MEDI NATURAL 3R.

1. Observa aquestes dues fotografies d’un ésser humà i d’un animal. A continuació, digues qui-nes són les coses que poden fer tots dos i les coses que només pot fer cadascun d’ells.

2. Defineix les característiques comunes dels éssers vius i il·lustra-les amb un dibuix.

fitxa 1Unitat 1

Nom: Data:

Els éssers viusC

1. naixement 2. 3. reproducció 4.

1. Elabora una llista dels cinc invents que creguis que han estat més importants per a la vida del’ésser humà i raona-ho.

2. Escriu quatre casos en què realitzis la funció de relació (amb un animal, una persona, una plan-ta i un objecte).

3. Relaciona l’acció que passa en cada frase amb la funció vital que hi correspon:

La Mercè menja un plat de sopa •

El Joan i la Maria juguen a pilota •

El Miquel i la Laia han tingut el primer fill •

El Marc ha recollit les pilotes del pati •

4. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).

a) L’ésser humà és intel·ligent i és capaç de parlar i escriure.b) Els éssers inerts neixen però no creixen ni moren.c) L’ull intervé en la funció de relació.d) Les persones, els animals i les plantes només tenen en comú que es reprodueixen.e) Els éssers vius poden ser fabricats per l’ésser humà (plantes cultivades) o formar

part de la natura (boscos).f) L’aparell circulatori intervé en la funció de reproducció.g) La vellesa és una característica contrària a la lletjor.h) La infància és la primera etapa de la vida.i) L’aparell digestiu intervé en la funció de nutrició.

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 1

Les funcions de l’ésser humàC

funció de relació

funció de nutrició

funció de reproducció

1. Completa:

2. Què passaria si no tinguéssim ossos? I si no tinguéssim articulacions?

3. Marca l’opció correcta:

L’aparell locomotor està format per:a) ossos i músculsb) un conjunt d’ossos, músculs i articulacionsc) un conjunt d’articulacions

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 2

Els ossosC

C

1. Completa:

2. Fes aquests moviments i relaciona’ls amb les articulacions corresponents:

Escriu • • genoll

Salta • • colze

Llança una pilota amb la mà • • canell

Fes bola amb el braç • • espatlla

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 2

Els músculs i les articulacionsC

C

1. Explica quins sentits utilitzes per conèixer el món que t’envolta.

■

■

■

■

■

2. Relaciona cada part de l’ull amb la seva funció:

Aturen la caiguda de gotes de suor o d’aigua •Produeixen llàgrimes que mantenen humida

la superfície de l’ull •Replecs que hi ha sota les celles •

Eviten que entri pols o sorra als ulls •Obertura del centre de l’iris, per on entra la llum •

3. Completa:

4. Per a què serveix la cera de l’orella? T’han tret mai un tap de cera?

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 3

El sentit de la vista i de l’oïdaC

C

• pestanyes

• pupil·la

• cella

• glàndula lacrimal

• parpelles

1. Completa:

2. Relaciona aquestes situacions amb olors agradables o desagradables:

Nom: Data:

bona olor

mala olor

fitxa 2Unitat 3

El sentit del gust i de l’olfacteC

C

1. Digues quins problemes poden tenir aquests nens i nenes i com es poden prevenir.

2. Llegeix aquest text.

Per conèixer el funcionament del nostre cos i tenir-ne cura quan alguna cosa no funciona, algunes personess’han dedicat a observar-lo amb atenció.Així va ser com van aparèixer els primers metges.

Un dels primers que coneixem és Hipòcrates, que va viure fa uns 2.000 anys a la Grècia antiga. Ell va recollirper escrit tots els seus coneixements i els va transmetre a altres metges.

Un altre metge important va ser Galè, metge dels gladiadors de l’època de l’Imperi romà.

• Busca informació sobre aquests dos metges, Hipòcrates i Galè, i completa’n les fitxes.

• Coneixes altres metges o metgesses que hagin descobert coses importants? Fes-ne la fitxa d’un.

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 4

Prevenció d’accidentsR

R

Nom: Galè

Època en què va viure:

Tasques i descobriments realitzats:

Nom: Hipòcrates

Època en què va viure:

Tasques i descobriments realitzats:

1. Digues quins perills corren a casa els nens i les nenes següents.

Per què són perilloses aquestes situacions? Què se n’hauria de canviar?

1 ➝

2 ➝

3 ➝

4 ➝

5 ➝

6 ➝

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 4

Els perills a casaR

R

1. Escriu, a sota de cada animal, a quin grup pertany d’acord amb la seva alimentació.

2. En cada grup hi ha un animal que pertany a una altra família. Troba’l, encercla’l i torna’l aescriure.

a) sardina, foca, mico, balena

b) lleó, gallina, elefant, ésser humà

c) pantera, vaca, conill, cavall

d) granota, àguila, voltor, canari

e) tauró, vaca, salmó, sardina

f) pop, colom, oreneta, pardal

g) tauró, pantera, conill, girafa

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 5

Distingir els animalsC

C

1. En una campanya publicitària, la Generalitat de Catalunya oferia aquest qüestionari per sabersi la persona que es plantejava tenir un animal a casa hi estava capacitada o no.

