en els espais inclosos al Pla d’espais naturals. S’han aprovat un totalde 24.988 € en concepte d’indemnitzacions a propietaris de finques de cultiusd’arròs pels danys causats per espècies protegides.

S’han realitzat les actuacions següents:— Manteniment de les infraestructures del parc natural de gestió i d’ús públic, i els treballs de camp per a la conservació dels ecosistemes que integren el parc.— S’ha dotat la brigada de manteniment de mitjans per desenvolupar la sevafunció: desbrossadores, xerracs, equips de protecció individual…— S’ha millorat la maquinària del parc de: desbrossadora, tractor, milloresde la barca segadora, reparació dels tractors, entre d’altres.

Educació ambiental, divulgació i ús públicA les oficines d’informació del parc, ubicades a Deltebre i a la Casa de Fusta, i a les oficines de turisme del conjunt del Delta s’han atès:

NOMBRE DE VISITANTS ATESOS A LES OFICINES D’INFORMACIÓ DEL PARC DURANT L’ANY 2006

PROCEDÈNCIA DELS VISITANTS NOMBRE DE VISITANTS PERCENTATGE QUE REPRESENTA

Catalans 87.376 52%

Resta de l’Estat 45.368 27%

Resta d’Europa 33.607 20%

Resta del món 1.680 1%

TOTAL 168.031

Aquestes oficines han donat informació del parc a un total de 168.031persones. Aquesta xifra pot representar un 17% de la gent que ens visita, d’un totalaproximat de 988.000 persones.

El nombre de persones que han entrat a l’Ecomuseu ha estat de 56.600 i, a laCasa de Fusta, de 38.469. Els itineraris no escolars amb guia han aplegat un totalde 3.191 persones, i els grups sense acompanyants, un total de 9.938 persones.

Així mateix, s’han organitzat diverses activitats:— Dia europeu dels parcs— Dia mundial dels ocells (3r Concurs d’identificació d’aus)— Sortides de camp diverses— Festa de l’Arbre: organització de la plantada d’arbres escolar de Deltebre (1.000 tamarius plantats per 100 escolars al Garxal). Participació als salons infantilsde la Setmana Santa d’Amposta i de Nadal de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja— S’ha coordinat i organitzat el grup de voluntaris del parc.— 2a Setmana del medi ambient, amb una participació de 3.410 persones.

L’oferta pedagògica es basa en estades de 3 dies i d’altres durades, utilitzadesper un total de 3.102 alumnes.

Escoles del Delta: hi han participat amb sortides 393 grups, amb un total de8.441 alumnes. Realització d’un programa escolar als col·legis del Delta relacionatamb els ambients naturals i les activitats humanes del Delta.


S’han impartit 7 cursos de formació: Els passeriformes del Delta I, Fotografia de Natura i introducció al Digiscoping, La vegetació del Delta, Zones humides: diversitatnatural i cultural, Iniciació a l’astronomia, Passeriformes migrants i accidentals, i La Caça i la Pesca: activitats tradicionals al delta de l’Ebre.

Hi ha hagut 690 persones que han utilitzat el Centre de Documentació delParc i s’han realitzat 351 préstecs. S’han donat d’alta 507 publicacions.

Parc Natural del cap de Creus

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: ofereix una seqüència molt completa de les roques mésantigues que afloren a Catalunya: al litoral nord hi ha una de les zones mésespectaculars a escala mundial de zones de cisallament i roques milonítiques enterrenys esquistosos.— Interès botànic: hi coexisteixen elements mediterranis i extramediterranis,juntament amb la presència d’espècies endèmiques i molt rares. S’han identificat1.760 espècies o tàxons. La vegetació submergida, constituïda per poblamentslitorals i bentònics, té una gran diversitat d’algues marines i 3 fanerògames en bonestat de conservació.— Interès faunístic: la multiplicitat de biòtops té correspondència en l’àmbitfaunístic, i la comunitat d’ocells és la més variada i interessant de l’espai.— Interès paisatgístic: en cal destacar també els valors paisatgístics d’excepcionalbellesa dels ambients litorals, que contrasten amb els paratges interiors, on moltsovint l’acció secular humana ha incidit essencialment en la configuracióharmònica i peculiar del paisatge actual.— Patrimoni arquitectònic monumental (Sant Pere de Rodes, castell de SantSalvador, castell de Quermançó), arquitectura popular de pedra seca, jacimentsarqueològics terrestres i marins.— El cap de Creus constitueix una de les zones especialment protegidesd’importància mediterrània (ZEPIM) que van ser definides en un dels protocols del Conveni de Barcelona (Barcelona 1976/1995), relatiu a la protecció de la marMediterrània contra la contaminació.

AdministracióAprovació definitiva del Pla especial. Resolució MAH/2618/2006, de 28 de juliol,per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 20 de juny de 2006, pel qual s’aprovadefinitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parcnatural de cap de Creus.

S’ha continuat la redacció de la proposta normativa del Pla rector d’ús i gestió(PRUG) de l’àmbit marí protegit que haurà de regular les activitats de la pescaprofessional i esportiva, i també del fondeig i la navegació d’embarcacions.Actuació prevista al Programa d’actuacions del Pla especial.

Com a espai ZEPIM, aquest ha estat el segon any del programa europeuInterreg-MedPAN (2005-2007) sobre les àrees marines protegides del Mediterrani(AMP) amb la realització de tres seminaris anuals: el primer va tenir lloc a les illesMedes (gestió del turisme sostenible); el segon a Asinara, Sardenya (finançamentde les AMP); i el tercer, a Còrsega (gestió sostenible de la pesca i la vigilància a lesAMP). S’ha posat en marxa la pàgina web del projecte: <www.medpan.org>.

S’ha finalitzat la redacció del projecte de desconstrucció del ClubMediterranée. S’ha signat el Protocol de col·laboració entre el Ministeri de MediAmbient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge per a la gestió sostenible


de la finca adquirida del Club Mediterranée, que permetrà l’enderroci la restauració posterior d’aquest complex de vacances.

D’acord amb el programa específic d’ordenació de la punta del cap de Creus,s’ha redactat un Pla de gestió de la reserva integral del cap de Creus, amb lafinalitat de preservar-ne els valors naturals i paisatgístics i l’ordenació de l’úspúblic.

S’ha incorporat al Pla econòmic i financer de Forestal Catalana, SA, (PEF) elprojecte executiu de les obres de restauració i millora del Mas Caials per destinar-loa centre d’educació ambiental i unitat de gestió de l’àmbit marí i d’aquesta maneraes puguin iniciar les obres.

Línia d’ajuts: s’han tramitat 10 sol·licituds d’ajuts (4 ajuntaments i 6particulars).

S’han tramitat un total de 141 informes repartits entre les diferents àrees detreball.

Per mitjà del Pla d’ocupació s’ha disposat d’un auxiliar d’administratiu (6mesos) i un tècnic de grau mitjà (6 mesos). S’ha posat en marxa per primer cop lavigilància i la informació a l’àmbit marí durant els tres mesos d’estiu. Dos patronscontractats mitjançant el Pla d’ocupació i l’embarcació Elisenda han recorregut lesaigües del parc per donar cobertura a l’elevada freqüentació que hi ha a l’èpocaestival.

La Junta Rectora i la Comissió Permanent s’han reunit tres vegades cadascuna.

Patrimoni natural

Gestió de la flora i la vegetació— Control de les espècies exòtiques introduïdes: Carpobrotus, Opuntia. Ha continuatl’experiència iniciada a l’illa de Portlligat de control i seguiment de les espèciesexòtiques introduïdes.

Gestió de la faunaSeguiment de l’avifauna: Ha continuat el control anual de l’avifauna per conèixerl’evolució de les poblacions d’ocells dins del parc. Aquest seguiment inclou l’estudid’espècies prioritàries i indicadores, el projecte de censos i l’elaboració del catàlegfenològic del parc, a més del seguiment de l’evolució de la zona cremada enl’incendi de l’any 2000.

Monitoratge de les poblacions d’ocells: D’acord amb el Programa SYLVIA que duu aterme l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2000 amb la finalitat d’establiruna xarxa d’estacions d’anellament d’esforç constant per al seguiment a llargtermini de les tendències poblacionals i els paràmetres demogràfics de lespoblacions d’ocells terrestres de Catalunya, enguany ha continuat el seguiment a les dues estacions que hi ha al parc, concretament a Vilajuïga i Roses.

Reintroducció del xoriguer petit: D’acord amb el programa de reintroducció, s’hanreproduït 8 parelles, que han donat un total de 3 polls. Cal dir que enguany hanaparegut problemes de depredació. S’ha fet l’alliberament tutelat (hacking) de 50polls procedents del centre de cria de Torreferrussa.

Estudi de presència i utilització de l’hàbitat per quiròpters o ratpenats:. A més de 596identificacions acústiques realitzades en 43 estacions distribuïdes per tot el parc,aquestes dades han permès tenir un primer inventari dels quiròpters del parc, demanera que es puguin prendre mesures de conservació adequades. S’ha dedicat


més esforç en la inspecció de refugis i la realització d’estacions amb detectorsd’ultrasons. S’han instal·lat per primer cop caixes niu, que han donat un 16%d’ocupació.

Seguiment dels lepitòpters ropalòcers: Ha continuat la campanya de seguiment delsropalòcers, (papallones diürnes) a l’estació de la vall de Montjoi. Es mantenen lespoblacions estables a la zona i amb una certa abundància. S’ha detectat unaespècie nova: Melitaea didyma, amb aquesta, el nombre d’espècies detectades a lavall de Montjoi és de 46. Cal destacar l’extrema sequera d’aquest any, que haafavorit les espècies primaverals, mentre que la manca de pluja ha afectatnegativament les espècies estivals i polivoltines.

Gestió forestalPunts estratègics per a la gestió dels grans incendis forestals: Tramitació dels projectesd’execució dels PEG (punts estratègics de gestió per als grans incendis forestals) dela Selva de Mar (95 ha) i el serrat de Can Berta al terme municipal de Roses (152 ha).

Gestió agropecuàriaS’han informat i autoritzat, amb condicions, els aprofitaments de pastures enzones afectades per incendis els darrers 10 anys.

Estudi de la capacitat de càrrega i millora de pastures: Seguiment de l’assaigTractament de la vegetació per a la prevenció d’incendis forestals mitjançant ladesbrossada, la pastura i la crema controlada. Una de les estratègies per evitar elsgrans incendis forestals és trencar la continuïtat horitzontal del combustiblemitjançant la recuperació de zones de pastura. L’estudi té una durada de 2-3 anys,i pretén mostrar la resposta de la vegetació a diferents tècniques: estassada, crema,pastura i no-actuació.

Gestió agrícolaDesenvolupament de l’estudi per a la determinació dels usos del sòl en mosaic: S’hainformat sobre la recuperació d’olivars abandonats.

Gestió cinegèticaLa Societat de Caçadors del Port de la Selva ha fet actuacions de millora d’hàbitatsper a la fauna cinegètica per mitjà de l’Ordre d’ajuts 2006.

Gestió dels hàbitats i/o sistemes naturalsSeguiment de les àrees degradades i control d’abocaments: S’han netejat abocamentspuntuals, localitzats a la zona de Quermançó (Vilajuïga) i a la riera d’en Prim(Llançà).

Millora de l’arbrat de ribera: El parc ha col·laborat, juntament amb l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA), en el seguiment dels treballs que ha realitzat el Tallerd’ocupació en treballs forestals de l’Alt Empordà en rieres de Palau-saverdera,Vilajuïga i Port de la Selva.

Seguiment del patrimoni natural submergit: D’acord amb el conveni signat l’any 2005amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, Consell Superiord’Investigacions Científiques) per al seguiment del patrimoni natural submergit,aquest any s’ha dut a terme l’avaluació del poblament de peixos vulnerables alparc en 9 estacions de seguiment distribuïdes entre zones de parc, reserva naturali reserva integral.


Estudi de la pesca recreativa: Dins del programa Interreg-MedPAN, s’ha dut a termeun estudi de la pesca recreativa en aigües del parc que ha permès conèixer elsdiferents arts de pesca utilitzats (excloent-ne la pesca submarina) alhora que s’hadeterminat les diferents espècies capturades, així com la repercussió, quant a freqüentació que suposa al parc la pràctica d’aquesta activitat.

Millora rural i d’infraestructuresEn l’àmbit marí, s’han fondejat un total de 36 boies per a l’activitat delsubmarinisme amb escafandre repartides entre els tres sectors: nord, est i sud, i col·locades tant en zona de parc com de reserva natural.

Manteniment d’equipaments i infraestructures d’ús públic: a més de lespròpies dels equipaments del parc, se n’han repassat uns 100 km d’itineraris, i s’hafet el manteniment de l’àrea de lleure del Mas Ventós, de les fonts i dels voltantsde l’aparcament de Sant Pere de Rodes. S’han pintat totes les reixes i baranes delPalau de l’Abat.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl parc natural és un parc obert. Les 13.000 ha que el formen tenen infinitatd’accessos, no només per terra, sinó també per mar, cosa que fa difícil establir-neun control del nombre de visitants: una estimació basada en les freqüènciesturístiques de la zona en dóna la xifra de 435.000. El nombre de visitants que hanpassat pel Centre d’Informació del Palau de l’Abat ha estat de 13.520.

S’ha obert un nou punt d’informació al far de cap de Creus, una instal·lacióper l’Ajuntament de Cadaqués com a espai del cap de Creus. Durant el temps queha estat obert (6 mesos), hi han passat un total de 17.291 visitants.

S’han atès un total de 1.956 alumnes de totes les escoles dels municipis delparc (que tenen el servei gratuït). Aquest servei s’ha cobert des de l’1 de gener finsal 31 d’agost.

Com a guiatge adreçat a la població adulta, s’han fet, com cada any, lessortides de primavera i de tardor dels espais naturals de l’Alt Empordà

S’han dut a terme les II Jornades del medi natural del cap de Creus encol·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Les jornades han tingutuna durada de tres dies, i s’hi han presentat un total de 20 comunicacions entrel’àmbit terrestre i marí.

Com és habitual, s’han organitzat dues jornades de formació destinades alpersonal temporal del parc (personal dels punts d’informació, de vigilància i deprevenció d’incendis). S’han mantingut reunions periòdiques amb els responsablesde les oficines de turisme amb l’objectiu d’unificar criteris.

S’ha participat a l’Associació Alt Empordà Turisme, i s’ha assistit a les reunionssobre els temes de creació de producte i criteris de qualitat.

S’ha col·laborat amb l’IES Llançà en la recuperació d’un indret del municipi de Llançà (font d’en Falcó). També s’ha col·laborat activament en la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO, la qual inclou el parc. S’han publicat dosarticles sobre l’àmbit marí del parc natural en diferents publicacions locals.

Durant l’estiu, es van fer dos camps de treball formats per un total de tresgrups diferents, a la Selva de Mar, portats per la Fundació Catalana de l’Esplai i Cases de Colònies (un ha estat un camp internacional). Aquests tres grups hanrealitzat diferents actuacions als termes del Port de la Selva i la Selva de Mar.

Amb la població escolar dels municipis del parc, es va dur a terme la Festade l’arbre al municipi de Llançà.

Com és habitual, s’han realitzat activitats de guiatge gratuïtes a la Fira delpaisatge dels municipis de Vilajuïga, Palau-saverdera i Pau.


Centre de Documentació: enguany s’ha iniciat l’inventari de tots els estudisinèdits existents a la biblioteca del parc i s’han catalogat 329 documents.

S’ha senyalitzat l’itinerari general pedestre i els nous itineraris de les reservesintegrals del cap de Creus i del cap de Norfeu. S’han col·locat 40 rètolsd’informació general del parc i s’ha dut a terme el manteniment i la millora de la senyalització existent.

S’ha elaborat un conte per a nens sobre el xoriguer petit i una guia per a jovesque recull els valors naturals del cap de Creus, que també s’han imprès.

S’ha editat la publicació que recull les ponències o actes de les II Jornades del Medi Natural de cap de Creus.

Redacció i publicació de l’Anuari ornitològic del Parc Natural: anys 2001-2005

VigilànciaLa Diputació de Girona ha signat convenis amb els ajuntaments de Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Vilajuïga i Cadaqués, i el Parc ha disposat d’un reforç d’11 persones; 8 s’han destinat a la prevenció d’incendisforestals i 3 a vigilància i informació, 2 a Portlligat i 1 al Mas Ventós. El període de treball ha estat de 3 mesos (des de mitjan juny a mitjan setembre).

Amb el Pla d’ocupació hem disposat de 2 patrons que han fet tasquesd’informació i d’observació amb l’embarcació Elisenda, que ha tingut la base alPort de Roses. El període d’operativitat ha estat de tres mesos, de juliol a setembre.

Els ajuntaments del Port de la Selva i Cadaqués també tenen un servei devigilància específica que treballa de manera coordinada amb el Parc. Al Portde la Selva, aquest servei és de maig a octubre i es dedica, sobretot, a vigilànciamarítima. A Cadaqués, el servei es fa tot l’any i combina l’activitat marítima ambla terrestre.

Els Agents Rurals han dut a terme un total de 595 actuacions als municipis del Parc: 160 al terme de Roses, 143 al terme de Cadaqués, 93 al terme del Port de la Selva, 74 a Palau-saverdera, 58 a Vilajuïga, 5 a Pau i 5 a la Selva de Mar.D’aquestes actuacions, cal destacar que n’hi ha 193 vinculades a incendis forestals,82 referents a caça i protecció d’animals, 81 vinculades a medi ambient, 56 sobrecirculació motoritzada, 50 vinculades a l’àmbit marí, i 100 que han acabat endenúncies.

Parc Natural dels Ports

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geomorfologia determinada per materials mesozoics d’origensedimentari aixecats pel plegament alpí, amb gran riquesa de fòssils. Destaca un sistema de falles profundes que dóna lloc a un relleu abrupte i amb formesvariades. Les depressions tancades accentuen els fenòmens càrstics dels Ports(avencs, forats i coves), que són els més importants de les comarques de Tarragonatant en desenvolupament vertical com horitzontal.— Interès botànic: la situació del massís propicia una gran riquesa i diversitat devegetació. Hi ha nombroses espècies endèmiques, rares i d’interès geobotànic, comla fageda, la més meridional de la península Ibèrica; o Atropa baetica que ateny, al massís, el seu límit septentrional. Destaquen les espècies rupícoles (Ramondamyconi, Knautia rupicola, Salix tarraconensis…).— Interès paisatgístic: terra de grans contrastos amb cingles, moles, vallsencaixades (gúbies) sovint associades a fenòmens càrstics, prats enlairats; des dellocs típics de zones àrides fins als ambients humits i boirosos de les fagedes, més


propis de paisatges centreeuropeus. També hi ha espectaculars formacions rocoses,sobretot a la part septentrional del massís: roques de Benet, estrets d’Arnes, molesdel Don, etc.

AdministracióLa Junta Rectora ha mantingut reunions cada tres mesos aproximadament i haaprovat, entre altres coses, la creació de les comissions d’urbanisme i depressupostos, i autoritzacions per realitzar diversos estudis sol·licitats per lesuniversitats.

S’han contractat, per una durada de 6 mesos, quatre persones mitjançant elPla d’ocupació del Departament de Treball: un biòleg, un enginyer tècnic forestal i dos peons.

Mitjançant l’Ordre d’ajuts MAH/126/20006, per al finançament d’actuacionsals espais naturals protegits de Catalunya, s’han atorgat 19 subvencions, per unimport total de 241.335 €.

Patrimoni naturalHa continuat l’estudi de seguiment de l’efecte de la recuperació de camps decereals sobre les poblacions d’alguns grups florístics (comunitats vegetals de plantes vasculars) i faunístics (petits mamífers).

En flora vascular s’ha redactat un estudi preliminar del Pla de conservaciód’Aquilegia paui, una espècie endèmica del massís, de distribució molt reduïda i amb un nombre de peus que no supera els 200. També s’ha elaborat un estudi de la diversitat del gènere Hieracium, del qual mancava molta informació. A més,ha continuat el seguiment d’altres espècies d’interès (Atropa baetica i Ramondamyconi).

Fauna: s’ha realitzat un estudi per avaluar la gestió forestal del Parc i elseguiment de les poblacions de quiròpters. Un estudi ha analitzat la dieta de lageneta (Genetta genetta) mitjançant l’anàlisi de les seves latrines. Per primer any s’ha realitzat un cens simultani del duc (Bubo bubo). També s’han estudiat les petitesàrees humides que són d’interès per als amfibis, alhora que se n’ha analitzat l’estatde conservació i s’han proposat mesures per afavorir aquest grup. D’altres espèciesestudiades són el cranc de riu (Austropotamobius pallipes), l’aufrany (Neophronpercnopterus), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i l’astor (Accipiter gentilis).

Infraestructures, equipaments i mantenimentEntre els projectes impulsats l’any 2006 cal destacar la nova redacció del Projectede Centre Complementari del Parc dels Ports a Alfara de Carles, motivat perl’adaptació a la nova normativa urbanística, l’estudi d’impacte paisatgístic i el compliment de les directrius d’ecoeficiència. El pressupost és de 677.356 €i es preveu executar dins del PEF 2007-2008.

S’ha avançat el Projecte de la base operativa del Parc Natural dels Ports a Pratde Comte, amb l’encàrrec de la redacció del projecte executiu.

L’obra més destacable ha estat el Centre d’Informació del Parc Natural delsPorts a la comarca del Montsià (a la Sénia), i el començament dels serveisd’informació a la comarca en aquest nou centre.

Rehabilitació de la casa de Reguers Nous, a la forest del barranc de la Galera,Lloret i Caro, propietat de la Generalitat de Catalunya.

Millora d’accessosObres d’arranjament d’un tram de pista com a prova pilot d’un sistema decompactació del sòl (Consolid), amb un acabat que manté la fesomia dels propis


materials del terreny, accés a la fageda dels Ports per la forest de la Fou, CUP 2,propietat de la Generalitat de Catalunya

Obres de condicionament d’accés a la fageda per la pista forestal de Refalgarí,forest CUP 3, propietat de la Generalitat de Catalunya, consistent en la millora delferm i la delimitació amb barana de fusta.

Manteniment de la xarxa d’itineraris (16 itineraris) i de les àrees de lleure irecreatives existents (6 àrees). S’han condicionat 4 itineraris nous i s’han netejatmoltes senderes d’ús local. S’han recuperat 21 fonts. S’han equipat els aparcamentsde les Vallcaneres, s’han fet els miradors de la Fou i del mas de Barró i ha creatl’àrea de lleure de la Fonteta de Paüls, entre altres actuacions destacades. S’han fetactuacions de millora d’hàbitat recuperant antics bancals a la zona del mas del’Amat i la Vall. També s’ha fet el manteniment de les cases forestals i els puntsd’aigua del Parc.

SenyalitzacióS’han senyalitzat les àrees recreatives de la Franqueta (TM d’Horta de Sant Joan), la Fou (TM de la Sénia) i la font Nova (TM d’Alfara de Carles) amb cartelleresd’inici d’itineraris i senyals de pautes de comportament.

S’han senyalitzat amb pivots de seguiment i banderoles els itineraris de laMoleta (TM d’Alfara de Carles), les Fonts (TM d’Alfara de Carles) i la vall d’Infern(TM d’Alfara de Carles i Paüls), tots amb punt de partida i arribada a l’àrea delleure de la font Nova. També s’han senyalitzat el mas de Barró (TM de Roquetes),el racó de la Cova d’en Marc (TM de Mas de Barberans) i la pujada al castell del’Airosa (TM de Mas de Barberans), que tenen com a punt de sortida i arribadal’àrea de lleure de la Vall i altres itineraris com el de la Barcina (TM de Roquetes), el de la cova dels Adells al Toscar (TM d’Alfara de Carles) i el del racó del Tabaco(TM de la Sénia).

S’ha senyalitzat amb faristols interpretatius el mirador de la Fou (TM de laSénia).

S’ha redactat el Pla de senyalització dels accessos principals al Parc Natural dels Ports, que consisteix en un inventari de la senyalització existent i la propostade substitució d’aquesta per una altra que segueixi les especificacions del Manualtècnic de senyalització d’espais protegits de Catalunya i que compleixi les funcions de regulació dels fluxos de visitants adequadament.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl Grup de Voluntaris del Parc ha passat de 13 a 14 membres, i ha portat a termecampanyes d’informació adreçades a boletaires, neteges de zones diverses, i tasquesde suport a activitats de recerca i col·laboració en la xarxa de senders.

S’ha continuat treballant en el Projecte de planificació de millores i usos de laxarxa de senders del Parc, ja que es tracta d’un document obert en constantactualització amb la cartografia dels senders, i un pressupost aproximat dels costosde manteniment i millora. A través de les entitats d’educació ambiental, s’hadesenvolupat el Programa educatiu 2006 del Parc en els 150 centres d’educacióprimària i secundària de les Terres de l’Ebre. El mateix programa ha inclòs sortidesde camp per a escolars i turistes, xerrades a diversos col·lectius locals, un curs deconeixement del món dels bolets i un curs d’iniciació a l’ornitologia. Amb totesaquestes activitats, s’han publicat dos opuscles semestrals d’activitats del Parc.

Els serveis d’informació i educació ambiental s’han formalitzat a la comarcadel Baix Ebre mitjançant un contracte de serveis, que opera al centre d’informacióa aquesta comarca. Ha començat a funcionar el Centre d’Informació del Parc a lacomarca del Montsià, ubicat a la Sénia.


S’estima que han passat pel Parc 120.000 visitants.S’ha participat en el II Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la

diòcesi de Tortosa, i en diversos seminaris i jornades.Enguany, una representació del Parc ha realitzat la 5a sortida a fi de conèixer

la realitat d’altres espais naturals, va visitar la Selva Irati (Navarra), entre el 29 desetembre i l’1 d’octubre de 2007.

S’ha elaborat un audiovisual per al Centre d’Informació de Roquetes.En commemoració del 5è aniversari de la declaració de parc natural, durant

els mesos de maig i juny es varen celebrar actes a tots els pobles integrats al Parc.El Centre de Documentació ha incrementat el seu fons fins a arribar a 678

llibres, 100 revistes, 86 articles, 50 mapes, 28 vídeos, 76 CD-ROM, 42 documentsinèdits, 4 jocs, 112 fotografies en paper, 203 diapositives CS i 3.100 fotografies i imatges digitals. El nombre de noves publicacions catalogades l’any 2006 ambVTLS al Catàleg col·lectiu BEG (biblioteques especialitzades de la Generalitat deCatalunya) és de 178, i el total de publicacions catalogades i consultables aInternet és de 678.

S’ha fet la reedició i traducció del quadríptic La Xarxa de Centres deDocumentació dels Espais Naturals Protegits de Catalunya, editat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona; el Mapa de centres de documentaciód’espais naturals protegits d’Espanya, amb la redacció d’unes normes mínimes deprocediment en casos de petició d’informació; préstec entre els centres de la Xarxa,que s’ha anomenat RECIDA; l’adscripció a la llista de distribució de centres dedocumentació de medi ambient (REDIRIS).

S’ha assistit a la trobada anual dels centres de documentació d’espais naturalsdel DMAH i la Diputació de Barcelona: XII Jornades de Centres Naturals de MediAmbient.

S’ha assistit al V Seminario de Centros de Documentación Ambiental yEspacios Naturales Protegidos, organitzat per CENEAM, Valsaín (Segovia), 5-7 de juny de 2006.

VigilànciaHi ha establerta una zonificació d’àrees de vigilància prioritària, normal i especial a tota l’àrea protegida i a zones específiques. Els guardes de la Reserva Nacional de Caça de Tortosa-Beseit, tot i dedicar-se a qüestions cinegètiques, també duen a terme tasques de vigilància, atès que hi coincideixen algunes zones.

Els voluntaris han fet tasques de formació, informació i vigilància durant les temporades de més afluència de visitants, com la temporada de bolets. Durantl’estiu, ha continuat el suport a la campanya d’estiu per a la vigilància i primeraintervenció d’incendis forestals, amb un camió 4x4 i dues camionetesdescobertes.

La Reserva Nacional de Caça segueix un pla de coordinació conjunta amb elcos d’Agents Rurals, de manera que se celebren reunions mensuals per establirprioritats d’actuació i coordinar esforços per vigilar l’espai.

Parc Natural de la Serra de Montsant

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: la serra de Montsant presenta una llarga història geològica,variada i complexa, reflex de la peculiar disposició geotectònica de la zona. Els cims tornejats destaquen amb barrancs enclotats i cingles prominents. La naturalesa calcària del massís s’evidencia pels elements més característics


del seu relleu, com les balmes, els avencs, els tormos i les coves. Al vessant suddestaquen imponents parets rocoses del cingle Major, compost per conglomeratscalcaris de l’oligocè que es presenten amb contorns arrodonits i sinuosos, elsquals, juntament amb els comellars, li donen una aparença ondulada.— Interès faunístic: acull un dels poblaments faunístics més rics de Catalunya. La gran varietat d’ambients permet l’establiment d’una considerable diversitatd’espècies amb un elevat interès. Hi ha presència de 183 espècies de vertebrats,amb 8 espècies d’interès comunitari, entre les quals destaquen el falcó peregrí,l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada i el duc.— Interès botànic: atesa l’elevada varietat geomorfològica, hi ha una grandiversitat d’hàbitats, entre els quals cal destacar rouredes de roure de fulla petita i de roure martinenc, alzinars amb estrats d’arbori dens, marfull, boix i corners.Cal destacar l’existència d’espècies protegides com el grèvol i el teix, entre els1.232 taxons de flora presents.— Interès paisatgístic: els paisatges presenten valors naturals qualificats. Lasingularitat de la serra rau en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un blocabrupte on destaquen fortament les imponents parets rocoses del cingle Major. El riu Montsant, que gaudeix de bona qualitat ecològica, té també un valorpaisatgístic destacable. El Parc presenta un extens patrimoni cultural.

AdministracióEl resultat de l’Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, d’ajuts per al finançamentd’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya és el següent:

AJUTS ATORGATS ALS MUNICIPIS DEL PARC

La Morera de Montsant (condicionament de la zona accés a graus) 27.000 €

La Vilella Baixa (condicionament de la zona d’aparcament) 17.145 €

La Figuera (instal·lació d’un mirador a l’ermita de St. Pau) 14.515 €

Cabacés (condicionament de la zona d’aparcament) 30.000 €

La Bisbal de Falset (àrea de lleure de Santa Llúcia) 19.964 €

Margalef (àrea de lleure de Sant Salvador) 26.985 €

Ulldemolins (adequació de les ermites amb energia solar) 27.000 €

Consell Comarcal del Priorat (condicionament de l’entorn de l’ermita de Mare de Déu de Montsant) 13.179 €

Ajuts a propietaris (condicionament i millora de l’espai) 44.688 €

Total 220.476 €

S’ha signat un conveni de col·laboració entre el DMAH i la Diputació deTarragona per un import de 71.000 € per donar suport al projecte de reintroducciódel conill autòcton, la realització de l’aula d’educació ambiental (aula de natura),refer el refalc de l’ermita de Mare de Déu de Montsant, arranjament de camins a l’interior del Parc, edició de materials i campanya d’educació mediambiental.

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona ha donat suport a lacampanya “Descobreix el Parc Natural”, adreçada a les escoles de la comarca delPriorat i del Tarragonès.

La Diputació de Tarragona i el Patronat de Turisme Costa Daurada han atorgatuna subvenció per un import de 1.200 € per a l’edició de materials a fi de donar aconèixer els valors del Parc.

S’ha signat un conveni de col·laboració perquè l’empresa Repsol-YPF patrociniel Parc amb una aportació de 50.256 € per a l’edició del llibre Flora de la serra deMontsant, i altre material de difusió dels valors del Parc.


La Fundació Territori i Paisatge dóna suport a les diferents societats decaçadors per a la sembra de lleguminoses i cereals per alimentar perdius i conills.

La Diputació de Tarragona, conjuntament amb l’Obra Social ”la Caixa”, hadonat suport al Parc amb la contractació i el manteniment d’una brigada per dur a terme treballs d’infraestructures de prevenció d’incendis dins el Parc, i s’hainvolucrat en el projecte que s’estudia sobre la problemàtica del cranc de riu al riuMontsant.

Durant els mesos d’estiu, el Parc, mitjançant el Pla d’ocupació, ha tingut 5informadors, 1 auxiliar administratiu i 2 tècnics.

Patrimoni natural, protecció i recercaS’han elaborat els estudis següents: Millora del patrimoni cultural i natural delParc; Redacció dels continguts de l’estudi de flora, varietat i classificació;Elaboració de continguts dels materials d’interpretació del patrimoni cultural;Seguiment de l’estudi, conservació i educació sobre rapinyaires; Seguiment del’estudi dels lepidòpters nocturns; Estudi silvipastoral a la serra de Montsant;Estudi de l’estat del cranc de riu autòcton a Montsant; Inventari de mamíferscarnívors de la serra de Montsant.

S’ha dut a terme un repoblament de perdius roges dins el Parc.S’ha fet el seguiment de la reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo

hermanni) al Montsant i s’ha ampliat a una nova àrea.A fi de continuar el projecte de reintroducció del conill autòcton, s’han

construït dues vedrunes amb les societats de caçadors implicades i el suport de la Federació Catalana de Caça.

S’ha signat un conveni amb l’IES d’Horticultura de Reus, que ha permès formaralumnes en pràctiques sobre algunes de les accions que es fan per gestionar el Parc.

S’ha signat un conveni amb la Universitat de Lleida (ETSEA) per a la realitzaciód’un treball pràctic tutorat sobre l’ús públic al Parc. També s’ha format una alumnaen pràctiques.

S’han emès 17 expedients d’ajuts, 1 informe de rompuda i 35 informesdiversos. S’han emès 20 autoritzacions d’activitats i 8 de recerca.

Millora rural i infraestructuresS’ha tramitat la documentació per a la creació de la nova seu del Parc al municipide la Morera de Montsant.

S’ha tramitat la documentació necessària per a l’adquisició de la finca de Masd’en Roger.

S’ha adquirit el Molí d’Oli de Margalef, a fi de crear-hi un centred’interpretació.

La brigada de manteniment ha fet els treballs habituals de mantenimenti millora de fonts, àrees de lleure, senders, graus i llocs emblemàtics:— Neteja de la franja de protecció de 10 m a cada costat del camí de la Morera de Montsant al racó de Missa.— Arranjament del grau del Carrasclet, retirada de material d’escalada al racó delsBoixets.— Tancament de parcel·les per a l’estudi de pastura a Montsant, condicionamentde basses.— Neteja del mas Déu, la font Pregona, els itineraris de flora, l’itinerari circular delgrau del Bous–pont de Cavaloca, el camí de la cova Emboixa i la cova Foradada, elbarranc de la Taverna, la cova dels Cups; la construcció i neteja dels esglaons delcamí de la Rovellosa, el grau de la Mare de Déu; la neteja del sender de la Mare deDéu al Portell de Peret fins al Pi de la Carabasseta.


— Col·locació de cartells de regulació de l’escalada, tancaments de camins, cartellsindicadors del Parc, retirada de pessebres malmesos, col·locació de trampes per a laprocessionària del pi, recollida de peixos al riu Montsant.— Muntatge de l’exposició de les ermites de Montsant, participació a la Festa de l’Arbre i coordinació de la Jornada Gaudeix el Parc en Família.

Educació ambiental, divulgació i ús públic

NOMBRE DE VISITANTS DELS CENTRES D’INFORMACIÓ

NOMBRE DE VISITANTS

Altres centres d’informació (seu del Parc, punts d’informació del Parc, Oficina de Turisme

del Consell Comarcal, agrobotigues, cases de pagès, Oficina de la Cartoixa d’Escaladei) 49.000

TOTAL 49.000

El nombre de visitants total estimat és de 65.000.Des del mes d’abril fins al novembre, es va oferir al públic en general un

programa d’activitats guiades gratuïtes. Aquesta iniciativa continua amb l’objectiude motivar el coneixement sobre els valors culturals i naturals i els llocsemblemàtics del Parc, realitzada en col·laboració amb les diferents empreses de lleure i els serveis de guiatge vinculats al Parc.

Al llarg de tot el curs escolar, s’han realitzat sortides de caire cultural i pedagògic adreçades a tots els cicles educatius i a algunes escoles de la província de Tarragona amb 1.900 participants.

S’ha celebrat la II Festa de l’Arbre, adreçada als alumnes d’escoles de lacomarca del Priorat.

S’ha impartit un seminari educatiu per als mestres de les escoles de la comarcadel Priorat perquè coneguin millor els valors que ofereix el Montsant.

L’exposició “Les ermites de Montsant” s’ha anat presentant en algunsmunicipis del Parc i altres institucions que ho han sol·licitat.

S’han celebrat les II Jornades Culturals del Parc, amb durada d’una setmana,on s’ha ofert a tothom qui participava un recull de xerrades i exposicions sobreels valors naturals i culturals de Montsant.

S’ha presentat un CD-ROM interactiu adreçat al sector turístic per alconeixement i difusió del Parc.

S’ha col·laborat en diferents fires i festes populars de la comarca (Fira del Vi,Diada de la Truita amb Suc).

S’ha celebrat la II Jornada Gaudeix el Parc en Família, festa de cloenda del cicled’itineraris gratuïts adreçada al públic en general.

S’han editat cartells amb fotografies sobre paisatge, ermites, i papallones deMontsant.

S’han editat opuscles dels masos de Montsant; opuscles de cartografia literària;un tríptic de la regulació d’escalada, en diversos idiomes; el calendari 2007; les recomanacions del Parc amb la mascota; opuscles del Parc en idiomes; quatrecartells amb imatges panoràmiques; fitxes del cranc de riu; el calendari d’activitats;el llibre Flora de la serra de Montsant, i una guia de fauna.

S’han reeditat quaderns educatius de caire pedagògic per a tots els cicleseducatius.

S’ha continuat millorant la senyalització del perímetre del Parc amb la novanormativa de senyalització establerta pel DMAH. També s’han senyalitzat alguneszones d’interès dins els límits del Parc i s’han creat diferents itineraris (flora aMontsant; el camí dels Cartoixans).


VigilànciaS’ha col·laborat amb el cos d’Agents Rurals: Pla Alfa 3, àrees recreatives, circulaciómotoritzada, caça major, acampada, activitats esportives, cens de cabres salvatges...

Actuacions i reunions de coordinació amb els Agents Rurals de la comarca, el cos de Bombers, el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals, l’AgènciaCatalana de l’Aigua, les agrupacions de defensa forestal, els propietaris delMontsant, el pastor que duu a terme activitats silvipastorals, les societats decaçadors, els centres de recursos pedagògics i el Consell Comarcal del Priorat.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geomorfologia de gènesi glacial sobre roquescambroordovicianes i devonianes, afloraments quarsítics i roques d’origenvolcànic, valls en forma d’U, circs glacials, cubetes glacials, dipòsits glacials i dipòsits de glaceres rocalloses tardoglacials, estanys glacials (Certascan és el mésextens del Pirineu meridional), fenòmens càrstics destacables com la Cigalera del’obaga de Valeran (-320 m).— Hàbitats d’interès: úniques formacions de savina turífera a Catalunya i altres 6 hàbitats d’interès comunitari prioritaris; 30 hàbitats d’interès comunitari noprioritaris; estanys d’alta muntanya no pertorbats; representació important demolleres i torberes; boscos extensos i ben conservats de pi negre, pi roig i avet;claps relictes de fageda.— Interès botànic: gran diversitat de vegetació boreoalpina, eurosiberiana i mediterrània, amb presència representativa d’espècies endèmiques i rares; 20 espècies de flora molt rara, algunes amb l’única localitat catalana (Juniperusthurifera, Hippuris vulgaris, Cerinthe glabra).— Interès faunístic: presència de la sargantana pallaresa, endemisme quasi exclusiudel Parc. Hàbitat d’espècies amenaçades o rares, com l’ós bru (presència regular), la llúdriga, l’almesquera, el trencalòs, l’aufrany, el gall fer, la perdiu blanca, laperdiu xerra, el mussol pirinenc, la becada, el pela-roques, el pardal d’ala blanca i el tritó pirinenc. Conté la població més nombrosa de gall fer de l’Estat. Grandiversitat d’ungulats (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina i senglar).— Interès paisatgístic: diversitat de paisatges d’alta i mitjana muntanya, ambabundants elements antròpics d’interès (mosaic de prats i bosc, nuclis de bordes,etc.). Destaquen llocs com Bonabé, la vall d’Àrreu, Noarre, el pla de Boavi, el pla de Boet, la pica d’Estats, el bosc de Virós, la vall de Santa Magdalena i el ras deConques.— Interès cultural: extens patrimoni cultural, especialment d’art romànic, i presència important de bordes, cabanes i pletes lligades a l’explotació ramaderaextensiva de les pastures del Parc.

Direcció i administracióS’han dut a terme dos sessions de la Junta Rectora i tres sessions de la ComissióPermanent del Parc.

S’ha elaborat el Pla de desenvolupament local sostenible de la vall Ferrera,previst en el Decret 194/2003, de declaració del Parc. Ha inclòs un extens procés de participació pública, amb tallers de recollida d’opinions i nombrosesentrevistes.

S’han encarregat 3 informes tècnics per generar informacions clau per al Plaespecial:


— Estudi de delimitació del Parc a escala de detall (1:5.000).— Realització del Catàleg d’elements geològics d’interès especial (1a fase) del Parc.— Realització de la 2a fase del Catàleg d’elements prioritaris de protecció delpatrimoni arquitectònic i etnogràfic.D’acord amb l’Ordre d’ajuts MAH/126/2006, s’han tramitat 62 sol·licituds i sen’han atorgat 48 (26 per a entitats locals, 18 per a particulars i 4 per a associacionssense ànim de lucre). Els imports dels ajuts atorgats són els següents:

IMPORT DELS AJUTS ATORGATS

TIPUS DE BENEFICIARIS IMPORT DELS AJUTS (€)

Entitats locals 490.592

Propietaris particulars 143.766

Entitats sense ànim de lucre 29.500

TOTAL 663.858

Patrimoni natural i cultural

Gestió d’hàbitats i sistemes naturalsEl Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge de la UAB ha realitzat, per encàrrec del Parc, el Catàleg de paisatges del Parc, aplicant les metodologiesgenerades per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, i establint les bases per a l’aplicació de la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

S’ha iniciat una diagnosi ambiental del Parc. L’any 2006 els temes tractats hanestat la ramaderia extensiva, l’ús de les bordes, la certificació forestal,l’aprofitament de la biomassa i l’educació ambiental.

