MEDICINA DE LA NATURA I ESCOLA - WordPress.com€¦ · escolar. El què vol aconseguir és...

Autora: Alba Solé Arrufat

Grau: Biologia Tutor extern: Germán Llerena

Tutor intern: Ricard Torres Data de presentació: Setembre 2018

Proposta educativa per la implementació de l’agroecologia

escolar i l’etnobotànica en l’escola primària

MEDICINA DE LA NATURA

I ESCOLA

https://www.pinterest.es/pin/415034921891499239

“La Natura ens ensenya i ens sorprèn”

Anònim

“Les llavors dormen en el secret de la terra fins que a una d’elles se li ocorre la

fantasia de despertar”

El Petit Príncep

Antoine de Saint-Exupéry

“Mira profundament a la natura i llavors ho entendràs tot millor”

Albert Einstein

“Canvia de fulles, però mai perdis les teves arrels”

Anònim

“L’art de la medicina consisteix a entretenir al pacient mentre la natura cura la malaltia”

Voltaire

AGRAÏMENTS

Al German, per ser l’incansable guia d’aquest treball, per fer-me gaudir de les pràctiques

des del primer dia, per l’ajuda oferta en tot moment, i per tot l’après, que no és poc.

A la Laura, per ser el meu referent a l’escola Collserola, per fer-me sentir una més de

l’equip des del dia que vaig arribar i per sempre tindre una nova proposta per a poder

fer amb els més petits.

Al Ricard, per ser la veu crítica del projecte i fer-me tocar de peus a terra, per l’entrega,

la predisposició i les ganes d’ajudar en el que fos.

Al Ferran, per ser un gran company de pràctiques i dinars a correcuita, aguantant els

meus monòlegs i donant-me sempre una nova visió i un cop de mà.

A les nenes i nens de l’hort de l’escola Collserola, pel seu entusiasme contagiós i les

ganes d’aprendre cada dia.

A l’Ortiga, per introduir-me en el món de l’agroecologia i fer-me matinar amb il·lusió els

divendres. A la Maria, per ser una espurna de llum en els moments de més dubte.

A l’Anna i a la Neus, per escoltar les meves històries viscudes a Sant Cugat i pel suport

durant tot l’any.

Als pares i a la Marta, per ser uns incondicionals sempre.

Als avis i als padrins, per la seva cultura de vida i per haver-me-la inculcat, perquè per

saber on vas has de saber d’on vens i jo em sento orgullosa de dir que vinc de pagès.

ABSTRACT

This TFG project deals with the development of an educational initiative for

environmental education in Sant Cugat del Vallès.

The proposal is about the most common medical uses of medicinal plants, focused on

the primary school stage. The results of the carried out study have been improved thanks

to the evaluation of the experience tested with 8-10 year old children.

The project evaluated a specific activity, which consisted on the investigation of the

medical resources. It was also essential to recover the plants medical traditional

knowledge. These plants had already been cultivated in the school in order to elaborate

some specific natural products to be sold to the school families, in a market, at the end

of the school year.

The initiative also pretended to place children in the centre of the decision-making

process and to let them choose which their main objective was and how to achieve it.

Moreover, the children became the teachers for the educational community, which gave

them the opportunity to show what they had learned.

As a result, the proposal will be offered, as an educational innovation project to

municipality primary schools for the next academic year.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 1

2. OBJECTIUS DE RECERCA ........................................................................... 2

3. MARC CONCEPTUAL ................................................................................... 3

3.1 Agroecologia escolar.............................................................................. 3 3.1.1 Agroecologia: una visió històrica ...................................................... 3

3.1.2 De l’agroecologia a l’agroecologia escolar ....................................... 5

3.2Etnobotànica ........................................................................................... 6 3.3Conservar les tradicions .......................................................................... 7 4. METODOLOGIA ............................................................................................. 8

4.1 “Learnig by doing” .................................................................................. 8 4.2 Intel·ligències múltiples de Howard Gardner .......................................... 9 4.3 Treballar en competències. .................................................................. 11 4.4 Eines de treball proposades ................................................................. 13

4.4.1 Treball manual ............................................................................... 13

4.4.2 Taules d’enregistrament de dades ................................................. 13

4.4.3 Destreses de pensament ............................................................... 14

4.4.4 Rúbriques d’avaluació .................................................................... 15

4.4.5 Exposició oral ................................................................................. 15

5. RESULTATS ................................................................................................ 16

6. DISCUSSIÓ ............................................................................................... 23

7. CONCLUSIONS ........................................................................................ 27

8. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................... 28

ANNEXS.............................................................................................................. I

1

1. INTRODUCCIÓ

El projecte “Medicina de la natura i escola” neix de l’avaluació de les pràctiques

realitzades a diverses escoles de Sant Cugat del Vallès. Aquesta ciutat de 90.000

habitants (Ajuntament de Sant Cugat, 2017), està situada al Vallès Occidental. La major

part del seu municipi es troba al vessant nord-occidental de la serra de Collserola,

ocupant també part de la serralada litoral catalana i la plana del Vallès. Té una gran

història agrícola i viticultora, essent una vila rural fins ben entrat el segle XX, la qual s’ha

vist afectada per l’expansió industrial i urbanística de l’àrea metropolitana de Barcelona,

convertint-la en una ciutat de serveis (Bardavio et al., 2006). Al principi d’aquest nou

segle hi ha hagut un nombre creixent de col·lectius socials amb sensibilitats cap als

paisatges agraris i una administració amb un major interès cap aquest tema (Paül i Carril

et al., 2005). A més a més trobem una expansió de grups d’ecologistes en defensa del

territori (Llerena i Espinet, 2013), fet que ha potenciat la recuperació de la dimensió

agrícola (neoruralitat) en tot el municipi, generant una tendència cap a un consum

ecològic i de proximitat.

Amb l’objectiu de potenciar l’agroecologia en els infants de la ciutat, moltes escoles

d’ensenyament primari municipals opten per la figura de l’educador ambiental. Des de

l’ajuntament també es potencia aquesta figura i s’ofereixen recursos, formacions i

reunions per a poder fer “pinya” i ajudar-se entre tots ells.

Dels recursos que té l’Ajuntament de Sant Cugat, s’ofereixen als educadors una

proposta educativa sobre agroecologia escolar i etnobotànica realitzada en aquest

treball de final de grau que es pretén posar en marxa el següent curs acadèmic.

L’experiència realitzada es basa en un treball de final de grau previ, el qual introduïa les

plantes medicinals a les escoles de primària a partir d’entrevistes grupals realitzades a

avis i àvies de dues residències municipals (Navarro, 2016). A partir d’aquesta iniciativa

s’ha volgut anar un pas més enllà i fer que els infants siguin els receptors i divulgadors

del coneixement, sent ells els mateixos investigadors de les propietats de les plantes,

elegint i elaborant els productes que creien més adients i venent-los alhora que feien

partícips a la resta de la comunitat educativa dels seus coneixements.

MEDICINA DE LA NATURA I ESCOLA Proposta educativa per la implementació de l’agroecologia escolar i l’etnobotànica en l’escola primària

Alba Solé Arrufat

2

2. OBJECTIUS DE RECERCA

Objectiu general

La finalitat d’aquest treball és la de sensibilitzar als infants sobre les herbes medicinals

o remeieres que tenen a l’entorn escolar, així com les tradicions que hem heretat del

saber popular.

Objectius específics:

- Observar i elaborar una diagnosi dels cultius d’herbes medicinals que hi ha a l’hort

escolar.

- Identificar, redescobrir i ampliar les varietats d’herbes medicinals, remeieres i

aromàtiques que es té a l’hort escolar i a l’entorn més proper (casa).

- Arrelar i valorar les tradicions i saber popular de les propietats que tenen les plantes

medicinals.

- Consensuar què es pot extreure d’aquestes plantes i elaborar-ne productes que es

puguin utilitzar a casa

- Dissenyar i realitzar un pla d’acció per motivar als infants perquè aprenguin a ser i

actuar de forma autònoma en el cultiu, creixement i recollida de les herbes

medicinals.

Per dur a terme aquests objectius cal tenir present dos antecedents que els condicionen,

el què es vol aconseguir i com es porta a terme.

Què es vol aconseguir?

L’etnobotànica, i en concret l’etnofarmacologia que vol treballar aquest TFG, està en

mans de la tradició que conserva la gent gran i que des de fa un temps ha sigut d’interès

pel món científic en bé dels nous camps que estan obrint les cases farmacèutiques

(Toledo, 2010).

Aquest treball vol fer una petita aportació i anar un pas més enllà dins l’agroecologia

escolar. El què vol aconseguir és perpetuar aquets sabers des del punt de vista més

vivencial i popular. Es voldria aconseguir que mitjançant la llavor plantada en els infants

i el seu contacte amb l’hort escolar, “infusionessin” el que els envolta (família, amics,

més tard fills, ...), aconseguint tenir integrat dins el nen i més tard adult, la tradició

remeiera que està a l’abast de tothom però desconeixem. Si ajudem als infants a

observar el que tenen al seu voltant, a reconèixer les plantes medicinals que els

envolten, a cuidar-les, a entendre-les i que es preguntin perquè serveixen, a que en


Alba Solé Arrufat

3

plantin de noves, a que elaborin productes i n’utilitzin les seves propietats ... estem fent

el plançó d’un cicle que no es perdrà mai i així es fixaran els coneixements i les

pràctiques d’antuvi, fent-se’ls propis d’una forma natural i popular i a la vegada sent els

transmissors del que potser s’està perdent i que sembla s’hagi quedat tancat dins els

àmbits científics.