SI PENSES TENIR UN ANIMAL DE COMPANYIA, EL QÜESTIONARI SEGÜENT T’AJUDARÀ A COMPRO-VAR SI ETS CAPAÇ DE TENIR-LO

SÍ NO

Tota la teva família hi està d’acord?

Identificaràs amb un microxip el teu gos o gat i el censaràs?

A casa teva tindrà l’espai apropiat?

Estàs disposat a fer de mestre/a d’unalumne/a poc avantatjat/ada?

Netejaràs la brutícia que ocasioni al carrer?

Aniràs sempre a comprar-li el menjar adequat?

T’encarregaràs de la seva higiene?

El portaràs al veterinari i et faràs càrrecdel cost econòmic que comporta?

Si és un gos, el trauràs a passejar cada dia,faci el temps que faci?

Quan es faci gran, el cuidaràs com el primer dia?

Tens capacitat d’estimar i comprometre’t?

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 5

Tenir un animal a casaA

A

1. En aquestes frases hi ha paraules que estan equivocades.Troba-les, corregeix-les i escriu-lescorrectament.

a) Les plantes no són éssers vius. Neixen, creixen, es reprodueixen i viuen.

b) Les plantes, per poder viure, necessiten aigua, llum, minerals i pol·lució de l’aire.

c) L’arrel subjecta la planta a terra i transforma la saba bruta en aliment.

d) Algunes plantes tenen flor, la qual es converteix en fulla i en surt la llavor.

2. Omple els buits amb les paraules corresponents.

a) De la flor es forma el , en el qual trobem la llavor.

b) Quan la arriba a terra, si les condicions de llum i d’ són les ade-

quades, podrà , és a dir, començar a créixer una nova planta.

c) La planta tornarà a fer i, d’aquesta, en tornarà a sortir un nou

i unes noves .

3. Ordena els passos que cal seguir per preparar una infusió i explica’ls amb les teves paraules.

1) Es posa a escalfar aigua en un pot.

2)

3)

4)

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 6

Com són les plantesC

C

1. Relaciona cada fotografia amb el fenomen corresponent.

Ara respon a aquestes preguntes:

• Per què creus que es produeix un eclipsi de Lluna?

• I un eclipsi de Sol?

• Quins efectes té l’eclipsi de Sol en la vida humana?

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 7

El SolC

C

eclipsi de Lluna

eclipsi de Sol

1. Compara aquests dos paisatges.

Elabora una llista dels elements que et facin pensar per què en una il·lustració és de dia i en l’altra, de nit.Fixa’t també en l’activitat que hi realitza l’ésser humà.

En la primera il·lustració és de perquè

En la segona il·lustració és de perquè

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 7

El dia i la nitC

C

1. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).

• El Sol il·lumina la Terra nit i dia.

• La Lluna il·lumina la Terra a la nit.

• Si mirem directament el Sol ens podem danyar els ulls.

• La Lluna provoca les marees dels oceans.

• El moviment de translació no té cap relació amb les estacions de l’any.

• La Lluna provoca els canvis de temperatura de la Terra.

• El Sol escalfa la Terra i la Lluna.

2. Omple aquests buits amb les paraules corresponents.

a) Quan en una zona de la Terra no arriben els raigs del Sol, és de .

b) Quan els raigs de Sol sí que la il.luminen, és de .

c) Aquest fenomen s’esdevé gràcies al moviment de de la Terra.

d) De la mateixa manera, les estacions de l’any es produeixen gràcies al moviment de de

la Terra.

3. Resol aquesta endevinalla:

Una senyoramolt ensenyoradaplena de brillantsi tota estelada.

És

Nom: Data:

fitxa 3Unitat 7

Efectes sobre la TerraR

R

1. Relaciona aquests dibuixos amb l’estat de l’aigua corresponent.

SÒLID

LÍQUID

GASÓS

2. Omple els espais en blanc.

a) Quan l’aigua es glaça, es torna .

b) Quan el vapor d’aigua es refreda, es torna .

c) El gel, quan s’escalfa, es torna .

d) L’aigua, quan s’escalfa, es torna .

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 8

Com és l’aiguaC

C

1. Als deserts no plou gairebé mai i el cel sempre és net de núvols. El clima és molt sec. Sabriesexplicar, tot pensant en el cicle de l’aigua, per què no s’hi formen núvols?

2. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).

a) L’aigua és de color blau.

b) És millor banyar-se que dutxar-se.

c) L’aigua sempre és líquida.

d) A la Terra sempre hi ha la mateixa quantitat d’aigua.

e) No hem de tancar l’aixeta quan ens rentem les dents.