S’ha publicat el nou Anuari naturalista del Parc, corresponent a l’any 2005, que recull les observacions rellevants de fauna i flora i un resum dels projectes de recerca més destacats.

S’ha dut a terme el seguiment ambiental de diverses obres que requerieninforme preceptiu del Parc, per tal que s’adeqüin als requeriments ambientalsestablerts.

Neteja de deixalles inorgàniques a diversos indrets freqüentats, en especiall’entorn del camí d’accés a la pica d’Estats, per evitar que puguin perjudicaranimals amenaçats com la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi).

Amb la col·laboració dels voluntaris del camp de treball de SEO/BirdLife, s’handut a terme treballs d’eradicació de la planta al·lòctona invasora Buddleja davidiia la Noguera de Vallferrera.

Gestió forestalSeguiment i participació en la redacció de 10 projectes d’ordenació forestal basant-se en els ajuts forestals concedits a entitats locals, per tal que s’adeqüin als objectius de conservació del Parc.

Seguiment i participació en la redacció del projecte d’ordenació de les forestspatrimonials L-1102 Muntanya d’Aidí; L-1103 Muntanya d’Estaron; i L-1104Muntanya d’Escaló (TM de Llavorsí i la Guingueta d’Àneu).

S’ha participat en el marcatge de les tallades de regeneració a efectuar dins del Parc, previstes en el Pla anual d’aprofitaments de boscos públics, per tal ques’hi apliquin criteris de conservació de la biodiversitat.


RamaderiaDiagnosi de les explotacions ramaderes que gestionen prats i pastures de l’àmbitdel Parc per avaluar possibles mesures de suport ambiental a aplicar-hi.

S’han atorgat ajuts a entitats locals i particulars per a l’arranjament oconstrucció de les infraestructures ramaderes següents:

CONCEPTE AJUT (€) LLOC TITULAR

Construcció d’una mànega de fusta i arranjament

d’un pas canadenc 14.466 Comunal de Bonabé EMD Isil i Alós

Construcció i millora de mànegues de fusta

i construcció d’un abeurador 26.886 Forest CUP 54 EMD Civís

Arranjament de bordes d’ús ramader 76.722 Diversos 9 particulars

Arranjament de cabanes de pastor 23.917 Diversos 3 particulars

Mànegues ramaderes 9.000 Esterri de Cardós 1 particular

Arranjament de murs de pedra seca 4.154 Llagunes 1 particular

Passos canadencs 2.972 Boavi 1 particular

Adequació paisatgística de granges 18.000 Arrós i Llagunes 2 particulars

TOTAL 176.117 €

D’altra banda, s’ha atorgat un ajut directe a l’Associació d’Equí Hispà-Bretó de la vall d’Àneu per valor de 49.914 €, per a l’adquisició de material ramadermòbil (vailets elèctrics i 1 remolc).

S’ha donat suport a les fires ramaderes de Santa Teresa d’Esterri d’Àneu (boví i equí) i Tardor de Sort (oví), consistent en la cessió de mànegues ramaderes isuport econòmic per a la difusió dels actes.

Flora i faunaS’ha creat una base de dades centralitzada del Parc, en format Access, per recopilartotes les citacions de fauna i flora que es van generant al Parc.

Seguiment de diferents espècies de flora amenaçada. Cal remarcar eldescobriment en l’àmbit del Parc d’una població important d’una nova espècie per a la flora arbustiva de Catalunya, la sabina turífera (Juniperus thurifera), a la vallFerrera i la vall de Cardós.

En coordinació amb el Servei de Fauna, Flora i Animals de Companyia, s’haefectuat el manteniment de 4 tancats elèctrics per protegir les arnes del sector Vallsd’Àneu dels atacs de l’ós bru.

S’han realitzat dos treballs de prospecció d’espècies prioritàries de vertebratsper conèixer millor les àrees vitals de cara a la seva conservació:— Pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) i pela-roques (Tichodroma muraria)al sector Valls d’Àneu.— Astor (Accipiter gentilis), aligot vesper (Pernis apivorus), àguila daurada (Aquilachrysaetos), àguila marcenca (Circaetus gallicus) i àguila calçada (Hieraaetus pennatus)en diverses masses forestals del Parc.

S’ha col·laborat amb altres unitats o institucions en el seguiment d’algunesespècies d’interès:— Reproducció del gall fer (Tetrao urogallus) al sector sud del Parc (Servei de Fauna i CAR).— Seguiment de la presència d’ós bru (Ursus arctos) al sector nord del Parc (Serveide Fauna).


— Censos d’isard (Rupicapra pyrenaica), cabirol (Capreolus capreolus), daina (Damadama) i cérvol (Cervus elaphus), amb la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran i el CAR.— Seguiment de l’almesquera (Galemys pyrenaicus) a la Noguera de Tor (Universitatde Barcelona).

S’ha col·laborat amb l’Institut Català d’Ornitologia en el treball de camp del’Atles d’ocells hivernants de Catalunya i en el Programa de seguiment d’ocellscomuns (SOCC) al Parc.

Patrimoni arquitectònic, cultural i etnogràficS’ha comptat amb l’assessorament d’un arquitecte per a la taxació d’edificacionsd’interès, suport tècnic en els ajuts a particulars i entitats locals per a larehabilitació d’edificacions, elaboració de memòries valorades de temàticaarquitectònica i assessorament en adequacions paisatgístiques d’edificacions.

S’ha encarregat a la UAB un dictamen arqueològic sobre el despoblat de SantaCreu de Llagunes (Soriguera). L’estudi estableix la situació actual del jaciment i les propostes de futur per a la conservació i gestió.


Equipaments de gestióS’ha executat el 90% de les obres de rehabilitació del Paller d’Antonet de Llavorsícom a futura seu administrativa del Parc, amb una despesa de 600.295 €.

Equipaments d’ús públicS’ha atorgat un ajut de 26.886 € per dur a terme la 1a fase del Centred’Interpretació de les Terres de Frontera d’Os de Civís (les Valls de Valira) i un ajutde 30.000 € per realitzar un audiovisual per al Centre d’Interpretació de l’Aigua deTavascan (Lladorre).

S’ha realitzat una nova captació, sistema de cloració i portada d’aigua al refugiGall Fer i s’han millorat alguns circuits d’esquí nòrdic, en el marc de la 1a fased’aplicació del Pla d’ordenació de l’ús públic de Virós.

S’ha elaborat una diagnosi del Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan,i s’ha redactat el projecte museològic del nou Museu de les Papallones deCatalunya a Pujalt (Sort).

S’han dissenyat els continguts bàsics que han de contenir els centrescomplementaris de visitants del Parc, i s’han atorgat ajuts per arranjar i adequar els corresponents a Llagunes (25.800 €), Tornafort (22.040 €), Burg (18.825 €)i Castellbò (22.663 €). També s’ha atorgat un ajut per redactar el projectearquitectònic d’un punt d’informació-refugi al nucli de Montenartró (Llavorsí).

S’ha atorgat un ajut de 25.956 € al Consell Comarcal del Pallars Sobirà perrealitzar un punt d’informació interactiu (pantalla tàctil) sobre el Parc per a lanova Oficina d’Informació Turística Comarcal de Sort.

Ordenació i millora de la xarxa viàriaS’ha dut a terme la digitalització cartogràfica i classificació dels camins de l’àmbitdel Parc, com a material base per establir les regulacions pertinents amb l’acordcorresponent dels propietaris públics i privats dels camins.


Manteniment

Espais de domini públicS’han atorgat ajuts a entitats locals per a l’arranjament o construcció de lesinfraestructures següents en espais de domini públic:

CONCEPTE AJUT (€) LLOC TITULAR

Aparcament de vehicles 1.509 Aidí Aj. de Llavorsí

Aparcament de vehicles d’inici d’itinerari 13.975 Baiasca EMD de Baiasca

Aparcament de vehicles d’inici d’itinerari 13.575 Arestui EMD d’Arestui

Aparcament de vehicles d’inici d’itinerari 13.583 Bonabé Aj. d’Alt Àneu

Creació d’una àrea d’esbarjo 26.955 Àreu EMD d’Àreu

Creació d’una àrea d’esbarjo 15.274 Cassos (Alins) Aj. d’Alins

Creació d’una àrea d’esbarjo 13.604 Font de la Aj. de Tírvia

Mola (Tírvia)

2a fase de creació d’una àrea d’esbarjo 18.750 Esterri de Cardós Aj. d’Esterri Cardós

Arranjament i senyalització d’itinerari 7.310 Ainet – Buiro EMD d’Ainet de Besan

Arranjament i senyalització d’itinerari 26.974 Araós – St. Francesc EMD d’Araós

Arranjament i senyalització d’itinerari 22.500 Cervi – St. Beado Aj. de la Guingueta

d’Àneu

Arranjament i senyalització d’itinerari 23.080 Castellbò – Aj. de Montferrer

St. Joan de l’Erm i Castellbò

Arranjament i senyalització d’itinerari 17.499 Os de Civís – Aj. de les Valls

Montané de Valira

Passarel·la sobre la Noguera Pallaresa 26.714 Rialp Aj. de Rialp

Arranjament i senyalització passeig fluvial 15.685 Sort Aj. de Sort

TOTAL 256.987 €

S’ha adequat i senyalitzat l’àrea d’esbarjo de la Mare de Déu del Soler (Sort),amb la instal·lació d’un mirador panoràmic de les Vernedes de Sort (espai aïllatinclòs dins el Parc).

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’ha publicat la primera agenda d’activitats del Parc Natural per al període de latardor 2006 a la primavera 2007. Inclou activitats com ara sortides naturalístiques,cursos, i projecció d’audiovisuals. Les 6 activitats han comptat amb la participacióde 75 persones.

S’han realitzat 3 guiatges més no vinculats a l’agenda d’activitats per aorganismes i associacions del territori.

Durant l’estiu i la tardor s’han establert 5 punts d’informació: Montferrer (AltUrgell), Llagunes (Vall de Siarb), Tavascan (Vall de Cardós), Fornet (Valls d’Àneu),Àreu (Vallferrera), complementats amb l’oficina d’Esterri d’Àneu. S’estima que elnombre total de visitants del Parc ha estat de 150.000, especialment concentratsdurant els mesos d’estiu. Per millorar aquesta informació, s’han adquirit 5comptadors automàtics de visitants.

S’ha realitzat un programa d’educació ambiental hivernal a l’estació demuntanya del bosc de Virós, consistent en la realització conjunta d’activitatsesportives (esquí nòrdic, raquetes de neu...) i educatives ambientals (rastres a laneu, ecologia hivernal de flora i fauna, descoberta del nucli d’Araós...) per a 200infants de 20 escoles diferents.


S’han organitzat les I Jornades sobre Terres de Frontera a Os de Civís, com apunt de sortida dedicat a les relacions entre els diferents territoris de frontera, laseva evolució històrica i els vincles econòmics.

La Junta Rectora ha aprovat el Pla de senderisme del Parc. Com a complementd’aquest Pla, s’ha elaborat un manual de criteris tècnics de manteniment de senders.

S’han atorgat ajuts a associacions sense ànim de lucre i entitats locals pereditar material de promoció turística:

CONCEPTE AJUT (€) ENTITAT

Edició de material promocional del circuit a peu “La Porta del Cel” 9.000 Associació turística Porta del Cel

Publicació de la pàgina web de turisme rural 9.000 Associació Professional

www.turismeruralpallarssobira.com de Residències Cases de Pagès

del Pallars Sobirà

Edició d’un llibret divulgatiu del turisme rural a l’Alt Urgell 3.500 Associació de Turisme Rural

de l’Alt Urgell

Edició de fulletons divulgatius d’itineraris del Parc a l’Alt Urgell 8.233 Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Edició de la revista divulgativa de la cursa “Cuita el Sol” 8.000 Centre Excursionista de Lleida

i la Vall Ferrera

TOTAL 37.733 €

Senyalització25 senyals de pautes de comportament als aparcaments d’inici d’itineraris; 25 banderoles per a 4 nous itineraris (Besan, Llagunes, Tavascan i Bonabé); i 76senyals de delimitació a 3 rius protegits pel Parc (riu de la Bonaigua, curs alt de la Noguera Pallaresa i Noguera de Cardós), els 2 primers declarats reserva natural, i l’espai de la Mollera d’Escalarre.

VigilànciaCoordinació amb els diferents cossos de vigilància: Agents Rurals, Mossosd’Esquadra i SEPRONA de la Guàrdia Civil. Els Agents Rurals han dut a terme 253 actuacions dins del sector alturgellenc del Parc, de les quals 4 van donar lloc a denúncies.

Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geozona 301 de l’Inventari d’espais d’interès geològic deCatalunya (modelat granític de la vall de Castellfollit). Aflorament de la falla de Poblet. Gran riquesa de minerals i roques (nombrosos exemples de l’antigatradició d’activitats extractives en galeria i a cel obert). Predomini de tres substratsben diferenciats: pissarres, gres quarsífer, sulfurs i conglomerats.— Interès faunístic: presència de 39 espècies d’interès especial, 11 de les quals són endèmiques. Destaquen els grans mamífers com el porc senglar i el cabirol(reintroduït els anys 1995 i 1997), i la musaranya menuda (isolada de l’àrea dedistribució de l’espècie). El bosc de Poblet està declarat refugi de fauna salvatge.— Interès botànic: gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda, entreles quals cal destacar l’alzinar litoral i el muntanyenc pel seu bon estat deconservació, rouredes de roure de fulla petita i roure martinenc i l’única roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya. També hi ha pinedes de pi roig, pi


blanc, pinassa, pi pinyer i pinastre. Cal destacar l’existència d’espècies protegidescom el boix, el grèvol i el teix. El Paratge de Poblet és un espai inclòs a la xarxaNatura 2000 (regió de la Mediterrània).— Interès paisatgístic: els paisatges agrícoles (majoritàriament conreus de vinya)contrasten amb el paisatge eminentment forestal que destaca per la seva diversitaten comunitats. Hi ha una gran variabilitat cromàtica a causa de les diferentscoloracions dels substrats geològics i de la riquesa florística, que canvien segonsl’època de l’any.— Interès cultural: el conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet està declaratpatrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Direcció i administracióL’Àrea Administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a la gestió del Parc i dóna suport als Serveis Territorials del DMAH (Servei de Gestió Forestal),i també a la gestió econòmica i el desenvolupament del règim d’autonomiaeconòmica del Paratge. En aplicació del règim d’autonomia econòmica, s’hanexecutat 59 propostes de despesa.

La Direcció ha emès 12 informes preceptius i ha atorgat 26 autoritzacions pera la realització d’activitats dins el Paratge.

A través del conveni entre el Departament de Treball i el DMAH sobre plansd’ocupació, el Parc ha disposat de dues persones durant sis mesos: 1 enginyertècnic forestal de suport a la redacció de projectes i a l’Àrea d’Ús Públic, i 1informadora.

En el marc del conveni de col·laboració amb la Universitat de Lleida s’hanacollit dos estudiants (un en règim de pràctiques i l’altre en règim de becari)durant els mesos d’estiu.

S’han acollit cinc estudiants en pràctiques de cicles formatius de grau mitjà en el marc del conveni amb l’Escola de Capacitació Agrària Mas Bové.

A l’empara de l’Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, per la qual s’aproven lesbases reguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturalsprotegits de Catalunya per a l’any 2006, s’han atorgat quatre ajuts: 1 a ens localsper import de 30.000 €, 2 a entitats sense ànim de lucre per valor de 26.693 €i 1 a propietaris per import de 2.225 €.

Patrimoni natural, protecció i recercaS’ha elaborat l’inventari forestal en diferents rodals de la forest de Poblet i s’hanmarcat els peus a tallar en els tractaments silvícoles. S’ha realitzat el mantenimenti inventari de la comunitat de roure reboll.

En col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’ha fet elseguiment d’ocells comuns al Paratge corresponent a l’anualitat 2006 i s’ha fet la planificació a fi de realitzar els censos per a l’elaboració de l’Atles d’ocellshivernants de Catalunya 2006-2009.

S’ha encarregat un estudi sobre l’estat i l’estructura de les poblacions decarnívors.

S’ha finalitzat l’inventari de les fonts del Paratge Natural, que n’inclou la localització, estat de conservació, característiques fisicoquímiques de l’aigua i propostes de millora.

Infraestructures i equipaments— Tractaments preventius d’incendis dins els perímetres de protecció prioritària dePoblet-Muntanyes de Prades, en compliment del Pla de cremes prescrites, redactati executat pel Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) en col·laboració amb


el cos de Bombers. Aquest Pla s’ha completat amb la pastura d’un ramat de cabresa les zones on ja s’han fet les cremes controlades.— S’ha inaugurat la nova àrea de lleure de la Roca de l’Abella.— S’ha executat l’encàrrec de redacció del projecte d’arranjament i adequació de lacasa forestal del Titllar com a equipament d’acollida i suport a l’educacióambiental.— S’han adjudicat les obres de reforma i consolidació de la casa forestal de la Pena.— S’han adjudicat les obres d’adequació de l’espai recreatiu de la Roca de la Mel.— S’ha redactat el projecte d’una exposició permanent sobre el Paratge a lesinstal·lacions de l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella.

La colla de manteniment ha fet els treballs periòdics de manteniment i millorade fonts i punts d’aigua, àrees de lleure, cases forestals i d’altres edificacionspròpies. A més, s’han dut a terme altres actuacions puntuals:— Treballs forestals de prevenció d’incendis (desbrossada de vegetació) als margesde pistes forestals, en zones de gran afluència de visitants i en els perímetres delsprincipals punts d’aigua en compliment de la normativa vigent en matèria deprevenció d’incendis.— Manteniment del planter d’espècies autòctones iniciat l’any 2001 a la casaforestal de la Pena i condicionament d’un petit hivernacle per a experimentació.— Manteniment de tota la xarxa viària bàsica del Paratge amb mitjans imaquinària propis.— Col·locació de la senyalització perimetral, d’accessos al Paratge, de normes a les àrees de lleure i de panells informatius i interpretatius en diferents puntsd’afluència de visitants.— Condicionament del nou punt d’informació de la font de la Magnèsia perquèaculli els visitants mitjançant la instal·lació de diferent mobiliari rural.— Construcció d’un nou mirador de la plana del monestir de Poblet i d’unainfraestructura de suport a una activitat d’educació ambiental relacionada amb les abelles.

Educació ambiental, divulgació i ús públicL’estimació de la quantitat de visitants durant l’any 2006 ha estat de 186.000visitants.

De maig a desembre, s’ha ofert un programa d’activitats guiades gratuïtes al Paratge com a campanya de difusió dels seus valors naturals. Es van realitzar 18 sortides que van aplegar 539 participants. L’oferta d’activitats ha estat inclosadins la campanya d’activitats de la Ruta del Cister, projecte promogut pels consellscomarcals de la zona.

S’ha coorganitzat la Trekorientació a la Ruta del Cister. Al Tallat de Vallbona de les Monges (5 de març, 2a edició), va acollir 235 participants en les diferentscategories. Al bosc de Poblet (2 d’abril, 4a edició), va tenir una participació de 315 persones. El 7 de maig van assistir 225 participants a l’Albereda de SantesCreus (2a edició).

El Parc ha col·laborat amb el Camp d’Aprenentatge dels Monestirs del Cister(Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), ha treballat amb 54 centres escolars i ha atès un total de 3.500 alumnes de primària, secundàriai batxillerat. També ha dut a terme activitats amb les escoles locals, i xerradesespecífiques sobre el Paratge i sobre temàtiques diverses a petició de diferentscol·lectius de la zona.

A l’abril es va organitzar un acte en memòria de l’enginyer Josep Reig i Palau,amb la inauguració d’una placa commemorativa a la casa forestal de la Pena i la


presentació de la publicació Homenatge a Josep Reig i Palau (1863-1917), enginyer de forests que dirigí la repoblació del Bosc de Poblet.

En col·laboració amb el Museu de la Vida Rural i Drac Actiu, SL, entre elsmesos de maig i juny es va celebrar el 2n concurs de fotografia, amb el tema “La presència humana al bosc de Poblet”, i hi van participar 59 imatges.

S’ha realitzat una exposició de fotografies “El Paratge Natural de Poblet en imatges: passat i present”, amb imatges de començament del segle passat i la seva corresponent en l’actualitat. La col·lecció va ser exposada al Museu de la Vida Rural el mes d’octubre i va rebre 1.520 visitants.

S’ha acollit la fase presencial del curs organitzat per Europarc-Espanya:Anàlisi i elaboració de plans de gestió als espais naturals protegits.

El mes de novembre es van celebrar les 2es Jornades sobre el Bosc de Pobleti les Muntanyes de Prades, amb la temàtica “Els límits de la pressió humana enel medi natural”. Es van presentar 27 comunicacions i una ponència, i hi vanparticipar 108 assistents. Les actes de les Jornades van ser editades en formatllibre, amb un tiratge de 1.000 exemplars.

El Centre de Documentació ha augmentat el fons amb l’adquisició de 17volums i el donatiu de diferents institucions de 151 obres. S’han catalogat 148obres del fons. S’ha reeditat i traduït el quadríptic La Xarxa de Centres deDocumentació dels Espais Naturals Protegits de Catalunya, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, amb qui també s’ha elaborat el Mapa de centres de documentació d’espais naturals protegits d’Espanya i s’han redactat unesnormes mínimes de procediment en casos de petició d’informació o préstecentre els centres de la xarxa RECIDA. S’ha participat en les XII Jornades deTreball de Centres de Documentació d’Espais Naturals Protegits de Catalunya i s’ha assistit al V Seminario de Centros de Documentación de EspaciosNaturales Protegidos y Medio Ambiente, organitzat per CENEAM, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a Valsaín, del 5 al 7 de juny.

S’han editat 6.000 díptics de difusió del Programa d’activitats del Paratge,s’han reeditat 20.000 quadríptics de difusió dels itineraris pedestres núm. 1 i 2,14.000 opuscles de difusió dels valors del Paratge en castellà, anglès i francès,3.250 quaderns d’educació ambiental i 1.000 pòsters de difusió de les imatgesguanyadores del 2n concurs de fotografia. S’ha col·laborat amb l’Editorial Piolet

en la correcció i edició de 1.500 plànols del Paratge a escala 1:15.000.S’ha completat la senyalització perimetral de les reserves naturals i de refugi

de fauna salvatge i la senyalització direccional i de seguiment de l’itinerari pedestrenúm. 3. S’han col·locat tres cartelleres informatives i interpretatives en llocs degran afluència de visitants (punt d’informació de la font de la Magnèsia, lacarbonera i el mirador de la Pena).

VigilànciaEls Agents Rurals han dut a terme 420 actuacions, d’entre les quals 20 van serdenúncies.

Paratge Natural de l’Albera

Valors que s’han de protegir— Interès botànic: hi ha una gran diversitat de flora i de vegetació, amb presènciad’espècies endèmiques i molt rares. Presència de faigs i roures al límit orientalpeninsular de distribució.


— Interès paisatgístic: la diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i ruralspresenta un bon estat de conservació.— Interès faunístic: constitueix l’únic hàbitat peninsular de la tortugamediterrània. Cal esmentar la presència de l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada.Destaquen també espècies pròpies del Pirineu (límit oriental de distribució).

Direcció i administracióEnguany hem commemorat el 20è aniversari de la declaració del paratge naturalamb una sèrie d’actes entre els quals destaca la jornada festiva del 27 de maig a laJonquera, amb la inauguració de l’exposició ”L’Albera, 20 anys”, passacarrers,botifarrada popular, excursió als Estanys, dinar i xerrada/col·loqui sobre l’evolucióde l’espai protegit.

Durant l’any 2006, ha continuat la col·laboració en la redacció del Pla especialde protecció de l’Albera.

S’ha encarregat a la Universitat de Girona l’estudi de l’avaluaciósocioeconòmica dels valors naturals i culturals de l’Albera.

Han continuat les col·laboracions amb els organismes amb els quals s’hanestablert convenis, com l’Ajuntament de la Jonquera; Can Laporta (Centred’Informació del Paratge); amb l’ATA (Amics de les Tortugues de l’Albera).

S’han tramitat nou ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en elsespais naturals de protecció especial, quatre ajuts als ajuntaments d’Espolla, laJonquera, Portbou i Colera, quatre a propietaris i una entitat sense ànim de lucreper un import total de 62.150 €.

En aplicació del Pla d’ocupació, s’ha tramitat la contractació de tres persones.Han millorat les condicions laborals del personal administratiu amb la

instal·lació d’aparells de calefacció a l’oficina d’Espolla.S’ha col·laborat en la presentació de la candidatura del Vessant mediterrani

dels Pirineus (en la que està inclosa l’Albera) com a patrimoni cultural de lahumanitat.

Patrimoni naturalS’ha col·laborat amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera en elPrograma de recuperació de la tortuga mediterrània; es mantenen el Centre de Cria de l’Oficina d’Espolla i els terraris a les Bardes. En total, hi han fet estada215 exemplars que van ser alliberats a la tardor.

S’han criat i alliberat 300 exemplars de perdiu roja a les instal·lacions de lesBardes per a repoblació.

S’han dut a terme els següents estudis: l’estat de les poblacions de quiròpters,el Programa SYLVIA (estació d’anellament d’esforç constant), el seguiment delcranc de riu autòcton, la determinació del domini vital de la tortuga mediterrània i el control de la depredació de postes de la tortuga mediterrània.

S’ha participat en diferents censos de fauna com el SAC (Seguiment d’Amfibisde Catalunya), l’Atlas d’ocells nidificants de Catalunya i el Cens d’ocells enmigració.

S’han instal·lat 18 caixes niu per a ratpenats.S’ha fet el seguiment de l’àguila daurada i de l’àguila cuabarrada.A les instal·lacions de les Bardes, ha continuat el planter d’arbres autòctons

(freixes, aurons i suros).



Manteniment de camins i sendersS’ha arranjat la pista d’accés a Requesens (la Jonquera) i a Sant Genís d’Esprac (Espolla).

A la zona de Baussitges (Espolla) s’han instal·lat cancells per permetre el pas de vianants i impedir l’accés a bestiar i vehicles motoritzats.

Pla de prevenció d’incendisS’ha organitzat un dispositiu propi de vigilància d’incendis durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. El servei estava constituït per sis persones i dosvehicles equipats amb material d’extinció d’incendis. L’actuació ha estat finançadaper la Diputació de Girona mitjançant un conveni amb l’Ajuntament d’Espolla.

El GERPRIF (Grup Especial Rural de Prevenció del Risc d’Incendi Forestal) ha treballat en el manteniment d’antics prats a la zona de Sant Quirze de Colera(Rabós) per tal de fomentar l’estructura del paisatge en mosaic.

Ha continuat el servei de préstec de la trituradora de restes vegetals. Aquestaparell és una alternativa a l’eliminació per cremació de les restes vegetals, tant de feines forestals com agrícoles, que representen un perill d’incendi. L’aparell haestat a disposició dels pagesos dels municipis del Paratge Natural, dels ajuntaments,del personal del DMAH que efectuava tasques de prevenció d’incendis, etc.

Neteja de lleresHan continuat les actuacions del Taller ocupacional en treballs forestals de l’AltEmpordà, promogut pel Consell Comarcal, que té com a objectiu la neteja delleres. S’han efectuat treballs a l’Orlina (zona de la font del Conill), la ribera deSant Genís i la Reguerada.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’han mantingut els tres centres d’informació oberts tot l’any. Al d’Espolla hi ha les oficines administratives del Paratge, i al de Can Laporta, a la Jonquera, hi ha instal·lada una exposició permanent sobre els valors naturals i culturals de l’Albera. En aquest darrer centre, hi ha instal·lada una pantalla tàctil queproporciona informació turística sobre el Paratge i d’altres indrets de la comarca,dóna servei les 24 hores al dia i els 365 dies de l’any, i s’hi han adreçat 14.898consultes. El CRT (Centre de Reproducció de Tortugues) a Garriguella també constacom a punt d’informació del Paratge Natural en virtut del conveni signat ambl’ATA (Amics de la Tortuga de l’Albera).

NOMBRE DE VISITANTS DELS CENTRES D’INFORMACIÓ DEL PARATGE NATURAL DE L’ALBERA (2006)

NOMBRE DE VISITANTS

Centre d’Informació de la Jonquera 3.088

Centre d’Informació d’Espolla 2.304

Centre d’Informació de Garriguella 11.203

TOTAL 16.595

L’estimació total dels visitants del Paratge és de 44.000.Dins d’aquest àmbit destaquen les actuacions següents:— Visites guiades gratuïtes al Centre d’Informació del Paratge Natural a la Jonquera,adreçades als centres de secundària de la demarcació de Girona (15 centres), i finançadesper la Diputació de Girona.


— Celebració del Dia Europeu dels Parcs (24 de maig) mitjançant una jornada de portes obertes als centres d’informació del Paratge i al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera.— Celebració de la Festa de la Tortuga al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella, amb l’assistència d’escolars de la Jonquera i Garriguella.— Organització de sortides guiades gratuïtes en els cicles de primavera i tardor. Hi han assistit 234 persones.— Redacció del projecte d’ordenació de l’entorn del monestir de Sant Quirze deColera.— Adequació i senyalització de l’itinerari botànic de la font del Conill (Espolla).— Actuació de millora de l’àrea recreativa de Santa Llúcia (la Jonquera)

Àrea Protegida de les Illes Medes

Valors que s’han de protegirLa Reserva Marina de les Illes Medes constitueix un espai singular dels ecosistemesde la Mediterrània occidental i ha esdevingut una de les reserves marines mésextraordinàries del litoral mediterrani, amb 1.345 tàxons marins identificats en els grups vegetals i animals estudiats.

La gran varietat d’ambients i espècies que s’hi troben s’explica per les diferentsprofunditats del fons i la seva diferent composició, sorrenca o rocallosa; la sevaformació càrstica, amb grans cavitats i túnels; la proximitat a la costa i ladesembocadura del riu Ter, que aporten matèria orgànica; i la influència dels ventsi dels corrents del nord, que afavoreixen l’entrada d’aigua de fondària i alhoral’enriqueixen amb aportacions orgàniques.

AdministracióEl Consell Assessor integra representants de la Generalitat, representants delsmunicipis afectats per l’Àrea Protegida, representants dels sectors de la pesca i delsector turístic i experts en ciències marítimes.

Les seves funcions són emetre informes sobre projectes de plans i normes queafectin la zona, i assessorar el Departament de Medi Ambient i Habitatge sobreqüestions que afectin les àrees protegides de les illes Medes.

Els principals acords presos en les diferents sessions han estat els següents:1. Aprovació del programa d’actuació i el pressupost per al 20062. Aprovació inicial del Pla rector d’ús i gestió de l’Àrea Protegida de les IllesMedes.3. Contractació de tres patrons a través del Pla d’ocupació de l’any 2006 per a unperíode de tres mesos, entre juliol i setembre.

S’ha informat als membres del Consell, de l’estat de constitució de la comissiócientífica i de l’Avantprojecte del Parc Natural de les Illes Medes, el Massís delMontgrí i els Aiguamolls del Baix Ter.

Patrimoni natural

Programa de gestió del medi físicA fi de preveure l’impacte que poden tenir sobre el patrimoni natural de les illesMedes les actuacions derivades de les activitats subaquàtiques, i d’acord amb elque preveu la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna


del fons marí de les illes Medes, els equips de treball del Departament d’Ecologiade la Universitat de Barcelona han dut a terme per al Departament de MediAmbient i Habitatge les actuacions que es detallen a continuació:

Fauna orníticaCens de la colònia de gavià argentat (Larus cachinnans)Cens de la colònia de martinet de nit (Nycticorax nycticorax)Cens de la colònia d’esplugabous (Bubulcus ibis)Cens de la colònia de martinet blanc (Egretta garzetta)Cens de la colònia de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)Determinació de l’estatus reproductor de l’ocell de tempesta a Catalunya

MantenimentDurant l’any 2006, s’ha contractat una empresa de suport al manteniment de lesinstal·lacions de boies, la qual va fer intervencions tant en les boies perimetralsque delimiten l’espai com en les instal·lacions destinades a les activitatscomercials, turístiques i de lleure.

TASQUES DE VIGILÀNCIA I MANTENIMENT

TIPUS DE TREBALL PERÍODE DE DIES DE TREBALLS

DESENVOLUPAMENT SUBAQUÀTICS

Instal·lació de boies per a usos particulars i renovació dels punts

d’amarratge dels centres turístics de busseig Febrer – maig 20

Manteniment i reposició de les boies de delimitació

perimetral de l’espai Tot l’any 28

Manteniment i reposició de boies destinades a lleure Juny – agost 19

Retirada d’instal·lacions d’usos particulars i revisió dels

components de les boies perimetrals Octubre – novembre 7

Altres 6

Educació ambiental, divulgació i ús públicL’afluència de visitants a la zona de l’Estartit s’intensifica durant els mesos d’estiu.S’ha aconseguit una desestacionalització de la temporada, de manera que la presènciade gent és continuada a partir del mes d’abril i fins a finals del mes d’octubre.

Durant l’any 2006, un total de 11.971 persones ha participat, sobretot des del mes de juny fins al mes de setembre, en sessions d’itineraris submarins perobservar la flora i la fauna marines a poca fondària.

LLICÈNCIES TRAMITADES

TIPUS DE LLICÈNCIA NOMBRE DE NOMBRE DE NOMBRE DE NOMBRE DE

LLICÈNCIES LLICÈNCIES LLICÈNCIES LLICÈNCIES

2003 2004 2005 2006

Submarinistes particulars 5.068 2.956 2.926 3.156

Centres turístics de busseig 56.817 60.636 57.903 57.350

TOTAL 61.885 63.592 60.829 6.0686

Es calcula que la freqüentació d’usuaris particulars a l’Àrea Protegida ha estataproximadament de 7.500 embarcacions durant els mesos de juny a setembre, fet


que suposa una aproximació de 25.000 visitants en aquesta modalitat. Així mateix,l’Oficina ha atès 234 consultes durant els mesos d’estiu.

S’estima que el total de visitants que ha passat per l’espai ha estat de 216.000.

Activitats de difusió i divulgacióCurs de guies: L’objectiu d’aquest curs és aconseguir formar els guies que treballena l’Àrea Protegida en el coneixement de la zona, la flora i fauna, i la pràctica delsdarrers protocols d’actuació de primers auxilis, així com del comportamentrespectuós vers el medi marí. El curs es va celebrar del 27 de juny al 7 de juliol de 2006, i va comptar amb 23 participants. Es van realitzar 14 hores teòriquesi 6 hores pràctiques.

Classes teòriques: L’Àrea Protegida de les Illes Medes. Normativa i evolució. La biodiversitat de la mar. Zonació litoral i ambients marins. Gestió de grup.Comportament responsable. Normativa de seguretat i protocols de l’ILCOR.Examen.

Classes pràctiques: Snorkel per observar ambients de poca fondària. Immersióal coral·ligen i coves. Pràctiques de primers auxilis (Protocol ILCOR).

Dia Europeu dels ParcsEs va celebrar el dia 24 de maig de 2006, amb l’organització d’una sèrie d’activitatsa l’escola El Portitxol de l’Estartit. Es va realitzar una xerrada dedicada als herbeisde posidònia i la seva importància dins dels ecosistemes submarins de l’ÀreaProtegida de les Illes Medes per a 128 nens de primària. Per als més petits, 78 nensde 3 a 7 anys, es va explicar un conte sobre el mateix tema. Posteriorment, es varealitzar una sortida en vaixell per admirar els valors naturals d’aquest espai. Hi vaparticipar un total de 206 alumnes.

Dia Mundial del Medi AmbientEs va celebrar el dia 5 de juny de 2006, amb l’organització d’una sortida enbicicleta pels aiguamolls del baix Ter amb els 16 alumnes de darrer curs deprimària de l’escola El Portitxol de l’Estartit.

Certamen Medes Imatge i Medi AmbientEl certamen es va celebrar la tercera setmana de juny, i va incloure únicamentactivitats educatives per als estudiants de les escoles del municipi, atès queenguany, durant el mes de setembre, se celebrava el Campionat del Món deFotografia Submarina, organitzat per l’ajuntament del municipi i en el qual l’ÀreaProtegida de les Illes Medes va col·laborar econòmicament. Per segona vegada enun esdeveniment d’aquestes característiques es va realitzar un seguiment submarídel comportament dels participants. Va participar-hi un total de 50 alumnes del’Institut de Torroella de Montgrí.

Sortides i xerrades de primaveraDurant els mesos d’abril i maig es van organitzar setmanalment diferents sortides i xerrades de descoberta. L’objectiu d’aquestes activitats és apropar els participantsal patrimoni natural de la zona, així com divulgar el comportament responsableper tal de protegir-lo.

Vigilància i control d’activitats marinesL’Àrea Protegida de les Illes Medes té adscrits 2 patrons cabussadors que tenen lestasques principals següents: execució dels treballs de manteniment, juntamentamb l’empresa externa que els dóna suport; sortides amb embarcació per controlar


les activitats que es desenvolupen a l’espai; membres del cos d’Agents Rurals querealitzen la vigilància de l’espai.

Enguany i mitjançant el Pla d’ocupació, des del 15 de juliol fins al 7 d’octubres’ha disposat de tres patrons més. S’han encarregat del control constant de lesactivitats a la zona estrictament protegida de les illes Medes i l’advertiment alsusuaris dels comportaments no permesos a l’espai.

Aquest personal tenia l’encàrrec de realitzar un control presencial a l’espai peradvertir els usuaris d’aquells comportaments no permesos i controlar el correctedesenvolupament de les activitats d’immersió amb escafandre autònom i lesactivitats sense mitjans de respiració artificial, tant de les empreses corresponentscom dels usuaris particulars.

Els advertiments més freqüents que s’han fet han estat: excessos de velocitatper part de les embarcacions; motos d’aigua que navegaven a una velocitatsuperior a la permesa; fondeig d’embarcacions amb àncora; canvis de puntd’amarratge sense comunicar-ho als centres d’immersió; manca de senyalitzaciód’activitats subaquàtiques amb la bandera corresponent; intents de pernoctar al’espai; tinença visible d’estris de pesca a la zona estrictament protegida de les illesMedes; pesca amb canya; pesca esportiva a la zona estrictament protegida de lesilles Medes.

Així mateix, també s’ha certificat la correcta ocupació dels punts d’amarratgedestinats a les activitats d’immersió amb escafandre autònom o sense mitjans de respiració artificial.

Patronat del Montgrí-Illes Medes

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: d’una banda, la part oriental del massís, inclosa a l’Inventaridel patrimoni geològic de Catalunya com a geozona, té una rellevància especialper les característiques de la costa escarpada amb abundants penya-segats degairebé 100 m d’alçada, únics representants a Catalunya de costa alta rocosa icalcària, i formacions litorals de tipologia molt diversa: arcades, coves, cales, illots.D’altra banda, la totalitat del massís constitueix un sistema càrstic amb signes depaleocarst i gran abundància de formes exocàrstiques (dolines, coves, caus,avencs...).— Interès botànic: cal destacar les comunitats litorals dels penya-segats marins i les comunitats de prats secs mediterranis per la seva diversitat d’espècies i per la presència d’espècies protegides i poc abundants al territori català. Cal remarcarla presència de fanerògames marines en diversos punts al llarg de la costa, així comla diversitat i l’estat de conservació de les comunitats algals.— Interès faunístic: la presència més destacada en l’àmbit terrestre correspon a l’avifauna, amb una gran diversitat d’espècies. Dins dels mamífers, cal fer unesment especial als quiròpters, tant per la diversitat d’espècies que acull l’espaicom per la importància dels seus refugis de cria.— Interès paisatgístic: és important tant l’interès dels paisatges terrestres com eldels submarins. Aquests darrers tenen un interès especial, tant per llurs biocenosiscom per la diversitat de morfologies que adquireix el fons marí.

PlanejamentL’actuació més destacable en aquest àmbit ha estat la iniciació del procés per tal depoder arribar al futur Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i els Aiguamolls delBaix Empordà.


Patrimoni natural i culturalS’ha revisat el formulari normalitzat de dades Natura 2000 corresponent alMontgrí i s’han elaborat els objectius de conservació referents a hàbitats i espècies.En aquest sentit, referent a la fauna, s’ha realitzat el seguiment de les colònies decria a l’espai dels quiròpters R. ferrumequinum i M. emarginata, ambdues incloses alsannexos II i IV de la Directiva d’hàbitats, detectades en campanyes anteriors i s’haestudiat l’hàbitat seleccionat d’aquestes espècies cavernícoles. D’altra banda, s’hacontinuat treballant en un projecte de millora d’hàbitat d’espècies cinegètiques,així com d’espècies protegides, d’ocells rapinyaires com l’àliga cuabarrada(Hieraaetus fasciatus). Aquest projecte transversal inclou la recuperació i elmanteniment d’antics conreus al massís, a més de la creació i el manteniment de nous punts d’aigua per a fauna.

En l’àmbit del futur parc natural s’ha treballat en el projecte Life Emyster per a la recuperació de l’hàbitat d’amfibis i la tortuga d’estany (Emys orbicularis)al Baix Ter.

En matèria de patrimoni cultural i arran de la diagnosi realitzada per a lamemòria de l’avantprojecte de parc natural, s’ha treballat en les directrius de gestiódel patrimoni cultural en l’àmbit del parc per obtenir un pla de gestió com adocument marc de treball.

Millora rural i infraestructuresS’ha iniciat una proposta per a la millora de l’ús públic de l’espai que inclou eldisseny de zones d’aparcament en punts d’ús públic intens, la seva senyalització i condicionament.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’ha portat a terme el desenvolupament de la V convocatòria de la Beca de recercaJoan Torró i Cabratosa en temàtica de medi ambient i ciències socials en l’àmbit de l’espai, coorganitzada amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

Organització d’activitats divulgatives sobre els treballs guanyadors de la IVconvocatòria amb la col·laboració dels autors. Programació, seguiment i avaluacióde les presentacions i sortides guiades durant el primer trimestre.