Com es porta a terme?

En quin espai de temps i lloc, condiciona quina és la metodologia que s’utilitza.

Cal explicar que totes les tasques amb les que es basa aquest treball es duen a terme

a l’Escola Collserola i que no es realitzen en horari lectiu de classe, ni estan emmarcats

dins una matèria en concret (medi natural). El marge horari de l’activitat es limita a l’hora

de l’esbarjo de migdia (12,30 h a 13,15 h) i, a més, és de lliure assistència per part dels

alumnes de 3r de primària, els quals opten per iniciativa personal anar a l’hort escolar

dins l’espai migdia i treballar els aspectes que els proposa l’educador ambiental.

3. MARC CONCEPTUAL

De l’agroecologia a l’agroecologia escolar. De l’etnobotàtica a l’etnofarmacologia.

3.1 Agroecologia escolar

3.1.1 Agroecologia: una visió històrica

Per poder començar a parlar sobre el que engloba l’agroecologia escolar es necessita

crear unes bases a partir de les quals explicar-ho tot, partint del seu referent,

l’agroecologia.

Aquest terme sempre ha patit d’una manca de consens entre el món científic. La dècada

dels anys trenta es marca com a punt d’inici d’estudi, on es parlava de la idea d’usos de

mètodes ecològics per a la comercialització de plantes cultivables. Per altra banda, s’hi

engloben dues disciplines d’on evoluciona l’agroecologia, l’agronomia i l’ecologia,

encara que d’altres també hi són representades com la zoologia, la botànica o la

fisiologia ambiental i les seves aplicacions. Fins i tot també s’inclouen diverses ciències

socials com pot ser l’economia (Wezel et al., 2009).


Alba Solé Arrufat

4

Fent una mica de recorregut al llarg de la història, l’agroecologia pren força a la dècada

dels 70 com a resposta teòrica, metodològica i pràctica a la crisi ecològica i social que

la modernització i la industrialització alimentària genera en les zones rurals, fent que hi

hagi un desenvolupament participatiu d’acció social en la producció i comercialització

d’aliments per donar resposta a la crisi. Les idees que implicaven l’agroecologia ja

s’havien fet populars dècades abans, ja fos en la publicació els anys 30 i 40 de llibres

per part de diversos científics alemanys i estatunidencs i, als anys 50, amb la publicació

d’articles amb aquest terme en concret (Sevilla Guzmàn, 2009).

A partir dels anys 60, gràcies a la revolució verda, sorgida a Sud Amèrica, trobem una

gran intensificació, especialització i un canvi en el punt de vista sobre l’agricultura que

fins aleshores hi havia. Aquest canvi va suposar un augment en les taxes de producció,

en la qualitat més gran de les terres i, conseqüentment en els beneficis. Però en termes

generals, aquests canvis comportaren l’empobriment de la població rural, ja que va

incrementar la diferència entre la població i va posar encara més difícil l’accés a terres

cultivables i de pastura a les poblacions rurals amb menys recursos. Per altra banda

també es produïren efectes mediambientals greus amb la reducció de la diversitat

d’estratègies de cultiu, amb la consegüent reducció de la base genètica i l’augment de

plagues. L’ús abusiu de pesticides i herbicides fou una altra causa de l’alteració del medi

(Hecht, 2014).

Com a conseqüència dels problemes generats, a partir de meitat dels anys 70 i fins a

l’actualitat, es parla d’una redescoberta de coneixements i de les tècniques usades en

cultures tradicionals que serveixen per a constituir les bases per als reptes agrícoles del

present amb un enfocament ecològic integral i sostenible de tot el cicle (Guzmán Casado

et al., 1999).

Les 5 dimensions que engloba l’agroecologia avui en dia són (Llerena, 2015):

- científica, on l’ecologia és la principal guia per a un sistema sostenible

- tecnològica, amb un límit biofísic, cultural i social just

- socioeconòmica, basat en les necessitats de la població amb un desenvolupament

decreixent

- cultural, reivindicant els sabers no científics que aporten les cultures

- política: amb moviments de lluita (ecojustícia).

Actualment, trobem noves propostes acurades a la realitat i a l’evolució històrica del

terme, com podria ser la proposada per Llerena (2015): “La agroecología es, en


Alba Solé Arrufat

5

definitiva, una transdisciplina pluriepistemológica sistémica, constituida a partir de la

orientación ecológica de la agronomía y tecnologías agropecuarias y forestales en un

concepto productivo de agroecosistema que busca animar una praxis en la población

que diseñe, investigue y lleve adelante sistemas de producción de alimentos

sostenibles. Integra también ciencias sociales para comprender las concepciones,

necesidades y configuraciones económicas, sociales, políticas y culturales de ese

diseño y animar, diseñar, investigar y llevar adelante también la distribución,

transformación, y consumo. Integra asimismo saberes indígenas, campesinos y locales

no científicos, y promueve su revalorización.”

3.1.2 De l’agroecologia a l’agroecologia escolar

Per poder treballar l’agroecologia en les escoles, de forma didàctica, es necessita que

hi hagi una reconstrucció de l’agroecologia a l’agroecologia escolar. En aquest aspecte

Llerena parla de la transposició didàctica plantejada per Chevallard (1998) com a

ampliació de la visió clàssica de la ciència i producció de coneixement en un objecte

d’ensenyança, “del saber sabido al saber enseñado” (Llerena, 2015).

En aquesta nova metodologia l’alumnat passa de ser un mer espectador a formar part

protagonista de les decisions, amb un canvi de praxi on aquesta es transforma en acció

pràctica agrícola i acció reflexiva produint gradualment canvis en tot el cicle del sistema

alimentari.

Englobant tot l’explicat amb anterioritat, Llerena parla de l’agorecologia escolar com a

“una praxis escolar centrada en el sistema alimentario escolar. Propone su

transformación como proyecto educativo por parte del alumnado, y demás actores

escolares, hacia un sistema sostenible, basado en la justicia social, la recuperación de

la diversidad agrícola y cultural, así como el reequilibrio entre los roles de género en

cuanto a actividades productivas y reproductivas. Con ello se busca la reapropiación por

parte de la ciudadanía (en este caso escolar) de la participación en el sistema de

producción, transformación y consumo de alimentos” (Llerena, 2015).


Alba Solé Arrufat

6

3.2 Etnobotànica

L’etnobotànica definida per Portères (1970) és l’estudi del comportament de les societats

humanes respecte del món vegetal. Aquesta engloba diversos camps d’investigació:

botànica, química, medicina, farmacologia, toxicologia, nutrició, agronomia, ecologia,

sociologia entre altres, evidenciant l’aprofitament de recursos naturals per part de les

poblacions locals habitants d’una zona (Carreño, 2016).

Dins de l’etnobotànica, es troba l’etnofarmacologia, que estudia els usos tradicionals de

les plantes com a medicaments. Es defineix com a planta medicinal “cualquier especie

vegetal que contiene sustancias que pueden ser empleadas para propósitos

terapéuticos o cuyos principios activos pueden servir de precursores para la síntesis de

nuevos fármacos” (Bermudez, 2005). Actualment, l’OMS estima que aproximadament

un 80 % de la població utilitza les plantes medicinals per a les seves necessitats de salut

diàries. Per aquest fet, des de la mateixa organització s’ha promogut l’estudi i

documentació de les plantes utilitzades en la medicina tradicional (Akerele, 1993).

L’objectiu actual dels treballs etnobotànics és doble, ja que per una banda es vol tenir

en compte el patrimoni cultural, agafant el coneixement popular sobre les plantes, fet

urgent, ja que es troba concentrat sobretot en persones d’edat avançada i, també

minvada per la degradació de boscos (Voeks, 1996; Zent i López-Zent, 2004) i, per altra

banda, que aquest sigui una font de recerca, aprofitament i gestió de la biodiversitat per

a futurs medicaments, aliments i altres elements de benestar d’origen natural (Vallés,

2007).

Tot i això, es planteja que en les investigacions actuals s'emfatitza massa en la

documentació científica per a grans multinacionals, deixant en segon terme el

coneixement local i la compensació per a les comunitats natives (Zent and López-Zent,

2004; Nolan i Turner, 2007), buscant la reflexió sobre els aspectes ètics en el

desenvolupament i comercialització dels medicaments basats en aquests coneixements

(Prance, 1991).

Etnobotànica ibèrica i catalana

L’impulsor de l’etnobotànica a la península Ibèrica fou Pius Font i Quer, el qual va

descriure en diversos articles i un llibre tots els sabers populars i tradicionals de les

plantes recollits durant les múltiples expedicions realitzades. En la passada dècada es

constata un major interès per a l'estudi de l’etnobotànica ibèrica, culminant amb la


Alba Solé Arrufat

7

celebració del primer congrés internacional d’etnobotànica a la ciutat de Còrdova l’any

1992, fet que va obrir les portes de l'intercanvi de dades i informació entre els diversos

grups espanyols especialitzats (Granollers, 1998).