3. Com creus que canviaria la vida de la teva família si hi hagués restriccions d’aigua a la tevalocalitat?

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 8

La importància de l’aiguar

fotodesert

R

1. Busca en la sopa de lletres cinc paraules que has après en aquest tema.

2. Relaciona.

3. Digues de quina qualitat del so parlem en cada cas.

a) Les tecles més agudes del piano són a la banda dreta.

b) En Joan té una veu molt vibrant i fosca.

c) L’equip de música sonava molt fort.

4. Completa:

Hi ha dos tipus de cossos lluminosos: els i els .

Els i les són cossos .

Alguns exemples de lluminosos artificials són .

Nom: Data:

La llum es mou

El so es mou

en ones circulars.

molt de pressa.

bastant de pressa

en línia recta.

fitxa 1Unitat 9

La llum i el soR

•

•

•

•

•

•

G R E UT Q F II F X TM O N UB R P GR T D AE G F J

ONESZVC

C

1. Experimenta!

LA LLUM ES MOU EN LÍNIA RECTA

a) Retalla un cartó en tres trossos quadrats d’uns 15 cm de costat.b) Fes al mig de cada cartó un forat quadrat de 2,5 cm, de manera que puguis mirar a través seu.c) Fes un plec en un extrem de cada cartó de 2,5 cm, de manera que s’aguantin drets. Col·loca’ls alineats.d) Posa una espelma encesa al final de l’últim cartó. Pensa que l’has de poder veure a través dels forats que

has fet.e) Mou un dels tres trossos de cartó uns 2,5 cm. Comprovaràs que no pots veure l’espelma.

Ara completa aquesta oració:

Quan un dels tres trossos de cartó, no veiem l’espelma perquè la llum d’aquesta es mou en

línia , topa amb el cartó que hem mogut i no pot arribar als nostres .

2. Digues si els objectes següents són transparents, opacs o translúcids:

a) finestra de casa ➝

b) garrafa d’aigua ➝

c) lents de contacte ➝

d) porta de fusta ➝

e) cortina fina ➝

f) cortina gruixuda ➝

3. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):

a) El so és una forma d’energia que es produeix quan un cos crema.

b) Quan la llum rebota contra un cos opac, no veiem cap ombra perquè cap raig travessa

el cos.

c) El fluorescent és un cos lluminós artificial.

d) La llum es mou més ràpid que el so.

Nom: Data:

MATERIAL NECESSARI:• cartó• una espelma• llumins

• tisores de punta rodona• un regle• llapis

fitxa 2Unitat 9

Un experimentA

A

1. Indica si els materials següents, que es fan servir per fabricar roba, són naturals o artificials.

natural artificial

cotó

seda

llana

lli

2. Classifica els materials naturals següents segons que siguin d’origen vegetal, animal o mineral.

vegetal animal mineral

or

lli

llana

suro

carbó

cuir

3. Digues si les frases següents són vertaderes (V) o falses (F).

a) El suro és un material lleuger.

b) El formigó és un material fràgil.

c) El vidre és un material resistent.

d) El filferro és un material flexible.

4. Digues quin és l’origen d’aquests materials.

Nom: Data:

fitxa 1Unitat 10

Els materialsC

C

sura en l’aigua s’hi enfonsa

vidre

plàstic

fusta

ferro

cartó

coure

suro

1. La majoria de materials metàl·lics, com el ferro i el coure, són sòlids. N’hi ha un, però, que éslíquid: el mercuri. Busca’l al diccionari i esbrina’n les propietats.

2. Esbrina quins materials fem servir per fabricar els estris següents.

a) una llibreta:

b) un càntir:

c) un rellotge de sorra:

d) una llanterna:

3. Pensa si els materials següents suren en l’aigua o s’hi enfonsen.

Nom: Data:

fitxa 2Unitat 10

Les propietats dels materialsR

R

1. Experimenta!

CONSTRUÏM UN EXTINTOR

Molts extintors contenen un gas anomenat diòxid de carboni, que té la propietat d’apagar el foc.Ara obtindremaquest gas barrejant vinagre amb bicarbonat i el projectarem damunt la flama d’una espelma. Segueix els pas-sos següents i veuràs què succeeix:

a) Construeix amb plastilina un tap per a l’ampolla i fes-hi passar pel mig la palleta per beure.b) Encén l’espelma amb els llumins.c) Aboca dins l’ampolla el vinagre i una mica de bicarbonat i tapa-la de seguida amb el tap que has construït.d) Enfoca l’espelma cap a la palleta i veuràs com la flama s’apaga.