Col·laboració en l’organització de diferents activitats divulgatives sobre l’espai.En matèria d’educació ambiental dirigida a la població escolar, s’ha elaborat el

programa educatiu conjuntament amb el Camp d’Aprenentage del’Escala–Empúries, així com l’oferta educativa i el disseny dels materials didàctics.

Durant l’any 2006, s’ha fet el seguiment diari del risc d’incendi forestal al llarg delterritori. Això ha comportat:— Elaborar el Mapa de risc d’incendi forestal. Aquest mapa s’ha elaborat els 365dies de l’any.— Elaborar mapes de risc d’incendi forestal amb la previsió del dia següent durantels 62 dies dels mesos de juliol i agost.— Elaborar 7 informes de perill sobre situacions potencialment adverses per riscelevat d’incendi forestal.— Efectuar un seguiment quinzenal del contingut hídric dels combustiblesforestals en 9 parcel·les repartides per tot el territori.

S’ha continuat participant en el programa INTERREG_MEDOC 3. BGRINFOMED + MEDFIRE, conjuntament amb regions de França, Itàlia i Portugal,

Servei de prevenciód’incendis forestals


amb tres línies de treball: previsió del risc d’incendi, planificació territorial de la prevenció, i aplicacions de satèl·lit en la prevenció dels incendis.

Es gestionen els permisos de fer foc que estableix el Decret 64/1995, de mesures de prevenció d’incendis forestals, en època d’alt risc d’incendi.

Gestió de bases de dades de prevenció d’incendis forestals— L’any 2006, s’han elaborat i registrat, en la base estadística d’incendis forestals,631 comunicats definitius d’incendis forestals, i s’han efectuat 274 informesdescriptius de l’estadística d’incendis forestals, dels quals un 75% correspon aconsultes externes, bàsicament per a premsa i gabinets tècnics a fi de redactarestudis d’impacte, i el 25% restant correspon a informes efectuats per a lesdiferents administracions.— Manteniment i actualització de la base de dades de la xarxa de punts d’aigua,urbanitzacions i àrees recreatives per a la prevenció d’incendis forestals. La base de dades consta de 2.458 punts d’aigua, i de 1.127 urbanitzacions.

Conjuntament amb la unitat de SIG del Departament, s’efectua el mantenimentde la cartografia temàtica de prevenció d’incendis forestals, tant de la cartografiadisponible a la intranet com de la cartografia accessible a través de la pàgina webdel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquest any 2006 s’han penjat elsmapes de municipis d’alt risc d’incendi segons el Decret 64/1995 i el mapa de ladistribució de les agrupacions de defensa forestal (ADF), a més dels perímetresd’incendis obtinguts pel tractament d’imatges satèl·lit en el marc del conveni entreel DMAH i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

A instàncies de la Fiscalia de Medi Ambient, el Servei de Prevenció d’IncendisForestals ha realitzat, durant l’any 2006, 8 informes pericials dels quals 6corresponen a valoracions de danys produïts per un total de 21 incendis forestals.

A través de l’Ordre d’ajuts MAH 103/2005, es dóna suport als municipis enl’aplicació de la Llei 5/2003, sobre mesures de prevenció d’incendis enurbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana. Aquestes ajudes cobreixenfins a un màxim del 60% de l’import de la despesa en les tasques de neteja imanteniment de les franges de protecció. En aquesta Ordre s’han certificat un totalde 97 expedients corresponents a 617,49 ha d’obertura de les franges de protecciói 157,62 ha de manteniment.

Durant l’any 2006 s’ha publicat l’Ordre d’ajuts MAH 234/2006, en què s’hanresolt 112 expedients corresponents a 1.200 ha d’obertura de franges de protecciói 1.000 ha de manteniment en 450 urbanitzacions.

El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals avalua el perill d’incendi forestal, i informa com a vector sobre les mesures de prevenció d’incendis forestals enactivitats que han sol·licitat llicència ambiental, d’acord amb la Llei 3/1998,d’intervenció integral de l’Administració ambiental, i en estudis d’impacteambiental. Dins d’aquest àmbit d’actuació s’han revisat 240 projectes i estudisd’impacte, i s’ha emès un total de 306 informes, majoritàriament per a la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental. Alhora, s’ha implementat la base de dades MAIA,que és un mòdul integrat d’Access amb el sistema d’informació geogràficaMiraMon, que funciona com a eina de suport al personal tècnic del Servei perrealitzar les avaluacions ambientals.

En el marc del conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la prevenció d’incendis forestals, s’han revisat 223 plans deprevenció d’incendis forestals.

Els voluntaris forestals presten la seva col·laboració i sensibilització en lavigilància, la protecció i la reconstrucció de la riquesa forestal de Catalunya.


El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, gestiona aquest voluntariat. Durantl’any 2006, s’ha comptat amb 320 voluntaris forestals en actiu, i s’han produït 6 noves incorporacions.

S’han realitzat 8 cursos de formació i 5 reunions de coordinació de tot Catalunya.Anualment s’organitza la trobada de voluntaris que aquest any ha tingut lloc

els dies 21 i 22 d’octubre a Canyelles.Al Servei de Prevenció d’Incendis Forestals s’ubica el Registre d’Agrupacions

de Defensa Forestal de Catalunya, que en promou la creació, emet els carnets devoluntaris de les ADF i gestiona les pòlisses d’assegurances per danys personals i responsabilitat civil d’aquestes agrupacions. A més, tramita els ajuts per al’adquisició i manteniment de material.

A 31 de desembre de 2006 hi ha 301 ADF inscrites, que agrupen més del 80%de la superfície forestal de Catalunya.

S’han gestionat 230 expedients d’ajuts ordinaris, a més de 7 ajuts per afederacions d’ADF, i 16 ajuts per a plans pilot.

Dins de l’apartat d’assegurances, s’han tramitat un total de 7 expedientsd’indemnització.

S’han emès 450 nous carnets identificatius a voluntaris i membres de les ADFi s’han inscrit 6 noves ADF al Registre. En data 4 de juny de 2006, es va realitzarla trobada anual de les agrupacions de defensa forestal a la ciutat de Terrassa.

L’Àrea d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental desenvolupa les següentscompetències dins la Direcció General del Medi Natural:— Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa cinegèticai piscícola de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbits en què s’assignencompetències al Departament de Medi Ambient.— Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els organismes i institucions implicats en la gestió de les activitats cinegètiques i de la pescacontinental.— Elaborar les propostes de normativa corresponents a veda, períodes, espècies,àrees de caça privada, àrees cinegètiques especials, zones de caça controlada,refugis i reserves de caça.— Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna cinegètica i piscícola.— Coordinar la tramitació de llicències de caça i pesca i gestionar la concessió depermisos de caça major.— Dirigir la realització dels programes d’inventaris, els controls i les repoblacions, i administrar les granges cinegètiques i les RNC.— Proposar l’aprovació de les zones de pesca controlada i els refugis de pesca.— Dirigir la gestió dels registres d’àrees privades de caça, de refugis de pesca, de lesgranges cinegètiques i piscifactories privades.— Controlar els centres piscícoles i les granges cinegètiques.— Elaborar una estadística anual de caça i pesca continental.— Aprovar els plans cinegètics en àrees amb reglamentació específica.— Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable.

Avantprojecte de llei de pesca continentalActualment la pesca a Catalunya està regulada per la Llei estatal que data del 1942.Un dels objectius prioritaris fixats pel Govern de la Generalitat és l’aprovació pelParlament de Catalunya, d’una llei de pesca recreativa en aigües continentals.

Àrea d’ActivitatsCinegètiques i Pesca Continental


El Departament de Medi Ambient i Habitatge és el que té competències enmatèria piscícola. Per tant, com a objectiu legislatiu prioritari, la Direcció Generalva elaborar durant el 2004 l’esborrany de l’Avantprojecte de llei de pescacontinental de Catalunya.

Comptant sempre amb la participació i col·laboració d’experts en el sector dela pesca, en la gestió dels rius i en ecosistemes aquàtics continentals, es va realitzardurant el 2005 un ampli procés participatiu amb tots els agents, les entitats, elsusuaris i els sectors afectats a fi de rebre aportacions, propostes, suggeriments i millores al contingut del Projecte de llei.

Per la qual cosa, un cop redactat l’esborrany de l’Avantprojecte de llei, aquestva ser presentat a tots els membres dels òrgans consultius i entitats del sector.

Com a resultat, s’han rebut al·legacions, comentaris i aportacions realitzadesper diversos agents implicats durant la fase d’informació pública i participacióciutadana.

Durant l’any 2006, s’ha recopilat tota aquesta informació, s’ha analitzat, i sen’ha valorat la inclusió o la modificació al text de l’Avantprojecte de llei de pescacontinental, i s’han introduït en cada cas les noves propostes i iniciatives al’esborrany de l’Avantprojecte de llei.

Convenis de col·laboracióS’han signat convenis de col·laboració amb diferents entitats:

Amb la Federació Catalana de Caça, amb l’objecte d’establir el marc decol·laboració per al desenvolupament de programes i actuacions encaminats a lamillora en la informació, l’ordenació, la seguretat i la racionalitat de l’aprofitamentcinegètic en les àrees privades de caça de Catalunya, mitjançant l’ensenyament i l’explicació de la gestió cinegètica a les escoles; la divulgació i formació delscaçadors; el seguiment, la preservació, i la conservació de la fauna cinegètica, i la millora d’hàbitats. Preveu l’atorgament d’una subvenció per a l’execució delsprogrames i activitats pròpies de la Federació, com ara la divulgació de conceptesde gestió cinegètica, el funcionament de l’Escola Catalana de Caça, un programade millora de la gestió cinegètica de les àrees de caça, un programa de seguimentsanitari, un programa pilot del centre d’activitats cinegètiques, un estudi de l’estatde la llebre, i assessorament per a l’elaboració de plans tècnics de gestió cinegèticaconjunts.

Amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, s’han signat tresaddendes al conveni de col·laboració amb el DMAH, per tal d’establir els termes enquè es portarà la col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Federació per a la vigilància, el manteniment i conservació de les zones depesca controlada existents a les masses d’aigua continentals de Catalunya, per a la planificació i coordinació de les societats de pescadors que mantenen i conserven aquestes zones de pesca controlada, i per a les repoblacions de leszones de pesca controlada intensives i de les zones de pesca controlada nointensives fora de la zona de truites.

Amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a l’establiment d’un programade vigilància i seguiment de les malalties dels ungulats salvatges que permetdetectar ràpidament variacions en el seu estat de salut i prendre les mesures mésadients, ràpidament, i evita així les repercussions que molts dels processos podenocasionar.

S’ha considerat adient incloure, dins el marc del conveni amb la UAB, l’estudiespecífic en relació amb el Pestivirus que afecta l’isard a la zona del Pirineu català.

El conveni té per objecte la realització d’un estudi de diagnosi de la situacióecològica dels rius i la problemàtica de la pesca a la vall de Cardós, mitjançant


l’avaluació detallada de l’estat ecològic dels diferents trams de riu de la vall deCardós i la situació de les poblacions de truites als diferents trams de riu de la vallde Cardós.

Aquest conveni té per objecte elaborar un estudi que avaluï l’estat genèticde la truita comú a la vall de Cardós, mitjançant l’anàlisi de marcadors de DNAnuclear extret a partir d’un tros de l’aleta adiposa de 7 punts de mostratge persobre el tram d’Ainet de Cardós, per identificar la composició poblacional de lestruites d’aquesta àrea en relació amb el seu origen autòcton i els límits actuals de la reserva genètica.

Espècies cinegètiques objecte d’estudiDurant el 2006, s’han continuat els estudis i censos iniciats els darrers anys pel quefa a les espècies cinegètiques següents:— Perdiu xerra: seguiment de la distribució, abundància i estudi genètic de lapoblació de perdiu xerra de muntanya al Pirineu.— Senglar: seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya.— Guatlla: seguiment de la població de guatlla.— Guineus: seguiment de la població de guineus, presa de dades post mortem.— Cabra salvatge: radioseguiment.— Perdiu roja: anàlisis de la viabilitat de les repoblacions amb perdiu roja criades a la granja cinegètica de Torreferrussa.

L’Àrea de Pesca Continental també ha encarregat diversos estudis per tal deconèixer i planificar la gestió piscícola dels nostres rius:— Estudi de possibles interaccions comportamentals entre la madrilla(Chondrostoma miegii) i l’alburn (Alburnus alburnus). L’expansió d’espèciesexòtiques, juntament amb la pèrdua o degradació de l’hàbitat, és el principalfactor de regressió de les espècies de la fauna piscícola autòctona; d’entre lesespècies introduïdes a Catalunya, l’alburn (Alburnus alburnus) és una de les que ha demostrat més capacitat d’expansió. D’altra banda, la regressió de la madrilla(Chondrostoma miegii) es pot deure a possibles interaccions agonístiques o altrescomportaments interactius amb l’alburn, espècie de la mateixa familia Ciprinidae.En concret, l’estudi ha permès detectar, en condicions experimentals de laboratori,la possible existència d’interaccions entre una espècie exòtica en evident expansió,l’alburn (A. alburnus), i una d’autòctona en regressió, la madrilla (Ch. miegii),capaces de desplaçar la segona dels seus microhàbitats naturals.— Una de les variables que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar la gestiópiscícola dels nostres rius és la mida a partir de la qual es reprodueix la truita comúen la zona que es vol gestionar. S’ha encarregat un estudi per determinar la midamitjana per a les diferents edats de les poblacions de truita comú, en les zonesd’alta muntanya de Catalunya.— S’ha encarregat un estudi per a la diagnosi ambiental de les zones de pesca lliuresense mort en zona de truita; s’ha avaluat l’estat ecològic i biològic de les 49 zonesde pesca lliure sense mort de Catalunya i s’ha comparat l’evolució que han seguitaquestes zones en els últims anys.

Normativa

Normativa cinegèticaDurant l’any 2006 s’han declarat les següents zones de seguretat i refugis de faunasalvatge:


Zones de seguretatResolució MAH/2287/2006, de 23 de juny, per la qual es declara zona de

seguretat la urbanització Masies Catalanes i els seus voltants al terme municipal de l’Albiol.

Resolució MAH/2661/2006, de 10 de juliol, per la qual s’amplia la zona deseguretat del terme municipal de Vacarisses.

Resolució MAH/3424/2006, de 13 d’octubre, per la qual es declara zona deseguretat part del terme municipal de Granera.

Resolució MAH/3470/2006, de 24 d’octubre, per la qual s’amplia la zona deseguretat existent al terme municipal de Reus.

Resolució MAH/3540/2006, de 25 d’octubre, per la qual es declaren zona deseguretat l’àrea del polígon industrial de Belianes i l’àrea de Vilafortuny, al termemunicipal de Cambrils.

Refugis de fauna salvatgeOrdre MAH/52/2006, de 9 de febrer, per la qual es declara refugi de fauna

salvatge la finca El Tusell, al terme municipal de Vic.Ordre MAH/481/2006, de 15 de setembre, per la qual es declara refugi de

fauna salvatge la finca Els Estrets d’Arnes, al terme municipal d’Arnes.Ordre MAH/473/2006, de 15 de setembre, de modificació de l’Ordre de 2

d’octubre de 1997, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca CanBatlle, al terme municipal de Sant Salvador de Guardiola.

Terrenys sotmesos a règim cinegèticResolució MAH/587/2006, de 10 de febrer, per la qual es declaren sotmesos

a règim cinegètic de caça controlada els terrenys de la badia del Fangar, el Garxali les platges de l’illa de Buda.

Resolució MAH/2660/2006, de 6 de juliol, sobre pròrroga de la declaració deterreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada de la forest del Quer, núm. 46del CUP, al terme municipal de Pontils.

Resolució MAH/3144/2006, d’11 d’agost, sobre pròrroga de la declaració de terreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada dels terrenys anomenatsMuntanya de Fusimanya i Batlló, al terme municipal de Maçanet de Cabrenys.

Resolució MAH/3145/2006, d’11 d’agost, sobre pròrroga de la declaració deterreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada de les finques Monars i CanFranca, als termes municipals de Montagut i Camprodon.

Elaboració del Projecte de decret de funcionament de les reserves de caça de Catalunya.

Resolució MAH/2384/2006, de 12 de juliol, per la qual es fixen les espèciesobjecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especialsper a la temporada 2006-2007.

Normativa de pescaResolució MAH/520/2006, d’1 de març, per la qual es fixen les espècies

pescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a termel’activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2006.

Centres piscícolesLa Direcció General gestiona dos centres piscícoles: el de Pont de Suert i el

de Bagà, ambdós destinats a la producció de truites amb la finalitat de repoblar els rius de Catalunya.


Centre Piscícola del Pont de SuertAquesta piscifactoria, amb una superfície aproximada de 20.000 m2, es troba a la localitat del Pont de Suert (l’Alta Ribagorça).

Existeix un edifici d’uns 1.100 m2 distribuïts en: sala d’estabulació, sala d’incubació,magatzem, despatx, sala de reunions, laboratori, habitatge i dormitori.

A part de l’edifici principal, existeix un magatzem i la caseta de bombes. La part de la finca no utilitzada com a centre piscícola s’usa com a centre dereproducció i recuperació de llúdrigues, i s’ha construït dins el marc d’unprograma LIFE finançat per la Unió Europea un centre de cria de visó europeu.

Centre Piscícola de BagàEs troba situat al marge dret del riu Bastareny, al municipi de Bagà.

La superfície aproximada del centre és de 15.000 m2, i la superfície útil per a la cria de truites és de 2.000 m2.

Existeix un edifici que té uns 314 m2 distribuïts en: sala d’incubació superior i inferior, magatzem, garatge, laboratori, despatx, sala de reproducció, depuradores,sala de calefacció i quadre elèctric, habitatge i dormitori.

Granges cinegètiquesLa Direcció gestiona també dues granges per a la cria de perdiu (roja i xerra) a fi de repoblar les àrees de caça i reserves nacionals de caça catalanes:

Granja Cinegètica de TorreferrusaEstà ubicada a la finca de Torreferrussa, al terme municipal de Santa Perpètua deMogoda (Vallès Occidental), i es dedica a la cria i producció d’exemplars de perdiuroja (Alectoris rufa) i de llebre europea (Lepus europaeus) amb la finalitat de repoblació.

L’explotació cinegètica de Torreferrussa va ser creada l’any 1972, amb 250parelles reproductores de perdiu roja, i transferida de l’ICONA al Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca l’any 1980. Des d’aleshores ençà, l’explotació ha sofert diferents ampliacions i modificacions.

D’acord amb el conveni vigent signat l’any 1997, entre la Generalitat deCatalunya i la Federació Catalana de Caça, per establir línies de col·laboració en el foment, la conservació i la repoblació d’espècies cinegètiques, el 75% de lesperdius roges que es crien a l’explotació cinegètica de Torreferrussa són lliurades a les societats de caçadors federades per repoblar les àrees de caça que gestionen.La resta són destinades a repoblar espais naturals gestionats per l’Administració(parcs naturals, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada) i per areposició de reproductors de l’explotació.

L’explotació cinegètica disposa del material i dels mitjans tècnics necessaris per al seu funcionament. Entre aquests, destaquen els següents:— Cambra de conservació dels ous— Aparell de desinfecció d’ous— Incubadora amb capacitat per a 15.000 ous— Naixedora— Sistema de calefacció i ventilació de les naus de cria— Material per a la neteja i desinfecció (hidronetejadora, motxilla de desinfecció...)— Gàbies de reproductores (aproximadament per a 1.200 parelles reproductores) i corrals de les naus de cria.

Les principals dades relatives a la producció de perdius roges i llebrescorresponents a l’any 2006 són:


Granja Cinegètica d’Esterri d’ÀneuEl Departament de Medi Ambient i Habitatge té un centre de fauna salvatge d’altamuntanya ubicat al terme municipal d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), on es crieni produeixen exemplars de perdiu xerra de muntanya (Perdix perdix hispaniensis)en captivitat, per a finalitats de repoblació.

Inicialment, el centre de fauna salvatge d’Esterri d’Àneu, des de l’any 1980 finsa l’any 1997, criava i produïa exemplars de gall fer (Tetrao urogallus). Durant l’any1997, se li va afegir la producció de perdiu xerra provinent de la Granja Cinegèticade Conques (Pallars Jussà), que va ser clausurada durant l’any 1996.

A partir de 1998, el centre de fauna salvatge es dedica exclusivament a la criai producció d’exemplars de perdiu xerra. El sistema de cria que s’intenta dur aterme és aquell que permet una producció de qualitat (mesurada en termes deviabilitat de reintroducció al medi) més que de quantitat (més pròpia d’una granjade producció cinegètica). L’objectiu final és repoblar punts concrets del territoriamb la finalitat de recuperar l’espècie o de fer reforçaments poblacionals de nuclisja existents.

El centre disposa del material i dels mitjans tècnics necessaris per al seufuncionament. Entre aquests, destaquen els següents:— Sala de conservació d’ous.— Sala d’incubació i naixement, equipada amb quatre incubadores i quatrenaixedores.— 10 instal·lacions per a la cria de perdiu xerra, amb volader i una part coberta.— Magatzem amb material i utensilis per a la gestió del centre.— 50 gàbies de reproductores.

L’any 2005, es va encarregar un estudi preliminar sobre la puresa genètica de l’estoc reproductor del centre de fauna d’Esterri mitjançant tècniques d’ADNmitocondrial. El 2006, s’ha realitzat un estudi genètic de 80 exemplars salvatges de perdiu xerra de muntanya procedents dels Pirineus catalans (capturescinegètiques, individus trobats morts a la natura, etc.) per veure quin és l’estatactual de la genètica d’aquesta subespècie a Catalunya, amb la finalitat decorroborar si la situació de la genètica dels exemplars reproductors del centre de fauna d’Esterri d’Àneu correspon o no amb la realitat que trobem a la natura.

Són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarats perpromoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Les reservesestan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espèciescinegètiques com protegides en el nostre territori; entre les primeres destaquenla cabra salvatge, l’isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquesteszones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacionalde caça cal un permís nominal i intransferible.

Actualment, Catalunya té declarades sis reserves, amb una superfície total de més de 225.000 ha, que han esdevingut llocs on s’han mantingut condicionsd’hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc d’aquestes van ser creades l’any1966, i la darrera, l’any 1991, amb la finalitat de preservar les últimes poblacionsde grans mamífers, coincidint amb zones desfavorides econòmicament però benconservades, i la seva declaració ha actuat com a conscienciació de la població de la necessitat de conservar i preservar la natura, i ha aconseguit compatibilitzar

Reserves nacionals de caça


la protecció de grans valors naturals amb un aprofitament racional dels recursos, i un desenvolupament social i econòmic de les zones on es troben.

A més, existeix una setena reserva de caça, que no gaudeix de la mateixaqualificació, però que, amb caràcter general, té una gestió similar. Es tracta de laReserva de Caça de l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, creada per a la caça d’ocellsaquàtics. La seva superfície és de 1.156 ha.

Aquestes reserves són:— l’Alt Pallars – l’Aran— la Cerdanya – l’Alt Urgell— el Cadí— Freser – Setcases— Ports de Tortosa i Beseit— Boumort— l’Encanyissada

Les reserves van ser creades principalment per preservar les espècies d’isard i cabra salvatge, ambdues de gran valor cinegètic, i actualment, aquestes espèciesi d’altres reintroduïdes, com el cérvol, el cabirol o la daina, es troben en francarecuperació. Per a l’aprofitament ordenat i racional anualment s’elabora i aprova,per a cada reserva, un pla tècnic específic per a diferents espècies.

Per tal de garantir el correcte funcionament de les instal·lacions i els terrenysque conformen les reserves nacionals de caça, cada any es realitzen un seguitd’actuacions de manteniment que comporten, entre d’altres, la gestió dels recursoscinegètics, a partir dels plans tècnics de gestió cinegètica, el control de les activitatsque els puguin afectar, evitant les actuacions negatives i proposant-ne correccionsamb la finalitat principal de conservar i fomentar la fauna existent i l’hàbitat alqual pertanyen.

Per tal d’assolir correctament aquestes tasques, es desenvolupen una sèried’actuacions: adequació de camins, senders i pistes d’accés; tancament de vials en desús; manteniment d’instal·lacions; tractaments silvícoles; recuperació deprats i pastures; recuperació de fonts; construcció d’abeuradors, i manteniment de senyals i indicadors reglamentaris obligatoris, entre d’altres.

Com a exemple d’actuacions realitzades a les RNC, tot seguit detallem les dutes a terme a la RNC del Cadí:— Adquisició de cartutxeria i reparació d’armament— Transport de material a l’alta muntanya— Adquisició de màquines fotogràfiques d’un sol ús— Adquisició de material sanitari— Disseny, maquetació i impressió d’uns fulletons informatius— Disseny, maquetació i impressió de 5 plafons informatius— Adquisició d’una placa commemorativa— Tractament de les poblacions de Senecio inaequidens— Millora d’hàbitats mitjançant la sembra de camps i prats de pastura— Arranjament i millora dels abeuradors del coll de Jovell (TM de Josa i Tuixén)— Construcció d’abeuradors a la font del Tossal (TM d’Odèn)— Arranjament de la pista del pla de la Musa a Prat (TM de Fígols i Alinyà)— Revisió dels límits de la Reserva i millora de la senyalització— Construcció d’unes abeurades al Planàs (TM de Josa i Tuixén)— Gestió de l’isard— Seguiments de fauna.


Subdirecció General d’Agents Rurals

Les funcions principals del Servei de Comunicacions i Suport, que es defineixen enel Decret 184/2005, de 30 d’agost, de creació de la Subdirecció General dels AgentsRurals dins de la Direcció General del Medi Natural, són les següents:— dirigir el personal tècnic i de suport que gestiona la xarxa de comunicacionsdels agents rurals— organitzar i gestionar els recursos humans i materials i el funcionamentadministratiu de la Subdirecció General— gestionar els recursos pressupostaris assignats a la Subdirecció General— supervisar els aspectes relatius a la gestió de personal de la Subdirecció General i tramitar els expedients disciplinaris— qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encarregui.

Les actuacions realitzades pel Servei de Comunicacions i Suport durant l’any2006 han estat les següents.

ComunicacionsActualment, el cos d’Agents Rurals disposa de dos sistemes de comunicació:— Xarxa analògica: sistema de comunicació tradicional dels Agents Rurals, utilitzattambé pels Guardes de Reserves i en alguns parcs. S’utilitza també com a xarxa decoordinació entre els Agents Rurals i les ADF, i entre les ADF (import de l’any 2006:142.901,64 €).— Xarxa Àgora: xarxa digital, sistema de comunicació incorporat durant l’any2003 (import de l’any 2006: 1.903.865,34 €).— Sistema via satèl·lit: durant el 2004 es va adquirir un sistema de comunicacióvia satèl·lit per donar cobertura a les comunicacions telefòniques i de dades ensituacions d’emergència, en què hi ha saturació de les comunicacions (import delmanteniment del servei: 2.217 €).

Les dues xarxes es complementen (hi ha repetidors que enllacen les dues xarxes), i donen una cobertura total del 95%.

Per a la gestió de les comunicacions, es disposa de 6 centres de comunicacionsperifèrics (Vic, Girona, Lleida, Sort, Tarragona i Amposta) i 1 centre de controlcentral a Torreferrussa.

Aquests centres gestionen les comunicacions i coordinen els Agents Rurals de les comarques assignades (zona de control) mitjançant les emissores (analògicai digital) incorporades als vehicles i als portàtils.

Durant l’any 2006, el Servei de Comunicacions i Suport ha portat a terme lacontractació de personal de reforç per a la xarxa de comunicacions: — 6 operadors de control, durant la campanya d’estiu— 2 operadors de GIS que donen suport a l’USAE, durant la campanya d’estiu— 1 operador per a la grip aviària.

El manteniment primari de les emissores de la xarxa analògica es realitza desdel Servei de Comunicacions i Suport. En cas que no es pugui reparar, es tramet alproveïdor perquè en faci la reparació. Les emissores digitals s’envien a reparar alCTTI.

El Servei de Comunicacions i Suport realitza les reparacions i les modificacionsde la instal·lació en els vehicles, així com les reprogramacions. Igualment,s’encarrega del manteniment del sistema, el sistema radiant i la instal·lació delscontrols.

Servei deComunicacions i Suport


Es dóna suport al manteniment i la programació de les ADF, als parcsd’Aigüestortes, el Delta de l’Ebre, els Ports de Tortosa i Montsant, així com a la Vald’Aran.

Durant l’any 2006 s’han realitzat propostes per al manteniment, la reparaciói l’adquisició de material per un import de 23.944,66 €.

2.7 Agència Catalana

de l’Aigua

268 2. ACTIVITATS — 2.7 L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

L’Agència Catalana de l’Aigua, a partir d’ara, ACA, es va crear com una entitat de dret públic, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge mitjançantla Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals i d’adaptació a l’euro, ambla finalitat d’esdevenir l’administració de l’aigua de la Generalitat de Catalunya.

Les activitats principals de l’ACA durant l’any 2006 s’han desenvolupat en elsàmbits següents:— Administració, control i protecció del domini públic hidràulic català: amb lesactivitats que inclouen el registre d’aigües públiques i privades; l’assessorament a les oficines de gestió ambiental unificada; la policia de lleres; l’anàlisi i el controlde la hidrologia superficial, subterrània, de les platges i de les aigües costaneres;l’autorització d’aprofitaments i de concessions d’aigua i d’abocaments al medihídric, i la gestió dels embassaments de les conques internes de Catalunya.— Projecte, execució i direcció d’obres d’infraestructura hidràulica, per si mateixao en col·laboració amb altres entitats o administracions: obres d’infraestructurad’interès general, de millora de recursos superficials o subterranis, de proveïmentd’aigua en alta, d’endegament de lleres en els llocs totalment consolidats,d’aplicació de criteris de bioenginyeria en la defensa de marges i de mesures degestió de reserva de terrenys encara no consolidats, i la definició d’actuacionsambientals destinades a garantir el bon estat ecològic dels nostres rius, com ara la recuperació, la regeneració o la restauració de zones humides i de la vegetacióde ribera.— Execució i gestió del Pla de sanejament de Catalunya: amb el manteniment i l’explotació de les infraestructures de sanejament existents i la construcció deles noves instal·lacions.— Recaptació i gestió d’ingressos per mitjà del cànon de regulació, de les taxesi dels ingressos per sancions i de l’impost ecològic del cànon de l’aigua.— Planificació dels recursos hídrics: amb una visió integral del cicle de l’aigua quefa de la protecció dels recursos el seu objectiu central mitjançant la planificaciódels usos de l’aigua i del medi físic, amb la finalitat d’arribar a disposar d’un modelintegrat dels recursos respectuós amb la preservació dels ecosistemes aquàtics i lavegetació de ribera.— Implantació del procés participatiu que dimana dels principis de la Directivamarc de l’aigua amb la posada en marxa dels processos participatius a les zonesdel Gaià-Francolí i del Ter superior.

PluviometriaL’any 2006, s’ha caracteritzat per una manca de pluges que, tot i que no haprovocat la reducció de reserves d’aigua als embassaments, tampoc no n’ha permèsrecuperar els valors normals.

PRECIPITACIONS MENSUALS ACUMULADES (mm), PERÍODE 1996-2006

ANY GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

1996 166 195 239 318 379 445 475 531 599 685 815 964

1997 116 119 124 163 187 302 344 411 459 483 552 644

1998 57 76 80 137 196 227 241 313 373 415 425 519

1999 63 64 88 131 205 238 274 305 427 513 590 601

2000 14 17 52 98 155 233 254 276 336 401 435 537

2001 58 81 116 146 197 206 269 287 351 405 481 494

2002 23 41 84 220 335 389 421 513 571 667 724 777

Els recursos hídrics

2692. ACTIVITATS — 2.7 L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

ANY GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

2003 29 151 188 215 278 297 313 352 436 607 659 730

2004 9 92 168 293 366 400 431 472 521 553 562 625

2005 2 57 78 94 150 174 200 251 359 499 589 599

2006 115 125 148 166 178 183 211 262 373 421 427 453

Mitjana 59 93 124 180 239 281 312 361 437 514 569 631

EmbassamentsA causa de la manca de pluges, l’any 2006, el sistema Ter Llobregat només vaexperimentar un augment lleuger en les reserves del 15%.

VARIACIÓ DELS VOLUMS EMBASSATS A CATALUNYA DURANT L’ANY 2006 (hm3)

VOLUM EMBASSAT A VOLUM EMBASSAT A

01.01.2006 01.01.2007 INCREMENT (hm3)

Boadella 45,81 25,75 -44%

Sau 43,62 85,76 97%

Susqueda (*) 145,83 138,94 -5%

Sistema del Ter 189,45 224,69 19%

La Baells 49,79 46,00 -8%

La Llosa del Cavall 25,12 36,67 46%

Sant Ponç 15,87 14,87 -6%

Sistema del Llobregat 90,79 97,54 7%

Sistema Ter Llobregat 280,24 322,23 15%

Foix 3,75 3,74 0%

Siurana 6,22 5,06 -19%

Riudecanyes 2,96 1,28 -57%

Gaià 4,41 2,01 -54%

Vallfornès 0,83 0,82 -1%

Ulldecona 3,00 6,00 100%

(*) Embassaments de titularitat privada.

PRECIPITACIÓ MENSUAL

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES


VOLUMS REGULATS A CATALUNYA DURANT L’ANY 2006 (hm3)

EMBASSAMENT VOLUM DESEMBASSAT

Boadella 68,70

Sau 283,08

Susqueda (*) 348,42

Sistema del Ter (**) 348,42

La Baells 85,94

La Llosa del Cavall 30,32

Sant Ponç 33,73

Sistema del Llobregat (***) 119,68

Sistema Ter Llobregat 468,09

Foix 14,38

Siurana 3,73

Riudecanyes 7,69

(*) Embassaments de titularitat privada.

(**) Volum regulat del Ter = sortides de Susqueda.

(***) Volum regulat del Llobregat = sortida de Sant Ponç + sortida de la Baells.

La dessalinitzadora de la TorderaEl subministrament d’aigua potable des de la dessalinitzadora a les plantespotabilitzadores de l’Ajuntament de Blanes, del Consorci de la Costa Brava i delConsell Comarcal del Maresme es va iniciar el dia 1 de febrer de 2003.

El volum total subministrat l’any 2006 ha estat de 9,5 m3. Se’n recull ladistribució mensual al quadre següent:

VOLUM SUBMINISTRAT

BLANES PALAFOLLS TOSSA - LLORET TOTAL (hm3)

gener 99.827 289.176 82.421 471.424

febrer 170.119 473.204 139.125 782.448

març 192.231 519.919 188.710 900.860

abril 165.328 448.454 237.747 851.529

maig 168.899 453.311 279.469 901.679

juny 165.381 426.589 227.604 819.574

juliol 177.399 495.903 222.050 895.352

agost 173.884 506.426 221.186 901.496

setembre 170.090 475.622 230.396 876.108

octubre 98.008 281.558 172.610 552.176

novembre 107.377 387.286 151.884 646.547

desembre 193.554 528.118 186.260 907.932

TOTAL 1.882.097 5.285.566 2.339.462 9.507.125

L’Agència Catalana de l’Aigua continua fent un esforç notable per assegurar la qualitat de l’aigua subministrada.


L’any 2006, s’han posat en funcionament les estacions depuradores d’aigüesresiduals (EDAR) urbanes següents:

NOM DE L’EDAR EXPLOTADORA ADMINISTRACIÓ ACTUANT

Riudecols Oms-Sacede, SA Agència Catalana de l’Aigua

Sant Martí de Tous Hormigones Proyectados, SA Agència Catalana de l’Aigua

La inspecció a l’Agència s’organitza per àmbits territorials: demarcació Llobregat-Foix, demarcació Tordera-Besòs, demarcació de Girona, demarcació de Tarragona,demarcació de Lleida i demarcació de les Terres de l’Ebre. La seva funció és efectuarla supervisió dels abocaments, de les actuacions relacionades amb les afeccions al domini públic hidràulic i de la recollida de mostres destinades a l’anàlisi en unlaboratori, i portar a terme el seguiment i el control de les emergències, i el controlde les aigües superficials, subterrànies i marines.

En total, s’han dut a terme 21.465 inspeccions durant l’any 2006. El quadresegüent resumeix, breument, per tipologies d’inspecció i per demarcació, quin ha estat el nombre d’inspeccions realitzades.

Inspeccions a establiments industrialsDurant l’any 2006, es van inspeccionar els establiments industrials que, per volum,càrrega, antecedents, etc. podrien afectar en més o menys grau el medi hídric o el sistema de sanejament al qual estaven connectats. Aquestes inspeccions es van realitzar amb dues finalitats concretes: d’una banda, complir les peticionsalienes al Departament i, de l’altra, obtenir prou dades per garantir, un cop fetesles tasques intermèdies, una millora de la qualitat de les aigües tant superficialscom subterrànies. Les dues finalitats d’inspecció van obtenir els paràmetres decontaminació únicament tributaris i els paràmetres de contaminació específicsde cada sector industrial.

Es van dur a terme un total d’11.541 inspeccions arreu de Catalunya, les qualsva realitzar l’Agència Catalana de l’Aigua mateixa o les administracionscompetents.

Inspeccions a estacions depuradores d’aigües residualsAmb l’objectiu de complir el Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel quals’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes,

El sanejament de lesaigües residuals

La inspecció al’Agència Catalanade l’Aigua

INSPECCIONS PER TIPOLOGIA I DEMARCACIÓ

INSPECCIONS GIRONA TORDERA LLOBREGAT TERRES DE TOTAL PER

PER TIPOLOGIA -BESÒS -FOIX LLEIDA TARRAGONA L’EBRE TIPOLOGIA

ACTIVITATS INDUSTRIALS 1.654 4.102 3.430 1.003 771 581 11.541

EDAR 911 647 832 624 437 253 3.704

GRANGES 88 1 91 92 8 33 313

EXTRACCIONS D’ÀRIDS, OBRES,

ABOCAMENTS i ALTRES 617 724 762 399 654 136 3.292

CAPTACIONS 161 212 186 131 125 156 971

INSPECCIÓ DEL MEDI 146 132 244 544 260 169 1.495

INSPECCIONS ESTRÈS HÍDRIC 28 18 34 40 19 10 149

TOTAL 3.605 5.836 5.579 2.833 2.274 1.338 21.465


que incorpora a l’ordenament jurídic intern els preceptes de la Directiva91/271/CEE, de 21 de maig, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, i el Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveispúblics de sanejament, el Departament d’Inspecció comprova les entrades i lessortides d’EDAR segons les periodicitats següents:EDAR > 50.000 habitants equivalents (h-e): dues inspeccions integrades mensualsEDAR < 49.999 i >2.000 (h-e): 1 inspecció integrada mensualEDAR < 2.000 (h-e): 1 inspecció puntual cada tres mesos

Els paràmetres analitzats són els que s’estableixen a la Directiva 91/271/CEE(entrada i sortida d’EDAR) més els paràmetres addicionals d’acord amb la tipologiad’abocaments connectats al sistema.

S’han dut a terme un total de 3.704 inspeccions al llarg de l’any 2006, i s’hantraslladat totes les actes i els resultats analítics a la unitat orgànica responsablede l’explotació de sistemes de sanejament de l’Agència.

Inspeccions al domini públic hidràulicHi queden incloses totes les inspeccions realitzades a obres o els fets que podenafectar tant el domini públic hidràulic com la zona de policia.

Al 2006, s’han realitzat un total de 3.292 inspeccions d’extraccions d’àrids,d’obres i d’ocupacions del domini públic hidràulic, neteges de lleres, etc.

Guàrdies i emergènciesAl 2006, s’han registrat un total de 777 incidències. Els avisos arriben,majoritàriament, del Cecat (Centre d’Emergències de Catalunya), dels AgentsRurals i dels Mossos d’Esquadra; també se’n reben d’ajuntaments i, finalment, es reben denúncies directes de particulars.

Les tipologies d’incidències estan definides a la base de dades de guàrdies i s’emmarquen en les incidències dels tipus següents: mortalitats de peixos, peixosen risc, afeccions a la llera, afeccions a l’EDAR, accident de transport,incendis/accidents en indústries, obres a la llera, alertes al mar, entre d’altres.

DenúnciesEn total, s’han rebut 91 denúncies telefòniques i 332 denúncies per escrit. Alquadre següent, s’hi mostra, per demarcacions, la totalitat de denúncies rebudes:

Qualitat de les aigües continentals superficialsEn les masses d’aigües superficials continentals, s’hi han dut a terme controls dequalitat sistemàtics tant de l’aigua com de sediments i de peixos, d’acord amb elque prescriu la legislació vigent.

DENÚNCIES PER DEMARCACIONS

INSPECCIONS GIRONA TORDERA LLOBREGAT TERRES DE TOTAL PER

PER TIPOLOGIA -BESÒS -FOIX LLEIDA TARRAGONA L’EBRE TIPOLOGIA

DENÚNCIES TELEFÒNIQUES 14 18 39 8 8 4 91

DENÚNCIES ESCRITES 110 70 87 24 31 10 332


XARXES DE CONTROL DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS CONTINENTALS 2006

XARXA DE CONTROL PUNTS CONTROLS ANUALS

Vigilància (freqüència mensual) 76 948

Control operatiu (freqüència trimestral) 41 164

Petits abastaments (freqüència trimestral) 15 60

Peixos (freqüència anual) 28 31

Sediments (freqüència anual) 30 30

Xarxa automàtica de control de qualitat

de les aigües superficials (XACQA) 35

ACA 26 Temps real

Agbar 5

CHE 4

TOTAL 225 1233

Qualitat de les aigües subterràniesA la taula següent, s’hi resumeixen les dades relatives al control que s’ha dut a terme l’any 2006.

XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I DE QUANTITAT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES 2006

XARXA DE CONTROL PUNTS DE CONTROL FREQÜÈNCIA DE MOSTREIG

Qualitat Bàsica 500 Anual

Salinitat 165 Semestral

Zones vulnerables 730 Semestral

Pesticides 61 Semestral

Episodis de contaminació 111 Anual

Quantitat Xarxa de piezometria 370 Mensual

Control de la qualitat de les aigües marines de banyDurant la temporada de bany (de l’1 de juny al 22 de setembre), i seguint elscriteris de la Directiva 76/160/CEE d’aigües de bany, s’ha establert una xarxa devigilància en 211 platges del litoral català, amb 241 punts de control de la qualitatmicrobiològica a les aigües.