En l’actualitat a Catalunya, més concretament al laboratori de botànica de la facultat de

farmàcia de la Universitat de Barcelona, treballa un grup de recerca etnobotànic, que

recopila el saber popular dels països catalans, fent estudis i entrevistes a persones

d’edat avançada, coneixedores dels remeis i propietats de les plantes medicinals.

Aquests posen de manifest la fragilitat que estan patint els sabers naturalistes populars

en la nostra societat actual, d’aquest fet la gran urgència del seu inventari (Vallés, 2007).

3.3 Conservar les tradicions

En la història de la humanitat, la memòria biocultural individual i col·lectiva com a fet

evolutiu avantatjós ha sigut un dels fets principals per a la colonització i expansió de

l’espècie humana, a més a més, també li dóna el suport fonamental per a la seva

expansió tant en termes d’organització social com productiva i de comunicació. Aquest,

ha permès, entre altres, reconèixer i aprofitar els diversos processos de la natura i ha

fet que aquestes interrelacions lligades amb el coneixement ecològic siguin un fet clau.

Tot i això, s’afirma, que en la societat actual en què vivim s’ha vist minvada aquesta

memòria per la filosofia de vida veloç i instantània a la qual estem sotmesos i l’amnèsia

volguda per la història viscuda en el passat (Toledo i Barrera-Bassols, 2008).

L. Maffi i E. Woodley (2010) parlen de la pèrdua de resiliència dels nostres ecosistemes

com a conseqüència de la pèrdua de diversitat en els coneixements, fet que impedeix

l’adaptació de l'ésser humà al canvi constant de l’entorn, com ho havia fet fins ara.

Segons les mateixes autores, és de vital urgència un gran replantejament per a la

conservació de la diversitat biocultural, entesa com la diversitat de vida manifestada en

tots els seus nivells: biològic, cultural i lingüístic, que es relacionen entre si en sistemes

socioecològics adaptatius i complexos.

Resultat d’aquest replantejament per a la recuperació de la memòria biocultural, neix el

concepte de l’etnoeocologia. Aquesta ha estat descrita per molts autors, però ha tingut

poc consens per l’ampli sentit i ús que se li dóna a la paraula. El un principi, Conklin

(1954) que la va definir com un sistema de percepcions, coneixement i usos de l’ambient

natural. Posteriorment, Alarcón i Toledo (2012) de la Universiotat Autònoma de


Alba Solé Arrufat

8

Barcelona també l’han definit com l’estudi interdisciplinari de les dinàmiques de relació

entre l'ésser humà, la biota i l’entorn.

L’etnoecologia se centra en l’estudi de la relació entre “Kosmos” definit com un sistema

de creences, “Corpus” definit com el conjunt de coneixements i “Praxis” definit com la

part pràctica dels usos dels recursos naturals (Alarcón-cháires i Cosmognía, 2009).

Aquesta interrelació de totes les parts, suposa per a l’ésser humà l’englobament integral

de la seva realitat, fent que ell sigui part implicada (Toledo, 2010).

L’estudi de les plantes medicinals d’aquest projecte és un clar reflex de la necessitat de

la recuperació de la nostra memòria biocultural, que ens deixa una gran mostra de la

nostra relació amb l’entorn que ens envolta i que ha de formar part necessària dels

coneixements occidentals de la nostra societat actual.

4. METODOLOGIA

En aquesta secció es presenten els mètodes emprats davant un escenari que no és

l’aula. Aquesta metodologia no pot ser la tradicional sinó que cal innovar i alimentar-se

dels últims corrents pedagògics que engresquin als alumnes i els facin protagonistes de

les seves inquietuds, objectius i decisions.

Es resumeix amb la metodologia del “learning by doing”, aprenent fent, tenint presents

les diferents intel·ligències múltiples de H. Gadner i les competències que treballarà

aquest infant (Gardner i Walters, 1993).

4.1 “Learnig by doing”

Per entendre el “learning by doing” cal saber que aquest corrent neix del filòsof

estatunidenc i pare de l’educació ambiental moderna John Dewey i que el primer que el

propugna al món educatiu és Roger Schank (1999): “el aprendizaje ocurre cuando

alguien quiere aprender, no cuando alguien quiere enseñar”.

Què fa tan especial aquesta metodologia i que sigui ideal per aquest treball amb infants?

Del Pozo (2014) exposa diferents bases que encaixen a la perfecció amb la

intencionalitat del TFG i la forma com es vol treballar:

- S’aprèn més quan hi ha voluntat d’aprendre i es vol aprendre

Els nens de l’escola Collserola fan la intervenció a l’hort amb les herbes medicinals de

forma voluntària i quan ells volen, sols el seu interès i curiositat els crida a participar de


Alba Solé Arrufat

9

l’activitat. Se’ls presenta l’opció de fer aquesta activitat a l’espai migdia i els que volen

hi van.

- S’aprèn més quan es marquen objectius, més enllà de les qualificacions i

les notes

L’objectiu que es dóna als nens és fer productes per una fira a final de curs i poder-ho

explicar als seus pares. Se’ls deixa molt clar que no hi ha notes entremig, cap

qualificació, cap premi numèric.

- S’aprèn més quan hi ha curiositat i es veu l’aplicació a la pràctica

Després de saber quin era el repte els alumnes es van animar molt, ja que són ells els

protagonistes de tot el procés i del resultat.

La seva curiositat va creixent al veure que amb plantes que tenien al seu abast poden

elaborar productes per tenir cura de la seva salut, i ho poden fer ells sols!

- S’aprèn més quan els petits entrebancs són oportunitats de descobrir

noves opcions

Es fan moltes propostes però amb algunes es veu que no poden ser viables i es

desestimen o se’n busquen de noves.

Aplicant aquesta metodologia s’aconsegueixen alumnes autònoms, amb esperit crític i

sabent que sempre poden anar aprenent de les experiències i dels companys.

4.2 Intel·ligències múltiples de Howard Gardner

El treball amb les herbes medicinals d’una forma tan poc acadèmica com l’enfoca aquest

treball era una oportunitat per demostrar que no tots els nens fan servir la mateixa

intel·ligència a l’hora d'afrontar un repte.

Segons H. Gardner (1993), pare de les intel·ligències

múltiples, cada nen i nena té vuit intel·ligències

(Figura 1) i les pot desenvolupar totes, encara que

sempre n’hi ha una/es que destacaran per sobre les

altres. En l’àmbit acadèmic les intel·ligències que

més es treballen són la matemàtica i la lingüística,

però cal ampliar la mirada i veure que aquestes

necessiten incloure estratègies de les altres

intel·ligències.

L’àmbit en el que volem treballar no és acadèmic i això ens dóna la possibilitat de

demostrar com es detecten i potencien les diferents intel·ligències.

Figura 1. Intel·ligències múltiples de

H. Gardner

Font: http://sidneypnl.com/inteligencias-

multiples/


Alba Solé Arrufat

10

Alart i Guasch (2006) i Gardner i Walters (1993), proposen treballar les diferents

intel·ligències amb diverses activitats.

A continuació s’exposa la definició de cada intel·ligència segons l’autor, la forma de

treballar-la i com s’ha aplicat en aquest treball.

Intel·ligència Definició Utilització en aquest treball

Naturalista

Intel·ligència que s’expressa amb una

gran sensibilitat per la natura, per

poder-la cuidar i entendre, aprenent

mitjançant la classificació i l’ordre i amb

molta capacitat per l’observació.

S’utilitzarà aquesta intel·ligència per saber

com plantar les herbes medicinals, com

cuidar-les, com recollir-les. S’investigaran

els seus noms científics, les seves

propietats i què se’n pot obtenir. Els nens

que tinguin aquest perfil seran els que

passaran al davant de totes les feines de

localització de les plantes, manteniment,

classificació...

Intrapersonal

Intel·ligència que s’expressa amb una

gran capacitat de reflexió i

d’autoconeixement.

S’utilitzarà aquesta intel·ligència per marcar

un repte dins el treball, proposant que el nen

pugi la seva autoestima i automotivació, que

sigui capaç de veure els seus punts forts i

dèbils. Sols amb preguntar a cada sessió

com s’han sentit i animar-los a tornar ja

treballem aquest aspecte.

Interpersonal Intel·ligència que s’expressa mostrant

interès pel què necessiten les persones,

amb facilitat pel lideratge, per guiar als

companys per a resoldre un problema

comú i per fer i mantenir amistats.

S’utilitzarà aquesta intel·ligència en les

dinàmiques de treball cooperatiu on es

crearan els productes per la fira de final de

curs i on es mostrarà tot el procés en una

exposició oral davant els pares.

Lògico-

Matemàtica

Intel·ligència que s’expressa mostrant

habilitats de pensament abstracte i

resolen problemes que requereixen de

raonament lògic.

S’utilitzarà aquesta intel·ligència a l’hora de

crear taules de registre de les plantes que hi

ha a l’hort o escola, on estan localitzades,

pressupost per comprar el material que

necessitem per fer productes a la fira, càlcul

de preus per vendre a la fira...