Ara completa aquestes oracions:

a) El gas que hem obtingut quan hem barrejat el amb el bicarbonat surt per la palleta per

beure.

b) El gas desplaça l’aire necessari perquè l’espelma pugui continuar cremant i, com que no és combustible,

la flama.

c) Molts extintors funcionen d’aquesta manera. Acostumen a envasar aquest gas en forma sòlida i, en

aquest estat, s’anomena neu carbònica. Així doncs, en estat encara és més eficaç, perquè

cobreix del tot la flama.

2. Relaciona cada material amb el seu ús:

petroli • • construcció de taulells de cuinaargila • • confecció de bosses

marbre • • obtenció d’energiacuir • • construcció de maons

Nom: Data:

fitxa 3Unitat 10

Un experimentA

A

MATERIAL NECESSARI:• una espelma• llumins• una ampolla petita de vidre

• una palleta per beure• plastilina• vinagre• bicarbonat

1. Amb quina cullera hauries de remenar una sopa fumejant per no cremar-te gens? Marca la res-posta correcta i explica per què.

amb una cullera de plàstic

amb una cullera de fusta

amb una cullera d’acer

2. Busca en la sopa de lletres quatre aparells elèctrics que proporcionen calor quan funcionen.

3. Llegeix aquesta descripció del peix anomenat saltabardissa i contesta les preguntes.

a) Què passa als estanys en èpoques seques i molt caloroses?

b) Quina part del cos de la saltabardissa s’ha adaptat a la manca d’aigua?

c) Què passaria si la saltabardissa no tingués aquestes aletes?

Nom: Data:

Q E R M C F D F D

A S S E C A D O R

E T U E J S L R Z

X U H B I J S N R

C F B O M B E T A

U A N A D E M V T

La saltabardissa és un peix de cap gros, amb esquelet ossi i unes aletes pectoralsmolt carnoses.Aquest peix pot saltar amb l’ajut de les aletes d’un estany a l’altreen èpoques seques.

fitxa 1Unitat 11

La calor i els seus efectesR

R

fitxa 2Unitat 11

Un experimentA

1. Experimenta!

UNA CASSOLA DE PAPER

Ja saps que el paper es crema en contacte amb una flama; per aquesta raó, el títol d’aquest experiment segu-rament et deu sorprendre. Però la ciència és, molt sovint, sorprenent i divertida. Comprova-ho!

Segueix aquests passos:

a Agafa un paper gruixut circular i col·loca’l a sobre d’un suport metàl·lic.

b) Col·loca-hi a sota l’espelma apagada.

c) Omple la cavitat de paper amb aigua i encén l’espelma.

d) Al cap de força estona, la flama arribarà a fer bullir l’aigua, però sense cremar el paper.

e) Apaga l’espelma abans que s’hagi evaporat tota l’aigua.

Ara completa l’explicació d’aquest fet tan sorprenent:

a) En aquest esperiment estan en contacte els tres elements necessaris perquè hi pugui haver foc: oxigen,

calor i un material .

b) Malgrat tot, el paper no es crema.Això es deu al fet que la calor que guanya el paper, l’absorbeix l’aigua,

de manera que la temperatura de l’aigua cada vegada més.

c) Quan la temperatura de l’aigua arribi a 100 graus, l’aigua començarà a . En aquest moment,

la temperatura de l’aigua ja no pujarà més fins que s’hagi evaporat tot la que hi hem posat en començar.

d) Com que la temperatura no supera els 100 graus, el paper no pot . Perquè el paper es

pugui cremar, necessita molta més calor.

Nom: Data:

MATERIAL NECESSARI:

• paper de filtre gruixut en forma de filtre de cafetera• espelma• tres peus o suport metàl·lic• aigua

A

Nom: Data:

1. Completa.

a) Un camió gros ben carregat pesa entorn de quaranta .

b) Una garrafa de cinc litres d’aigua pesa cinc .

c) Una càpsula d’antibiòtic pesa cinc-cents .

d) Sis talls de pernil dolç pesen cent .

2.Amb la roda mètrica que has construït, has mesurat la distància de la classe al lavabo i hascomptat 240 voltes.A quants metres està situat el lavabo?

3. Una capsa de sabates té les mides següents: 40 cm de llargada, 10 cm d’amplada i 10 cm degruix. Digues, sense mesurar-les, de quina d’aquestes capses parlem.

A B C

Parlem de la capsa .

4. Ordena els rellotges segons l’hora que marquen.

fitxa 1Unitat 12

Les mesuresR

C

1. Digues en quina etapa de la vida es troba cada persona del dibuix.

2. Dibuixa un rèptil i un mamífer.

FEM MEMÒRIA

Nom: Data:

3. Completa amb els cinc sentits.

4. Busca elements que no pertanyin a l’hivern.

FEM MEMÒRIA

Nom: Data:

sentit

vista

òrgan

1. Completa.

L’home i la dona són éssers que tenen unes característiques en comú amb els animals i

les plantes: , , es i .