En total, s’han realitzat 15.256 inspeccions a les platges i s’han recollit 4.481mostres d’aigua de bany.

Els resultats globals de la campanya de l’estiu de 2006 mostren uncompliment del 100% de la Directiva, i el 95,3% de les platges ha obtingutla categoria de qualitat microbiològica Molt bona.

Dins de la temporada de bany, s’ha dut a terme el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals, d’acord amb el qual s’inspecciona diàriament la costaamb 52 embarcacions de recollida de sòlids flotants i de prevenció de lacontaminació. L’any 2006, s’ha recollit un total de 1.033,2 m3 de sòlids.

Control de la qualitat de les masses d’aigua costaneresPel que fa a les característiques fisicoquímiques de les aigües litorals, durant l'any2006, s'han controlat 103 estacions distribuïdes al llarg de la costa catalana: 76 de les quals, situades a la línia de costa i, 27, situades a mar obert.

Pel que fa a la qualitat biològica de les aigües costaneres, durant el 2006, s’handut a terme els controls dels organismes següents: fitoplàncton, macroalgues,posidònia i macroinvertebrats.


En relació amb l’estat químic, s’ha realitzat, durant el 2006, el control de lessubstàncies químiques prioritàries (metalls pesants, i microcontaminants orgànics)en aigües i en sediments.

L’eficiència en la gestió del domini públic hidràulic és una part fonamental enl’ordenació i la protecció del territori, tant dels ecosistemes aquàtics que alimentenel cicle integral de l’aigua com de les persones i els seus béns.

Aquesta gestió es concreta en la tramitació i l’ordenació de les autoritzacionsi les concessions i els permisos necessaris per a l’ús del domini públic hidràulici els seus espais associats, l’abocament d’aigües residuals al medi o a un sistemapúblic de sanejament, i la captació d’aigües públiques superficials o subterrànies.

Enguany, s’han tramitat els expedients següents:

Concessions d’aigües Expedients de concessions 245

Expedients de transmissions 89

Expedients de modificacions de característiques 49

Expedients de disposicions transitòries del Text refós de la llei d’aigües 192

Expedients de requeriments 60

Inscripcions al Registre d’Aigües 1.093

Autoritzacions d’abocament Expedients tramitats per la Llei d’intervenció integral

de l’Administració ambiental 1.742

Autoritzacions d’abocament a EDAR 37

Autoritzacions d’abocament al medi 170

Autoritzacions d’abocament mitjançant cisternes 68

Inscripcions al cens d’abocaments 359

Activitat sancionadora Requeriments emesos 214

Expedients sancionadors resolts 382

Informes tècnics 472

Coordinació territorial Planejament urbanístic 891

Autoritzacions d’obres 2.840

Actuacions aprovades per al manteniment de lleres 624

Convenis sobre el Programa de sanejament d’aigües

residuals urbanes (PSARU) en tràmit 93

Espais fluvialsLa Planificació dels Espais Fluvials (PEF) de les conques catalanes és un delsprojectes més ambiciosos de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’estudi detallatdels cursos fluvials a Catalunya, i plasma la idea de model de gestió integrada.

Durant l’any 2006, les actuacions que s’han realitzat han consistit enl’elaboració dels plans dels espais fluvials del Francolí i de la Muga. Aquests plansrecullen les bases tècniques que conformen els documents de caracterització, de diagnosi i les propostes d’actuacions de cadascuna de les PEF. Així mateix, són els fonaments sobre els quals es recolzarà la gestió de les conques. Alhora, s’ha avançat en els treballs de caracterització i de diagnosi de les conques del Foix,del Ridaura, de la Garona i de la riera de Calonge. S’ha iniciat la tramitació per al’avaluació ambiental estratègica de la PEF del Baix Llobregat i de l’Anoia.

El nou Reglament de la llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 306/2006, de 18de juliol, estableix la zonificació de l’espai fluvial en les tres franges de zonafluvial, el sistema hídric i la zona inundable, i els usos admissibles en cada una

Ordenació del dominipúblic hidràulic

Planificació per a l’ússostenible de l’aigua


d’elles, la delimitació de les quals, d’altra banda, està recollida com un delsobjectius del Programa de mesures al Reglament de la planificació hidrològica,segons el Decret 380/2006, de 10 d’octubre.

Així, es continua la tasca iniciada l’any 2001 a les conques de la riera de laBisbal i el torrent del Lluc, les rieres de Magarola i Rajadell, el torrent del Mal Pas,la riera de Marganell, la de Castellet, i el barranc de la Galera.

Prevenció d’inundacionsDurant l’any 2006, s’ha treballat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya enla delimitació de zones inundables a l’Alt Ter, Alt i Mig Llobregat, i el Cardener.

L’Agència també ha implementat una aplicació per a la gestió dels puntssingulars del territori.

Delimitació geomorfològica de les zones potencialment inundablesL’any 2006, s’ha treballat en la delimitació geomorfològica de detall de les zonespotencialment inundables a escala 1:5.000 de les conques internes, per obtenirinformació on no està previst disposar d’estudis de planificació dels espais fluvialsdurant l’any vinent.

La geomorfologia 1:5.000 que s’ha realitzat permet tenir ja una aproximacióde la zona potencialment inundable d’una precisió suficient i és moltrepresentativa de la zona inundable, entesa com la zona ocupada per l’avinguda de 500 anys de període de retorn.

Recuperació de riberesS’ha iniciat la redacció d’una guia metodològica i tècnica de gestió, de conservaciói de recuperació de riberes i del seguiment de diversos projectes i actuacions derecuperació de rius, seleccionats d’acord amb la seva representativitat i localitzaciógeogràfica, per establir un seguit d’indicadors de seguiment i d’eficiència de lesactuacions dutes a terme. Tanmateix, mitjançant convenis de col·laboració, s’hanimpulsat diverses actuacions de recuperació de riberes a les conques del Llobregat,del Cardener i de la Tordera.

A més a més, i per mitjà d’una nova convocatòria de subvencions derecuperació d’espais fluvials, s’han seleccionat 18 actuacions que s’executaranproperament.

Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC)El Govern de la Generalitat va encarregar a l'Agència Catalana de l'Aigua laredacció del Pla sectorial d'abastament d'aigua a Catalunya (PSAAC). En aquestdocument, hi conflueixen dues línies de treball: les grans actuacions de millorade la disponibilitat i les actuacions d'abastament en alta a escala local.

El PSAAC ha servit per respondre, durant el 2006, a les sol·licitudsd’informació dels municipis sobre les xarxes d’abastament i sobre les actuacionsque es podrien realitzar. Alhora, ha estat una referència fonamental per a la gestióde les dues ordres de subvenció publicades l’any 2006 de 10 M€ i 15 M€ per aactuacions d’abastament en alta, i una altra ordre de subvenció de 2,5 M€ per a la redacció de plans directors de l’abastament del servei municipal d’abastamentd’aigua.

EstalviL’Agència Catalana de l’Aigua ha publicat, l’any 2006, una ordre de subvencionsadreçada als ens locals per costejar les despeses derivades de l’adopció d’iniciativesrelacionades amb l’estalvi d’aigua i amb l’aprofitament de recursos no prepotables.


Disponibilitat i garantia de l’abastamentDes del punt de vista de la disponibilitat de recursos i de la garantia de l’abastament,el 2006 ha estat, de mitjana, un any d’una certa normalitat hidrològica, però ambuna primera part de l’any bastant plujosa, cosa que va permetre continuarremuntant la sequera de 2005, en tant que, a partir de l’estiu, es va iniciar unanova època molt seca, la qual es va estendre a la tardor i a l’hivern.

D’altra banda, al llarg de l’any 2006, es van continuar aprovant resolucionseuropees sobre atorgaments de fons de cohesió que s’havien sol·licitat per a lesactuacions previstes en la planificació de l’Agència. En termes de disponibilitat de recursos, les actuacions més importants són les disset que s’han previst realitzaren l’àmbit d’Aigües Ter Llobregat, amb un pressupost global de 1.100 M€, d’entreles quals destaquen la dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la connexió entre les estacions de tractament d’aigua potable (ETAP) d’Abrera i de Cardedeu i el desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat.

En l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona, les 10 actuacions que s’hi hanprevist, amb un pressupost global superior als 300 M€, garanteixen la millora delssistemes d’abastament, de sanejament i de descontaminació d’aigües subterrànies.

També es van iniciar, al llarg de 2006, d’altres treballs sobre la disponibilitatde recursos, com el desenvolupament del Pla per a l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola i els plantejaments preliminars de centres d’intercanvi d’aigua,per a l’horitzó 2025-2030.

Canvi climàticDurant l’any 2006, s’ha començat a treballar en noves línies per actualitzari millorar les primeres estimacions de la repercussió que els canvis als patrons de precipitacions i de temperatures podrien tenir sobre el règim d’aportacions delsrius catalans. Algunes d’aquestes línies són:

La millora en la definició dels escenaris climatològics; el desenvolupamentde noves estimacions per l’evolució dels recursos hídrics a noves conques d’estudi; les metodologies per a l’estudi del possible increment en la freqüència de fenòmensextrems (sequeres i aiguats), i els possibles canvis als patrons i processos derecàrrega de les aigües subterrànies.

El sanejament de les aigües residuals urbanesDurant l’any 2006, l’Agència va aprovar definitivament, per l’acord del Govern de 20 de juny, segons la Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005 (PSARU 2005).

El PSARU 2005 inclou més de 1.700 actuacions de sanejament en altaorganitzades en dos escenaris temporals (2006-2008 i 2009-2014), per prioritats,que volen aconseguir una assignació millor dels recursos disponibles per mitjàde la priorització de les actuacions que responen als mandats, les previsions i elscalendaris de la Directiva 2000/60/CEE.

Durant l’any 2006, s’han convocat les primeres reunions de la comissió paritàriade seguiment, inclosa al PSARU 2005, integrada per representants de l'AgènciaCatalana de l'Aigua i dels ens locals.

D’altra banda, s’ha iniciat el desenvolupament dels convenis voluntaris entrel'Administració amb competències urbanístiques, l'Agència Catalana de l'Aigua,els ens gestors de sanejament en alta i els promotors per formalitzar el compromísde col·laboració econòmica en matèria de sanejament de creixements urbanístics.

La reutilitzacióDurant l’any 2006, s’ha continuat treballant en el desenvolupament i la


implementació de diferents actuacions de reutilització, en tant que activitatconsiderada d’interès públic en la mesura en què permet una millora de ladisponibilitat de recursos i l’assoliment dels requeriments de la Directiva marc de l’aigua (DMA).

El volum reutilitzat l’any 2006 ha estat lleugerament superior al d’anysprecedents, uns 23,6 hm3 en total, que representen poc més del 3% del total de l’aigua tractada per les depuradores. A l’estiu, aquest percentatge arriba a pocmés del 5% el mes de juliol.

Pel que fa als usos, es continua situant com a ús principal l’ambiental, ambuns 16 hm3 (un 67,9%), seguit del recreatiu, amb 4,3 hm3 (18,1%), el reg agrícola,amb 2,9 hm3 (12,3%), i, finalment, el municipal, amb uns 0,4 hm3 (1,6%). Elsusos industrials encara no s’han començat a incorporar a la reutilització.

L’any 2006, s’ha iniciat la fase final de redacció del Programa de reutilització,que ha de ser aprovat al llarg de l’any 2007. El programa preveu una inversió totald’uns 180 M¤ en un seguit d’actuacions amb l’objectiu d’assolir la xifra dels 175hm3 d’aigua reutilitzats.

Sostenibilitat ambiental

Treballs en compliment de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CEE)Durant l’any 2006, s’ha elaborat el calendari del Pla de gestió del districte de concafluvial a Catalunya i la declaració de les mesures de consulta que s’adoptaran.

El Pla de gestió del districte de conca fluvial a Catalunya només afecta lesconques internes. Tot i així, es preveu implementar la participació pública alconjunt de tot el país. En les conques intercomunitàries, s’hi han previst unsterminis més laxos i el pla tindrà el consens i la coordinació de l’organisme de conca competent: la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i la ConfederacióHidrogràfica del Xúquer.

S’han redactat dos documents per donar a conèixer els objectius, la DMA i la nova cultura de l’aigua, i així iniciar-ne el procés de participació: un fulletdirigit al públic en general i un document sintètic amb els principals resultats del document IMPRESS.

Durant el 2006, s’han iniciat les primeres reunions informatives i de treballen dos àmbits de participació: el Francolí-Gaià i el Ter Superior.

Intercalibració europea d’índexs per a la determinació de l’estat ecològicDurant el 2006, es van dur a terme els principals treballs d’intercalibraciói l’elaboració final de les conclusions pel que fa als índexs de macroinvertebrats alsrius. Des de l’ACA, es van aportar moltes dades i es va participar activament en totaquest procés per als tipus de rius mediterranis (GIG-Mediterrani).

Els treballs d’intercalibració de macroinvertebrats estan a punt de ser aprovatsper la Comissió Europea.

Definició i implantació de cabals de manteniment (cabals ecològics)Durant el 2006, s'han enllestit els treballs de definició del règim de cabals demanteniment com a restricció prèvia als usos. S’han de respectar per tal demantenir un bon estat ecològic als sistemes fluvials de les conques internesde Catalunya. El Govern de la Generalitat de Catalunya, en la sessió de 4 de juliolde 2006, va adoptar l’acord pel qual s’aprova el Pla sectorial de cabals demanteniment de les conques internes de Catalunya, fet públic per mitjà de laresolució MAH/2465/2006, de 13 de juliol. Aquest pla defineix un règim de cabalsmínims per sota dels quals la vida piscícola i el funcionament dels ecosistemes


fluvials poden mostrar dificultats per mantenir-se, i assigna un règim de cabals de manteniment mensual a 320 punts de la xarxa fluvial de les conques internesde Catalunya (uns 2.000 km de riu), i aporta la metodologia de càlcul perdeterminar els cabals de la resta de trams fluvials (petites capçaleres i rierols).

Amb l’objectiu d'implantar el Pla sectorial de cabals de manteniment, l’ACAha iniciat, a finals de 2006, la redacció dels plans zonals a l'Alt Ter i al Gaià.

Control i prevenció de la introducció i la dispersió del musclo zebrat (Dreissenapolymorpha) a CatalunyaDes de l'Agència Catalana de l'Aigua, s'ha iniciat un procés de control i de seguimentde les masses d'aigua susceptibles de ser colonitzades pel musclo zebrat, comtambé un programa de sensibilització i de control de la seva dispersió que actuatant a escala administrativa, com a escala social i tècnica.

Suport en la gestió i la recuperació de zones humidesPer mitjà de la participació de la Direcció General del Medi Natural en els òrgansde gestió, s’ha impulsat el paper d’ordenació dels usos de l’aigua de les zoneshumides de manera que, el resultat final, en sigui el foment de la biodiversitat.

Regeneració d’aqüífers. NitratsDins del programa de mesures de gestió dels recursos hídrics a les zonesvulnerables a la contaminació per nitrats, s’ha iniciat una nova línia de treball que consisteix en la recerca d’alternatives per proveir la població afectada, per mitjà de la recerca i la identificació, de noves tecnologies que permetinl’eliminació dels contaminants esmentats in situ mitjançant processos que nogenerin residus de disposició complexa posteriors, econòmicament assumibles, que impliquin les autoritats municipals en la preservació del recurs i conscienciïnla població dels efectes que té l’ús indiscriminat de fertilitzants orgànicsi inorgànics en la qualitat de l’aigua i, indirectament, en la salut humana.

Dins d’aquesta nova línia de treball implantada, s’han realitzat les actuacionssegüents:— Instal·lació d’una planta pilot al municipi del Morell (Tarragonès) per al’eliminació de nitrats en superfície; hidrogenació catalítica.— Realització de proves de laboratori i dimensionat d’una prova pilot per executara l’aqüífer de la riera d’Argentona (Maresme) i en un aqüífer al·luvial d’Osona unaplanta de bioremediació mitjançant la utilització de microorganismes endògensdel terreny.— Instal·lació d’una planta pilot al municipi de les Masies de Voltregà (Osona) per a l’eliminació de nitrats en superfície, la combinació d’osmosi amb una cèl·lulaelectrolítica d’alta freqüència.

Base de dades hidrogeològiquesDurant l’any 2006, s’ha continuat el projecte de creació d’una base de dadeshidrogeològiques (BDH) única que reculli tota la informació hidrogeològicagenerada a l’Agència Catalana de l’Aigua en aplicació de les competències que,per llei, li han estat assignades.

Aquesta aplicació permetrà disposar d’una base de dades de punts d’aiguasubterrània (pous, fonts mines i piezòmetres) que sigui única, que en reculli i n’unifiqui el tractament, i que emmagatzemi la informació sobre aigüessubterrànies. Cada punt d’aigua subterrània tindrà un únic codi per a total’Agència.


Mesa Tècnica dels Aqüífers del LlobregatL’octubre de 2004, es va crear la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat (a partird’ara, METALL), òrgan tècnic adscrit a l’ACA, especialitzat en l’avaluació i elseguiment dels impactes hidrogeològics d’aquelles infraestructures que se situendins del perímetre de delimitació de les unitats hidrogeològiques del tram baix i del delta del riu Llobregat, amb l’objectiu de prestar els seus serveis als operadorsencarregats del projecte i/o l’execució de les infraestructures esmentades.

Durant l’any 2006, la Mesa ha efectuat 650 actuacions d’execució directai indirecta en aspectes relacionats amb l’abastament i el sanejament, amb unvolum global d’inversió de les infraestructures sobre les quals s’han fet informes de 87.241.126 €.

NOMBRE D’ACTUACIONS

Execució directa (ACA) 482 74%

Execució indirecta (ajuts locals) 168 26%

TOTAL 650 100%

VOLUM D’INVERSIÓ

Execució directa (ACA) 46.667.752,50

Execució indirecta (ajuts locals) 40.573.373,84

TOTAL 87.241.126,34

Per tipus d’inversió

ACTUACIONS D’EXECUCIÓ DIRECTA (ACA)

NOMBRE D’ACTUACIONS INVERSIÓ

Abastament 51 7.203.405,84

Intervenció al medi 83 13.028.884,10

Sanejament 348 26.435.462,56

ACTUACIONS D’EXECUCIÓ INDIRECTA (AJUTS LOCALS)

NOMBRE D’ACTUACIONS INVERSIÓ

Abastament 52 10.063.287,18

Intervenció al medi 31 8.663.329,07

Sanejament 85 21.846.757,59

TOTAL D’EXECUCIÓ DIRECTA I INDIRECTA (ACA + AJUTS LOCALS)

NOMBRE D’ACTUACIONS INVERSIÓ %

Abastament 103 17.266.693,02 20

Intervenció al medi 88 21.692.213,17 25

Sanejament 193 48.282.220,15 55

TOTAL 87.241.126,34 100

Actuacions


El contracte programaEl Govern de la Generalitat va aprovar en la sessió del Consell Executiu de 25 de juliol de 2006 el contracte programa, amb una vigència fins al 31 de desembrede 2010 i un pressupost de 150 milions d‘euros. És l’instrument que estableix lesobligacions recíproques entre l’ACA i el Govern per assolir els objectius de lapolítica de l’aigua.

El contracte programa té com a finalitats principals:— Establir el nivell de servei de cada àmbit d’acord amb els documents deplanificació corresponents, els estàndards de servei i els terminis exigibles per a lesdiferents actuacions que s’hi preveuen.— Estimar les despeses i les inversions, segons la naturalesa i la tipologia,associades als nivells de servei establerts.

TOTAL D’EXECUCIÓ DIRECTA I INDIRECTA (ACA + AJUTS LOCALS)

NOMBRE INVERSIÓ NOMBRE INVERSIÓ NOMBRE INVERSIÓ

D’ACTUACIONS D’EXECUCIÓ D’ACTUACIONS D’EXECUCIÓ D’ACTUACIONS TOTAL

D’EXECUCIÓ DIRECTA DIRECTA D’EXECUCIÓ INDIRECTA INDIRECTA TOTALS

Abastament 68 11.727.870,91 47 10.809.169,78 115 22.537.040,69

Intervenció al medi 56 10.957.487,15 32 5.246.590,47 88 16.204.077,62

Sanejament 140 28.464.530,52 53 13.013.472,39 193 41.478.002.91

NOMBRE D’ACTUACIONS PER TIPUS D’INVERSIÓ

INVERSIÓ TOTAL PER TIPUS D’INVERSIÓ (MILERS D’EUROS)


— Establir els mecanismes de suficiència financera per a cadascun dels diferentsàmbits, així com fixar la fracció dels costos sobre el total que s’ha de recuperardirectament per mitjà dels usuaris o dels destinataris dels serveis i, enconseqüència, la part que s’ha de suportar pels recursos pressupostaris generals.— Determinar l’import de les transferències per al finançament de les activitats novinculades ni al consum ni a la contaminació de l’aigua, que no disposen de capmecanisme impositiu o tarifari per a la recuperació dels costos.— Fixar l’evolució de l’endeutament o d’altres instruments financers per alfinançament de les inversions.— Establir la llei d’evolució del cànon de l’aigua per al finançament de lesdespeses.— Possibilitar la creació i l’establiment de l‘evolució de les figures impositives o tarifàries vinculades a la producció i la regulació de recursos hídrics, i la previsiód’altres instruments amb la finalitat d’assolir la recuperació de costos, en laproporció que el govern consideri adequada.— Impulsar la intervenció de la pluralitat de les administracions públiques ambcompetència en la matèria (Agència Catalana de l’Aigua, administracions locals,d’altres entitats públiques), així com establir les aportacions i els compromisossectorials entre el Govern de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua, les administracions locals i els agents socials, econòmics i institucionals en larealització dels objectius precedents, en el marc del que s’estableixi, si escau, en els contractes sectorials respectius.

Els ingressos propis de l’ACAEl cànon de l'aigua és el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual cal afegir-hi d’altres ingressos propis, d’entre els quals destaquen de maneraespecial, per la seva importància, els cànons de regulació, la tarifa d’utilització i el cànon de derivació.

A continuació, s’exposen, per concepte, els quadres resum de les dades delsdiferents ingressos corresponents als anys 2005 i 2006 (dades sense IVA nianul·lacions d’exercicis anteriors).

Així mateix, atès que el cànon de l’aigua es recapta, en part, per mitjà de lesentitats subministradores d’aigua (EESS) o bé directament per l’Agencia Catalanade l’Aigua, en un segon quadre es detallen els mateixos conceptes d’acord amb la seva naturalesa i el seu origen.

INGRESSOS PER CONCEPTE 2005 2006

Cànon de l'aigua 261.205.851 321.474.746

Increment de tarifa de sanejament (ITS + CS) -273.742 -137.194

Cànon d'infraestructura hidràulica -562.674 -198.585

Sancions 1.544.174 2.205.669

Interessos, recàrrecs i altres ingressos 571.771 1.599.992

Taxes 1.313.911 1.552.217

Cànon d'ocupació 144.337 236.877

Cànon de regulació, concessional i derivació 10.715.624 10.889.522

Tarifa utilització 3.807.636 5.434.173

TOTAL 278.466.890 343.057.417

Recuperació delscostos del cicle de l’aigua


INGRESSOS PER ORIGEN 2005 2006

Recaptat mitjançant d'entitats subministradores 218.306.718 267.653.998

Cànon de l'aigua 218.400.263 267.667.540

Increment de la tarifa de sanejament -76.050 -9.930

Cànon de la infraestructura hidràulica -17.495 -3.613

Recaptat per l'ACA 42.062.717 53.484.969

Cànon de l'aigua 42.805.588 53.807.206

Cànon de sanejament -197.692 -127.265

Cànon de la infraestructura hidràulica -545.179 -194.973

Recaptat per l'ACA (Altres ingressos) 18.097.454 21.918.450

Interessos de demora 544.388 1.194.330

Sancions i recàrrecs 1.571.557 2.388.957

Taxes, cànons d'ocupació,regulació i derivació 12.173.871 12.900.991

Tarifa d'utilització 3.807.636 5.434.173

TOTAL 278.466.890 343.057.417

El cànon de l’aiguaEl cànon de l’aigua, la llei el defineix com un impost amb finalitat ecològica, i grava l'ús real o potencial de l'aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, se’n pugui produir.

Per a l’any 2006, la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres,incrementa el coeficient del tercer tram incorporat l’any 2004, de 4 fins a 5.

Els límits dels trams de consum i els preus per al 2006 van quedar establerts de la manera següent:

BASE IMPOSABLE MENSUAL (m3) PER A USOS DOMÈSTICS

PERSONES 1R TRAM 2N TRAM 3R TRAM

0 - 3 < = 10 > 10 < = 18 > 18

4 < = 13 > 13 < = 24 > 24

5 < = 16 > 16 < = 30 > 30

6 < = 19 > 19 < = 36 > 36

7 < = 22 > 22 < = 42 > 42

etc.

TIPUS IMPOSITIU 1R TRAM 2N TRAM 3R TRAM

base (€/m3) 0,3287 0,3448 0,3448

coeficient 1 2 5

a aplicar (€/m3) 0,3287 0,6896 1,7240

Els valors del cànon de l’aigua aplicables al primer tram de l’ús domèstic s’han incrementat lleugerament (3,79%), mentre que el tipus aplicable alsconsums que superen aquest llindar ho fa en un percentatge superior (6,82%).Aquesta actualització amb tipus diferents per blocs respon a la voluntat de facilitarals usuaris una dotació bàsica a un preu assequible.

En el cànon de l’aigua aplicable als usos industrials i d’altres activitatseconòmiques, l’actualització dels tipus impositius i dels valors dels paràmetres de contaminació també han sofert un increment del 6,8%.


TARIFA 2005 2006 %

Industrial general 0,1022 €/m3 0,1091 €/m3 6,8%

Industrial específica 0,4005 €/m3 0,4277 €/m3 6,8%

Matèries en suspensió 0,3095 €/kg 0,3305 €/kg 6,8%

Matèries oxidables 0,619 €/kg 0,6611 €/kg 6,8%

Sals solubles 4,9524 €/Sm3/cm 5,2892 €/Sm3/cm 6,8%

Matèries inhibidores 7,3416 €/equitox 7,8408 €/equitox 6,8%

Nitrogen 0,4699 €/m3 0,5019 €/m3 6,8%

Fòsfor 0,94 €/m3 1,0039 €/m3 6,8%

Avicultura de posta 0,0445 €/plaça 0,0475 €/plaça 6,7%

Bestiar equÍ 5,7263 €/plaça 6,1157 €/plaça 6,8%

Boví de llet 6,552 €/plaça 6,9975 €/plaça 6,8%

Cabrum reposició 0,3218 €/plaça 0,3437 €/plaça 6,8%

Cabrum reproducció 0,6447 €/plaça 0,6885 €/plaça 6,8%

Cabrum sacrifici 0,217 €/plaça 0,2318 €/plaça 6,8%

Cría de boví 0,6883 €/plaça 0,7351 €/plaça 6,8%

Engreix d'ànecs 0,0204 €/plaça 0,0218 €/plaça 6,9%

Engreix de galls dindi 0,0398 €/plaça 0,0425 €/plaça 6,8%

Engreix de guatlles 0,003705 €/plaça 0,003957 €/plaça 6,8%

Engreix de perdius 0,0083 €/plaça 0,0089 €/plaça 7,2%

Engreix de pollastres 0,0204 €/plaça 0,0218 €/plaça 6,9%

Engreix de vedells/lleS 1,9648 €/plaça 2,0984 €/plaça 6,8%

Ovelles de reposició 0,4025 €/plaça 0,4299 €/plaça 6,8%

Ovelles de reproducció 0,8097 €/plaça 0,8648 €/plaça 6,8%

Oví d'engreix 0,2698 €/plaça 0,2881 €/plaça 6,8%

Pollets de recria 0,008335 €/plaça 0,008902 €/plaça 6,8%

Porcí de transició 0,3458 €/plaça 0,3693 €/plaça 6,8%

Porcí d'engreix 0,7532 €/plaça 0,8044 €/plaça 6,8%

Producció de conill 0,3867 €/plaça 0,413 €/plaça 6,8%

Producció porquina 1,5705 €/plaça 1,6773 €/plaça 6,8%

Vaques alletans 4,5864 €/plaça 4,8983 €/plaça 6,8%

Vedelles de reposició 3,2783 €/plaça 3,5012 €/plaça 6,8%

Així mateix, s’han modificat i s’han introduït coeficients que afecten els usosindustrials, d’entre els quals destaca l’eliminació gradual dels trams de la tarifageneral des de l’any 2005.

En relació amb la gestió del cànon de l’aigua, cal distingir, d’una banda, els proveïments d’aigua efectuats i liquidats per les entitats subministradores (CA xarxa) i, de l’altra, el cànon de l’aigua que liquida directament l’AgènciaCatalana de l’Aigua corresponent als proveïments d’aigua que efectuen elsadministrats a partir de captacions pròpies, així com el dels establimentsindustrials i les activitats econòmiques a les quals es determina el cànon d’acordamb la càrrega contaminant.

2.8 Agència de Residus

de Catalunya

286 2. ACTIVITATS — 2.8 AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), empresa pública adscrita alDepartament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), treballa per fer una políticaadequada de prevenció i de recollida selectiva dels residus que permeti evitar la generació de residus; assolir la màxima recuperació dels residus i impulsar laminimització de l’impacte ambiental pel que fa al tractament de tots els residusgenerats.Les dues grans línies d’actuació en matèria de residus són:— La tramitació i l’aprovació dels diferents programes de gestió de residus basatsen la prevenció i en una gestió que considera el residu un recurs, com a punt departida cap a la definició d’un marc més sostenible i racional.— El treball per a una política de residus de consens i d’impuls actiu de laparticipació ciutadana per facilitar i promoure la transparència en la informació.

L’ARC impulsa un nou model de gestió dels residus que augmenta l’aprofitamentdels materials continguts a les deixalles i promou l’equilibri territorial a través de la tramitació i aprovació dels nous programes de gestió, i també de l’adequació de la normativa catalana sobre residus.

Es treballa en l’elaboració dels nous programes de gestió de residus 2007-2012:— Els trets essencials del nou programa de gestió de residus municipals(PROGREMIC) 2007-2012 són enfortir i estendre les recollides selectives al conjuntde Catalunya i tractar el 100% de les fraccions de residus, inclosa la fracció restant,a fi de prioritzar-ne la valorització material i reduir i/o estabilitzar el rebuigdestinat a disposició final.— El nou Programa de residus industrials (PROGRIC) 2007-2012 inclou lesactuacions per prevenir la generació, la valorització, el reciclatge i el tractamentdels residus industrials. A més, preveu millorar els sistemes de selecció irecuperació de materials, i promou canvis en els processos productius de lesempreses perquè produeixin menys residus, de manera que es desacobli enconseqüència la generació de residus del desenvolupament econòmic. En aquestsentit, s’ofereixen ajuts a les empreses per analitzar les oportunitats deminimització dels residus generats pels seus processos productius, s’assessora en l’àmbit de la gestió i valorització, i s’impulsa la creació d’un mercat eficient de subproductes per facilitar i potenciar la valorització del màxim de materials.— El nou Programa de gestió dels residus de la construcció (PROGROC) 2007-2012ha de definir el desplegament de les infraestructures de gestió, especialment pelque fa a les plantes de valorització de runes; potenciar el reciclatge de materialsi la reutilització de terres, i introduir l’exigència de la gestió ambiental i de qualitaten origen a l’obra, amb la promoció de la segregació d’aquests residus i amb lamillora del control per a l’adequada gestió.— Pel que fa als residus ramaders, es treballa de manera coordinada i consensuadaentre els diferents departaments de la Generalitat i el sector ramader mitjançant el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària a Catalunya (GESFER) amb l’objectiude reduir la contaminació que generen aquests residus, especialment els purins,mitjançant acords amb el sector per desenvolupar infraestructures de gestió ivalorització.— El desplegament dels nous programes de gestió de residus obliga també a revisarla normativa catalana sobre residus. En aquest sentit, es promouen modificacionsen tres àmbits: la Llei general sobre residus, la Llei de finançament de lesinfraestructures, i la normativa sobre envasos.

Objectius

2872. ACTIVITATS — 2.8 AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

Finalment, l’ARC promou la participació ciutadana, considerada un aspecteclau de la política de residus. La participació ciutadana i la cerca de consens es despleguen a través del Consell per a la Prevenció i Gestió dels Residus a Catalunya, creat per l’Ordre MAH/394/2006, de 27 de juliol, com a òrgan de participació de totes les administracions, el món privat i la societat civil. La seva funció és proporcionar un espai de debat per al desplegament de lesnoves polítiques i possibilitar la participació mitjançant l’assessorament i la formulació de propostes.

A més, en la mateixa línia d’obertura i apropament a la ciutadania, s’impulsenactuacions comunicatives per, d’una banda, fomentar la sensibilització vers larecollida selectiva, i, de l’altra, afavorir la transparència i l’accés a la informaciósobre la gestió de residus.

L’article 55 de la Llei 6/1993 recull els òrgans de govern de l’ARC: el Consell de Direcció, el president, que n’exerceix la representació, i el gerent, que endirigeix el funcionament i és nomenat pel president.

La composició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de la disposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de l’Administració ambiental.

Són competències del Consell de Direcció la fixació de les directrius generalsd’actuació, l’aprovació de l’avantprojecte del programa d’actuació i el programad’inversió i finançament corresponent a l’exercici següent, i també l’aprovació de l’avantprojecte de pressupost d’actuació i de capital de l’ARC, la concertació de crèdits, l’aprovació del balanç anual i la memòria, l’aprovació de convenis decooperació i convenis de col·laboració amb universitats i altres institucions, i la constitució de consorcis. Correspon també al Consell proposar al Governla constitució de societats filials o la seva participació en societats, elaborar laplanificació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursos alsprojectes aprovats tècnicament.

Composició

Departament Hble. Consellerde Medi Ambient Sr. Francesc Baltasar i Albesai Habitatge (fins al CD núm. 84, de 10.04.2006, el Sr. Salvador Milà

i Solsona)

Secretari generalSr. Ricard Fernández Ontiveros(fins al CD núm. 85, de 25.04.2006, la Sra. MariaGenoveva Català i Bosch)

Directora general de Qualitat AmbientalSra. Maria Comellas i Doñate

Director general de Polítiques Ambientals i SostenibilitatSr. Jordi Cañas i Sala

Òrgans de govern i assessorament: el Consell de Direcció


Agència de Residus Gerentde Catalunya Sra. Maria Genoveva Català i Bosch

(fins al CD núm. 85, de 25.04.2006,el Sr. Manuel Hernández Carreras)

SecretàriaSra. Teresa Lahuerta Gonzalvo

Agència Catalana de l’Aigua GerentSr. Adolf Martínez Mas(fins al CD núm. 85, de 25.04.2006, el Sr. Jaume Erruz Seall)

Departament de Comerç, Director de l’Agència Catalana del ConsumTurisme i Consum Sr. Enric Aloy i Bosch

Departament d’Universitats, Subdirector general de RecercaRecerca i Societat Sr. Josep Maria Vilalta i Verdúde la informació

Departament de Salut Director general de Salut PúblicaSr. Antoni Plasència i Taradach

Departament d’Agricultura, President GESFERRamaderia i Pesca Sr. Salvador Puig i Rodríguez

Departament de Política Subdirector general de PlanejamentTerritoriali Obres Públiques Sr. Eduard Rosell i Mir

Departament de Governació Director general d’Administració Locali Administracions Públiques Sr. Joan Mas Nolla

(fins al CD núm. 85, de 25.04.2006, el Sr. Albert Pereira i Solé)

Departament d’Economia Director de l’Institut d’Estadística i Finances de Catalunya

Sr. Josep Maria Vegara i Carrió

Ajuntament de Mollet Alcaldedel Vallès (Federació de Il·lm. Sr. Josep Monràs i GalindoMunicipis de Catalunya) (fins al CD núm. 83, de 13.02.2006,

l’Il·lm. Sr. Manuel Bustos, alcalde de Sabadell)

Ajuntament de Sant Mateu Alcaldede Bages (Associació Catalana Il·lm. Sr. Pere Ribera i Gualsde Municipis i Comarques)

Ajuntament de Cardona Alcalde(Associació Catalana Il·lm. Sr. Josep Maria Sala i Estebande Municipisi Comarques)


Associació Catalana Cap de l’Àrea de Medi Ambientde Municipisi Comarques Sr. Francesc Canalias

Federació de Municipis Sr. Víctor Puntas i Alvaradode Catalunya Sra. Carme Puig i Civera

Unió General de Treballadors Sr. Dionís Oña i Martín

Comissió Obrera Nacional Secretaria de Salut, Ambient i Treballde Catalunya Sr. José Manuel Jurado Villena

Foment del Treball Nacional President de la Comissió de Medi AmbientSr. Josep Lluís Cabestany i Illana

PIMEC Sr. Juan Pedro García i Martínez

EMSHTR Sra. Imma Mayol Beltran

Consell de Cambres Sr. Xavier Elias i Castellsde Comerç de Catalunya (fins al CD núm. 89, de 23.10.2006, el Sr. Jordi

Santasusana i Codina, president de la Cambrade Comerç de Manresa)

CEPA Sra. Mercè Girona i Ribas

Universitat Rovira i Virgili Servei de Tecnologia QuímicaSr. Francesc Giralt i Prat

OCUC Sra. Anna Tardà i Lletget

Unió de Pagesos Sr. Josep Puigpelat i Pallarès

JARC Sr. Oriol Anson i Fradera

Assessors (no són vocals) Sr. Salvador Serrat – Federació de Municipis de CatalunyaSr. Cèsar Martínez – Associació Catalana de Municipis i Comarques

Observadors (no són vocals) Sra. Eloïsa Anglada i Guajardo – subdirectorageneral de Seguretat i Salut delDepartament d’Educació de la Generalitatde CatalunyaSr. Felip Serrahima i Viladevall – presidentd’ACITRESr. Joan Martínez León – CONFAVCSr. Antoni Sánchez i Ferrer – Ecologistes en Acció / DEPANA / GREENPEACESr. Julián López – Unió de Consumidors de CatalunyaSr. Joan Pau Clar Guevara – subdirector generald’Indústria del Departament de Treball i Indústria


El Centre Català del Reciclatge (CCR) coordina les activitats que són competènciade l’ARC referents a la valorització i prevenció de residus, amb l’objectiu principalde fomentar els processos de valorització i reciclatge dels residus generats aCatalunya.

Les activitats més destacades del CCR durant l’any 2006 han estat les següents:

Adhesions al Conveni de Prevenció de Residus Municipals de CatalunyaLa Comissió de Seguiment del Conveni ha aprovat la proposta d’adhesió de 66projectes de prevenció de residus municipals subvencionats per l’ARC.

Conveni de col·laboració amb els Flequers de TerrassaEl Conveni de col·laboració entre l’ARC, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntamentde Terrassa, el Gremi de Flequers de la Província de Barcelona i el Gremi deFlequers i Pastissers de Terrassa i Comarca es basa en la realització d’unaexperiència pilot de prevenció de residus municipals a la ciutat de Terrassa. Les primeres accions que s’han executat han estat, per exemple, deixar de regalarles bosses de plàstic d’un sol ús. A canvi, els establiments de la xarxa de forns vanlliurar als seus clients coixineres de pa reutilitzables i material informatiu.

El projecte té un cost de 93.427,72 euros, que financen a parts iguals l’ARC,la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa.

IV Jornada de Prevenció de Residus MunicipalsEl 23 de novembre, es va celebrar al Museu de la Ciència Cosmocaixa de Barcelonala IV Jornada de Prevenció de Residus Municipals. L’objectiu general de la jornadava ser continuar avançant i aprofundint en les diverses experiències de prevenciódels residus municipals.

El conjunt de les ponències i discussions es van centrar en dos temes específics:— La reducció de la fracció orgànica dels residus municipals, i— Els sistemes de pagament per generació, que han demostrat la seva eficàcia en la reducció de la generació i en l’augment dels nivells de reciclatge.

Mapa de prevenció de residus municipalsLa web de l’ARC inclou el nou mapa de projectes de prevenció de residusmunicipals de Catalunya. Es tracta d’un programari gràcies al qual es podenconsultar i seleccionar els projectes d’acord amb un o més dels criteris següents:l’àmbit geogràfic, l’estat d’execució, el tipus d’entitat, l’àmbit de les actuacionsi/o el tipus d’actuacions.

El resultat de la cerca dóna lloc a un mapa amb el nombre de projectes per cada comarca i demarcació, i un llistat amb el títol dels projectes ordenatsalfabèticament i territorialment, i amb accés a un arxiu .pdf amb el resum del projecte.

Atorgament i convocatòria de subvencions per a projectes de prevencióEl 31 de juliol es van signar les resolucions d’atorgament i denegació d’ajuts aprojectes de prevenció de residus municipals i ambientalització de festes popularsde la convocatòria de 2006. S’hi han presentat un total de 67 sol·licitudscorresponents a projectes de prevenció (54 d’ens locals i 13 d’entitats sense ànimde lucre) per un import total de 2.310.737,75 EUR. D’aquestes sol·licituds, s’hansubvencionat un total de 55 projectes (46 d’ens locals i 9 d’entitats sense ànim de lucre) per un import total d’1.132.075,34 EUR.

El Centre Català del Reciclatge

Activitats


Presentació de la Guia de prevenció i reciclatge de residus de les fires de CatalunyaAquesta Guia conté la diagnosi, les propostes de millora, els exemples de BonesPràctiques i els indicadors de prevenció i reciclatge aplicats a l’estudi decaracterització de la generació i gestió dels residus generats a les fires de Catalunya.

Promoció dels sistemes de pagament per generació: Viatge al Piemont ItaliàEls sistemes de pagament per generació han demostrat ser un instrument eficaçcom a mesura de prevenció i millora dels nivells de recollida selectiva en diversospaïsos. Amb la intenció de conèixer de primera mà experiències concretes, el 13i 14 de setembre es va organitzar una visita a la regió del Piemont (Itàlia), amb una delegació de 17 representants de diversos ens locals i l’ARC.