Alba Solé Arrufat

11

4.3 Treballar en competències.

En educació, treballar competencialment, segons la Generalitat de Catalunya (Decret

142/2007): treballar en competències és la capacitat d'utilitzar els coneixements i les

habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i en situacions que

requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que

implica la comprensió, la reflexió i el discerniment, tenint en compte la dimensió social

de cada situació.

Lingüística

Intel·ligència que s’expressa tenint

molta facilitat per processar les paraules

i per comunicar-se oralment i per escrit.

Tenen un vocabulari extens i ric i són

bons en ortografia.

S’utilitzarà aquesta intel·ligència per

extreure la informació de les guies de

plantes medicinals, trobar les propietats de

cada planta i de quina forma es pot convertir

en un producte per la fira, escriure etiquetes

dels productes que es vendran a la fira i

redactar missatges publicitaris de reclam

pels productes.

Cinètico-

Corporal

Intel·ligència que s’expressa mitjançant

el cos i el moviment. Gran capacitat de

coordinació i de manipulació d’objectes

amb les mans.

S’utilitzarà aquesta intel·ligència per

l’activitat manual del dia a dia a l’hort i per

l’elaboració dels productes extrets de les

herbes medicinals.

Musical i

I.Visual-

Espaial

Intel·ligència que s’expressa amb la

capacitat per representar i percebre el

món de manera exacta. Facilitat

d’aprendre millor amb imatges, per

dibuixar i pintar.

La intel·ligència musical s’expressa

gaudint de la música i els sons, tenen

una especial sensibilitat per entendre el

llenguatge musical.

S’utilitzarà aquesta intel·ligència per fer

atractius els productes que es vendran a la

fira, com envasar-los, com fer unes

etiquetes boniques, com cridar l’atenció als

pares a l’hora de vendre els productes.

Crear un ambient amb música a la parada

de la fira també seria una bona forma de

reclam.


Alba Solé Arrufat

12

Les competències que es contemplen al currículum de primària i secundària són

(García, 2009):

1. Competència en comunicació lingüística.

2. Competència matemàtica.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4. Tractament de la informació i competència digital.

5. Competència social i ciutadana.

6. Competència cultural i artística.

7. Competència per aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal.

Si observem bé aquestes competències veiem moltes coincidències amb les

intel·ligències múltiples i a més totes es treballen, amb major o menor grau, al projecte

dut a la pràctica de les herbes medicinals i escola. Hem de tenir en compte que les

competències bàsiques proposades per a l’etapa de primària i de secundària, estan

totalment relacionades amb les 8 intel·ligències de Gardner. Per tant, i per tal de poder

aconseguir un millor rendiment acadèmic, hem de saber quina relació hi ha entre

cadascuna d’elles (Generalitat de Catalunya, 2018). Les competències ajuden a

detectar i avaluar quina és la intel·ligència/es que té cada alumne.

A continuació s’exposa la correspondència entre competències i intel·ligències

(Generalitat de Catalunya, 2018):

Competència Intel·ligència

1. Comunicativa, lingüística i audiovisual Lingüística

2. Matemàtica Logicomatemàtica

3. Coneixement i la interacció amb el món físic

Naturalista, cinestèsicacorporal i visual espacial

4. Tractament de la informació i competència digital

Lingüística, logicomatemàtica, musical, visual, naturalista, cinestèsicacorporal, intrapersonal i interpersonal

5. Social i ciutadana Intrapersonal i interpersonal

6. Artística i cultural Visual espacial i musical

7. Aprendre a aprendre Intrapersonal i interpersonal

8. Autonomia i iniciativa personal Intrapersonal i interpersonal

Els alumnes, treballant de forma cooperativa, aconsegueixen dur a terme un objectiu

comú, aportant cada un d’ells les competències amb les que són més forts i aprenent

mentre van fent, els uns dels altres (García, 2009).


Alba Solé Arrufat

13

4.4 Eines de treball proposades

A continuació s’exposen les diverses actuacions que s’han planificat per poder extreure

les dades, resultats i conclusions del TFG.

4.4.1 Treball manual

Aquesta és l’eina principal per poder dur a terme l’objectiu final, elaborar productes que

provinguin d’herbes medicinals i poder-los vendre a la Fira de final de curs.

L’educador ambiental tindrà preparades les tasques que cal fer cada dia.

Els treballs manuals que cal fer són:

- Tasques de manteniment de l’hort i, en especial, de les plantes medicinals. Cal

tenir present els dies de reg, observació de les plantes (plagues, floració...),

disposar de les eines necessàries... (Figura 2).

- Tasques de recollida de flors, fruits, fulles... per poder elaborar els productes

(Figura 3).

- Tasques d’assecat del que s’ha recollit (Figura 4).

- Tasques d’emmagatzematge, empaquetament i etiquetatge (Figura 5).

- Tasques de muntatge de l’estand de la Fira (Figura 6).

4.4.2 Taules d’enregistrament de dades

Les taules són una eina bàsica per aquest treball ja que ajuda a ordenar i deixar registre

de les tasques que s’han fet o que cal fer en un futur (M. del Pozo 2014).

Per la naturalesa del temps i l’espai on es realitza el treball, és una eina imprescindible

ja que els nens que van a l’hort no sempre són els mateixos i, per tant, cal deixar

Figura 2. Manteniment de l’hort Font: https://agora.xtec.cat/escolaponent-tarragona/categoria/projectes/hort/

Figura 5. Emmagatzematge

Font: http://maverda.com/els-tallers-de-plantes-medicinals-van-a-lescola/

Figura 3. Recollida

Font:https://calafiga.wordpress.com/2010/10/03/maig-plantes-que-podem-recollir/

Figura 4. Assecatge Font:https://www.mercatdelmaresme.cat/herbes-medicinals/

Figura 6. Estand de la Fira Font: https://agora.xtec.cat/escolaponent-tarragona/categoria/projectes/hort/


Alba Solé Arrufat

14

constància de quines tasques es fan, quines dades es recullen i quins entrebancs

sorgeixen per anar planificant de nou i solucionar-ho.

Les activitats en les que es planifica l’ús de taules són:

- Taula registre de les herbes medicinals que hi ha a l’escola, número de cada

espècie, lloc on estan situades.

- Taula registre de les tasques que cal fer a cada sessió i si s’han pogut dur a

terme.

- Taula registre de la investigació d’utilitat de cada planta medicinal i d’on s’ha

extret aquesta informació.

- Taula dels productes que s’elaboraran amb les plantes medicinals, materials que

es necessitaran i preu de venda.

Es poden trobar exemples d’aquestes taules a l’annex 1

4.4.3 Destreses de pensament

Aquesta és una eina molt vàlida quan cal prendre decisions ja que ajuda a sospesar els

pros i contres de cada decisió potencial que es vol prendre (del Pozo, 2014). (Annex 2)

A la pràctica els anirà molt bé a l’hora de decidir quins productes es vol produir per

vendre a la fira que tindrà lloc a final de curs. Es sap quins són els productes que podem

produir ja que els alumnes investiguen i anoten en taules els resultats obtinguts. Aquesta

primera fase ha d’anar seguida d’una segona on els alumnes han de comunicar-se entre

ells o saber comprendre bé el que han enregistrat els seus companys. Finalment, hi ha

d’haver una pluja d’idees (brainstorming - Figura 8).

Figura 8. Brainstorming

Font:https://es.semrush.com/blog/brainstorming-

conseguir-objetivos/


Alba Solé Arrufat

15

4.4.4 Rúbriques d’avaluació

Quan es parla d’avaluació no hi ha la intenció de posar cap nota numèrica als alumnes,

no es tracta d’una matèria curricular, però sí que es vol tenir la opinió dels protagonistes

i dels educadors que han tingut els alumnes durant tot el curs.

Els tipus d’avaluació que es pretén tenir són (del Pozo, 2014):

- Heteroavaluació, on l’educador ambiental pot valorar el treball realitzat per

l’alumne. No serà numèric, serà una valoració d’habilitats, actitud, competència que

predomina més en cada alumne lligat a les intel·ligències múltiples. Podrà passar

aquesta informació al tutor-docent de l’alumne perquè en faci l’ús més adequat.

- Coavaluació, on els alumnes que vagin cada vegada a l’hort d’herbes medicinals

puguin valorar als seus companys per ajudar-los a millorar o per felicitar-los per les

tasques que han aportat al grup. Cal fer-la cada sessió i cada nen de tots els seus

companys.

- Autoavaluació, on cada alumne valora la seva pròpia feina feta, com s’ha sentit

fent-la, què pot millorar, què ha aportat...

La forma més fàcil de rebre aquest feed-back és mitjançant:

- rúbriques senzilles amb emoticones o petites reflexions pels alumnes (annex 3)

- qüestionaris als educadors dels alumnes

- registre dels comentaris que fan els alumnes mentre es comparteix el temps a

l’hort amb les herbes medicinals

4.4.5 Exposició oral

L’exposició oral que es du a terme l’últim dia de curs i emmarcat dins “La Fira” és l’ocasió

perfecta per poder mostrar davant els pares quin ha sigut el treball fet durant tota la part

pràctica del treball “Medicina de la natura i escola”.

Aquesta eina fomenta el mostrar, de forma resumida, davant les famílies i comunitat

educativa tota la planificació, procés i resultat final del projecte, així com poder valorar

si tot el que s’ha treballat es sap comunicar de forma real, la qual cosa ens confirma que

els continguts han fet “anclatge” al seu procés d’aprenentatge.