2. Relaciona cada etapa de la vida amb la fotografia corresponent.

infància •

joventut •

maduresa •

vellesa •

3. Explica cadascuna de les funcions vitals.

Les funcions vitals dels éssers vius són:

a) funció de relació:

b) funció de nutrició:

c) funció de reproducció:

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1

Nom: Data:

1. Classifica els principals ossos del cos.

crani, húmer, omòplat, peroné, radi, cúbit, clavícula, costelles, fèmur

2. Ens hem equivocat a l’hora d’elaborar aquests esquemes. Ens pots ajudar a identificar

quins ossos i músculs no estan ben indicats?


cap tronc extremitats

Nom: Data:

tíbia

fèmur

crani

estern

bessons

tríceps

quadríceps

bíceps

3. Completa.

Hi ha tres tipus d’ossos: plans, i . Escriu-ne un exemple de cadascun:

os pla: ; os curt: ; os llarg:

4. Escriu en cada etiqueta el nom de l’articulació corresponent.

espatlla, genoll, canell, maluc, colze, turmell

5. Explica quines són les funcions principals de l’esquelet.

QUÈ HEM APRÈS?

Nom: Data:

UNITAT 2

1. Digues quins són els cinc sentits que et permeten conèixer el món que t’envolta. Escriu un

exemple d’allò que pots percebre amb cadascun.

a)

b)

c)

d)

e)

2. Escriu el nom de les parts de l’ull.

pupil·la, glàndula lacrimal, parpella, pestanyes, iris


Nom: Data:

3. Completa.

a) El sentit de la vista ens permet percebre la llum, , i la mida de

les .

b) El sentit de l’oïda ens permet percebre .

c) L’olfacte és el sentit que ens permet percebre les agradables i desagradables del

món que ens envolta.

d) El gust és el sentit que ens permet distingir .

e) El tacte ens permet percebre la forma , la i la

dels objectes.

4. Relaciona aquests òrgans amb el sentit i la sensació que els corresponen.

sentit: tacte / vista / olfacte / oïda / gust

sensació: duresa / color / àcid / soroll / pudor

5. Encercla els elements que pots percebre amb el sentit del tacte.

• ampolla • aire • roba • música

• salat • llibre • dolç • poma

• llapis • llum • taula • temps


Nom: Data:

sentit sensació

orella

nas

ull

llengua

pell

1. Escriu les normes bàsiques que has de seguir per tenir cura de la salut de la pell.

2. Completa aquestes frases.

a) Hem de caminar amb i el cap ben drets.

b) és una activitat que ens ajuda a créixer forts i sans, perquè enforteix la

i estimula el sistema nerviós.

c) S’ha de dormir entre hores perquè el cos pugui descansar.

3. Relaciona.

La pell s’encarrega de:

protegir • • l’aigua que tenim dins el cos

impedir que s’evapori • • els músculs i els ossos dels raigs solars

fer de barrera • • la temperatura del cos

ajudar a mantenir • • a l’entrada de microbis

4. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

UNITAT 4QUÈ HEM APRÈS?

Nom: Data:

V

Convé rentar-se les orelles sense que ens hi entri aigua.

És bo escoltar la música molt forta amb auriculars.

Cal prendre el sol quan els raigs són menys intensos.

En seure, l’esquena ha d’estar ben recta i els peus no han de tocar a terra.

Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo.

F

1. Quines són les quatre accions que defineixen els animals com a éssers vius?

2. Indica a sota de cada animal si és ovípar o vivípar.

3. Relaciona.


herbívor

omnívor

carnívor

vaca

lleó

ànec

cérvol

ós

cocodril

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Nom: Data:

4. Omple aquest requadre.

5. Digues quins d’aquests animals són salvatges, quins de companyia i quins de granja.

gallina, gos, lleó, porc, elefant, canari, girafa, tauró, conill, balena, gat, ovella, hàmster, vaca, periquito

salvatges domèstic de granja

6. Escriu oracions combinant aquestes paraules.

a) vaca/herbívor/terrestre

b) llop/carnívor/salvatge

c) gallina/ovípar/de granja


Nom: Data:

sardina

les seves extremitats són

tenen el cos cobert de

el medi on viuen és

tigre àguila

1. Escriu el nom de cinc productes que obtenim de les plantes. Indica’n també la planta.

a)

b)

c)

d)

e)

2.Assenyala quina part d’aquestes plantes ens mengem.

3. Les plantes són éssers vius? Quina és la diferència bàsica entre les plantes i els animals?

4. Relaciona aquestes parts de la planta amb la seva funció:


Nom: Data:

arrel

api

pastanaga

patata

presseguer

gira-solenciam

tomaquera

tija fulles fruit llavor

transforma l’aliment

condueix l’aliment

absorbeix els aliments

sosté dreta la planta

subjecta la planta a terra

arrel

tija

fulles

••

•

•

•

••

•

5. Explica, omplint aquests buits, com s’alimenten les plantes.

Les absorbeixen del terra aigua i altres substàncies que anomenem .Aquesta passa

per la i arriba a les fulles. Les són les encarregades de transformar-la en ,

és a dir, en aliment, i de tornar-la a distribuir per tota la planta perquè pugui viure.