En aquest viatge es va tenir l’oportunitat de visitar diversos municipis que hanimplantat amb èxit sistemes de pagament per generació, i de parlar directamentamb els responsables polítics i tècnics dels projectes. En tots els casos, laimplantació d’un sistema de pagament per generació sobre el rebuig amb unarecollida de porta a porta ha comportat un increment dràstic de la recollidaselectiva, i en la majoria dels casos també una reducció en el total dels residus.

Projecte EcojoguinaS’ha signat el Protocol de col·laboració entre el CIDEM, el DMAH, i l’ARC per aldesenvolupament d’un projecte de demostració d’ecodisseny per al sector de lajoguina amb components elèctrics i/o electrònics.

L’objectiu del projecte és desenvolupar un pla d’ecodisseny en el sector de les joguines electròniques. Per dur-lo a terme, es comptarà amb la participaciód’empreses catalanes fabricants de joguines electròniques.

Xarxa Compri ReciclatEn el marc del Conveni de col·laboració entre l’ARC, la Federació de Municipisde Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, l’EntitatMetropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, Foment delTreball, la PIMEC i el Consell de Cambres de Catalunya, al mes de novembre de 2006 ha entrat en funcionament la Xarxa Compri Reciclat.

A finals de 2006, la Xarxa compta amb 48 entitats adherides i un total de 93productes donats d’alta.

Jornades sobre residus i construcció al Col·legi d’ArquitectesEl Centre Català del Reciclatge, juntament amb el Col·legi d’Arquitectes deCatalunya (COAC), ha organitzat dues jornades dedicades a residus, construcciói materials i productes reciclats adreçades a tots els agents implicats en el sector de la construcció: arquitectes, aparelladors, enginyers, promotores públiquesi privades, constructores, proveïdors de materials i Administració pública. Les jornades van estar enfocades a la gestió dels residus de la construcció i l’ofertade materials i productes reciclats a la construcció, un tema especialment rellevantamb vistes al Decret d’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis.

Vehicles fora d’ús (VFU)D’acord amb la Decisió de la Comissió d’1 d’abril de 2005, per la qual s’estableixennormes de desenvolupament per controlar el compliment d’objectius dereutilització i valorització, i també de reutilització i reciclatge, els gestors de VFUhan de presentar una declaració anual, abans del 31 de març, sobre la gestiórealitzada amb els vehicles fora d’ús tractats.


Durant el primer trimestre de cada any, el Centre Català del Reciclatge recordaaquesta obligació a cada gestor autoritzat, rep les declaracions i n’envia un resumal ministeri corresponent de l’Estat espanyol. Durant l’any 2006, s’han rebut135.245 certificats de destrucció.

Gestió de residus com a subproductesS’han rebut 84 sol·licituds d’autorització, de les quals 68 han estat resoltesfavorablement, 3 desfavorablement i 13 estan pendents de tramitació.

Jornada sobre la Gestió de Residus com a Subproductes. Casos PràcticsS’ha celebrat a la Llotja de Mar aquesta Jornada organitzada pel Centre Català delReciclatge en col·laboració amb la Borsa de Subproductes de Catalunya del ConsellGeneral de Cambres de Catalunya.

La Jornada ha tingut com a objectiu promoure i fer conèixer al sectorindustrial interessat la figura del subproducte com un recurs que substitueixmatèries primeres.

També, la Jornada va permetre explicar a diferents empreses de sectorsindustrials convidats la seva experiència pràctica en la gestió dels residus,i encoratjar així els empresaris i el sector industrial perquè percebin el subproductei el residu com un recurs.

Projectes LIFE-APPRICODEl Projecte LIFE APPRICOD té com a objectiu determinar el potencial de reciclatgedels residus plàstics derivats de les activitats de construcció i demolició. Durantl’any 2006, s’han realitzat les actuacions següents:— Redacció de les conclusions obtingudes en les quatre proves pilot del projecte— Participació en l’elaboració dels documents de disseminació dels resultats— Organització del seminari de presentació dels resultats del projecte LIFE-APPRICOD: Determinació del potencial de reciclatge dels residus plàstics enles activitats de construcció i demolició— Presentació de les conclusions dels projectes pilot duts a terme a Catalunya al workshop d’àmbit europeu celebrat a Brussel·les.

Guia de Bones Pràctiques per al reciclatge i la recuperació de palets i embalatgesde fustaS’ha presentat la Guia de Bones Pràctiques per al reciclatge i la recuperació de paletsi embalatges de fusta. La Guia recull i homogeneïtza les exigències mínimesmediambientals que hauria de complir qui es dediqui a l’activitat del reciclatge i la reutilització de palets i embalatges de fusta.

S’ha signat el Conveni de col·laboració entre l’ARC i les entitats gestores delssistemes integrats de gestió (SIG) de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE).El Conveni està assumit per les entitats gestores dels SIG següents: la FundacióECOTIC, la Fundació ECOLEC, AMBILAMP, la Fundació ECOLUM, la FundacióECOASIMELEC, la Fundació ECOFIMÀTICA, la Fundació TRAGAMÒBIL, i laFundació ECO-RAEE. Aquestes entitats cobreixen les 10 categories d’aparellsprevistes al Reial decret 208/2005, i asseguren la gestió correcta de tots els residusque se’n generen.

A partir de la signatura d’aquest Conveni, i de la formalització de lesrespectives autoritzacions, els productors d’aparells elèctrics i electrònics es fancàrrec de la recollida i gestió dels residus generats per la posada en el mercat delsseus productes, tal com estableix la normativa. Així mateix, el Conveni obre la viaperquè les entitats locals de Catalunya s’hi adhereixin a través seu, i puguin


percebre les compensacions econòmiques derivades d’assumir la recollida selectivadels residus d’aparells elèctrics i electrònics.

Projectes de R+DHa continuat el projecte (que lidera el CCR juntament amb la UPC) sobre laUtilització de pols de pneumàtics fora d’ús en mescles bituminoses per a capesde rodament sonoreductores i capes de base resistents a la fatiga, per al quals’ha obtingut una subvenció del MIMAM per a l’any 2006-2007. Les proves de laboratori s’han fet a la UPC.

S’han dut a terme proves de laboratori i en diferents empreses sobre lautilització de la gransa de cautxú, obtinguda mitjançant trituració dels pneumàticsfora d’ús (PNFU), en formigons (tant en massa com prefabricats) per a diversesaplicacions en el sector de la construcció.

S’han dut a terme proves de laboratori i en empreses sobre la utilització de residus de la construcció i demolició en formigons (tant en massa comprefabricats) per a diverses aplicacions en el sector de la construcció.

S’ha elaborat un estudi per conèixer amb més profunditat la recerca,el desenvolupament i la innovació tecnològica (R+D+i) que es realitza enl’àmbit de la valorització de residus a Catalunya. L’objectiu ha estat identificarels aspectes que convé potenciar en matèria de R+D+i en valorització de residus,a partir d’una anàlisi de les condicions en què es desenvolupa la recerca(recursos humans i econòmics que s’hi destinen, temes que es treballen, etc.)i de la relació entre recerca en valorització de residus i creixement econòmic de Catalunya.

S’han desenvolupat els treballs de revisió del Programa de gestió dels residusindustrials de Catalunya (2001-2006) (PROGRIC 2001-2006). Aquesta revisió va emfasitzar especialment el fet de definir les línies bàsiques que han de guiarl’elaboració del nou programa per al període 2007-2012.

Els principals punts destacables dins la revisió del PROGRIC 2001-2006 han estat:— Balanç global dels objectius fixats l’any 2004 referent a les dades de generacióde residus industrials, i presentació d’aquestes dades, a més, en tres grans blocs:indústries (sector productiu), gestors de residus i estacions depuradores d’aigüesresiduals municipals.— Minimització: es proposa estudiar la incorporació d’indicadors de minimitzacióen la Declaració de residus industrials (DARI).— Valorització: es proposa modificar el Catàleg de residus de Catalunya, demanera que inclogui la valorització energètica com una opció de gestió per aaquells residus aptes de seguir aquesta via.— Disposició del rebuig: estudiar el potencial de derivació a altres vies de gestióde residus actualment destinats a disposició final i avaluar en detall les capacitatsdisponibles de dipòsit controlat actuals i a termini mitjà.— Sòls contaminats: redactar l’esborrany de decret català per a la protecció del sòli assegurar l’establiment, la comprovació i l’aplicació de les eines necessàries per ala gestió de l’informe preliminar de situació (IPS) i posteriors informescomplementaris.— Directrius i criteris per a la gestió dels envasos comercials i industrials: cercarl’establiment d’indicadors estàndards que, amb les dades disponibles, facilitin el seguiment dels envasos industrials i comercials per tipologies d’envàs.

Actuacions en l’àmbitdel Programa degestió dels residusindustrials deCatalunya (2001-2006)


— Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació: revisar el dissenyde la gestió de les dades de les DARI procedents dels gestors de residus per evitar la comptabilitat repetida de determinats fluxos de residus.— Tecnologia i recerca: en matèria de valorització energètica, seria convenientimpulsar la construcció d’una planta pilot, ubicada per exemple en un centreuniversitari o tecnològic, a fi de dur a terme assaigs de substitució de combustiblesi control d’emissions.— Consideracions per al nou Programa d’àmbit 2007-2012.

Han començat els treballs per a l’elaboració del nou PROGRIC 2007-2012 querecullen les consideracions de la darrera revisió.

Actualment, hi ha 626 instal·lacions de tractament de residus industrialsen funcionament.

Els serveis públicsCal assenyalar que la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, declaraservei públic el tractament de diversos tipus de residus. L’ARC promou lesinstal·lacions corresponents per al tractament d’aquests residus.

Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics del Pont de Vilomara i Rocafort(explotador: Técnicas de Protección Ambiental, SA)S’hi han tractat 93.808 unitats de frigorífics i equips afins, quantitat que suposaun increment del 7,5% respecte al tractament de l’any anterior. El Centre tambéha tractat 1.173 equips d’aire condicionat.

S’ha resolt l’adjudicació del concurs públic per al servei públic d’explotació del Centre a favor de l’empresa TPA, Técnicas de Protección Ambiental, SA. L’ofertapresentada per TPA incloïa un Pla de millores del Centre que comportarà unainversió mínima de 496.000 € en instal·lar un sistema de transport intern defrigorífics mitjançant taules de corrons i elevadors.

S’ha signat el Conveni marc de col·laboració entre l’ARC i les entitats gestoresdels SIG de RAEE, que inclouen els frigorífics i els equips d’aire condicionat.

Centre de Tractament de Piles i Làmpades Fluorescents del Pont de Vilomara i Rocafort (explotador: PILAGEST, SL)S’hi han tractat 633,2 t de piles i 702,9 t de làmpades fluorescents, de descàrrega i baix consum. Aquestes quantitats representen uns increments respectius del 19% i del 6,1% sobre les quantitats tractades l’any anterior.

Planta de Regeneració d’Olis Minerals d’Alcover (explotador: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA)S’hi han tractat 33.585 t d’olis minerals, quantitat que representa un incrementdel 6,7% respecte a la quantitat tractada l’any 2005.

Servei públic de gestió de residus especials incinerables (explotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT))S’han gestionat 63.594 tones de residus especials incinerables, de les quals 39.399han estat tractades a la planta d’incineració de Constantí.

S’inclouen com a novetat els residus tractats per a la valorització energètica. La quantitat tractada per GRECAT ha estat de 3.701 t.


INSTAL·LACIONS AUTORITZADES EN SERVEI O PENDENTS DE POSADA EN MARXA A CATALUNYA PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS

A 31 DE DESEMBRE DE 2006

Gironès(1)

(2)

(1)

(1)

(13)

Alt Empordà(7)

(1)(1)

BaixEmpordà

(1) (4)

Gironès

Pla de l'Estany(2)(1)

Garrotxa(1)(9)(1) (1)

Selva

(12)(1)(2)

(1)

Alt Urgell

(1)

Berguedà

(3)

Cerdanya

Osona

(4)(29)(4)(1)

Ripollès

Solsonès

(1)

(1)

(2)(1)

AltaRibagorça

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Val d'Aran

Noguera

(5)(3)

Segarra(2)

(1) (1)

(1)Pla d'Urgell(2)(1)

(2)Segrià(4)(13)

(1)

(2)(1)

Urgell(3)(2)

(1)

(1)

Anoia

(2)

(4)(1)

(2)

Conca deBarberà

(1)

Garrigues

(4)(1)

(1)(1)

(1)

(10)

Bages

(1) (1)(1)(27)

(1)

Maresme(19)

VallèsOccidental

Vallès Oriental

(1) (1)

Baix Camp(13)(1)(1)

Baix Ebre(4)

Montsià(3)

PrioratRiberad'Ebre

(4)(3) (1)

Terra Alta

(1) (1)

(1)

(1)

Tarragonès(17)(2)(1) (2)(3) (1)

Baix Llobregat(62) (1)(2)(1) (1)(2)(1)

BaixPenedès

Garraf(3)

(3)(1) (1)

Alt Camp

(1)

(1)

Alt Penedès(9) Barcelonès

(51)(1)(3)

(4)(1)(10)

Vallès Occidental(82) (2)(2) (1)

(2)

Vallès Oriental(71)(6)(2) (1)(1) (1)

(10)

(2)(1)

(1)

Tipus d’instal·lació

Valorització Aplicació agrícola (2) (19)

Compostatge (2)(23)

Valoritzadors (500) (7)

Disposició Dipòsit controlat (10) (8)

Incineradora (5) (5)

Tractament Fisicoquímic (4)

Tractament de residus (13) (6)

Centres de Recollida i Transferència (37)

(n): Nombre d’instal·lacions autoritzades

Gestióen origen

Gestió enorigen proves

Gestióexterna

Gestióexterna proves


Avaluació tècnica de projectes

Autoritzacions de gestors (Registre General de Gestors de Residus de Catalunya)El gràfic següent mostra l’evolució 2000-2006 del nombre d’empreses inscrites enel Registre General de Gestors de Residus de Catalunya.

Avaluació tècnica dels projectes d’acord amb la Llei 3/1998, d’intervenció integralde l’Administració ambientalL’ARC participa en l’avaluació tècnica i la posterior tramitació d’aquestes activitatspel que fa al vector residus. S’han avaluat en total 3.176 projectes, avaluacionsambientals i canvis no substancials; 407 d’aquests projectes corresponien a gestorsde residus.

S’han començat a resoldre expedients d’acord amb el Decret 50/2005,d’adequació de les activitats amb incidència ambiental, que estableix unatramitació administrativa extraordinària, fins al 31.12.2006, per presentar lainformació de les empreses necessària per a l’adequació que estableix la Llei3/1998, de la IIAA.

626

707

604

667

585

694

566

683

522

682

469

665

440

660

0

100

200

300

400

500

600

700

800

TOTALS INDUSTRIALS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

INFORMES IIAA, ANY 2006, DISTRIBUCIÓ PER DEMARCACIONS

326

94

359

5733

808

396

886

13780

900

1000


Emmagatzematge de residus especialsL’article 15.3 del Reial decret 833/1988 regula el temps d’emmagatzematge delsresidus perillosos, que fixa en un termini màxim de sis mesos.

Durant l’any 2006, s’han emès 58 informes tècnics favorables en resposta a la sol·licitud d’empreses per ampliar aquest termini, i 1 informe desfavorable.

Certificats i convenis per desgravacions fiscalsEl Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, regula la deducció per inversionsdestinades a la protecció del medi ambient que realitzen les empreses.

Aquest Decret preveu que l’Administració competent emeti els certificatscorresponents perquè les empreses puguin aplicar-se les desgravacionscorresponents.

S’han rebut 91 sol·licituds de certificació. En total, s’han emès 97 informes,dels quals 72 han estat favorables i 12 desfavorables; se n’han tramès 13 a altresorganismes, i resten pendents de finalitzar tràmits 93 sol·licituds de les quals 69corresponen a l’any 2006.

INFORMES IIAA, ANY 2006, DISTRIBUCIÓ PER ACTIVITATS

0 500 1000 1500 2000 2500

TOTAL

1719

6178

3673

920

42165

819

35110

0

146259

4531444

59106

8692307

314

0


Seguiment i control dels productors, gestors i transportistes de residus

Sistema documental de residus (SDR)L’ARC té habilitada una eina telemàtica mitjançant la qual es tramiten els fulls de seguiment, les fitxes d’acceptació i les declaracions de residus industrials DARI.

El Full de Seguiment (FS) és el document que ha d’acompanyar cada transportindividual de residus al llarg del seu recorregut. Durant l’any 2006, s’han tramitat300.000 fulls de seguiment.

La Fitxa d’Acceptació (FA) és l’acord normalitzat, per a cada tipus de residus,que han de subscriure el seu productor o posseïdor i l’empresa gestora escollida.Durant l’any 2006, se n’han validat 4.258 i s’han tramitat 1.497 fitxes d’acceptacióvia SDR.

El Registre de Productors de Residus Industrials és el registre que recull lesdades d’identificació dels productors de residus industrials. A Catalunya, durantl’any 2006, s’han donat d’alta 1.200 productors de residus. El Registre està formatper 55.325 productors.

La Declaració de residus industrials de Catalunya (DARI) és el nombre dedeclaracions demanades de residus industrials. L’any 2006 ha estat de 22.853.La tramitació de la declaració de residus industrials DARI via sistema documentalde residus ha estat d’unes 6.965, de les quals 3.535 són en línia i 3.430 sóntelemàtiques.

El total de les declaracions de residus industrials de 2005 ha estat de 6.352.067tones, fet que ha representat un increment de l’1,94% respecte de les dades del’any 2004.

Per sectors d’empreses, s’han produït els residus següents:— Indústries: 5.007.556 t, que és el 78,61 % del total de residus industrials de 2005— Depuradores: 471.224 t, que és el 7,40% del total— Gestors: 891.083 t, que és el 13,99% del total.

Inventari de PCBEn aplicació del Reial decret 1378/1999, s’han actualitzat les dades de l’Inventaride PCB de Catalunya a partir de les informacions subministrades pels posseïdorsd’aparells amb PCB. Actualment consten 408 empreses posseïdores d’equips ambPCB actives en l’inventari. Pel que fa als equips, figuren 2.363 unitats actives d’untotal de 9.209 aparells inventariats.

D’altra banda, s’han dut a terme les actuacions d’adaptació dels procedimentsi formularis per al nou context en matèria de descontaminació i eliminaciód’aparells amb PCB determinat pel Reial decret 228/2006, que modifica la normareguladora de 1999.

Minimització de residus industrialsD’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors de residustòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per minimitzar aquestsresidus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor del Reial decret, iposteriorment renovar-lo amb la mateixa periodicitat.

De conformitat amb el que preveu el Reial decret, les empreses productoresde residus especials hauran de tornar a presentar l’estudi en el termini de quatreanys, amb el resultat de les mesures implantades d’acord amb el primer estudi.Durant l’any 2006, s’han continuat reclamant estudis de minimització a entitatsobligades a presentar-lo, i han estat introduïts i avaluats els estudis presentats.Actualment, consta un total de 2.520 estudis de minimització vigents.


Convocatòria d’ajuts per a la minimització de residus industrialsS’ha convocat l’ordre plurianual (2005-2008) de subvencions per a l’execució deprojectes de minimització de residus, per a projectes de recerca i desenvolupamenttecnològic en el camp de la minimització i per a la formació i promoció. La convocatòria de l’any 2006 es va resoldre amb l’atorgament de subvencions a 77 projectes, per un import total de 6.405.470,63 €, que representen un estalvien la generació de 1.047,75 t/any de residus perillosos i 36.180,61 t/any de residusno perillosos.

Autorització de transport transfronterer de residusEl transport transfronterer de residus (importació/exportació de residus entrediversos països) està regulat pel Reglament CEE 259/1993 del Consell, d’1 de febrerde 1993. L’ARC és l’autoritat competent d’importació/exportació de residus entreCatalunya i la resta de països de la Unió Europea.

S’han autoritzat 73 expedients transfronterers de residus d’exportació a diferentspaïsos comunitaris i 40 expedients transfronterers de residus d’importació.D’aquests 40 expedients, 30 s’han autoritzat en el marc de l’encàrrec de gestiófet a l’ARC referent al Principat d’Andorra.

Notificacions de trasllat de residus perillososS’han revisat 5.463 notificacions, 2.689 d’importació i 2.774 d’exportació. Se’n vandenegar 9 d’exportació.

Declaracions de residus com a valoritzables energèticamentS’han presentat 9 sol·licituds per declarar diferents residus (especials en estatlíquid) valoritzables energèticament. Totes 9 van ser acceptades.

Atenció a denúncies i visites d’inspeccióS’han instruït un total de 1.299 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’han fet1.205 visites d’inspecció i se n’han derivat 855 requeriments.

Les instal·lacions de gestió de residus han rebut 431 inspeccions, les quals hanestat complementades per 3.132 visites de control realitzades per empresesespecialitzades contractades a aquest efecte. S’han fet 558 visites d’inspecció d’oficia les activitats generadores de residus.

S’han atès 397 denúncies, cosa que ha comportat fer 175 inspeccions i emetre318 requeriments.

Conjuntament amb l’Àrea Central de Circulació i Transports dels Mossosd’Esquadra, s’han efectuat durant 10 dies controls de transport de residus en 15punts de Catalunya, durant els quals s’han aturat i inspeccionat 313 vehicles.

Programa d’emergènciesHa continuat la col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), iniciada l’any 1993, a fi de donar una resposta ràpidaen aquells casos en què es produeix una situació de risc causada pels residus.

Es dóna servei 24 hores al dia, 365 dies l’any, mitjançant torns de guàrdiad’una setmana de personal tècnic inspector de l’ARC. Al llarg d’aquest 2006, s’hanrebut 305 avisos que han donat lloc a 35 actuacions del personal de guàrdia.

Activitat analítica: el laboratori de l’ARCEl laboratori ha continuat donant servei analític als diferents departaments del’ARC. D’altra banda, ha rebut de clients externs de l’ARC la sol·licitud d’emetre 10 ofertes per a la realització d’anàlisis de residus.


Les anàlisis realitzades corresponen a 453 entrades de mostres, i lesdeterminacions analítiques estimades han estat 13.600.

El laboratori ha continuat participant en diversos exercicis d’intercomparacióamb altres laboratoris tant nacionals com internacionals.

Acreditació ISO 17025El laboratori de l’ARC va obtenir l’acreditació ENAC (Entidad Nacional deAcreditación) per a l’anàlisi fisicoquímica de residus l’any 1999, sota els criteris de lanorma ISO 17025.

ENAC va dur a terme l’auditoria de seguiment de la primera reavaluació,i posteriorment es va rebre la comunicació satisfactòria d’aquesta auditoria il’actualització de l’abast tècnic acreditat.

Seguiment dels laboratoris acreditatsEl laboratori de l’ARC, amb la col·laboració del laboratori MAT CONTROL de laUniversitat de Barcelona, ha organitzat un conjunt d’exercicis d’intercomparacióper a l’anàlisi de residus industrials.

Hi han participat obligatòriament tots els laboratoris acreditats per l’Agènciade Residus i voluntàriament altres laboratoris del mateix sector de la resta del’Estat espanyol. El laboratori de l’ARC també hi ha participat com un laboratorimés.

L’experiència ha estat molt satisfactòria i ja hi ha una nova planificaciód’exercicis d’intercomparació per a l’any 2007.

InversionsS’ha contractat el mòdul d’anàlisi de COT (carboni orgànic total) en mostressòlides. Aquest equip és un accessori de l’analitzador de COT de mostres líquidesde què disposa el laboratori des de l’any 1998. L’interès en el nou mòdul rau en elfet que és una nova determinació que incorpora la Decisió 2003/33/CE, per la quals’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als dipòsitscontrolats.

Sòls contaminatsEl febrer de 2005 va entrar en vigor el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel quals’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criterisi estàndards per a la declaració de sòls contaminats. El Reial decret 9/2005 defineixles activitats potencialment contaminants del sòl (APC) com aquelles activitatsindustrials o comercials que, ja sigui per l’ús de substàncies perilloses o per lageneració de residus, poden contaminar el sòl.

L’article 3 del Reial decret 9/2005 indica que, entre d’altres, els titulars de lesactivitats potencialment contaminants del sòl (APC) hauran de presentar l’Informepreliminar de situació (IPS).

S’ha desenvolupat tot un seguit d’eines d’ajut perquè les APC formalitzin elsIPS, com ara instruments (model i presentació en línia) per a la tramitació dels IPSi dels IS per part de les APC, i instruments per a l’avaluació del risc associat als IPSi per a l’avaluació de la necessitat de sol·licitar estudis complementaris de laqualitat del sòl.

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminatsHan finalitzat les tasques associades a la recuperació del sòl en l’antiga empresaHightex a Òdena amb una despesa total de prop de 600.000 euros. Aquestestasques han consistit en:


— La retirada dels residus (660 tones de residus i 4.500 envasos buits)— Un estudi complementari detallat de la qualitat del sòl i les aigües subterrànies— L’excavació i gestió de terres contaminades provinents dels focus mésimportants de contaminació del sòl (2.000 tones)— La construcció de dues rases drenants per retenir les aigües de pluja ques’infiltren i arrosseguen els contaminants— L’execució d’una xarxa de control de les aigües subterrànies.

Convenis de col·laboracióEl DMAH ha signat el Conveni de col·laboració amb l’Autoritat Portuària deBarcelona, i el Conveni amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona.

Pel que fa a la gestió dels sòls contaminats, aquests convenis estableixen,d’una banda, fomentar la presentació de l’Informe preliminar de situació, i, d’altrabanda, fomentar mesures preventives per part de les activitats potencialmentcontaminants del sòl.

Dades numèriques sobre la gestió de sòls contaminatsLa gestió dels sòls contaminats durant tot l’any 2006 ha estat la següent:

CONCEPTE NOMBRE TOTAL

Informes d’avaluació, valoració i validació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació

d’emplaçaments contaminats 80

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats 3

Identificació de nous emplaçaments potencialment contaminats 80

Avaluació d’informes relacionats amb indicis de contaminació del sòl en el marc de la Llei IIAA 8

Dins del marc de referència del Programa de gestió de residus municipals deCatalunya 2001-2006, s’ha dut a terme la revisió del PROGREMIC amb la finalitatd’establir les bases per a la nova formulació del PROGREMIC 2007-20012, fruit delprocés d’informació i participació públiques.Els punts més destacables d’actuació, que queden emmarcats dins del Pla d’accióper a la gestió dels residus municipals a Catalunya 2007-2012, són:— Revisió de l’espai normatiu en matèria de residus, a fi de disposar d’unsinstruments legals actualitzats i en concordança amb les normatives europees i lesnoves propostes d’actuació que cal desplegar.— Formulació d’una planificació territorial equilibrada mitjançant el Pla sectoriald’infraestructures de gestió de residus municipals per al període 2007-1012.— Formulació d’un Pla financer per assolir les inversions previstes pel Pla sectoriald’infraestructures de gestió de residus municipals per al període 2007-1012,inversions que s’emprendran mitjançant el Contracte-programa aprovat pelGovern de Catalunya i l’ARC.

Adequació i noves infraestructures de gestió de residus municipalsS’han construït noves infraestructures de tractament de residus municipals i s’hanadequat les infraestructures existents als nous requeriments, en el marc delsconvenis per a la realització de les obres d’adequació i noves infraestructures.

Algunes obres han estat contractades i finançades per l’ARC, mentre qued’altres han estat contractades pels diferents ens locals, amb finançament parcial o total de l’ARC.

Actuacions en l’àmbitde la planificació de lagestió dels residusmunicipals deCatalunya (2001-2006)


Mitjançant Resolució del gerent de l’ARC, s’aplicarà el romanent del Fons degestió de residus corresponent a l’exercici 2005, per un import de 2.144.712,00 €,a millores a les instal·lacions de tractament biològic de la fracció orgànica delsresidus municipals, d’acord amb la distribució següent:

INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE FORM (PLANTA DE COMPOSTATGE)

IMPORT PROPOSAT

Tàrrega 354.712,00 €

Ecoparc1 1.120.000,00 €

Llagostera 420.000,00 €

Montoliu de Lleida 250.000,00 €

TOTAL 2.144.712,00 €

Autorització de dipòsit de residus municipals i altres tràmits de la Llei IIAAEl DMAH ha resolt autoritzar l’ampliació del dipòsit controlat de Castellnou deSeana (Pla d’Urgell) i la planta de tractament de lixiviats, d’acord amb els informesdels diferents vectors.

També ha emès informe favorable sobre el control inicial del dipòsit de BorgesBlanques (Garrigues).

Obres contractades per l’ARCAquestes obres s’emmarquen en l’àmbit dels convenis signats amb els ens localsper a l’adequació i la construcció de noves infraestructures de gestió de residusmunicipals, amb finançament del Fons de Cohesió.

Dipòsits controlats de residus municipals, plantes de transferència i deixalleries— Han finalitzat les obres dels accessos al dipòsit de Castellnou de Seana (Plad’Urgell), l’estació de transferència de l’Aldea (Baix Ebre) i les deixalleries del’Ampolla i Camarles (ambdues a la comarca del Baix Ebre).— S’ha iniciat la construcció de la deixalleria de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i s’han contractat les obres de la clausura del dipòsit de les Llosses (Ripollès).

Plantes de compostatgeHan finalitzat les obres de la planta de compostatge de Llagostera (Gironès), i s’hainiciat el període de posada en funcionament.

Obres contractades per ens locals

Instal·lacions d’incineració i valorització energèticaL’objectiu principal dels convenis signats amb els ens locals titulars de lesinstal·lacions d’incineració i valorització energètica de residus municipals ubicadesa Sant Adrià de Besòs, Tarragona, Girona i Mataró és l’adequació de lesinstal·lacions existents a la Directiva europea 2000/76/CE, d’incineració de residus,i a les determinacions de la Llei 11/2000 i el seu Reglament.

Planta de triatge i metanització de Sant Adrià de Besòs (ECOPARC 3)S’ha fet el seguiment del Conveni de col·laboració signat entre l’ARC i l’EMSHTRsobre la planta de triatge i metanització de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).

La instal·lació, que disposa de finançament del Fons de Cohesió de la UnióEuropea en un 80% i de fons propis de l’ARC en el 20% restant, es manté en la fasede posada en marxa.


Planta de metanització i compostatge de TerrassaLa planta de metanització i compostatge de Terrassa (Vallès Occidental), executadadins del marc del Conveni de col·laboració que l’ARC ha establert amb aquestConsell Comarcal i que disposa d’ajut del Fons de Cohesió per al tram local, hainiciat la fase de posada en marxa.

Actuacions d’ambientalització en dipòsits controlatsLa planta mòbil de l’ARC ha tractat 8.139 m3 de lixiviats a les instal·lacions de dipòsits controlats de residus segons la taula següent:

DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS VOLUM DE LIXIVIAT TRACTAT

Vic (Osona) 2.189 m3

Santa Coloma de Farners (Selva) 1.143 m3

Mas de Barberans (Montsià) 772 m3

Bellver (Cerdanya) 1.729 m3

Balaguer (Noguera) 2.306 m3

Energies alternatives en dipòsits controlatsEn els dipòsits controlats públics, hi ha instal·lats els motors següents per a lageneració d’energia elèctrica a partir de biogàs:— En el dipòsit del Garraf: 12 grups de 1.000 kW— En el dipòsit de Solius: 1 grup de 190 kW— En el dipòsit de Pedret i Marzà: 1 grup de 626 kW— En el dipòsit de Serrallarga: 2 grups de 250 kW— En el dipòsit de Bellver de Cerdanya: 1 microturbina de 30 kW.

La generació total d’energia elèctrica a partir del biogàs en dipòsits controlatspúblics ha superat els 52 milions de kWh.

A més, el dipòsit de la Cerdanya disposa d’un aerogenerador de 3 kW de potència, i alguns dipòsits tenen plaques fotovoltaiques i/o fototèrmiques per a l’aprofitament de l’energia solar.

Lluita contra gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacleLes unitats de combustió i/o aprofitament del biogàs instal·lades en els dipòsitscontrolats públics han permès eliminar l’emissió de gas metà a l’atmosfera en mésde 32 milions de m3 de biogàs que ha estat tractat prèviament.

DeixalleriesHan entrat en funcionament 13 noves deixalleries.

Paral·lelament, mitjançant l’Ordre de subvenció de l’any 2006, d’ajuts per a la implantació de deixalleries al territori català, s’ha continuat incidint en elsconceptes i les directrius establerts en el Programa de gestió de residus municipalsde Catalunya (2001-2006). Entre els conceptes subvencionables, hi havia laimplantació de minideixalleries de barri per a grans centres urbans, la implantacióde deixalleries en municipis d’entre 2.000 i 5.000 habitants, i millores,ampliacions i equipaments auxiliars per a deixalleries que ja estan en serveii deixalleries mòbils. A més, s’ha incorporat un nou model de deixalleria mòbil,el Model 2, més compacte i apte per traslladar-se dins de la ciutat.


Gràcies a la cooperació econòmica en el desenvolupament del programa de deixalleries, s’han atorgat subvencions per un total de 5.463.365,58 €corresponents a peticions de 77 ens locals:— 15 deixalleries de nova implantació: Ajuntament de Cornellà de Terri,Ajuntament de Font-rubí, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, Ajuntamentde la Bisbal d’Empordà, Ajuntament de Pineda de Mar, Ajuntament de SantLlorenç d’Hortons, Ajuntament de Torrelles de Foix, Consell Comarcal de lesGarrigues, Consell Comarcal del Ripollès, Consell Comarcal de la Selva (2),Consell Comarcal del Tarragonès i Consorci per a la Gestió dels ResidusMunicipals del Montsià (3).— 16 minideixalleries: Ajuntament de Biure, Ajuntament d’Armentera,Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga, Ajuntament de Pau, Ajuntament de SantBoi de Llobregat, Ajuntament de Borrassà, Ajuntament de Cistella, Ajuntament de Garriguella, Ajuntament de Lladó, Ajuntament de Canet de Mar, Ajuntamentde Cabanes, Ajuntament de la Selva de Mar, Ajuntament de Sant Miquel de Fluviài Ajuntament de Lloret de Mar (5).— Actuacions de complement d’obres i equipaments: Ajuntament de Badia delVallès, Ajuntament de Cornudella de Montsant, Ajuntament de Sant Sadurníd’Anoia, Ajuntament de Subirats, Ajuntament de Gelida, Ajuntament deVilanova del Camí, Ajuntament de Moià, Ajuntament de Vallirana,Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Ajuntament de Sant Just Desvern,Ajuntament de Tiana, Ajuntament de Canet de Mar, Ajuntament de Sant Polde Mar, Ajuntament de Tordera, Ajuntament de Manlleu, Ajuntament deCastellar del Vallès, Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, Ajuntament deSabadell, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Ajuntament de Figueres,Ajuntament de Vilajuïga, Ajuntament de Begur, Ajuntament de Palafrugell,Ajuntament de Pals, Ajuntament de Llagostera, Ajuntament de Santa Colomade Farners, Ajuntament d’Alcover, Ajuntament de Valls, Ajuntament del Pla de Santa Maria, Ajuntament de la Selva del Camp, Ajuntament de Reus,Ajuntament de Cunit, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, ConsellComarcal del Baix Penedès, Consell Comarcal del Gironès, Consell Comarcaldel Tarragonès, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, ConsellComarcal d’Osona, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Consell Comarcal del Gironès, Consell Comarcal del Ripollès, Consell Comarcal de la Segarra,Consell Comarcal del Baix Camp, Consell Comarcal del Baix Penedès, ConsellComarcal del Baix Ebre, Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals de les Comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta, Consorci per a la Gestió dels Residus Sòlids Municipals de la Comarca del Montsià,Mancomunitat de Serveis del Masnou, Alella i Teià, Mancomunitat de l’AltMaresme per a la Gestió de Residus Sòlids Urbans i del Medi Ambient iMancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet.— Deixalleries mòbils: Ajuntament de Girona, Ajuntament de Reus, Ajuntamentde Rubí, Ajuntament de Salt, Ajuntament de Corbera de Llobregat, Ajuntamentde Vilassar de Mar, Consell Comarcal de l’Alt Camp, Consorci del Bages per a laGestió dels Residus, Mancomunitat de Serveis del Masnou, Alella i Teià, i Mancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet.— Altres equipaments per a la recollida selectiva i valoració i/o recuperació delsresidus municipals: Ajuntament de Taradell, Ajuntament de Sant Martí deCentelles i Consell Comarcal del Ripollès.

L’estat actual d’implantació de deixalleries a finals de l’any 2006 és el següent:


ESTAT NOMBRE DE DEIXALLERIES

En funcionament 243

En construcció 26

En tràmit 40

TOTAL 309

Cal afegir-hi 47 minideixalleries implantades a Catalunya.

Plantes de triatge de residus municipalsEstan operatives un total de 13 instal·lacions de triatge de residus municipals, lesquals seleccionen els envasos lleugers procedents de la recollida selectiva (3 plantesde triatge i 10 plantes de triatge d’envasos lleugers).

Cal destacar que les instal·lacions de triatge d’envasos lleugers de Cervera iSant Feliu de Llobregat han deixat de ser operatives, i s’ha incorporat la planta detriatge de Vic. Les 10 plantes de triatge d’envasos lleugers han tractat en total mésde 70.654 tones procedents de la recollida selectiva municipal.

D’altra banda, moltes de les instal·lacions existents han incorporatmecanismes automàtics en els seus processos de selecció. Les instal·lacions són lessegüents:

PLANTES DE TRIATGE

Planta de triatge de Mataró

planta de triatge de Molins de Rei

planta de triatge de Rubí

PLANTES DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS

Planta de triatge d’envasos lleugers dels Hostalets de Pierola

Planta de triatge d’envasos lleugers de Llagostera

Planta de triatge d’envasos lleugers de Berga

Planta de triatge d’envasos lleugers de Celrà

Planta de triatge d’envasos lleugers de Constantí

Planta de triatge d’envasos lleugers de Gavà-Viladecans

Planta de triatge d’envasos lleugers de Santa Maria de Palautordera

Planta de triatge d’envasos lleugers de Vilafranca del Penedès

planta de triatge d’envasos i paper i cartró de Malla

Planta de triatge d’envasos i paper i cartró de Vic

Instal·lacions de tractament biològic de la matèria orgànicaA finals de l’any 2006, les infraestructures de valorització de la matèria orgànica en funcionament eren 20 plantes de compostatge i 4 plantes de digestió anaeròbia.

La relació d’instal·lacions de tractament biològic de la fracció orgànica delsresidus municipals (FORM) i de la matèria orgànica en la fracció restant és lasegüent:


INSTAL·LACIONS DE ESTAT DE LA TRACTAMENT RESIDU

TRACTAMENT BIOLÒGIC INSTAL·LACIÓ COMPOSTATGE DIGESTIÓ ANAERÒBIA FORM RESTANT

Torrelles de Llobregat En funcionament • •

Botarell En funcionament • •

Castelldefels En funcionament • •

Santa Coloma de Farners En funcionament • •

Jorba En funcionament • •

Granollers Aturada per remodelació • •

Montoliu de Lleida En funcionament • •

Sant Cugat del Vallès En funcionament • •

Sant Pere de Ribes En funcionament • •

Centelles En funcionament • •

la Seu d’Urgell En funcionament • •

Mas de Barberans En funcionament • •

Manresa En funcionament • •

Ecoparc I (Barcelona) Aturada per remodelació • • • •

Terrassa En funcionament • • •

Tàrrega En funcionament • •

l’Espluga de Francolí En funcionament • •

Ecoparc II (Montcada) En funcionament • • • •

Olot En funcionament • •

Tremp En funcionament • •

Ecoparc III

(Sant Adrià de Besòs) En funcionament •

Impuls de la recollida selectiva de residus municipalsL’aplicació del Programa de gestió dels residus municipals a Catalunya 2001-2006estableix l’objectiu d’estendre la recollida selectiva a tota la població de Catalunyaper augmentar el nivell de valorització dels residus amb la participació de tots elsagents implicats. Cada àmbit territorial ha de definir objectius propis devalorització als seus respectius programes comarcals.

Recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos lleugersLes recollides selectives desenvolupades mitjançant els sistemes integrats de gestióa Catalunya han augmentat un any més de manera considerable. Així, la recollidade vidre en l’àmbit dels convenis s’estima en unes 177.197 tones l’any 2006. De paper i cartró, s’estima en 241.354 tones. Finalment, la recollida d’envasoslleugers s’estima en 70.654 tones l’any 2006.

Recollida selectiva de matèria orgànicaA finals de 2006, hi ha un total de 384 municipis que han iniciat i implantatparcialment o en la seva totalitat la recollida selectiva de la FORM.

Les tones de FORM recollides en conjunt a Catalunya, allà on s’ha implantataquest tipus de recollida, s’estimen en un total de 259.825 tones. Aquest nombrerepresenta un increment del 17% sobre la quantitat recollida l’any 2005, en què es van recollir 214.863 tones.

La distribució de tones de FORM recollida selectivament a Catalunya l’any2006 i tractades en diverses instal·lacions de tractament biològic és la que mostrala taula següent:


Torrelles de Llobregat 1.273 t

Botarell 21.381 t

Castelldefels 11.579 t

Santa Coloma de Farners 5.705 t

Jorba 4.402 t

Granollers 0 t

Montoliu de Lleida 8.703 t

Sant Cugat del Vallès 1.540 t

Sant Pere de Ribes 9.620 t

Centelles (SOTS) 1.795 t

la Seu d’Urgell 1.658 t

Mas de Barberans 2.899 t

Manresa 11.954 t

Ecoparc I (Barcelona) 91.915 t

Terrassa 118 t

Tàrrega 7.052 t

l’Espluga de Francolí 1.975 t

Ecoparc II (Montcada) 69.554 t

Olot 6.145 t

Tremp 248 t

Fumanya 199 t

Malla (prova pilot) 99 t

Boadella d’Empordà i les Escaules 8 t

TOTAL 259.825 t

Seguiment de la qualitat de la FORM recollida selectivamentCom a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures i del Cànon sobre la deposició de residus, i de la publicació de la Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn delCànon sobre la deposició de residus, sorgeix la necessitat d’efectuar la caracteritzacióde la FORM per determinar-ne la qualitat, mesurada en termes d’impureses(expressades en %). A fi de donar la cobertura necessària d’aquest servei a latotalitat d’ens locals catalans amb implantació de la recollida selectiva de la FORMi alhora garantir-ne l’objectivitat i transparència necessàries, l’ARC va optar percontractar externament aquest nou servei.