Alba Solé Arrufat

16

5. RESULTATS

A continuació es mostren els resultats de les diverses activitats realitzades a l’escola

Collserola per fomentar un projecte educatiu que engloba diferents aspectes:

1. Treball manual i de manteniment de l’hort.

2. Descoberta per part dels infants de les plantes medicinals del centre escolar.

3. Propostes, elecció i elaboració de productes amb aquestes plantes

medicinals.

4. Fira-exposició de final de curs.

5. Avaluació del projecte.

1. Treball manual i de manteniment de l’hort.

Els alumnes amb qui es treballa per fer aquest projecte són els de 3r de primària que

tenen assignades les tasques a l’hort els dijous i divendres a l’espai migdia. Les tasques

manuals que cal fer, sobretot al principi de curs mentre les plantes van creixent, són les

habituals com regar, treure les males herbes, observar que les plantes no tinguin cap

tipus d’anomalia (plagues, coloració poc habitual, trencaments de branques...). L’acció

que no ha fet falta fer és la de plantar nous plançons, ja que la varietat que hi ha ja era

la desitjada i cobreix les necessitats de l’objectiu que es vol aconseguir.

Una vegada s’apropava el final de curs i es té més a prop la fira (3r trimestre), el treball

manual es centra més en la recollida de flors i fulles per poder-les assecar i finalment

l’elaboració dels diferents productes fets amb herbes medicinals (ungüents, cremes,

bosses d’olor...). En aquest punt m’agradaria destacar la col·laboració de la monitora de

l’espai migdia amb la que es va compartir el seguiment de les activitats amb els nens, ja

que va ajudar molt als infants elaborant artesanalment els saquets de les bosses d’olor.

2. Resultats de la descoberta de les plantes medicinals per part dels alumnes.

La recollida de dades es fa en una taula que es subdivideix en dos respecte a la proposta

de l’annex 1.

La recerca dóna com a resultat la descoberta d’11 espècies de plantes medicinals dins

de l’escola (Guia de plantes per a nois i noies, Pascual 2011) (Taula 1). S’observa que

quasi la meitat de les plantes classificades són de la família Lamiaceae.


Alba Solé Arrufat

17

Taula 1. Noms vulgars, científics i família botànica a la qual pertanyen de les plantes medicinals identificades a l’escola Collserola.

Nom vulgar Nom científic Família botànica

Romaní Rosmarinus officinalis Lamiaceae

Espígol Lavandula dentata Lamiciaceae

Fonoll Foeniculum vulgare Apiaceae

Anet Anethum graveolens Apiaceae

Farigola/Timó Thymus vulgaris Lamiaceae

Sàlvia Salvia officinalis Lamiaceae

Calèndula Calendula officinalis Asteraceae

Menta Mentha sp Lamiaceae

Julivert Petroselinum crispum Apiaceae

Àloe Aloe vera Xanthorrhoeaceae

Llorer Laurus nobilis Laureaceae

També es va realitzar un recompte del nombre de plantes de que es disposava de cada

una de les espècies i, a quina part del recinte escolar es trobaven (Taula 2).

Amb cada una de les plantes medicinals localitzades i classificades anteriorment, es fa

una recerca de les propietats medicinals que se li atribueixen (Diputació de València,

departament de medi ambient , 2018 i Demedicina.com , 2018) (Taula 3).

Taula 2. Noms científics, nombre de plantes i lloc on es troben de les espècies identificades a l’escola Collserola.

Nom científic Nombre de plantes Lloc

Rosmarinus officinalis 4 Jardí de les olors/ Hort infantil

Lavandula dentata 3 Jardí de les olors/ Hort primària

Foeniculum vulgare 1 Hort primària

Anethum graveolens 6 Hort primària

Thymus vulgaris 1 Jardí de les olors

Salvia officinalis 5 Hort primària

Calendula officinalis 5 Hort primària

Mentha sp 1 Jardí de les olors

Petroselinum crispum 1 Hort primària

Aloe vera 3 Espai botànic

Laurus nobilis 1 Hort primària


Alba Solé Arrufat

18

Taula 3. Noms científics i propietats medicinals de les espècies identificades a l’escola Collserola.

Nom científic Propietats medicinals

Rosmarinus officinalis Antigripal

Lavandula dentata Antiinflamatori, digestiu

Foeniculum vulgare Digestiu, diürètic

Anethum graveolens Digestiu, diürètic

Thymus vulgaris Antigripal, relaxant, antisèptic

Salvia officinalis Antiinflamatori, digestiu i per dolors menstruals

Calendula officinalis Antiinflamatori

Mentha sp Digestiu, relaxant

Petroselinum crispum Diürètic

Aloe vera Cremades a la pell, antiinflamatori

Laurus nobilis Digestiu, cremades, acne, relaxant

Com es pot observar en la Taula 3, la majoria de propietats que es va trobar sobre les

plantes estudiades involucraven el sistema digestiu (63 % dels casos).

Per a l’explicació de les propietats medicinals que havien trobat els infants, s’usaren

termes col·loquials com: curen els constipats, per al mal de panxa, per als nervis o per

poder fer pipi.

Tot i trobar aquestes propietats, també es va veure per part dels infants que les espècies

classificades no sols s’usaven per a finalitats medicinals sinó que tradicionalment tenien

altres usos (Diputació de València, departament de medi ambient , 2018 i

Demedicina.com , 2018) (Taula 4).

Taula 4. Altres propietats de les espècies classificades Nom científic Altres propietats

Rosmarinus officinalis Culinària, aromàtica

Lavandula dentata Aromàtica

Foeniculum vulgare Culinària

Anethum graveolens Culinària

Thymus vulgaris Culinària, aromàtica

Salvia officinalis Culinària

Calendula officinalis --------

Mentha sp Culinària

Petroselinum crispum Culinària

Aloe vera --------

Laurus nobilis Culinària


Alba Solé Arrufat

19

3. Propostes, elecció i elaboració de productes amb aquestes plantes

medicinals.

A partir de les observacions realitzades i de comprendre quines són les diverses

propietats que tenien les plantes estudiades, es realitzen diverses propostes

d’elaboració de productes a partir d’elles.

L’eina metodològica que es pensa el seu dia per poder enregistrar totes les propostes

de productes que es poden elaborar, les opinions dels nens i la final elecció és una

destresa de pensament que l’educador ambiental tenia preparada, però el temps per

poder-la fer bé va desencadenar que es recollís tot en fulls en blanc sense seguir el

patró dissenyat per la rutina.

La llista de propostes d’elaboració de productes és:

- Olis essencials d’aplicació tòpica - Veles aromàtiques

- Ungüent d’àloe vera - Bosses d’olor

- Sals aromàtiques - Sabó de glicerina

- Infusions - Caramels de menta

Després d’escoltar totes les propostes, entre tots els infants es decideix realitzar:

Tot i que les bosses d’olor no tenen una aplicació directa de cap de les propietats

medicinals citades anteriorment, es decideix fer-les pel gran nombre de vots que va

rebre durant les deliberacions.

Després de l’elecció dels productes primer es realitza una llista de tot el material

necessari per a cada un d’ells:

Bosses d’olor Sals aromàtiques

Olis essencials d’aplicació tòpica Ungüent d’àloe vera

Materials per l’elaboració de bosses d’olor

Bossetes de tela.

Espígol (Lavandula angustifolia)

prèviament assecada.

Romaní (Rosmarinus officinalis)

prèviament assecat

Materials per l’elaboració de

sals aromàtiques

Sal marina


Prèviament assecat


Alba Solé Arrufat

20

Un cop enllestida la llista, es comencen a elaborar els productes triats:

- Elaboració de bosses d’olors.

Per a realitzar el següent producte segueixen els següents passos (Isagopla, 2014):

1. Collir vàries branques de plantes medicinals que es troben al recinte escolar:

romaní (Rosmarinus officinalis) i espígol (Lavandula angustifolia) (Figura 9).

2. Un cop collides, s’emboliquen unes quantes branques amb paper de diari es

deixen secant boca avall en un lloc sec i sense llum (Figura 10).

3. Un cop seques, s’emmagatzemen les fulles en una bossa , fent un triatge de les

branques, barrejant les dues espècies (Figura 11).

4. Finalment es posa un grapat d’aquestes en una bossa de roba (Figura 12).

Materials per l’elaboració d’olis essencials d’aplicació tòpica


Menta (Mentha)

Llorer (Laurus nobilis)

Oli d’oliva verge extra ( 3 ampolles)

Pots

Materials per l’elaboració d’ungüent d’àloe vera

150g d’àloe vera

300g d’oli d’ametlla o d’oliva verge

60 grams de cera verge

Olles

Pots

Figura 9. Alumne de l’Escola

Collserola collint branques de

romaní (Rosmarinus officinalis).

Font pròpia.

Figura 10. Mètode d’assecament

de romaní (Rosmarinus

officinalis) i espígol (Lavandula

angustifolia).

Font pròpia.

Figura 11. Alumnes de

l’Escola Collserola introduint

romaní (Rosmarinus

officinalis) i espígol

(Lavandula angustifolia) dins

de bosses de roba.

Font pròpia.