6. Escriu el nom de les parts de la flor.

7. Omple els requadres buits amb aquestes paraules, de manera que en resulti el cicle de la

reproducció d’una planta.

planta nova, germinació, fruit, flor


Nom: Data:

llavor

1. Omple aquests espais amb les paraules corresponents.

il·lumina, vida, rotació, escalfor, translació,Terra, estrella, Sol, dos, Lluna

a) La és el nom del planeta on vivim.

b) El Sol és l’ que tenim més a prop. Ens i ens dóna .

c) Sense el Sol a la Terra no hi hauria .

d) La Terra té moviments: el de , ja que gira sobre ella mateixa, i el de ,

que consisteix a girar al voltant del .

e) La triga 28 dies a fer una volta a la Terra.

2. Escriu, a sota de cada dibuix, el nom de la fase lunar a què correspon.

3. Indica amb una creu a què es refereix cada frase de l’esquerra.


Nom: Data:

Ens protegeix dels meteorits.

Té continents.

És l’únic planeta del sistema que té vida.

La Terra gira al seu voltant.

Ens permet veure el cel de color blau.

És format per gasos.

Gira al voltant del Sol.

Ens protegeix dels raigs solars.

Ens il·lumina i ens escalfa.

atmosfera Terra Sol

1. Resol aquests mots encreuats.

a) Estat en què es troba l’aigua del mar.

b) Paraula que usem per dir que l’aigua no té color.

c) Gas que fa possible que hi hagi vida a la Terra.

d) Capa d’aire que envolta la Terra.

e) Moviment horitzontal de l’aire.

2. Relaciona amb fletxes les columnes següents.


inodora

incolora

insípida

sòlid

líquid

gasós

no té color

gel

no fa olor

pluja

vapor d’aigua

no té gust

a

b

c

e

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Nom: Data:

d

3. Observa el dibuix i identifica les activitats que creus que embruten o malgasten aigua i les

que n’estalvien.

a) Activitats que embruten o malgasten aigua:

b) Activitats que estalvien aigua:

4. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).


Nom: Data:

V

L’aire i el vent són la mateixa cosa.

El vent és l’aire quan està quiet.

L’aire no el podem notar mai.

Quan l’aire s’escalfa, té tendència a pujar.

L’aire no ocupa espai i no pesa gens.

F

1. Completa els espais buits amb les paraules següents.

llanterna, naturals, energia, estrella, artificials

a) La llum és una forma d’ .

b) Els cossos lluminosos que emeten llum pròpia des de fa milions d’anys s’anomenen cossos lluminosos

.

c) Els cossos lluminosos que emeten llum perquè els hem dissenyat amb aquesta finalitat s’anomenen

cossos lluminosos .

d) Una és un cos lluminós natural.

e) Una és un cos lluminós artificial.

2. Explica en què es diferencien els cossos transparents, opacs i translúcids.


a) Perquè la llum es reflecteixi, ha de rebotar en un cos opac.

b) La llum no arriba darrere els cossos transparents i, per tant, hi veiem ombra.

c) Quan la llum travessa l’aigua, perd velocitat i canvia de direcció.

d) Els raigs ultraviolats són molt beneficiosos per a la pel.

4. Relaciona cada afirmació amb la paraula que correspon.

Es mou més ràpid que el so. •Perd força quan es mou. •Si rebota, en diem eco. •Es mou en línia recta. •


llum

so

•

•

Nom: Data:

5. Fixa’t com sona una flauta i indica, en cada cas, de quina qualitat parlem.

6. Completa.

a) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en forts i fluixos és .

b) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en aguts i greus és .

c) La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons que tinguin la mateixa intensitat i to s’ano-

mena .

7. Quan parlem amb algú que està situat en un espai exterior i allunyat, li hem de parlar més

fort que si parlem amb algú que és en un lloc tancat i proper. Saps per què?

a) Li he de parlar més fort perquè el so es mou més lent quan fa fred.

b) Li he de parlar més fort perquè el so perd força quan es mou i, a més, es dispersa pertot arreu si no

pot rebotar en cap paret.

c) Li he de parlar més fort perquè les ones reboten i hi ha eco.

d) Li he de parlar més fort perquè, d’aquesta manera, tinc cura de la meva veu.

La resposta correcta és la: .

8. Explica què cal fer per no patir trastorns en la veu.


Nom: Data:

La flauta sona molt estrident.

La flauta sona molt fort.

La flauta sona molt aguda.

so de la flauta intensitat to timbre


bronze, artificials, natural, vegetal, mineral, animal

a) Els materials que fabriquem els humans s’anomenen materials .

b) El ferro és un material perquè el trobem a la natura.

c) El cotó i el suro són materials naturals d’origen .

d) El és un material artificial, perquè l’obtenim barrejant coure i estany.

e) El cuir i la seda són materials naturals d’origen .

f) El carbó i el petroli són materials naturals d’origen .