D’altra banda, d’acord amb la Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn del Cànon sobre la deposició de residus per a l’any 2005, i atès que es preveuefectuar un retorn del Cànon d’acord amb un tractament de reducció de laquantitat o millora de la qualitat del rebuig, s’ha considerat necessari incloure la caracterització del rebuig produït a les plantes de tractament biològic deCatalunya per avaluar-ne la presència de matèria orgànica, expressada en % de matèria orgànica.

El Protocol de caracterització de residus municipals va ser elaboratconjuntament entre l’ARC i la Universitat Politècnica de Catalunya, i aprovat per la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus.

En el cas dels municipis que realitzen la recollida selectiva de maneramancomunada, els resultats de la caracterització han estat conjunts i s’hanimputat a tots plegats. En els municipis que disposen de diversos circuits derecollida o que fan circuits diferenciats de la recollida de la FORM d’origendomiciliari i comercial, s’han caracteritzat els circuits separadament.


Els resultats d’aquestes caracteritzacions són considerats als efectes del retorndel Cànon d’acord amb la decisió adoptada per la Junta de Govern del Fons deGestió de Residus.

Al llarg de l’any 2006, l’ARC ha estat fent un seguiment específic de la qualitatde la FORM recollida selectivament a tots els municipis de Catalunya que en elmoment d’iniciar la contractació de l’estudi de caracterització havien iniciat larecollida. En concret, s’ha dut a terme un total de 983 caracteritzacions de laFORM, corresponents a 384 municipis.

Suport als ens locals per implantar la recollida selectiva de la FORML’ARC, dins la seva política de suport als ens locals per implantar la recollidaselectiva de la FORM, va publicar al DOGC la Resolució MAH/1255/2006, d’11d’abril, de convocatòria d’ajuts per fomentar la recollida selectiva de la fraccióorgànica de residus municipals. L’objecte de la subvenció pot incloure elsconceptes següents: els cubells i les bosses compostables per a les llars, elscontenidors de recollida selectiva de la FORM, la realització de les campanyes de comunicació i altres conceptes estrictament relacionats amb el foment de larecollida selectiva de la FORM (actuacions per al compostatge domèstic, elementsper a la transferència de la FORM, etc.).

L’ARC va dictar la Resolució d’atorgament dels ajuts per al foment de larecollida selectiva de la FORM, per un import total de 8.502.700,00 €. Elsbeneficiaris van ser 125 ens locals.

Recollida selectiva de pilesS’ha recollit un total de 633,2 tones de piles de format gran i botó a punts derecollida de l’àmbit municipal. Aquestes quantitats representen uns incrementsrespectius del 19% i del 6,1% sobre les quantitats tractades l’any anterior.

Recollida selectiva de medicamentsLa recollida de medicaments de procedència domèstica ha continuat a través del Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos del sector farmacèutic (SIGRE).La recollida es va iniciar l’any 2001, i s’organitza mitjançant contenidors ubicats a prop de 3.000 farmàcies i 600 CAP.

A finals de l’any 2006, el SIGRE col·laborava amb 2.967 farmàcies a Catalunyadesglossades segons indica la taula següent:

FARMÀCIES COL·LABORADORES A CATALUNYA

DEMARCACIÓ NOMBRE DE FARMÀCIES

Barcelona 2.178

Girona 295

Lleida 187

Tarragona 307

TOTAL 2.967

El sistema integrat de gestió SIGRE va recollir un total de 381.368 kg aCatalunya, cosa que suposa un increment del 9,46% respecte al que va recollirl’any 2005 (348.402 kg).

D’altra banda, la Fundació Humanitària Dr. Trueta va recollir un total de98.197 kg de medicaments a Catalunya, cosa que suposa un increment del 7,58%respecte a l’any 2005 (91.277 kg).


Finalment, cal tenir present que aproximadament el 32% de tots elsmedicaments recollits es reciclen, bàsicament les fraccions de paper i cartró, vidre,plàstic i metall.

Foment d’experiències singulars de recollida selectiva

Festes sosteniblesL’ARC ha col·laborat un any més per fer més sostenibles les festes populars deCatalunya.

L’objectiu principal d’aquestes iniciatives ha estat el foment de la recollidaselectiva, que s’ha adaptat a les necessitats de cada esdeveniment. El foment de la recollida selectiva s’ha reforçat amb actuacions de comunicació i sensibilitzacióambientals. Per aquesta raó, s’ha col·laborat a reduir l’impacte ambiental d’aquestsgrans esdeveniments a la Feria de Abril i l’Aplec del Cargol.

Recollida de paper i cartró a les oficines i dependències de l’AdministracióHa continuat el foment de la recollida selectiva de paper i cartró a les oficines i dependències d’empreses, escoles i altres entitats a través del lliurament gratuïtde papereres dissenyades a aquest efecte. Respecte a l’any 2005, ha augmentatdurant l’any 2006 en unes 5.000 unitats la quantitat de papereres de cartrólliurades a les entitats esmentades, que han passat de 15.120 a 20.230.

Recollida selectiva d’envasos fitosanitarisHa continuat el creixement de la recollida selectiva d’envasos buits que hancontingut productes fitosanitaris, realitzada mitjançant un sistema integrat degestió (SIGFITO). Així, durant l’any 2006 se’n van recollir un total de 204.240 kg,cosa que representa un increment respecte a l’any anterior del 21,1%.

També han continuat el desplegament i l’estandardització dels punts de recollida d’envasos fitosanitaris, amb un total de 248 punts d’agrupamentoperatius a Catalunya, mitjançant principalment les cooperatives agràries i els punts de venda de productes fitosanitaris.

Gestió dels residus d’envasos

Convenis amb els sistemes integrats de gestió ECOEMBES i ECOVIDRIODesprés que l’any 2004 es renovessin els convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos a Catalunya (ECOEMBES i ECOVIDRIO), durant l’any 2006 les aportacions econòmiques que reben els ens locals pels diferents conceptesestablerts en aquests convenis de col·laboració són superiors a causa delsincrements de la recollida selectiva d’envasos lleugers, paper-cartró i vidre.

Els ens locals adherits als convenis han continuat facturant als sistemesintegrats de gestió les recollides d’envasos amb les mateixes condicionseconòmiques que els anys anteriors.

Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)Segons el Reial decret 782/1998, que desenvolupa el Reglament per a l’execució de la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que durant un anynatural posin al mercat una certa quantitat de productes envasats susceptibles de generar residus d’envasos han d’elaborar un pla empresarial de prevenció ambl’objectiu de minimitzar la generació d’aquests residus. Aquests plans afectenqualsevol tipus de producte i d’envàs, ja sigui industrial, comercial o domèstic.


S’han presentat 33 nous primers plans empresarials de prevenció individualscorresponents al període 2006-2008, dels quals 29 han estat aprovats.

A més, també s’ha emès informe sobre la renovació de plans empresarialsde prevenció que l’any 2006 havien finalitzat la vigència. Concretament,s’han aprovat 40 segons plans corresponents als períodes 2003-2005 i 2006-2008. S’han aprovat 40 nous tercers plans corresponents als períodes 2000-2002,2003-2005 i 2006-2008.

Algunes d’aquestes empreses han rebut l’assessorament tècnic de l’ARC per implantar mesures de reducció, tant quantitatives com qualitatives, i perminimitzar l’impacte ambiental dels residus d’envasos generats pels productesposats al mercat.

Implantació de sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasosLes empreses que comercialitzin els seus productes mitjançant envasosreutilitzables i vulguin acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR)d’envasos, previst a la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, han decomunicar-ho prèviament a l’autoritat competent.

En aquest aspecte, s’ha continuat promovent la implantació dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) en l’àmbit de les empreses quereutilitzen els seus envasos. Un total de 5 empreses han comunicat a l’ARC laimplantació voluntària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total, 51 empreses han implantat ja aquests sistemes de retorn que afavoreixen lareutilització dels envasos, fomenten la prevenció en la generació de residus i garanteixen el control i la traçabilitat necessaris per a aquest tipus d’envasos.

Visites d’inspecció a les empreses no adherides a un sistema de dipòsit, devoluciói retorn d’envasos (SDDR) o a un sistema integrat de gestió (SIG)Les empreses envasadores o bé els responsables de la posada al mercat de productesde consum domèstic han d’assumir la responsabilitat de la gestió correcta delsresidus d’envasos que generaran aquests productes. La gestió s’ha de realitzarmitjançant els dos sistemes previstos per la Llei 11/1997: el sistema de dipòsit,devolució i retorn (SDDR), o bé el sistema integrat de gestió (SIG).

En aquest aspecte, s’ha continuat requerint a les empreses que presumptamentno complien la normativa d’envasos perquè s’hi adaptin mitjançant l’adhesió a unSIG o la implantació d’un SDDR. Com a conseqüència d’aquests requeriments, esvan dur a terme les visites d’inspecció corresponents a aquelles empreses que nojustificaven el compliment de la normativa en la posada al mercat dels seusproductes envasats per al consum domèstic o domiciliari.

Gestió del retorn del Cànon sobre deposició de residus als ens localsLa Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures detractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus regeix el Fons de gestió de residus, que va ser creat mitjançant la Llei 6/1993, de 15 de juliol,reguladora dels residus, en el marc de la legislació reguladora de la cooperacióeconòmica de la Generalitat en inversions, obres i serveis de competència dels ens locals de Catalunya.

La Llei crea la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus per a administrarles aportacions econòmiques i les actuacions derivades del Fons de gestió deresidus (que s’adscriu a l’ARC), regula la naturalesa i recursos econòmics del Fonsi concreta qui son els beneficiaris. En el seu marc, la Junta de Govern del Fons deGestió va aprovar la distribució del retorn del cànon per l’any 2005 i per l’any2006.


La Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus va determinar la destinacióque havien de rebre els fons econòmics provinents del cànon. En qualsevol cas,com a mínim un 50% s’havia de destinar al tractament de la fracció orgànica, i laresta, a la recollida selectiva de la matèria orgànica, la valorització d’altres tipus dematerials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat delrebuig destinat a dipòsit controlat, i també a promoure campanyes d’educacióambiental i divulgació.

Els beneficiaris dels recursos provinents de la recaptació del cànon són els enslocals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents i consorcisconstituïts per a la prestació de serveis i per inversions resultants de la gestió deresidus municipals. Aquests ens locals s’han de donar d’alta en un registre queactualment consta de 188 beneficiaris.

S’ha procedit a fer el tancament final de la distribució del retorn del cànoncorresponent al 2005, el balanç final del qual és el següent:

DISTRIBUCIÓ DEL RETORN DE L’EXERCICI 2005 APROVAT PER LA JUNTA DE GOVERN DEL FONS DE

GESTIÓ DE RESIDUS

INGRÉS INGRÉS % SOBRE

TOTAL

TOTAL 31.873.674 100%

RETORN DISTRIBUCIÓ % SOBRE

CÀNON TOTAL INGRÉS

1.1. Tractament de la fracció orgànica FORM (gestió) 7.007.771 22%

1.2.1. Tractament de la fracció orgànica FORM (infraestructures) 1.950.606 6%

1.2.2. Tractament de la fracció orgànica FORM (optimització i millores procés) 2.588.142 8%

1.3. Caracteritzacions 299.613 1%

2. Reducció de rebuig 556.075 2%

7. Despeses de gestió ARC 1.274.947 4%

Subtotal tractament FORM 13.677.155 43%

3. Recollida de la fracció orgànica FORM (tones) 2.835.017 9%

4. Recollida del paper i cartró 6.289.386 20%

5.1. Deixalleries (Fix per hab.) 3.394.531 11%

5.2. Deixalleries (Variable per tona) 1.939.189 6%

6. Serveis públics 1.593.684 5%

Subtotal Altres 16.051.807 50%

TOTAL 29.728.962 93%

ROMANENT CÀNON 2005 (*) 2.144.712 7%

(*) La Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus va aprovar que el romanent es destinés a millores

de funcionament i substitució d’elements obsolets a instal·lacions de tractament de residus municipals


INSTAL·LACIONS PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS EN FUNCIONAMENT I EN CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

A 31 DE DESEMBRE DE 2006

◆

◆

(17)(1)(1)

(1)(1)

EMSHTR (1) (1)

(1)(2) (5)

(3)(40)(1) (8)

(1)

Vallès Occidental(4)

(1)

(12)

(1) (1)(1)(6)

(2)(1)

Maresme(12)(1)

(1)(1)

(2)

(2)

(1)

(2)

Garraf(6) Baix Llobregat

(8)(1)

(1)

BaixEmpordà

(8)(1)

Gironès

Pla de l'Estany(1) (1)

Selva(1) (7)(1)

(1)

(2)(4)

Vallès Or.

(1) (2) (1)(1)(26)

Bages

(1) (1)(14)

Vallès Occ.

(1)(2)

Alt Empordà

(1)

Berguedà

(3)(1)

Garrotxa(1)(5)

(1)

(1)Osona

(1)(1)(8)

Ripollès

(1)(1)

(11)(2)

(1)(1)

(1)

(1)

(3)

(1)

(2)

(2)

(1)

(1)

Cerdanya(1) (1)

Solsonès

(1)(1)(1)

Alt Urgell

(2) (1)(1)

AltaRibagorça

Pallars Jussà(1) (1)(1)

Pallars Sobirà(2) (1)

Val d'Aran(1) (3)

(1)(1)

(1)

Noguera

(1)(1) Segarra

(1)

(1)(1)

(1)

(1)Anoia

(1)(6)(1) (1)

(1)

(1)

Segrià

(1)(2)(1)(1)

(1)

Conca deBarberà

(3) (1)Garrigues

(2) (1)

Pla d'Urgell(1)(1)

Urgell

(1)(3)(1)

(1)(2) Alt Camp

(3)

Alt Penedès(10) (1)

BaixPenedès

(2)(2)

(1)

(1)

(1)

Tarragonès(1) (1)(5) (3)(1)

Baix Camp

(1)(8)

(1)

Baix Ebre(1) (4)

(3)

Montsià(1)(6)

(1)

Priorat

(1)

Riberad'Ebre

(1)(3) (1)Terra Alta

(1)

(1)

(1) (1)(1)

En funcionamentTipus d'instal·lació

Compostatge

Triatge

Triatge d’envasos lleugers

Transvasament

Deixalleries

En construcció

Deixalleries mòbils

Deixalleries mini

(1)

(26)

Incineradores

Dipòsits controlats

Valorització

Disposició

Digestió anaeròbia

(4)

(20)

(4)

(3)

(11)

(243)

(15)

◆

(10)

(38)

(29)

(8)


INSTAL·LACIONS AUTORITZADES EN SERVEI A CATALUNYA PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A 31 DE DESEMBRE DE 2006

Alt Empordà(1)

Alt Urgell

(1)

AltaRibagorça

BaixEmpordà

(2)

Berguedà

(1)

Cerdanya(1)

Garrotxa

(1) (1)Osona

(2)

Pallars Jussà

(1)

Pallars Sobirà

Pla de l'Estany

Ripollès

(1)

Val d'Aran(1)

(2)Noguera

(2)

Pla d'Urgell(1)(1)

Segarra(1)

Segrià

(1)

Solsonès

Urgell(1)

(1)

Bages

(4) (2)

GironèsSelva

Vallès Occ.(2)

(2)(3)

Vallès Or.

(3) (1) (1)

Baix Llobregat(1)

EMSHTR(3) (2) (1)

Garraf(2)

Maresme(1) (1)

Alt Penedès(1)

Anoia

(1) (1)

BaixCamp

(1)

Conca deBarberàGarrigues

(1)

Priorat

Riberad'Ebre

Tarragonès(2) (1)

Terra Alta

Alt Camp

Baix Ebre

BaixPenedès

Montsià(1) (1)

Tipus d'instal·lació

Valorització Plantes de reciclatge

Disposició Dipòsits controlats

Transvasament

(13)

(41)

(8)

En funcionament


Atès que la vigència del PROGROC és 2001-2006, s’ha iniciat la redacció del noudocument que ha de definir el desplegament de les infraestructures de gestió,especialment pel que fa a les plantes de valorització de runes; potenciar elreciclatge de materials i la reutilització de terres, i introduir l’exigència de la gestióambiental i de qualitat en origen a l’obra, amb la promoció de la segregaciód’aquests residus i també amb la millora del control per a l’adequada gestió.

Instal·lacions de gestió de residus de la construccióS’ha emès informe favorable sobre els dipòsits controlats següents: Subirats (AltPenedès), el Papiol (Baix Llobregat), Vilajuïga (Alt Empordà), Falset (Priorat) i Bellvei (Baix Penedès).

Quant a les plantes de reciclatge de runes, s’ha emès informe favorable sobreles plantes de: Foixà (Baix Empordà), Prullans (Cerdanya), Rosselló (Segrià),Torrefarrera (Segrià), Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Sant PereSallavinera (Anoia) .

Pel que fa a plantes de triatge i transferència de runes, s’ha emès informefavorable sobre les següents: Viladecans (Baix Llobregat), Vilamalla (Alt Empordà),Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Alcarràs (Segrià), la Selva del Camp (BaixCamp), Calafell (Baix Penedès), Roquetes (Baix Ebre) i Santa Bàrbara (Montsià).

S’han inscrit en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya elsdipòsits controlats de Dosrius (Maresme) i el Papiol (Baix Llobregat), i la planta de reciclatge de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

El desplegament d’instal·lacions autoritzades per a la gestió correcta delsresidus de la construcció en funcionament és de 41 dipòsits controlats, 8 plantesde transvasament i 13 plantes de reciclatge.

D’altra banda, durant l’any 2006 han estat donats de baixa del Registre deGestors els dipòsits controlats del Papiol (EMSHTR), a l’extractiva Santa Teresa,d’Ullà (Baix Empordà) i d’Albatàrrec (Segrià). Així mateix, durant l’any 2006 handeixat de donar servei per haver assolit la capacitat màxima autoritzada els dipòsitscontrolats d’Igualada (Anoia), Palafolls (Maresme), el Port de la Selva (AltEmpordà) i Sant Joan les Fonts (Garrotxa).

El total de tones gestionades l’any 2006 va ser de 10.634.112 tones.

Clausura d’antics abocadors municipals fora d’ús i d’abocadors municipalsde residus de la construcció fora d’úsS’ha actuat en 69 municipis per clausurar i netejar 280 punts incontrolatsd’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadors municipals d’enderrocsi altres residus de la construcció fora d’ús i punts d’abocament incontrolat).

Les comarques i els municipis on s’ha actuat són: l’Alt Camp (el Pla de SantaMaria), l’Alt Empordà (Vilajuïga, Vilafant, Figueres, Ordis, Peralada, Pontós i Portbou), l’Alt Penedès (Torrelles de Foix i Subirats), l’Alt Urgell (les Vallsd’Aguilar), l’Anoia (Masquefa), el Bages (Talamanca), el Baix Camp (Pratdipi Mont-roig del Camp), el Baix Llobregat (Esparreguera, Abrera, Olesa deMontserrat, Martorell, Castellví de Rosanes, el Papiol, Pallejà, Corbera deLlobregat, la Palma de Cervelló, Cervelló, Vallirana, Subirats, Molins de Rei, SantVicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Santa Coloma deLlobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, SantCliment de Llobregat, Begues i Castelldefels), el Baix Ebre (Xerta), el Baix Empordà(Calonge – 1 i 2), el Berguedà (Cercs), les Garrigues (Borges Blanques, Vilosell),la Garrotxa (Sant Feliu de Pallerols, Riudaura), el Gironès (Cassà de la Selva), laNoguera (Albesa), el Montsià (Sant Jaume d’Enveja), Osona (Roda de Ter, Sant Juliàde Vilatorta), el Pallars Jussà (Sant Esteve de la Sarga, Tremp i la Pobla de Segur),

Actuacions en l’àmbitdel Programa degestió de residus de la construcció aCatalunya (2001-2006)


la Ribera d’Ebre (Benissanet, Ascó, Riba-roja d’Ebre), el Segrià (Alguaire,Torrefarrera, Sudanell, Almacelles), la Selva (Arbúcies), el Tarragonès (la Nou de Gaià), la Terra Alta (Prat de Comte), l’Urgell (Tàrrega), el Vallès Occidental(Sabadell) i el Vallès Oriental (Santa Eulàlia de Ronçana, la Roca del Vallès,Cardedeu).

Redacció de projectes i contractació d’obresS’han redactat els projectes de clausura dels abocadors municipals d’enderrocs ialtres residus de la construcció fora d’ús subvencionats en la convocatòria d’ajutsper a l’any 2005. Els abocadors en qüestió es localitzen en els municipis i lescomarques següents: Pau (Alt Empordà), Mollet de Peralada (Alt Empordà),Figueres (Alt Empordà), Cadaqués (Alt Empordà), Portbou (Alt Empordà), Colera(Alt Empordà), Llers (Alt Empordà), Verges (Baix Empordà), Santa Coloma deFarners (Selva), Lloret de Mar (Selva), Gósol (Berguedà), Castellar del Vallès (VallèsOccidental), Piera (Anoia), Gelida (Alt Penedès), Sant Boi de Llobregat (BaixLlobregat), EMD Rocallaura (Urgell), el Vendrell (Baix Penedès), Vilanova de Prades(Conca de Barberà), Barberà de la Conca (Conca de Barberà), l’Espluga de Francolí(Conca de Barberà), Pontils (Conca de Barberà), Montblanc (Conca de Barberà),Blancafort (Conca de Barberà), Vilaverd (Conca de Barberà), Rocafort de Queralt(Conca de Barberà), Menàrguens (Noguera), Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell),Maldà (Urgell), Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), Sant Esteve de la Sarga (PallarsJussà), Tremp (Pallars Jussà), Oliola (Noguera), Vallfogona de Balaguer (Noguera),Castelló de Farfanya (Noguera), Algerri (Noguera), l’Espluga Calba (Garrigues),Almacelles (Segrià), Maials (Segrià), Batea (Terra Alta), la Torre de l’Espanyol (Riberad’Ebre), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (BaixCamp) i Tarragona (Tarragonès).

Convocatòria de subvencions 2006 per a clausuresS’han atorgat 4.000.000 € per a la clausura d’abocadors municipals fora d’ús i abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’úscorresponents als municipis de Darnius (Alt Empordà), Montmaneu (Anoia), Mura(Bages), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Sant Jaume dels Domenys (BaixPenedès), Santa Oliva (Baix Penedès), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), Cercs(Berguedà), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes(Garraf), Riudaura (Garrotxa), Beuda (Garrotxa), Girona (Gironès), Arenys de Mar(Maresme), Foradada (Noguera), Orís (Osona), Talarn (Pallars Jussà), Castell de Mur(Pallars Jussà), Conca de Dalt (Pallars Jussà), Gavet de la Conca (Pallars Jussà), la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), Rialp (PallarsSobirà), Alins (Pallars Sobirà), Sort (Pallars Sobirà), Vall de Cardós (Pallars Sobirà),la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), Cornudella de Montsant (Priorat), Poboleda(Priorat), Bellmunt del Priorat (Priorat), Miravet (Ribera d’Ebre), Sant Guim deFreixenet (Segarra), Torrefeta i Florejacs (Segarra), Alguaire (Segrià), els Alamús(Segrià), Santa Coloma de Farners (Selva), Constantí (Tarragonès), la Nou de Gaià(Tarragonès), els Pallaresos (Tarragonès), la Pobla de Montornès (Tarragonès), laRiera de Gaià (Tarragonès), Torredembarra (Tarragonès), Vilallonga del Camp(Tarragonès), Montcada i Reixac (Vallès Occidental), Castellar del Vallès (VallèsOccidental), Sabadell (Vallès Occidental), Terrassa (Vallès Occidental), Polinyà(Vallès Occidental) i CG Aran (Val d’Aran)

Les actuacions objecte d’aquestes resolucions es poden executar durant elsanys 2006, 2007 i 2008.


Seguiment de les inspeccions a dipòsits controlats de runesHa continuat el control de les instal·lacions de gestió dels residus de la construccióa Catalunya mitjançant una empresa externa que fa visites mensuals.

A començaments de l’any 2005, es va distribuir la Guia de tractament de lesdejeccions ramaderes que té com a objecte identificar i descriure els principalstractaments aplicables a les dejeccions ramaderes, amb els avantatges i elsinconvenients i els rendiments de separació d’elements contaminants esperats.D’aquesta manera, es disposa d’una eina útil per a la selecció del tractament mésadequat a cada situació. A finals de l’any 2006, es van acabar les tasques per ala traducció al castellà de la Guia i posteriorment se’n va fer un tiratge de 1.000exemplars.

A fi d’aprofundir en la gestió de les dejeccions ramaderes en col·laboració ambels ens locals, i d’acord amb els dos convenis de col·laboració en matèriad’inspecció de gestió de dejeccions ramaderes, un amb el Consell Comarcald’Osona i l’altre amb el Consell Comarcal de la Garrotxa, s’han dut a termeinspeccions a granges i gestors del sector.

Ha continuat la col·laboració pel que fa a la proposta conjunta del DMAH i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a la gestió de la fertilitzacióen una agricultura i ramaderia sostenibles, mitjançant la participació en el GESFER.

El Pla d’acció de GESFER inclou actuacions com ara el suport als ensterritorials, la coordinació dels plans col·lectius, l’impuls a sistemes d’informació,mitjançant el treball en xarxa entre els diferents sistemes existents, el serveid’intermediació per facilitar el creuament entre l’oferta i la demanda i el fomentdels tractaments de les dejeccions ramaderes.

En aquest sentit, s’ha participat en el primer punt de trobada amb personaltècnic de plans col·lectius a fi d’intercanviar experiències.

L’ARC també ha avaluat tècnicament les propostes de tractament de diferentsempreses.

S’ha signat un conveni amb la Fundació Privada d’Estudis del Medi Ambient(GIRO Centre Tecnològic) per a la creació d’un observatori tecnològic i centredocumental sobre residus orgànics que abasti la gestió, el tractament i els usos per a laconsulta i utilització de l’Administració de la Generalitat, i, concretament, de l’ARC.

L’Observatori té com a finalitats:— Establir i consolidar una base d’informació, coneixement i anàlisi prospectivaen la gestió dels residus orgànics i el seu impacte/importància en la indústria,agricultura i ramaderia.— Dur a terme una recerca pluridisciplinària que analitzi científicamentproblemàtiques de gestió de residus sòlids, i doni resposta a la demandad’organismes (centres de recerca i grups de recerca d’universitats, empreses,administracions...) que puguin necessitar projectes d’investigació en aquest àmbit.— Servir de suport a l’adopció de decisions de caràcter estratègic, tant en empresescom en les administracions en temes tecnològics d’aquest àmbit.— Constituir una xarxa de col·laboradors i grups de recerca arreu de Catalunya,Espanya i Europa per elaborar i gestionar una base de dades en temes relacionatsamb la gestió i el tractament d’aquest tipus de residus.

Ajuts per a l’elaboració de plans de gestió de dejeccions ramaderesS’ha efectuat l’avaluació corresponent de la documentació presentada per lespersones beneficiàries dels ajuts per a l’elaboració de plans de gestió de dejeccions

Actuacions en l’àmbitde les dejeccionsramaderes


INSTAL·LACIONS PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS RAMADERS EN FUNCIONAMENT I EN CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA A 31 DE DESEMBRE DE 2006

Noguera

(1)(3)

Segrià(1)(2)(1)

AltaRibagorça

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Val d'Aran

Berguedà

Garrigues

(2)

Pla d'Urgell(1)

Ripollès

Segarra(1)

Solsonès

Urgell(1)

Alt Urgell

Cerdanya

Alt Empordà

(1)

Garrotxa

Osona(5)(2)(4)

(1)

BaixEmpordà

Gironès(1)

Pla de l'Estany

Maresme

Selva

Vallès Oriental(1)Vallès Occ.

Anoia

Bages

Baix LlobregatConca deBarberà

Alt CampAlt Penedès

BaixCamp

Baix Ebre

EMSHTR

Montsià

Priorat

Riberad'Ebre

Tarragonès

Terra Alta

BaixPenedès Garraf

(1)

(2)

(1)

(1)

(1)

(1)

Tipus d'instal·lació

Valorització Bassa de purins

Tractament de purins

Compostatge de fems

(10)

(5)

(20)


ramaderes, i s’han emès els informes favorables per fer efectius els pagamentscorresponents atorgats.

Ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a laimplantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de dejeccionsSeguint la línia d’ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de les dejeccionsramaderes l’any 2006, s’han fet les visites de comprovació a fi d’emetre’n elsinformes de pagament.

S’ha publicat al DOGC la Resolució MAH/1201/2006, d’11 d’abril, per la qual es fan públiques les bases sobre la línia d’ajuts per al finançament de lesinfraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment delsplans de gestió de dejeccions. El pressupost total assignat va ser de 2.000.000 €,amb càrrec al pressupost de l’ARC per a 2006.

Del total de 278 sol·licituds per un import total sol·licitat de més de23.000.000 €, es va emetre informe favorable sobre 17 sol·licituds, quecorresponen a un total de 37 beneficiaris.

A finals de l’any 2006, es va publicar al DOGC la Resolució MAH/4164/2006,de 21 de novembre, per la qual s’obre la línia d’ajuts per al finançament de lesinfraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment delsplans de gestió de dejeccions. El pressupost total assignat a aquesta Resolució vaser de 2.000.000 € amb càrrec al pressupost de l’ARC per a 2007.

Instal·lacions per a la gestió de dejeccions ramaderesA finals de l’any 2006, estan en funcionament 10 basses de purins, 20 plantes de compostatge per als fems, i 5 plantes de tractament de purins.

Noves eines de treball per al seguiment i la gestió documental de les dejeccions ramaderes

Elaboració d’una base de dades dels sistemes de tractament de les dejeccionsramaderesS’ha treballat en la confecció d’una base de dades de tots els sistemes detractament de dejeccions ramaderes en origen. Aquesta base de dades preténdisposar de la informació sobre l’estat de les instal·lacions per conèixer les queestan projectades, construïdes i en funcionament.

Programari per al control dels costos de tractament dels sistemes de tractamentconfeccionat per la Fundació Agrícola Catalana (FAC)Aquest programari permetrà als ramaders dur a terme una comptabilitat de costosdels sistemes de tractament de què disposen en la seva explotació. Aquesta einapodrà recollir els costos reals de diversos sistemes de tractament i comparar-losamb els costos teòrics.

Participació en l’estudi de millora de la gestió dels purins a CatalunyaEl Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) haencarregat a la Universitat de Lleida un estudi complet sobre la situació de la gestióde les dejeccions ramaderes a Catalunya i sobre les possibles millores a aplicar.L’ARC participa en aquest estudi des del punt de vista dels tractaments.

Jornades i congressosParticipació en les ponències a la fira Expoaviga’06, per a la qual es va elaborar


una presentació especifica sobre les diverses vies de tractament de les dejeccionsramaderes. Es participa també en la preparació del primer Congrés de Tractamentde Dejeccions Ramaderes que tindrà lloc l’any 2008.

L’ARC disposa d’una Assessoria Jurídica que duu a terme una tasca importantd’assessorament i suport jurídic en matèria de residus, tant a sol·licitud d’altresdepartaments i administracions com a petició d’empreses i de la ciutadania engeneral.

Expedients sancionadorsS’ha iniciat un total de 446 expedients sancionadors per una gestió incorrecta delsresidus. Els expedients iniciats referents a la reclamació de la Declaració anualde residus industrials (DARI) des de novembre de 2006 han estat 117. El nombrede resolucions d’expedients sancionadors ha estat de 491.

Autoritzacions de transportistes de residusS’han tramitat 442 resolucions d’autorització, 423 resolucions positives demodificació, 47 resolucions positives de cancel·lació i 423 resolucions demodificació. El total de vehicles autoritzats en data 31 de desembre de 2006 hanestat de 5.090.

Convenis de col·laboracióL’Assessoria Jurídica de l’ARC intervé activament en l’elaboració dels convenissignats per l’Agència mateixa i en l’àmbit de la contractació administrativa il’elaboració d’esborranys de normativa en matèria de residus. S’han signat 58convenis.

Sol·licitud d’informacióS’han atès un total de 21.884 sol·licituds d’informació per via telefònica, més de3.872 consultes escrites (entre el correu electrònic i el convencional) i 430 visitesrelacionades amb els procediments administratius i la gestió i el tractament tant de residus industrials com de municipals.

També cal destacar les visites al web de l’ARC, que han estat 670.762 durantl’any 2006. Això representa una mitjana de 1.838 visites diàries.

ComunicacióEls objectius assolits mitjançant les accions comunicatives de l’ARC han estat elssegüents:— Foment d’experiències singulars de recollida selectiva.— Foment de la recollida selectiva de les diferents fraccions a les llars.— Educació ambiental en temàtica de residus.— Eines de comunicació.— Relacions externes.— Ajuts i subvencions.

Foment d’experiències singulars de recollida selectiva

Festes sosteniblesS’ha dissenyat un model de vaixella compostable i reutilitzable que marca el començament d’una etapa en què l’Administració s’encamina clarament

Actuacions en l’àmbitde l’assessoramentjurídic

Actuacions en l’àmbitde la informació


a fomentar un medi ambient més sostenible mitjançant la reducció de residus en les festes populars, donant exemple sobre com aconseguir que les nostres festesesdevinguin respectuoses envers el medi ambient.

S’ha participat en la Feria de Abril celebrada al recinte del Fòrum de Barcelona i en l’Aplec del Cargol a Lleida. Els resultats obtinguts d’aplicar el Programa de gestióde residus a la Feria de Abril 2006 a Barcelona van ser un 44,47% de recollida selectiva.

S’ha publicat la primera Ordre de subvenció per al foment de les festessostenibles a Catalunya (DOGC 4625), que preveu la dotació en espècie d’unavaixella compostable i gots reutilitzables. Un total de 88 ens locals, associacionsveïnals i federacions es van acollir a aquesta Ordre, i van optar per mostrar a la ciutadania un canvi d’hàbits cap a la reducció en la generació de residus i en l’organització de les festes i els esdeveniments que cadascun ha planificat per a l’any 2007.

Premis Medi Ambient 2006: categoria d’Actuacions de reducció i reciclatge de residusL’any 2006 ha estat la primera edició d’aquests premis que distingeix lesactuacions endegades en l’àmbit de la gestió ambiental de l’aigua i la sostenibilitaten l’edificació en les modalitats següents:1. Recerca, innovació i desenvolupament2. Protecció i millora del medi ambient, destacant una actuació singular i unatrajectòria3. Actuacions de reducció i reciclatge de residus.

La tercera modalitat inclou els premis que donava anualment l’ARCanomenats anteriorment Premis de Recollida Selectiva.

En aquesta primera edició, dins de la categoria d’Actuacions de reducció i reciclatge de residus, els premiats van ser els següents:

Establiments i activitats de serveiEl Premi de prevenció i reducció es va atorgar a l’empresa de 9 treballadors EstudisParets Grup Irisware, SL, de Parets del Vallès, pel foment de la recollida selectiva i la prevenció de residus i la implicació en el desplegament de l’Agenda 21 delmunicipi mitjançant campanyes per promoure el transport alternatiu, les energiesrenovables i l’estalvi energètic, i la vegetació autòctona.

Entitats socials, associacions i iniciatives ciutadanesEs van premiar els projectes d’inserció sociolaboral relacionats amb la recuperació i el reciclatge de residus:— Prevenció i reducció. Associació Andròmines, de Montcada i Reixac, pel projecteReutilitzar residus reciclant persones.— Reciclatge. Drapaires d’Emaús, societat cooperativa CL, de Sabadell.— Menció especial a la Fundació Trinijove, creada l’any 1985 a Barcelona, pelprojecte de reducció i reciclatge de residus en 9 hotels mitjançant la creaciód’ecopunts, espais habilitats per a la recollida selectiva de paper, envasos lleugers,vidre, matèria orgànica, olis de cuina, palets, fluorescents, bombetes i piles.

Centres educatiusEs van atorgar cinc premis i una menció especial:— Educació especial. Ampans, Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragas, deManresa, pel projecte de recuperació i restauració dels bancs dels jardins públics de Manresa.


— Infantil i primària. CEUIP Castell Ciuró, de Molins de Rei, pel desenvolupamentde tot un seguit d’actuacions adreçades a promoure la recollida selectiva delsresidus generats a l’escola, com les restes de menjar i els olis de cuina, els tòners,etc.— ESO. Escola Pia de Granollers, pel Projecte Papereres iniciat el curs 2001-2002,que consisteix en la fabricació de papereres de fusta per col·locar-les dins de l’aula i recollir diferents materials susceptibles de ser aprofitats, sobretot paper i cartró.— Batxillerat. IES Santa Coloma de Farners. El seu alumnat ha realitzat unaauditoria de les deixalles generades a l’institut i de com es gestionen, i ha proposatalternatives per, d’una banda, reduir la quantitat de residus i, de l’altra, millorar-nel’aprofitament i el reciclatge.— Menció especial. Zona d’Escolarització Rural L’Aglà, al Priorat, d’educacióinfantil i primària, per la promoció entre l’alumnat de la conscienciació enversla problemàtica dels residus mitjançant diferents tallers i activitats.

Ens locals— Reducció i prevenció. Ajuntament de Sabadell, per la posada en funcionamentd’un punt mòbil d’informació sobre residus i consum responsable.— Recollida selectiva i reciclatge. Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, que hafet una clara aposta per maximitzar l’aprofitament de les deixalles: és un municipide poc més de 1.000 habitants, i disposa d’11 àrees de recollida selectiva i de 10compostadors.— Dues mencions especials:— Consell Comarcal de l’Alt Empordà, pel projecte d’una guia digital per a laprevenció de residus per publicar a la seva web.— Ajuntament de Matadepera, per la implantació d’un sistema de recollidaselectiva de porta a porta a tot el municipi amb uns resultats que van superar el 80% de recollida selectiva.

Foment de la recollida selectiva de les diferents fraccions a les llarsS’han engegat tres campanyes publicitàries adreçades a tota la població,mitjançant televisió i ràdio, i encartaments de fulletons en els diaris amb méstiratge del país:— Campanya per al foment de la recollida selectiva de matèria orgànica d’aquí a aquí. Maig de 2006 i agost-setembre de 2006— Campanya Dóna una nova vida als envasos. Desembre de 2006— Campanya El vidre pot tenir moltes vides. Desembre de 2006.

L’ARC ha continuat impulsant i assessorant campanyes locals de recollidaselectiva d’envasos entre els ens locals adherits als convenis d’ECOEMBES i ECOVIDRIO. S’ha creat un grup de treball específic de Comunicació format per diferents entitats representatives (ARC, Federació de Municipis de Catalunya,Associació de Municipis de Catalunya, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulicsi del Tractament de Residus, ECOEMBES i ECOVIDRIO) a fi de treballarconjuntament en la coordinació de les campanyes de comunicació per fomentarla recollida.

Els ens locals que han presentat campanyes i han estat aprovades pel grup detreball són: Ajuntament de Cabrera de Mar, Ajuntament de Terrassa, Ajuntamentde Gavà, Ajuntament d’Argentona, Ajuntament de Sant Boi, Ajuntament de Valls,Ajuntament de Gavà, Consell Comarcal de l’Alt Camp, Consell Comarcal del’Anoia, Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Ajuntament de Badalona, ConsellComarcal del Baix Penedès, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Consell Comarcal


del Pla de l’Estany, Consell Comarcal de l’Urgell, Ajuntament d’Esplugues deLlobregat, Ajuntament de Montgat, Ajuntament del Prat de Llobregat, ConsellComarcal del Gironès, Consell Comarcal del Tarragonès, Ajuntament de Rubí,Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntamentde Roses, Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Ajuntament de Molins de Rei,Ajuntament de Torrelles de Llobregat, Ajuntament del Papiol, Ajuntament dePallejà, Ajuntament de Castellbisbal, Ajuntament de Blanes, Ajuntament de SantaEulàlia de Ronçana, Ajuntament de Cabanes, Consell Comarcal del Baix Empordà,Consell Comarcal del Baix Camp, Ajuntament de Vilassar de Dalt, MancomunitatPenedès-Garraf, Ajuntament de Ripollet, Ajuntament de Martorell, Mancomunitatde la Plana, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Comarcal Comarcal del Pla del’Urgell, Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Montcada i Reixac, Ajuntamentde Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Joan Despí,Ajuntament de Begues, Consell Comarcal del Baix Penedès, Ajuntament de SantFeliu de Llobregat, Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal de la Selva,Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, Ajuntament de SantCliment de Llobregat, Consell Comarcal del Solsonès, Consell Comarcal de laSegarra, Ajuntament de Girona, Ajuntament de Tarragona, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Ajuntament de Salou, Ajuntament de Vilassar de Mar, ConsellComarcal de la Noguera, Ajuntament d’Igualada, Consell Comarcal de laCerdanya, Consell Comarcal del Bages, Ajuntament de Cambrils, Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals de les Comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Montcada i Reixac,ARC, Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Tarragona, Consell Comarcal del Ripollès, Ajuntament de Calella, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,Ajuntament de Vila-seca, Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Consell Comarcaldel Tarragonès i Consell Comarcal de les Garrigues.

Educació ambiental en temàtica de residus

Visites a les diferents plantes de gestió de residusS’ha iniciat un estudi de diagnosi per conèixer l’oferta educativa en matèria de residus desenvolupada per les instal·lacions de gestió de residus de Catalunya i pels ens locals que tenen ubicada alguna instal·lació de gestió de residus en el seumunicipi, amb la finalitat de desenvolupar un programa de visites que permetiapropar la ciutadania a les instal·lacions de tractament de residus.

Eines de comunicacióL’ARC posa a l’abast de la ciutadania diferents exposicions que permeten conèixerla gestió correcta dels residus i la seva posterior valorització com a recurs.

L’Exposició de les lletres ORGÀNICA és present a 25 municipis i ha participat endiferents activitats de caràcter local emmarcades en les campanyes d’implantacióde la recollida selectiva d’aquesta fracció.

L’exposició Fes la volta. Del residu al recurs ha fet 17 sortides arreu deCatalunya.

L’espai de joc L’inflable, per reciclar saltant! ha fet unes 100 sortides arreu de Catalunya.