Figura 12. Resultat final de les bosses d’olor de romaní (Rosmarinus officinalis) i espígol (Lavandula angustifolia). Font pròpia.


Alba Solé Arrufat

21

- Elaboració de sal amb Romaní (Rosmarinus officinalis)

Per a realitzar el següent producte segueixen els següents passos (Sabores en línia, 2016):

1. Collir Romaní (Rosmarinus officinalis) que es troba dins l’escola (Figura 13).

2. Un cop collides, s’emboliquen unes quantes branques amb paper de diari i es

deixen secant boca avall en un lloc sec i sense llum (Figura 14).

3. Un cop seques, es separa la fulla de la branca i es posa en un pot amb sal (Figura

15).

- Elaboració d’olis essencials d’aplicació tòpica.

Per a realitzar el següent producte es segueixen els següents passos (Energia en tus

manos, 2014):

1. Collir vàries branques de plantes medicinals que es troben al recinte escolar:

romaní (Rosmarinus officinalis), menta (Mentha) i lorer (Laurus nobilis) (Figura 16).

2. Extreure les fulles de les branques i introduir-les dins d’una ampolla on

s’introdueix també oli d’oliva. Deixar macerar durant 40 dies (Figura 17).

3. Colar l’oli per eliminar qualsevol resta de fulla i introduir-lo en pots petits

prèviament etiquetats (Figura 18).



romaní (Rosmarinus officinalis).

Font pròpia.


Collserola introduint oli macerat de

menta (Mentha).

Font pròpia

Figura 17. Olis en maceració.

Font pròpia



Romaní (Rosmarinus officinalis).

Font pròpia.

Figura 14. Mètode d’assecament de

Romaní (Rosmarinus officinalis) i

Espígol (Lavandula angustifolia).

Font pròpia. Figura 15. Resultat final de la sal amb

Romaní (Rosmarinus officinalis).

Font pròpia.


Alba Solé Arrufat

22

- Elaboració d’ungüent per als llavis d’àloe vera.

Per a realitzar el següent producte segueixen els següents passos (Todo es fàcil, 2016):

1. Collir diverses fulles d’àloe vera (Figura 19).

2. Un cop obtingudes es pelen per obtenir la part central de la fulla que està en un

estat gelatinós. Obtenim uns 150 g d’àloe vera, 4 o 5 fulles aproximadament

(Figura 20).

3. Seguidament un grup de nens desfà al bany maria 100 g de cera d’abella i 300 ml

d’oli d’oliva (Figura 21).

4. Quan està desfet homogèniament, s’incorpora l’àloe vera i, la mescla dels 3

productes s’introdueix en diversos potets i es deixa refredar perquè hi hagi una

major consistència (Figura 22 i 23).

4. Fira-exposició de final de curs.

Els productes elaborats pels infants (Figura 24) converteixen als nostres petits

personatges en experts en herbes medicinals i gràcies al mercat de la fira de final de

curs poden transmetre els seus coneixements a tota la comunitat educativa del centre

(companys i professors) i als pares que hi assisteixen.

Poden explicar (Figura 25) quines sónles herbes medicinals que tenen a l’escola, les

propietats que té cadascuna, quins productes n’han extret i per a què serveixen però

sobretot guanyen en confiança, coneixements i treball en equip per aconseguir un

objectiu comú que reverteix en una bona acció social.

Figura 25. Exposició dels productes

elaborats per la fira.

Font pròpia

Figura 24. Diversos productes venuts durant

el mercat de final de curs a l’escola

Collserola.

Font pròpia


Collserola collint fulles

d’àloe vera.

Font pròpia.


Collserola extraient la part

central de la fulla d’àloe

vera. Font pròpia.


Collserola desfent al

bany maria cera

d’abella i oli d’oliva.

Font pròpia. Figura 22 Barreja final

formada per cera

d’abell, oli d’oliva i

l’áloe vera. Font pròpia.

Figura 23. Barreja final

formada per cera d’abella,

oli d’oliva i l’àloe vera

refredant-se als pots per a

la seva posterior venda.

Font pròpia.


Alba Solé Arrufat

23

5. Avaluació del projecte.

En l’apartat de metodologia es fa una proposta d’avaluació no quantitativa per poder

tenir dades de quin és l’impacte emocional en l’infant (com s’ha sentit fent les activitats),

com desenvolupa els seus punts forts i com gestiona els seus punts febles i l’habilitat

social amb el grup d’iguals. Tot això es pretenia obtenir-ho mitjançant rúbriques, algun

qüestionari (més encarat als educadors) i reflexions fetes de viva veu entre l’infant i

l’educador ambiental.

Desgraciadament el registre empíric de dades ha sigut molt difícil en aquest tipus de

projecte per l’espai on es desenvolupava i pel temps que es tenia per realitzar tota

l’activitat.

Les rúbriques no es van poder passar als nens, ja que per fer aquest registre cal destinar

un temps de reflexió quan s’acaba cada activitat. Els nens que anaven a l’hort a l’espai

migdia primer dinaven, seguidament anaven a l’hort i moltes vegades per manca de

temps havien de marxar corrent cap a classe i la monitora i l’educador ambiental

acabaven de recollir el material utilitzat.

Als educadors del centre se’ls va enviar un qüestionari i sols ho va contestar una

persona, per tant no té molt valor a l’hora de fer un judici avaluador.

El que pot servir d’una forma indirecta a l’hora de valorar si les activitats agradaven, va

ser l’afluència dels nens a l’hort a l’espai migdia mentre podien escollir jugar al pati amb

els seus companys. Es pot dir que d’uns 50 nens de 3r de primària, cada dia hi havia

uns 10 que escollien anar a l’hort (20 %) i d’aquests un 5 eren habituals i molt constants

(50 %). Penso que aquesta dada és significativa, ja que demostra que els infants s’hi

sentien a gust, valorats i estimulava les seves aptituds.

6. DISCUSSIÓ

A partir dels resultats explicats amb anterioritat, es discuteixen i proposen diverses

accions de millora d’aplicació del projecte al futur.

- Discussió del treball manual i de manteniment de l’hort.

Els resultats qualitatius obtinguts del treball manual i manteniment de l’hort han sigut

molt bons i la base de què el resultat final fos un èxit.


Alba Solé Arrufat

24

El 20% dels nens de 3r de primària van a l’hort de forma voluntària dos dies a la setmana

i estaven molt motivats i d’aquests, un 50% són habituals cada un dels dos dies.

Aquesta és la clau del projecte, segons

la teoria de l’elecció sobre com aprenem

(Glasser, 1999). L’autor explica que sols

memoritzant no s’aprèn molt, llegint sols

aprenem un 10%, en canvi amb la

metodologia “learn by doing”

aconseguim aprendre un 80%.

Per tant, segons aquestes dades, els

alumnes fan un aprenentatge molt

significatiu que els serveix posteriorment

per continuar tot el procés d’elaboració i

expressió oral.

- Discussió de la descoberta de les plantes medicinals per part dels alumnes.

Es considera que el nombre de plantes medicinals

identificades per part dels infants és molt positiva, trobant-ne

un total d’11, algunes de les quals es troben a la serra de

Collserola, fet que fa que sigui molt positiu per a la transmissió

del coneixement tradicional local.

Tot i això, el fet d’haver trobat les plantes ja cultivades i no

poder fer l’elecció de les que haguessin volgut utilitzar ha fet

canviar una mica la proposta que estava plantejada des d’un

principi. Tot i el canvi, es valora molt adequadament

“l’adaptació al medi” de l’escola i l’alternativa finalment

proposada.

Per altra banda, es valora també molt positivament els materials usats per a la

identificació i recerca d’informació de les plantes medicinals del centre escolar,

bàsicament ha sigut la guia en paper “Guia de plantes per a nois i noies” (Pascual, 2011)

i alguna consulta a internet. La guia de R. Pascual, biòleg que ha encaminat la seva

professió cap a la divulgació de les ciències, s’apropa al jovent i el convida a descobrir

Figura 26 . Com aprenem?

Font: http://cepalosllanosinfantil.com/2014/10/cmo-

aprendemos-la-pirmide-de-aprendizaje-de-william-glasser/

Figura 27. Guia de plantes per a

nois i noies de R.Pascual

Font pròpia

http://cepalosllanosinfantil.com/2014/10/cmo-aprendemos-la-pirmide-de-aprendizaje-de-william-glasser/

http://cepalosllanosinfantil.com/2014/10/cmo-aprendemos-la-pirmide-de-aprendizaje-de-william-glasser/


Alba Solé Arrufat

25

el medi natural més proper, propiciant el coneixement de la tradició, a més va ser Premi

Crítica Serra d’Or, 2010.

Aquest material, proposat i buscat pels mateixos infants ha estat adequat i l’han pogut

entendre per elaborar totes les dades de les taules proposades en l’apartat de

metodologia.

- Discussió de les propostes, l’elecció i elaboració de productes.

En el moment de les propostes es considera molt positiu les múltiples aportacions que

es realitzen, fent servir la intel·ligència visual-espaial i lingüística per aquesta part.

També es té en compte la viabilitat d’aquestes i el consens final per a l’elecció dels

productes que volien elaborar.

A l’hora d’elaborar els productes, es veu que d’un grup de 50 nens que formen el curs

sencer de 3r primària trobem que del grup de 10 que va cada dia a l’hort, 5 venien de

manera habitual (un 10% del total del curs).