3. Com anomenem aquests materials?

a) Els líquids que llisquen molt poc.

viscosos aigualitsb) Els sòlids que aguanten cops molt forts.

fràgils resistentsc) Els gasos que pugen cap al sostre.

lleugers pesantsd) Els sòlids que es poden ratllar amb l’ungla.

tous durs


Nom: Data:

V

Els cossos sòlids tenen forma pròpia.

El ferro, el coure i el plàstic són cossos gasosos.

Els cossos líquids tenen forma pròpia.

L’aigua, l’alcohol i l’oli són cossos líquids.

Els cossos sòlids tendeixen a ocupar tot l’espai possible.

L’oxigen, el butà i l’hidrogen són cossos gasosos.

La fusta i l’argent són cosso líquids.

Els cossos gasosos tenen forma pròpia.

F

4. Completa els espais buits amb les paraules mescla o dissolució.

a) Si afegim sal a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diem que la barre-

ja és una .

b) Si afegim oli a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem que la barreja

és una .

c) Si afegim sorra a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem que la barre-

ja és una .

d) Si afegim cafè a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diem que la

barreja és una .

5. Ordena aquestes frases perquè el raonament tingui sentit i, després, torna-les a escriure.

a) Ho remeno amb una cullera perquè el material es barregi amb l’aigua.

b) Si puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una mescla.

c) Afegeixo un material a un recipient amb aigua.

d) Si no puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una dissolució.

L’ordre correcte seria el següent:

1r ➞

2n ➞

3r ➞

4t ➞

6. Inventa’t una barreja de substàncies perquè en resulti una mescla, i una altra perquè en

resulti una dissolució.

mescla ➞

dissolució➞


Nom: Data:

7. Digues en quin d’aquests recipients podem trobar un gas.

8. Quin material faries servir en cada cas?

a) Per edificar una casa:

carbó cera argila

b) Per obtenir energia:

carbó vidre ferro

c) Per construir un llapis:

seda fusta ceràmica

d) Per construir una teulada:

seda marbre pissarra

e) Per tallar una escultura:

silici carbó marbre

f) Per fabricar algunes parts d’un ordinador:

ferro silici vidre

g) Per fer un vestit:

vidre cera seda


Nom: Data:

llauna d’olives

pot de desodorant

bombona d’oxigen

ampolla de llet

esprai matamosques

ampolla d’oli

llauna de refresc de cola

bombona de butà

hi ha gas no hi ha gas


carbó, energia, calor, oxigen

a) La calor és una forma d’ perquè pot produir canvis en els materials i en els éssers vius.

b) Perquè hi pugui haver foc calen tres elements: un combustible, molta calor i .

c) Obtenim calor cremant materials combustibles com la llenya, el , la gasolina o el gas

natural.

d) Hi ha molts electrodomèstics que desprenen : les estufes elèctriques, els forns elèctrics,

etc.

2. Per què, quan piquem un clau amb un martell, aquest s’escalfa?

3. Ordena aquestes temperatures de més baixa a més elevada.

a) dia d’estiu a Catalunya: 35 graus (35 ºC)

b) aigua bullint: 100 graus (100 ºC)

c) aigua congelada: 0 graus (0 ºC)

d) nit d’hivern a Catalunya: 2 graus (2 ºC)

1

2

3

4


Nom: Data:


5. Completa:

a) Quan un cos líquid s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot evaporar.

b) Quan un cos líquid es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot solidificar.

c) Quan un cos sòlid s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot fondre.

d) Quan un cos gasós es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot condensar.

6. Segur que alguna vegada has afegit aigua a la sopa perquè es refredés més ràpid. Quin d’a-

quests tres gots plens d’aigua t’aniria millor per refredar la sopa més ràpidament? Per què?

M’aniria millor el got que té l’aigua a graus, perquè

7. Completa l’esquema:


líquidsòlid gas

es fon

Nom: Data:

V

El termòmetre clínic serveix per mesurar el temps atmosfèric.

El cos més calent dóna calor al cos més fred.

S’arriba a l’equilibri tèrmic quan dos metalls es dilaten.

El ferro és un bon conductor de la calor.

F

50 graus 10 graus 20 graus

1. Completa:

a) Quan diem que un cotxe pesa 1.000 quilograms, en mesurem el .

b) Quan diem que la part més llarga d’un full fa 30 centímetres, en mesurem la .

c) Quan diem que en una garrafa caben 5 litres, en mesurem la .

d) Quan diem que són dos quarts de nou del vespre, mesurem .