Relacions externesS’ha donat suport a les visites de diferents delegacions rebudes a l’ARC perconèixer la gestió dels residus a Catalunya. A títol d’exemple: delegació de


l’Agència d’Instal·lacions Ambientals de Gyeonggi (Corea del Sud) i delegació de professionals en matèria de residus de la ciutat de Falun, Suècia.

Ajuts i subvencionsL’ARC ha convocat un any més subvencions per a projectes en matèria de residusque es desenvolupin amb col·lectius d’inserció sociolaboral. Aquest vol ser uninstrument que posi a l’abast dels ens locals de Catalunya i d’altres ens públics i entitats la possibilitat de treballar amb col·lectius desfavorits o d’exclusió per:— Desenvolupar campanyes de sensibilització i participació ciutadanes— Dur a terme tallers i activitats d’educació ambiental— Adquirir materials i equipaments necessaris per fomentar la recollida selectiva i la valorització— Redactar projectes per a la millora de la recollida selectiva de residus quefomentin la inserció sociolaboral.

En aquest sentit, s’ha atorgat subvenció per a iniciatives en matèria de residusa 30 entitats sense ànim de lucre que treballen per a la inserció social per unimport total d’1.500.000 €.

Sistemes d’informació (SI)

Sistemes d’informacióS’ha elaborat, juntament amb el DMAH i altres entitats que hi són adscrites, un Plade contingència i de continuïtat de les TIC (PCC), que serà desenvolupat durantl’any 2007.

S’ha posat en marxa la Xarxa Compri Reciclat (XCR) desenvolupada en unentorn OPEN SOURCE i la nova consulta en línia, a través d’un mapa interactiu,dels projectes de prevenció de residus municipals.

En l’entorn de l’Extranet de l’ARC (Sistema Documental de Residus – SDR),s’han afegit noves funcionalitats i millores en la usabilitat i integració de lainformació, com són el sistema de caracterització de la FORM, l’adaptació als nousrequeriments del procediment del retorn del Cànon per a la deposició de residusmunicipals i la integració del retorn amb el sistema de caracterització de la FORM,el nou procediment per a la petició de papereres de paper, cartró i envasos, la formalització en línia de l’Informe preliminar de situació de les activitatspotencialment contaminants del sòl (IPS), la primera versió del programari de Gestió de deixalleries amb l’objectiu de facilitar la gestió diària d’aquestesinstal·lacions i l’agilitació en la tramesa d’informació a l’ARC (format XML),i la desena versió del Programa d’ajuda per a la realització de la Declaració anualde residus industrials (PADRI’06).

Aplicacions corporativesHan continuat millorant les funcionalitats del Sistema de Gestió Administrativa(SGA).

S’ha adaptat al Registre d’Entrades i Sortides de l’ARC i a la resta de sistemesi programaris la nova classificació corporativa d’expedients de la Generalitat.

S’ha millorat el programari corporatiu unificat de subvencions que atorgal’ARC.

S’ha desenvolupat el programari de plans de gestió ramadera i la integració de la informació de granges i capacitats facilitades pel DARP.


Dins del Projecte de gestió documental de l’ARC (entorn OPEN SOURCE),s’han desenvolupat nous sistemes. Cal destacar-ne el Sistema Unificat per alsRegistres Departamentals, el Sistema de Denúncies i Sancions i el programari de Gestió de convenis de l’ARC.

Conjuntament amb altres CA participants, promogut per la Fundació FòrumAmbiental i assessorat tècnicament per l’empresa Atos Origin, s’ha iniciat eldesenvolupat de l’anomenat Projecte ÈTER (Estandardització de la TramitacióElectrònica de Residus), amb l’objectiu d’estandarditzar la informació associada alsresidus industrials per permetre una fàcil interacció entre les diferents plataformeso programaris de gestió de residus de què es disposa en l’Estat espanyol, tant si sónpúblics com privats.

2.9 Centre de la

Propietat Forestal

326 2. ACTIVITATS — 2.9 CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

El Centre de la Propietat Forestal (CPF) el va crear l’any 1988 el Parlament deCatalunya per impulsar la planificació i la gestió sostenible dels boscos privats.Posteriorment, la Llei 7/1999 li va atorgar la condició d’organisme autònom,adscrit al Departament de Medi Ambient. La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives va modificar la Llei del Centre de la PropietatForestal i va crear el Pla simple de gestió forestal (PSGF) com a nou instrumentd’ordenació per a finques de menys de 25 hectàrees.

L’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, ha regulat el contingut,l’aprovació, la revisió i el seguiment del Pla tècnic de gestió i millora forestal(PTGMF) i del Pla simple de gestió forestal (PSGF).

El personal del Centre de la Propietat Forestal es regeix pel dret laboral, tretdel personal que ocupa places reservades als funcionaris públics, per la naturalesadel contingut d’aquestes places.

L’objectiu del CPF és integrar, en un únic organisme dotat d’autonomiaorganitzativa, econòmica i financera, les diferents competències amb incidència en els boscos privats, unificant i racionalitzant l’acció administrativa d’ordenació i de control d’aquests terrenys forestals per fomentar-ne la gestió forestal sostenible.

D’entre les funcions que té encomanades, en destaquen les següents:— Participar en l’elaboració de la planificació forestal, especialment en lessuperfícies forestals de titularitat privada.— Donar suport tècnic i econòmic per elaborar els instruments d’ordenacióforestal i vetllar perquè s’executin.— Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal en terrenys de titularitatprivada.— Divulgar mètodes de silvicultura sostenible.— Aplicar instruments de foment forestal i fiscalitzar la destinació efectiva a lafinalitat prevista.— Administrar el fons forestal dels boscos privats de Catalunya.

El Centre de la Propietat Forestal és l’òrgan de l’Administració pública de laGeneralitat de Catalunya que té competència en l’ordenació, el foment i elseguiment de la gestió dels terrenys forestals privats, en el marc del que estableix la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal. El CPF estàadscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge.Per complir les funcions que té encomanades i assumir-ne progressivamentles competències, per a l’any 2006, ha formulat els objectius següents:— Harmonitzar, en els procediments i els sistemes de treball, les necessitats delssilvicultors amb les obligacions pròpies de l’Administració pública.— Fomentar l’ordenació i la gestió forestal sostenible en finques de titularitatprivada de tot el territori, fent un seguiment directe i de proximitat, idesenvolupant la funció d’extensionisme forestal.— Impulsar la simplificació, l’eficàcia i la modernització dels procedimentsadministratius en la gestió forestal amb els mitjans tecnològics adequats. Fomentarel desenvolupament constant del personal perquè exerceixi la seva tasca amb méseficàcia.— Aplicar el Pla d’innovació i transferència de tecnologia (Pla d’ITT) en la gestióforestal sostenible per donar resposta a les necessitats tècniques del sector.— Donar suport a les experiències pilot de valorització energètica de la biomassaforestal i a la implantació de la certificació forestal a Catalunya per mitjà delscriteris PEFC.

Objectius per a l’any2006

3272. ACTIVITATS — 2.9 CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

El CPF s’ha marcat com a objectiu de síntesi prioritzar el foment de la gestióforestal sostenible i integrar els diferents aspectes que la componen: ordenació,suport a la gestió, ajuts, recerca aplicada i transferència dels resultats,extensionisme i divulgació i, tot plegat, fer-ho des del territori i amb proximitatals silvicultors.

El consell rector és l’òrgan de govern del Centre de la Propietat Forestal. La Llei7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, preveu que el consellrector estigui format per 15 persones: 7 persones en representació del’Administració de la Generalitat i 8 representants del sector forestal privat,elegides entre els propietaris forestals que disposin de l’Instrument d’OrdenacióForestal (IOF) aprovat.

Actualment, i segons el que prescriu la quarta disposició transitòria de la Llei7/1999 esmentada anteriorment, el Centre de la Propietat Forestal, fins que elGovern no convoqui eleccions, està governat per un consell rector provisional.Durant l’exercici 2006, ha estat format per:

Presidència: Sr. Josep M. de Ribot Mundet

Vicepresidència: Sr. Josep M. Cases Clotet

Vocal: Sr. Joan Botey SerraSr. Miquel Corominas ViñasSr. Joan Garolera de PradesSra. Isabel Molina de Ferrer

Representant del Departament d’Economia i Finances: Sra. Immaculada Turú Santigosa

Representant de la Direcció General de Medi Natural: Sr. Ignasi Rodríguez Galindo

Secretari: Sr. Xavier Mateu Llevadot.

Durant l’any 2006, el Consell Rector s’ha reunit en 13 ocasions i ha aprovat 203PTGMF i 67 PSGF. La Comissió Tècnica s’ha reunit en 11 ocasions.

Segons el programa d’actuació per a l’any 2006 aprovat pel consell rector delCentre de la Propietat Forestal, les activitats del CPF durant l’any 2006s’estructuren en les línies d’actuació següents:

Cens de propietaris forestals i de sistemes d’informacióEn el transcurs de l’any 2006, el cens de propietaris forestals s’ha incrementat en 96 noves altes, 10.002 noves hectàrees forestals, i se n’ha depurat la base demembres. Així doncs, el nombre de propietaris inscrits al cens, el 31 de desembrede 2006, és de 3.171, amb 491.301 hectàrees forestals.

S’ha desenvolupat l’estructura de les bases de dades i les aplicacionsinformàtiques que s’utilitzen, amb una incidència especial en l’estructurade les dades relacionades amb les subvencions, amb la finalitat de millorarels procediments interns i la gestió de la informació relacionada.

Òrgan de govern:el Consell Rector

Activitats


S’ha finalitzat la versió 3 del programa Metabosc, aplicació de suport a laredacció de PTGMF i de PSGF, que ja és a la disposició dels tècnics redactors.Aquesta versió incorpora noves possibilitats de gestió tècnica i administrativa de les finques, i també incorpora millores en l’edició. Així mateix, s’ha adaptatl’aplicació a les noves versions del programa MiraMon.

S’ha ampliat la capa interactiva d’informació georeferenciada de les finquesforestals que disposen de PTGMF o de PSGF, s’han vinculat amb la resta de basesde dades i se n’han desenvolupat diverses funcions.

S’ha donat un impuls a tres nous projectes, que tindran els primers resultatsel 2007 i que són cabdals per a l’agilitació, la modernització i la simplificació del’ordenació i la gestió forestal: el desenvolupament d’una plataforma informàticade gestió forestal en línia per fer consultes i tràmits via Internet; el projecte Mont-Rodal, de modelització informàtica de finques que permeti la simulacióinformàtica de diferents alternatives de gestió silvícola i ajudi a la presa dedecisions, i la proposta de millores per al programa LIFOR, aplicació de suport pera la realització d’inventaris forestals, perquè es puguin aplicar nous procedimentsde càlcul (suro, errors de mostreig, etc.) i perquè desenvolupi sistemes eficients pera la recollida de dades de camp i inclogui una versió compatible amb Pocket PC.

Ordenació forestalDurant l’exercici 2006, s’han aprovat 203 nous plans tècnics de gestió i de milloraforestal (PTGMF), que suposen 30.281 hectàrees noves ordenades. També s’hanaprovat 67 plans simples de gestió forestal (PSGF), que suposen 739 hectàreesnoves ordenades.

Actualment, hi ha 2.605 PTGMF vigents, amb 390.408 hectàrees ordenades, i un total de 180 PSGF, amb 2.056 hectàrees ordenades. En conjunt, representenel 25,9% de la superfície forestal privada de Catalunya.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PTGMF I PSGF APROVATS I DE LA SUPERFÍCIE QUE ORDENEN (1991-2006)

ANY VIGENTS SUPERFÍCIE ORDENADA NOMBRE APROVAT SUPERFÍCIE ORDENADA (ha)

VIGENT (ha) PER ANYS PER ANY

PLANS TÈCNICS DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL

1991 3 215,4 3 215,4

1992 11 1.276,6 8 1.061,2

1993 29 3.297,7 18 2.021,1

1994 68 7.890,2 39 4.592,5

1995 152 19.181,8 84 11.291,6

1996 317 43.151,4 165 23.969,6

1997 466 65.113,6 149 21.962,2

1998 724 107.149,5 258 42.035,9

1999 880 137.374,4 156 30.224,9

2000 1.049 165.915,5 169 28.541,1

2001 1.310 207.153,3 261 41.237,8

2002 1.681 261.720,1 371 54.782,2

2003 2.037 312.508,0 356 50.787,8

2004 2.268 343.959,0 308 43.658,5

2005 2.410 360.717,9 305 37.481,6

2006 2.605 390.408,0 203 30.281,7

PLANS SIMPLES DE GESTIÓ FORESTAL

2004 18 255,1 18 255,1

2005 112 1305,9 94 1050,8

2006 (PSGF) 180 2055,5 67 739,6


Gestió forestalS’ha ampliat l’àrea de seguiment personalitzat a finques ordenades i també s’haampliat l’extensionisme forestal a una part de la comarca del Solsonès, ques’afegeix a Osona, la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, el Berguedà i el Bages,on ja es feia.

Aquest sistema de treball s’està desenvolupant amb èxit gràcies a lacol·laboració de propietaris, de rematants, d’agents rurals i de facultatius forestalsdel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Permet assessorar elssilvicultors i donar-los suport directe en la realització dels treballs forestals demajor impacte sobre el bosc, previstos en els PTGMF o els PSGF, i així fomentar-nela gestió forestal sostenible.

Els serveis del CPF han tramitat la modificació de 253 instruments d’ordenacióforestal (IOF) –és a dir, PTGMF i PSGF–, a l’efecte d’actualitzar-los i d’adaptar-los ales necessitats de gestió que no s’havien pogut preveure en el moment d’aprovar-los. L’any 2005, se’n van tramitar 383. També s’ha emès un informe sobre 1.129avisos de gestió dins de finques ordenades, que comporten 2.619 actuacionsforestals. L’any 2005, se’n van tramitar 1.342.

Durant els mesos d’estiu, s’han tramitat 97 expedients d’autorització especialper al treball en zones i èpoques d’alt risc d’incendis. Finalment, s’han tramitat 66avisos de rompudes en terrenys forestals, que afecten un total de 166 hectàrees.

Certificació forestalS’ha donat suport tècnic i administratiu a l’Associació Catalana Promotora de laCertificació Forestal (ACCF), i s’estan tramitant les llicències de l’ús del logotipPEFC-Catalunya.

En virtut del conveni de col·laboració amb PEFC-Catalunya, s’ha donat suporteconòmic i tècnic a la Federació de gremis de serradors de Catalunya per impulsarel procés de constitució d’una “cadena de custòdia” en modalitat de grup, queafectarà una associació de 19 empreses serradores i les facultarà per treballar ambfusta certificada.

L’Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal (ENSCAT) ha aconseguit lacertificació en la modalitat regional, d’acord amb els criteris PEFC, de 28.705hectàrees forestals, un 52,7% de les quals són de titularitat privada, i l’adscripcióde 17 empreses explotadores. Durant l’exercici 2006, s’ha iniciat una campanyad’ampliació de la superfície adscrita.

Línies d’ajuts

Ordre d’ajuts a la gestió forestal sostenibleS’ha aplicat la part corresponent a l’any 2006 i el tancament de l’OrdreMAH/42/2005, d’ajuts a la gestió forestal sostenible (2005 i 2006), en el marc delPrograma de desenvolupament rural de Catalunya (PDR), cofinançat pel FonsEuropeu d’Orientació i de Garantia Agrícola (FEOGA) de la Unió Europea.

Aquest any s’han certificat 730 expedients corresponents a treballs i s’hanpagat 10,8 M€. Els treballs realitzats corresponen a actuacions de forestació deterres no agràries i actuacions de millora silvícola, d’entre les quals destaquen:— Primeres aclarides en boscos regulars, tallades de millora en boscos irregulars iselecció de tanys en planifolis.— Treballs de regeneració i de millora de les suredes, i lleva del suro,despelagrinatge i tractament fitosanitari de suredes cremades.


— Actuacions conjuntes d’estassada, on també es duen a terme les primeresaclarides, les tallades de millora o la selecció de tanys.

Ajuts a la redacció i la revisió dels instruments d’ordenació forestalS’ha continuat aplicant l’ordre d’ajuts a la redacció i la revisió de plans tècnics(Resolució MAH/2363/2005), que ha permès atorgar un total de 666 sol·licitudsde redacció o de revisió de plans tècnics, per un import total de 2.300.000 €.En l’àmbit d’aquesta Ordre, s’han pagat 568.000 €, corresponents a 185 expedientsde redacció de PTGMF.

Ajuts per al foment de la contractació d’assegurances forestals per a incendisS’ha impulsat i s’ha aplicat la Resolució MAH/1282/2006, de 2 de maig, queconvoca i regula les subvencions per al foment de la contractació d’assegurancescontra els efectes dels incendis forestals i s’han atorgat i s’han pagat 118sol·licituds, que comporten 16.000 hectàrees assegurades, per un import de85.570 € (el 65% del cost total de la prima neta).

Ajuts extraordinaris per a la regeneració dels boscos afectats pels incendisforestals, els boscos afectats per la sequera de l’any 2005 o els danyats perles nevades del 2006S’ha tramitat, com a entitat col·laboradora del DMAH, la ResolucióMAH/965/2006, de 5 d’abril, d’ajuts extraordinaris per a la regeneració dels boscosafectats pels incendis forestals i la sequera de l’any 2005, i els boscos danyats perles nevades del gener de 2006. Aquesta tramitació afecta, també, els boscos detitularitat pública.

L’Ordre, dotada inicialment de 4,3 M€, es va incrementar fins als 5 M€ peratendre la demanda generada. Dels 313 expedients presentats inicialment, se n’haelaborat una proposta de resolució favorable per a 245, per un import total de 5M€ (el 90% de la subvenció atorgable).

Assegurança de responsabilitat civil per a la gestió forestalS’ha contractat una assegurança de responsabilitat civil objectiva derivada de lapropietat per cobrir possibles danys a tercers en l’ús del territori forestal privatsempre que sigui una finca ordenada mitjançant un IOF vigent. Aquesta pòlissacobreix els propietaris privats de les possibles demandes de tercers que tinguin un sinistre a la superfície forestal i l’imputin a la propietat.

Recerca i divulgacióS’ha desenvolupat la tercera anualitat del Pla d’ITT, que té com a objectiu analitzari recollir les inquietuds i les experiències dels silvicultors, potenciar la recercaaplicada, difondre’n els resultats i acostar-la als silvicultors i als gestors forestals.

Programa I del Pla d’ITT, d’activitats bàsiquesDins del Programa I del Pla d’ITT, d’activitats bàsiques, s’han promogut els estudisi els projectes següents:— Redacció de la metodologia per a l’elaboració d’unes orientacions de gestiósostenible i multifuncional per als boscos de Catalunya. Preparació i inici de la fasede treball 2007-2010 (CTFC).— Accions per a la millora del maneig en les explotacions suberícoles: estudi delsefectes de dos tractaments silviculturals sobre la vitalitat, el creixement i laproducció de suro de l’alzina surera. Fase final. [Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries (IRTA)]


— Estudi sobre la introducció d’espècies nobles (cirerer i noguera) per a la produccióde fusta de qualitat. Resum del període 2002-2006 (CTFC).— Programa de seguiment de la biodiversitat als boscos de Catalunya per posaren relleu l’efecte de la gestió forestal sobre la biodiversitat. Primera repetició delmostreig al segon grup de boscos (minuàrtia).— Accions de promoció de l’ús de la biomassa forestal per a la valoritzacióenergètica: elaboració d’un mapa de jaciments de biomassa forestal al BaixLlobregat (fase 1) i propostes d’aprofitament (CPF).— La gestió forestal com a eina per a la prevenció d’incendis: anàlisi cost-eficiènciai de gestió del risc de grans incendis forestals (CTFC).— Seguiment i proposta de control d’una nova plaga de suro a Catalunya: la formigaLasius brunneus. Resum del període 2003-2006 (CREAF).— Identificació i anàlisi dels instruments de regulació i de compensació de l’ússocial a les finques privades forestals. Estudi de cas sobre la regulació del’aprofitament micològic al Parc Natural dels Ports (Ent-Consulting).— Anàlisi de les possibilitats d’aplicació de noves eines de suport a la presa de decisions en la planificació i el seguiment dels IOF de finques privades: el programa MONTE i el programa RODAL (Forecotech).

Programa II del Pla d’ITT, de divulgació de recercaDins del Programa de divulgació de recerca del Pla d’ITT, s’han realitzat lesactuacions següents:

Publicacions— Manual de Sistemes i tècniques de desembosc, núm. 3. Tècniques de desembosc debiomassa forestal.— Suport a la publicació Collir bolets al Parc Natural dels Ports. Respectar el bosc,respectar les persones.— Edició d’un vídeo tecnicodilvugatiu sobre l’aprofitament de la biomassa forestalper a l’ús energètic.— Publicació digital del Manual d’ús del relascopi de Bitterlich.

Participació en jornades, en cursos i en conferències— Jornada tècnica sobre plantació, manteniment i poda en plantacions de fullosesnobles (Solsona,15 de juny).— Ponència sobre el “Programa de seguiment de la biodiversitat als boscos de Catalunya” a les jornades Els programes de seguiment de la biodiversitat aCatalunya. Estat actual i aplicacions pràctiques. (Barcelona, 21 i 22 de novembre).— Ponència sobre l’estudi “Seguiment i control de la formiga Lasius brunneus, unanova plaga del suro” a les Jornades sobre sanitat forestal organitzades pel DMAH(Barcelona, del 6 al 10 de novembre).— Ponència sobre els resultats de la prova pilot d’aprofitament de biomassa a laSetmana de l’Aprofitament Energètic de la Biomassa Forestal (Solsona, novembre).— Dues classes teòriques a l’ETSEA-UdL sobre l’inventari forestal als PTGMF i PSGFi el programa LIFOR, en col·laboració amb l’assignatura de Dasometria iInventariació (Lleida, 9 de maig).— Seminari “El mercat de la fusta en roll i subproductes a Catalunya i la indústriade primera transformació. Fluxos i consums.” (Solsona, 20 de juliol).— Seminari “Impactes econòmics sobre el mercat de la fusta a causa de lavalorització energètica de la biomassa forestal.” (Manresa, 1 de desembre).


Programa III del Pla d’ITT, de coordinació i participacióDins del Programa de coordinació i participació del Pla d’ITT, s’han realitzat lesactuacions següents:

S’han signat convenis de col·laboració amb el CTFC, el CREAF i l’IRTA i s’hareiniciat l’establiment de la xarxa de parcel·les demostratives en col·laboració ambdiversos silvicultors.

Altres activitats d’extensió forestal i de formació— Curs avançat per a professionals de diagnosi, seguiment i gestió de la salut delsboscos (CIHEAM, febrer).— XXIII Jornades tècniques silvícoles, organitzades pel Consorci Forestal deCatalunya (abril/juny).— Fira Wood Energy Solutions (Finlàndia, juny).— Jornada sobre certificació de la gestió forestal sostenible en boscos de titularitatlocal dels Pirineus. El sistema PEFC (Sort, juny).— Jornada forestal de Sant Francesc. Gestió forestal d’una finca orientada a laproducció, amb tecnificació dels treballs de desembosc. (Vilanova de Sau - SantHilari, octubre).— Fira Expobioenergia (Valladolid, octubre).— Curs sobre “Gestió d’espècies amenaçades i gestió forestal” (CPF, novembre).

També s’ha promogut la col·laboració entre entitats per a la gestió forestal is’han signat convenis amb els col·legis professionals i amb les associacions depropietaris; es col·labora amb totes les entitats i els col·lectius relacionats amb elsector forestal i es dóna un suport actiu al II Congrés Forestal de Catalunya. Tambés’ha treballat en el Pla general de política forestal i s’ha participat en el Congrés delmón rural.

Publicacions— Suport a la publicació Codi de bones pràctiques per a la gestió forestal sostenible.— Full informatiu sobre els ajuts per al foment de la contractació d’assegurancesforestals per al risc d’incendis per a l’any 2006.— Full informatiu sobre els ajuts extraordinaris per a la regeneració dels boscosafectats pels incendis forestals de l’any 2005, els afectats per la sequera de l’any2005 i els danyats per les nevades del gener de 2006.— Full informatiu sobre els ajuts a la gestió forestal sostenible, convocatòria 2007.— Suport a PEFC-Catalunya amb la publicació del tríptic Campanya 2006d’adscripció de finques a la modalitat regional pel sistema PEFC.— Publicació de dos números de la revista Silvicultura.

Número 49. Articles:— “El conseller encomana al CPF la gestió de l’ordre d’ajuts“.— “El paper dels boscos en el marc del mercat d’emissions de CO2“.— “La comptabilitat forestal del protocol de Kyoto“.— “El carboni dels boscos i la seva dinàmica“.— “Les pastures com a embornals de carboni: efectes de la gestió“.— “La gestió sostenible dels boscos: una eina clau en l’estratègia de mitigacióefectiva del canvi climàtic“.— “Productivitat de les plantacions de Pinus radiata en resposta al clima i al sòl“.— “L’informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambient a Catalunya 2005”destaca els PTGMF com a “figura clau per garantir la gestió adequada de labiodiversitat forestal”.


— “Taula de preus de la fusta de Vic”.— “Enquesta: creieu que el protocol de Kyoto podria afavorir la gestió forestal? Perquè?”

Número 50. Articles:— “Silvicultura número 50“.— “50 números de Silvicultura: una visió retrospectiva del bosc privat“.— “Evolució del sector forestal a Catalunya (1992-2006) “.— “Evolució de la planificació i la gestió forestal“.— “Evolució de la recerca forestal i la formació forestal en el període 1992-2006“.— “Evolució recent de l’organització administrativa i normativa forestal“.— “Principals articles publicats a la revista Silvicultura“.— “Enquesta: Partint de l’evolució d’aquests darrers 14 anys, quines perspectivescreieu que té, en un futur, el sector forestal a Catalunya?“

2.10 Forestal Catalana, SA

336 2. ACTIVITATS — 2.10 FORESTAL CATALANA, SA

Forestal Catalana, SA, és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya queté la modalitat de societat mercantil anònima. Es regeix per la Llei 4/1985, de 29de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, i pel Reial decret legislatiu1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de societatsanònimes i la resta de disposicions complementàries, i pels estatuts propis.

Forestal Catalana, SA, duu a terme una gamma variada d’actuacionsmediambientals, des de la gestió forestal, la construcció d’infraestructures, lesactuacions de conservació del medi natural i la producció i la comercialització de plantes destinades, principalment, des de la repoblació forestal fins a la gestióde recursos ramaders, aqüícoles i de fauna, i també duu a terme estudis i projectesrelacionats amb tot l’anterior.

Per assolir aquests objectius, Forestal Catalana, SA, disposa d’un equip humàtècnicament qualificat, d’un extens parc de maquinària, de transport forestal, i també de planters.

L’estructura i l’equip tècnic que la componen fan que Forestal Catalana, SA,presenti totes les característiques de servei públic de l’empresa pública, a més del’agilitat i la creativitat pròpies de l’empresa privada.

Forestal Catalana, SA, executa obres per encàrrec del Departament de MediAmbient i Habitatge (DMAH) i també d’altres departaments i serveis de laGeneralitat de Catalunya, com el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; el Departament d’Interior; l’Institut Català del Sòl; la Secretaria General deJoventut; els Ferrocarrils de la Generalitat, i l’Agència Catalana de l’Aigua, i tambéassumeix encàrrecs de consells comarcals i d’ajuntaments d’arreu de Catalunya.

Obres i mantenimentsLes activitats principals que ha dut a terme Forestal Catalana, SA, l’any 2006, per encàrrec dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, s’han desenvolupaten els àmbits següents:— Accions de repoblació forestal i treballs afins, treballs silvícoles a les forests,millora de pastures, treballs de prevenció d’incendis forestals i obres adreçades a la lluita contra l’erosió.— Actuacions sobre la xarxa viària forestal i d’altres accions de millora, de cura i d’aprofitament de forests.— Gestió i promoció de la fauna protegida i en perill d’extinció.— Construcció i manteniment d’infraestructures i d’edificis destinats a la gestiód’espais naturals o a la protecció i la recuperació de la fauna en perill d’extinció.— Tractaments fitosanitaris de masses forestals i de conreus agrícoles, i diversesobres i actuacions de condicionament i millora del medi rural.— La producció i la comercialització de plantes i llavors destinades, principalment,a la repoblació forestal i a la restauració del medi natural, procurant que la qualitatdel producte sigui òptima, i l’obtenció d’espècies en una varietat i una quantitatadequades a les necessitats públiques de reforestació.— Redacció d’estudis i de projectes en relació amb els punts indicats anteriorment.— Activitats en matèria de recerca i de desenvolupament, d’acord amb el quedisposa l’article 202 de la Llei de societats anònimes.

Situació actual de Forestal CatalanaDurant l’any 2006, la coordinació amb el DMAH ha estat molt operativa, ambreunions periòdiques amb els responsables de serveis i de seccions de la DireccióGeneral del Medi Natural. També hi ha hagut una relació molt fluida amb la

Obres

Situació actual

3372. ACTIVITATS — 2.10 FORESTAL CATALANA, SA

Direcció de Serveis i el Servei de Contractació del Departament, la qual cosa haagilitat els tràmits d’encàrrecs, la facturació i la recepció d’obres executades.

Ha estat un factor important en aquest fet la continuació de l’aplicació delconveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i Forestal Catalana, SA,signat entre el conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el consellerdelegat de Forestal Catalana, SA, després de l’aprovació del Govern de la Generalitatde Catalunya l’any 2005, per mitjà de l’aprovació del Pla econòmic financer (PEF).

D’acord amb aquest conveni, les relacions entre el DMAH i FC s’han establert endos grans blocs de funcions:a) La gestió de l’obra nova ajustada als procediments establerts a la Llei decontractes de l’estat.b) La gestió dels manteniments d’espais naturals, la fauna i d’altres programes queel DMAH consideri d’interès general.

Així, el DMAH va redactar la Programació econòmica i financera (PEF) del conjuntde les obres al principi de l’any 2006, amb una descripció de les obres que calrealitzar, el càlcul estimatiu de l’import de la licitació de les obres, la previsiód’execució i les partides pressupostàries corresponents.

Pel que fa al manteniment d’espais públics, de fauna i de planters i d’altresprogrames d’interès general, el DMAH va encarregar-ne la gestió directament aForestal Catalana.

Forestal Catalana, SA, es va encarregar de la redacció d’una part dels projectesd’obres inclosos al PEF, per la qual cosa va disposar d’una oficina de projectes dins del’empresa mateixa, estructurada amb enginyers forestals i amb tècnics especialistesforestals, els quals van redactar diversos projectes i van col·laborar amb els enginyersde la Direcció General del Medi Natural en la redacció d’altres projectes.

Encàrrecs d’execució d’obres i serveisEn el marc del Pla econòmic financer, el secretari general del Departament de MediAmbient i Habitatge ha aprovat 48 projectes, per un import de 8.911.083,27 €;s’han adjudicat 26 obres per valor de 3.040.916 € de pressupost de licitació, i s’hanexecutat tres obres per un valor de 78.889,51 €. A la taula següent, s’hi pot veurela distribució territorial de l’import aprovat.

Encàrrecs

PRESSUPOST D'ENCÀRRECS PER COMARQUES

COMARCA PRESSUPOST (EURO)

L’Alt Empordà 799.421,96

L’Alt Urgell 546.355,48

L’Alta Ribagorça 785.454,31

L’Anoia 622.256,59

El Bages – el Berguedà 450.632,23

El Baix Ebre 627.937,27

El Baix Empordà 143.428,09

El Berguedà 321.936,48

La Cerdanya 341.121,93

La Conca de Barberà 816.979,80

El Gironès – el Baix Empordà 303.678,80

El Maresme 197.478,86


El Montsià 123.789,21

La Noguera 120.239,15

Osona 318.384,67

El Pallars Jussà 229.508,99

El Pallars Sobirà 246.278,95

El Ripollès 331.415,75

La Selva 472.869,94

El Solsonès 339.998,48

La Terra Alta 186.434,12

El Vallès Oriental 395.428,02

La Val d’Aran 190.054,19

Total 8.911.083,27


A més a més, també s’han gestionat encàrrecs del Departament de Medi Ambient i Habitatge per un import de 8.944.115,83 €, d’entre els quals destaquen, pelpressupost d’inversió o per la importància, els següents:— Manteniment d’espais naturals: 2.864.681,69 €— Manteniment de centres de fauna: 1.559.329,96 €— Recuperació de fauna en perill d’extinció: 759.981,67 €— Tractaments fitosanitaris contra plagues forestals i agrícoles: processionària del pi, insectes perforadors, control de plagues: 173.543,37 €— Gestió forestal: redacció de projectes PEF, treballs silvícoles, regeneració de forests afectades per incendis, restauració hidrologicoforestal: 2.204.751,51 €— GEPIF. Gestió de personal pels treballs de prevenció d’incendis forestals:640.251,11 €— D’altres actuacions: grip aviària, planificació d’espais protegits: 741.576,52 €

PRESSUPOST D'ENCÀRRECS PER COMARQUES OBRES ANTERIORS AL PEF I SERVEIS


Maresme 7.092

Montsià 528.279

Noguera 9.773

Pallars Jussà 120.271

Pallars Sobirà 88.887

Priorat 628.182

Ripollès 70.237

Segrià 773.399

Solsonès 45.939

Terra Alta 20.795

Vallès Occidental 711.411

Vallès Oriental 27.997

Val d'Aran 1.645.983

No territorialitzable 9.107.401

Total 20.341.712

PRESSUPOST D'ENCÀRRECS PER COMARQUES PEF


Alt Camp 622.264

Alt Empordà 2.561.424

Alt Urgell 768.000

Alta Ribagorça 1.120.500

Bages 80.000

Baix Ebre 1.249.951

Baix Empordà 443.560

Berguedà 761.500

Cerdanya 300.000

Conca de Barberà 896.000

Garrotxa 317.831

Maresme 60.000

Montsià 97.487

Noguera 715.000


Osona 436.000

Pallars Jussà i Sobirà 500.000

allars Jussà 699.000

allars Sobirà 868.370

Priorat 1.162.060

Ripollès 300.000

Segrià 100.000

Selva 773.269

Solsonès 820.000

Terra Alta 181.500

Vallès Oriental 529.000

Val d'Aran 695.000

Total 17.057.716


Alt Camp 77.783

Alt Camp/Baix Penedès 548.257

Alt Empordà 426.513

Alt Urgell 440.957

Alta Ribagorça 142.018

Alta Ribagorça i Pallars Sobirà 43.086

Baix Camp 30.000

Bages 916.213

Baix Ebre 22.385

Baix Empordà 53.878

Barcelonès 30.724

Berguedà 2.359.552

Cerdanya 840.006

Conca de Barberà 437.422

Garrotxa 50.413

Gironès 136.859


Encàrrecs d’altres entitats i organismesCal destacar el Programa de conservació i neteja de lleres públiques, a càrrec del conveni realitzat amb l’Agència Catalana de l’Aigua per un import de2.121.576,48 €.

Convenis per a la gestió d’obres i treballsDurant l’any 2006, s’han signat els acords següents amb altres entitats relacionadesamb les tasques que fa Forestal Catalana, SA:— Conveni amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat per fer treballs durantaquest any i els anys següents amb un pressupost aproximat de 250.000 € anuals.— Convenis amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per altractament de diverses plagues agràries, per un import de 41.994,92 €.— Conveni de recerca i desenvolupament entre el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya CTFC+Geobrugg Ibérica+FC per al desenvolupament d’estructuresde retenció de sòlids a les xarxes fluvials de menor impacte ambiental i costeconòmic.

Cal destacar la col·laboració amb la Fundació Formació Professional Empresa de Reus per a la col·laboració amb els centres de formació professional de Reus,bàsicament amb l’IES d’Horticultura i Jardineria de Reus, els alumnes decapacitació forestal del qual fan pràctiques a les obres de Forestal Catalana,tutelades pels seus encarregats.

Durant l’exercici 2006, s’han incrementat notablement els encàrrecs del Servei de Protecció i Foment de Fauna de la Direcció General del Medi Natural en matèriade protecció de fauna protegida, cinegètica i piscícola.

D’entre els encàrrecs de gestió de fauna rebuts per Forestal Catalana, SA, endestaquen, per la importància, els següents:— Programa de conservació de la gavina corsa al delta de l’Ebre.— Manteniment dels centres de fauna de la Direcció General del Medi Natural aTorreferrussa, el Pont de Suert i els Aiguamolls de l’Empordà.— Manteniment del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (elSegrià).— Recollida de la fauna en perill d’extinció ferida per diverses circumstàncies:trets, atropellaments, línies elèctriques...— Reintroducció d’espècies extingides i seguiment d’espècies en perill d’extinció,com ara l’ós bru, el llop, el gat salvatge i la cabra hispànica...— Reproducció i conservació d’espècies amenaçades, com ara l’esparver cendrós, elxoriguer petit, etc.— Funcionament i repoblacions al centre piscícola del Pont de Suert (l’AltaRibagorça).— Vigilància de la grip aviària a Catalunya durant la temporada migratòria a latardor del 2006 i pel manteniment d’aquest programa.— Avaluació i mesures preventives dels punts negres d’atropellament d’animals ales carreteres.— Pagament de danys als ramaders ocasionats per espècies de la fauna protegida:l’ós i el llop.

Convenis signats o en preparació

Tasca Social deForestal Catalana, SA

Fauna


Tot això ha suposat la creació d’un equip especialitzat en aquest tipusd’actuacions a fi d’aconseguir-ne una gestió més eficaç, una simplificació delstràmits administratius i un servei millor a tot el territori, en col·laboració amb el Servei de Fauna del Departament.

La gestió dels centres de producció i de conservació vegetal de Forestal Catalana,SA, es realitza amb l’objectiu de produir i conservar material vegetal, de situar-se a l’inici de la cadena com a productor en origen i d’actuar com a banc d’espèciesvegetals amb garantia de selecció i procedència, en una quantitat i una qualitatsuficients per atendre les necessitats dels treballs de repoblació forestal i derestauració d’espais.

És a dir, els centres de producció vegetal de Forestal Catalana, SA,fonamentalment, pretenen:— Proporcionar un banc d’espècies vegetals pròpies dels nostres ecosistemes pergarantir l’execució de les obres de reforestació, restauració, ornamentació i milloradels espais públics i privats del nostre país.— Contribuir a la preservació de la diversitat genètica vegetal.

Per dur a terme aquests objectius, es va aprovar un Pla d’actuació que adoptava leslínies d’actuació següents:— Produir el material forestal de reforestació necessari per a l’execució de lapolítica de reforestació dictaminada pel Departament de Medi Ambient i, si escau,per a d’altres necessitats del país.— Disposar de planta adulta de diferents mides i edats, pròpia dels nostresecosistemes, per cobrir les necessitats de restauració i ornamentació delDepartament de Medi Ambient i, si escau, d’altres administracions o particulars.— Posar la capacitat productiva al servei dels diferents centres de recerca, millora i conservació dels recursos genètics vegetals.— Disposar de la capacitat de producció i actuació adequades per garantir laintervenció efectiva en la preservació de les espècies vegetals i dels diferentsecosistemes del nostre país.— Donar el suport necessari al sector privat de producció vegetal per optimitzar-nela posició al mercat.— Producció complementària de material forestal de producció i de plantaal·lòctona d’ornamentació com a recurs econòmic.

Centres de producció— Girona. Planter de Sant Feliu de Buixalleu— Tarragona. Planters de Sant Ramon i de la Pena— Lleida. Planters de la Conca, de Gerri i d’Escós— Barcelona. Planters de Torreferrussa i del Llobregat

Existències de plantaEn la línia iniciada d’adequar les existències de planta a les necessitats reals de l’empresa i de reducció de despeses, durant l’any 2006, s’ha procedit a unareducció dels peus totals existents.

Les existències als centres de producció i conservació vegetal de ForestalCatalana, el desembre del 2006, són d’1.198.753 peus.

Centres de Producció ide Conservació Vegetal


Planta de restauració i d’ornamentacióL’objectiu de disposar de plantes de qualitat, pròpies dels ecosistemes del nostrepaís, d’un diàmetre i d’una alçada adequats per afrontar les necessitats i elsrequeriments de restauració, ha comportat l’inici d’una roda de producció que, apartir de la planta excedentària de reforestació, permeti disposar, progressivament,de la planta necessària per a aquest objectiu.

Així, continua la plantació i l’engreix de planta en conreu extensiu, alguna de la qual ja s’ha posat a la venda. Passa el mateix pel que fa a la planta decontenidors, línia en la qual es comencen a donar els primers resultats comercials.

Programes de preservació de biodiversitat vegetal i de millora dels recursosgenèticsUna de les línies d’actuació que vertebra la nova proposta dels centres de producció i conservació vegetal de Forestal Catalana, per reforçar-ne nítidament el caràcter deservei públic, és la vocació d’intervenir, en col·laboració amb d’altres institucions i sectors implicats, en les actuacions de preservació i millora de les espècies vegetals i ecosistemes del nostre país, així com posar la disponibilitat productiva pròpia alservei dels projectes de recerca duts a terme pels diferents organismes del país.

En aquesta línia, durant el 2006, s’han dut a terme les actuacions següents:— Inauguració de l’Àrea d’interpretació dels espais naturals de les serresprepirinenques pallareses a l’antic planter d’Enseu de Gerri de la Sal.— Actuació del dia de l’arbre. Ordre d’ajuts als municipis per dur a terme lajornada de sensibilització ambiental: el dia de l’arbre.— Programa de conservació i multiplicació dels recursos fitogenètics fruiters pelque fa a les varietats tradicionals.— Treballs amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) derecerca, desenvolupament i transferència tecnològica per a la producció vegetaldestinada a aplicacions mediambientals al cap de l’arboricultura mediterrània,arboricultura d’espècies de creixement ràpid, genètica vegetal, tecnologia hortícolai producció dels vegetals.— Participació en jornades socials d’educació ambiental i sensibilitzacióorganitzades per entitats i ens locals.

Estalvi d’aiguaD’acord amb els nous preceptes d’estalvi d’aigua, durant l’any 2006, s’haprosseguit en l’adaptació els centres de producció a aquesta nova cultura del’aigua. Així, s’ha eliminat el reg a l’estesa de gran consum d’aigua i s’ha implantatel reg a goteig a tot el nou conreu.

