1. COM SN ELSRIUS

2. QUE SN ELS RIUS?Els rius sn corrents continus daiguaque neixen a les muntanyes perlacumulaci daigua de pluja o deldesgel. Als rius es distingeixen altresaltres elements: 3. EL CURS s el recorregut sncorrents continusdaigua que neixen ales muntanyes perlacumulaci daiguade pluja o deldesgel. 4. EL CABAL s la quantitatde laigua quedu un riu. 5. EL RGIM s la variaci que t elcabal dun riu al llargde lany. Un riu trgim regular quan lavariaci s petita, i trgim irregular quan ladiferncia de cabalentre uns mesos ialtres s gran. 6. EL RGIM, EL CURS I ELCABAL 7. AQUI VEUREU EL MEU TRABALL.COM SON ELSRIUS. 8. Els rius sn correntscontinus daigua queneixen a lesmuntanyes perlacumulaci daiguade pluja o del desgel. 9. I 10. El curs es elrecorregut des delnaixement fins a ladesembocadura. A la desembocadura ,un,riu forma riesquant laigua de lamar penetra al llit delriu i forma deltesquan els materialsque arrossegasacumulen a ladesembocadura. 11. Es la quantitatdaigua que du un riu. 12. Es la variaci que teel cabal dun riu alllarg de lany. Un riute rgim regular quanla variaci es petita, ite rgim irregularquan la diferncia decabal entre unsmesos i altres esgran. 13. AQUI ACABA EL MEU TRABALLESPER QUE VOS HAGUI AGRADAT.SILVIA FERNANDEZ GARCIA. 14. ELS FACTORS QUE INFLUEIXENEN ELS RIUS 15. La influncia del relleuEl relleu influeix en la longitud i en la velocitatde les aiges del riu. Aix,els rius sn curtquan neixen en muntanyes que es troben propde la mar i sn llargs quan neixen lluny de lamar on desemboquen. 16. La influncia del climaEl clima influeix en el cabal i el rgim dels rius.Els rius que travessen zones plujoses snmolt cabalosos i tenen rgim regular 17. ELS FACTORS QUE INFLUEXENEN ELS RIUS.Per comprendre per qu uns rius snllargs i altres sn curts o per qu unstenen rgim regular i altres rgimirregular, shan de tenir en compte lescaracterstiques del relleu i del clima deles zones per les quals passa. 18. LA INFLUNCIA DEL RELLEU.El relleu influeix en la longitud i en lavelocitat de les aiges del riu. Aix, elsrius sn curts quan neixen enmuntanyes que es troben prop de lamar i sn llargs quan neixen lluny de lamar on desemboquen.Les aiges van rpides quan el terrenyt molt de pendent. 19. LA INFLUNCIA DEL CLIMA El clima influeix en elcabal i el rgim delsrius. Els rius quetravessen zonesplujoses sn moltcabalosos i tenenrgim regular.Iirregular els qupresenten un climamediterani. 20. ELS VESSANTS D ESPANYA Hi ha representantsi ha representantsels rius d Espanya .els rius d Espanya .Els rius queEls rius quedesemboquendesemboquendirectament a la mardirectament a la marcom el Tajo, sncom el Tajo, snprinrius cipals. Aprinrius cipals. AEspanya hi haEspanya hi ha trestresvessats: al nord, elvessats: al nord, elvessant de cantbric; avessant de cantbric; alest i al sud,ellest i al sud,el vessantvessantmediterrani i a l oest elmediterrani i a l oest el 21. IMATGES 22. Els vessants dEspanya 23. Hi ha representats els rius dEspanya. Els riusque desemboquen directament a la mar, com elTajo, sn rius principals. Els rius quedesemboquen en un altre riu sanomenenafluents. El territori recorregut per un riu principal iels seus afluents en forma la conca. En el mapatamb veim el territori dEspanya est dividit entres colors. La superfcie dun mateix colorrepresenta un vessant, que s el conjunt de terresen qu els rius, barrancs i torrents vessen lesaiges a una mateixa mar. 24. Els vessants dEspanya A Espanya hi hatres vessants: alnord, el vesantcantbric; a lest i alsud, el vessantmediterrani; i aloest, el vessantatlntic. 