2. Quins instruments fem servir per mesurar el pes?

3. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

4. Ordena els objectes següents de més a menys capacitat:

una piscina, un got, una olla, una cullera

1r:

2n:

3r:

4t:


Nom: Data:

V

El centímetre és una unitat de mesura de capacitat.

Un rectangle no té gruix.

Un full de paper no té amplada.

La millor eina per mesurar el gruix d’un clau és un peu de rei.

La millor eina per mesurar la distància de Barcelona a París és una cintamètrica.

F

5. Dibuixa les busques que falten perquè els rellotges indiquin les hores corresponents.

les nou en punt dos quarts de vuit tres quarts de tres un quart de cinc

6. Col·loca els nombres que falten perquè els rellotges indiquin les hores corresponents:

dos quarts d’onze del matí dos quarts de tres de la tarda les sis de la tarda tres quarts d’onze de la nit

7. Col·loca cada mot en la columna corresponent.

metre, recipient graduat, peu de rei, rellotge, bàscula, centilitre, segon, gram, minut, litre, roda mètri-

ca, balança, la proveta, el calendari, el quilogram, el regle


10: 1 :30 18: 22:

Nom: Data:

el pesla llargada, l’amplada i el

gruixla capacitat el temps

1. Escriu el nom i pinta de colors diferents els diversos aparells encarregats de les funcions

vitals en els humans.

2. Completa les definicions dels aparells següents.

a) L’aparell permet que, a través dels , l’oxigen arribi a la sang i doni energia

al cos.

b) L’aparell transforma els aliments perquè puguin passar a la sang.

c) L’aparell distribueix per tot el cos, a través de la sang, les substàncies necessàries per

viure.

d) L’aparell elimina totes aquelles substàncies que el cos no necessita.

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4

Nom: Data:

1. Encercla les característiques que corresponguin a cada animal.

ovípar herbívor ovípar herbívor

vivípar carnívor vivípar carnívor

omnívor omnívor

aquàtic salvatge aquàtic salvatge

terrestre domèstic terrestre domèstic

volador de granja volador de granja

2. Relaciona.

Sol • • 24 hores

translació • • estrella

rotació • • capa formada per gasos

atmosfera • • satèl·lit de la Terra

Terra • • estacions

Lluna • • planeta


Nom: Data:

3. Escriu dos exemples per a cada estat de la matèria.

sòlid líquid gasós

4. Completa aquestes explicacions i, després, relaciona-les amb el dibuix corresponent:


Nom: Data:

Omple un pot de vidre amb cotófluix o paper assecant humit. Posa-hila de mongeta o de llentia.

Veuràs com, al cap d’uns dies, la lla-vor s’infla i la pell es trenca. Ob-serva com en surt una molt petita.

Fixa’t que poc després comença acréixer una molt petita, ique en surten les primeres

.

Quan la ja estigui bendesenvolupada i les primeres

ja hagin crescut del tot,transplanta-la a un perquècontinuï desenvolupant-se

•

•

•

•

•

•

•

•

1. Respon.

a) En què es diferencien els cossos transparents, translúcids i opacs?

b) Quines són les tres propietats que ens permeten distingir els sons?

c) Què es desplaça a més velocitat, el so o la llum?

d) Digues un exemple de cos lluminós natural i un altre d’artificial.


a) El cuir i la seda són materials d’origen natural.

b) L’aigua és un material d’origen artificial.

c) Els cossos sòlids no tenen forma pròpia.

d) L’oli, la llet i l’aigua són cossos líquids.

e) Els cossos gasosos ocupen tot l’espai possible.

f) Si barregem sucre i aigua, el sucre es confon amb l’aigua.

g) Si barregem oli i aigua, l’oli es confon amb l’aigua.

3. Relaciona cada objecte amb el tipus de material amb què està fet.

regle de fusta • • rellotge de plàstic

ampolla de vidre • • mànec de bronze

samarreta de cotó • • camisa de seda


Nom: Data:

materialnatural

materialartificial

4. Completa.

a) Quan l’aigua s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot evaporar.

b) Quan l’aigua es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot solidificar.

c) Quan la mantega s’escalfa pot passar a estat , és a dir, es pot fondre.

d) Quan el vapor d’aigua es refreda pot passar a estat , és a dir, es pot condensar.

5. Completa.

a) Una persona pesa uns 60 .

b) Dins un bric de llet sol haver-hi 1 de llet.

c) Entre Barcelona i Madrid hi ha uns 600 .

d) Per escalfar la llet dins el forn de microones, trigo uns 2 .

e) Aquest full de paper té una amplada d’uns 20 .

f) Un vol de Barcelona a París triga unes 2 .

6. Quines magnituds mesuren aquests instruments?

a) balança

b) regle

c) rellotge

d) recipient graduat

e) calendari

f) proveta

g) peu de rei

h) cronòmetre

i) bàscula


Nom: Data:

MEDI NATURAL 3R.

Documents

Transcript of MEDI NATURAL 3R.