Adequació de les instal·lacionsDurant l’any 2006, s’han dut a terme diverses actuacions de millora de lescondicions de treball als nostres centres de producció i conservació vegetal. Així,s’han adequat serveis sanitaris, vestidors i espais d’ús comú als planters de SantFeliu de Buixalleu, la Pobla de Lillet i Tremp.

2.11 Aigües Ter-Llobregat

344 2. ACTIVITATS — 2.11 AIGÜES TER-LLOBREGAT

Aigües Ter Llobregat (ATLL) és l’empresa pública, adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge, creada per a la gestió directa del servei públic d’abastamentd’aigua en alta a poblacions de l’àrea de Barcelona. En conseqüència, i dins de cadaexercici, els objectius empresarials s’articulen, necessàriament, a l’entorn d’aquestagestió.

El Consell d’Administració d’Aigües Ter Llobregat exerceix, de maneracol·legiada, l’autoritat superior de l’empresa.

Els seus 21 membres representen l’Administració de la Generalitat i les entitatslocals destinatàries del servei públic que presta l’empresa, com a titulars respectiusde les competències concurrents en matèria d’abastament d’aigua a poblacions enl’àmbit territorial al qual fa referència la Llei 4/1990 d’ordenació de l’abastamentd’aigua a l’àrea de Barcelona.

De conformitat amb els acords parlamentaris que van precedir l’establiment i l’organització d’aquest servei públic singular, per mitjà d’aquesta representació idel règim d’adopció dels acords establerts en els estatuts de l’empresa, les entitatslocals participen de manera directa i efectiva en totes les decisions sobre laprestació del servei que els afecten.

La representació de la Generalitat està integrada per onze membres: quatre de designats a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge; cinc més deproposats, respectivament, pels departaments de Governació i AdministracionsPúbliques, Salut, Treball i Indústria, Comerç, Turisme i Consum, i Agricultura,Ramaderia i Pesca, el gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua i el president d’ATLL.

La representació de les administracions locals està integrada per cincrepresentants de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament deResidus (EMSHTR) i, cinc més, un per a cada una de les entitats locals municipals o supramunicipals que representen els municipis subministrats.

3452. ACTIVITATS — 2.11 AIGÜES TER-LLOBREGAT

El volum total subministrat per la xarxa regional ha estat de 312 hm3, una xifra una mica inferior a la de l’any passat. D’aquests, n’hi ha uns 230 hm3 que els hasubministrat l’ATLL. En relació amb l’any 2005, hi ha hagut un descens en el volumd’aigua subministrada per la xarxa ATLL, que ha passat de 259 hm3 a 230 hm3.

Per zones d’abastament, els consums han estat els següents:— El Vallès Oriental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22,2 hm3

— El Vallès Occidental. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25,0 hm3

— El Maresme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22,4 hm3

— El Baix Llobregat i l’Anoia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11,1 hm3

— L’Alt Penedès i el Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12,4 hm3

— EMSHTR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135,4 hm3

A continuació, es detallen els cabals subministrats l’any 2006 als diferentsmunicipis de la xarxa regional d’ATLL.

Informe d’explotació

CABALS SUMINISTRATS PER ATLL DURANT L’ANY 2006

MUNICIPI / COMARCA m3 / any

VALLÈS ORIENTAL

Bigues i Riells 85.213

Canovelles 1.213.188

Cardedeu 1.254.297

Granollers 5.127.524

Ametlla del Vallès, l’ 903.869

Garriga, la 1.010.809

Llagosta, la 74.483

Roca del Vallès, la 839.408

Franqueses del Vallès, les 1.426.436

Lliçà d’Amunt 1.096.006

Lliçà de Vall 533.551

Llinars del Vallès 190.716

Martorelles 590.454

Mollet del Vallès 3.039.216

Montmeló 700.346

Montornès del Vallès 1.190.748

Parets del Vallès 1.168.355

Sant Antoni de Vilamajor 317.409

Sant Fost de Campsentelles 697.783

Sta. Maria de Martorelles 50.463

Sta. Eulàlia de Ronçana 35.046

Vilanova del Vallès 354.622

Vallromanes 303.515

Total Vallès Oriental 22.203.457

VALLÈS OCCIDENTAL

Les Fonts de Terrassa 292.892

Caldes de Montbui 365.406

Palau-solità i Plegamans 1.776.704

Polinyà 556.999

Rubí 3.589.090

Sabadell 11.835.629

Sant Quirze del Vallès 1.536.422


Sta. Perpètua de Mogoda 2.735.198

Sentmenat 296.225

Terrassa 2.029.019

Total Vallès Occidental 25.013.584

MARESME

Alella 894.682

Argentona 1.170.504

Cabrera de Mar 864.431

Cabrils 952.537

Caldes d’Estrac 312.808

568.016

Dosrius (poble) 670.442

Masnou, el 2.125.846

Mataró 6.878.608

Òrrius 51.766

Premià de Dalt 865.949

Premià de Mar 1.947.532

St. Andreu de Llavaneres 1.429.117

St. Vicenç de Montalt 1.100.164

Teià 587.093

Vilassar de Dalt 819.568

Vilassar de Mar 1.220.930

Total Maresme 22.459.993

ENS METROPOLITÀ DE SERVEIS HIDRÀULICS

Barberà del Vallès 2.700.722

Barcelona, Societat General d’Aigües

de Barcelona (SGAB) 100.984.375

Barcelona (SGAB) Fonsant 9.391.319

Castellbisbal 2.265.556

Corbera de Llobregat 1.475.443

Molins de Rei 386.729

Pallejà 868.601

Papiol, el 447.326


Durant l’any 2006, l’ATLL ha continuat els treballs de renovació i de millora de laseva xarxa, ha projectat i ha construït noves infraestructures, ha dut a terme lareposició de les instal·lacions que s’havien d’actualitzar i ha modernitzat les xarxesi les estacions de tractament d’aigua potable.

Les obres més rellevants acabades durant el 2006

Abastament a Caldes de Montbui, Sentmenat, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i RiellsAquesta obra permet la integració al sistema Ter Llobregat dels municipisesmentats més amunt. L’abast de l’actuació inclou: ramal comú de 2.800 m i 500mm de diàmetre des de l’actual artèria que abasta Palau-solità i Plegamans fins a lanova estació de bombament; nova estació de bombament; ramal de Sentmenat de5.386 m de longitud i 350 mm de diàmetre; ramal de Caldes de Montbui, de 3.496m de longitud i 350 mm de diàmetre i nou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat; ramalcomú de Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells de 7.208 m i 350 mm dediàmetre, i nou dipòsit de 5.000 m3 de capacitat.

L’import de la liquidació és de 8.531.011,09 €.Les obres es van acabar el mes de juliol de 2006.En data 20 d’octubre de 2003, es va signar un conveni de cooperació amb els

ajuntaments.

Obres i inversions


Prat de Llobregat, el 1.507.110

Ripollet 2.421.239

Sant Cugat del Vallès 11.044.725

Tiana 592.657

St. Vicenç dels Horts 1.338.615

Total EMSHTR 135.424.417

BAIX LLOBREGAT I L’ANOIA

Abrera 341.852

Cervelló 963.917

Collbató 386.662

Esparreguera 575.312

Hostalets de Pierola, els 179.639

Palma de Cervelló, la 229.994

Martorell 3.231.105

Masquefa 815.214

Piera 745.618

St. Esteve Sesrovires 1.070.514

St. Andreu de la Barca 2.589.126

Total Baix Llobregat i l’Anoia 11.128.953

PENEDÈS-GARRAF

La Granada del Penedès 107.544

Sitges 2.137.292

St. Pere de Ribes 2.228.777

St. Cugat Sesgarrigues 85.300

St. Sadurní d’Anoia 186.765


Sta. Fe del Penedès 26.295

Vilafranca del Penedès 2.836.080

Vilanova i la Geltrú 3.552.132

Pla del Penedès, el 43.321

Olèrdola 278.071

Olivella 49.916

Sant Llorenç d’Hortons 159.961

Avinyonet del Penedès 118.184

Canyelles 613.156

Puigdàlber 26.659

Total Garraf 12.449.453

Breda 177.230

St. Pere de Vilamajor 319.940

Sta. Coloma de Farners

Sant Celoni 491.370

Sta. Maria de Palautordera 114.073

Total 1.102.613

TOTAL ATLL 229.782.470

SGAB (St. Joan Despi) 82.646.190

Terrassa (MPT)

TOTAL X. REGIONAL 312.428.660


Artèria planta del Ter Trinitat. Fase 1 tram 2Tram de 3.272 m, continuació de la fase 1, tram 1, fins a l’artèria que subministraaigua als dipòsits de Granollers. S’han redimensionat l’obra i la canonada, que té2,2 metres de diàmetre.

L’import d’adjudicació va ser de 25.605.782,54 € i s’ha liquidat per15.531.375,59 €.

Les obres es van acabar el mes de desembre de 2006.Obres assumides al 100% per l’ATLL.

Artèria Planta del Ter Trinitat. Tram 3Aquesta conducció forma part de la nova artèria de connexió entre la Planta delTer i l’Estació Distribuïdora de la Trinitat. Aquest tram, de 4.980 metres, discorrepel marge esquerre del riu Besòs, té l’origen al punt on conflueixen la riera deMogent i el Congost i, el final, a l’alçada de la riera de Caldes, on connecta amb el tram d’artèria existent. El diàmetre de la canonada és de 2,2 m. Aquesta artèriaserveix per donar alternativa a l’aqüeducte actual i poder-lo reparar.

El pressupost de la liquidació és de 14.737.645,40 €.Les obres es van acabar el mes de novembre de 2006.Obres assumides al 100% per l’ATLL.

Dipòsit de 5.000 m3 per a Cabrils i Vilassar de Dalt (TM de Vilassar de Dalt)Aquesta actuació forma part del conveni que es va signar, en data 11 de maig de 1999,entre l’ATLL, el Consell Comarcal del Maresme i 16 ajuntaments d’aquesta comarca.

L’import de la liquidació és de 746.842,76 €.Les obres es van acabar el mes de juny de 2006.

Ramal de VallromanesL’objectiu d’aquesta actuació és millorar el subministrament en alta d’aigua

al municipi de Vallromanes. Les obres consisteixen en una nova connexió amb laderivació C del Ter, a l’alçada de Vilanova del Vallès, una canonada d’aspiració de1.370 m de longitud i 250 mm de diàmetre, una estació de bombament i unacanonada d’impulsió de 3.400 m de longitud i de 200 mm de diàmetre.

L’import de la liquidació de les obres és de 1.140.592,97 €.Les obres es van acabar el mes de juny de 2006.L’Ajuntament de Vallromanes i l’ATLL van signar un conveni de col·laboració

el passat 10 de novembre de 2004.

Canonada d’impulsió des de la nova estació de bombament de GranollersCanonada que impulsa l’aigua des de la nova estació de bombament de

Granollers, situada al terme municipal de la Roca del Vallès, fins als dipòsits de Granollers.

El pressupost de liquidació és de 2.174.409,57 €.Les obres es van acabar el mes de maig de 2006.Obres assumides al 100% per l’ATLL.

Dipòsit al turó de les Tres Creus i connexió amb la presa C (TM de Montmelói Montornès del Vallès)Les obres consisteixen en una connexió amb el ramal C de la xarxa d’ATLL, unaestació de bombament, una canonada d’impulsió i un nou dipòsit de 6.000 m3.

L’import de liquidació és de 1.658.834,46 €.Les obres es van finalitzar el mes de maig de 2006.El 2 de desembre de 2004 es va signar un conveni entre l’ATLL i els ajuntaments.


Ramal i dipòsit de DosriusAquesta actuació forma part del conveni que es va signar, en data 11 de maig de1999, entre l’ATLL, el Consell Comarcal del Maresme i 16 municipis d’aquestacomarca. Consisteix en un ramal de 2,4 km de longitud i 315 mm de diàmetre i unnou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat.

L’import de la liquidació és de 969.844,26 €.Les obres es van acabar el mes de novembre de 2006.

Millora de la línia d’impulsió Abrera – Cota 250. ArquetesConstrucció d’una arqueta de seccionament a l’artèria de 1.250 mm de diàmetreque uneix la planta de tractament del Llobregat i el dipòsit de cota 250 de SantQuirze del Vallès i la renovació de les ventoses.

L’import de la liquidació és de 209.780,22 €.L’obra es va acabar el mes d’abril de 2006.Obres assumides al 100% per l’ATLL.

Substitució del ramal de Cabrera de MarL’entrada en servei de la millora de la xarxa regional de distribució d’aigua a lacomarca del Maresme fa possible eliminar l’estació de bombament que hi haactualment al costat del dipòsit d’ATLL de Vilassar de Mar. Per fer-ho, s’hasubstituït la canonada existent per una de major timbratge capaç de suportar lapressió del dipòsit de can Collet. Es tracta d’un ramal de 2,5 km de longitud.

El pressupost de la liquidació és de 233.297,30 €.Les obres es van acabar el mes de març de 2006.Obres assumides al 100% per l’ATLL.

Nou ramal de Premià de DaltL’entrada en servei de la millora de la xarxa regional de distribució d’aigua a lacomarca del Maresme fa possible eliminar l’estació de bombament per a Premià deDalt que hi ha actualment. Per fer-ho, s’ha instal·lat una nova canonada de 1.423metres i 250 mm de diàmetre entre el dipòsit de can Verboom i el dipòsit existentde Premià de Dalt.

El pressupost de la liquidació és de 280.092,56 €.Les obres es van acabar el mes de juny de 2006.Obres assumides al 100% per l’ATLL.

Ramal de Santa Perpètua de MogodaConsisteix en un nou ramal des de l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes fins alnou dipòsit que s’ha de construir. L’Ajuntament ha avançat l’execució d’un tramdel ramal.

La liquidació és de 119.780,90 €.Les obres es van acabar el mes de juliol de 2006.L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i l’ATLL van signar un conveni

de col·laboració el 24 d’octubre de 2005.

Les obres iniciades durant el 2006 i les que estan en construcció

Ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’AbreraAquesta actuació consisteix a augmentar la capacitat de tractament de la planta del Llobregat fins a 4 m3/s i a instal·lar-hi un sistema d’electrodiàlisi reversible perproduir 200.000 m3/dia.


El pressupost de l’obra és de 57.662.037,34 €.Les obres es van iniciar el mes de juliol de 2006.Es preveu un finançament, aproximadament, de 48 milions d’euros a càrrec

dels Fons de Cohesió. La resta serà assumit per l’ATLL.

Dipòsit de Santa Perpètua de MogodaNou dipòsit de 5.000 m3 situat a les proximitats del polígon industrial del margeesquerre de la riera de Caldes.

L’obra s’ha adjudicat per 485.050,26 €.Les obres van començar el mes de setembre de 2006.El 24 d’octubre de 2005 es va signar un conveni entre l’Ajuntament i l’ATLL.

Ramal de can Xec (TM de Montornès del Vallès)Consisteix en un ramal que uneix la derivació C amb el dipòsit existent de can Xecde Montornès del Vallès.

El pressupost de l’obra s’ha adjudicat per 422.908,12 €.Les obres es van iniciar el mes d’octubre de 2006.El 29 de juliol de 2005 es va signar un conveni entre l’Ajuntament i l’ATLL.

Abastament al Bruc i als Hostalets de PierolaAquesta obra permet la integració al sistema Ter Llobregat dels municipis del Bruc iels Hostalets de Pierola. Consisteix en una estació de bombament per a un cabalaproximat de 20 l/s; una canonada d’impulsió de 200 mm de diàmetre i 2.350 mde longitud, i un nou dipòsit de capçalera de 1.000 m3 de capacitat.

El pressupost d’adjudicació de l’obra és de 846.591,59 €Les obres van començar el mes de novembre de 2006.El 13 de febrer del 2002 es va signar un conveni entre l’Ajuntament del Bruc,

l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’ATLL.

Dipòsit Rubí-1 i dipòsit Rubí-2Aquesta actuació inclou dues obres:a) Dipòsit de 3.000 m3, tram de connexió amb la conducció general de 1.250 mmde diàmetre que uneix la planta potabilitzadora del Llobregat (Abrera) i el dipòsitde cota 250 de Sant Quirze del Vallès.b) Dipòsit de 12.000 m3, tram de connexió amb la conducció general de 1.250 mmde diàmetre.

L’import pel qual s’ha adjudicat l’obra del dipòsit a) és de 670.195,16 €i pel dipòsit b) és de 1.870.958,94 €.

Les obres de tots dos dipòsits es van iniciar el mes de desembre de 2006.El 27 de gener del 2001 es va signar un conveni entre l’Ajuntament i l’ATLL.

Millora de l’abastament a TianaPer a la millora de les instal·lacions de la xarxa bàsica i l’abastament en alta a la població de Tiana, es preveu:a) la substitució de la canonada actual, de 250 mm de diàmetre, per una de 500 mmdes de l’aqüeducte de diàmetre 3.000;b) el trasllat del bombament i dels equips de mesura actuals a un edifici de novaconstrucció;c) construcció d’una canonada d’impulsió de 1.245 m de longitud i 300 mm dediàmetre, entre el bombament i el nou dipòsit;

L’import d’adjudicació de les obres és de 1.133.271,89 €;Les obres es van iniciar el mes de desembre de 2006.


Reparació del dipòsit de MasquefaActuacions per resoldre els assentaments que s’han produït al dipòsit de capçalerade l’artèria Penedès-Garraf situat a Masquefa. En concret, s’ha realitzat una millorade la cimentació de dues cantonades del dipòsit per mitjà de la tècnica d’injeccióarmada amb tub maneguet.

Aquesta actuació es va adjudicar per un import de 297.822,15 €.Les obres es van iniciar el mes de setembre de 2006.Obres assumides al 100% per l’ATLL.

Actuacions amb Fons de Cohesió europeusEn data 18 de juny de 2004, el Govern central va aprovar el Reial decret llei2/2004, de 18 de juny, pel qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Plahidrològic nacional. A l’annex IV del RDL 2/2004 s’hi inclouen, sota ladenominació “d’actuacions prioritàries i urgents” tot un seguit d’obres:— Dessalinitzadora del Llobregat (238 M€). Instal·lació per subministrar 60 hm3

d’aigua potable a l’any.— Ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera (BaixLlobregat) (65 M€). Ampliació de la capacitat de tractament a 4 m3/s i instal·laciód’un sistema d’electrodiàlisi reversible que permet una millora notable de laqualitat de l’aigua.— Prolongació de la conducció Abrera/Fontsanta fins al Prat de Llobregat (BaixLlobregat) (29 M€). Aquesta obra inclou una conducció entre el dipòsit de laFontsanta i el Prat de Llobregat i dues petites instal·lacions d’osmosi inversa quepermeten l’aprofitament de l’aqüífer profund del delta del Llobregat.— Complementació de la connexió entre les estacions de tractament d’aiguapotable (ETAP) d’Abrera i de Cardedeu. Tram Fontsanta – Trinitat (153 M€). Estracta d’una estació de bombament situada al costat dels dipòsits de la Fontsanta id’una artèria de 15 km que ha d’unir les estacions distribuïdores de la Fontsanta ide la Trinitat. Aquesta conducció se situarà en un tram de 12 km dins d’un túnelque s’ha de construir sota la serra de Collserola. Aquesta obra té una granimportància estratègica, ja que permetrà portar aigua des de la zona subministradapel Llobregat i la nova dessalinitzadora cap a la zona Ter i viceversa.— Interconnexió de les xarxes d’abastament del Maresme nord i l’ATLL (Maresme)(46 M€). Aquesta actuació consisteix en la substitució de la xarxa de distribució enalta del Maresme nord que es troba en molt mal estat i la connexió amb la xarxad’ATLL.

Durant l’any 2006, s’han redactat els projectes constructius i s’ha avançat enla tramitació administrativa. A més, s’han pogut licitar la major part de les obres.

Projectes que s’han redactat el 2006

Nou dipòsit de CardedeuCanonada de 300 mm de diàmetre i 1.800 m de longitud i nou dipòsit de 5.000m3 de capacitat a la cota 260.

El pressupost de l’obra és de 1.341.126,85 €.

Ramal Granollers – la TorretaAquest projecte permet abastar nous creixements de la Roca del Vallès. Es tractad’un nou ramal entre els dipòsits de Granollers, situat a l’indret de Torre Pinós, i elde la Torreta (TM de la Roca del Vallès). El ramal té una longitud de 1.100 metres.

L’import de l’actuació és de 496.165,32 €.


Estació de bombament i nou ramal de Sant Fost de CampsentellesAbastament a Sant Fost de Campsentelles des de la nova artèria planta del Ter -estació distribuïdora de la Trinitat. Aquesta actuació inclou un bombament i unacanonada d’impulsió.

L’import de l’obra és de 473.303,82 €.

Nou ramal de les Carpes (TM d’Abrera)Nou ramal entre el dipòsit de can Vilalba i el dipòsit existent de les Carpes. Ambaquesta actuació, s’elimina la presa directa que hi ha a la canonada 1.250. Incloula substitució de les bombes de l’estació de bombament existent; la substitució dela canonada de fibrociment existent a la impulsió fins al dipòsit de can Vilalba peruna canonada de fosa de 250 mm de diàmetre i 2.033 m de longitud i una novaconducció entre can Vilalba i Santa Maria de Vilalba de polietilè de 250 mm dediàmetre i 1.643 m de longitud.

L’import de l’obra és de 881.957,00 €.

Substitució de l’artèria Premià de Mar - AlellaCanonada d’acer de 500 mm de diàmetre i 6,63 km de longitud entre Premià deMar i Alella que permetrà l’abastament als municipis del Masnou, Alella, Teià,Tiana i Montgat des del dipòsit de can Collet. Aquesta actuació és necessària perpoder reparar l’aqüeducte Planta del Ter - Estació Distribuïdora de la Trinitat.

L’import de l’actuació és de 3.728.877,30 €.

Nova artèria Alella - TianaCanonada de polietilè entre Alella i Tiana de 4 km de longitud i 315 mm dediàmetre que permetrà l’abastament als municipis del Masnou, Alella, Teià, Tiana i Montgat des del dipòsit de can Collet. Aquesta actuació és necessària per poderreparar l’aqüeducte Planta del Ter - Estació Distribuïdora de la Trinitat. Tambés’inclou un nou ramal fins al dipòsit de Montgat de 660 m i 355 mm de diàmetre.

El pressupost de l’actuació és de 1.778.653,70 €.

ConvenisDurant l’exercici 2006, s’han signat els convenis següents:

DATA DE

SIGNATURA PARTS SIGNANTS OBJECTE

16.03.2006 Cànoves i Samalús Conveni d’infraestructures. Conveni específic

16.03.2006 Llinars del Vallès Conveni d’infraestructures. Addenda al conveni específic

29.03.2006 Tiana Conveni d’Infraestructures entre Tiana i EMSHTR

29.03.2006 EMSHTR Conveni d’infraestructures entre Tiana i EMSHTR

03.04.2006 Cerdanyola del Vallès Conveni d’infraestructures. Cerdanyola i EMSHTR -

Centre Direccional

03.04.2006 EMSHTR Conveni d’infraestructures. Cerdanyola i EMSHTR -

Centre Direccional

03.04.2006 Centre Direccional de Conveni d’infraestructures. Cerdanyola i EMSHTR -

Cerdanyola del Vallès Centre Direccional

14.06.2006 Prat de Llobregat, el Conveni de cooperació per a la redacció del projecte

Edifici el Semàfor

14.06.2006 EMSHTR Conveni d’infraestructures Bunyola - El Prat de Llobregat

05.07.2006 Roca del Vallès, la Conveni d’infraestructures (can Messeguer)

19.07.2006 Prat de Llobregat, el Conveni de cooperació per al finançament de les obres

al municipi del Prat de Llobregat


19.07.2006 EMSHTR Conveni de cooperació per al finançament de les obres


19.07.2006 Aigües del Prat Conveni de cooperació per al finançament de les obres


17.10.2006 Bruc, el Conveni de cooperació per a l’ampliació de la xarxa regional

al municipi del Bruc i la millora de les instal·lacions

d’abastament d’aigua en alta al municipi dels Hostalets

de Pierola

17.10.2006 Hostalets de Pierola, els Conveni de cooperació per a l’ampliació de la xarxa regional



de Pierola

17.10.2006 Bruc, el Conveni de cooperació per a l’ampliació de la xarxa regional



de Pierola

03.11.2006 Gelida Conveni d’infraestructures

03.11.2006 Castellví de Rosanes Conveni d’infraestructures

03.11.2006 Sant Llorenç d’Hortons Conveni d’infraestructures

03.11.2006 Agència Catalana de l’Aigua Conveni d’infraestructures Gelida, Castellví Rosanes

i St. Llorenç d’Hortons

10.11.2006 EMSHTR Conveni de col·laboració entre l’EMSHTR, l’ACA, l’ATLL

i la Societat General d’Aigües de Barcelona

10.11.2006 Societat General d’Aigües Conveni de col·laboració entre l’EMSHTR, l’ACA, l’ATLL

de Barcelona i la Societat General d’Aigües de Barcelona

10.11.2006 Agència Catalana de l’Aigua Conveni de col·laboració entre l’EMSHTR, l’ACA, l’ATLL

i la Societat General d’Aigües de Barcelona

21.12.2006 Olèrdola Conveni mixt entre l’ATLL i l’Agència Catalana de l’Aigua

per al finançament parcial de les obres d’abastament

21.12.2006 Subirats Conveni mixt entre l’ATLL i l’Agència Catalana de l’Aigua


21.12.2006 Vilobí del Penedès Conveni mixt entre l’ATLL i l’Agència Catalana de l’Aigua


21.12.2006 Mancomunitat Intermunicipal Conveni mixt entre l’ATLL i l’Agència Catalana

Penedès-Garraf de l’Aigua per al finançament parcial de les obres

d’abastament

21.12.2006 Agència Catalana de l’Aigua Conveni mixt entre l’ATLL i l’Agència Catalana de l’Aigua


12.01.2007 Consorci Parc de Collserola Obres Fontsanta Trinitat TM Sant Just

22.01.2007 Esparreguera Conveni d’abastament

2.12 Servei Meteorològic

de Catalunya

354 2. ACTIVITATS — 2.12 SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va crear el ServeiMeteorològic de Catalunya (SMC) com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge.

La finalitat d’aquesta Llei és assegurar la prestació d’un servei públic dequalitat en matèria de meteorologia que satisfaci les necessitats d’informaciómeteorològica i climàtica de la societat, com a element bàsic de suport,d’assessorament i d’informació en aquesta matèria en l’àmbit de la Generalitat.

En aquest sentit, el servei d’informació i d’assessorament meteorològic esconsidera un servei públic.

La Llei de meteorologia queda desplegada pel Decret 172/2002, d’11 de juny,d’aprovació dels Estatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, que vol assolir elsobjectius fixats a la llei, i pel Decret 255/2003, de 8 d’octubre, pel qual s’aprova eltraspàs al Servei Meteorològic de Catalunya de les instal·lacions meteorològiquesvinculades a la funció de predicció d’allaus.

D’acord amb l’article 2 del Decret 172/2002, d’11 de juny, d’aprovació dels Estatutsdel Servei Meteorològic de Catalunya, el servei esmentat porta a terme les funcionssegüents:— Assistir les administracions i les institucions que necessiten informaciómeteorològica i climàtica i col·laborar-hi.— Establir col·laboracions, si escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat i ambla resta d’institucions autonòmiques, estatals, europees i internacionals quecompleixen funcions meteorològiques.— Gestionar i mantenir la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC).— Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipamentsmeteorològics.— Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologiadel Departament de Medi Ambient i Habitatge.— Mantenir la base de dades meteorològiques de Catalunya.— Participar en l’elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya.— Programar, implantar i gestionar un sistema de prediccions i de seguiment de fenòmens meteorològics, i fer-ne l’explotació i la difusió en l’àmbit territorialde Catalunya.— Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de risc,coordinadament amb el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT).— Prestar, permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc,assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucionscompetents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquestscasos, si escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat.— Promoure activitats de recerca en matèria de meteorologia i de climatologia.— Realitzar estudis per millorar el coneixement del clima i de la meteorologia de Catalunya.— Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionatsamb l’estudi del clima i del canvi climàtic.— Assessorar i assistir les administracions públiques competents en matèria devigilància i de predicció de fenòmens i d’episodis de contaminació atmosfèrica, i col·laborar-hi.— Analitzar i vigilar les característiques de la columna d’ozó a Catalunya ambrelació a l’evolució de l’ozó estratosfèric, i informar-ne la població.

Funcions

3552. ACTIVITATS — 2.12 SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

— Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya, i participar i col·laborar en lesrecerques sobre aquesta matèria que duen a terme diversos grups a Catalunya.

Traspassos Institut Nacional de Meteorologia (INM)Han continuat els treballs de la Comissió Mixta del Conveni de col·laboració,signat en data 23 de març de 2002, entre el Ministeri de Medi Ambient i laGeneralitat de Catalunya en matèria de meteorologia i climatologia, a fi d’avançaren la materialització dels objectius del Conveni.

Xarxa de radars meteorològics de CatalunyaS’han iniciat les obres de construcció del radar de Tivissa, que completarà eldesplegament de la xarxa de radars de Catalunya, constituïda per quatre radars, el de Tivissa, més els tres que ja són operatius de Vallirana, el de Puig d’Arques i el de la Panadella.

Xarxa de Detecció de Descàrregues ElèctriquesS’ha adquirit una nova unitat de detecció de descàrregues elèctriques que entraràen funcionament al llarg del 2007 i que, juntament amb els 3 detectors jaoperatius (Begues, Castellnou de Seana i Muntanyola), completarà el desplegamentde la XDDE, i en permetrà millorar les prestacions pel que fa a percentatge detemps de funcionament i de millora en la previsió de les dades obtingudes.

Vigilància meteorològicaS’han desenvolupat eines i mecanismes de vigilància meteorològica a fi de millorarla informació i el suport que es dóna a la Direcció General d’Emergències enmatèria de situacions meteorològiques de risc. S’ha adquirit una unitat de recepciódel satèl·lit Meteosat de segona generació que dóna moltes més prestacions quel’equipament anterior.

Racionalització de la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiquesAl llarg de l’any 2006, s’han dut a terme diverses actuacions a les estacionsmeteorològiques automàtiques (a partir d’ara, EMA) de la Xarxa d’EquipamentsMeteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC).

Aquestes actuacions es poden resumir en les línies següents:— S’han desmantellat les EMA situades als municipis de Montmeló (el VallèsOriental) i de Torres de Segre (el Segrià), atès que, en tots dos casos, presentavendiverses mancances importants per la presència d’obstacles pròxims.— S’han adequat algunes EMA a les normatives referents a la seva instal·lació, i s’han substituït les cabines d’EMA connectades via ràdio digital per armarisd’intempèrie que simplifiquen totes les tasques de manteniment dels equipamentsi no representen cap obstacle, com sí que en representaven les cabines. Aquestaactuació s’ha dut a terme a les EMA de Portbou (l’Alt Empordà), Banyoles (el Pla de l’Estany), la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà), Tàrrega (l’Urgell), Castellnoude Seana (el Pla d’Urgell), Vilanova de Meià (la Noguera), Òdena (l’Anoia) i SantSalvador de Guardiola (el Bages).— A totes les EMA esmentades en el punt anterior, l’adequació ha consistit tambéen la instal·lació de garites de fusta per protegir els censors de mesura de latemperatura i la humitat relativa de l’aire, llevat del cas de Sant Salvador deGuardiola, on s’hi havia instal·lat la garita l’any 2004.

Objectius principalsde 2006


— Pel que fa als nous equipaments, el SMC ha incorporat a la XEMEC les novesEMA d’Artés (el Bages), de Sant Sadurní d’Anoia (l’Alt Penedès) i de Baldomar (la Noguera), en coordinació amb el Departament d’Agricultura, Alimentació iAcció Rural. També s’ha posat en marxa una nova EMA a Camarasa (la Noguera),d’especial interès per a la Direcció General del Medi Natural i una altra a Alguaire(el Segrià), en col·laboració amb la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes.En darrer lloc, també s’han instal·lat noves EMA a Cunit (el Baix Penedès), a Barcelona-Zoo i a Barcelona-Raval (el Barcelonès), i a Falset (el Priorat).— En relació amb el punt anterior, cal esmentar que, en els casos d’Alguaire, de Cunit, i de les dues EMA de Barcelona i de Falset, els censors de temperatura de l’aire i de la humitat relativa s’han posat dins de garites de fusta.

Millora de la difusió de la informacióS’ha renovat la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya.El web presenta quatre novetats importants:— La possibilitat de fer consultes de dades meteorològiques en temps real, d’unamanera molt més àgil i senzilla que abans. Aquesta consulta es pot fer de lamateixa manera per a totes les estacions meteorològiques gestionades pel SMC. A més, presenta l’opció d’una visualització geogràfica, molt útil per saber ladistribució del valor de les variables meteorològiques al territori.— La inclusió d’un mapa resum dels avisos de Situació Meteorològica de Risc(SMR) per al mateix dia i per a l’endemà, seguint un codi de colors senzill (verd,groc, taronja i vermell), amb un significat homogeni per a tots els països europeus.— Un apartat específic sobre el SMC, on se n’explica l’estructura, el funcionament,l’organigrama, la imatge corporativa, les estadístiques d’accessos al web, etc.— La traducció al castellà i a l’anglès de les informacions estàtiques.

— S’ha publicat un opuscle informatiu del Servei Meteorològic de Catalunya encatalà i en anglès.— S’ha fet un pòster divulgatiu sobre el “Tall vertical de l’atmosfera”.— Butlletí semestral de la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics(XIOM):— S’han elaborat dues publicacions semestrals amb el recull i l’anàlisi estadísticade les dades oceanogràfiques procedents de la XIOM.

— Adquisició d’un censor Vaisala LS-8000 per a l’actualització de la Xarxa deDescàrregues Elèctriques per un import de 82.443 €.— Obra civil i instal·lació de quatre estacions meteorològiques automàtiques aConstantí, Amposta, Caldes de Montbui i Cabrils, per un import de 37.976 €.— Realització de les obres de l’edifici del radar meteorològic que s’instal·larà a laMiranda de la serra de Llaberia, al municipi de Tivissa. L’import de les obres va serde 522.993 €.— Adquisició de peces de recanvi per a la xarxa de radars de Catalunya per unimport de 479.996 €.— Adquisició de peces de recanvi per a la xarxa d’Estacions MeteorològiquesAutomàtiques (EMA) per un import de 133.359 €.— Adquisició d’un projector i d’una pantalla per a la sala de predicció i vigilànciaper un import de 19.220 €.— Adquisició i instal·lació de vuit armaris intempèrie per a la xarxa d’estacionsmeteorològiques automàtiques (EMA) per un import de 50.308 €.

Publicacions

Inversions


— Subministrament de quinze gàbies meteorològiques per a la xarxa d’estacionsmeteorològiques automàtiques (EMA) per un import de 18.000 €.— Adquisició d’un vehicle mixt de càrrega i de transport Citroën Berlingo per unimport de 14.300 €.— Adquisició d’equips i de material destinats a les EMA per un import de 184.000 €.

CONVENIS I ACORDS DE COL·LABORACIÓ

DATA DE SIGNATURA DESCRIPCIÓ IMPORT (€)

01.05.2006 Conveni entre el SMC i el Centre Internacional d’Investigació dels

Recursos Costaners (CIIRC) per al manteniment i el desenvolupament

de la predicció d’onatge a Catalunya 43.500

02.01.2006 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per a l’obtenció

integral i l’estudi posterior de les dades obtingudes pels equips de

radiosondatge atmosfèric i de mesurament de la radiació solar

espectral propietat del SMC 15.000

01.03.2006 Conveni entre el SMC, la Universitat Politècnica de Catalunya i

Dena Desarrollos, SL, per a la realització d’una campanya de

seguiment de tempestes 20.000

01.07.2006 Conveni entre el SMC i la Universitat Politècnica de Catalunya per a la

millora de l’eina de previsió hidrometeorològica integrada (EHIMI) 129.300

15.05.2006 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per a la realització

de la campanya de previsió dels nivells d’ozó troposfèric 45.990

03.07.2005 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per impartir un

màster de climatologia aplicada 6.000

02.01.2006 Conveni entre el SMC i la Federació d’Entitats Excursionistes

de Catalunya per a l’enviament del pronòstic a refugis d’alta muntanya 0

29.12.2006 Addenda entre el SMC i el DMAH i la Direcció General del Medi Natural

per al manteniment de les EMA d’interès forestal 36.393

16.06.2006 Conveni entre el SMC, el DMAH, l’ACA, el CPF i el CTTI per a la redacció

d’un Pla de contingència i continuïtat del SMC 19.836

10.01.2006 Conveni entre el SMC, el DPTOP i la UPC per al manteniment i la gestió

de la XIOM al litoral català 70.969

01.07.2006 Conveni entre el SMC i la UPC per al desenvolupament del SIGMA 50.000

01.07.2006 Conveni entre el SMC i la UPC per a la participació en l’organització

del congrés ERAD 17.500

26.09.2006 Conveni entre el SMC i l’Institut Cartogràfic de Catalunya per a la

digitalització del fons documental antic del SMC 10.500

14.09.2006 Conveni entre el SMC i el Departament de Treball per al subministrament

de dades de llamps, precipitació i vents 18.000

01.09.2006 Conveni entre el SMC i la UPC de Manresa per al desenvolupament

d’una eina de lectura i de tractament d’imatges del satèl·lit NOAA 15.000

30.10.2006 Conveni entre el SMC i el DPTOP per al subministrament de dades

meteorològiques dels aeròdroms 9.010

01.12.2006 Conveni entre el SMC, la Diputació de Girona i l’ACOM per al

subministrament d’enciclopèdies i d’estacions meteorològiques 8.000


Subministrament d’informació meteorològica i assessorament a les entitatssegüents:— ENDESA Servicios— ENDESA Distribución— Circuit de Catalunya— Direcció General d’Energia i Mines— Autoritat Portuària de Tarragona— Autoritat Portuària de Barcelona— Diputació de Barcelona— Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca— Departament de Política Territorial i Obres Públiques— Tarragona Power 2004— Tarragona Power— Fundació Caixa de Girona— Activa Multimèdia— TVC Netmedia— El Periódico de Catalunya— Clavegueram de Barcelona— Ferrocarrils de la Generalitat— ACESA— Tradia Telecom— Direcció General del Medi Natural

Durant l’any 2006, es va donar resposta a 5.528 sol·licituds d’informació de dades meteorològiques. Aquestes sol·licituds procedien de particulars,d’asseguradores, de consultores, d’organismes oficials i de l’Administració de justícia.

Jornades i congressos en què ha participat el SMC durant l’any 2006— Reunions de seguiment del Projecte MARQUIS realitzades l’any 2006: febrer(Hèlsinki, Finlàndia), abril (Lisboa, Portugal) i juny (Katowice, Polònia).— Reunió de seguiment del Projecte MEDEX a Palma de Mallorca, febrer de 2006.— Acte de celebració del Dia Meteorològic Mundial, el 23 de març, organitzatconjuntament amb l’Institut Nacional de Meteorologia sota el lema “Previsió i mitigació de desastres naturals”.— Assistència a la International Ligthning Detection Conference a Tucson (Arizona, els EUA), abril de 2006.— Reunió de seguiment de l’Acció Europea COST 731 a Vílnius (Lituània), abril de 2006.— Assistència a la Trobada anual europea de gestors de xarxes de detecció de llampsa Viena (Àustria), maig de 2006.— Assistència a la 4th International Conference on Experiences with Automatic WeatherStations a Lisboa (Portugal), maig de 2006.— Assistència al curs Mediterranean Cyclones: phenomenological and theoretical aspectsa l’Alguer (Sardenya, Itàlia), juny de 2006.— Assistència al XXIV Congreso de la Asociación Española de Riegos y Drenajesa Lugo, juny de 2006.— Assistència al curs Análisis en Componentes Principales aplicado a Climatologíaa Santander, juliol de 2006.— Curs de formació impartit a tècnics de la Dirección General de Meteorología de laRepública de Nicaragua a Managua (Nicaragua), juliol de 2006.

Prestació de serveismeteorològics


— Assistència al 6th Annual Meeting of the European Meteorological Society & EuropeanConference on Applied Climatology a Ljubljana (Eslovènia), setembre de 2006.— Assistència al V Congreso de la Asociación Española de Climatología a Saragossa,setembre de 2006.— Organització de la 4th European Conference on Radar in Meteorology and Hydrology(ERAD) a Barcelona, setembre de 2006.— Participació a la Jornada sobre biometeorologia a Barcelona, octubre de 2006.— Reunió de seguiment del Projecte RIMA a Barcelona, novembre de 2006.

Fundació Observatori de l’EbreImport: 47.220 €Objecte: Projectes d’interès comú en matèria de meteorologia

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de BarcelonaImport: 12.000 €Objecte: Manteniment, mitjançant els mitjans personals i materials de quèdisposa, de l’estació automàtica de mesurament de paràmetres meteorològics quehi ha instal·lat el Servei Meteorològic de Catalunya.

Associació Catalana de MeteorologiaImport: 9.000 €Objecte: Organització d’activitats relacionades amb la meteorologia

Associació Catalana d’Observadors MeteorològicsImport: 8.664 €Objecte: Organització de la VI Setmana catalana de meteorologia, l’edició depublicacions i la divulgació de la meteorologia

A fi de cooperar en projectes desenvolupats per països en vies dedesenvolupament, el Servei Meteorològic de Catalunya i el Govern de la Repúblicade Nicaragua han signat un conveni per a la col·laboració i l’intercanvi deconeixements en matèria de meteorologia.

Durant 10 dies, dues persones del Servei Meteorològic de Catalunya han estata la Direcció General de Meteorologia de l’Institut Nicaragüenc d’EstudisTerritorials (INETER). Totes les despeses generades per aquest projecte les haassumit el Servei Meteorològic de Catalunya.

Subvencions

Programa decooperacióinternacional

Memòria · 2011. 1. 14. · 1.2 Organigrama 15 Organigrama General 16 Gabinet del Conseller 17 ......

Documents

Transcript of Memòria · 2011. 1. 14. · 1.2 Organigrama 15 Organigrama General 16 Gabinet del Conseller 17 ......