25. IMATGES 26. El vessant mediterraniEl vessant mediterraniEl vessant mediterrani la majoria dels rius,El vessant mediterrani la majoria dels rius,excepte lEbre, sn curts i poc cabalosos,excepte lEbre, sn curts i poc cabalosos,perqu flueixen per zones amb climaperqu flueixen per zones amb climamediterrani,descasses pluges.Tenen unmediterrani,descasses pluges.Tenen unrgim irregular, amb una disminuci forta dergim irregular, amb una disminuci forta decabal o estiatge a lestiu, i crescudes a lacabal o estiatge a lestiu, i crescudes a laprimavera i a la tardor.En poques deprimavera i a la tardor.En poques depluges, aquests rius poden arribar apluges, aquests rius poden arribar adesbordar-se, s a dir, duen tanta aigua quedesbordar-se, s a dir, duen tanta aigua quesurt del llit. Entre els rius daquest vessant,surt del llit. Entre els rius daquest vessant,els ms llargs sn els que segueixen:els ms llargs sn els que segueixen: 27. LEbreLEbreLEbre, que neix a laLEbre, que neix a laserreladaserreladaCantbrica .s unCantbrica .s unriu llarg i moltriu llarg i moltcabals perqu repcabals perqu replaportament daigualaportament daiguade molts de rius quede molts de rius queneixen als Pirineus.neixen als Pirineus. 28. LEbreLEbreLEbre, que neix a laLEbre, que neix a laserreladaserreladaCantbrica .s unCantbrica .s unriu llarg i moltriu llarg i moltcabals perqu repcabals perqu replaportament daigualaportament daiguade molts de rius quede molts de rius queneixen als Pirineus.neixen als Pirineus. 29. El XquerEl XquerEl Xquer, que neixEl Xquer, que neixa la serraladaa la serraladaIbrica, igual que elIbrica, igual que elseu afluent msseu afluent msimportant, elimportant, elCabriol.Cabriol. 30. El SeguraEl SeguraEl Segura, que neixEl Segura, que neixa la serraladaa la serraladaSubbtica.El seuSubbtica.El seuafluent principal safluent principal sel riu Mundo.el riu Mundo. 31. EL VESSANT MEDITERRANI Al vessantmediterrani lamajoria dels rius,exepte lEbre, sncurts i poc cabalosos,perqu flueixen perzones amb climamediterrani. 32. LEBRELEbre s un riu llarg imolt cabals perqu replaportament daigua demolts de rius que neixenals Pirineus, comlArag, el Gallego i elSegre. 33. EL XQUER El Xquer neix a laserralada Ibrica,igual que el seuafluent msimportant, el Cabriol. 34. EL SEGURA El segura, neix a laserralada Subtica. Elseu afluent principals el riu Mundo. 35. EL VESSANTCANTBRIC 36. Els rius Els rius daquestvessant sn curts iamb fort pendent,perqu neixen enmuntanyes de laserraladacantbrica,prxima ala mar ondesemboquen. 37. EL pas basc Els rius Bidasoa,Oria, Deba i nerbion. A Cantbria, el Pas ,Saja , Besaya ,Nansa i Deva, queforma lmit Astries. A Astries , els riusSella , Naln i el seuafluent Narcea ,Navia i Eo, que limitaa Galcia 38. IMATGES 39. ElEl vessant atlnticvessant atlnticHi ha diferents rius:els rius de Galciaels rius de la Mesetaels rius dAndalusiaels barrancs de les Canries 40. Els rius de GalciaEls rius de GalciaSn rius de cabal abundant i de rgim regularperqu flueixen per una zona en qu plouben sovint. 41. Els rius de la MesetaEls rius de la Meseta Sn els ms llargs de la Pennsulaperqu neixen en muntanyes allunyadesde loce. 42. Els rius dAndalusiaEls rius dAndalusia Sn curts,llevat delGuadalquivir,i de rgimirregular 43. Els barrancs de lesEls barrancs de lesCanriesCanries A les Canries no hi ha correntscontinus daigua perqu el climaCanari s molt sec. 44. ElEl vessant atlnticvessant atlnticHi ha diferents rius:els rius de Galciaels rius de la Mesetaels rius dAndalusiaels barrancs de les Canries 45. Els rius de GalciaEls rius de GalciaSn rius de cabal abundant i de rgim regularperqu flueixen per una zona en qu plouben sovint. 46. Els rius de la MesetaEls rius de la Meseta Sn els ms llargs de la Pennsulaperqu neixen en muntanyes allunyadesde loce. 47. Els rius dAndalusiaEls rius dAndalusia Sn curts,llevat delGuadalquivir,i de rgimirregular 48. Els barrancs de lesEls barrancs de lesCanriesCanries A les Canries no hi ha correntscontinus daigua perqu el climaCanari s molt sec. 49. Les aiges marinesEls rius vessen lesaiges a la mar o a unllac. Les aiges delsoceans i les mars esconeixen com aaiges marines. 50. Les aiges marinessn salades, estan enmoviment costant iformen ones quearriba a la costa. 51. De les mars i delsoceans sobtenenaliments,com peixos,mariscs i algues; imatriesprimeries,com la sal.A ms, a ms, snvies de comunicaci. 52. Les aiges marines 53. Les aiges marinesa Les aiguesmarines sonmolt utils per ales persones dela mars i delsoceans sobtenenalimentcom 54. Les aiges marines Els rius vessen lesai a la mar o aun llac .Les aiguesdels marins Les aigues marinesn salades,estanmoviment costanti formen ones queariben a la costa. 