En l’elaboració d’aquest, s’estableix un ordre adequat de producció, començant per

aquells productes que necessiten més temps per a ser preparats (exemple: maceració

dels olis essencials). Hi ha temps necessari per elaborar tots els productes elegits per a

la fira, tot i que la setmana prèvia a la fira es destinen tres dies en comptes dels dos

habituals.

L’elecció de les plantes emprades en els productes suposa un total de cinc al voltant de

les onze identificades (45%). Es considera un % baix tenint en compte la varietat amb

la qual es contava, però es decideix que per a pròximes edicions s’intentarà utilitzar més

espècies de les que disposa l’escola.

- Discussió de la fira-exposició de final de curs.

El moment de la fira de final de curs és el moment àlgid pels infants, és el moment del

reconeixement a l’esforç que s’ha fet durant tot el curs i a més ho poden fer davant els

companys, professors i familiars.

Realment, aquest producte final mou i mostra totes les intel·ligències i competències,

per no comentar el grau d’aprenentatge que s’obté. Si tornem a mirar la figura 26, “Com

aprenem?” teoria de l’elecció sobre com aprenem (Glasser, 1999), es veu com

s’aconsegueix el màxim d’aprenentatge, en un 95%, quan es mostra a la resta, ja sigui

explicant-ho, resumint-ho, definint-ho...


Alba Solé Arrufat

26

- Discussió de l’avaluació del projecte

L’avaluació del projecte no ha sigut possible tal com s’havia plantejat a la metodologia.

Aquest fet va ser fruit de la manca de temps en cada sessió i després de la fira de final

de curs. Tot i això, el plantejament de l’avaluació és necessari per a la finalització

correcta de l’activitat.

Cal dir que la majoria era per rúbriques gràfiques o taules amb apartats per escriure

petites reflexions, la forma més fàcil i atractiva pels infants (annex 3).

La rúbrica és un potent instrument per a l’avaluació de qualsevol tipus de tasca, però

és especialment destacable el seu valor per avaluar tasques autèntiques, tasques de

la vida real. En aquest sentit, és un instrument idoni per avaluar competències, ja que

permet disseccionar les tasques complexes que conformen una competència, en

tasques més simples distribuïdes de forma gradual i operativa. (Alsina et al, 2013)


Alba Solé Arrufat

27

7. CONCLUSIONS

Després del plantejament dels objectius, aplicació de la metodologia emprada i l’anàlisi

dels resultats obtinguts podem concloure que:

1. S’ha aconseguit l’objectiu general de sensibilitzar als infants respecte el món de

les herbes medicinals i també arribar al producte final que era poder vendre productes

extrets d’herbes medicinals a la fira de final de curs.

2. Pel que fa als objectius específics hem de concloure que:

- Els infants han tingut èxit en reconèixer, saber el nom vulgar i científic, investigar

propietats i situar totes les herbes medicinals que hi ha a l’escola. Tot això ho han

enregistrat en taules que els han ajudat a ordenar tota la informació i han après a

consultar guies d’informació, ajudant-los a créixer en autonomia i competència

lingüística.

La part que es va plantejar d’ampliar varietats d’herbes medicinals no s’ha dut a

terme, ja que no es van plantar més espècies a l’haver-n’hi ja suficients.

- Les tradicions i saber popular sobre les propietats de les herbes medicinals no

ha tingut tot el fonament que s’hagués desitjat. Quan els infants investigaven sorgia

a vegades referències a remeis casolans d’algun avi/àvia o pares, però no amb la

suficient fermesa que es pretenia.

- S’ha assolit amb escreix el consens i elaboració de productes amb herbes

medicinals. Els infants van aconseguir obtenir un llistat extens de productes que

podien elaborar i, tenint present la seva edat (9 anys), van saber fer una selecció

consensuada de productes i elaborar-los, tot i que no eren de processos fàcils ni

tampoc amb materials habituals.

- El disseny i realització d’un pla de motivació pels infants ha sigut difícil

d’aconseguir, ja que no hi havia continuïtat d’alumnes (voluntarietat de l’activitat) i

el temps que es tenia era escàs (espai migdia).

Con a conclusió final crec que seria molt oportú integrar projectes d’aquest tipus

com a eines verticals (que impliqui tota l’escola) i multidisciplinars (que inclogui totes

les intel·ligències i competències), i que s’expandeixi des d’un espai no curricular

(espai migdia no obligatori) cap a dins de les aules. S’ha demostrat que projectes

experimentals són integradors ja que contemplen les intel·ligències i les

competències més fortes de cada alumne i a la vegada desperten i engresquen a

les que tenen més fluixes. És per això que faig l’aportació d’un site que he elaborat

i que descric a l’annex 4.


Alba Solé Arrufat

28

8. BIBLIOGRAFIA

Agroecologia escolar, grup de treball per a l’educació per a la sostenibilitat al llarg de la vida [consulta: 9 d’agost del 2018]. Disponible en: << https://agroecologiaescolar.wordpress.com>>

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès [consulta: 7 d’agost del 2018]. Disponible en: <<www.santcugat.cat>>.

Akerele, O. Medicina tradicional. Las plantas medicinales: un tesoro que no debemos desperdiciar. Foro Mund. Salud 14, 390–395 (1993).

Alarcón-cháires, P. & Cosmogonía, P. P ’ URHÉPECHA Una guía para el análisis de la apropiación de la naturaleza. (2009).

Alarcón, P. &. Toledo, V.M. La Etnoecología hoy: Panorama, avances, desafíos, pp. 1–16 (2012).

Alart & Guasch, N. Las inteligencias múltiples en el aula. (2006).

Alzina, P., Argila Irurita, A.M., Aroztegui Trenchs, M., Arroyo-cañada, F. J., Badia-miró, M., Carrereas Marín, A., Colomer Busquets, M., Gracenea Zugarramurdi, M., Juárez Vives, P., Llorente Galera, F., Marzo Ruiz, L., Mato Ferré, M,. Pastor Durán, X., Peiró Martínez, F., Sabariego Puig, M., Vila Merino, B., & Halbaut-bellowa, L. Rúbriques per a l’avaluació de competències. (2013)

Bardavio, A., Artigues, P., Miquel, M., Miquel, D., Casas i Roca, J., & Alayo, A. Història de Sant Cugat. Sant Cugat del Vallès. Cossetania edicions (2006).

Bermúdez, A., Oliveira-Miranda, M. A. & Velázquez, D. La Investigación Etnobotánica Sobre Plantas Medicinales : Una Revisión De Sus Objetivos Y Enfoques Actuales. Interciencia 30, 453–459 (2005).

Carreño-Hidalgo, P. C. La Etnobotánica Y Su Importancia Como Herramienta Para La Articulación Entre Conocimientos Ancestrales Y Científicos. 1–44 (2016).

del Pozo, M. Aprendizaje inteligente. Tekman Books (2014)

Demedicina.com [consulta: 27 d’agost del 2018]. Disponible en: <<https://demedicina.com/230-plantas-medicinales-mas-efectivas-y-sus-usos/>>

Diputació de València, departament de Medi Ambient [consulta: 27 d’agost del 2018]. Disponible en: << https://www.dival.es/sites/default/files/medioambiente/Estudio3.pdf>>

Espinet Blanch, M. & Llerena del Castillo, G. Todo lo que un huerto puede enseñarnos : Soberanía Aliment. Biodivers. y Cult. 0045–0047 (2014).

Energia en tus manos [Energia en tus manos]. (23 de maig, 2014). 5 FORMAS DE COMO PREPARAR ACEITES ESENCIALES EN CASA [YouTube]. Disponible en: <<https://www.youtube.com/watch?v=GrR7w4BOCVQ>>

Garcia López, J. Les competències bàsiques, un nou enfocament educatiu? (2009).

Gardner, H., & Walters, J. La teoría de inteligencias múltiples. Inteligencias Múltiples. La Teoría En La Práctica., 1–14. (1993).

Generalitat de Catalunya, DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. [consulta: 9 d’agost del 2018]. Disponible en << http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/%3Faction%3Dfitxa%26documentId%3D451702%26language%3Dca_ES%26searchId%3D5200758%26mode%3Dsingle>>

Generalitat de Catalunya [consulta: 28 d'agost del 2018], Dispoible en: <<http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/dtap/modul_3/practica_3>>

Glasser, W. Teoría de la Elección. (1999)

Granollers, D. Estudi etnobotànic del Montseny Aspectes rnetodologics 1. (1998).

https://agroecologiaescolar.wordpress.com/

http://www.santcugat.cat/

https://demedicina.com/230-plantas-medicinales-mas-efectivas-y-sus-usos/

https://www.dival.es/sites/default/files/medioambiente/Estudio3.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=GrR7w4BOCVQ

http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/%3Faction%3Dfitxa%26documentId%3D451702%26language%3Dca_ES%26searchId%3D5200758%26mode%3Dsingle



http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/dtap/modul_3/practica_3

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/dtap/modul_3/practica_3


Alba Solé Arrufat

29

Guzman Casado, G., González de Molina, M. & Sevilla Guzmán, E. Estilos de Agricultura Ecológica y Bases teóricas de la Agroecología. Introducción a la Agroecología como Desarrollo rural sostenible. pp. 61–113 (1999).

