Fa molt i molt i molt de temps, quan les calculadores parlaven i els llapis caminaven ..., hi havia 4 amics, més ben dit 4 detectius, eren el Llibre, la Calculadora , el Llapis i el Foli.

Estaven a l’escola, treballaven dur, les nenes i els nens tenien molta feina, el Llapis, des de la safata estant, patia pels seus companys que cada vegada es feien més i més petits de tanta punta com els hi feien amb una maquineta burleta... però va arribar l’hora i va sonar la campana: ring, ring, ring...

- Prepareu-vos, ja us venen a buscar- va dir la mestra als nens i a les nenes. Quan totes les persones de l’escola van sortir i no quedava ningú, els materials van cobrar vida.

El Foli es va fixar que no era el seu arbre preferit no hi era.-on és ? va preguntar el Foli. I la Calculadora va respondre: - el què ?El Foli va dir: -l’ “argre” no hi és!!! El Foli tenia un petit defecte a la llengua i no podia pronunciar gaire bé, però això no el feia menys espavilat, ho era molt més.El llibre el va corregir: - l’ arbre, no l’ “argre” El Llibre era un set ciències, havia nascut com a diccionari enciclopèdic però ara havia perdut part de la lletra B i s’estava tot empolsegat a la prestatgeria des d’on ho controlava tot.La Calculadora va renyar una mica enfadada al Foli: -sempre t’equivoques!!!. Ella presumia de no equivocar-se mai, però des de que havia perdut el signe de dividir ningú l’agafava.El Llapis va voler posar pau i va canviar de conversa: -anem a investigar-ho - va dir. El Llapis s’estava a la safata de la senyo per què havia perdut la mina feia temps, ningú sabia c

ENTRE MATERIALS

De cop i volta van decidir anar al pati a investigar. Aleshores van trobar unes petjades molt petites i com que no es veien van decidir anar al laboratori a buscar la Lupa. Quan van trobar la Lupa li van explicar tot i li van demanar ajuda per investigar. La lupa va estar d’acord i els va acompanyar, no feia cap feina des de que havia perdut el mànec, però continua tenint un ull superb que ho detectava tot . Van tornar al pati i la Lupa es va posar a investigar i es va xocar amb alguna cos. Tothom va reconèixer que era una branca de l’arbre de l’escola De seguida es va saber que aquesta vegada havia estat la Goma qui havia amagat l’arbre. El Llapis va provar d’arreglar el que havia fet la goma però com que no tenia punta no ho va poder fer. Tothom es va preguntar on devia ser l’ amagatall de la Goma, només ella podia arreglar aquest problema.-Ja ho sé! va dir la Calculadora: -És al contenidor gegant del costat de l’escola ,anem !!!!

Quan ja hi eren, van veure ombres i feia molta pudor . Van veure la Goma. En aquell moment el Llapis va dir: - Mireu és la Goma!I la Calculadora va dir: -és l’arbre de l’escola!. La Goma els va veure i va dir: –us donaré l’arbre si juguem a pedra paper tisora i em guanyeu!Van jugar el Llapis contra la Goma i el Llapis va treure paper i la Goma pedra. Van guanyar i es van emportar l’arbre.

Victòria!!!

Tot va tornar a la normalitat.

Aleshores va a aparèixer un esser fantàstic, les Tisores que era un nou material que encara no hi era a les safates per què les famílies

dels nens i les nenes pensaven que eren perilloses, però aquestes no ho eren pas, els hi mancava mig ull dret i no es podien agafar. Al pas del temps les Tisores es van fer molt amigues dels quatre materials detectius. Un dia, quan anava a casa es va adonar que sempre passava per una cafeteria tancada. El dia següent, a l’hora del pati, les Tisores van dir al Llapis, al Foli, al Llibre i la Calculadora si volien anar a investigar la cafeteria tancada. Ells, a bodes ens convides, i cap allà que van marxar. Van obrir la porta i es van trobar al pare Pega, la mare Regle i el fill Boli, que molt contents de trobar uns nous materials com ells els van convidar a un pastís –si això de fer detectiu fa molta gana de sobte va aparèixer la Goma que sempre estava pensant en fer malifetes. La Goma s’amagava tot sovint per què tenia por d’esborrar molt i acabar com a pols de goma. La Goma s’havia disfressat del Regle per poder fer malbé un dibuix però la van enxampar. Van decidir que havia d’anar a parlar amb el Regle per demanar disculpes i després havia de pensar bé que volia fer amb la seva vida per què així no podia continuar ... però aquesta ja és una altra història.

I conte contat, ja està acabat.

FI