55. Les aigues marines Hi ha moltes de gr 56. Els llacs i les llacunesde muntanya shanForma per lerosi delgel isanomena llacsGlacials. 57. Moltes llacunes deles planes es formenper l acumulaci delaigua de pluja,comla llacuna deGallocanta. 58. Les llacunes de lacosta sn prpies deZones costaneres.Per exemple: a lacosta de Valnciasha format unallacuna de costa,lAlbufera. 59. ELS PANTANS O EMBASSAMENTSEn els paisatges hi ha pantans o embassaments que esEn els paisatges hi ha pantans o embassaments que esformen al llit dun riu a partir duna presa que en retformen al llit dun riu a partir duna presa que en retlaigua.laigua.A Espanya hi ha ms de 1.200 preses i pantans. ElsA Espanya hi ha ms de 1.200 preses i pantans. Elspantans de ms capacitat es troben a les conquespantans de ms capacitat es troben a les conquessegsegents: la delents: la del TajoTajo, amb els pantans d, amb els pantans dAlcntaraAlcntara iiBuenda; la delBuenda; la del GuadianaGuadiana, amb els pantans de, amb els pantans de LaLaSerenaSerena ii CjaraCjara; la del Duero, amb els pantans; la del Duero, amb els pantansdAlmendradAlmendra ii RicobayoRicobayo; i la de l; i la de lEbreEbre, amb el pant de, amb el pant deMaquinensaMaquinensa.. 60. Imatges de rius i embassaments 61. Imatges dels embassaments 62. Els embassaments 63. Quan plou, una part de laigua esfiltra per la terra fins que trobaroques impermeables. Aquestesaiges que corren o sembossendavall terra sanomenen aigessubterrnies. Formen aqfers,que sn acumulacions daiguasubterrnia. 64. A Espanya, les aiges subterrnies representen la quarta part de laiguadola disponible. Per extreure-les sexcaven pous. Aquestes aigessn una reserva daigua dola que les persones utilitzam per beure iper regar. 65. Les aiges subterrniesQuan plou, una part delaigua es filtra per laterra fins que trobaroques impermeables.Aquestes aiges quecorren o sembossendavall terrasanomenen aigessubterrnies. 66. Les aiges subterrniesA Espanya, les aiges subterrnies representenla quarta part de laigua dola disponible. Perextreure-les sexcava pous. Aquestes aiges snuna reserva daigua dola que les personesutilitzam per beure i per regar. 67. COM SN LES AIGESDE LESBALEARS 68. Els torrents Els torrents sn,en general, curtsi duen aiguaduna forma moltirregular, enfunci de lesprecipitacions. 69. Els embassaments Els embassamentsnoms es troben aMallorca, i tenen pocacapacitat. Aquestsembassamentsrecullen laigua de lapart central de laSerra de Tramuntana. Sn el Gorg Blau i elde Cber. 70. Les llacunes Les llacunes esconcentren a la franjalitoral, a les zones msbaixes. A Mallorca i aMenorca es formen abansde la desembocadura detorrents. A Mallorcadestaca sAlbufera(a laBadia dAlcdia), aMenorca sAlbufera desGrau, i a Eivissa iFormentera, Ses Salines. 71. COSTA DEL NORDSn molt curts i ambfora pendentja que baixendirectament de lamuntanya a la mar.Exemples :Torrent de Pareis i elde Sller. 72. LES BADIES DEL NORDSn els mes llargs.Travessen el pla idesemboquen sobretota la badiaD Alcdia.Destaquen els torrentsdeSant Miquel, el deMuro i el de Na Borges. 73. Costa de llevantSn torrents curtsi majoritriamentsecs durant tot lanyexemples: Canyamel.i el Fangart. 74. Badia de Palma i la conca deCamposSn bastant llarcsja que baixen de laserra de Tramuntanao recorren la concade Campos.Exemple: Sa Riera. 75. ELS EMBASSAMENTSMALLORQUINSEls embassaments sn construccionsartificials per emmagatzamar laigua de plujai aprofitar-la pel consum hum. 76. ELS EMBASSAMENTSMALLORQUINSSutilitza especialment per abastir laciutat de Palma i els seus voltants. 77. ELS EMBASSAMENTSMALLORQUINSTamb sutilitzen per alguna activitatesportiva com la pesca. 78. IMATGES 79. Els torrents de MenorcaA Menorca podem distingir dos vessants:el deTramuntana i el de migjorn.El de tramuntana t els torrents moltsCurts i amb poca aigua pel seu poc recorregut.Hi trobam el de CALA ADAIA i el de pontarrQue desemboca a LALBUFERA DES GRAU.El de migjorn t els torrents un poc ms llargI venen de les elevacions centrals de LILLA.La seva caracterstica s formar barrancs durantEl seu recorregut. Destaquen el cala en porter el deEl de TREBALUGUER i el DALGUENDAR. 80. Torrent barranc DALGUENDAR