Hecht, S. B. La evolución del pensamiento agroecológico Soc. Científica Latinoam. Agroecol., p. 16 (2014).

Isagopla [Isagopla]. (21 de març, 2014). Saquitos perfumados para el armario [YouTube]. Disponible en: <<https://www.youtube.com/watch?v=tCjDQYOka-0>>

Llerena, G. & Espinet, M. Agroecología Escolar en comunidades urbanas mediterráneas. (2013).

Llerena, G. & Espinet, M. Agroecología Escolar: fundamentación teórica y estudio de casos sobre el desarrollo de huertos escolares con el referente de la agroecología. (2015).

Maffi L. and Woodley, E. Biocultural diversity conservation. Earthscan editorial (2010)

Navarro, L.A. Les plantes medicinals com a eina didàctica al municipi de Sant Cugat del Vallés. (2016).

Nolan, J. M. & Turner, N. J. Ethnobotany : The Study of People – Plant Relationships. (2007).

Paül Carril, V., Tort Donada, J., Molleví Bortoló, G., Majoral Moliné, R. Contribución al conocimiento de las unidades de paisaje agrario de la región metropolitana de Barcelona. (2005).

Pascual, R., Guia de pantes per a nois i noies. Cossetania edicions (2011)

Prance, G.T. What is ethnobotany today? (1991).

Sabores en línea [Sabores en línea]. (21 de juny, 2016). Sal de Romero - Sal para carnes - Sal para pescado – Sal de Sriracha y limón [YouTube]. Disponible en: <<https://www.youtube.com/watch?v=l6ObZRqjmFo&t=390s>>

Schank, R. Instructional- Design Theories and Models. A new Paradigm of instructional Theory. Vol II. (1999)

Sevilla-Guzmán, E. & Soler, M. Del desarrollo rural a la agroecología: hacia un cambio de paradigma. (2009).

Todo es fàcil [Todo es fàcil]. (20 de març,2016). CREMA ALOE VERA CASERA [YouTube]. Disponible en: <<https://www.youtube.com/watch?v=RCmxkZ9I2-o>>

Toledo, V.M. & Barrera-Bassols, N. La memòria biocultural. La importància ecològica de las sabidurias tradicionales. Icaria editorial (2008).

Toledo, V. M. Las claves ocultas de la sostenibilidad : transformación cultural , conciencia de especie y poder social.” Informe annual del Worldwatch Insitute sobre progreso a una sociedad sostenible. (2010).

Vallès, J. La recerca en etnobotànica a Catalunya: objectius mètodes, zones estudiades i alguns resultats i comentaris generals. Recer. i Difusiò l’Etnologia Catalana 1–10 (2007).

Voeks, R. A. Tropical forest healers and habitat preference 1. 50, 381–382 (1996).

Wezel, A. et al. Agroecology as a science , a movement and a practice. (2009).

Zent, S. & López-zent, E. Ethnobotanical Convergence , Divergence , and Change among the Hotï of the Venezuelan Guayana. (2001).

https://www.youtube.com/watch?v=tCjDQYOka-0

https://www.youtube.com/watch?v=l6ObZRqjmFo&t=390s

https://www.youtube.com/watch?v=RCmxkZ9I2-o

I

ANNEXS

II

Annex 1- Taules

TAULA REGISTRE DE LES HERBES MEDICINALS QUE HI HA A L’ESCOLA, NÚM. DE CADA ESPÈCIE,

LLOC ON ESTAN SITUADES

NOM VULGAR DE LA PLANTA MEDICINAL

NOM CIENTÍFIC DE LA PLANTA MEDICINAL

N. EXEMPLARS DE CADA ESPÈCIE

LLOC ON ESTAN SITUADES


Alba Solé Arrufat

III

TAULA REGISTRE DE LES TASQUES QUE CAL FER A CADA SESSIÓ I SI S’HAN POGUT DUR A TERME

QUINA TASCA CAL FER AVUI? DIA S’HA POGUT FER

LA TASCA (poseu una x si és el cas)

NO L’HEM POGUT ACABAR

(poseu una x si és el cas)


Alba Solé Arrufat

IV

TAULA REGISTRE DE LA INVESTIGACIÓ D’UTILITAT DE CADA PLANTA MEDICINAL I D’ON S’HA EXTRET

AQUESTA INFORMACIÓ

NOM DE LA PLANTA MEDICINAL (vulgar i científic)

UTILITATS D’AQUESTA PLANTA MEDICINAL

D’ON HAS EXTRET LA INFORMACIÓ?


Alba Solé Arrufat

V

TAULA REGISTRE DELS PRODUCTES QUE S’ELABORARAN AMB LES PLANTES MEDICINALS, MATERIALS

NECESSARIS, PREUS DE VENDA

PRODUCTE QUE ES PRODUIRÀ

MATERIALS NECESSARIS PREU APROXIMAT DE

VENTA QUI ÉS EL RESPONSABLE?

- - - - -

- - - -

VI

Annex 2 – Destresa de pensament

DESTRESA DE PENSAMENT PER DETERMINAR QUINS

PRODUCTES ELABORAREM A LA FIRA

NOM DEL PRODUCTE QUE VOLEM ELABORAR:

ASPECTES FAVORABLES PER PODER-LO FABRICAR

ASPECTES DESFAVORABLES PER LA SEVA FABRICACIÓ

QUINA DECISIÓ PRENEM? El fabricarem? Per què?


Alba Solé Arrufat

VII

Annex 3 - Rúbriques

RÚBRICA D’HETEROAVALUACIÓ

Dia:

Nom alumne Actitud Competència predominant

Competència que ha millorat

Altres comentaris

RÚBRICA DE COAVALUACIÓ

Nom dels teus companys

En general, com ho ha fet? (posa una creu)

Felicitació en especial per...

Consell per poder millorar

RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ

El meu nom

En general, com m’he sentit? (posa una creu)

Què he aportat en especial al grup

de treball?

Podria millorar algun aspecte?


Alba Solé Arrufat

VIII

Annex 4 – Site del projecte “Curae”

Tal i com anuncio a les conclusions del TFG, crec que val la pena fer una aportació que

reuneixi el que volem aconseguir i no és res més que els infants siguin capaços de

conèixer i valorar que les herbes medicinals i molts aliments (en aquest cas hortalisses

i fruits que treballem a l’hort), ens ajuden a tenir cura de la nostra salut i que si els

reconeixem tant a ells com les seves propietats podem fer un doble bé, cuidar-nos i

mantenir vius els saber populars.

Crec que ha de ser un projecte vertical (que impliqui tota l’escola) i multidisciplinari (que

inclogui totes les intel·ligències i competències), i que s’expandeixi des d’un espai no

curricular (espai migdia no obligatori) cap a dins de les aules i no a l’inrevés, ja que si

despertem la curiositat amb la manipulació i la pràctica farem que es desplaci la

necessitat cap al coneixement més teòric de l’aula (el qual costa més).

El Link del site és el següent:

https://sites.google.com/a/fje.edu/curae/

El nom que hem donat al site i al projecte és “CURAE”, o “TENIR CURA”, en el sentit

més ampli de la paraula.

Ho hem desglossat en dos grans apartats: “PLANETAE SANCTURAII” (El planeta és un

santuari) i “CURAE TE” (Cuida’t). Podem tenir cura del nostre cos per dues vies,

mitjançant el que cuinem i mengem, “COCTIONE” o utilitzant plantes medicinals

“PHARMACOPOLIUM”

La metodologia que es proposa és mitjançant fitxes que parteixen sempre de la

pràctica i l’experiència.

A cada apartat es treballa per nivells i cada activitat consta de tres fitxes:

- F.T, fitxa tècnica, on s’indica el nom de l’activitat, curs al que s’adreça i al que

es podria extrapolar, objectiu, intel·ligència i competència que es treballa i tipus

d’avaluació recomanada.

https://sites.google.com/a/fje.edu/curae/


Alba Solé Arrufat

IX

- F.D, fitxa descriptiva, adreçada als docents i que conté el nom de l’activitat,

organització, material, temporalització, descripció pas a pas de l’activitat,

revisió, avaluació i proposta de material per imprimir pels alumnes.

- F.A, fitxa per l’alumne, on es descriuen els exercicis que ha de fer i també el

tipus d’avaluació per la que serà valorat.

Els sites ja creats en els que m’he inspirat són:

https://sites.google.com/site/hortescolarecologic/les-fitxes

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilit

at/educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/recursos_educatius/horts/3_hort_ecolo

gic/ciencies_activitats/fem_ciencies_a_l_hort_activitats.pdf

http://mediambient.vilafranca.cat/sites/default/files/profes1.pdf

https://sites.google.com/site/hortescolarecologic/les-fitxes

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/recursos_educatius/horts/3_hort_ecologic/ciencies_activitats/fem_ciencies_a_l_hort_activitats.pdf



http://mediambient.vilafranca.cat/sites/default/files/profes1.pdf

MEDICINA DE LA NATURA I ESCOLA - WordPress.com€¦ · escolar. El què vol aconseguir és...

Documents

Transcript of MEDICINA DE LA NATURA I ESCOLA - WordPress.com€¦ · escolar. El què vol aconseguir és...